Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 91194 | Aplec de La Serra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-de-la-serra | <p><span><span><span><span><span>FUGAROLAS i MASÓ, Jaume i VILÀ i CAMPS, Josep (2007). <em>Fogars de La selva, temps ha</em>. Fogars de La Selva: Edició dels autors.</span></span></span></span></span></p> | XIX-XXI | <p><span><span><span><span><span><span>Aplec que se celebra el primer diumenge de setembre dedicat a les Marededéus trobades. Es fa a l’ermita de la Mare de Déu de La Serra. És costum fer una paella pels assistents.</span></span></span></span></span></span></p> | 08082-94 | Ermita de la Marededéu de La Serra | 41.7246700,2.6283400 | 469088 | 4619274 | 08082 | Fogars de la Selva | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2022-09-06 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Antigament se celebrava el 8 de setembre i consistia en una Missa d’Ofici, acompanyada pel conjunt de músics i acabada amb el cant dels goigs de la Mare de Déu de la Serra. El pelegrinatge de devots del santuari, provenia principalment d’Hostalric i Gaserans. Després de la Missa, la colla d’amics o familiars aprofitaven per fer un dinar de germanor. | 2116 | 4.1 | 0 | Patrimoni cultural | 2026-05-22 07:22 | ||||||||||||
| 76618 | Aplec de Malanyanes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-de-malanyanes | <p>AJUNTAMENT DE LA ROCA (n.d): Festes de la Roca. Obtinguda el 15 de febrer de 2011.</p> | XX | <p>El segon cap de setmana de maig, a l'Horta de Santa Agnès de Malanyanes, es celebra un aplec davant de l'església del mateix nom. Durant els últims anys s'han fet dinars populars acompanyats d'alguna activitat d'animació. Cal mencionar que la festa l'organitza l'Ajuntament conjuntament amb la Comissió de Festes de Santa Agnès.</p> | 08181-45 | Horta de la Rectoria (Santa Agnès de Malanyanes), 08430 | 41.6051800,2.3541300 | 446181 | 4606143 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76618-foto-08181-45-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76618-foto-08181-45-3.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2020-09-24 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | 119 | 2116 | 4.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-05-22 07:32 | ||||||||||
| 99837 | Aplec de Mas Bonans | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-de-mas-bonans | XX | <p>L'aplec de Mas Bonans es celebra cada any el dia 1 de maig i esdevé l'acte de cloenda de les festes del Sant Crist. La celebració comença amb l'anada a peu des del poble fins a l'ermita del Mas Bonans, on s'hi fa l'ofici solemne. A la sortida, es fa el tradicional ball de sardanes i es menja xocolata desfeta. Al migdia es fa un dinar de germanor. A la tarda, es fan jocs de cucanya que gaudeixen de molta popularitat i una altra ballada de sardanes al pati de la masia.</p> | 08161-148 | Mas Bonans | <p>L'aplec es celebra des de l'any 1976. </p> | 41.5299700,1.7282200 | 393902 | 4598372 | 08161 | Piera | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/99837-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/99837-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic/Cultural | Inexistent | 2025-07-30 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 98 | 2116 | 4.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-05-22 07:32 | ||||||||
| 41676 | Aplec de Matagalls | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-de-matagalls | <p>Diversos autors (1950, -). 'Àlbum / Amics Aplec de Matagalls'. Associació Amics Aplec de Matagalls.</p> | XX | <p>L'Aplec de Matagalls és una trobada anual que té lloc al cim d'aquest emblemàtic cim cada segon diumenge de juliol. És organitzat per l'Associació d'Amics de l'Aplec del Matagalls i cada any i assisteixen més de 800 persones (o romeus). El principal motiu de l'aplec és el de retre homenatge a Sant Antoni Maria Claret i a mossèn Cinto Verdaguer. En aquest aplec, que comença al peu de la Creu del Matagalls, s'hi duen a terme diverses activitats. Entre d'altres actes simbòlics s'hissa una senyera, s'atorguen medalles als romeus més veterans i s'hi celebra una missa presidida pel bisbe de Vic. Posteriorment aquesta associació acostuma a recuperar i beneir alguna font del Montseny dedicada a personatges, efemèrides, etc. de Catalunya. L'aplec finalitza amb una ballada de sardanes al poble de Viladrau.</p> | 08026-146 | El Brull, Viladrau i Montseny. | <p>L'aplec va començar el 1950, de la mà dels claretians de Barcelona, amb ganes de refer el camí del seu fundador, Sant Antoni Maria Claret. Algunes persones li atribueixen l'autoria d'haver plantat la creu al cim del Matagalls per bé que aquesta ja apareix documentada des del 1614. El mossèn i poeta Jacint Verdaguer va ser el gran cantor d'aquesta creu, la Creu de Catalunya, motiu pel qual l'Associació d'Amics de l'Aplec del Matagalls també li dedica la trobada. Antigament l'aplec durava tot el cap de setmana, ja que la pujada es feia el dissabte a la tarda, s'acampava al ras i, l'endemà, s'assistia a la missa.</p> | 41.8169400,2.3053300 | 442304 | 4629685 | 08026 | El Brull | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2024-11-18 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | Cada any és editat un llibret o àlbum amb temes culturals, memòria de l'aplec de l'any anterior. | 2116 | 4.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-05-22 07:17 | |||||||||||
| 93149 | Aplec de Montanyans | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-de-montanyans | XX | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>L’Aplec de Montanyans es celebra el Dilluns de Pasqua a l’ermita de la Mare de Déu de Montanyans. L’acte central és la missa d’ofici i després s’hi celebra una cantada de caramelles per la Coral de La Ràpita i una tómbola.</span></span></span></span></span></p> | 08058-59 | Ermita de la Mare de Montanyans. Nord oest de Les Masuques | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El primer aplec es va celebrar l’any 1955 amb el nom “I Aplec de Montanyans Destruït”, atès que l’ermita estava enrunada. Durant aquest aplec es va distribuir un pa en forma de tortell i cuit al forn de Sant Marçal. També es va venerar la nova imatge de la Mare de Déu de Montanyans, esculpida per Jaume Clavell i Nogueras. La celebració de l’aplec l’any 1963 ja fou amb l’ermita reconstruïda. </span></span></span></span></span></p> | 41.3030900,1.6315200 | 385436 | 4573307 | 08058 | Castellet i la Gornal | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93149-59-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic/Cultural | Inexistent | 2023-08-31 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP | 98 | 2116 | 4.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-05-22 07:22 | ||||||||
| 86265 | Aplec de Montdois | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-de-montdois | <p><span><span><span>AJUNTAMENT DE RUPIT I PRUIT (2011). <em>Aplec de Montdois. 30 de maig de 2011</em>. Impremta Bonet (inèdit).</span></span></span></p> <p><span><span><span><span>BANÚS I BLANCH, Miquel (1986). <em>Rupit, pàgines de la seva història</em>. Barcelona: Montblanc-Martín, p. 81.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>BANÚS I BLANCH, Miquel (2003). <em>Collsacabra, paisatges i llegendes</em>. Sant Vicenç de Castellet: Farell, p. 86.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>PLADEVALL FONT, Antoni pvre. (1973). <em>Història del Santuari de Montdois</em>. Barcelona: Col·lecció de Goigs “Santa Eulàlia”, núm. 81.</span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span>L’Aplec de Montdois es celebra anualment cinc setmanes després del Dilluns de Pasqua (el dilluns abans de l’Ascensió o dilluns de Rogatives), amb la qual cosa la seva data sempre és variable. Els assistents es concentren al Casal de Montdois, des d’on s’inicia una processó fins al santuari tot cantant les lletanies. Un cop al temple es celebra una missa solemne, amb el cant dels goigs a la Mare de Déu de Montdois, i després es fa la benedicció del terme. Finalment es celebra una arrossada popular a l’interior de l’església.</span></span></span></p> | 08901-152 | Santuari de la Mare de Déu de Montdois - Rupit | <p><span><span><span>Antigament, l’aplec al santuari de Montdois es celebrava el dilluns de Pentecosta o Pasqüetes. </span></span></span><span><span><span>Les primeres notícies d'aquest aplec daten del 1770. S’hi anava en processó el dilluns de Lletanies i s’hi feia missa, es beneïa el terme i es cantaven els goigs. </span></span></span><span><span><span>Durant la segona meitat del segle XX, el dia de l’aplec la processó sortia de Rupit i s’hi cantaven dues parts del rosari i les lletanies. Després de la missa i la benedicció del terme, els assistents dinaven (es duien el menjar de casa). A mitja tarda el res del rosari, la cantada dels goigs i la tornada cap a Rupit.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’any 2011, en motiu de la finalització de la rehabilitació del temple, es va organitzar un aplec especial. Com a actes destacats cal mencionar la benedicció de la imatge de la Mare de Déu, que es va traslladar del casal a l’església mitjançant una processó encapçalada pels gegants de Rupit, amb cants a la verge, invocacions i pregàries, i un recital de poesies i anotacions històriques amenitzat amb cançons acompanyades per l’organista Josep M. Vivancos.</span></span></span></p> | 41.9858800,2.4815700 | 457055 | 4648338 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86265-montdois2.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Religiós/Cultural | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | La imatge ha estat cedida per l'ajuntament de Rupit i Pruit. | 119 | 2116 | 4.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-05-22 07:42 | ||||||||
| 68532 | Aplec de Nostra Senyora de Gràcia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-de-nostra-senyora-de-gracia | ROIG, E. (1934). 'Sitges dels nostres avis' Llibreria Catalonia, Barcelona. VILÀ SOLER, J. (1998) 'Diversòrum sitgetà entrellat de costums, fets i dites populars'. Quaderns de Sitges. Ajuntament de Sitges.. | Sense data | Actualment, l'ermita està pràcticament en runes i l'aplec ja no es celebra. La petita imatge de la verge va desaparèixer durant la Guerra Civil | Les restes de l'ermita estan situades prop de Miralpeix. Antigament, l'ermita gaudia d'especial veneració entre la gent de les terres de la rodalia. El dia 22 d'agost, el dia de l'Aplec, la gent es reunia per pujar fins a l'ermita, es feien les misses per la mare de Déu i finalment es gaudia del l'ermita fent un berenar a la vora. | 08270-654 | Ermita de la Mare de Déu de Gràcia | 41.2310300,1.7724300 | 397120 | 4565131 | 08270 | Sitges | Obert | Dolent | Inexistent | Modern | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Laia Massansalvador Soler | 94 | 2116 | 4.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-05-22 07:37 | ||||||||||
