Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 51946 | Araucaria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/araucaria | PARÉS, Eduard (2006). Arbres Monumentals de Catalunya. 18 anys des de la primera protecció. Ponència de la 2ª trobada d'Arbres Monumentals i Singulars. Alcalà d'Henares, 19-21 de 2005. Ed. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General de Medi Natural. Barcelona. PHILIPS, Roger (1989). Los Arboles. Editorial Blume, S.A. Barcelona. SAGARRA i TRIAS, Ferran (2007). Proposta del Pla Especial del Patrimoni històric, arquitectònic i paisatgístic del Masnou. Carracedo-sotorra-arquitectes, scp. Inèdit. | Conífera del gènere Araucària, relativament jove, que es troba plantada en el pati davanter d'una casa. Mesura entre 9 i 10 metres d'alçada. El seu tronc és recte. La ramificació comença a varis metres del sòl, perpendicular al tronc. Les branques són flexibles i les fulles es troben agrupades cap els extrems. Són molt dures i estan proveïdes d'una mena de punxa de color verd fosc. | 08118-189 | Carrer Mestres Villà, 2 | Nadiu de Xile i Argentina, actualment aquesta espècie es troba distribuïda a la serralada dels Andes i protegida en moltes zones d'aquests dos països, com el Parc Nacional Lanín, a Neuquén (Argentina) o a Laguna del Laja, Huerquelhue o la Serralada de la Costa (Xile). En estat natural, creix a més de 800 metres sobre el nivell del mar, preferint els terrenys rocosos i sorrencs amb bon drenatge (sobretot d'origen volcànic), i en llocs alts on la neu resta al sòl durant una bona part de l'any. En els seus països d'origen acostuma a formar boscos purs, tot i que se la pot trobar en companyia d'altres arbres formant boscos mixts. La fusta, de color groguenc, és compacta, lleugera i molt fàcil de treballar. Malgrat els pinyons o llavors, són comestibles amb un alt valor nutritiu, aquest arbre no comença a produir-ne fins a l'edat de 30 a 40 anys. En condicions òptimes, i gràcies al seu lent creixement poden arribar a ser mil·lenaris. | 41.4810000,2.3239600 | 443559 | 4592375 | 08118 | El Masnou | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51946-foto-08118-189-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51946-foto-08118-189-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Accepta el clima marí, però la pol·lució atmosfèrica és un dels seus pitjors enemics. | 2151 | 5.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-05-27 10:02 | |||||||||||
| 72905 | Arbell - Antic Pelagats | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arbell-antic-pelagats | A.A.D.D. (2002).Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Guilleries-Savassona 2002. Inèdit. Espai Natural de Guilleries-Savassona. Diputació de Barcelona. A.A.D.D (1960). Nomenclàtor de la província de Barcelona, 1860. Madrid. Impremta de José Mª Ortiz, 1860. Fitxa de Patrimoni Arqueològic i Arquitectònic de Vilanova de Sau. Servei d'Arqueologia i Paleontologia de Catalunya. Generalitat de Catalunya. ORRA, Joan. Recull de l'Arxiu Episcopal de Vic. Inèdit. Vilanova de Sau. Inèdit. | XVIII-XIX | Masia de planta rectangular, disposa d'una planta baixa i dos pisos. La coberta és a doble vessant i amb el carener perpendicular a la façana, la qual es troba orientada a ponent. Presenta un portal rectangular. A sobre hi trobem una galeria coberta a nivell del primer pis. A l'extrem dret del mur de llevant s'hi ha afegit dos cossos i també una petita cabanya. Pel què fa el parament constructiu és de pedra disposada de manera irregular i unida amb morter de calç. Es pot observar ja que l'arrebossat que hi havia s'ha tret per deixar la pedra vista. La pedra és de color vermellós, com la que correspon a la zona. A la llinda de la porta que es troba a la banda sud s'hi pot llegir la inscripció amb la data de '1804', segurament corresponent a una reforma. | 08303-147 | Mas Arbell s/n | Aquest mas formava part del terme de Vilanova de Sau, abans era conegut amb el nom de Pelagats. Segurament, la data que es pot llegir al portal de migdia '1804' correspon a una reforma. | 41.9524600,2.3883800 | 449309 | 4644679 | 08303 | Vilanova de Sau | Fàcil | Bo | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | 98|119 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-05-27 10:17 | ||||||||||
| 64514 | Arboç I de can Sorell o Arboç Gros | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arboc-i-de-can-sorell-o-arboc-gros | BRONCANO ATENCIA, M.J. [et al.]. (2006) Arbres i Arbredes singulars del Montseny. Llibres de Muntanya, 13. Sant Vicenç de Castellet: Farell editors, p. 171-173. | Es tracta d'un espectacular arboç, que creix en un indret amb fort pendent, al nord de Refugis del Montseny. L'Arboç Gran és un exemplar que ha aconseguit mides arbòries, i un dels més grans en perímetre i edat dels que es té constància a Catalunya. Les seves mides aproximades són 7,8 m d'alçada, 4,12 m de perímetre, 5,8 m de perímetre de soca i 8,3 m de diàmetre de capçada. És un individu amb una edat avançada, varies vegades centenari. | 08234-270 | Can Sorell (Veïnat de Muntanya. Refugis del Montseny) | Antigament, la llenya i el carbó de l'arboç eren considerats de millor qualitat que els de l'alzina. El carbó d'aquesta llenya i el de soca de bruc, anomenats carbó de rabassa, eren un combustible molt apreciat per a les fargues. | 41.7247100,2.3924200 | 449465 | 4619390 | 08234 | Sant Pere de Vilamajor | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64514-foto-08234-270-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64514-foto-08234-270-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | 2021-05-26 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Està considerat com a arbre singular (AS) pel Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació de la Generalitat de Catalunya (anomenat 'Arboç de can Sorell').Hi ha diversos camins per a arribar a l'arboç. Un d'ells, des de la urbanització Refugis del Montseny, des del trencant on surten tres camins: el de més a l'esquerra que porta a can Sorell, el de la dreta a can Nadal, i hem de prendre el que continua recte, que es bifurca en dos una mica més amunt. Cal continuar fins a trobar una pista forestal que s'enfila a mà esquerre. Per aquesta, cal passar un revolt i seguir fins a trobar, a mà esquerra, una antiga pista forestal i seguir uns 50 m, fins a trobar l'arboç, just a sota del marge esquerra del camí. | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-05-27 10:12 | |||||||||||
| 64557 | Arboç II de can Sorell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arboc-ii-de-can-sorell | Es tracta d'un arboç d'aspecte monumental, que creix en un indret amb fort pendent, al nord de Refugis del Montseny. És un exemplar de mides arbòries, i una edat avançada, però bastant més petit que l'Arboç Gran, que es troba a pocs metres de distància. | 08234-313 | Can Sorell (Veïnat de Muntanya. Refugis del Montseny) | Antigament, la llenya i el carbó de l'arboç eren considerats de millor qualitat que els de l'alzina. El carbó d'aquesta llenya i el de soca de bruc, anomenats carbó de rabassa, eren un combustible molt apreciat per a les fargues. | 41.7248200,2.3924200 | 449465 | 4619402 | 08234 | Sant Pere de Vilamajor | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64557-foto-08234-313-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64557-foto-08234-313-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | 2021-05-26 00:00:00 | Virgínia Cepero González | La seva localització ha estat facilitada per en Josep Illa. | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-05-27 10:12 | ||||||||||||
| 42676 | Arbrat de la Plaça 11 de Setembre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arbrat-de-la-placa-11-de-setembre | XIX | Parc urbà format per vàries espècies arbòries d'interès històric, composat bàsicament per catorze abèlies (Abelia floribunda), trenta dues troanes (Lingustrum japonicum), una magnòlia (Magnolia grandiflora fallisoniensis), tres avets blancs (Abies alba), quatre palmeres (Phoenix canariensis) i quatre oms (Ulmus sp.). Aquesta plaça està envoltada per bancs i un espai per als infants. | 08033-235 | Plaça 11 de Setembre, s/n | Durant el maig de l'any 1998 es realitzà un seguiment arqueològic d'urgència al perímetre comprés entre l'antic edifici de l'Ajuntament i els banys de La Salut i Garau i part dels jardins del balneari i que actualment formen part de la Plaça Onze de Setembre. Si bé l'edifici de les termes va anar a terra, sí que es van voler conservar els antics jardins del balneari. En aquesta plaça, el mateix dia 11 de setembre de cada any se celebra a la plaça de l'11 de Setembre el tradicional acte institucional i l'ofrena floral que des de l'any 2007 s'ha obert a la participació de la ciutadania. | 41.6344700,2.1630000 | 430286 | 4609531 | 08033 | Caldes de Montbui | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42676-foto-08033-235-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42676-foto-08033-235-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Laura Bosch Martínez | 98 | 2153 | 5.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-05-27 09:52 | ||||||||||
