Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 96768 | Aqüeducte de can Cua | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aqueducte-de-can-cua | <p>AA.VV (1995). Aqüeducte de Sant Pere de Riu. Dins <em>Autopistas i Arqueologia. Memòria de les excavacions en la prolongació de l'autopista A-19.</em> Autopistas CESA i Generalitat de Catalunya, pp. 231- 235.</p> <p><span><span><span><span lang='CA'>BONET i GARÍ, Lluís (1983). <em>Les masies del Maresme. Estudi de les masies, elements defensius, ermites i molins</em>. Barcelona: Centre Excursionista de Catalunya i Editorial Montblanc.</span></span></span></span>CABAÑAS, Núria (2009). <em>Memòria. Intervenció arqueològica a Can Cua/Pont del Diable-Xarxa de sanejament Alt Maresme Nord (Tram Riera) Pineda de Mar, Maresme</em>. Núm. mem. 10324.</p> <p>CASTRO, Oscar de; MONTLLÓ, Jordi (2010). <em>Memòria de la intervenció arqueològica realitzada l'any 2010 a Can Cua / Pont del diable - Xarxa de sanejament Alt Maresme Nord (Tram Riera).</em> Núm. mem. 9768.</p> <p>CLARIANA I ROIG, J.F (1981). 'L'aqüeducte romà de Pineda de Mar (el Maresme)', dins <em>Laietania</em>, núm. 1.</p> <p>FERNÁNDEZ CASADO, C (1972). <em>Acueductos romanos en España</em>. Madrid: Instituto Eduardo Torroja.</p> <p><span><span><span><span lang='CA'>GARRIGA, Joan, BUSQUETS, Francesc (2019). La Vall de la Riera de Pineda en època romana (Pineda de Mar. Alt Maresme). Dins <em>Laietania, núm. 20. Estudis d’història i d’arqueologia de Mataró i el Maresme</em>. Actes del 1er Simpòsium d’arqueologia laietana; pp. 159-169. Ajuntament de Mataró. Centre de Patrimoni Arqueològic i Natural.</span></span></span></span></p> <p>LLEONARD, R. (1976). <em>Gestions per salvaguardar l'aqüeducte romà de Pineda de Mar</em>. Memòries SAM, núm. 8.</p> <p>NADAL, Esteve. (2009). <em>Intervenció arqueològica a Can Cua / Pont del Diable - Xarxa de sanjeament Alt Maresme Nord</em>.. Núm. mem. reg. 8844.</p> <p>PONS GURI, J.M (1943). Hallazgos en las proximidades del acueducto romano de Pineda. Dins <em>Ampurias</em>, núm. V, pp. 252-255.</p> <p>PONS GURI, J.M (1989). <em>Recull d'estudis d'història jurídica catalana</em>. Barcelona.</p> <p><span><span><span><span lang='CA'>PONS i GURI, Josep Maria i RODRIGUEZ BLANCO, Jesús. (2000). <em>Els noms de lloc a l’alt Maresme dels segles IX-XII. Antics termes de Montpalau, Palafolls i Tordera</em>. Arenys de Mar: Els llibres del set-ciències. Col·lecció Memòria històrica, núm. 4; pp. 96.</span></span></span></span></p> <p>PUIG I CADAFALCH, J (1934). <em>L'arquitectura romana a Catalunya</em>. Barcelona.</p> <p>PRAT I PUIG, F (1936). <em>L'aqüeducte romà de Pineda</em>. Barcelona: A.I.E.C.</p> <p>SERVEI D'EXCAVACIONS I ARQUEOLOGIA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (1937). Inventari provisional d'estacions i monuments arqueològics del patrimoni històrico-artístic de Catalunya.</p> <p>SOLER i CASELLAS, Albert (1978). 'Estudi preliminar de les troballes romanes a Can Roig (Pineda de Mar)', dins <em>Quaderns de Prehistòria i Arqueologia del Maresme</em>, núm. 5-6, pp. 157-166.</p> <p>SOLER I CASELLAS, Albert (1980).'Troballes romanes a Can Roig (Pineda de Mar) II', dins <em>Quaderns de Prehistòria i Arqueologia del Maresme</em>, núm. 10.</p> <p>SOLER I CASELLAS, Albert (1982). 'Troballes romanes a Can Roig (Pineda de Mar) III', dins <em>Quaderns d'Arqueologia i Història del Maresme, </em>núm.11-12.</p> | II-III dC. | <p>L'aqüeducte de can Cua és una obra d'enginyeria atribuït a l'època romana dels segles II-III dC. en els seus orígens. Es descriu per primera vegada en un estudi de F. Prat i Puig publicat per l'Institut d'Estudis Catalans, l'any 1936, i que avui encara és la font principal de tots els estudis posteriors. S'iniciava al començament de la vall, situat uns 200 m. més amunt de la masia de can Bofill o Bofí, a una altura d'uns 65 m. Mesurava aproximadament 3.500 m. de longitud, amb un desnivell de 40 m. i un pendent d'uns 11'5 mm per metre. El canal tenia una amplada de 25 a 32 cm i una altura de 20 cm.</p> <p>Tenia 20 arcades al torrent de can Palau i 7 al de can Cua. Eren arcades de 3 o 4 metres de llum i d'alçària una mica més gran. El canal estava revestit amb <em>opus testaceum</em> i <em>opus signinum</em>. Hi ha grans trams en els que el canal era subterrani, obert al sauló. Acabava, segons aquell estudi, a prop de la masia de can Roig, que és una vil·la romana. Les restes que es conserven en l'actualitat són quatre arcades del tram que travessa el torrent de can Cua. Només es conserva en una longitud de 28'5 m. La seva alçària és d'entre 3'90 i 5'12 m. El punt d'unió de l'arc presenta forma d'espiga. Del canal pel qual passava l'aigua ja no se'n conserven indicis, només a 2'5 m. del principi es poden apreciar restes <em>d'opus testaceum</em>.</p> <p>Prat i Puig (1936) va identificar un total de 15 trams, dels quals els més importants eren els que contenien arcs (trams G [can Marquès, anomenat també de Sant Pere de Riu], N [can Palau de la Guitarra], R [can Roig] i M [can Cua]). D’aquests quatre trams, avui dia tan sols s’han conservat el primer i l’últim. La resta de trams bé s’han destruït, bé han caigut en l’oblit.</p> <p>Joan Garriga (2919) destaca la redescoberta de tres trams i un fragment caigut, documentats per Prat i Puig i que havien restat oblidats, ja que en cap publicació s’ha trobat res esmentat sobre aquestes parts. Cal esmentar que en un d’aquests trams encara es conserva part del revestiment interior de la canal.</p> <p>Aquests trossos d'aqüeducte es troben situats entre els trams de can Marquès i el de can Cua, i bé podrien ser els documentats per Prat i Puig amb les lletres I, J i K, tot i que els arbres i els arbustos no permeten distingir bé quants trams es poden diferenciar (tres o quatre). El tros caigut és fàcilment reconegut com un dels trossos despresos agrupats a la lletra L (PRAT i PUIG 1936: 11), ja que dins l’estudi de Prat i Puig el trobem fotografiat (PRAT i PUIG 1936: 19). </p> | 08163-62 | Can Cua, s/n | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Amb motiu de la redacció del projecte de consolidació, restauració i condicionament de l'aqüeducte, l'any 1995, es va efectuar una intervenció arqueològica per tal de delimitar i observar l'estat de conservació dels seus fonaments o basaments. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Durant la prospecció efectuada el 2008, amb motiu de la revisió de la Carta Arqueològica del Maresme, es varen documentar les restes d'una estructura de cronologia i funcionalitat indeterminades, probablement relacionada amb l'aqüeducte, al talús enfront d'aquest seguint la mateixa orientació que l'aqüeducte. </span></span></span></span></span></p> | 41.6413788,2.6813071 | 473459 | 4610009 | 08163 | Pineda de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96768-5301.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96768-5302.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96768-5303.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96768-5304.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96768-5305.jpg | Legal | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Científic/Cultural | BCIN | 2024-11-05 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | En els camps més propers es documenta un jaciment arqueològic d'època protohistòrica. | 83|80 | 49 | 1.5 | 1760 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-05-27 10:07 | |||||
| 92425 | Aqüeducte de de Santa Maria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aqueducte-de-de-santa-maria | <p><span><span><span>ALABERN i VALENTÍ, Josep (2002): “Introducció: la Sèquia de Manresa” i “La Sèquia, infraestructura tècnica” a <em>Al voltant de la construcció de la Sèquia de Manresa</em>. Manresa, Col·legi d’Enginyers Tècnics de Catalunya; Col·legi d’Enginyers Tècnics Industrials de Manresa.</span></span></span></p> <p><span><span><span>ALABERN i Valentí, Josep (2004): “La Sèquia de Manresa”, a <em>I Col·loqui Internacional d’irrigació, energia i abastament d’aigua: els canals a Europa a l’Edat Mitjana</em>. Manresa, Parc de la Sèquia (publicació digital), p. 7-15.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon; BENÉITEZ, Vicenç (2002). <em>Balsareny: història en imatges (1897-1975)</em>. Col·lecció Fotografia històrica, 12. Angle Editorial; Centre d’Estudis del Bages, Manresa, p. 15-16.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon (2010). <em>Noms de lloc, de casa i de persona de Balsareny.</em> Institut Cartogràfic de Catalunya, Barcelona, p. 108.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>CASES i IBÁÑEZ, Adrià (2004): <em>Les pedres de la Sèquia. Un recorregut pel seu paisatge</em>. Manresa, Centre d’Estudis del Bages; Col·legi d’Arquitectes de Catalunya. Col·lecció Guies, núm. 5, Manresa.</span></span></span></p> <p><span><span><span>FRANQUESA, T; RECASENS, J (1983): <em>Coneguem la Sèquia</em>. Manresa, Caixa d’Estalvis de Manresa.</span></span></span></p> <p><span><span><span>PIÑERO, Jordi (2010), <em>La Sèquia de Manresa. Estudi històric i documentació del patrimoni associat a un canal d’origen medieval</em>, estudi inèdit per a l'Ajuntament de Manresa, Manresa.</span></span></span></p> <p><span><span><span>SARRET i ARBÓS, Joaquim (1906): <em>La Cèquia de Manrèsa</em>. Manresa.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span>SERRA SALA, Joan M.; CARRETÉ PARERA, Ramon (2005). <em>Balsareny, ahir i avui</em>. Ajuntament de Balsareny, p. 49-55.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>TORRAS, Marc (2004). “Els inicis de la Sèquia de Manresa”, a <em>I Col·loqui Internacional d’irrigació, energia i abastament d’aigua: els canals a Europa a l’Edat Mitjana</em>. Manresa, Parc de la Sèquia (publicació digital), p. 198-207.</span></span></span></p> | XIV | <p><span><span><span>Aqüeducte de la Séquia de Manresa anomenat popularment Pont de Santa Maria. És un dels tres aqüeductes monumentals d’aquesta infraestructura medieval que es troben en el seu recorregut principal. Salva el desnivell provocat per la riera del Mujal, pocs metres abans que aquesta desemboqui al Llobregat. Es troba als afores de la població de Balsareny pel sector est, en el km 1,3 des de l’inci de la Séquia. Al costat té un altre pont, conegut com el Pont del Riu, per on actualment hi passa la carretera d’Avinyó.</span></span></span></p> <p><span><span><span>És un aqüeducte de pedra de tres arcs escarsers que fa 36 metres de llarg i entre 5 i 6 metres d’alçada. Té la particularitat que els arcs són força baixos, de manera que la part superior destaca com una massa de pedra compacta. El parament és força irregular, i s’hi poden distingir dos tipus d’aparell. El de la part superior és una mica més regular, amb alguns carreus més o menys escairats. No es pot descartar que aquesta part alta correspongui a una refecció posterior. Els arcs són perfilats amb una filada de dovelles i, en un cas, amb una doble filada. Per la cara nord els pilars estan protegits amb trencaaigües de secció triangular.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Aquesta obra tant fa la funció d’aqüeducte com de pont. És a dir, l’aigua de la Séquia continua circulant pel seu interior, i la plataforma superior, habilitada amb unes baranes, permet el pas de persones i de vehicles. Just a la sortida del pont trobem una fita on hi ha esculpit l’escut de Manresa i la data de 1890. És una de tantes fites que recorda que el recorregut de la Séquia formava part antigament del municipi de Manresa.</span></span></span></p> | 08018-176 | Sector central del terme municipal, als afores de Balsareny. | <p><span><span><span><span>La Séquia de Manresa és una de les obres d’enginyeria hidràulica més importants de la Catalunya medieval. </span>Per fer front a una greu sequera el Consell de la Ciutat de Manresa decidí construir una gran séquia, projecte que va obtenir el permís del rei Pere III. La direcció de l’obra va anar a càrrec de Guillem Catà, mestre liniador de la ciutat de Barcelona i un dels millors especialistes en aquell moment. Una primera part de les obres (des de l’inici a Balsareny fins a arribar al terme de Manresa) es va portar a terme entre 1339 i 1377. </span></span></span></p> <p><span><span><span>En la part inicial la Séquia havia de passar per terrenys sota el castell, que eren propietat del baró de Balsareny, i per això la ciutat de Manresa va comptar amb el permís dels castlans, Ramon de Peguera i Mateu de Vilallonga. Les obres van començar aviat i del mateix any 1339 ja daten la resclosa i l’aqüeducte de Santa Maria. L’aqüeducte de Conangle fou construït el 1340, el mateix any que el bisbe de Vic va posar l’entredit a la ciutat de Manresa quan la Séquia va entrar a les terres del terme de Sallent.</span></span></span></p> | 41.8603300,1.8798700 | 407030 | 4634875 | 08018 | Balsareny | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92425-aqueducte-santa-maria-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92425-aqueducte-santa-maria-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92425-aqueducte-santa-maria-i-fita.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92425-aqueducte-santa-maria-2.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Productiu | Inexistent | 2023-02-23 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Altres denominacions: Pont de Santa Maria, Pont de la Séquia Mujal (PGOU)Forma part de la ruta de la Séquia, senyalitzada pel Parc de la Séquia. Té un plafó informatiu. | 85 | 49 | 1.5 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-05-27 09:52 | ||||||
| 78377 | Aqüeducte de l'Aníjol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aqueducte-de-lanijol | Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Sant Vicenç de Torelló (Osona). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. MARISTANY, M. (1998). Els ponts de pedra de Catalunya. Barcelona: Generalitat de Catalunya: Editorial 92. | XIX | La part del tauler es troba coberta de vegetació. | L'aqüeducte de l'Aníjol està situat al torrent de l'Aníjol, prop de la seva desembocadura al riu Ges. L'estructura actual comprèn almenys dues etapes constructives diferents, que probablement es corresponen a la reconstrucció efectuada després de l'aiguat que va emportar-se el molí contigu. La part més antiga està situada al costat de migdia i consta de cinc arcs de mig punt ceràmics que es recolzen sobre pilars. El pilar de l'ull central està reforçat amb un esperó fet de carreus. El parament dels murs és de maçoneria i els arcs i la barana del primer tauler són ceràmics. En fer-se més alt el pont, es va construir una paret de maçoneria i una barana acabada amb una imbricació ceràmica. Al costat de tramuntana hi trobem la part reconstruïda, amb tres arcs escarsers ceràmics de majors dimensions. El parament dels murs en aquest tram és de còdols lligats amb morter. La part per on circulava l'aigua es troba aïllada amb formigó. | 08265-18 | Torrent de l'Aníjol | L'aqüeducte de l'Aníjol formava part del molí del Mas Andreu, que va endur-se l'aiguat de l'any 1940. Fins aleshores, l'aigua del riu Ges era desviada a través d'una resclosa, que avui encara existeix, des d'on es conduïa l'aigua, passant per un rec i per l'aqüeducte, fins al molí del Mas Andreu. Segons un testimoni gràfic de principi del segle XX, el molí constava de dos edificis i un cos en forma de torre, situat al costat de l'aqüeducte, des d'on probablement es distribuïa l'aigua. En aquest també es constata que l'estructura va ser ampliada posteriorment. | 42.0649200,2.2792700 | 440371 | 4657236 | 08265 | Sant Vicenç de Torelló | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78377-foto-08265-18-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78377-foto-08265-18-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78377-foto-08265-18-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | A l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya es denomina Pont de l'Aníjol. | 119|98 | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-05-27 10:12 | |||||||
