Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 38409 | Antiga fàbrica Dometal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antiga-fabrica-dometal | FERRER, Ll. i BONET, A. (1990) Artés. Societat i economia d'un poble de la Catalunya Central. Ajuntament d'Artés. | XX | Dues naus industrials de planta rectangular amb la coberta, una de teules i l'altra de fibrociment, a dues aigües i el carener paral·lel a les façanes llargues. Grans obertures a les façanes per entrada de la llum. A la façana nord-oriental hi ha una casa annexa relacionada amb les naus, actualment en desús. És de planta rectangular amb la coberta plana de terrat i balustrada d'obra. Petit jardí al davant. Pel desnivell del terreny té planta de soterrani relacionada amb les naus. Una reixa de ferro forjat envolta les naus i la casa. | 08010-60 | Carretera de Sallent, s/n | Jaume i Climent Aguilar Valls tenien arrendada la fàbrica nova, fins que la va comprar Jaume Sitges. Per aquest motiu, van haver de buscar una sortida. L'any 1927, van comprar el terreny a Joan Canelles Soler, per construir-hi una fàbrica de 1752 m2, constituïnt la Societat Anònima Aguilar. La crisi del tèxtil dels anys 70 del segle passat afectà el negoci i el 25 de novembre de 1976, Joan i Albert Aguilar Armengol, com a consellers delegats de la Societat, venen la fàbrica a Josep Mañosa Fonts. Però a l'endemà, és venuda als industrialos Miquel Tort Santos de Sant Feliu de Llobregat i Antoni Llull Osso de Barcelona. Actualment hi ha instal·lada l'empresa d'aixetes Hispano Tebisa. | 41.7980500,1.9512600 | 412871 | 4627886 | 1927 | 08010 | Artés | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38409-foto-08010-60-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38409-foto-08010-60-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-05-22 07:17 | ||||||||
| 57082 | Antiga fàbrica Polifibra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antiga-fabrica-polifibra | Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental d'Òdena, Diputació de Barcelona, Servei del Patrimoni Local i Ajuntament d'Òdena. Barcelona, 2013. | XX | L'edifici està configurat bàsicament per dos elements prismàtics: un situat horitzontalment de color blanc a l'entrada, i un altre vertical, construït amb totxo vist que fa xemeneia, recordant els antics fumerals industrials. El joc de textures emprades, amb totxo i color blanc, diferencia les funcions de cada bloc. L'elegància inicial del conjunt ha estat modificada per les ampliacions que des de fa un temps s'han fet. Aquestes s'han executat en color blanc, llistades verticalment, a manera de panels, disseny que sembla respectar la primera realització. | 08143-9 | Av. Madrid, 31 | La Fàbrica Polifibra fou projectada per l'arquitecte Robert Terradas i Vía (Barcelona 1916- 1976). Titulat l'any 1942, any en que inicià la seva activitat docent a l'Escola d'Arquitectura de Barcelona, on el 1954 esdevingué catedràtic. Del 1960 al 1967 en fou director. És autor de l'Escola d'Enginyers Industrials de Barcelona, de la facultat de Filosofia i Lletres, de l'Escola Suïssa de Barcelona, de la torre de control de l'aeroport de Barcelona, del institut d'Igualada i de nombroses cases particulars. L'antiga Polifibra es va convertir posteriorment en la firma tèxtil Hisitex. | 41.5777300,1.6467400 | 387187 | 4603778 | 1964 | 08143 | Òdena | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08143/57082-foto-08143-9-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08143/57082-foto-08143-9-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-01-30 00:00:00 | Josep-Vicenç Mestre i Casanova | Robert Terradas i Vía | Descripció extreta de la fitxa de l' Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental d'Òdena, Diputació de Barcelona, Servei del Patrimoni Local i Ajuntament d'Òdena. Barcelona, 2013. | 98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-05-22 07:27 | ||||||
| 38653 | Antiga fàbrica de Cal Seguí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antiga-fabrica-de-cal-segui | <p><span><span><span>CORTÉS ELÍA, MARÍA DEL AGUA (2005) <span>“El patrimoni industrial d’Avià. Les colònies de Cal Rosal i la Plana, i les fàbriques de Cal Piteu i cal Bassacs”. <em>Ressò de Ressò</em> núm. 53, tardor 2005. Ajuntament d’Avià.</span></span></span></span></p> <p>Registre de Matrícula Industrial 1899-1975 (Arxiu Municipal d'Avià).</p> <p>ESPUÑA, F. (2001). La Riera de Metge en la industrialització de Berga. Llibres de l'Àmbit, núm 10. Àmbit de Recerques del Berguedà.</p> | XIX | <p>Edifici de planta rectangular amb teulada a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana i que es troba al costat del riu Llobregat, a la riba dreta. És un edifici de pedra de tres pisos amb grans finestrals envoltats de maó que ocupen tota l'alçada dels dos pisos utilitzats com a fàbrica. L'accés a l'edifici es realitza per una única porta situada a la façana principal que s'obre al nord i davant del molí de Minoves. L'aigua que sortia d'aquest molí després s'utilitzava en aquesta fàbrica, pel costat de la qual passa el canal paral·lel a l'aigua procedent de les rieres Font Caldes i Metge que desaiguen al Llobregat després de la fàbrica. L'interior ha estat habilitat com escola, però encara es conserva l'estructura de nau suportada amb columnes de ferro colat.</p> | 08011-129 | Cal Rosal 08610 AVIÀ | <p>L'edifici seria construït a finals del segle XIX, encara que no ho sabem amb exactitud, seguint l'estructura de fàbrica de pisos, característica del Berguedà. Al final de la Guerra Civil, al 1939, l'embassament del Molí de Minoves que ja no estava en funcionament, va ser aprofitat com a força complementària per la fàbrica d'espardenyes de Pere Seguí, coneguda anteriorment com la fàbrica de Joan Comas 'Rescloser'. Es feia funcionar una turbina instal·lada a la fàbrica amb un motor elèctric de 40 CV. De 1940 al 1942 aquest industrial alternava la fabricació d'espardenyes amb la mòlta de gra al molí de Minoves, ajudat per Valentí Camprubí i Serrat, i cal Seguí actuava també com a fàbrica de pinsos. El 1943, mort Pere Seguí, continuà al davant de la indústria la seva vídua fins el 1949. L'any 1950 comprà el conjunt (molí de Minoves i cal Seguí) Fernando Rosal, descendent d'Agustí Rosal, per tal de que no s'instal·lés cap fàbrica tèxtil que li pogués fer competència a la seva fàbrica de Cal Rosal. Pocs anys després, en quedar petit el local que s'utilitzava per escola a la Fonda Centre, es va traslladar a l'edifici de cal Seguí on encara hi ha actualment l'escola de Cal Rosal que depèn de Berga.</p> | 42.0716900,1.8683500 | 406384 | 4658355 | 08011 | Avià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38653-foto-08011-129-2.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | BPU | 2025-06-13 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 98 | 45 | 1.1 | 1762 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-05-22 07:17 | |||||||
| 55653 | Antiga fàbrica de cal Montané (naus del sector nord) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antiga-fabrica-de-cal-montane-naus-del-sector-nord | GONZÁLEZ BASCHWITZ, José; OBRADORS, Xavier (2006). Pla Especial de Protecció i Catàleg del Patrimoni Arquitectònic d'Olesa de Montserrat. Ajuntament d'Olesa de Montserrat. Fitxa B-44 MARTÍNEZ NOGAREDA, E (2000). L'Abans. Olesa de Montserrat. Recull gràfic. 1875-1965. Ed. Efadós, p. 467-469 | XX | Conjunt de dues naus fabrils de l'antiga fàbrica de cal Montané, situades al sector nord de l'illa de cases. Es tracta de dos cossos separats, de planta rectangular amb una sola planta. Són d'una tipologia constructiva pròpia de començament del segle XX, caracterítzada per l'ús del maó, i molt similars a les de la fàbrica veïna (antigament també de cal Montané i de cal Sánchez). Les façanes presenten un ritme d'obertures en forma de grans finestrals. Una de les naus conserva la xemeneia: sobre una base quadrada s'aixeca el fust, de troncocònica. Té una anella de subjecció a mitja alçada i un coronament fet per dues anelles de maó. Es tracta d'una de les poques xemeneies industrials que queden completes a Olesa. | 08147-149 | Carrer Margarida Biosca, núm. 28 | L'any 1898 s'havia fundat, al sud de l'actual illa de cases, la fàbrìca Sánchez, que és la més antiga d'aquest sector. Aquestes naus del sector nord corresponien a l'antiga fàbrica Montané, que va començar a funcionar l'any 1921 com a indústria tèxtil, coneguda amb el nom de Muntanné i Cia. L'any 1923 canvià el nom i passà a dir-se 'Juan Montanné Font', nom que va perdurar fins a 1933, quan passà a denominar-se 'J. Montané Font, S.L.'. El 1963 va tancar les portes. Més endavant, les naus han estat habilitades de nou per a altres usos industrials. Cal dir que, en aquest conjunt hi havia altres naus industrials, les quals han estat enderrocades: al solar que queda enmig de la illa de cases i a l'altra banda del carrer Joan Coca. | 41.5422300,1.8988500 | 408154 | 4599538 | 08147 | Olesa de Montserrat | Restringit | Bo | Legal | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-05-22 07:27 | ||||||||||||
| 93619 | Antiga fàbrica de cordes de Can Tenes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antiga-fabrica-de-cordes-de-can-tenes | <p>SERRALONGA URQUIDI, JOAN; 1998. Sant Quirze de Besora de 1714 a lactualiat Eumo editorial. Apèndix II i Apèndix III.</p> <p>ACM. Llibre d'arrendament de 1781. Carpeta 15</p> <p>ACM. registro de vesanas de los años 1828-1830. Carpeta 17 demostración general de todos los partidos y censos que recibe el excmo Sr. Conde de Santa Coloma 1830</p> <p>AMQ. Cuaderno de liquidaciones y amillaramiento. 1862. Carpeta 1016</p> <p>AMQ. Fons de can Tija Rierola 'Testament de Joan Campàs'</p> | XIX | Malgrat que l'edifici no està obert al públic i és de propietat municipal, la fàbrica o taller de cordes conserva tots els elements originaris i maquinària emprada per a la seva manufactura encara que no estan ni inventariats, ni catalogats i molts encara estan al mateix emplaçament del moment que deixà de funcionar. Caldria un inventari i catalogació dels elements per a poder-los registrar i documentar | <p>La fàbrica de cordes es situa a a crugia més occidental de la planta baixa de la casa, és a dir al costat esquerra del vestíbul principal. Conserva encara la majoria dels elements originals com és el cas dels embarrats de fusta, amb els eixos i els engranatges que feien funcionar el torn, part del seu mecanisme tirat a terra, armaris que contenien els arxius, les comandes i albarans, la taula del taller i fins hi tot encara algunes caixes amb fragments de corda de diverses mides així com també fragments de bobines de fils. L'estat de conservació és dolent ja que els embarrats i torn estan al terra, arreu hi ha engranatges, bobines i fragments de maquinària fora de context. L'armari de les comandes ha perdut la seva documentació i les caixes de l'element manufacturat estan apilades en un racó amb fragments solts al terra. </p> | 08237-5 | Carrer Pont núm. 16 | <p>Pensem que l'origen de la casa seria medieval coincidint amb els eixamples que es produïren a partir del segle XIV amb el desenvolupament de les activitats gremials, comercials i artesanals i amb la creació de l'eix del carrer Torelló, plaça Major, carrer de la Plaça i carrer del Pont el qual amplià el perímetre de l'antiga sagrera cap a la part sud i nord i tancant-ho al darrere de muralles que van ser reforçades per torres i bestorres. és dins aquest eixample el qual incorpora l'antiga casa del comú com a centre de control i aprofitant els vestigis d'una antiga casa noble situada a la sagrera de l'església de Sant Quirze i on se suposa que hi va morir la comtessa Ermessenda de Carcassona i també l'abadessa de Sant Joan. és en aquest context quan apareixen un seguit de paraires i teixidors de la llana que tindran la màxima representació a mitjans del segle XVI i XVII i construint cases de certa rellevància en aquest sector. En el cas de la casa de Can Tenes sabem que els Tenes i segons el que esmenta Joan Serrallonga (Serrallonga, Urquidi Ob. cit. Annex II) extret de l'ACM llibre d'arrendament de 1781 Carpeta 15 especifica que hi havia un tal Josep Tenas teixidor de Sant Quirze de Besora el 1788 i un altre dit Pere Tenas teixidor de llana (1778-1779) que viu a Sant Quirze de Besora en una casa dita de la 'ferrreria' propietat del comte de Santa Coloma i al que paga el cens d'una gallina. també s'esmenta un Joan Tenas Biens teixidor de llana /1779, 1785 i 1788) i veí de Sant Quirze de Besora.</p> <p>Posteriorment i també en el fons de l'ACM (carpeta 17 o <em>registro de vesanas de los años 1828-30'</em> s'ementa a Sant Quirze de Besora un tal Joan Tenas Viñeta teixidor de Sant Quirze el 1830 i casat amb Maria Girart Estevanell. També hi ha un tal Vicenç Tenas teixidor (1830) veí de Sant Quirze amb domicili al carrer del Pont i casat amb Margarida Casanovas.</p> <p>Pensem que la finca a la que hi fem al·lusió seria la de la Ferreria i propietat del comte de Santa Coloma.</p> <p>En quant al cuaderno de liquidaciones y amillaramiento de 1862 o padró de finques surt esmentat a nom de Joan Tenas a la inscripció núm. 145.</p> <p>Por una casa en la calle de la Plaza y un huerto en el lugar llamado de la coma núm. 8 amb un valor de 200 lliures.</p> <p>Por otra en la calle del puente con su herto adjacente núm. 3 i amb un valor de 160 lliures. Por otra en la calle de Besora con su huerto adyacente núm. 1 per un valor de 60 lliures. Por otra en el número 2 amb un valor de40 lliures y por otra idem en la calle de la Plaza número 4 per valor de 60 lliures.</p> <p>La inscripció següent 146 és també d'ell en Joan Tenas.</p> <p><em>Por una casa con su pequeño huerto en la calle de la Iglesia núm. 10. Por otro huerto en el paraje nombrado de los Patios y otro hurto en el paraje llamado de la Coma' </em>amb un valor de 160 lliures.</p> <p>Al final de la inscripció passa la finca a mans de Joan Espadaler, Casadevall </p> <p>AMQ. Cuaderno de liquidaciones y amillaramiento de 1862.</p> | 42.1002400,2.2225200 | 435712 | 4661198 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/93619-img20221110120537.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/93619-img20221110120539.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/93619-img20221110120554.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Sense ús | Inexistent | 2023-09-28 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Caldria inventaria, catalogar els element conservats, posar-los en ordre i intentar reconstruir part dels embarrats i torn de manufactura | 98 | 53 | 2.3 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-05-22 07:37 | |||||
| 57068 | Antiga fàbrica de fideus (cal Prats) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antiga-fabrica-de-fideus-cal-prats | XX | La casa es conserva però de la maquinària de la fàbrica no en queda res. | L'antiga fàbrica de fideus es troba situada al carrer Major, fent cantonada, al sud de la plaça Sant Antoni, a la casa anomenada cal Prats. Es tractava d'una fàbrica familiar on elaboraven fideus per a comandes de particulars. A la planta baixa de la casa hi havia l'obrador dividit en dues parts. A la part del darrere de la casa s'elaborava la pasta (la farina la portava cada particular) i també s'amassava a partir d'un mecanisme que es feia funcionar a través de la força d'una mula que girava donant voltes en cercles. Un cop la pasta estava preparada es feien els fideus, ja a la part del davant de la casa que també feia de botiga, omplint una màquina que tenia uns motlles amb diferents formes: es podien fer fideus fins, fideus gruixuts, macarrons i tallarines, depenent del motlle i les preferències dels particulars. A mesura que anava sortint la pasta, es tallava i s'estenia sobre una taula horitzontalment. A continuació s'havia de transportar a les golfes de la casa on a través d'un sistema d'estenedors de corda a diferents nivells es deixava assecar durant alguns dies. Els fideus s'enrotllaven fent un niu i els macarrons només es tombaven fent una forma curvilínia. Els particulars, que provenien de diferents municipis del Lluçanès com la Torre d'Oristà, Olost, Sant Boi de Lluçanès, Santa Eulàlia de Puigoriol, Sant Martí d'Albars, l'Alou o Sant Martí de Sobremunt, venien a recollir la pasta que havien encarregat amb unes saques i les carregaven a les mules i ases que els servien de transport. | 08160-131 | C. Major, 10. Nucli urbà de Perafita. Perafita | Abans que la família Costa - Gonfaus es traslladés a l'actual cal Prats venien d'una casa situada pràcticament al davant, al número 27, també al carrer Major; aquesta, anomenada també cal Prats i actualment cal Carnisser, fou la primera casa on la família va elaborar fideus a partir, aproximadament, de l'any 1924, quan Mercè Costa i Josep Gonfaus es van casar. | 42.0412900,2.1067200 | 426068 | 4654747 | 08160 | Perafita | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-05-22 07:32 | ||||||||||||
| 51817 | Antiga fàbrica de fils 'El pino' | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antiga-fabrica-de-fils-el-pino | ANDRÉS, Rosa María (1984). El Masnou, dins l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. SAGARRA i TRIAS, Ferran (2007). Proposta del Pla Especial del Patrimoni històric, arquitectònic i paisatgístic del Masnou. Carracedo-sotorra-arquitectes, scp. Inèdit. Arxiu del Masnou C-815 | XX | Fa molt de temps que està tancada i s'ha deteriorat, si més no, exteriorment. | Nau industrial de planta rectangular d'una única planta i acabada amb una coberta de teules inclinada a dues aigües i el carener paral·lel a la façana de llevant que dóna al carrer Bonaventura Bassegoda i Amigó. La façana principal està encarada al carrer Joan Roig i es genera amb una composició simètrica centrada per la porta d'accés i dues finestres laterals allargades en sentit vertical, coronades per un guardapols de maons, col·locats a sardinell o llibret, amb llinda plana a les finestres de la façana lateral i d'arc rebaixat a les de la façana principal. | 08118-71 | Carrer Joan Roig, 1 | L'any 1902 un capità de barco retirat montà una fàbrica de gènere de punt. Els anys 30 del segle passat, s'utilitzà com a magatzem de gra i durant la guerra civil espanyola fou seu d'una cooperativa escolar. A l'any 1949 s'hi instal·là la fàbrica de fils 'El pino'. | 41.4797900,2.3175700 | 443025 | 4592245 | 1902 | 08118 | El Masnou | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51817-foto-08118-71-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51817-foto-08118-71-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | És dels pocs edificis d'arquitectura industrial que es conserven. També és coneguda con Can Quiroli. | 98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-05-22 07:27 | ||||||