| 95950 | Arbre 75è aniversari Club Muntanyenc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arbre-75e-aniversari-club-muntanyenc | XXI | <p>Aquest roure es va plantar l'abril de l'any 2019 als jardins del Monestir, darrere de la Casa de Cultura, prop del carrer Castellví, amb motiu dels setanta-cinc anys del Club Muntanyenc, una entitat excursionista i cultural de Sant Cugat del Vallès. És un exemplar de 2,5 metres d'alçada, de capçada irregular.</p> | 08205-778 | Carrer de Castellví, jardins del Monestir. | <p>L'abril de l'any 2019 es va plantar aquest roure als jardins del Monestir per a commemorar el 75è aniversari del Club Muntanyenc Sant Cugat, una entitat amb un arrelament molt rellevant al municipi.</p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El <em>Quercus x cerrioides</em> és de la família de la <em>fagaceae</em>, originari de l'àrea mediterrània. El nom comú en català és roure català. <em>Quercus</em> és el nom llatí de les alzines i els roures i <em>cerrioides</em> vol dir que és similar a <em>Quercus cerris</em>. L'arbre pot fer entre els 10 i els 15 metres d'alçada. Les seves fulles són caduques, amb lòbuls, entre i fan uns 8 centímetres de llarg i 5 centímetres d'ample.</span></span></span></span></span></p> | 41.4747836,2.0850410 | 423605 | 4591868 | 2019 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95950-077802.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Simbòlic | Inexistent | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 2151 | 5.2 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-05-27 10:07 | |||||||||
| 54785 | Arbre de cal Patoi | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arbre-de-cal-patoi | FERRER, Llorenç; CARRERA, Josep M. (1999). La plaça i l'arbre de cal Patoi. 'Quaderns de Navarcles', núm. 6. Ajuntament de Navacles. P. 17-19. FERRER, Llorenç; FERNÁNDEZ (1998), Joan A. Navarcles. Història en imatges. 1900-1979. Angle Editorial, Manresa. P. 22. | Arbre que presideix des de començament de segle XX la plaça Clavé. És un plàtan de dimensions considerables situat en un parterre al mig de la plaça. Actualment hi ha un altre plàtan més jove situat a prop del primer. | 08140-96 | Plaça Clavé | L'arbre dóna personalitat a la plaça Clavé, que és un dels indrets més característics de Navarcles. El va plantar els primers mesos de 1907 Josep Canudas, el 'Plega trossos del Pont', de la popular botiga de cal Canudas, situada a la mateixa plaça. Les raons que el van empènyer a fer-ho van ser que 'estava tip de veure com les dones es cremaven de sol, mentre anaven a buscar aigua'. Josep Canudas va pagar l'arbre, que va costar 2 pessetes, i va plantar-lo, mentre que Josep Caelles, fuster, va confeccionar una caixa protectora. | 41.7515200,1.9009900 | 408629 | 4622772 | 08140 | Navarcles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54785-foto-08140-96-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 2151 | 5.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-05-27 10:02 | ||||||||||||
| 97176 | Arbre de l'amor del Parc Dalmau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arbre-de-lamor-del-parc-dalmau | <p><span><span><span>ROMERO, M. (2018). <em>Catàleg dels arbres d’interès local de Calella.</em> Calella: Ajuntament de Calella.</span></span></span></p> | XX | Només en queda un exemplar. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Arbre de l’amor situats en un racó del Parc Dalmau, darrera del pavelló. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>És un exemplar d’arbre de l’amor (<em>Cercis siliquastrum)</em>, </span></span></span></span></span></span><span lang='CA'><span><span><span>que amida poc més de 8 metres d'alçada i té un perímetre del tronc de 155 </span></span></span></span></span></span>centímetres<span><span><span lang='CA'><span><span><span>. Estava alineat amb d'altres exemplars, dels quals només en queda aquest.</span></span></span></span></span></span></p> | 08035-108 | Parc Dalmau, s/n. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>És una espècie originària de l’Europa oriental. És un arbre caducifoli de tronc retorçat i d’escorça bruna. La seva capçada és arrodonida i a la primavera floreix amb la característica flor rosa viu.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 41.6164300,2.6586000 | 471557 | 4607247 | 08035 | Calella | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08035/97176-2.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Ornamental | Arbre o arbreda d'interès | 2024-07-16 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | Dels arbres catalogats només en queda un. | 98 | 2151 | 5.2 | 2211 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-05-27 09:52 | |||||
| 94152 | Arbre pilona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arbre-pilona | <p>- Ajuntament de Palafolls (2011). <em>Palafolls: Mobles, objectes i altres foteses</em>. Palafolls. Edicions del Roig. </p> | XXI | <p>N'hi ha varis. Realitzats en ferro policromat. Mesuren uns 3 m d'alçada. El tronc està pintat de color marró i les fulles de color verd. Simulen un arbre molt esvelt. </p> <p>L'obra d'art o disseny és de caràcter minimalista i de formes molt sòbries. Aquestes pilones presenten un disseny avantguardista. </p> | 08155-158 | Carrer Major | 41.6682800,2.7490000 | 479105 | 4612977 | 08155 | Palafolls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/94152-arbret-davant-esglesia.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Cultural | Inexistent | 2023-07-11 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | Manolo Medina | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-05-27 10:07 | |||||||
| 99076 | Arbre solitari | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arbre-solitari | <p>COTS, Pau Antoni (2023) Catàleg d’arbres i arbredes d’interès local de Sant Quirze del Vallès. Ajuntament de Sant Quirze del Vallès.</p> | <p><span lang='CA'>Alzina de grans dimensions, d’aproximadament 11 metres d’alçada, que creix aïllada en un camp de conreu. Té una capçada regular i rodona i branques baixes que aporten ombra a la part inferior. Presenta un bloc de ciment a la base, element afegit probablement per falcar la soca del tronc que disposava de molt poc sediment a la base. </span></p> | 08238-42 | Camp de conreu al sud de la masia de Can Ponsich. | <p><span lang='CA'>L’arbre és freqüentment visitat perquè l’indret on es troba és una zona concorreguda per caminants i passejants. En temps recents algú hi havia construït un gronxador de fusta, però actualment ha desaparegut i només en resta un fragment de corda en una branca. </span></p> | 41.5313200,2.0680100 | 422251 | 4598161 | 08238 | Sant Quirze del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99076-422.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99076-423.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99076-424.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | Arbre o arbreda d'interès | 2025-10-07 00:00:00 | Laura Pinto Font. INSITU SL. | Aquesta alzina no és excepcional en la seva espècie, però el fet de trobar-se aïllada en un camp de conreu el fa molt singular i recognoscible. Per aquest motiu és coneguda com a “arbre solitari” i ha esdevingut popular entre els i les habitants de Sant Quirze. | 2151 | 5.2 | 2211 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-05-27 10:12 | |||||||||
| 98663 | Arbreda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arbreda | XXI | <p>L'escultura 'Arbreda' és un conjunt escultòric de gran impacte visual situat entorn de l’edifici Walden 7 a Sant Just Desvern.</p> <p>Aquesta obra, realitzada en ferro, presenta una sèrie d’elements verticals que evoquen arbres estilitzats, creant un espai que connecta amb la natura a través d'una interpretació abstracta.</p> <p>Els sis arbres s'eleven verticalment amb formes arrodonides i corbes a la part superior, suggerint la forma de les capçades dels arbres.</p> <p>Cada element és prim i esvelt, amb una base vertical que s'expandeix en formes arborescents, creant la impressió d'un petit bosc o 'arbreda' conceptual.</p> <p>Aquestes estructures de ferro oxidat es fonen harmònicament amb el paisatge, establint un diàleg amb els colors de la terra i la vegetació circumdant.</p> <p>'Arbreda' busca simbolitzar la força i l’arrelament de la natura en un context urbà. Les formes estilitzades dels arbres transmeten la idea de la natura en el seu estat essencial, desproveïda de detalls, però plena de vitalitat i moviment. A més, l'ús del ferro, material resistent que es transforma amb el pas del temps, suggereix la connexió entre la permanència i el canvi constant de la natura.</p> <p>Aquest conjunt escultòric de Montserrat Sastre és una obra que convida a la contemplació i ofereix als vianants un espai per a la reflexió, integrant art, natura i arquitectura en un mateix escenari.</p> | 08221-110 | Ctra. Reial, s/n. | <p>Aquesta obra, va ser creada el 2020 com una addició recent a l'espai públic de Sant Just Desvern, concretament al voltant de l'edifici Walden 7.</p> <p>Aquesta peça neix en el context de la revitalització de l'entorn urbà del municipi, en què l'Ajuntament de Sant Just Desvern busca enriquir l'espai amb obres d'art que dialoguin amb el paisatge i la comunitat.