| 75331 | Aplec de Palau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-de-palau | AADD (2002). Gurb. Un poble arrelat a la terra. Edicions Àlber. GASOL, Josep M. (1958) Calendari folklòric manlleuenc. Dins revista Lletres amicals, v. 18. Manlleu, agost de 1958. | XIX-XX | L'aplec de Palau es celebra el primer diumenge de maig als voltants de l'església de Santa Maria de Palau. Antigament l'aplec consistia en una missa on es cantaven els goigs i un dinar popular amb rifes i ball de sardanes al pla que envolta l'església, vorejat d'una roureda que ocupa bona part del serrat de Palau. Actualment l'aplec consisteix en una missa que es fa a l'exterior, si el temps ho permet,seguida d'un petit piscolabis. | 08100-225 | Parròquia de Sant Esteve de Granollers | Fa una cinquanta anys, el Dr. Josep M. Gasol esmentava que 'el jovent hi acut en gran nombre, si el temps ho permet, puix és fama que el dia de l'Aplec de Palau sempre plou'. La funció social d'aquesta trobada era evident. El mateix Dr. Gasol recorda que 'la Verge de Palau és invocada per les noies fadrines que van a la que-salta de marit'. La corranda que es repetia indicava que eren de bon conformar: 'Mare de Déu de Palau, doneu-me marit, si us plau; sigui esguerrat i xacrós, tan solament marit fos!' Una altra versió de la mateixa oració adreçada a la Verge de l'ermita deia el següent: 'Marededéu de Palau, doneu-me marit si us plau, sigui lleig o coix, mentre marit fos!' És a dir, l'aplec de Palau era un moment especial per tal que el jovent es relacionés i especialment indicat, des de l'òptica masclista tradicional, per tal que les noies tinguessin l'oportunitat d'encarrilar el seu matrimoni. Fa pocs anys, l'aplec era força diferent al d'ara. A la missa hi assistia una important gentada de la parròquia i dels municipis veïns; la gent solia arribar a peu i es quedaven al lloc, aprofitant la roureda, per fer un dinar a l'aire lliure; en la sobretaula es ballaven sardanes enmig de la natura. Ara, emmarcat dins les Festes de la Primavera organitzades per l'Ajuntament de Gurb, l'aplec segueix comptant amb una bona participació; gairebé tothom arriba en cotxe i resta prop de l'ermita l'estona que dura la missa -que es fa en una esplanada propera-, un refrigeri i el sorteig d'un pastís. Només alguna colla, nostàlgica, para taula migdia enllà. | 41.9847800,2.2563500 | 438398 | 4648354 | 08100 | Gurb | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte | 2116 | 4.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-05-22 07:27 | ||||||||||||
| 84861 | Aplec de Pasqua | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-de-pasqua | La Parròquia de Castellcir organitza tradicionalment un aplec sardanista la tarda del dilluns de Pasqua, amb l'acompanyament musical d'una cobla. Habitualment es fa a la Plaça de l'Abat Escarré, al nucli urbà, tot i que en cas de pluja es trasllada al Casal, que és just al costat. A les pauses entre sardanes es rifen mones i pernils. | 08055-3 | Plaça de l'Abat Escarré | 41.7603600,2.1514900 | 429465 | 4623518 | 08055 | Castellcir | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Cultural | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) | Des de 2016 l'aplec se celebra dins el marc dels actes de la fira Agronatura, a la producció agrària cerealista, farratgera, hortícola, de planta ornamental, ramadera i forestal, amb parades de productes agroalimentaris, mostra de maquinària i activitats lúdiques i de cultura popular (cercavila de gegants i ballada d'esbarts). | 2116 | 4.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2026-05-22 07:22 | ||||||||||||||
| 75861 | Aplec de Pierola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-de-pierola | MAS DOMÈNECH, Joseph (1907): La benedicció del pá en la parroquia de Pierola (are Pierola y Hostalets), dins Notes Històriques del Bisbat de Barcelona. Barcelona: Tip. Jaume Vives, vol. II, p. 17-20. MONTSERRAT VALLS, Josep (2006): Els meus records, Ajuntament dels Hostalets de Pierola, p. 42, 45-46. VV.AA. (2007): L'ahir i l'avui del nostre poble Els Hostalets de Pierola, Els Hostalets de Pierola, p. 201-208. | XVII | Es celebra el diumenge abans de la Pasqua de la Pentecosta (també dita Pasqua Granada o Segona Pasqua) i consisteix en una trobada que, antigament, es feia a l'església de Sant Pere de Pierola, però avui es celebra al peu del turó d'aquesta església que roman abandonada. En el programa de la última edició (31 de maig de 2009) abans de redactar la present fitxa, hi constaven les següents activitats: al matí sardinada popular, missa cantada, lliurament del tradicional panet i sardanes; a la tarda gran ball. | 08162-2 | Nucli de Pierola. | Mossèn Ramon Saperes, de la parròquia dels Hostalets, va reactivar la recuperació d'aquesta festa entre el 1948 i 1950 (s'havia deixat de celebrar a l'inici de la guerra civil -1936-). Segons Mossèn Mas, la festa està documentada des de 1635 i consistia en l'anada en processó fins a l'ermita de Sant Cristòfol, des d'on es beneïa el terme i després el pa que es repartia entre els assistents. La repartició del pa era un costum molt estès per Catalunya, ja que rememorava l'episodi evangèlic d'Emmaús, on s'explica com Jesús s'aparegué en forma de pelegrí a dos deixebles seus el dia després d'haver ressuscitat, i que el reconeixeren per la manera de partir el pa. Més endavant es van canviar detalls i es va deixar d'anar a l'ermita de Sant Cristòfol per passar a fer les cerimònies a l'església de Sant Pere de Pierola. Quan a final dels anys vuitanta del segle XX l'església va començar a degradar-se, vist el precari estat oferia es decidí traslladar la festa a una esplanada propera a la masia de Can Pons. Aquesta esplanada es coneix amb el nom de Plaça del Roure, ja que era presidida per un roure centenari desaparegut fa uns anys, i és el lloc on actualment encara s'hi celebra l'aplec. | 41.5525800,1.7823300 | 398451 | 4600817 | 1635 | 08162 | Els Hostalets de Pierola | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75861-foto-08162-2-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75861-foto-08162-2-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Natàlia Salazar Ortiz/Jordina Sales Carbonell | 98|94 | 2116 | 4.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-05-22 07:32 | ||||||||
| 62085 | Aplec de Puig-l'agulla | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-de-puig-lagulla | XX-XXI | L'Aplec de Puig-l'agulla es celebra anualment, al santuari, els dilluns de Pasqua. La trobada comença al matí, amb una missa cantada per una coral. Quan acaba l'ofici religiós, hi ha una audició de sardanes. A la tarda, hi ha una altra audició de sardanes, i un cop finalitzada, es fa el sorteig d'ous, cava i pernils, per a acabar la vetllada. | 08220-247 | Santuari de Puig-l'agulla | 41.8852400,2.3269200 | 444157 | 4637254 | 08220 | Sant Julià de Vilatorta | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08220/62085-foto-08220-247-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 98 | 2116 | 4.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-05-22 07:37 | |||||||||||
| 41109 | Aplec de Puiggraciós | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-de-puiggracios | XVII-XX | Vigent | Aplec que es fa a l'ermita de la Mare de Déu de Puiggraciós el primer dilluns de Pasqua. Aplega gent de Riells, Bigues, Santa Eulàlia, l'Ametlla, La Garriga i el Figueró-Montmany. Es puja a peu des de Bigues, es fa una Missa. Fins els anys 80 es cantaven caramelles a la sortida de la Missa. Fins l'any 2002, la gent es quedava a dinar en un bosc del darrera, i al atarda s'hi feien jocs de cucanya. Però ara s'ha perdut. També es cantaven els goigs de la Mare de Déu. Ho feien els caramellaires grans. | 08023-52 | Ermita de la Mare de Déu de Puiggraciós | Les primeres notícies que es tenen són del segle XVII. Recuperat de forma intermitent des de l'any 1957, després de començar la restauració del santuari, segons projecte de l'arquitecte Bonet-Garí de l'any 1952 | 41.7060200,2.2476400 | 437405 | 4617410 | 08023 | Bigues i Riells | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41109-foto-08023-52-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41109-foto-08023-52-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41109-foto-08023-52-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Privada | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | És un dels escenaris descrits a la novel·la 'Els sots feréstecs' de Raimon Casellas, on també hi surten topònims i personatges de Bigues. | 98|94 | 2116 | 4.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-05-22 07:17 | ||||||||
| 51144 | Aplec de Rocasança | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-de-rocasanca | <p>VILADÉS, LLORENS,RAMON (2004). 'Tradicions i costums'. Erol . Suplement núm. 3</p> | XX | Es manté gràcies a l'associació dels Amics dels Monuments de la vall del Bastareny i als veïns del municipi de Guardiola i Bagà. | <p>Els amics dels monuments de la vall del Bastareny des de el 1994 i 1995 han volgut recuperar els aplecs de les esglésies de Sant Andreu de Gréixer i Santa Maria de Rocasança, tenint present que aquesta associació Baganesa des dels anys vuitanta que bé recuperant l'aplec de Sant Martí del Puig de l'Obaga a Gisclareny i el de Sant Joan de l'Avellanet a Bagà. Aquests aplecs tenien com a objectiu continuar amb el culte a aquestes antigues capelles medievals celebrant-hi una eucaristia i a continuació fent un ressopó de coca, allioli de codonyat , vi i cansalada. L'aplec de l'Hospitalet per les famílies i masovers del lloc. Actualment es continuen celebrant de forma voluntària i desinteressada</p> | 08099-246 | Al lloc de l'Hospitalet | 42.2983200,1.8714800 | 406976 | 4683516 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Privada | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | 2116 | 4.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-05-22 07:27 | ||||||||||||
