Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 60145 | Antiga Estació | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antiga-estacio | <p>BEL I CANO, Pere A. (2001) Façanes i elements urbans històrics de Rubí, a protegir. Projecte de treball a presentar a la Taula de Patrimoni, Full mecanografiat. BATALLA GALIMANY, Ramon (1993a) 'De l'aïllament a l'arribada del tren. Les comunicacions al Rubí del segle XIX i del primer terç del segle XX'. Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 37, p. 201-214. Rubí: Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí. BATALLA GALIMANY, Ramon (1993b) '1918: Rubí va agafar el tren'. Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 37, p. 215-222. Rubí: Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí. RUBÍ, 75 ANYS (1993) 'Rubí. 75 anys a tot tren '. Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 37, p. 215-222. Rubí: Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí. BATALLA GALIMANY, Ramon (1993b) '1918: Rubí va agafar el tren'. Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 37, p. 215-222. Rubí: Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí. CASTELL, EL (1999). Llistat de patrimoni industrial, Rubí, El Castell-Ecomuseu urbà. Document mecanografiat, 1999. PRAT, Josep (1999) 'Rubí. Passat, present i futur d'una ciutat jove i dinàmica' Rubí. Guia Local. Pp. 6-10, Ed. Hermes Comunicacions S.A. RAMON I MORROS, Jaume (1989) 'Rubí vist des dels butlletins dels excursionistes barcelonins' XXXII Assemblea Intercomarcal d'Estudiosos, Vol. II, pp. 361-366, Rubí: Fundació Museu Biblioteca de Rubí - Centre d'Estudis Rubinencs.</p> | XX | S'ha restaurat als últims anys. | <p>Edifici aïllat, de volum cúbic i planta rectangular, coberta plana i estil genuïnament academicista, que desenvolupa el seu esquema compositiu en dos pisos i disposició regular de les obertures que ve determinada per 5 finestres amb llinda a la façana principal i tres a les laterals. L'eix central de l'edifici està determinat per un frontó amb cercle cec en relleu al centre del timpà, molt de gust clàssic. Tot un seguit de permòdols marquen la línia de sustentació de la cornisa. L'acabat exterior es arrebossat i pintat, actualment, amb color crema i groc.</p> | 08184-72 | C/ Historiador Josep Serra s/n, 08191-RUBÍ | <p>El dia 13 de setembre de 1918 a les 10'30 hores un automotor de la companyia 'Ferrocarriles de Cataluña S.A.' efectuava l'entrada a la nova estació, on l'esperava gairebé tot el poble de Rubí BATALLA, 1993a, b). Per a celebrar l'esdeveniment l'Ajuntament va organitzar una 'Junta de Festes i Atracció de Forasters' on eren representades moltes entitats de Rubí. El 1918 el Centre Excursionista Barcelonès va fer una visita a les escoles Ribas i Sant Muç, ensems que la seva secció de fotografia organitzava un concurs fotogràfic sobre 'Rubí i els seus encontorns' amb motiu de la inauguració del tren (RAMON, 1989). A la plaça del Domènec hi ha la primera pedra d'un monument (que mai es va fer) al Dr. Pearson que va permetre l'arribada del tren el 1918 (PRAT, 1999).</p> | 41.4868100,2.0303700 | 419055 | 4593254 | 1918 | 08184 | Rubí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60145-foto-08184-72-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60145-foto-08184-72-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60145-foto-08184-72-3.jpg | Inexistent | Racionalisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | 120|98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-05-22 07:32 | |||||||
| 68722 | Antiga Estació Tramvia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antiga-estacio-tramvia | http://www.tiana.cat/coneix-tiana/historia/el-tramvia/ http://lalocal.tianat.cat/passejada-modernista-pel-centre/ Ajuntament de Tiana (2002). Catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Tiana. Vol. 1. Tiana. | XX inicis | Edifici civil; es tracta d'una petita construcció realitzada amb maó, que s'adapta completament a l'espai que es forma a la bifurcació de dos carrers, de manera que presenta una planta amb forma aproximadament triangular. Format per una sola planta, coberta per un petit terrat, el seu espai interior pot ser, a algunes parts, de molt reduïdes dimensions- especialment als angles que uneixen els dos carrers-. Destaca per l'ús que se'n fa del maó com a únic material constructiu, que es combina amb petits mosaics de colors amb elements florals de caràcter purament ornamental. L'únic mur que presenta pot ésser considerat pràcticament com un porxo -encara que tancat- que combina l'arc de mig punt i l'arc de descàrrega. | 08282-48 | Avinguda Isaac Albéniz, 14 | Aquest edifici fou pensat inicialment com a aturada del tramvia, i lloc per a la venda de bitllets del mateix, essent emprat des del seu inici, l'any 1915, fins la seva supressió, l'any 1955. Actualment acull botigues. Tiana ja tenia la seva carretera des de l'any 1907, i el 1913 arribava l'electricitat a Tiana, cosa que va permetre col·locar enllumenat elèctric als carrers de Tiana, i va substituir els vells fanals de petroli que des de l'any 1882 il·luminaven tènuement els nostres carrers. Amb la carretera i l'electricitat a Tiana, el que era l'alcalde de Tiana, Joan Garí, va poder tirar endavant un ambiciós projecte per a Tiana, un tramvia que enllacés Tiana amb l'estació de Montgat. El tramvia va ser inaugurat el 1916 i Joan Garí va ser nomenat fill predilecte de Tiana (únic fill predilecte en la història de Tiana). El tramvia permetia desplaçar-se als obrers que acudien a les fàbriques de Montgat i Badalona, i connectava Tiana amb l'estació i la platja de Montgat. Per a aquest ambiciós projecte, Joan Garí va comptar amb la col·laboració de diversos propietaris i veïns de Tiana que, si bé per una banda van veure millorades les seves comunicacions, per una altra banda van veure revaloritzades les seves propietats quan Tiana va millorar el seu enllaç amb Montgat i Barcelona. L'aparició del tramvia va suposar la desaparició immediata de la tartana lo Peral, que durant molts anys havia realitzat la mateixa funció. Després de quasi quaranta anys de servei va desaparèixer definitivament el tramvia, i va quedar en el record de tots els tianencs com a un fort símbol de la vila. | 41.4830900,2.2683600 | 438919 | 4592645 | 1915 | 08282 | Tiana | Obert | Bo | Legal | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | 2023-02-21 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | Garí contratista | Actualment trobem una seu bancària i un estanc. L'edifici es va pensar com a parada i venda de bitllets del tramvia. Es va construir l'any 1955 i es va fer servir fins l'any 1955. És una petita construcció modernista feta amb maó. Està formada per una sola planta, coberta per un petit terrat. Destaca la combinació del maó amb petits mosaics de colors amb elements florals de caràcter purament ornamental. Ara mateix és un porxo, i s'hi pot passar per dins, però antigament estava tancada amb portes de fusta i vidre. El mur combina l'arc de mig punt i l'arc de descàrrega. L'any 2003 es va remodelar tot l'edifici que hi havia al darrere i a sobre i va quedar com la coneixem actualment. La feina de restauració es va encarregar a l'arquitecte Francesc Bacardit. Durant prop d'un any una gran estructura va envair part de la carretera. Aguantava la façana històrica protegida perquè no caigués ni es malmetés ni un maó durant les obres. | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-05-22 07:42 | |||||||||
| 70632 | Antiga Fonda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antiga-fonda | <p>ALVAREZ R (1986) Història de Santa Margarida de Montbui. Treball inèdit. CASTELLTORT et alii (1989) Santa Margarida de Montbui. El nostre poble. Ajuntament de Santa Margarida de Montbui. TORRAS I RIBÉ J (1991) 'Santa Margarida de Montbui' . Història de l'Anoia. Vol II. Ed. Parcir. Pàg. 13-47. RAURICH J. SANTACANA M (1982) 'L'activitat econòmica a l'àrea igualadina ' a Banca Catalana. Núm. 66. pàg.32-50</p> | XX | <p>Edifici de planta rectangular situat a la cantonada dels carrers Travessia Anselm Clavé i carrer Anselm Clavé o Carretera C-37. Es tracta d'un immoble amb planta baixa, primer pis i segon pis. La façana principal es troba encarada a ponent, seguint la línia de la carretera C-37, que al seu dia fou l'eixample del poble. La planta baixa s'obre amb dos portals principals a la façana de ponent, de cara a la carretera, que es situen de forma intercalada a la part central. Entre porta i porta s'obre una finestra quadrangular, que antigament podia haver estat una altre portal. Altres dues finestres més s'obren entre el portal situat més a la dreta i la cantonada de l'edifici. Les tres obertures centrals de la planta baixa - portals i finestra mitgera - guarden una similitud decorativa que es basa en un acabament superior fet amb un arc molt rebaixat, i la presència d'un guardapols exterior fet amb ciment que sobresurt uns centímetres de la línia de la façana i emmarca l'obertura. La porta situada més a migdia de la façana conserva encara escrit a la part superior de la porta la paraula QUEVIURES, que recorda el passat de la casa. Les dues finestres de l'altre extrem de la façana, entre el portal i la cantonada guarden similituds constructives i decoratives amb les obertures del primer pis. Al primer pis s'obren un seguit de cinc balcons protegits amb una reixa de ferro, sobre una peanya molt estreta. Com a element decoratiu, presenten un guardapols de ciment que envolta el perímetre exterior de l'obertura. A nivell de primer pis, s'obre cinc finestres rectangulars, que també presenten un guardapols envoltant l'obertura. La façana principal es remata a la part superior amb una cornisa esglaonada feta amb tres filets de maó, i coronada per petits frontons exempts, que s'intercalen als espais de façana no ocupats per les obertures. Com es pot apreciar, es tracta d'una façana amb una composició molt simètrica, on les obertures de la planta baixa es corresponen amb les del primer pis, i aquestes amb les del segon, disminuint en mida i proporció. La façana lateral exempta només s'obre amb un balcó i una porta a la planta baixa, que semblen haver estat producte d'una reforma posterior de la casa. Originalment no hi devien constar. Del mateix moment que aquestes obertures semblen els cossos afegits actualment a la casa, seguint la línia de la façana nord, paral·lela al carrer Travessia Anselm Clavé i que es prolonguen per tota la part posterior de la casa, ocupant el que devia ser l'antic pati posterior.</p> | 08250-53 | Nucli antic (08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>Segons informació oral facilitada per alguns veïns, el lloc on ara s'aixeca l'edifici conegut com l'Antic Hostal era antigament un adoberia propietat de la casa de Cal Guarro. L'edifici actual fou aixecat a la dècada del 1940 i a la planta baixa es va instal·lar una botiga i un cafè.</p> | 41.5568200,1.6029800 | 383501 | 4601515 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70632-foto-08250-53-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70632-foto-08250-53-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70632-foto-08250-53-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-05-22 07:37 | |||||||||
| 56261 | Antiga Fàbrica de Paper de Cal Serra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antiga-fabrica-de-paper-de-cal-serra | GUTIÉRREZ POCH, Miquel (1999): Full a full. La indústria paperera de l'Anoia (1700-1998): Continuïtat i modernitat, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, Barcelona. INVENTARI DEL PATRIMONI INDUSTRIAL DE CATALUNYA. Inventari 16. Edificis industrials. | XVIII-XX | No perilla l'estructura, però seria convenient alguna intervenció en les façanes. | Situada a tocar de la carretera BV-2131, davant del trencall que mena a Orpí, es troba l'antiga Fàbrica Serra. Tot i conservar les estructures originals, al conjunt s'hi ha afegit edificacions més modernes que contrastem amb l'original. Les edificacions originals, responen a la tipologia tradicional de les papereres de finals del segle XVIII i principis del segle XVIII. El conjunt consta de dues edificacions de planta rectangular, l'edificació principal ubicada a l'est del conjunt, i una adjunta per l'extrem oest d'aquesta. La principal, és el molí pròpiament dit, consta de quatre parts ben diferenciades: el soterrani ( a nivell inferior de terra, i no visible des de l'exterior), la planta baixa ( on es triava i s'empaquetava el paper, i part d'habitatge), la planta de pis (l'habitatge), i les plantes superiors o miradors ( on s'assecava el paper). Està construït amb murs de maçoneria de pedra irregular amb morter i cantonades diferenciades amb carreus de majors dimensions. Les façanes es troben arrebossades, exceptuant les parts inferiors, on en algunes zones s'ha perdut. La coberta és a dues vessants ( nord-sud) i actualment amb uralita. La façana d'ingrés s'orienta a l'est, i presenta una entrada amb arc escarser fet amb carreus de pedra i brancals. A la dovella central, hi trobem l'escut de la família Serra, representat per una serra i la data de fundació del molí, l'any 1790. A cada lateral, hi trobem una finestra senzilla amb l'ampit de pedra. Cal esmentar, que a la part inferior de la façana, es poden observar unes petites obertures, que corresponen al soterrani. A la planta de pis, hi trobem tres balcons, que es corresponen a l'habitatge. A la part superior de la façana, hi trobem repartits en tres nivells diferents, unes vint obertures, que eren les finestres o 'ventades' del mirador o assecador del molí. La façana sud, a la part central de la planta baixa, presenta una edificació més moderna adjunta a la façana, i diferents finestres. A la planta de pis, hi trobem un seguit de finestres ( algunes d'elles amb ampit), i finalment a la part superior, les finestres de l'assecador. Cal esmentar també, la presència d'un transformador elèctric modern. La façana nord, presenta edificacions de maons més modernes, així com maquinària industrial, adossada a la façana de la planta baixa. A la planta de pis, hi trobem la mateixa tipologia de finestres que a les altres façanes. Finalment a la planta superior, no es repeteix la disposició de finestres de l'assecador, en gran part de per les modificacions que sofert aquesta façana, on es pot observar algun 'pedaç' de maons. Cal esmentar, que aquesta façana, és la que es troba en un estat de conservació més deficient. La façana oest, es troba coberta totalment per l'edificació annexa. Aquesta edificació, de planta rectangular, és de grans dimensions i alçada, i té coberta a dues vessants ( est-oest), amb uralita. La tipologia constructiva és la mateixa que l'edifici principal, però amb signes evidents a les façanes d'haver sofert moltes transformacions, tal com es pot observar en totes les obertures, i en la utilització de materials constructius diferents, com poden ser els maons. A l'interior, aquesta transformació és més evident, tal com es pot observar amb les bigues de formigó que separen les plantes. Aquest cos es va construir a finals del segle XIX i s'utilitzà per als processos paperers més mecanitzats. | 08152-2 | Carretera BV - 2131. Km 7 | Possiblement derivat d'una concessió anterior per a molí draper, va adquirir la seva fisonomia i importància paperera com a propietat de Joan Serra, paperer de Capellades. Es va mantenir en funcionament relacionat amb aquesta família amb la fabricació de paper de barba, fins al tombant del segle XX. Posteriorment la producció paperera va estar a càrrec de diverses empreses com a fàbrica de paper higiènic i sanitari. A inicis del segle XXI estigué tancada, però a data de la realització del Mapa de Patrimoni Cultural ( 2014), s'estaven realitzant les gestions per reobrir-lo. | 41.5287300,1.6021400 | 383381 | 4598397 | 1790 | 08152 | Orpí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56261-foto-08152-2-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56261-foto-08152-2-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU SCP | No s'ha pogut descriure amb detall l'interior, al no poder-hi entrar. Actualment és coneix per Paper 3, SL. | 98 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-05-22 07:32 | ||||||
| 92699 | Antiga Germandat Agrícola o Hermandad Sindical de Labradores y Ganaderos | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antiga-germandat-agricola-o-hermandad-sindical-de-labradores-y-ganaderos | <p> - Ajuntament de Palafolls (2006). Pla General d'Ordenació Territorial i Urbana. Palafolls.</p> <p>- LACUESTA, R.; PANYELLA, V.; PUIGVERT, J. M., i altres (2018-2019). Mapa d'Arquitectura i Paisatge Urbà Noucentistes. Girona. Institut Català de Recerca en Patrimoni Cultural. Girona. </p> | XX (mitjans) | <p>L'Antiga Germandat Agrícola es troba al carrer Francesc Macià. Hi ha dos edificis de planta rectangular que tenen una planta baixa i primer pis, amb un pati al mig. Han estat molt reformats.<br /> <br /> El sindicat és un edifici de planta basilical i tres crugies. La façana principal pauta la distribució interior. El cos central sobresurt molt poc respecte dels laterals i mostra una portalada amb arc de mig punt, de grans dimensions per permetre l'accés de vehicles, i tres finestrals quadrats. Les naus laterals disposen cadascuna d'una porta de petites dimensions que facilita l'entrada a diferents dependències de l'edifici, acompanyades d'una finestra. Dalt hi ha un guardapols i, damunt aquest, un finestral de mig punt. A l'extrem del cos es veu una altra finestra, més ampla que alta.<br /> <br /> La teulada encara és l'original i es destaca pels encavallats de fusta, en un estat de conservació força dolent. El cafè i el teatre estaven units per una pista de ball que tenia un paviment amb decoració geomètrica (actualment, força castigat). Les portes d'accés que s'obren al carrer Francesc Macià tenen llinda i brancals de pedra motllurada i coronades per un frontó trencat, també de pedra motllurada.</p> <p>Les altres obertures són finestres, algunes cegues o falses, de grans dimensions amb volta de mig punt i motllures. Damunt dels arcs, a les cornises trobem uns petits escuts. L'edifici del teatre, a la façana que dona a la pista de ball, presenta una tribuna que acollia projeccions de cinema, així com un portal de grans dimensions, adornat amb cassetons, emmarcat amb un relleu amb pedra artificial i encoixinat. La pista de ball disposa d'un espai porxat amb quatre arcs de mig punt, a ponent, i de quatre obertures de grans dimensions, a llevant, també resoltes amb arcs de mig punt.</p> | 08155-34 | Carrer de Francesc Macià, 1-3 o Carrer Sindicat, 3 | <p>Segons Salicrú (2021) a<span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>mb la formació de les agrupacions agrícoles, anomenades sindicats als anys trenta, els pagesos de Sant Genís s'afegiren al Sindicat Agrícola el Progrés de Malgrat, fundat el 1915.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>Els pagesos de la resta del municipi crearen el Sindicat Agrícola de Palafolls, que passada la Guerra Civil es va convertir en la “Hermandad Sindical de Labradores y Ganaderos de Palafolls”.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>El cultiu de la patata, principalment, va donar molts ingressos a la pagesia en la dècada dels anys trenta i quaranta. Aquell creixement econòmic va ser la causa d'invertir en aquells equipaments.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>“La Hermandad de Labradores y Ganaderos de Palafolls” es va inaugurar el 1941. Un edifici, ja projectat durant la república, destinat a la manufactura i comercialització dels seus productes, així com per dotar-los de diferents serveis. El conegut, avui en dia, com edifici del Sindicat.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>El maig del 1948 es va inaugurar el complex de Teatre, pista exterior i Cafè, l’anomenat Edifici Social. Fou aixecat en un solar del carrer anomenat llavors Calvo Sotelo, ara Francesc Macià, amb un projecte de l’arquitecte Francisco Portillo, les obres anaren a càrrec del constructor local Elies Biel i fou decorat pel pintor Ballés. </span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>A la primavera del 1998, després de fer un conveni amb l’Ajuntament de cessió i usos de l’espai es va reinaugurar el Teatre, després d’uns anys tancat, amb una rehabilitació a càrrec de l’Ajuntament. Les obres les va projectar Francesc Cornellà i Llibert Estanyol. Aquests també van reformar el Cafè, incorporant a la planta baixa un mural de gran format d’Antoni Selvaggi versionant l’obra de Millet “les Segadores”, i construint una segona planta per a serveis de l’Ajuntament.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>El 22 de desembre del 2018 es va reinaugurar de nou el Teatre, després d'haver passat vint anys de les primeres reformes i de setanta anys de la seva creació. En aquesta ocasió es va reformar interiorment i exteriorment, conservant la imatge original sempre, renovant teulada, il·luminació, tramoies de l’escenari, sonorització i climatització.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 41.6682000,2.7487900 | 479088 | 4612968 | 08155 | Palafolls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92699-el-cafe-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92699-antiga-germandat-agricola.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92699-antiga-germandat-agricola-1.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Lúdic/Cultural | BCIL | 2023-09-07 00:00:00 | Àlvar Saez Puig | Abans havia estat una cooperativa.El conjunt de l'antiga Germandat Agrícola és, actualment cafè, teatre i centre de joves en el passeig de Francesc Macià junt al carrer Major. | 106|98 | 45 | 1.1 | 1761 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-05-22 07:32 | ||||||
