{"nom":"Patrimoni cultural","machinename":"patrimonicultural","descripcio":"Patrimoni cultural","entitats":1,"datasets":[{"nom":"Patrimoni cultural","machinename":"patrimoni_cultural","descripcio":"Elements de patrimoni cultural, que inclouen el patrimoni immoble, moble, documental, immaterial i natural dels municipis de la demarcació de Barcelona.","paraules_clau":["mapes patrimoni cultural"],"llicencia":"https:\/\/creativecommons.org\/licenses\/by\/4.0\/deed.ca","freq_actualitzacio":7,"sector":["cultura-ocio","educacion","turismo"],"tema":["turism","cultura","educacio"],"responsable":"Diputació de Barcelona","idioma":"Català","home_page":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/","referencies":[{"url":null,"nom":null}],"tipus":"patrimonicultural","estat":"public","creacio":"2020-04-27 10:20:16","modificacio":"2026-11-14 12:53:34","entitats":1,"elements":[{"id":"98611","titol":"Can Cuiàs - Sant Joan de l'Herm","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-cuias-sant-joan-de-lherm","bibliografia":"

CARDONA, Daniel; DE FABREGUES-BOIXART, Oriol; FERRER, Xavier; GUASCH, David; MALARET, Antoni; MORAN, Josep; NUET, Josep; PANAREDA, Josep Maria; PÉREZ, Jordi; RENOM, Mercè (1987). Sant Just Desvern, un paisatge i una història<\/em>. Ajuntament de Sant Just Desvern, Publicacions de l’Abadia de Montserrat.<\/p>

FONT GRASA, Pere; REVERTER SALA, Teresa (2010). L'Abans de Sant Just Desvern: Recull gràfic 1870-1975<\/em>. Col·lecció Baix Llobregat. El Papiol: Editorial Efadós \/ Ajuntament de Sant Just Desvern.<\/p>

MASDÉU TÉRMENS, Raimon (2019). <\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span>El monestir femení de Sant Joan de l’Erm (1228-1466)<\/span><\/em><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span>. Sant Just Desvern: Ajuntament de Sant Just Desvern.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

PÉREZ SÀNCHEZ, Miquel; ROURA NUBIOLA, Margarida; SANAHUJA TORRES, Dolors; SOLIAS ARÍS, Josep Maria (1982-1986). Catàleg i Pla Especial de Protecció i Rehabilitació del Patrimoni Arquitectònic de Sant Just Desvern<\/em>. Fitxa 64. Ajuntament de Sant Just Desvern. <\/p>

SALLENT GOTÈS<\/span>, Llorens (1916). Història documentada del Poble i Parròquia de Santa Maria<\/span> de Vallvidrera<\/em>. Ed. Arxiu de la Catedral de Barcelona. Impremta de Francesc Xavier Rebès, Barcelona p. 312-315.<\/span><\/span><\/p>

SBERT PÉREZ, Olga; MASDÉU TÉRMENS, Raimon (2019). “El territori de Sant Just Desvern en el segle XVIII. L'anàlisi del Cadastre de 1716”. Miscel·lània d’estudis santjustencs<\/em>, núm. 23.<\/p>

SBERT PÉREZ, Olga; MASDÉU TÉRMENS, Raimon (2021).<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span> <\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span>“Can Cuiàs de Sant Just Desvern. 1r premi Ramon Rovira”. <\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span>Paratge<\/span><\/em><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span>, núm. 34, p. 39-83.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

TENAS ALIBÉS, Antonino (1947). Notes històriques del poble i parròquia de Sant Just Desvern. <\/em>Barcelona, p. 71-73.<\/p>

VIDAL JANSÀ, Mercè (coord.); MESALLES, Jordi; PIZARRO, Lluís (2002). Guia del patrimoni arquitectònic de Sant Just Desvern. <\/em>Fitxa 72. <\/em>Arxiu Municipal de Sant Just Desvern. Sant Just Desvern.<\/p> ","centuria":"XIII, XVI, XVIII-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"","codi_element":"08221-69","ubicacio":"Ctra. de Vallvidrera, s\/n.","historia":"

