API Dades Obertes - Diputació de Barcelona

Informació general

Nom màquina	patrimonicultural
Etiqueta	Patrimoni cultural
Descripció	Patrimoni cultural
Tipus de contingut	patrimonicultural
Clau Primària	id

Informació dels camps

Nom màquina del camp	Nom del camp	Descripció	Tipus
id	Id		text
titol	Títol		text
url	Url		url
bibliografia	Bibliografia		ltext
centuria	Centuria		text
notes_conservacio	Notes de conservació		ltext
descripcio	Descripció		ltext
codi_element	Codi d'element		text
ubicacio	Ubicació		ltext
historia	Història		ltext
coordenades	Coordenades		geo
utm_x	UTM X		text
utm_y	UTM Y		text
any	Any		text
rel_municipis	Municipi	-	relation
municipi_nom	Nom del municipi		text
tipus_acces	Tipus d'accés		text
estat_conservacio	Estat de conservació		text
images	Imatges		ltext
proteccio	Protecció		text
estil	Estil		text
ambit	Àmbit		text
tipologia	Tipologia		text
titularitat	Titularitat		text
us_actual	Ús actual		text
inspire_tipus	INSPIRE: Tipus		text
inspire_subtipus	INSPIRE: Subtipus		text
inspire_atribut	INSPIRE: Atribut		text
data_modificació	Data de modificació		date
autor_fitxa	Autor de la fitxa		ltext
autor_element	Autor de l'element		ltext
observacions	Observacions		ltext
codi_estil	Codi de l'estil		text
codi_tipologia	Codi de la tipologia		text
codi_tipo_sitmun	Codi de tipologia a sitmun		text
proteccio_id	Protecció id		text
rel_comarca	Comarca	-	relation

Camp 1:

Camp 2:

Camp 3:

Municipis:

Comarques:

Id	Títol	Url	Bibliografia	Centuria	Notes de conservació	Descripció	Codi d'element	Ubicació	Història	Coordenades	UTM X	UTM Y	Any	Municipi	Nom del municipi	Tipus d'accés	Estat de conservació	Imatges	Protecció	Estil	Àmbit	Tipologia	Titularitat	Ús actual	INSPIRE: Atribut	Data de modificació	Autor de la fitxa	Autor de l'element	Observacions	Codi de l'estil	Codi de la tipologia	Codi de tipologia a sitmun	Protecció id	Comarca	Conjunt de dades	Últim canvi
93321	Capella de la Mare de Déu de la Pietat	https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-la-mare-de-deu-de-la-pietat-0	<p><span><span>BADOSA, Josep i VIADER, Montse (nn.cc). <em>Un recorregut per Arenys de Mar</em>. Regidoria de Cultura de l’Ajuntament d’Arenys de Mar.</span></span></p> <p><span><span>BADOSA, J; DOÑATE, C; MESTRE, F; RABELLA, J; RAMIS, C i RIBA, J.M. (1972). Treball – Inventari sobre el patrimoni artístico-arquitectònic d’Arenys de Mar, segles XVI-XX. Inèdit.</span></span></p> <p><span><span>BADOSA, Josep i MILÀ, Salvador (1990). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Ajuntament d’Arenys de Mar; Aprovat pel Ple en data 22 de març de 1990.</span></span></p>	XIX-XX		<p>Capella del cementiri, d'estil neoromànic, de planta rectangular, coberta a dues aigües, i volta de canó. Té una sagristia a la part posterior. La façana amb atri adossat, presenta un campanar de cadireta. L'interior està presidit per una imatge de la Pietat i hi trobem la sepultura de diversos capellans i rectors d'Arenys.</p> <p>Un projecte de capella conservat a l'arxiu parroquial l'atribueix a Elies Rogent entre 1865 i 1867.</p>	08006-122	Cementiri de Sinera (Camí de La Pietat, s/n)	<p><span><span><span><span><span>A principis del segle XIX, es prohibeixen les inhumacions dins els nuclis urbans. Per aquest motiu els ajuntaments construeixen nous cementiris als afores. En el cas d'Arenys de Mar succeeix l'any 1816. Aquest nou cementiri es construeix en el mateix indret que l'actual. Es tracta d'un recinte quadrangular amb més de 300 nínxols i inclou l'antiga ermita de La Pietat.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Però, al fer-se petit, es decideix fer-ne un de nou, just al costat mateix. La construcció es realitza entre els anys 1865 i 1867 i és Domingo Casacuberta, agrimensor, qui el projecta; però signa els plànols l'arquitecte Elies Rogent. Es finança per recaptació entre els vilatans i els indians. És en aquest moment quan s'enderroquen la torre de guaita El Far, l'ermita de la Pietat i l'antic cementiri de 1816.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Amb el nou cementiri en funcionament, el recinte del vell es converteix en l'espai destinat als no catòlics i als suïcides, que no podien ser enterrats, segons les prescripcions de l'Església Catòlica, en terreny sagrat. El primer en ser-hi enterrat és Joan Baptista Cassà, mecenes i lliurepensador, com es deia abans. A mitjans del segle XX deixa d'utilitzar-se i l'any 1988 les restes es trasllades al recinte general.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La capella no s'enllestí fins al 31 de desembre de 1867. <br /> <br /> L'any 1895 s'inaugura la reforma del traçat del camí del cementiri que permetrà el pas de carruatges, cosa que evità la conducció dels cadàvers a pes de braços. Al final del 1917 el cementiri pren la configuració actual, en construir-se al centre de la zona d'eixample el darrer bloc de nínxols, que s'ornamenta en la cara corresponent a l'eix ascendent del cementiri amb la construcció de deu nínxols de luxe emmarcats per columnes de pedra artificial.<br /> <br /> Des d'aleshores el cementiri no ha modificat la seva estructura en planta. </span></span></span></span></span></p>	41.5781516,2.5462773	462177	4603040		08006	Arenys de Mar	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93321-01p1550465.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93321-02p1550464.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93321-03dsc9279.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93321-04dsc9287.jpg	Legal	Historicista\|Contemporani	Patrimoni immoble	Element arquitectònic	Pública	Religiós	Inexistent	2023-11-08 00:00:00	Jordi Montlló Bolart	Elies Rogent (atribuït)	Arenys de Mar ha tingut un bon nombre de personatges il·lustres que s'han volgut enterrar aquí, tot i passar molts anys fora de la vil·la. Alguns d'ells són la família Cabirol, la família Ramis; industrials com Andreu Gurí i Sala, la família Castells i Simon, la família Mollfulleda, la família Riera; indians com la família Castelló, Antoni Torrent i Carbonell, Andreu Lloveras i Riera o Francesc Masseguer i Campins.Però, per sobre de tot, destaca el ressò que li ha donat, no només al cementiri sinó a tot el poble, l'escriptor Salvador Espriu, enterrat en un simple i humil nínxol. Espriu, com resa la placa que hi ha al costat del seu nínxol, va convertir el cementiri en el centre del seu univers literari de Sinera. En l'obra d'Espriu, presidida per la mort, el cementiri, atalaia entre el mar i el cel, símbols d'eternitat, esdevé el destí últim i constant referència tant del jo íntim del poeta com dels seus personatges sinerencs. També hi reposen altres escriptors, com Fèlix Cucurull o Lluís Ferran de Pol.'Acaba aquí el viatge. Quan baixo de la barca, sabia a ulls clucs com és al meu davant, sempre pujat per cabres i per mates d'espígol, de fonoll, de llet de bruixa que a penes mouen aquelles primes mans de l'ora quieta desvetllada al cim, el Mal Temps. Límits estrictes d'una vella terra: el seguici dels xiprers rere el carro del sol que se'n va trontollant pels llargs i secs rials i feia, en tramuntar, de la petita carena llum i llunyania de l'horitzó de ponent. He donat la meva vida pel difícil guany d'unes poques paraules despullades. He vist la meva vida com un mur en el silenci de la tarda i el seu pas'. (Llibre de Sinera XXXV).L’Ajuntament edità (BADOSA, Josep i VIADER, Montse; nn.cc) un itinerari on hi figura aquest element.	116\|98	47	1.3	2484	21	Patrimoni cultural	2026-01-09 01:57