| 62356 | Aplec de Salselles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-de-salselles | <p>REIXACH, R., Molta gent al recuperat aplec organitzat per la junta parroquial de Sant Martí d'Albars, dins la Rella, revista quinzenal del Lluçanès, número 55, 14 de juny de 2002 REIXACH, R., Gran èxit de participació a l'aplec de Salselles, en la segona edició, dins la Rella, revista quinzenal del Lluçanès, número 79, 23 de maig de 2003. TORRES, J., Camins amb memòria. Llegendes, dites i fets vora el camí, Solc, 2002</p> | Els darrers anys gaudeix de gran participació | <p>L'aplec de Salselles es celebra actualment l'endemà de Sant Isidre, tot i que antigament s'havia celebrat el dia de Sant Marc. Tradicionalment els parroquians de Sant Martí d'Albars es desplaçaven en processó fins a Salselles - municipi actualment depenent de Borredà - amb la finalitat de demanar a la Mare de Déu pluja i protecció dels sembrats, bones collites i contra temporals i pedregades. Els veïns sortien de la parròquia a les set del matí i es trobaven tots al nucli de la Blava per emprendre el camí. Passaven per cal Mercader, les Vinyes fins a les Darreries on es començava a dir el rosari. Es continuava el camí cap a Tiratemples i anaven a sortir prop del Castió, passant per sota Muntanyola. Es travessava la carena i es passava prop de Viladeures dins arribar a Salselles. En arribar a Salselles s'esmorzava una mica i es deien dues misses, concelebrades pels rectors de Salselles i de Sant Martí. Al sortir de l'església hi havia, vora la porta, dues administradores de la Mare de Déu del Roser que venien flor de marduix o roselles a punt d'esclatar. Els nois es solien posar les flors al trau de l'americana o de la camisa. Més tard la gent anava a dinar prop de la font de Salselles, que es troba prop del cementiri, i algun pastor o pagès que portava acordió o violí, amenitzava el dinar. A la tarda es reprenia el camí de tornada (TORRES:2002). Avui en dia, l'aplec, organitzat per la junta parroquial de Sant Martí d'Albars, s'inicia amb una caminada popular que inicialment resseguia l'antic traçat que els parroquians feien per anar a Salselles i que s'ha variat últimament: es surt de l'església de Sant Martí d'Albars i es dirigeixen a l'església de Salselles passant per Serrarols, la Font, la Casanova del Castell i Viladeures. Un cop allí es celebra una missa, s'organitza un dinar popular i en acabar el ball clou la festa.</p> | 08225-75 | Església de Salselles. Salselles. Borredà | <p>L'aplec de Salselles es va recuperar l'any 2002 després de més de trenta anys sense celebrar-se. Organitzat per la junta parroquial de Sant Martí d'Albars, i inscrit des de la seva recuperació al cicle SOLC, música i tradició al Lluçanès, l'aplec ha suposat la trobada de veïns de la zona i la recuperació d'una tradició que any rere any acull més participants. En un temps passat, la Verge de Salselles havia estat la patrona del Lluçanès, i totes les parròquies de l'arxiprestat d'Olost anaven el dia de Sant Marc en processó a pregar a Santa Maria de Salselles. Aquesta Mare de Déu era protectora dels sembrats i se l'advocava per aturar temporals de mala aigua, pedregades. També s'encomanaven a la Mare de Déu de Salselles els casats, fadrins i donzelles; era advocada especial de les parteres, perquè era creença popular que una novena de la Mare de Déu de Salselles donava bon cabal de llet, i feia créixer els nadons sans i forts (TORRES:2002).</p> | 42.0277595,2.0741331 | 423355 | 4653273 | 08225 | Sant Martí d'Albars | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 2116 | 4.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-05-22 07:37 | ||||||||||||
| 68862 | Aplec de Sant Abdó i Sant Senén | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-de-sant-abdo-i-sant-senen | LLORAC I SANTIS, Salvador (2003): 'Torrelavit. Ahir i avui d'un poble del Penedès'. Edita: Ajuntament de Torrelavit, p. 329. | Aquest costum ha desaparegut. | Antic costum segons el qual el dia 30 de juliol es celebrava un aplec en honor als antics patrons dels pagesos, Sant Abdó i Sant Senén, també coneguts per Sant Nin i Sant Non, al lloc de la Creu de Lavit, on es reunien els feligresos de les esglésies de Lavit i del Pla, que hi anaven en processó portant cada una la seva creu processional; aleshores tots plegats cantaven els goigs als sants màrtirs esmentats, i els demanaven que els preservessin de les pedregades d'estiu. Després de la cerimònia religiosa tenia lloc un àpat tradicional que consistia en pa amassat en blat de la darrera collita i ceba de les hortes dels dos llocs, que gaudia de molta anomenada a la contornada. | 08287-32 | 41.4463400,1.7298800 | 393904 | 4589085 | 08287 | Torrelavit | Sense accés | Dolent | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Oriol Vilanova | Sant Nin i Sant Non eren tinguts com a patrons tant de l'església de Lavit com la del Pla, on en aquesta última encara són venerats com a patrons, mentre que a la de Lavit des de fa anys s'ha perdut l'advocació i ara no és coneguda pràcticament de ningú. | 119 | 63 | 4.5 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-05-22 07:42 | |||||||||||
| 56215 | Aplec de Sant Adjutori | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-de-sant-adjutori | XVIII-XX | L'aplec de Sant Adjutori es troba emmarcat dins els actes de la Setmana Santa i es celebra el Dilluns de Pasqua a l'ermita de Sant Adjutori. Les activitats programades el dia de l'aplec són les següents: al matí hi ha missa a l'ermita de Sant Adjutori, a continuació hi ha cantada de caramelles amb la Coral Noves Veus formada pels nens i nenes del CEIP 'Terra Nostra' d'Olost i seguidament hi ha la ballada de sardanes. Durant el matí es fa el tradicional esmorzar de llonganissa i botifarra. Tots els veïns del poble es porten la cistella amb el pa, la llonganissa i la botifarra, que antigament eren el fruit de les matances de porc que s'havien fet a principis d'any. A l'aplec els veïns comparteixen les seves menges i proven els productes vel veí. | 08149-147 | Sector sud del terme municipal | 41.9821600,2.0901700 | 424629 | 4648196 | 08149 | Olost | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08149/56215-foto-08149-147-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98 | 2116 | 4.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-05-22 07:27 | |||||||||||
| 72959 | Aplec de Sant Andreu de Bancells | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-de-sant-andreu-de-bancells | http://www.saucollsacabra.cat http://www.vilanovadesau.cat/ | XIX | Aplec que es dur a terme a l'església de Sant Andreu de Bancells i al seu entorn. Es dur a terme a finals de novembre de cada any. Aquest aplec consta d'un programa lúdic i religiós, s'inicia amb una missa en honor al patró de la parròquia Sant Andreu, i tot seguit tenen lloc diverses activitats com un esmorzar-dinar, cants etc. Cada any s'edita un petit fulletó amb el programa | 08303-201 | Sant Andreu de Bancells | Es desconeix amb exactitud quin és l'origen d'aquesta trobada, tan mateix cal pensar que es tracta d'una celebració centenària per commemorar o celebrar la diada de Sant Andreu patró de la parròquia que sempre té lloc a finals de novembre. | 41.9348400,2.4470500 | 454159 | 4642689 | 08303 | Vilanova de Sau | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72959-foto-08303-201-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | 119 | 2116 | 4.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-05-22 07:42 | |||||||||
| 97619 | Aplec de Sant Andreu de l'Arboceda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-de-sant-andreu-de-larboceda | <p>AGRUPAMENT ESCOLTA MONTNEGRE (2012). <em>Disseny i reordenació de la plaça de Sant Andreu de l’Arboceda</em>. Calella, 2012, pp. 21.</p> <p>FONT PIQUERAS, JOSEP; GEA BULLICH, MIQUEL. (2015). <em>Intervenció arqueològica. Sant Andreu de l'Arboceda</em>. Núm. Mem. 12734.</p> <p>FONT PIQUERAS, JOSEP. (2014). <em>Informe arqueològic, històric i arquitectònic. Sant Andreu de l'Arboceda</em> (Pineda de Mar, el Maresme). Inèdit.</p> <p>FONT PIQUERAS, JOSEP. (2015). <em>Memòria. Intervenció arqueològica i consolidació preventiva a Sant Andreu de l'Arboceda</em> (Pineda de Mar, el Maresme). Núm. Mem. 12895.</p> <p>MARXUACH I FLAQUER, Jaume (1932). Sant Andreu, columna 'Han passat vuit dies més. Dins <em>Recull</em>. Núm. 490. Calella.</p> <p>MONTSALVATGE I FOSSA, Francisco: 'Noticias históricas', 1910. I també Martí, Ramon: Col·lecció diplomàtica de la Seu de Girona 817- 1100, Fundació Noguera, Col. Diplomataris, 13, Barcelona, 1997.</p> <p>MALLORQUÍ GARCÍA, Elvis (2007). <em>Parròquia i societat rural al Bisbat de Girona, segles XIII i XIV</em>, Tesi Doctoral, Universitat de Girona, p.256.</p> | XIX-XXI | <p><span><span><span>El novembre de l’any 2021 es recupera l’aplec de Sant Andreu de l’Arboceda que, segons algunes fonts, feia més de 150 anys que no se celebrava. Està organitzat pels Amics Escoltes del Montnegre.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Pere Badalló, president dels Amics Escoltes del Montnegre, explica que volen donar vida a aquell sector del Montnegre. La primera tasca ha estat fer una gran neteja del bosc i de recuperació del temple. L'estança annexa tindrà en el futur una planta i un altell que podrà acollir grups, sobretot caus d'arreu de Catalunya i que sigui punt de referència. En aquest primer aplec es donarà a conèixer les tasques que es duen a terme.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’aplec comença amb una caminada, sortint de Calella. A les 12 del migdia es fa una petita celebració amb el capellà de Calella, Mossèn Cinto Busquet i el Bisbe de Girona, Francesc Pardo i Artigas. També es fa una petita xerrada sobre com era l'aplec a l'antiguitat que fa l'Aniol Noguera, i l'explicació tècnica de les obres que s'hi duen a terme que fa l'Àngel Badalló. També es fa un petit dinar de germanor per acabar la festa.</span></span></span></p> | 08163-226 | Ermita de Sant Andreu de l'Arboceda. A l'extrem occidental del terme de Pineda de Mar. | <p><span><span><span>L'Aplec de Sant Andreu es fa des de molt antic i es té constància que es va deixar de celebrar ara fa uns 150 anys degut a l'abandonament del temple.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>Pere Badalló ha demanat que es respecti l'espai i es pugui gaudir en el futur per les futures generacions. Ha agraït tot el suport que han rebut fins ara en la recuperació, de mica en mica, de l'ermita de Sant Andreu. </span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span><span><span><span>A finals del segle XIX sembla que s'abandona definitivament. Així ho escriu Jaume Marxuach i Flaquer (1932): 'l'Ermita, fins a les darreres dècades del segle passat, va donar lloc a un dels més tradicionals i lluïts aplecs de Calella', i que van ser les 'pertorbacions' introduïdes durant la darrera guerra carlina (1876) 'van interrompre el vell costum de l'aplec' i poc després les transformacions de la vida quotidiana de Calella a causa de la industrialització les que van ocasionar l'abandonament definitiu de l'ermita. El bisbe de Girona ordenà aleshores la retirada de la imatge i de la campana”.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Després, escriu Marxuach, durant 5 o 6 anys 'un bon grup de calellencs, amants de la tradició, que improvisaren una nova imatge del Sant' hi va seguir realitzant l'aplec, fins que van desistir. Afegeix que aquell mateix any 1932 la desaparició de l'aplec 'arriba a complir mitja centúria' i que aleshores roman ja completament plena de vegetació. Segons aquest escrit, cal situar doncs l'abandonament oficial de l'ermita en el final de la Tercera Guerra Carlina (1876) i els darrers intents de mantenir-hi l'aplec per Sant Andreu pels volts de 1882. </span></span></span></p> | 41.6438918,2.6291402 | 469116 | 4610305 | 08163 | Pineda de Mar | Obert | Bo | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic/Lúdic/Cultural | Inexistent | 2024-09-16 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | S’hi pot accedir per Calella o per Pineda. Per Pineda, pujant pel Passeig d'Hortsavinyà (costat de la Riera de Pineda). Pista sense asfaltar des del Sot de Cal Capità i forta pujada al final, fins arribar al Collet de Sant Andreu. Per Calella, pujant per la carretera d'Hortsavinyà. Fins el quilòmetre 5, asfaltada i un tram sense asfaltar fins arribar al Collet de Sant Andreu. | 119 | 2116 | 4.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-05-22 07:32 | |||||||