| 57132 | Antiga fàbrica de guix de Joan Roca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antiga-fabrica-de-guix-de-joan-roca | MESTRE CASANOVA, Josep-Vicenç (2007) Centre d'interpretació del guix: 'Ara fa 50 milions d'anys'. Avantprojecte museogràfic. Consell Comarcal de l'Anoia, Igualada MESTRE CASANOVA, Josep-Vicenç (2007) Centre d'interpretació del guix a Òdena: Catalunya ara fa 50 milions d'anys. El guix: l'aprofitament tradicional d'un recurs natural. Projecte museogràfic i pla de viabilitat. Ajuntament d'Òdena, Òdena | XX | Antigues instal·lacions d'elaboració de guix situades prop de la pedrera propera, avui totalment explotada. Hi havia vies per on circulaven les vagonetes carregades de guix fins a la boca superior dels forns. Un cop feta la cuita aquesta fàbrica disposava d'instal·lacions per triturar la pedra i convertir-la en pols de guix; finalment es posava en sacs, inicialment eren de roba i després de paper. De les insta·lacions originals es conserven els forns a l'interior, diverses dependències i les oficines a les quals s'hi accedia a través de les escales que s'observen a la façana. | 08143-59 | Antigues instal·lacions de la pedrera del Roca | Aquesta pedrera fou explotada per l'empresa dirigida per Joan Roca Rigol; després fou propietat de cal Saboné. En aquestes instal·lacions un cop van deixar de funcionar com a fàbrica de guix, a les dècades del 70 i 80, va haver-hi un magatzem de recuperació tèxtil de Pompeio Aymerich. | 41.6094500,1.6438600 | 387002 | 4607303 | 08143 | Òdena | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08143/57132-foto-08143-59-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Josep-Vicenç Mestre i Casanova | 119 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-05-22 07:27 | |||||||||
| 62556 | Antiga fàbrica de teixits Cal Bagó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antiga-fabrica-de-teixits-cal-bago | Diari El Sol de Tous. Sant Martí de Tous, 11 de desembre de 1921 . Núm. 102 Diari El Sol de Tous. Sant Martí de Tous, 31 d'agost de 1923 . Núm. 122 VIDAL, E. (2012): El Sol d'un home sol. L'obra del Camil dels Diaris. Edicions dels Amics de Tous. Sant Martí de Tous. | XX | Moltes finestres estan tapiades | La fàbrica de Cal Bagó es va edificar l'any 1922 al costat de la fàbrica de teixits de Cal Marsal – Claramunt. L'edifici consta d'una nau de planta rectangular de 591 m2 amb coberta a doble vessant amb el carener perpendicular a la façana principal. Es troba situat a la cruïlla entre el carrer de les escoles i el carrer indústria. L'edifici, d'estil modernista, utilitza el maó vist amb funció estructural i alhora decorativa. En totes les façanes es visible el maó a excepció de la façana sud, que està realitzada amb maons de dimensions més grans de tonalitat grisosa i el sòcol arrebossat amb argamassa. En aquesta façana s'hi distingeixen tres finestrals, el central de dimensiones més grans, emmarcades amb maons amb una petita cornisa. A la part superior s'hi distingeix una finestra germinada, actualment tapiada, rematada en la part superior per un arc de mig punt amb els maons col·locats a mode de sardinell. A la part superior de la finestra hi ha l'any de construcció, 1922 sobre un fons blanc. La façana est o oest mostraven un total de 13 finestrals coronats per una arc de mig punt i separats entre si per un pilar també de maons que sobresurt de la línia de façana. | 08226-186 | Carrer de la Indústria amb el Carrer de les escoles, 8. Nucli urbà. | L'antiga fàbrica tèxtil de Cal Bagó fou construïda l'any 1922, moment en que és dugueren a terme diverses construccions industrials amb la finalitat de dinamitzar i donar ocupació a la població del municipi, ja que fins aleshores molta de la població treballava a l'industria igualadina. Segons la documentació fou una de les fàbriques amb més capacitat de treball, ja que albergava aproximadament uns 60 telers. La fàbrica va finalitzar a la dècada dels anys 70 i actualment l'edifici és utilitzat com a taller mecànic, el Taller Turà. | 41.5609800,1.5229500 | 376835 | 4602088 | 1922 | 08226 | Sant Martí de Tous | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08226/62556-foto-08226-186-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08226/62556-foto-08226-186-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08226/62556-foto-08226-186-3.jpg | Inexistent | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Cabañas | 105|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-05-22 07:37 | |||||||
| 62557 | Antiga fàbrica de teixits de Cal Marsal - Claramunt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antiga-fabrica-de-teixits-de-cal-marsal-claramunt | Diari El Sol de Tous. Sant Martí de Tous, 11 de desembre de 1921 . Núm. 102 Diari El Sol de Tous. Sant Martí de Tous, 31 d'agost de 1923 . Núm. 122 VIDAL, E. (2012): El Sol d'un home sol. L'obra del Camil dels Diaris. Edicions dels Amics de Tous. Sant Martí de Tous. | XX | La fàbrica de Cal Marsal - Claramunt es va edificar l'any 1920 en nucli conegut com a Camps del Pauet. L'edifici consta d'una sola nau de planta rectangular de 468 m2 amb coberta a doble vessant amb el carener perpendicular a la façana principal. L'edifici, d'estil modernista, utilitza el maó vist amb funció estructural i alhora decorativa. La façana sud, pintada de color blanc correspon a la façana principal. S'hi distingeixen dues portes d'accés, una de més dimensions situada a la banda oest i posterior a la construcció de la fàbrica inicial, i una segona a la banda est flanquejada per dos finestrals emmarcades amb maons. La part superior de la façana està finalitzada amb merlets rematats amb maons col·locats verticalment. Sota un dels merlets s'hi distingeix una placa amb l'any 1923. La façana oest mostra un total de 8 finestrals coronats per una arc de mig punt alguns d'ells actualment tapiats amb totxo. La façana est, arrebossada amb ciment, mostra un total de 6 finestrals coronats per un arc molt rebaixat acabat amb línia recta i actualment tots ells tapiats amb totxo. | 08226-187 | Carrer de la indústria,3. Nucli urbà. | L'antiga fàbrica tèxtil de Cal Marsal i Claramunt fou construïda l'any 1920, moment en que és dugueren a terme diverses construccions industrials amb la finalitat de dinamitzar i donar ocupació a la població del municipi, ja que fins aleshores molta de la població treballava a l'industria igualadina. Va començar a funcionar el novembre de l'any 1921i finalitzar entorn la dècada dels anys 70. Actualment l'edifici alberga el Casal,un espai amb una sala polivalent i una sala de cinema. | 41.5610600,1.5230900 | 376847 | 4602096 | 1920 | 08226 | Sant Martí de Tous | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08226/62557-foto-08226-187-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08226/62557-foto-08226-187-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08226/62557-foto-08226-187-3.jpg | Inexistent | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Cabañas | 105|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-05-22 07:37 | ||||||||
| 72495 | Antiga fàbrica germans Ferrer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antiga-fabrica-germans-ferrer | SOCA I. i RUMBO A. Memòria del Mapa de Patrimoni Cultural de Vilada. Diputació de Barcelona. 2002. BOTELLA MR, El ressorgiment d'un poble. Treball presentat al Premi Literari Aurora Bertrana, Vilada, 2017. No publicat. | XX | Malgrat que la fàbrica es troba en bon estat estructuralment, el desús, la manca de manteniment d'algunes parts de les instal·lacions i accions de vandalisme n'han començat a afectar i malmetre l'estructura. | Actualment al voltant del que es coneix popularment com la fàbrica de baix, l'antiga fàbrica dels Germans Ferrer, hi ha un conjunt arquitectònic format per la resclosa i el molí del camp del bosc, l'antiga casa del Camp del Bosc, i l'antiga fàbrica dels germans Ferrer i les ampliacions contemporànies. La nau antiga de la fàbrica té l'estructura característica de les instal·lacions fabrils més rudimentàries. És destacable les parets de pedra robustes amb grans finestrals vidrats per proporcionar molta llum a l'interior. La planta de la nau és rectangular i llarga, amb una teulada a doble vessant (est-oest). L'interès de l'indret, a part dels elements que el configuren, pren rellevància com a testimoni de les fàbriques tèxtils que s'establiren damunt d'antics molins, aprofitant-ne les instal·lacions, total o parcialment. Una de les parts més interessant de la fàbrica original que s'ha preservat amb el pas dels anys és a la zona de tallers, on encara es poden veure algunes de les instal·lacions originals. L'antic molí presenta una estructura molt esvelta i està pràcticament adossat a les naus de la fàbrica. Encara és visible les restes de l'antiga resclosa de fusta i les respectives canalitzacions. La roca mostra els forats on eren encastades les posts de la bassa i els canals. Sobre l'antiga resclosa del molí s'aixecà la moderna resclosa que utilitzava la fàbrica tèxtil d'Alditex, abans anomenada dels germans Ferrer. La moderna resclosa permet aconseguir un gran salt d'aigua, d'una vintena de metres, que proporcionava electricitat i força motriu a la fàbrica. La turbina actual s'instal·là a dins de l'obrador del casal moliner. | 08299-119 | Sector Ribera. Complex de l'antiga fàbrica dels Germans Ferrer | L'antic Molí del Camp del Bosc devia moldre fins a finals del segle XIX, quan s'instal·la, a tocar, la fàbrica dels germans Ferrer. Aleshores s'hi accionà també una turbina que produïa electricitat, no solament per la fàbrica sinó també pel poble. Inicialment la força de l'aigua hi feia funcionar telers i unes quatre o cinc màquines Jaquard. Aquesta indústria assolí un impuls decisiu entre els anys 1970 i 1980. Després la fàbrica continuà ampliant-se cap al sector de ponent, amb la construcció de grans naus. A inicis de la dècada de 1990, a causa de la crisi del tèxtil, va haver de tancar portes, però va reprendre la seva activitat tot i que d'una manera intermitent i amb pocs treballadors. El tancament definitiu es produí a mitjans dels anys 10 del segle XXI. En el treball de Botella MR ens descriu que els inicis fabrils de la família Ferrer els trobem amb Josep Ferrer (àlies Bep), que ja tenia una fàbrica manufacturera força arrencada (al costat de la Farinera). Va canviar els telers de mà per telers mecànics, considerant que tenia al darrera una gran descendència de fills barons que li assegurarien la continuïtat de l'empresa; (...) I així van anar les coses, es veu que quan hi havia molta aigua inclús podien donar/vendre llum al poble (gràcies al salt d'aigua), no endebades els Ferrer encara conservaven la fàbrica de dalt, la nau de l'antiga farinera. Per fer moure aquesta fàbrica, que no disposava de la força de l'aigua, van optar per comprar un motor de vaixell. Més tard els hereus de Josep Ferrer es van partir el negoci i les fàbriques es van convertit en la de dalt i la de baix, sent dues empreses independents. | 42.1289300,1.9298300 | 411550 | 4664645 | 08299 | Vilada | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72495-foto-08299-119-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72495-foto-08299-119-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-01-30 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | 98 | 46 | 1.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-05-22 07:42 | ||||||||
| 99563 | Antiga granja Carbonell - Granja Catalana - Vaqueria Carbonell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antiga-granja-carbonell-granja-catalana-vaqueria-carbonell | <p><span><span><span><span><span><span>CARDONA, Daniel; DE FABREGUES-BOIXART, Oriol; FERRER, Xavier; GUASCH, David; MALARET, Antoni; MORAN, Josep; NUET, Josep; PANAREDA, Josep Maria; PÉREZ, Jordi; RENOM, Mercè (1987). </span></span></span><em><span><span><span>Sant Just Desvern, un paisatge i una història</span></span></span></em><span><span><span>. Ajuntament de Sant Just Desvern, Publicacions de l’Abadia de Montserrat.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>FONT GRASA, Pere; REVERTER SALA, Teresa (2010). </span></span></span><em><span><span><span>L'Abans de Sant Just Desvern: Recull gràfic 1870-1975</span></span></span></em><span><span><span>. Col·lecció Baix Llobregat. El Papiol: Editorial Efadós / Ajuntament de Sant Just Desvern.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>MALARET AMIGÓ, Antoni (1998). 'L’origen i la història dels carrers de Sant Just Desvern'. </span></span></span><em><span><span><span>Miscel·lània d'Estudis Santjustencs, </span></span></span></em><span><span><span>núm. 9, pp. 146-221.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>OBIOLS AUTONELL, Aina (2003). </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><em><span>Un patrimoni que es fa mirar</span></em></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span>. </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><em><span>Sant Just Desvern</span></em></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span>. Ajuntament de Sant Just Desvern.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>PÉREZ SÀNCHEZ, Miquel; ROURA NUBIOLA, Margarida; SANAHUJA TORRES, Dolors; SOLIAS ARÍS, Josep Maria (1982-1986). Catàleg i Pla Especial de Protecció i Rehabilitació del Patrimoni Arquitectònic de Sant Just Desvern. Fitxa 7 Carrer Bonavista. Ajuntament de Sant Just Desvern. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>TENAS ALIBÉS, Antonino (1947). </span></span></span><em><span><span><span>Notes històriques del poble i parròquia de Sant Just Desvern. </span></span></span></em><span><span><span>Barcelona.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>VIDAL JANSÀ, Mercè (coord.); MESALLES, Jordi; PIZARRO, Lluís (2002). </span></span></span><em><span><span><span>Guia del patrimoni arquitectònic de Sant Just Desvern.</span></span></span></em><span><span><span> Fitxa 58. Arxiu Municipal de Sant Just Desvern.</span></span></span></span></span></span></p> | XIX | Façana rehabilitada l'any 2002, acollint-se a la campanya de rehabilitació de façanes de l'empresa municipal PROMUNSA. | <p>Edifici entre mitgeres de planta en forma d'U, que disposa d'un pati interior, estructurat en planta baixa i pis.</p> <p>La façana principal, que presenta una disposició simètrica, queda flanquejada als extrems per dos cossos que sobresurten en alçada. A la planta baixa hi ha cinc obertures, quatre d'elles amb arc escarser i emmarcades amb una motllura. La porta de l'antiga Granja Catalana se situa al centre de la façana, i a l'extrem dret hi ha una gran porta d'un establiment comercial. </p> <p>Al primer pis destaquen cinc balcons amb barana de forja, als quals s'accedeix per portes emmarcades per motllures i amb llinda d'arc escarser, alternant-se els que sobresurten més de la façana amb els que queden més arran d'aquesta.</p> <p>Per sobre dels balcons hi ha una cornisa sostinguda per mènsules amb decoracions geomètriques, i sota la cornisa, una sanefa esgrafiada amb motius vegetals dins de la qual s'obren espiralls quadrangulars. La façana queda rematada a la part superior per una balustrada de pedra entre pilars, que amaga la coberta de terrat. </p> <p>La façana arrebossada té un acabament decoratiu pintat en color crema que imita una factura de carreus a la planta baixa, en canvi, la meitat de la façana del primer pis està pintada en color rosat. Els dos cossos dels extrems, en els dos nivells de façana, queden pintats també en color crema, destacant en tota la façana les motllures de les obertures que tenen color marronós.</p> | 08221-298 | C/ Bonavista, 85. | <p>L<span><span>'any 1894, Joaquim Carbonell Modolell <span>(propietari de la masia de can Carbonell)</span> demanà permís a l'Ajuntament per la <span>construcció d’</span>aquest edifici. </span></span>En un primer moment, la planta baixa estava destinada a allotjar una lleteria i les vaques d'aquesta, mentre que al primer pis residia la família propietària. <span><span><span>Per aquest motiu rebé el nom de Vaqueria Carbonell i als anys seixanta Granja Catalana, en formar part d’aquesta “cadena”. En l’actualitat és la Granja Carbonell, un negoci centenari regentat per la 4a generació d’ençà del seu fundador.</span></span></span></p> <p>El carrer Bonavista, que s'estén des de la carretera Reial fins al carrer de Sant Josep, és un dels eixos principals del centre de la ciutat, si no el més destacat. En aquest carrer es concentren alguns dels punts més importants, com el mercat, diversos establiments comercials de renom i gairebé totes les entitats bancàries de la zona. A més, la part del carrer comprès entre el carrer d’en Badó i el carrer de la Creu, juntament amb els carrers del Raval i de Baix, va ser durant el segle XIX la zona de major concentració d'habitatges urbans de l'època.</p> <p>L'ampliació del carrer fins a connectar amb la carretera Reial va ser un procés llarg, que va requerir diverses actuacions entre els anys 1866 i 1920. Aquests treballs van transformar la zona i van donar lloc al revolt que actualment desemboca a la via estatal. A partir del carrer d’en Badó, la prolongació del carrer va continuar cap al nord, modificant l'antiga rectoria annexa al temple parroquial i aterrant els cubs que hi havia a la zona. Finalment, l'any 1930 es va obrir una nova connexió en direcció a la muntanya.</p> <p>A banda del mercat, el carrer Bonavista és conegut per altres fites històriques. Al número 30, per exemple, va obrir el primer cinema de la ciutat, el cine Jardí, un espai dedicat a la projecció de pel·lícules mudes. També cal destacar l'edifici número 31, conegut com el Sanatori, que va ser durant un temps una clínica per a malalts mentals i que ara figura en el Catàleg i Pla Especial de Protecció i Rehabilitació del Patrimoni Arquitectònic.</p> <p>El nom del carrer sembla haver estat originàriament vinculat a les vistes espectaculars des de la zona, sobretot amb la construcció de les cases números 83 i 85, situades a prop de cal Sant Joan Catasús i de can Carbonell. Aquestes cases es trobaven en un promontori que permetia una visió privilegiada del voltant. </p> <p>Durant la Guerra Civil, el carrer va rebre el nom de 'Carrer de Durruti', en honor al dirigent anarquista. Més tard, durant el franquisme, va passar a anomenar-se 'Avinguda de José Antonio Primo de Rivera', en memòria del líder falangista. Finalment, després de la transició, el carrer va recuperar el seu nom original de Bonavista, mantenint així l'enllaç amb la seva història i tradició.</p> | 41.3839949,2.0768928 | 422817 | 4581796 | 1894 | 08221 | Sant Just Desvern | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/99563-img20250206143033.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/99563-img20250206142744.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/99563-img20250206142751.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/99563-img20250206142916.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial - productiu | BPU | 2025-09-23 00:00:00 | David Torres Rodríguez - Kuanum | Desconeguda | 119|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-05-22 07:37 | ||||
