Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 73653 | Sant Pere d'Abrera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-pere-dabrera | <p><span><span><span>AAVV (2017). Panell interpretatiu ubicat al carrer del Rebato. Ajuntament d’Abrera. Inèdit</span></span></span></p> <p>'Església parroquial de Sant Pere d'Abrera', Baix Llobregat: Abrera. Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.</p> <p>PAGÈS, Montserrat (1992a): Art romànic i feudalisme al Baix Llobregat, Publicacions de l'Abadia de Montserrat.</p> <p>PAGÈS, Montserrat (1992b): Sant Pere d'Abrera, Catalunya Romànica, vol. XX: El Barcelonès, El Baix Llobregat, El Maresme. Fundació Enciclopèdia Catalana. Barcelona, pp. 319-320.</p> <p>SOLER, Maria (2000a): L'església de Sant Pere d'Abrera. Estudi sobre la seva evolució històrica. Ed. Ajuntament d'Abrera.</p> | XI-XII | <p>Església de nau única coberta amb volta de canó i capçada per un absis trilobulat amb finestres de doble esqueixada. L'absis està disposat entorn d'un creuer o presbiteri cobert amb volta d'aresta. Exteriorment, l'absis central està decorat amb arcuacions cegues i lesenes. Interiorment, els tres absis formen tres espais troncocònics ben diferenciats, oberts per arcs de mig punt i coberts per voltes de quart d'esfera. La capçalera enllaça amb la nau mitjançant un arc triomfal de mig punt. Els murs d'aquesta nau, amb porta orientada a migdia, fan 1,25 m de gruix i presenten un aparell de petits blocs disposats en filades homogènies. Les finestres de l'edifici, incloses les tres de l'absis, són totes de mig punt, amb l'ampit recte i construïdes amb pedra tosca. A la zona del creuer s'aixeca un campanar en forma de torre quadrada de tres pisos, les filades inferiors de la qual sobresurten a mode de sòcol. Al primer pis s'obre una finestra de mig punt per costat, i als altres dos pisos dues finestres geminades a cada cara. L'últim pis d'aquest campanar va ser afegit durant la restauració de 1956-59, moment en què es varen obrir les finestres anteriorment tapiades del primer i segon pis. Les columnetes de les finestres geminades, tant les del segon pis com les del tercer, són noves. El campanar està bastit amb una pedra calcària molt porosa, la mateixa que s'utilitza als arcs. La motllura que originalment coronava els dos pisos, de dos bocells amb una mitjacanya, ha estat reproduïda al capdamunt del tercer pis. La porta de mig punt que dóna accés al temple està emmarcada per una arquivolta sobre columnes i capitells; l'arcada exterior és resseguida per un guardapols motllurat en cavet. Arcada i arquivolta estan decorades, la primera amb l'aresta en forma de dents de serra, la segona amb un baix relleu de palmetes. Una arcada inscrita a l'interior de l'arquivolta emmarca un timpà llis compost de grans carques. La llinda també és llisa. Els capitells, coronats per altes impostes, presenten una decoració molt rudimentària. El de l'esquerra presenta una decoració basada en fulles d'acant. El de la dreta, molt erosionat, mostra unes àligues situades als angles.</p> | 08001-1 | Passeig de l'església, 9 - 08630 Abrera. | <p>La parròquia de Sant Pere d'Abrera és esmentada com a part integrant del terme del castell de Voltrera, l'any 1100, al testament de Guillem Ramon I de Castellví, senyor de la baronia del mateix nom, on llega cinc mancusos per a la seva dedicació, cosa que vol dir que les obres del temple es trobarien aleshores prou avançades. Més tard, un document del 1141 es refereix a l'església com a parròquia. El 1391 el papa Climent VII uní la capellania de Sant Pere d'Abrera a la mensa capitular de la seu de Barcelona.</p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Des del moment de la seva construcció, i en paral·lel a la creixent importància econòmica d’aquest territori, la petita església de Sant Pere va anar incrementant la seva feligresia. Algunes famílies pageses optaren per establir els seus habitatges a l’àrea circumdant del temple, constituint una primera <em>sagrera</em></span><span lang='CA'> (Can Sucarrats, Ca l’Elvira, Ca la Laura, Can Martinet, Cal Benet...).</span><span lang='CA'>. D’aquesta manera, s’anirà cristal·litzant un petit nucli rural al seu voltant, conegut als pergamins més antics com a Brea, i que serà l’origen de l’actual poble d’Abrera.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Des de la seva construcció i fins avui, el temple ha sofert nombroses transformacions. Sabem que en època baix medieval i a principis de l’edat moderna cadascun dels absis de la capçalera fou consagrat a un sant diferent. L’absis central, el més important del temple, estava dedicat a Sant Pere, mentre que els altres dos anaren variant llur invocació. La pica baptismal era de pedra i se situava al final de la nau. Al costat de l’església s’emplaçava també el cementiri, que hi romangué fins l’any 1888.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>A principi del segle XVI, a l’església s’hi construí un cor sobrealçat, al que s’accedia per una escala de fusta situada en un dels costats de la nau romànica. A principi del segle XVII documentem també l’existència d’una rectoria. A meitat d’aquest mateix segle s’iniciaren les obres de construcció de les dues capelles laterals que encara avui tallen la nau romànica. La capella meridional fou consagrada a la Verge del Roser, mentre que la septentrional es dedicà al culte del Sant Crist.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Durant el segle XVIII l’església continuà transformant-se: s’aixecaren unes golfes sobre la nau i, a meitat del segle XIX, se sobrealçà el campanar. Les finestres dels dos pisos romànics originals foren paredades i arrebossades, i per sobre d’elles s’alçà un tercer pis tan alt com els dos anteriors i dotat d’una llarga i esvelta finestra. El nou campanar quedava rematat per un teulat de peces ceràmiques blaves i blanques. Amb aquest aspecte l’església arribaria a la Guerra Civil, moment en què fou cremada i esdevingué magatzem de subministres, sense que això causés </span></span></span></span>danys importants a l'estructura.</p> <p><span lang='CA'><span>Serà l’any 1956 quan Joan Capell i Gorina, rector d’Abrera i arquitecte, va iniciar la restauració del temple amb l’objectiu de recuperar la fesomia romànica. Els treballs, realitzats sota l’auspici del Servei de Conservació i Catalogació de la Diputació de Barcelona, es van perllongar fins el 1960 i van permetre recuperar la imatge medieval de l’església. També es va restaurar el campanar, tot i que amb tres pisos, en comptes dels dos originals. </span></span></p> <p>Segons Montserrat Pagès, PAGÈS (1992a: 319), les esglésies que s'hi assemblen més són Sant Pere de Montgrony, Sant Llorenç del Munt (Osona), Sant Oïsme de la Baronia i Sant Celdoni i Sant Ermenter de Cellers, de la fi del segle XI i començament del XII, data que no contradiu la que assenyalen els documents per a Sant Pere d'Abrera. </p> | 41.5178600,1.9019600 | 408379 | 4596829 | 08001 | Abrera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73653-foto-08001-1-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73653-foto-08001-1-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73653-foto-08001-1-3.jpg | Legal | Medieval|Romànic | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2021-02-15 00:00:00 | ArqueoCat SL- Natàlia Salazar | 85|92 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | |||||||||
| 73656 | Rectoria de Sant Pere | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rectoria-de-sant-pere-0 | <p>SOLER, Maria (2000a): L'església de Sant Pere d'Abrera. Estudi sobre la seva evolució històrica. Ed. Ajuntament d'Abrera, pp. 34 i 40.</p> | XVII-XIX | <p>Casa de planta rectangular feta de pedra i coberta a dues aigües amb teula àrab. Està estructurada en planta baixa i dos pisos. Presenta una façana fruit de vàries remodelacions, tot i que conserva l'antic portal adovellat de mig punt. A la façana sud té un rellotge de sol fet de rajoles de ceràmica policromes on es representa, encapçalat pel lema 'Tu es Petrus', l'arbre d'Abrera amb les claus de Sant Pere als peus, tot plegat emmarcat en un rectangle per una sanefa floral que alterna el blau i el groc. El rellotge és de tipus vertical amb xifres romanes i va ser restaurat l'any 1990.</p> | 08001-4 | Passeig de l'església, 9 - 08630 Abrera. | <p>Segons assenyala Maria Soler a la seva monografia sobre l'església de Sant Pere d'Abrera, SOLER (2000a: 34, 40), cap a 1600 les visites pastorals parlen d'una 'domus rectori' en la que residia permanentment el capellà de la parròquia. Sens dubte aquesta construcció és l'origen més remot de l'actual rectoria, la qual és fruit d'un seguit de reformes portades a terme a mitjans del segle XIX.</p> | 41.5177900,1.9018300 | 408368 | 4596821 | 08001 | Abrera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73656-foto-08001-4-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73656-foto-08001-4-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73656-foto-08001-4-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-02-15 00:00:00 | ArqueoCat SL - Natàlia Salazar | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | |||||||||
| 73660 | Cal Xafre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-xafre | 'Casa al carrer Major, 35', Baix Llobregat: Abrera. Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. | XVII-XX | Casa feta de pedra, de planta rectangular i coberta a dues aigües amb teula àrab. Està estructurada en planta baixa i dos pisos. Presenta una façana fruit d'importants remodelacions, tot i que conserva el portal de mig punt adovellat, en part arrebossat, que està sobrealçat respecte al nivell del carrer. La façana està arrebossada i té un sòcol de color més fosc. Les obertures estan disposades de forma desendreçada i no tenen cap tipus d'ornament. | 08001-8 | Carrer Major, 35 - 08630 Abrera. | Edifici probablement construït durant els segles XVII o XVIII, tot i que molt reformat al segle XX. | 41.5151600,1.9026200 | 408430 | 4596529 | 08001 | Abrera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73660-foto-08001-8-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-02-16 00:00:00 | ArqueoCat SL- Natàlia Salazar | 119 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | |||||||||
| 73661 | Cal Sanmartí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-sanmarti | 'Cal Sanmartí', Baix Llobregat: Abrera. Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. | XX | Reformada als anys 1993-1995. | Es tracta de l'única casa modernista del municipi. De l'obra original, feta amb maó i pedra, tan sols es conserva la façana, donat que els interiors foren enderrocats i refets de nou a principis dels anys noranta del segle XX. Està estructurada en planta baixa i dos pisos rematats amb una cornisa mixtilínia i està coberta amb una teulada a dues aigües amb teula àrab. A cada pis hi ha tres balcons amb la barana de ferro. La planta baixa i el primer pis queden separats mitjançant una sanefa de rajoles de color verd, blau i blanc amb motius vegetals; una altra sanefa separa el primer pis del segon i a aquest de l'acabament de la façana. Al centre i als costats de la façana es representen fulles de geganta. | 08001-9 | Carrer Major, 20 - 08630 Abrera. | Fou propietat dels Santmartí, que vivien als baixos i també hi tenien un estanc. L'actual propietària, anomenada la Fana, ha fet reformar la casa (1993-1995) respectant tan sols els murs exteriors. | 41.5156000,1.9023000 | 408404 | 4596578 | 08001 | Abrera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73661-foto-08001-9-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73661-foto-08001-9-2.jpg | Inexistent | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-02-16 00:00:00 | -ArqueoCat SL - Natàlia Salazar | 105|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | ||||||||
| 73662 | Can Mataró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-mataro | <p>'Can Mataró', Baix Llobregat: Abrera. Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.</p> | XVI-XVII | Actualment la casa ja no existeix ja que l'han enderrocat i estàn construïnt pisos. | <p>Casa de pedra i de planta rectangular, amb teulada a dues aigües de teula àrab i façana arrebossada. Presenta planta baixa i pis. Al llarg del temps ha patit diverses reformes, sobretot a la façana. De l'edificació original es conserva el portal adovellat de mig punt i un altre d'arc rebaixat, ambdós a la façana principal. Al primer pis hi ha tres balcons amb barana de ferro forjat.</p> | 08001-10 | Avinguda de la Generalitat, 11-13 - 08630 Abrera. | <p>També anomenada Can Sucarrats, perquè era propietat de la Família Sucarrats, també propietaris de la masia del mateix nom.</p> | 41.5182000,1.9005500 | 408262 | 4596868 | 08001 | Abrera | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73662-foto-08001-10-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73662-foto-08001-10-2.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-05-10 00:00:00 | ArqueoCat SL - Natàlia Salazar | La casa ja no existeix, el 2022 va ser enderrocada i estan construïnt pisos. | 119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | |||||
| 73663 | Can Martinet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-martinet-1 | 'Can Martinet', Baix Llobregat: Abrera. Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. | XVIII | Casa bastida amb pedra, de planta rectangular i teulada a dues aigües de teula àrab. Està estructurada en planta baixa i un pis. Exteriorment està arrebossada i emblanquinada. Amb el temps ha estat força reformada amb l'objectiu d'adaptar-la al seu ús actual, un restaurant. De la construcció original es conserva el portal adovellat de mig punt. A la façana sud té un rellotge de sol fet de rajoles de ceràmica policromes on es representa un sol de cara humana i dos núvols, tot plegat emmarcat per una sanefa geomètrica de línies ondulades que alterna el blau i el groc. El rellotge és rectangular, de tipus vertical declinant, amb el gnòmon mal col·locat i amb xifres romanes. S'hi llegeix la inscripció 'Can Martinet d'Abrera'. | 08001-11 | Plaça de l'església, 8 - 08630 Abrera. | A principis del segle XVIII Abrera comptava amb poc més d'un centenar d'habitants, però poc a poc la població començà a augmentar i el 1787 la població havia arribat als 225 habitants. Aquesta casa és testimoni de les edificacions realitzades durant aquells anys. La família de l'actual propietari la va comprar a un home anomenat Martí que feia servir la casa com a corral. Aquest home, per ser escanyolit i geperut, era anomenat Martinet. Es conserva documentació de la casa a l'Arxiu de la Corona d'Aragó. | 41.5169600,1.9020100 | 408382 | 4596729 | 08001 | Abrera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73663-foto-08001-11-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73663-foto-08001-11-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73663-foto-08001-11-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2021-02-16 00:00:00 | ArqueoCat SL - Natàlia Salazar | 119|94 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | |||||||||
| 73664 | Escoles velles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escoles-velles-0 | 'Escoles velles', Baix Llobregat: Abrera. Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. | XX | Edifici fet de maó i pedra, de planta rectangular molt allargada, construït en desnivell. Els murs han estat arrebossats i pintats de color beige recentment. L'edifici està cobert amb teulada a dues aigües de teula àrab i consta de planta baixa i pis. S'estructura simètricament en tres cossos, el central més alt i sobresortint de la línia de façana. Destaca la presència de moltes obertures, les quals tenen una motllura en la seva part superior, de diferent tipologia. Sota la cornisa hi ha l'escut de la vila. | 08001-12 | Carrer Salvador Espriu, 1- 08630 Abrera. | Van ser construïdes l'any 1924, esdevenint durant molts anys l'única escola del poble, amb només dues aules, una pels nens i l'altra per les nenes. Van ser sufragades per subscripció popular. Des de 1998, un cop restaurat, l'edifici ha estat destinat a hotel d'entitats. | 41.5161800,1.9025900 | 408429 | 4596642 | 08001 | Abrera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73664-foto-08001-12-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73664-foto-08001-12-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73664-foto-08001-12-3.jpg | Inexistent | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2021-02-16 00:00:00 | ArqueoCat SL - Natàlia Salazar | 106|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | |||||||||
| 73667 | Cal Barnet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-barnet | VIVES, Miquel (en fase d'elaboració): 'L'evolució històrica de la xarxa viària entre el Llobregat i el Foix. Des de l'època dels romans fins al tercer decenni del segle XX'. Tesi doctoral inèdita. | XVII | Casa de planta rectangular, estreta i allargassada, amb coberta a dues vessants de teula aràbiga. Els murs són de maçoneria i tàpia, només arrebossats. Al pis superior s'obre un balcó amb barana de ferro forjat. Té planta baixa, pis i golfes. A la façana sud se li va afegir un rellotge de sol vertical fet de ceràmica policroma l'any 1997. És rectangular i les xifres són romanes i està il·lustrat amb un paisatge marí presidit per un sol, tot plegat envoltat per una sanefa floral que alterna el blau amb el groc. A la part de darrera té una eixida o pati on encara es conserva un pou amb una sínia metàl·lica. | 08001-15 | Carrer Major, 49 - 08630 Abrera. | És una de les cases més populars d'Abrera i de les més antigues del carrer Major. La menció documental més antiga que es coneix que en faci referència és al capbreu de Mencia de Requesens de l'any 1613. | 41.5148600,1.9027400 | 408440 | 4596495 | 08001 | Abrera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73667-foto-08001-15-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73667-foto-08001-15-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73667-foto-08001-15-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-02-16 00:00:00 | ArqueoCat SL - Natàlia Salazar | 119|94 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | |||||||||