| 96873 | Antiga Merceria Grau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antiga-merceria-grau | <p><span><span><span><span><span><span>LLEOPART, A. (2006). Retalls del passat per conèixer millor Tona. Ajuntament de Tona. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>ORTEGA, M. (2002). “Els carrers Nou, Barcelona i Major entre els segles XVI i XIX”. Llibre de Tona.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>PADRÓS, Carles ; PUIGFERRAT, Carles. (2011) Tona. Recull gràfic 1890 - 1978. Editorial Efadós</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>PLADEVALL, Antoni (1990). Tona. Mil cent anys d’Història. Eumo Editorial. Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>ROVIRA, A. (2023) Pla Especial de Protecció del centre urbà de Tona – antic camí ral i plaça Major - Catàlegs de Béns a protegir. Ajuntament de Tona. Aprovació inicial.</span></span></span></span></span></span></p> | XIX | <p><span><span><span><span><span><span>Edifici entre mitgeres de planta baixa i pis. La coberta és de teula àrab i dos vessants, i carener paral·lel a la façana. El ràfec o la barbacana és de colls de fusta i mosaic hidràulic. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Presenta una façana simètrica, organitzada per un sol eix, sobre el que s’hi situa un balcó. Les obertures són proporcionals. El balcó del pis té barana de forja complexa i treballada. Cal destacar els dos botons ceràmics amb tonalitat verda situats a l’alçada de la llinda del balcó. </span></span></span></span></span></span></p> | 08283-20 | c. Barcelona, 13 | <p><span><span><span><span><span><span>Casa de la família Grau (Estevadeordal-Grau). Als baixos hi havia la Merceria Grau, també tintoreria.</span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> | 41.8497400,2.2282100 | 435932 | 4633381 | 1890 | 08283 | Tona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/96873-491_0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/96873-492_0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/96873-493_0.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial - productiu | BPU | 2024-12-13 00:00:00 | Marta Maragall Moreno (TRÍADE Serveis Culturals) | 119|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-05-22 07:42 | ||||||
| 89011 | Antiga Porteria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antiga-porteria | <p><span><span><span>CAPSADA, J.; DUARRI, C.; LLOBET, E. (2010). <em>La Grandària del Món. Entorn, història i imaginari de Palà de Torroella</em>, Edicions de l’Albí. Berga.</span></span></span></p> <p><span><span><span>CAIXAL, ÀLVAR; VILAMALA, Imma i altres (2018). <em>Pla Especial Urbanístic de protecció del patrimoni i catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals de Navàs (Bages)</em>. Ajuntament de Navàs. Fitxes 04.05.EA.</span></span></span></p> | XIX-XX | <p><span><span><span>Petit edifici aïllat, situat al costat de la carretera i que era la porteria per on s’accedia al recinte fabril de la colònia Palà de Torroella. És de planta rectangular i consta de planta baixa més un pis. Es troba en un terreny amb desnivell, de manera que des de la carretera s’hi accedeix directament al primer pis, mentre que des de l’interior del recinte té dues portes que donen a la planta baixa. L’element més remarcable és la teulada, a duess vessants i amb el carener paral·lel a la façana principal però, pel costat nord, amb dues mansardes sense obertures que formen dos careners perpendiculars. El ràfec és decorat amb cabirons de fusta pintats i les crestes de la teulada són rematades per pinacles. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Les diferents façanes no tenen un ordre de composició clar, i s’han modificat en diferents reformes. Les obertures són de diferents proporcions, i responen tan sols a la funcionalitat de l’edifici. A la façana est s’hi ubicava la porta d’accés a través de tres graons, actualment desapareguts. Al costat esquerra hi ha adossat un banc conegut com “el banc de la pega”. El parament de l’edifici és arrebossat i pintat, i totes les obertures queden emmarcades amb una tonalitat més fosca.</span></span></span></p> | 08141-246 | Carretera de Cardona (Palà de Torroella). Sector oest del terme municipal. Antic terme del castell de Torroella, parròquia de Sant Salvador de Torroella. | <p><span><span><span>L’antiga porteria és una construcció que es pot datar entre finals del segle XIX i inicis del XX. Va passar a ser propietat municipal l’any 1994, juntament amb el camp de futbol. L’any 2003 va ser rehabilitada.</span></span></span></p> | 41.8549300,1.7200000 | 393752 | 4634461 | 08141 | Navàs | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89011-antiga-porteria-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89011-antiga-porteria-4.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Administratiu | BPU | 2021-10-20 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98 | 45 | 1.1 | 1762 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-05-22 07:27 | |||||||
| 75452 | Antiga Presó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antiga-preso | XIX-XX | Con a conseqüència de l'abandonament fruit del litigi entre l'Ajuntament i el bisbat de sant Feliu respecte de la propietat. | Estructura de forma rectangular que s'annexa a la part posterior de l'església de Santa Maria. Presenta parament uniforme de pedra mitjana, tallada i lligada amb morter, mentre que les cantonades presenten pedres de millor qualitat i mides. Balconada i finestrals amb reixes en alçada, sostre a dos vessants i cobertura amb teules corbes. | 08104-69 | Carrer de la Creu | 41.4728800,1.5342900 | 377615 | 4592290 | 08104 | La Llacuna | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-05-22 07:27 | |||||||||||||
| 50149 | Antiga Presó / Carrer de Santa Anna | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antiga-preso-carrer-de-santa-anna | <p><span><span><span><span>AUTORS DIVERSOS (2004). <em>Atles d’arqueologia urbana de Granollers.</em> Atles d'arqueologia urbana de Catalunya, volum 1.<strong><em> </em></strong> Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>AUTORS DIVERSOS (2022). <em>In illo tempore. Granollers en època romana</em>. Museu de Granollers, Granollers. </span></span></span></span></p> <p>A. A. M. G. (s.d.) <em>Llistat del Pla d'Arqueologia Urbana de Granollers</em>, Granollers, Àrea d'Arqueologia del Museu de Granollers.</p> <p>COLL, Joan M.; ROIG, Jordi (1998). 'L'antiguitat tardana al Vallès Oriental: algunes consideracions', a <em>Lauro, Revista del Museu de Granollers</em>, 14.</p> <p>ESTRADA I GARRIGA, Josep (1955a). <em>Síntesis arqueològica de Granollers y sus alrededores</em>, Granollers.</p> <p>ESTRADA I GARRIGA, Josep (1993). <em>Granollers a l'antiguitat</em>, Granollers, Tarafa, Editora de Publicacions, S.L.</p> <p>ESTRADA I GARRIGA, Josep; VILLARONGA, Leandre (1967). 'La monetal y el hallazgo de Cánoves (Barcelona)', a <em>Separata de la revista Ampurias</em>, Vol. XXVIII, Instituto de Prehistoria y Arqueologia, Diputación de Barcelona.</p> <p>ESTRADA GARRIGA, Josep (1969). Vias y poblamiento en el territorio del Area Metropolitana de Barcelona, (Cuaderno de edición limitada para uso interno). Comisión de Urbanismo de Barcelona, Barcelona, Ajuntament de Barcelona.</p> <p>INVENTARI (1997). <em>Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. Carta Arqueològica</em>. Vallès Oriental. Granollers, Barcelona, Generalitat de Catalunya, exemplar mecanografiat, actualització 1997.</p> <p>JÁRREGA DOMÍNGUEZ, R. (1995). 'Aproximació a l'estudi de l'antiguitat tardana al Vallès Oriental', a <em>Limes</em>, núm. 4-5, Cerdanyola del Vallès.</p> <p>LLOBET, Salvador (1947). 'Mosaic del carrer de Santa Anna', a <em>Vallés</em>. Número extraordinario, Granollers.</p> <p>LLOBET, Salvador (1951). <em>Granollers, estudio geográfico e histórico</em>, Granollers, Ed. Alpina.</p> <p>PARDO RODRÍGUEZ,J. (1993). 'El nucli romà de Granollers. Breu resum de l'estat de la qüestió', a <em>Empúries, Revista de Prehistòria, Arqueologia i Etnologia</em>, núm. 48-50,II.</p> <p>VILA BONAMUSA, Lluís (2001). <em>Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers</em>. Patrimoni arqueològic. Granollers. Document administratiu.</p> | I - VI dC. | Jaciment tapat. | <p><span><span><span>Restes arqueològiques de la vil·la romana de Granollers, concretament de la seva pars urbana. Aquesta és una fitxa genèrica que recull diversos sectors on han aparegut troballes a la zona on abans hi havia la presó. Cadascun d’aquests jaciments té la seva fitxa individualitzada, amb descripcions més concretes. En les excavacions que s’han realitzat a la zona s’han trobat diverses habitacions, la majoria pavimentades amb mosaics. Actualment aquestes restes no són visibles, excepte un mosaic que es pot veure en una botiga del Passatge Sant Bartomeu. D’altres mosaics o elements d’interès es conserven al Museu de Granollers.</span></span></span></p> <p><span><span><span>En l’excavació de 1947 van aparèixer murs 'd'<em>opus caementicium</em> que definien àmbits domèstics, alguns d'ells documentats amb mosaics d'<em>opus tesel·latum</em>. També s’hi van trobar paviments d'<em>opus signinum</em>. Els mosaics foren arrencats i traslladats a l'antic Museu de Granollers, aleshores a la Casa Molina. Les altres estructures foren destruïdes per les construccions posteriors.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Entre el poc material ceràmic recollit es van localitzar fragments de '<em>terra sigillata</em>' sud-gàl·lica, '<em>terra sigillata</em>' hispànica, '<em>terra sigillata</em>' Clara A, ceràmica comuna romana de procedència nord-africana, algunes restes d'àmfora, nombroses restes de '<em>dolium</em>' i molta '<em>tegula</em>'. Aparegueren dues monedes.Els mosaics mostraven indicis de combustió, probablement a causa de les bigues enceses que van caure durant la destrucció. Aquesta destrucció fou datada per J. Estrada pels voltants del 250 dC.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Posteriorment s’han trobat altres restes en solars propers entre les que cal ressaltar una cambra amb mosaic en un local del Passatge de Sant Bartomeu. El mosaic va ser restaurat pel Servei de Restauració del Museu Arqueològic de la Diputació de Barcelona (avui Museu Arqueològic de Catalunya). En l'actualitat forma part integrada del paviment d'una botiga.</span></span></span></p> | 08096-295 | Plaça de Folch i Torres (l'edifici que es troba al nord). | <p><span><span><span><span>El nucli de Granollers es troba en una cruïlla de dos camins d’època romana: el de Barcelona a Vic i el de Mataró a Caldes. A dalt d’un petit turó amb vistes al riu Congost s’hi va formar un petit nucli que al segle I dC es va convertir en una luxosa vil·la romana. Constava d’una zona residencial per als propietaris (pars urbana), una zona on vivien els servents (<em>pars rustica</em>) i una zona d’emmagatzematge i de producció de vi i oli (<em>pars fructuaria</em>). La pars urbana tenia un ampli peristil i incloïa uns banys termals ricament decorats. La <em>pars rustica</em> s’estructurava al voltant d’un pati porticat. En la part fructuària hi havia espais amb sitges o forns per elaborar àmfores o dolia. La vil·la estava fortament orientada a la producció vitivinícola. El seu propietari devia ser d’una família d’alt estatus, probablement d’origen itàlic. S’ha relacionat amb la família Licínia (Luci Licini). La vil·la alt imperial de Granollers va tenir una vida relativament curta, ja que a la primera meitat del segle III algunes parts foren destruïdes o reutilitzades. El lloc, però, va continuar habitat fins als segles VI i VII, i en època medieval fou el nucli on va sorgir la vila de Granollers, a redós de l’església i del mercat.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>A l’entorn de la vil·la romana hi havia diverses zones d’enterrament o necròpolis. La més ben coneguda és l’anomenada necròpolis oest (a la zona de can Trullàs). Entorn del camí que anava cap a Vic (actual carrer de Catalunya) hi havia la necròpolis nord, possiblement d’època ja tard romana. </span></span></span></span></p> | 41.6084145,2.2863891 | 440539 | 4606546 | 08096 | Granollers | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50149-antigapresomosaic-mdg-4015.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50149-antigapresomosaic-mdg-4016.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50149-placa-folch-i-torres-1.jpg | Legal | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Residencial | BPU | 2025-01-09 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | Desconeguda | Els jaciments individualitzats que es troben en aquest sector anomenat genèricament Antiga Presó són els següents: Hort de l’Aiguadé, Pati de can Gorina, Pati de la Senyora Bassa (o de la vídua Trullàs) i Passatge de Sant Bartomeu.Hort de l’Aiguadé: El 1947, a causa de les obres entre l'edifici de l'antiga presó de Granollers i el pati d'una casa que tenia entrada pel carrer de Santa Anna, els obrers van trobar un paviment. Seguidament avisaren A. Jonch, director del Museu de Granollers, que va encarregar una excavació d’urgència a J. Estrada i S. Llobet, membres de la secció d’arqueologia del Museu. La intervenció que es va dur a terme el juliol de 1947.Pati de can Gorina: Aquest jaciment és una continuació de l’excavació feta l’any 1947 a la finca adjacent de l’Hort de l’Aiguadé. L’excavació es va fer l’any 1948, i la direcció va anar a càrrec de J. Estrada, S. Llobet, A. Jonch i membres de la secció d’Arqueologia del Museu de Granollers.Pati de la senyora bassa: Aquest jaciment va ser excavat parcialment el 1950 pels membres del Museu de Granollers.Passatge de Sant Bartomeu: Aquest jaciment fou descobert i excavat el 1947 per Josep Estrada, Salvador Llobet i Antoni Jonch. El 1986 s’hi va portar a terme una excavació d’urgència dirigida per Jordi Pardo, amb la col·laboració del Museu de Granollers. Durant el 2014 es van dur a terme en el sector intervencions de conservació i restauració. | 83|80 | 1754 | 1.4 | 1762 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-05-22 07:22 | ||||
| 82036 | Antiga Rectoria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antiga-rectoria-2 | AJUNTAMENT DE SANT ISCLE DE VALLALTA (2003). Coneix Sant Iscle de Vallalta. Canet de Mar: Edicions Els 2 Pins, p. 20. AJUNTAMENT DE SANT ISCLE DE VALLALTA (2006). Pla General d'Ordenació de Sant Iscle de Vallalta. Normes urbanístiques (text refós). Relació d'edificacions, núm. 7, p. 104. AMAT I TEIXIDÓ, Jordi (2013). 'La pèrdua del patrimoni artístic a la comarca del Maresme vist per la presidència de l'Audiència Territorial de Barcelona, l'any 1937', a El Maresme i la conflictivitat bèl·lica, V Trobada d'entitats de recerca local i comarcal del Maresme, pp.115-130. ARXIU HISTÒRIC NACIONAL. Fiscalia del Tribunal Suprem. Causa General, 1587, Exp.12. Peça separada núm. 11. Sant Iscle de Vallalta, 1939-1944. GENERALITAT DE CATALUNYA. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura. Ref. Núm. 8966. | XVI-XVIII | Parcialment arruïnat | Complex format per un seguit de construccions propietat del Bisbat de Girona corresponents a l'antiga rectoria de l'església parroquial de Sant Iscle implantades sobre un terreny de 700 metres quadrats de superfície, aproximadament. L'edifici principal descriu una planta rectangular de 20 metres de longitud i una fondària que oscil·la d'11 a 9 metres en els seus extrems. Té la façana principal orientada a ponent, alineada en direcció N-S amb el carrer de l'Església. Consta de planta baixa i un pis amb coberta de teula a dues aigües amb el carener paral·lel a façana. Els paraments són de paredat arrebossat i pintat de color blanc, molt malmesos. Totes les obertures tenen llinda plana i algunes estan emmarcades en pedra. La façana apareix sense compondre, però suggereix igualment l'existència de tres crugies. El portal se situa al centre, amb brancals de pedra, llinda de fusta i porta de dues fulles de posts. Als laterals hi ha sengles finestres amb ampit d'obra, cortina enrotllable i reixa de ferro forjat bombada amb el tram inferior decorat amb filigrana de reganyols i punxes als barrots transversals. Al primer pis hi ha tres finestres amb brancals i ampits de pedra, dos dels quals esculpits, i llindes de fusta. Als extrems hi ha dues finestres més menudes, una d'arc rodó i l'altra plana, i, immediatament a sobre, el coronament de la façana mitjançant un ràfec amb una imbricació de caps de teula. La façana nord té un portal d'obra i un ventalló a peu pla i dues finestres protegides amb reixes de forja al pis de dalt. El costat sud té una obertura tapiada a la secció davantera de la primera planta. A continuació i lleugerament reculat, hi té adossat un cos de planta quadrangular de 5 metres de costat i dos nivells de circulació. La coberta, ara esfondrada, tenia dues vessants amb teula a salt de garsa sobre llates de fusta. Des de l'exterior, l'accés es produïa pel costat de migdia a través d'una porta, avui arruïnada, amb brancals de maó massís i ventalla superior protegida amb llangardaixos. Al primer pis hi ha dues arcades pariones amb ampit corregut de maó pla, que en serien tres si comptem la que ha estat paredada al costat de ponent. Aquesta construcció auxiliar es troba perfectament alineada amb la façana est de la rectoria i arranada al mateix nivell. En el punt d'entrega dels dos edificis hi ha una un contrafort de davalla de la teulada i un arc cegat fet amb maó de cantell que s'hi recolza a l'altura del primer forjat. Sobre els dos elements hi descansava, antigament, una biga raconera que sostenia la comuna. La façana de llevant conserva dues finestres emmarcades en pedra i ampits esculpits a la primera planta de la segona i tercera crugia, i una altra a la planta baixa d'aquesta darrera secció. Per aquesta banda, l'edifici descansa sobre un terreny destinat a horta i presenta diversos cossos afegits amb cobertes d'un sol aiguavés. N'hi ha dos de planta baixa -un, davant del susdit arc cegat, i l'altre, entre la primera i segona crugia- i encara un tercer de dues plantes situat a l'angle nord-est que eixampla el pla de façana pel costat de tramuntana i depassa l'altura de la rectoria en el punt d'arrencada. | 08193-17 | Carrer de l'Església, núm. 29. Al centre urbà, dins el barri de la Poca Farina. | La documentació que integra la Causa General contra la revolució marxista a Sant Iscle detalla que el 24 de juliol de 1937 es va produir el 'saqueo de la Iglesia Parroquial, Casa Rectoral, objetos de culto y archivo parroquial'. Segons l'informe de l'Audiència Territorial de Barcelona, el juliol de 1936 la rectoria va ser malmesa pels revolucionaris i s'hi van instal·lar les seus locals dels sindicats CNT, d'orientació anarquista, i UGT, de tendència socialista. També els horts de la rectoria i de l'església, que havien estat incorporats al patrimoni municipal, eren conreats sota la supervisió de la CNT. El juny de 1942, el rector Vicens Clopés declarava que 'en la Casa Rectoral se produjeron los siguientes daños: Saqueo del mobiliario particular perteneciente al entonces cura párroco Rdo. Modesto Maspoch, valorado aproximadament en unes diez mil pesetas. Y desperfectos ocasionados en el edificio de un valor de cinco mil pesetas'. | 41.6231200,2.5693800 | 464127 | 4608023 | 08193 | Sant Iscle de Vallalta | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08193/82036-foto-08193-17-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08193/82036-foto-08193-17-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08193/82036-foto-08193-17-3.jpg | Legal | Barroc|Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Àlex Asensio | Protecció:Pla General d'Ordenació de Sant Iscle de Vallalta. Text refós. 2006. Nivell de protecció A. | 96|98|119|94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-05-22 07:32 | |||||||