93322	Hipogeu de la família Mundet	https://patrimonicultural.diba.cat/element/hipogeu-de-la-familia-mundet	<p><span><span>BADOSA, Josep i VIADER, Montse (nn.cc). <em>Un recorregut per Arenys de Mar</em>. Regidoria de Cultura de l’Ajuntament d’Arenys de Mar.</span></span></p> <p><span><span>BADOSA, J; DOÑATE, C; MESTRE, F; RABELLA, J; RAMIS, C i RIBA, J.M. (1972). Treball – Inventari sobre el patrimoni artístico-arquitectònic d’Arenys de Mar, segles XVI-XX. Inèdit.</span></span></p> <p><span><span>BADOSA, Josep i MILÀ, Salvador (1990). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Ajuntament d’Arenys de Mar; Aprovat pel Ple en data 22 de març de 1990.</span></span></p> <p><span><span><span>ESQUINÀS, Natàlia (2010). Josep Llimona al Cementiri d’Arenys, dins revista <em>Salobre</em>, Arenys de Mar, desembre de 2010; pp. 2-6.</span></span></span></p>	XX		<p>Escultura de Josep Llimona que porta el nom de 'Record els morts' i considerada una obra cabdal de l'art funerari modernista. Llimona abandona la iconografia d'àngels d'altres panteons per mostrar una imatge d'estètica simbolista, amb una jove asseguda damunt un sepulcre amb una actitud de pensador, recolzant el seu cap a la mà. Porta un vestit amb faldilles llargues que li tapen els peus.</p> <p>L'elegància de les línies i aquest aire evocador motivaren a l'escriptor Raimon Casellas a considerar-la 'l'expressió més alta, potser definitiva, d'un pensament llargament acariciat per un artista escultor'.</p> <p>És remarcable la placa de bronze, als peus del panteó, influenciada per l'escultor francès Auguste Rodin.</p>	08006-123	Cementiri de Sinera (Camí de La Pietat, s/n)	<p><span><span><span><span><span>A principis del segle XIX, es prohibeixen les inhumacions dins els nuclis urbans. Per aquest motiu els ajuntaments construeixen nous cementiris als afores. En el cas d'Arenys de Mar succeeix l'any 1816. Aquest nou cementiri es construeix en el mateix indret que l'actual. Es tracta d'un recinte quadrangular amb més de 300 nínxols i inclou l'antiga ermita de La Pietat.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Però, al fer-se petit, es decideix fer-ne un de nou, just al costat mateix. La construcció es realitza entre els anys 1865 i 1867 i és Domingo Casacuberta, agrimensor, qui el projecta; però signa els plànols l'arquitecte Elies Rogent. Es finança per recaptació entre els vilatans i els indians. És en aquest moment quan s'enderroquen la torre de guaita El Far, l'ermita de la Pietat i l'antic cementiri de 1816.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Amb el nou cementiri en funcionament, el recinte del vell es converteix en l'espai destinat als no catòlics i als suïcides, que no podien ser enterrats, segons les prescripcions de l'Església Catòlica, en terreny sagrat. El primer en ser-hi enterrat és Joan Baptista Cassà, mecenes i lliurepensador, com es deia abans. A mitjans del segle XX deixa d'utilitzar-se i l'any 1988 les restes es trasllades al recinte general.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La capella no s'enllestí fins al 31 de desembre de 1867. <br /> <br /> L'any 1895 s'inaugura la reforma del traçat del camí del cementiri que permetrà el pas de carruatges, cosa que evità la conducció dels cadàvers a pes de braços. Al final del 1917 el cementiri pren la configuració actual, en construir-se al centre de la zona d'eixample el darrer bloc de nínxols, que s'ornamenta en la cara corresponent a l'eix ascendent del cementiri amb la construcció de deu nínxols de luxe emmarcats per columnes de pedra artificial.<br /> <br /> Des d'aleshores el cementiri no ha modificat la seva estructura en planta. </span></span></span></span></span></p>	41.5781486,2.5464772	462193	4603040	1901	08006	Arenys de Mar	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93322-01dsc9281.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93322-02p1550344.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93322-03p1550350.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93322-04p1550347.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93322-05p1550353.jpg	Legal	Modernisme\|Contemporani	Patrimoni moble	Element urbà	Privada	Religiós	Inexistent	2023-11-08 00:00:00	Jordi Montlló Bolart	Josep Llimona	Arenys de Mar ha tingut un bon nombre de personatges il·lustres que s'han volgut enterrar aquí, tot i passar molts anys fora de la vil·la. Alguns d'ells són la família Cabirol, la família Ramis; industrials com Andreu Gurí i Sala, la família Castells i Simon, la família Mollfulleda, la família Riera; indians com la família Castelló, Antoni Torrent i Carbonell, Andreu Lloveras i Riera o Francesc Masseguer i Campins.Però, per sobre de tot, destaca el ressò que li ha donat, no només al cementiri sinó a tot el poble, l'escriptor Salvador Espriu, enterrat en un simple i humil nínxol. Espriu, com resa la placa que hi ha al costat del seu nínxol, va convertir el cementiri en el centre del seu univers literari de Sinera. En l'obra d'Espriu, presidida per la mort, el cementiri, atalaia entre el mar i el cel, símbols d'eternitat, esdevé el destí últim i constant referència tant del jo íntim del poeta com dels seus personatges sinerencs. També hi reposen altres escriptors, com Fèlix Cucurull o Lluís Ferran de Pol.'Acaba aquí el viatge. Quan baixo de la barca, sabia a ulls clucs com és al meu davant, sempre pujat per cabres i per mates d'espígol, de fonoll, de llet de bruixa que a penes mouen aquelles primes mans de l'ora quieta desvetllada al cim, el Mal Temps. Límits estrictes d'una vella terra: el seguici dels xiprers rere el carro del sol que se'n va trontollant pels llargs i secs rials i feia, en tramuntar, de la petita carena llum i llunyania de l'horitzó de ponent. He donat la meva vida pel difícil guany d'unes poques paraules despullades. He vist la meva vida com un mur en el silenci de la tarda i el seu pas'. (Llibre de Sinera XXXV).L’Ajuntament edità (BADOSA, Josep i VIADER, Montse; nn.cc) un itinerari on hi figura aquest element.	105\|98	51	2.1	2484	21	Patrimoni cultural	2026-01-09 01:57
93323	Hipogeu de la família Majó	https://patrimonicultural.diba.cat/element/hipogeu-de-la-familia-majo	<p><span><span>BADOSA, Josep i VIADER, Montse (nn.cc). <em>Un recorregut per Arenys de Mar</em>. Regidoria de Cultura de l’Ajuntament d’Arenys de Mar.</span></span></p> <p><span><span>BADOSA, J; DOÑATE, C; MESTRE, F; RABELLA, J; RAMIS, C i RIBA, J.M. (1972). Treball – Inventari sobre el patrimoni artístico-arquitectònic d’Arenys de Mar, segles XVI-XX. Inèdit.</span></span></p> <p><span><span>BADOSA, Josep i MILÀ, Salvador (1990). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Ajuntament d’Arenys de Mar; Aprovat pel Ple en data 22 de març de 1990.</span></span></p>	XIX		<p>Escultura en pedra, obra de Josep Carcassó, que representa una creu de terme amb una noia asseguda, al peu, que sosté sobre la falda un ram de flors, cintes i un rosari. Té el cap girat i mira a terra, aquesta actitud juntament amb tot l'aire que del vestit, faldilles llargues amb plecs, l'hi dóna un caire romàntic i reservat. La creu, sostinguda damunt un capitell d'ornamentació vegetal, presenta, al mig, un crismó (monograma de Crist) format per les lletres X i P superposades. Es tracta d'una abreviació del terme grec que significa l'ungit.</p> <p>L'escultor era deixeble dels germans Vallmitjana i despuntà tant en l'art civil com en el religiós.</p> <p>En aquest hipogeu hi són enterrats els propietaris de l'antiga sala Mercè, primer cinema d'Arenys de Mar.</p> <p> </p>	08006-124	Cementiri de Sinera (Camí de La Pietat, s/n)	<p><span><span><span><span><span>A principis del segle XIX, es prohibeixen les inhumacions dins els nuclis urbans. Per aquest motiu els ajuntaments construeixen nous cementiris als afores. En el cas d'Arenys de Mar succeeix l'any 1816. Aquest nou cementiri es construeix en el mateix indret que l'actual. Es tracta d'un recinte quadrangular amb més de 300 nínxols i inclou l'antiga ermita de La Pietat.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Però, al fer-se petit, es decideix fer-ne un de nou, just al costat mateix. La construcció es realitza entre els anys 1865 i 1867 i és Domingo Casacuberta, agrimensor, qui el projecta; però signa els plànols l'arquitecte Elies Rogent. Es finança per recaptació entre els vilatans i els indians. És en aquest moment quan s'enderroquen la torre de guaita El Far, l'ermita de la Pietat i l'antic cementiri de 1816.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Amb el nou cementiri en funcionament, el recinte del vell es converteix en l'espai destinat als no catòlics i als suïcides, que no podien ser enterrats, segons les prescripcions de l'Església Catòlica, en terreny sagrat. El primer en ser-hi enterrat és Joan Baptista Cassà, mecenes i lliurepensador, com es deia abans. A mitjans del segle XX deixa d'utilitzar-se i l'any 1988 les restes es trasllades al recinte general.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La capella no s'enllestí fins al 31 de desembre de 1867. <br /> <br /> L'any 1895 s'inaugura la reforma del traçat del camí del cementiri que permetrà el pas de carruatges, cosa que evità la conducció dels cadàvers a pes de braços. Al final del 1917 el cementiri pren la configuració actual, en construir-se al centre de la zona d'eixample el darrer bloc de nínxols, que s'ornamenta en la cara corresponent a l'eix ascendent del cementiri amb la construcció de deu nínxols de luxe emmarcats per columnes de pedra artificial.