| 57251 | Aqüeducte de l'Espelt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aqueducte-de-lespelt | Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental d'Òdena, Diputació de Barcelona, Servei del Patrimoni Local i Ajuntament d'Òdena. Barcelona, 2013. MARTÍ I FIGUERAS, Joan (1974) 'L'aqüeducte de l'Espelt', Miscel·lànea Aqualatensia, 2, Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada, Igualada, p.199-229. MESTRE CASANOVA, Josep-Vicenç (1995): 'L'Espelt: Origen i Evolució', Miscellanea Aqualatensia VII, Ajuntament d'Igualada i Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada, Igualada, pp. 185-213. TERMENS i GRAELLS, Miquel (1988): 'Òdena', Història de les Comarques de Catalunya. Anoia, vol. I, Editorial Parcir Edicions Selectes, Manresa, p. 189 | XIX | A l'interior la vegatació ha malmès la volta i hi ha trams absolutament inaccessibles per una persona | L'aqüeducte que proporciona aigua a la ciutat d'Igualada s'origina a l'Espelt i finalitza als dipòsits de la Plaça de l'Enxub d'Igualada. Surt a l'exterior per dos lloc, pel pont Xic i pel pont Gran, que supera el torrent de Valldaura. Total del recorregut és de 3.828 metres, incloses diverses ramificacions: Origen - 693 m d'aqüeducte - Pou Santa Magdalena - 1.155 m d'aqüeducte - Pont Xic - 507 m d'aqüeducte - Pont Gran - 1.299 m d'aqüeducte - Dipòsits de l'Enxub. | 08143-178 | De l'Espelt a la Plaça de l'Enxub d'Igualada | L'any 1736 l'abastament d'aigua dels igualadins s'efectua amb pous i cisternes particulars (destaquen dos grans pous, el del convent de Sant Agustí i el dels Caputxins), una font dins de la muralla, una font al costat de la muralla i una altra una font propera L'any 1749 la situació és molt dramàtica (ho diuen dos metges i un cirurgià): 'Las aguas de la villa de Igualada son muy escasas y pesadas, poco útiles para la salud, a más desto son infectas por razón de los aqueductos que pasan y dan dentro la villa, experimentandose algunas veces salir por las fuentes algunas immundicias comunicadas de lugares immundos...' L'any 1756 sembla que la situació millora una mica. Ja es parla de la construcció del pilar d'una font nova aleshores, la que coneixem avui en dia com Font Vella. L'any 1790 Fra Climent de Sant Martí, caputxí, va presentar un estudi, a instàncies del Corregidor de Vilafranca del Penedès, per portar aigua de l'Espelt a les fonts igualadines El projecte que tindria un cost d'entre 20 i 22 mil lliures barcelonines, reunia el cabals de tres fonts d'Òdena: torrent i font de can Masarnau, torrent i font de mas Pons i la font del Poal L'estudi va costat 258 lliures i 16 sous (inclòs el tub de llauna on es va guardar l'estudi). L'Ajuntament va regalar al caputxí: '...una cuita de xocolata que costà 16 lliures, 17 sous, 9 diners; un pot amb 4 lliures de tabac, que costa 15 lliures, 7 sous i 6 diners; mocadors i calçotets, que costaren 3 lliures, 11 sous i 6 diners...' A finals de segle XVIII la situació d'abastament d'aigua a Igualada s'anava agreujant. Finalment el 12 de setembre de 1806 el Real i Suprem Consell de Castella va aprovar el projecte de l'obra de subministrament de les aigües de l'Espelt a Igualada. El 5 de febrer de 1807 comencen les obres. Dirigeix les obres Pere Serra Bosch, arquitecte hidràulic Amb motiu de la Guerra del francès l'any 1808 s'aturen les obres. L'any 1816, després de reorganitzar la Junta d'Obres i trobar finançament, es reprenen les obres. El 7 de novembre de 1816 s'enderroca el Portal de Custiol de les muralles de la ciutat d'Igualada per utilitzar les pedres per la construcció de l'aqüeducte de l'Espelt. L'11 de juliol de 1818, Francesc Llansana de l'Espelt cedeix la seva deu a perpetuïtat a l'Ajuntament d'Igualada per 15 lliures. El 15 de juliol de 1818, Faust Amigó ven la deu que posseeix a l'Espelt a l'Ajuntament d'Igualada a perpetuïtat per 120 lliures. El 25 de juliol de 1821 s'acaben les obres i els igualadins ja poden anar a buscar l'aigua a l'Enxub. No fou fins 11 anys després, l'11 de juny de 1832, quan va arribar a la Font de Neptú. | 41.5902000,1.6014500 | 383434 | 4605223 | 1821 | 08143 | Òdena | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08143/57251-foto-08143-178-2.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Estructural | 2023-01-30 00:00:00 | Josep-Vicenç Mestre i Casanova | Pere Serra Bosch | Descripció extreta de la fitxa de l' Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental d'Òdena, Diputació de Barcelona, Servei del Patrimoni Local i Ajuntament d'Òdena. Barcelona, 2013. | 98 | 49 | 1.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-05-27 10:02 | |||||
| 99124 | Aqüeducte de la Baixada del Mas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aqueducte-de-la-baixada-del-mas | <p><span><span><span><span><span><span>OCHOA GONZÀLEZ, Juli (1995). “Inventari de les mines d’aigua”. <em>Miscel·lània d’Estudis Santjustencs</em>, núm. 6, p. 187-208.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>RIERA PRENAFETA, Francesc (1995). 'Història general de la mineria d'aigua al nostre terme i en particular de la mina Torreblanca i de la Companyia d'Aigües Potables de Sant Just Desvern'. <em>Miscel·lània d’Estudis Santjustencs</em>, núm. 6, p. 47-85.</span></span></span></span></span></span></p> | XIX-XX | <p>L'aqüeducte travessa la Baixada del Mas, salvant l'antic torrent, amb un desnivell a cota més alta al marge dret del torrent i més baixa al marge esquerre. Per tant, per la seva inclinació, l'aigua circularia per gravetat del marge dret a l'esquerra. </p> <p>La seva estructura construïda amb maó massís presenta dos arcs, un de punt rodó i un segon escarser, que descansen sobre un robust pilar central de maó massís lligat amb morter. Les dues arcuacions sostenen el canal a la part superior, una part de ciment, que presenta una lleugera inclinació. </p> <p>Cal destacar l'acumulació de concrecions calcàries, d'un gruix considerable, que recobreix part de l'estructura de l'aqüeducte, acumulada per anys de circulació d'aigua pel canal superior. </p> | 08221-269 | Baixada del Mas, s/n. | <p><span><span><span><span><span><span>Les mines d'aigua són estructures hidràuliques molt abundants a Sant Just Desvern, que es proveeixen de desenes de deus de la Serralada de Collserola. Des dels punts de captació, galeries excavades al subsol han conduït l'aigua des de fa segles a diferents punts de la població, creant una xarxa complexa sota terra de tot el terme municipal, des de la muntanya al nucli urbà. Associades a les galeries, que queden amagades a la vista, les mines es deixen veure a partir d'estructures exteriors com portelles de registre, repartidors, pous d'extracció i d'altres elements que ens indiquen la seva situació, com els aqüeductes. </span></span></span></span></span></span></p> <p>Un exemple d'aqüeducte, ja desaparegut, estava al carrer de la Salut i canalitzava de forma exterior l'aigua d'un ramal de la mina Torreblanca.</p> <p>Portava l'aigua als horts del Mas Cardona.</p> | 41.3890811,2.0766804 | 422805 | 4582361 | 08221 | Sant Just Desvern | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/99124-20250104134141.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/99124-20250104134131.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/99124-20250104134132.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/99124-img20250217112607.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/99124-img20250326113741.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Sense ús | Inexistent | 2025-09-23 00:00:00 | David Torres Rodríguez - Kuanum | Desconeguda | 119|98 | 49 | 1.5 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-05-27 10:12 | ||||||
| 82208 | Aqüeducte de la Riera de Carme | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aqueducte-de-la-riera-de-carme | XVI-XVIII | Està en desús i li manca manteniment regular. Li manquen també filades de pedra a la part superior i està pres per la vegetació. | Just al costat on el torrent de les Garrigues aboca les seves aigües a la riera de Carme, i salvant aquest segon curs fluvial, es conserva aquest antic aqüeducte construït sobre el pas de la riera de Carme a mode de pont (de fet, en els últims decennis ha exercit aquesta funció). Està fet amb blocs escairats de pedra local de turo i té dos òculs o ulls formats per dos arcs lleugerament rebaixats i adovellats que reposen en un gran pilar central fet també de blocs de pedra quadrangulars força ben tallats. Des de la seva construcció, aquesta sòlida estructura ha aguantat dempeus totes les rierades sofertes. | 08165-87 | Riera de Carme | Aquesta estructura, identificada o coneguda popularment com a ‘pont', és en realitat és un aqüeducte relacionat amb l'element patrimonial conegut com ‘Rec del Coca' ubicat dins el nucli de la Pobla de Claramunt. L'estructura del ‘pont' funcionava junt amb la resclosa que es va construir a prop de Cal Patera (ja dins el terme municipal de la Torre de Claramunt), tot plegat construït i en funcionament principalment durant els segles moderns (XVI-XVIII) per donar servei al rec del Coca. Per iniciativa d'un grup de veïns, cap el 2010-2011 va ser objecte d'una neteja de la vegetació que el cobria i es va desbrossar també l'antic camí d'accés a l'estructura. | 41.5452500,1.6652000 | 388670 | 4600148 | 08165 | La Pobla de Claramunt | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82208-foto-08165-87-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | IMATGE 1: Fotografia d'Andreu Miquel i Bisbal, any 1999.També anomenat popularment 'Pont Romànic'.A l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, a la fitxa del pont de Cal Marió (allà anomenat 'Pont sobre la riera de Carme'; IPA5924), apareixen per error fotografies d'aquest aqüeducte. | 119 | 49 | 1.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-05-27 10:07 | ||||||||
| 48194 | Aqüeducte de la Societat General d'Aigües de Barcelona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aqueducte-de-la-societat-general-daigues-de-barcelona | <p>ALSINA BOIX, Neus; JUBANY PINÓS, M. Àngels (2018). 'El municipi de Dosrius durant el segle XIX. Les transformacions en l'obra pública'. XI Trobada d'Entitats de Recerca Local i Comarcal del Maresme: el desenvolupament urbanístic dels pobles del Maresme. Vilassar de Mar: Centre d'Estudis Vilassarencs, p. 114-116. ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.OE.03/080. COMPAÑÍA DE AGUAS DE BARCELONA (1873). Aguas de Dos-Rius. Barcelona: La Compañía, p. 6-9. JO, Josep (1988). 'Comunitat d'usuaris de l'aigua'. El Comú, núm. 1, p. 9. JUBANY I PINÓS, M. Àngels; ALSINA I BOIX, Neus (1990). 'El medi natural: Les Aigües (II)'. El Comú, núm. 13, p. 19-23. RAMIS NIETO, Josep. 'La ruta de l'aigua: un recorregut per l'aqueducte de Dosrius a Barcelona'. A Dosrius. Una visita al passat. 4-15 d'agost de 2017. Bloc. Accés el 27 de setembre de 2017. RAMIS NIETO, Josep. 'Palau, García y Compañía. L'aventura empresarial de Melcior de Palau per portar l'aigua de Dosrius a Mataró (1857-1865)'. A Dosrius. Una visita al passat. 2-14 de setembre de 2017. Bloc. Accés el 27 de setembre de 2017. RIERA, J.M.; JUBANY, M.A.; ALSINA, N. (2009). Itineraris pel municipi de Dosrius: un tomb pel nucli antic de Dosrius, un passeig per Canyamars, una volta pel Far, l'aigua, el nostre signe d'identitat. Dosrius: Ajuntament de Dosrius, p. 15.</p> | XIX | <p>Conjunt de galeries i barratges o preses subterrànies que transportaven les aigües de Dosrius cap a les poblacions de Mataró i Barcelona. Les galeries d'absorció i conducció d'aigua estan cobertes amb voltes d'arc de mig punt, amb els murs revestits amb peces ceràmiques. Presenten unes obertures laterals per captar l'aigua que es filtra i estan controlades mitjançant pous i casilles, majoritàriament bastits en maons. Aquest sistema està format per tres grans barratges o preses subterrànies: el de Batllori (a la masia de ca l'Estapé), amb 73 contenidors al seu recorregut i l'aigua circulant mitjançant la Galeria Vella, i els de Xullat i Tarau (prop de la masia de can Tarau), amb 17 contenidors a través de la Galeria Nova. Ambdues galeries estan enllaçades a la Casilla Courtin. Des d'aquest punt, continuen com a dues conduccions independents en paral·lel a la riera de Dosrius, travessant el Molí de can Terrades i la masia de can Gemir, fins a la Casa Nova, moment en que s'uneixen en una sola conducció que marxa en direcció Argentona i Mataró. Destaca la casilla de ca l'Estapé, arquitectònicament molt semblant a la Courtin, i els pous dels camps de la masia de can Pinsana i de can Martorell (amb la seva mina), el de can Tarau i, probablement, un dels pous de la masia de can Terrades del Molí.</p> | 08075-284 | Terme municipal de Dosrius | <p>Fins a mitjans del segle XIX, l'abundància d'aigua a l'aqüífer de Dosrius formava inundacions i aiguamolls en diverses zones del terme. En aquest sentit, l'any 1857 es va formar la companyia Palau, García y Compañía, una societat mataronina que pretenia captar i conduir les aigües de la conca hidrogràfica de Dosrius fins a Mataró. L'any 1862 van obtenir el dret a l'aprofitament de l'aigua del subsòl dosriuenc, per part del Ministeri de Foment. L'any 1867, aquesta societat va vendre els mateixos drets a la Companyia d'Aigües de Barcelona, una societat belga constituïda per conduir l'aigua de Dosrius fins a Barcelona. Els drets de concessió i la titularitat a la Societat General d'Aigües de Barcelona (SGAB), sobre la totalitat de l'aigua de les lleres de Dosrius, Canyamars, el Far i Rials, data del 8 d'abril de 1882 i era per temps il·limitat. Els plànols de les obres de construcció són de l'any 1868 i foren fets per l'enginyer Manuel Valera. Els materials emprats foren maons d'argila, probablement fabricats amb argiles del terme. Les obres finalitzaren l'any 1882. A principis de la dècada dels anys 90 del segle XX, l'aqüífer fou contaminat a conseqüència del llançament de purins prop del barratge Batllori, i també per les aigües residuals que provenien de can Massuet del Far. L'any 1991, la Junta d'Aigües inicià un expedient de caducitat de la concessió que tenia la Societat General d'Aigües de Barcelona, per haver-se complert el termini legal vigent. A principis del segle XXI estava en vies de resolució. Al marge de les galeries i els barratge, les Les principals mines de captació són: Mina Roselló, Mina Juliana de Lentisclà, Mina Larit, Mina Manso Estapé, Mina Mas Pi, Mina Hort d'en Xicoy, Mina Fondo del Xullat, Mina Hort del Xullat, Mina Hort de la Quiteria, Mina Hort del Farré, Mina la Recelosa, Mina Manyans, Mina Hostal de Dos Rius, Mina Creu d'en Martorell.</p> | 41.5928400,2.4051300 | 450421 | 4604742 | 1868-82 | 08075 | Dosrius | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48194-foto-08075-284-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48194-foto-08075-284-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48194-foto-08075-284-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Productiu | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 49 | 1.5 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-05-27 09:57 | ||||||||