| 93285 | Antiga impremta Tatjé | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antiga-impremta-tatje | <p><span><span><span>BADOSA, J; DOÑATE, C; MESTRE, F; RABELLA, J; RAMIS, C i RIBA, J.M. (1972). Treball – Inventari sobre el patrimoni artístico-arquitectònic d’Arenys de Mar, segles XVI-XX. Inèdit.</span></span></span></p> <p><span><span><span>BADOSA, Josep i MILÀ, Salvador (1990). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Ajuntament d’Arenys de Mar; Aprovat pel Ple en data 22 de març de 1990.</span></span></span></p> <p><span><span><span>MANCIÑEIRAS, Juan Antonio; PARÉS, Manel i CASADEMONT, Ricard (2014). Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic d’Arenys de Mar. Ajuntament d’Arenys de Mar (pendent d’aprovació).</span></span></span></p> <p> </p> | XIX | <p>Cases bessones, de cos, planta rectangular i tres pisos (planta baixa més dos). Amb les cobertes a dues aigües de teules àrabs i el carener paral·lel a la façana principal. </p> <p>Bessones perquè, pel que fa a la composició, les façanes s'estructuren amb el mateix sistema de dos eixos de verticalitat, definits per les seves obertures. Tot i que la casa del número 39 ha estat reformada i ha patit modificacions a la planta baixa que han convertit el que era una finestra reixada amb entrada de vehicles. I, per tant, més ampla. La resta de la façana ha preservat les obertures originals.</p> <p>L'estructura original es defineix, en planta baixa, amb la porta d'entrada i la finestra reixada, al costat. El primer pis es defineix amb un balcó, a l'eix del portal, i una finestra al costat. La segona planta, amb dos finestres balconeres, amb una petita barana de ferro. Els arcs de totes les obertures són escarsers. Els ampits sobresurten de la façana amb una motllura suportada per dues mènsules.</p> | 08006-101 | Carrer d'Avall, núms. 37-39 | 41.5784700,2.5494700 | 462443 | 4603074 | 08006 | Arenys de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93285-02dsc8251.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93285-03dsc8246.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93285-04dsc8248.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93285-05p1530973.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93285-06p1530974.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Havia estat l'antiga impremta Tatjé. | 98 | 46 | 1.2 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-05-22 07:17 | |||||||
| 82663 | Antiga masoveria del Mallol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antiga-masoveria-del-mallol | <p>SERRALLONGA, Joan; VILA, Assumpta; ESPADALER, Ramon (1986). Sant Hipòlit de Voltregà dins la història. Vic: Eumo, p. 88, 192. SERRALLONGA, Joan; ESPADALER, Ramon (1987). 'Un conflicte de símbols: tradició i modernitat. La crisi del gremi de paraires voltreganès (Osona). 1743-1798'. Plecs d'història local, 9, p. 133. SERVEIS TÈCNICS MUNICIPALS (2019). 'Catàleg de béns a protegir'. Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Sant Hipòlit de Voltregà. Document per a l'aprovació definitiva, setembre 2019. Codi identificador: 01.02.EA. Http://invarquit.cultura.gencat.cat/ [Consulta: 25-01-2020].</p> | XVIII | <p>Edifici entre mitgeres de planta rectangular, amb un petit espai de pati posterior. Presenta la coberta de teula aràb de dos vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal i un ràfec de peces ceràmiques sostingut amb una solera de llates i mènsules de fusta. Està distribuït en planta baixa, pis i golfes, amb la façana principal orientada a ponent. Totes les obertures són rectangulars, tot i que amb diversos tipus d'emmarcaments. La planta baixa compta amb un portal d'accés i una finestra simple amb els brancals arrebossats, que estan unides mitjançant una gran llinda plana de pedra decorada amb una motllura rectilínia inferior. Alhora, aquesta llinda està gravada amb una carda ornamentada amb l'any 1774 (damunt del portal) i una creu aspada damunt del calvari (sobre la finestra). Aquest nivell es completa amb una petita finestra apaïsada, que està emmarcada amb carreus de pedra i protegida per una reixa de ferro. Al pis s'obren dues finestres bastides amb carreus de pedra, els ampits motllurats i les llindes planes monolítiques. Ambdues llindes estan gravades amb l'any 1774 i una creu aspada central damunt del calvari. Les golfes compten amb dues petites finestres amb els emmarcaments arrebossats. Destaca la de l'extrem de migdia del parament, amb l'ampit de pedra motllurat. Pel que fa a la façana posterior, orientada al pati, cal dir que compta amb un petit volum rectangular adossat amb teulada d'un sol vessant i en destaca el finestral de la planta pis. Aquesta obertura presenta els brancals bastits amb carreus de pedra i la llinda plana monolítica gravada amb l'any 1774. Aquesta llinda fou reaprofitada, donat que encara s'observa perfectament l'antiga data que la decorava, 1745. Un altre aspecte destacable d'aquest parament és la cornisa motllurada i el ràfec de peces ceràmiques sostingut amb unes destacables mènsules motllurades, que són resultat de la continuació del ràfec de la façana de llevant de la casa del Mallol, a la que està adossada. La construcció està bastida amb la tècnica de la tàpia i presenta els paraments arrebossats.</p> | 08215-2 | Carrer del Mallol, 8 | <p>El gravat present a la llinda del portal d'accés principal és el símbol d'una carda, referència relacionada amb el món del tèxtil (la carda és una de les primeres màquines del procés de la filatura). És probable doncs que l'edifici fos l'habitatge d'un paraire durant la segona meitat del segle XVIII. Posteriorment, la casa va estar ocupada pels masovers de la casa del Mallol, adoptant el renom amb el que és coneguda actualment. A grans trets podem situar la construcció i reforma d'aquest edifici a l'entorn de dos dels moments claus de la història de Sant Hipòlit: el període d'esplendor viscut durant l'etapa pre-industrial, el qual està personificat en el poderós gremi de paraires de la vila (segles XVI-XVII), i els estralls ocasionats per la guerra de Successió, en la que la vila de Sant Hipòlit fou saquejada i cremada per les tropes borbòniques l'any 1714. Si ens fixem en les dates gravades a les llindes, cal dir que són conseqüència de la reconstrucció arquitectònica a la que es va veure abocada la vila, després de la devastació parcial del nucli urbà. El moment àlgid d'aquesta reconstrucció, que s'inicià envers l'any 1721, fou entre els anys 1740 i 1765. A partir d'aquest moment, i malgrat la recessió econòmica documentada entre els anys 1763 i 1795, els patricis gremials incrementaren les inversions arquitectòniques, sobretot en els carrers del Mallol i del Puig (ampliant la part alta de les edificacions amb un pis, entre d'altres intervencions), així com el segon tram del carrer dels Marquesos de Palmerola, el carrer del Bisbe Morgades i el carrer de l'Hospital. Com a conseqüència, a finals del segle XVIII, la vila de Sant Hipòlit estava formada per un nucli antic originari a partir del qual s'estenien tres grans ramificacions urbanístiques, que coincidien amb els camins més importants de comunicació amb l'exterior (Serrallonga, 1986: 192).</p> | 42.0171600,2.2359100 | 436737 | 4651964 | 1774 | 08215 | Sant Hipòlit de Voltregà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82663-foto-08215-2-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82663-foto-08215-2-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82663-foto-08215-2-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2026-03-31 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Altres noms relacionats amb l'edifici: casa Jordi Casals. | 119|94 | 45 | 1.1 | 1761 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-05-22 07:37 | |||||
| 60043 | Antiga mina Clara | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antiga-mina-clara | <p>SOLER, R.; ORIOLA, J. (1997). Relleu fotogràfic de les mines del Berguedà. Berga.</p> | XX | Es troba en ruïnes. | <p>De la mina Clara únicament queden restes d'elements de la instal·lació, alguns murs de la barraca de l'explotació, així com restes d'un antic forn de ciment que havia servit en l'obra. Hi havia un telefèric que comunicava amb Vallcebre i del que restes fragments d'algunes torres.</p> | 08190-119 | L'Espà. Carretera B-400. | <p>La mina Clara va ser oberta per Gil Ribera, passant més tard a Carbones y Transportes Cadí S.A. el 1940. Es va explotar entre 1940 i 1944. Els treballadors eren de Saldes, l'Espà i Gósol i també forasters. El dia 10 d'abril de 1944 van perdre la vida 34 persones en una explosió de grisú de la mina que va ser la més important de Catalunya. Les capes de carbó eren verticals, els miners tenien el treball escalonat i s'extreia amb sistema d' esllevissament. El carbó que s'extreia es transportava amb un funicular des de la mina fins a Vallcebre, on hi havia connexió amb la via fèrria.</p> | 42.2185300,1.6969900 | 392457 | 4674862 | 08190 | Saldes | Restringit | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08190/60043-foto-08190-119-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Sense ús | Inexistent | 2026-01-23 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 98 | 49 | 1.5 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-05-22 07:32 | ||||||
| 50915 | Antiga mina de barita del Coll de Cabrera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antiga-mina-de-barita-del-coll-de-cabrera | <p>www.parcsnaturals.gencat.cat/ca/cadi/visiteu/antiga mina de la barita de la bòfia. ORIOLA, JOSEP; SOLER RAMON (1997). Relleu fotogràfic de les mines del Bergueda. Berga</p> | Es conserva la bocamina mig colgada de pedra i runa. | <p>Al sud del massís del Moixeró, sota el coll de Cabrera, hi trobem les restes d'una antiga explotació de barita abandonada. En aquesta mina s'explotava un dipòsit de baritina que havia ocupat les cavitats paleocàrstiques desenvolupades en les calcàries devonianes. Aquests nivells calcaris van emergir del mar en diverses ocasions durant el carbonífer inferior, de forma que s'hi van produir diversos processos de carstificació i posterior dolomitització. El carst estava saturat en aigua rica en sulfats que, al trobar-se amb fluids carregats de bari, van produir la precipitació de la barita. Entre les calcàries dolomítiques i els dipòsits de barita, s'hi van desenvolupar unes aureoles de ferrodolomita i petits cristalls de sulfurs de coure, principalment atzurita, malaquita, calcopirita i coures grisos. En alguns punts podem observar mineralitzacions bretxoides de barita, envoltades de cristalls de calcita i dolomita, amb punts de color verd degut a l'alteració dels coures grisos. La barita o baritina, és un mineral format per sulfat de Bari, SO4Ba, i té una densitat considerable, 4,48. Tot i que pur és incolor, gairebé sempre el trobem de color blanc o gris degut a les impureses. Avui dia aquesta mina està pràcticament desapareguda però malgrat es conegui com a barita. En realitat es volia extreure coure.</p> | 08099-17 | Al coll de Cabrera | <p>Antiga mina que va ser explotada a mitjans del segle XX per extreure coure. Es va explotar al 1941 durant 7 mesos. Es van foradar entre uns 8 a 9 metres i no hi van trobar res. Va ser abandonada. Van treballar-hi 4 persones i la concessió era de CARBONES DE BERGA S.A. Va tenir un curt període de vida i va ser abandonada de seguida.</p> | 42.2943200,1.8220700 | 402897 | 4683127 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50915-foto-08099-17-2.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2020-09-23 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Aquesta mina presenta unes característiques similars a la mina que es coneix com a 'mina de la barita de Bagà' i situada a prop del coll de la Bòfia de Canells i llindant amb el Tm. Municipal de Guardiola per la zona de Rocs i plans de Canells. El topònim proper de la Mena d'or, podria fer al·lusió en algun aflorament natural de coure que al brillar denominaria el topònim d'or. Podria tenir relació amb la mena de manganès del Niu de l'Aliga (TM de Bagà) i explotada des d'antic. | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-05-22 07:22 | ||||||||||
| 54026 | Antiga necròpolis de Montclar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antiga-necropolis-de-montclar | Carreras, J. (1999). Una sepultura medieval al poble de Montclar. L' Erol, revista cultural del Berguedà, núm 61. Pp. 14-17. Castany, J. i altres (1990). El Berguedà: de la prehistòria a l'antiguitat. Els llibres de l'Àmbit, núm. 4. | XII-XIII | No queden restes visibles | Sembla que la zona al voltant de l'església i del castell havia sigut una necròpolis utilitzada des de l'edat mitjana, tal i com queda testimoniat per la troballa d'una sepultura al jardí de can Salvat l'any 1978. El nucli del poble de Montclar es troba situat sobre un turó on es troba l'església de Sant Martí i un conjunt de cases que van ser majoritàriament reconstruïdes a partir dels anys 1960. Les sepultures trobades en aquest entorn podrien correspondre a l'antiga necròpolis de l'església. | 08130-113 | Nucli de Montclar | El lloc de Montclar és documentat des del segle X, en l'acta de consagració de Sant Llorenç prop Bagà, que fa referència a l'església de Santa Creu de Montclar com una propietat del monestir el 983. El 1074 s'esmenta la venda d'un alou a Montclar (ADS, fons Serrateix). La història del poble va lligada a l'església i al castell, aquest no s'esmenta fins a inicis del segle XIV (1309), moment en que passa a domini reial regentat per la família dels Montclar i s'engrandí. El segle XVII, era propietat de la família nobiliària dels Tamarit i l'antic castell es transformà en una masia coneguda com cal Metge Sastret. L'església és un edifici d'origen romànic amb modificacions de diferents èpoques i seria segurament l'església del castell. Segons Jordi Bolòs (2005, a Miscel·lània sobre Montclar), el nucli de Montclar no és una sagrera, ja que en l'espai de 30 passes al voltant de l'església no hi havia construccions però si una zona d'enterraments d'època medieval, la que correspon a l'antiga necròpolis i de la que es va trobar un enterrament al jardí de can Salvat. Montclar seria un poble obert i emmurallat, creat al cim d'un turó i fortificat, durant l'alta edat mitjana. Possiblement l'evolució del nucli seria la que apunta Bolòs, entre els segles VII i X la funció del turó podia ser d'oppidum, refugi natural que aviat va tenir un conjunt d'habitatges de tàpia o fusta. Al segle IX-XI es va afegir l'església preromànica i la necròpolis. Entre els segles XI-XII es construiria el castell del senyor, afavorint l'increment d'edificacions així com una nova església romànica. Al fogatge de 1365-1370 hi havia 13 focs reials i 8 focs pel 'castell de Muntclar, den Francesch de Muntclar' (Iglésias, p. 105-107). El de 1381 assenyala 5 focs reials i 4 focs del castell. En el de 1497 hi havia 10 focs. Al fogatge de 1553 hi ha una recuperació de la població, amb 20 focs. Desconeixem quan es va deixar d'utilitzar la zona com a necròpolis, segurament des de la construcció del nou cementiri al costat de l'església, possiblement a finals del segle XVII. | 42.0179200,1.7653000 | 397773 | 4652503 | 08130 | Montclar | Sense accés | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/54026-foto-08130-113-2.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2019-11-27 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 85 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-05-22 07:27 | ||||||||
| 38723 | Antiga necròpolis de Santa Maria d'Avià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antiga-necropolis-de-santa-maria-davia | <p>AAVV. Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Vol. 9. Ed. Enciclopèdia Catalana, 1994. Pàg.236-238. BARAUT, C. (1978). Les actes de consagracions d'esglésies del Bisbat d'Urgell (segles IX-XII). Urgellia, núm. 1. BENET ICLARÀ, Albert (1993). 'Relació de parròquies visitades pel vicari arquebisbal de Tarragona a la Diòcesi d'Urgell els anys 1312-1313', a 'Les parròquies del Bisbat de Solsona abans de la seva creació', , Erol nº 41, pag. 18. GAVÍN, J.M. (1985). Inventari d'esglésies. Vol. 17 El Berguedà. Ed. Arxiu Gavín. Barcelona. BOLÓS, J. (1986). El monestir de Sant Llorenç prop Bagà. Artestudi ed. Barcelona. RAFART, B. (1984). Notes sobre la data de consagració de l'església de Santa Maria. Ressò, núm. 3. Ajuntament d'Avià. Pàg. 7.</p> | XII | <p>A l'era de la casa Santamaria i no visibles ja que estan tapats per una pila de llenya, hi ha algunes sepultures antropomòrfiques excavades a la roca i què, segons expliquen fonts orals, una d'elles va ser excavada fa uns quaranta anys per Manuel Riu. Aquest fet fa pensar que l'església primigènia es trobaria més a prop de la necròpolis i possiblement al lloc ocupat actualment pels coberts. Probablement són molt similars a les d'Obiols.</p> | 08011-199 | Mas Santamaría | <p>El primer document en que es nomena l'església de Santa Maria és a l'acta de consagració de l'església del monestir de Sant Llorenç prop Bagà, el 21 de novembre del 983, en que el comte Oliba iba de Cerdanya-Besalú i la seva muller rmegarda feren algunes donacions entre les que es trobava l'església de Sta. Maria amb cinc masos, terres, delmes i primícies, i un mas a Clarà: 'Et in Avizano ecclesiam sanctae Marie et masos V et terras et vineas, cum suas decimas et primitias L'església per tant es trobava dins els límits de l'antic comtat de Berga i sota la jurisdicció eclesiàstica del bisbat d'Urgell, depenent del monestir benedictí de Sant Llorenç prop Bagà. El 1003 el Comte Oliba Cabreta la cedí al monestir de Santa Maria de Serrateix (que depenia de Sant Llorenç prop Bagà). Al segle X al bisbat d'Urgell les comunitats religioses es convertiran a la regla de Sant Benet, tenint cura aquests monestirs benedictins de les parròquies dependents, és per això que alguns historiadors opinen que la casa Santamaria, al costat de l'església, podia haver estat la seu d'un monestir femení que tenia cura del culte a la Mare de Déu. L'any 1312 mantenia la categoria de parròquia segons confirma la visita al deganat de Berga. Actualment depèn de la parròquia de St. Martí amb caràcter de sufragania. Durant la Guerra Civil (1936-1939) es va abandonar el culte i va ser convertida en magatzem fins que el 1970 el Servei de Patrimoni de la Diputació de Barcelona va realitzar importants treballs de restauració, retornant el culte el 14 de maig de 1973. De l'interior de l'església procedeix el frontal d'altar de Santa Maria atribuït al Mestre d'Avià, conservat al Museu Nacional d'Art de Catalunya i del que s'exposa una còpia a l'interior de l'església. A la Gran Geografia Comarcal de Catalunya es fa esment de l'existència d'aquestes tombes antropomòrfiques a l'era de la casa basant-se en l'estudi que va fer Manel Riu.</p> | 42.0720800,1.8345100 | 403585 | 4658436 | 08011 | Avià | Restringit | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2025-06-13 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-05-22 07:17 | ||||||||||||