| 73670 | Masia de Sant Hilari | https://patrimonicultural.diba.cat/element/masia-de-sant-hilari | <p><span><span><span>BAIGES, I.J., FELIU, G. i SALRACH, J.M. (dirs.) (1999): <em>Els </em>pergamins <em>de l'</em>Arxiu<em>. </em>Comtal <em>de Barcelona, de Ramon Borrell a Ramon Berenguer I</em>, Fundació Noguera, 3 vols., Barcelona, (docs. 8 i 249).</span></span></span></p> <p><span><span><span>'Mas de sant Hilari', Baix Llobregat: Abrera. Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.</span></span></span></p> <p><span><span><span>RIPOLL, G. i TUSET, F. (2020): <em>El conjunt patrimonial de Sant Hilari d’Abrera. Projecte d’intervenció arqueològica i de restauració a l’església de Sant Hilari 2020</em>, Universitat de Barcelona i Ajuntament d’Abrera, Barcelona, 17 p., figs., plànols. Manuscrit inèdit.</span></span></span></p> <p><span><span><span>VIVES, M. (2007): 'L'evolució històrica de la xarxa viària entre el Llobregat i el Foix. Des de l'època dels romans fins al tercer decenni del segle XX'. Tesi doctoral inèdita.</span></span></span></p> | XV-XX | <p><span><span><span>Aquest element forma part del conjunt patrimonial de Sant Hilari, que a banda de la masia consta de l’ermita i del jaciment arqueològic de la Vil·la romana de Sant Hilari, de cronologia romana i medieval. </span></span></span></p> <p>La masia és de tipus basilical, amb el cos central més aixecat; està formada per planta baixa, pis i golfes. La façana principal està orientada cap a migdia. La porta d'entrada, d'arc de mig punt adovellat, té una finestra i un pedrís a cada costat. Al primer pis hi ha quatre finestres emmarcades amb motllures de pedra acabades en caps de bou de terracota. A la mateixa alçada hi ha un rellotge de sol esgrafiat que data de l'any 1911 i que està coronat per un gerro de flors de pedra. És de tipus vertical declinant i té molt esborrades les línies horàries i les xifres. Les golfes, al cos central, tenen dues finestres d'arcs de mig punt amb un ampit motllurat de maons de dos colors. La teulada, a dues aigües perpendiculars a la façana principal i trencada pel cos central de les golfes, acaba amb un ràfec sostingut per permòdols.</p> | 08001-18 | Camí de Sant Hilari - 08630 Abrera. | <p><span><span><span><span><span><span><span>Segons els estudis de l’equip liderat per G. Ripoll i F. Tuset, el lloc de Sant Hilari, com a tal, és difícil de identificar a les fonts textuals (<span lang='CA'>cf. <a>Ripoll <em>et al.</em>, 2020; </a></span>Ripoll i Tuset 2020). Hi ha constància de dos documents que es refereixen a una considerable extensió de terreny paral·lela al riu Llobregat, potser la zona de Sant Hilari, encara que no s’esmenta explícitament. El document de venda de l’any 951 (Baiges, Feliu i Salrach, 1999, doc. 8, segons <span lang='CA'>Ripoll <em>et al.</em>, 2020 i </span>Ripoll i Tuset 2020) <span>es refereix al </span>Camp d’Abrera ―<em>campo de Breda</em>― donant els límits <span lang='CA'>que arriben fins a Martorell, a tocar de l'Anoia i el torrent de Llops. Pel nord probablement tenia com a límit la riera de Magarola. Més difícil és fixar el límit per l'oest, tot i que defineix afrontacions. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>El segon document, aquest de l’any 1093 (Baiges, Feliu i Salrach, 1999, doc. 249, </span>segons <span lang='CA'>Ripoll <em>et al.</em>, 2020 i </span>Ripoll i Tuset 2020), <span>esmenta una terra i una vinya que apareixen situades al Pla d'Abrera ―<em>in locum que vocant Planicie Brede</em>― i amb referència a un camí públic. La relació amb el abans delimitat espai com <em>campo di Breda</em> ha de correspondre a la <em>Planicie Brede</em> del document de finals de segle XI. Aquest text del 1093 és interessant també perquè localitza la planícia d’Abrera, entenem que l’esperó de Sant Hilari sobre el Llobregat, proporcionant la següent informació: <em>et est ipsa terra et ipsa vinea in pago Barchinonense, infra termine de Castrum Rodanes in locum ...</em> </span></span></span></span></span></p> <p>Casa documentada el 1252 al testament de Ramon de Voltrera, senyor del castell, que deixà, juntament amb la casa de Sant Hilari, al seu fill homònim, Ramon de Voltrera. Al segle XVI la finca s'anomenava Quadra de Sant Hilari. A la primera meitat del segle XVII apareix documentada al 'Llibre de la cobrança de l'oli', on es registraven els lliuraments periòdics d'oli a l'església. L'estat actual de la construcció correspon bàsicament a la reforma de principis del segle XX (1913-1914) i alguna altra menor de més recent, com la construcció d'un nou portal sobreposant-se a l'original, que es veu mig cegat, sota seu. Els bancs, el rellotge de sol i les motllures que ressegueixen les finestres i llurs ampits, són de dita reforma. L'interior també ha estat molt canviat.</p> | 41.5206000,1.9107500 | 409116 | 4597124 | 08001 | Abrera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73670-foto-08001-18-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73670-foto-08001-18-2.jpg | Legal | Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Residencial | BCIL|BPU | 2021-02-15 00:00:00 | ArqueoCat SL - Natàlia Salazar | 94|119|85 | 45 | 1.1 | 1761|1762 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | |||||||
| 73671 | Ermita de Sant Hilari | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ermita-de-sant-hilari | <p><span><span><span>AINAUD, J. (1962): “La capilla de Sant Hilari en Abrera”. <em>Revista San Jorge</em> , núm. 47, Diputació de Barcelona, Barcelona, 1962, p. 40-43.</span></span></span></p> <p><span><span><span>BAIGES, I.J., FELIU, G. i SALRACH, J.M. (dirs.) (1999): <em>Els </em>pergamins <em>de l'</em>Arxiu<em>. </em>Comtal <em>de Barcelona, de Ramon Borrell a Ramon Berenguer I</em>, Fundació Noguera, 3 vols., Barcelona, (docs. 8 i 249).</span></span></span></p> <p><span><span><span>BARRAL, X. (1981): <em>L’art pre-romànic a Catalunya: segles IX-X</em>, Edicions 62, Barcelona (fitxa: Sant Pere d’Abrera/Sant Hilari d’Abrera; planta X. Barral i M.P. Raynaud), p. 110-111 i 244.</span></span></span></p> <p><span><span><span><em>Inventari del Patrimoni arqueològic de la Generalitat de Catalunya, comarca del Baix Llobregat. </em></span></span></span></p> <p><span><span><span><em>Inventari del Patrimoni arquitectònic de la Generalitat de Catalunya, comarca del Baix Llobregat.</em></span></span></span></p> <p><span><span><span>LACUESTA, R. i LÓPEZ MULLOR, A. (2011): <em>Antiga església de Sant Hilari, Abrera (Baix Llobregat). Informe històric i artístic</em>, Secció Tècnica d’Investigació, Catalogació i Difusió, Servei de Patrimoni Arquitectònic Local, Diputació de Barcelona, Barcelona. Manuscrit inèdit.</span></span></span></p> <p><span><span><span>MORENO EXPÓSITO, I. (2015): <em>Memòria de la intervenció arqueològica l’ermita de Sant Hilari d’Abrera (Baix Llobregat) (2 al 6 de febrer de 2015)</em>, Àtics, Barcelona. Manuscrit inèdit.</span></span></span></p> <p><span><span><span>PAGÈS I PARETAS, M. (1983) <em>Les esglésies pre-romàniques a la comarca del Baix Llobregat</em>. Institut d’Estudis Catalans, p. 135-149. </span></span></span></p> <p><span><span><span>PAGÈS I PARETAS, Montserrat, Sant Hilari, <em>Catalunya Romànica, vol. XX: El Barcelonès, El Baix Llobregat,</em></span></span></span></p> <p><span><span><span>RIPOLL; G., F. TUSET, A. GAMARRA, X. ESTEVE, I. MESAS, R. JULIÀ i S. RIERA (2020), <em>El conjunto patrimonial de Sant Hilari d’Abrera. Proyecto básico de intervención arqueológica y de restauración en la iglesia de Sant Hilari 2020</em>, Convocatòria del 1,5% Cultural. Ayudas del Ministerio de Transportes, Movilidad y Agenda Urbana para la conservación del patrimonio arquitectónico, Universitat de Barcelona, Tríade-Serveis Culturals i Ajuntament d’Abrera, Barcelona, 20 p., figs., plànols. Manuscrit inèdit.</span></span></span></p> <p><span><span><span>RIPOLL, G. i TUSET, F. (2020): <em>El conjunt patrimonial de Sant Hilari d’Abrera. Projecte d’intervenció arqueològica i de restauració a l’església de Sant Hilari 2020</em>, Universitat de Barcelona i Ajuntament d’Abrera, Barcelona, 17 p., figs., plànols. Manuscrit inèdit.</span></span></span></p> <p><span><span><span>SALA, R. i ORTIZ, H. (2016), <em>Prospecció geofísica per la delimitació i descripció de restes arqueològiques. Jaciment arqueològic de Sant Hilari</em>, Abrera-Barcelona. Manuscrit inèdit.</span></span></span></p> <p><span><span><span>SOLER, Maria (2000): Transcripció, traducció i notes del segon document més antic que es conserva a Abrera (1382), <em>Abrera. Revista Informativa, p. </em>25, 26 i 27, Amics d'Abrera (1998). </span></span></span></p> <p><span><span><span>SOLER, Maria (2000): <em>L’església de Sant Pere d’Abrera. Estudi sobre la seva evolució històrica</em>, Abrera, Ajuntament d’Abrera. </span></span></span></p> <p><span><span><span>SOLER, Maria (2003): Feudalisme i nucleació poblacional. Processos de concentració de l’hàbitat al comtat de Barcelona entre els segles X i XIII, <em>Acta Historica et Archaeologica Mediaevalia</em>, 23/24, p. 69-101. </span></span></span></p> <p><span><span><span>SOLER, Maria, Medieval (2002): Topographical urban models: development and morphological evolution of the villages in Barcelona’s county between the 10th and 13th centuries, <em>Centre, Region, Periphery. III International Conference of Medieval and Later Archaeology</em>, vol. 2, Basilea, Folio Verlag, p. 573-579. </span></span></span></p> <p><span><span><span>SOLER, Maria (2016): Diversidad de cultivos y GIS. Los Sistemas de Información Geográfica en el estudio del paisaje agrícola del condado de Barcelona (siglos IX-XII), <em>Old and New Worlds: the Global Challenges of Rural History | International Conference, Lisbon, ISCTE-IUL, 27-30 January </em>. </span></span></span></p> <p><span><span><span>SOLER, Maria, GUIX, Joan Carles i GUIX, Sofia (2000): Restes arqueològiques d’època ibèrica al polígon Barcelonès (Abrera), in <em>XLIII Assemblea Intercomarcal d’Estudiosos, resum de les comunicacions</em>, Ed. Ajuntament de Martorell. Martorell.</span></span></span></p> <p><span><span><span>VALLS I PUEYO, Joan (1996): La història de Castellbell i el Vilar, un projecte en marxa, <em>Dovella</em>, 51, p. 29-36.</span></span></span></p> | IX-X | <p><span><span><span>Aquest element forma part del conjunt patrimonial de Sant Hilari, que a banda de l’ermita consta del mas de Sant Hilari i de diverses estructures arqueològiques visibles de cronologia romana i medieval. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Es tracta d'un edifici de petites dimensions (6 metres de longitud per 3,25 metres d'ample en la nau i 3 metres en l'absis), d'una sola nau rectangular coberta amb volta de canó i absis exempt trapezoïdal. (cf. l'informe de Lacuesta i López Mullor, 2011, i Ripoll <em>et al.</em>, 2020; Ripoll i Tuset 2020). Està feta de maçoneria, arrebossat a l'exterior i pintat modernament l'interior.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La nau presenta dues particularitats, la primera la presència de dos arcs ens els murs nord i dos al mur sud, de mides desiguals, amb sengles bancs a la paret inferior. La segona és l’existència d’una cambra el costat nord en comunicació amb l'absis mitjançant un arc, fet que es repeteix en el costat sud, encara que aquí és cec.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A l'interior destaquen també sis impostes, quatre a l'arc triomfal i dos a l'interior de l'absis. Les dues primeres són reaprofitades, de tradició tardoromana. Les altres dues impostes de l'arc triomfal són una còpia del segle X de les tardoromanes, però estan fetes amb poca traça. La de la banda esquerra és de forma rectangular amb una part voladissa decorada i sense motllures de cavet. La de la banda dreta té un voladís motllurat, simulant uns bocells sense filet intermedi i sense relleu figurat ni incisions geomètriques. També del segle X són les impostes de l'absis, però estan molt malmeses. La de la dreta està trencada i no té motlluratge. La imposta del costat esquerre, també trencada, té la part volada amb quatre mitjos bocells, de secció semicilíndrica, més o menys esglaonats amb solcs de separació profunds.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El projecte d’intervenció arqueològica i de restauració portat a terme entre 2017 i 2019 sota la direcció científica de la Dra. Gisela Ripoll i el Dr. Francesc Tuset (Universitat de Barcelona), ha documentat que l'església es construeix directament sobre estructures anteriors: un espai termal romà d'època imperial (segles II d. C. i inicis del III d. C.). El mateix projecte va determinar la realització de sondatges parietals a l'interior de l'edifici religiós. La intervenció realitzada per l’empresa Gamarra & García d’obertura de cales per a la determinació de color i ornamentacions ocultes anteriors, va documentar la conservació d'una gran superfície de pintures murals.</span></span></span></p> | 08001-19 | Camí de Sant Hilari - 08630 Abrera. | <p><span><span><span>La cronologia<strong> </strong>de l’església en sí mateixa ha estat objecte de discussió<a><span lang='CA'> (cf. Ripoll <em>et al.</em>, 2020; </span></a>Ripoll i Tuset 2020). Des de ben aviat, J. Ainaud (1962: 43) va considerar la possibilitat que l’església fos l’oratori, d’una <em>villa</em> aristocràtica d’època baix-imperial amb continuïtat a època medieval. Per X. Barral s’emmarca cronològicament dins del segle X, excloent el primer terç (Barral, 1981: 244), i M. Pagès la posiciona als segles IX i X, o inclús abans, per la presencia de unes impostes a l’interior senyalant el doble arc triomfal i els angles de tancament del absis i que considera dues d’elles d’època visigoda i les altres dues imitacions medievals (Pagès, 1983: 148; 1992). </span></span></span></p> <p><span><span><span>L’estudi del material ceràmic, localitzat a l’entorn del edifici religiós resultat de les intervencions de 2017 i 2018, dona una cronologia que no va més enllà d’inicis de segle III d. C. i és particularment intens pel segle II d. C. Les intervencions a tocar de la capella, ratifiquen la presència d’una gran estructura termal i en relació a les aigües, que ha de correspondre a aquesta cronologia. No obstant, el conjunt d’edificacions passà, al menys, per dues fases de reutilització, actualment en fase d’estudi <span lang='CA'>(cf. Ripoll <em>et al.</em>, 2020; </span>Ripoll i Tuset 2020).</span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>Segons els estudis de l’equip liderat per G. Ripoll i F. Tuset, el lloc de Sant Hilari, com a tal, és difícil de identificar a les fonts textuals (<span lang='CA'>cf. <a>Ripoll <em>et al.</em>, 2020; </a></span>Ripoll i Tuset 2020). Hi ha constància de dos documents que es refereixen a una considerable extensió de terreny paral·lela al riu Llobregat, potser la zona de Sant Hilari, encara que no s’esmenta explícitament. El document de venda de l’any 951 (Baiges, Feliu i Salrach, 1999, doc. 8, segons <span lang='CA'>Ripoll <em>et al.</em>, 2020 i </span>Ripoll i Tuset 2020) <span>es refereix al </span>Camp d’Abrera ―<em>campo de Breda</em>― donant els límits <span lang='CA'>que arriben fins a Martorell, a tocar de l'Anoia i el torrent de Llops. Pel nord probablement tenia com a límit la riera de Magarola. Més difícil és fixar el límit per l'oest, tot i que defineix afrontacions. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>El segon document, aquest de l’any 1093 (Baiges, Feliu i Salrach, 1999, doc. 249, </span>segons <span lang='CA'>Ripoll <em>et al.</em>, 2020 i </span>Ripoll i Tuset 2020), <span>esmenta una terra i una vinya que apareixen situades al Pla d'Abrera ―<em>in locum que vocant Planicie Brede</em>― i amb referència a un camí públic. La relació amb el abans delimitat espai com <em>campo di Breda</em> ha de correspondre a la <em>Planicie Brede</em> del document de finals de segle XI. Aquest text del 1093 és interessant també perquè localitza la planícia d’Abrera, entenem que l’esperó de Sant Hilari sobre el Llobregat, proporcionant la següent informació: <em>et est ipsa terra et ipsa vinea in pago Barchinonense, infra termine de Castrum Rodanes in locum ...</em> </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>La designació toponímica de Sant Hilari es correspon amb l'hagiònim d'Hilari, bisbe de Poitiers cap a l'any 350, ferm opositor a l'arrianisme. El culte a Sant Hilari és molt antic a la Península Ibèrica. Segons l’Inventari de Patrimoni Arquitectònic de la capella és esmentada documentalment per primer cop l'any 1252, quan Ramon de Voltrera, feudatari de Castellví, fa hereu del castell de Voltrera i de la casa de Sant Hilari el seu fill Ramon i, en substitució d'aquest, el seu segon fill, Pere. La capella és esmentada posteriorment en les visites pastorals a partir del 1310, al segle XVI es dóna el nom de Quadra de Sant Hilari a la finca. A partir de l'any 1555 la inspecció de l'església de Sant Pere d'Abrera per part dels bisbes de Barcelona incloïa una visita obligada a les dues capelles depenents de la parròquia: Sant Hilari i Sant Ermengol. És aquesta l'època de màxima eclosió de les processons, els romiatges, les confraries i els pelegrinatges a la capella.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span>L’entitat arquitectònica de les estructures muraries ha fet que tradicionalment hagin estat interpretades com a elements d’una <em>villa</em> romana per diferents autors (<span lang='CA'>Ripoll <em>et al.</em>, 2020 i </span>Ripoll i Tuset 2020). Ja J. Ainaud a mitjans de segle passat cridava l’atenció d’aquest conjunt proposant una transició entre un oratori privat romà a un església del primer moment medieval (1962). M. Soler (2000: 19-20) hipotetitzà que la <em>villa</em> romana anomenada 'Villa Alba', emplaçada teòricament en l’espai ocupat per la urbanització de Can Vilalba (Abrera), de la que mai s’han documentat restes, podria ser, realment una continuació del <em>fundus </em>de la <em>villa</em> de Sant Hilari a l’altra riba del riu. Però de fet sobre aquest topònim de ‘Vilalba’, tal com argumenten Ripoll i Tuset (<span lang='CA'>Ripoll <em>et al.</em>, 2020 i </span>Ripoll i Tuset 2020), el seu origen es troba a mitjans de segle XV, quan<span> Violant de Sentmenat i Voltrera, casà amb Pere de Vilalba, substituint així el topònim de Voltrera per Vilalba (Valls i Pueyo, 1996: 32).</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>Segons els informes i memòries establertes per l’equip liderat per Ripoll i Tuset (cf. Mesas <em>et al.</em> 2018a, 2018b, 2018c, 2019; <span>Ripoll <em>et al.</em> 2018a, 2018b, 2020; </span>Ripoll i Tuset 2020), les estructures visibles del conjunt varen ser objecte de restauració a l’any 2005. Concretament les situades al costat nord de l’església, donat que presentaven un acusat estat de degradació. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Anys més tard es dugué a terme una petita intervenció preventiva a mans de l’Empresa Àtics (Moreno, 2015) subordinada a la restauració i consolidació de l’església a l’any 2015. </span></span></span></p> <p><span><span><span>L’any 2016 es va portar a terme una prospecció geofísica, per part de l’empresa SOT Prospecció Arqueològica, amb l’objectiu d’avaluar el potencial i l’extensió del jaciment. Els resultats van permetre documentar un seguit d’estructures (paviments i/o nivells de circulació, estructures de combustió, sitges, murs, etc.) que reafirmaven l’existència al subsòl d’evidències arqueològiques així com el seu abast espacial (Sala i Ortiz, 2016).</span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>A finals de setembre de 2016 es projectà un acord de col·laboració entre l’Ajuntament d’Abrera i la Universitat de Barcelona coordinada científicament pels professors Gisela Ripoll i Francesc Tuset, per a la recuperació de Sant Hilari d’Abrera, que acabà amb la signatura d’un conveni institucional signat l’any 2019. S’endegaren així, les intervencions arqueològiques dels anys 2017 a 2019, portades a terme per l’empresa Tríade Serveis Culturals, sota la direcció de Imma Mesas i la coordinació de Xavier Esteve (Mesas <em>et al.</em> 2018a, 2018b, 2018c, 2019; <span>Ripoll <em>et al.</em> 2018a, 2018b, 2020; </span>Ripoll i Tuset 2020).</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>Els resultats de 2017 van permetre documentar a l’entorn immediat de l’església un edifici termal i una àrea de dipòsits, així com un seguit d’estructures de cronologia romana en relació al conjunt termal. També, fou rellevant la documentació als camps situats a l’oest de l’església d’una sitja i de dos potents fonamentacions que insinuaven una clara prolongació del conjunt arquitectònic en sentit nord-oest. D’altre banda, l’estudi geològic posà de relleu la importància de l’aigua en tot l’entorn i determinà l’existència d’una surgència d’aigua dolça constant, no localitzada, que està marcant el comportament de l’ocupació romana i medieval (Mesas <em>et al.</em> 2018a, 2018b;<span> Ripoll <em>et al.</em> 2018a</span>). </span></span></span></p> <p><span><span><span>Posteriorment, l’abril de 2018 s’hi efectuà una nova intervenció arqueològica preventiva a l’edifici termal, en aquest cas de consolidació, que consistí en la col·locació d’una coberta metàl·lica que protegís temporalment l’<em>alveus </em>o piscina d’aigua calenta del <em>caldarium </em>(Mesas <em>et al.</em> 2018c; <span>Ripoll <em>et al.</em> 2018b</span>).</span></span></span></p> <p><span><span><span>La intervenció de 2019, es centrà en la documentació de les restes que mostren la continuïtat del conjunt al menys fins a segle XIII. Els espais exteriors s’estructuren en àmbits definits amb murs de pedra creant zones dedicades a l’emmagatzematge d’excedents: petites concentracions de sitges. Per últim, la localització de noves estructures (sitges) als terrenys situats al nord-oest, amplien l’extensió del conjunt arqueològic més enllà del límit que es suposava inicialment (Mesas <em>et al.</em> 2019;<a><span> Ripoll <em>et al.</em> </span></a><span>2020; </span>Ripoll i Tuset 2020).</span></span></span></p> | 41.5208200,1.9116100 | 409188 | 4597147 | 08001 | Abrera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73671-foto-08001-19-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73671-foto-08001-19-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73671-foto-08001-19-3.jpg | Legal | Pre-romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Cultural | BCIL | 2021-01-26 00:00:00 | ArqueoCat SL - Natàlia Salazar | 91|85 | 45 | 1.1 | 1761 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | |||||||
| 73675 | Can Garrigosa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-garrigosa | 'Can Garrigosa', Baix Llobregat: Abrera. Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. VIVES, Miquel (en fase d'elaboració): 'L'evolució històrica de la xarxa viària entre el Llobregat i el Foix. Des de l'època dels romans fins al tercer decenni del segle XX'. Tesi doctoral inèdita. | XVIII | Gran masia de tipus agrícola; té forma de 'L' i està estructurada en planta baixa, pis i golfes. La façana principal està arrebossada, deixant a la vista tan sols les llindes i muntants d'algunes obertures. Destaca el gran nombre de finestres disposades sense massa ordre, algunes d'elles allindades, però també en trobem algunes d'arc conopial. Aquests arcs presenten permòdols amb cares humanes, motius vegetals o animals. La façana principal, orientada a migdia, té la porta d'accés formada per un arc de mig punt adovellat, la línia d'impostes del qual està decorada amb rosetes. Al primer pis hi ha un rellotge de sol rectancular emmarcat amb ceràmica blava. És de tipus vertical i les línies horàries i les xifres han desaparegut. El cos transversal té dues entrades: una amb arc de mig punt, sostingut per columnetes i amb escut a la clau, i l'altre, d'arc escarser, té una espiga de blat a la clau. Aquí, les golfes s'han substituït per una galeria. Les cobertes són de teula àrab, la del cos transversal a dues aigües amb un ràfec sobresortint i la del central, a una sola vessant. | 08001-23 | Camí dels Sagraments - 08630 Abrera. | La menció documental més antiga que es coneix de Can Garrigosa és la continguda al capbreu de Santjoan i Amat de Palou, de l'any 1630. Aquí és diu que Benet Garrigosa, pagès de la parròquia d'Abrera, confessava dos masos units i aglebats, un d'ells de nom Mas Salelles, el qual, segons les afrontacions descrites, es correspon amb l'emplaçament de Can Garrigosa. Les finestres gòtiques de la casa van ser adquirides a Barcelona pel propietari de la casa a principis del segle XX. Aquestes finestres provenen dels palaus gòtics que s'enderrocaren quan s'obrí la Via Laietana de la ciutat comtal. | 41.5113500,1.8635900 | 405168 | 4596148 | 08001 | Abrera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73675-foto-08001-23-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73675-foto-08001-23-3.jpg | Legal | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Productiu | 2021-02-16 00:00:00 | ArqueoCat SL - Natàlia Salazar | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | |||||||||||
| 73676 | Can Gener | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-gener-0 | 'Can Gener', Baix Llobregat: Abrera. Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. VIVES, Miquel (en fase d'elaboració): 'L'evolució històrica de la xarxa viària entre el Llobregat i el Foix. Des de l'època dels romans fins al tercer decenni del segle XX'. Tesi doctoral inèdita. | XVIII | Masia de planta baixa i pis, feta de tàpia. La façana principal està orientada al migdia; té dos grups de finestres amb arcs sostinguts per columnes renaixentistes i un rellotge de sol pintat en blanc on hi figura la data de 1823. És quadrat, de tipus vertical i està presidit per un sol amb fesomia humana, de la boca del qual surt el gnòmon i les línies horàries cap a les xifres àrabs. A les façanes laterals i a l'alçada del primer pis hi ha una galeria i tot un seguit d'obertures. A la façana posterior hi trobem l'entrada, antigament utilitzada pels carros, d'arc de mig punt adovellat. La coberta és a dues aigües de teula àrab i té certa asimetria, fruit d'una ampliació feta el 1764. | 08001-24 | Camí de Can Gener - 08630 Abrera. | Ja era mencionada al capbreu del Marquès de Vilafranca (1751), on es referia que Jacint Janer, d'Abrera, confessava una casa anomenada 'den Janer', abans 'den Torrents' i abans de Vilomara. Durant 1964-1965, es féu una restauració total de la masia, tant a l'exterior com a l'interior, conservant la seva estructura original. Cal destacar el mobiliari i la decoració, de procedències diverses. Originalment, el conjunt estava tancat per una lliça, avui desapareguda. | 41.5102700,1.8739200 | 406028 | 4596016 | 08001 | Abrera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73676-foto-08001-24-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73676-foto-08001-24-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73676-foto-08001-24-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2021-02-16 00:00:00 | ArqueoCat SL - Natàlia Salazar | 119|94 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | |||||||||
| 73677 | Can Morral del molí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-morral-del-moli | <p>VIVES, M. (2007): 'L'evolució històrica de la xarxa viària entre el Llobregat i el Foix. Des de l'època dels romans fins al tercer decenni del segle XX'. Tesi doctoral inèdita.</p> | XVII | <p>Masia de planta rectangular amb coberta a dues vessants de teula aràbiga i amb el carener paral·lel a la façana principal. Els murs són de tàpia i estan assentats sobre un sòcol de pedra (còdols de riu lligats amb morter de calç). L'obertura de la porta i d'algunes finestres estan reforçades amb pedra aristada. Té tres plantes: baixa, pis i golfes.</p> | 08001-25 | Carretera d'Ullastrell BV-1202 - 08630 Abrera. | <p>La menció documental més antiga que es coneix que en faci referència és al capbreu de Josep Despalau de Relat, de l'any 1626, afrontant amb Can Socarrats.</p> | 41.5128100,1.9361900 | 411228 | 4596233 | 08001 | Abrera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73677-foto-08001-25-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73677-foto-08001-25-2.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-02-15 00:00:00 | ArqueoCat SL - Natàlia Salazar | 119|94 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | |||||||||
| 73678 | Can Sucarrats | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-sucarrats | 'Can Sucarrats', Baix Llobregat: Abrera. Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. VIVES, Miquel (en fase d'elaboració): 'L'evolució històrica de la xarxa viària entre el Llobregat i el Foix. Des de l'època dels romans fins al tercer decenni del segle XX'. Tesi doctoral inèdita. | XVIII | Masia de planta baixa, pis i golfes. És una construcció asimètrica amb coberta a dues aigües de teula àrab. L'entrada principal, orientada cap al migdia, és un arc de mig punt de grans dovelles de pedra vista on hi figura una inscripció feta durant alguna restauració, on es pot apreciar l'alfa i l'omega gregues i les inicials JGS i JSB a les dovelles laterals. La resta de la façana és arrebossada i emblanquinada. Hi ha algunes obertures allindades disposades de forma ordenada al voltant de l'entrada; a més, destaquen els dos petits arcs de mig punt, amb funció d'assecador, de les golfes. A la part central, orientat al sud, hi ha un rellotge de sol semicircular pintat, de tipus vertical amb xifres romanes. El conjunt està tancat per una lliça amb una galeria a la part frontal. | 08001-26 | Camí de Can Sucarrats - 08630 Abrera. | Ja surt mencionada al capbreu de Mencia de Requesens, l'any 1613, com a 'Socarrats'. Existeixen dues notícies pel que fa al nom de la masia: una diu que li prové de la família que hi vivia, els Sucarrats. L'altra, d'origen toponímic, explica que després de la guerra del francès es cremà el lloc on es situa la casa avui, anomenant-lo socarrimat, que amb el temps passà a Sucarrats. | 41.5152000,1.9243400 | 410243 | 4596510 | 08001 | Abrera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73678-foto-08001-26-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73678-foto-08001-26-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Sense ús | 2021-02-16 00:00:00 | ArqueoCat SL - Natàlia Salazar | Reformada diverses vegades: 1902-1912; 1920; 1945-1950; 1963-1965. | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | ||||||||||
| 73679 | Can Moragues | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-moragues | 'Can Moragues', Baix Llobregat: Abrera. Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. VIVES, Miquel (en fase d'elaboració): 'L'evolució històrica de la xarxa viària entre el Llobregat i el Foix. Des de l'època dels romans fins al tercer decenni del segle XX'. Tesi doctoral inèdita. | XVIII-XIX | L'arrebossat de les façanes ha caigut en mlts punts. Les obertures han estat trencades i tapiades amb maons. | Casa de camp o masia orientada cap a migdia i feta amb tàpia emblanquinada. Està estructurada en planta baixa i pis. Està coberta a dues aigües amb teula àrab. Té un cos central que es perllonga cap a a la dreta en un petit magatzem amb terrat; a l'esquerra hi ha un cos perpendicular adossat, també de dues alçades. El nucli central té dues portes d'accés amb arc de mig punt de pedra adovellats. Al costat d'una d'elles, a la façana sud, hi ha un rellotge de sol circular pintat, de tipus vertical amb xifres romanes. | 08001-27 | Carretera de Martorell a Olesa de Montserrat BV-1201- 08630 Abrera. | La menció documental més antiga que es coneix fins ara és la del capbreu de Mencia de Requesens (1613), on diu que Salvador Moragues, pagès de la parròquia de Sant Pere d'Abrera, confessava la tinença del 'mansum meum vocatum Moragues' pel mas de Ciutadilla (Can Bros Vell). | 41.5087900,1.9200500 | 409876 | 4595803 | 08001 | Abrera | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73679-foto-08001-27-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73679-foto-08001-27-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-02-16 00:00:00 | ArqueoCat SL - Natàlia Salazar | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | ||||||||
| 73680 | Can Bros vell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-bros-vell | CLOPAS, Isidre (1991): Toponímia històrica de Martorell. Ajuntament de Martorell, p. 52. SOLA, Antònia (1999): Abrera, poble per a tothom. Premi d'Investigació local 1997. Ed. Ajuntament d'Abrera, pp. 123. VIVES, Miquel (en fase d'elaboració): 'L'evolució històrica de la xarxa viària entre el Llobregat i el Foix. Des de l'època dels romans fins al tercer decenni del segle XX'. Tesi doctoral inèdita. | XIII-XVII | Masia de planta rectangular amb coberta a dues vessants de teula aràbiga i amb el carener perpendicular a la façana. Els murs són de tàpia i estan assentats sobre un sòcol de pedra (còdols de riu lligats amb morter de calç). L'obertura de la porta i d'algunes finestres estan reforçades amb pedra aristada. Té tres plantes: baixa, pis i golfes. A la façana s'aprecien les restes d'un rellotge de sol pintat molt malmès. De forma rectangular, ha perdut part del contorn i la totalitat de lesl ínies horàries i de les xifres. | 08001-28 | Camí de Can Bros Vell - 08630 Abrera. | Important masia documentada ja a l'Edat Mitjana (1265), sota el nom de Ciutadilla, que pertanyia a la baronia de Castellvell de Rosanes. L'any 1635 apareix mencionada al capbreu d'Esparreguera com la 'domum de Ciutadia'. El 1676 passà a ser propietat de Jaume Bros, pagès de Martorell, el cognom del qual donà nom a la masia. Al capbreu del marquès de Vilafranca (1751), torna a aparèixer com a 'domum de mansum Bros de Ciutadilla'. El 1780 la masia era de Vicenç Bros i a principis del segle XIX la pubilla Vicenta Bros es casà amb l'hereu de la família Roca de Martorell. L'any 1816, Salvador Roca i Sunyol obtingué permís per a edificar un molí i altres ginys moguts per l'aigua del Llobregat, origen de la Colònia de Can Bros. El fill de Salvador, en Josep Roca i Bros es convertí en un arquitecte de renom que participà en la projecció d'importants obres públiques com, per exemple el Museu Dalí de Figueres. Avui dia, la Biblioteca d'Abrera porta el seu nom. | 41.4996200,1.9159700 | 409523 | 4594789 | 08001 | Abrera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73680-foto-08001-28-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73680-foto-08001-28-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73680-foto-08001-28-3.jpg | Legal | Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-02-16 00:00:00 | ArqueoCat SL - Natàlia Salazar | 94|119|85 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | |||||||||
| 73684 | Santa Maria de Vilalba | https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-maria-de-vilalba | <p><span><span><span>AAVV (2017). Panell interpretatiu ubicat al carrer del Rebato. Ajuntament d’Abrera. Inèdit</span></span></span></p> <p>'Església parroquial de Santa Maria de Vilalba ', Baix Llobregat: Abrera. Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.</p> <p>MARTÍNEZ, Lluís (2000): Història d'Abrera. Ed. Amics d'Abrera.</p> | XIX | <p>Edifici de planta rectangular i absis al final de la nau. Està cobert a dues aigües amb teula àrab. La façana principal està arrebossada i pintada de blanc, excepte alguns elements com les arcuacions cegues, les bandes i les cantoneres. La porta principal és un arc de mig punt i té una motllura en la seva part superior. Per sobre hi ha una rosassa i en la part superior un campanar d'espadanya d'un sol ull.</p> | 08001-32 | Plaça de l'església, 1- Santa Maria de Vilalba, 08630 Abrera. | <p> <span><span><span><span lang='CA'>La parròquia de la Puríssima Concepció de Maria es va erigir el 29 de desembre de 1867 per donar servei als veïns de Santa Maria de Vilalba, nucli de població també conegut com “El Suro”. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Tant les capelles de Casa Flavià i de la Casa de Vilalba, propietat dels marquesos de Castellvell com les parròquies d’Abrera, d’Olesa de Montserrat i de Martorell estaven lluny d’aquest nucli.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>L'origen del nucli d’El Suro resideix al número 3 de la plaça de l’església, en la voluntat de la marquesa de Castellbell de construir a casa seva una capella separada de la de Sant Pere d'Abrera. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Davant aquesta necessitat, el 9 de gener de 1868 Andrés Moragas cedí un terreny per a construir l’església i la rectoria.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>La primera pedra de l’església es va col·locar el 25 de juliol de 1881 i va ser beneïda just un any després, el 25 de juliol de 1882. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>La rectoria va ser construïda abans pels feligresos i és va utilitzar com a temple fins l’acabament de les obres de l’església.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>El cementiri, que es troba a la carretera d’Ullastrell, també el van construir els feligresos i va ésser beneït el 21 de febrer de 1869.</span></span></span></span></p> | 41.5114300,1.9315200 | 410837 | 4596084 | 1881 | 08001 | Abrera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73684-foto-08001-32-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73684-foto-08001-32-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73684-foto-08001-32-3.jpg | Inexistent | Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-04-13 00:00:00 | ArqueoCat SL - Natàlia Salazar | 116|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | ||||||||