<br /> <br /> Des d'aleshores el cementiri no ha modificat la seva estructura en planta. </span></span></span></span></span></p>	41.5779830,2.5462103	462171	4603021	1881-1895	08006	Arenys de Mar	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93323-dsc93270.jpg	Legal	Contemporani	Patrimoni moble	Element urbà	Privada	Religiós	Inexistent	2023-11-08 00:00:00	Jordi Montlló Bolart	Josep Carcassó	Arenys de Mar ha tingut un bon nombre de personatges il·lustres que s'han volgut enterrar aquí, tot i passar molts anys fora de la vil·la. Alguns d'ells són la família Cabirol, la família Ramis; industrials com Andreu Gurí i Sala, la família Castells i Simon, la família Mollfulleda, la família Riera; indians com la família Castelló, Antoni Torrent i Carbonell, Andreu Lloveras i Riera o Francesc Masseguer i Campins.Però, per sobre de tot, destaca el ressò que li ha donat, no només al cementiri sinó a tot el poble, l'escriptor Salvador Espriu, enterrat en un simple i humil nínxol. Espriu, com resa la placa que hi ha al costat del seu nínxol, va convertir el cementiri en el centre del seu univers literari de Sinera. En l'obra d'Espriu, presidida per la mort, el cementiri, atalaia entre el mar i el cel, símbols d'eternitat, esdevé el destí últim i constant referència tant del jo íntim del poeta com dels seus personatges sinerencs. També hi reposen altres escriptors, com Fèlix Cucurull o Lluís Ferran de Pol.'Acaba aquí el viatge. Quan baixo de la barca, sabia a ulls clucs com és al meu davant, sempre pujat per cabres i per mates d'espígol, de fonoll, de llet de bruixa que a penes mouen aquelles primes mans de l'ora quieta desvetllada al cim, el Mal Temps. Límits estrictes d'una vella terra: el seguici dels xiprers rere el carro del sol que se'n va trontollant pels llargs i secs rials i feia, en tramuntar, de la petita carena llum i llunyania de l'horitzó de ponent. He donat la meva vida pel difícil guany d'unes poques paraules despullades. He vist la meva vida com un mur en el silenci de la tarda i el seu pas'. (Llibre de Sinera XXXV).L’Ajuntament edità (BADOSA, Josep i VIADER, Montse; nn.cc) un itinerari on hi figura aquest element.	98	51	2.1	2484	21	Patrimoni cultural	2026-01-09 01:57
93324	Hipogeu Massaguer i Campins	https://patrimonicultural.diba.cat/element/hipogeu-massaguer-i-campins	<p><span><span>BADOSA, Josep i VIADER, Montse (nn.cc). <em>Un recorregut per Arenys de Mar</em>. Regidoria de Cultura de l’Ajuntament d’Arenys de Mar.</span></span></p> <p><span><span>BADOSA, J; DOÑATE, C; MESTRE, F; RABELLA, J; RAMIS, C i RIBA, J.M. (1972). Treball – Inventari sobre el patrimoni artístico-arquitectònic d’Arenys de Mar, segles XVI-XX. Inèdit.</span></span></p> <p><span><span>BADOSA, Josep i MILÀ, Salvador (1990). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Ajuntament d’Arenys de Mar; Aprovat pel Ple en data 22 de març de 1990.</span></span></p>	XX		<p>Hipogeu fet en marbre blanc i pedra nummulítica, obra de Josep Llimona, vers el 1922. Representa una dona asseguda sobre uns graons, recolzada al costat d'un sarcòfag amb forma de banyera.</p> <p>A diferència del panteó Mundet, realitzat pel mateix escultor, té un marcat aire noucentista, ateses les formes més rotundes de la figura femenina, els caients del vestit més realistes i l'expressió del rostre molt més serena.</p>	08006-125	Cementiri de Sinera (Camí de La Pietat, s/n)	<p><span><span><span><span><span>A principis del segle XIX, es prohibeixen les inhumacions dins els nuclis urbans. Per aquest motiu els ajuntaments construeixen nous cementiris als afores. En el cas d'Arenys de Mar succeeix l'any 1816. Aquest nou cementiri es construeix en el mateix indret que l'actual. Es tracta d'un recinte quadrangular amb més de 300 nínxols i inclou l'antiga ermita de La Pietat.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Però, al fer-se petit, es decideix fer-ne un de nou, just al costat mateix. La construcció es realitza entre els anys 1865 i 1867 i és Domingo Casacuberta, agrimensor, qui el projecta; però signa els plànols l'arquitecte Elies Rogent. Es finança per recaptació entre els vilatans i els indians. És en aquest moment quan s'enderroquen la torre de guaita El Far, l'ermita de la Pietat i l'antic cementiri de 1816.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Amb el nou cementiri en funcionament, el recinte del vell es converteix en l'espai destinat als no catòlics i als suïcides, que no podien ser enterrats, segons les prescripcions de l'Església Catòlica, en terreny sagrat. El primer en ser-hi enterrat és Joan Baptista Cassà, mecenes i lliurepensador, com es deia abans. A mitjans del segle XX deixa d'utilitzar-se i l'any 1988 les restes es trasllades al recinte general.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>La capella no s'enllestí fins al 31 de desembre de 1867. <br /> <br /> L'any 1895 s'inaugura la reforma del traçat del camí del cementiri que permetrà el pas de carruatges, cosa que evità la conducció dels cadàvers a pes de braços. Al final del 1917 el cementiri pren la configuració actual, en construir-se al centre de la zona d'eixample el darrer bloc de nínxols, que s'ornamenta en la cara corresponent a l'eix ascendent del cementiri amb la construcció de deu nínxols de luxe emmarcats per columnes de pedra artificial.<br /> <br /> Des d'aleshores el cementiri no ha modificat la seva estructura en planta.</span></span></span></p>	41.5782780,2.5461714	462168	4603054	1922	08006	Arenys de Mar	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93324-01p1550369.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93324-02dsc9294.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93324-03dsc9296.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93324-04p1550373.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93324-05p1550376.jpg	Legal	Noucentisme\|Contemporani	Patrimoni moble	Element urbà	Privada	Religiós	Inexistent	2023-11-08 00:00:00	Jordi Montlló Bolart	Josep Llimona	Arenys de Mar ha tingut un bon nombre de personatges il·lustres que s'han volgut enterrar aquí, tot i passar molts anys fora de la vil·la. Alguns d'ells són la família Cabirol, la família Ramis; industrials com Andreu Gurí i Sala, la família Castells i Simon, la família Mollfulleda, la família Riera; indians com la família Castelló, Antoni Torrent i Carbonell, Andreu Lloveras i Riera o Francesc Masseguer i Campins.Però, per sobre de tot, destaca el ressò que li ha donat, no només al cementiri sinó a tot el poble, l'escriptor Salvador Espriu, enterrat en un simple i humil nínxol. Espriu, com resa la placa que hi ha al costat del seu nínxol, va convertir el cementiri en el centre del seu univers literari de Sinera. En l'obra d'Espriu, presidida per la mort, el cementiri, atalaia entre el mar i el cel, símbols d'eternitat, esdevé el destí últim i constant referència tant del jo íntim del poeta com dels seus personatges sinerencs. També hi reposen altres escriptors, com Fèlix Cucurull o Lluís Ferran de Pol.'Acaba aquí el viatge. Quan baixo de la barca, sabia a ulls clucs com és al meu davant, sempre pujat per cabres i per mates d'espígol, de fonoll, de llet de bruixa que a penes mouen aquelles primes mans de l'ora quieta desvetllada al cim, el Mal Temps. Límits estrictes d'una vella terra: el seguici dels xiprers rere el carro del sol que se'n va trontollant pels llargs i secs rials i feia, en tramuntar, de la petita carena llum i llunyania de l'horitzó de ponent. He donat la meva vida pel difícil guany d'unes poques paraules despullades. He vist la meva vida com un mur en el silenci de la tarda i el seu pas'. (Llibre de Sinera XXXV).L’Ajuntament edità (BADOSA, Josep i VIADER, Montse; nn.cc) un itinerari on hi figura aquest element.	106\|98	51	2.1	2484	21	Patrimoni cultural	2026-01-09 01:57