| 84914 | Antiga parròquia de Sant Andreu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antiga-parroquia-de-sant-andreu | DANTÍ I RIU, Jaume i RUIZ I CALONJA, Joan. Castellcir. Barcelona: Rafael Dalmau, Editor, 1993. (Col·lecció Camí Ral, núm. 2 RODRÍGUEZ LARA, José Luis. Aproximació a la Toponímia del Moianès. Barcelona: Rafael Dalmau, Editor, 2009. (Col·lecció 'Camí Ral', núm. 30). PLADEVALL FONT, Antoni. L'antiga església de Sant Andreu de Castellcir a: Programa de la festa major de Castellcir. Vic. 1971. | XI | Hi ha alguns masos i elements abandonats i enrunats | La parròquia de Sant Andreu era una població d'hàbitat dispers que al llarg de la segona meitat del segle XX esdevingué un poble agrupat; l'antiga església parroquial de Sant Andreu va perdre el seu paper de centre neuràlgic, i n'ha pres el relleu l'antic Carrer de l'Amargura, actual carrer Major, on hi ha la Casa de la Vila, la nova església parroquial de Santa Maria, i els serveis municipals. La parròquia de Sant Andreu esta 1 km a l'oest de l'actual i banda de l'església incloïa la rectoria, el mas Can Tomàs i el cementiri. La presència de diversos masos en aquesta zona expliquen la importància del nucli. Pertanyien a aquesta unitat parroquial les masies del Solà del Boix, Puigdomènec, el Mas Torroella, el Vilardell, Cal Fantasia, Can Sants, el Bosc, la Vileta, la Codina, el Puig, Ca l'Antoja, la Roca, Mont-ras, Esplugues, la Clariana, el Prat, el Mas Montserrat, el Verdeguer, la Casa Nova del Verdeguer, les Cases de Fusta, la Talladella, Sant Jeroni, Cal Cisteller i la Tuna. | 08055-56 | A l'est del nucli urbà actual | La parròquia de Sant Andreu per tant era l'antic nucli del municipi, format per un poblament dispers, en masos. A finals del segle XIX va formar-se el petit nucli de població sobre l'eix del l'anomenat Carrer de l'Amargura, i progressivament al voltant d'aquest emplaçament es va desenvolupar l'actual nucli Castellcir, en detriment de Sant Andreu. Aquest creixement provocà la construcció el 1962 de l'església de Santa Maria i el trasllat del culte de Sant Andreu. | 41.7600600,2.1604800 | 430212 | 4623477 | 08055 | Castellcir | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84914-foto-08055-56-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84914-foto-08055-56-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84914-foto-08055-56-3.jpg | Inexistent | Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) | 94|119|85 | 46 | 1.2 | 42 | Patrimoni cultural | 2026-05-22 07:22 | ||||||||
| 70132 | Antiga païssa de cal Leandre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antiga-paissa-de-cal-leandre | <p>AJUNTAMENT D'ULLASTRELL (1991). Normes Subsidiàries de planejament d'Ullastrell. Pre-catàleg dels elements d'interès arquitectònic, (aprovat el 22 juliol 1992).</p> | XIX-XX | Està reformada. | <p>Edifici de planta rectangular amb un petit pati davanter, que es troba adossat per la banda de ponent a una altra construcció que forma cantonada amb l'avinguda de la Verge de Montserrat. Presenta la coberta de teula de dues aigües i està distribuït en planta baixa i pis. L'element més destacable de la construcció és l'antiga galeria situada a la planta superior. Està formada per quatre obertures d'arc de mig punt de maó pla, amb les impostes i els brancals bastits amb maons també. La façana està rematada per una canalera de teula àrab invertida. La finca està delimitada del passatge mitjançant una paret de tanca de pedra disposada irregularment. Un portal rectangular reformat i bastit en maons dóna accés al interior del pati. La construcció presenta el parament principal bastit en pedra sense treballar, disposada regularment i amb fragments de maons que contribueixen a aquesta regularització.</p> | 08290-17 | Pujada dels Cups, 3, 08231 | 41.5258300,1.9547900 | 412798 | 4597659 | 08290 | Ullastrell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70132-foto-08290-17-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70132-foto-08290-17-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70132-foto-08290-17-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-05-22 07:42 | |||||||||
| 42075 | Antiga pedrera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antiga-pedrera | XIX-XX | Lloc utilitzat com a Pedrera per la quantitat de blocs granítics que hi havia. La pedra es tallava in situ i per cares van fer una mena de moll de càrrega on posaven els carros fent rodolar les pedres. També es conserva part de la caseta feta pels propis picapedrers. | 08030-148 | Serralada Litoral | Josep Suari ens explica que el seu pare treballava en una d'aquestes pedreres, en els anys 50 i 60 del segle XX. S'extreia pedra per fer les vorades de les voreres, llombardes i pedra d'esquei, per fer murs de cases. Es feia una concessió que es pagava a l'amo dels terrenys. | 41.5322700,2.3471800 | 445541 | 4598053 | 08030 | Cabrils | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42075-foto-08030-148-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42075-foto-08030-148-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-05-22 07:17 | ||||||||||
| 43630 | Antiga pedrera a el Cosconar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antiga-pedrera-a-el-cosconar | CARRERAS CANDI, Francesc (Dir) (1918). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Província de Barcelona. | Com en el cas de l'antiga pedrera prop de Can Tudó, aquesta antiga pedrera resta actualment abandonada, si bé també són visibles encara algunes marques d'extracció dels blocs de pedra així com el front resultant de la seva explotació. Com en el cas anterior sembla que es tractava d'una petita explotació. . | 08302-46 | Serra de Can Bernades | 41.5577200,1.6405500 | 386636 | 4601565 | 08302 | Vilanova del Camí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08302/43630-foto-08302-46-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08302/43630-foto-08302-46-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Miquel Gea Bullich | No sabem a què anava destinada la pedra extreta. A la Gran Geografia Comarcal de Catalunya dirigida per Francesc Carreras Candi s'esmenta una pedrera a Vilanova del Camí però dedicada a l'extracció de marbre, per la qual cosa no pot ser la que ens ocupa. Sembla que també s'extreia pedra calcària per fabricar ciment, utilitat que sí seria compatible amb aquesta explotació, si bé no tenim dades suficients per assegurar-ho. | 49 | 1.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-05-22 07:42 | ||||||||||||
| 43629 | Antiga pedrera prop de Can Tudó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antiga-pedrera-prop-de-can-tudo | CARRERAS CANDI, Francesc (Dir) (1918). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Província de Barcelona. | Antiga pedrera abandonada on encara es poden observar algunes marques d'extracció dels blocs de pedra així com el front resultant de la seva explotació. Pel que podem observar actualment, es tractaria d'una petita explotació. | 08302-45 | Serra de Can Bernades | 41.5593100,1.6393600 | 386540 | 4601743 | 08302 | Vilanova del Camí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08302/43629-foto-08302-45-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08302/43629-foto-08302-45-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Miquel Gea Bullich | No sabem a què anava destinada la pedra extreta. A la Gran Geografia Comarcal de Catalunya dirigida per Francesc Carreras Candi s'esmenta una pedrera a Vilanova del Camí però dedicada a l'extracció de marbre, per la qual cosa no pot ser la que ens ocupa. Sembla que també s'extreia pedra calcària per fabricar ciment, utilitat que sí seria compatible amb aquesta explotació, si bé no tenim dades suficients per assegurar-ho. | 49 | 1.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-05-22 07:42 | ||||||||||||
| 95591 | Antiga plana del Rampeu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antiga-plana-del-rampeu | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. </span></span></span></span></span></p> | XVIII - XX | El jaciment va ser excavat i les seves restes foren eliminades. | <p>Aquest jaciment està situat entre l'antiga vila de Sant Cugat i els eixamples del segle XIX del mateix nucli.</p> <p>Entre desembre de 2003 i l'abril de 2004 es van dur a terme diferents controls i excavacions arqueològiques al solar entre els carrers del Carme i Sant Ramon per estar situats en una zona d'expectativa arqueològica, a la Plana del Rampeu. En aquest emplaçament s'enderrocava un edifici i es preveia construir-ne un de nou. Amb les obres es va realitzar un rebaix del terreny de dos metres de profunditat. Es va documentar dos cups de vi del segle XIX i una premsa de vi, segurament del segle XIX que van estar segurament en funcionament fins a l'arribada de la fil·loxera a sant Cugat del Vallès. Un cop documentat, es va destruir.</p> | 08205-593 | Carrer del Carme número 21 i carrer Sant Ramon número 20. | <p>El nucli antic de Sant Cugat del Vallès té el seu origen l'època medieval i amb una trama urbana formada per carrers irregulars com els carrers Major, Hospital, dels Marges, Santiago Rusiñol, de Mir, de les Escaletes, de Sallés i Endavallada, entre altres. Els carrers propers formen part de les urbanitzacions del segle XIX a les zones de la plana de l'Hospital i de la Plana del Rampeu. En aquest segle també es va produir un canvi urbanístic amb l'expansió vitivinícola del terme municipal de Sant Cugat. Les bondats econòmiques van fer aflorar nous carrers i noves cases, tant en la nova trama urbana, com en l'antiga.</p> <p><span><span><strong>Intervencions</strong></span></span></p> <ul> <li><span><span><span>De l'1 al 31 de desembre de 2003. Director: Jordi Aguelo Mas. Intervenció preventiva, control i excavació.</span></span></span></li> <li><span><span><span>Del 8 al 30 de març de 2004. Director: Jordi Aguelo Mas. Intervenció preventiva, control i excavació.</span></span></span></li> <li><span><span><span>De l'1 al 30 d'abril de 2004. Director: Jordi Aguelo Mas. Intervenció preventiva, control i excavació.</span></span></span></li> </ul> | 41.4716900,2.0838300 | 423500 | 4591526 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95591-059301.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | BPU | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 98 | 1754 | 1.4 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-05-22 07:32 | ||||||
| 94305 | Antiga porta d'accés a l'església | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antiga-porta-dacces-a-lesglesia | <p>ESPADALER PARCERISSAS, R (1996). El castell de Montesquiu a la darreria de l'edat Mitjana. Col·lecció d'història local q. Club d'història local. Ajuntament de Sant Quirze de Besora.</p> <p>ESPADALER PARCERISSAS, RAMON (1992). Històries per la història al castell de Montesquiu i el terme de Besora el S. XIV i XVII. Diputació de Barcelona</p> <p>PLADEVALL FONT, ANTONI (1973). Les parròquies de Sant Quirze i Santa Maria de Besora<em>. Programa de Festa Major de Sant Quirze de Besora 1973.</em> Ajuntament de Sant Quirze de Besora</p> <p>PLADEVALL FONT, ANTONI (1995). Els mil cent anys de Sant Quirze de Besora. Què es commemora en realitat?-<em>Programa de la festa Major de Sant Quirze de Besora 1995. </em>Ajuntament de Sant Quirze de Besora.</p> <p>SERRALLONGA URQUIDI, JOAN (1998). Sant Quirze de Besora. De 1714 a l'avtualitat. Ajuntament de Sant Quirze de Besora</p> <p>DDAA ( 1996). Retalls d'història del segle XX. Col·lecció d'història local 2. Club d'història local. Ajunatment de Sant Quirze de Besora</p> | XVII | Malgrat que la porta estigui fora d'ús s'ha deixat marcada per la part externa a la paret lateral de l'església al costat de la sagristia. | <p>Antiga porta d'accés a l'església de Sant Quirze de Besora. es conserva a una paret lateral de l'església actual que mira a tramuntana i que correspon amb un dels vestigis més evidents de l'església que hi hauria hagut en aquest lloc abans de l'actual. Consta d'una obertura formada per un arc de mig punt d'àmplies dovelles de pedra picada amb unes mides d'uns 90 cm d'ample, i amb els muntants de la mateixa factura. Es troba alçada degut a que el paviment del carrer va ser rebaixat. A la clau de la dovella central hi ha la data de 1673 incisa a sota d'un crismó o roseta. Malgrat sigui un element del segle XVII manté encara els trets i les característiques medievals. </p> | 08237-13 | Al C/ Església | <p>Es tracta d'una església documentada des de l'època medieval (segle XI o XII) i que donà origen a una sagrera i posteriorment a un primer nucli de la vila de Sant Quirze agrupada al seu voltant i de la que en tenim algunes referències històriques en alguns documents i especialment al que fa referència a Ermessenda de Carcassona quan es trasllada en unes cases o castell de Gombau de Besora properes a l'església (1057) on dictà testament i va fer unes generoses donacions a part de voler anar a Roma i Sant Jaume de Compostela. Amb tot sembla ser que aquesta església va funcionar sempre com a església parroquial la qual es va anar eixamplant cap a ponent afegint-hi cossos. Segons podem interpretar possiblement hauria estat una església d'una la nau amb capçalera orientada a llevant i coronada amb una volta de canó. Segons Joan Serrallona (Serralloga, J. 1998) A mitjans del segle XVIII i en concret el 1771 l'església de Sant Quirze fou novament bastida en una part prou considerable en un moments que encara es podien destinar recursos a aquestes obres dins de l'estil anomenat barroc neoclassicista 'la nova edificació força inexpressiva artísticament, va construir-se amb una gran nau , amb corredors i capelles laterals i un campanar de torre quadrada'. Segons consta aquesta església comptava amb un gran retaule barroc que va ser destruït. Durant la carlinada. Abans però i en motiu de la darrera guerra carlina l'església va ser durament saquejada per les tropes liberals. Finalment va ser restaurada a la dècada dels ciquanta i de 1979 quan es produí la restauració de l'interior i de l'exterior.</p> | 42.1005700,2.2230900 | 435759 | 4661235 | 1674 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94305-img20221108125909.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94305-img20221115105013.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94305-img20221115105019.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94305-20230608103352_0.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Ornamental | Inexistent | 2023-09-28 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Correspon amb un dels pocs vestigis de l'església antiga abans que fos reformada en estil barroc tardà i neoclàssic. La porta juntament amb el vestigis d'una capella coberta amb volta de canó i d'una finestra de doble esqueixada, avui paredada a la zona de la capçalera nord correspondria amb els pocs vestigis de l'església medieval, conservada en aquesta part i que caldrà documentar mitjançant un repicat dels paraments i una intervenció arqueològica al subsòl per confirmar la seva existència. | 98|94 | 46 | 1.2 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-05-22 07:37 | ||||
| 50216 | Antiga rectoria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antiga-rectoria | <p><span><span><span><span>AUTORS DIVERSOS (2004). <em>Atles d’arqueologia urbana de Granollers.</em> Atles d'arqueologia urbana de Catalunya, volum 1.<strong><em> </em></strong> Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Cat. 8b.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>AUTORS DIVERSOS (2022). <em>In illo tempore. Granollers en època romana</em>. Museu de Granollers, Granollers. </span></span></span></span></p> <p>ESTRADA I GARRIGA, Josep (1993). <em>Granollers a l'antiguitat</em>, Granollers, Tarafa, Editora de Publicacions, S.L.</p> <p>VILA BONAMUSA, Lluís (2001). <em>Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers</em>. Patrimoni arqueològic. Granollers. Document administratiu.</p> | I - XV | Jaciment tapat. | <p><span><span><span>Jaciment que es coneix de manera no gaire precisa a partir dels treballs arqueològics que hi va realitzar Josep Estrada a la dècada de 1950. Presenta materials i estructures de diferents èpoques, sobretot romana i medieval. <span>Les primeres formen part de la vil·la romana de Granollers i corresponen a la seva pars urbana. Es troben prop d’on s’hi ha localitzat el peristil de la vil·la, tot i que els elements apareguts en aquesta excavació es troben barrejats i és difícil distingir-ne les fases. D’època medieval es va identificar un tram de muralla. L</span>es restes aparegueren a una profunditat de dos metres. S’hi van documentar les següents estructures: </span></span></span></p> <p><span><span><span>Restes de murs d’època romana recoberts d’estuc blanc i habitacions pavimentades, presumiblement, amb un <em>opus signinum</em> (descrit per Estrada com un <em>opus testaceum</em>). Una bona part d’aquest paviment va ser extret i dipositat al Museu de Granollers. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Una zona d’emmagatzematge, amb mitja dotzena de sitges.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Unes instal·lacions hidràuliques que consistien en un conducte d’aigua amb teula plana i una amplada de 0,50 m, que va ser tallat per la muralla medieval. Aquest conducte creuava transversalment el solar de l’antiga rectoria. Dins del seu farciment, s’hi van trobar restes de dolis i abundants fragments de teula. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Una sepultura d’inhumació amb coberta d’un fust de columna reaprofitat. Segons la descripció d’Estrada, l’individu estava dins d’una mena de nínxol.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Restes de la muralla baix medieval localitzades a la planta baixa de l’edifici de la rectoria. Part d’aquest tram de les muralles era visible des de l’exterior, en un lateral de l’escala d’accés al porxo superior. En aquest tram de la muralla, que és un dels que presenta una alçada conservada més considerable, es van localitzar dues espitlleres corresponents a la línia inferior de tir. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Entre els materials recuperats hi havia abundant ceràmica romana. Destaca una base de columna romana d’estil toscà de pedra calcària. Presenta moltes similituds amb un altre fragment aparegut al pati de la viuda Trullàs i amb la base trobada l’any 1987 al carrer de Santa Apol·lònia (Atles d’arqueologia urbana de Granollers, annexos).</span></span></span></p> | 08096-369 | Rectoria de l'església parroquial de Sant Esteve de Granollers. Plaça de l'Església, s/n. | <p><span><span><span><span>El nucli de Granollers es troba en una cruïlla de dos camins d’època romana: el de Barcelona a Vic i el de Mataró a Caldes. A dalt d’un petit turó amb vistes al riu Congost s’hi va formar un petit nucli que al segle I dC es va convertir en una luxosa vil·la romana. Constava d’una zona residencial per als propietaris (pars urbana), una zona on vivien els servents (<em>pars rustica</em>) i una zona d’emmagatzematge i de producció de vi i oli (<em>pars fructuaria</em>). La pars urbana tenia un ampli peristil i incloïa uns banys termals ricament decorats. La <em>pars rustica</em> s’estructurava al voltant d’un pati porticat. En la part fructuària hi havia espais amb sitges o forns per elaborar àmfores o dolia. La vil·la estava molt orientada a la producció vitivinícola. El seu propietari devia ser d’una família d’alt estatus, probablement d’origen itàlic. S’ha relacionat amb la família Licínia (Luci Licini). La vil·la altimperial de Granollers va tenir una vida relativament curta, ja que a la primera meitat del segle III algunes parts foren destruïdes o reutilitzades. El lloc, però, va continuar habitat fins als segles VI i VII, i en època medieval fou el nucli on va sorgir la vila de Granollers, a redós de l’església i del mercat.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>A l’entorn de la vil·la romana hi havia diverses zones d’enterrament o necròpolis. La més ben coneguda és l’anomenada Necròpolis Oest (a la zona de can Trullàs). Entorn del camí que anava cap a Vic (actual carrer de Catalunya) hi havia la Necròpolis nord, possiblement d’època ja tard-romana. </span></span></span></span></p> | 41.6079138,2.2857966 | 440490 | 4606491 | 08096 | Granollers | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50216-foto-08096-369-1.jpg | Legal | Romà|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Residencial | BPU | 2024-06-17 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | Desconeguda | L’any 1958 o 1959, aprofitant l’enderroc de l’antiga rectoria del segle XV, que va afectar tot l’edifici a excepció d’un mur de la façana reformada al segle XVIII, l’arqueòleg Josep Estrada va fer un control de les terres que l’empresa constructora extreia del solar. En un informe de la Comissaria d’Excavacions Arqueològiques Estrada indica que no va poder excavar les estructures i que la seva intervenció es va limitar a controlar el contingut de les terres que s’extreien. | 83|85 | 1754 | 1.4 | 1762 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-05-22 07:22 | ||||