| 73688 | Estació dels Ferrocarrils Catalans | https://patrimonicultural.diba.cat/element/estacio-dels-ferrocarrils-catalans | HURTADO, Víctor; MESTRE, Jesús; MISERACHS, Toni (1995): Atles d'Història de Catalunya. Edicions 62, Barcelona. SALES, Núria; PONGILUPPI, Enric (1974): 'Ferrocarril', dins de Gran Enciclopèdia Catalana, Vol. VII. Enciclopèdia Catalana S. A., Barcelona, pp. 412-417. | XX | En procés de remodelació. | Edifici de planta rectangular estructurat en dos pisos i cobert amb teulada a dues aigües. Sobre un sòcol bastit amb una doble filada de carques de pedra s'aixequen els murs perimetrals de maó. Als laterals més llargs s'obren a la planta baixa una sèrie de cinc portes de doble fulla amb vidres i al pis superior una sèrie de cinc finestres rectangulars, també de doble fulla amb vidres. Als costats curts s'afegeix una finestra més per banda. Totes les obertures estan ressaltades amb un marc allindat fet de guix i morter. El seu aspecte actual és fruit de les reformes portades a terme durant els anys setanta del segle XX. | 08001-36 | Passeig de l'estació - 08630 Abrera. | Els orígens de la línia de ferrocarrils Llobregat-Anoia es remunten al s. XIX. La primera línia, el 'Tranvía o Ferrocarril Económico de Manresa a Berga', fou la primera línia de via estreta construïda a Catalunya, l'any 1885. El seu origen vingué donat pel procés d'industrialització que des de mitjan s.XIX es desplegava al llarg del Llobregat; el desenvolupament de les colònies tèxtils requeria d'una bona xarxa de comunicacions. La segona línia, el 'Ferrocarril Central Catalán' (F.C. d'Igualada a Martorell) es va construir per comunicar les indústries igualadines amb la resta del país mitjançant l'enllaç amb els ferrocarrils de via ampla a l'estació de Martorell. El tercer ferrocarril, el 'Camino de Hierro del Nordeste de España' (F.C. de Barcelona a Martorell) es va inaugurar (1912) com una línia suburbana; molt aviat assoliria un caràcter regional arran de la unió amb el F.C. Martorell-Igualada, creant una comunicació directa entre unes comarques estretament lligades en el camp econòmic i social. La dispersió d'esforços que suposava l'existència de tres sistemes diferents d'explotació als ferrocarrils de via estreta a la Vall del Llobregat, determinà que s'iniciessin gestions per unir-los sota una sola autoritat. S'aconseguí el 14 de juliol del 1919 amb la constitució de la 'Compañía General de Ferrocarriles Catalanes', la qual poc després assumiria l'explotació i construiria la línia de Martorell a Manresa, que seria el nexe d'unió de la xarxa. El 29 de març de 1922 entra en funcionament el tram Martorel-Olesa de Montserrat, moment en què s'inaugura l'estació d'Abrera; el 26 de juliol del mateix, la via s'allarga fins al Balneari de la Puda i el 29 d'octubre, arriba a Monistrol. El traçat fins a Manresa continua durant el 1923. el 22 d'agost de 1924 s'obre al públic el tram de Monistrol a Manresa, que enllaça amb el de Manresa-Súria i forma així una xarxa ferroviària important, com a mitjà de transport de passatgers, i fonamental per la sortida de sal potàssica de les mines de Súria i Sallent i el carbó de Fígols. Aquestes línies van ser d'un metre d'amplada i de tracció a vapor fins que arribà l'electrificació. A partir de llavors, Ferrocarrils Catalans va seguir en certa manera els avatars de la societat catalana i amb etapes diverses com la de màxima expansió els anys 1920-30. Aquesta etapa d'esplendor es va trencar amb la greu recessió econòmica i l'esclat de la Guerra Civil. Després d'una experiència col·lectivista, en acabar la guerra el panorama de les línies era desolador, el material i les instal·lacions amb prou feines podien prestar servei. La lenta reconstrucció va topar amb els inconvenients de la llarga postguerra, obligant al ferrocarril a assumir un tràfic per al qual no estava preparat. No seria fins a finals dels anys cinquanta quan es va iniciar una tímida modernització amb la introducció de les primeres unitats dièsel; calgué esperar fins al Pla de Modernització (1963) per començar una renovació a fons de la xarxa. D'aquesta època daten les electrificacions del tram Martorell-Monistrol (1971), la compra de trens elèctrics i la millora del servei en aquestes poblacions. A partir dels anys setanta la situació financera de la companyia era cada vegada més deficitària, motivant que finalment l'Estat, a través de FEVE, assumís l'explotació el 1976. En virtut de la política aleshores vigent, és a dir, el tancament de totes les línies deficitàries, el Govern Central intentà clausurar la major part de la xarxa, però en reinstaurar-se la Generalitat de Catalunya aquesta es féu càrrec, a través de la Conselleria de Política Territorial i Obres Públiques, de totes les línies en servei dels Ferrocarrils Catalans. El 5 de setembre de 1979 es crea l'entitat Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya, que molt aviat va començar un ambiciós programa de modernització, que incloïa la renovació de la pràctica totalitat del material i les instal·lacions, i la construcció de noves línies per substituir traçats obsolets. | 41.5225700,1.9067000 | 408781 | 4597347 | 1922 | 08001 | Abrera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73688-foto-08001-36-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Social | 2021-02-16 00:00:00 | ArqueoCat SL - Natàlia Salazar | 98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | |||||||
| 73692 | Cal Garrigosa del Rebato | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-garrigosa-del-rebato | SOLA, Antònia (1999): Abrera, poble per a tothom. Premi d'Investigació local 1997. Ed. Ajuntament d'Abrera, pp. 121-122. | XIX | Situada al barri del Rebato, es tracta de la típica casa de poble del segle XIX bastida amb maçoneria i tàpia, amb teulada a doble vessant de teula àrab. El més característic d'aquest tipus d'immoble és que es tracta d'edificacions estretes i allargassades, de dos pisos, golfes i eixida i pati a la part del darrere. A cal Garrigosa s'han dedicat al conreu de la vinya des de fa generacions i, avui dia el raïm el venen als fabricants de vi acollits sota la Denominació d'Origen del Penedès. Els seus camps de vinyes es troben a la zona de Sant Ermengol i part de la collita la reserven per l'elaboració ecològica de vins propis que comercialitzen al mateix celler. Al pati, a la part de darrere de la casa, conserven les tines, de planta quadrada i revestides de cairons envernissats, originals del segle XIX, les quals s'utilitzaven per trepitjar el raïm. Per iniciativa pròpia, els propietaris de la casa, els Sucarrats, les van restaurar l'any 1993 per tornar a utilitzar-les. | 08001-40 | Carrer del Rebato, 70 - 08630 Abrera. | Les escriptures de la casa daten de 1876, coincidint amb la construcció del carrer del Rebato a la dècada de 1870. Els propietaris són descendents dels Sucarrats de la masia del mateix nom. | 41.5217400,1.8937800 | 407702 | 4597268 | 1876 | 08001 | Abrera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73692-foto-08001-40-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73692-foto-08001-40-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-02-16 00:00:00 | -ArqueoCat SL- Natàlia Salazar | 119|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | ||||||||
| 73698 | Ajuntament vell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ajuntament-vell-3 | <p>'Ajuntament vell', Baix Llobregat: Abrera. Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.</p> | XX | <p>L'element històric és la façana de l'edifici, rematat per quatre estructures que recorden merlets, però la seva forma és semblant a les dels capitells lotiformes. A la part central hi ha un petit frontó amb un òcul cec amb la data de 1918. La façana està arrebossada; a la part baixa hi ha un sòcol de lloses de pedra. Les obertures són molt allargades, donant major sensació de verticalitat al conjunt i estant emmarcades per una motllura plana. <span><span><span><span><span>Lany 2018 es van acabar les obres de reforma integral de l'edifici, que van suposar enderrocar tota l'estructura i construcció interna, conservant la façana històrica, que va ser rehabilitada. Es va procedir a l'aixecament d'una nova estructura metàl·lica per crear e</span></span></span></span></span>spais més amplis i accés per a persones amb mobilitat reduïda, noves instal·lacions de climatització, electricitat, il·luminació, ventilació i comunicacions. A<span><span><span><span><span>ctualment és la seu de l'Àrea d'Atenció a les Persones i Serveis Socials de l'Ajuntament d'Abrera.</span></span></span></span></span></p> | 08001-46 | Carrer Major, 3 - 08630 Abrera. | <p>Va ser construït l'any 1918 com a Casa de la Vila, funció que va mantenir fins a la inauguració del nou edifici, el 1991. L'edifici original era de pedra i s'estructurava en planta baixa, pis i golfes. L<span><span><span><span><span>'edifici va ser objecte d'una reforma integral els anys 2017-2018.</span></span></span></span></span></p> | 41.5159800,1.9024600 | 408418 | 4596620 | 1918 | 08001 | Abrera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73698-foto-08001-46-1.jpg | Inexistent | Noucentisme | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Administratiu | 2021-02-25 00:00:00 | ArqueoCat SL - Natàlia Salazar | 106 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | ||||||||
| 73703 | Can Morral del Riu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-morral-del-riu | <p>'Can Morral del Riu', Baix Llobregat: Abrera. Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.</p> <p><span><span><span>LLOVERAS & SOLER (2006): “Projecte de rehabilitació de la masia de Can Morral d’Abrera com a equipament públic. Ajuntament d’Abrera”. Projecte bàsic i d’execució. Terrassa. Inèdit </span></span></span></p> <p>VIVES, M. (2007): 'L'evolució històrica de la xarxa viària entre el Llobregat i el Foix. Des de l'època dels romans fins al tercer decenni del segle XX'. Tesi doctoral inèdita.</p> | XVIII | El projecte de rehabilitació es va plantejar en diferents fases, de les quals la segona ja ha estat executada. | <p> <span><span><span><span>El volum principal de la masia s’aixeca amb planta baixa, un pis i un espai sota coberta, amb coberta de teula àrab a dues aigües orientades a nord i a sud.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Aquest volum s’estructura a partir del cos central on hi ha la porta principal amb l’arc de mig punt en planta baixa i un balcó en el primer pis. Aquest cos està orientat 45º respecte la directriu nord/sud, de manera que la façana de migdia s’orienta en realitat a SE. El portal està molt transformat tot i que les seves mides i l’arc de mig punt expliquen els seus vestigis primigenis. El balcó es situa en la posició tipològica que l’hi correspon, però les seves dimensions i aparença es clarament de la segona meitat del segle XX. En el tram central del cos central hi ha l’ull de l’escala, un espai vertical ampli on s’hi ubica una escala construïda per trams de volta catalana. L’escala presenta la tipologia propia d’un gran casal. En general tota la masia està pavimentada amb mosaic hidràulic, el qual presenta un bon estat de </span></span></span></span><span><span><span><span>conservació en les estances principals que s’obren a la façana de migdia. Al volum central de la masia s’hi van afegir dos volums laterals annexes, un a ponent i un altre a llevant.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Les seves característiques constructives situen la seva construcció a mitjan del segle XX. </span></span></span></span><span><span><span><span>El volum de ponent de la masia és de planta baixa i planta pis, amb coberta de teula àrab a dues aigües orientades a nord i a sud. La façana de ponent d’aquest volum es potser la més significativa amb un frontó amb la característica forma de doble arc d’inflexió, malgrat la seva desordenada distribució de finestres i de l’escala que en el seu moment accedia al primer pis.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>El volum de llevant de la masia consisteix en un paral·lelepípede de planta baixa i coberta plana. El paviment es situa a -1.00 m. per sota el nivell de la planta baixa de la masia central, amb un accés independent des del pati. El mur de la façana nord queda més de 3 metres soterrada respecte el terreny exterior. El mur de llevant es situa just ja comença el penya-segat que baixa cap el riu. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>En el interior del recinte tancat de la masia existeixen tres patis.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>En la banda de ponent del recinte seguint la tanca exterior existeix un cos longitudinal, construït amb murs de maçoneria de 45 cms de gruix i amb coberta de teula àrab amb una sola pendent. En aquest edifici s’hi van ubicar en la darrera època unes grans cambres frigorífiques. Tot fa pensar però que en aquest espai originàriament s’hi van ubicar els cellers de la masia. En l’extrem nord d’aquesta ala existeix l’estança annexa de les premses (probablement d’oli), on encara es conserva part del sistema d’abocament, premsat i canalització. Aquesta estança es configura en un doble espai, amb un altell superior accessible des de l’esplanada exterior situada en l’extrem nord/oest del recinte. Des d’aquesta part alta probablement es descarregava i abocava la collita dels camps. Des del pati interior de la masia s’accedeix a la sala de les premses, baixant un tram d’escales que salven el desnivell existent.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>En l’angle nord del volum de les premses hi ha un petit recinte que havia estat un corral, amb un passadís central i dos recintes a banda on s’hi guardava el bestiar. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>En la banda nord del recinte seguint la tanca exterior existeix un cos longitudinal, construït amb parets de maó massís, encavallades metàl·liques i coberta de teula àrab a dues aigües. En aquest edifici s’hi varen habilitar en el seu moment les estances i els serveis dels treballadors de la masia.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Els annexes de al masia es completen amb un de magatzems amb un edifici molt simple i amb una altra ala a l’est de petits corrals.</span></span></span></span></p> <p> </p> | 08001-51 | Travessera de Can Morral - 08630 Abrera. | <p><span><span><span><span>La masia es va implantar històricament en la cornisa que delimita la plana amb el riu Llobregat, en el límit dels camps de conreu i els penya-segats boscosos que baixen cap a la vall fluvial inferior. L’antiga finca rural explotava una amplia extensió de camps de conreu de secà situats a la part alta de la plana i també els conreus de regadiu propis de la vall inferior del riu.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>El conjunt edificat de la masia s’ha anat configurant als llarg del temps, amb processos de progressiva expansió i creixement adaptat a les diferents conjuntures funcionals que l’activitat rural marcava. El nucli de la masia es l’habitatge, l’edifici principal al voltant del qual es van anar generant les altres edificacions annexes. L’habitatge en si va tenir el seu propi procés de creixement al llarg dels anys, de manera que la situació actual és el resultat d’una suma de cossos afegits al nucli inicial de la masia.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Desconeixem la data de fundació de la masia, e</span></span></span></span>l Baró de Maldà, a la seva obra 'Calaix de sastre', escrita a la segona meitat del segle XVIII, la menciona com la casa 'd'en Murral'; <span><span><span><span>però en tot cas podem donar per segur que la porta del cos central marca el vestigi que podem considerar com a més antic. Ortogonalment a aquest cos central hi van anar creixent els cossos paral·lels i els posterior. La resta d’edificis independents es van anar situant orgànicament al voltant de la masia habitada, a una certa distància d’aquesta i, a falta de testimonis documentals escrits, la seva època i història s’haurà de intuir a partir de la seva tipologia edificatòria i del seu programa funcional.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>La masia i una part dels edificis annexes estan tancats al interior d’un gran recinte amb portal, mentre que els darrers creixements es situen fora del tancat en l’esplanada nord. Els recintes “emmurallats” en les masies son relativament habituals, en molts cassos sorgits quan la masia rural en el segle XIX va esdevenir un recinte productiu preindustrial. Hi han dos portals d’entrada al recinte: El portal principal està situat en la cantonada sud del tancat encarat a l’antic camí del poble, entrant directament al jardí davanter de la façana principal de la masia. També existeix un segon portal en la tanca nord obert a l’esplanada dels camps d’ametllers, connectant amb els patis de servei posteriors de la masia.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>L’Ajuntament d’Abrera va adquirir l’any 2001 la finca rústica de Can Morral del Riu per donació gratuïta en el marc d’una modificació del planejament urbanístic que va permetre edificar 111 habitatges unifamiliars a Sant Hilari Nord. La finca municipal comprèn diversos àmbits: la masia, destinada a equipaments públics, el bosc, zona verda urbana del nou barri, tots els terrenys agrícoles fins al riu Llobregat, que es van integrar a la nova ZEPA, i és on es situen actualment els horts socials.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’any 2006 es va fer un projecte integral de rehabilitació del qual l’any 2009-2010 es va executar una primera fase. La segona fase es va executar l’any 2015</span></span></span></p> | 41.5256400,1.9086000 | 408944 | 4597686 | 08001 | Abrera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73703-20160229122347.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73703-20160229122806.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73703-20171218100245.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Altres | 2021-02-19 00:00:00 | ArqueoCat SL - Natàlia Salazar | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | ||||||||