| 92431 | Aqüeducte de la Vinya d’en Martí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aqueducte-de-la-vinya-den-marti | <p><span><span><span>CANYELLES, Magí (1896). Descripció de la Grandesa y Antiguitats de la ciutat de Manresa – sigle XVII, Biblioteca Històrica Manresana, Manresa, Impremta d’Anton Esparbé (obra originària del 1680), <span>p. 158, 163.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon (2010). <em>Noms de lloc, de casa i de persona de Balsareny.</em> Institut Cartogràfic de Catalunya, Barcelona, p. 109.</span></span></span></p> | XIV-XIX | Envaït per la vegetació | <p><span><span><span>Petit aqüeducte de la Séquia de Manresa format per un sol arc i emplaçat sobre un petit torrent, anomenat del Balç o del Senyor Francisco. Es troba en un tram de la Séquia cobert, i actualment ha quedat envaït per la vegetació i amb prou feines és visible la volta lleugerament arquejada sota la qual passa el torrent.</span></span></span></p> | 08018-181 | A la Séquia de Manresa. Sector central del terme municipal. Prop de la fàbrica del Molí | <p><span><span><span>La Séquia de Manresa és una de les obres d’enginyeria hidràulica més importants de la Catalunya medieval. Per fer front a una greu sequera el Consell de la Ciutat de Manresa decidí construir una gran séquia, projecte que va obtenir el permís del rei Pere III. La direcció de l’obra va anar a càrrec de Guillem Catà, mestre liniador de la ciutat de Barcelona i un dels millors especialistes en aquell moment. Una primera part de les obres (des de l’inici a Balsareny fins a arribar al terme de Manresa) es va portar a terme entre 1339 i 1377. </span></span></span></p> <p><span><span><span>En la part inicial la Séquia havia de passar per terrenys sota el castell, que eren propietat del baró de Balsareny, i per això la ciutat de Manresa va comptar amb el permís dels castlans, Ramon de Peguera i Mateu de Vilallonga. Les obres van començar aviat i del mateix any 1339 ja daten la resclosa i l’aqüeducte de Santa Maria. L’aqüeducte de Conangle fou construït el 1340, el mateix any que el bisbe de Vic va posar l’entredit a la ciutat de Manresa quan la Séquia va entrar a les terres del terme de Sallent.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’aqüeducte o pont de la Vinya d’en Martí ja s’esmenta amb aquest mateix nom en la descripció de la Séquia de Manresa que va fer Magí Canyelles (1896: 158) al segle XVII, entorn del 1680. El seu origen és medieval però deu haver sofert diverses reparacions al llarg dels segles.</span></span></span></p> | 41.8512400,1.8750600 | 406618 | 4633871 | 08018 | Balsareny | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92431-aqueducte-vinya-marti-6.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92431-aqueducte-vinya-marti-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92431-aqueducte-vinya-marti-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92431-aqueducte-vinya-marti-5.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Productiu | Inexistent | 2023-02-23 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 94|98|85 | 49 | 1.5 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-05-27 09:52 | ||||||
| 93103 | Aqüeducte de les aigües a Vilanova i la Geltrú | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aqueducte-de-les-aigues-a-vilanova-i-la-geltru | <p><span><span><span><a>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic del terme municipal de Castellet i la Gornal. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</a></span></span></span></p> <p><span><span><span>TUBAU, A. (2002): Vilanova i la Geltrú i el repte de l’aigua. De l’aigua vella (1861) a l’aigua d’Abrera (1998). </span></span></span></p> <p><span><span><span><a>TUBAU, A. (2006): L’abastiment d’aigua potable a la comarca del Garraf. El cas de Vilanova i la Geltrú a Actes de VI Jornades d’Arqueologia Industrial de Catalunya, 2003. </a></span></span></span></p> | XIX | Malmès i cobert pel pantà de Foix l’any 1929 | <p><span><span><span><span><span>Antic aqüeducte que portava aigua potable des de Castellet de la Gornal fins a Vilanova i la Geltrú. L’aqüeducte fou anomenat oficialment “Principe Alfonso”. Actualment, el tram de l’aqüeducte que passa pel pantà de Foix està cobert per les aigües del pantà i l’aigua s’ha canalitzat per un altre indret. </span></span></span></span></span></p> | 08058-16 | Pantà de Foix. Est de Castellet | <p><span><span><span><span><span>Al segle XIX l’empenta industrial, la necessitat de l’aigua pels conreus i pel consum públic va propicià que des del govern es permetés “abrir catas y hacer zanjas y pozos para buscar aguas subterráneas, sin otra sujeción que a las regles del derecho común”. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El nucli de Vilanova i la Geltrú requeria d’aigua potable i el març de 1855 va adjudicar l’obra de l’aqüeducte a la societat formada per Samà, Raventós i Cia, empresa coneguda popularment com l’ Aigua Vella per un cost total de 35.000 duros. Les obres s’iniciaren l’any 1856 i la canalització va assolir una longitud de 14.000 m. Les aigües subterrànies provenien del terme de l’Arboç i Castellet i la Gornal, amb la mina principal a la font de la Masquesa, a tocar de la riera del Marmellar. </span></span></span></span></span></p> | 41.2627000,1.6402900 | 386100 | 4568811 | 1856 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93103-16-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93103-16-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Sense ús | Inexistent | 2023-07-26 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP | 119|98 | 49 | 1.5 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-05-27 09:57 | |||||
| 93104 | Aqüeducte de les aigües a Vilanova i la Geltrú | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aqueducte-de-les-aigues-a-vilanova-i-la-geltru-0 | <p><span><span><span><a>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic del terme municipal de Castellet i la Gornal. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</a></span></span></span></p> <p><span><span><span>TUBAU, A. (2002): Vilanova i la Geltrú i el repte de l’aigua. De l’aigua vella (1861) a l’aigua d’Abrera (1998). </span></span></span></p> <p><span><span><span><a>TUBAU, A. (2006): L’abastiment d’aigua potable a la comarca del Garraf. El cas de Vilanova i la Geltrú a Actes de VI Jornades d’Arqueologia Industrial de Catalunya, 2003. </a></span></span></span></p> | s. XIX | <p><span><span><span><span><span>Aqüeducte porta aigua potable des de Castellet de la Gornal fins a Vilanova i la Geltrú. L’aqüeducte fou anomenat oficialment “Principe Alfonso”. El tram es troba situat damunt la carretera BV-2115 entre el km. 8 i 9. Aquest tram, de 60 m de longitud, es va construir per salvar el barranc de la Coma Pineda i està format per tres arcs de mig punt construïts amb maons col·locats a mode de sardinell. L’intradós dels arcs és de 7 m de llum. La part superior del pont està construït amb pedra irregular rejuntada amb argamassa i la part inferior amb maons. L’aqüeducte està coronat per un canal cobert de maons per on transcórrer actualment l’aigua. </span></span></span></span></span></p> | 08058-17 | Damunt carretera BV-2115 | <p><span><span><span><span><span>Al segle XIX l’empenta industrial, la necessitat de l’aigua pels conreus i pel consum públic va propicià que des del govern es permetés “abrir catas y hacer zanjas y pozos para buscar aguas subterráneas, sin otra sujeción que a las regles del derecho común”. </span></span></span></span></span><span><span><span><span><span>El nucli de Vilanova i la Geltrú requeria d’aigua potable i el març de 1855 va adjudicar l’obra de l’aqüeducte a la societat formada per Samà, Raventós i Cia, empresa coneguda popularment com l’ Aigua Vella per un cost total de 35.000 duros. Les obres s’iniciaren l’any 1856 i la canalització va assolir una longitud de 14.000 m. Les aigües subterrànies provenien del terme de l’Arboç i Castellet i la Gornal, amb la mina principal a la font de la Masquesa, a tocar de la riera del Marmellar. </span></span></span></span></span></p> | 41.2563100,1.6541200 | 387248 | 4568084 | 1856 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93104-17-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93104-17-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93104-17-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Productiu | Inexistent | 2023-07-26 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP | 119|98 | 49 | 1.5 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-05-27 09:57 | ||||||
| 86109 | Aqüeducte del Molí Xic de Rocafort | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aqueducte-del-moli-xic-de-rocafort | AYMAMÍ DOMINGO, Gener; PALLARÈS-PERSONAT, Joan (1994). Els molins hidràulics del Moianès i de la riera de Caldes. Arxiu Bibliogràfic Excursionista de la Unió Excursionista de Catalunya; Rafael Dalmau Editor, Barcelona, p. 31. | XX | Aqüeducte que forma part de la canalització per portar aigua al Molí Xic de Rocafort. La captació d'aigües es feia a la zona on hi ha la font de la Deu, uns 150 m al nord del molí. Per tal de salvar el desnivell provocat pel pas d'un torrent es va construir aquest aqüeducte, que consta de dos murs de pedra, a banda i banda, i d'un conducte fet de formigó a la part central. L'aigua era conduïda a una petita caseta on hi havia una turbina que generava electricitat per al gran mas de Rocafort. Aquesta petita central elèctrica devia fer-se a la primera meitat del segle XX. | 08258-267 | Sector nord-est del terme municipal | No coneixem gaires notícies concretes d'aquest molí, que era anomenat Molí xic de Rocafort. Molt a prop hi ha el Molí de Rocafort, que probablement s'havia construït entorn del 1600, en el moment d'apogeu del mas Rocafort. Els Rocafort eren una família d'un alt nivell social i a principis del segle XX ja havien marxat a viure a Artés, de manera que conservaven el mas com a segona residència. Devien habilitar aquesta petita central elèctrica per generar electricitat per a la casa. Segons es diu en el llibre de molins del Moianès (AYMAMÍ; PALLARÈS, 1994: 31), tant el Molí de Rocafort com el Molí Xic haurien estat en funcionament fins la dècada de 1940. | 41.8987700,2.1091500 | 426105 | 4638921 | 08258 | Santa Maria d'Oló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08258/86109-foto-08258-267-2.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2020-12-09 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 49 | 1.5 | 42 | Patrimoni cultural | 2026-05-27 10:12 | |||||||||||
| 38710 | Aqüeducte del Molí de Ballús | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aqueducte-del-moli-de-ballus | <p>CORTÉS, M. del A. (2007). 'Les masies'. a Avià: notes històriques d'un poble del Berguedà. Centre d'Estudis d'Avià i Ajuntament d'Avià.</p> | XIX | <p>Seguint la riera d'Avià amunt des de la resclosa del molí, trobem un aqüeducte de pedra d'un arc que es va construir a finals del segle XIX i que servia per traslladar l'aigua a través d'un canal des de la riera fins al molí. Actualment aquest aqüeducte es troba molt tapat per esbarzers i és de difícil visibilitat.</p> | 08011-186 | Molí de Bellús. Obiols. 08610 AVIÀ | <p>La propietat dels Ballús ja és documentada al segle XV, essent aquests uns grans propietaris de la parròquia d'Obiols que van anar augmentant les seves propietats principalment al segle XVIII, data en la que van construir el molí. A l'Amillarament de 1862 la casa Ballús era de Josep Ballús junt amb la capella, la Serra de Ballús, el molí de Ballús, La Plana, el Collet i Tarradelles. L'any 1900 el molí l'utilitzava Joan Canudas Cots, tenia una pedra que treballa tres mesos a l'any utilitzant un 15% de força hidràulica al 1900. L'any 1922 la propietat va ser comprada per la família Canudas que encara la conserva. Segons informació oral, el molí de Ballús va deixar de funcionar en iniciar-se la Guerra Civil, l'any 1936, tot i que va moldre des de finals de la guerra fins a l'any 1954 d'estraperlo. Al 1954 va deixar de funcionar definitivament.</p> | 42.0502800,1.8532300 | 405101 | 4655995 | 08011 | Avià | Obert | Regular | Inexistent | Noucentisme | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | Inexistent | 2025-06-13 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 106 | 49 | 1.5 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-05-27 09:52 | ||||||||
| 38706 | Aqüeducte del Molí del Castell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aqueducte-del-moli-del-castell | <p>AA.DD. (1988). La vida als estanys de Graugés (Avià). Llibres de l'Àmbit núm. 2. Àmbit de Recerques del Berguedà.</p> <p>MOUREU-REY, X. (1967). Una dinastia industrial. Els Rosal de Berga. A Homenatge a J. Vicens Vives, II. Barcelona. Pàgs. 447-457.</p> | XX | <p>A prop de la farinera i sobre la riera de Font Caldes hi ha un aqüeducte de tres arcs que portava l'aigua de la riera fins a la fàbrica a través d'un canal d'obra i pedra. Està format per tres arcs de mig punt, el central més ample i sobre la riera Font Caldes, i un a cada costat més estrets també de mig punt. Per la part superior passava un canal que actualment es troba mig colgat de vegetació. La seva funció era portar aigua cap a la Farinera salvant el desnivell del terreny que forma la riera. Actualment no s'utilitza i es troba parcialment cobert de vegetació.</p> | 08011-182 | Carretera d'Avià al Molí del Castell 08610 AVIÀ | <p>Al Molí del Castell els germans Rosal tenien la farinera amb dues màquines de cilindres (de 60 cm de longitud) i un triturador moguts per acció de vapor destinats a obtenir farina de primera qualitat. També tenien un molí amb dues moles de La Ferté (França) mogudes també per vapor i que treballaven menys de tres mesos a l'any: una mola per cereals i l'altra per civada, ordi i blat de moro. Es feia servir l'aigua de la Riera de Font Caldes, des de l'any 1905, agafant-la mitjançant un aqüeducte d'obra de mamposteria abans d'arribar al Molí del Castell, d'aquí es conduïa a una bassa i amb un tub es proporcionava el salt fins a la turbina produint la força per la molta de gra. L'aigua que sortia de la farinera s'emmagatzemava en dues basses per després conduir-la a través d'un canal a cel obert fins al dipòsit del Serrat Roig des del qual s'alimentava el dipòsit de La Creu, i des d'aquest els de Graugés Vell i la Teulería. L'aqüeducte seria construït pels Rosal després d'adquirir part de la heretat Castell i els molins a Jaime Satorras i Macià cap a finals del segle XIX, aquest darrer ho havia comprat el 1893 a Teresa de Gironella. La farinera es va posar en marxa l'any 1903 i va funcionar fins al 1926. L'any 1930 els hereus d'Agustí Rosal van posar una fàbrica de filatures anomenada Filatures Avià S.A que es va mantenir fins al 1931. El salt d'aigua de 8 CV va seguir produint electricitat fins l'any 1943. Posteriorment altres empresaris van instal·lar fàbriques de filats i teixits de cotó des del 1964 al 1981. Actualment la planta baixa s'ha habilitat com a botiga de roba i els pisos són habitatges de particulars.</p> | 42.0845400,1.8303500 | 403260 | 4659825 | 1905 | 08011 | Avià | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2025-06-13 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-05-27 09:52 | |||||||||||
| 80486 | Aqüeducte del Pou de Glaç | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aqueducte-del-pou-de-glac | <p>Perarnau i Llorens, J. (1992). Els pous de glaç de la comarca del Bages. Manresa, Centre d'Estudis del Bages.</p> | XVIII-XIX | Queda poc de l'element degut a les riuades. | <p>A l'entorn del pou de glaç de la riera de Cornet hi ha una sèrie d'instal·lacions relacionades amb ell: un canal de 2km de llarg que servia per a recollir i transportar l'aigua que s'obtenia d'un torrent de la riera de Cornet; una resclosa i la comporta que regulava l'entrada de l'aigua al canal; un aqüeducte; les eres on es glaçava l'aigua; el pou. L'aqüeducte servia per fer arribar l'aigua del canal fins a les eres, travessant la riera i salvant el desnivell. Estava format per tres arcades de les que només es conserva una. Tenien pilars amb talla aigües per resistir les crescudes de la riera. De la tercera arcada només queda el pilar recolzat a la roca.</p> | 08061-57 | Cornet. Camí del Telló al mas Oller. | <p>Probablement, com la majoria de pous de glaç de la comarca, seria construït al segle XVII i seria utilitzat fins a finals del XIX El pou ja era recordat per gent gran de Castellgalí i la redescoberta actual es va produir a partir d'una publicació sobre els pous de glaç al Bages editat pel Centre d'estudis del Bages. Es troba a cent metres del punt on el camí que va del mas Oller al raval del Talló creua la riera. El lloc era conegut al 1934 com a Penella del pou de glaç i limita amb els municipis de Manresa i Sant Salvador de Guardiola (Salelles). Segons testimonis locals sembla que el pou quedaria inactiu pels vols del 1800. Durant una època a mitjans del segle XX a dins del pou hi havien tancat les ovelles. En una comunicació del Servei Forestal de la Generalitat de Catalunya del 16-1-1934, es concedeix a Josep Margenat i Tobella 'propietari de la finca anomenada Mas Oller del terme municipal de Castellgalí', a fer una aclarida de pins a la 'Planella del Pou de Glaç' (AMC, Lligall de correspondència 1932-39). Això demostra l'estat d'abandó de la zona.</p> | 41.6880400,1.8168000 | 401532 | 4615817 | 08061 | Castellgalí | Difícil | Dolent | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2020-09-16 00:00:00 | Cortés Elía, Maria del Agua | 98 | 49 | 1.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-05-27 09:57 | |||||||||