| 67117 | Antiga Rectoria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antiga-rectoria-0 | <p>PIÑERO, Jordi, TOMASA, Eudald (1998) Pla Director del Poble Vell de Súria. Ajuntament de Súria. Transversal Produccions Culturals. Assessorament de Jordi Padró. Diputació de Barcelona. Servei de Recursos Culturals. Àrea de Cultura. Oficina de Patrimoni Cultural.</p> | XIV-XX | Presenta cert estat de deteriorament | <p>Es tracta d'una construcció àmplia, que segueix més o menys el model d'una masia de planta basilical. Consta d'un porxo molt interessant, sustentat amb pilastres de maçoneria irregular, que formen un conjunt homogeni amb el que havien estat els horts de la rectoria. L'interior es conserva amb un agençament propi de començament de segle. Als baixos hi ha un espai ampli on antigament hi havia les quadres i el celler (PIÑERO, TOMASA, 1998).</p> | 08274-74 | C/ Campanar | <p>L'edifici va ser la antiga rectoria, i al costat, el cementiri de l'església. Avui l'habitatge es de propietat privada.</p> | 41.8346816,1.7519550 | 396372 | 4632174 | 08274 | Súria | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67117-20210421173343.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67117-20210421173111.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67117-20210421173254.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2022-02-23 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA- J.M. Huélamo | Des del punt de vista arquitectònic és un bon exemple d'arquitectura popular tradicional. Espacialment està relacionat amb el nucli de l'església i el castell. | 94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-05-22 07:42 | |||||||
| 84911 | Antiga Rectoria de Sant Andreu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antiga-rectoria-de-sant-andreu | DANTÍ I RIU, Jaume i RUIZ I CALONJA, Joan. Castellcir. Barcelona: Rafael Dalmau, Editor, 1993. (Col·lecció Camí Ral, núm. 2 RODRÍGUEZ LARA, José Luis. Aproximació a la Toponímia del Moianès. Barcelona: Rafael Dalmau, Editor, 2009. (Col·lecció 'Camí Ral', núm. 30). PLADEVALL FONT, Antoni. L'antiga església de Sant Andreu de Castellcir a: Programa de la festa major de Castellcir. Vic. 1971. | XVII | Algunes construcions en perill d'ensulsida | Edificació a ponent de l'antiga església parroquial, corresponent a una masia, antiga rectoria i fins a mitjans del segle XX una casa de pagès que es bastí coincidint amb la remodelació del temple al segle XVIII. És una masia rural amb façana a migdia i coberta a doble vessant composada per dos volums, amb planta baixa, pis i golfes. Des de l'església s'hi accedeix per ponent a través d'unes escales delimitades per murs de pedra que porten directament a la façana oest, que està completament arrebossada amb morter. En aquesta façana s'observa la diferencia de longitud dels dos cossos, el que provoca el seu retranqueix. Ambdós cossos tenen una porta rectangular d'entrada i obertures definides amb carreus i ampits de pedra. El volum situat més al nord, de planta rectangular i lleugerament més curt, correspon a la part més vella del conjunt, el que seria pròpiament la Rectoria Vella. És una edificació feta de maçoneria amb pedres irregulars sense devastar tot lligat amb morter de calç i arrebossat posteriorment. Les obertures són quadrangulars, definides amb carreus ben treballats. A l a façana nord n'hi ha fins a quatre, dues de petites i una tapiada a la banda oest i una de majors dimensions més a l'est amb una llinda amb la data 1731 i la inscripció PRAT RRMEFECIT, en aquesta mateixa façana hi ha una pedra angular amb la data 1718. Pel que fa al volum més gran, es a dir el sud, té la façana principal orientada a migdia i també apareix completament arrebossada. Les obertures són quadrangulars, en algunes són visibles brancals o llinda de pedra, però en altres es detecten reformes i reparacions fetes amb maó. La porta d'accés rematada amb arc rebaixat de maó, està a la meitat oest. A l'esquerra té una finestra i la dreta s'observen dues obertures més. Per sobre la porta hi ha un balcó amb barana de ferro, que té també una finestra a l'esquerra i dues més a la dreta seguint certa simetria. En aquesta façana a la banda oest de la porta hi ha una rajola vidrada blanca amb el numero 16, i a la banda est, n'hi ha un altre on es pot llegir cuartel Finalment destaca un balcó a la façana oest que té una llinda amb la data 1627. El conjunt es troba força deteriorat, amb risc d'ensulsida de la coberta. A banda dels dos volums principals, a l'entorn hi ha altres construccions, que farien les funcions de magatzems, algunes adossades a la paret sud del cementiri. | 08055-53 | A la parròquia de Sant Andreu, al sud del temple | La parròquia de Sant Andreu era l'antic nucli del municipi, emplaçat a 1 km aproximadament de l'actual. El conjunt, a banda de l'església incloïa la rectoria, el mas Can Tomàs i el cementiri. El conjunt es va anar transformant progressivament fins a obtenir la seva fesomia actual, tot i així a la zona encara es conserven diversos masos que donen idea de com havia estat aquest nucli al passat. Tot i que l'església té origen romànic, la masia que feu funció d'antiga rectoria no es construí fins el segle XVIII coincidint amb la remodelació del temple durant aquesta centúria. | 41.7600000,2.1603200 | 430199 | 4623471 | 08055 | Castellcir | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84911-foto-08055-53-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84911-foto-08055-53-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84911-foto-08055-53-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) | També inclou el Mas Tomàs. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2026-05-22 07:22 | |||||||
| 57212 | Antiga adoberia a can Garrell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antiga-adoberia-a-can-garrell | Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental d'Òdena, Diputació de Barcelona, Servei del Patrimoni Local i Ajuntament d'Òdena. Barcelona, 2013. | XIX-XX | Cal Garrell està configurat per un volum principal que conté la masia i una edificació auxiliar corresponent a una antiga adoberia integrada per diverses construccions, resultant dos cossos de gran volumetria construïda. A la banda de llevant de l'adoberia hi ha l'antiga bassa que possiblement proporcionava aigua per l'adoberia. El conjunt de l'adoberia està composada per un cos principal de planta allargassada, que consta de planta baixa i planta primera amb coberta a dues vessants de teula ceràmica tipus aràbiga i carener paral·lel a la façana principal. Els murs són de paredat irregular amb junta amorterada. | 08143-139 | Can Garrell | 41.6045300,1.6188400 | 384909 | 4606790 | 08143 | Òdena | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08143/57212-foto-08143-139-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08143/57212-foto-08143-139-2.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Josep-Vicenç Mestre i Casanova | Descripció extreta de la fitxa de l' Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental d'Òdena, Diputació de Barcelona, Servei del Patrimoni Local i Ajuntament d'Òdena. Barcelona, 2013. | 94|98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-05-22 07:27 | |||||||||
| 95251 | Antiga botiga de climatització de Germans Vacca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antiga-botiga-de-climatitzacio-de-germans-vacca | XX | <p><span><span><span>Conjunt de rajoles de gres que revesteixen la façana de l’antiga botiga de climatització dels germans Vacca. </span></span></span></p> <p><span><span><span>L’emplafonat és en ambdues façanes de la cantonada, amb rajoles hidràuliques industrials que tenen els símbols que identifiquen els principals trets de la climatització (sol, fred i vent) representats respectivament per l’anell solar, una flor de neu i un molinet de vent, mentre que d’altres rajoles tenen el logotip de l’empresa.</span></span></span></p> | 08096-421 | Plaça Josep Maluquer i Salvador, 5. | <p><span><span><span>Els motlles foren realitzats al taller de Salvador Casanova, al carrer de Sant Jaume de Granollers, a mitjans de la dècada de 1960.</span></span></span></p> | 41.6086900,2.2885700 | 440721 | 4606575 | 08096 | Granollers | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/95251-rajoles-gres-pca-maluquer-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/95251-rajoles-gres-pca-maluquer-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/95251-rajoles-gres-pca-maluquer-6.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | Inexistent | 2025-01-09 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Salvador Casanova (autor dels motlles) | Art urbà | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-05-22 07:22 | ||||||
| 92803 | Antiga canalització d'aigua | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antiga-canalitzacio-daigua | XX | <p>Túnel d'una antiga canalització d'aigua sota un camp de conreu abandonat, que permetia canalitzar el torrent del Sot dels Oms. És un túnel construït en pedra seca formant una volta recolzada sobre els murs laterals, amb una longitud de 25 metres, 1,5m d'alçada i 1,5 metres d'amplada. La boca de sortida presenta algunes mancances de pedres.</p> | 08139-218 | Torrent del Sot dels Oms | <p>Aquest túnel es devia construir a mitjans del segle XX per facilitar el desguàs del torrent salvant un desnivell i permetre utilitzar el camp superior per conrear. </p> | 41.6988800,1.9878900 | 415785 | 4616839 | 08139 | Mura | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/92803-img20210123163457.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/92803-img20210123163506.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-10-03 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía. OPC. | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-05-22 07:27 | ||||||||
| 38606 | Antiga canalització del molí d'Obiols | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antiga-canalitzacio-del-moli-dobiols | <p>ACA (Arxiu de la Corona d'Aragó), notarials, Berga/Vària, vol. 149. AA.DD. (1985). Catalunya Romànica. Vol. XII El Berguedà. Fundació Enciclopèdia Catalana.</p> <p>RIU, M. (1989). L'arqueologia medieval a Catalunya. Barcelona.</p> <p>BOLÓS, J. ; NUET, J. (1983). Els molins fariners. Ketres Ed. Barcelona.</p> <p>BOLÓS, J., FABREGA, M. (1982). Els molins de la conca mitjana del riu Llobregat. A: Quaderns d'Estudis Medievals, nº 9, pàgs. 556-568. Barcelona.</p> | X-XI | <p>Al costat dret del riu Llobregat hi ha un seguit de 93 forats circulars excavats a la roca, paral·lels a l'aigua i que ocupen un total de 40 metres en línia. A la part central hi ha un doble rengle de clots, possiblement d'una reparació. La distància entre els forats és de 15 cm, tenen un diàmetre de 14 cm i una profunditat de 15 cm. A l'interior de la zona tancada pel dic de fusta, podem veure una canalització excavada a la roca, de 40 cm d'amplada i 50 cm de profunditat, que fa ziga-zagues. Corresponen a una antiga canalització d'aigua que portaria aigua a l'antic molí d'Obiols. Una mica més avall, a la riba esquerra, veiem altres forats cavats sobre roca força grans, però és difícil relacionar-los amb alguna construcció concreta.</p> | 08011-82 | Colònia La Plana. 08610 AVIÀ | <p>Les notícies històriques del Molí d'Obiols es remunten a l'any 1125, en un llevador de comptes del monestir de Sant Llorenç prop Bagà: 'De ipso moli de Albiols glls. III', és a dir, que aquells que posseïssin el molí d'Obiols havien de lliurar a l'esmentada abadia un cens anual de 3 gallines. Tot i que això no demostra que el molí existís abans. No sabem exactament on seria aquest molí, ni sabem si aquest canal era per a un molí, ni la data exacta en que es feren els canals. Tot i això endevinem que amb aquest canal podien desviar un bon cabal d'aigua i que, fins i tot, podria moure una roda vertical (AA.DD., 1985). Més endavant, al Capbreu del monestir de Santa Maria de Ripoll de 1758 (ACA), el molí d'Obiols consta com a propietat de Joan Minovas pagès d'Olvàn i era a la parròquia de Sant Vicenç d'Obiols. Es possible que aquest molí fos el molí de Minoves situat més amunt del pont d'Oroniu, a la colònia Rosal, i que era propietat dels Minoves d'Olvan; o bé que els Minoves tinguessin primer el molí d'Obiols i el traslladessin durant el segle XVIII al lloc que després ocupà el molí de Minoves. És difícil saber quina de les dues canalitzacions és la més antiga, possiblement primer es fes el canal i posteriorment aquest fou ampliat amb un dic de fusta.</p> | 42.0536900,1.8728600 | 406731 | 4656352 | 08011 | Avià | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38606-foto-08011-82-2.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Sense ús | Inexistent | 2025-05-07 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 85 | 49 | 1.5 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-05-22 07:17 | |||||||
| 53008 | Antiga capella de Betlem | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antiga-capella-de-betlem | XX | Construcció aïllada de planta rectangular i alçada prominent. Orientada la capçalera al sud, conforma una nau diàfana amb coberta de doble vessant amb el carener perpendicular a la façana principal. Aquesta s'obre a l'oest i s'ordena a partir d'un eix vertical centrat on s'obre la porta d'accés i sobre el qual hi ha un òcul a la part superior. Al mur de tancament lateral que afronta migdia s'obren quatre grans finestrals d'arc de mig punt allargats que es distribueixen de forma regular al pany de mur. Aquests queden emmarcats per motllures i dovellat de pedra tallada a la seva meitat superior, igual que els elements de la façana principal. El parament constructiu dels murs del conjunt, presenten un revestiment exterior llis fet de morter del qual en destaquen emmarcats petris de les obertures, així com els reforços de pedra tallada local que presenten les cantonades de l'edificació. Disposant-se un cadenat alternat al pla de cada façana. Aquesta solució esdevé un dels elements més rellevant de l'edifici. | 08079-209 | Nucli urbà. Carrer la Serreta, s/n | Programa arquitectònic impulsat per la família Colom de Barcelona. | 41.8698200,2.1169900 | 426722 | 4635700 | 1965 | 08079 | L'Estany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/53008-foto-08079-209-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/53008-foto-08079-209-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla | Edifici religiós desamortitzat i actualment emprat com aviari. | 98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2026-05-22 07:22 | ||||||||
| 87397 | Antiga capella de Sant Antoni i Santa Bàrbara | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antiga-capella-de-sant-antoni-i-santa-barbara | Faura Arís, A. (1996) L'Abans del Papiol. Recull gràfic 1890-1960. El Papiol: Ed.: Efadós. Col·lecció: Baix Llobregat. Martí Albanell, Ms. F. (1926) Notes històriques del Papiol. Barcelona: Arts Gràfiques de Rigol i Cia. | XIV | Es desconeix el seu estat, ja que mai s'ha fet un seguiment arqueològic d'aquest solar | En els diversos solars del carrer Major avui ocupats pels números 11, 13, 15, 17 i 19, hi havia l'antiga capella de Sant Antoni i Santa Bàrbara. Presumiblement, en el subsól, es podrien trobar restes d'interès arqueològic relacionats amb aquest antic edifici de culte. La zona d'interès arqueològic traspassaria al carrer Montserrat. | 08158-236 | Carrer Major, 11, 13, 15, 17, 19 | Se sap que Berenguer de Papiol, arxidiaca penitencier i canonge de Barcelona, el qual morí el 2 de setembre de 1363, dotà la capella de Sant Antoni i Santa Bàrbara, la qual va estar amb posterioritat ocupada per la Casa Consistorial i l'antiga escola de nois. A l'antiga capella es trobava erigit un benefici amb l'administració de l'hospital, hospital que ocupava la casa del costat (Cal Pagès). Tenien el patronat amb alternativa, el rector del Papiol i el senyor alodial del Castell. Entre els beneficiats que posseïren aquest benefici, hi havia Bernard Rius, 1376, que fou el primer; Pere de Benagues, 1395; Bernard Roca, 1403; Bernard Rovira, 1413; Agustí Comar, rector del Papiol, 1421; Francesc Santacana, 1474; Giralt de Marimón, 1497. En la visita del 1726 es posà l'obligació de resar dues misses l'any a l'altar del benefici en els dies de la festa de Sant Antoni Abat i santa Bàrbara, a més de resar dos oficis pels difunts fundadors. L'any 1823 morí l'últim obtentor del benefici, Bartomeu Ràfols, rector d'Alella. | 41.4390800,2.0113900 | 417410 | 4587973 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87397-foto-08158-236-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87397-foto-08158-236-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87397-foto-08158-236-3.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | 94|85 | 1754 | 1.4 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-05-22 07:32 | ||||||||
| 52511 | Antiga capella de la Mare de Déu de la Mercè | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antiga-capella-de-la-mare-de-deu-de-la-merce | CANCOWLEY (2016). Camins, carrers i vies, edificis amb història, ermites i monestirs, història d'un barri: Collblanc. http://www.pladebarcelona.cat/2016/05/10/lhostal-i-la-capella-de-collblanc/[consulta realitzada el 22 de novembre de 2017] http://www.pladebarcelona.cat/2016/05/10/lhostal-i-la-capella-de-collblanc/ | XVII-XX | De l'antiga capella sabem que es conserven les parets mestres i poca cosa més. | Edifici aixecat sobre una antiga capella. Actualment consta de planta baixa i pis, i s'ha reconvertit actualment en restaurant i habitatge. Tot i les reformes internes que ha patit, manté l'estructura de la capella i les parets mestres. La capella estava dedicada a la Mare de Déu de la Mercè, segons sembla des del segle XVII. L'any 1888 es concedí permís per fer-hi la missa dominical. Es tractava d'una capella molt petita (5 x 10 m). La façana semblava tenir restes de decoració esgrafiada, un òcul i un petit campanar de cadireta. Es tractava de la capella d'una masia, Can Saurí, de la que l'edifici que es veu a mà dreta a la imatge podria ser una part. La capella, dedicada a la Mare de Déu de la Mercè, apareix citada en documents des de principis del segle XIX, tot i que probablement fos construïda al segle XVII o XVIII. L'any 1920 esdevé tinença parroquial. Cinc anys després es posava la primera pedra del nou temple, més gran, de Sant Ramon Nonat. Tres mesos més tard l'edifici, encara en obres esdevenia seu de la nova parròquia de Sant Ramon Nonat. L'any 1920 esdevé tinença parroquial. Cinc anys després es posava la primera pedra del nou temple, més gran, de Sant Ramon Nonat. Tres mesos més tard l'edifici, encara en obres esdevenia seu de la nova parròquia de Sant Ramon Nonat. | 08101-289 | Carretera de Collblanc, núm. 29 | Molts pobles han crescut al peu d'un camí o d'una via de comunicació. Són pobles allargassats, que en segueixen el traçat. Sovint comencen amb l'agrupació d'un parell de cases, alguna masia, un hostal o una capella. És probable que al segle XVII Collblanc fos poca cosa més que això: un hostal, una masia i una capella. Avui és una continuació del barceloní carrer de Sans. Sembla clar que va sorgir al llarg de la Carretera Reial, construïda dins del projecte de Carles III a mitjans del segle XVIII, per a modernitzar la xarxa de carreteres del regne, seguint, això sí, un model radial centralitzat, amb Madrid com a centre. La nova carretera va fer augmentar el trànsit de carros, cavalls i traginers a més de millorar la comunicació entre els pobles de la zona amb la construcció de ponts, com el d'Esplugues, que, ampliat i reconstruït, encara s'utilitza. A Sans, però, l'antic camí ja s'havia urbanitzat a banda i banda i havia esdevingut el carrer major de l'antic poble. Tot i passar pel costat, la nova carretera reial no va fer desaparèixer la traça de l'antic camí, ara convertit en carrer secundari. A Collblanc, però, a l'arribada de la carretera reial, amb prou feines hi havia un petit nucli format per l'hostal, la capella i un parell de masies. La traça de l'antic camí va desaparèixer gairebé del tot. Fins al segle XVIII l'antic camí de Collblanc es coneixia com a camí de dalt, per oposició al camí de baix, l'antic camí de Provençana, l'actual carretera de la Bordeta, que després passa a ser el carrer de Sant Eulàlia, el carrer Major de L'Hospitalet i que va en direcció a Cornellà i Sant Boi. Just a Collblanc, el camí de dalt es trobava amb el Camí de la Travessera - avui, Travessera de les Corts- que travessava la meitat de dalt del pla de Barcelona, des de Sant Andreu fins a aquest punt. A la cruïlla on es trobaven els dos camins hi havia hagut una creu de terme - potser, en origen, una fita més antiga. | 41.3755900,2.1198200 | 426397 | 4580826 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52511-foto-08101-289-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52511-foto-08101-289-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52511-foto-08101-289-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Fotografia antiga (1921) de l'Arxiu Gavin i publicada en diferents blocs (foto 2) | 98|94|119 | 45 | 1.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2026-05-22 07:27 | |||||||
