{"nom":"Patrimoni cultural","machinename":"patrimonicultural","descripcio":"Patrimoni cultural","entitats":1,"datasets":[{"nom":"Patrimoni cultural","machinename":"patrimoni_cultural","descripcio":"Elements de patrimoni cultural, que inclouen el patrimoni immoble, moble, documental, immaterial i natural dels municipis de la demarcació de Barcelona.","paraules_clau":["mapes patrimoni cultural"],"llicencia":"https:\/\/creativecommons.org\/licenses\/by\/4.0\/deed.ca","freq_actualitzacio":7,"sector":["cultura-ocio","educacion","turismo"],"tema":["turism","cultura","educacio"],"responsable":"Diputació de Barcelona","idioma":"Català","home_page":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/","referencies":[{"url":null,"nom":null}],"tipus":"patrimonicultural","estat":"public","creacio":"2020-04-27 10:20:16","modificacio":"2026-11-15 23:58:27","entitats":1,"elements":[{"id":"99176","titol":"Can Carbó","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-carbo-1","bibliografia":"<p><span><span><span><span><span><span>ROSSELLÓ, Joan (1978). Fitxes del Patrimoni Arquitectònic a l'Arxiu Històric d'Urbanisme, Arquitectura i Disseny del COAC. <\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> <p><span><span><span><span><span><span>ROSSELLÓ, Joan (1978). “L'arquitectura de l'eclecticisme i el modernisme a Sant Sadurní d'Anoia', a <em>Fires i Festes<\/em>, 1978.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> <p><span><span><span><span><span><span><span>SOLANS, Joan Antoni (2010). <\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><span><span><span><span><span><span>POUM. Annexes a les normes. Annex III Catàleg d’edificis i conjunts urbans a protegir per raons del seu valor cultural. Fitxa 46.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> ","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"<p><span><span><span><span><span><span>Casa ubicada en cantonada, entre mitgeres, de planta baixa, dos pisos i terrat. Les dues façanes presenten una disposició simètrica de les obertures. La reforma de les obertures l’any 1990, que substituí les finestres per balcons, reforçà aquesta simetria (POUM, 2010).<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> <p><span><span><span><span><span><span>La planta baixa es caracteritza pels grans finestrals amb formes d’arc rebaixat i el portal d’entrada, que presenta la mateixa forma.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> <p><span><span><span><span><span><span>Al primer pis es troba l’element més destacat que és la gran balconera de llosana motllurada que recorre una façana sencera, gira a la cantonada i arriba a la meitat de l’altre façana. Aquest element es repeteix a les diferents cases que fan cantonada al mateix carrer, atorgant una fesomia característica de l’espai urbà. La barana segueix un disseny que es repeteix també en aquestes cases, a partir de ferro forjat de barrots simples amb quadres d’elements florals i geomètrics, i esferes decoratives.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> <p><span><span><span><span><span><span>A la segona planta, els balcons es simplifiquen, les llosanes són més estretes en una façana i sense volada a l’altre. <\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><span><span><span><span><span><span>La façana remata amb una cornisa motllurada amb una línia d’escacat decorativa i el mur que delimita el terrat.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> ","codi_element":"08240-65","ubicacio":"c. de Montserrat, 37","historia":"<p><span><span><span><span><span><span>Aquest sector de Sant Sadurní es comença a perfilar a mitjans del segle XIX. Partint del nucli més antic, es formà una primera agrupació de cases, documentades ja al cens de 1816, començant a dibuixar el que seria el carrer Montserrat. A partir d'aquí, el carrer anà creixent al llarg d'un camí. A l'alçada de la plaça Homenatge a la Vellesa, les cases adopten una estètica molt similar per donar una imatge de conjunt (POUM, 2010). <\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> <p><span><span><span><span><span><span>Segons (ROSSELLÓ, 1978), Antoni Rovira va fer construir la casa el 1862. Hi ha constància que els Rovira de la Foradada havien fixat la seva residència a la vila en els anys posteriors. El 1881, Pere Rovira construí un magatzem darrera de la casa, i el seu fill, Antoni Rovira i Jané, consta en el registre d'elaboradors de vins als anys vint. Després de la Guerra Civil, la casa era propietat de la família Carbó que iniciaren la comercialització d'un cava.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> <p><span><span><span><span><span><span>La cassa va ser reformada per l’arquitecte Albert Sagrera i Vilanova, l’any 1990. En aquella reforma es desplaçà l'escala d'accés als pisos superiors cap a la part posterior de l'edifici.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> ","coordenades":"41.4250400,1.7849800","utm_x":"398473","utm_y":"4586655","any":"1862, 1990","rel_municipis":"08240","municipi_nom":"Sant Sadurní d'Anoia","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08240\/99176-p1120094.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08240\/99176-p1120096.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08240\/99176-p1120095.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Eclecticisme|Modernisme|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial - productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["BPU"],"data_modificació":"2025-06-11 00:00:00","autor_fitxa":"Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals)","autor_element":"Albert Sagrera i Vilanova (arquitecte de la reforma de 1990).","observacions":"La casa també és coneguda amb el nom de Casa Rovira.","codi_estil":"102|105|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"1762","rel_comarca":["3"]}]}]}