{"nom":"Patrimoni cultural","machinename":"patrimonicultural","descripcio":"Patrimoni cultural","entitats":1,"datasets":[{"nom":"Patrimoni cultural","machinename":"patrimoni_cultural","descripcio":"Elements de patrimoni cultural, que inclouen el patrimoni immoble, moble, documental, immaterial i natural dels municipis de la demarcació de Barcelona.","paraules_clau":["mapes patrimoni cultural"],"llicencia":"https:\/\/creativecommons.org\/licenses\/by\/4.0\/deed.ca","freq_actualitzacio":7,"sector":["cultura-ocio","educacion","turismo"],"tema":["turism","cultura","educacio"],"responsable":"Diputació de Barcelona","idioma":"Català","home_page":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/","referencies":[{"url":null,"nom":null}],"tipus":"patrimonicultural","estat":"public","creacio":"2020-04-27 10:20:16","modificacio":"2026-11-07 18:15:18","entitats":1,"elements":[{"id":"99538","titol":"Carrerada de França - Camí de Sant Pere Màrtir a Vallvidrera","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/carrerada-de-franca-cami-de-sant-pere-martir-a-vallvidrera","bibliografia":"<p>AMADES GELAT, Joan (1932). 'Vocabulari dels pastors'.<em> Butlletí de dialectologia catalana : revista catalana de lingüística<\/em>, núm. 19, pp. 64-240.<\/p> <p>AMIGÓ, Jordi; BADOSA, Patrícia; MAGRINYÀ, Joan; MURO, Olga; PALLERÈS, Núria; ULLA, Àngels (2024<em>). Inventari de camins municipals de Sant Just Desvern<\/em>. Àrea de Territori: Urbanisme i Sostenibilitat i Medi Ambient. Ajuntament de Sant Just Desvern.<\/p> <p><span><span><span>MANGAS NAVAS, José Manuel (1992). 'Vías pecuarias'. <em>Cuadernos de la Trashumancia, <\/em>núm. 0. ICONA, Madrid.<\/span><\/span><\/span><\/p> <p><span><span><span>ROIGÉ VENTURA, Xavier (coord.) (2001). 'Pirineo Catalán'. <em>Cuadernos de la Trashumancia, <\/em>núm.13. ICONA, Madrid. <\/span><\/span><\/span><\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"Per les zones urbanitzades s'ha desdibuixat el seu traçat.","descripcio":"<p>Camí forestal que discorre per una carena i comunica la carretera BV-1468 amb el carrer Pau Vergós, final del nucli urbà, amb un petit tram dins del terme municipal de Barcelona. Presenta un traçat de 1.611,65 m i una amplada mitjana de 4,2 m, amb punts de 5,5 m d’amplada màxima i 3,7 m d’amplada mínima. El paviment del camí és de tot-u, terra i roca, i no és accessible al trànsit de vehicles, ja que presenta un cadenat a l'inici. <\/p> <p>Anomenat als plànols antics com a 'Carrerada de Francia', la seva continuació dins del nucli urbà de Sant Just Desvern es pot resseguir pels actuals carrers de Picalques, Canigó, Creu del Pedró i Pedró. Possiblement, la carrerada anava a buscar un lloc (gual) al Llobregat per passar el riu i seguir cap al sud. Avui el seu traçat està desdibuixat per la trama urbana, tot i que a la zona de la muntanya de Collserola es pot resseguir una bona part del seu traçat original.<\/p> ","codi_element":"08221-289","ubicacio":"De la carretera BV-1468 al carrer Pau Vergós.","historia":"<p>Les carrerades, també conegudes com a camins ramaders o cabaneres, han estat fonamentals per a la transhumància a Catalunya, un sistema de desplaçament estacional del bestiar que aprofitava els diferents pasturatges segons l’època de l’any. Aquest moviment pendular es feia entre les planes interiors, seques a l'estiu, i les zones de muntanya, amb una herba més fresca gràcies a una major pluviositat. A la tardor, el fred i la neu obligaven a tornar els ramats cap a terres més baixes.<\/p> <p>Tot i que aquest tipus de ramaderia ja existia en èpoques prehistòriques, la transhumància documentada a Catalunya arrenca de l'edat mitjana, quan monestirs com Poblet i Santes Creus van obtenir drets de pastura a la Cerdanya. Amb el temps, aquests camins ramaders es van consolidar com a vies econòmiques i culturals, transportant no només ramats, sinó també tradicions, llegendes i fins i tot fomentant fires i l’edificació d’ermites al seu pas.