| 87090 | Antiga carretera de Mataró; Camí ral | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antiga-carretera-de-mataro-cami-ral | <p>GURT, J. M. i PADRÓS, P. 'La via Augusta entre el Municipium Baetulo i la Colonia Barcina. Carrer dels Arbres. 1. Museu de Badalona. Revista Anuari. RAFAEL, J. i PIULACHS, M. (2002). Sant Adrià de Besòs, història d'un canvi. Ajuntament de Sant Adrià de Besòs, El Punt. http://www.pladebarcelona.cat/2015/09/30/la-carretera-del-70/</p> | I-XX | <p>Es coneix com antiga carretera de Mataró la via de comunicació que unia Sant Adrià de Besòs amb Mataró, passant per Badalona i, que en sentit oposat, comunicava amb Barcelona. Es tracta de l'actual traçat de la Carretera Nacional- II. En el terme municipal de Sant Adrià pren els noms d'Avinguda de Pi i Margall, carrer del Tibidabo i carrer de Guipúscoa. També es coneix com a camí ral i durant molts anys era la principal via de comunicació de Sant Adrià amb els seus veïns.</p> | 08194-71 | Sant Adrià Nord - Carretera de Mataró | <p>L'origen es remunta a l'època romana quan es decideix unir la capital de l'imperi romà (Roma) amb Cadis, amb el que es coneix com a Via Augusta. Un brancal d'aquesta gran via es desviava per la costa a l'alçada de Blanes (l'antiga Blandae) per unir-se amb Iluro (Mataró) i Baetulo (Badalona), dues ciutats fundades pels romans molt abans que Barcino. Sembla que hi havia una dualitat de camins, el més llunyà de la costa era la via principal durant l'època romana, la via més propera al mar era secundària i es coneixia com la Via Marinera. Aquesta datada al segle X dC travessava les llacunes i per tant possibilitat de circular pels aiguamolls indicaria el principi de la seva dessecació. Aquest camí va començar agafar importància quan les zones deltaiques van començar a ser ocupades, i des del segle XI fins a mitjans del XVIII va ser la via principal de comunicació. Al segle XIV comencen a formar-se uns nous camins que enllacen amb la via principal, entre ells hi ha un que destaca pel seu pas per l'actual emplaçament de Sant Adrià de Besòs. I és que l'antiga carretera va estar el centre neuràlgic de Sant Adrià. Fins la construcció de l'autopista, la carretera era una de les principals artèries de Catalunya. Aquesta era empedrada, amb vies de tramvia i grans plàtans que feien ombra.</p> | 41.4272200,2.2119100 | 434150 | 4586484 | 08194 | Sant Adrià de Besòs | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08194/87090-foto-08194-71-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08194/87090-foto-08194-71-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08194/87090-foto-08194-71-3.jpg | Inexistent | Medieval|Modern|Contemporani|Antic | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2021-07-28 00:00:00 | Equip de treball de l'Arxiu Municipal de Sant Adrià de Besòs 'Isabel Rojas Castroverde' (ASAB) | Cal dir que la carretera de Mataró és un camí de primer ordre, supramunicipal, que connecta el Barcelonès nord amb el Barcelonès sud. A més, a principis del segle XIX se li va atorgar la categoria de 'carretera estatal' quan s'integra a la carretera nacional de Madrid a França passant per la Jonquera (N-II). En el tram que ens ocupa, se l'anomena carretera de Mataró, doncs en el moment en què es va asfaltar, durant la dictadura de Primo de Ribera, es va fer fins aquesta població. | 85|94|98|80 | 49 | 1.5 | 13 | Patrimoni cultural | 2026-05-22 07:32 | ||||||||
| 67476 | Antiga carretera de Vic a Savassona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antiga-carretera-de-vic-a-savassona | Alguns trams es troben desdibuixats. | L'antiga carretera de Vic a Savassona, entrava al municipi de Tavèrnoles pel Cós seguia cap a Serrabou, passava pel Roquet, can Mon, la Casanova de Serrabou i entrava al poble. Després seguia cap al Roc del llum, el Castell, Fussimanya, la Garriga i les cases més allunyades de Savassona. Entre finals de la dècada dels anys seixanta i principis dels setanta del segle passat, es va construir la carretera BV-5213, i l'antic camí es va anar abandonant progressivament. | 08275-199 | Tavèrnoles | 41.9549500,2.3244100 | 444010 | 4644995 | 08275 | Tavèrnoles | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67476-foto-08275-199-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67476-foto-08275-199-2.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Informacions facilitades per Antoni Vilà Serrabou. | 94|98|85 | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-05-22 07:42 | ||||||||||
| 52976 | Antiga casa Presegué | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antiga-casa-presegue | XIX-XX | Edificació a quatre vents i orientada a migdia amb coberta de doble vessant vers la façana principal que afronta amb el vial de l'actual carrer. La façana principal ofereix una ordenació regular de les obertures definides a partir de dos eixos verticals. Obrint-se a la planta baixa la porta del garatge i la porta principal amb llinda monolítica amb la inscripció VP 1976 SP sobre de la qual hi ha un aplacat on hi ha inscrit 1849. Les obertures de les plantes superiors es corresponen a dues finestres per planta, totes fetes amb brancals i llindes monolítiques de pedra tallada i ampit motllurat. Adossada, al costat de ponent, s'emplaça una tribuna elevada amb coberta de teula de tres vessants que per una escala donant accés a la planta pis, quedant aquest cost porxat a la planta baixa. El parament exterior dels murs de tancament de llevant i ponent és fet de maçoneria de pedra desbastada. | 08079-177 | Nucli urbà. Carrer Balmes, 52 | 41.8677500,2.1103700 | 426170 | 4635475 | 08079 | L'Estany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52976-foto-08079-177-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52976-foto-08079-177-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla | 98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2026-05-22 07:22 | |||||||||||
| 80686 | Antiga casa cap d'estació de Renfe | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antiga-casa-cap-destacio-de-renfe | <p>VILA, M. (2000). Sant Vicenç de Castellet. Fets polítics i històrics. Gent santvicentina. Ed. El Farell. Sant Vicenç de Castellet. CANAL, P., VILA, M. (1986). Sant Vicenç de Castellet des de l'antiguitat als nostres dies. Llibreria Sobreroca, Manresa, 3ª ed. SUADES, J; i altres. (1986). 'Sant Vicenç de Castellet' dins Ferrer i Alòs, Llorenç (coordinador). Història del Bages, col·lecció Història de les Comarques de Catalunya. Manresa, Parcir Edicions, 1986.</p> | XIX | No es conserva sencera | <p>En la zona d'influència de l'estació de Renfe, al costat de l'antic dipòsit de màquines, hi ha una casa que era la de l'antic cap d'estació on hi haurien també oficines. És una casa d'estil noucentista, similar a les cases del directius de les fàbriques tèxtils a la zona. És de planta rectangular, amb planta baixa i pis, a més d'un espai subterrani. A la coberta hi ha una part de terrassa a la que s'accedeix a través d'una caixa d'escala que forma un cos cúbic al centre de la part posterior de la casa, i una altra part coberta amb una teulada a tres vessants que actualment no conserva les teules. Té una estructura asimètrica, tot i que molt regular, amb finestrals llargs oberts al pis i a la planta, així com una porta d'entrada a la façana que dona a les vies i a la que s'accedeix a través d'una escala exterior. Combina el color vermell dels maons a les parets amb el color gris de les llindes de portes i finestres de ciment. La llinda de les portes i finestres de la planta baixa forma un arc carpanel, mentre que la de les finestres del pis és allindada amb una petita motllura esglaonada i ampit també motllurat. La barana de la terrassa és de maó entre pilars verticals de ciment. Es troba abandonada i quasi totes les portes i finestres estan tapiades.</p> | 08262-134 | Inici del carrer València. 08295 SANT VICENÇ DE CASTELLET | <p>Fins al 1859 l'única via de comunicació de Sant Vicenç de Castellet cap a Barcelona i Manresa era el camí Ral, fent el transport de mercaderies mules per un camí feixuc i pedregós. L'arribada del ferrocarril va donar lloc a un nou concepte de la distància i va impulsar la industrialització de les conques mitjana i alta del Llobregat. Això es va traduir a Sant Vicenç en un increment important de la població que va passar dels 200 habitants de l'any 1867, a 1.429 l'any 1900. El 1853 començaren les obres del tram de ferrocarril Terrassa-Manresa, essent el pas per Sant Vicenç el més idoni. El 3 de juliol de 1859 es va inaugurar el trajecte de la Companyia del Ferrocarril de Barcelona a Saragossa. El trajecte Barcelona-Manresa durava una hora i vint minuts fent un recorregut de 32 km. Aquesta obra va obligar a l'expropiació de dues finques per la construcció de la via a Sant Vicenç, amb l'enderroc dels murs de l'antiga casa cal Castaño i la compra de terrenys a diferents propietaris, entre ells Marià Padró i l'Hospital de la Santa Creu que tenia els terrenys que havien sigut propietat dels barons de Castellet. L'any 1878 aquesta companyia passa a ser la dels Ferrocarriles del Norte de España. El 1912 es construeix una doble via en aquest tram i el 1917 es va instal·lar un dipòsit d'aigua per abastir les màquines de vapor, així com es va construir la reserva de màquines. Aquest fet es va convertir Sant Vicenç en lloc d'aturada i descans de viatgers i residència de treballadors del ferrocarril, fet que va contribuir en la seva prosperitat i creixement. Entre 1926 i 1929 es va electrificar la línia. A Sant Vicenç es feia el canvi de màquines elèctriques per les de vapor que arribaven a Lleida. L'any 1941 va passar a formar part de la Renfe.</p> | 41.6719100,1.8608400 | 405174 | 4613977 | 1859 | 08262 | Sant Vicenç de Castellet | Obert | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-10-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-05-22 07:37 | ||||||||||
| 94794 | Antiga casa de l'Illa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antiga-casa-de-lilla | <p>PRAT ANTONI; VILASECA DAVID (2018). Masos rònecs Bisaura, Vidranès i alta conca del riu Ges. Associació d'estudis Torollonencs.</p> <p>SERRALLONGA URQUIDI, JOAN (1998). Sant Quirze de Besora de 1714 a l'actualitat. Eumo editorial.</p> <p>DDAA. (2022) Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable. Ajuntament de Sant Quirze de Besora. Fitxa núm. 3</p> <p>AMQ. Cuaderno de liquidaciones y amillaramiento. Sant Quirze de Besora 1862</p> | XIV-XVII | restes de l'antiga casa, avui en ruïnes i de la que tant sols es conserva la primera filada dels seus murs a la part superior i les paets sud i oest amb un nombre més alt de filades de pedra | <p>Ruïnes de l'antiga casa de l'Illa situades damunt d'un turó a la part nord-oest del conjunt edificat de la masia que domina part de la val del torrent homònim i dels meandres del riu Ter. Les ruïnes avui, utilitzades com a planells defineixen una planta d'un edifici més aviat quadrangular delimitat per murs amb base de pedra de carreus mal treballats i desbastats, units amb argamassa de calç i disposats en filades irregulars i horitzontals amb les cantonades de pedra picada. La part que mes bé es conserva és la més propera al cingle amb panys de mur de 50 a 100 cm. També hi ha vestigis de parts fetes amb tapia amb la qual cosa ens posa en evidència que aquesta construcció tenia unes característiques molt similars a la part més antiga de la casa de l'Illa. segons les restes visibles sembla que es tractava d'una construcció de petites dimensions d'uns 5 x 7 metres aproximadament.</p> | 08237-126 | Masia de l'Illa S/N | <p>Masia que molt possiblement va ser erigida abans del segle XIV a l'emplaçament on encara avui hi ha els vestigis de la casa vella en una talaia mirant al meandre del ter a la part de ponent del conjunt edificat. Tot i així sembla ser que aquesta primera construcció va ser abandonada a la darreria de l'edat mitjana i desplaçada uns metres més avall al lloc lloc que ocupa avui dia la masia existent. La casa l'hem trobat referència al 'Cuaderno de liquidaciones y amillaramiento' del 1862 a l'arxiu municipal de Sant Quirze on es fa referència a la inscripció 164 pertanyenta Jaume Illa.</p> <p><em>Posesión nombrada Jaume Illa de su propiedad y que cultiva de su cuenta situada en las immediaciones del rio Ter y camino de Torelló</em> i amb les terres que tenen un valor de 5836,07, lliures la casa propiament dita</p> <p><em>Por una casa con su pequeño huerto llamada la Illa número 3 </em>amb un valor de 80 lliures</p> <p><em>Por las cabezas de Ganado de 434 lliures </em></p> <p>No hem trobat noves referències a aquesta finca que al 1868 es va reformar completament gràcies a la bonança econòmica de la família. Pensem que la vella casa va ser abandonada a mitjans del segle XIV i principi del XV coincidint amb la crisi baix medieval i les epidèmies traslladant-se uns metres més avall.</p> | 42.0943554,2.2373479 | 436932 | 4660534 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Obert | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94794-img20230228123143.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94794-img20230228123130.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94794-img20230228123155.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-10-05 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Caldria fer una neteja i una excavació arqueològica per a delimitar les dimensions reals d'aquesta construcció així com un buidat de la part superior extraient-ne les capes més superficials per a definir els nivells de pavimentació | 94|85 | 1754 | 1.4 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-05-22 07:37 | |||||
| 53045 | Antiga casa de la vila | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antiga-casa-de-la-vila | Solsona, E; Julià, M. (1991). 'Fitxa de l'inventari de patrimoni arquitectònic'. Barcelona: Generalitat de Catalunya | XVII | Casa entre mitgeres, de planta irregular, formant xamfrà entre dos carrers. Presenta poques obertures, entre les quals destaca el balcó de la tercera planta amb una llosa barroca i una gran llinda, amb la data 1659, que també és la representació de l'escut de Monistrol. La façana és de maçoneria, amb carreus ben treballats, i està coronada per un ràfec de teula i ceràmica. Presenta moltes transformacions. | 08127-21 | Nucli urbà. Cantonada dels carrers de Sant Pere i Manresa | L'any 1636 van iniciar-se les gestions per adquirir una casa i un trull. La compra de la casa (que havia de ser la Casa de la Vila) no es va materialitzar fins l'any següent, quan es compra una casa a Arcís Dobtra per 120 lliures i 10 sous. Les obres van començar quatre dies després, el 1638 ja es va celebrar el primer consell, però no va ser fins 1659 que no es donen per acabades. | 41.6106700,1.8443000 | 403706 | 4607196 | 1659 | 08127 | Monistrol de Montserrat | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53045-foto-08127-21-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53045-foto-08127-21-2.jpg | Inexistent | Barroc|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | Actualment la casa està annexa a l'església parroquial. | 96|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-05-22 07:27 | |||||||
| 73004 | Antiga casa del Comú | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antiga-casa-del-comu | AA.DD. (1986) Museu de Geologia i del Guix. Col·lecció Rovira Sendrós. Vilobí del Penedès. | s.XIX | Caldria una adeqüació i un pla de consolidació de l'edifici | Edifici de planta rectangular amb coberta plana, construït en parament irregular, arrebossat i pintat de color blanc. La part inferior de l'edifici, fins a l'alçada d'uns 40 cm. s'ha disposat un sòcol de ciment sense pintar. Consta de planta baixa, primer i segon pis. Sobre el segon pis es disposa un terrat, protegit amb una barana decorativa. La façana principal es troba orientada a migdia, seguint la línia del carrer on es troba ubicat. A la planta baixa es diposen dues portes rectangulars com a obertures. La situació de les portes és als laterals, quedant al centre de l'edifici una pinestra quadrangular, protegida per una reixa. La porta d'accés a l'edifici sembla ser la del cantó de llevant, que també es troba protegida per una reixa. Al primer pis s'obren dos balcons, amb la llosana o peanya, molt malmesa, pràcticament inexistent, i amb una barana de ferro també molt malmesa. Al segon pis es repeteix l'esquema d'obertures, igulament molt malmeses. La barana que protegeix l'espai del terrat es formada a base de petites columnetes de base quadrangular, on s'intercalen tres cossos en forma semicircular, dos a les cantonades i un al mig. Actualment manca d'edificis adossats. La façana posterior de l'edifici es troba encarada al Nord. S'obre amb tres balcons – tres al primer pis i tres al segon- que romanen unificats amb una sola peanys i reixa. Sent aquestes últimes de gran llargaria i extenent-se al llarg de tota la façana. Malgrat poder comptar també amb un terrat, la barana manca de qualsevol tipus de decoració. | 08304-18 | Nucli urbà de Vilobí. Carrer del Jardí, nº 1 (08735 Vilobí del Penedès) | Edifici construit a finals del segle XIX al solar antigament ocupat per la capella de la Mare de Déu dels Àngels. Aquesta capella fou enderrocada l'any 1859 i l'estat es va apropiar del terreny. En aquells moments hi hagúe una forta discussió entre el rector de la parròquia i el cosisitori per la possessió dels terrenys, segons consta en una carta del 1863, en la qual es diu que el poble s'apoderà de les claus i la campana que es conservava de l'antiga església. L'actual edifici es devia construir a finals del segle XIX, i funcionà com a Casa del Comú fins el 1990, anys en què es va construir el nou Ajuntament. . L'edifici ha partit nombroses modificacions. Aquests últims anys ha estast utilitzat com a oficina de correus. Actualment es troba en desús i en força mal estat de conservació. | 41.3894600,1.6620900 | 388143 | 4582856 | 08304 | Vilobí del Penedès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08304/73004-foto-08304-18-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-05-22 07:42 | ||||||||
| 63452 | Antiga casa del general Weyler | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antiga-casa-del-general-weyler | ARGEMÍ, Xavier; SADURNÍ, M. Teresa; SERRA, Joan: Sant Quintí de Mediona. Sant Quintí de Mediona, 1999, p.471. | XIX | Necessita ser restaurada | Casa amb parets entremitgeres. Destaca per les seves dimensions i formes de la resta de cases de tipologia més popular. Consta de planta baixa i dos pisos. L'accés principal és una porta al centre, a banda i banda de la qual hi ha una arcada per accedir als locals de la planta baixa, per on antigament hi entraven els carros. El primer pis té un balcó que abarca totes les obertures i que està sustentat per mènsules amb decoració vegetal. Al segon pis els balcons són individuals per cadascuna de les obertures. | 08236-20 | Aquesta casa va ser propietat del general Weyler. En morir aquest el 1930 les seves propietats a Sant Quintí van passar al seu fill Valerià Weyler Santacana, que va morir poc després, el 1931. L'hereva fou Eulàlia de Urcola, que en el seu testament llegava a l'Ajuntament de la vila aquesta casa perquè s'hi instal·lés un centre d'acollida de nens pobres, cosa que no es va arribar a fer. Posteriorment totes les propietats de la família Weyler eren administrades per Miquel Suriol, i després per la família Boix, fins el 1994. | 41.4625300,1.6640900 | 388436 | 4590966 | 1864 | 08236 | Sant Quintí de Mediona | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63452-foto-08236-20-1.jpg | Inexistent | Eclecticisme | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Residencial | 2023-02-01 00:00:00 | Maria Camp | Inscripció al centre de cadascuna de les arcades de la planta baixa: 'M. SA 1864'. Corresponen a les inicials del propietari: Maurici Santacana, que fou el sogre del general Weyler. | 102 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-05-22 07:37 | |||||||