| 49794 | Aplec de Sant Antoni | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-de-sant-antoni | XX-XXI | La capella de Sant Antoni celebra el seu aplec el dia 13 de juny, coincidint amb Sant Antoni, moment en que es celebra missa en honor al patró, amb cantada des goigs. Sant Antoni és patró dels paletes, dia que el gremi fa festa, així molts d'elles acudeixen a l'aplec. En sortir de missa es fa donació a tots els assistents d'un panet beneit que fins fa un any anava a càrrec d'una família que havia tingut el forn l'Estrella de Gironella. El darrer aplec el van oferir els paletes. | 08092-153 | A la capella de Sant Antoni | Actualment la capella de Sant Antoni només acull aquest acte. | 42.0281400,1.8824500 | 407487 | 4653505 | 08092 | Gironella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49794-foto-08092-153-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49794-foto-08092-153-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Religiós | 2019-11-26 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98 | 2116 | 4.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-05-22 07:22 | ||||||||||
| 60023 | Aplec de Sant Antoni de Feners | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-de-sant-antoni-de-feners | <p>Era de la parròquia de l'Espà, actualment depèn de Saldes. El 13 de juny es celebra missa per Sant Antoni, patró, i en acabar es canten els goigs coneguts com Els Pajaritos, ja que la lletra narra el miracle que el sant obrà als 8 anys en salvar camps i collites del pillatge dels ocells. Aquests goigs estan escrits en castellà.</p> | 08190-99 | L'Espà. Feners | 42.2109500,1.6989900 | 392609 | 4674017 | 08190 | Saldes | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08190/60023-foto-08190-99-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | Inexistent | 2026-01-23 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 98 | 2116 | 4.1 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-05-22 07:32 | ||||||||||
| 81307 | Aplec de Sant Antoni de les Torras | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-de-sant-antoni-de-les-torras | XX | <p>L'aplec de Sant Antoni de Les Torras es celebra el dissabte més proper al 13 de juliol, Sant Antoni. L'acte central és la missa d'ofici que finalitza amb la cantada del goig dedicat a Sant Antoni. Un cop acabada la missa hi ha un petit refrigeri que organitzen els propietaris de les Torras.</p> | 08239-4 | Capella Les Torras | 41.7179800,2.1742900 | 431315 | 4618794 | 1990 | 08239 | Sant Quirze Safaja | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2024-08-06 00:00:00 | Núria Cabañas | Els promotors de l'aplec eren els propietaris de les Torres | 2116 | 4.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2026-05-22 07:37 | ||||||||||||
| 90142 | Aplec de Sant Bartomeu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-de-sant-bartomeu | <p><span><span><span><span><span>CATÀLEG DEL PATRIMONI FESTIU: </span><a href='http://patrimonifestiu.cultura.gencat.cat/Cataleg-del-patrimoni-festiu-de-Catalunya'><span><span>http://patrimonifestiu.cultura.gencat.cat/Cataleg-del-patrimoni-festiu-de-Catalunya</span></span></a></span></span></span></span></p> | XX-XXI | <p><span><span><span><span><span>L'aplec de Sant Bartomeu es celebra el dia 24 d’agost a l'ermita de Sant Bartomeu de Cabanyes.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Els actes comencen amb l’ofici religiós en honor al sant i la processó, amb la cantada dels goigs i del Virolai de cara a la muntanya de Montserrat, que es veu des de l’ermita.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En acabat, es reparteix coca als assistents.</span></span></span></span></span></p> | 08153-37 | Ermita de Sant Bartomeu | 41.5624300,2.3432800 | 445241 | 4601403 | 08153 | Òrrius | Fàcil | Bo | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Privada accessible | Religiós/Cultural | Inexistent | 2022-05-26 00:00:00 | Virgínia Cepero González | L’aplec de Sant Bartomeu és organitzat pels propietaris de l'ermita. | 119 | 2116 | 4.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-05-22 07:32 | ||||||||
| 84411 | Aplec de Sant Bartomeu Sesgorgues | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-de-sant-bartomeu-sesgorgues | <p><span><span><span><span><span>CASADESUS, J. (2009) “Aplec d’enguany a Sant Bartomeu Sesgorgues”. <em>Els Cingles de Collsacabra</em>, nº 62. Tavertet: Amics dels Cingles de Collsacabra, p. 20-21.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>CATÀLEG DEL PATRIMONI FESTIU: </span><a href='http://patrimonifestiu.cultura.gencat.cat/Cataleg-del-patrimoni-festiu-de-Catalunya'><span><span>http://patrimonifestiu.cultura.gencat.cat/Cataleg-del-patrimoni-festiu-de-Catalunya</span></span></a></span></span></span></span></p> | XX-XXI | <p><span><span><span><span>L'aplec de Sant Bartomeu es celebra cada any l’últim diumenge d’agost, pels volts del dia 24, Sant Bartomeu. És organitzada per la parròquia de Sant Cristòfol de Tavertet. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Els actes comencen amb la missa en record als difunts i la cantada dels goigs de Sant Bartomeu.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>A migdia, es fa el tradicional dinar popular a l'esplanada de l’església. En acabat, hi ha música en directe i ball.</span></span></span></span></p> | 08280-10 | Sant Bartomeu Sesgorgues | 42.0148100,2.3603800 | 447040 | 4651618 | 08280 | Tavertet | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/84411-10jpg.png|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/84411-10jpg0.png | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic/Cultural | 2021-05-10 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Fotografies extretes del web VIMEO (https://vimeo.com/). | 119|98 | 2116 | 4.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-05-22 07:42 | |||||||||
| 41123 | Aplec de Sant Bartomeu de Mont-ras | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-de-sant-bartomeu-de-mont-ras | Conegut popularment com Festa Major de Sant Bartomeu de Mont-ras, que es celebra el segon cap de setmana d'agost. S'hi fa un sopar popular i ball, el dissabte a la nit. El diumenge es fa una excursió, Missa i sopar de fi de festa. El diumenge també es fan jocs per la mainada, xocolatada i concurs de dibuix infantil. Una constant durant aquests anys ha estat obtenir finançament per l'execució del projecte de restauració i recuperació, per això cada anys s'hi ha fet una venda de rajols, teules, o el que toqués aquell any. | 08023-66 | Ermita de Sant Bartomeu de Mont-ras | Festa recuperada durant els anys vuitanta (1987), arrel de trobar-se l'ermita en molt mal estat per l'abandonament i el vandalisme. Un grup d'amics van decidir endegar un projecte de recuperació de l'ermita. L'encarregat de realitzar el projecte fou l'arquitecte Pere Mariages. Actualment es troba en la tercera fase. Hi ha previstos cinc anys més de treball, que inclou una recerca històrica. Ho porten els membres de l'Associació Amics de Sant Bartomeu. | 41.6952800,2.2348700 | 436332 | 4616227 | 08023 | Bigues i Riells | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41123-foto-08023-66-2.jpg | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Privada | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | En aquesta ermita durant uns anys es va celebrar un aplec paral·lel on es concentraven usuaris de motos Vespa, en clara referència al fet que el juliol de l'any 1936 un eixam de vespes havia impedit que el lloc fos saquejat. Aquest esdeveniment va ser promogut pel poeta Carles Sindreu cap als anys 50. Per aquest motiu l'ermita també es coneix amb el nom de Sant Bartomeu de les Vespes. Aquest fet l'hem incorporat en el llistat d'elements no inventariats. | 2116 | 4.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-05-22 07:17 | ||||||||||||
| 46102 | Aplec de Sant Bernabé a Sant Romà de la Clusa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-de-sant-bernabe-a-sant-roma-de-la-clusa | XX | L'aplec a l'església de Sant Romà de la Clusa es realitza coincidint amb el dia de la festivitat de Sant Bernabé el dia onze de juny. L'acte consisteix en la celebració de la missa, benedicció del terme i del pa o coca (a vegades acompanyat de moscatell). Antigament, es feia la benedicció del pa o de la coca a l'interior de l'església, on també es menjava, fa uns anys que la benedicció i menjar-se la coca es fa a l'exterior. També es beneeixen panets que la gent s'emporta a casa. En motiu de la diada acostuma a anar a la celebració gent del municipi, antics veïns que actualment resideixen en altres poblacions i gent de Vilada, principalment. | 08057-128 | Església de Sant Romà de la Clusa. | 100415 | 42.1872100,1.9353100 | 412083 | 4671111 | 08057 | Castell de l'Areny | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46102-foto-08057-128-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46102-foto-08057-128-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46102-foto-08057-128-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 119|98 | 2116 | 4.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-05-22 07:22 | ||||||||||