| 92764 | Antiga rectoria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antiga-rectoria-4 | <p><span><span><span><span><span><span><span><span>- Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Sant Feliu de Codines (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | XVII-XX | <p>Casa entre mitgeres amb una planta baixa i un pis, i coberta a dues aigües amb carener perpendicular a la façana principal.</p> <p>En aquesta façana es troba la porta principal amb arc de mig punt adovellat de pedra decorat amb l'escut i les lletres M i R. Al costat esquerra un altre portal adovellat de mig punt dona accés a un túnel que connecta amb el carrer posterior. Segons una placa instal·lada a la paret, aquest segon porta adovellat procedeix de Can Ferrer de Tall. Aquesta mateixa façana presenta dues finestres emmarcades en planta primera. A la llinda de la dreta hi ha gravada la data '1634' i un escut amb l'anagrama de Crist, una creu i un cor. En aquest punt, veiem com s'adossa en sentit perpendicular l'edifici de formigó de la nova rectoria.</p> <p>A la façana posterior, la composició és a base de murs de pedra arrebossats i en planta primera tres grans finestrals en forma d'arc de mig punt amb tancament de fusta i baranes de ferro que formen una mena de galeria. Aquest tancament és modern i embolcalla l'edifici original de l'antiga rectoria.</p> <p>Aquesta façana té un portal adovellat de pedra de recuperació, del qual es desconeix la procedència, decorat amb una orla de llorer i la inscripció Jesús i la data '1567' al centre.</p> | 08210-21 | Pl. de la Rectoria, 2 / Pl. Josep Umbert Rosàs, 5 | <p>Va ser construïda al segle XVII pel rector Joan Matarrodona. A l'entrada s'hi conserva l'escut armes dels Matarrodona, on hi ha representat un pi entre les lletres M i R. Posteriorment, fou adquirida pel senyor Salamaña, que vui dia li dóna nom a la casa.</p> <p>El 1928 va ser remodelada, incorporant la portalada que procedeix de la casa Can Ferrer de Tall, tal com consta en una inscripció realitzada en ferro corten situada en la façana.</p> | 41.6881500,2.1617600 | 430241 | 4615492 | 08210 | Sant Feliu de Codines | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08210/92764-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08210/92764-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08210/92764-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08210/92764-4.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2023-11-17 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 1762 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-05-22 07:32 | |||||||
| 67500 | Antiga rectoria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antiga-rectoria-1 | GAVÍN, J.M. (1990). 'Rectoria de Santa Eugènia del Congost' a Vallès Oriental. Inventari d'Esglésies. Arxiu Gavín. Vol. 23. GARCIA-PEY, E. (1998). Tagamanent. Noms de cases i de lloc. Ajuntament de Tagamanent. p. 58. | XVIII | Casa i capella unides i situades aprofitant el pendent natural del terreny. La casa consta de 3 pisos (sala-celler al sotan, menjador, cuina, sala a la planta; habitacions, serveis, galeria; al primer pis). Coberta per una teulada que aiguavessa a la façana. Té una porta quadrada i adovellada, dues finestres rectangulars i el porxo al pis, que es troba orientat cap el riu Congost. La capella té teulada de doble vessant amb molt poc pendent i cobert amb tèula aràbiga. El campanar és amb forma d'espadanya, d'un sol ull, a sobre hi ha un petit rosetó amb la data de 1916 i la porta és quadrada i amb una llinda. A la façana posterior s'observa la part original i més antiga amb dues finestres petites i una de més grossa amb una llinda de pedra. El sistema constructiu és de mamposteria, maó, amb pedres més grosses a les cantonades. L'accés al pis de baix es pot realitzar tant des de l'interior, amb unes escales que baixen al costat de la cuina, o des de l'exterior, a pla del riu Congost. Aquest pis està cobert amb volta i s'hi conserva la resta d'una premsa, les juntes on anava encaixada a la paret i el seu espai d'ubicació. | 08276-20 | A la Vall del Congost. | Aquesta casa anomenada can Prat, la Rectoria Vella o senzillament la Casa Vella es troba emplaçada prop de l'eix tradicional de comunicacions a la Vall del Congost. Es desconeix el moment de construcció de la casa que es podria recular al segle XVIII; tot i que un dels pocs documents que en fan referència és del 27 d'ocutbre de 1815, es tracta d'una venda a carta de gràcia firmada per Miquel Argemir de Tagamanent a favor de Francisco Torrent argenter de Vic. En aquesta carta s'esmenta: (...) 'sota la casa del mas mateix meu mas Prat o Rectoria Vella que agronta per totas parts ab honords del dit meu mas Prat...dita pessa de terra ab tot lo meu mas Prat en alou directe i domini de la Rectoria de la parroquial Iglesia de dita Santa Maria de Tagamanent' (Museu-Arxiu de Santa Maria de Mataró) i un altre text del 1857 d'un arrendament conservat a l'arxiu del mas Vilardebò. Les evidències arquitectòniques ens aporten una data molt més propera. Sobre la porta de la capella hi ha un romboide motllurat de pedra local amb la data de 1916, en aquest moment s'arreglaria aquesta capella i es farien reformes generals a tota la casa. En aquesta antiga rectoria, s'hi havia dit missa fins el 1980. Havia estat recentment casal de joves i actualment està habitada pel rector de Santa Eugènia del Congost. | 41.7368600,2.2677900 | 439111 | 4620820 | 08276 | Tagamanent | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08276/67500-foto-08276-20-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08276/67500-foto-08276-20-2.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Anna M. Gómez | La seva situació a les proximitats del Congost i al camí tradicional de Barcelona a Puigcerdà, permeten una certa explotació agrícola, de caire vinícola o oleari als seus habitants. També s'han documentat restes de petites feixes i talussos d'aterrassament on s'hi hauria portat a terme aquesta activitat. Actualment davant de la casa a tocar del camí, hi ha una petita capelleta feta amb fusta i encarregada pel senyor Goula, propietari del Torn, als anys 70, amb un petit Sant Crist a dins que és pitat per molts dels conductors de l'autovia a mode de recordatori i per tenir un bon viatge. Aquesta tradició d'advocació a un element religiós, sobretot a sants, per tenir un bon viatge, tindria un orígen força reculat, i la perduració fins als nostres dies, és un fet demostrat. | 119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-05-22 07:42 | ||||||||
| 89468 | Antiga rectoria de Castelladral | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antiga-rectoria-de-castelladral | <p><span><span><span>ALGUÉ, J.; ARCEDA, M.; LLOBET, E.; SELLARÉS, R.; VILÀ, A. (2015). <em>Silencis. República, Guerra Civil i repressió franquista a Navàs (1931-1945)</em>. Ajuntament de Navàs, Navàs. </span></span></span></p> <p><span><span><span>BADIA, J.M. (1988). “Navàs”. <em>Història del Bages</em>, Volum II. Edicions Parcir. Manresa, 1988, p. 155-182. </span></span></span></p> <p><span><span><span>BADIA, J.M. (1991). “L’església parroquial de Sant Miquel de Castelladral”. <em>Morralet</em> , 1. Navàs, 14. </span></span></span></p> <p><span><span><span>BENET, A. (1984). “Sant Miquel de Castelladral”. Catalunya Romànica. El Bages. Volum XI. Fundació Enciclopèdia Catalana. Barcelona, p. 340. </span></span></span></p> <p><span><span><span>JUNYENT, F.; MAZCUÑÁN, A. (1984). “Sant Miquel de Castelladral”. <em>Catalunya Romànica</em>. El Bages. Volum XI. Fundació Enciclopèdia Catalana. Barcelona, p. 341. </span></span></span></p> <p><span><span><span>MORERA, J. (2001). <em>Control de rebaixaments i documentació arqueològica d’obres de construcció d’un mur de contenció</em>. Arxiu Servei d’Arqueologia i Paleontologia. Núm. Reg. 3414. </span></span></span></p> <p><span><span><span>OBRADORS, J. (1991). “Memorial contracte d’obres de l’església de Castelladral”. <em>El Morralet</em>, 1. Navàs, 19 </span></span></span></p> <p><span><span><span>PIÑERO, J. (1994). Inventari del Patrimoni Arquitectònic i Històric de Navàs. Ajuntament de Navàs. Fitxa R. 3. </span></span></span></p> <p><span><span><span>TORRAS, M. (2003). <em>Els pergamins del mas Salipota de Súria</em>. Ajuntament de Súria – Centre d’Estudis del Bages, p. 75-82. </span></span></span></p> | XVII-XIX | Element parcialment conservat, però ha estat objecte de restauració i es conserva en bon estat. | <p><span><span><span>Restes de l’antiga rectoria de Castelladral, enderrocada el 1948 però de la que se’n conserven algunes parts de la planta baixa. L’edifici tenia una planta amb tres naus, de les quals la de ponent és l’única que es conserva. Ocupa uns 50 m2 i és coberta interiorment amb una gran volta de pedra, orientada de nord a sud. A la part del fons la construcció aprofita bona part de la roca de la cinglera que hi ha en aquest sector. En un racó es conserva un pou-cisterna de 2,70 m de fondària i, a l’altre costat, l’arrencada d’una escala interior que comunicava amb la planta superior. Sembla que aquest espai havia estat el celler, i ja estava en desús al segle XIX o XX. El seu darrer ús hauria estat com a corral. Al costat d’aquesta cambra n’hi havia una altra amb volta en sentit contrari, que actualment ja no existeix. Més a llevant hi havia una tercera cambra coberta amb volta orientada com la primera, de nord a sud. L’interior estava dividit en diferents espais, en els quals hi havia hagut dues piques d’oli fetes amb grans blocs de pedra buidats. A l’extrem d’aquesta cambra hi havia el portal principal.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Una mica separada es conserva la pallissa, que ha estat recentment reconstruïda en la seva part superior per habilitar-hi un centre d’interpretació denominat “Pallissa de Castelladral” i que està centrat temàticament en el cicle lunar. En una de les dues plantes hi ha el muntatge expositiu, que compta amb una projecció.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Uns 100 metres a l’oest, després del pàrking, es conserva la bassa de l’hort de la Rectoria, una obra de dimensions considerables feta amb murs de carreus ben tallats.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La rectoria nova és una edificació de l’any 1950, adossada a l’església i que no té un especial interès.</span></span></span></p> | 08141-301 | Nucli de Castelladral, al sector central del terme municipal. Antic terme del castell de Castelladral, parròquia de Sant Miquel de Castelladral. | <p><span><span><span>L’església de Sant Miquel de Castelladral, situada a redós de l’antic castell de Castelladral, està documentada per primera vegada l’any 1312, però ja existia com a mínim del segle XI, tal com testimonien les restes romàniques, i des de molt aviat degué tenir la condició de parròquia. És probable que la rectoria de Castelladral ja existís al segle XV, pel fet que es dóna notícia del rector Pere Soler en un document de 1438, el qual actuava com a testimoni en dos pergamins del mas Salipota de Súria (TORRAS, 2003: 80-82). </span></span></span></p> <p><span><span><span>En el contracte d’obres de l’església de Sant Miquel de 1626 no s’estipula la construcció de la rectoria. Per tant, sembla que la construcció actual seria posterior, i s’ha apuntat com a data probable de la seva construcció la segona meitat del segle XVII o tal vegada una mica després.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’any 1913 la rectoria era un edifici aïllat, tal com es pot veure en una imatge de l’autor Cèsar August Torras i Ferreri. Segons el record d’Isidre Soler, l’antiga rectoria hauria estat la casa més gran i més ben construïda del nucli de Castelladral. Era una edificació amb coberta a doble vessant, amb planta baixa i dos pisos. La superfície en planta era aproximadament d’uns 200m2. En el primer pis hi havia les dependències del rector de l’església: el dormitori, la cuina, el bany, la pastera i una gran sala. Aquesta sala va servir dos anys, just després de la Guerra Civil de 1936, com a lloc de culte, ja que l’església de Sant Miquel es cremà durant la contesa. Aquest primer pis tenia escala que permetia accedir a la segona planta on hi havia una gran sala que ocupava tot l’espai. Tenia vorera exterior, un portal i eixida. Estava comunicada amb l’església a través de la capella que queda més al sud-oest. És a dir, la primera de la dreta segons s’entra a l’església. </span></span></span></p> <p><span><span><span>A l’Arxiu Diocesà de Solsona es conserva una llibreta de l’any 1900 on consten les obres de reparació fetes a la casa rectoral de Castelladral en època del rector Domingo Pujol. En aquest document el rector fa referència reiterada a una bassa, esmentada com a viver gran, subratllant que era propietat de la rectoria. El rector ressenyava en una nota la seva preocupació per deixar clara aquesta qüestió, ja que algunes cases tenien dret a utilitzar-la i, per això, alguns consideraven que era propietat del Comú. </span></span></span></p> <p><span><span><span>L’antiga rectoria es trobava en males condicions i s’enderrocà l’any 1948 per construir la nova rectoria, adossada a l’església, el 1950. El juny de 2001, amb motiu de la urbanització de la plaça davant de la zona sud-oest de l’església es va construir el gran mur de contenció actual, que va afectar les estructures encara conservades de l’antiga rectoria. Aleshores es va portar a terme una intervenció arqueològica, dirigida per Jordi Morera, en la qual es van poder documentar tres estructures que correspondrien al celler i altres dependències de treball. Posteriorment, la pallissa de la Rectoria, que es trobava en ruïnes, fou reconstruïda i s’hi habilità el centre d’interpretació sobre el cicle lunar.</span></span></span></p> | 41.8987900,1.7803800 | 398833 | 4639258 | 08141 | Navàs | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89468-rectoria-castelladral-6.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89468-rectoria-castelladral-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89468-rectoria-castelladral-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89468-rectoria-castelladral-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89468-rectoria-castelladral-ci-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89468-rectoria-castelladral-ci-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89468-rectoria-castelladral-10.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89468-rectoria-castelladral-bassa-2.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Sense ús | BPU | 2021-10-20 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98|119|94 | 46 | 1.2 | 1762 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-05-22 07:27 | ||||||
| 58631 | Antiga rectoria de Conill | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antiga-rectoria-de-conill | XV-XX | L'antiga rectoria de Conill està situada al carrer dels Ponts de Conill, fent cantonada entre aquest i les escales que baixen de la plaça del Castell. Només se'n conserva la part de la planta baixa i del pas cobert que creuava el carrer. L'edifici fou enderrocat a causa del seu mal estat; amb la runa de l'enderroc fou reomplert i s'hi construí una plaça al damunt. El pont fou arranjat com a pas per anar a un mirador. A les parets de l'antic edifici encara en queden restes de l'antic portal tapiat, d'arc escarser adovellat. El parament dels murs és de pedra lligada amb morter. | 08176-241 | C. dels Ponts. Conill | 41.7258300,1.4607400 | 371975 | 4620481 | 08176 | Pujalt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58631-foto-08176-241-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58631-foto-08176-241-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58631-foto-08176-241-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Dídac Pàmies i Marta Lloret | 94|98|85 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-05-22 07:32 | |||||||||||
| 62196 | Antiga rectoria de la Coma del Bosc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antiga-rectoria-de-la-coma-del-bosc | PLADEVALL, Antoni. (1955-1957). San Martín de Centelles, San Miguel Sesperxes y San Pedro de Bertí. a Ausa, n. XVIII. p. 357-372. PLADEVALL, Antoni. (1962). Romiatge a Sant Martí de Centelles i Sant Miquel Sesperxes i Bertí. Vic. PLADEVALL, Antoni. (1992). Orígens i formació del terme municipal de Sant Martí. Ajuntament de Sant Martí de Centelles. | XVII-XVIII | Coberta pràcticament en la seva totalitat per la vegetació. | Conjunt d'estructures on destaca un cos principal de forma rectangular, del que es conserven els angles de les parets amb una alçada conservada, en alguns punts d'aproximadament 1'50 m, i que permet entreveure una estructura de planta baixa i pis, de carreus de pedra local, ben escairats i de dimensions variables lligats amb argila i argamassa. No es conserva la coberta i la runa no permet entrar en algunes dependències de la casa. Una part de l'estructura aprofitaria el terreny natural per assentar part de l'edifici sobre la calcària. També s'observen altres dependències annexes que acabarien de conformar la rectoria juntament amb dos grans murs de contenció fets de pedra seca amb carreus de pedra local ben escairats i petites feixes de camps al voltant, que indicarien un agricultura incipient i de caire autosuficient. | 08224-30 | Antiga parròquia de Sant Martí de Centelles | Les notícies d'aquesta primitiva rectoria les trobem en la mateixa documentació parroquial on s'esmenta que la Coma del Bosch era la primera propietat que tenia la parròquia de Sant Martí de Centelles (i el Bisbat de Vic) a la zona. Concretament la documentació detalla que la única dotació territorial del rector de Sant Martí fou l'alou conegut com 'La coma del Bosch', on fins el 1857 va estar emplaçada la rectoria vella de la que encara en queden les runes i que aquest mateix alou fou cedit a l'església de Sant Martí pels nobles Gilabert de Centelles i la seva muller Saurina a principis del s. XIII. Així l'espai definit amb el topònim de la Coma del Bosch es documenta des de l'alta edat mitjana, però les referències a la rectoria i les evidències arquitectòniques d'aquesta són aproximadament del segle XVII, entrada l'època moderna. Les seves funcions minvaren al llarg del s. XIX i aquesta casa fou abandonada ocupant-se com a rectoria part de les dependències properes a l'església fins a perdre el seu ús a mitjans del s. XX al canviar la gestió de la parròquia passant aquesta al rector de Centelles. | 41.7647800,2.2037600 | 433815 | 4623967 | 08224 | Sant Martí de Centelles | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08224/62196-foto-08224-30-2.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | L'entorn d'aquesta rectoria encara es conserva. | 94 | 1754 | 1.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-05-22 07:37 | |||||||