| 73706 | Can Pous | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-pous-0 | VIVES, Miquel (en fase d'elaboració): 'L'evolució històrica de la xarxa viària entre el Llobregat i el Foix. Des de l'època dels romans fins al tercer decenni del segle XX'. Tesi doctoral inèdita. | XVII | Masia de planta rectangular amb coberta a dues vessants de teula aràbiga i amb el carener perpendicular a la façana. Els murs són de tàpia i estan assentats sobre un sòcol de pedra (còdols de riu lligats amb morter de calç). L'obertura de la porta és un arc de mig punt adovellat. Avui dia tota la casa està arrebossada i enlluïda. Té tres plantes: baixa, pis i golfes. A la façana sud, hi ha un rellotge de sol rectangular pintat, de tipus vertical i amb les línies horàries i les xifres esborrades. A la planta baixa es conserva en un petit quartet amb un accés en forma de túnel, excavat artificialment cap a una fresquera subterrània. | 08001-54 | Camí de Can Pous - 08630 Abrera. | Aquesta masia era coneguda des del segle XVII com el mas del Puig de l'Aigua, pel nom del seu propietari. Surt mencionada, però, al capbreu de Mencia de Requesens, l'any 1613, on es diu que en Joan Puig de l'Aigua i la seva mare Antigha Margarit del Pont, de Castellbisbal, confessaven un mas dit 'Mas de les Hilles Subiranes'. Ja al segle XIX, els Vilaclara, oriünds de Terrassa, van passar a ser-ne els propietaris. | 41.5085700,1.9120600 | 409209 | 4595787 | 08001 | Abrera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73706-foto-08001-54-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73706-foto-08001-54-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73706-foto-08001-54-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | 2021-02-16 00:00:00 | ArqueoCat SL - Natàlia Salazar | 119|94 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | |||||||||
| 73707 | Can Torres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-torres-5 | 'Can Torres', Baix Llobregat: Abrera. Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. VIVES, Miquel (en fase d'elaboració): 'L'evolució històrica de la xarxa viària entre el Llobregat i el Foix. Des de l'època dels romans fins al tercer decenni del segle XX'. Tesi doctoral inèdita. | XVII | Masia de planta rectangular composta per diferents cossos. L'estructura principal consta de planta baixa i dos pisos i té coberta a dues vessants de teula aràbiga i amb el carener perpendicular a la façana. Els murs són de maçoneria i tàpia. Al pis superior, mirant cap a ponent, hi ha una galeria d'arcades de mig punt. | 08001-55 | Carrer de Can Torres - 08630 Abrera. | L'any 1626 és esmentada al capbreu de Josep Despalau de Relat. Surt també mencionada l'any 1751 al capbreu del Marquès de Vilafranca. Salvador Torras, d'Abrera, confessava la 'domum vocata la Casa den Torras', també dita la Masoveria. | 41.5062900,1.9245100 | 410245 | 4595521 | 08001 | Abrera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73707-foto-08001-55-1.jpg | Legal | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2021-02-16 00:00:00 | ArqueoCat SL - Natàlia Salazar | 119 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | |||||||||
| 73708 | Maset de Can Torres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/maset-de-can-torres | VIVES, Miquel (en fase d'elaboració): 'L'evolució històrica de la xarxa viària entre el Llobregat i el Foix. Des de l'època dels romans fins al tercer decenni del segle XX'. Tesi doctoral inèdita. | XVIII-XIX | Petita masia de planta rectangular amb coberta a dues vessants de teula aràbiga i amb el carener perpendicular a la façana. Els murs són de tàpia i estan assentats sobre un sòcol de pedra (còdols de riu lligats amb morter de calç). L'obertura de la porta és en forma d'arc de mig punt adovellat. Té tres plantes: baixa, pis i golfes. | 08001-56 | Camí del Suro - 08630 Abrera. | Podria haver estat una masoveria depenent de Can Torres, la qual ja es menciona als capbreus del segle XVII. | 41.5104900,1.9348600 | 411114 | 4595976 | 08001 | Abrera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73708-foto-08001-56-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73708-foto-08001-56-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-02-16 00:00:00 | ArqueoCat SL - Natàlia Salazar | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | |||||||||
| 73709 | Mas d'en Ribes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-den-ribes | <p>VIVES, Miquel (en fase d'elaboració): 'L'evolució històrica de la xarxa viària entre el Llobregat i el Foix. Des de l'època dels romans fins al tercer decenni del segle XX'. Tesi doctoral inèdita.</p> | XVIII | <p>Masia encimbellada dalt d'un turó, de planta rectangular amb coberta a dues vessants de teula aràbiga i amb el carener paral·lel a la façana. Els murs són de pedra lligada amb argamassa. Té dues plantes: baixa i pis. Cada cantonada està reforçada per dos grans contraforts.</p> | 08001-57 | Camí de la Serra d'en Ribes - 08630 Abrera. | <p>La referència documental més antiga que es coneix és de mitjans del segle XV, la informació d'uns capítols matrimonials que es conserven a l'Arxiu Municipal d'Olesa de Montserrat apunten que era <span><span>propietari Pere Alost casat amb Laurença i que la seva filla Joana es va casar amb Barthomeu Riba l'any 1478. En aquest moment va canviar el nom de mas Alost per mas Ribas. Posteriorment, al </span></span>capbreu del Marquès de Vilafranca (1751), on es anomenada com 'mansum d'en Riba'. </p> | 41.5289200,1.9319100 | 410893 | 4598026 | 08001 | Abrera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73709-foto-08001-57-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73709-foto-08001-57-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73709-foto-08001-57-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-04-26 00:00:00 | ArqueoCat SL - Natàlia Salazar | 119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | |||||||
| 73710 | Ca la Cilia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-la-cilia | XVII | Masia encimbellada en un turó, de planta rectangular, amb coberta a dues vessants de teula aràbiga i amb el carener perpendicular a la façana. Els murs són de tàpia i estan assentats sobre un sòcol de pedra (còdols de riu lligats amb morter de calç). El portal està format per un arc de mig punt adovellat. Té tres plantes: baixa, pis i golfes. Encara conserva tines de planta quadrada revestides amb cairons per trepitjar el raïm. | 08001-58 | Carretera d'Ullastrell BV-1202 - 08630 Abrera. | No es coneix, fins ara, cap referència documental. | 41.5084100,1.9272200 | 410474 | 4595753 | 08001 | Abrera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73710-foto-08001-58-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73710-foto-08001-58-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73710-foto-08001-58-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-02-16 00:00:00 | ArqueoCat SL - Natàlia Salazar | 119|94 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | ||||||||||
| 73728 | Cal Santugeni | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-santugeni | 'Casa al carrer Major, 47', Baix Llobregat: Abrera. Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. VIVES, Miquel (en fase d'elaboració): 'L'evolució històrica de la xarxa viària entre el Llobregat i el Foix. Des de l'època dels romans fins al tercer decenni del segle XX'. Tesi doctoral inèdita. | XX | Edifici de planta baixa i tres pisos, de planta quasi quadrada, que ens recorda l'estructura d'una torre. A causa de la seva estretor, tan sols té una obertura en forma de balcó per planta. Sota els balcons dels últims dos pisos i a la cornisa s'aprecien unes petites mènsules. La façana està arrebossada i pintada en groc i blanc. La construcció està rematada per un balcó balustrat. | 08001-76 | Carrer Major, 47 - 08630 Abrera. | Al seu lloc existia en època moderna el Mas Castellbisbal, de Miquel Sucarrats. | 41.5149300,1.9026800 | 408435 | 4596503 | 08001 | Abrera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73728-foto-08001-76-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73728-foto-08001-76-2.jpg | Inexistent | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-02-16 00:00:00 | ArqueoCat SL - Natàlia Salazar | 106|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | |||||||||
| 73752 | Casa a la Plaça de l'església, 3 de Santa Maria de Vilalba | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-a-la-placa-de-lesglesia-3-de-santa-maria-de-vilalba | 'Casa a la Plaça de l'església 3', Baix Llobregat: Abrera. Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. MARTÍNEZ, Lluís (2000): Història d'Abrera. Ed. Amics d'Abrera. | XIX | Casa de planta rectangular, de dos pisos i golfes, amb coberta a dues aigües de teula àrab. La façana és de maçoneria vista i les totes les obertures, finestres i portes estan reforçades amb maó vist. En l'eix central, al primer pis, hi ha un balcó i al segon una galeria de tres arcades de mig punt. Sobre aquestes hi ha un rectangle de guix amb la data inscrita '1828'. | 08001-100 | Plaça de l'església, 3- Santa Maria de Vilalba, 08630 Abrera. | L'origen del nucli en la voluntat de la marquesa de Castellbell de construir a casa seva una capella separada de la de Sant Pere d'Abrera. L'any 1868 s'instituí la nova parròquia de Santa Maria de Vilalba, que va donar nom al poble on es troba l'actual església i al costat la casa descrita. | 41.5114600,1.9317600 | 410857 | 4596087 | 08001 | Abrera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73752-foto-08001-100-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73752-foto-08001-100-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73752-foto-08001-100-3.jpg | Inexistent | Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-02-16 00:00:00 | ArqueoCat SL - Natàlia Salazar | 116|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | |||||||||
| 73753 | Can Costa Vell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-costa-vell | XIII-XVIII | La casa està en total estat de ruïna i el que queda està envaït per la vegetació | Tot i que el conjunt d'estructures que encara es conserven estan molt malmeses, pràcticament enrunades i cobertes quasi totalment per la vegetació, s'observen restes de murs de tàpia bastits sobre sòcols de pedra, els quals presenten un parament de maçoneria de morter de calç. Tanmateix, la majoria d'estructures s'aprecien difícilment entre la vegetació i es conserven a nivell de planta. Encara es pot veure dempeus algun contrafort isolat, construït amb el mateix tipus de maçoneria. | 08001-101 | Camí de Can Costa- 08231 Ullastrell | Els seus propietaris conserven documentació del segle XIII que en fa referència. Les estructures que es conserven, però, des d'un punt de vista arquitectònic, són d'època moderna. | 41.5224000,1.9419000 | 411718 | 4597291 | 08001 | Abrera | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73753-foto-08001-101-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73753-foto-08001-101-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73753-foto-08001-101-3.jpg | Inexistent | Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-02-16 00:00:00 | ArqueoCat SL - Natàlia Salazar | 94|119|85 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | |||||||||
| 28933 | Ca l'Estrada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lestrada | TINDAL, N. (1733): The continuation of Mr. Rapin's History of England. London. PARCERISAS, R. (2000): Memòria d'Aguilar de Segarra. Recull de la vida d'un poble. Centre d'Estudis del Bages. http://www.cardona1714.cat/media/informe-de-la-batalla-dels-prats-de-rei-_1711_.pdf | XVIII | Restaurada l'any 1950. | Conjunt format per un edifici residencial i altres construccions annexes. L'edifici principal és de planta rectangular, orientat pràcticament coincidint amb els punts cardinals i amb la façana principal (en un dels costats llargs) a llevant. Consta de planta baixa, dos pisos i golfes sota coberta. La façana principal, a llevant, disposa d'una porxada amb tres arcs sostinguts sobre pilars quadrats, que donen pas a un espai cobert per volta d'aresta. En aquest espai, a l'esquerra, hi ha l'entrada principal, un gran portal de doble batent amb arc rebaixat a la clau del qual hi ha inscrita la data de 1799. A la dreta d'aquest portal hi ha part del que havien estat dues premses de biga. La porxada descrita no està centrada dins la façana, i té dues petites obertures a la seva esquerra. El primer i segon pis tenen una ordenació idèntica, seguint, ara sí, simetria: en cadascuna d'elles hi ha cinc obertures, amb tres balcons a la part central rematats amb arcs rebaixats i amb barana de forja i una petita finestra a prop de cada angle. Finalment, sota el ràfec de la coberta, coincidint en la vertical amb les cinc obertures descrites de la primera i segona planta, hi ha cinc obertures circulars que delaten l'existència d'unes golfes. La façana de migdia, molt més alta (ja que el desnivell li fa guanyar uns metres) té obertures a la primera i segona planta, configurant dues galeries superposades de tres arcs (rebaixats, com la resta) superposats. A l'esquerra d'aquestes galeries, hi ha una finestra a cada nivell. Finalment, igual que a la façana de llevant, sota el ràfec hi ha obertures circulars que coincideixen en la vertical amb les obertures dels pisos inferiors; en aquest cas, doncs, quatre. La façana nord, més simple, es resol amb dos balcons a la primera i a la segona planta i dues obertures circulars sota el ràfec. Aquestes tres façanes, resoltes amb un parament de grans blocs desbastats (que probablement anaven arremolinats) i pedres ben treballades als angles i als elements arquitectònics (obertures i pilars), contrasten amb la façana de ponent. En ella tan sols hi ha dues petites obertures, desordenades i probablement obertes a posteriori. Té doncs, clarament, la condició d'esquena de l'edifici. Això, però, no sembla casual: la coberta d'aquest gran casal és a tres aigües, i no a quatre. Això fa pensar que les construccions menors (principalment un edifici rectangular amb coberta a dues aigües) que s'agrupen davant d'aquesta façana nord no hi estan annexades, ans al contrari: són preexistents a la construcció del gran casal. En aquest lateral nord hi comptem tres volums que lliguen entre ells, als que hem d'afegir un cobert annexat a la façana sud (aquest sí, posterior al casal). Exempts de l'edifici principal, flanquejant el camí d'accés per llevant, hi trobem un petit cobert a dos nivells (possiblement per bestiar), una bassa i una pallissa coberta a dues aigües. | 08002-1 | Prop del turó del Puig Farner, a l'oest del terme, molt a prop del límit amb els Prats de Rei. | El mas surt esmentat al fogatgede 1365, amb la denominació de 'Lo Mas de Pui dodena `[Puig d'Òdena]'. Durant el segle XVI fou propietat dels Grevalosa de Castellar. Al segle XVII l'adquirí la família Estrada, que li canvià el nom. La batalla dels Prats de Rei, que va tenir lloc entre els mesos de setembre i desembre de 1711, en el context de la Guerra de Successió, va suposar l'ocupació dels punts estratègics d'aquesta zona. Ca l'Estrada (sota la denominació errònia de 'la Calsina') és indicada als plànols sobre la batalla (TINDAL, 1733) com a posició dels borbònics, que hi tenien 300 granaders, oposats a la guarnició austriacista de les proximitats del Puig Farner. | 41.7109400,1.5553000 | 379812 | 4618691 | 1799 | 08002 | Aguilar de Segarra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28933-foto-08002-1-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28933-foto-08002-1-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28933-foto-08002-1-3.jpg | Legal | Modern|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-01 00:00:00 | Xavier Bermúdez, iPAT Serveis Culturals | Ca l'Estrada forma part de la Ruta de la Batalla dels Prats de Rei. A peu de camí hi ha un rètol que en descriu els fets principals. | 94|119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | ||||||
| 28937 | Cal Boladeres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-boladeres | PARCERISAS, R. (2000): Memòria d'Aguilar de Segarra. Recull de la vida d'un poble. Centre d'Estudis del Bages. | XV | Reformada al segle XVII i XX. | Mas fortificat (o casa forta) situat sobre un promontori rocós, amb una clara intencionalitat d'agrupar els volums i guanyar espai no per dispersió en superfície sinó per increment de la verticalitat. El caire defensiu es veu emfatitzat per lloc on s'ubica, sobre un aflorament rocós davant d'un meandre de la Riera de Maçana. L'accés es realitza mitjançant una rampa esgraonada que dóna a una porta (a la llinda de la qual hi ha gravat el monograma IHS), passada la qual s'accedeix a un pati distribuïdor. El cos principal es troba a la part oest, i consta de planta baixa, primer pis i golfes sota coberta de doble vessant. Els volums adossats a la seva cara de llevant, en planta baixa, corresponen a afegits del segle XX. La façana nord del cos principal presenta un notable atalussat que ocupa tota la planta baixa. Al primer pis s'hi obren dues finestres rectangulars; a la llinda de la situada més cap a l'oest s'hi pot llegir la inscripció '16[IHS]82 / March Sostras'. L'aparell de l'edifici principal és fet de blocs calcaris desbastats de mida mitjana i gran, lligats amb morter de calç i originàriament arremolinats. Les cantonades i les obertures estan fetes amb pedra ben tallada. Separats de l'edifici, pocs metres al nord, hi ha dos coberts en avançat estat de degradació. | 08002-5 | A la plana de Cal Boladeres, a l'extrem sud del terme | El seu origen es remunta, almenys, al segle XV. Surt esmentada al cadastre d'Aguilar de 1716 (PARCERISAS, 2000: 119). | 41.6991900,1.6105000 | 384383 | 4617311 | 08002 | Aguilar de Segarra | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28937-foto-08002-5-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28937-foto-08002-5-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-01 00:00:00 | Xavier Bermúdez, iPAT Serveis Culturals | 94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | ||||||||