93325	Hipogeu de la família Solà-Vinardell	https://patrimonicultural.diba.cat/element/hipogeu-de-la-familia-sola-vinardell	<p><span><span>BADOSA, Josep i VIADER, Montse (nn.cc). <em>Un recorregut per Arenys de Mar</em>. Regidoria de Cultura de l’Ajuntament d’Arenys de Mar.</span></span></p> <p><span><span>BADOSA, J; DOÑATE, C; MESTRE, F; RABELLA, J; RAMIS, C i RIBA, J.M. (1972). Treball – Inventari sobre el patrimoni artístico-arquitectònic d’Arenys de Mar, segles XVI-XX. Inèdit.</span></span></p> <p><span><span>BADOSA, Josep i MILÀ, Salvador (1990). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Ajuntament d’Arenys de Mar; Aprovat pel Ple en data 22 de març de 1990.</span></span></p>	XX		<p>L'hipogeu de la família Solà-Vinardell està presidit per un grup escultòric, realitzat per Venanci Vallmitjana, en marbre blanc i pedra nummulítica que representa una Pietat. La Mare de Déu, acollint en els seus braços el cos inert del seu fill. </p> <p>El conjunt, fet d'un únic bloc, mostra el millor art de Venanci Vallmitjana (1826-1919), renovador de l'escultura catalana del segle XIX. Es tracta d'una composició piramidal, amb un gran detall i realisme en l'anatomia del cos de Crist, el rostre de la Mare de Déu i els caients de la roba.</p> <p>Posteriorment s'afegí el templet, per protegir-lo de les inclemències del temps.</p>	08006-126	Cementiri de Sinera (Camí de La Pietat, s/n)	<p><span><span><span><span><span>A principis del segle XIX, es prohibeixen les inhumacions dins els nuclis urbans. Per aquest motiu els ajuntaments construeixen nous cementiris als afores. En el cas d'Arenys de Mar succeeix l'any 1816. Aquest nou cementiri es construeix en el mateix indret que l'actual. Es tracta d'un recinte quadrangular amb més de 300 nínxols i inclou l'antiga ermita de La Pietat.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Però, al fer-se petit, es decideix fer-ne un de nou, just al costat mateix. La construcció es realitza entre els anys 1865 i 1867 i és Domingo Casacuberta, agrimensor, qui el projecta; però signa els plànols l'arquitecte Elies Rogent. Es finança per recaptació entre els vilatans i els indians. És en aquest moment quan s'enderroquen la torre de guaita El Far, l'ermita de la Pietat i l'antic cementiri de 1816.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Amb el nou cementiri en funcionament, el recinte del vell es converteix en l'espai destinat als no catòlics i als suïcides, que no podien ser enterrats, segons les prescripcions de l'Església Catòlica, en terreny sagrat. El primer en ser-hi enterrat és Joan Baptista Cassà, mecenes i lliurepensador, com es deia abans. A mitjans del segle XX deixa d'utilitzar-se i l'any 1988 les restes es trasllades al recinte general.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La capella no s'enllestí fins al 31 de desembre de 1867. <br /> <br /> L'any 1895 s'inaugura la reforma del traçat del camí del cementiri que permetrà el pas de carruatges, cosa que evità la conducció dels cadàvers a pes de braços. Al final del 1917 el cementiri pren la configuració actual, en construir-se al centre de la zona d'eixample el darrer bloc de nínxols, que s'ornamenta en la cara corresponent a l'eix ascendent del cementiri amb la construcció de deu nínxols de luxe emmarcats per columnes de pedra artificial.<br /> <br /> Des d'aleshores el cementiri no ha modificat la seva estructura en planta. </span></span></span></span></span></p>	41.5779048,2.5462331	462172	4603012	1902-1905	08006	Arenys de Mar	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93325-02p1550287.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93325-03p1550288.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93325-04p1550289.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93325-05p1550294.jpg	Legal	Contemporani	Patrimoni moble	Element urbà	Privada	Religiós	Inexistent	2023-11-08 00:00:00	Jordi Montlló Bolart	Venanci Vallmitjana	Arenys de Mar ha tingut un bon nombre de personatges il·lustres que s'han volgut enterrar aquí, tot i passar molts anys fora de la vil·la. Alguns d'ells són la família Cabirol, la família Ramis; industrials com Andreu Gurí i Sala, la família Castells i Simon, la família Mollfulleda, la família Riera; indians com la família Castelló, Antoni Torrent i Carbonell, Andreu Lloveras i Riera o Francesc Masseguer i Campins.Però, per sobre de tot, destaca el ressò que li ha donat, no només al cementiri sinó a tot el poble, l'escriptor Salvador Espriu, enterrat en un simple i humil nínxol. Espriu, com resa la placa que hi ha al costat del seu nínxol, va convertir el cementiri en el centre del seu univers literari de Sinera. En l'obra d'Espriu, presidida per la mort, el cementiri, atalaia entre el mar i el cel, símbols d'eternitat, esdevé el destí últim i constant referència tant del jo íntim del poeta com dels seus personatges sinerencs. També hi reposen altres escriptors, com Fèlix Cucurull o Lluís Ferran de Pol.'Acaba aquí el viatge. Quan baixo de la barca, sabia a ulls clucs com és al meu davant, sempre pujat per cabres i per mates d'espígol, de fonoll, de llet de bruixa que a penes mouen aquelles primes mans de l'ora quieta desvetllada al cim, el Mal Temps. Límits estrictes d'una vella terra: el seguici dels xiprers rere el carro del sol que se'n va trontollant pels llargs i secs rials i feia, en tramuntar, de la petita carena llum i llunyania de l'horitzó de ponent. He donat la meva vida pel difícil guany d'unes poques paraules despullades. He vist la meva vida com un mur en el silenci de la tarda i el seu pas'. (Llibre de Sinera XXXV).L’Ajuntament edità (BADOSA, Josep i VIADER, Montse; nn.cc) un itinerari on hi figura aquest element.	98	51	2.1	2484	21	Patrimoni cultural	2026-01-09 01:57
93326	Hipogeu de Josep Arnau Presas	https://patrimonicultural.diba.cat/element/hipogeu-de-josep-arnau-presas	<p><span><span>BADOSA, Josep i VIADER, Montse (nn.cc). <em>Un recorregut per Arenys de Mar</em>. Regidoria de Cultura de l’Ajuntament d’Arenys de Mar.</span></span></p> <p><span><span>BADOSA, J; DOÑATE, C; MESTRE, F; RABELLA, J; RAMIS, C i RIBA, J.M. (1972). Treball – Inventari sobre el patrimoni artístico-arquitectònic d’Arenys de Mar, segles XVI-XX. Inèdit.</span></span></p> <p><span><span>BADOSA, Josep i MILÀ, Salvador (1990). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Ajuntament d’Arenys de Mar; Aprovat pel Ple en data 22 de març de 1990.</span></span></p>	XX		<p>Conjunt escultòric en marbre blanc, obra de Venanci Vallmitjana, que representa la Santíssima Trinitat. Està feta a mida natural i la seva presència impressiona al visitant. La figura del Pare està representada per una imatge acollidora d'un home gran amb barba que al seu pit hi té un colom amb les ales esteses que representa l'Esperit Sant. El fill està repenjat en el pare, amb el cap de costat, i té, als seus peus, un angelet. Tot el grup s'aguanta en una massa pètria que fa la sensació d'uns núvols, element, el qual, fa que el conjunt no faci la sensació de pesat i puja la sensació de magnificència.</p> <p>Es tracta d'una peça de depurat realisme, inspirada en una terracota esmaltada feta pel mateix autor. Existeix una rèplica d'aquesta obra al cementiri del Poblenou (1917 ca).</p>	08006-127	Cementiri de Sinera (Camí de La Pietat, s/n)	<p><span><span><span><span><span>A principis del segle XIX, es prohibeixen les inhumacions dins els nuclis urbans. Per aquest motiu els ajuntaments construeixen nous cementiris als afores. En el cas d'Arenys de Mar succeeix l'any 1816. Aquest nou cementiri es construeix en el mateix indret que l'actual. Es tracta d'un recinte quadrangular amb més de 300 nínxols i inclou l'antiga ermita de La Pietat.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Però, al fer-se petit, es decideix fer-ne un de nou, just al costat mateix. La construcció es realitza entre els anys 1865 i 1867 i és Domingo Casacuberta, agrimensor, qui el projecta; però signa els plànols l'arquitecte Elies Rogent. Es finança per recaptació entre els vilatans i els indians. És en aquest moment quan s'enderroquen la torre de guaita El Far, l'ermita de la Pietat i l'antic cementiri de 1816.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Amb el nou cementiri en funcionament, el recinte del vell es converteix en l'espai destinat als no catòlics i als suïcides, que no podien ser enterrats, segons les prescripcions de l'Església Catòlica, en terreny sagrat. El primer en ser-hi enterrat és Joan Baptista Cassà, mecenes i lliurepensador, com es deia abans. A mitjans del segle XX deixa d'utilitzar-se i l'any 1988 les restes es trasllades al recinte general.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La capella no s'enllestí fins al 31 de desembre de 1867. <br /> <br /> L'any 1895 s'inaugura la reforma del traçat del camí del cementiri que permetrà el pas de carruatges, cosa que evità la conducció dels cadàvers a pes de braços. Al final del 1917 el cementiri pren la configuració actual, en construir-se al centre de la zona d'eixample el darrer bloc de nínxols, que s'ornamenta en la cara corresponent a l'eix ascendent del cementiri amb la construcció de deu nínxols de luxe emmarcats per columnes de pedra artificial.<br /> <br /> Des d'aleshores el cementiri no ha modificat la seva estructura en planta. </span></span></span></span></span></p>	41.5783512,2.5461245	462164	4603062	1907	08006	Arenys de Mar	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93326-02dsc9300.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93326-03p1550387.