| 91299 | Aplec de Sant Bernat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-de-sant-bernat | <p>DE CARALT, D. (1988) . <em>Monografies del Montseny. num 2 'L'ermita de Sant Bernat de Menthon'. </em>Viladrau: Amics del Montseny.</p> <p><span><span><span>Inventari del patrimoni etnològic del Montseny (IPEC). Generalitat de Catalunya. 1995-1999.</span></span></span></p> <p> </p> | XX | <p>L'aplec tradicional de Sant Bernat es celebra cada any el tercer diumenge de juny, el més proper a la festa del sant (15 de juny). Al matí es celebra l'ofici solemne amb cantada dels goigs. A la sortida es fan activitats lúdiques per la mainada, que segueixen a la tarda. En acabat es fa una ballada de sardanes, normalment amb la Cobla Genisenca de Taradell.</p> | 08137-74 | Sant Bernat de Montseny | <p>L'ermita de Sant Bernat i el seu aplec no tenen una història gaire reculada. L'ermita va ser beneïda l'any 1952 i fins a l'any 1982 es celebrava el 15 de juny, que canvià al tercer diumenge de mes. Aquell any es va celebrar amb l'ofici solemne i cantada de goigs, a la tarda rosari i processó, a més de trencar l'olla i ballada de sardanes. Des del seu origen, hi actua la Cobla Genisenca de Taradell. </p> | 41.7814200,2.3957300 | 449785 | 4625684 | 08137 | Montseny | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Religiós | 2022-11-14 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 2116 | 4.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-05-22 07:27 | ||||||||||||
| 44884 | Aplec de Sant Blai | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-de-sant-blai | REIXACH, Modest coord) (1989). Calendari de festes de Catalunya, Andorra i La Franja. Editorial Alta Fulla. Barcelona, pàg. 153. | XX | El diumenge després del 3 de febrer es fa un aplec a l'ermita de Sant Miquel de Fonogedell, que també coneixen amb el nom de Sant Blai, per una imatge del Sant que hi ha a l'interior de l'ermita d'origen romànic. La trobada, que és a les 4 de la tarda, consisteix en resar el rosari, presidit pel mossèn de Casserres. També es canten els goigs de Sant Blai que és el patró del mal de coll. En acabat es fa un berenar amb xocolata i jocs. Darrerament es fan curses de motos. | 08049-237 | Sant Miquel de Fonogedell | Tradicionalment, Sant Blai era conegut pel do de curar tant persones com animals. Es diu que va salvar la vida d'un nen que s'havia escanyat amb una espina de peix. Per això és considera l'advocat del mal de coll. Un refrany popular diu 'San Blai gloriós, lleva'm la tos'. Sant Blai també és el patró dels treballadors de la llana en general, i en particular dels cardadors de llana, a causa dels instruments utilitzats en el seu martiri. | 41.9893300,1.8148100 | 401828 | 4649271 | 08049 | Casserres | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44884-foto-08049-237-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44884-foto-08049-237-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Antigament es feia a peu, però ara es va en cotxe. | 98 | 2116 | 4.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-05-22 07:17 | ||||||||
| 94549 | Aplec de Sant Climent | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-de-sant-climent | <p><span><span><span>- GIMENO, A. (2003). <em>Goigs als insignes patrons, sants i barons de Sant Feliu de Codines: que els fidels canten en el seu terme municipal i en els aplecs en què hi assisteixen.</em> Barcelona: Policrom.</span></span></span></p> | XIX-XX | <p>L'aplec de Sant Climent es celebra cada any el diumenge següent al 23 de novembre, a l'ermita de Sant Climent del Flaquer.</p> <p>Aquest dia se celebra l'ofici solemne en honor al Sant, amb cantada de goigs. A la sortida, el Centre Excursionista de Sant Feliu hi organitza una ballada de sardanes.</p> | 08210-195 | Sant Climent del Flaquer | 41.7045600,2.1694500 | 430898 | 4617308 | 08210 | Sant Feliu de Codines | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08210/94549-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Religiós/Cultural | Inexistent | 2023-07-13 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 119 | 2116 | 4.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-05-22 07:32 | ||||||||
| 84422 | Aplec de Sant Corneli | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-de-sant-corneli | <p><span><span><span><span><span>CATÀLEG DEL PATRIMONI FESTIU: </span><span><a href='http://patrimonifestiu.cultura.gencat.cat/Cataleg-del-patrimoni-festiu-de-Catalunya'><span>http://patrimonifestiu.cultura.gencat.cat/Cataleg-del-patrimoni-festiu-de-Catalunya</span></a></span></span></span></span></span></p> | XX-XXI | <p><span><span><span><span>L'aplec de Sant Corneli es celebra a l'ermita homònima, el diumenge més proper al 16 de setembre, dia de la seva onomàstica.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Els actes comencen amb la missa cantada en honor al sant patró i la cantada dels goigs.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>A migdia, es fa la tradicional arrosada i, en acabat, hi ha una rifa.</span></span></span></span></p> | 08280-16 | Sant Corneli de Tavertet | 42.0152100,2.4230500 | 452230 | 4651626 | 08280 | Tavertet | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/84422-16jpg.png | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Religiós/Cultural | 2021-05-10 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Fotografia extreta del web AMICS DE TAVERTET (https://amicsdetavertet.org/festes-tradicionals). | 119 | 2116 | 4.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-05-22 07:42 | |||||||||
| 90918 | Aplec de Sant Crist de Mediona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-de-sant-crist-de-mediona | XVIII | <p><span lang='CA'><span><span>Aplec popular que es realitza a l’església de Sant Maria del Castell de Mediona. Es celebra el primer diumenge del mes de setembre amb un programa d’activitats durant tot el dia iniciat amb una missa a l’església. A partir d’aquí es van succeint diferents activitats i un àpat popular a migdia.<strong> </strong></span></span></span></p> | 08122-534 | Entre el nucli urbà de Sant Joan de Mediona i la serra de Santa Anna. | <p><span><span><span><span lang='CA'>Aplec amb una llarga tradició històrica, que l’any 2021 ha celebrat la que es considera la 278 trobada. És una festa d’arrels religioses, que amb el pas dels temps ha anat afegint activitats de caire més social i cultural.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Amb motiu de la inauguració de la nova capella del Sant Crist a l’església de Santa Maria del Castell de Mediona, el dia 1 de setembre de 1743 es van fer tres dies de festes. A partir d’aquí totes les celebracions relacionades amb aquesta imatge coincidien amb el primer diumenge del mes de setembre, amb el que a partir de 1771 aquest dia va quedar institucionalitzat com a la diada del Sant Crist de Mediona.</span></span></span></span></p> | 41.4760700,1.6414300 | 386567 | 4592498 | 08122 | Mediona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08122/90918-img20220818084429.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08122/90918-cartell-xarxes-400x667_1.jpeg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Religiós/Cultural | Inexistent | 2023-08-02 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) | 119|94 | 2116 | 4.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-05-22 07:27 | ||||||||
| 79532 | Aplec de Sant Cristòfol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-de-sant-cristofol | XIX | Ja no es realitza | Aplec que es realitzava durant el segle XIX el 10 de juliol a l'esplanada davant de l'ermita de Sant Cristòfol. Quan es va construir el cementiri es va ocupar el lloc on s'hi portava a terme i es va deixar de fer. | 08097-75 | A l'ermita de Sant Cristòfol | Cada 10 de juliol s'hi feia l'aplec de sant Cristòfol, però aquesta tradició ara s'ha perdut. | 41.7310300,2.5065300 | 458960 | 4620031 | 08097 | Gualba | Sense accés | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | P. Barbado. OPC | 2116 | 4.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-05-22 07:22 | ||||||||||||
| 53418 | Aplec de Sant Cristòfol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-de-sant-cristofol-0 | Fulletons de l'aplec de Sant Cristòfol. Arxiu municipal de Lluçà. | XIX-XX | L'aplec de Sant Cristòfol es celebra el diumenge proper al dia 10 de juliol, dia de Sant Cristòfol, patró de l'església de Sant Cristòfol de Borrassers. L'aplec, que coincideix amb al festa Major d'estiu de Santa Eulàlia de Puig-oriol, consisteix en una missa en honor al patró on es canten els goigs de Sant Cristòfol. A continuació hi ha la benedicció de cotxes i s'ofereix coca i moscatell als assistents. | 08109-231 | Sector nord del terme municipal | A mitjans del segle XX (1967) l'aplec de Sant Cristòfol consistia en una missa a mig matí, la benedicció de cotxes i motos i una ballada de sardanes a les 12h. A la tarda hi havia partit de futbol al camp d'esports de Santa Eulàlia de Puig-oriol i tant a la tarda com al vespre hi havia ball. | 42.0868100,2.0798500 | 423899 | 4659824 | 08109 | Lluçà | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 2116 | 4.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-05-22 07:27 | ||||||||||||
| 47332 | Aplec de Sant Cugat de Gavadons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-de-sant-cugat-de-gavadons | <p>L'Estel de Collsuspina, Revista trimestral de Collsuspina, N-12, abril de 1985. Aplec a Sant Cugat de Gavadons.</p> | XX-XXI | <p>Cada any, el primer de maig, es celebra l'aplec de Sant Cugat de Gavadons. Aquesta trobada popular permet gaudir del paisatge sobre la Plana de Vic, el Montseny i el Pirineu, des d'aquest punt elevat del municipi de Collsuspina. També es fa una celebració de la Missa on es beneeix l'olivera i la coca que es reparteix en finalitzar entre els assistents.</p> | 08070-74 | Sant Cugat de Gavadons | <p>El pedró situat davant l'església de Sant Cugat de Gavadons és la taula des de la que es beneïa el terme i es llegia la Pàssia, entre la Santa Creu de maig i la Santa Creu de Setembre. Està situat al punt més alt del terme eclesiàstic. En la benedicció es demanava la protecció divina sobre les collites i el terme. Durant el ritual s'hi beneïa l'aigua i amb fulles de llorer s'escampava simbòlicament entorn seu. L'aplec recorda també aquest fet protector.</p> | 41.8463400,2.1739900 | 431427 | 4633046 | 08070 | Collsuspina | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47332-foto-08070-74-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47332-foto-08070-74-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Religiós | Inexistent | 2026-01-23 00:00:00 | Lluís Rius i Font OPC Diputació de Barcelona | En aquesta celebració s'hi cantava el goig dedicat a Sant Pere Màrtir, patró de la capella: Ens lliuri de tempestes i mal temps i faci florir amb abundor els nostres camps. | 98 | 2116 | 4.1 | 2484 | 42 | Patrimoni cultural | 2026-05-22 07:22 | ||||||
