{"nom":"Patrimoni cultural","machinename":"patrimonicultural","descripcio":"Patrimoni cultural","entitats":1,"datasets":[{"nom":"Patrimoni cultural","machinename":"patrimoni_cultural","descripcio":"Elements de patrimoni cultural, que inclouen el patrimoni immoble, moble, documental, immaterial i natural dels municipis de la demarcació de Barcelona.","paraules_clau":["mapes patrimoni cultural"],"llicencia":"https:\/\/creativecommons.org\/licenses\/by\/4.0\/deed.ca","freq_actualitzacio":7,"sector":["cultura-ocio","educacion","turismo"],"tema":["turism","cultura","educacio"],"responsable":"Diputació de Barcelona","idioma":"Català","home_page":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/","referencies":[{"url":null,"nom":null}],"tipus":"patrimonicultural","estat":"public","creacio":"2020-04-27 10:20:16","modificacio":"2026-04-09 05:12:24","entitats":1,"elements":[{"id":"99074","titol":"Fons arqueològic Bòbila Madurell - Museu d'Arqueologia de Catalunya","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/fons-arqueologic-bobila-madurell-museu-darqueologia-de-catalunya","bibliografia":"

CANALS SALOMÓ, Antoni; MERCADAL FERNÁNDEZ, Oriol; RIBÉ MONGE, Genís (1988). “El complex arqueològic Bòbila Madurell - Serrat de Can Feu: història de la investigació (1921-1987). Revista Arraona, núm 2, pàgs. 9-26.<\/span><\/span><\/span><\/p>

DDAA (2024) Catàleg de béns a protegir. Pla d’ordenació urbanística municipal de Sant Quirze del Vallès. Ajuntament de Sant Quirze del Vallès. <\/span><\/span><\/span><\/p>

PLASENCIA FIGUEROA, Javier (2016) Bòbila Madurell-Mas Duran: Formas de vida en el Neolítico medio y final del nordeste peninsular. Tesi doctoral. Universitat Autònoma de Barcelona.<\/span><\/span><\/span><\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"

Col·lecció de materials arqueològics dipositats al Museu d’Arqueologia de Catalunya – Seu Barcelona, provinents del jaciment de la Bòbila Madurell. El conjunt està format per 50 objectes ben documentats i registrats, a més d’altres caixes amb un volum important de materials d’excavacions antigues (provinents probablement de les campanyes realitzades prèviament a la creació del Museu d’Història de Sabadell i del Servei d’Arqueologia de Catalunya).<\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

Pel que fa als materials ben documentats, aquests provenen de les campanyes d’excavació dels anys 1976-1978 i 1984. Els objectes són molt variats: macrolític (molins, mans de molins,...), destrals de pedra polida, objectes d’ornamentació, indústria lítica tallada, fragments de ceràmica, restes antropològiques, indústria òssia i restes carpològiques. La majoria es troben a la reserva, però n’hi ha alguns – un molí, una mà de molí i ornaments - en exposició. <\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> ","codi_element":"08238-40","ubicacio":"Museu d'Arqueologia de Catalunya - Seu Barcelona","historia":"

L’any 1921 es va excavar una profunda rasa prop de l’actual estació de ferrocarril de Sant Quirze per fer-hi passar la via del tren i van aparèixer, a uns dos metres de profunditat, una fossa que contenia restes de ceràmica i tres sepulcres amb material arqueològic d’època neolítica. Aquests objectes van ser recollits per Vicenç Renom i Lluís Mas del Museu de la Ciutat de Sabadell i van passar a formar part de l’antic i desaparegut Museu d’Art i Arqueologia de Barcelona, l’actual Museu d’Arqueologia de Catalunya. <\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

A partir de l’any 1931, arran de la instal·lació de la Bòbila Madurell (que va donar nom al jaciment) i la seva activitat d’extracció d’argiles, es van anar posant al descobert noves restes d’època neolítica i a les dècades de 1930 i 1940 es van realitzar diverses intervencions arqueològiques; els materials recuperats, però, consten com a dipositats al Museu d’Història de Sabadell. <\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

Entre els anys 1970 i 1980, com a conseqüència de l’execució d’obres d’infraestructura, es van localitzar noves restes en els sectors del Serrat de Can Feu i de la Bòbila. L’any 1974, amb la construcció de l’autopista C-58 (aleshores A-18) i la seva xarxa viària subsidiària van aparèixer noves restes que van ser excavades per equips del Museu d’Història de Sabadell i l’Institut de Prehistòria i Arqueologia de la Diputació de Barcelona. Els treballs es van allargar fins el 1985 i van permetre documentar diferents estructures com sepulcres, d’habitació i restes d’assentaments a l’aire lliure del neolític i l’edat del bronze, i també d’època romana. Alguns dels objectes provinents d’aquestes intervencions formen part de la col·lecció del MAC.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

Posteriorment es van realitzar més intervencions en d’altres sectors del jaciment però no consta cap material arqueològic dipositat al MAC provinent d’aquestes excavacions.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> ","coordenades":"41.5332642,2.0807263","utm_x":"423314","utm_y":"4598365","any":"","rel_municipis":"08238","municipi_nom":"Sant Quirze del Vallès","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Física","estil":"","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Col·lecció","titularitat":"Pública","us_actual":"Científic\/Cultural","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2025-10-07 00:00:00","autor_fitxa":"Laura Pinto Font","autor_element":"","observacions":"El jaciment de la Bòbila Madurell ocupava una superfície de més de 30 hectàrees, delimitades a l’est pel vessant del serrat de Can Feu, al nord i oest pel torrent de la Taula Rodona i al sud pel Poble Sec. Donada la seva gran extensió s’acostuma a dividir la zona en tres grans sectors: Bòbila Madurell\/Mas Duran, Serrat de Can Feu, i supermercat Alcampo \/ Poble Sec.És un dels jaciments neolítics més importants d’Europa donada la gran quantitat d’estructures documentades al llarg de les més de set dècades d’excavacions arqueològiques: al voltant de 80 fosses d’emmagatzematge i 120 sepulcres pertanyents al Neolític Mig així com nombrosos fons de cabanes. A partir d’aquestes troballes s’ha interpretat la Bòbila Madurell com un assentament estable i concentrat que s’estendria a ambdós costats d’una gran necròpolis i que podria tenir un paper de control i preeminència en relació a la resta de jaciments del territori. Aquest poblat va tenir continuïtat a l’edat del Bronze i en època ibèrica i íberoromana i també es va detectar una darrera etapa d’ocupació entre els segles VI i VIII dC, en què segurament es van aprofitar algunes estructures tardanes i materials de construcció.","codi_estil":"","codi_tipologia":"53","codi_tipo_sitmun":"2.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["40"]}]}]}