| 28941 | Cal Ferrer, Cal Ferrer Gros | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-ferrer-cal-ferrer-gros | PARCERISAS, R. (2000): Memòria d'Aguilar de Segarra. Recull de la vida d'un poble. Centre d'Estudis del Bages. PARCERISAS I COLOMER, Roser (2013) Mil anys d'història. Castell de Castellar. Ajuntament d'Aguilar de Segarra. | XVI | Reformada al segle XVIII | Primer edifici que es veu en entrar a la sagrera de Sant Esteve. Gran casal fet totalment amb pedra, bona part d'ella sense treballar. Les pedres estan disposades unes al costat de les altres lligades amb morter definint filades més o menys regulars. Les pedres ben treballades i escairades estan col·locades a les cantonades de cada un dels cossos o bé en les obertures, a manera de brancals o llindes. L'edifici primitiu, seria de planta rectangular, amb coberta a dos aiguavessos i a ell s'han anat afegint altres cossos i annexos de caràcter auxiliar. Entre ells destaca una galeria al costat dret de la façana principal, aprofitant el teulat d'un edifici auxiliar. La porta d'entrada principal està feta amb arc de mig punt amb dovelles de pedra ben treballada. Entre les altres obertures, destaquen dues llindes de finestra, una amb la data 1730, utilitzant un quadrat barrat en lloc del zero, i un altre en la que sembla llegir-se 1758. Ambdues dates evidencien per tant que la construcció va patir una reforma important durant el segle XVIII. A banda d'aquests elements és clar que l'edifici amb el pas dels anys va anar creixent i modificant la seva planta original i accessos. En el mur de façana est és encara visible un arc possiblement d'una antiga porta, actualment tapiada i on s'ha obert una porta rectangular de menors dimensions. L'edifici també conserva un rellotge de sol, en un estat de conservació força bo, en la seva façana sud. El conjunt es troba totalment tancat tant pels murs dels mateixos edificis annexes com per una porta metàl·lica, al costat de la qual hi ha un rètol fet amb ceràmica on es pot llegir: Cal Ferrer Gros. | 08002-9 | Castellar, nucli de Sant Esteve. | Apareix a capbreu de Francesc d'Amat i de Planella 1703-1708 i en el cens de Castellar de 1716, on Francisco Ferrer consta com a propietari. La família Ferrer ha estat vinculada a l'edifici com a mínim des del segle XVI fins a l'actualitat, el primer Ferrer documentat és Valentí Ferrer, casat amb una dona de Cal Palà i pares de Gaspar Ferrer hereu al capbreu de 1579 (PARCERISAS 2013: 79, 139) | 41.7315600,1.6567800 | 388290 | 4620844 | 08002 | Aguilar de Segarra | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28941-foto-08002-9-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28941-foto-08002-9-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28941-foto-08002-9-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-01 00:00:00 | Cristina Belmonte, iPAT Serveis Culturals | Té un rellotge de sol a a façana sud,Conegut antigament com La Pobla. | 94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | |||||||
| 28944 | Sant Esteve | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-esteve | PARCERISAS, R. (2000): Memòria d'Aguilar de Segarra. Recull de la vida d'un poble. Centre d'Estudis del Bages. PARCERISAS I COLOMER, Roser (2013) Mil anys d'història. Castell de Castellar. Ajuntament d'Aguilar de Segarra. | XI | Completament reformada | Edifici, de planta rectangular amb una sola nau sense absis y campanar d'espadanya. Tot i que l'edifici apareix en la documentació des del segle XI no s'observen restes de la construcció romànica. La construcció actualment dempeus està tota feta de pedra, té coberta a dues aigües, amb ràfec decorat amb maons col·locats de cantó. El campanar d'espadanya també està fet de maons, conserva la campana i està coronat per una creu. A la paret nord s'observen un parell de contraforts. L'accés al temple és per la banda est, on s'observen restes d'una porta més antiga definida per blocs de pedra col·locats uns al costat dels altres definint un arc de mig punt. Bona part d'aquesta obertura actualment esta tapiada, i en el mateix punt s'ha obert l'accés actual, més petit, de planta rectangular amb tarja completament tapiada i tot el conjunt definit per brancals d'uns 0.10 m d'amplada fets amb morter lliscat. Per sobre la porta hi ha un òcul amb el perímetre delimitat per morter lliscat igual que el de la porta d'entrada. Per sobre aquesta obertura hi ha una petita placa feta de morter on es llegeix 'ca pilla'. Al recinte s'accedeix per una espècie d'entrada definida per murs de pedra aixecats només a mitjana alçada, que s'adossen a la façana principal i al mur nord de can Ferrer Gros. Davant d'aquest petit pati d'accés hi ha un cartell informatiu amb una petita ressenya de l'edifici. | 08002-12 | Castellar, nucli de Sant Esteve. | Església documentada des del segle XI en concret l'any 1078, on rep una deixa de Sendred Company, senyor de Castellar. Es té noticia que el 1312 va ser cremada i destruïda quan els homes de Prats de Rei van saquejar el terme de Castellar (PARCERISAS 2013: 43). Ha estat destruïda o saquejada forces vegades però sempre s'ha acabat refent. Durant la guerra del Francès va ser saquejada i durant la guerra civil també es va malmetre, quan es va espatllar tot el seu interior. L'església en principi pertanyia a Cal Ferrer però actualment és del Bisbat. Sembla que la família va prometre cedir-la al Bisbat en alguna circumstancia adversa i així ho va fer. (PARCERISAS 200:46) En els darrers temps a fet funcions de parròquia en comptes de l'església de Sant Miquel de Castellar. S'hi celebra missa per Sant Esteve i el primer diumenge d'agost, durant la festa major de Castellar amb repartiment de panet inclòs. | 41.7306100,1.6581300 | 388401 | 4620737 | 1939 | 08002 | Aguilar de Segarra | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28944-foto-08002-12-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28944-foto-08002-12-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28944-foto-08002-12-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-01 00:00:00 | Cristina Belmonte, iPAT Serveis Culturals | Té cartell informatiu | 94|98|85 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | ||||||
| 28950 | Mare Déu de les Coromines, la Candelera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mare-deu-de-les-coromines-la-candelera | PARCERISAS, R. (2000): Memòria d'Aguilar de Segarra. Recull de la vida d'un poble. Centre d'Estudis del Bages. | XI | Reformada al XVIII | Església de nau única i planta rectangular (7 x 12 m) orientada amb la capçalera a llevant. La portalada d'entrada no es troba en una posició axial, sinó a la façana sud, molt a prop dels peus de la nau, La portalada està formada per una volta catalana que emmarca (revelant una evident transformació de la nau original) una porta adovellada amb arc de mig punt, ara enfonsada en una segona línia. Tan sols s'hi observen dues petites obertures quadrangulars, l'una a la capçalera i l'altra al mur lateral nord, totes dues amb petits vitralls de recent creació i protegides per sengles làmines de ferro forjat. L'aparell exterior és de pedra vista, amb blocs petits desbastats lligats amb morter. Sobre la portalada s'alça un petit campanar d'espadanya doble, desproveït de campanes. A l'interior hi ha un arc als peus de la nau, que sosté el cor i que aixopluga sota seu el baptisteri. La nau disposa de dues capelles al lateral nord i tres al de migdia. A l'angle nord-est, junt al presbiteri, hi ha una sagristia que a la llinda de la seva porta d'accés té gravada la data de 1758. Al passadís central, una tomba té gravada la inscripció 'Sepultura del Sant. Ell l'ha feta fer. Josep Centelles, 1762' (PARCERISAS, 2000: 49). Malgrat el seu origen romànic tardà, l'església ha experimentat diverses reformes que n'han alterat notablement la fesomia. A jutjar per les inscripcions descrites, el segle XVIII sembla haver estat un moment actiu en aquest sentit. Actualment, per accedir a l'església cal travessar la tanca del cementiri, que es troba bàsicament a l'oest del temple. S'hi conserven esteles funeràries. A més del nom que l'acredita com a antiga parròquia i llavor del nucli de les Coromines, l'església també es coneix amb l'advocació de la Candelera, una imatge de la qual es venera a l'altar major. | 08002-18 | Veïnat de les Coromines, a l'oest del terme. | L'església va passar l'any 1685 a ser sufragània de Sant Miquel de Castellar. Des de 1878 (i fins a l'actualitat) és sufragània de Sant Pere i Sant Feliu del Seguer (els Prats de Rei, Anoia). | 41.7190700,1.5786200 | 381767 | 4619562 | 08002 | Aguilar de Segarra | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28950-foto-08002-18-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28950-foto-08002-18-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28950-foto-08002-18-3.jpg | Legal | Modern|Romànic | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-01 00:00:00 | Xavier Bermúdez, iPAT Serveis Culturals | 94|92 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | ||||||||
| 28953 | Pou de glaç de les Coromines | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-glac-de-les-coromines | L'estat de l'estructura és bo, però se'n fa un mal ús que el degrada. | Estructura excavada al terreny per tal de conservar-hi els aliments, amb cos cilíndric (d'aproximadament 3 m de diàmetre per 5 de fondària) revestit amb filades regulars de pedres desbastades lligades amb morter, i amb coberta amb falsa cúpula d'acostament de filades. S'hi accedeix des d'una trapa quadrada amb una anella metàl·lica. Malgrat que no hi ha un estudi arqueològic o documental que permeti datar-lo, l'ús de pous de glaç d'aquesta tipologia és freqüent en època moderna i contemporània. Actualment, el pou està en desús, i s'hi aboquen escombraries. | 08002-21 | Al sudoest del veïnat de les Coromines, a l'oest del terme. | 41.7177100,1.5756900 | 381521 | 4619415 | 08002 | Aguilar de Segarra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28953-foto-08002-21-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28953-foto-08002-21-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28953-foto-08002-21-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-01 00:00:00 | Xavier Bermúdez, iPAT Serveis Culturals | 98|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | |||||||||||
| 28958 | Capella del Cementiri vell d'Aguilar, Santa Rita | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-del-cementiri-vell-daguilar-santa-rita | XIX | Al cementiri hi ha hagut enderrocaments que n'han afectat els nínxols. L'església també es degrada. | El cementiri està tancat per un mur perimetral que traça un rectangle orientat sud-nord. La porta d'accés es troba a la part central del mur de migdia. Té dues fulles de ferro forjat, que formen al centre un motiu radial solar. Sobre la porta hi ha un frontó ondulat amb un crani i dues tíbies creuades a banda i banda de les quals hi ha la data partida en dos cartutxos: '18/99'. A sota, hi ha inscrita la frase 'BEATI MORTUI QUI IN DOMINO MORIUNTUR'. Traspassada aquesta porta, el pati està reservat a enterraments a terra, llevat de l'angle sud-est, on i ha 2 nínxols. La resta de nínxols es troben construïts contra la paret nord del recinte, al centre de la qual s'obre la capella. Es traca d'un edifici de planta rectangular, construït de maçoneria i arrebossat tan sols en la façana que mira al cementiri, amb un fals carreuat pintat. La porta és adintellada, amb els brancals i la llinda de pedra ben escairada. Sobre la porta hi ha un petit òcul circular de pedra. Finalment, rematant la façana allà on inflexionen les dues aigües de la coberta, hi ha un petit campanar d'espadanya fet amb maons, força malmès i sense campana. L'advocació d'aquesta capella és Santa Rita. | 08002-26 | A la serra del cementiri, al vessant nord del cim ocupat pel Castell d'Aguilar. | 41.7515300,1.6271800 | 385864 | 4623100 | 1899 | 08002 | Aguilar de Segarra | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28958-foto-08002-26-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28958-foto-08002-26-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Social | 2023-08-01 00:00:00 | Xavier Bermúdez, iPAT Serveis Culturals | 98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | |||||||||
| 28961 | Restes de l'Antiga església de Sant Andreu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/restes-de-lantiga-esglesia-de-sant-andreu | PARCERISAS, R. (2000): Memòria d'Aguilar de Segarra. Recull de la vida d'un poble. Centre d'Estudis del Bages. | XIX | Està en una fase avançada d'enrunament | Església de planta rectangular i una sola nau orientada nord-oest/sud-est, molt afectada per l'enderrocament l'any 1936 però encara amb estructures conservades amb força alçada. Al seu interior, es reconeixen encara les compartimentacions fetes a ambdós costats: al costat esquerre hi havia les escales d'accés al cor, dues capelles i la sagristia. A l'altra banda del presbiteri hi havia les escales d'accés al campanar (que es trobava, doncs, a l'angle sud-est del temple) i tres capelles més. Les parets mostren encara part dels ornaments originals: totalment arrebossades al seu interior, estan pintades de blanc amb traços de gris per ressaltar un seguit de pilastres decoratives i un fris de tríglifs i mètopes que corona el recinte. | 08002-29 | Carena sud de la serra del Cementiri. | Es tracta molt probablement de l'evolució d'una primera església castral associada al Castell d'Aguilar. El primer esment documental és una visita pastoral de l'any 1330, si bé és possible que anteriorment tingués l'advocació de Sant Joan, església de la qual tenim documentació anterior, però d'interpretació incerta. L'any 1796, els mateixos parroquians protagonitzaren un tumult que acabaren amb l'enderrocament de la coberta de l'església. Els parroquians proposaren fer-ne una de nova al pla, o bé ampliar la ja existent de Sant Miquel per traslladar-hi la parròquia. El bisbat decidí refer l'església malmesa com a opció més econòmica, però les obres es prolongaren fins l'any 1836. L'any 1936 el temple fou enderrocat i les seves imatges destruïdes, si bé els habitants de la zona pogueren salvar-ne alguns elements. L'església ja no es tornà a reconstruir, sinó que es decidí alçar-ne una de nova, també amb l'advocació de Sant Andreu. | 41.7500500,1.6274800 | 385886 | 4622935 | 1836 | 08002 | Aguilar de Segarra | Obert | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28961-foto-08002-29-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28961-foto-08002-29-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28961-foto-08002-29-3.jpg | Legal | Neoclàssic|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-01 00:00:00 | Xavier Bermúdez, iPAT Serveis Culturals | 99|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | |||||||
| 28962 | El Sant Crist, capella del Cementiri de Castellar. | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-sant-crist-capella-del-cementiri-de-castellar | PARCERISAS, R. (2000): Memòria d'Aguilar de Segarra. Recull de la vida d'un poble. Centre d'Estudis del Bages. | XX | El cementiri de Castellar és un petit fossar, delimitat per murs de pedra lligats amb morter. S'hi accedeix a través d'una porta, flanquejada per dos obeliscs d'obra amb coronament piramidal. La porta està feta de ferro forjat i a la part central i en tota la seva alçada hi ha representada una creu on es pot llegir la data 1908. Un cop a l'interior del recinte, un passadís central delimitat per uns petits arbustos dóna accés a les zones d'inhumació. A la dreta hi ha una zona porxada, feta d'obra, definida per arcs apuntats rebaixats, que aixopluga diverses fileres de nínxols. Al fons del recinte, i flanquejada per dos xiprers hi ha l'entrada a una petita capella. Té planta rectangular, sense absis i al cap de munt és visible una estructura de ferro, que en origen tindria una petita campana que avui no es conserva. A l'interior de la capella hi ha una pica baptismal i una de beneitera que procedien de l'església de Sant Miquel de Castellar. | 08002-30 | A l'oest del nucli de Castellar | El 1908 es va traslladar el cementiri de Castellar des de dalt del turó del Castell al costat de l'església de Sant Miquel a baix al pla, a la banda esquerra de la carretera de Calaf, havent passat el poble. (PARCERISAS 2000: 49) | 41.7317600,1.6502200 | 387745 | 4620875 | 1908 | 08002 | Aguilar de Segarra | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28962-foto-08002-30-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28962-foto-08002-30-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-01 00:00:00 | Cristina Belmonte, iPAT Seveis Culturals | 119|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | ||||||||