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93326-04p1550383.jpg	Legal	Contemporani	Patrimoni moble	Element urbà	Privada	Religiós	Inexistent	2023-11-08 00:00:00	Jordi Montlló Bolart	Venanci Vallmitjana	Arenys de Mar ha tingut un bon nombre de personatges il·lustres que s'han volgut enterrar aquí, tot i passar molts anys fora de la vil·la. Alguns d'ells són la família Cabirol, la família Ramis; industrials com Andreu Gurí i Sala, la família Castells i Simon, la família Mollfulleda, la família Riera; indians com la família Castelló, Antoni Torrent i Carbonell, Andreu Lloveras i Riera o Francesc Masseguer i Campins.Però, per sobre de tot, destaca el ressò que li ha donat, no només al cementiri sinó a tot el poble, l'escriptor Salvador Espriu, enterrat en un simple i humil nínxol. Espriu, com resa la placa que hi ha al costat del seu nínxol, va convertir el cementiri en el centre del seu univers literari de Sinera. En l'obra d'Espriu, presidida per la mort, el cementiri, atalaia entre el mar i el cel, símbols d'eternitat, esdevé el destí últim i constant referència tant del jo íntim del poeta com dels seus personatges sinerencs. També hi reposen altres escriptors, com Fèlix Cucurull o Lluís Ferran de Pol.'Acaba aquí el viatge. Quan baixo de la barca, sabia a ulls clucs com és al meu davant, sempre pujat per cabres i per mates d'espígol, de fonoll, de llet de bruixa que a penes mouen aquelles primes mans de l'ora quieta desvetllada al cim, el Mal Temps. Límits estrictes d'una vella terra: el seguici dels xiprers rere el carro del sol que se'n va trontollant pels llargs i secs rials i feia, en tramuntar, de la petita carena llum i llunyania de l'horitzó de ponent. He donat la meva vida pel difícil guany d'unes poques paraules despullades. He vist la meva vida com un mur en el silenci de la tarda i el seu pas'. (Llibre de Sinera XXXV).L’Ajuntament edità (BADOSA, Josep i VIADER, Montse; nn.cc) un itinerari on hi figura aquest element.	98	51	2.1	2484	21	Patrimoni cultural	2026-01-09 01:57
93327	Panteó d'Iu Bosch	https://patrimonicultural.diba.cat/element/panteo-diu-bosch	<p><span><span>BADOSA, Josep i VIADER, Montse (nn.cc). <em>Un recorregut per Arenys de Mar</em>. Regidoria de Cultura de l’Ajuntament d’Arenys de Mar.</span></span></p> <p><span><span>BADOSA, J; DOÑATE, C; MESTRE, F; RABELLA, J; RAMIS, C i RIBA, J.M. (1972). Treball – Inventari sobre el patrimoni artístico-arquitectònic d’Arenys de Mar, segles XVI-XX. Inèdit.</span></span></p> <p><span><span>BADOSA, Josep i MILÀ, Salvador (1990). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Ajuntament d’Arenys de Mar; Aprovat pel Ple en data 22 de març de 1990.</span></span></p>	XX		<p>Mausoleu fet amb pedra de Montjuïc i marbre blanc, atribuït a Enric Sagnier (1917). Pren la forma d'una capella neogòtica, amb coberta a dues aigües i coronada per cinc pinacles, rematats amb una creu de quatre braços. De l'abundant decoració externa cal destacar-ne els àngels laterals, atribuïts a Eusebi Arnau, i la reixa de ferro forjat.</p> <p>A l'interior són remarcables la llosa de marbre al terra i els vitralls.</p> <p>L'arenyenc Iu Bosch (1856-1915) fou banquer a París i, d'entre altres empreses, impulsà la construcció d'una línia de ferrocarril al sud d'Espanya.</p>	08006-128	Cementiri de Sinera (Camí de La Pietat, s/n)	<p><span><span><span><span><span>A principis del segle XIX, es prohibeixen les inhumacions dins els nuclis urbans. Per aquest motiu els ajuntaments construeixen nous cementiris als afores. En el cas d'Arenys de Mar succeeix l'any 1816. Aquest nou cementiri es construeix en el mateix indret que l'actual. Es tracta d'un recinte quadrangular amb més de 300 nínxols i inclou l'antiga ermita de La Pietat.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Però, al fer-se petit, es decideix fer-ne un de nou, just al costat mateix. La construcció es realitza entre els anys 1865 i 1867 i és Domingo Casacuberta, agrimensor, qui el projecta; però signa els plànols l'arquitecte Elies Rogent. Es finança per recaptació entre els vilatans i els indians. És en aquest moment quan s'enderroquen la torre de guaita El Far, l'ermita de la Pietat i l'antic cementiri de 1816.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Amb el nou cementiri en funcionament, el recinte del vell es converteix en l'espai destinat als no catòlics i als suïcides, que no podien ser enterrats, segons les prescripcions de l'Església Catòlica, en terreny sagrat. El primer en ser-hi enterrat és Joan Baptista Cassà, mecenes i lliurepensador, com es deia abans. A mitjans del segle XX deixa d'utilitzar-se i l'any 1988 les restes es trasllades al recinte general.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La capella no s'enllestí fins al 31 de desembre de 1867. <br /> <br /> L'any 1895 s'inaugura la reforma del traçat del camí del cementiri que permetrà el pas de carruatges, cosa que evità la conducció dels cadàvers a pes de braços. Al final del 1917 el cementiri pren la configuració actual, en construir-se al centre de la zona d'eixample el darrer bloc de nínxols, que s'ornamenta en la cara corresponent a l'eix ascendent del cementiri amb la construcció de deu nínxols de luxe emmarcats per columnes de pedra artificial.<br /> <br /> Des d'aleshores el cementiri no ha modificat la seva estructura en planta. </span></span></span></span></span></p>	41.5780211,2.5464155	462188	4603025	1917	08006	Arenys de Mar	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93327-01p1550284.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93327-02dsc9273.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93327-03dsc9274.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93327-04dsc9276.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93327-05p1550329.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93327-06p1550336.jpg	Legal	Historicista\|Contemporani	Patrimoni immoble	Element arquitectònic	Privada	Religiós	Inexistent	2023-11-08 00:00:00	Jordi Montlló Bolart	Enric Sagnier i Eusebi	Arenys de Mar ha tingut un bon nombre de personatges il·lustres que s'han volgut enterrar aquí, tot i passar molts anys fora de la vil·la. Alguns d'ells són la família Cabirol, la família Ramis; industrials com Andreu Gurí i Sala, la família Castells i Simon, la família Mollfulleda, la família Riera; indians com la família Castelló, Antoni Torrent i Carbonell, Andreu Lloveras i Riera o Francesc Masseguer i Campins.Però, per sobre de tot, destaca el ressò que li ha donat, no només al cementiri sinó a tot el poble, l'escriptor Salvador Espriu, enterrat en un simple i humil nínxol. Espriu, com resa la placa que hi ha al costat del seu nínxol, va convertir el cementiri en el centre del seu univers literari de Sinera. En l'obra d'Espriu, presidida per la mort, el cementiri, atalaia entre el mar i el cel, símbols d'eternitat, esdevé el destí últim i constant referència tant del jo íntim del poeta com dels seus personatges sinerencs. També hi reposen altres escriptors, com Fèlix Cucurull o Lluís Ferran de Pol.'Acaba aquí el viatge. Quan baixo de la barca, sabia a ulls clucs com és al meu davant, sempre pujat per cabres i per mates d'espígol, de fonoll, de llet de bruixa que a penes mouen aquelles primes mans de l'ora quieta desvetllada al cim, el Mal Temps. Límits estrictes d'una vella terra: el seguici dels xiprers rere el carro del sol que se'n va trontollant pels llargs i secs rials i feia, en tramuntar, de la petita carena llum i llunyania de l'horitzó de ponent. He donat la meva vida pel difícil guany d'unes poques paraules despullades. He vist la meva vida com un mur en el silenci de la tarda i el seu pas'. (Llibre de Sinera XXXV).L’Ajuntament edità (BADOSA, Josep i VIADER, Montse; nn.cc) un itinerari on hi figura aquest element.	116\|98	47	1.3	2484	21	Patrimoni cultural	2026-01-09 01:57