| 100902 | Antiga resclosa del Molí de ca l'Esquerrà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antiga-resclosa-del-moli-de-ca-lesquerra | <p>Restes d'una antiga resclosa que donava servei al Molí de ca l'Esquerrà, que primer es va destinar a molí fariner i més tard paperer, així com regava les hortes de la banda de Llivanes, al marge esquerre de del riu Anoia entre Sant Jaume Sesoliveres, el Timbot de la Fortesa i la Serra, entre mitjans del segle XVIII (època de la primera documentació del molí) i la primera meitat del segle XX.</p> | 08161-350 | Entre Sant Jaume Sesoliveres i La Fortesa, sota del la carretera BV-2242 al pk. 9,5, sota el pont que creua l'Anoia. | <p>Aquesta zona era una de les més importants d'horts i de les primeres amb regadiu comunal. Els pagesos hi baixaven des de Sant Jaume, La Fortesa i can Canals. Durant la primera meitat del segle XX la resclosa va rebentar per motiu d'una riuada i no es va tornar a reconstruir perquè van excavar pous i es van instal·lar motors de petroli per facilitar el regadiu.</p> <p>S'ha pogut reconstruir la història de l'ús d'aquesta resclosa gràcies a la memòria de dues persones del municipi, una de 95 anys que havia viscut el sistema anterior de regadiu amb la resclosa, i una de 75 anys que ja va veure el sistema nou amb extracció amb pous i motors de petroli.</p> | 41.4656739,1.7497984 | 395599 | 4591207 | 08161 | Piera | Obert | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2025-12-18 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-05-22 07:32 | ||||||||||||||
| 58508 | Antiga sala de ball | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antiga-sala-de-ball | XVII | L'antiga sala de ball és un edifici cantoner amb una estructura amb forma de 'L'. Consta de planta baixa i pis i té la coberta a dos vessants amb el carenar perpendicular a la façana. S'hi accedeix per un portal d'arc de mig punt adovellat, damunt del qual hi ha una finestra d'arc pla de pedra carejada tapiada. L'arc de passatge de Cal Janer descansa en un extrem de la façana. A la façana lateral, encarada a migdia, hi ha diverses finestres amb llinda de fusta. El parament dels murs és de pedra lligada amb morter, sense revestir. | 08176-118 | L'Astor | 41.6898400,1.4270400 | 369099 | 4616536 | 08176 | Pujalt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58508-foto-08176-118-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58508-foto-08176-118-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58508-foto-08176-118-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Dídac Pàmies i Marta Lloret | Al costat del portal hi ha el cartell identificatiu: 'antiga sala de ball'. | 119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-05-22 07:32 | ||||||||||
| 89724 | Antiga tanca de l’estació del tren | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antiga-tanca-de-lestacio-del-tren | <p><span><span><span><span><span><span>BADIA MASGRAU, Josep M. (1988). “Navàs”, <em>Història del Bages</em>, vol II, Ed. Parcir, Manresa, p. 166.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>BADIA MASGRAU, Josep M. (2000). <em>Navàs: història en imatges, 1890-1979. </em>Angle Editorial; Centre d’Estudis del Bages, Fotografia Històrica, 9, Manresa, p. 31.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>FERRER, Llorenç; PIÑERO, Jordi; SERRA, Rosa (1997). <em>El Llobregat, nervi de Catalunya</em>. Angle Editorial, Centre d’Estudis del Bages. Àmbit de Recerques del Berguedà, Col·lecció Fotografia Històrica, núm. 2. Manresa, p. 17-18.</span></span></span></span></span></span></p> | XIX | <p><span><span><span>Trams que es conserven de l’antiga tanca que delimitava l’estació de ferrocarril de la línia de Manresa a Berga, coneguda popularment com el Carrilet. L’antiga estació ja no es conserva, però n’han quedat dos trams d’aquesta tanca vora la carretera i a l’indret que actualment ocupa l’anomenat parc de l’estació. Es tracta d’un testimoni modest però significatiu i representatiu de l’antic Carrilet, que va tenir un gran arrelament popular.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El primer tram es troba més al sud i el segon al nord, a l’altra banda del carrer Verge de Montserrat. La tanca és formada per una base contínua de mur de pedra amb una plataforma superior de maó. Al damunt s’hi aixequen una sèrie de pilastres quadrades de maó coronades per lloses de pedra en forma de piràmide i, entremig, una reixa de ferro forjat de brèndoles verticals acabades en punxa. </span></span></span></p> | 08141-421 | Carretera de Berga; Parc de l'Estació. Navàs | <p><span><span><span><span>El 1879 es constituïa la “Sociedad del Tranvía o Ferrocarril Económico de Manresa a Berga”, formada per promotors estretament vinculats al tèxtil del Llobregat. Aquesta línia ferroviària anava des de Manresa-Alta fins a l’estació d’Olvan-Berga, inaugurada el 1887. El 1904 s’ampliava el traçat fins a Guardiola, on s’enllaçava amb la cimentera Asland de Clot del Moro. Des de Manresa la línia connectava amb Barcelona, abastant així tota la vall del Llobregat. La línia de Manresa a Berga va tenir una gran activitat i un fort arrelament social. Se l’anomenava popularment el Carrilet, i entre els pobles de la vall del Llobregat era pràcticament l’únic mitjà de transport de viatgers, ja que fins els anys 1930 no van començar a funcionar regularment línies d’autocars. També tenia un paper preponderant en el transport industrial: fusta de l’alt Berguedà, ciment del Clot del Moro i la producció de Carburs Metàl·lics d’Olvan.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>El Carrilet va arribar a Navàs l’any 1885. Passava pel mig de la carretera de Berga i tenia l’estació on actualment hi ha l’estació d’autobusos. Hi havia dos edificis: un magatzem de mercaderies i l’estació pròpiament. L’estació ocupava una gran superfície que arribava fins al carrer de l’Església. A la postguerra els habitatges van guanyar terreny a l’estació. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Per falta de rendibilitat, el Carrilet va començar a desmantellar-se parcialment a partir del 1972. El darrer tren que va passar per Navàs fou el 1973. Actualment de l’estació només en queda un tram de l’antiga tanca que protegia el pas del tren. L’any 2009 es va inaugurar en aquesta zona, transformada urbanísticament, l’anomenat parc de l’estació, on s’hi va col·locar una locomotora de l’antic Carrilet.</span></span></span></span></p> | 41.9020500,1.8785500 | 406981 | 4639509 | 08141 | Navàs | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89724-tanca-estacio-6.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89724-tanca-estacio-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89724-tanca-estacio-1.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Ornamental | BCIL | 2021-10-20 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98 | 47 | 1.3 | 1761 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-05-22 07:27 | |||||||
| 38647 | Antiga teuleria de Graugés | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antiga-teuleria-de-grauges | <p><span><span><span>CORTÉS ELÍA, MARÍA DEL AGUA (2007) <span>“La fabricació de teules i maons a Avià”.</span><span> <em>Ressò de Ressò</em> núm. 57, primavera 2007. Ajuntament d’Avià.</span></span></span></span></p> <p>DAURA, A., GALOBART, J., PIÑERO, J. (1995). L'arqueologia al Bages. Centre d'Estudis del Bages. Llibre de Matrícula Industrial d'Avià 1899-1934. (AMA).</p> | XX | Desaparegut. | <p>Amb motiu de l'ampliació parcel·laria de la zona de Graugés es va enderrocar l'estructura de l'antiga teuleria a finals de l'any 2003. Actualment no queden vestigis materials. La teuleria de Graugés estava formada per un conjunt de coberts i el forn que estaven ubicats al centre de Graugés, al peu de la carretera que va a Cal Rosal. El forn era de planta rectangular amb els murs exteriors construïts de blocs de pedra i reforçats amb quatre contraforts pel costat est. La cambra de combustió es trobava semi-soterrada i coberta amb volta de canó, aixecant-se a sobre d'aquesta la cambra de cocció que era visible fins que es va ensorrar el conjunt l'any 2003. El forn tenia dos accessos, un per la façana de migdia i l'altre oposat en forma d'arc de mig punt. L'interior estava dividit en dos cossos paral·lels a les portes, dividits per un mur central de pedra, folrat de maó i argila, i amb una porta d'arc situada entre els dos accessos. La cambra nord era de pedra, mentre que la sud tenia l'interior folrat de maons i argila. No es conservava la coberta del forn, a la que s'accedia a través d'una escala exterior. Pel costat de ponent hi havia una sèrie de coberts de maó que fins fa poc s'havien utilitzat com a corts de bestiar. A la façana de migdia hi havia dos desguassos subterranis que surtien del forn. Als entorns encara es conserven teules, maons i uns maons semicirculars que s'utilitzaven per construir columnes com les que hem vist a cases de la zona, en concret a la Casavella de Graugés i a Torrentbó.</p> | 08011-123 | Graugés 08610 AVIÀ | <p>Segons consta al Llibre de Matrícula Industrial d'Avià, la teuleria de Graugés estava en funcionament l'any 1924 amb José Rossinyol Bover; i a partir d'aquest any i fins al 1960 amb José Trasserra Pagerols. Era un forn de 20 m3 dedicat a coure teules i maons que es feien al mateix lloc i que es venien per a les construccions que es realitzaven a la zona.</p> | 42.0677800,1.8475800 | 404660 | 4657944 | 08011 | Avià | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38647-foto-08011-123-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2025-06-13 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | La primera fotografia és de l'any 1999, i la segona és actual. Es pot observar que en la segona ha quedat tapada amb terra la part inferior del forn on hi havia la cambra de combustió. Amb motiu de l'ampliació parcel·laria de la zona de Graugés es va enderrocar l'estructura de l'antiga teuleria a finals de l'any 2003. Actualment no queden vestigis materials. | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-05-22 07:17 | |||||
| 38692 | Antiga trinxera de Noet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antiga-trinxera-de-noet | <p>BRAGANZA I BORBÓN, Mª de las Nives (1934). Mis memorias, nuestra campaña en Cataluña y en el centro. Madrid. Espasa Calpe.</p> <p>GOL I ROCA, Antoni (1987). L'última conjuració (Berga, 1873). Document mecanoscrit dipositat a la Biblioteca de Berga.</p> | XIX | <p>La serra de Noet es troba situada entre els termes municipals d'Avià i Berga, passant el terme pel centre de la carena. Té forma allargassada de NO a SE, i s'estén des de l'església de Sant Bartomeu de la Valldàn (NO) fins a la casa Noet (SE). A la carena de la serra de Noet, en la vessant que es troba en el municipi d'Avià, a ponent, hi ha una antiga trinxera excavada en el terreny. Actualment té poca profunditat, entre 80 cm i 1 m, ja que s'ha anat deteriorant paulatinament. Segueix al llarg de la carena per quasi tot el costat més llarg del serrat (aproximadament uns 700 m de longitud) i de forma quasi contínua fent ziga-zagues, estructura que caracteritza a les trinxeres. Des d'ella s'obté una vista privilegiada de la vall d'Avià i del Llobregat, essent un lloc de vigilància molt bo i, a més, serveix com a mur natural que protegeix Berga, que es troba darrera del serrat.</p> | 08011-168 | Serra de Noet 08610 AVIÀ | <p>La serra de Noet va ser escenari de les Guerres Carlines, ja que es va utilitzar sovint com a front de guerra degut a la seva posició davant de Berga, que va ser capital i gran simpatitzant carlina. A les memòries de Mª de las Nieves Braganza cita Avià com a lloc molt transitat pels carlíns. Des de la carena de la Serra de Noet els Infants Alfonso de Borbón i Mª de las Nieves, van dirigir l'atac sobre Berga l'agost de 1873 (BRAGANZA, 1934). Possiblement la trinxera es comencés a construir en aquesta època. Desprès, durant la Guerra Civil Espanyola (1936-39) els republicans es van atrinxerar a la serra de Noet per tal de no deixar avançar el front nacional cap a Berga. Segons expliquen encara alguns supervivents d'Avià, va morir molta gent a aquestes trinxeres al pas dels Nacionals i, fins i tot recorden haver acabat d'enterrar a gent que havia quedat en elles. És per tant un dels pocs elements físics visibles dels fronts de guerra que es van instal·lar a la carena de la serra. Sovint es troben restes de ferralla i fins i tot alguna bomba. L'any 1998 un particular va trobar una bomba de la Guerra Civil que van fer explosionar membres de la Guàrdia Civil de Berga.</p> | 42.0868500,1.8423600 | 404257 | 4660067 | 08011 | Avià | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38692-foto-08011-168-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38692-foto-08011-168-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | Inexistent | 2025-06-12 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 98 | 49 | 1.5 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-05-22 07:17 | |||||||
| 42472 | Antigament Can Fontcuberta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antigament-can-fontcuberta | AJUNTAMENT DE CALDES DE MONTBUI (1992). Plà Especial de Protecció del Centre Històric. Catàleg del Patrimoni Arquitectònic de Caldes de Montbui. Ajuntament de Caldes de Montbui. GENERALITAT DE CATALUNYA. (2008). Inventari del Patrimoni Cultural i Immoble de Catalunya. Caldes de Montbui (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Direcció General del Patrimoni Cultural. Servei d'Arqueologia i Paleontologia. Barcelona, maig de 2008. | XX | Edifici de planta rectangular que consta de planta baixa, pis i golfes amb la coberta a dues aigües, construïda amb teula àrab. La planta baixa estava destinada a destil·leria i botiga, com encara es pot llegir per damunt de la persiana: 'LA VALLESANA'.La coberta té un voladís d'uns 30 cm aproximadament de la façana amb una cornisa motllurada. Actualment, està taponada per vegetació, les arrels de la qual, acceleren molt més ràpidament el procés de degradació de l'estructura. La façana es composa de tres eixos verticals, tot i que la distribució de les obertures de la planta baixa per a fer-hi un establiment fa que la uniformitat quedi trencada. En el centre de la façana, concretament a la segona planta s'observa un escut heràldic en relleu, amb dos ramells de raïm a cada costat i la inscripció 'MARCA DE FABRICA'. L'acabat de la façana és d'arrebossat senzill, sense esgrafiats ni pintura. No obstant això, destaquen els dos mosaics ceràmics d'antics anuncis de licors de fabricació local, situats a banda i banda i banda d'una de les finestres de l'antiga botiga, fetes en rajola ceràmica, de 15 cm x 15 cm cadascuna, amb una superfície total de 11 rajoles d'alçada per 4 d'amplada amb un fons groguenc i un fris que les emmarca de color blau. A la publicitat del costat esquerra es llegeix acompanyat de la imatge de l'ampolla 'FLORS DEL REMEY - EL LICOR CLASICO'. Al costat dret, seguint el mateix estil amb la imatge de l'ampolla i etiqueta que recorda l'Anís del Mono, destil·lat a Badalona, es llegeix 'ANIS NARANJA, LA BEBIDA IDEAL'. | 08033-31 | Carrer Major, núm. 55 | Antigament era coneguda com a Can Fontcuberta. Els propietaris tenien una destil·leria de licors casolans a la part del darrera de la botiga. En canviar de lloc, aquesta casa va quedar en desús. | 41.6338800,2.1634000 | 430319 | 4609466 | 08033 | Caldes de Montbui | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42472-foto-08033-31-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42472-foto-08033-31-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Laura Bosch Martínez | 98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-05-22 07:17 | |||||||||
| 98240 | Antigues Escoles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antigues-escoles-6 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>BENZEKRY ARIMON, Albert (2007). <em>L’Abans. Lliçà d’Amunt. Recull gràfic 1898-1975</em>. Editorial Efadós SL, p.110-119, 381-395.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>GARCIA-PEY, Enric (2010). <em>Recull Onomàstic de Lliçà d’Amunt. Els noms de casa, de lloc i de persona</em>. Ajuntament de Lliçà d’Amunt i Grup L’Abans, p .79</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>GRUP L’ABANS (2014). <em>Descobrim Lliçà d’Amunt. Espais naturals, espais urbans i patrimoni religiós</em>. Ajuntament de Lliçà d’Amunt, p.139.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>GRUP L’ABANS (2020). “Escoles Nacionals a Lliçà d’Amunt” a GRUP L’ABANS. <em>Retalls. Pinzellades de Lliçà d’Amunt. Volum I, any 2020</em>. Grup L’Abans i Ajuntament de Lliçà d’Amunt, p.101-120.</span></span></span></span></span></p> | XIX | La façana original ha estat alterada i, a més, hi ha un mur davant de l'edifici que oculta la meitat de la planta baixa.També hi ha esquerdes i pèrdues de l'arrebossat. | <p>L'edifici de les Antigues Escoles va acollir les escoles públiques de Lliçà d'Amunt, entre els cursos 1921-1922 i 1971-1972.</p> <p>Edifici de planta baixa i pis, amb façana simètrica. Una construcció perpendicular a la façana oculta bona part d'aquesta en planta baixa i no és possible descriure-la totalment. </p> <p>A la part dreta de la façana, al centre, s'intueix una finestra, envoltada per una faixa engaltada, i a la dreta hi ha una porta amb fusta clavetejada. En origen, aquesta porta era una gran obertura d'accés a l'edifici.</p> <p>Al primer pis hi ha quatre obertures, envoltades per una faixa engaltada, que donen a un balcó corregut a tota la façana. La reixa de la façana és d'estil modernista i al centre conté una peça per subjectar una bandera.</p> <p>La façana està arrebossada, si bé hi ha pèrdues que deixen entreveure el parament format per maó ceràmic i còdols de pedra. El coronament és motllurat. En algun moment, va perdre el remat de la façana, amb forma de pinyó esglaonat, on hi havia l'any de la construcció, 1921, un escut, i la inscripció 'Escuelas Nacionales'.</p> <p>La teulada és a dos vessants, realitzada amb teula àrab.</p> | 08107-100 | Carrer d'en Bosc números 2-18 | <p>Des de finals del segle XIX, les escoles públiques es van situar a l'edifici de l'Ajuntament, al carrer d'en Bosc.</p> <p>El 1920, l'Ajuntament de Lliçà d'Amunt va aprovar un pressupost de 7.500 pessetes per fer obres a l'edifici de les Escoles Nacionals. L'any 1921 es va reformar l'edifici i es feren dues aules, una per a nens i una altra per a nenes i a la planta pis es feren dos habitatges per als mestres. El 1922, finalitzaren les reformes.</p> <p>El curs 1970-1971, les escoles van ser traslladades al carrer Folch i Torres, que en aquell moment s'anomenava Cervantes. Aleshores, l'edifici va ser venut per l'Ajuntament a la família propietària de Can Tuixells, situat darrere de l'edifici.</p> | 41.6123942,2.2361174 | 436355 | 4607024 | Reforma: 1921 | 08107 | Lliçà d'Amunt | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08107/98240-10001.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08107/98240-10002.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08107/98240-10003.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08107/98240-10004.jpg | Inexistent | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | Inexistent | 2024-11-20 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 102|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-05-22 07:27 | |||||