| 28966 | Castell de Castellar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-de-castellar | <p>BELMONTE, C. (2007): Memòria d'intervenció arqueològica al Castell de Castellar, Aguilar de Segarra. Arxiu Àrea de Coneixement i Recerca, DGPC. Núm. mem. 6301 (3 vols.) BELMONTE, C (2012): Memòria del Seguiment arqueològic del Castell de Castellar. Rehabilitació de l'Edifici. Fases I i II. Àrea de coneixement i recerca. Inèdit PARCERISES I COLOMER, Roser (2000) Memòria d'Aguilar de Segarra. Recull de la vida d'un poble. Monografies, 22. Centre d'Estudis del Bages. PARCERISES I COLOMER, Roser (2013) Mil anys d'història. Castell de Castellar. Ajuntament d'Aguilar de Segarra. SITJES I MOLINS, Xavier (1982) El sistema defensiu a Castellar a principis del segle XI. Miscel·lània d'Estudis Bagencs. Nº 2. Centre d'Estudis del Bages. Pàg. 151-157 http://www.castelldecastellar.cat</p> | XI | Parcialment rehabilitat 2011. Josep Maria Esquius, arquitecte. Cots i Claret, empresa costructora. | <p>El Castell de Castellar s'aixecà sobre un aflorament rocós al cim de la Serra de Castellar, de 160 m d'alçada al marge dret de la riera de Rajadell, i amb un gran domini visual de la vall. Es tracta d'una edificació defensiva, amb origen en el segle X, molt reformada a partir del segle XIV. Presenta una planta aproximadament ovalada de 32 metres de diàmetre en l'eix llarg (extrems en els quals presenta una forma angulosa) i 28 en l'eix curt (d'extrems arrodonits), fruit de la seva adaptació a l'orografia del terreny. L'any 2007 amb motiu del projecte d'estudi, rehabilitació i restauració del Castell, es va realitzar una intervenció arqueològica al conjunt, dividida en dues actuacions: Un estudi de paraments i la realització de diversos sondeigs. Es realitzà un l'estudi de paraments de tots els murs de l'edifici, més d'una trentena, excepte aquells coberts per vegetació o algunes construccions del primer pis on no es podia accedir. A més a més també es van realitzar diversos sondeigs al subsòl per tal d'aprofundir en el coneixement del conjunt, ja que fins aquell moment no s'hi havia realitzat cap intervenció arqueològica. L'any 2011 i ja durant les obres de restauració i rehabilitació, es va realitzar una segona actuació. En aquest cas consistí en el seguiment arqueològic del desmuntatge controlat del conjunt d'estructures afectades pel nou projecte, així com de les rases, pous de fonamentació i dels rebaixos necessàries per a executar-lo. Un cop finalitzades ambdues intervencions, es va constatar que hi havia una clara homogeneïtat en la composició formal de les estructures del conjunt, i es van definir els trets principals de l'edifici, i tres grans horitzons cronològics d'ocupació. Abans d'iniciar-se les obres de rehabilitació, el Castell estava en força mal estat de conservació, bona part del forjat i les cobertes havien caigut i algunes parets, sobretot del pis superior amenaçaven ruïna. Amb aquestes condicions, durant la campanya del 2007 es van documentar més d'una trentena de murs, tots ells amb gruixos entre 0.60 i 1.20 m de potència. Les parets eren fetes de doble paredat amb carreus de mida mitjana i petita, lleugerament escairats col·locats a trencajunts i disposats en filades regulars. Els carreus més ben treballats i de majors dimensions és col·locaven a les obertures o a les cantonades de l'edifici. L'homogeneïtat constructiva,es trencava amb els lligams que unien les pedres. Els murs perimetrals i alguns interiors tenien molt poc morter, carreus més petits i la pedra millor treballada (s'associen als primers segles de funcionament del castell). Altres murs tenien abundant morter de color rosat i molt sorrenc, i es relacionen amb la transformació del castell en mas, ja en època moderna. A banda de les unitats muraries, es van documentar 101 obertures constructives de les quals, 26 eren portes, força similars entre elles i majoritàriament fetes amb arc de mig punt. La resta corresponen a balcons, finestres, espitlleres i altres elements, entre els quals destacaven una finestra geminada i un altre amb arc conopial. També es van localitzar i documentar escales de pedra, paviments i estructures relacionades amb activitats agrícoles del mas. Les fases cronològiques del conjunt es van establir basant-se en tres elements principals, el repertori ceràmic recuperat, les relacions físiques entre estructures i la documentació històrica conservada. A la fase I (ss. X-XIII) es situa la fundació del castell, segurament al segle X, dada confirmada de manera molta succinta amb l'excavació arqueològica, ja que es va recuperar un fragment de ceràmica espatulada de cocció oxidant. Així i tot, fou difícil detectar estructures d'aquests primers moments d'ocupació a causa de les múltiples reformes de l'edifici. Tanmateix cal pensar que els murs perimetrals del recinte formarien part de l'estructura inicial.</p> | 08002-34 | Al turó de la Serra del Castell | <p>Sembla que el Castell de Castellar tindrien el seu origen en la reorganització territorial de Guifré I de Barcelona, entre el 880 i 890. Tot i que no hi ha proves documentals, és possible pensar que el castell de Castellar, podria ser un d'aquests. El lloc de Castellar apareix documentat per primer cop l'any 983, en l'acta de consagració del monestir de Sant Llorenç prop Bagà. No és fins el 1022, quan hi ha un document que parla explícitament de l'existència del castell. Aquest document correspon a un testament del seu senyor, Seguí, que deixa el castell al seu fill Company. Aquest document, a part del castell, esmenta l'existència de sis torres: les de Ceger (Seguer), Pujo Farner (Puigfarner), Sancta Maria (de les Coromines), Villalonga, la Guardia (la Guàrdia Pilosa) i Solanenles (Solanelles). Situant aquestes torres i el castell en el mapa, s'observa que el terme de Castellar, cap al 1022, tenia forma de llança. La punta seria la Guàrdia Pilosa (a 15 km en línia recta del castell) i dirigida cap a la Segarra (terra amb conflicte amb els sarraïns en aquest període). Per tant, entre la Guàrdia Pilosa i Castellar s'escalonen en profunditat, sis fortificacions secundàries (torres) amb l'objectiu de donar refugi i defensa als ciutadans de l'indret. Aquesta forma allargada del terme de Castellar, entre els castells de Calaf, Llavinera i Aguilar, per un costat, i Grevalosa i la Manresana per un altre, és similar a la que tenien els comtats d'Urgell, Cerdanya-Berga, Ausona-Manresa i Barcelona. D'aquest sistema defensiu quasi no en queda res. L'any 1078 fa testament Company, fill de Seguí, i és en aquest document on, se cita per primera vegada l'església de Sant Miquel, ja que el mort hi fa una deixa. La següent notícia, és del 1123 on un fill de Company, Berenguer Sendred, no consta com a propietari del castell, sinó que ho és un altre germà seu. El 1259 apareix un Simó de Castellar, fill de Guillem de Castellar. La família Castellar desapareix definitivament de la documentació per trobar com senyor del castell a Guillem de Castellví. El 1281 el castell ja és en mans dels Grevalosa, ciutadans de Manresa, en concret d'Arnau de Grevalosa. El 15 de juny del 1400, el rei Martí l'Humà, restituí la jurisdicció de Castellar, fins aquell moment empenyorada pel rei Pere el Cerimoniós, prometent que no alinearia mai aquestes jurisdiccions sinó que serien governades pel veguer de Manresa. Així i tot, per aquestes dates, el castell continuava sent propietat dels Grevalosa, en concret de Pere Grevalosa. Aquesta propietat queda demostrada en un document: 'trasumpto de una Concordia feta y firmada per y entre la Universitat de la Vila de Prats de Rey de una part, y Mosen Janot de Gravalosa, Senyor de Castellar de part altre. En poder del Discret Antich Not. De Manresa als 22 de Janer de 1565'. El recinte seguirà en les mateixes mans fins el segle XVIII, quan passà a la família Amat, per enllaç matrimonial al morir el 1621 Jerònima de Grevalosa i Romeu sense descendència. A partir d'aquest moment el Castell pateix una profunda transformació, ja que esdevé un mas dedicat íntegrament a tasques agrícoles, la presència de diverses tines, un trull o quadres per animals, corts i galliners, piques, bótes així ho evidencia. Els Amat seran senyors del Castell fins a finals del segle XIX quan Gaietà d'Amat i d'Amat mori sense descendència. El matrimoni de Mº Escolàstica d'Amat i d'Amat el 1832 amb Ramon de Càrcer i de Falguera, fa que el feu passi a mans de la família Càrcer. Finalment el matrimoni de Dolors de Càrcer i Ros amb Lluís de Vilallonga i Sentmenat el 1887 converteix els Villalonga en la família propietària, família que en té la propietat fins avui dia. Joaquim de Vilallonga, fill de Dolors i Lluís rehabilità el títol i se li donà el de comte de Sant Miquel de Castellar el 1923. L'actual senyor de Castellar és Joan Joaquim de Vilallonga i Girona.</p> | 41.7283100,1.6492800 | 387661 | 4620493 | 08002 | Aguilar de Segarra | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28966-foto-08002-34-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28966-foto-08002-34-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28966-foto-08002-34-3.jpg | Legal | Gòtic|Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2020-10-07 00:00:00 | Cristina Belmonte, iPAT Serveis Culturals | El recinte del castell està protegit amb una tanca metàl·lica. Té càmeres, il·luminació i cartell informatiu a l'exterior. S'hi fan visites guiades el segon diumenge de cada mes. Fora del recinte del castell hi ha una bassa de pedra (protegida per una tanca metàl·lica i un gran bloc de pedra, rere la font, que podria correspondre a un cup de decantació. En ambdós casos les restes s'haurien d'associar a l'ultima fase d'us del castell com a mas. Actualment l'Ajuntament en gestiona les visites guiades cada segon diumenge de mes de 10 a 13 hores, tot i que per grups es fan visites concertades. Cont. Descripció: A més a més la documentació parcial d'un mur en una de les sales del recinte, podria suggerir l'existència d'una torre primigènia, resposta que només es resoldrà amb l'excavació extensiva d'aquesta part del castell. La Fase II (ss. XIV-XVII) coincideix amb les primeres grans reformes de l'edifici i en ella s'inclouen tots aquells elements que no formen part de l'estructura original del castell, ni tampoc de les reformes vinculades a la transformació del conjunt en masia. Dins d'aquest ampli horitzó cronològic es van establir tres subfases. La primera fase d'activitat després de la fundació del castell es detecta a partir del segle XIII. Tot i que no es van poder identificar les estructures bastides en aquest moment, sembla que el castell començà un procés de remodelació important, una dada avalada tant pels materials arqueològics com per la localització de tres forats de pal i 4 sitges. Entre els segles XV-XVI culminà el procés de reformes iniciat al segle XIII, i durant aquest moment es construeixen diverses arcades en les sales centrals del recinte, així com bona part de les obertures decorades en el murs centrals de l'edifici, a més d'una llar de foc i un mur localitzat a la sala principal. Per últim entre els segles XVI-XVII, s'endegà l'última fase de reformes dins aquest ampli horitzó cronològic, les quals transformarien considerablement la fisonomia del conjunt. Finalment la fase III (segles XVII- XIX) es caracteritza per la modificació i transformació del castell en un mas. És clar que al XVIII l'edifici patí transformacions importants que van quedar paleses en dues llindes, on es llegeixen les dates de 1774 i 1777. També es va produir un reforç important dels murs i la construcció de nous forjats, un trull i diverses tines. El mas va ser abandonat cap als anys 40 del segle XX. Cont. Història: El castell va estar habitat per masovers fins els anys '50 del segle XX, la família Duarri van ser els darrers masovers. Segons es desprèn de la publicació (PARCERISAS, 2013: 159) es evident que en aquest moment el castell era utilitzat com a masia. De fet la pròpia Antònia Duarri esmenta l'existència de tines i que a l'antiga presó hi tenien els porcs. Així mateix també esmenta les deficiències estructurals que ja amenaçava l'edifici. L'octubre de1980 al costat de l'església de Sant Miquel es va originar un greu i gran incendi per descuit d'uns excursionistes, que va alertar del perill de degradació del conjunt. Però la manca de recursos només va permetre tancar el recinte evitant l'entrada de gent. Finalment el 1997 Joan Joaquim de Vilallonga cedeix el castell a la Fundació Castells Culturals de Catalunya perquè el restauri amb la condició que li reservi una sala que portarà el seu nom. L'any 2005 amb l'evident amenaça de ruïna l'Ajuntament va adquirir el castell amb el compromís de gestionar-ne la restauració. Ell 2006 s'endeguen les feines de rehabilitació i documentació, el 2008 es presenta el Pla director del projecte a càrrec de l'arquitecte Josep M. Esquius i el 2012 s'inaugura la primera fase del projecte. Des d'aquest moment el Castell torna a ser accessible i visitable. | 93|94|98|85 | 45 | 1.1 | 1771 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | |||
| 28967 | Sant Miquel de Castellar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-miquel-de-castellar | PARCERISAS, R. (2000): Memòria d'Aguilar de Segarra. Recull de la vida d'un poble. Centre d'Estudis del Bages. http://www.castelldecastellar.cat | XI | Refeta al segle XVIII-XIX | Edifici d'una sola nau rectangular amb capelles laterals. El seu origen és del segle XI, i d'aquesta construcció romànica només es conserven les parets de la nau, i part de campanar, de torre quadrada i que dóna relleu i personalitat al conjunt. El campanar està decorat amb arcuacions llombardes als quatre costats. De les reformes del segle XV, època gòtica, només en resta una part del mur de migdia. Destruïda i construïda vàries vegades sobre les restes de l'antiga capella romànica, va ser refeta als segles XVIII i XIX, d'aquí la data de 1830 a la llinda de la porta d'entrada, que correspon a la restauració feta després de la guerra del Francès. | 08002-35 | Recinte del Castell de Castellar | La primera menció sobre l'edifici és un document del segle X, encara que una mica dubtós, que anomena el castell de Castellar. La primera notícia fiable, però de Castellar, apareix en el testament de Seguí i el seu fill de l'any 1022 on s'explica que Castellar termeneja amb Seguers i Puigfarners. D'aquesta església en depenia com a sufragània les de Sant Julià de Puigfarners, Sant Pere i Sant Feliu de Seguers (actualment del municipi dels Prats de Rei) i la de la Mare de Déu de les Coromines. Al segle XII era servida per 8 preveres i va tenir una gran zona d'influència per les seves sufragànies. Com totes les parròquies a més de les funcions pròpies de culte també tenia drets feudals com la primícia o bé la d'escrivania pública, per la qual el capellà assumia funcions notarials. Va ser saquejada a la Guerra del Francès i ho tornà a ser durant al Guerra Civil. Passat el conflicte bèl·lic a l'any 1941 els amos de Cal Benet en van pagar la restauració mentre que els de Cal Vendrell van pagar als treballadors. La gent del poble van comprar el sants nous el es van dur en processó a l'església: les noies van comprar la Puríssima, el nois l'Arcàngel Sant Miquel, les casades la Mare de Déu del Roser, els masovers de Comanroca Sant Antoni i l'amo de la Masia, van pagar Sant Isidre. (PARCERISAS 2013: 161). El culte es va mantenir fins els anys '50 quan es va tancar. A inicis del segle XX, Mn Gaspar Verdaguer, rector de Castellar, va compondre un himne en honor de Sant Miquel, recollit a PARCERISAS, 2000: 45 | 41.7279400,1.6493100 | 387663 | 4620452 | 08002 | Aguilar de Segarra | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28967-foto-08002-35-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28967-foto-08002-35-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28967-foto-08002-35-3.jpg | Legal | Modern|Barroc|Contemporani|Romànic | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-01 00:00:00 | Cristina Belmonte, iPAT Serveis Culturals | Actualment no s'hi fa culte. | 94|96|98|92 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | |||||||
| 28968 | Rectoria de Sant Miquel de Castellar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rectoria-de-sant-miquel-de-castellar | <p>PARCERISAS, R. (2000): Memòria d'Aguilar de Segarra. Recull de la vida d'un poble. Centre d'Estudis del Bages, http://www.castelldecastellar.cat</p> | XVIII | Rehabilitat al segle XXI | <p>Edifici rectangular amb planta baixa i primer pis amb l'entrada principal a la cara nord i coberta a dues aigües. Adossat a l'església de Sant Miquel de Castellar, està fet amb pedra de mida mitjana i petita, lleugerament escairades i lligades amb morter. Les pedres de majors dimensions estan a la part baixa de l'edifici, mentre que a mesura que guanya en alçada les pedres són més petites. Les cantonades i les obertures estan definides per pedres escairades i ben treballades. A la façana de migdia hi ha adossat un porxo amb arcades. La construcció inclosa dins el recinte del castell, inclou també els 'horts de la Rectoria'.</p> | 08002-36 | Recinte Castell de Castellar | <p>Tot i que l'edifici actual és del segle XVIII, fou construït sobre un d'anterior datat al segle XVI. Durant els últims anys la construcció ha estat rehabilitada i restaurada. Les pedres de la façana han estat rejuntades i la coberta, de teules, és completament nova. L'edifici fou adquirit per l'ajuntament l'any 2011 amb el propòsit de recuperar-lo,</p> | 41.7279679,1.6493264 | 387664 | 4620455 | 08002 | Aguilar de Segarra | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28968-foto-08002-36-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28968-foto-08002-36-2.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Sense ús | 2020-07-07 00:00:00 | Cristina Belmonte, iPAT Serveis Culturals | Fitxa 76 del Càtaleg de Masies. | 98|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | |||||||
| 28974 | Sant Miquel d'Aguilar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-miquel-daguilar | PARCERISAS, R. (2000): Memòria d'Aguilar de Segarra. Recull de la vida d'un poble. Centre d'Estudis del Bages. | XV | La coberta es va canviar a inicis de la dècada de 1990. | Església de planta rectangular i dimensions reduïdes (6,6 x 11,5 m) orientada a llevant. La porta original era a migdia, i estava adintellada. Aquesta porta fou tapiada posteriorment, i s'afegiren dos contraforts atalussats en aquest lateral. La nova porta fou oberta als peus de la nau, a l'extrem oest, també adintellada i amb la inscripció 'ALABAT SIE SANT M / 1714 [IHS] IQUeL' a la llinda. Per tant, tenim una possible data per a aquestes reformes. Al lateral nord hi ha un tercer contrafort, però aquest amb format d'arc. Les úniques obertures, a més de la porta, són un petit òcul situat a la vertical de la porta i una segona coincidint amb el contrafort atalussat que hi ha més a l'est. La coberta és a dues aigües, i al vèrtex que forma sobre la porta hi neix un petit campanar d'espadanya per a una sola campana o dues de superposades, que li manquen. La coberta ha estat refeta i aixecada recentment, com palesa la inscripció feta sobre el ciment fresc a la capçalera: 1992. L'aparell de l'església és de pedra desbastada amb morter que n'allisa les juntes. | 08002-42 | Barriada de Sant Miquel | El document més antic que esmenta l'església de Sant Miguel és de 1496, i s'hi esmenta que tenia cementiri. L'església, situada just al pla sota el castell i l'església (Sant Andreu) d'Aguilar, sembla haver-hi competit al llarg del temps. En tenim un exemple a finals del segle XVIII, quan un tumult ensorrà la coberta de Sant Andreu. Els parroquians proposaren traslladar la parroquialitat a Sant Miquel, i tot i que el bisbat decidí refer l'església de Sant Andreu, les obres trigaren dècades. Possiblement Sant Miquel va acollir els parroquians en aquest impàs, fet que podria coincidir amb unes importants obres documentades a finals del segle XVIII a Sant Miquel (PARCERISAS, 2000: 40). L'any 1936, l'assalt que inutilitzà definitivament l'església de Sant Andreu del castell va fer recaure la parroquialitat en Sant Miquel, que ho fou fins l'any 1949, quan es consagrà la nova església de Sant Andreu al pla. | 41.7477200,1.6283700 | 385956 | 4622676 | 08002 | Aguilar de Segarra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28974-foto-08002-42-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28974-foto-08002-42-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28974-foto-08002-42-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-01 00:00:00 | Xavier Bermúdez, iPAT Serveis Culturals | 94|98|85 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | ||||||||