| 64457 | Aplec de Sant Elies | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-de-sant-elies | AJUNTAMENT DE SANT PERE DE VILAMAJOR: www.vilamajor.cat EL PATRIMONI CULTURAL IMMATERIAL DEL MONTSENY. Xarxa de Parcs Naturals, Diputació de Barcelona: http://parcs.diba.cat/web/el-patrimoni-cultural-immaterial-del-montseny/inventari/ ERAS, J.LL. (1998) 'Sant Elies, tant si plou com si no plou!'. La veu d'en Pelideu, núm. 0. Sant Pere de Vilamajor, p. 10-14. HERRERO i BARÓ, H. (2008) 'Aplec de Sant Elies'. La Clau de Vilamajor: Butlletí d'Informació Municipal, nº 13. Sant Pere de Vilamajor: ajuntament de Sant Pere de Vilamajor, p. 10. HERRERO i BARÓ, H. (2012) 'Aplec de Sant Elies de Vilamajor: 600 anys demanant pluja'. D'aquí: la revista gratuïta de gent, racons i coses nostres, nº 5 (abril 2012). Sant Antoni de Vilamajor: Banchs de Comunicació, p. 22-27. PORTALS i MARTÍ, J. (1994). 'Ermitans a Sant Elies (1665-1906)'. Monografies del Montseny, 9. Viladrau: Amics del Montseny, p. 189-209. RIBOT, P. (1999). 'L'aplec de Sant Elies'. Ronda Vallesana: XX, Sant Esteve de Palautordera. Sabadell: Unió Excursionista de Sabadell, p. 113-114. | XVIII-XX | L'aplec de Sant Elies es celebra cada 25 d'abril, dia de sant Marc. Els actes comencen amb la caminada d'ascens al turó, de bon matí, des de Sant Pere de Vilamajor fins al turó de Sant Elies, parant a esmorzar a la Font de Borrell. També hi pugen cotxes per la pista forestal que condueix a l'ermita. A les 12 del migdia, es celebra una missa en honor al sant patró, amb la benedicció dels termes, i la cantada dels goigs. A migdia, es fa el tradicional dinar popular a l'esplanada de l'ermita. En acabat, sovint, hi ha música en directe i jocs infantils. Si l'aplec s'escau en cap de setmana, hi participen els gegants de Sant Pere de Vilamajor. | 08234-213 | Sant Elies | L'origen d'aquesta tradició es remunta a principis del segle XV, quan els habitants de tota la contrada van patir una gran sequera seguida d'una greu epidèmia. Els prohoms de Vilamajor van demanar consell al Pare Abat de Santa Fe, que els digué que amb fe podrien canviar la seva sort i, per a propiciar la pluja, els encomanà a Sant Elies. Finalment, es van produir les esperades pluges i es van poder recuperar les collites. En senyal d'agraïment, els habitants dels pobles de la rodalia, van construir una capella en honor a Sant Elies al turó situat entre el Cortès i el Terrer. Al segle XVII es van dur a terme obres per engrandir la capella, i adossar-hi un habitatge per a un ermità, que seria alimentat pels feligresos a canvi de les seves pregàries. La devoció a Sant Elies es va estendre a diversos municipis i la capella era visitada per habitants de Santa Susanna, Palautordera, Montseny, La Costa, Mosqueroles, Campins, Cànoves, Cardedeu, Les Franqueses, La Garriga i Tagamanent. Antigament, es feien tres aplecs cada any, en honor de cadascun dels tres copatrons de l'ermita, per Sant Marc, cada 25 d'abril, per Sant Elies, cada 20 de juliol, i per Santa Teresa cada 15 d'octubre. Amb el pas del temps, el culte a Sant Elies va anar disminuint, i es va suspendre l'aplec que es celebrava a l'estiu, i poc després el que es celebrava a la tardor. Entre els anys 1914 i 1915, després de l'abandonament per part de l'últim ermità, Sant Elies va quedar en un estat ruïnós i els pastors l'utilitzaven perquè hi dormissin els ramats. La sequera que assolà el Vallès l'any 1923 va revifar la devoció a Sant Elies i gràcies a Mn. Llorenç Valls, vicari de Mollet, i al campaner Joan Carol, es va dur a terme una nova restauració de l'ermita. L'any 1936, durant la guerra civil, un grup d'exaltats anticlericals va malmetre l'ermita, que va quedar greument afectada. L'any 1945, els veïns de La Costa, arrel d'una altra sequera, van promoure la seva restauració. Aquest nou impuls va significar la celebració de dos aplecs l'any, un el dia de Sant Marc, el 25 d'abril, i l'altre el dia de Sant Elies, el 20 de juliol, l'assenyalat dia de Sant Elies, però mica en mica aquest segon aplec es va deixar de celebrar. | 41.7311200,2.3794900 | 448395 | 4620109 | 08234 | Sant Pere de Vilamajor | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64457-foto-08234-213-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64457-foto-08234-213-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Religiós | 2020-06-22 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Element inclòs a l'Inventari del Patrimoni Cultural Immaterial del Montseny. | 119|98 | 2116 | 4.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-05-22 07:37 | ||||||||
| 72262 | Aplec de Sant Gabriel | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-de-sant-gabriel | XVII-XX | Actualment la festa de Sant Gabriel, patró de Veciana, es celebra el diumenge després de Sant Josep (que és el 19 de març) a l'església parroquial de Santa Maria de Veciana, on es fa l'Ofici i es canten els goigs. A la sortida de missa es fa el repartiment dels panets beneïts, que cada any els paga una família diferent. | 08297-110 | Capella de Sant Gabriel | Antigament l'aplec es celebrava el 24 de març i s'anava en processó des de Veciana fins la capella de Sant Gabriel, situada a mitja hora de camí, seguint la carrerada de Santa Maria. La notícia documental més antiga que en tenim daten d'una visita pastoral de l'any 1685, on es diu que els dies de la processó eren per les Lledànies o per Sant Marc, el 25 d'abril. La seva festa patronal era el dia de Sant Gabriel antic o 24 de març. En alguna ocasió s'ha celebrat el 29 de setembre junt amb la festa de Sant Miquel. La processó es va deixar de fer a conseqüència de l'esfondrament de la teulada de la capella. | 41.6465700,1.4875900 | 374053 | 4611641 | 08297 | Veciana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72262-foto-08297-110-1.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | La teulada de la capella va caure a conseqüència de les tempestes de l'any 1969 i el foc de l'any 1986 va malmetre'n l'interior. | 98|119 | 2116 | 4.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-05-22 07:42 | |||||||||
| 56216 | Aplec de Sant Gil de la Vila | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-de-sant-gil-de-la-vila | XIX-XX | L'aplec ja fa anys que no es celebra. | L'aplec de Sant Gil es celebrava a la capella de Sant Gil de la Vila el dia 1 de setembre, dia del patró. Aquest dia es celebrava una missa a la capella i es cantaven els goigs en honor al sant. Hi assistien força veïns de les zones properes i s'hi organitzava un berenar i un ball amb sardanes que es feia a l'esplanada amb grans cedres situada al sud de la Vila, enfront de la masoveria anomenada el Cau o casa del Pastor de la Vila. | 08149-148 | Sant Gil de la Vila. Sector nord del terme municipal | 42.0107700,2.1054900 | 425931 | 4651359 | 08149 | Olost | Sense accés | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 2116 | 4.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-05-22 07:27 | |||||||||||||
| 44054 | Aplec de Sant Guillem | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-de-sant-guillem | LÓPEZ, J. (2000). Campins: indrets, masos i records. Campins: Servei de Guies del Montseny. Inventari del Patrimoni Cultural Immaterial del Montseny (2011). Unescocat. | XX | L'aplec de Sant Guillem es celebra cada any el segon diumenge de maig. Tradicionalment, l'acte principal és l'ofici solemne en honor al Sant. A la sortida, es fa una ballada de sardanes i es reparteix coca, vi dolç i mel entre els participants. També és tradificonal el sorteig d'una gerra de mel i la ballada de sardanes. L'any 2018 es va introduir dins la celebració una recreació històrica carolíngia, en què s'explica la figura històrica de Sant Guillem, amb una fira, un campament medieval, música de l'època, etc. | 08039-82 | Ermita de Sant Guillem | L'aplec i fira de bestiar de Sant Guillem es celebraven a Campins des de fa segles el dia 28 de maig. Va deixar de celebrar-se a finals del segle XIX. Es va recuperar l'any 1926 i es va passar a celebrar el segon diumenge de maig. Durant la segona meitat del segle XX va desaparèixer de nou, fins que es va recuperar definitivament l'any 1996. | 41.7197200,2.4687300 | 455809 | 4618794 | 08039 | Campins | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08039/44054-foto-08039-82-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 98 | 2116 | 4.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-05-22 07:17 | |||||||||
| 56217 | Aplec de Sant Isidre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-de-sant-isidre | XVIII-XX | La participació de veïns a l'aplec s'ha reduït molt. | L'aplec de Sant Isidre es celebrava a la capella-pedró de Sant Isidre de la Torre el dia 15 de maig. Antigament, el dia de Sant Isidre, es reunien molts veïns de les zones properes que participaven de la diada del patró dels pagesos: al matí deien el rosari i després s'organitzava un ball que es feia en una esplanada propera a la capella. Actualment l'aplec es celebra el diumenge proper al dia de Sant Isidre, la participació s'ha reduït a l'assistència d'uns pocs veïns més propers i s'ha deixat d'organitzar el ball. | 08149-149 | Pedró de Sant Isidre. Sector nord-est del terme municipal | 42.0192400,2.1379600 | 428629 | 4652272 | 08149 | Olost | Obert | Regular | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 2116 | 4.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-05-22 07:27 | |||||||||||||
| 66421 | Aplec de Sant Isidre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-de-sant-isidre-0 | Festa popular de devoció de Sant Isidre. Se celebra a la capella de Sant Isidre, actualment situada a la plaça de Lillota, per sobre de l'autopista del Maresme. Tot i que Sant Isidre és el 15 de maig, l'aplec se celebra el diumenge següent. L'activitat consisteix en una missa al sant, un dinar de geramanor i ballada de sardanes. Antigament també es feia el tir a la rodella, recuperat el 1983, però que recentment es tornà a prohibir pel perill que comportava. | 08261-81 | Plaça de Lillota | 41.6531700,2.6903400 | 474216 | 4611316 | 08261 | Santa Susanna | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66421-foto-08261-81-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66421-foto-08261-81-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Religiós | 2019-11-29 00:00:00 | Marc Bosch de Doria | Fotos cedides per Núria Basart i l'associació Santa Susanna Orígens i Memòria (SSOM). | 98 | 2116 | 4.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-05-22 07:37 | |||||||||||
