<result>
<nom>Patrimoni cultural</nom>
<machinename>patrimonicultural</machinename>
<descripcio>Patrimoni cultural</descripcio>
<entitats>1</entitats>
<datasets><dataset><nom>Patrimoni cultural</nom>
<machinename>patrimoni_cultural</machinename>
<descripcio>Elements de patrimoni cultural, que inclouen el patrimoni immoble, moble, documental, immaterial i natural dels municipis de la demarcació de Barcelona.</descripcio>
<paraules_clau>
<item>
mapes patrimoni cultural</item>
</paraules_clau>
<llicencia>https://creativecommons.org/licenses/by/4.0/deed.ca</llicencia>
<freq_actualitzacio>7</freq_actualitzacio>
<sector>
<item>
cultura-ocio</item>
<item>
educacion</item>
<item>
turismo</item>
</sector>
<tema>
<item>
turism</item>
<item>
cultura</item>
<item>
educacio</item>
</tema>
<responsable>Diputació de Barcelona</responsable>
<idioma>Català</idioma>
<home_page>https://patrimonicultural.diba.cat/</home_page>
<referencies>
<item><url></url>
<nom></nom>
</item></referencies>
<tipus>patrimonicultural</tipus>
<estat>public</estat>
<creacio>2020-04-27 10:20:16</creacio>
<modificacio>2026-11-14 12:53:34</modificacio>
<entitats>1</entitats>
<elements>
<item>
<_id>6af84a78e176c63d3e0830b4</_id>
<id>99176</id>
<titol>Can Carbó</titol>
<url>https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-carbo-1</url>
<bibliografia><![CDATA[&lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;ROSSELLÓ, Joan (1978). Fitxes del Patrimoni Arquitectònic a l&apos;Arxiu Històric d&apos;Urbanisme, Arquitectura i Disseny del COAC. &lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;ROSSELLÓ, Joan (1978). “L&apos;arquitectura de l&apos;eclecticisme i el modernisme a Sant Sadurní d&apos;Anoia&apos;, a &lt;em&gt;Fires i Festes&lt;/em&gt;, 1978.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;SOLANS, Joan Antoni (2010). &lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;POUM. Annexes a les normes. Annex III Catàleg d’edificis i conjunts urbans a protegir per raons del seu valor cultural. Fitxa 46.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; ]]></bibliografia>
<centuria>XIX-XX</centuria>
<notes_conservacio></notes_conservacio>
<descripcio><![CDATA[&lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;Casa ubicada en cantonada, entre mitgeres, de planta baixa, dos pisos i terrat. Les dues façanes presenten una disposició simètrica de les obertures. La reforma de les obertures l’any 1990, que substituí les finestres per balcons, reforçà aquesta simetria (POUM, 2010).&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;La planta baixa es caracteritza pels grans finestrals amb formes d’arc rebaixat i el portal d’entrada, que presenta la mateixa forma.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;Al primer pis es troba l’element més destacat que és la gran balconera de llosana motllurada que recorre una façana sencera, gira a la cantonada i arriba a la meitat de l’altre façana. Aquest element es repeteix a les diferents cases que fan cantonada al mateix carrer, atorgant una fesomia característica de l’espai urbà. La barana segueix un disseny que es repeteix també en aquestes cases, a partir de ferro forjat de barrots simples amb quadres d’elements florals i geomètrics, i esferes decoratives.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;A la segona planta, els balcons es simplifiquen, les llosanes són més estretes en una façana i sense volada a l’altre. &lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;La façana remata amb una cornisa motllurada amb una línia d’escacat decorativa i el mur que delimita el terrat.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; ]]></descripcio>
<codi_element>08240-65</codi_element>
<ubicacio>c. de Montserrat, 37</ubicacio>
<historia><![CDATA[&lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;Aquest sector de Sant Sadurní es comença a perfilar a mitjans del segle XIX. Partint del nucli més antic, es formà una primera agrupació de cases, documentades ja al cens de 1816, començant a dibuixar el que seria el carrer Montserrat. A partir d&apos;aquí, el carrer anà creixent al llarg d&apos;un camí. A l&apos;alçada de la plaça Homenatge a la Vellesa, les cases adopten una estètica molt similar per donar una imatge de conjunt (POUM, 2010). &lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;Segons (ROSSELLÓ, 1978), Antoni Rovira va fer construir la casa el 1862. Hi ha constància que els Rovira de la Foradada havien fixat la seva residència a la vila en els anys posteriors. El 1881, Pere Rovira construí un magatzem darrera de la casa, i el seu fill, Antoni Rovira i Jané, consta en el registre d&apos;elaboradors de vins als anys vint. Després de la Guerra Civil, la casa era propietat de la família Carbó que iniciaren la comercialització d&apos;un cava.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;La cassa va ser reformada per l’arquitecte Albert Sagrera i Vilanova, l’any 1990. En aquella reforma es desplaçà l&apos;escala d&apos;accés als pisos superiors cap a la part posterior de l&apos;edifici.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; ]]></historia>
<coordenades>41.4250400,1.7849800</coordenades>
<utm_x>398473</utm_x>
<utm_y>4586655</utm_y>
<any>1862, 1990</any>
<rel_municipis>08240</rel_municipis>
<municipi_nom><![CDATA[Sant Sadurní d&apos;Anoia]]></municipi_nom>
<tipus_acces>Fàcil</tipus_acces>
<estat_conservacio>Bo</estat_conservacio>
<images><value>https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99176-p1120094.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99176-p1120096.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99176-p1120095.jpg</value>
</images>
<proteccio>Legal</proteccio>
<estil>Eclecticisme|Modernisme|Contemporani</estil>
<ambit>Patrimoni immoble</ambit>
<tipologia>Edifici</tipologia>
<titularitat>Privada</titularitat>
<us_actual>Residencial - productiu</us_actual>
<inspire_tipus></inspire_tipus>
<inspire_subtipus></inspire_subtipus>
<inspire_atribut><value>BPU</value>
</inspire_atribut>
<data_modificació>2025-06-11 00:00:00</data_modificació>
<autor_fitxa>Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals)</autor_fitxa>
<autor_element>Albert Sagrera i Vilanova (arquitecte de la reforma de 1990).</autor_element>
<observacions>La casa també és coneguda amb el nom de Casa Rovira.</observacions>
<codi_estil>102|105|98</codi_estil>
<codi_tipologia>45</codi_tipologia>
<codi_tipo_sitmun>1.1</codi_tipo_sitmun>
<proteccio_id>1762</proteccio_id>
<rel_comarca><value>3</value>
</rel_comarca>
<_lastChange>2026-11-14 12:48:08</_lastChange>
</item>
</elements>
</dataset></datasets></result>