| 28975 | Can Cases | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-cases | XIII | Algunes de les reformes fetes han alterat notablement la fesomia de la casa. | Casa de planta rectangular (14 x 21 m), amb planta baixa i dos pisos, a la qual s'hi ha fet reformes i s'hi ha anat afegint annexes. Les façanes principals són les de migdia i llevant. La de migdia, que es troba en un vessant amb cadència vers llevant, té una finestra rectangular, una porta adintellada al centre i una gran porta de garatge també adintellada. Aquesta planta és la única en la qual s'ha deixat al descobert l'aparell de pedra, de blocs mitjans i grans desbastats i amb les juntes repassades amb ciment, i amb grans pedres escairades a les obertures. Al primer pis hi ha dos balcons i un gran finestral amb barana, tot i que no sobresurt de la línia de façana. Els brancals de totes tres obertures són de maons, i les llindes s'han reforçat amb bigues de formigó. La façana, a aquest nivell, manté l'arrebossat original. Al segon pis, just sota el ràfec de la coberta, hi ha dues obertures petites i una tercera notablement més ampla. A la façana de llevant no hi ha obertures en planta baixa. Al primer pis hi trobem tres finestres rectangulars amb peces de pedra ben treballada que devien ser les originals d'aquest punt. Posteriorment, s'hi van intercalar quatre balcons com els de migdia, utilitzant maó i formigó. Finalment, al segon pis s'aprofita la major distància amb el ràfec (doncs és a doble vessant, cap a sud i nord) tot emplaçant-hi una finestra, dos balcons (amb barana rasant a la façana) i una segona finestra. | 08002-43 | A les afores de la barriada de Sant Miquel, a la falda del Castell d'Aguilar. | 41.7485000,1.6292900 | 386034 | 4622761 | 08002 | Aguilar de Segarra | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28975-foto-08002-43-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28975-foto-08002-43-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28975-foto-08002-43-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-01 00:00:00 | Xavier Bermúdez, iPAT Serveis Culturals | 98|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | ||||||||||
| 28977 | Molí nou de Can Vila, la Serradora | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-nou-de-can-vila-la-serradora | PARCERISAS, R. (2000): Memòria d'Aguilar de Segarra. Recull de la vida d'un poble. Centre d'Estudis del Bages. | XVIII | L'edifici mostra reformes recents. | Edifici situat a la confluència del Torrent Bo amb la Riera de Rajadell, per aprofitar-ne l'aigua com a força motriu. És de planta quadrangular format per diversos cossos reformats i ampliats al llarg del temps, essent-ne l'original la part situada més a ponent. Aquest edifici, amb coberta a dues aigües, mostra diverses obertures de mida petita al primer pis i el segon. A més de diversos coberts separats de l'edifici principal, just al nord del cos original s'hi conserva la bassa utilitzada com a força motora del molí en les seves diverses ocupacions prèvies. | 08002-45 | Arran de la Riera de Rajadell, a l'espai entre les carreteres N-141g i C-25 | A la propietat de Cal Vila hi havia hagut dos molins: el vell, d'origen medieval, fou reconstruit l'any 1717; el nou (en el qual se centra aquesta fitxa) fou bastit el 1773. Tot i que avui en dia és utilitzat com a habitatge (amb aquest motiu fou ampliat l'any 1901 i ha estat reformat més recentment), havia estat inicialment un molí fariner, transformat posteriorment en serradora. Una llinda de l'edifici a la que no hem tingut accés en l'elaboració d'aquest Mapa de Patrimoni recull la data de 1773, que probablement cal atribuir a una reforma més que no a un moment fundacional. | 41.7376100,1.6236800 | 385548 | 4621559 | 1773 | 08002 | Aguilar de Segarra | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28977-foto-08002-45-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28977-foto-08002-45-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28977-foto-08002-45-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-01 00:00:00 | Xavier Bermúdez, iPAT Serveis Culturals | L'accés al recinte on hi ha l'edifici és restringit, de manera que alguns elements no s'han pogut observar amb detall. | 98|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | ||||||
| 28979 | Mas del Caus | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-del-caus | PARCERISAS, R. (2000): Memòria d'Aguilar de Segarra. Recull de la vida d'un poble. Centre d'Estudis del Bages. | XIII | L'edifici està en un punt molt avançat d'enrunament, i la vegetació també hi va guanyant espai, fins el punt que també ha esborrat el camí d'accés. | Edifici de planta quadrangular al qual se li han anat afegint cossos al llarg del temps, alguns prolongant les estructures originàries i d'altres a certa distància. La façana que mostra una fesomia menys modificada (i alhora té més interès arquitectònic) és la de llevant. En primer lloc hi trobem un cos avançat de l'edifici, amb planta baixa i primer pis. La porta, amb arc de mig punt, té a la clau la inscripció 'J. R. O. / 1894', i dóna accés a un espai rectangular cobert amb volta de canó. Més endavant (seguint la façana cap al nord-est), hi ha un pati al qual s'accedeix per una porta a la qual hi ha gravada la data de 1803. La façana de la casa que dóna a aquest espai té en planta baixa un porxo amb dos arcs de mig punt que descansen en un pilar quadrat. Al primer pis, una galeria també amb dos arcs dóna claror a l'habitatge. De manera general, els espais de la planta baixa corresponen a zones de treball, emmagatzematge, i estabulació d'animals, mentre que a la primera planta hi ha l'habitatge. L'aparell és generalment de pedra vista lligada amb morter, amb grans carreus als elements arquitectònics. A les ampliacions s'hi introdueix l'ús de maons, i conserven arrebossats i pintura als espais interiors. | 08002-47 | A la riba dreta de la Riera de Rajadell, molt a prop del km 115 de la C-25. | El mas està documentat al segle XIII i també en el fogatge de 1365, quan hi vivia G. Athalà de Çaus o Caus. També consta al capbreu de 1649. No obstant, l'edifici actual té reformes importants dels segles XIX i XX. | 41.7380000,1.6142200 | 384762 | 4621615 | 08002 | Aguilar de Segarra | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28979-foto-08002-47-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28979-foto-08002-47-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28979-foto-08002-47-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-01 00:00:00 | Xavier Bermúdez, iPAT Serveis Culturals | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | ||||||||
| 28980 | Cal Bacardit | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-bacardit | PARCERISAS, R. (2000): Memòria d'Aguilar de Segarra. Recull de la vida d'un poble. Centre d'Estudis del Bages. | XVII | L'edifici ha estat reformat recentment. | Edifici de planta quadrangular al qual se li han anat afegint cossos al llarg del temps, alguns prolongant les estructures originàries i d'altres a certa distància. La façana principal de l'edifici originari està orientada a migdia, i presenta planta baixa i dos pisos, cadascun dels quals amb tres obertures ben distribuïdes. A la planta baixa, un gran portal adintellat ocupa la posició central, amb la següent inscripció a la llinda: 'ISIDRO / PALOMAS / Y MAS / AY 1884'. A banda i banda, hi ha sengles finestres rectangulars. Al primer pis hi ha tres balcons rectangulars, i a la segona planta hi ha un ampli finestral central coronat per un arc de mig punt (l'única obertura d'aquesta mena) flanquejat per dues petites finestres com les de la planta baixa. La coberta, a dues aigües, corona l'edifici. L'aparell és generalment de pedra vista (que probablement anava arrebossada originàriament) desbastada lligada amb morter, amb grans carreus a les obertures i a les cantonades. A la façana de llevant de l'edifici s'hi adossa un mur (que podia haver estat la façana d'un annex, actualment tan sols un mur perimetral) a la porta del qual hi ha una llinda ben treballada amb la inscripció 'ISIDRO . PALOMAS . Y . MAS . AN . 1889'. Davant de la façana principal hi ha un jardí, al voltant del qual hi ha una pallissa actualment adaptada com a habitatge i una barraca de vinya de planta circular. | 08002-48 | Entre les carreteres C-25 i N-141b | El mas està documentat al capbreu de 1649 (amb el nom de Bacardit de Lloteres), tot i que és probable que tingués un origen anterior. No obstant, l'edifici actual té reformes importants dels segles XIX i XX. Sobre el personatge anomenat a totes dues inscripcions, es tracta del propietari que comprà la casa l'any 1881 per 30.000 pessetes. Procedent d'una família de masovers, en poques generacions els Palomas havien anat assentant-se i comprant propietats a la zona, aixecant rumors que atribuïen el seu enriquiment a que havien trobat un tresor amagat (PARCERISAS, 2000: 178). | 41.7390800,1.6064900 | 384121 | 4621745 | 08002 | Aguilar de Segarra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28980-foto-08002-48-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28980-foto-08002-48-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28980-foto-08002-48-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-01 00:00:00 | Xavier Bermúdez, iPAT Serveis Culturals | 98|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | ||||||||
| 28982 | Cal Prat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-prat | PARCERISAS, R. (2000): Memòria d'Aguilar de Segarra. Recull de la vida d'un poble. Centre d'Estudis del Bages. | XVIII | Edifici de planta quadrangular amb edificacions auxiliars annexes o segregades. La façana principal de l'edifici originari està orientada a sud-est, i presenta planta baixa, primer pis i golfes. A la planta baixa hi ha un gran portal amb arc de mig punt al qual s'hi accedeix per una escala (de tres graons) de pedra. A la dreta del portal hi ha un finestró quadrat. Al primer pis hi ha un balcó central (a la llinda de la qual hi ha la data 1732) i una finestra a la dreta. Sota coberta, a dues aigües, hi ha dues petites finestres. La visió de la part esquerra d'aquesta façana es veu obstaculitzada degut a que s'hi va adossar un edifici de planta baixa més primer pis. Just al punt de connexió entre ambdós cossos s'hi deixà un passatge amb coberta de volta de canó, que va configurar un nou límit entre l'exterior i una era interior. L'aparell és de maçoneria arrebossada, amb grans carreus a les obertures i a les cantonades. | 08002-50 | Entre les carreteres C-25 i N-141b | Cal Prat no surt esmentada al cadastre de 1716, de manera que es devia construir entre aquell any i el 1732 referenciat en una llinda. Prèviament, però, hi ha constància al lloc del Mas Vallverd al segle XIII, com a part de la Quadra de Vilanova. | 41.7400200,1.5991400 | 383512 | 4621860 | 1732 | 08002 | Aguilar de Segarra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28982-foto-08002-50-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28982-foto-08002-50-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28982-foto-08002-50-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-01 00:00:00 | Xavier Bermúdez, iPAT Serveis Culturals | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | ||||||||
| 28983 | Molí del Ribalta de Dalt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-del-ribalta-de-dalt | XVIII | Edifici de planta quadrangular amb edificacions auxiliars annexes. La façana principal de l'edifici originari està orientada a migdia, i presenta planta baixa primer pis i golfes. A la planta baixa hi ha 3 portes: la central rematada amb un arc rebaixat i les dues laterals adintellades. Es dóna el cas que dues d'elles tenen inscripcions: a la clau de l'arc hi ha, dins d'un cartutx molt florit, una creu i l'any 1788; a la llinda de l'esquerra, també hi ha (amb un format més simple) la data 1788. Al primer pis hi ha 3 finestres de forma rectangular i amb ampit. A la llinda de la central, emmarcada dins un requadre, hi ha la inscripció 'AVA MARIA PURISIMA / SINPECAT ES CONCEBIDA / RAMON RIBALTA A / FET FER LA PRESEN OBRA / PER GENÍS GARRIGA / MESTRE DECASAS 1790'. Entre la finestra de l'esquerra i la central, a un nivell més baix, hi ha un pròtom identificable amb un cérvol o una cabra. Al pis superior hi ha 3 finestres rectangulars, que donen a un espai sota la coberta de dues aigües. L'aparell de tot l'edifici és de grans carreus, ben treballats, amb morter segellant-ne les juntes. L'edifici té dependències soterrànies vinculades amb la part productiva del molí (impulsat per la força motriu de l'aigua de la bassa, feta amb carreus de pedra, que hi ha just al nord de l'edifici), al funcionament del qual també es dedicava la planta baixa. La resta de pisos tenia funcions residencials. | 08002-51 | A prop del límit municipal amb Sant Pere Sallavinera, al costat de la carretera N-141b | A la mateixa zona es té constància de l'existència d'un molí des del segle XIV. | 41.7447700,1.5881800 | 382609 | 4622402 | 1790 | 08002 | Aguilar de Segarra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28983-foto-08002-51-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28983-foto-08002-51-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28983-foto-08002-51-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-01 00:00:00 | Xavier Bermúdez, iPAT Serveis Culturals | Genís Garriga | 119|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | ||||||||
| 28985 | Can Serragallarda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-serragallarda | PARCERISAS, R. (2000): Memòria d'Aguilar de Segarra. Recull de la vida d'un poble. Centre d'Estudis del Bages. | XVII | Gran casal originàriament de planta rectangular que, degut a l'afegit de diversos cossos al llarg de la seva història ha acabat conformant un conjunt en forma d'U, amb una era al mig. L'edifici originari és la part de la U que es projecta cap al sud al lateral oest. Consta de planta baixa i 2 pisos. A la façana sud, just arran de terra, hi ha una obertura que ens alerta de l'existència d'un cup al soterrani. A la planta baixa hi ha dues petites finestres quadrades, i al primer pis n'hi ha dues més (més grans, a la vertical de les anteriors) amb ampit, i una de més petita i desplaçada a l'esquerra d'aquelles. En aquesta més petita, hi ha inscrit a la llinda '1791'. A la llinda de la central hi ha un cartutx ovalat amb la inscripció 'MIQEL / POU ANY / 1870'. Al pis superior, tres grans finestrals (especialment el central, amb barana) semblen correspondre amb una reforma posterior, possiblement relacionada amb la data que apareix en una inscripció coronant la façana en una peça envoltada per triangles de ceràmica vidrada blava: '1943 BEM'. La façana de llevant d'aquest mateix edifici també té elements d'interès, com la porta d'entrada, amb arc escarser i la data de 1880 inscrita a la clau, i obertures al primer pis amb ampit seguint la imatge de la façana de migdia. Sota coberta, altres petites obertures quadrangulars. Aquest edifici està fet amb maçoneria arrebossada, deixant tan sols al descobert els carreus ben tallats de les cantonades i les obertures. A la resta de cossos annexes s'hi reflecteixen altres dates (corresponents al seu moment de construcció o de reforma): 1934, 1964... En destacarem, però, una pallissa separada dels 3 cossos principals, i que tanca l'era pel sud. Es tracta d'una edificació amb planta baixa i altell i coberta a dues aigües, que sota el vèrtex de la façana de migdia té la inscripció 'PERA POU / APAGAR LA / PRESENT OB / RA LAN 1907'. A nivell constructiu, en aquests edificis s'hi constata l'ús de maons i, puntualment, formigó. | 08002-53 | Al límit de ponent del terme, a prop del curs de la línia de ferrocarril | L'existència d'aquesta casa està testimoniada documentalment des del segle XIII. | 41.7477400,1.5925000 | 382974 | 4622726 | 08002 | Aguilar de Segarra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28985-foto-08002-53-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28985-foto-08002-53-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28985-foto-08002-53-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-01 00:00:00 | Xavier Bermúdez, iPAT Serveis Culturals | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | |||||||||
| 28993 | Ca l'Abadal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-labadal | PARCERISAS, R. (2000): Memòria d'Aguilar de Segarra. Recull de la vida d'un poble. Centre d'Estudis del Bages. | XVI | Problemes de conservació especialment visibles a les cobertes. Una grua indica que s'hi ha estat fent tasques de restauració, tot i que semblen aturades. | Edifici de planta quadrangular amb planta baixa i primer pis i coberta de dues vessants. L'obra original està feta de maçoneria arrebossada, amb carreus ben tallats a les obertures i les cantonades, mentre que alguna de les ampliacions utilitzen maons com a material principal. A certa distància de la casa, cap al nord-oest, hi ha una pallissa i un corral. Hi ha inscrita la data de 1767, que correspondria a una reforma important. | 08002-61 | En un vessant entre el Camí de Cal Magí i la Riera de la Grevalosa | Al segle XVI s'anomena el Mas de la Vall Jussana (baixa). S'hi establiren els Abadal, dels quals prengué el nom. Apareix esmentada al cadastre de 1716 i al cens de 1853. | 41.7187300,1.6444200 | 387240 | 4619436 | 08002 | Aguilar de Segarra | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28993-foto-08002-61-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28993-foto-08002-61-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-01 00:00:00 | Xavier Bermúdez, iPAT Serveis Culturals | L'accés està restringit, de manera que no es va poder apreciar de prop alguns dels seus elements. | 94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 |
Estadístiques 2024
patrimonicultural
Mitjana 2024: 2515,21 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?
La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.