93328	Panteó de la família de Zenon Massuet i Castañé	https://patrimonicultural.diba.cat/element/panteo-de-la-familia-de-zenon-massuet-i-castane	<p><span><span>BADOSA, Josep i VIADER, Montse (nn.cc). <em>Un recorregut per Arenys de Mar</em>. Regidoria de Cultura de l’Ajuntament d’Arenys de Mar.</span></span></p> <p><span><span>BADOSA, J; DOÑATE, C; MESTRE, F; RABELLA, J; RAMIS, C i RIBA, J.M. (1972). Treball – Inventari sobre el patrimoni artístico-arquitectònic d’Arenys de Mar, segles XVI-XX. Inèdit.</span></span></p> <p><span><span>BADOSA, Josep i MILÀ, Salvador (1990). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Ajuntament d’Arenys de Mar; Aprovat pel Ple en data 22 de març de 1990.</span></span></p>	XX		<p>Mausoleu de pedra nummulítica en forma de capella d'estil neogòtic, ornamentada amb els elements més característics d'aquest estil, com els pinacles, les gàrgoles, culdellànties. Destaquen la reixa de ferro del portal d'accés i els capitells que el flanquegen, que representen l'alliberació de l'ànima del poder del dimoni.</p> <p>A l'interior, destaquen els vitralls amb les imatges de Sant Zenon i Santa Esperança, patrons dels esposos propietaris.</p>	08006-129	Cementiri de Sinera (Camí de La Pietat, s/n)	<p><span><span><span><span><span>A principis del segle XIX, es prohibeixen les inhumacions dins els nuclis urbans. Per aquest motiu els ajuntaments construeixen nous cementiris als afores. En el cas d'Arenys de Mar succeeix l'any 1816. Aquest nou cementiri es construeix en el mateix indret que l'actual. Es tracta d'un recinte quadrangular amb més de 300 nínxols i inclou l'antiga ermita de La Pietat.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Però, al fer-se petit, es decideix fer-ne un de nou, just al costat mateix. La construcció es realitza entre els anys 1865 i 1867 i és Domingo Casacuberta, agrimensor, qui el projecta; però signa els plànols l'arquitecte Elies Rogent. Es finança per recaptació entre els vilatans i els indians. És en aquest moment quan s'enderroquen la torre de guaita El Far, l'ermita de la Pietat i l'antic cementiri de 1816.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Amb el nou cementiri en funcionament, el recinte del vell es converteix en l'espai destinat als no catòlics i als suïcides, que no podien ser enterrats, segons les prescripcions de l'Església Catòlica, en terreny sagrat. El primer en ser-hi enterrat és Joan Baptista Cassà, mecenes i lliurepensador, com es deia abans. A mitjans del segle XX deixa d'utilitzar-se i l'any 1988 les restes es trasllades al recinte general.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La capella no s'enllestí fins al 31 de desembre de 1867. <br /> <br /> L'any 1895 s'inaugura la reforma del traçat del camí del cementiri que permetrà el pas de carruatges, cosa que evità la conducció dels cadàvers a pes de braços. Al final del 1917 el cementiri pren la configuració actual, en construir-se al centre de la zona d'eixample el darrer bloc de nínxols, que s'ornamenta en la cara corresponent a l'eix ascendent del cementiri amb la construcció de deu nínxols de luxe emmarcats per columnes de pedra artificial.<br /> <br /> Des d'aleshores el cementiri no ha modificat la seva estructura en planta. </span></span></span></span></span></p>	41.5781195,2.5460681	462159	4603037	1919	08006	Arenys de Mar	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93328-01dsc9324.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93328-02p1550453.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93328-03dsc9322.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93328-04p1550451.jpg	Legal	Historicista\|Contemporani	Patrimoni immoble	Element arquitectònic	Privada	Religiós	Inexistent	2023-11-08 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		Arenys de Mar ha tingut un bon nombre de personatges il·lustres que s'han volgut enterrar aquí, tot i passar molts anys fora de la vil·la. Alguns d'ells són la família Cabirol, la família Ramis; industrials com Andreu Gurí i Sala, la família Castells i Simon, la família Mollfulleda, la família Riera; indians com la família Castelló, Antoni Torrent i Carbonell, Andreu Lloveras i Riera o Francesc Masseguer i Campins.Però, per sobre de tot, destaca el ressò que li ha donat, no només al cementiri sinó a tot el poble, l'escriptor Salvador Espriu, enterrat en un simple i humil nínxol. Espriu, com resa la placa que hi ha al costat del seu nínxol, va convertir el cementiri en el centre del seu univers literari de Sinera. En l'obra d'Espriu, presidida per la mort, el cementiri, atalaia entre el mar i el cel, símbols d'eternitat, esdevé el destí últim i constant referència tant del jo íntim del poeta com dels seus personatges sinerencs. També hi reposen altres escriptors, com Fèlix Cucurull o Lluís Ferran de Pol.'Acaba aquí el viatge. Quan baixo de la barca, sabia a ulls clucs com és al meu davant, sempre pujat per cabres i per mates d'espígol, de fonoll, de llet de bruixa que a penes mouen aquelles primes mans de l'ora quieta desvetllada al cim, el Mal Temps. Límits estrictes d'una vella terra: el seguici dels xiprers rere el carro del sol que se'n va trontollant pels llargs i secs rials i feia, en tramuntar, de la petita carena llum i llunyania de l'horitzó de ponent. He donat la meva vida pel difícil guany d'unes poques paraules despullades. He vist la meva vida com un mur en el silenci de la tarda i el seu pas'. (Llibre de Sinera XXXV).L’Ajuntament edità (BADOSA, Josep i VIADER, Montse; nn.cc) un itinerari on hi figura aquest element.	116\|98	47	1.3	2484	21	Patrimoni cultural	2026-01-09 01:57
93329	Panteó dels esposos Vinardell-Tarré	https://patrimonicultural.diba.cat/element/panteo-dels-esposos-vinardell-tarre	<p><span><span>BADOSA, Josep i VIADER, Montse (nn.cc). <em>Un recorregut per Arenys de Mar</em>. Regidoria de Cultura de l’Ajuntament d’Arenys de Mar.</span></span></p> <p><span><span>BADOSA, J; DOÑATE, C; MESTRE, F; RABELLA, J; RAMIS, C i RIBA, J.M. (1972). Treball – Inventari sobre el patrimoni artístico-arquitectònic d’Arenys de Mar, segles XVI-XX. Inèdit.</span></span></p> <p><span><span>BADOSA, Josep i MILÀ, Salvador (1990). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Ajuntament d’Arenys de Mar; Aprovat pel Ple en data 22 de març de 1990.</span></span></p>	XIX		<p>Mausoleu fet amb pedra de Montjuïc, marbre blanc i marbre negre, fet per Antoni Rovira Rabassa, en forma de capella neobizantina. Destaca la decoració murària, especialment els pinacles de la façana, la porta d'accés i la reixa d'entrada, així com els frontons curvilinis laterals. Els vitralls de l'interior representen els patrons dels propietaris.</p> <p>Fou Ignàsia Tarré que li dedicà al seu marit Jaume Vinardell.</p> <p>Es tracta del mateix arquitecte que construí l'Asil Torrent.</p>	08006-130	Cementiri de Sinera (Camí de La Pietat, s/n)	<p><span><span><span><span><span>A principis del segle XIX, es prohibeixen les inhumacions dins els nuclis urbans. Per aquest motiu els ajuntaments construeixen nous cementiris als afores. En el cas d'Arenys de Mar succeeix l'any 1816. Aquest nou cementiri es construeix en el mateix indret que l'actual. Es tracta d'un recinte quadrangular amb més de 300 nínxols i inclou l'antiga ermita de La Pietat.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Però, al fer-se petit, es decideix fer-ne un de nou, just al costat mateix. La construcció es realitza entre els anys 1865 i 1867 i és Domingo Casacuberta, agrimensor, qui el projecta; però signa els plànols l'arquitecte Elies Rogent. Es finança per recaptació entre els vilatans i els indians. És en aquest moment quan s'enderroquen la torre de guaita El Far, l'ermita de la Pietat i l'antic cementiri de 1816.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Amb el nou cementiri en funcionament, el recinte del vell es converteix en l'espai destinat als no catòlics i als suïcides, que no podien ser enterrats, segons les prescripcions de l'Església Catòlica, en terreny sagrat. El primer en ser-hi enterrat és Joan Baptista Cassà, mecenes i lliurepensador, com es deia abans. A mitjans del segle XX deixa d'utilitzar-se i l'any 1988 les restes es trasllades al recinte general.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La capella no s'enllestí fins al 31 de desembre de 1867. <br /> <br /> L'any 1895 s'inaugura la reforma del traçat del camí del cementiri que permetrà el pas de carruatges, cosa que evità la conducció dels cadàvers a pes de braços. Al final del 1917 el cementiri pren la configuració actual, en construir-se al centre de la zona d'eixample el darrer bloc de nínxols, que s'ornamenta en la cara corresponent a l'eix ascendent del cementiri amb la construcció de deu nínxols de luxe emmarcats per columnes de pedra artificial.<br /> <br /> Des d'aleshores el cementiri no ha modificat la seva estructura en planta. </span></span></span></span></span></p>	41.5779479,2.5464262	462189	4603018	1887	08006	Arenys de Mar	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93329-01dsc9269.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93329-02dsc9267.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93329-03dsc9270.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93329-04dsc9271.