| 70036 | Antiga casa dels Peguera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antiga-casa-dels-peguera | www.elcastell.com.es | XIV-XXI | Des de l'any 2002 és una casa de turisme rural en constant manteniment | L'antiga casa dels Peguera, avui una casa de turisme rural, es troba en una parcel·la de prop de 2.200 m2 que molt probablement hauria conformat un nucli fortificat d'origen baix medieval. El casal en sí, una construcció de planta rectangular allargassada orientada de nord-oest a sud-est i prop de 17 x 7 m, es troba al sud-oest del conjunt. Tota la parcel·la, però, es tancada per una muralla (fitxa 6) les característiques de la qual ens remeten a situar-la en època baix medieval. El casal actual, respon a una casa senyorial fortificada datada d'entorn al 1600, tot i que a la seva planta baixa conserva indicis arquitectònics suficients com per afirmar que va ser construït sobre estructures anteriors. S'observa un arc diafragmàtic i paraments que ens remetrien a aquell període, associat a la muralla exterior. La casa actual respon per tant a una tercera reforma, com és fàcilment visible en les seves façanes. A banda dels elements arquitectònics esmentats, la casa revesteix també interès per trobar-s'hi una galeria de llargada i profunditat considerables, construïts segons els propietaris a principis de segle a la cerca de tresors, però que avui presenten un exemple de construcció en rajol de gran interès. Sembla que aquests túnels van ser utilitzats també durant la Guerra Civil. | 08288-161 | Plaça de les Moreres, 10 | El casal senyorial va ser propietat de Guerau de Peguera, polític, militar i des de 1684 capità de la coronela de Barcelona. Es va mostrar contrari a Felip V a les corts de Barcelona de 1701-1702 i va passar al bàndol austriacista en iniciar-se la guerra de Successió. L'any 1711 li va ser concedit el títol de marquès de Foix pel rei arxiduc Carles III i va participar en la resistència de Barcelona contra Felip C (1713-14), fet que li va comportar la confiscació de béns i la crema de la casa. Entre els anys 1906 i 2001 la casa va ser propietat d'Angelina Bruna i Josep Gànser, que hi estiuejaven i que l'any 1941 hi van dur a terme diverses reformes fruit de les quals és l'aspecte actual de la planta baixa de l'edifici principal, amb paviments hidràulics i arrimadors ceràmics. Després la casa va passar a mans de Felix Pastor que, entre 2002 i 2005 va restaurar la façana i va construir la piscina i la pèrgola que hi ha a migdia del conjunt. | 41.3878800,1.5683700 | 380305 | 4582806 | 08288 | Torrelles de Foix | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70036-foto-08288-161-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70036-foto-08288-161-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70036-foto-08288-161-3.jpg | Inexistent | Gòtic|Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 93|94|85 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-05-22 07:42 | ||||||||
| 69040 | Antiga casa dels paraires | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antiga-casa-dels-paraires | PLADEVALL, A. (1995). Taradell: Passat i present d'un terme i vila d'Osona. I dels Orígens a finals del segle XVIII. Vic: Eumo Editorial, Taradell: Ajuntament de Taradell. | XVIII-XX | L'antiga casa dels paraires és un edifici del segle XVIII sobre el qual s'han fet diverses reformes entre els segles XIX i XX. Està construït aprofitant el desnivell natural del terreny, de manera que la roca natural sobre la que es recolza és visible des de l'interior. És de planta quadrangular i té la coberta plana habilitada a la part superior com a terrassa transitable. S'hi accedeix per un portal d'arc pla de pedra carejada, sobre el qual hi ha una fornícula d'arc de mig punt de pedra carejada, dins la qual hi ha una imatge de Sant Sebastià que abans estava situada a Can Xec. Tant a la façana lateral com a la lateral i posterior hi ha diverses obertures d'arc pla de pedra carejada, algunes d'elles tapiades. La part superior està acabada amb una barana de maó. El tractament exterior dels murs és la pedra vista. L'interior és un espai diàfan, amb un pilar central de maó i el sostre fet de revoltons ceràmics. | 08278-10 | Font Gran. C. de la Font | Segons Antoni Pladevall (1995:528), l'edifici del Tint de Taradell es va construir entre els anys 1721 i 1723, com a Casa del Gremi de paraires, que fins aleshores s'havia reunit a Santa Llúcia. | 41.8770900,2.2868000 | 440821 | 4636376 | 08278 | Taradell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08278/69040-foto-08278-10-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08278/69040-foto-08278-10-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08278/69040-foto-08278-10-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Altres | 2023-01-30 00:00:00 | Marta Lloret. Antequem, S.L. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-05-22 07:42 | |||||||||
| 88860 | Antiga casa i tina de Cal Manel | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antiga-casa-i-tina-de-cal-manel | Catàleg de Masies i Cases Rurals 2014 (num.94) (Fitxa incorporada 2019) http://wikipedra.catpaisatge.net/ | XVIII-XIX | Enrunada | Antiga casa de pages enrunada. Les restes dels murs de càrrega i les parets encara visibles són de pedra vista amb restes d'arrebossat. S'insinuen dues plantes sobre rasant en els vestigis de la casa, ja que al mur de ponent es veuen dos nivells d'encaixos per l'entrebigat de fusta del sostre de planta baixa sota la coberta inclinada (corresponents a dues fases diferents d'ocupació). La masia presenta (2019) varies parets dempeus i una planta semisoterrada ben conservada recolzada amb contraforts a la seva cantonada sud‐est. L'edifici, una part del qual està construït sota la balma, té dues voltes en un subnivell amb entrada independent on trobem una planta interior de gran cabuda, per emmagatzematge dels productes agrícoles. L'ocupació sobre rasant amplia la superfície sobre les voltes semisoterrades amb vestigis de murs que s'estenen cap a l'est i cap al nord permetent reconèixer l'estructura del seu estat original amb una caixa d'escala. L'estudi arqueològic realitzat indica que el perfil de la coberta que s'aprecia al mur de ponent no es correspon amb la coberta original de l'habitatge, ja que estava orientada clarament al sud i fou rebaixada posteriorment. Entre la casa antiga i la nova casa de can Manel hi ha un altre edifici antic, enrunat, de planta quadrada. | 08178-366 | Monistrolet - Collbaix. Pla de Fals. NE del terme | Està en ruïnes per que l'antic propietari va fer servir part de la mamposteria original dels murs per remodelar la casa limítrofa, però fins al 1914 encara estava dempeus (es va abandonar al 1920). Produia cereals i olives. | 41.7396200,1.7616200 | 397022 | 4621608 | 08178 | Rajadell | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88860-foto-08178-366-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88860-foto-08178-366-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88860-foto-08178-366-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | OPC 2017-2020 F. Xavier Menéndez | Tambe coneguda com a Can Manel Ensorrat. Figura al Catàleg de Masies i Cases Rurals 2014 (num.94) com a Can Manel (aquesta fitxa fou tramitada i incorporada el 2019: Modificació puntual del POUM i Catàleg de masies i cases rurals de Rajadell, susceptibles de recuperació, preservació i incorporació de l'antiga masia de Cal Manel 8.7.2019 ). La raó es que es considerava que podia ser reconstruïda i rehabilitada com habitatge, com així esta sent.A 90 m. al NE de l'antic mas hi ha l'actual casa de can Manel, un habitatge d'una sola planta amb diversos afegits construida fa pocs anys (no està al Catàleg de Masies). Cal destacar a l'entrada d'aquesta casa una gran base de pedra de premsa de vi, col·locada de forma ornamental. A l'entorn també hi ha un corró i piques de pedra.Des de Rajadell no hi camí per anar a la casa. S'ha d'anar des de Fals. A la carretera de Rajadell a Fals cal agafar un trencall a la dreta on hi ha una creu i una font, i pendre una carretera en direcció la Gabriela que entra a Rajadell per Cal Lleirac, al límit termenal. Cal seguir la carretera en direcció E. i seguir endavant un cop passat el desviament a Cal Magdalena. Es troba a 250 m. al SE del Mas Cal Xaupes.El PEP de 1993 J. Piñero citava aquesta casa com Cal Manel Ensorrat, propera a Cal Xaupes i dins la fitxa d'aquesta (a uns 300 metres en direcció SE des de Can Xaupes). També s'esmenta a la fitxa 81del catàleg de Masies, corresponent a Cal Xaupes.Entre les restes visibles de l'antiga casa es pot apreciar una tina cilíndrica de vi, sense sostre, dintre d'un edifici quadrat adossat al mur de ponent. Aquest element s'inclou a la wikipedra (fitxa de la tina feta per Vidal Orive Torras. Data: 9.2.2020. Codi: 915). La foto num. 3 correspon a la Tina i està extreta de la wikipedra. Les ruïnes actuals de la tina i la construcció annexa es van fer servir per corral per un ramat de caprins. Actualment es troben en desús les activitats ramaderes i l'explotació agrícola dels cereals i de les oliveres limítrofes a la casa.Les dues cases (la nova i l'antiga) es situen en una plataforma rocosa que mira a llevant, al límit d'un marge rocallós que aprofita el pendent pronunciat del desnivell natural, des d'on s'aprecia una magnifica vista de Monistrolet i can Gallifa. Les restes es troben en el límit d'un pla delimitat per la zona rocosa, un bosc i uns camps de conreu, actualment en ús.Per accedir-hi, des de Fals s'ha de prender el camí asfaltat que, per la Gabriela, mena a les masies de Cal Lleirac, la Balma i Cal Xaupes. A partir dels rètols el camí es de terra. Passades les tres cases indicades arribem a un encreuament des del qual es pot accedir a Cal Magdalena; llavors cal agafar el trencant de la dreta per arribar a Cal Manel a uns 250 metres.A la Comissió Territorial del Patrimoni Cultural de la Catalunya Central,del 25.5. 2018 es va informar el projecte PL 01/19 Rajadell (Bages). Modificació PEU. 'Memòria intervenció arqueològica can Manel en relació a la fitxa del Catàleg de masies'. Per tant, previ a la modificació del catàleg, el 2019, s'hi van realitzar excavacions arqueològiques i un estudi històric-arqueologic-arquitectònic (segons la fitxa del catàleg de Masies), posant-se al descobert les magnífiques voltes soterrades destinades a magatzem. També es va excavar la tina. La fitxa obliga a conservar la tina i les voltes.A la visita feta el juliol de 2020, l'edifici estava en obres. Es desconeix la fesomia final de l'habitatge nou en curs de construcció (a sobre la bauma) ni com s'integraran els elements esmentats (tina, a sobre la bauma, i voltes, a sota). | 119|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-05-22 07:32 | |||||||
| 96134 | Antiga caserna dels Carrabiners | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antiga-caserna-dels-carrabiners | <p><span><span><span>Catàleg del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Calella. 2005.</span></span></span></p> <p><span><span><span>GIOL, A. (1953). <em>Calella, su origen y evolución. </em>Obradores Gráficos Favencia.</span></span></span></p> | XVIII | <p>Edifici construït al segle XVIII que ha estat reformat durant el segle XX. En aquest moment o bé es va fer una remunta o bé es va reformar el segon i tercer pis. </p> <p>És un edifici entre mitgeres i de planta rectangular que s'estructura en dues crugies. Consta de planta baixa i tres pisos i té la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. El frontis es composa segons dos eixos simètrics d'obertures d'arc pla emmarcades amb pedra, excepte el portal, que és d'arc escarser amb l'intradós i l'extradós motllurat. Els finestrals dels pisos tenen sortida a balcons de baranes de forja amb el mateix motiu, dels quals el del segon pis és corregut. El coronament està definit per una cornisa dentada i una de motllurada.</p> <p>El tractament exterior dels murs és revestit amb lloses de pedra en planta baixa i pis i la resta arrebossat i pintat.</p> | 08035-19 | C. Escoles Pies, 33 | <p>Segons l’historiador i investigador local Albert Giol, amb l'esclat de la guerra amb França, a finals del segle XVIII el govern va manar reparar la casa quarter per allotjar-hi 130 homes i els seus sergents (8 de novembre 1791).</p> | 4711435 | 4606833 | 08035 | Calella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08035/96134-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08035/96134-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08035/96134-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2024-09-24 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | Desconeguda | 119|94 | 45 | 1.1 | 1762 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-05-22 07:17 | |||||||
| 38583 | Antiga colònia agrícola de Graugés | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antiga-colonia-agricola-de-grauges | <p>AA.DD. (1988). La vida als estanys de Graugés (Avià). Llibres de l'Àmbit núm. 2. Àmbit de Recerques del Berguedà.</p> <p>MOUREU-REY, X. (1967). Una dinastia industrial. Els Rosal de Berga. A Homenatge a J. Vicens Vives, II. Barcelona. Pàgs. 447-457.</p> <p>Llibres de Matrícula Industrial d'Avià (1899-1965). Arxiu Municipal d'Avià.</p> <p>VILARDAGA, J. (1919). Efemérides Berguedanas. Manresa.</p> | XIX | <p>El recinte de l'antiga Colònia Agrícola de Graugés ocupa una important extensió de terreny i diferents elements: un sector central on es concentren oficines, magatzems i dependències, les zones de cultiu, els estanys, carreteres, una farinera i els blocs de pisos on vivien els treballadors. Ens referim aquí al sector central de la explotació que s'articula al voltant d'una plaça rectangular on s'obren una sèrie d'edificis amb característiques constructives similars i que estaven destinats a diferents usos. Són edificis de planta rectangular, de pedra, amb les cantoneres de les finestres i portes de maó i teulada a dues vessants de teula àrab. Els edificis que es troben situats als angles tenen la teulada a quatre vents. Una part d'aquests edificis alberga actualment un restaurant, una altra part resta abandonada i altra ha estat ocupada per una explotació de vaques lleteres fins a finals de l'any 2000. Aquest conjunt es troba situat entre el llac gran i la carretera d'Avià a Casserres.</p> | 08011-59 | Graugés 08610 AVIÀ | <p>Els germans Antoni (1852-) i Agustí (1854-1909) Rosal i Sala, que van néixer a Mataró, eren fills i nebots dels germans Rosal i Cortina de Berga que van fundar la fàbrica del Riu (colònia Rosal). Participaren activament en la vida política a la comarca i van ser uns grans impulsors de la indústria i la agricultura. L'afany emprenedor va portar a Agustí Rosal a construir la Colònia Agrícola de Graugés, que destacà pel nivell tecnològic emprat. Es va fundar entre els anys 1887 i 1889 en unes terres i masos que havien comprat a Graugés. Van construir pisos pels treballadors (carrer Vell, del Mig i Nou), una via fèrria que comunicava tot el complex, una explotació lletera, magatzems de farratges, molí de gra, forn i diferents serveis pels habitants. Es va fer un sistema per recollir els fems dels estables en un dipòsit subterrani per després utilitzar com adob. Els cultius eren rotatius i es va fer un sistema de regadiu dels camps construint els llacs artificials que actuaven com a dipòsits, als que pujaven aigua del Llobregat i de la riera d'Avià i de Font Caldes amb un sistema de canalització sense precedents a la comarca. De 425 hectàrees que tenia la finca, tres quartes parts eren de regadiu. A una descripció de l'any 1910 es diu que hi vivien 300 persones, per això la colònia comptava amb altres serveis: una escola regentada pel capellà de Graugés a la que assistien els nens menors de 12 anys, una escola de nenes de la que s'encarregaven la comunitat de monges Carmelites de la Caritat, una botiga, caixa d'estalvis, auxili mèdic i centre de reunió pels treballadors. Hi havia una sala a la planta baixa de la mateixa Torre de l'Amo que es va utilitzar com a església fins al 1994, en que es va construir la nova. L'explotació va ser visitada el 1908 pel rei Alfons XIII. L'any 1898 se'ls va concedir la medalla d'or del IACSI en ser la primera colònia que feia servir electricitat per a usos agrícoles. Va ser la primera explotació a la comarca amb una màquina de batre elèctrica, també hi havia una màquina per seleccionar grans i esgranadores de blat de moro. A la mort dels germans Rosal, la propietat que era indivisa va quedar per les vídues i fills. El 1916 es dividia, quedant la colònia Agrícola pels successors d'Agustí i la fàbrica del riu pels successors d'Antoni, a partir d'aquí la colònia entrà en una crisi i davallada que ha portat al tancament definitiu als nostres dies. Al 1943 encara es mantenia en funcionament el forn i el molí de Graugés d'una mola, situats a una nau de la plaça. També es va instal·lar una fàbrica de filats de cotó que va funcionar de 1928 a 1930 a nom de Roberto Vicent Noutier, amb 3.000 fusos de filar i 1.600 fusos de tòrcer. A partir del 1928 rebrà el nom Hilaturas Ibéricas S.A. i es mantindrà fins al 1942.</p> | 42.0641300,1.8438000 | 404342 | 4657543 | 1887 | 08011 | Avià | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38583-foto-08011-59-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38583-foto-08011-59-2.jpg | Inexistent | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Productiu | Inexistent | 2025-05-05 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | Agustí Rosal i Sala | La colònia agafà el nom de la casa La Casavella de Graugés que van comprar els germans Rosal. És considerada zona d'Interès per les Normes Subsidiàries de l'Ajuntament d'Avià aprovades el 30-4-1986. | 106|98 | 46 | 1.2 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-05-22 07:17 | ||||
| 54126 | Antiga construcció a la Figuera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antiga-construccio-a-la-figuera | <p>Davant de la casa La Figuera, pel costat sud, s'alça un cobert de maó i pedra construit aprofitant com a paret una gran roca, i que ara es troba mig enfonsat i sense teulada. A la part superior de la roca en la que es recolza el cobert s'observen dues motllures horitzontals i paral·leles situades a banda i banda de la roca i amb un seguit de forats circulars alineats al costat de cada motllura. Les motllures formen un graó que disminueix cap a l'interior, amb una distància d'un metre i mig entre elles i una longitud aproximada de dos metres, i salva un forat que queda en un dels extrems de la roca. Aquesta estructura podria haver suportat un sól de fusta i un seguit de columnes de fusta recolzades als forats, a modus de cabana o torre de vigilància.</p> | 08132-22 | La Figuera. Montmajor | <p>Degut al lloc on es troben aquestes motllures gravades a la roca i a l'antiguitat de les cases del entorn, podria tractar-se d'una estructura de vigilància del camí que portava des de Montmajor cap a Viver i Serrateix, tot i que la manca de documentació fa difícil l'establiment d'una cronologia exacta. Esperem poder determinar la seva utilitat més endavant.</p> | 42.0059598,1.7402576 | 395680 | 4651205 | 08132 | Montmajor | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08132/54126-foto-08132-22-1.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-10-04 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 94 | 1754 | 1.4 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-05-22 07:27 | |||||||||
| 59739 | Antiga cooperativa agrícola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antiga-cooperativa-agricola | http://www.elpont.cat/pl45/el-municipi/id1450/casal-de-la-infancia.htm | XIX-XX | Edifici de planta rectangular construït per fer-hi el celler cooperatiu, amb una gran nau amb la coberta a dues aigües i sostinguda per encavallades. Destaquen les obertures de les façanes: en planta baixa en són tres, la central és la més ampla i són d'arc escarser. En el pis superior hi ha una triple obertura feta de maons amb arcs esglaonats. La central és més alta que les laterals. El capcer és recte, amagant el carener perpendicular a la façana. L'espai compta amb dues plantes i pretén ser un espai de lleure, cultural i educatiu que permeti conciliar vida laboral i familiar. És un espai amb zones per a fer teatre, projector per veure filmacions, ordinadors, jocs, espais per fer manualitats, en definitiva, un espai polivalent pensat per als infants del poble. | 08182-341 | Carrer de Santa Magdalena, 4 | Es tracta de l'antic celler de la cooperativa Salellas, adequat per l'Ajuntament com a casal municipal de la infància. Es va inaugurar el 19 de març de 2011 amb l'ajut econòmic de la Diputació de Barcelona. | 41.7003000,1.8709400 | 406056 | 4617118 | 08182 | El Pont de Vilomara i Rocafort | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08182/59739-foto-08182-341-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08182/59739-foto-08182-341-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Social | 2021-09-22 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | A l'interior es conserva el molí mecànic, amb els dipòsits. | 98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-05-22 07:32 | ||||||||