| 50467 | Aqüeducte del Pou de Glaç | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aqueducte-del-pou-de-glac-0 | AADD (1997). Guia d'espais d'interès natural del Bages. Centre d'Estudis del Bages; Institució Catalana d'Història Natural. Manresa, p. 149-150. PERARNAU, Jaume (1992). Els pous de glaç de la comarca de Bages. Centre d'Estudis del Bages, col·lecció Quaderns, núm. 5, Manresa, p. 31. SERRA SELLARÈS, Francesc (2013). L'Oller del Mas. Dels orígens als nostres dies. Manresa, p. 148. | XVIII-XIX | En ruïna, amb restes constructives escampades vora la riera. | Restes de l'aqüeducte que formava part del rec que subministrava aigua al pou de glaç de la riera de Guardiola. Procedia de la zona coneguda com la Llosa, uns 500 m aigües amunt. Es troba al costat mateix del pou, en un indret obac als peus de la serra del Talló. El rec venia de la banda nord, però no és visible fins uns 200 metres de distància de l'aqüeducte, el qual salva el desnivell provocat pel pas de la riera de Guardiola. Estava format per tres o quatre arcs, però actualment només se'n conserven restes d'algunes pilastres. Concretament, al costat nord de la riera hi ha el mur que donava inici a l'aqüeducte, en el qual s'insinua l'arrencada del primer arc. Aquest mur té una amplada de 1,40 m, però s'observa clarament que en un principi era més prim i posteriorment va ser eixamplat. La part superior, on hi havia el caixer o conducte per on discorria l'aigua, no s'ha conservat. Més endavant, al mig de la riera, hi ha les restes dels dos pilars següents. En l'estat actual de la riera no queda clar si hi havia un tercer pilar abans d'arribar a l'altra costat de la riera. Els dos pilars conservats tenen una planta més o menys triangular i l'aparell és fet amb pedra i lligada amb morter. Sembla que al final del seu traçat l'aqüeducte feia un gir cap a la dreta per desembocar al costat del pou, al lloc on hi ha les restes d'una construcció que devia ser una bassa. Aquí és on l'aigua quedava estancada i es glaçava per, després, poder-la trossejar i introduir al pou. En diferents punts de la riba esquerra són ben visibles restes de carreus escampats i fins i tot un fragment d'arc força sencer. | 08098-8 | Riera de Guardiola, vora el pou de glaç | El pou de glaç podria ser obre del segle XVIII, i el més probable és que fos construït pels propietaris del mas Oller, força proper però situat ja en terme de Manresa. El 1783 aquest mas tenia dos pous de glaç, segons consta en un inventari i era, segons sembla, un dels masos que produïa més glaç de la comarca. Cal suposar que l'aqüeducte i el rec és fet al mateix moment que el pou. La major part d'aquesta zona es va cremar en l'incendi de 1986, però la zona més propera al pou es va poder salvar i conserva una àrea boscosa d'un gran interès botànic. L'aqüeducte es conservava dempeus fins l'any 2000, quan el fort aiguat que també va afectar Montserrat es va endur bona part de l'obra. | 41.6892300,1.8087500 | 400864 | 4615958 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50467-foto-08098-8-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50467-foto-08098-8-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50467-foto-08098-8-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Zona de difícil accés, amb grans cingleres de forts desnivells, sobretot per la banda sud. | 94|98|119 | 49 | 1.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-05-27 09:57 | |||||||
| 45130 | Aqüeducte del Santó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aqueducte-del-santo | BARTOLOMÉ, Florian (2002). Els ponts de Castellbell i El Vilar: El pont aqüeducte del Santó; dins El Brogit, Periòdic informatiu de Castellbell i El Vilar, 256, abril de 2002, pp. 14. | XVIII-XIX | És una mostra dels recursos que la gent tenia per aconseguir aigua i transportar-la de vegades a molts quilòmetres de distància a través d'aqüeductes i galeries subterrànies. | Obra d'enginyeria civil que consisteix en un pont d'arcs aeris que travessa el rasot del Santó, visible per sota mateix de la carretera BV-1123, que va del Burés a Sant Cristòfol, al punt quilomètric 1,300. Aquest aqüeducte servia per transportar l'aigua des de la deu o font fins a un indret determinat de la propietat, a través d'un rec de superfície que enllaçava amb alguna galeria subterrània. Mesura una cinquantena de metres. Consisteix en uns pilars amb arcs de pedra que sobresurten de terra, que en arribar a la part més profunda del rasot augmenten d'un nivell fins que tornen a retrobar el nivell natural del terreny. La canal de circulació de l'aigua està realitzada amb maó molt gran, procedent del forn d'obra de la propietat i arrebossat per la part interior amb morter. Les vores estan arrodonides. | 08053-33 | Riera de Marganell | 41.6466400,1.8409100 | 403477 | 4611193 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45130-foto-08053-33-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45130-foto-08053-33-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45130-foto-08053-33-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern|Popular | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | La resclosa estava construïda al mig de la riera de Marganell i a la cruïlla del camí de cal Pinsà, entre el rec i l'aqüeducte tenien una llargada d'uns 800 metres. | 98|94|119 | 49 | 1.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-05-27 09:52 | ||||||||
| 60356 | Aqüeducte del Vilar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aqueducte-del-vilar | <p>AA.DD. 'Sallent a l'abast' .- Ed. FAES .- Sallent 1982 .- p.127 AA.DD. 'Inventario histórico, artístico, arqueológico de la provincia de Barcelona. Sallent' SITJES, Xavier 'Els ponts medievals del Bages' .- Manresa 1982</p> | XIV-XVII | Té moltes esquerdes i filtracions d'humitat. Hi ha una arcada a punt de caure | <p>Pont gòtic utilitzat per la Sèquia de Manresa com a aqüeducte per tal de salvar el torrent de Soldevila.. Té 6 arcs de mig punt. Fa 85'50 metres de llarg, 4'25 d'ample i 19 d'alçada. L'any 1955 s'hi va fer un afegit lateral per elevar els calaixos de l'aqüeducte</p> | 08191-21 | Sallent | <p>Pertanyia a la Sèquia de Manresa. Reparat durant els segles XVII i XVIII. Fins a l'any 1960 s'utilitzà com a aqüeducte de la Sèquia, substituït per un sifó.</p> | 41.8167600,1.8911400 | 407903 | 4630026 | 1344 | 08191 | Sallent | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08191/60356-foto-08191-21-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08191/60356-foto-08191-21-2.jpg | Legal | Gòtic|Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Sense ús | 2020-09-30 00:00:00 | Lluís Len / Jaume Perarnau | Guillem Catà | 93|94|85 | 49 | 1.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-05-27 10:07 | ||||||
| 71876 | Aqüeducte del mas Nou del Lledoner | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aqueducte-del-mas-nou-del-lledoner | <p>Http://margesivinyes.blogspot.com.es/2011/09/la-masia-del-lledoner-de-baix-cervello.html (Consulta: 18-05-2017). OLLÉ, Francesc (2016). Vallirana, poble d'aigua. Vallirana: Amics de Vallirana, p. 36-37.</p> | XVIII-XIX | <p>Petit i estret aqueducte format per un sol arc de mig punt bastit amb maons disposats a sardinell. La resta de l'estructura està bastida en pedra de diverses mides disposada en filades regulars i lligada amb morter, amb els paraments exteriors arrebossats. La part superior o tauler està bastida en pedra irregular, sense baranes.</p> | 08295-681 | Pla del Lledoner - El Lledoner | <p>Aquest aqueducte servia per fer arribar aigua al Mas Nou (o de baix) del Lledoner (actualment dins del terme de Cervellló), construït a finals del segle XVIII (1777) com a hostal de viatgers. Està integrat dins d'un sistema hidràulic format per diversos elements i conegut com pressió hidrostàtica o sistema dels vasos comunicants. Consisteix en dos dipòsits comunicats que contenen el mateix líquid, el qual d'entrada es troba a diferent nivell, però que finalment s'acaba igualant. Fou dissenyat per tal de fer arribar l'aigua des d'una mina fins a la casa, salvant el fort desnivell existent entre ambdues construccions. L'aigua era captada a la mina i traspassada mitjançant un tub conductor a la torre (primer vas comunicant). Des d'aquí, el tub passava a l'altra torre (segon vas comunicant) per damunt de l'aqueducte, bastit per salvar el desnivell d'un torrent situat al mig de les dues construccions. Finalment, el tub arribava a la casa des de la segona torre.</p> | 41.3900600,1.9045800 | 408418 | 4582638 | 08295 | Vallirana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71876-foto-08295-681-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71876-foto-08295-681-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71876-foto-08295-681-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2020-10-08 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98|119|94 | 49 | 1.5 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-05-27 10:17 | |||||||||
| 82106 | Aqüeducte del molí de Sant Iscle | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aqueducte-del-moli-de-sant-iscle | AJUNTAMENT DE SANT ISCLE DE VALLALTA (2003). Coneix Sant Iscle de Vallalta. Canet de Mar. Edicions Els 2 Pins, p. 33. | XIX-XX | L'estructura presenta esquerdes i l'arrebossat està molt malmès. | Aqüeducte d'un sol ull de 10 metres de llum que conduïa l'aigua procedent d'una captació superior fins a l'actual plaça de les Basses, on hi havia l'estany i el cup que accionaven el mecanisme de funcionament del molí fariner de Sant Iscle. Aquesta canalització era propietat de Can Camps, com el molí i les basses, i actualment es troba en desús. L'aqüeducte obeïa a la necessitat de salvar la depressió del torrent de Ca l'Aranyó i creuar-lo en sentit transversal d'oest a est. La construcció emergeix a la superfície des del talús de terres del carrer de la llibertat en direcció a una antiga zona de feixes, actualment edificada. De fet, el terç est de l'arc ha estat massissat i juntament amb la paret que el precedeix constitueix avui dia el mur de tanca posterior de la propietat situada en el número 26 de l'avinguda de Barcelona. L'obertura descriu un arc rebaixat. Els cantells de formació de la volta són fets de maons a sardinell, mentre que a l'intradós són col·locats de cantell. L'estructura té un gruix aproximat de 50 centímetres i suporta al damunt un paredat de maó arrebossat per on transita el rec. El conjunt es troba en un estat de conservació precari, ja que l'arc presenta esquerdes laterals i internes, i el revestiment superior de la cara sud té alguns despreniments. | 08193-87 | Av. De Barcelona, entre els números 26-28. Al tram inferior del torrent de Ca l'Aranyó. | 41.6252500,2.5663100 | 463873 | 4608260 | 08193 | Sant Iscle de Vallalta | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08193/82106-foto-08193-87-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08193/82106-foto-08193-87-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Àlex Asensio | 98 | 49 | 1.5 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-05-27 10:07 | |||||||||
| 78049 | Aqüeducte del rec de Can Comas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aqueducte-del-rec-de-can-comas | XVIII-XX | A sobre hi creix vegetació que en podria malmetre l'estructura. | A les timbes situades a ponent de Can Just hi trobem un aqüeducte que permetia salvar el desnivell del terreny per portar l'aigua cap al molí. Es tracta d'un pont d'un sol tram obert amb un sol arc de mig punt amb l'intradós ceràmic. El parament dels murs és de pedra lligada amb argamassa. La part superior per on transcorre l'aigua ha estat reconstruïda més recentment amb maó, mentre l'aigua s'ha canalitzat l'aigua amb un tub de plàstic. | 08248-133 | Timbes de Can Just | 41.6319900,2.2461500 | 437209 | 4609192 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78049-foto-08248-133-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78049-foto-08248-133-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78049-foto-08248-133-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 98|94 | 49 | 1.5 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-05-27 10:12 | ||||||||||
| 77977 | Aqüeducte del rec de Can Font | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aqueducte-del-rec-de-can-font | XIX | Està cobert de vegetació. | Al torrent de Can Font s'hi conserva un petit aqüeducte que conduïa l'aigua del rec de la masia de Can Font. És una construcció d'un sol ull, obert en arc de mig punt. És fet de pedra i es troba arrebossat amb morter de calç. La vegetació que el cobreix no permet definir-ne les característiques. Seguint l'aqüeducte s'observen les restes del rec, que va ser destruït quan es va obrir un camí per a la construcció de la xarxa de clavegueram. | 08248-71 | Torrent de Can Font | 41.6418000,2.2450800 | 437130 | 4610282 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77977-foto-08248-71-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77977-foto-08248-71-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 98 | 49 | 1.5 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-05-27 10:12 | ||||||||||
| 39345 | Aqüeducte del rec del Rial | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aqueducte-del-rec-del-rial | - ILLA CODINA, Josep (1987). 'Avinyó' a FERRER ALÒS, Llorenç (coord). Història del Bages, vol. I, Parcir Ed. | XVIII-XIX | En el moment de fer la fitxa hi havia una fuita d'aigua al pont que rajava amb força potència per entre les pedres, posant en estat crític la supervivència de l'estructura. | Aqüeducte d'un sol ull en forma de mitja circumferència, que sosté el rec del Rial, fet amb carreus de pedra irregulars i lligats amb morter. L'estructura fa 3,5 m de longitud, uns 40 cm d'amplada i 3,5 m d'alçada. Dalt de la pedra trobem un reforç posterior fet de totxanes per tal de protegir el rec. La volta està feta amb superposició de còdols de pedra. | 08012-117 | Horta d'Avinyó | Aquest petit aqüeducte portava l'aigua de la Gavarresa a molts dels horts d'Horta d'Avinyó i la seva creació coincideix amb l'apogeu de la vinya a la zona. | 41.8228500,1.9654100 | 414080 | 4630625 | 08012 | Avinyó | Fàcil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | Hi ha gran vegetació tan a dins del rec com a les parets de l'aqüeducte | 49 | 1.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-05-27 09:52 | ||||||||||
| 86770 | Aqüeducte del torrent de ca n'Oller | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aqueducte-del-torrent-de-ca-noller | XVIII-XIX | Emmascarat per la vegetació | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Es tracta d’un aqüeducte o pont de tres arcs amb una amplada superior de 53 cm que ha perdut els laterals. Tanmateix les empremtes que en queden permeten deduir que el pas d’aigua seria de prop de 15 cm. L’arc central és de més grans dimensions que els laterals, amb una alçada de 5 m i una amplada de 6 m. En el seu extrem de ponent s’entreveu un registre amb una planta rectangular de 80 x 110 cm.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Els ulls estan fets amb rajols disposats en plec de llibre mentre que la resta de l’estructura és de maçoneria de pedra i còdols.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Les bases de l’ull central, així com l’extrem de llevant permeten veure morter de calç en abundància i una fàbrica diferent de la de la resta de l’estructura, fet que ha dut a pensar a alguns en una cronologia anterior.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Per l’extrem de llevant s’observen rajols caiguts en el tall del camp de can Ventura de l’Oller per la qual cosa potser futures prospeccions en aquest indret permetrien conèixer millor aquest element. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>A uns 200 metres a llevant es troba el jaciment arqueològic de can Ventura de l’Oller, corresponent a una vil·la romana, així com també es troba, consolidat, el forn romà de ca n’Oller. Al nord-est, la casa de can Fontanet, de cronologia altmedieval i, a ponent el mas de ca n’Oller, que es troba ja en el terme municipal de Santa perpètua de Mogoda.</span></span></span></span></span></p> | 08167-30 | Creua el torrent de ca l'Oller a l'altura de l'estació transformadora | <p>Ara per ara no se'n té cap constància escrita</p> | 41.5490745,2.1708550 | 430849 | 4600044 | 08167 | Polinyà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86770-30-001resize.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86770-30-002resize.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86770-30-003resize.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86770-30-004resize.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86770-30-005resize.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86770-30-006resize.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86770-30-007resize.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | 2021-09-29 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 119|94 | 49 | 1.5 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-05-27 10:07 | ||||||||||