| 51392 | Antigues Escoles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antigues-escoles | XX | <p>Edifici aïllat que es troba situat entre el carrer de les Escoles i el carrer Anselm Clavé, on hi ha un mur de contenció amb arcs que suporta el seu pati. És de planta rectangular, consta d'un sol nivell d'alçat i té la coberta a dues vessants amb el carener paral·lel a la façana. A cada extrem de la façana hi ha un portal d'accés d'arc pla arrebossat amb brancals de pedra, al costat dels quals hi ha dues finestres d'arc pla de pedra amb l'intradós motllurat. Entre les finestres centrals hi ha una filada de finestres de menors dimensions i de mateixes característiques. La façana posterior té una filera de deu finestres de mateixes dimensions d'arc pla de pedra amb l'intradós motllurat. El ràfec té una volada considerable i queda suportat per cabirons. L'edifici es troba construït en una zona amb lleuger desnivell, pel que la façana posterior té més alçada, amb un sòcol de pedra a la base. L'acabat exterior és arrebossat i pintat de color cru.</p> | 08115-29 | C. de les Escoles, 8 | <p>L'edifici de les Escoles va ser construït durant el primer terç del segle XX, segons una estètica pròxima al noucentisme. Va funcionar com a escola fins la construcció dels nous centres educatius al voltant dels anys 70 del mateix segle. Les dues sales de l'escola posen de manifest la separació entre nens i nenes habitual en aquest període.</p> | 41.5284000,2.2396400 | 436566 | 4597696 | 08115 | Martorelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08115/51392-foto-08115-29-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08115/51392-foto-08115-29-2.jpg | Inexistent | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 106|98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-05-22 07:27 | ||||||||||
| 54605 | Antigues Escoles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antigues-escoles-0 | <p>ANDRES, R.M. (1983) 'Antic Ajuntament de la Vila' Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Generalitat de Catalunya, Fitxes mecanografiades. Alcaide, M.; Gené, M. ; Guanyabens, N. (2009). Montornès a la vista. Elements per a la descoberta del patrimoni cultural i natural de Montornès del Vallès. Ajuntament de de Montornès del Vallès. IPAC (2005) Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Generalitat de Catalunya, Fitxes mecanografiades.</p> | XX | <p>Edifici neoclàssic d'estructura rectangular amb la part central coronada per un frontó triangular independent de la teulada a quatre vessants. Als angles del frontó hi ha craters plens de fruites. És un edifici que té els paraments arrebossats; amb la façana simètrica que presenta cinc eixos verticals de composició. Els eixos exteriors presenten, en planta baixa, una finestra amb arc rebaixat i pilar quadrat al centre. S'accedeix a la porta principal mitjançant quatre graons i la porta està guarnida amb dues falses pilastres que sostenen un guardapols amb cornisa.</p> | 08136-89 | Plaça de Joaquim Mir, 1. 08170 - Montornès del Vallès | <p>Era una escola de dues unitats, per a nois i noies, projectada per l'arquitecte Magí Rius l'any 1884. La fase de construcció va patir molts entrebancs i aturades i no es va inaugurar fins l'any 1930. Abans d'aquesta data els nois assistien a classe en una casa de la plaça de la Constitució, mentre que les noies anaven a la primera casa del carrer Nou. L'edifici va ser l'únic equipament escolar de Montornès fins a l'any 1964.</p> | 41.5398400,2.2679500 | 438938 | 4598946 | 1930 | 08136 | Montornès del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54605-foto-08136-89-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54605-foto-08136-89-3.jpg | Legal | Noucentisme | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | KuanUm - Juana María Huélamo Gabaldón. / Ajuntament de Montornès del Vallès | A l'IPAC de la Generalitat l'edifici apareix, per error, com ANTIC AJUNTAMENT. | 106 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-05-22 07:27 | |||||||
| 62733 | Antigues Escoles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antigues-escoles-1 | <p>AAVV (1991) Oficis i professions a Sant Pere (finals s. XIX i s. XX). Programa de Festa Major de Sant Pere de Riudebitlles. TORRENTS ALEGRE, J. (s.d.) Antigues escoles , document mecanografiat.</p> | XX | <p>Les antigues escoles limiten amb l'escola nova i al nord amb la terrassa del Centre Cultural i Recreatiu, amb la qual hi ha un desnivell i el pas d'un rec. Les escoles són una edificació en planta baixa, aixecada sobre un sòcol i amb una coberta de doble vessant de teula àrab, de la qual cal destacar el magnífic ràfec format per imbricació de diverses filades de caps de teula àrab, formant una volada de coberta molt potent. La disposició és en forma de L aixamfranada, paral·lela al carrer Nou i a la Carretera. Les dues entrades separades, una des de la Carretera i l'altra des del carrer Nou, són fruit de la disposició original, una aula per als nens amb els seus lavabos, una zona entremig ocupada per dependències del professorat, magatzem i despatxos i l'aula per a les nenes, també amb els seus lavabos. L'aula més propera a la Carretera rep llum del migdia i del nord pels grans finestrals. L'altra rep llum de llevant i de ponent però va ser modificada i se'n va reduir la mida. L'aula es va partir en dos: la part més petita té l'accés per la banda nord, al davant de la terrassa del Centre Cultural i Recreatiu. Des d'aquí també s'accedeix a una petita aula adossada a l'edifici, que disposa d'uns lavabos. La tanca de l'edifici és al llarg del carrer Nou i de la Carretera, quedant dues entrades a cada carrer, que coincideixen amb cadascuna de les aules. La tanca acaba on comença l'edifici de les escoles noves. Aquesta tanca consta d'un sòcol massís i la part superior és feta amb un reixat de maons, tota arrebossada. Un filat metàl·lic limita amb la terrassa del Centre Cultural i Recreatiu. El pati de jocs rodeja l'edifici. Al davant hi ha diferents jocs per als infants i diversos arbres (moreres, xiprers...). Al darrera es troba una pista polisportiva, amb el paviment de formigó i un estat de conservació bastant dolent. Tots aquest espais són compartits amb les escoles noves. (TORRENTS, s.d.)</p> | 08232-10 | Carrer Nou, 72 cantonada la Carretera | <p>Cap a l'any 1910, l'edifici de les escoles no existia i s'impartien les classes a l'Ajuntament. Paral·lelament hi havia també altres llocs destinats a l'educació a Sant Pere: el convent de monges Dominiques fins el 1936, i del 1910 al 1915 un altre mestre impartia classes en una sala de cal Caracot, a la plaça de les Eres, núm. 1. Després, al 1929 es van inaugurar tres aules a les antigues escoles, i paral·lelament, cap als anys 50, es va crear a la carretera l'Acadèmia Cots, on finalment va exercir la docència el Sr. Ramon Puigcorbé, veritable institució en el municipi (AAVV, 1991). ANTECEDENTS DE L'EDIFICI 1-DES-1922: Redacció del projecte per a la construcció d'una escola a Sant Pere de Riudebitlles a càrrec de l'arquitecte Antonio Pons, de Barcelona. Aquest arquitecte és responsable de moltes obres al Penedès. Cal destacar molts dels magatzems de vi al carrer del Comerç a Vilafranca o Can Raspall dels Horts a Sant Martí Sadevesa. 4-OCT-1923: Resposta del Govern Civil de la província de Barcelona a la sol·licitud de venda d'una finca municipal per aconseguir ingressos per a la construcció d'una escola nova. 2-JUL-1924: Surt a subhasta l'edifici de propietat municipal situat a la plaça de la Constitució número 6 (actualment plaça de les Eres) que servirà per finançar la construcció de la nova escola. 20-NOV-1926: Sol·licitud d'un préstec de 60.000 pessetes a la Caixa d'Estalvis i Pensions per a la Vellesa de Catalunya i Balears per a la construcció de l'escola. 1926: Venda de l'edifici municipal que havia servit com a escoles a la plaça de les Eres, ja que s'han construït les noves. 1933: Queixa de la cooperativa de paletes perquè encara no se'ls havia abonat l'import de les obres de la tanca de l'escola. TORRENTS (s.d.)</p> | 41.4512500,1.7021400 | 391595 | 4589665 | 1925-26 | 08232 | Sant Pere de Riudebitlles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62733-10.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62733-100.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62733-101.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Cultural | BPU | 2023-02-01 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J.M. Huélamo | Arquitecte, Antoni Pons. El mestre d'obres va ser Vicenç Feliu Homar, de cal Xarret. | 106|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-05-22 07:37 | |||||
| 48067 | Antigues Escoles de Canyamars | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antigues-escoles-de-canyamars | <p>ALSINA I BOIX, Neus; JUBANY I PINÓS, M. Àngels (1995). Una ullada al passat: història gràfica de Dosrius, Canyamars i el Far (1900-1975). [Dosrius]: Ajuntament de Dosrius, p. 171, 187. RAMIS NIETO, Josep (2017). 'Història de la implantació a Dosrius de la xarxa pública d'ensenyament (1851-1938)'. Duos Rios, núm. 3, p. 98-108.</p> | XX | <p>Edifici aïllat i reformat de planta rectangular, amb una coberta de teula àrab de quatre vessants i distribuït en una única planta. Presenta obertures rectangulars, amb els emmarcaments bastits amb el mateix revestiment que cobreix les parets. Té un petit volum rectangular adossat a la façana de tramuntana, cobert amb teulada d'un sol vessant. La construcció presenta els paraments arrebossats i pintats.</p> | 08075-157 | Camí de la Creueta, 1 - Veïnat de Pedró - Zona de Canyamars | <p>L'any 1885 es va crear la primer escola elemental mixta al nucli urbà de Canyamars. Poc després, l'any 1889, un nou edifici per a l'escola ja estava construït. Estaria ubicat al veïnat de l'Església i tindria una sola aula mixta per a nens i nenes. Pel que sembla, el local era propietat de la família Prats, propietària de la masia de can Galzeran que estava situada a escassa distància. Varen cedir el local durant anys com a seu de l'escola de Canyamars. Aquesta escola va continuar funcionant com a escola mixta com a mínim fins a la segona república. Finalment, la nova escola unificada de Dosrius, Canyamars i el Far es va inaugurar el curs 1980-1981.</p> | 41.6025000,2.4473900 | 453950 | 4605791 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48067-foto-08075-157-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48067-foto-08075-157-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48067-foto-08075-157-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Sense ús | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Altres denominacions relacionades amb l'edifici: Casal Josep Prats. | 119|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-05-22 07:22 | ||||||||
| 47921 | Antigues Escoles de Dosrius | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antigues-escoles-de-dosrius | <p>ALSINA I BOIX, Neus; JUBANY I PINÓS, M. Àngels (1988). 'Dosrius al primer terç de segle (1900-1933)'. El Comú, núm. 2, p. 16. ALSINA I BOIX, Neus; JUBANY I PINÓS, M. Àngels (1995). Una ullada al passat: història gràfica de Dosrius, Canyamars i el Far (1900-1975). [Dosrius]: Ajuntament de Dosrius, p. 8, 86, 170, 171, 172, 179, 180-181, 230. ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.E.07/012. RAMIS NIETO, Josep (2017). 'Història de la implantació a Dosrius de la xarxa pública d'ensenyament (1851-1938)'. Duos Rios, núm. 3, p. 98-108. RAMIS NIETO, Josep. 'El segle XIX a Dosrius. Entre la tradició i la modernitat'. A Dosrius. Una visita al passat. 3-14 d'abril de 2017. Bloc. Accés el 27 de setembre de 2017.</p> | XX | <p>Edifici aïllat de planta rectangular, amb teulada de fibrociment de dues vessants i el carener paral·lel a la façana principal. Està distribuït en planta baixa i golfes. La façana principal, orientada al carrer, presenta dos portals d'accés i dos finestrals amb baranes de ferro, tots ells d'arc rebaixat. Està rematada per una cornisa rectilínia amb motllura inferior. La façana posterior compta amb 4 finestrals de la mateixa tipologia, tot i que un d'ells està tapiat. Les façanes laterals compten amb el mateix tipus d'obertures, organitzades en dues finestres a la planta baixa i una a les golfes. La construcció presenta els paraments arrebossats i pintats, i el principal compta amb un sòcol d'aplacat de pedra només al número 8.</p> | 08075-11 | Carrer de Sant Llop, 8-10 - Dosrius | <p>La primera referència a l'edifici apareix en un plànol de Cels Gomis, reproduït l'any 1916 a la 'Geografia General de Catalunya'. Pel que sembla, l'edifici fou construït durant la primera dècada del segle XX com a fàbrica de capses de cartró i era propietat d'Àngel Fàbregues. Pels voltants de la dècada dels anys 20, l'edifici va passar a ser l'escola pública de Dosrius fins als anys 80. L'escola constava de dues aules grans, separades per sexes. Aquesta separació no es dugué a terme fins als anys 70. Al pati posterior de l'escola també s'hi havien celebrat festes majors i activitats culturals i esportives. Des dels anys 80 fins a finals de segle, l'edifici va estar destinat a diferents usos comercials.</p> | 41.5938400,2.4073600 | 450608 | 4604852 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47921-foto-08075-11-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47921-foto-08075-11-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47921-foto-08075-11-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Altres denominacions relacionades amb l'edifici: Escoles Velles. | 119|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-05-22 07:22 | ||||||||
| 44132 | Antigues Escoles de Samalús | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antigues-escoles-de-samalus | XX | Edifici de planta inicialment rectangular, d'on només sobresortia l'entrada, per tal de remarcar l'accés. Aquest accés es troba sobreelevat des de la cota d'accés de la carretera, salvant-se aquest desnivell mitjançant una escala d'obra. Aquest desnivell s'ha aprofitat per tal d'encabir-hi un garatge. La casa s'alça sobre un sòcol empedrat. La porta i les finestres estan remarcades per diversos arcs en relleu. La casa presenta una senefa realitzada amb rajoles de quadres de dos tons de blau, ubicada a la zona de l'imposta dels arcs, així com als ampits de les finestres. | 08042-17 | Carretera BP-5107, p.k. 37 | La parcel·la on s'alça l'edifici fou cedida per Xavier Flaquer per tal de construir-hi l'escola pel poble de Samalús, tal i com resa una placa commemorativa de marbre que estroba a la façana principal, penjada l'any 1965. Després d'una restauració recent que ha enderrocat alguns cossos afegits a la façana posterior les antigues escoles han esdevingut el Centre Cívic Xavier Flaquer. En aquesta restauració de l'any 2010 es va treure un panell enrajolat de Sant Francesc Xavier, avui a la façana de can Flaquer. Malgrat tot, l'obra de les Escoles de Samalús segueix essent absent de les biografies i estudis de l'arquitecte Raspall. | 41.6890600,2.3218800 | 443567 | 4615476 | 1919 | 08042 | Cànoves i Samalús | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44132-foto-08042-17-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44132-foto-08042-17-3.jpg | Legal | Noucentisme | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | Manuel Raspall i Mayol | Cal ressenyar que a l'Arxiu Nacional de Catalunya hi ha un parell de fotografies del dia de la inauguració, on es veuen les autoritats i una multitud de gent congregada a les portes de les Escoles, al setembre de l'any 1919 (Fons ANC1-42 / BRANGULÍ). En la fotografia s'observa com a la façana hi ha pintada la inscricpció 'ESCUELAS NACIONALES', avui desapareguda. | 106 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-05-22 07:17 | |||||||
| 38721 | Antigues canalitzacions de subministre a l'Estany de Graugés | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antigues-canalitzacions-de-subministre-a-lestany-de-grauges | <p>NOGUERA, J. (1988). La vida als estanys de Graugés (Avià). Llibres de l'Àmbit núm. 2. Àmbit de Recerques del Berguedà.</p> <p>NOGUERA, J. (2007). 'La Riereta i Graugés: bressol de l'agricultura al Berguedà'. a Avià: notes històriques d'un poble del Berguedà, P. 177-190. Centre d'Estudis d'Avià i Ajuntament d'Avià. VILARDAGA, J. (1919). Efemérides Berguedanas. Manresa.</p> | XIX | <p>Restes de les canalitzacions construïdes pels germans Rosal per transportar aigua des de les rieres Font Calda i d'Avià fins als llacs artificials de Graugés. Hi ha algunes restes entre el Molí del Castell i Graugés, i entre Lluert d'Avià i Graugés. Concretament destaquen algunes canalitzacions a cel obert formades per canal de secció quadrangular amb parets de maó i amb petits ponts de maó d'arc rebaixat que permetien travessar per sobre. es conserven a la zona del Molí del Castell, de Lluert d'Avià, i de Santamaria (era del Segar i Batre). També es conserva un saltant d'aigua i una bassa a la zona del Molí del Castell, sota la carretera; una resclosa de ciment a Lluert d'Avià; el bagant d'entrada al llac gran de Graugés, i el bagant de sortida de l'aigua de l'estany Gran a l'estany de Sant Ramon. Hi ha altres restes de canalitzacions subterrànies de les que no es coneix exactament la ubicació. Tot i que es tracta d'elements que es conserven parcialment, la implicació històrica que van tenir amb l'evolució agrícola a Avià, aconsellen la seva conservació.</p> | 08011-197 | A diferents zones del terme | <p>Els germans Antoni (1852-) i Agustí (1854-1909) Rosal i Sala, que van néixer a Mataró, eren fills i nebots dels germans Rosal i Cortina de Berga que van fundar la fàbrica del Riu (colònia Rosal). L'afany emprenedor va portar a Agustí Rosal a construir la Colònia Agrícola de Graugés, que destacà pel nivell tecnològic emprat. Es va fundar entre els anys 1887 i 1889 en unes terres i masos que havien comprat a Graugés. Els cultius eren rotatius i es va fer un sistema de regadiu dels camps construint els llacs artificials que actuaven com a dipòsits, als que pujaven aigua del Llobregat i de la riera d'Avià i de Font Caldes amb un sistema de analització sense precedents a la comarca. De 425 hectàrees que tenia la finca, tres quartes parts eren de regadiu. L'antiga farinera construïda pels germans Rosal utilitzava aigua de la Riera de Font, l'aigua que sortia de la farinera s'emmagatzemava en dues basses per després conduir-la a través d'un canal a cel obert fins al dipòsit del Serrat Roig des del qual s'alimentava el dipòsit de La Creu, i des d'aquest els de Graugés Vell i la Teulería. Hi havia una conducció a pressió des del Serrat Roig i una altra des del dipòsit de La Creu fins al Grupo Central (zona central de la colònia de Graugés) que produïa un salt que desenvolupava força hidràulica i que posava en marxa diferents màquines, entre elles una de batre, una de xafar palla i una altra de fer farratges. L'explotació va ser visitada el 1908 pel rei Alfons XIII. L'any 1898 se'ls va concedir la medalla d'or del IACSI en ser la primera colònia que feia servir electricitat per a usos agrícoles. Va ser la primera explotació a la comarca amb una màquina de batre elèctrica proporcionada amb força hidràulica. A la mort dels germans Rosal, la colònia entrà en una crisi i davallada que ha portat al tancament definitiu als nostres dies.</p> | 42.0640200,1.8411200 | 404120 | 4657534 | 08011 | Avià | Obert | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38721-foto-08011-197-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38721-foto-08011-197-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | Inexistent | 2025-06-13 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-05-22 07:17 | |||||||