</p> <p>El Walden 7, construït el 1975 amb un disseny icònic i innovador de l'arquitecte Ricardo Bofill, representa una visió utòpica d'urbanisme, inspirada en els ideals de comunitat i interacció amb l'entorn. Montserrat Sastre, coneixent el simbolisme d'aquest edifici i la importància del seu paper en la vida de Sant Just Desvern, va crear 'Arbreda' com una resposta artística a aquest entorn.</p> <p>'Arbreda' està inspirada en la natura i busca representar la presència d'un petit bosc en un entorn urbà. Aquesta obra de ferro oxidat es va concebre per ser resistent, perdurable i en harmonia amb els colors de l'edifici i el paisatge de la zona.</p> <p>La instal·lació d''Arbreda' és una manera d'integrar la natura dins de l'espai urbà modern, simbolitzant l'arrelament de les persones al seu entorn, malgrat el desenvolupament urbà. Montserrat Sastre, amb una llarga trajectòria en ceràmica i escultura, va voler capturar l'essència dels arbres de manera abstracta, creant formes estilitzades que evoquen la natura sense reproduir-la literalment.</p> <p>Aquesta abstracció suggereix la idea d'una natura reinterpretada, adaptada a l'espai modern del Walden 7, i al mateix temps convida a la reflexió sobre la convivència entre natura i urbanisme.</p> <p>'Arbreda' és, en definitiva, una aportació contemporània al patrimoni artístic i públic de Sant Just Desvern, enriquint l'espai amb una obra que connecta amb el paisatge i els valors de les persones que viuen a Sant Just Desvern.</p> | 41.3800400,2.0667200 | 421962 | 4581367 | 2020 | 08221 | Sant Just Desvern | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98663-11001.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98663-11002.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98663-11003.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98663-11004.jpg | Inexistent | Abstracció|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | Inexistent | 2025-05-26 00:00:00 | Juana María Huélamo Gabaldón i David Torres Rodríguez - Kuanum | Montserrat Sastre Planella (artista) | La instal·lació està emplaçada a un espai enjardinat al costat del Walden 7, un edifici emblemàtic de Sant Just Desvern.El contrast entre les formes geomètriques i modernes de l'edifici i les formes orgàniques i naturalistes de l'escultura crea un efecte visual interessant, en què el ferro de l'escultura destaca, però alhora s'integra amb el color rogenc de l'entorn i de la façana del Walden. | 111|98 | 51 | 2.1 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-05-27 10:12 | |||||
| 84122 | Arbreda al camí de Sant Roc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arbreda-al-cami-de-sant-roc | PEIRÓ CASAS, R. (2010) Catàleg de Béns a Protegir. POUM. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol (proposta no aprovada). | L'arbreda del camí de Sant Roc està formada per un gran nombre d'exemplars de castanyers i arbustos situats en el traçat del camí. Aquest recorregut vegetal, realitzat a principis del segle XX, conforma un dels elements vegetals singulars del municipi, pel seu valor històric i estètic. Originàriament s'iniciava al carrer Cebrià Calvet i continuava fins als Rourets, però actualment es troba truncat per la carretera de Castellcir. | 08064-170 | Camí de Sant Roc, s/n. | 41.7487500,2.1268100 | 427400 | 4622249 | 08064 | Castellterçol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84122-foto-08064-170-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84122-foto-08064-170-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | 2021-05-26 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 2151 | 5.2 | 42 | Patrimoni cultural | 2026-05-27 09:57 | |||||||||||||
| 48315 | Arbreda d'alocs de la riera de can Rimbles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arbreda-dalocs-de-la-riera-de-can-rimbles | <p>ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.S.61/222.</p> | <p>L'aloc (Vitex agnus-castus) és un arbust caducifoli de la família de les lamiàcies, que creix associat als marges de les rieres i dels torrents. Presenta una alçada aproximada entre 1-2 metres, amb les fulles palmades i les flors disposades en llargues i estretes espigues. Floreix a l'estiu (juliol-setembre). A la riera de Dosrius, prop de la masia de can Gemir, n'hi ha una altra comunitat.</p> | 08075-405 | Riera de can Rimbles - Veïnat de Rimbles - Zona de Canyamars | <p>Es tracta dels dos únics conjunts d'alocs que hi ha al municipi de Dosrius, com a testimoni de les arbredes de ribera que antigament poblaven les rieres. Les branques dels alocs s'usaven per a fer cistells. També eren utilitzats pels religiosos com a planta remeiera per evitar els somnis o pensaments impurs. Segons les fonts orals, la planta es posava sota el coixí. La presència d'aquesta planta en una riera indica la bona salut de la mateixa.</p> | 41.5917100,2.4576200 | 454795 | 4604588 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48315-foto-08075-405-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48315-foto-08075-405-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó | 2153 | 5.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-05-27 09:57 | ||||||||||||
| 48318 | Arbreda d'alzines i roures del camí del Pou del Glaç | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arbreda-dalzines-i-roures-del-cami-del-pou-del-glac | <p>ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.S.65/226. RIERA, J.M.; JUBANY, M.A.; ALSINA, N. (2009). Itineraris pel municipi de Dosrius: un tomb pel nucli antic de Dosrius, un passeig per Canyamars, una volta pel Far, l'aigua, el nostre signe d'identitat. Dosrius: Ajuntament de Dosrius, p. 9.</p> | XVIII-XIX | <p>Conjunt de roures (Quercus cerrioides) i alzines (Quercus ilex) ubicat als costats del camí que porta del nucli de Canyamars a la creu de Rupit, a la zona del safareig de la Barca i de la riera de Canyamars. Hi ha diversos exemplars, entre els que destaquen dos grans roures i sis alzines. Un dels roures presenta una volta de canó d'uns 2,70 metres de diàmetre, mentre que l'alzina més destacable té una volta de canó de 2,05 metres.</p> | 08075-408 | Camí del Pou del Glaç - Veïnat de Rupit - Zona de Canyamars | <p>Segons les fonts orals, aquests exemplars tene una antiguitat aproximada d'uns 250 anys.</p> | 41.6025300,2.4523500 | 454364 | 4605792 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48318-foto-08075-408-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48318-foto-08075-408-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | L'element està inclòs dins dels límits del Parc del Montnegre i el Corredor. | 98 | 2153 | 5.1 | 1785 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-05-27 09:57 | ||||
| 60065 | Arbreda d'avets de la baga de Gresolet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arbreda-davets-de-la-baga-de-gresolet | <p>Inventari d'elements naturals al terme de Saldes. Parc Natural Cadí-Moixeró. (2007). Inèdit.</p> | <p>Es troben a la zona de coll de Bauma, formant un conjunt arbrat de Abies alba. Amb un volt màxim de 2,3m. Es troba ubicada dins la zona del Parc Natural Cadí-Moixeró.</p> | 08190-141 | Gresolet. Coll de Bauma | <p>El Parc Natural ha fet un llistat d'arbres d'interès per tal que l'Ajuntament de Saldes els declari en conjunt com a arbres d'interès local per acord de Ple. Per a això els tècnics del Parc han elaborat un inventari amb els elements representatius al terme. Arbre monoic, de capçada cònica i branques perpendiculars al tronc, fulles linears, pectinades en un sol pla i verdes tot l'any. La fusta és blanquinosa i poc resistent, emprada per posts, bastides i pasta de paper. Arbre de muntanya alta, en sòls profunds i permeables.</p> | 42.2686800,1.7364300 | 395795 | 4680381 | 08190 | Saldes | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2026-01-23 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-05-27 10:07 | |||||||||||||
| 37401 | Arbreda de Cal Baró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arbreda-de-cal-baro | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. | La proximitat als habitatges i pel fet d'estar totalment rodejat pel continu urbà el fan un espai amb molta pressió antròpica i mals usos per la qual cosa s'hi ha hagut de limitar l'accés motoritzatamb una sèrie de tanques. | Aquesta arbreda està formada bàsicament per pi pinyer, tot i que té alguns exemplars d'alzina, roure, garrofer, eucaliptus i cedre. Té una important varietat d'espècies arbustives i herbàcies: aladern, arboç, estepes, esparreguera, heura, boix, galzeran, vidiella, lligabosc, rogeta o falgueres. És un espai amb un ús social molt alt, amb alguns camins i circuits que el recorren de dalt a baix. La importància d'aquesta arbreda rau en tres fets: l'elevada diversitat d'espècies, l'interès paisatgístic associat al fet que esdevé una massa forestal de dimensions considerables enmig del continu urbà, i l'ús social. | 08003-261 | Entre els carrers Onofre Talavera, Tèlia i Vinya del Rei, al nucli de Nova Alella. | 41.4913000,2.2913500 | 440846 | 4593541 | 08003 | Alella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37401-foto-08003-261-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37401-foto-08003-261-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 2153 | 5.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-05-27 09:52 | ||||||||||||