| 78079 | Aqüeducte del torrent de l'Areny I | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aqueducte-del-torrent-de-lareny-i | XVIII-XX | A la part superior hi creix vegetació. | Al torrent de l'Areny, al costat del pont de la carretera de Bigues, hi ha un petit aqüeducte per on el rec de Dalt salva el desnivell del terreny. Es tracta d'un pont d'un sol tram obert amb un arc carpanell, fet amb encofrat d'encanyissat i morter. El parament dels murs és de pedra lligada amb argamassa i revestida amb morter. La part superior per on transcorre l'aigua ha estat reconstruïda més recentment amb formigó. A uns 20 metres aigües amunt n'hi ha un altre, que presumiblement va construir-se amb posterioritat. | 08248-173 | Torrent de l'Areny | 41.6470100,2.2306800 | 435936 | 4610871 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78079-foto-08248-173-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78079-foto-08248-173-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78079-foto-08248-173-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | Segons l'historiador local Xavier Ciurans, en un dels dos aqüeductes hi ha inscrit 'Bernardí Barbany 17...', que no es pot veure per la vegetació que els cobreix. | 98|94 | 49 | 1.5 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-05-27 10:12 | |||||||||
| 78080 | Aqüeducte del torrent de l'Areny II | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aqueducte-del-torrent-de-lareny-ii | XVIII-XX | Està cobert de vegetació que en pot malmetre l'estructura. | Al torrent de l'Areny, al costat del pont de la carretera de Bigues, hi ha un petit aqüeducte per on antigament hi hauria transcorregut un rec. Es tracta d'un pont d'un sol tram obert amb un arc carpanell de ceràmica col·locada a plec de llibre. El parament dels murs és de pedra lligada amb argamassa. La part superior per on antigament transcorria l'aigua, ha estat reconstruïda més recentment amb maó. A pocs metres aigües avall hi ha el primer aqüeducte. | 08248-174 | Torrent de l'Areny | 41.6469000,2.2303500 | 435908 | 4610859 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78080-foto-08248-174-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78080-foto-08248-174-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78080-foto-08248-174-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | Segons l'historiador local Xavier Ciurans, en un dels dos aqüeductes hi ha inscrit 'Bernardí Barbany 17...', que no es pot veure per la vegetació que els cobreix. | 98|94 | 49 | 1.5 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-05-27 10:12 | |||||||||
| 66576 | Aqüeducte del torrent de les Garrigues | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aqueducte-del-torrent-de-les-garrigues | LACUESTA, R. i GONZÁLEZ, X. (2008): Ponts de la província de Barcelona: comunicacions i paisatge, Diputació de Barcelona, Barcelona. MUNTANYÀ, J., NOGUERA, J., PUNTAS, J., SANTANDREU, J. i VILARDAGA, J. (1985): 'El centenari de la Concessió del Canal Industrial de Berga', a l'Erol, número 13, p. 19-41. NOGUERA, J. (19898): Berga en temps del canal industrial (1885-1900), Els llibres de l'Àmbit, núm. 3, Berga, Àmbit de Recerques del Berguedà. SERRA, R. (2006): Cercs. La mirada del fotògraf. Berga: Zenobita edicions. TORRES, C.A.(1905) . Itinerari per les Valls Altes del Llobregat. Berguedà. Barcelona. | finals XIX | L'aqüeducte del canal industrial de Berga al creuament del torrent de les Garrigues està conformat per un pont d'entorn a 65 metres de llargada i una alçada de 30 metres. L'estructura compta amb un gran arc central de 20 metres de llum i dos arcs més petits de 8 metres d'amplada de llum. La construcció és feta de maçoneria de carreus junt amb pedres irregulars, el contorn del arcs mostra carreuat amb un acabat més treballat. L'estructura es mostra reforçada a partir d'alguns contraforts bastits d'origen. A cada extrem de l'aqüeducte el canal té continuïtat a través de túnels a la roca. | 08268-86 | Al torrent de les Garrigues, a pocs metres al sud-oest del poble de Cercs. | La construcció de l'aqüeducte es va construir entre els anys 1892 i 1894. | 42.1453000,1.8567300 | 405532 | 4666541 | 08268 | Cercs | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66576-foto-08268-86-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66576-foto-08268-86-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Productiu | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Les referències de la fitxa IPA i al BCIL corresponen al Canal Industrial. | 98 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-05-27 10:12 | ||||||||
| 71877 | Aqüeducte dels horts de can Bogunyà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aqueducte-dels-horts-de-can-bogunya | <p>Http://cevgruprecerca.blogspot.com.es/2015/04/un-aqueducte.html (Consulta: 19-05-2017).</p> | XVIII-XX | Completament cobert de vegetació. | <p>Petit i estret aqueducte situat al costat del recinte dels horts de can Bogunyà, damunt d'un petit afluent del torrent de Campderrós. Està format per un sol arc de mig punt bastit amb maons disposats a sardinell. La resta de l'estructura està bastida en pedra de diverses mides disposada en filades regulars i lligada amb morter. La part superior o tauler està bastida en pedra irregular, sense baranes, tot i que l'abundant vegetació que cobreix l'estructura dificulta el seu accés.</p> | 08295-682 | Horts de can Bogunyà - Torrent de Campderrós | <p>L'aqueducte era utilitzat per fer arribar aigua als horts que hi ha a prop de la masia de can Bogunyà. Probablement també servia per omplir la bassa que hi ha dins del recinte dels horts.</p> | 41.3697500,1.9323300 | 410710 | 4580354 | 08295 | Vallirana | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71877-foto-08295-682-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71877-foto-08295-682-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71877-foto-08295-682-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2020-10-08 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98|119|94 | 49 | 1.5 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-05-27 10:17 | ||||||||
| 41800 | Aqüeducte i Sant Domènec | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aqueducte-i-sant-domenec | ESCURA I DALMAU, X. (2007): Cabrera de Mar. Imatge i Memòria. Ajuntament de Cabrera de Mar, pàgs. 199. MODOLELL, J.M. (1993): Cabrera de Mar. Castell de Sant Vicenç o de Burriac. Síntesi històrica. Edicions l'Aixernador, Argentona. ROVIRA, J.M. (2006): Pla especial del patrimoni arquitectònic, arqueològic i històric de Cabrera de Mar. | XVIII | Es conserva un tram de l'aqüeducte que probablement conduïa l'aigua a la font del poble. Aquest tram construït amb pedra a mode d'aparell de reble, aprofitant pedra i obra ceràmica, presenta un arc de mig punt amb volta de sardinell de mitjanes. Aquest arc, que sustenta l'aqüeducte, s'ha aprofitat per esdevenir el portal d'accés a la finca. Destaca la presència sobre l'arc d'una fornícula que és una capelleta on hi ha una imatge de Sant Domènec. | 08029-58 | Camí de la Font Picant, núm. 2 | Modolell (1993) explica la possibilitat que aquest aqüeducte proveís d'aigua a la Font de la Plaça del poble, que conduiria l'aigua des de la zona del Rocar d'en Lladó, salvant el torrent de cal Coix. | 41.5306200,2.3896600 | 449083 | 4597843 | 08029 | Cabrera de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41800-foto-08029-58-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41800-foto-08029-58-2.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | 119|94 | 49 | 1.5 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-05-27 09:52 | |||||||||
| 86024 | Aqüeducte i rec del Molí del Coix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aqueducte-i-rec-del-moli-del-coix | FERRER, Llorenç i altres (1991). 'Època moderna i contemporània', Oló, un poble, una història. Associació Castell d'Oló, Santa Maria d'Oló, p. 105, 110. GIRABAL GUITART, Josep (2016). Paisatges geològics de la Catalunya Central. Itineraris i visites pel Geoparc. Farell, Sant Vicenç de Castellet. GIRABAL GUITART, Josep (2016). Recorregut de recerca geològica per la comarca del Moianès (pel Geoparc de la Catalunya central). Itinerari per les rodalies de Santa Maria d'Oló (treball inèdit consultable a internet), p. 86. | XVIII | Aqüeducte en bon estat, rec en bona part perdut | Rec del Molí del Coix que en el seu tram final passa per un aqüeducte de dimensions considerables, poc abans d'arribar al molí. Tota la infraestructura es troba als peus del turó on s'assenta el nucli antic d'Oló, vora la riera d'Oló. El punt de captació on hi havia la resclosa es situa a l'anomenada Gola de la Galeta, uns 600 metres riera amunt (coordenades UTM ETRS80: 420021;4635880). En aquest indret la riera d'Oló feia una gola amb un giravolt on es produïen remolins, d'aquí el nom de Gola de la Galeta. Actualment el curs de la riera ha variat lleugerament, l'aigua passa a una cota més baixa i la resclosa ja fa anys que ha desaparegut, però es conserva l'inici del rec, actualment encimentat. El traçat del rec seguia la riba nord de la riera. Passava per un primer tram descobert, després per una canonada que estava suspesa a mitja alçada de la paret d'una roca (encara se'n poden veure vestigis), continuava per un altre tram al descobert, després per una mina artificial i, finalment, l'últim tram d'uns 150 m discorria per una mina natural entremig de la roca. La sortida d'aquesta mina, en forma d'una gran esquerda, encara es pot veure a pocs metres de l'aqüeducte. Fa uns anys era més fonda i encara es podia transitar força endins. L'aigua que baixava de la mina era canalitzada cap a l'aqüeducte. L'aqüeducte té uns 16 m de llargària i uns 2,60 d'ample. És una obra sòlida feta de maçoneria. Consta d'un arc principal, escarser, sota el qual hi passa el torrent Gros, que desemboca a la riera d'Oló. En el seu inici a llevant l'aqüeducte fa un gir i se sustenta sobre dos petits arcs secundaris. L'aigua passava canalitzada per una caixa interior coberta, i desembocava uns metres enllà en les dues basses que tenia el molí del Coix, situades uns 25 m al nord-est del molí. | 08258-184 | Prop del Molí del Coix, al sector central del terme municipal | No coneixem notícies antigues sobre el molí del Coix, i fins i tot ignorem quina denominació tenia antigament, ja que el sobrenom de Coix es refereix a l'últim moliner que el va fer anar i que era coix. Per la seva tipologia constructiva podria ser una obra del segle XVIII. Pel que fa a l'aqüeducte, es tracta d'una obra de bona qualitat tècnica però de datació incerta. Un aspecte a tenir en compte és que el molí d'Altimires, que es pot datar als segles XIII-XIV, tenia el seu punt de captació d'aigües probablement a la zona on ara hi ha el molí del Coix. Això es pot deduir per les cotes d'altitud. No es pot descartar que l'aqüeducte i les infraestructures hidràuliques ara associades al molí del Coix fossin originàriament del molí d'Altimires, que era segurament una fundació del senyor del terme. Tanmateix, amb la dades que ara tenim a la mà ens hem d'inclinar per datar l'aqüeducte, igual que el molí del Coix, a l'entorn del segle XVIII. El molí del Coix va funcionar fins els temps de la Guerra Civil, i fou un dels darrers en actiu. Posteriorment el rec encara s'utilitzava per regar alguns horts de la zona. | 41.8686200,2.0329500 | 419746 | 4635641 | 08258 | Santa Maria d'Oló | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08258/86024-foto-08258-184-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08258/86024-foto-08258-184-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2020-12-09 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Informació facilitada per Josep Canamasas GüellFotografia 1 feta per Josep Canamasas, quan es va netejar l'entorn de l'aqüeducte | 49 | 1.5 | 42 | Patrimoni cultural | 2026-05-27 10:12 | |||||||||
| 92005 | Aqüeducte petit de la Farinera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aqueducte-petit-de-la-farinera | <p><span><span><span><span><span><span><span><span>MALGOSA MONTSERRAT Marc, SAMPER GISPERT Marc i SOLER GIRONÈS Joan (2021) “Rellinars a les teves mans”, guia excursionista i geogràfica. Edita Ajuntament de Rellinars</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>Mapa Topogràfic municipi de Rellinars, escala 1:7500, inclòs dins la guia excursionista i geogràfica de “Rellinars a les teves mans” (2021)</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>MONTLLÓ BOLART, Jordi - Mapa de patrimoni cultural i natural de Rellinars (Vallès Occidental) - Juliol 2019 - Coordinació Area de Cultura DIBA.</span></span></span></span></span></span></span></p> | XIX | Dos arcs embussats i els pilars deteriorats. Tot i que s’ha desbrossat la llera del torrent, no s’han netejat els arcs ni reforçat els pilars. Un fort episodi de pluges se’l podria endur. | <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span>Aqüeducte de petites dimensions que travessa la llera del torrent d’Anton Casas, a l’oest de la masia de La Farinera. </span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span>S’hi accedeix des del mateix carrer asfaltat d’accés a la masia, C/ Jaume Ferran Clua. A pocs metres abans d’arribar a la Farinera, el carrer creua el torrent d’Anton Casas. L’Aqüeducte queda pocs metres més avall del torrent, i es divisa molt bé si la llera del torrent s’ha desbrossat.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span>S’utilitzava per transportar l’aigua que sobreeixia de la bassa de la Farinera cap a la finca de Viladoms, situada uns 800 mt al sud-oest del torrent, ja dins del terme municipal de Vacarisses, i també per a regar els camps de conreu que trobava durant el seu trajecte.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span>La construcció ha seguit l’estil dels antics aqüeductes romans, format per tres arcs de mig punt sustentats sobre pilars de pedra i maó. La canal per on circula l'aigua està totalment obrada amb maó, i una mica deteriorada. Al seu interior s’hi observa un tub de color gris, probablement a les darreries va substituir el rec per a protegir i dirigir millor l’aigua al seu destí.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span>No s’ha de confondre amb l’Aqüeducte principal de la Farinera, que està a la Riera de Sanana, i servia justament per abastir la bassa.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span>L’Aqüeducte petit mesura 16 mt, que és tota l’amplada del torrent en aquest punt. L’amplada o gruix de construcció és de 60 cm. Els arcs de mig punt fan 220 cm d’ample i una alçada màxima fins la llera del torrent de 180 cm.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> <p> </p> | 08179-447 | La Farinera, torrent d’Anton Casas | <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span>La construcció de l’aqüeducte s’atribueix coetània a la resclosa, el rec i l'aqüeducte principal de la Riera de Sanana, així com també la bassa de la Farinera, construïts l'any 1896.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span>El maó emprat en la construcció de l'aqüeducte i part del rec i repartidor el van fabricar probablement en el forn d'obra que hi havia a l'entrada de la Farinera. </span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span>Segons expliquen els seus propietaris, aquest petit aqüeducte va funcionar fins el 1980, cinc anys després d’haver canviat de propietaris la finca de Viladoms. Els nous propietaris van construir un pou i abandonar totalment l’aigua que els arribava des de la Farinera i els obligava a col·laborar en la neteja del rec cada any.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 41.6202600,1.8935700 | 407825 | 4608207 | 08179 | Rellinars | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/92005-20220504092439.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/92005-20220504092350.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/92005-20220504092405.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-05-18 00:00:00 | Marc Malgosa Montserrat | Aquest aqüeducte és una obra civil privada que consta en el cadastre dins de la finca de la Farinera, tot i que la llera del torrent d’Anton Casas sigui de domini públic a través de l’Agència Catalana de l‘Aigua. | 119|98 | 49 | 1.5 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-05-27 10:07 | |||||