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93329-05p1550311.jpg	Legal	Historicista\|Contemporani	Patrimoni immoble	Element arquitectònic	Privada	Religiós	Inexistent	2023-11-08 00:00:00	Jordi Montlló Bolart	Antoni Rovira i Rabassa	Arenys de Mar ha tingut un bon nombre de personatges il·lustres que s'han volgut enterrar aquí, tot i passar molts anys fora de la vil·la. Alguns d'ells són la família Cabirol, la família Ramis; industrials com Andreu Gurí i Sala, la família Castells i Simon, la família Mollfulleda, la família Riera; indians com la família Castelló, Antoni Torrent i Carbonell, Andreu Lloveras i Riera o Francesc Masseguer i Campins.Però, per sobre de tot, destaca el ressò que li ha donat, no només al cementiri sinó a tot el poble, l'escriptor Salvador Espriu, enterrat en un simple i humil nínxol. Espriu, com resa la placa que hi ha al costat del seu nínxol, va convertir el cementiri en el centre del seu univers literari de Sinera. En l'obra d'Espriu, presidida per la mort, el cementiri, atalaia entre el mar i el cel, símbols d'eternitat, esdevé el destí últim i constant referència tant del jo íntim del poeta com dels seus personatges sinerencs. També hi reposen altres escriptors, com Fèlix Cucurull o Lluís Ferran de Pol.'Acaba aquí el viatge. Quan baixo de la barca, sabia a ulls clucs com és al meu davant, sempre pujat per cabres i per mates d'espígol, de fonoll, de llet de bruixa que a penes mouen aquelles primes mans de l'ora quieta desvetllada al cim, el Mal Temps. Límits estrictes d'una vella terra: el seguici dels xiprers rere el carro del sol que se'n va trontollant pels llargs i secs rials i feia, en tramuntar, de la petita carena llum i llunyania de l'horitzó de ponent. He donat la meva vida pel difícil guany d'unes poques paraules despullades. He vist la meva vida com un mur en el silenci de la tarda i el seu pas'. (Llibre de Sinera XXXV).L’Ajuntament edità (BADOSA, Josep i VIADER, Montse; nn.cc) un itinerari on hi figura aquest element.	116\|98	47	1.3	2484	21	Patrimoni cultural	2026-01-09 01:57
93330	Hipogeu dels consorts Fontcuberta-Jubany	https://patrimonicultural.diba.cat/element/hipogeu-dels-consorts-fontcuberta-jubany	<p><span><span>BADOSA, Josep i VIADER, Montse (nn.cc). <em>Un recorregut per Arenys de Mar</em>. Regidoria de Cultura de l’Ajuntament d’Arenys de Mar.</span></span></p> <p><span><span>BADOSA, J; DOÑATE, C; MESTRE, F; RABELLA, J; RAMIS, C i RIBA, J.M. (1972). Treball – Inventari sobre el patrimoni artístico-arquitectònic d’Arenys de Mar, segles XVI-XX. Inèdit.</span></span></p> <p><span><span>BADOSA, Josep i MILÀ, Salvador (1990). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Ajuntament d’Arenys de Mar; Aprovat pel Ple en data 22 de març de 1990.</span></span></p>	XX		<p>Hipogeu construït de pedra nummulítica per Cèsar Martinell i el Sant Crist, de bronze, fet per Frederic Marès. Es tracta del sepulcre del notari Carles de Fontcuberta, de llinatge noble, i de la seva esposa. L'autor, Cèsar Martinell, és més conegut per les construccions de cellers cooperatius. També realitzà intervencions a Arenys de Mar, com l'edifici del Calisay o els projectes de l'església de Santa Maria.</p> <p>El Crist, situat en el frontal de pedra, amb els braços estesos, però sense creu, està flanquejat per les lletres Alfa i Omega, principi i fi. És de bronze i és obra de l'escultor Frederic Marès, que també fou un important col·leccionista. Fruit d'aquesta afició es creà el Museu Marès a Barcelona i la fundació del Museu de la Punta d'Arenys de Mar.</p>	08006-131	Cementiri de Sinera (Camí de La Pietat, s/n)	<p><span><span><span><span><span>A principis del segle XIX, es prohibeixen les inhumacions dins els nuclis urbans. Per aquest motiu els ajuntaments construeixen nous cementiris als afores. En el cas d'Arenys de Mar succeeix l'any 1816. Aquest nou cementiri es construeix en el mateix indret que l'actual. Es tracta d'un recinte quadrangular amb més de 300 nínxols i inclou l'antiga ermita de La Pietat.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Però, al fer-se petit, es decideix fer-ne un de nou, just al costat mateix. La construcció es realitza entre els anys 1865 i 1867 i és Domingo Casacuberta, agrimensor, qui el projecta; però signa els plànols l'arquitecte Elies Rogent. Es finança per recaptació entre els vilatans i els indians. És en aquest moment quan s'enderroquen la torre de guaita El Far, l'ermita de la Pietat i l'antic cementiri de 1816.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Amb el nou cementiri en funcionament, el recinte del vell es converteix en l'espai destinat als no catòlics i als suïcides, que no podien ser enterrats, segons les prescripcions de l'Església Catòlica, en terreny sagrat. El primer en ser-hi enterrat és Joan Baptista Cassà, mecenes i lliurepensador, com es deia abans. A mitjans del segle XX deixa d'utilitzar-se i l'any 1988 les restes es trasllades al recinte general.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La capella no s'enllestí fins al 31 de desembre de 1867. <br /> <br /> L'any 1895 s'inaugura la reforma del traçat del camí del cementiri que permetrà el pas de carruatges, cosa que evità la conducció dels cadàvers a pes de braços. Al final del 1917 el cementiri pren la configuració actual, en construir-se al centre de la zona d'eixample el darrer bloc de nínxols, que s'ornamenta en la cara corresponent a l'eix ascendent del cementiri amb la construcció de deu nínxols de luxe emmarcats per columnes de pedra artificial.<br /> <br /> Des d'aleshores el cementiri no ha modificat la seva estructura en planta. </span></span></span></span></span></p>	41.5782268,2.5463491	462183	4603049	1934	08006	Arenys de Mar	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93330-02p1550390.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93330-03p1550419.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93330-04p1550393.jpg	Legal	Contemporani	Patrimoni moble	Element urbà	Privada	Religiós	Inexistent	2023-11-08 00:00:00	Jordi Montlló Bolart	Cèsar Martinell i Brunet i Frederic Marès	Arenys de Mar ha tingut un bon nombre de personatges il·lustres que s'han volgut enterrar aquí, tot i passar molts anys fora de la vil·la. Alguns d'ells són la família Cabirol, la família Ramis; industrials com Andreu Gurí i Sala, la família Castells i Simon, la família Mollfulleda, la família Riera; indians com la família Castelló, Antoni Torrent i Carbonell, Andreu Lloveras i Riera o Francesc Masseguer i Campins.Però, per sobre de tot, destaca el ressò que li ha donat, no només al cementiri sinó a tot el poble, l'escriptor Salvador Espriu, enterrat en un simple i humil nínxol. Espriu, com resa la placa que hi ha al costat del seu nínxol, va convertir el cementiri en el centre del seu univers literari de Sinera. En l'obra d'Espriu, presidida per la mort, el cementiri, atalaia entre el mar i el cel, símbols d'eternitat, esdevé el destí últim i constant referència tant del jo íntim del poeta com dels seus personatges sinerencs. També hi reposen altres escriptors, com Fèlix Cucurull o Lluís Ferran de Pol.'Acaba aquí el viatge. Quan baixo de la barca, sabia a ulls clucs com és al meu davant, sempre pujat per cabres i per mates d'espígol, de fonoll, de llet de bruixa que a penes mouen aquelles primes mans de l'ora quieta desvetllada al cim, el Mal Temps. Límits estrictes d'una vella terra: el seguici dels xiprers rere el carro del sol que se'n va trontollant pels llargs i secs rials i feia, en tramuntar, de la petita carena llum i llunyania de l'horitzó de ponent. He donat la meva vida pel difícil guany d'unes poques paraules despullades. He vist la meva vida com un mur en el silenci de la tarda i el seu pas'. (Llibre de Sinera XXXV).L’Ajuntament edità (BADOSA, Josep i VIADER, Montse; nn.cc) un itinerari on hi figura aquest element.	98	51	2.1	2484	21	Patrimoni cultural	2026-01-09 01:57