| 37400 | Arbreda de Cal Cinto | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arbreda-de-cal-cinto | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. | Arbreda formada bàsicament per pins pinyers plantats durant el primer quart del segle XX, amb presència de diverses espècies de sotabosc mediterrani. Una part d'aquesta arbreda forma part de la franja perimetral de prevenció d'incendis forestals de la urbanització de Can Comulada - Coma Fosca per la qual cosa periòdicament s'hi duen a terme treballs de tractament de la vegetació. | 08003-260 | riba de ponent de la Riera Coma Fosca, a llevant del nucli de Can Comulada - Coma Fosca | 41.4980000,2.2884600 | 440611 | 4594287 | 08003 | Alella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37400-foto-08003-260-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37400-foto-08003-260-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 2153 | 5.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-05-27 09:52 | |||||||||||||
| 37399 | Arbreda de Can Cues | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arbreda-de-can-cues | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. | Aquesta arbreda presenta dues zones sensiblement diferents: per un costat hom hi pot trobar un bosc mixt de pi pinyer i alzines en estat força natural, com ho demostra el fet que existeix un ric i abundant sotabosc, i per l'altre, un espai més humanitzat amb espècies pròpies de jardineria o plantades amb finalitat ornamental, com podrien ser els eucaliptus, els xiprers, les palmeres o les mimoses. El sotabosc de la pineda és molt ric en espècies arbustives: estepes, botja de cuques, romaní, esbarzer, ginesta, bruc, heura, lligabosc, figuera de moro, falzia negra i gramínies, entre d'altres. Antuvi aquesta zona també foren vinyes i encara s'hi pot trobar algun cep dispers. De la seva vegetació cal destacar el pi pinyer, l'alzina, l' eucaliptus i els xiprers. | 08003-259 | Finca de Can Cues, al sud-est del nucli de Font de Cera | 41.5080400,2.2965600 | 441296 | 4595396 | 08003 | Alella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37399-foto-08003-259-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37399-foto-08003-259-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Diverses de les palmeres existents han mort o han estat greument afectades per l'atac de l'escarabat morrut roig (Rhynchophorus ferrugineus Olivier) | 2153 | 5.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-05-27 09:52 | ||||||||||||
| 37394 | Arbreda de Can Magarola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arbreda-de-can-magarola | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. | En tractar-se d'una parcel·la interior d'urbanització sense continuïtat immediata amb la trama urbana periòdicament s'hi duen a terme treballs de tractament de la vegetació d'acord ambla normativa aplicable sobre prevenció d'incendis. | Es tracta d'un bosc mixt de roure i alzina amb exemplars importants de roure africà, espècie poc freqüent al municipi. El sotabosc és dominat per espècies típiques d'alzinar, com el bruc o el llentiscle, que esdevenen de port gairebé arbori. Als estrats inferiors hom hi pot trobar diferents tipus de falgueres, heures i arítjol. | 08003-254 | entre el carrer dels Roures i l'Avinguda Sant Mateu, al nucli de Can Magarola. | 41.5065600,2.3047800 | 441981 | 4595226 | 08003 | Alella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37394-foto-08003-254-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37394-foto-08003-254-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Aquesta arbreda té interès per l'elevada presència i per les dimensions de roures africans, espècie molt poc freqüent al municipi. Fou declarada 'Arbreda monumental d'interès local' pel Ple de febrer de 2004 i ratificat per la Generalitat de Catalunya per l'Ordre MAH/228/2005, de 2 de maig, de declaració d'arbredes monumentals i d'actualització de l'inventari d'arbres i arbredes declarats d'interès comarcal i local (DOGC núm. 4393 de 27 de maig de 2005). | 2153 | 5.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-05-27 09:52 | |||||||||||
| 37402 | Arbreda de Can Magarola 2 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arbreda-de-can-magarola-2 | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. | Es tracta d'un espai de fondalada amb un pendent important on hi creixen diversos exemplars de roure africà, espècie poc freqüent al municipi. Dos d'aquests roures assoleixen dimensions considerables, amb perímetres de base i de volta de canó superiors als dos metres, i amb alçades de fins a 25 metres. A banda d'aquests arbres, hom hi pot trobar també alzines i pins, i diverses espècies arbustives mediterrànies. | 08003-262 | Avinguda de Sant Mateu, al nucli de Can Magarola. | 41.5054600,2.3018000 | 441731 | 4595106 | 08003 | Alella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37402-foto-08003-262-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37402-foto-08003-262-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Just a llevant de la fondalada on creixen els roures i bona part de les alzines hom hi pot trobar la franja perimetral de prevenció d'incendis forestals del nucli de Can Magarola, que periòdicament rep tractaments de vegetació per tal de disminuir-ne la càrrega combustible. | 2153 | 5.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-05-27 09:52 | ||||||||||||
| 37403 | Arbreda de Can Poch | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arbreda-de-can-poch | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. | Arbreda situada al nord de la masia de Can Poch, formada per diversos roures, alzines i pins, i amb un sotabosc constituït per espècies pròpies dels alzinars o d'associades als cursos hídrics. Hi destaca la presència de tres roures de dimensions considerables, que superen els 2 metres de perímetre de base i assoleixen alçades d'entre 15 i 20 metres. | 08003-263 | Uns 150 metres al nord de la masia de Can Poch, al nucli de Mas Coll. | 41.5074700,2.2844000 | 440281 | 4595341 | 08003 | Alella | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37403-foto-08003-263-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37403-foto-08003-263-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | La importància d'aquesta arbreda és fonamentalment paisatgística, per l'entorn on es troba i per l'efecte mosaic que genera el contacte entre masses forestals consolidades, com l'arbreda en qüestió i els boscos de la part alta d'aquesta vall, amb els espais agrícoles en actiu méspropers a les masies de Can Poch i Can Cortès. | 2153 | 5.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-05-27 09:52 | ||||||||||||
| 37398 | Arbreda de Can Teixidor | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arbreda-de-can-teixidor | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. | L'any 2007 va patir un incendi que va afectar-ne alguns arbres. | Aquesta arbreda està composta per diversos individus de plàtan, eucaliptus, xiprer i ametller, principalment. A més d'aquests elements arboris és molt destacable la presència de canyís, espècie molt poc freqüent a Alella, i que en aquest indret assoleix unes elevades densitats a la part més meridional. També és molt abundant la canya (Arundo donax) al torrent de Vallcirera. El sotabosc el constitueixen diferents espècies arbustives mediterrànies, com les estepes, i espècies de jardineria molt probablement provinents de les cases properes. | 08003-258 | a ponent de l'Av. de Teodor Torres ( nucli d'Alella de Mar). | 41.4772500,2.2952200 | 441156 | 4591978 | 08003 | Alella | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37398-foto-08003-258-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37398-foto-08003-258-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 2153 | 5.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-05-27 09:52 | ||||||||||||
| 94815 | Arbreda de Pinassa rodal A1 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arbreda-de-pinassa-rodal-a1 | <p>- Catàleg Arbres d’interès local El Bruc. Ajuntament del Bruc, pp. 8-9 </p> | <p>Exemplars de <em>Pinus nigra ssp. salzmannii</em>. Tenen una alçada aproximada de 9 m i un perímetre de 1,3 m. Ocupa una superfícies d'unes 0,52 ha.</p> | 08025-288 | A peu del camí cap a Sant Pau Vell poc després de deixar el camí cap al coll de Guirló. | <p>Aquestes arbredes de pinassa són les restes del bosc de pinasses que històricament es trobaven en aquesta part de la muntanya, fins a l’incendi de 1986, on van desaparèixer moltes d’elles.</p> | 41.6084700,1.7751700 | 397942 | 4607031 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2023-08-04 00:00:00 | Ana Requejo Alonso | La dificultat de regeneració natural d’aquesta espècie va motivar que s’incloïssin al Projecte europeu “LIFE+ Pinassa” (2014-2018), per al qual es van fer actuacions per millorar la seva conservació i regeneració, incloent la plantació de nous arbres i el tractament dels rodals per afavorir la producció de pinyes i l’arrelament dels plançons. Les pinasses són un hàbitat de conservació prioritària dins la UE. | 2153 | 5.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-05-27 09:52 | ||||||||||||