| 60303 | Aqüeducte- mina de can Corbera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aqueducte-mina-de-can-corbera | <p>BEL I CANO, Pere A. (1996) El carrer de Sant Pere i el barri del Padró des dels seus orígens, Rubí, Ed. Pere A. Bel i Cano. CASTELL, EL (1999). Llistat de patrimoni industrial, Rubí, El Castell-Ecomuseu urbà. Document mecanografiat, 1999.</p> | XIX | <p>Davant can Roses es troba un aqüeducte fet de maçoneria a la seva major part, que serveix per salvar el curs del torrent de Sant Feliuet i mitjançant el qual es portava canalitzada l'aigua des de la mina de Can Corbera fins a Rubí. Abans d'arribar a l'aqüeducte, hi ha una caseta de totxo relacionada amb el cabdal d'aquest. Es conserven les canals i canonades que portaven l'aigua de can Corbera fins el carrer de Sant Muç (CASTELL, 1999). Avui es troba fora de servei. Objectes relacionats amb la conducció des de la mina i el proveïment públic de l'aigua es poden veure a les col·leccions dels Srs. Pere Bel i Pere Vallhonrat.</p> | 08184-232 | Davant de can Rosés 08191- RUBÍ | <p>El servei d'aigua era a càrrec de Josep Margenat i com a mostra es va inaugurar un sortidor al barri de l'església i el barri del Padró va ser dels primers a rebre l'aigua (BEL, 1996).</p> | 41.5065500,2.0364100 | 419584 | 4595440 | 08184 | Rubí | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60303-foto-08184-232-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60303-foto-08184-232-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Sense ús | 2020-10-06 00:00:00 | Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | 49 | 1.5 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-05-27 10:07 | |||||||||||
| 66247 | Aqüífer Carme - Capellades | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aquifer-carme-capellades-1 | HÈLIX ARQUITECTES ASSOCIATS, SLP. Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions en sòl no urbanitzable. Document per a l'aprovació inicial. Servei d'Urbanisme de la Diputació de Barcelona. Ajuntament de Santa Maria de Miralles. Març 2016 Http://aca-web.gencat.cat/aca/documents/ca/fitxes_masses_aigua_subterrania/mas_19_def.pdf | Aquífers present en tot el perímetre de nord, est i sud del municipi, en una franja d'uns 1,5 km. d'amplada, en la zona de drenatge de la riera del Carme, que forma part de l'Aqüífer Carme-Capellades que ocupa un sector important de l'Anoia. Les calcàries amb alveolina de la formació Orpí de la serra de Fontfregona i Freixes, en contacte amb els materials més impermeables de l'Eocè, situat a la plana , afavoreixen la seva surgència, tot i que la complexitat i àmbit d'aquest aqüífers es molt més important afectat per grans estructures estructurals de major abast. | 08257-83 | Riera del Carme. Sud est del terme. | Aquest aqüífer forma part d una zona de drenatge molt més important anomenat aqüífer de les calcaries paleògenes i triàsiques de Gaià - Anoia (sector Anoia). Bàsicament format per una estructura geològica d'encavalcament d'antics materials paleozoic, mesozoic i del paleògen. En aquest context, l'orogènesi alpina va comportar la compartimentació i plegament d'antics materials ja dipositats del paleògen, Juràssic, Triàsic i Palezoic, Els materials de diferent permeabilitat han produint tres aqüífers, què, en contacte amb el sistema de falles de Capellades, crea una bretxa d'alta permeabilitat que afavoreix la surgència d'aigües interiors. | 41.5093500,1.5426300 | 378380 | 4596327 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Sense accés | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66247-foto-08257-83-1.jpg | Legal | Cenozoic|Paleògen|Neògen | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2019-11-29 00:00:00 | Lluis Rius i Font | L'aqüífer protegit Carme-Capellades està regulat pel Decret 328/1988, d'11 d'octubre, pel qual s'estableixen normes de protecció i addicionals en matèria de procediment en relació amb diversos aqüífers de Catalunya, essent d'aplicació allò establert a l'Edicte de 18 de juny de 2001, pel qual es dóna publicitat a l'Acord de 3 de maig de 2001, mitjançant el qual s'aprova la declaració provisional de sobreexplotació de l'aqüífer Carme-Capellades, i l'Edicte de 28 de desembre de 2006, pel qual es dóna publicitat a l'Acord d'11 de desembre de 2006 del Consell d'Administració de l'Agència Catalana de l'Aigua, pel qual s'aprova el Pla d'ordenació d'extraccions de l'aqüífer Carme-Capellades. L'aqüífer de Carme-Capellades està afectat per l'esmentat decret 328/1988, pel qual s'estableixen normes de protecció i addicionals en matèria de procediment en relació amb diversos aqüífers de Catalunya, i que per tant declara sobreexplotat el de Carme-Capellades. Aquest aqüífer s'estén des del sector oriental del municipi de Santa Maria de Miralles fins a Cabrera d'Anoia. En el terme municipal de Santa Maria de Miralles ocupa una superfície de 777,5 ha. Com a mesura de gestió de l'aqüífer, l'any 2003 es va constituir la Junta Central d'Usuaris de l'aqüífer de Carme-Capellades i l'any 2006 l'Agència Catalana de l'Aigua va aprovar el Pla d'ordenació d'extraccions, que situa Santa Maria de Miralles a l'àrea de recàrrega de l'aqüífer. | 123|124|125 | 2153 | 5.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-05-27 10:12 | |||||||||
| 44400 | Aqüífer Carme-Capellades | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aquifer-carme-capellades | Pla territorial de les Comarques Centrals. Aprovació definitiva: setembre de 2008. Secretaria per a la Planificació Territorial de la Generalitat de Catalunya. Planificació de l'espai fluvial de les conques del Baix Llobregat i Anoia. Agència Catalana de l'Aigua. Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya. Juny de 2003. PROTOTIPUS DE CATÀLEG DE PAISATGE. BASES CONCEPTUALS, METODOLÒGIQUES I PROCEDIMENTALS PER ELABORAR ELS CATÀLEGS DE PAISATGE DE CATALUNYA. SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma. | Sobre explotat | L'aqüífer multicapa de la Serralada Prelitoral Catalana a Capellades, és un aqüífer carbonatat de flux difús. A part del drenatge directe als rius en les zones que per estructura geològica funcionen en règim lliure, l'aqüífer té un drenatge profund en règim confinat, amb sortides molt concretes que aprofiten singularitats geològiques (deus de Capellades). La recàrrega és causada únicament per la pluja eficaç, i la transmissivitat dels medis permeables és relativament petita, raó per la qual la regulació natural que imprimeix l'embassament subterrani és important, fins a conferir al sistema una gran resistència a la sequera, des del punt de vista d'aigües superficials. L'aqüífer multicapa funciona en règim natural poc influenciat i té uns recursos mitjans que s'apropen als 20hm3/any. | 08044-33 | L'aqüífer Carme-Capellades ocupa una superfície d'uns 150 quilòmetres quadrats i transcorre per sota de diversos termes municipals anoiencs i també a la part nord del Penedès. Es calcula que un 60% dels anoiencs consumeixen aigua d'aquest aqüífer, sobretot els habitants de la Conca d'Òdena. | 41.5314600,1.6857400 | 390360 | 4598591 | 08044 | Capellades | Fàcil | Dolent | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | 2153 | 5.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-05-27 09:52 | |||||||||||||
| 56375 | Aqüífer Carme-Capellades | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aquifer-carme-capellades-0 | Es troba sobreexplotat. | És una formació geològica i hidrològica que constitueix el principal recurs d'aigua potable de qualitat no només per als municipis que hi són a sobre sinó també per als municipis veïns. Les seves sortides principals són la Riera de Carme, la Bassa de Capellades i les Deus de Sant Quintí. El conjunt s'alimenta de la pluja de les serres situats als límits de l'aqüífer. Aquesta aigua s'acumula en tres formacions geològiques parcial o totalment superposades en el que s'anomena aqüífer multicapa cada una aflorant en surgències diferents. L'aqüífer Carme - Capellades està delimitat mitjançant una línia amb el traçat que segueix: S'inicia a la carretera comarcal Igualada - Esblada, en el quilòmetre 44, justament a la cruïlla amb el límit dels termes municipals entre Santa Margarida de Montbui i Santa Maria de Miralles. Continua vers el nord-est pel límit del terme municipal d'Orpí, fins a la cruïlla amb el límit del terme municipal de Carme. Continuant també cap al nord-est pel límit del terme de Carme fins a trobar el de la Pobla de Claramunt. Seguint-lo, també vers el nord-est, fins a creuar la línia fèrria dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (tram Martorell - Igualada).Seguint la dita línia fèrria fins a la cruïlla amb el límit dels termes municipals entre Capellades i Vallbona d'Anoia. Seguint el dit límit municipal fins a creuar el riu Anoia. Segueix la Llera d'aquest riu fins a la confluència, pel marge dret amb la riera del Grama (a la rodalia de l'ermita de Sant Nicolau), (terme municipal de Cabrera d'Igualada), seguint l'esmentada riera aigües amunt fins al límit dels termes municipals entre Sant Pere de Riudebitlles i Vallbona d'Anoia (rodalia barri de Canaletes -Can Ulladas), fins a trobar el límit municipal entre Mediona i Sant Pere de Riudebitlles. Seguint-lo fins a trobar la partió municipal amb Sant Quintí de Mediona. Continuant pel límit nord del terme de Sant Quintí fins a trobar el camí veïnal que uneix Can Pareres (terme municipal de Mediona) amb la carretera comarcal entre Guardiola de Font-rubí i la Llacuna. Continuant vers el sud pel dit camí veïnal fins a l'esmentada carretera (quilòmetre 7,400, aproximadament).Seguint-la fins a la població de la Llacuna (quilòmetre 29, aproximadament). Per continuar en direcció a Santa Coloma de Queralt fins a la cruïlla amb la carretera comarcal d'Igualada (quilòmetre 33,300 aproximadament).Per continuar fins al seu quilòmetre 44, que és el punt de sortida. Els termes municipals inclosos totalment dins l'aqüífer de Carme - Capellades són els següents: − Orpí. − Carme. − Mediona. Els termes municipals inclosos parcialment dins del mateix són: − La Pobla de Claramunt. − Capellades. − Cabrera d'Anoia. − Font-rubí. − La Llacuna. − Santa Maria de Miralles. − Torrelles de Foix. − La Torre de Claramunt. | 08152-116 | Orpí i altres municipis de l'Anoia i l'Alt Penedès | Les seves aigües han proporcionat aigua des de sempre a les fonts de tots els municipis on està situat. Ha proporcionat aigua a tota la indústria de la zona, des dels molins medievals, a les papereres, i fins a la indústria actual. A més a més proporciona aigua potable a més del 60% de la població de l'Anoia. Des de l'any 1988 està protegit. | 41.5201000,1.5705200 | 380727 | 4597482 | 08152 | Orpí | Sense accés | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56375-foto-08152-116-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56375-foto-08152-116-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU SCP | 2153 | 5.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-05-27 10:07 | ||||||||||||
| 38135 | Aqüífer de la riera d'Argentona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aquifer-de-la-riera-dargentona | <p>- CAMPENY, R. (Coord.) (1999). Auditoria ambiental municipal d'Argentona. MINUARTIA, Estudis Ambientals. - Generalitat de Catalunya (1988). DECRET 328/1988, d'11 d'octubre, pel qual s'estableixen normes de protecció i addicionals en matèria de procediment en relació amb diversos aqüífers de Catalunya.</p> | Les principals amenaces són la contaminació, l'excessiva extracció i l'obertura de pous ilegals. | <p>Aqüífer contemplat dins l'annex 1 del DECRET 328/1988, d'11 d'octubre, pel qual s'estableixen normes de protecció i addicionals en matèria de procediment en relació amb diversos aqüífers de Catalunya.</p> | 08009-142 | Conca de la riera d'Argentona | 41.5554700,2.4003200 | 449992.06 | 4600595.53 | 08009 | Argentona | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38135-foto-08009-142-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38135-foto-08009-142-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | Inexistent | 2022-12-14 00:00:00 | Moisès Guardiola i Bufí / ACTIUM | L'aqüífer de la Riera d'Argentona resta delimitat mitjançant una línia amb el traçat que segueix: Cruïlla de la línia de la costa amb el límit meridional del terme municipal de Cabrera de Mar (rodalia del quilòmetre 23 de la línia fèrria Renfe). Seguint el dit límit municipal fins a trobar el límit municipal entre Argentona i Cabrils (en el vèrtex Cirera (470 m). Seguint la dita frontera municipal entre els dos termes esmentats de Cabrils i Argentona fins a trobar el que separa el d'Òrrius del de Cabrils. Continuant pel límit occidental d'Òrrius fins a la seva cruïlla amb el d'Argentona, voltant tot el terme municipal d'Òrrius. Continuant pel dit límit municipal d'Argentona per la banda NW d'aquest terme municipal fins a la seva cruïlla amb el de Dosrius. Continuant pel dit límit municipal de Dosrius voltant tot el terme de Dosrius, pel nord i l'est del terme, fins a trobar la seva unió amb el de Mataró (rodalia del vèrtex Geodèsic Tuñi -406 m-, al NE de Mataró). Des d'aquest punt fins a arribar al mar, seguint sempre pel límit municipal entre Mataró i Sant Andreu de Llavaneres. Des de la cruïlla del dit terme municipal amb el mar fins al punt d'inici d'aquesta delimitació seguint per la línia de la costa. Els noms i els números de les carreteres esmentades, accidents topogràfics, urbanístics, etc, són els que es reflecteixen en el mapa nacional a escala 1/50.000, sèrie L, fulls 393 (37-15) Mataró i 394 (38-15) Calella. Les vies de comunicació s'han d'entendre sempre referides als seus eixos longitudinals. Termes municipals inclosos parcialment en aquesta delimitació: Cap. Termes municipals inclosos totalment en aquesta delimitació: Argentona, Mataró, Cabrera de Mar, Òrrius i Dosrius. | 2153 | 5.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-05-27 09:52 | |||||||||
| 51736 | Aqüífer del Baix Maresme | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aquifer-del-baix-maresme | <p>http://aca-web.gencat.cat/aca/documents/ca/legislacio/decrets/decret_328_1988.htm</p> | Es troben contaminats per nitrats i sobreexplotats. | <p>El municipi de Montgat, juntament amb d'altres municipis del Baix Maresme, es troba situat sobre un aqüífer. Aquest constitueix una important reserva per abastir d'aigua la comarca.</p> | 08126-87 | Montgat | <p>La conca hidrogràfica del Maresme està constituïda per diversos torrents i rieres que, gràcies a la permeabilitat del sauló, faciliten la circulació de l'aigua subterrània formant aqüífers.</p> | 41.4694455,2.2707930 | 439109 | 4591129 | 08126 | Montgat | Difícil | Dolent | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Productiu | 2020-09-25 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | Els altres termes municipals inclosos en la delimitació de l'aqüífer són: Tiana, Alella, El Masnou, Teià, Premià de Dalt, Premià de Mar, Vilassar de Dalt, Vilassar de Mar i Cabrils. | 2153 | 5.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-05-27 10:02 | |||||||||||
