<result>
<nom>Patrimoni cultural</nom>
<machinename>patrimonicultural</machinename>
<descripcio>Patrimoni cultural</descripcio>
<entitats>1</entitats>
<datasets><dataset><nom>Patrimoni cultural</nom>
<machinename>patrimoni_cultural</machinename>
<descripcio>Elements de patrimoni cultural, que inclouen el patrimoni immoble, moble, documental, immaterial i natural dels municipis de la demarcació de Barcelona.</descripcio>
<paraules_clau>
<item>
mapes patrimoni cultural</item>
</paraules_clau>
<llicencia>https://creativecommons.org/licenses/by/4.0/deed.ca</llicencia>
<freq_actualitzacio>7</freq_actualitzacio>
<sector>
<item>
cultura-ocio</item>
<item>
educacion</item>
<item>
turismo</item>
</sector>
<tema>
<item>
turism</item>
<item>
cultura</item>
<item>
educacio</item>
</tema>
<responsable>Diputació de Barcelona</responsable>
<idioma>Català</idioma>
<home_page>https://patrimonicultural.diba.cat/</home_page>
<referencies>
<item><url></url>
<nom></nom>
</item></referencies>
<tipus>patrimonicultural</tipus>
<estat>public</estat>
<creacio>2020-04-27 10:20:16</creacio>
<modificacio>2026-11-14 12:53:34</modificacio>
<entitats>1</entitats>
<elements>
<item>
<_id>6af84a78e176c63d3e08309a</_id>
<id>99150</id>
<titol>Casa Massana</titol>
<url>https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-massana</url>
<bibliografia><![CDATA[&lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;CENTRE D&apos;ESTUDIS SADURNINENCS (2013). Sant Sadurní d&apos;Anoia: recull gràfic 1861-1975. Col·lecció L’Abans. Editorial Efadós. El Papiol.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;CUBELES, Albert (1991). Urbanisme i arquitectura a Sant Sadurní d’Anoia (1865-1923). Ajuntament de Sant Sadurní d&apos;Anoia. L&apos;Avenç.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;ROSSELLÓ, Joan (1978). Fitxes del Patrimoni Arquitectònic a l&apos;Arxiu Històric d&apos;Urbanisme, Arquitectura i Disseny del COAC. &lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;ROSSELLÓ, Joan (1978). “L&apos;arquitectura de l&apos;eclecticisme i el modernisme a Sant Sadurní d&apos;Anoia&apos;, a &lt;em&gt;Fires i Festes&lt;/em&gt;, 1978.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;ROMEU, Antoni (1996). Sant Sadurní, entre el Sexenni i la Restauració (1867-1904). Ajuntament de Sant Sadurní d&apos;Anoia: Institut d&apos;Estudis Penedesencs, Sant Sadurní d&apos;Anoia.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;SOLANS, Joan Antoni (2010). POUM. Annexes a les normes. Annex III Catàleg d’edificis i conjunts urbans a protegir per raons del seu valor cultural. Fitxa 13.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; ]]></bibliografia>
<centuria>XIX</centuria>
<notes_conservacio></notes_conservacio>
<descripcio><![CDATA[&lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;Edifici entre mitgeres de tres crugies, amb soterrani, planta baixa, dos pisos, golfes i terrat. La composició de la façana es basa en una retícula perfectament definida, que transmet una sensació de regularitat i equilibri. Tres eixos verticals de simetria alineen totes les obertures, les quals disminueixen de mida a mesura que s’enfila l’edifici. A la mènsula central de la planta baixa hi figura la inscripció “P M” (Pere Massana), acompanyada de la data del projecte: &apos;1884&apos;.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;La façana presenta un contrast notable entre la planta baixa, revestida amb plaques, i la resta de l’edifici, arrebossat amb un acabat fi a partir del primer pis. &lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;Una balconada al primer pis, sustentada per mènsules, unifica les tres obertures. Al segon pis, en canvi, els balcons es disposen de manera individual, i a les golfes s’incorporen finestres coronelles formades per dos arcs. &lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;La composició remata amb un coronament en forma de balustrada que tanca el terrat. A la part posterior, la casa compta amb un pati.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;L’edifici fa ús d’un llenguatge eclèctic, destacant pel joc de falses pilastres, faixes horitzontals, motllures ornamentals i finestres superiors d’inspiració medievalitzant.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; ]]></descripcio>
<codi_element>08240-39</codi_element>
<ubicacio>c. Sant Antoni, 23-25</ubicacio>
<historia><![CDATA[&lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;L’any 1884 es demana la llicència per fer la reforma de la façana de l&apos;edifici original. La Diputació de Barcelona li concedeix a canvi d&apos;endarrerir la façana per tal de disposar més amplitud en aquell tram de la carretera de Sant Boi a la Llacuna, que travessa Sant Sadurní pels carrers Raval, Sant Antoni i Diputació (POUM, 2010).&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;Pere Massana, propietari de Can Llopart de la Costa a Subirats, va ser un dels pioners en l’elaboració dels vins escumosos. Li va encarregar la reforma de la façana de la casa al mestre d’obres Venceslau Güell. Aquest s&apos;havia &lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;matriculat a l&apos;Acadèmia de Belles Arts de Barcelona a la dècada de 1860. Havia obtingut els títols d&apos;agrimensor i de mestre d&apos;obres (1864). Se sap que va estar actiu a Barcelona entre 1871 i 1918.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; ]]></historia>
<coordenades>41.4237700,1.7867800</coordenades>
<utm_x>398622</utm_x>
<utm_y>4586511</utm_y>
<any>1884</any>
<rel_municipis>08240</rel_municipis>
<municipi_nom><![CDATA[Sant Sadurní d&apos;Anoia]]></municipi_nom>
<tipus_acces>Fàcil</tipus_acces>
<estat_conservacio>Bo</estat_conservacio>
<images><value>https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99150-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99150-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99150-3.jpg</value>
</images>
<proteccio>Legal</proteccio>
<estil>Eclecticisme|Contemporani</estil>
<ambit>Patrimoni immoble</ambit>
<tipologia>Edifici</tipologia>
<titularitat>Privada</titularitat>
<us_actual>Residencial</us_actual>
<inspire_tipus></inspire_tipus>
<inspire_subtipus></inspire_subtipus>
<inspire_atribut><value>BCIL</value>
</inspire_atribut>
<data_modificació>2025-04-24 00:00:00</data_modificació>
<autor_fitxa>Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals)</autor_fitxa>
<autor_element><![CDATA[Venceslau Güell i Puigrobí (mestre d&apos;obres)]]></autor_element>
<observacions>També és anomenada Can Llopart.</observacions>
<codi_estil>102|98</codi_estil>
<codi_tipologia>45</codi_tipologia>
<codi_tipo_sitmun>1.1</codi_tipo_sitmun>
<proteccio_id>1761</proteccio_id>
<rel_comarca><value>3</value>
</rel_comarca>
<_lastChange>2026-11-14 12:48:08</_lastChange>
</item>
</elements>
</dataset></datasets></result>