| 94814 | Arbreda de Pinassa rodal A2 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arbreda-de-pinassa-rodal-a2 | <p>- Catàleg Arbres d’interès local El Bruc. Ajuntament del Bruc, pp. 6-7 </p> | <p>Exemplars de <em>Pinus nigra ssp. salzmannii</em>. Tenen una alçada aproximada de 10 m i un perímetre de 1,2 m. Ocupa una superfícies d'unes 0,25 ha.</p> | 08025-287 | Per sota de l’antic Castell de la Guàrdia (Castell de Bonifaci). | <p>Aquestes arbredes de pinassa són les restes del bosc de pinasses que històricament es trobaven en aquesta part de la muntanya, fins a l’incendi de 1986, on van desaparèixer moltes d’elles.</p> | 41.6095800,1.7734700 | 397802 | 4607156 | 08025 | El Bruc | Difícil | Bo | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2023-08-28 00:00:00 | Ana Requejo Alonso | La dificultat de regeneració natural d’aquesta espècie va motivar que s’incloïssin al Projecte europeu “LIFE+ Pinassa” (2014-2018), per al qual es van fer actuacions per millorar la seva conservació i regeneració, incloent la plantació de nous arbres i el tractament dels rodals per afavorir la producció de pinyes i l’arrelament dels plançons. Les pinasses són un hàbitat de conservació prioritària dins la UE.L'accés no és fàcil perquè no hi ha camí. | 2153 | 5.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-05-27 09:52 | ||||||||||||
| 94813 | Arbreda de Pinassa rodal A4 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arbreda-de-pinassa-rodal-a4 | <p>- Catàleg Arbres d’interès local El Bruc. Ajuntament del Bruc, pp. 4-5 </p> | <p>Exemplars de <em>Pinus nigra ssp. salzmannii</em>. Tenen una alçada aproximada de 11 m i un perímetre de 1,3m.</p> | 08025-286 | A peu del camí cap al coll de Guirló | <p>Aquestes arbredes de pinassa són les restes del bosc de pinasses que històricament es trobaven en aquesta part de la muntanya, fins a l’incendi de 1986, on van desaparèixer moltes d’elles.</p> | 41.6105400,1.7706000 | 397565 | 4607266 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2023-08-28 00:00:00 | Ana Requejo Alonso | La dificultat de regeneració natural d’aquesta espècie va motivar que s’incloïssin al Projecte europeu “LIFE+ Pinassa” (2014-2018), per al qual es van fer actuacions per millorar la seva conservació i regeneració, incloent la plantació de nous arbres i el tractament dels rodals per afavorir la producció de pinyes i l’arrelament dels plançons. Les pinasses són un hàbitat de conservació prioritària dins la UE. | 2153 | 5.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-05-27 09:52 | ||||||||||||
| 94816 | Arbreda de Pinassa rodal D1 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arbreda-de-pinassa-rodal-d1 | <p>- Catàleg Arbres d’interès local El Bruc. Ajuntament del Bruc, pp. 10-11.</p> | <p>Exemplars de <em>Pinus nigra ssp. salzmannii</em>. Tenen una alçada aproximada de 9 m i un perímetre de 1,4 m. Ocupa una superfícies d'unes 3,85 ha.</p> | 08025-289 | Al coll de Guirló | <p>Aquestes arbredes de pinassa són les restes del bosc de pinasses que històricament es trobaven en aquesta part de la muntanya, fins a l’incendi de 1986, on van desaparèixer moltes d’elles.</p> | 41.6084100,1.7769100 | 398087 | 4607022 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2023-08-04 00:00:00 | Ana Requejo Alonso | La dificultat de regeneració natural d’aquesta espècie va motivar que s’incloïssin al Projecte europeu “LIFE+ Pinassa” (2014-2018), per al qual es van fer actuacions per millorar la seva conservació i regeneració, incloent la plantació de nous arbres i el tractament dels rodals per afavorir la producció de pinyes i l’arrelament dels plançons. Les pinasses són un hàbitat de conservació prioritària dins la UE. | 2153 | 5.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-05-27 09:52 | ||||||||||||
| 94817 | Arbreda de Pinassa rodal D2 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arbreda-de-pinassa-rodal-d2 | <p>- Catàleg Arbres d’interès local El Bruc. Ajuntament del Bruc, pp. 12-13.</p> | <p>Exemplars de <em>Pinus nigra ssp. salzmannii</em>. Tenen una alçada aproximada de 9 m i un perímetre de 1,1 m. Ocupa una superfícies d'unes 3,85 ha.</p> | 08025-290 | Al coll de Guirló, baixant pel torrent de la Diablera a mà dreta. Cal endinsar-se pel bosc | <p>Aquestes arbredes de pinassa són les restes del bosc de pinasses que històricament es trobaven en aquesta part de la muntanya, fins a l’incendi de 1986, on van desaparèixer moltes d’elles.</p> | 41.6084400,1.7777400 | 398156 | 4607025 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2023-08-04 00:00:00 | Ana Requejo Alonso | La dificultat de regeneració natural d’aquesta espècie va motivar que s’incloïssin al Projecte europeu “LIFE+ Pinassa” (2014-2018), per al qual es van fer actuacions per millorar la seva conservació i regeneració, incloent la plantació de nous arbres i el tractament dels rodals per afavorir la producció de pinyes i l’arrelament dels plançons. Les pinasses són un hàbitat de conservació prioritària dins la UE. | 2153 | 5.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-05-27 09:52 | ||||||||||||
| 38154 | Arbreda de Plàtans del torrent de can Comalada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arbreda-de-platans-del-torrent-de-can-comalada | <p>Arbreda de Plàtans (Platanus x hispanica) de grans dimensions situats al llarg del torrent de can Comalada, des de la bassa artificial que hi ha al marge esquerre del torrent fins al camí d'aigües amunt que va de can Comalada a la Caseta, a uns 400 metres cap al NE de can Castells.</p> | 08009-161 | Veïnat de la Pujada. Torrent de can Comalada | 41.5668500,2.4047100 | 450366.07 | 4601857.53 | 08009 | Argentona | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2022-12-14 00:00:00 | Moisès Guardiola i Bufí / ACTIUM | 2153 | 5.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-05-27 09:52 | |||||||||||||||
| 99648 | Arbreda de can Ginestar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arbreda-de-can-ginestar | <p>AJUNTAMENT DE SANT JUST DESVERN (2014). <em>Ordenança de protecció de l’arbrat i dels espais verds de Sant Just Desvern.</em></p> <p>CABALLERO ARROYO, Cecilia; GUAL DEVESA, Ramon; RUEDA AGUILERA, Ferran (1997). <em>Arbres de Sant Just Desvern</em>. Ajuntament de Sant Just Desvern.</p> | XX | <p><span><span><span><span><span><span>L'arbreda de can Ginestar es troba dins del jardí d'estil romàntic que envolta l'edifici de can Ginestar. Ocupa l'espai de l'era i dels horts de l'antiga masia, que va ser reconvertit en el mateix moment de la gran transformació del mas en casal modernista de l'any 1904. La vegetació predominant és autòctona, amb diferents espècies de pins, exemplars de llentiscle i altres arbusts mediterranis, a més d'alguns exemplars d'espècies al·lòctones com palmeres i eucaliptus.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La vegetació intenta capturar la bellesa natural de manera orgànica i espontània, característica dels jardins de l'època, que pretenien trencar amb la geometria rectilínia dels jardins anteriors de tradició francesa.</span></span></span></span></span></span></p> | 08221-349 | C/ Carles Mercader, 17. | <p><span><span><span><span><span><span>L’any 1904, es va dur a terme una profunda remodelació que va transformar can Ginestar en un edifici amb un marcat caràcter modernista, moment en el qual es va dissenyar el jardí. Les obres van implicar l’enderroc i reconstrucció de tota la crugia que conté la galeria, així com l’elevació d’un metre de la part central del terrat. També es va construir una capella annexa, que dotava la finca d’un espai religiós privat, i es va aixecar el mur de tanca que delimitava la propietat. A més, es van reparar les façanes, afegint elements decoratius que accentuaven el nou estil.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Aquestes reformes van consolidar can Ginestar com una masia singular, que combina elements tradicionals amb les innovacions arquitectòniques de principis del segle XX. Actualment, la masia és un símbol del patrimoni històric i cultural de Sant Just Desvern.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La masia de can Ginestar és un exemple notable de l’evolució arquitectònica al llarg dels segles. Les inscripcions a les llindes de les portes ens ofereixen una cronologia detallada de les seves transformacions. La llinda més antiga, situada a la planta baixa, data de 1403, testimoni de l’origen medieval de la masia. Altres inscripcions a l'interior assenyalen reformes en '1669' i '1703', indicant modificacions i ampliacions successives. L’última data, '1904', es troba al coronament de l’edifici, coincidint amb la gran reforma dirigida per Joan Baptista Modolell.</span></span></span></span></span></span></p> | 41.3865303,2.0756794 | 422719 | 4582079 | 08221 | Sant Just Desvern | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/99648-l1440143.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/99648-l1440145.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Lúdic | Arbre o arbreda d'interès | 2025-06-27 00:00:00 | David Torres Rodríguez - Kuanum | 98 | 2153 | 5.1 | 2211 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-05-27 10:12 | |||||||
