<result>
<nom>Patrimoni cultural</nom>
<machinename>patrimonicultural</machinename>
<descripcio>Patrimoni cultural</descripcio>
<entitats>1</entitats>
<datasets><dataset><nom>Patrimoni cultural</nom>
<machinename>patrimoni_cultural</machinename>
<descripcio>Elements de patrimoni cultural, que inclouen el patrimoni immoble, moble, documental, immaterial i natural dels municipis de la demarcació de Barcelona.</descripcio>
<paraules_clau>
<item>
mapes patrimoni cultural</item>
</paraules_clau>
<llicencia>https://creativecommons.org/licenses/by/4.0/deed.ca</llicencia>
<freq_actualitzacio>7</freq_actualitzacio>
<sector>
<item>
cultura-ocio</item>
<item>
educacion</item>
<item>
turismo</item>
</sector>
<tema>
<item>
turism</item>
<item>
cultura</item>
<item>
educacio</item>
</tema>
<responsable>Diputació de Barcelona</responsable>
<idioma>Català</idioma>
<home_page>https://patrimonicultural.diba.cat/</home_page>
<referencies>
<item><url></url>
<nom></nom>
</item></referencies>
<tipus>patrimonicultural</tipus>
<estat>public</estat>
<creacio>2020-04-27 10:20:16</creacio>
<modificacio>2026-11-06 21:24:55</modificacio>
<entitats>1</entitats>
<elements>
<item>
<_id>6aee35ed642a2eefd20823d5</_id>
<id>99538</id>
<titol>Carrerada de França - Camí de Sant Pere Màrtir a Vallvidrera</titol>
<url>https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrerada-de-franca-cami-de-sant-pere-martir-a-vallvidrera</url>
<bibliografia><![CDATA[&lt;p&gt;AMADES GELAT, Joan (1932). &apos;Vocabulari dels pastors&apos;.&lt;em&gt; Butlletí de dialectologia catalana : revista catalana de lingüística&lt;/em&gt;, núm. 19, pp. 64-240.&lt;/p&gt; &lt;p&gt;AMIGÓ, Jordi; BADOSA, Patrícia; MAGRINYÀ, Joan; MURO, Olga; PALLERÈS, Núria; ULLA, Àngels (2024&lt;em&gt;). Inventari de camins municipals de Sant Just Desvern&lt;/em&gt;. Àrea de Territori: Urbanisme i Sostenibilitat i Medi Ambient. Ajuntament de Sant Just Desvern.&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;MANGAS NAVAS, José Manuel (1992). &apos;Vías pecuarias&apos;. &lt;em&gt;Cuadernos de la Trashumancia, &lt;/em&gt;núm. 0. ICONA, Madrid.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;ROIGÉ VENTURA, Xavier (coord.) (2001). &apos;Pirineo Catalán&apos;. &lt;em&gt;Cuadernos de la Trashumancia, &lt;/em&gt;núm.13. ICONA, Madrid. &lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; ]]></bibliografia>
<centuria></centuria>
<notes_conservacio><![CDATA[Per les zones urbanitzades s&apos;ha desdibuixat el seu traçat.]]></notes_conservacio>
<descripcio><![CDATA[&lt;p&gt;Camí forestal que discorre per una carena i comunica la carretera BV-1468 amb el carrer Pau Vergós, final del nucli urbà, amb un petit tram dins del terme municipal de Barcelona. Presenta un traçat de 1.611,65 m i una amplada mitjana de 4,2 m, amb punts de 5,5 m d’amplada màxima i 3,7 m d’amplada mínima. El paviment del camí és de tot-u, terra i roca, i no és accessible al trànsit de vehicles, ja que presenta un cadenat a l&apos;inici. &lt;/p&gt; &lt;p&gt;Anomenat als plànols antics com a &apos;Carrerada de Francia&apos;, la seva continuació dins del nucli urbà de Sant Just Desvern es pot resseguir pels actuals carrers de Picalques, Canigó, Creu del Pedró i Pedró. Possiblement, la carrerada anava a buscar un lloc (gual) al Llobregat per passar el riu i seguir cap al sud. Avui el seu traçat està desdibuixat per la trama urbana, tot i que a la zona de la muntanya de Collserola es pot resseguir una bona part del seu traçat original.&lt;/p&gt; ]]></descripcio>
<codi_element>08221-289</codi_element>
<ubicacio>De la carretera BV-1468 al carrer Pau Vergós.</ubicacio>
<historia><![CDATA[&lt;p&gt;Les carrerades, també conegudes com a camins ramaders o cabaneres, han estat fonamentals per a la transhumància a Catalunya, un sistema de desplaçament estacional del bestiar que aprofitava els diferents pasturatges segons l’època de l’any. Aquest moviment pendular es feia entre les planes interiors, seques a l&apos;estiu, i les zones de muntanya, amb una herba més fresca gràcies a una major pluviositat. A la tardor, el fred i la neu obligaven a tornar els ramats cap a terres més baixes.&lt;/p&gt; &lt;p&gt;Tot i que aquest tipus de ramaderia ja existia en èpoques prehistòriques, la transhumància documentada a Catalunya arrenca de l&apos;edat mitjana, quan monestirs com Poblet i Santes Creus van obtenir drets de pastura a la Cerdanya. Amb el temps, aquests camins ramaders es van consolidar com a vies econòmiques i culturals, transportant no només ramats, sinó també tradicions, llegendes i fins i tot fomentant fires i l’edificació d’ermites al seu pas.