| 42560 | Antiga ermita de Sant Tomàs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antiga-ermita-de-sant-tomas | ADELL I GISBERT, Joan-Albert. (1986). L'arquitectura romànica. Col·lecció: coneguem Catalunya. Pàgs.75. Els llibres de la frontera, 16. Barcelona. GARCIA, M.R. i BARBANY, C. (1991). La Vila de Caldes de Montbui. Catalunya Romànica. Barcelona. Vol. XVIII. El Vallès Occidental i El Vallès Oriental. GARCIA i CARRERA, R. (1986). Esglésies i capelles romàniques de Caldes de Montbui. Col·lecció monografies Vallesanes. Ègara. Terrassa. MOREU-REY,E. (1962). La rodalia de Caldes de Montbui. Repertori històric de noms de lloc i de persona. Editorial Teide. Barcelona. VALL-MASVIDAL, Ramon. (1983). El romànic del Vallès, pàg. 168. Ed. Ausa. Sabadell. WHITEHILL, Walter Muir. (1974). L'art romànic a Catalunya, segle XI, pàgs. 48-49. Edicions 62 (primera edició 1941). Barcelona. | XI-XII | Actualment una part de l'ermita es troba en ruïnes. Durant el treball de camp s'ha observat que part del terra havia estat arrencat i excavat furtivament. | Ermita d'una sola nau amb absis. La nau és de planta rectangular i té l'absis més estret i de planta semicircular, obert pel costat de llevant. La unió d'aquests dos espais es fa mitjançant un doble reclau en degradació. La nau és coberta per una volta de canó seguit d'un arc apuntat, que es troba enfonsada i l'absis per una volta de quadrant d'esfera. Tenia dues finestres, una de doble esqueixada que actualment ha desaparegut amb l'enfonsament i la segona formant un arc de mig punt i llinda plana situada al centre del mur de ponent. La porta d'entrada és situada al mur de migdia, formada per dos arcs de diferent alçada amb una llinda intermèdia. L'arc exterior és fet amb dovelles treballades, de les quals només queda pràcticament la meitat. L'arc interior, un arc capalçat fet amb dovelles més rústegues, amb l'empremta sobre el morter de l'encanyissat que formava part de la cintra amb què es va construir l'arc. L'aparell dels murs d'aquesta ermita està fet de pedres amb forma laminar, molt abundants a la zona, i de diverses mides. Es varen col·locar en filades horitzontals més o menys regulars. La majoria de les pedres presenten un simple desbastat, només a les cantonades s'observa un treball més acurat. Tot i que la volta està gairebé esfondrada, es pot veure encara que havia estat feta de pedres aplanades disposades en plec de llibre i lligades amb morter de calç. El farciment és constituït també per pedres de forma aplanada barrejades amb morter de calç, amb una disposició aproximadament radial. A l'exterior, sobre l'arc que separa la nau de l'absis hi havia les restes d'un campanar d'espadanya, que ha quedat sota les runes provocades per l'enderroc. També s'observen uns contraforts afegits a la façana de migdia i a l'absis, per tal de contrarestar la pressió de les voltes. | 08033-119 | Turó del Prat de Dalt | L'ermita era dedicada a Sant Tomàs Bexket, canonitzat l'any 1172, quan encara no havien transcorregut dos anys de la seva mort. El primer esment documental del temple és de l'any 1190 tan sols divuit anys posterior a la data de la canonització del sant, prova de la ràpida difusió que tingué a Catalunya la seva devoció. Sembla ser que l'any 1578, a causa del seu estat precari, el bisbe manà que es tanqués i reparés, cosa que devia fer-se perquè continuà apareixent en les visites pastorals posteriors. Els propietaris de la capella, l'any 1771 obtingueren el permís del bisbe per traslladar-la al mas del Prat del Dalt. El nou edifici data del 1773. A partir d'aquesta data s'abandonà l'antiga ermita. | 41.6741100,2.1596600 | 430051 | 4613935 | 08033 | Caldes de Montbui | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42560-foto-08033-119-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42560-foto-08033-119-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42560-foto-08033-119-3.jpg | Legal | Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Laura Bosch Martínez | 92|85 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-05-22 07:17 | ||||||||
| 72151 | Antiga escola de Vallromanes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antiga-escola-de-vallromanes | XX | Edifici rectangular compost de tres cossos: un cos central més avançat amb coberta a dos vessants (que correspon al cos d'escala) i dos cossos laterals més grans amb coberta a quatre vessants. Dotada de planta baixa i pis (el cos central planta baixa, planta pis i golfes). Sota coberta del cos central, més abaix s'aprecia la llegenda 'Escola de Vallromanes'. Els cossos laterals presenten en façana un porticat en planta baixa, i a sobre el porxo, balconada a la planta primera. Tot l'edifici es mostra encalat (blanc) | 08296-149 | Nord del terme | Escola construïda el 1930 per a nens i nenes. Va ser l'escola de Vallromanes fins l'any 2006. D'acord amb la documentació facilitada per l'ajuntament (acord municipal, contracte, memòria del projecte, plànols...), sabem que per acord de la Comissió Permanent de l'Ajuntament de 'Montornés del Vallés y Vallromanas' es licita i contracta, el 1930, la construcció de 'las escuelas nacionales de Vallromanas' al contractista Pedro Casanovas Artigas després de la corresponent subhasta. El plec de condicions estableix el preu en 36.833 ptas. La memòria descriptiva -projecte (i plànols) de l'edifici -de l'any 1927- i projecte modificat (1929) estan signats per l'arquitecte municipal (firma il·legible: Manuel Cases?). De la resta de documentació, destaca: un plànol del 'solar que Don Juan Carsi cede al ilustre ayuntamiento de Vallromanas para emplazar el edificio escolar' (1929) (Superficie: 1576,80 m2); les liquidacions econòmiques de les obres per part del contractista. El projecte defineix l'edifici amb un sol cos de 21'30 m. de façana per 6'60 m. de costat. La part central constitueix el cos d'escala que distribueix els espais: dues aules en planta baixa (nens a un costat; nenes a l'altra) i diverses habitacions (dormitoris, cuines) en planta pis (mestres?) | 41.5337400,2.2986200 | 441491 | 4598247 | 1934 | 08296 | Vallromanes | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08296/72151-foto-08296-149-2.jpg | Inexistent | Eclecticisme | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Menéndez i Pablo OPC | A l'entrada hi consta una placa amb el text: 'Terreno cedido gratuitamente por Don Juan Carssi Carssi'Actualment l'Ajuntament l'utiliza com a magatzem de mobiliari urbà.Superfície constrïda: 490 m2. Edifici principal: 350 m2 | 102 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-05-22 07:42 | ||||||||
| 79364 | Antiga escola de nenes (cal Masies) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antiga-escola-de-nenes-cal-masies | FLOTATS, Antoni (1979). Vacarisses, assaig històric d'un poble, p. 42, 122, 125, 129. FLOTATS, Antoni (1994). Miscel·lània vacarissenca. Ajuntament de Vacarisses, p. 153-155. | XVIII-XX | Conjunt de dues cases adossades situades al carrer Sant Josep: núm. 20 (cal Masies) i núm. 24; les quals havien acollit una comunitat de monges i l'escola de noies. Les dues han estat molt reformades, especialment cal Masies, i tenen un interès arquitectònic molt limitat, però són un referent del poble fonamentalment per la seva història. Són cases de planta baixa i un pis. La façana de la casa núm. 20 no és recta, sinó que fa un gir. Les reformes pràcticament no hi deixen veure elements originaris. La casa núm. 24 és lleugerament més baixa i té les façanes arrebossades amb ciment. Manté un ritme d'obertures regular que correspon, més o menys, al que s'observa en fotografies antigues. | 08291-3 | Carrer Sant Josep, números 20 i 24. | Antigament aquest edifici havia acollit un molí d'oli o trull i fins l'any 1936 encara en conservava alguns estris. També va ser una fassina. Al segle XIX va acollir una comunitat de monges, que ja hi estaven instal·lades l'any 1860. Es tractava de Dominiques de l'Anunciata, fundades pel Pare Francesc Coll, de l'Orde dels Predicadors, i es dedicaven a l'ensenyança de nenes. Amb motiu de la revolució de 1868 la comunitat va desaparèixer temporalment però més endavant s'hi tornaren a instal·lar. La superiora era la germana Teresa Nogués. L'última notícia d'aquesta comunitat és al padró de l'any 1886. Però la funció d'escola de nenes va perdurar encara durant el segle XX, mentre que l'escola de nens era al castell. En fotografies de principis del segle XX es pot apreciar que l'actual edifici de can Masies era més baix i formava un traçat unitari amb l'actual casa núm. 24. | 41.6073300,1.9149900 | 409591 | 4606748 | 08291 | Vacarisses | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08291/79364-foto-08291-3-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08291/79364-foto-08291-3-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98|94 | 46 | 1.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-05-22 07:42 | |||||||||
| 48728 | Antiga església de Sant Mamet de Bacardit | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antiga-esglesia-de-sant-mamet-de-bacardit | <p>AA.DD. (1984) Catalunya Romànica. Vol XI. El Bages. Pàgs 239-255 GAVIN J.M. (1979) Inventari d'esglésies. Vol 5. El Bages. Barcelona. Pàgs.75-77. SITJES I MOLINS X (1986) Esglésies romàniques del Bages, Berguedà I Cardener. Amics de l'Art romànic del Bages. Manresa VILLEGAS F (1982) El romànic del Bages. Estudi dels edificis religiosos. Manresa.</p> | XII-XVII | <p>Les ruïnes de l'antiga capella de Sant Mamet, situada a la serra de Sant Mamet, entre els masos Bacardit i Casalot, presenten actualment un estat d'abandonament. De l'antiga capella es conserva tota la planta, de tipus rectangular amb petit absis semicircular, part de les parets, detalls del portal i d'un finestral en la part davantera. L'edifici conservat presenta dos moments constructius clarament diferenciats. Al primer moment deuríem la construcció de la nau, feta amb blocs de pedra sense polir i de formes irregulars, recollits a la mateixa zona , i en el segon hi emmarcaríem l'absis semicircular, aixecat utilitzant blocs de pedra polida, i la volta, que arrencaria d'una cornisa que separa les dues obres. [VILLEGAS, 1982: 101] L'estructura més antiga, que conformaria la nau, fou aprofitada posteriorment, molt probablement a cavall entre els segles XII-XIII, per aixecar l'absis i cobrir el temple. Al mur de migdia s'hi obria el portal, rematat amb un arc de mig punt fet amb dovelles esculpides a la seva part inferior amb motius molt simples, com ara botons i relleus allargassats. A ponent s'obriria un petit finestral amb doble escaix per donar claror a la nau.[VILLEGAS, 1982: 102] El pas de la nau a l'absis es fa per mitjà d'un plec de reducció que fa la degradació, i al seu interior dos graons eleven la zona de l'altar, a l'absis, respecte la nau. Davant la porta, s'observen encara el que podrien ser les restes de l'antic atri.</p> | 08084-3 | Fonollosa. Mas Bacardit del Llumàs s/n (08259 Fonollosa) | <p>La primera documentació escrita on apareix citada data del 14 d'octubre de l'any 950, quan el comte de Barcelona Borrell donà al monestir de Santa Cecília de Montserrat un alou situat al castell de Castelltallat, al lloc anomenat 'Cans', junt amb les esglésies de Santa Maria del Grau, Sant Pere i Sant Mamet amb el conjunt de les seves terres. Trobem successives mencions al temple en documentació dels anys 1015, 1026 i 1057.[AA.DD. 1984: 250] Molt probablement la seva condició no passà mai de capella rural, i amb el pas dels anys va anar quedant abandonada i desprovista de culte. El segle XVII molt probablement ja era enrunada, doncs l'any 1685 el culte ja s'havia traslladat al nou temple edificat al costat del mas Bacardit.</p> | 41.7864000,1.6694600 | 389439 | 4626916 | 08084 | Fonollosa | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48728-foto-08084-3-1.jpg | Inexistent | Romànic|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-21 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Actualment existeix una nova capella de Sant Mamet erigida probablement pel propietari del lloc, Josep Bacardit, segons consta en una acta de 1685, quan el bisbe de Vic Antoni Pasqual visità la parròquia de Fonollosa. Per la festivitat de Sant Mamet, màrtir de Capadòcia, que se celebra cada 17 d'agost, antigament es feia un gran aplec als seus voltants, agrupant-s'hi gent de les poblacions de Camps, Fonollosa i Castelltallat. | 92|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-05-22 07:22 | ||||||||
| 99360 | Antiga església de Sant Miquel de Peguera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antiga-esglesia-de-sant-miquel-de-peguera | <p><span><span><span lang='CA'><span><span><span>SERRA VILARÓ, Joan (1930-1950), Les Baronies de Pinós i Mataplana. Investigació als seus arxius, Centre d’Estudis Baganesos, Bagà.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span><span>CATALÀ i ROCA, Pere (1967-1979, Els Castells Catalans, Dalmau edicions, Barcelona</span></span></span></span></p> | s.XI | L'edifici es troba en estat ruinós | <p>L’església de Sant Miquel de Peguera és una construcció romànica situada en un indret solitari i elevat del terme municipal de Fígols, enmig d’un paisatge de muntanya que conserva intacta la seva força natural. L’edifici, avui en ruïnes, fou durant segles el centre religiós i espiritual del petit nucli de Peguera i de les masies del seu entorn. De planta senzilla i una sola nau, l’església havia estat construïda amb pedra local, murs de càrrega i una coberta a dues aigües. L’absis, orientat a llevant segons el costum litúrgic, s’ha conservat parcialment, així com fragments dels murs laterals que permeten intuir la seva alçada original. Tot i la degradació física, el conjunt manté una lectura clara de la seva tipologia arquitectònica, pròpia de les esglésies rurals de muntanya. L'entorn immediat de l’església mostra restes de l’antic cementiri, delimitat amb murs baixos de pedra seca, i diversos indicis del traçat dels antics camins que connectaven el temple amb el nucli de Peguera i altres masies disseminades. Aquesta vinculació directa amb el territori reforça la seva importància històrica com a centre de reunió, culte i referència per a una comunitat petita però activa. Amb el despoblament progressiu de la zona i la desaparició del nucli habitat de Peguera, l’església quedà abandonada i sotmesa a la degradació del temps i la climatologia. Malgrat això, la seva situació elevada i la solidesa dels materials han permès que part de la seva estructura es mantingui dempeus.</p> | 08080-5 | Peguera | <p>L’església de Sant Miquel de Peguera és una de les construccions religioses més antigues i emblemàtiques del terme de Fígols, situada en una zona de muntanya que durant l’edat mitjana i moderna acollí un petit nucli de població rural. La seva història està íntimament lligada a l’origen i desenvolupament del llogaret de Peguera, i reflecteix l’evolució de la vida religiosa i social en un context d’alta muntanya. Probablement construïda entre els segles XI i XIII, en plena època romànica, l’església respon a les necessitats espirituals d’una comunitat pagesa i ramadera escampada per un territori agrest i dispers. Es tenen dades històriques dels anys 1068-1095 del castell de Peguera i d'anys posteriors. Amb una estructura senzilla, de nau única i absis semicircular, fou bastida amb pedra local i una arquitectura funcional, austera i sòlida, adaptada a les condicions del medi. Tot i la seva petitesa, esdevingué el centre religiós del nucli de Peguera, que va créixer al seu voltant i depenia del temple per a les celebracions litúrgiques, bateigs, enterraments i trobades comunitàries. Durant segles, Sant Miquel de Peguera mantingué una activitat regular, probablement vinculada a una vicaría o benefici depenent d’una parròquia major. El seu paper transcendia el culte religiós, ja que l’espai de l’església actuava com a punt de reunió i identitat per a la petita comunitat que habitava les masies i construccions properes. El cementiri situat a tocar del temple reforça aquesta funció com a lloc de memòria col·lectiva i de continuïtat familiar. Amb el pas del temps i especialment a partir del segle XIX, el despoblament progressiu de Peguera —afavorit per les dures condicions de vida, l’aïllament geogràfic i la transformació del model econòmic rural— comportà la pèrdua d’activitat de l’església. El temple deixà de ser utilitzat de manera regular i, en el decurs del segle XX, entrà en estat de ruïna. Tot i la degradació de la seva estructura, encara avui és possible identificar els seus murs, l’absis i alguns vestigis de la seva planta original.</p> <p><span><span><span><span>Amb l’inici de les explotacions mineres a principis del segle XX la vall de Peguera va tenir una revifalla demogràfica. L’explotació del subsol de dues mines properes a l’església van provocar desperfectes a la rectoria i l’església de Peguera el 1913, sobre tot les galeries de la mina <em>Micaela</em> explotada per l’empresa minera Moreta, i el vicari va haver d’abandonar-la. L’alcalde va posar a disposició del bisbat i la parròquia una casa a tocar de l’església de Fumanya, es van fer les obres necessàries per facilitar l’habitatge del vicari, però Mn. Ramon Riu va intentar que fessin obres a la rectoria de Peguera i que fessin arranjaments a l’església que també havia quedat afectada, però no ho va aconseguir. L’octubre de 1915, Francesc Vidal i Barraquer, administrador apostòlic de Solsona, va prendre la iniciativa i va escriure a José Enrique de Olano, comte de Fígols, explicant la situació i demanant si tenia informació sobre la situació econòmica de l’empresa minera del Sr. Moreta per tal de saber si el bisbat iniciava el procés de denuncia judicial, podria arribar a obtenir una indemnització segura o no, en el cas de que l’empresa fos insolvent. Olano va respondre que la situació econòmica era dolenta i va oferir els serveis dels seus enginyers per avaluar els desperfectes, però un any més tard les instal·lacions estaven abandonades. Per aquest motiu van quedar l’església i la rectoria abandonades i el seu estat de ruïna va avançar ràpidament (Serra, 2021). El temple deixà de ser utilitzat de manera regular i, en el decurs del segle XX entrà en estat de ruïna.</span></span></span></span></p> | 42.1592401,1.7720120 | 398554 | 4668186 | 1068 | 08080 | Fígols | Difícil | Dolent | Legal | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Cultural | 2026-02-10 00:00:00 | JOEL COLOMER CASAMITJANA | Desconeguda | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-05-22 07:22 | |||||||||