| 73838 | Arbreda de l'Hort del Requesens | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arbreda-de-lhort-del-requesens | XX | Situat en un entorn ben cuidat i ordenat | A l' indret conegut com l'Hort del Requesens, a la zona de la Goda, hi trobem l'arbreda de la Goda. En una superfície que ocupa unes 1.800 Hectàrees hi trobem plantats uns 255 arbres de fulla caduca i 562 de fulla perenne, dels quals n'hi ha uns 125/130 de diferent gènere i espècie. La majoria d'arbres, especialment els pròxims als camins i llocs de repòs porten una etiqueta amb el nom científic (Gènere i espècie) i el corresponent en català. Hi trobem arbres de continents diferents. L'arbreda està rodejada de bosc, el qual està netejat i sanejat, i amb els marges de pedra seca refets. A poca distancia hi ha sembradura i la Riera de la Goda, afluent del riu Anoia, amb arbres de riu , principalment pollancres. Es van plantar majoritàriament de 1973 a 1981 i amb menys intensitat els posteriors, per baixes o nous arbres. | 08008-84 | La Goda. Hort del Requesens | L'actual propietari durant el seus viatges de joventut, va anar portant arbres de tot el món, creant aquesta arbreda de l'Hort del Requesens. | 41.5585600,1.4403700 | 369944 | 4601940 | 1973/81 | 08008 | Argençola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73838-foto-08008-84-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73838-foto-08008-84-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU S.C.P. | El bosc dins el qual està situada l'arbreda està integrat dins el Pla Tècnic de Gestió i Millora Forestal nº 02245 data 30-09-2004. | 98 | 2151 | 5.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-05-27 09:52 | |||||||
| 84119 | Arbreda de l'hostal Castellterçol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arbreda-de-lhostal-castelltercol | PEIRÓ CASAS, R. (2010) Catàleg de Béns a Protegir. POUM. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol (proposta no aprovada). | L'arbreda de l'Hostal està formada per un gran nombre d'exemplars de plataners (Platanus x hispanica), situats al jardí de la casa. Tots els exemplars són de característiques similars. Aquesta petita arbreda conforma un dels elements vegetals singulars del municipi, i pel seu valor estètic en l'accés principal al nucli urbà i pel seu contrapunt vegetal al conjunt edificat. | 08064-167 | Ctra. Barcelona, 1. | 41.7503000,2.1231400 | 427097 | 4622424 | 08064 | Castellterçol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84119-foto-08064-167-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84119-foto-08064-167-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | 2021-05-26 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 2151 | 5.2 | 42 | Patrimoni cultural | 2026-05-27 09:57 | |||||||||||||
| 37393 | Arbreda de la Riera Alta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arbreda-de-la-riera-alta | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. | Una part d'aquesta arbreda forma part de la franja perimetral de prevenció d'incendis forestals de la urbanització d'Alella Parc per la qual cosa periòdicament s'hi duen a terme treballs detractament de la vegetació. | Es tracta d'una zona en bon estat de conservació amb una de les densitats d'alzina surera més elevada del municipi. | 08003-253 | Al capdamunt del carrer de la Riera Alta, al nucli d'Alella Parc. | 41.5124400,2.2872800 | 440526 | 4595890 | 08003 | Alella | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37393-foto-08003-253-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37393-foto-08003-253-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Espai d'interès paisatgístic. Declarada 'Arbreda monumental d'interès local' pel Ple de febrer de 2004 i ratificat per la Generalitat de Catalunya per l'Ordre MAH/228/2005, de 2 de maig, de declaració d'arbredes monumentals i d'actualització de l'inventari d'arbres i arbredesdeclarats d'interès comarcal i local (DOGC núm. 4393 de 27 de maig de 2005). | 2153 | 5.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-05-27 09:52 | |||||||||||
| 78368 | Arbreda de la Riera Seca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arbreda-de-la-riera-seca | AJUNTAMENT DE SANTA PERPÈTUA DE MOGODA (MEDI AMBIENT). Guia d'Espai verds de Santa Perpètua de Mogoda. | XX | L' Arbreda de la Riera Seca es troba al sud del terme municipal de Santa Perpètua de Mogoda, vorejant la Riera Seca, a ponent del Parc d'Europa (Barri la Florida). Al seu extrem sud i a l'alçada de la Granja Girbau hi trobem el final del tram sud del camí del Padró. L' Arbreda de la Riera Seca és una arbreda fluvial que actua d'espai de refugi a una gran varietat d'ocells que s'alimenten del conreu de secà que envolta l'arbreda. Els gafarrons, els estornells, els pardals xarrecs produeixen, a la vesprada un escàndol considerable, tot lluitant per les millors branques per dormir. | 08260-201 | Al sud del terme municipal de Santa Perpètua de Mogoda | 41.5202200,2.1763600 | 431278 | 4596836 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78368-foto-08260-201-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78368-foto-08260-201-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | 2151 | 5.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-05-27 10:12 | ||||||||||||
| 80225 | Arbreda de la riera del Gai | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arbreda-de-la-riera-del-gai | Ajuntament de Moià (2008); Ordenança fiscal núm. 32 - Reguladora de l'arbrat i recursos vegetals aprovada pel Ple en sessió celebrada a Moià el 23 de desembre de 2008. Art. 12 Disposicions Finals. Annex I. Pag. 234. Moià | Arbreda de ribera que es troba situada al voltant de la ribera del Gai en direcció N-S. Formada per àlbers, pollancres sobretot de 'nigra canadiensis' i 'nigra itàlica'. Ocupa una àrea de 99175 m i un perímetre de 5199,8 m. | 08138-317 | A l'est de la vila. | 41.8037400,2.0815700 | 423704 | 4628394 | 08138 | Moià | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2023-01-30 00:00:00 | Cristina Casinos | 2153 | 5.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2026-05-27 10:02 | ||||||||||||||
| 60064 | Arbreda de pins de Coll de Bauma | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arbreda-de-pins-de-coll-de-bauma | <p>Inventari d'elements naturals al terme de Saldes. Parc Natural Cadí-Moixeró. (2007). Inèdit.</p> | <p>Es troben a la zona de coll de Bauma, formant un conjunt arbrat de Pinus sylvestris. Alçada màxima de 31m, volt màxim de 1,4m. Es troba ubicada dins la zona del Parc Natural Cadí-Moixeró.</p> | 08190-140 | Gresolet. Coll de Bauma | <p>El Parc Natural ha fet un llistat d'arbres d'interès per tal que l'Ajuntament de Saldes els declari en conjunt com a arbres d'interès local per acord de Ple. Per a això els tècnics del Parc han elaborat un inventari amb els elements representatius al terme.</p> | 42.2644700,1.7399000 | 396074 | 4679909 | 08190 | Saldes | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08190/60064-foto-08190-140-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | Inexistent | 2026-01-23 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Fotografia: Arxiu Parc Natural Cadí-Moixeró. | 2153 | 5.1 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-05-27 10:07 | |||||||||
| 48314 | Arbreda de plàtans a l'entrada de Dosrius | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arbreda-de-platans-a-lentrada-de-dosrius | <p>ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.S.58/219. RIERA, J.M.; JUBANY, M.A.; ALSINA, N. (2009). Itineraris pel municipi de Dosrius: un tomb pel nucli antic de Dosrius, un passeig per Canyamars, una volta pel Far, l'aigua, el nostre signe d'identitat. Dosrius: Ajuntament de Dosrius, p. 6.</p> | XX | <p>Conjunt de plataners (Platanus x hybrida) situats al bell mig del nucli urbà. Quatre exemplars estan situats a la plaça de Catalunya, mentre que vuit més es troben alineats a la vorera del carrer de Rials, seguint el traçat del carrer i de la riera. Es tracta d'exemplars esvelts, amb les copes arrodonides. Els del carrer presenten unes dimensions més petites que els de la plaça. Destaca un exemplar situat a l'extrem de la plaça, al costat del pont d'accés al nucli urbà (carretera B-510, km. 3,5). Amida uns 9 metres d'alçada i presenta una volta de canó de 4,80 metres.</p> | 08075-404 | Plaça de Catalunya - Carrer de Rials - Dosrius | <p>Aquest conjunt és testimoni de la configuració del nucli urbà de Dosrius. Anteriorment hi havia altres exemplars a la carretera de Dosrius a Canyamars, al carrer de Sant Llop i al carrer de Mossèn Jacint Verdaguer. En aquests espais estaven disposats a banda i banda dels vials. Aquests exemplars es van anar talant a partir de mitjans dels anys 60 del segle XX.</p> | 41.5943600,2.4055400 | 450457 | 4604911 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48314-foto-08075-404-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48314-foto-08075-404-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Aproximadament tenen uns 100 anys d'antiguitat. | 98 | 2153 | 5.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-05-27 09:57 | ||||||||