| 86531 | Ara d'altar de Sant Joan de Viladellops | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ara-daltar-de-sant-joan-de-viladellops | XIII | <p>Ara d'altar situada davant l'església de Sant Joan de Viladellops. És una peça monolítica rectangular, amb la part central rebaixada formant un clot. En aquesta part es creu que es col·locaven les restes del màrtir en època medieval.</p> | 08145-259 | Sant Joan de Viladellops | 41.3049000,1.7352600 | 394124 | 4573376 | 08145 | Olèrdola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/86531-20200723132854.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/86531-20200723132837.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Ornamental | Inexistent | 2023-01-23 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 85 | 52 | 2.2 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-05-27 10:02 | |||||||||
| 66616 | Ara d'altar de Sant Salvador de la Vedella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ara-daltar-de-sant-salvador-de-la-vedella | PERARNAU, J.; PIÑERO, J. (1992): Catàleg de protecció del patrimoni històric, arquitectònic, natural i ambiental del terme municipal de Cercs. Fitxa Inv. 5. Ajuntament de Cercs. VVAA. (1985): Catalunya Romànica. XII. El Berguedà, Fundació Enciclopèdia Catalana, Barcelona. VV.AA. (1990). Museu Diocesà i Comarcal de Solsona. Catàleg d'Art Romànic i Gòtic. Bisbat de Solsona, Ajuntament de Solsona i Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. | V-VI/XII | l'ús com a marxapeu durant anys va comportar una degradació important de la peça. Esà partida en dos fragments. | Peça rectangular realitzada amb marbre blanc, amb la superfície central llisa rebaixada, emmarcada per una motllura de mitja canya i un remat extern en replà. La zona central presenta uns grafits transcrits parcialment. L'esqueixat lateral que presenta s'ha plantejat com a fruit d'un possible reaprofitament d'una peça anterior romana, com succeeix sovint. Desconeixem com era el suport original, que acostumava a ser compost per entre 4 i 6 petites columnes, o bé per mitjà d'un únic suport central. | 08268-126 | Museu Diocesà i Comarcal de Solsona. Plaça Palau, núm. 1. 25280 Solsona | S'estableix per a aquesta ara una cronologia entre els segles V-VI. És la tipologia més estesa a la Mediterrània occidental en aquests segles, essent habitual fins al segle XII. Es tracta d'una peça de producció local paleocristiana reutilitzada a l'Edat Mitjana. Aquesta peça va ingressar al Museu l'any 1960, després d'haver estat localitzades per casualitat formant part dels graons d'accés a l'església. Actualment està exposada al Museu Diocesà i Comarcal de Solsona, i té el número de registre 119. | 42.1460500,1.8620300 | 405971 | 4666619 | 08268 | Cercs | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66616-foto-08268-126-1.jpg | Legal i física | Romànic | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Científic | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | La peça va ser reaprofitada com a marxapeu de l'església de la Vedella, fet que va provocar l'allisat i desaparició de restes en la superfície inferior. | 92 | 52 | 2.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-05-27 10:12 | |||||||
| 75816 | Ara d'altar de Santa Magdalena de Conangle | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ara-daltar-de-santa-magdalena-de-conangle | <p>ADELL GISPERT, J. A. [et al.] (1984): 'Catalunya Romànica. Volum 3: Osona'. Enciclopèdia Catalana, Barcelona. GAVIN I BARCELÓ, J. M. (1984): 'Inventari d'esglésies: Osona'. Arxiu Gavin, Valldoreix. H. M. TALLER D'ARQUITECTURA I CONSTRUCCIÓ S. L (2008): 'Catàleg de béns d'interès històric, arquitectònic i paisatgístic'. POUM de Les Masies de Roda de 30 de abril de 2008, Vic. IPA. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Les Masies de Roda, 1987. ROVIRA I MONTELLS, J. M. (2005): Les Masies de Roda. Història del nostre poble. Edita l'Ajuntament de les Masies de Roda, Masies de Roda.</p> | XVII-XVIII | <p>Ara d'altar situada a escassos metres al nord de l'ermita de Santa Magdalena. Es tracta d'una taula d'altar monolítica de planta rectangular, que s'assenta damunt d'un basament de pedra lleugerament troncopiramidal. La taula presenta les cantonades arrodonides i un encaix rectangular en baix relleu damunt la seva superfície. Cal destacar, també damunt la taula, la presència d'una creu llatina de ferro restituïda situada damunt d'un capitell octogonal reaprofitat.</p> | 08116-118 | Puig de Conangle, 08510. | <p>L'any 1927, la família Baurier arribà a un acord amb el bisbat de Vic per la compra del sòl ocupat per Santa Magdalena. Després de la Guerra Civil, vers l'any 1955, l'ermita fou restaurada, es va enjardinar el voltant i s'arranjaren els camins d'accés. Poc després, vers l'any 1960, Jean Baurier Tivollier traslladà l'antic claustre del convent dels Carmelitans Descalços de Sant Josep de Vic, construït vers l'any 1642, a l'ermita de Santa Magdalena.</p> | 41.9715900,2.3208300 | 443728 | 4646845 | 08116 | Les Masies de Roda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75816-foto-08116-118-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75816-foto-08116-118-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75816-foto-08116-118-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2020-09-25 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-05-27 10:02 | |||||||||
| 76903 | Ara d'altar de Santa Maria del Jaire | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ara-daltar-de-santa-maria-del-jaire | <p>COL·LEGI D'ARQUITECTES DE CATALUNYA (n.d.): Francesc Folguera Grassi. Obtingut el 18 d'abril de 2011. DICCIONARI BIOGRÀFIC DE DONES (n.d.): Tecla Sala Miralpeix. Empresària tèxtil, benefactora. Obtingut el 18 d'abril de 2011. PARRÒQUIA DE SANTA MARIA DEL JAIRE (2010): 25 anys de vida parroquial. Obtinguda el 14 de març de 2010.</p> | XX | <p>Ara d'altar de planta rectangular formada per un basament de fusta damunt del que es recolza una placa de marbre restituïda, que fa de taula. El basament està decorat seguint les línies arquitectòniques clàssiques. Presenta un sòcol motllurat damunt del que es recolzen pilastres estriades que alhora sostenen un entaulament i un fris motllurats. Els espais rectangulars entre pilastres estan decorats amb alts i baixos relleus de gran qualitat, relacionats amb diverses escenes de sacrificis. Aquests plafons, tres a les bandes llargues del basament i un a les curtes, estan delimitats per un marc decorat amb motius vegetals.</p> | 08181-330 | Església parroquial de Santa Maria del Jaire (Passatge Santa Maria del Jaire, sn, 08430) | <p>La parròquia de Santa Maria del Jaire, obra de l'arquitecte Vicenç Oliv', fou beneïda el 13 d'abril de 1986 i dedicada el 13 de març de 1988 pel Cardenal Arquebisbe Narcís Jubany. Segons informacions facilitades pel rector de la parròquia de Santa Maria del Jaire, mossèn Rodolf Puigdollers, l'altar havia format part de l'oratori privat de la sra. Tecla Sala. En concret, aquest oratori estava instal·lat al Casal Sant Jordi (c. Casp, 26 - c. Pau Claris, 81 de Barcelona), edifici construit per l'arquitecte Francesc Falguera entre els anys 1929-1931, per encàrrec de la sra. Tecla Sala. En posterioritat, la Generalitat de Catalunya el va cedir al Bisbat de Barcelona i aquest a la parròquia de Santa Maria del Jaire.</p> | 41.6040900,2.3006200 | 441721 | 4606056 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76903-foto-08181-330-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76903-foto-08181-330-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76903-foto-08181-330-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2020-09-24 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Simbòlicament, les escenes de sacrifici que es representen als plafons i la taula de marbre de l'ara d'altar fan referència a les noves directrius marcades al Concili Vaticà II. | 119|98 | 52 | 2.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-05-27 10:07 | ||||||||
| 78318 | Ara d'altar paleocristiana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ara-daltar-paleocristiana | <p>ALAVEDRA, Salvador. L'ara d'altar paleocristiana de Santa Maria Antiga-Santiga. Pàg. 45-80. Dins VINYALS, 1984. Llei 17/1990, de 2 de novembre, de museus (DOGC, n. 1367, 14. 11. 1990).</p> <p>VINYALS i ROVIRA, Fermí (1984). Notes de la Història de Santiga. Petit poble del Vallès. Santa Perpètua de Mogoda. Grup Pro Arqueologia i Història de Santa Perpètua de Mogoda. Pàg. 41. Foto de l'ara quasi sencera a; Recuperem Santiga.</p> | V-XII | Fragmentada | <p>Ara d'altar paleocristiana. Salvador Alavedra (VINYALS, 1984) interpreta aquesta peça com d'època baiximperial romana, abans de ser reutilitzada com a ara d'altar. Aquesta peça presenta una única decoració formada pel relleu del marc o motllura que emmarcaria el rectangle de la pedra. Aquesta motllura ample, de factura poc acurada presenta forma de relleu fent tres careners i dues mitges canyes. En els angles, aquests careners s'uneixen en forma de sageta i no pas en un estil d'angles arrodonits. El revers d'aquesta ara és buixardat tot ell de manera molt uniforme, sense irregularitats ni solcs de cap mena. Un dels fragments conservats de l'ara presenten un forat rodó, per encabir-hi la lipsanoteca o reliquiari, probablement realitzat en la baixa edat mitjana. La realització d'aquesta perforació va malmetre la inscripció del levita Adalbert, que anava de cap a cap del pla baix de la mesa: ADALBERTUS LE [vita cum omnibus] PARENTIBUS SUIS M[ortis et vi]vis. Aquest epígraf per la seva situació i estil cal·ligràfic es pot dir que és germà del d'un altre levita ací inscrit, de nom GUADAMIR, la grafia del qual es troba també perjudicada per dit forat. Aquest levita es troba documentat firmant una donació feta al monestir de Sant Cugat, documentat precisament l'any 983, que tracta de Santa Maria Antiga, en el qual consta un Vvadamirus levita. L'ara presenta una variada col·locació de les diverses inscripcions, agrupaments de noms i textos, apilaments, superposicions, enllaços, varietats de mida, format i cal·ligrafies. Tot i la seva complexitat d'interpretació es van poder identificar una sèrie d'inscripcions, ben poques de senceres, que van del segle VIII a l'XI. Les mesures calculades per l'autor d'aquest estudi van ser llavors de 65 x 52 x 7/6 cm. Aureli Alvàrez de la Universitat de Barcelona va determinar que aquesta peça va ser realitzada sobre marbre calcari de color blanc, bastant uniforme, d'aspecte granulós amb un gra de mida tan considerable que feia descartar la possibilitat que es tractés d'un marbre de Carrara o extret de les pedreres del Pirineu, o ni tan sols grec. Així Salvador Alavedra apuntava la hipòtesis que dit marbre hagués procedit de la Bètica i reutilitzat aquí.</p> | 08260-151 | Església de Santa Maria Antiga (08130 - Santa Perpètua de Mogoda) | <p>1974. Troballa de dos fragments d'ara per part del senyor Antoni Guilleumas, localitzats entre un munt de rocs i a tocar un xiprer del cementiri de l'església de Santa Maria Antiga. 1980. Fermí Vinyals del Grup Pro-Arqueologia i Història de Santa Perpètua de Mogoda encarrega l'estudi de dos fragments de marbre treballat que es coneixien amb el nom d'ara d'altar paleocristiana de Santa Maria Antiga-Santiga a Salvador Alavedra, en motiu dels actes de commemoració del mil·lenari de Santiga (983-1983). 1981. Troballa de dos nous fragments de l'ara en el pilar d'entrada al clos del cementiri de Santiga com a material de reble.</p> | 41.5345600,2.1526100 | 429312 | 4598448 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78318-foto-08260-151-1.jpg | Legal i física | Romà|Paleocristià|Medieval|Pre-romànic|Romànic | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Científic | Inexistent | 2023-05-29 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | Actualment és al Museu Diocesà de Barcelona (Bisbat de Barcelona. C/ dels Bisbe, 5 (08001 -Barcelona). | 83|84|85|91|92 | 52 | 2.2 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-05-27 10:12 | |||||
| 93123 | Ara de Castellet o de les Masuques | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ara-de-castellet-o-de-les-masuques | S. IX-X dC | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ara d’altar de planta rectangular de 30 x 117 x 74 cm realitzada amb marbre reaprofitat. Presenta inscripcions posteriors</span></span></span></span></span></p> | 08058-36 | Museu Nacional d’Art de Catalunya. Palau Nacional. Parc de Montjuïc 08038, Barcelona. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ara procedent de l’església de Sant Esteve de Castellet, prop de la zona de les Masuques</span></span></span></span></span></p> | 41.2534200,1.5906800 | 381928 | 4567847 | 08058 | Castellet i la Gornal | Restringit | Bo | Legal | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Cultural | 2023-07-28 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP | Dades proporcionades pel Museu Nacional d’Art de Catalunya. Núm. de catàleg de la peça 122012-000. | 52 | 2.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-05-27 09:57 | ||||||||||||
| 80742 | Ara de Sant Martí de Mura | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ara-de-sant-marti-de-mura | <p>ALAVEDRA, S. (1980). L'ara d'altar romànica de Sant Martí de Mura (Barcelona). A 'Arxiu del Centre Excursionista de Terrassa', nº 21, pàgs. 165-178. Terrassa. AA.VV. (1985). Catalunya Romànica. Vol. XI, El Bages. Fundació Enciclopèdia Catalana. SITGES, X. (1960). L'art antic a la comarca del Bages. Sant Martí de Mura. A 'Bages', nums. 92, 93, 94. Manresa, octubre, novembre, desembre. VILA, A. (1929). Etimologia i arqueologia de Mura. A 'Butlletí del CP de Terrassa', pàg. 137. Terrassa.</p> | XII | <p>L'altar principal de l'església de Sant Martí de Mura conté una ara formada per un bloc de pedra rectangular de 140m de llarg i 84m d'ample i un gruix de 19cm, que està diferenciat en dos plans, amb l'inferior tallat de forma axamfranada cap a l'interior i decorat amb motius ornamentals a la cara frontal, i al costat dret formant una sanefa ondulant entrecreuada. Sobre la superfície de l'ara i al costat dret hi ha unes inscripcions incises sobre la pedra, probablement referents a l'acta de consagració: GUILELM SENDRE / GERIBERT SUB DIOCONO CUM OMNIBUS PARENTIBUS / MEIS VIVIS ET DEFUNCTIS / GOUAN PUN....(Guillem Sendre / Geribert sots diaca amb tots els meus parents / vius o difunts / Joan Pu...). Com a dada curiosa cal assenylar que en aquesta inscripció els noms dels personatges són en català, mentre que la resta és el llatí, cosa que no passa en altres ares de la mateixa època. L'ara es troba situada sobre quatre columnes amb la base i el capitell iguals, alguns dels quals són originals i procedents d'un altar romànic de l'església de Santa Maria de Talamanca, que s'havia desmuntat fa molts anys.</p> | 08139-20 | Altar major de Sant Martí de Mura | <p>L'ara va ser abandonada prop de la riera de Nespres, i més tard reaprofitada per a la capella de Sant Antoni. Fa pocs anys que retornà al seu emplaçament original, quan es van fer obres de remodelació de l'altar major.</p> | 41.6989500,1.9759100 | 414788 | 4616858 | 08139 | Mura | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80742-foto-08139-20-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80742-foto-08139-20-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80742-foto-08139-20-3.jpg | Inexistent | Romànic|Medieval | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2020-09-28 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 92|85 | 52 | 2.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-05-27 10:02 | |||||||||
