<result>
<nom>Patrimoni cultural</nom>
<machinename>patrimonicultural</machinename>
<descripcio>Patrimoni cultural</descripcio>
<entitats>1</entitats>
<datasets><dataset><nom>Patrimoni cultural</nom>
<machinename>patrimoni_cultural</machinename>
<descripcio>Elements de patrimoni cultural, que inclouen el patrimoni immoble, moble, documental, immaterial i natural dels municipis de la demarcació de Barcelona.</descripcio>
<paraules_clau>
<item>
mapes patrimoni cultural</item>
</paraules_clau>
<llicencia>https://creativecommons.org/licenses/by/4.0/deed.ca</llicencia>
<freq_actualitzacio>7</freq_actualitzacio>
<sector>
<item>
cultura-ocio</item>
<item>
educacion</item>
<item>
turismo</item>
</sector>
<tema>
<item>
turism</item>
<item>
cultura</item>
<item>
educacio</item>
</tema>
<responsable>Diputació de Barcelona</responsable>
<idioma>Català</idioma>
<home_page>https://patrimonicultural.diba.cat/</home_page>
<referencies>
<item><url></url>
<nom></nom>
</item></referencies>
<tipus>patrimonicultural</tipus>
<estat>public</estat>
<creacio>2020-04-27 10:20:16</creacio>
<modificacio>2026-11-07 18:15:18</modificacio>
<entitats>1</entitats>
<elements>
<item>
<_id>6aef5c27e1242dd71009c5b7</_id>
<id>98061</id>
<titol>Camí ral de Tona</titol>
<url>https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-ral-de-tona-0</url>
<bibliografia><![CDATA[&lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;MENÉNDEZ, Xavier.; MOLIST, Núria (2002). &apos;El camí antic de Barcelona a Vic: el seu pas pel Congost&apos;, Monografies del Montseny, núm. 33. Barcelona: Associació d&apos;Amics del Montseny.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;PLADEVALL, Antoni (1981): &apos;El camí ral&apos; , La Veu de Tona, núm. 17, p. 26.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;a href=&apos;https://cultura.gencat.cat/ca/departament/estructura_i_adreces/organismes/dgcpt/02_patrimoni_etnologic/inventari-del-patrimoni-etnologic/consultaIPEC/?coeli-widget=https%3A%2F%2Fapp.coeli.cat%2Fcoeli%2FIPEC%2Fwidgets.html%23%2Fwidgets%2Fca%2Fmicrosite%2Ff3e56042dda33fbed5b43644cc27454367defcf77011ce590cfe3e0e512e7182%2Fcoeli%2FIPEC%2FHeritageObject%2F900738&apos;&gt;Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya.&lt;/a&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;a href=&apos;https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/les-comunicacions-dosona&apos;&gt;https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/les-comunicacions-dosona&lt;/a&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; ]]></bibliografia>
<centuria>XIII</centuria>
<notes_conservacio>Cal distingir el tram urbà del que passa per territori rural, en algun tram deteriorat.</notes_conservacio>
<descripcio><![CDATA[&lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;L’eix que configura els actuals carrers Major, Barcelona i Nou, originat al segle  XVI i conegut des del principi com el carrer de Tona, es va desenvolupar al llarg d’una via històrica important: el camí ral. Tona va néixer a peu del camí ral que anava de Barcelona a Vic, que era el principal camí ral d&apos;Osona (veure apartat d’història).&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;A més, una altra variant del camí ral travessava Tona, sortint des de Corominons de la Creu i connectant Vic amb Collsupina.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; ]]></descripcio>
<codi_element>08283-272</codi_element>
<ubicacio>carrer Major, carrer Barcelona i carrer Nou</ubicacio>
<historia><![CDATA[&lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;El camí ral de Barcelona a Vic té el seu antecedent en la via romana que comunicava les ciutats d&apos;Ausa i Barcino passant per la vall del Congost. Aquesta primera via és probable que fos complementada en època republicana per una que passava per Collsuspina fins a Caldes de Montbui, la testifiquen els mil·liaris trobats en aquest recorregut (al Vilar de Tona i dos d’altres trobats a la capella de Sant Miquel de Vilageriu i a Santa Eulàlia de Riuprimer).&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;Aquest camí fou revitalitzat a ran de la reorganització del país en època dels francs i sortirà documentat sovint durant els segles X i XI com la &lt;em&gt;strata francisca.&lt;/em&gt; Esmentada a Tona l’any 998.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;La via principal tenia una desviació que des de la ciutat de Vic sortia pel carrer de Sant Pere i pel pont del Remei (l’actual és fet a inicis del segle XIV), anava cap al pont Pedrís, i per l’Hostal Nou seguia vers el Coll de Malla i el carrer de Tona.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;Poc abans a Corminons de la Creu sortia una derivació vers Collsuspina; aquesta carretera continuava fins a Hostalets on s’unia a la clàssica via del Congost. Aquesta via, que devia ésser molt antiga, potser d’època romana, és la que l’any 1274 el rei Jaume I va convertir en l’únic camí ral o camí protegit per anar a Barcelona a través de Caldes de Montbui. &lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;Al costat d’aquesta xarxa principal hi havia tot un seguit de camins, sovint citats en les delimitacions de les actes de consagració (com la &lt;em&gt;strata Miliarea&lt;/em&gt; o &lt;em&gt;de Miralies&lt;/em&gt; de l’acta de consagració de Manlleu de l’any 906) que surten amb el nom de &lt;em&gt;via&lt;/em&gt; o &lt;em&gt;strata&lt;/em&gt;, els quals relligaven, com ara, tots els pobles o sagreres de la Plana; són els vells camins rals (AAVV).&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; ]]></historia>
<coordenades>41.8503400,2.2281800</coordenades>
<utm_x>435930</utm_x>
<utm_y>4633448</utm_y>
<any></any>
<rel_municipis>08283</rel_municipis>
<municipi_nom>Tona</municipi_nom>
<tipus_acces>Fàcil</tipus_acces>
<estat_conservacio>Regular</estat_conservacio>
<images><value>https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/98061-p1100248.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/98061-p1100246.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/98061-cbarcelona4.jpg</value>
</images>
<proteccio>Inexistent</proteccio>
<estil>Medieval|Modern|Contemporani|Romà</estil>
<ambit>Patrimoni immoble</ambit>
<tipologia>Obra civil</tipologia>
<titularitat>Pública</titularitat>
<us_actual>Estructural</us_actual>
<inspire_tipus></inspire_tipus>
<inspire_subtipus></inspire_subtipus>
<inspire_atribut><value>Inexistent</value>
</inspire_atribut>
<data_modificació>2024-12-13 00:00:00</data_modificació>
<autor_fitxa>Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals)</autor_fitxa>
<autor_element></autor_element>
<observacions><![CDATA[Els anomenats camins rals eren camins públics principals, que formaven part del patrimoni de la corona o patrimoni reial (d&apos;aquí el seu nom) i estaven sota la seva protecció.]]></observacions>
<codi_estil>85|94|98|83</codi_estil>
<codi_tipologia>49</codi_tipologia>
<codi_tipo_sitmun>1.5</codi_tipo_sitmun>
<proteccio_id>2484</proteccio_id>
<rel_comarca><value>24</value>
</rel_comarca>
<_lastChange>2026-11-07 18:13:11</_lastChange>
</item>
</elements>
</dataset></datasets></result>