| 48317 | Arbreda de plàtans de Sant Llop | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arbreda-de-platans-de-sant-llop | <p>ALSINA I BOIX, Neus; JUBANY I PINÓS, M. Àngels (1995). Una ullada al passat: història gràfica de Dosrius, Canyamars i el Far (1900-1975). [Dosrius]: Ajuntament de Dosrius, p. 94. ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.S.63/224.</p> | XX | Sotabosc abundant. | <p>Conjunt de plataners (Platanus x hybrida) situat als marges de la riera de Canyamars. Els exemplars estan plantats ordenadament i tenen una bona alçada. També presenten diversos brots nascuts de la soca, tot i que la zona està coberta per un abundant sotabosc que els emmascara. És una de les poques arbredes de plàtans alineades en zones situades al costat de la llera d'una riera.</p> | 08075-407 | Veïnat de Batlle - Zona de Dosrius | <p>Aquesta arbreda és testimoni d'una antiga activitat econòmica que contribuïa a l'increment de l'economia familiar dels seus propietaris (venien la seva fusta). També s'utilitzaven per preservar els camps de les inundacions de la riera. Es va plantar a mitjans dels anys 50 del segle XX i ha estat talada un parell de vegades, tot i que des dels anys 90 no s'ha tornat a fer. A principis dels anys 50 s'hi va organitzar un concurs de bolets. Per la festivitat de Sant Llop (Festa Major de Dosrius) s'hi havien organitzat ballades de sardanes i vermuts populars. També s'hi havien aparcat els cotxes de la gent que anava a l'aplec de Sant Llop.</p> | 41.5995800,2.4195100 | 451625 | 4605482 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48317-foto-08075-407-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48317-foto-08075-407-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98 | 2153 | 5.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-05-27 09:57 | ||||||||
| 48316 | Arbreda de plàtans del Mosquit i d'en Rigau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arbreda-de-platans-del-mosquit-i-den-rigau | <p>ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.S.62/223. RIERA, J.M.; JUBANY, M.A.; ALSINA, N. (2009). Itineraris pel municipi de Dosrius: un tomb pel nucli antic de Dosrius, un passeig per Canyamars, una volta pel Far, l'aigua, el nostre signe d'identitat. Dosrius: Ajuntament de Dosrius, p. 15.</p> | XX | <p>Conjunt de plataners (Platanus x hybrida) situat a la riba nord de la riera i format per uns 100 exemplars de plàtans hispànics, disposats en dos terrenys. Els exemplars estan plantats ordenadament en fileres (50 a cada feixa) i tenen una bona alçada. Els de la banda de tramuntana (els del Mosquit) presenten diversos brots nascuts de la soca, mentre que els de migdia (d'en Rigau) tenen més alçada. És una de les poques arbredes de plàtans alineades en zones situades al costat de la llera de la riera.</p> | 08075-406 | Carrer de Salvador Dalí - Riera de Dosrius - Dosrius | <p>Aquestes arbredes són testimoni d'una antiga activitat econòmica que contribuïa a l'increment de l'economia familiar dels seus propietaris (venien la seva fusta). També s'utilitzaven per preservar els camps de les inundacions de la riera. Els plàtans del Mosquit foren plantats cap a la dècada dels anys 30 del segle XX, aproximadament. En aquest terreny hi havia hagut un camp de futbol, al costat del pati de les antigues escoles de Dosrius. Segons les fonts orals, els regaven amb l'aigua de l'aberurador que hi havia a la plaça. Foren talats un parell de vegades, tot i que en l'actualitat fa més de trenta anys que no s'ha tornat a fer. Els plàtans d'en Rigau foren plantats cap als anys 60 del segle XX, aproximadament. En aquesta zona hi havia camps de regadiu. També foren talats un parell de vegades, tot i que en l'actualitat en fa cap a trenta que no s'ha tornat a fer. Des de mitjans del segle XX i fins als anys 80, les arbredes eren una zona d'esbarjo per grans petits (s'hi havien orgabitzat actes culturals i menjars populars).</p> | 41.5927500,2.4073500 | 450606 | 4604731 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48316-foto-08075-406-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48316-foto-08075-406-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98 | 2153 | 5.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-05-27 09:57 | |||||||||
| 80221 | Arbreda de ribera de la Falsia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arbreda-de-ribera-de-la-falsia | Ajuntament de Moià (2008); Ordenança fiscal núm. 32 - Reguladora de l'arbrat i recursos vegetals aprovada pel Ple en sessió celebrada a Moià el 23 de desembre de 2008. Art. 12 Disposicions Finals. Annex I. Pag. 234. Moià. | Arbreda frondosa de ribera i obaga que segueix la riera de Castellnou vers la Falsia i ocupa una àrea de 265179 m i un perímetre de 4137 m. | 08138-313 | Al sud de la vila. Entre la serra de Puigsobirà i la serra de Riqueus. | 41.8203900,2.1034100 | 425538 | 4630223 | 08138 | Moià | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2023-01-30 00:00:00 | Cristina Casinos | 2153 | 5.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2026-05-27 10:02 | ||||||||||||||
| 80222 | Arbreda de ribera del Molí Nou a Passarell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arbreda-de-ribera-del-moli-nou-a-passarell | Ajuntament de Moià (2008); Ordenança fiscal núm. 32 - Reguladora de l'arbrat i recursos vegetals aprovada pel Ple en sessió celebrada a Moià el 23 de desembre de 2008. Art. 12 Disposicions Finals. Annex I. Pag. 234. Moià. | Arbreda de ribera frondosa amb una àrea de 63126 m i un perímetre de 1876,4 m. Situada des del saltant d'aigua de l'embassament del Molí Nou fins a la masia de Passarell. | 08138-314 | A nord de la vila - Seguint el carrer de Passarell en direcció a l'embassament. | 41.8135700,2.1069500 | 425824 | 4629463 | 08138 | Moià | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2023-01-30 00:00:00 | Cristina Casinos | 2153 | 5.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2026-05-27 10:02 | ||||||||||||||
| 80223 | Arbreda de ribera des del Molí Nou al Molí del Pujol. | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arbreda-de-ribera-des-del-moli-nou-al-moli-del-pujol | Ajuntament de Moià (2008); Ordenança fiscal núm. 32 - Reguladora de l'arbrat i recursos vegetals aprovada pel Ple en sessió celebrada a Moià el 23 de desembre de 2008. Art. 12 Disposicions Finals. Annex I. Pag. 234. Moià. | Arbreda de ribera frondosa situada en el curs de la riera de Passarell vers el sud passant pel prat de la Torreta. Ocupa una àrea de 38972 m i un perímetre de 3703,3 m. Un cop arriba a la masia del Pujol la riera de Passarell s'ajunta amb el torrent de les Graus. L'arbreda continua vers el sud de la vila resseguint el curs de la riera de Castellnou. | 08138-315 | Al nord-centre vers el sud de la vila. | 41.8313500,2.1061000 | 425774 | 4631438 | 08138 | Moià | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2023-01-30 00:00:00 | Cristina Casinos | 2153 | 5.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2026-05-27 10:02 | ||||||||||||||
| 48313 | Arbreda de roures de can Jeroni | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arbreda-de-roures-de-can-jeroni | <p>ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.S.57/218.</p> | XVIII-XIX | <p>Conjunt format per set exemplars de roure (Quercus cerrioides), disposats a banda i banda del camí que dóna accés a la masia de can Jeroni (cinc a la banda esquerra i dos a la dreta). Els exemplars estan arrenglerats i tenen unes dimensions considerables. Destaca un dels exemplars, que està situat plantat al marge de la finca i té unes dimensions considerables (aproximadament uns 24 metres d'alçada, amb una volta de canó d'1,3 metres i uns 4,35 metres de volta de soca).</p> | 08075-403 | Veïnat de Gemir, 15 - Zona de Dosrius | <p>Es tracta dels únics exemplars de roure que hi ha dins del nucli urbà de Dosrius. Probablement foren plantats per embellir l'accés i donar la benvinguda a la masia de can Jeroni, de la que agafen el nom. Segons les fonts orals, l'edat del roure més monumental es calcula en més de 300 anys.</p> | 41.5929800,2.4087800 | 450726 | 4604756 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48313-foto-08075-403-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48313-foto-08075-403-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98 | 2153 | 5.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-05-27 09:57 | |||||||||
| 37396 | Arbreda del Bosquet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arbreda-del-bosquet | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. | atesa l'elevada freqüentació i els tractaments de la vegetació herbàcia que periòdicament s'hi duen aterme. | El Bosquet constitueix una unitat discontínua de vegetació sense contacte directe amb altres unitats de vegetació arbòria. Tot i que la seva importància biològica no és gaire gran, ja que es tracta d'un bosc mono específic (Pi pinyer), els seus atributs paisatgístics i socials són molt importants: ha esdevingut un símbol de diverses generacions d'alellencs i periòdicament s'hi realitzen actes lúdics i socials. Tanmateix, aquesta elevada freqüentació ha comportat alguns problemes com l'elevada compactació del sòl o la manca de sotabosc desenvolupat. | 08003-256 | Vall de Rials, per damunt del Sot del Marquès, al costat de l'IES d'Alella. | 41.4940100,2.2997700 | 441551 | 4593836 | 08003 | Alella | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37396-foto-08003-256-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37396-foto-08003-256-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 2153 | 5.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-05-27 09:52 | ||||||||||||
