<result>
<nom>Patrimoni cultural</nom>
<machinename>patrimonicultural</machinename>
<descripcio>Patrimoni cultural</descripcio>
<entitats>1</entitats>
<datasets><dataset><nom>Patrimoni cultural</nom>
<machinename>patrimoni_cultural</machinename>
<descripcio>Elements de patrimoni cultural, que inclouen el patrimoni immoble, moble, documental, immaterial i natural dels municipis de la demarcació de Barcelona.</descripcio>
<paraules_clau>
<item>
mapes patrimoni cultural</item>
</paraules_clau>
<llicencia>https://creativecommons.org/licenses/by/4.0/deed.ca</llicencia>
<freq_actualitzacio>7</freq_actualitzacio>
<sector>
<item>
cultura-ocio</item>
<item>
educacion</item>
<item>
turismo</item>
</sector>
<tema>
<item>
turism</item>
<item>
cultura</item>
<item>
educacio</item>
</tema>
<responsable>Diputació de Barcelona</responsable>
<idioma>Català</idioma>
<home_page>https://patrimonicultural.diba.cat/</home_page>
<referencies>
<item><url></url>
<nom></nom>
</item></referencies>
<tipus>patrimonicultural</tipus>
<estat>public</estat>
<creacio>2020-04-27 10:20:16</creacio>
<modificacio>2026-11-07 18:15:18</modificacio>
<entitats>1</entitats>
<elements>
<item>
<_id>6aef5c27e1242dd71009c5e0</_id>
<id>98150</id>
<titol>Jaciment de Mas Riambau</titol>
<url>https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-mas-riambau</url>
<bibliografia><![CDATA[&lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;ÁLVAREZ, R., DURAN, M., MESTRES, I., PRINCIPAL, J. 2000: “El jaciment del Camp de les Lloses (Tona, Osona ) i el seu taller de metalls”, a: Mata, C. i Pérez Jordà, G. (Eds.), IBERS. Agricultors, artesans i comerciants. Universitat de València, València, 271-281.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span lang=&apos;CA&apos;&gt;DANÉS TORRAS. J.: (1932) &lt;em&gt;Antiguitats de Tona&lt;/em&gt; . Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya vot XLII. pp.325-347.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span lang=&apos;CA&apos;&gt;&lt;span&gt;GARCÉS, I.; CEBRIÀ, A. (2002)  “L’estela ibèrica de Tona (Osona)” a &lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;em&gt;&lt;span lang=&apos;CA&apos;&gt;Pyrenae&lt;/span&gt;&lt;/em&gt;&lt;span lang=&apos;CA&apos;&gt;, Núm. 33, p. 211-232,&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;MESTRES, Imma. (1995) Memòria del seguiment arqueològic de les obres  de remodelació del pati de l’escola Vedruna - Tona. Osona. Servei d’Arqueologia de la Generalitat de Catalunya. Inèdit. &lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;PADRÓS, Carles. (2011) El territori de la plana ausetana i el seu entorn des de l&apos;ibèric ple a l&apos;alt imperi. &lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;PLADEVALL, Antoni. (1990). Tona. Mil cent anys d’Història. Eumo Editorial. Ajuntament de Tona.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;PUIGFERRAT, Carles. (2011) “La dispersió de la col·lecció arqueològica i d’art del Mas Riambau”.Llibre de Tona. Tona. Pàgines 46-50.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;a href=&apos;https://invarque.cultura.gencat.cat/card/2725&apos;&gt;Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya.&lt;/a&gt; &lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; ]]></bibliografia>
<centuria></centuria>
<notes_conservacio><![CDATA[El jaciment està parcialment destruït a la zona on s&apos;han construït blocs d&apos;habitatges, però encara podria quedar actiu als camps de conreu propers al Mas Riambau.]]></notes_conservacio>
<descripcio><![CDATA[&lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;El jaciment de Mas Riambau comprèn una àrea extensa a tocar del Camp de les Lloses, entre una zona actualment urbanitzada, camps de conreu actius prop del mateix mas, i arriba fins l’església de Lurdes. &lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;Les restes arqueològiques corresponen a materials arqueològics de diferent tipologia, i estat de conservació. Es varen localitzar durant els moviments de terres i anivellacions dels terrenys amb motiu de les obres de condicionament i construcció del primer camp de futbol de Tona (PUIGFERRAT: 2011, p.46). &lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;La troballa arqueològica més destacable és l’estela de pedra sorrenca rosada del Montseny, amb relleus figuratius &lt;span&gt;que representen dos guerrers i un animal, de caràcter ibèric. Segons recull &lt;/span&gt;Mossèn Josep Gudiol, la troballa de l&apos;estela es va produir &lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;l’any &lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;1916 per part dels pagesos i treballadors que llauraven els camps per ampliar les obres del camp de futbol: “&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;em&gt;&lt;span&gt;(...) Entre aquelles algunes de gens petites, hi aparegué una gran llosa qu’es decidí pels treballadors que debia ser retirada a trossos. A cops de mall se anà esbocinent, trovantse que era de pedra esmolaroda roja y que alguns trossos portaven a la cara més plana uns treballs que excitaren la curiositat del propietari D. Jaume Galobart, que manà recullir totes les peces y transportarles a la llissa de son casal de Riambau&lt;/span&gt;&lt;/em&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;” (PUIGFERRAT: 2011, p. 48).