| 53948 | Ara de l'ermita de Sant Ponç | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ara-de-lermita-de-sant-ponc | GAVÍN, J.M. (1985) Inventari d'esglésies. Vol. 17, El Berguedà. Ed. Arxiu Gavín. Barcelona. PLANES I ALBETS, A. (1985). L'arrendament de les prestacions pageses de caràcter feudal: consideracions sobre la figura del petit arrendatari del segle XVIII. Institut d'Estudis Ilerdencs. Lleida. | XVIII | Es troba a l'aire lliure | Davant la porta de l'església de Sant Ponç, a l'exterior, hi ha l'ara de l'altar. És un bloc de pedra sorrenca de forma rectangular, d'aproximadament 150cm de llarg i 70cm d'amplada. Està recolzada sobre un conjunt de pedres que formen una base sense forma. A la part central hi ha un rectangle excavat a la pedra que servia per guardar les relíquies dels màrtirs, i a la banda dreta hi ha un altre forat més petits que serviria per encastar la creu i que té gravat a la base un símbol que s'assimila a un peix, símbols dels cristians que representava la resurrecció de Crist. | 08130-35 | Sant Ponç | La notícia històrica que tenim de la capella va associada a la casa, que era la que més produïa de la parròquia de Montclar, ja que va ser casa nomenada casa major delmera a L'Excusado (1766-69), lliurant el delme a la hisenda reial, arrendada per Jaume Merlet, argenter, per 220 lliures, i el fiador va ser Joan Santromà, espardenyer de Solsona (Subarrendaments de l'Excusado, 1766-69) (PLANES, 1985). La capella, tal i com indica la data gravada a la porta, és un edifici de 1754, corresponent amb el moment d'ampliació de la casa i del seu auge econòmic. És un edifici amb una estructura neoclàssica. | 42.0295400,1.7764900 | 398718 | 4653780 | 1764 | 08130 | Montclar | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53948-foto-08130-35-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53948-foto-08130-35-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53948-foto-08130-35-3.jpg | Inexistent | Neoclàssic|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 99|94 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-05-27 10:02 | |||||||
| 80746 | Ara de l'ermita de la Concepció de Matarodona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ara-de-lermita-de-la-concepcio-de-matarodona | <p>BALLBÉ, M. (1997). Aportació històrica de Mura. Vol. I. Inèdit.</p> | XVI ? | Conservació dolenta en estr a l'exterior | <p>Ara d'altar tallada en pedra sorrenca. És de forma rectangular, amb un rebaix quadrangular a la part central per guardar les relíquies de consagració de l'altar. Actualment es troba al terra a l'exterior de la capella.</p> | 08139-24 | Zona Santa Creu de Palou | <p>La consueta de Mura de 1592 (Arxiu Episcopal de Vic) ja esmenta la capella, però l'obra actual ens fa pensar en una restauració bastant moderna. És probable que l'ara procedeixi de la primera capella.</p> | 41.6659900,1.9357000 | 411397 | 4613240 | 08139 | Mura | Restringit | Regular | Inexistent | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Sense ús | 2020-09-28 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 52 | 2.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-05-27 10:02 | |||||||||||
| 70446 | Ara romana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ara-romana | <p>AA.DD. (1984) , Sant Joan de Vilatorrada. Catalunya romànica. Vol XI. El Bages. Enciclopèdia catalana. Pàgs.444-446. AA.DD. (1984), Recopilació de la història del municipi de Sant Joan de Vilatorrada. Sant Joan de Vilatorrada. AA.DD. (1984) Inscriptions romaines de Catalogne. I. Barcelone. Diffusion de Boccard. Paris. COMAS I CLOSAS F. (1988), Sant Joan de Vilatorrada. Història del Bages. Vol II. Ed. Parcir. Manresa. Pàgs.379-402. SOLER QUINTANA F.(1951),'Hallazgo de un ara romana en San Juan de Vilatorrada'. Ampurias. Barcelona.'.</p> | II-III dC | L'estat de conservació és regular degut a la baixa qualitat del material i al llarg període durant el qual ha estat exposada a la intempèrie. | <p>Ara feta sobre gres, amida 87 x 23,4 x 21 cm. Es troba dividida en dos fragments degut a un tall longitudinal que se li va practicar. Consta de les següents parts: Basa , fust i coronament. Una basa formada per un plint quadrat de 50 cm de llarg i una motllura que la separa del fust. Un fust constituït per un prisma rectangular, de base quadrada 0,43 m. D'alçada i 0,40 m. d'ample. A la cara anterior del fust s'aprecien les restes d'una inscripció formada per cinc línies en lletra capital rústica. A la mateixa cara del fust, a la part superior, es pot apreciar un relleu d'uns 25 cm d'alçada que representa a la deessa Diana sobre un petit turó i amb un gos al costat. La deessa vesteix túnica curta fins els genolls, i té el tronc una mica inclinat a la dreta. El cap i el braç dret han desaparegut totalment. Si s'aprecia el braç esquerra amb el qual subjecta un arc. A la cara lateral dreta apareix un gos perseguint un cérvol, escena que recorda el mite de Diana agafada per sorpresa al bany amb les seves nimfes pel caçador Acteó, que va ser convertit el cérvol. A la cara lateral esquerra es pot apreciar un cérvol corrents darrera d'un porc senglar. Aquest animal és molt freqüent en les representacions de la deessa Diana i podria referir-se al porc senglar enviat al rei Eneu, per no atendre degudament el seu culte. Finalment al coronament hi trobem un fris amb motllures i decorat amb fulles d'heura. A la part superior i al mig es situa la cubeta per al sacrifici. (AA.DD, 1984)</p> | 08218-1 | Museu Comarcal de Manresa | <p>L'ara va ser descoberta el 12 d'Octubre de 1949 pels membres del Centre Excursionista de la Comarca del Bages que realitzaven una visita cultural a l'església romànica, i es trobava empotrada al mur de la façana de l'església de Sant Joan. El secretari de l'entitat, Sr. Xavier Sitjes, i habitant del Mas Sant Joan que es troba adossat a l'església romànica va confirmar la troballa. Les propietàries del mas Josefa i Amàlia Suanya i va iniciar les gestions oportunes per què el 16 de novembre del 1949 fos cedida al Museu Comarcal de Manresa. Les característiques d'aquesta peça -d'un marcat aire rústic i relacionada amb el culte privat a la cacera, de notable difusió- la fan correspondre cronològicament a final del segle II i començament del III . Pel que fa a l'onomàstica, afegirem que si bé Semproni és un nom freqüent en les inscripcions d'Hispania, Hermipus, és en canvi un cognomen d'origen grec molt estrany, que fa pensar en la possibilitat que hagués estat un antic esclau alliberat. Destacarem finalment, que un cop més, es detecta la pervivència en un mateix indret d'un culte romà que amb el temps es convertí en cristià. La troballa d'aquesta ara va fer plantejar la possibilitat de l'existència d'algun tipus de vil·la prop d'aquí i que vindria a confirmar la tradició de l'existència de vil·les romanes a la zona d'on derivaria el topònim de Torruella i Vilatorrada a l'edat mitjana i l'actual nom del poble. El fet de què l'ara es trobés a l'església romànica de Sant Joan, concretament prop d'un mur identificat com a pre-romànic fa pensar en la seva reutilització com a carreu en temps de la construcció de l'església. (SOLER QUINTANA, 1951)</p> | 41.7457300,1.8054700 | 400678 | 4622235 | 08218 | Sant Joan de Vilatorrada | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08218/70446-foto-08218-1-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08218/70446-foto-08218-1-2.jpg | Legal i física | Antic|Romà | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Arqueociència S.C. SL. (Raquel Valdenebro) | La inscripció que s'adapta a la figura de Diana, és relativament simple i es correspon a un formulisme de caràcter votiu, La inscripció diu: ' A Diana. Semproni Hermip va acomplir el vot i va fer (aquesta ara)' (AA.DD, 1984) | 80|83 | 52 | 2.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-05-27 10:12 | |||||||
| 99072 | Ara-altar de Sant Feliuet de Vilamilans | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ara-altar-de-sant-feliuet-de-vilamilans | <p><span><span><span><a>DDAA (2024) Catàleg de béns a protegir. Pla d’ordenació urbanística municipal de Sant Quirze del Vallès. Ajuntament de Sant Quirze del Vallès. </a></span></span></span></p> <p><span><span><span>PALOL, Pere de (1957) Las mesas de altar paleocristianas en la Tarraconense. A “Empúries: revista de món clàssic i antiguitat tardana”, núm. 19, pàgs. 81-102.</span></span></span></p> <p><span><span><span>PLADEVALL, A. (1991). Sant Feliuet de Vilamilans; altar. A “Catalunya Romànica”, vol. XVIII, El Vallès Occidental – El Vallès Oriental. Fundació Enciclopèdia Catalana, pàgs. 214-215.</span></span></span></p> <p><span><span><span>SERRA i ROSSELLÓ, Josep (1961). Ermites del Vallès. Rafael Dalmau, editor. </span></span></span></p> <p><span><span><span>VIVES, José (1949). Un nuevo altar romano-cristiano en la Tarraconense. A “Analecta Bollandiana”, núm LXVII, pàgs. 401-406.</span></span></span></p> | Segle V | L’any 1949, en el moment de la seva descoberta, l’ara estava fragmentada i va ser restaurada. | <p><span><span><span>Bloc de marbre blanc en forma de taula irregular, circular per la part posterior i recta per l’anterior i els laterals. Mesura 72 centímetres d’amplada i 65 de diàmetre màxim, amb un gruix de 10 centímetres a la cara anterior que en la resta van disminuint, configurant una inclinació de l’altar cap a la part posterior. </span></span></span><span><span><span>L’epigrafia de l’ara permet datar-la al voltant del segle V. L’ara correspon a la tipologia d’ares “en sigma”, d’origen oriental però esteses arreu del Mediterrani. És una de les millors mostres conservada al Vallès del procés de cristianització del territori.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Les vores rectes de l’ara estan decorades amb una doble motllura (una superior i una inferior) esculpides a base d’un cordó de perles ovalades. A l’interior d’aquest fris hi ha la següent inscripció, feta en versos hexàmetres clàssics i perfectament mesurats en breus i llargs, separats per fulles i creus: FELICI MISERO PENARUM PONDERA PELLE / XPE DS PER CUNCTA PIUS QUI SCLA REGNAS / HIC SCS SEMPER SEDITO HIC ABITATOR ADESTO / FELICI MISERO TOTA TU TRISTIA TOLLE. Aquesta inscripció es podria traduir de la següent manera: “Al malaurat Fèlix, lleveu el pes de les seves penes, Crist Déu misericordiós, que regneu pels segles. Aquí, sant, jeu per sempre, estableix aquí el teu habitatge. Al malaurat Fèlix, lleveu tota tristesa”. </span></span></span><span><span><span>La inscripció fa referència al fet que Fèlix pot “jeure i habitar” (sedito hic abitator); això fa pensar que potser no es refereix al sant a qui està dedicada l’església sinó a un personatge que dugués el seu mateix nom; podria tractar-se d’un propietari cristià de la zona, segurament el donador de l’altar o el fundador de la capella. Pel que fa a aquesta coincidència de noms, el personatge podria anomenar-se Fèlix en honor a un temple ja existent amb aquesta advocació, o bé haver fet erigir el temple a l’advocació del sant que portés el seu nom. </span></span></span></p> <p><span><span><span>D’altra banda, la superfície interior de l’ara és plena de noms gravats, alguns d’ells sobreposats i </span></span></span><span><span><span>segurament corresponents a diversos moments, l’epigrafia els situa al segle X. Entre els noms destaca un DONADEL ABBA, que ha estat identificat amb Donadéu, abat de Sant Cugat entre els anys 904 i 917. Per aquesta raó l’ara deuria formar part d’una restauració del culte o d’una nova consagració de l’església a l’entorn del segle X. Posteriorment l’ara hauria perdut el seu ús o sentit i va ser fragmentada i llençada.</span></span></span></p> <p> </p> | 08238-38 | Magatzem del Museu de Rubí (Plaça del Doctor Guardiet, nº 9) | <p><span><span><span>L’any 1949, durant les obres de restauració de l’ermita, van aparèixer a l’absis de l’esquerra – el més antic de la construcció -, dins una sitja a tres metres del nivell del sòl, fragments d’una ara d’altar romano-cristiana. Va ser possible reconstruir-la gairebé sencera i va ser col·locada en forma d’altar en el mateix lloc, al peu d’una imatge de la Mare de Déu del Roser. </span></span></span></p> <p><span><span><span>A finals de la dècada del 2000 es va considerar que l'ermita no garantia les condicions necessàries per a la seva protecciói i conservació, i es decidí el seu trasllat. Donada la seva ubicació va caldre resoldre una dicotomia: l'altar corresponia geogràficament al terme municipal de Sant Quirze del Vallès, però alhora estava circumscrita a la parròquia de Sant Feliu, pertanyent a l'arxiprestat de Rubí. Finalment va prevaldre el dret eclesiàstic, ja que es considerava la peça un objecte sacre, i d'aquesta manera va anar a parar a la Fundació Museu-Biblioteca de Rubí, que el custodia des d'aleshores.</span></span></span></p> <p> </p> <p> </p> | 41.5332782,2.0807451 | 423316 | 4598367 | 08238 | Sant Quirze del Vallès | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99072-382.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99072-383.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99072-384.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99072-385.jpg | Legal | Paleocristià | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós/Cultural | BCIL | 2025-10-08 00:00:00 | Laura Pinto Font. INSITU SL. | 84 | 52 | 2.2 | 1761 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-05-27 10:12 | ||||||
| 88581 | Arada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arada | XX | Arada complerta, amb el mànec i la rella, instal·lada amb caràcter ornamental sota la porta o arc cobert que dona a la plaça de l'església desde el carrer del Mestre Ramon Planes, a mà dreta, en una gran ornacina definida per un arc adovellat. La instal·lació està presidida per un escut de rajadell, de metall. A la part baixa, tocant el paviment del carrer, s'hi ha col·locat una tanca vella de fusta. | 08178-88 | Carrer Mestre Ramon Planes. Nucli de Rajadell. | 41.7284600,1.7062700 | 392401 | 4620437 | 08178 | Rajadell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88581-foto-08178-88-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | PEP 1993 (Jordi Piñero)/ OPC 2017-2020 | 98 | 51 | 2.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-05-27 10:07 | |||||||||||
| 94741 | Arada de rodes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arada-de-rodes | XX | Té parts laminades i afectades per l'efecte de l'oxidació. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Es tracta d’una arada de ferro de rodes, també coneguda com a brabant”. L’eina està col·locada sobre una gran llosa encastada al pla que hi ha davant de la Casa Nova del Castell, a l’antiga era. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Aquest tipus d’arada té dues pales, dues ganivetes i dues relles. Era emprada per obrir els solcs a la terra a certa profunditat. L’arada era tirada per bestiar, una mula, euga,.. i conduïda per una persona que la guiava mitjançant l’esteva. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> | 08131-97 | A l’exterior de la Casa Nova del Castell Montesquiu, al pla de l’era del davant de la casa. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Aquesta eina va ser molt emprada al camp català fins ben entrat el XX.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 42.1142892,2.2165278 | 435231 | 4662763 | 08131 | Montesquiu | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Ornamental | 2023-07-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 52 | 2.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-05-27 10:02 | ||||||||||||
| 60666 | Aranyes de bosc - predicció meteorològica | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aranyes-de-bosc-prediccio-meteorologica | <p>Es conta que hi ha un tipus d'aranyes, 'les aranyes del bosc', que viuen en nius fets a terra. Dies abans que plogui fan un munt amb fullaraca i branquillons al voltant del niu, com una mena de cràter; utilitzen, sobretot, restes de pi i, alguna vegada, de roure. Poden fer-ho fins a 7 o 8 dies abans de ploure. Quan ha de caure calamarsa hi posen pedretes petites i, quan ha de pedregar, hi col·loquen pedres de fins a 3 cm al voltant del forat del niu. En tots els casos, l'acumulació de material que disposen al voltant del niu és més alt del costat per on ha de venir la inclemència meteorològica que la resta. Diuen, les persones que ho han explicat, que la predicció meteorològica no falla.</p> | 08199-52 | 41.9802500,2.1775900 | 431869 | 4647910 | 08199 | Sant Bartomeu del Grau | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2020-10-02 00:00:00 | Josep Pujades i Cavalleria | Explicat al mas Clot del Forn per Jaume Mercadal i Maria Ció i confirmat dies més tard a Alboquers. | 61 | 4.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-05-27 10:07 |
Estadístiques 2026
patrimonicultural
Mitjana 2026: 3355,00 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?
La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.