| 41708 | Aplec de Sant Jaume | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-de-sant-jaume | PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). 'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny'. Diputació de Barcelona. 'Inventari del patrimoni cultural immaterial del Montseny'. Centre UNESCO de Catalunya: www.unescocat.org | XX | Aquest aplec es celebra anualment el diumenge de Pasqua Florida o de Resurrecció a l'església de Sant Jaume de Viladrover i té una gran assistència popular. Es fa una missa a les deu del matí i a continuació s'hi duen a terme diverses rifes de mones, cava, llonganisses, fuets, coques i pernils. A la tarda, a dos quarts de cinc, es fa una altra rifa amb els mateixos premis i, després, a les cinc, una audició i ballada de sardanes amb música de cobla en viu. | 08026-178 | Sant Jaume de Viladrover | Aquest costum començà per la Pasqua de l'any 1932, i des d'aleshores cada any constituïa una bona entrada per ajudar a les despeses parroquials. Els aplecs són trobades populars, amb una llarga tradició als Països Catalans, on es reuneixen un conjunt de persones mogudes per motivacions religioses, festives, etc. | 41.8169400,2.3053300 | 442304 | 4629685 | 08026 | El Brull | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | És anomenat també Aplec dels Ous, o Aplec dels Ous de Pasqua. | 2116 | 4.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-05-22 07:17 | |||||||||||
| 97044 | Aplec de Sant Jaume | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-de-sant-jaume-0 | <p>MASSAGUER, Oleguer; PAVON, David; PUJADAS, Joan i ROLDÁN, Francesc (1999). <em>L’Abans.</em> <em>Pineda de Mar. Recull gràfic 1882-1975</em>. Editorial Efadós.</p> | XX-XXI | <p>Aplec organitzat per l'Associació Cultural Mare Nostrum ha arribat a la seva 63 a edició. Es fa en commemoració de Sant Jaume a la seva capella homònima, situada als peus del turó de Sant Jaume. Tot i que la festivitat de Sant Jaume és el 25 de juliol, s'ha avançat la data de celebració per evitar les altes temperatures que acostumen a acompanyar la diada.</p> <p>Obra l'acte l'ofici dins la capella. Després es fa una ballada de sardanes i un dinar popular que consisteix en una paella. Aquest dinar es fa al voltant de la font de Sant Jaume que ja no raja, presidida per un magnífic plataner.</p> | 08163-173 | Capella de Sant Jaume, s/n | <p>La font de Sant Jaume ha estat el lloc predilecte per acollir les tertúlies culturals catalanes, especialment les sardanistes.</p> <p>La primera trobada sardanista a la font de Sant Jaume que es coneix data de 1914 (MASSAGUER, O.; PAVON, D.; PUJADAS, J.; i ROLDÁN, F.; 1999). Tot i que després citen un article de La Costa de Llevant, del 5 d'agost de 1894, on es diu literalment: 'després de celebrat l'aplec de costum a la capella i font de sant Jaume, on es reuneixen els veïns de Calella i Pineda, berenant, ballant al so d'algun instrument rústic i divertint-se cadascú a la seva manera'.</p> <p>La mateixa font explica que no és fins el 1914 que es fa el primer aplec amb cobla, promogut pel centre Pinetenc. L'acte tingué com a objectiu la celebració de l'arribada de Manuel Serra i Moret a l'alcaldia 'després de superar l'oposició ferotge que desplegaren els cacics'. En època de la dictadura de Primo de Rivera, la Joventut Sardanista de Calella sol·licita permís a l'Ajuntament de Pineda per celebrar-hi el seu aplec, atès l'oposició de l'alcalde de Calella. Aquesta entitat organitzà els aplecs de 1926, 1927 i 1928. A partir de l'any 1929, l'organitza la Joventut Sardanista de Pineda. Des de 1929 fins el 1979 patí algunes interrupcions temporals. Però des de l'any 1979, les trobades de Sant Jaume van iniciar una nova etapa i van tenir lloc cada any sense excepció.</p> | 41.6349286,2.6765442 | 473059 | 4609295 | 08163 | Pineda de Mar | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97044-17302.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97044-17303.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97044-17304.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Social | Inexistent | 2024-09-12 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 2116 | 4.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-05-22 07:32 | |||||||
| 80917 | Aplec de Sant Jaume de la Mata | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-de-sant-jaume-de-la-mata | <p>BALLBÉ, M.: Aportació històrica de Mura. Les cases de pagès. Mura. 1997.</p> | XX | No es fa actualment | <p>L'aplec es celebrava anualment com a tradició dels muratans. L'aplec té el seu origen en una tradició iniciada l'any 1905 per demanar la pluja i que consistia en resar nou dies seguits les lletanies dels sants. Si no plovia es celebrava missa a la capella de Sant Antoni anant en processó des de la parròquia i tornant a aquesta on es resava el rosari. Si ens nou dies encara no havia plogut es resava una novena i si acabada la novena encara no plovia, anaven caminant fins a la capella de Sant Antoni on es resava un pare Nostre, d'aquí a la de Sant Llehir, resant també allà, continuant cap a la Font d'Estenalles i en arribar a la capella de La Mata es feia una missa i es cantaven els goigs del sant. Després esmorzaven i tornaven a la parròquia.</p> | 08139-195 | Sant Jaume de la Mata | <p>La evolució d'aquest aplec no ha continuat fins al nostres dies, ja que sembla que es tractava d'una festa puntual amb motiu de demanar pluja. Així consta en un document de l'any 1932 que es conservava a l'arxiu de La Mata.</p> | 41.7006400,1.9767900 | 414864 | 4617045 | 08139 | Mura | Sense accés | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Sense ús | 2020-09-28 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 2116 | 4.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-05-22 07:27 | |||||||||||
| 89510 | Aplec de Sant Joan de Fàbregues | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-de-sant-joan-de-fabregues-0 | <p><span><span><span>Font: informació oral del sr. Quim Marsal [Entrevista: 12-03-2021].</span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span>L’Aplec de Sant Joan de Fàbregues es celebra anualment el dia 24 de juny, diada de Sant Joan Baptista. Els actes consisteixen en una missa solemne a l’ermita de Sant Joan de Fàbregues i una arrossada popular. En l’actualitat està organitzat per l’ajuntament de Rupit i Pruit. </span></span></span></p> | 08901-214 | Sant Joan de Fàbregues - Rupit | <p><span><span><span>Temps enrera, l’aplec estava organitzat pel Centre Cultural i Parroquial de Rupit i els assistents es duien el dinar de casa seva.</span></span></span></p> | 42.0233900,2.4646900 | 455683 | 4652512 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89510-img6172.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Religiós/Cultural | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119 | 2116 | 4.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-05-22 07:42 | |||||||||
| 99488 | Aplec de Sant Joan de la Muntanya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-de-sant-joan-de-la-muntanya | <p><span><span><span>CASELLES I CASANOVA, J (1999). Pontons. Imatges d’abans d’ahir 1895-1975. Pontons. </span></span></span></p> | s. XX | S'ha perdut el ball. | <p><span><span><span><span><span>L’Aplec de Sant Joan de la Muntanya es celebra el 24 de juny, dia de Sant Joan Baptista davant l’ermita de Sant Joan de la Muntanya. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’acte central és la missa d’ofici cantada i un aperitiu a l’esplanada de davant l’ermita. </span></span></span></span></span></p> | 08168-167 | Ermita de Sant Joan de la Muntanya. | <p><span><span><span><span><span>Antigament també s’hi feia ball.</span></span></span></span></span></p> | 41.4080800,1.5249500 | 376713 | 4585109 | 08168 | Pontons | Obert | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08168/99488-167-aplec-1941.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic/Cultural | Inexistent | 2025-02-18 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 119 | 2116 | 4.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-05-22 07:32 | ||||||
| 58477 | Aplec de Sant Joan de les Torres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-de-sant-joan-de-les-torres | SANS, J. (2009). Dues històries paral·leles: Santa Magdalena de la Vall o del Soler i Sant Joan de les Torres. Inèdit. | XVII-XIX | Ja no s'hi va. | Antigament, el dia de Sant Joan es celebrava el tradicional aplec a Sant Joan de les Torres. Els veïns de les masies de les Torres i els de Pujalt hi anaven a peu per assistir a la missa solemne. | 08176-87 | Veïnat de les Torres | Tenim notícies documentals que al segle XVII ja s'hi celebrava l'aplec. L'any 1917 Mn. Jaume Corbatera ja diu que l'aplec feia poc que s'havia deixat de celebrar. | 41.6990400,1.4157600 | 368179 | 4617574 | 08176 | Pujalt | Fàcil | Dolent | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Dídac Pàmies i Marta Lloret | 98 | 2116 | 4.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-05-22 07:32 | |||||||||
| 66648 | Aplec de Sant Jordi | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-de-sant-jordi | XX | La diada de Sant Jordi és dia d'aplec a l'església romànica de Sant Jordi. Els actes consisteixen en una missa i en finalitzar l'ofici es fa el repartiment del panet. A l'entorn de l'església, la gent s'hi aplega per fer un mos amb el panet, es diu que era moment de tastar la llonganissa feta a la matança de l'any, ja que anys enrere eren moltes les cases que feien la matança del porc. De la gent que s'hi aplega molts es queden a dinar al lloc; la zona fa anys es va condicionar una font, unes graelles, taules i bancs. La diada finalitza amb ball de tarda. | 08268-158 | A l'ermita de Sant Jordi. | L'aplec té molt bona acollida entre els veïns del municipi, per bé que també hi acudeix gent d'altres poblacions. El format de l'aplec és el propi que simbolitza el vot del poble al sant en motiu d'alguna prometença; sembla que en el cas d'aquest aplec dedicat a Sant Jordi pot tenir relació amb alguna pesta que hi va haver per les contrades. En l'aplec s'ofereix als assistents un panet, s'explica que antigament la farina amb que es feien els panets era donada per una casa de pagès diferent cada any, tot fent rotació, així cada any li pertocava a una casa diferent. Durant un temps el cost de la farina es va assumir a mitges amb l'Ajuntament i la masia que li pertocava. Actualment es costeja des del consistori. | 42.1525400,1.8518800 | 405142 | 4667351 | 08268 | Cercs | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66648-foto-08268-158-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66648-foto-08268-158-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Religiós | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98 | 2116 | 4.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-05-22 07:37 | ||||||||||