| 82970 | Antigues carboneres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antigues-carboneres | <p>MARTIN E (2005). Una mirada sobre la història de Gisclareny MESTRE I CARBONELL, C,( 2012) 'L'antic ofici dels carboners'. Lo seneinenc, memòria, natura i llengua. P-82-88. SÀNCHEZ I VICENS, j (2008). 'Arqueologia del paisatge. Un cas pràctic' a El Picot Negre, revista informativa del Parc Natural del Cadí i Moixeró. Núm. 12. pp.</p> | <p>Restes d'una antiga carbonera situada sota una balma natural i situada poc després de creuar el torrent que procedeix de la cambra dels bocs i desemboca al torrent de la Muga. La carbonera té una amplada d'uns 1'5 metres i una llargada de 2 m. Conserva restes de la cambra de combustió amb les parets de la balma ennegrides.</p> | 08093-60 | Pujant a la vall de la Muga molt a prop del torrent de l'afrau i sota de a cambra dels bocs | <p>La tècnica dels carboners va ser molt emprada durant els segles de l'era moderna i principi de l'era contemporània. La finalitat i objectiu era la de produïr carbó vegetal mitjançant restes vegetals, principalment restes de fulles de faig en llocs humits i hombríbols, motiu del qual les trobem en obagues de fagedes i prop de cursos d'aigua. La tècnica consistia en fer una acumulació de restes vegetals i cobrir-ho mitjançant una pira de branques i troncs de manera que deixés un forat per facilitar la combustió. Les piles podrien ser de diverses tipologies; des de l'anomenada 'carbonera francesa o rodona', la més emprada a Catalunya i d'origen francès, la carbonera i amb uns 20 m de diàmetre, la carbonera de manxa o 'tortosina' més baixa i aixafada, i finalment la carbonera de formiguers o de 'clots'; la més senzilla i fàcil de construir. Si els dos primers eren per fer foc; aquest darrer era per desinfectar i abonar camps de conreu. La carbonera utilitzada a les zones de Gisclareny era aquesta darrera. El procés de combustió podia durar dies, de manera que la tasca del carboner era la de controlar que el foc no s'apagués, raó de la qual a vegades es construïa una barraca molt a prop de la carbonera per a poder pernoctar. Carla Mestre i Carbonell, (2012). Josep Sànchez en va documentar una sèrie d'elles amb les cabanes per a poder pernoctar molt a prop a la zona de Greixer (SÀNCHEZ, V (2008) reafirma que es troben a les zones baixes i sovint van associades a aquestes balmes o cabanes de carboners. A la zona de la Muga n'hem pogut documentar una d'aquestes a prop dels masos de la Muga amb una estructura similar a les cabanes de pastor. Segons E. Martín (MARTÍN, E (2008) aquest carbó servia per alimentar les fargues del Puig situades riu avall.</p> | 42.2769400,1.7736200 | 398875 | 4681253 | 08093 | Gisclareny | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/82970-foto-08093-60-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/82970-foto-08093-60-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/82970-foto-08093-60-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Altres | 2021-10-05 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Les zones humides i properes a torrents i fluxos d'aigua eren llocs molt propicis per a la producció de carbó vegetal molt utulitzat per a la combustió. La pràctica dels carboneres era molt emprada en les valls altes del Bastareny i també de Gréixer i coll d'escriu. Pujant a prop de Vimboca i també a les parts baixes se n'observen encara les restes, així com també a la Pelosa, Boixassa i també pujant pel coll de Pendís abans d'arribar als Empedrats. | 98|119|94 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-05-22 07:22 | |||||||||
| 99342 | Antigues caves i habitatge Lavernoya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antigues-caves-i-habitatge-lavernoya | <p><span><span><span>BORRELL, Santi (2016).<em> Història del cava. </em>Sant Sadurní d’Anoia. Ajuntament de Sant Sadurní d'Anoia. </span></span></span></p> <p><span><span><span>CENTRE D'ESTUDIS SADURNINENCS (2013). <em>Sant Sadurní d'Anoia: recull gràfic 1861-1975</em>. Col·lecció L’Abans. Editorial Efadós. El Papiol.</span></span></span></p> | XIX-XX | <p><span><span><span>Edifici industrial ubicat en la confluència de dos carrers, de planta baixa i pis. Les dues façanes són molt semblants amb una distribució de quatre portals d’arc rebaixat a la planta baixa, tot i que actualment només un dels quatre portals en cada façana és funcional i la resta estan tapiats o s’han obert finestres triforades.</span></span></span><span><span><span> Una senzilla faixa horitzontal divideix la planta baixa del primer pis en totes dues façanes.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A la façana del carrer Fullerachs, la primera planta té</span></span></span><span><span><span> tres finestrals i un balcó, mentre que la mateixa planta del carrer Sant Pere hi ha dos balcons i 2 finestrals. Totes les baranes són de ferro forjat i les obertures estan emmarcades en maons. </span></span></span><span><span><span>Sobre la cornisa de maons de la primera planta de cadascuna de les façanes, es situa un capcer ondulat triple decorat amb boles en les interseccions de cada cos circular. El cos central més gran mostra una inscripció “Lácrima Baccus”. </span></span></span></p> <p><span><span><span>A l’extrem de l’edifici del carrer Sant Pere en una placa metàl·lica decorada amb pàmpols i raïms i el logotip de Lacrima Baccus, es pot llegir la inscripció “Caves Lavernoya, fundada en 1890”.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L'habitatge del número 19 del carrer Sant Pere, que forma part del conjunt, és d’una casa entre mitgeres de planta baixa i pis. A la planta baixa, la porta d’accés se situa a l’esquerra del pla, i conserva encara un detall superior del ferro forjat (tot i que està molt modificada). La façana es caracteritza per la seva simplicitat i simetria, amb un sola llosa de formigó que conforma el balcó corregut del primer pis, amb dues portes sense emmarcar ni decoracions i una barana de ferro forjat.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El coronament està realitzat amb una barana d’obra imitant l’estil clàssic. Aquesta, es recolza en una cornisa d’una sola llosa, sobresortint del pla, i sustentada en mènsules amb les lletres inscrites “LB'. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Des dels extrems de la cornisa enllosada sobresurten dues pilastres amb decoracions florals i triple mènsula, tot emmarcant la façana, que descansen damunt el sòcol d’obra nova, de la planta baixa.</span></span></span></p> | 08240-209 | c. Sant Pere, 15, 17, 19. | <p><span><span><span><span>Jaume Raventós i Poch (1873-1936) va fundar les caves Lavernoya. L’activitat del vi escumós es va iniciar a la plaça de l’Ajuntament, sota de casa seva: cal Pau Francesc. El seu pare, Pau Raventós i Vallès (1838-1909), va ser alcalde de Sant Sadurní d’Anoia.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>La família Raventós tenia una finca entre Sant Pau d’Ordal i Can Rossell, una de les grans propietats més antigues de Subirats, d’on van sorgir diverses ramificacions familiars dels Raventós al Penedès. Abans de centrar-se en l’activitat del xampany, a final del segle XIX van comercialitzar vins embotellats, amb marca, essent uns dels primers embotelladors (amb el número de registre 140-B. El negoci del xampany, en créixer, va ser traspassat al carrer de Sant Pere.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>La seva primera marca comercialitzada va ser Lavernoya, nom dels dos rius, Lavernó i Noia, que creuen el municipi de Sant Sadurní. Cap als anys 1920 van guanyar diversos premis a Londres, París, Venècia o Milà, que incorporaven en els seus catàlegs i cartells de l’època Va arribar a ser una de les cases més acreditades d’inici del segle XX. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span>Segons el cadastre, l’edifici de la cava l'any 1964 va ser reformat parcialment.</span></span></span></p> | 41.4247100,1.7858800 | 398548 | 4586617 | 1890 | 08240 | Sant Sadurní d'Anoia | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99342-img20250123135253.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99342-img20250123135415.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99342-img20250123135453.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99342-img20250123140037.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2025-08-28 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) | Desconeguda | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-05-22 07:37 | |||||
| 55521 | Antigues cotxeres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antigues-cotxeres | Arxiu Històric Municipal. Lligall núm. 40 COBOS, Josep M (1994). Olesa al segle XIX. Col·lecció vila d'Olesa, 4. Ajuntament d'Olesa de Montserrat; Publicacions de l'Abadia de Montserrat, p. 223-227 ESTRADA PLANELL, Gemma (1989). La Puda. Un balneari als peus de Montserrat. Col·lecció Vila d'Olesa, 2. Ajuntament d'Olesa de Montserrat; Publicacions de l'Abadia de Montserrat, p. 92, 63-66. GONZÁLEZ BASCHWITZ, José; OBRADORS, Xavier (2006). Pla Especial de Protecció i Catàleg del Patrimoni Arquitectònic d'Olesa de Montserrat. Ajuntament d'Olesa de Montserrat. Fitxa B-24. | XX | Façana i tancaments en mal estat. | Edifici antigament destinat a cotxeres per a les diligències que anaven a la Puda. Es tracta d'una construcció allargada de planta triangular que només consta de planta baixa. La coberta és a una sola vessant, cap a la part posterior. La façana, que dóna al carrer Anselm Clavé, té sis portes d'una grandària important, les quals adopten una forma peculiar, amb uns arcs perfilats amb diferents retalls, d'influència vagament modernista. Destaca també el fris de la cornisa, amb una sanefa esgrafiada i petites mènsules. | 08147-17 | Carrer Anselm Clavé, núms. 198-208 | Aquestes cotxeres acollien les diligències que feien el servei discrecional entre Olesa de Montserrat i el Balneari de la Puda. Cap a la segona meitat del segle XIX l'entrada en funcionament d'aquest balneari va estimular el sorgiment a Olesa de diverses companyies de transport de viatgers. L'any 1880 això va provocar certs conflictes perquè Joaquim Casals (que més endavant, el 1899, fundaria l'Hotel Gori) sembla que va aconseguir l'exclusivitat d'aquest servei. La documentació conservada a l'Arxiu Històric Municipal permet datar el projecte arquitectònic de les Cotxeres al 30 de setembre de 1902. L'autor fou el mestre d'obres Pere Ros i Tort. Les cotxeres estaven situades a les proximitats de l'Hotel Gori, i hi havia un altre edifici per a l'administració dels bitllets situat al carrer Anselm Clavé. El servei enllaçava l'estació del Nord, l'hotel i el balneari. El 1931 l'hotel deixà de funcionar i els Casals creen la companyia Transports Generals d'Olesa. El servei de tartana a la Puda va continuar funionant fins ben entrat el segle XX. El 1944 en el registre de vehicles de l'Ajuntament encara hi consta la tartana de la Puda. Actualment l'edifici de les Cotxeres serveix de garatge, mentre que els dos establiments comercials que en les darreries s'hi havien establert resten tancats. | 41.5448200,1.8920600 | 407591 | 4599833 | 1902 | 08147 | Olesa de Montserrat | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08147/55521-foto-08147-17-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08147/55521-foto-08147-17-2.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Pere Ros i Tort (mestre d'obres) | 106|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-05-22 07:27 | ||||||
| 52886 | Antigues dependencies del monestir | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antigues-dependencies-del-monestir | XIV-XVI | <p>Aquest edifici tanca el monestir pel cantó de ponent i fa avui d'accés. Forma una façana rectangular de dues plantes a la plaça del monestir. El conjunt és format per un portal d'entrada de grans dimensions, d'arc de mig punt i adovellat que dóna accés al claustre, presidit per una placa amb un escut de l'abat Berenguer de Riudeperes (mort el 1329). A banda i banda de la porta s'hi troba una porta, amb llinda, i amb elements decoratius de caràcter gòtic (tardà del s. XVI). Al damunt de les portes hi ha dues petites finestres, les llindes de les quals presenten també elements gòtics del s. XVI. A una finestra dels baixos, l'enreixat és amb llangardaix. El pis superior, més modificat, té sis obertures dels s. XVI i posteriors. Damunt del portal, un escut en alt relleu de factura gòtic- tardana té representats dos àngels vestits de monjos que sostenen un arbre arrelat, conjunt ornat amb mitra i bàcul. La coberta és a una vessant. L'interior ha estat molt adaptat per a un ús posterior i conserva molt poc de la disposició original.</p> | 08079-87 | Nucli urbà. Plaça del Monestir, 2 | <p>Aquesta construcció, erigida per acollir-hi diferents dependències abacials, fou aixecada en temps de l'abat Berenguer de Riudeperes (mort el 1329). D'aquí la representació del seu escut sobre el portal. Avui aquest edifici fa de façana a la plaça del monestir (abans plaça de la mongia) oberta arran de l'enderrocament de les cases que tancaven el pas de les cases on vivien alguns monjos i més tard treballadors i guardians del monestir. A la dècada dels seixanta -setanta, el conjunt fou restaurat donant-li l'aspecte que presenta avui. L'interior de l'edifici conserva alguns arcs apuntats. L'obra original ha estat molt modificada.</p> | 41.8690700,2.1125900 | 426356 | 4635620 | 08079 | L'Estany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52886-foto-08079-87-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52886-foto-08079-87-2.jpg | Legal | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | BCIN | National Monument Record | Religiós i/o funerari | 2019-12-18 00:00:00 | Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla | 94|85 | 45 | 1.1 | 1781 | 42 | Patrimoni cultural | 2026-05-22 07:22 | ||||||
| 86276 | Antigues escoles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antigues-escoles-5 | <p>AJUNTAMENT de Matadepera (2009). Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Matadepera. Volum IV. Catàleg de Béns.</p> <p>Arxiu Històric del Col·legi Oficial d'Arquitectes de Catalunya ,COAC H105A/15/151</p> <p>FONT SEGURA; X. i MUNUERA BERMEJO, J. (2014). Matadepera: patrimoni cultural. Ajuntament de Matadepera.</p> | XX | <p><span><span><span>Conjunt format per dos edificis iguals, de planta rectangular situats a banda i banda del carrer de Joan Paloma i que corresponen als pavellons de les antigues escoles, un per als nens i l’altre per a les nenes. Consten d’una única planta.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La coberta és de teules en forma de pavelló o a la holandesa, amb un ràfec perimetral. Té un sòcol de paredat i parament de maó arrebossat. Els maons vistos es troben al voltant de les finestres o en els ampits d’aquestes com a únic element ornamental.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Les façanes principals s’estructuren simètricament partir de tres eixos de verticalitat. Les façanes laterals s’ordenen agrupant els dos tipus de finestres existents.</span></span></span></p> | 08120-4 | Carretera de Terrassa / amb carrer de Joan Paloma | <p>La construcció s’inicia arran del Reial Decret de 23 de novembre del 1920, que crea <em>l’Oficina Técnica de Construcción de Escuelas</em> . L’Ajuntament cedeix un solar municipal a l’estat per a la construcció de les escoles. El cost de l’obra fou de 70.000 pessetes.</p> <p>L’edifici construït l’any 1925 és obra de l’arquitecte Josep Domènech i Mansana, que des de 1917 treballà pel <em>Ministerio de Instrucción Pública</em> i que construí altres grups escolars similars.</p> <p>Josep Domènech i Mansana (1885 - 1973) és nascut a Barcelona, fill de Josep Domènech i Estepà i <span> </span>de Neus Mansana. Es va titular com a arquitecte l'any 1909, després d'aprovar els exàmens de Revàlida en l'Escola Superior d'Arquitectura de Barcelona el 19 de desembre de 1909. Va ser arquitecte del Ministeri d'Instrucció Pública des de 1917 i professor de l' Escola d'Arts i Oficis Artístics de Barcelona. Fou arquitecte municipal de Sant Celoni, on va construir l'ajuntament i l'escorxador (1925). També té obra a Terrassa, Barcelona o Esparraguera.</p> <p>L’any 1939, durant la Guerra Civil espanyola pateixen danys a conseqüència dels bombardeigs. Per tal de reconstruir l’edifici calia demanar l’ajut econòmic de <em>la Comisión Provincial del Servicio Nacional de Regiones Devastadas y Reparaciones</em>. Per no haver de reconèixer que havien estat l’exèrcit colpista, van haver de dir que havia estat l’aviació republicana els autors dels danys.</p> <p>Les rierades de l’any 1962 tornen a malmetre els edificis i fins els 1966 no s’hi tornen a fer classes. L’any 1979 es comença a tramitar la construcció d’un nou grup escolar que pugui acollir tots els alumnes de Matadepera, la majoria dels quals ha d’anar a escoles de Terrassa.</p> | 41.5972600,2.0262200 | 418847 | 4605520 | 1925 | 08120 | Matadepera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86276-p1430147.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86276-p1430141.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86276-p1430133.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86276-p1430140.jpg | Legal | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Social | BCIL | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Josep Domènech i Mansana | Actualment un dels edificis està destinat a parc de Bombers i l’altre a dependències policials. | 102|98 | 45 | 1.1 | 1761 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-05-22 07:27 |
Estadístiques 2026
patrimonicultural
Mitjana 2026: 3272,69 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?
Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml