AJUNTAMENT DE SANT JUST DESVERN (2014). Ordenança de protecció de l’arbrat i dels espais verds de Sant Just Desvern.
CABALLERO ARROYO, Cecilia; GUAL DEVESA, Ramon; RUEDA AGUILERA, Ferran (1997). Arbres de Sant Just Desvern. Ajuntament de Sant Just Desvern.
Exemplar de figuera (Ficus carica) de 7 m d’alçada, amb un perímetre de tronc d'1,95 m i 9,2 m de diàmetre de capçada. L’arbre està situat al marge del camí de la font de la Beca, a 200 m. del passeig de la Muntanya, dins del Parc Natural de Collserola.
De la família de les moràcies, l’individu presenta un tronc tortuós i robust de quatre peus, que recorda la forma d’una pota d’elefant, amb una escorça llisa de color gris. La capçada és esfèrica amb branques entortolligades.
És un arbre caducifoli de fulles simples, alternes, palmades, aspres al tacte i de color verd clar, amb nervis ben marcats. Floreix dos cops a l’any, de febrer a abril i d’agost a setembre, produint dues fructificacions, les figaflors i les figues, el mateix fruit que rep diferent nom segons el moment de maduració.
Espècie que presenta una distribució per tota la conca mediterrània des d’època antiga, trobant-la al sud d’Europa, al nord d’Àfrica i a l’occident asiàtic. Cultivada i naturalitzada, està present en camps, vores de camins, penya-segats i escletxes de zones rocoses. S’adapta a tota mena de substrats i suporta molt bé la sequera de climes càlids.
Tant dels exemplars naturalitzats com dels conreats se n'aprofiten els fruits, les figaflors i les figues. Presenten una forma globosa o piriforme, de color verd en estat inicial fins a arribar a un color groguenc i morat un cop madurs. L’arbre fructifica dos cops a l’any gràcies a tenir dues floracions, donant un mateix fruit que rep dos noms diferents segons el moment de maduració, les figaflors primer i les figues després. Molt apreciades per la seva dolçor, són consumides en fresc i seques. També s’elaboren melmelades, confitures i pa de figa, fet a partir de la figa seca barrejada amb altres fruits secs com l’ametlla.
Les fulles de la figuera s’han emprat com a menjar pel bestiar i també per embolicar alguns tipus de formatges. La fusta és de molt mala qualitat tant per fer treballs de fusteria com per emprar-la per fer foc.
La medicina tradicional en el món rural ha utilitzat la infusió de les fulles com un remei contra la tos, la bronquitis, i el dolor d’estómac. El làtex que desprèn la planta en tallar una fulla, que és molt irritant, s’aplica sobre les berrugues per eliminar-les.