| 54357 | Antiga església de Sant Rafael i Santa Anna | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antiga-esglesia-de-sant-rafael-i-santa-anna | <p>AADD. 1998. Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny. GAVÍN, J.M. 1990. Vallès Oriental. Inventari d'Esglésies. Arxiu Gavín. Vol. 23. n.217. p.105. OLIVER, J. 2000. Història de Figaró-Montmany. Vol. 1: Figaró abans de ser-ho, Ajuntament de Figaró-Montmany.</p> | XIII-XIX | Molt reformada | <p>Edifici isolat, format per planta baixa, tres pisos i golfes que s'adapta a la pendent del terreny natural. Destaca la portalada d'arc de mig punt adovellat i les cantoneres reforçades amb grans carreus. Encara és visible la marca del teulat de l'antiga capella entre el primer i segon pis. La tècnica constructiva emprada és mixta ja que s'observen nombroses reformes a l'estructura original. Aquesta seria de pedra de dimensions petites i mitjanes lligada amb argamassa i arrebossat, a excepció de la cantonada. Mentre que les reformes posteriors són en maçoneria i totxana combinant amb ciment. La coberta conservada és a doble vessant, de teula aràbiga i amb el carener perpendicular al carrer. La casa es troba orientada est-oest i el seu aspecte actual evidencia les diverses reformes sofertes, sobretot a les modificacions fetes en època contemporània, qual l'edifici era emprat com a fàbrica de botons. A la façana principal les obertures es disposen de forma irregular. A la planta baixa s'hi troba ubicada la porta d'accés adovellada, tot i que sense cap element inscrit, i dues finestres simètriques amb ampit, brancal i llinda. Aquesta porta dóna pas a l'actual botiga, a través de la qual es pot accedir a la part de darrera de l'edifici i a les diverses dependències. La casa té també altres accessos, un dels quals a través del Call de Costa Roja. A la primera planta hi ha un balcó de mida mitjana, segurament es tractava d'una antiga finestra que posteriorment va esdevenir balconada amb l'afegiment d'unes modestes baranes de ferro. La segona planta segueix una disposició idèntica a l'anterior, tot i que en aquest punt la pedra vista deixa pas a un arrebossat, amb alguna reparació en totxana. Al tercer pis s'obren dos balcons emmarcats per ampit, brancals i unes llindes diferenciades.. Al darrer pis o les golfes les obertures són més modestes, es tracta de petites finestres d'arc rebaixat emmarcades de forma parcial per llindes de pedra i argamassa. L'altre façana conservada, la façana oest presenta una morfologia allargada i al seu paredat s'hi obren 6 obertures, totes de petites dimensions i disposades de forma irregular al llarg de tota la façana, i algunes de les quals amb ampit, brancals i llinda.</p> | 08134-81 | Nucli de Figaró | <p>L'organització religiosa al municipi de Figaró-Montmany es va centrar en l'establiment de tres esglésies parroquials: Sant Pere de Valldeneu, Sant Cristòfol de Monteugues i Sant Pau de Montmany organitzades al voltant del Castell de Montmany. Al llarg de l'Edat Mitjana també aparegueren pel terme altres esglésies i capelles sufragànies, entre les quals destacaren la capella de Sant Rafael. Aquesta no es pot assegurar que exisitís l'any 1317, quan si que s'esmenta el lloc 'a Figero'. Així doncs, l'antiga capella apareix documentada des de 1413 quan Guillem Figueró va fundar-ne el benefici eclesiàstic. Aquesta documentació s'ha de relacionar amb la família Figueró que implanten el primer hostal al peu del camí ral i perviurà fins al segle XVII, moment en què es traslladen a viure a Barcelona. Al 1508 ja existia com a 'ecclesiam sive capellam que est fundata in loco Figuero' i que tenia unes bones portes que tancaven en temple amb clau a la nit. A dins hi havia un altar de pedra amb una ara consagrada, un bon cor, un pal·li i sengles imatges de Santa Anna i Sant Rafael. També hi havia dos canelobres, un de fusta i un de ferro que penjaven del sostre. Davant de l'altar, la casa d'Antoni Figuero mantenia 'ex sua devocione' una brandonera de ferro amb dos ciris. Una llania de vidre cremava els dissabtes a la nit i els diumenges que hi havia ofici. L'any 1511, la situació havia variat lleugerament, ja que el bisbe va visitar la 'capellam Sancte Anne in loco el Figuero' ordenant que no s'hi guardés el cànem, el lli ni altres coses il·lícites. Es torna a documentar amb la visita pastoral de l'any 1513 i en textos posteriors. Aquesta capella apareix esmentada en diversos documents, un és al 1581 quan s'esmenta unes obres de reforma a la capella de Sant Rafael del Figaró i a les parròquies de Sant Pere, Sant Pau i Sant Cristòfol de Monteugues, motivades per la contrareforma. Es coneix una descripció del temple i del poble feta pel baró de Maldà quan va passar pel Congost durant el seu exili de Barcelona i viatge cap a Vic, l'any 1808. El baró va trobar 'un poch apartada la parròquia a la montaña, y tant sols baix el poble al últim carrer de eixida de Figueró una capalleta de l'arcangel Sant Rafel, nostre gran patró y meu, de paret rònaga, y també son campanaret sobre del frontis y campaneta ab tauladeta sobra'. Posteriorment la capella es va reedificar al segle XVIII i de nou entre 1838 i 1841, moment en què es converteix en centre parroquial. Al 1835 en construir-se la nova església, el culte parroquial fou traspassat a la nova seu i la capella es transformà en un edifici civil. A finals del segle XIX s'instal·là una fàbrica de botons i al 1913 s'habilità com a vivenda. La fàbrica es trobava situada en la planta baixa de l'edifici.</p> | 41.7220900,2.2733100 | 439556 | 4619176 | 08134 | Figaró-Montmany | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54357-foto-08134-81-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54357-foto-08134-81-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54357-foto-08134-81-3.jpg | Inexistent | Gòtic|Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-21 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | Fàbrica situada a l'antiga capella de Sant Rafael i Santa Anna, avui reconvertida en vivenda i botiga situada al carrer Major. Capella de Sant Rafael 1413-1830. Fàbrica de botons fi XIX. Vivenda i botiga (carnisseria) 1913. | 93|94|98|85 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-05-22 07:27 | |||||||
| 54106 | Antiga església de Sant Sadurní del castell de Montmajor | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antiga-esglesia-de-sant-sadurni-del-castell-de-montmajor | <p>AA.DD. (1985). Catalunya Romànica. Vol. XII El Berguedà. Fundació Enciclopèdia Catalana. GAVÍN, J.M. (1985). Inventari d'esglésies. Vol. 17 El Berguedà. Ed. Arxiu Gavín. Barcelona. BOLÓS, J. (1983). Els monestirs del comtat de Berga des dels seus orígens fins al 1400. El monestir de Santa Maria de Serrateix. Tesi doctoral UB. IGLÉSIAS, J. (1982). Demografia històrica i actual del Berguedà. XXIII Assemblea Intercomarcal d'Estudiosos. Centre d'Estudis Berguedans. Ajuntament de Berga. Pàgs. 37-58.</p> | XI-XII | <p>L'església de Sant Sadurni del Castell de Montmajor es troba al vessant de tramuntana del castell. D'aquesta església tan sols es conserven restes d'alguns murs fets amb carreus regulars disposats a trencajunt. Era un edifici de una sola nau rectangular orientada a llevant, amb una capella lateral per la banda de tramuntana fruit d'un afegit al segle XVII-XVIII. Resta una part del mur de ponent en el que es pot observar una fornícula amb l'enguixat de la paret, així com un trós d'un banc raconer de pedra. També queda una part del mur de la capçalera, recte, cosa que fa pensar que l'església no tindria absis. De la resta dels murs no queda res, ja que es troben tapats amb terra i matolls. És possible que la porta principal es trobés a migdia, tot i que més tard es va obrir una altra a ponent. Al seu voltant, a llevant i a migdia, hi ha algunes tombes de l'antic cementiri, entre les que encara es pot veure una llosa amb una inscripció ara il·legible.</p> | 08132-2 | Montmajor | <p>Aquesta església fou l'església castellera i del terme de Montmajor, situada al comtat de Berga. La primera notícia del lloc i del castell és de l'any 983, quan el comte Oliba Cabreta fa donació del castell al monestir de Santa Maria de Serrateix (BOLÓS, 1983). L'any 1050, s'esmenta l'església del lloc de Montmajor situada al coll d'Alzina, com a límit d'una donació que va fer Adalais al monestir de Serrateix (de una part in monte Maiore eclesias in collo ulcina...) (BOLÓS, 1983). És la primera referència concreta, però que no esmenta l'advocació de l'església. El segle XII el castell pertanyia a la família vescomtal del Berguedà, i aquest fou cedit en testament l'any 1187 pel trobador Guillem de Berguedà al seu germà Berenguer. L'església fou parroquial, confirmant-se aquest caràcter en la visita al deganat de Berga l'any 1312 . El primer nucli de Montmajor es va formar al voltant de l'església i del castell, on es trobàven vàries cases, entre elles cal Sabata i Can Barri vell. Poc a poc es van construir cases a la zona baixa, que al segle XVIII era anomenada Els Plans. Al 1365 i al 1553 hi havia 4 focs (IGLESIAS, 1982), al 1708 ja hi havia 14, la major part a Els Plans. El segle XVIII depenia de Sant Sadurní de Montmajor l'església de Santa Maria de Querol. L'església romànica fou abandonada a inici del segle XX, quàn ja s'havia desenvolupat un nucli habitat important a la zona de la plana, ja des del segle XVII, i l'església del castell estava en mal estat i una mica allunyada. El 1918 es va iniciar la construcció de la nova església per la què es van utilitzar les pedres de l'antiga. Aquest és el motiu de què actualment es trobi en ruïnes. L'església pertanyia des dels seus inicis al bisbat d'Urgell i, a partir de 1593 al de Solsona en crear-se aquest. En aquesta església hi havia un altar barroc que el 1910 va ser venut pel rector, Mn. Enric Pellicer, per recollir diners per la construcció de la nova rectoria. No sabem si es va salvar tot per la Guerra Civil, encara que es conserva la imatge de la Dolorosa que coronava aquest retaule a la nova església de Sant Sadurní, i que es trobava al Museu Diocesà de Solsona fins fa uns 20 anys. També es conserva una imatge de Sant Llop que formava part del retaule del mateix nom que era a un lateral de l'església.</p> | 42.0066900,1.7347000 | 395221.22 | 4651293.20 | 1050 | 08132 | Montmajor | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08132/54106-foto-08132-2-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08132/54106-foto-08132-2-2.jpg | Inexistent | Medieval|Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-10-03 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Tot i que es tracta d'una església romànica, es fa difícil una datació segura de l'obra, encara que la documentació confirma la seva existència al segle XI. | 85|83 | 1754 | 1.4 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-05-22 07:27 | |||||
| 66370 | Antiga església de Santa Susanna | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antiga-esglesia-de-santa-susanna | DIVERSOS AUTORS (1992). Catalunya Romànica, vol. XX El Barcelonès, el Baix Llobregat, el Maresme. Ed. Enciclopèdia Catalana: Barcelona. DIVERSOS AUTORS (1982). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Vol. 6 El Vallès i el Maresme. Enciclopèdia Catalana: Barcelona. Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Santa Susanna (El Maresme). Direcció General del Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Santa Susanna (El Maresme). Direcció General del Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya. MASSONS, J.M. (2000). Història de la vila de Santa Susanna. Ajuntament de Santa Susanna: Santa Susanna. PUJADES, J. (1996). Memòria del seguiment arqueològic de les obres de rehabilitació del mas annex a l'antiga església de Santa Susanna. Servei d'arqueologia de la Generalitat de Catalunya (inèdit) SUBIRANAS, C. (1994). Memòria de la prospecció arqueològica a l'antiga església de Santa Susanna. Servei d'arqueologia de la Generalitat de Catalunya (inèdit) | El jaciment està enterrat i parcialment destruït. | Jaciment arqueològic d'època romana, medieval i moderna que ha estat estudiat en dues ocasions amb motiu de la rehabilitació de la capella de Santa Susanna i de la masia de Can Peró. En primer lloc, a l'any 1994 es va efectuar una intervenció arqueològica a la coberta de l'absis de la capella i s'estudiaren els paraments de l'edifici, les pintures, el campanar i les peces ceràmiques localitzades a la coberta per a redactar el projecte arquitectònic. L'estudi va permetre identificar tres fases constructives dins el segle XVI, si bé la capella va ser construïda al segle XII. En segon lloc, a l'any 1996 es va portar a terme un seguiment arqueològic de l'obra. Al subsòl de can Peró, la intervenció va permetre localitzar les restes d'una vil·la tardorromana (un paviment d'opus signinum i diversos fonaments de murs de pedra). L'estudi també va determinar que el mas és posterior a la capella de Santa Susanna. | 08261-30 | Finca de Can Peró | No es conserva documentació dels seus orígens, però probablement va ser erigida cap al segle XII, a 'antiga vall d'Alfatà. El topònim de 'Sancta Susannae' es documenta per primera vegada a l'any 1189. El temple va ser restaurat al segle XVI per encàrrec de la família Ponç, propietaris de la capella. Posteriorment va passar a mans dels barons de Ratés i després als Amar. S'han portat a terme dues intervencions arqueològiques: la primera a l'any 1994 amb motiu de la rehabilitació de la capella de Santa Susanna; la segona a l'any 1996 amb motiu de la rehabilitació del mas Peró. | 41.6378900,2.7091200 | 475774 | 4609614 | 08261 | Santa Susanna | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66370-foto-08261-30-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66370-foto-08261-30-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66370-foto-08261-30-3.jpg | Inexistent | Romà|Modern|Popular|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Residencial | 2019-11-29 00:00:00 | Marc Bosch de Doria | A l'inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya es fa referència, erròniament, a la masia de Can Salvi que està situada uns metres més al sud. | 83|94|119|80 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-05-22 07:37 | ||||||||
| 50985 | Antiga estació del Carrilet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antiga-estacio-del-carrilet | <p>CONTIJOCH, JORDI (2003). Inventari de Patrimoni arquitectònic del municipi de Guardiola de Berguedà. Generalitat de Catalunya. Direcció General de Patrimoni Cultural.-SERRA, ROTES, R; ARTERO NOVELLA, I (2004). '100 anys del tren' a Erol. Suplement 3. p-16-22.</p> | XX | Restaurat i destinat als serveis d'Oficina de Turisme i exposició permanent sobre els 100 anys de l'arribada del tren | <p>Edifici de l'antiga estació dels FF.CC i del carrilet que de Guardiola de Berguedà anava a la fàbrica de ciment Asland del Clot del Moro (Castellar de N'Hug). Es tracta d'una construcció característica de l'arquitectura industrial i ferroviària formada per una planta rectangular i dues plantes pis amb teulada a dues vessants de teula ceràmica àrab i el carener paral·lel a la façana principal orientada a migdia. Presenta una disposició ordenada i geomètrica de les seves obertures amb un predomini del buit sobre el massís. A les façanes llargues s'hi obren series de 4 obertures de les que les de la planta baixa corresponen a les portes i a la resta de plantes amb finestres coronades totes elles per arcs escarsers. Les façanes laterals tenen dues obertures a cada pis que segueixen el mateix esquema que la resta de les façanes. Tot l'aparell de l'edifici és de pedra llevat de les cantonades i bastiments de les obertures que són en maó ceràmic. Interiorment acull les dependències de l'Oficina de Turisme i també d'una exposició permanent sobre el carrilet i la història dels FF.CC. El seu estat de conservació és excel·lent.</p> | 08099-87 | C/Comerç núm 1.Accés pel carrer de l'Estació. 08694 (Guardiola de Berguedà) | <p>La substitució de les activitats agrícoles i ramaderes per la moderna industrialització del tèxtil i la mineria provocà que la gent dels nuclis rurals del municipi actual de Guardiola s' agrupessin en una zona més ben comunicada, prop del riu que aprofitava una bifurcació dels camins de Bagà i de La Pobla al voltant de l'Hostal nou. Així va ser com va néixer el nucli de Guardiola a l'actual emplaçament prop de les fàbriques de ciment del Collet i del Clot del Moro. Arran de la construcció de la colònia industrial del collet que comportà l'allargament de la línia Manresa a Berga i de Berga i Guardiola. La construcció del 'ferrocarril económico Manresa-Berga' va ser iniciativa dels industrials del sector tèxtil del Llobregat per unir les seves colònies amb els nuclis més poblats com serien el cas de Manresa i Barcelona. El primer projecte de 1879 es va començar a portar a terme el 1881 i justament tres any després, el 1884 la línia arribava a Sallent. Poc després les van seguir les poblacions de Puig Reig i finalment el 1887 el ferrocarril arribava Cal Rosal (Olvan). La ciutat de Berga estava situada en una zona més elevada, s'havia de modernitzar i per això calia una forta inversió en industrialització que va venir promoguda per la mà de Marcel·lí Boixader el qual va projectar un canal industrial que havia de portar l'aigua desde la resclosa situada a la zona del 'collet' fins a la fàbrica del Canal situada a Berga. Aquesta conducció significà una utilització gratuïta de l'aigua a les colònies situades Llobregat avall. El 1881, 'La companyia minera de Ferrocarril y minas de Berga S.A', obtenia del ministerio de Fomento la concessió per ampliar la línia fins a Guardiola. Per a la seva execució es va contractar a l'empresa italiana 'Gavaretti, Vallido, Bovio &Cia' que ja explotava les mines de Sant Corneli. A Cercs hi va construir un carrer de cases i també un cantina però aquestes inversions no van ser suficiens per eixugar el deute que aquesta empresa venia acumulant des de feia temps i van acabar amb la seva ruïna. El 1890 les empreses de 'Ferrocarriles y minas de Berga S.A i Ferrocarril Económico Manresa-Berga' es van fusionar en una de sola promoguda per Lluís G. Pons i Enrich (amo de Cal Pons) i J.E. Olano de Loyzaga, amo de les mines de Cercs i enginyer de mines. Aquesta nova companyia és la que va portar el tren fins a Guardiola el 1904. Inicialment el projecte del ferrocarril de Guardiola havia d'arribar a la zona del Collet on hi havia la colònia agrícola dels Pujol de Berga i també la captació del canal industrial, propietat de la família dels Boixader. Aquest doble joc d'interessos va despertar la prudència del Sr. Olano que va acabar allargant la línia fins a la zona de 'La Ribera' on hi va situar l'estació terminal. La posada en funcionament de la fàbrica de ciment Asland del Clot del Moro va incentivar la construcció d'una línia de via estreta que unís Guardiola amb la fàbrica de ciment i donés origen al 'carrilet'. Ambdues línies tenien com a estació terminal la població de Guardiola on hi tenien tots els serveis necessaris d'una estació terminal d'aquestes característiques (cotxeres, dipòsits d'aigua, tallers per a reparar les màquines) Aquest servei es va mantenir en funcionament fins el 1972 on la substitució del tren per l'automòbil en carretera, la crisi de la fàbrica de ciment i del carbó així com la construcció d'un embassament a la Baells que inundava terrenys per on passava el ferrocarril van obligar a clausurar la línia fèrria. La línia Guardiola la Pobla ho havia fet el 1966 i poc després (el 1973) es va tancar la línia de Sallent a Olvan. El 1979 l'edifici de l'estació va a passar a mans de l'ajuntament de Guardiola que li va donar un ús cultural. Des de 2003 acull una exposició de 150 anys de la posada en funcionament de la línia de Barcelona a Mataró.</p> | 42.2308900,1.8780400 | 407418 | 4676021 | 1904 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50985-foto-08099-87-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50985-foto-08099-87-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50985-foto-08099-87-3.jpg | Física | Eclecticisme|Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Edifici que malgrat que artísticament reuneixi les mateixes característiques que la resta d'estacions ferroviàries dels FF.CC (Puig Reig, Cal Marçal, Navàs) té un valor simbòlic i sentimental pels Guardiolencs que l'ha convertit en un dels símbols del poble com a lloc de reunions i trobades. | 102|116|98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-05-22 07:22 | ||||||
| 38651 | Antiga estructura a Graugès | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antiga-estructura-a-grauges | <p>Fitxa de la Carta Arqueològica del Berguedà nº 5 d'Avià. 1998.</p> | Desaparegut | <p>Restes d'una estructura que en un principi es pensava que podria correspondre a un antic forn ceràmic de probable època romana, que es troben soterrades en el terreny i cobertes de vegetació, de les quals és visible la part superior.</p> | 08011-127 | A prop del Carrer Vell. Graugés. 08610 AVIÀ | <p>Aquest element va ser identificat per Jaume Bernades, director del Museu Diocesà de Solsona, i inventariat a la Carta Arqueològica del Berguedà del Servei d'Arqueologia de la Generalitat l'any 1998 amb el nº 11739 general i el nº 5 d'Avià. Després de la intervenció d'urgència realitzada l'ant 2010 com a conseqüència de la construcció de la depuradora, els resultats van ser negatius, és a dir, que no es tracta de cap forn d'època romana. </p> | 42.0599700,1.8436800 | 404326 | 4657081 | 08011 | Avià | Obert | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2025-05-09 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | A la carta Arqueològica de la Generalitat s'havia documentat com un forn, però les prospeccions realitzades l'any 2010 per la Generalitat degut a la construcció de la depuradora, van donar resultat negatiu. | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-05-22 07:17 | |||||||||||
| 38593 | Antiga farinera del Molí del Castell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antiga-farinera-del-moli-del-castell | <p>AA.DD. (1988). La vida als estanys de Graugés (Avià). Llibres de l'Àmbit núm. 2. Àmbit de Recerques del Berguedà.</p> <p>MOUREU-REY, X. (1967). Una dinastia industrial. Els Rosal de Berga. A Homenatge a J. Vicens Vives, II. Barcelona. Pàgs. 447-457.</p> | XIX-XX | <p>Edifici de planta rectangular de pedra arrebossada i cobert amb teulada a dues vessants. La façana és la característica dels edificis industrials: edifici lineal que segueix mòduls estructurals repetits, finestres disposades simètricament a cada pis d'arc rebaixat i amb les llindes i muntants de maó, i cantoneres de maó. La casa té planta, dos pisos, golfes i un pis subterrani. A un angle de la façana nord hi ha afegida una torre amb idèntic sistema constructiu i s'obre a un pati on hi ha una xemeneia de maó de secció circular. A sota de l'estructura de la xemeneia i de l'edifici es conserven les carboneres i calderes on es produïa el vapor que era el sistema energètic que feia servir la farinera fins que es va portar electricitat des de la fàbrica del riu a Cal Rosal, així com un dipòsit d'aigua subterrani. La tapa de la carbonera i l'accés a la sala de calderes encara són visibles. També són visibles al soterrani de la botiga dos passadissos, un dels qual conserva encara rails de ferro encastats al terra per transportar el carbó o d'altres materials. A prop de la farinera i sobre la riera de Font Caldes hi ha un aqüeducte de tres arcs que portava l'aigua de la riera fins a la fàbrica a través d'un canal d'obra. La sala principal de la botiga encara conserva l'estructura de columnes de ferro colat i revoltons, típica dels edificis industrials.</p> | 08011-69 | Carretera d'Avià al Molí del Castell 08610 AVIÀ | <p>Al Molí del Castell els germans Rosal tenien la farinera amb dues màquines de cilindres (de 60 cm de longitud) i un triturador moguts per acció de vapor destinats a obtenir farina de primera qualitat. També tenien un molí amb dues moles de La Ferté (França) mogudes també per vapor i que treballaven menys de tres mesos a l'any: una mola per cereals i l'altra per civada, ordi i blat de moro. També hi havia una altra mola de La Ferté ubicada a una instal·lació separada per moldre guix i ciment per a particulars moguda per força hidràulica. A més de la caldera de vapor que proporcionava energia a la farinera i de la turbina moguda amb aigua de la riera Font Caldes, des de la fàbrica de Cal Rosal també es portava electricitat amb un cable que una vegada arribat a Graugés es dividia en dos: un de 2.100 m anava al Molí del Castell i movia dues dinamos de 45 cavalls, i l'altra de 1.100 m anava a la dinamo que movia les màquines del Grup Central de Graugés. També es feia servir l'aigua de la Riera de Font Caldes, des de l'any 1905, agafant-la mitjançant un aqüeducte d'obra de mamposteria abans d'arribar al Molí del Castell, d'aquí es conduïa a una bassa i amb un tub es proporcionava el salt fins a la turbina produint la força per la molta de gra. L'aigua que sortia de la farinera s'emmagatzemava en dues basses per després conduir-la a través d'un canal a cel obert fins al dipòsit del Serrat Roig des del qual s'alimentava el dipòsit de La Creu, i des d'aquest els de Graugés Vell i la Teulería. Hi havia una conducció a pressió des del Serrat Roig i una altra des del dipòsit de La Creu fins al Grupo Central (zona central de la colònia de Graugés) que produïa un salt que desenvolupava força hidràulica i que posava en marxa diferents màquines, entre elles una de batre, una de xafar palla i una altra de fer farratges. No sabem si els Rosal van comprar l'edifici ja fet, però pel tipus de construcció és molt probable que el construïssin ells. Els germans Rosal van comprar part de la heretat Castell i els molins a Jaime Satorras i Macià cap a finals del segle XIX, aquest darrer ho havia comprat el 1893 a Teresa de Gironella. La farinera es va posar en marxa l'any 1903 i va funcionar fins al 1926. L'any 1930 els hereus d'Agustí Rosal van posar una fàbrica de filatures anomenada Filatures Avià S.A que es va mantenir fins al 1931. El salt d'aigua de 8 CV va seguir produint electricitat fins l'any 1943. Posteriorment altres empresaris van instal·lar fàbriques de filats i teixits de cotó des del 1964 al 1981. Actualment la planta baixa s'ha habilitat com a botiga de roba i els pisos són vivendes de particulars.</p> | 42.0840000,1.8317700 | 403377 | 4659763 | 1903 | 08011 | Avià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38593-foto-08011-69-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38593-foto-08011-69-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38593-foto-08011-69-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38593-20250507183336.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | BPU | 2025-05-08 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | Segons explica el seu propietari, des de la fàbrica del Molí del Castell surt un túnel subterrani cobert amb volta de canó que comunica amb el mas Pere Vell. Actualment els dos accessos resten tapats per evitar qualsevol perill. Desconeixem la possible data de construcció d'aquest passadís, però deu estar relacionat amb la posició defensiva de cal Pere Vell ja des de l'edat mitjana, i amb la possibilitat de que en aquesta zona es situés l'antic Castell del Molí. | 106|98 | 46 | 1.2 | 1762 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-05-22 07:17 | |||||
| 63969 | Antiga farmàcia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antiga-farmacia | DIVERSOS AUTORS (1997). El Garraf: l'esperit dels museus del romanticisme. Vilanova i la Geltrú: Consell Comarcal del Garraf. | XIX | Casa entre mitgeres situada a la plaça de la Font de Ribes. És un edifici entre mitgeres de planta rectangular i tres crugies. Consta de planta baixa i dos pisos i té la coberta a dues vessants amb el carener paral·lel a la façana. El frontis es composa simètricament segons tres eixos, definits per obertures d'arc pla arrebossat amb emmarcaments motllurats. A la planta baixa hi havia tres portals d'arc escarser de pedra, que han estat reformats i dels quals només se'n conserven dues llindes. Els finestrals del primer pis tenen sortida a un balcó corregut de baranes forjades, de les mateixes característiques que el balcó del finestral central del segon pis. La resta de finestres del segon pis estan delimitades amb una barana de balustrada ceràmica. L'edifici queda rematat per una barana de balustrada, que incorpora a la part central un plafó ceràmic amb una Verge representada. La façana posterior s'obre amb dues galeries horitzontals de tres pòrtics d'arc de mig punt arrebossat. A la galeria del primer pis s'hi conserva una composició de dues pintures murals al fresc. L'acabat exterior és arrebossat i pintat de color cru. | 08231-191 | Pl. de la Font, 3 | Entre els segles XVIII i XIX una part significativa de ribetans va anar a Amèrica a fer-hi fortuna, motivat per l'excedent agrícola i de mà d'obra. L'intercanvi de mercaderies intercontinentals va suposar l'enriquiment d'uns quants d'aquests emprenedors, tot i que la majoria va tenir menys sort. Els ribetans enriquits que van tornar es van fer construir cases senyorials d'una tipologia arquitectònica característica, influïda per l'estil colonial que havien vist a les amèriques. Per la influència d'aquest corrent, la majoria de cases fetes en aquest període, fossin o no d''americanos', seguien el mateix estil. A banda de les popularment conegudes com a cases d''americanos', també van fer donatius que van permetre fer l'església Nova de Sant Pere, el Redós de Sant Josep i Sant Pere o el rellotge de la Casa de la Vila, entre d'altres. L'aventura d'ultramar va tenir el seu fi en el procés de descolonització que van viure els països de destí. La casa de la plaça de la Font número 3, la va fer construir Miquel Bertran i Miret. Des de finals del segle XIX, l'edifici ocupava la farmàcia de Ribes, regentada per diverses generacions dels Bertran. | 41.2621500,1.7710500 | 397053 | 4568587 | 1876 | 08231 | Sant Pere de Ribes | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/63969-foto-08231-191-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/63969-foto-08231-191-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/63969-foto-08231-191-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2022-04-14 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L. | El Catàleg de Protecció del Patrimoni Històric-Artístic del Pla General d'Ordenació Urbana de l'any 2001 en protegeix la façana. | 119|98 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-05-22 07:37 | |||||||
| 94180 | Antiga farmàcia del Sr. Jesús Duran | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antiga-farmacia-del-sr-jesus-duran | XX | <p>Edifici de planta rectangular, format per una planta baixa, un entresol i dos pisos. L’edifici s'adapta a les diferents alçades dels carrers als quals té façana, i així a la façana del carrer Joan Maragall té una planta menys. Té coberta planta i transitable, amb baranes de balustres. Hi destaca especialment un ràfec perimetral amb biguetes voladisses de fusta, i decoracions pintades al tauler d’entrebigat, formant part del coronament.</p> <p>Aparentment, l’edifici té dos portals i escales diferents. Els portals d’accés es troben a la façana principal de la plaça. La planta baixa es composa dels accessos i de l'entresol amb finestres balconeres d'arc escarser. La primera planta mostra un balcó corregut amb balconeres amb arc de mig punt, que gira arrodonit cap al carrer Joan Maragall. Sobre aquesta planta hi ha una imposta amb balustres de pedra, que a la cantonada esdevé la barana de la coberta. A la darrera planta hi ha balconeres d'arc de mig punt i barana de balustres.</p> <p>A la façana del carrer Doctor Miquel Vila, a la planta entresol hi ha una tribuna, amb balustrada de pedra a la part superior que configura el balcó de la planta principal. A la darrera planta les obertures formen una galeria a base de columnes d’estil jònic sobre baranes de balustres.</p> | 08210-120 | Pl. Josep Umbert Ventura, 10 | <p><span><span><span><span lang='CA'>A principis del XX va ser una botiga de roba i vestits, i més endavant va ser farmàcia noucentista amb vidres glaçats.</span></span></span></span></p> | 41.6886600,2.1642200 | 430446 | 4615547 | 08210 | Sant Feliu de Codines | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08210/94180-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08210/94180-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08210/94180-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08210/94180-4.jpg | Inexistent | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Residencial | Inexistent | 2023-12-13 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 102|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-05-22 07:32 | ||||||||
| 92020 | Antiga font i abeurador | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antiga-font-i-abeurador | s. XIX | L'element va ser enterrat a causa de les obres de pavimentació del núcli urbà. Actualment només n'és visible un tros de la llosa central de la font. | <p>Antiga font d'aigua del poble de Sant Jaume de Frontanyà, just davant de les Freixeres, on hi havia la bassa del poble. </p> <p>La font està ubicada en una paret de pedra, que conté les terres de la Plaça de Dalt. Té una llosa central amb una data esculpida (1880) i un cercle amb un motiu ornamental indistingible actualment. Al centre de la llosa hi havia una aixeta de metall. No hi havia pica, sinó un forat a terra. A la seva esquerra, hi havia un abeurador pels animals, una estructura a base de pedres d'aproximadament 1,5 m. de llargada, 0,5 m. d'amplada i 0,8 m d'alçada. </p> <p>Actualment només en resta la part superior de la llosa central de la font, doncs la resta va ser enterrat durant les obres de pavimentació del carrer. </p> <p>La font era un punt de trobada i d'abeurament durant la transhumància, així com font d'abastiment d'aigua per als veïns del poble. Molt probablement, va ser un dels elements determinants per al primer assentament de Sant Jaume de Frontanyà. </p> | 08216-108 | Davant de les Freixeres, al costat de ponent del camí que va a la Pobla de Lillet | 42.1876000,2.0240300 | 419410 | 4671067 | 1880 | 08216 | Sant Jaume de Frontanyà | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/92020-img4681.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/92020-a-la-font-am-63.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Sense ús | Inexistent | 2022-08-17 00:00:00 | Lluïsa Vilalta Pérez | 94 | 47 | 1.3 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-05-22 07:37 | |||||||
| 38556 | Antiga fàbrica Cal Bassacs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antiga-fabrica-cal-bassacs | <p>BUSQUETS, J. i altres (1999). Gironella, notes històriques. Associació Cultural El Vilatà. Gironella. 'Llibre de Matrícula Industrial (1899-1943)'. Lligall 491, Arxiu Municipal d'Avià.</p> <p><span><span><span>CORTÉS ELÍA, MARÍA DEL AGUA (2005) <span>“El patrimoni industrial d’Avià. Les colònies de Cal Rosal i la Plana, i les fàbriques de Cal Piteu i cal Bassacs”. <em>Ressò de Ressò</em> núm. 53, tardor 2005. Ajuntament d’Avià.</span></span></span></span></p> | XIX | És un edifici que amenaçava ruïna i ha desaparegut. Ha estat substituït l'any 2006-09 per un habitatge de pisos nou. | <p>Edifici desaparegut degut a amplició urbanística del nucli antic feta l'any 2006. Actualment l'antic lloc que ocupava la fàbrica l'ocupa un edifici de pisos de nova planta. Casa de pedra de planta quadrada, quatre plantes i golfes, amb teulada a dues vessants. Es troba situada a la plaça del Padró adaptant-se al desnivell tel terreny de forma que la porta es troba a nivell de la plaça, però per la façana posterior encara hi ha un pis. La porta principal ha quedat tapiada al afegir un cobert pel costat de la plaça. Cada pis té tres balcons a les façanes més amples i tres ulls de bou a les golfes, les altres dues façanes tenen finestres petites i asimètriques. Les parets són fetes de pedra barrejada i les cantoneres de blocs ben escairats. L'interior es va adaptar com a pisos i no queda res de la antiga fàbrica.</p> | 08011-32 | Nucli antic, Plaça del Padró, 5. 08610 AVIÀ | <p>Fàbrica de la família Teixidor-Bassacs de Gironella, industrials tèxtils que van fundar la fàbrica de cal Bassacs a Gironella a mitjans del segle XIX. L'any 1863 Joan Teixidor, casat amb Raimunda Bassacs, va comprar a Josep Muixí d'Avià una casa a la plaça del Padró on ja hi havia 11 telers, una màquina de canilles i un ordidor. El diners per comprar aquesta casa els hi va deixar Antoni Manent i Llonch, negociant de Barcelona, fent una hipoteca per la casa pel valor del que va prestar: 7.500 duros, i que va quedar saldada al 1884. Al registre de Matrícula Industrial (Arxiu Municipal d'Avià) consta que la fàbrica de teixits de cotó pertanyia a la raó social Fusté, Teixidó i cía. que va funcionar fins al 1916. L'any 1900 hi havia 12 telers, i al 1905, 10 telers. A mitjans del segle XX la casa era propietat de Josefa Salvans i actualment dels seus descendents.</p> | 42.0763100,1.8250900 | 402812 | 4658917 | 1800 | 08011 | Avià | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38556-foto-08011-32-1.jpg | Inexistent | Noucentisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2025-06-13 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | Desaparegut | 106 | 45 | 1.1 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-05-22 07:17 | ||||
| 38555 | Antiga fàbrica Cal Piteu (Cal Guixé o Cal Corominas) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antiga-fabrica-cal-piteu-cal-guixe-o-cal-corominas | <p><span><span><span>CORTÉS ELÍA, MARÍA DEL AGUA (2005) <span>“El patrimoni industrial d’Avià. Les colònies de Cal Rosal i la Plana, i les fàbriques de Cal Piteu i cal Bassacs”. <em>Ressò de Ressò</em> núm. 53, tardor 2005. Ajuntament d’Avià.</span></span></span></span></p> <p>GUIXÉ I GUIXÉ, Antoni (1906). 'La indústria tèxtil catalana: una visió històrica'. Monografia premiada als Jocs Florals de Berga l'any 1906. Re-publicada a Quaderns de l'Àmbit de Recerques del Berguedà, desembre 1992.</p> <p>'Llibre de Registre de Matrícula Industrial (1899-1975)'. Arxiu Municipal d'Avià.</p> <p>Arxiu privat de Ramon Pujol i Thomàs (Berga).</p> <p>Fotografies 'Ramon Mas'.</p> | XIX | <p>Edifici de planta, dos pisos i golfes, de pedra barrejada i arrebossada amb morter de calç. La façana principal s'obre a un baluard tancat amb reixa i porta metàl·liques entre pilars de maó que dóna al carrer Padró davant de la façana posterior de l'església. És una façana simètrica centrada en una porta d'arc rebaixat, tres balcons a cada pis i un ull de bou ovalat al centre de les golfes i marcant l'angle de la teulada a dues vessants. Damunt la porta hi ha una placa metàl·lica de l'asseguradora 'L'Unión' amb la data 1828 i que està posada sobre altra placa que no es distingeix; damunt una furnícula per a una imatge que ha desaparegut, element que es repeteix en altres fàbriques construïdes pel mateix industrial a Berga. La resta de façanes es caracteritzen per tenir moltes finestres obertes seguint una simetria i l'estructura característica d'edifici fabril. La que s'obre al sud té una eixida oberta amb sis finestrals d'arc rebaixat. Una de les dues finestres del mig (la més a prop del c/ Padró) té la llinda horitzontal per aconseguir més llum, ja que per aquí s'entrava gènere a la fàbrica. Encara es conserven dues guies de fusta que travessen tota la façana des del primer pis fins a les golfes i un sistema de politges per pujar gènere. La finestra del pis de sota que correspon a aquest enginy, també és més gran que la resta. Aquest afegit es va realitzar més tard ja que a fotografies fetes per Ramon Mas (els anys 1910-20) no hi surt. Actualment l'interior de l'edifici s'ha habilitat per pisos. Al costat d'aquest edifici es va construir una nau d'un pis realitzada en maó i pedra, amb característiques semblants i que va ser ampliada als anys quaranta.</p> | 08011-31 | Nucli antic, Carrer Padró, 2 i 6. 08610 AVIÀ | <p>Ramon Pujol i Thomàs (Berga 1847-1923) alies 'Corneta', advocat i alcalde de Berga (1873-1875 i 1877-1979), va ser un important industrial de finals del segle XIX que va impulsar el projecte del Canal Industrial de Berga i va construir la fàbrica tèxtil de Cal Corneta a Berga. Tenia vàries propietats a Avià: Codines, el Pou, i la fàbrica d'Avià anomenada Cal Piteu abans cal Guixé o cal Corominas. Aquesta rebé el nom inicial del primer propietari Ramon Guixer (amillarament de 1862); després passà a ser propietat de Dña. Maria de la Piedad Fábregas i Mercader que la va hipotecar a Domingo Corominas y Pintó. En aquesta època la fàbrica, en la que només hi havia telers manuals, es coneixia com Cal Corominas, i va ser cedida per l'hereu de confiança de Piedad Fabregas a Ramon Pujol l'any 1876. En documentació que conserven els hereus de Ramon Pujol i Thomàs es fa una descripció de la fàbrica amb els seus termes i s'especifica que la superfície edificada era de deu metres d'ample per vint de fons, amb un total de 200 m2, i que hi havia un embarrat per al moviment de la maquinària. L'any 1884 la comprà Martín Camps i Prat, que molt probablement fou el que va fer la primera ampliació de naus davant de l'església. L'any 1924 Roberto i Juan Soler, empresaris de Barcelona, instal·len una fàbrica amb 20 telers per fer teixits de cotó. El nombre de telers va oscil·lar, així mentre al 1935 hi havia 82 que eren mecànics, al 1938 havia 52, al 1939 hi treballaven 90, i al 1943 hi havia 101 telers. Pels volts de l'any 1940 es va tornar a ampliar la nau davant l'església per posar més telers i ja era coneguda popularment com Cal Piteu o Piteus, essent una fàbrica en la que treballava molta gent d'Avià i fins i tot de Berga, arribant a tenir 90 treballadors. Durant els anys de la restricció, posteriors a la Guerra Civil, l'energia es proporcionava amb un motor de gas-oil, mentre que anteriorment era accionada per energia elèctrica. En una part d'aquesta nau, l'any 1920, s'hi va instal·lar Antoni Castella Simon que feia de fuster i tenia el negoci de pompes fúnebres d'Avià. La fàbrica ocupava els tres primers pisos de la casa del carrer Padró nº 6 i tota la nau del costat d'un sol pis. A partir de l'any 1961 també reparaven maquinària tèxtil i al 1967 es canvià el nom de successors de R. i J. Soler pel de 'Manufacturas Avià'. La fàbrica va tancar a inicis dels anys 70 i es va habilitar part de la casa per pisos i les naus per un taller de fusteria.</p> | 42.0755222,1.8247739 | 402785 | 4658829 | 1862? | 08011 | Avià | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38555-20250507184404.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38555-20250507184751.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38555-foto-08011-31-2.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | BPU | 2025-06-13 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | L'antiga fàbrica estava formada per l'edifici de pisos i les dues naus fruit d'ampliacions davant la plaça de l'església. | 106|98 | 46 | 1.2 | 1762 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-05-22 07:17 |
Estadístiques 2026
patrimonicultural
Mitjana 2026: 3272,69 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?
La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.