<\/p> <p>Les carrerades eren camins protegits per normes consuetudinàries que garantien el pas lliure dels ramats i establien drets i deures tant per a pastors com per a propietaris de terres properes. Sovint, aquests camins tenien una amplada considerable, regulada pel costum més que per lleis precises, i això permet que el bestiar pasturés fins a cert límit a banda i banda del camí. Amb la industrialització i el canvi d'ús de la terra, molts d'aquests camins van desaparèixer o van quedar en desús.<\/p> <p>Avui dia, els camins ramaders estan protegits per la legislació, que els declara de domini públic i proposa nous usos, com el senderisme i el cicloturisme. Iniciatives modernes han intentat recuperar aquests antics itineraris per a finalitats ecològiques i turístiques, promovent la conservació del patrimoni cultural i natural vinculat a la transhumància.<\/p> ","coordenades":"41.4063398,2.1020368","utm_x":"424945","utm_y":"4584255","any":"","rel_municipis":"08221","municipi_nom":"Sant Just Desvern","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08221\/99538-20250330140618.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08221\/99538-20250330140856.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08221\/99538-20250330141538.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08221\/99538-20250330141620.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08221\/99538-img20250217110154.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08221\/99538-carrerada-de-franca.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08221\/99538-img20250217110459.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08221\/99538-img20250217104418.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani|Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Obra civil","titularitat":"Pública","us_actual":"Estructural","inspire_tipus":["Xarxa natura 2000"],"inspire_subtipus":["Natura 2000"],"inspire_atribut":["Lloc d’importància comunitària"],"data_modificació":"2025-11-24 00:00:00","autor_fitxa":"Juana María Huélamo - Kuanum","autor_element":"","observacions":"Joan Amades, en l'obra Vocabulari dels pastors, descriu així una carrerada:'Camí especialment destinat al trànsit del bestiar de pastura formant grans ramats. Són abundosos en totes les contrades catalanes, i se'n troben en totes direccions, car han de facilitar el trànsit i viatge de les grans ramades des de muntanya, on estiuen, cap a la terra baixa, on passen la hivernada. Estan establertes per un dret consuetudinari de reculat i desconegut origen, que regula el seu funcionament i és fidelment respectat.Els propietaris de camps i terrenys, a banda i banda de la carrerada, estan obligats a permetre i tolerar \/'entrada del bestiar en llurs propietats fins a 7 canes de distància de la carrerada. El bestiar pot menjar l'herba i altres mentre no passi el límit de les 7 canes. Les carrerades solen ser enfonsades i situades en un terreny de més baix nivell que el que les envolta, perquè restin ben precisades i definides, i es pugui saber ben clarament quins són llurs límits. Així s'evita, també, l'esgarriament del ramat pels camps de lesvoreres. No poden ser tapades ni obstruïdes, i en cas de fer obres o reformes pel seu voltant, cal procurar que resti ben definit el seu curs i que no doni lloc a dubte, puix que si hi ha alguna dificultat, i els ramats es perden o extravien pels camps, els pastors no són responsables dels estralls que el bestiar pugui produir. Els pastors ni ramaders no tenen l'obligació de mantenir-les ni de tenir cura de llur conservació que va a càrrec comunal de les autoritats de les poblacions per on passa o dels veïns que tenen finques a la seva vora, els quals tenen en compensació un dret damunt dels fems que deixa el bestiar al seu pas. Els pastors han de permetre que tot veí munyi qualsevol ovella o cabra Hetera, sense interrompre la marxa del ramat. Damunt del curs de les carrerades i a distàncies convenients, es troben extensions de terreny que una vella consuetud ha fixat ja com a llocs adequats per a amorriar durant el dia i per a pernoctar-hi i donar al bestiar el repòs que li cal en les llargues marxes, que duren, a vegades, nombrosos dies. La carrerada ha de tenir 7 canes d'amplada.N'hi ha que travessen el carrer Major d'algunes poblacions.'","codi_estil":"98|119|94","codi_tipologia":"49","codi_tipo_sitmun":"1.5","proteccio_id":"1787","rel_comarca":["11"]}]}]}