<result>
<nom>Patrimoni cultural</nom>
<machinename>patrimonicultural</machinename>
<descripcio>Patrimoni cultural</descripcio>
<entitats>1</entitats>
<datasets><dataset><nom>Patrimoni cultural</nom>
<machinename>patrimoni_cultural</machinename>
<descripcio>Elements de patrimoni cultural, que inclouen el patrimoni immoble, moble, documental, immaterial i natural dels municipis de la demarcació de Barcelona.</descripcio>
<paraules_clau>
<item>
mapes patrimoni cultural</item>
</paraules_clau>
<llicencia>https://creativecommons.org/licenses/by/4.0/deed.ca</llicencia>
<freq_actualitzacio>7</freq_actualitzacio>
<sector>
<item>
cultura-ocio</item>
<item>
educacion</item>
<item>
turismo</item>
</sector>
<tema>
<item>
turism</item>
<item>
cultura</item>
<item>
educacio</item>
</tema>
<responsable>Diputació de Barcelona</responsable>
<idioma>Català</idioma>
<home_page>https://patrimonicultural.diba.cat/</home_page>
<referencies>
<item><url></url>
<nom></nom>
</item></referencies>
<tipus>patrimonicultural</tipus>
<estat>public</estat>
<creacio>2020-04-27 10:20:16</creacio>
<modificacio>2026-06-04 03:12:22</modificacio>
<entitats>1</entitats>
<elements>
<item>
<_id>6a20cc3c9315b41c9a66e872</_id>
<id>98068</id>
<titol><![CDATA[Mot &apos;magnòlies&apos;]]></titol>
<url>https://patrimonicultural.diba.cat/element/mot-magnolies</url>
<bibliografia></bibliografia>
<centuria></centuria>
<notes_conservacio></notes_conservacio>
<descripcio><![CDATA[&lt;p&gt;El mot &apos;magnòlies&apos; fa referència de manera especial a la pasta per excel·lència que es fa servir per a l&apos;escudella de Nadal (els galets), ja que a Cervelló i en pocs pobles de la contrada li diuen d&apos;aquella manera. (Informació oral: Francesc Pasqual, maig de 2024).&lt;/p&gt; &lt;p&gt;Probablement, aquesta denominació sigui per una marca comercial que va popularitzar aquest nom a la zona.&lt;/p&gt; ]]></descripcio>
<codi_element>08068-397</codi_element>
<ubicacio></ubicacio>
<historia><![CDATA[&lt;p&gt;Fins fa relativament poc temps, l’escudella, brou on es feien servir aquestes magnòlies, especialment al Nadal, era un plat diari a moltes llars catalanes, de manera especial a les zones rurals. Josep Pla, en el seu llibre &apos;El que hem menjat&apos;, relata que a casa seva se’n menjava sis dies a la setmana, descansant el diumenge amb l&apos;arròs dominical. Aquest costum s&apos;inverteix al País Valencià, on l&apos;escudella es menjava per descansar de l&apos;arròs. Jaume Fàbrega, crític gastronòmic, també ha explicat en diversos articles que es va criar menjant escudella diàriament, fins i tot a l’estiu.&lt;/p&gt; &lt;p&gt;El motiu pel qual l’escudella va esdevenir el plat principal del dinar de Nadal no és del tot clar. Fàbrega, en el seu llibre &apos;Dalícies&apos;, indica que les primeres referències sobre l’escudella i carn d’olla, amb carns i embotits, es troben al &apos;Calaix de Sastre&apos; del Baró de Maldà, on ja s’esmenta que els dies de festa era típic menjar escudella de macarrons. A mitjans i finals del segle XIX, aquesta tradició ja estava establerta, com ho demostren nadales valencianes i el sonet &apos;Per Nadal&apos;, publicat al setmanari barceloní &apos;La Tomasa&apos;.&lt;/p&gt; &lt;p&gt;Segons Fàbrega i el cuiner Josep Lladonosa, la tradició de menjar escudella per Nadal és relativament recent i va sorgir a les ciutats, especialment a Barcelona, on no era habitual menjar-ne diàriament. A les zones rurals, l’escudella no era considerada un menjar especial per a festes, ja que formava part del menú diari. Vicent Marquès, historiador gastronòmic, subratlla que aquesta tradició es va arrelant tant a Catalunya com al País Valencià en èpoques similars.&lt;/p&gt; &lt;p&gt;El galet, la pasta més nadalenca de Catalunya, les Illes Balears i Andorra, també té un origen incert. Una història popular atribueix la seva invenció a Tomàs Guinovart, un fabricant de fideus de Valls que va adaptar el macarró per facilitar-ne el consum amb cullera. No obstant això, els experts dubten d’aquesta versió i assenyalen que existeix una pasta similar a Nàpols i Sicília anomenada “lumache”. El nom de &apos;galet&apos; prové dels tubs tallats al biaix que portaven les bótes de vi.&lt;/p&gt; &lt;p&gt;A les Illes Balears, la sopa de Nadal es prepara amb galets farcits de carn picada, una variant que també es troba en algunes llars catalanes.&lt;/p&gt; ]]></historia>
<coordenades>41.3960857,1.9588600</coordenades>
<utm_x>412964</utm_x>
<utm_y>4583251</utm_y>
<any></any>
<rel_municipis>08068</rel_municipis>
<municipi_nom>Cervelló</municipi_nom>
<tipus_acces>Fàcil</tipus_acces>
<estat_conservacio>Bo</estat_conservacio>
<images></images>
<proteccio>Inexistent</proteccio>
<estil></estil>
<ambit>Patrimoni immaterial</ambit>
<tipologia>Tradició oral</tipologia>
<titularitat>Pública</titularitat>
<us_actual>Altres</us_actual>
<inspire_tipus></inspire_tipus>
<inspire_subtipus></inspire_subtipus>
<inspire_atribut></inspire_atribut>
<data_modificació>2024-10-31 00:00:00</data_modificació>
<autor_fitxa>Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum</autor_fitxa>
<autor_element></autor_element>
<observacions></observacions>
<codi_estil></codi_estil>
<codi_tipologia>61</codi_tipologia>
<codi_tipo_sitmun>4.3</codi_tipo_sitmun>
<proteccio_id></proteccio_id>
<rel_comarca><value>11</value>
</rel_comarca>
<_lastChange>2026-06-04 02:52:12</_lastChange>
</item>
</elements>
</dataset></datasets></result>
