{"nom":"Patrimoni cultural","machinename":"patrimonicultural","descripcio":"Patrimoni cultural","entitats":1,"datasets":[{"nom":"Patrimoni cultural","machinename":"patrimoni_cultural","descripcio":"Elements de patrimoni cultural, que inclouen el patrimoni immoble, moble, documental, immaterial i natural dels municipis de la demarcació de Barcelona.","paraules_clau":["mapes patrimoni cultural"],"llicencia":"https:\/\/creativecommons.org\/licenses\/by\/4.0\/deed.ca","freq_actualitzacio":7,"sector":["cultura-ocio","educacion","turismo"],"tema":["turism","cultura","educacio"],"responsable":"Diputació de Barcelona","idioma":"Català","home_page":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/","referencies":[{"url":null,"nom":null}],"tipus":"patrimonicultural","estat":"public","creacio":"2020-04-27 10:20:16","modificacio":"2026-11-07 18:15:18","entitats":1,"elements":[{"id":"99932","titol":"Fons bibliogràfic de la Biblioteca i arxiu Viader","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/fons-bibliografic-de-la-biblioteca-i-arxiu-viader","bibliografia":"

VIADER, Ramon (2017). Viader, nissaga de metges i apotecaris. Rubes Editorial. Barcelona<\/span><\/span><\/span><\/p> ","centuria":"XVI, XVII, XVIII, XIX, XX","notes_conservacio":"","descripcio":"

El fons bibliogràfic Viader conté més de 1.500 llibres. És una biblioteca especialitzada en matèries de farmàcia, medicina, anàlisis clínics i ciències elementals (química, física, botànica). Destaquen també els llibres sobre bromatologia i, sobretot, enologia i viticultura. Hi ha 204 llibres anteriors a l’any 1850, 376 entre 1850 i 1950, i 900 llibres dels anys 1950 a 2010. Acull tant monografies com revistes, quasi totes agrupades en volums i re-enquadernades expressament.<\/span><\/span><\/span><\/p>

Es tracta d’una de les biblioteques especialitzada en l’àmbit farmacèutic més destacades a nivell estatal. Les edicions més antigues es remunten al segle XVI, com l’edició de Pedacio<\/em> Dioscorides Amazarbeo<\/em> de l’any 1563. Del segle XVII destaca l’obra Officina medicamentorum<\/em> (coneguda popularment com Farmacopea Valentina), de 1698. De segle XVIII hi ha diferents obres, una d’un membre de la família Viader: Discurso medico moral d ela información del efto por el alma desde su concepcion i adminsitracion de su bautismo. Obra útil a parrocos, medicos, comadrones i parteres<\/em>, de Josef Antonio Viader i Payrachs.<\/span><\/span><\/span><\/p>

Les obres son en diferents idiomes: llatí, castellà, castellà, francès i anglès. Molts llibres presenten signatures, segells o inicials gravades al llom que permeten saber quin Viader el va posseir i estan plens d’anotacions manuals.<\/span><\/span><\/span><\/p>

Pel que fa als documents de la l’arxiu, testimonien casaments, llegats, judicis, nomenaments, graduacions, compra venda de finques de la nissaga familiar dels Viader.<\/span><\/span><\/span><\/p> ","codi_element":"08240-257","ubicacio":"c. Hospital, 5, 2n pis.","historia":"

Les dades documentals disponibles més antigues de la família Viader, es remunten a 1680, vinculades a les ciències sanitàries. Es tracta de vuit generacions, cinc de metges i vuit de farmacèutics. La relació d’aquesta nissaga amb la vila de Sant Sadurní comença l’any 1827, quan Narcís Viader Seguí (1801-1877) comprà la farmàcia de la viuda de Mateu Millet Ros, farmacèutic, situada al carrer Església número 3. Posteriorment, la va traslladar al carrer Hospital número 4 on encara la trobem actualment, si bé ja no conserva res de l'època. <\/span><\/span><\/span><\/p>

Antoni Viader Janer (1835-1910), continuà amb la farmàcia. Va formar part d'una organització de matís liberal i l' any 1869 va ser síndic de l'Ajuntament de Sant Sadurní. Arribaria a ser alcalde entre setembre de 1873 i març de 1874. Més tard tindria altres càrrecs a l’Ajuntament. Tornaria a ser alcalde de juliol de 1895 a juliol de 1897. El 1887 va ser president el Casino Sadurninense<\/em>.<\/span><\/span><\/span><\/p>

Viader Janer va iniciar la preparació de vins medicinals (també anomenats enolats<\/em>) i de xarops que inicialment es venien a granel. La casa pairal dels Viader a Sant Sadurní tenia, la farmàcia al carrer Hospital i per darrere obert al carrer Sant Antoni, on hi havia al celler per preparar el vi base. També disposaven d'un jardí botànic.<\/span><\/span><\/span><\/p>

Narcís Viader Escaiola (1884-1968), l’any 1899 va fundar amb uns companys, entre ells, el seu oncle Antoni Escayola Font, la Societat Anònima l'Elèctrica del Noya<\/em> ubicada a tocar del riu Noya, prop de Can Codorniu, amb l'objectiu de proveir d'electricitat la població de Sant Sadurní.<\/span><\/span><\/span><\/p>

Va ser pioner en iniciar les anàlisis clíniques a Sant Sadurní, on feia anàlisis d’aigües, font comú de malalties. També va començar a fer anàlisis microbiològiques, per detectar el tifus, per exemple.<\/span><\/span><\/span><\/p>

Narcís Viader Font (1912-1982), es va interessar per la producció industrial, va fabricar i comercialitzar un dels primers cosmètics farmacèutics de la història, d'utilitat per a abans i després de l'afaitat, anomenat Myrapol<\/em> . Va ser analista clínic en diferents ambulatoris i l’any 1959 va entrar a formar part de la Junta del Col·legi de Farmacèutics de Barcelona<\/em> en qualitat de vocal d'Inspectors Farmacèutics Municipals.<\/span><\/span><\/span><\/p>

Les quatre últimes generacions també es van dedicar com a pràctica professional afegida a l’enologia i viticultura.<\/span><\/span><\/span><\/p>

Ramon Viader Guixà ha conservat el patrimoni familiar relacionat amb la medicina i la farmàcia mitjançant aquesta biblioteca-arxiu.<\/span><\/span><\/span><\/p> ","coordenades":"41.4243600,1.7868900","utm_x":"398632","utm_y":"4586577","any":"","rel_municipis":"08240","municipi_nom":"Sant Sadurní d'Anoia","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08240\/99932-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08240\/99932-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08240\/99932-3.jpg"],"proteccio":"Física","estil":"Contemporani|Modern","ambit":"Patrimoni documental","tipologia":"Fons bibliogràfic","titularitat":"Privada accessible","us_actual":"Científic\/Cultural","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2025-06-12 00:00:00","autor_fitxa":"Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals)","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|94","codi_tipologia":"57","codi_tipo_sitmun":"3.3","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["3"]}]}]}