&lt;/p&gt; &lt;p&gt;Les carrerades eren camins protegits per normes consuetudinàries que garantien el pas lliure dels ramats i establien drets i deures tant per a pastors com per a propietaris de terres properes. Sovint, aquests camins tenien una amplada considerable, regulada pel costum més que per lleis precises, i això permet que el bestiar pasturés fins a cert límit a banda i banda del camí. Amb la industrialització i el canvi d&apos;ús de la terra, molts d&apos;aquests camins van desaparèixer o van quedar en desús.&lt;/p&gt; &lt;p&gt;Avui dia, els camins ramaders estan protegits per la legislació, que els declara de domini públic i proposa nous usos, com el senderisme i el cicloturisme. Iniciatives modernes han intentat recuperar aquests antics itineraris per a finalitats ecològiques i turístiques, promovent la conservació del patrimoni cultural i natural vinculat a la transhumància.&lt;/p&gt; ]]></historia>
<coordenades>41.4063398,2.1020368</coordenades>
<utm_x>424945</utm_x>
<utm_y>4584255</utm_y>
<any></any>
<rel_municipis>08221</rel_municipis>
<municipi_nom>Sant Just Desvern</municipi_nom>
<tipus_acces>Fàcil</tipus_acces>
<estat_conservacio>Regular</estat_conservacio>
<images><value>https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/99538-20250330140618.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/99538-20250330140856.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/99538-20250330141538.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/99538-20250330141620.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/99538-img20250217110154.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/99538-carrerada-de-franca.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/99538-img20250217110459.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/99538-img20250217104418.jpg</value>
</images>
<proteccio>Legal</proteccio>
<estil>Contemporani|Popular|Modern</estil>
<ambit>Patrimoni immoble</ambit>
<tipologia>Obra civil</tipologia>
<titularitat>Pública</titularitat>
<us_actual>Estructural</us_actual>
<inspire_tipus><value>Xarxa natura 2000</value>
</inspire_tipus>
<inspire_subtipus><value>Natura 2000</value>
</inspire_subtipus>
<inspire_atribut><value>Lloc d’importància comunitària</value>
</inspire_atribut>
<data_modificació>2025-11-24 00:00:00</data_modificació>
<autor_fitxa>Juana María Huélamo - Kuanum</autor_fitxa>
<autor_element></autor_element>
<observacions><![CDATA[Joan Amades, en l&apos;obra Vocabulari dels pastors, descriu així una carrerada:&apos;Camí especialment destinat al trànsit del bestiar de pastura formant grans ramats. Són abundosos en totes les contrades catalanes, i se&apos;n troben en totes direccions, car han de facilitar el trànsit i viatge de les grans ramades des de muntanya, on estiuen, cap a la terra baixa, on passen la hivernada. Estan establertes per un dret consuetudinari de reculat i desconegut origen, que regula el seu funcionament i és fidelment respectat.Els propietaris de camps i terrenys, a banda i banda de la carrerada, estan obligats a permetre i tolerar /&apos;entrada del bestiar en llurs propietats fins a 7 canes de distància de la carrerada. El bestiar pot menjar l&apos;herba i altres mentre no passi el límit de les 7 canes. Les carrerades solen ser enfonsades i situades en un terreny de més baix nivell que el que les envolta, perquè restin ben precisades i definides, i es pugui saber ben clarament quins són llurs límits. Així s&apos;evita, també, l&apos;esgarriament del ramat pels camps de lesvoreres. No poden ser tapades ni obstruïdes, i en cas de fer obres o reformes pel seu voltant, cal procurar que resti ben definit el seu curs i que no doni lloc a dubte, puix que si hi ha alguna dificultat, i els ramats es perden o extravien pels camps, els pastors no són responsables dels estralls que el bestiar pugui produir. Els pastors ni ramaders no tenen l&apos;obligació de mantenir-les ni de tenir cura de llur conservació que va a càrrec comunal de les autoritats de les poblacions per on passa o dels veïns que tenen finques a la seva vora, els quals tenen en compensació un dret damunt dels fems que deixa el bestiar al seu pas. Els pastors han de permetre que tot veí munyi qualsevol ovella o cabra Hetera, sense interrompre la marxa del ramat. Damunt del curs de les carrerades i a distàncies convenients, es troben extensions de terreny que una vella consuetud ha fixat ja com a llocs adequats per a amorriar durant el dia i per a pernoctar-hi i donar al bestiar el repòs que li cal en les llargues marxes, que duren, a vegades, nombrosos dies. La carrerada ha de tenir 7 canes d&apos;amplada.N&apos;hi ha que travessen el carrer Major d&apos;algunes poblacions.&apos;]]></observacions>
<codi_estil>98|119|94</codi_estil>
<codi_tipologia>49</codi_tipologia>
<codi_tipo_sitmun>1.5</codi_tipo_sitmun>
<proteccio_id>1787</proteccio_id>
<rel_comarca><value>11</value>
</rel_comarca>
<_lastChange>2026-11-06 21:17:49</_lastChange>
</item>
</elements>
</dataset></datasets></result>