En el promontori del Coll de can Cuiàs i al peu de l’antic camí d’Olorda hi hagué la Capella de Sant Joan de l’Erm (Olga Sbert). <\/span><\/span><\/span>La referència documental més antiga de l'ermita de Sant Joan de l'Herm, també anomenada Sant Joan del Coll, correspon a l'any 1228, moment en el qual el bisbe de Barcelona Berenguer de Palou II autoritzà la fundació d'una comunitat religiosa <\/span><\/span><\/span>de Donades (“deodatas”)<\/em><\/span><\/span><\/span> al lloc, <\/span><\/span><\/span>a una <\/span><\/span><\/span>casa separada de la capella<\/span><\/span><\/span>.<\/p>

Situada entre les parròquies de Sant Just Desvern i Vallvidrera, a tocar del camí Ral que comunicava Santa Creu d'Olorda amb Sarrià, l'ermita formava part d'una xarxa de llocs de culte dispersos per Collserola que complien la funció de protecció i refugi de viatgers i pelegrins. <\/p>

A partir de l'any 1228 la comunitat de monges deodates <\/em>(donades) s'encarregà de tenir cura de l'ermita, residint en un petit edifici adossat. El rector de Sant Just Desvern va cedir, l’any 1229, la capella de Sant Joan del Coll a la comunitat de donades. L’indret ja era un petit monestir com l’altre monestir femení de Santa Maria de Valldonzella establert a la Torre de Santa Margaria (Santa Creu d’Olorda) però van quedar “soles” quan les monges de Valldonzella es va traslladar a la Creu Coberta el 1268.<\/span><\/span><\/span> Al 1332 la<\/span><\/span><\/span> comunitat de donades es va adscriure a la Regla de Sant Agustí. Al segle XV (post 1450) les monges es traslladen<\/span><\/span><\/span> a Barcelona i l<\/span><\/span><\/span>'any 1466 <\/span><\/span><\/span>és el <\/span><\/span><\/span>moment de la desaparició de la comunitat <\/span><\/span><\/span>quan es fusionà amb les monges de Montalegre.<\/span><\/span><\/span><\/p>

A partir de llavors, l'edifici de culte va experimentar una sèrie de transformacions que el convertiren en una masia ocupada per famílies de masovers al llarg dels segles XVI i XVII. La primera de la qual es té notícia va ser la família Mestre, que fundà la masoveria l'any 1541 i residí fins al 1647. Després, altres masovers passarien pel monestir que durant anys va ser propietat del Seminari Episcopal de Barcelona. <\/p>

El 1628 apareix documentada la família Cuiàs resident en aquesta casa, probablement en règim d’emfiteusi del Monestir de Montalegre. L'any 1640, Pau Cuyàs ja residia a la casa i el 1683 ja trobem el nom de Can Cuiàs aplicat a l'edifici. El segle XVIII va ser un període de transformacions en l'estructura de l'edifici, que va mantenir els cossos originals amb ampliacions i reformes, tal com testimonien elements com la data 1752 de la portalada dovellada. <\/p>

Amb la mort de Josep Cuiàs l'any 1793, la casa va passar a ser d'uns nous propietaris, la família Ferran, que establiren can Cuiàs com la seva residència fins a l'any 1905. Així, durant aquest període la finca va ser coneguda com la casa Ferran. <\/p> ","coordenades":"41.4083100,2.0898000","utm_x":"423925","utm_y":"4584485","any":"","rel_municipis":"08221","municipi_nom":"Sant Just Desvern","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08221\/98611-l1430778.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08221\/98611-l1430769.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08221\/98611-l1430771.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08221\/98611-can-cuias.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08221\/98611-prensa0037.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Modern|Contemporani|Popular|Medieval","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Conjunt arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial - productiu","inspire_tipus":["|Xarxa natura 2000"],"inspire_subtipus":["|Natura 2000"],"inspire_atribut":["BPU|BCIL|Lloc d’importància comunitària"],"data_modificació":"2025-09-26 00:00:00","autor_fitxa":"David Torres Rodríguez - Kuanum","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"94|98|119|85","codi_tipologia":"46","codi_tipo_sitmun":"1.2","proteccio_id":"1762|1761|1787","rel_comarca":["11"]}]}]}