ÁLVAREZ, R., DURAN, M., MESTRES, I., PRINCIPAL, J. 2000: “El jaciment del Camp de les Lloses (Tona, Osona ) i el seu taller de metalls”, a: Mata, C. i Pérez Jordà, G. (Eds.), IBERS. Agricultors, artesans i comerciants. Universitat de València, València, 271-281.
CASASSAS. E. (1943) Tona. Descripció històrica i geogràfica. Barcelona: Gràfiques Diamant. Pp. 25-28.
DANÉS TORRAS. J. (1932) Antiguitats de Tona, a Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya vot XLII. pp.325-347.
LLEOPART, A. (2006). Retalls del passat per conèixer millor Tona. Ajuntament de Tona.
PADRÓS, C. (2011) El territori de la plana ausetana i el seu entorn des de l'ibèric ple a l'alt imperi.
PLADEVALL, A. (1990). Tona. Mil cent anys d’Història. Eumo Editorial. Ajuntament de Tona.
Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya.
Les restes d’un forn estaven ubicades a un marge format per argiles compactes, i estaven bastides amb pedres i calç. Segons documentació de E. Casasses, tenia la cambra de cocció al costat de la fogaina, amb un forat a cada costat. Es varen localitzar també fragments de ceràmica grollera i de fauna ovicaprid.
Es tracta d’un centre de producció i explotació ceramista, tot i que no està clara la seva cronologia, en època ibèrica o romana. En aquest sentit, aquest forn i el conjunt de forns localitzats al Passeig de la Suïssa podrien estar relacionats amb l’ocupació romana del lloc, i amb l’existència de tallers artesans distribuïts al llarg o propers a les vies de comunicació i de l’assentament principal del Camp de les Lloses.