&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;Segons els autors Ignasi Garcés i Artur Cebrià, durant el mes d&apos;agost de 1926 &apos;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;em&gt;&lt;span&gt;la peça fou restaurada i encastada en la galeria oest del Mas Riambau, amb l&apos;ajut del mestre d&apos;obres Sr. Illa de Vic&apos;&lt;/span&gt;&lt;/em&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt; (GARCÉS; CEBRIÀ: 2002, 215). &lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;Posteriorment, durant la postguerra, fou traslladada al Museu Episcopal de Vic. Actualment el Centre d’Interpretació del Camp de les Lloses en té una rèplica exposada. &lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;Seguidament a la troballa de l’estela, a la mateixa zona, s’anaren localitzant i recollint fragments de ceràmica del tipus campaniana i aretina, ceràmica comuna, i fragments d’àmfora, tot d’època romana. També monedes datades en època ibèrica i romana, i diversos objectes de metall de bronze.  &lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; ]]></descripcio>
<codi_element>08283-313</codi_element>
<ubicacio>c. de Lurdes 26</ubicacio>
<historia><![CDATA[&lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;La primera meitat del segle XX, a partir del 1909 i fins la postguerra, marca un període de descoberta del jaciment arqueològic amb la troballa de l’estela ibèrica i altres fragments materials. Aquest fet feu ampliar la ja important col·lecció artística del propietari de mas Riambau, Jaume Galobart. &lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;La col·lecció arqueològica que va acumular Galobart va ser donada a conèixer per part d’Amador Romaní, el 1926; i de Josep Danés, el 1932 en un article (PUIGFERRAT: 2011, p.48). Segons els autors, la col·lecció contenia els següents objectes: estela ibèrica; unes pinces de bronze; una espàtula doble de bronze d&apos;uns 17 cm de llargada; monedes ibèriques d&apos;Iluro, Ausa, Osca i altres localitats (segons Danés, en total, una seixantena); altres objectes de metall com segells, ploms de missa, “pallofes”; fragments de tègules i àmfores romanes; ceràmica ibèrica i romana a torn; un &apos;llagrimatori&apos; de terra cuita i pedres de molins de mà. &lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;A partir del 1991, es varen iniciar les primeres intervencions arqueològiques a l’extensió que correspon pròpiament al Camp de les Lloses, però que varen ajudar a vincular tota l’àrea circumdant a l’important assentament iberoromà, i concretament també al jaciment del &lt;em&gt;vicus &lt;/em&gt;militar romanorepublicà. Així mateix, tot aquell material documentat provinent del Mas Riambau es va vincular directament, per tipologia i paral·lels, al &lt;em&gt;vicus &lt;/em&gt;militar romanorepublicà.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;El jaciment de Mas Riambau està inclòs en l&apos;espai de protecció arqueològica del Camp de les Lloses, i implica una protecció preventiva abans de fer-hi qualsevol remoció de terres. &lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; ]]></historia>
<coordenades>41.8522100,2.2226300</coordenades>
<utm_x>435471</utm_x>
<utm_y>4633660</utm_y>
<any>-650 / 476</any>
<rel_municipis>08283</rel_municipis>
<municipi_nom>Tona</municipi_nom>
<tipus_acces>Fàcil</tipus_acces>
<estat_conservacio>Regular</estat_conservacio>
<images><value>https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/98150-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/98150-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/98150-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/98150-estela.jpg</value>
</images>
<proteccio>Legal</proteccio>
<estil>Ibèric|Romà|Edats dels Metalls</estil>
<ambit>Patrimoni immoble</ambit>
<tipologia>Jaciment arqueològic</tipologia>
<titularitat>Privada</titularitat>
<us_actual>Científic/Cultural</us_actual>
<inspire_tipus></inspire_tipus>
<inspire_subtipus></inspire_subtipus>
<inspire_atribut><value>EPA</value>
</inspire_atribut>
<data_modificació>2024-12-13 00:00:00</data_modificació>
<autor_fitxa>Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals)</autor_fitxa>
<autor_element></autor_element>
<observacions><![CDATA[També és anomenat per alguns autors com l&apos;Antic Camp d’Esports (GARCÉS; CEBRIÀ: 2002), i es diferencia del jaciment pròpiament del Camp de les Lloses.  ]]></observacions>
<codi_estil>81|83|79</codi_estil>
<codi_tipologia>1754</codi_tipologia>
<codi_tipo_sitmun>1.4</codi_tipo_sitmun>
<proteccio_id>1763</proteccio_id>
<rel_comarca><value>24</value>
</rel_comarca>
<_lastChange>2026-11-07 18:13:11</_lastChange>
</item>
</elements>
</dataset></datasets></result>