| 80226 | Arbreda del Pla dels Pins | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arbreda-del-pla-dels-pins | Ajuntament de Moià (2008); Ordenança fiscal núm. 32 - Reguladora de l'arbrat i recursos vegetals aprovada pel Ple en sessió celebrada a Moià el 23 de desembre de 2008. Art. 12 Disposicions Finals. Annex I. Pag. 234. Moià. | Arbreda de pi pinyoner en general tot i que hi ha algun roure martinenc. Molts dels pins que formen part d'aquesta arbreda tenen el tronc d'un metre de diàmetre aproximadament i uns 6 m d'alçada. Es tracta d'una espècie perennifòlia amb fulles dobles amb forma d'agulla que oscil·len entre 10-20 mm de color verd-blavós de mida mitjana. La capçada té la forma típica de copa ample. El tronc fort i robust d'1 m de diàmetre, aproximadament, té l'escorça esquerdada en grans plaques vermelloses típiques del 'pinus'. Encara no té fruits. | 08138-318 | Al nord-oest de la vila. | Anomenat 'Pinus Pinea' de la familia de les pinàcies, és un arbre típic de clima mediterrani. Pot arribar fins als 500 o 600 anys d'edat. | 41.8274400,2.0848900 | 424008 | 4631022 | 08138 | Moià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80226-foto-08138-318-2.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2023-01-30 00:00:00 | Cristina Casinos | En algun d'aquests pins pinyoners hi ha cartells que prohibeixen la recol·lecció de pinyes. | 2153 | 5.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2026-05-27 10:02 | |||||||||||
| 37395 | Arbreda del Torrent de Rials | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arbreda-del-torrent-de-rials | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. | Arbreda vinculada als cursos hídrics del torrent de Rials i torrents que hi desemboquen. Hom hi pot trobar diversos exemplars de roures i alzines, de dimensions importants, alocs i llentiscles, que s'imposen al predomini de la canya (Arundo donax) als torrents de la comarca. | 08003-255 | Fondo de Rials i torrents propers | 41.4949500,2.3061700 | 442086 | 4593936 | 08003 | Alella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37395-foto-08003-255-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37395-foto-08003-255-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Interès paisatgístic i ecològic molt important, en tant que esdevé un trencament de la continuïtat agrícola de la vall de Rials i enriqueix considerablement l'ecosistema. Destaca també per la presència d'aloc, alguns exemplars dels quals són de port arbori. | 2153 | 5.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-05-27 09:52 | ||||||||||||
| 60702 | Arbreda del Vilar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arbreda-del-vilar | <p>Conjunt d'unes 50 alzines situades a banda i banda d'un camí que condueix a la font del Vicari, a la capçalera de la riera del Vilar, part del gran recorregut GR-3. Punt d'interès paisatgístic.</p> | 08199-88 | zona del Vilar | 41.9833900,2.1801900 | 432087 | 4648257 | 08199 | Sant Bartomeu del Grau | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60702-foto-08199-88-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60702-foto-08199-88-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2020-10-02 00:00:00 | Josep Pujades i Cavalleria | El conjunt de l'arbreda hauria de tenir el reconeixement de 'punt d'interès paisatgístic' i estar protegit a nivell local. Mapa: Osona-24. Mapa Comarcal de Catalunya, 1:50.000. Institut Cartogràfic de Catalunya. Format CD, versió 1.0; informació actualitzada a setembre de 1998. Barcelona, 1998. El mapa reproduït a la fitxa forma una quadrícula de 5 x 3,280 km; l'escala aproximada és d'1:50.000 | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-05-27 10:07 | |||||||||||||
| 38137 | Arbreda del mot del Ros | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arbreda-del-mot-del-ros | <p>- CAMPENY, R. (Coord.) (1999). Auditoria ambiental municipal d'Argentona. MINUARTIA, Estudis Ambientals.</p> | <p>Arbreda constituïda principalment per alzines, roures martinencs i roures rebolls, amb sotabosc típic d'alzinar. El fet d'estar a la mota de la riera de Riudameia, fa que també s'hi trobin espècies arbòries, arbustives i herbàcies més típiques de ribera com ara alocs, pollancres, vinca o l'herba sabonera. Localitzada als últims 300 m de la riera de Riudameia, entre el marge dret i els camps de can Matabens.</p> | 08009-144 | Riera de Riudameia o de Pins | 41.5717600,2.3901100 | 449153.07 | 4602410.54 | 08009 | Argentona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38137-foto-08009-144-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | Inexistent | 2022-12-14 00:00:00 | Moisès Guardiola i Bufí / ACTIUM | Consolida el marge de la riera alhora que protegeix la finca de can Matabens d'avingudes d'aigua. | 2153 | 5.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-05-27 09:52 | ||||||||||
| 38138 | Arbreda del torrent de can Caramany | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arbreda-del-torrent-de-can-caramany | <p>- DOCE (1992). Directiva 92/43/CEE, relativa a la conservación de los hábitats naturales y de la fauna y flora silvestres. DOCE núm. L 206, de 22 de Juliol de 1992.</p> | Els marges del torrent estan força degradats: obertura de camins amb eliminació de la flora, així com restes de brossa a la llera i als marges. | <p>Arbreda situada a la part baixa del torrent de can Caramany, des de la carretera c-1415 fins la carretera d'accés als polígons i la deixalleria. Formada principalment per alzines i lledoners, tot i que encara s'hi pot trobar algun peu d'aloc a l'estrat arbustiu, senyal inequívoc de l'existència pretèrita d'un alocar en aquest torrent.</p> | 08009-145 | Veïnat de Clarà. Torrent de can Caramany | 41.5633600,2.3916900 | 449278.06 | 4601476.54 | 08009 | Argentona | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38138-foto-08009-145-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | Inexistent | 2022-12-14 00:00:00 | Moisès Guardiola i Bufí / ACTIUM | Tot i no ser una arbreda massa espectacular, té l'interès paisatgístic d'estar prop del poble i ser una zona freqüentada. Alhora que fa de frontera entre indústries i uns prats, i canalitza l'aigua cap a la riera d'Argentona evitant vessaments cap als laterals i fa de corredor biològic entre la riera d'Argentona i els boscs de can Caramany. A part de la potencialitat per reconstituir un alocar (Comunitat citada a la directriu Hàbitats Europea, codi 92D0 no prioritari). | 2153 | 5.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-05-27 09:52 | |||||||||
| 38139 | Arbreda del torrent de can Martí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arbreda-del-torrent-de-can-marti | <p>- NATURA (2000): Proposta de nous arbres i arbredes d'interès monumental d'Argentona.</p> | <p>Arbreda en galeria que ressegueix el tram mig del torrent de can Martí, constituïda principalment per pi pinyer, alzina, roures i lledoner, alguns d'ells de grans dimensions. Creen un ambient molt ombrívol i frescal, òptim pel pas de fauna, i ajuden a consolidar i evitar l'erosió dels marges de la riera en èpoques de rierades.</p> | 08009-146 | Veïnat de la Pujada. Torrent de can Martí | 41.5663700,2.4078000 | 450624.07 | 4601801.53 | 08009 | Argentona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38139-foto-08009-146-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | Inexistent | 2022-12-14 00:00:00 | Moisès Guardiola i Bufí / ACTIUM | Catalogada per l'Ajuntament d'Argentona com a arbreda del torrent de can Castells, tot i que està situada al torrent de can Martí, per tant, hem adoptat el nom del torrent on està situada l'arbreda. | 2153 | 5.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-05-27 09:52 | ||||||||||
| 78320 | Arbreda del torrent dels Morts | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arbreda-del-torrent-dels-morts | AJUNTAMENT DE SANTA PERPÈTUA DE MOGODA (MEDI AMBIENT). Guia d'Espai verds de Santa Perpètua de Mogoda. | XX | Arbreda mediterrània que trobem a l'entorn del torrent dels Morts. Ha mantingut una estructura natural gairebé verge a causa d'estar envoltada per camps de conreu i de difícil accés. Dins la comunitat vegetal d'alzines, roures, pollancres, etc. Alberga rèptils (com la serp verda) i aus nocturnes (com el xot). | 08260-153 | Al nord de la Crta B-140 | 41.5330700,2.1473000 | 428867 | 4598287 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78320-foto-08260-153-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78320-foto-08260-153-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | 2151 | 5.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-05-27 10:12 |
Estadístiques 2026
patrimonicultural
Mitjana 2026: 3355,00 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?
Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.
Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/