| 43817 | Aplec de Sant Llatzer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-de-sant-llatzer | <p>CUNILL I FONTFREDA (1925-1928) L'ermita de Sant Llatzer. Butlletí del Centre Excursionista de Vic. Vic. P.13-16 PLADEVALL, A. (1974) L'ermita de Sant Llatzer a Calldetenes. Full Diocesà 3320. Vic.</p> | XVIII-XX | <p>Antic aplec que es celebrava el dia 12 de desembre coincidint amb la festivitat de Sant Llatzer. Aquesta manifestació de caràcter lúdico-festiva reunia bàsicament als habitants de Calldetenes, principalment als residents al nucli urbà del terme. La seva importància i incidència era de menor categoria que l'aplec de Sant Marc, on acudia gent de diverses poblacions. La celebracio començava amb una missa solemne celebrada pel mossèn de Calldetenes on es cantaven els goigos de Sant Llatzer. A la sortida es repartia pa beneït i si la climatologia ho permetia es ballaven sardanes. Tot i que la gent no acostumava a fer l'àpat del migdia en l'indret, ja que la proximitat de la capella permetia tornar a casa, sí que el dia era considerat festiu, i a la tarda s'acostumava a fer ball al café de la població.</p> | 08037-159 | Entorn rural de Calldetenes. Capella de Sant Llatzer. N-141-d km.1 (08500 Vic) | <p>La capella de Sant Llatzer és una capella d'època moderna, que segurament s'erigí sobre un antic padró o capelleta. Tot i no conèixer amb exactitud la data de la seva edificació, sabem que el 1533 ja estava alçada. L'orígen de la capella té relació amb el paraire vigatà Pere Alzines, que l'any 1530 va morir de pesta, disposant al seu testament una clàusula on es feia una donació destinada a l'aixecament d'una capella a l'oratori de Call de Tenes sota l'advocació de Sant Llatzer. Al 1778, amb la creació de la parròquia de la Mercè, Sant Llatzer va passar a dependre de dita parròquia, tenint cura d'ella el mossèn de Calldetenes. Tot i no pertanyer administrativa i geogràficament al terme de Calldetenes, parroquialment es tracta d'una capella pertanyent a la jurisdicció de l'església de la N.S. de la Mercè, i els calldetenencs l'han sentida com a pròpia. Segurament l'inici de la celebració de l'aplec coincideix amb aquest lligam a l'església parroquial de Calldetenes, i tot i ser una festivitat de caire menor, l'aplec fou celebrat fins a finals de la dècada del 1950. Actualment es continua celebrant una missa, malgrat l'escassa participació de la població de Calldetenes.</p> | 41.9258900,2.2716700 | 439611 | 4641804 | 08037 | Calldetenes | Fàcil | Dolent | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Sense ús | 2020-09-16 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 98 | 2116 | 4.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-05-22 07:17 | ||||||||||
| 43740 | Aplec de Sant Marc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-de-sant-marc | <p>AA.DD. ( 1995) Calldetenes. Imatges en el temps. Primera part (1911-1960). Ajuntament de Calldetenes. Calldetenes VILAMALA I SALVANS, J (2002) De Sant Martí de Riudeperes a Calldetenes. Passat i present d'un poble viu. Ed. El Mèdol. Calldetenes.</p> | XVI-XXI | Aquesta festivitat es va perdre durant la Guerra Civil Espanyola (1936-1939), ja que la capella va sofrir els atacs de les milícies republicanes, quedant desistida. Vora l'any 2000, gràcies a la iniciativa d'un grup de Calldetenencs ha estat recuperada amb èxit. | <p>Manifestació festiva que té lloc el diumenge més proper al 25 d'abril. Antigament, era considerada una de les festivitats més importats del cicle litúrgic. La gent anava a peu fins a la capella de Sant Marc al matí, i allà es feia un esmorzar amb llonganissa i embotit, i acte seguit una missa. Els assistents provenien dels pobles de Calldetenes, Sant Julià de Vilatorta, Santa Eugènia de Berga i Folgueroles, i era un acte molt concorregut per la vida social d'aquests municipis, on s'aprofitava per conèixer persones de l'altre sexe i iniciar relacions. Després de la missa, la gent es quedava a passar el dia. Ocasionalment es ballaven sardanes a la tarda. Actualment, a l'aplec s'hi puja en cotxe , i es celebra una missa. Després es ballen sardanes, i s'ha afegit el costum de fer rifes d'ous i pernils. Els cèntims que s'obtenen de la rifa es destinen al manteniment de l'església i la reparació de l'edifici. També s'ha introduït el costum de fer cantar als caramellaires de Calldetenes.</p> | 08037-82 | Entorn rural de Calldetenes (08506 Calldetenes) | <p>L'origen de l'aplec es remunta als inicis de la capella de Sant Marc (1530). Les consuetes de la capella permeten documentar aquest aplec al llarg dels segles XVII i XVIII, i expliquen que el dia de Sant Marc s'anava en processó fins a la capella i allà es trobaven els parroquians de Sant Julià de Vilatorta, de Santa Eugènia de Berga i de Sant Martí de Riudeperes, per oir missa i resar el rosari. Aquest aplec es va perdre a mitjans del segle XX, amb motiu de la Guerra Civil Espanyola (1936-1939), i fou recuperat a partir del 2000, a iniciativa dels propietaris del mas Sant Ponç - Josep Verdaguer i Ramon Mas - i altres calldetenencs . De totes maneres, la devoció pel sant no havia decaigut mai al poble, malgrat la destrucció de la capella durant la Guerra Civil. Actualment, aquesta festivitat s'ha consolidat amb molt d'èxit.</p> | 41.9158800,2.2925900 | 441337 | 4640678 | 08037 | Calldetenes | Obert | Bo | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | A més de l'Aplec, antigament també es tenia el costum de pujar en processó amb la figura del Sant Crist de Sant Martí de Riudeperes, en cas de sequeres, per tal de pregar per la pluja. | 98 | 2116 | 4.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-05-22 07:17 | ||||||||
| 87583 | Aplec de Sant Marc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-de-sant-marc-1 | <p><span><span><span><span><span>BALLUS, G. (2000): Guia de festes del Bages. Centre d’Estudis de Bages. Manresa</span></span></span></span></span></p> | XX | <p><span lang='CA'><span><span>El diumenge més proper a Sant Marc es celebra l’aplec en honor seu a l’ermita de Santa Cecília de Grevalosa, popularment anomenada de Sant Marc. Després de la missa solemne es beneeix el terme i els panellets que posteriorment es repartiran entre els assistents i posteriorment el sorteig de la mona o toia. </span></span></span></p> <p> </p> | 08059-163 | Església de Santa Cecília. Grevalosa | <p><span lang='CA'><span><span>Antigament s'anomenava la Festa Major de Grevalosa</span></span></span></p> | 41.6933400,1.6533700 | 387940 | 4616605 | 08059 | Castellfollit del Boix | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08059/87583-aplec-st-marc_0.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2021-06-29 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | Aplec amb gran assistència dels pobles veïns. El panet beneït s'organitza de manera privada entre les principals cases del veïnat. | 98 | 2116 | 4.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-05-22 07:22 | ||||||||
| 51084 | Aplec de Sant Marc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-de-sant-marc-0 | <p>VILADÉS, LLORENS; RAMON (2004). 'Tradicions i costums'. Erol . Suplement núm. 3</p> | XX | Aplec que es manté viu gràcies als veïns de Guardiola i Brocà.. | <p>Segons Ramon Viladés era costum en temps passats de que quant hi havia alguna pesta els fidels de les parròquies anessin en processó a venerar el sant perquè els deslliurés de les malalties, pestes o malalties. Normalment es feia signar un document per l'alcalde que feia complir que es portés a terme cada any. Segons l'autor, els aplecs de Sant Marc de Cal Bassacs, Montclar, Falgars foren conseqüència de les plagues de llagosta. En el cas de Sant Marc no queda clar que tingués el mateix origen tot i que apuntem a que si. L'aplec de Brocà va començar a aparèixer a la dècada dels quaranta després de la guerra civil i l'aplec es va celebrar fins els anys seixanta. La causa es deu a que el rector era molt gran i li costava molt pujar a Sant Marc. A més a Brocà hi havia poques cases habitades. Va ser en aquest moment que es traslladà a la parròquia de Sant Martí de Brocà molt més a prop. La tradició era que cada família de Brocà el dia abans de la vigília encenia una foguera davant de la capella de Sant Martí. La primera família que ho feia era la de castell per correspondre a la de més amunt i acte seguit ho feien la resta de familiars de les cases habitades en línia recta perquè es venguessin des del fons de la vall. A banda i banda de la capella de n'encenien dos més que corresponien amb els de les primeres. Cada any hi havia tres famílies que s'encarregaven d'encendre els focs , però l'encesa la feien els de castell per ser la més propera a Sant Marc. Acte seguit cada família encenia una foguera davant de casa seva. Dues famílies més s'encarregaven de recollir el blat Abans de la guerra a les famílies més pobres es donava un pa de 5 Kg. Al dia següent les famílies es trobaven a Sant Martí i pujaven a Sant Marc on celebraven l'eucaristia, es nomenava el prior i a la sortida en beneïen el pa i cantaven els goigs de sant Marc, avui perduts. Des d'allà el capellà beneïa el terme de Brocà per allunyar-los de les tempestes i les males collites (comunidor). Acte seguit es feia un dinar de germanor que cadascú preparava a casa seva. En acabat el prior que s'havia nomenat passava la bacina i les almoines que donaven al capellà. La festa continuava amb cançons i jocs per la mainada fins a fer-se fosc on tothom tornava a casa seva. La gent de les contrades deien que la festa de Sant Marc era una de les més importants. Avui dia la festa es continua celebrant. En record de les antigues fogueres, els veïns de Guardiola el dia abans pugen a Sant Marc, encenen una foguera que es veu des de tota la vall i fan un ressopó. L'endemà es celebra l'aplec a l'església de Sant Martí on es fa una eucaristia i en acabat es beneeix i reparteix el panet. Aquest e paga cadascuna de les famílies que habita o habitava a Brocà per ordre d'importància i sempre n'hi ha un que s'encarrega de preparar un dinar.</p> | 08099-186 | A Sant Marc de Brocà | 42.2647100,1.8988900 | 409187 | 4679754 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51084-foto-08099-186-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51084-foto-08099-186-3.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Altres | 2020-09-23 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Festa que es manté viva encara ara i el dia 25 d'abril on hi assisteixen multitud de veïns de la vall, tant de Guardiola com Bagà i naturalment de Brocà i Gavarrós. La informació de l'aplec actual ha estat facilitada per l'Ajuntament de Guardiola i la família Corominas Majoral. | 119 | 2116 | 4.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-05-22 07:27 |
Estadístiques 2026
patrimonicultural
Mitjana 2026: 3272,69 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?
Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml