{"nom":"Patrimoni cultural","machinename":"patrimonicultural","descripcio":"Patrimoni cultural","entitats":1,"datasets":[{"nom":"Patrimoni cultural","machinename":"patrimoni_cultural","descripcio":"Elements de patrimoni cultural, que inclouen el patrimoni immoble, moble, documental, immaterial i natural dels municipis de la demarcació de Barcelona.","paraules_clau":["mapes patrimoni cultural"],"llicencia":"https:\/\/creativecommons.org\/licenses\/by\/4.0\/deed.ca","freq_actualitzacio":7,"sector":["cultura-ocio","educacion","turismo"],"tema":["turism","cultura","educacio"],"responsable":"Diputació de Barcelona","idioma":"Català","home_page":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/","referencies":[{"url":null,"nom":null}],"tipus":"patrimonicultural","estat":"public","creacio":"2020-04-27 10:20:16","modificacio":"2026-11-14 08:23:22","entitats":1,"elements":[{"id":"98150","titol":"Jaciment de Mas Riambau","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/jaciment-de-mas-riambau","bibliografia":"

ÁLVAREZ, R., DURAN, M., MESTRES, I., PRINCIPAL, J. 2000: “El jaciment del Camp de les Lloses (Tona, Osona ) i el seu taller de metalls”, a: Mata, C. i Pérez Jordà, G. (Eds.), IBERS. Agricultors, artesans i comerciants. Universitat de València, València, 271-281.<\/span><\/span><\/span><\/p>

DANÉS TORRAS. J.: (1932) Antiguitats de Tona<\/em> . Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya vot XLII. pp.325-347.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

GARCÉS, I.; CEBRIÀ, A. (2002) “L’estela ibèrica de Tona (Osona)” a <\/span><\/span>Pyrenae<\/span><\/em>, Núm. 33, p. 211-232,<\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

MESTRES, Imma. (1995) Memòria del seguiment arqueològic de les obres de remodelació del pati de l’escola Vedruna - Tona. Osona. Servei d’Arqueologia de la Generalitat de Catalunya. Inèdit. <\/span><\/span><\/span><\/p>

PADRÓS, Carles. (2011) El territori de la plana ausetana i el seu entorn des de l'ibèric ple a l'alt imperi. <\/span><\/span><\/span><\/p>

PLADEVALL, Antoni. (1990). Tona. Mil cent anys d’Història. Eumo Editorial. Ajuntament de Tona.<\/span><\/span><\/span><\/p>

PUIGFERRAT, Carles. (2011) “La dispersió de la col·lecció arqueològica i d’art del Mas Riambau”.Llibre de Tona. Tona. Pàgines 46-50.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya.<\/a> <\/span><\/span><\/span><\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"El jaciment està parcialment destruït a la zona on s'han construït blocs d'habitatges, però encara podria quedar actiu als camps de conreu propers al Mas Riambau.","descripcio":"

El jaciment de Mas Riambau comprèn una àrea extensa a tocar del Camp de les Lloses, entre una zona actualment urbanitzada, camps de conreu actius prop del mateix mas, i arriba fins l’església de Lurdes. <\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

Les restes arqueològiques corresponen a materials arqueològics de diferent tipologia, i estat de conservació. Es varen localitzar durant els moviments de terres i anivellacions dels terrenys amb motiu de les obres de condicionament i construcció del primer camp de futbol de Tona (PUIGFERRAT: 2011, p.46). <\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span>La troballa arqueològica més destacable és l’estela de pedra sorrenca rosada del Montseny, amb relleus figuratius que representen dos guerrers i un animal, de caràcter ibèric. Segons recull <\/span>Mossèn Josep Gudiol, la troballa de l'estela es va produir <\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span>l’any <\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span>1916 per part dels pagesos i treballadors que llauraven els camps per ampliar les obres del camp de futbol: “<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span>(...) Entre aquelles algunes de gens petites, hi aparegué una gran llosa qu’es decidí pels treballadors que debia ser retirada a trossos. A cops de mall se anà esbocinent, trovantse que era de pedra esmolaroda roja y que alguns trossos portaven a la cara més plana uns treballs que excitaren la curiositat del propietari D. Jaume Galobart, que manà recullir totes les peces y transportarles a la llissa de son casal de Riambau<\/span><\/em><\/span><\/span><\/span><\/span>” (PUIGFERRAT: 2011, p. 48).<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

Segons els autors Ignasi Garcés i Artur Cebrià, durant el mes d'agost de 1926 '<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span>la peça fou restaurada i encastada en la galeria oest del Mas Riambau, amb l'ajut del mestre d'obres Sr. Illa de Vic'<\/span><\/em><\/span><\/span><\/span><\/span> (GARCÉS; CEBRIÀ: 2002, 215). <\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span>Posteriorment, durant la postguerra, fou traslladada al Museu Episcopal de Vic. Actualment el Centre d’Interpretació del Camp de les Lloses en té una rèplica exposada. <\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

Seguidament a la troballa de l’estela, a la mateixa zona, s’anaren localitzant i recollint fragments de ceràmica del tipus campaniana i aretina, ceràmica comuna, i fragments d’àmfora, tot d’època romana. També monedes datades en època ibèrica i romana, i diversos objectes de metall de bronze. <\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> ","codi_element":"08283-313","ubicacio":"c. de Lurdes 26","historia":"

La primera meitat del segle XX, a partir del 1909 i fins la postguerra, marca un període de descoberta del jaciment arqueològic amb la troballa de l’estela ibèrica i altres fragments materials. Aquest fet feu ampliar la ja important col·lecció artística del propietari de mas Riambau, Jaume Galobart. <\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

La col·lecció arqueològica que va acumular Galobart va ser donada a conèixer per part d’Amador Romaní, el 1926; i de Josep Danés, el 1932 en un article (PUIGFERRAT: 2011, p.48). Segons els autors, la col·lecció contenia els següents objectes: estela ibèrica; unes pinces de bronze; una espàtula doble de bronze d'uns 17 cm de llargada; monedes ibèriques d'Iluro, Ausa, Osca i altres localitats (segons Danés, en total, una seixantena); altres objectes de metall com segells, ploms de missa, “pallofes”; fragments de tègules i àmfores romanes; ceràmica ibèrica i romana a torn; un 'llagrimatori' de terra cuita i pedres de molins de mà. <\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

A partir del 1991, es varen iniciar les primeres intervencions arqueològiques a l’extensió que correspon pròpiament al Camp de les Lloses, però que varen ajudar a vincular tota l’àrea circumdant a l’important assentament iberoromà, i concretament també al jaciment del vicus <\/em>militar romanorepublicà. Així mateix, tot aquell material documentat provinent del Mas Riambau es va vincular directament, per tipologia i paral·lels, al vicus <\/em>militar romanorepublicà.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

El jaciment de Mas Riambau està inclòs en l'espai de protecció arqueològica del Camp de les Lloses, i implica una protecció preventiva abans de fer-hi qualsevol remoció de terres. <\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> ","coordenades":"41.8522100,2.2226300","utm_x":"435471","utm_y":"4633660","any":"-650 \/ 476","rel_municipis":"08283","municipi_nom":"Tona","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08283\/98150-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08283\/98150-3.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08283\/98150-5.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08283\/98150-estela.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Ibèric|Romà|Edats dels Metalls","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Jaciment arqueològic","titularitat":"Privada","us_actual":"Científic\/Cultural","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["EPA"],"data_modificació":"2024-12-13 00:00:00","autor_fitxa":"Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals)","autor_element":"","observacions":"També és anomenat per alguns autors com l'Antic Camp d’Esports (GARCÉS; CEBRIÀ: 2002), i es diferencia del jaciment pròpiament del Camp de les Lloses. ","codi_estil":"81|83|79","codi_tipologia":"1754","codi_tipo_sitmun":"1.4","proteccio_id":"1763","rel_comarca":["24"]}]}]}