93331	Hipogeu de Bonaventura Aran i Vies i família	https://patrimonicultural.diba.cat/element/hipogeu-de-bonaventura-aran-i-vies-i-familia	<p><span><span>BADOSA, Josep i VIADER, Montse (nn.cc). <em>Un recorregut per Arenys de Mar</em>. Regidoria de Cultura de l’Ajuntament d’Arenys de Mar.</span></span></p> <p><span><span>BADOSA, J; DOÑATE, C; MESTRE, F; RABELLA, J; RAMIS, C i RIBA, J.M. (1972). Treball – Inventari sobre el patrimoni artístico-arquitectònic d’Arenys de Mar, segles XVI-XX. Inèdit.</span></span></p> <p><span><span>BADOSA, Josep i MILÀ, Salvador (1990). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Ajuntament d’Arenys de Mar; Aprovat pel Ple en data 22 de març de 1990.</span></span></p>	XIX		<p>Sepulcre d'autor desconegut fet de pedra i bronze. Representa un taüt inclinat, cobert amb un domàs i un crucifix. Es troba disposat en un monticle de pedres. Destaca el contrast entre la pedra i el bronze, el realisme dels brodats, la passamaneria i els plecs del domàs, així com el detallisme del sant Crist.</p> <p>Als peus del taüt, consten els noms dels propietaris que hi són enterrats.</p>	08006-132	Cementiri de Sinera (Camí de La Pietat, s/n)	<p><span><span><span><span><span>A principis del segle XIX, es prohibeixen les inhumacions dins els nuclis urbans. Per aquest motiu els ajuntaments construeixen nous cementiris als afores. En el cas d'Arenys de Mar succeeix l'any 1816. Aquest nou cementiri es construeix en el mateix indret que l'actual. Es tracta d'un recinte quadrangular amb més de 300 nínxols i inclou l'antiga ermita de La Pietat.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Però, al fer-se petit, es decideix fer-ne un de nou, just al costat mateix. La construcció es realitza entre els anys 1865 i 1867 i és Domingo Casacuberta, agrimensor, qui el projecta; però signa els plànols l'arquitecte Elies Rogent. Es finança per recaptació entre els vilatans i els indians. És en aquest moment quan s'enderroquen la torre de guaita El Far, l'ermita de la Pietat i l'antic cementiri de 1816.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Amb el nou cementiri en funcionament, el recinte del vell es converteix en l'espai destinat als no catòlics i als suïcides, que no podien ser enterrats, segons les prescripcions de l'Església Catòlica, en terreny sagrat. El primer en ser-hi enterrat és Joan Baptista Cassà, mecenes i lliurepensador, com es deia abans. A mitjans del segle XX deixa d'utilitzar-se i l'any 1988 les restes es trasllades al recinte general.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La capella no s'enllestí fins al 31 de desembre de 1867. <br /> <br /> L'any 1895 s'inaugura la reforma del traçat del camí del cementiri que permetrà el pas de carruatges, cosa que evità la conducció dels cadàvers a pes de braços. Al final del 1917 el cementiri pren la configuració actual, en construir-se al centre de la zona d'eixample el darrer bloc de nínxols, que s'ornamenta en la cara corresponent a l'eix ascendent del cementiri amb la construcció de deu nínxols de luxe emmarcats per columnes de pedra artificial.<br /> <br /> Des d'aleshores el cementiri no ha modificat la seva estructura en planta. </span></span></span></span></span></p>	41.5779359,2.5461848	462168	4603017	1886	08006	Arenys de Mar	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93331-p1550473.jpg	Legal	Contemporani	Patrimoni moble	Element urbà	Privada	Religiós	Inexistent	2023-11-08 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		Arenys de Mar ha tingut un bon nombre de personatges il·lustres que s'han volgut enterrar aquí, tot i passar molts anys fora de la vil·la. Alguns d'ells són la família Cabirol, la família Ramis; industrials com Andreu Gurí i Sala, la família Castells i Simon, la família Mollfulleda, la família Riera; indians com la família Castelló, Antoni Torrent i Carbonell, Andreu Lloveras i Riera o Francesc Masseguer i Campins.Però, per sobre de tot, destaca el ressò que li ha donat, no només al cementiri sinó a tot el poble, l'escriptor Salvador Espriu, enterrat en un simple i humil nínxol. Espriu, com resa la placa que hi ha al costat del seu nínxol, va convertir el cementiri en el centre del seu univers literari de Sinera. En l'obra d'Espriu, presidida per la mort, el cementiri, atalaia entre el mar i el cel, símbols d'eternitat, esdevé el destí últim i constant referència tant del jo íntim del poeta com dels seus personatges sinerencs. També hi reposen altres escriptors, com Fèlix Cucurull o Lluís Ferran de Pol.'Acaba aquí el viatge. Quan baixo de la barca, sabia a ulls clucs com és al meu davant, sempre pujat per cabres i per mates d'espígol, de fonoll, de llet de bruixa que a penes mouen aquelles primes mans de l'ora quieta desvetllada al cim, el Mal Temps. Límits estrictes d'una vella terra: el seguici dels xiprers rere el carro del sol que se'n va trontollant pels llargs i secs rials i feia, en tramuntar, de la petita carena llum i llunyania de l'horitzó de ponent. He donat la meva vida pel difícil guany d'unes poques paraules despullades. He vist la meva vida com un mur en el silenci de la tarda i el seu pas'. (Llibre de Sinera XXXV).L’Ajuntament edità (BADOSA, Josep i VIADER, Montse; nn.cc) un itinerari on hi figura aquest element.	98	51	2.1	2484	21	Patrimoni cultural	2026-01-09 01:57
93345	Hipogeu d'Andreu Lloveras i Riera	https://patrimonicultural.diba.cat/element/hipogeu-dandreu-lloveras-i-riera	<p><span><span>BADOSA, Josep i VIADER, Montse (nn.cc). <em>Un recorregut per Arenys de Mar</em>. Regidoria de Cultura de l’Ajuntament d’Arenys de Mar.</span></span></p> <p><span><span>BADOSA, J; DOÑATE, C; MESTRE, F; RABELLA, J; RAMIS, C i RIBA, J.M. (1972). Treball – Inventari sobre el patrimoni artístico-arquitectònic d’Arenys de Mar, segles XVI-XX. Inèdit.</span></span></p> <p><span><span>BADOSA, Josep i MILÀ, Salvador (1990). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Ajuntament d’Arenys de Mar; Aprovat pel Ple en data 22 de març de 1990.</span></span></p>	XIX		<p>Escultura feta en marbre i pedra, obra de Josep M. Barnadas que representa Crist ressuscitat, damunt una columna d'inspiració egípcia, desprenent-se de la mortalla i enarborant l'estendard del triomf de la vida sobre la mort. Destaquen les formes dinàmiques i la composició ascendent de l'obra.</p> <p>Andreu Lloveras i Riera (1831-1896) era un indià nascut a Palafrugell, però vinculat a Arenys, on va fer construir el balneari Lloveras, durant molts anys lloc de trobada de la classe benestant.</p>	08006-133	Cementiri de Sinera (Camí de La Pietat, s/n)	<p><span><span><span><span><span>A principis del segle XIX, es prohibeixen les inhumacions dins els nuclis urbans. Per aquest motiu els ajuntaments construeixen nous cementiris als afores. En el cas d'Arenys de Mar succeeix l'any 1816. Aquest nou cementiri es construeix en el mateix indret que l'actual. Es tracta d'un recinte quadrangular amb més de 300 nínxols i inclou l'antiga ermita de La Pietat.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Però, al fer-se petit, es decideix fer-ne un de nou, just al costat mateix. La construcció es realitza entre els anys 1865 i 1867 i és Domingo Casacuberta, agrimensor, qui el projecta; però signa els plànols l'arquitecte Elies Rogent. Es finança per recaptació entre els vilatans i els indians. És en aquest moment quan s'enderroquen la torre de guaita El Far, l'ermita de la Pietat i l'antic cementiri de 1816.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Amb el nou cementiri en funcionament, el recinte del vell es converteix en l'espai destinat als no catòlics i als suïcides, que no podien ser enterrats, segons les prescripcions de l'Església Catòlica, en terreny sagrat. El primer en ser-hi enterrat és Joan Baptista Cassà, mecenes i lliurepensador, com es deia abans. A mitjans del segle XX deixa d'utilitzar-se i l'any 1988 les restes es trasllades al recinte general.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La capella no s'enllestí fins al 31 de desembre de 1867. <br /> <br /> L'any 1895 s'inaugura la reforma del traçat del camí del cementiri que permetrà el pas de carruatges, cosa que evità la conducció dels cadàvers a pes de braços. Al final del 1917 el cementiri pren la configuració actual, en construir-se al centre de la zona d'eixample el darrer bloc de nínxols, que s'ornamenta en la cara corresponent a l'eix ascendent del cementiri amb la construcció de deu nínxols de luxe emmarcats per columnes de pedra artificial.<br /> <br /> Des d'aleshores el cementiri no ha modificat la seva estructura en planta. </span></span></span></span></span></p>	41.5781506,2.5463638	462183	4603040	1896-1898	08006	Arenys de Mar	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93345-02p1550359.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93345-03p1550362.jpg	Legal	Contemporani	Patrimoni moble	Element urbà	Privada	Religiós	Inexistent	2023-11-08 00:00:00	Jordi Montlló Bolart	Josep M. Barnadas	Arenys de Mar ha tingut un bon nombre de personatges il·lustres que s'han volgut enterrar aquí, tot i passar molts anys fora de la vil·la. Alguns d'ells són la família Cabirol, la família Ramis; industrials com Andreu Gurí i Sala, la família Castells i Simon, la família Mollfulleda, la família Riera; indians com la família Castelló, Antoni Torrent i Carbonell, Andreu Lloveras i Riera o Francesc Masseguer i Campins.Però, per sobre de tot, destaca el ressò que li ha donat, no només al cementiri sinó a tot el poble, l'escriptor Salvador Espriu, enterrat en un simple i humil nínxol. Espriu, com resa la placa que hi ha al costat del seu nínxol, va convertir el cementiri en el centre del seu univers literari de Sinera. En l'obra d'Espriu, presidida per la mort, el cementiri, atalaia entre el mar i el cel, símbols d'eternitat, esdevé el destí últim i constant referència tant del jo íntim del poeta com dels seus personatges sinerencs. També hi reposen altres escriptors, com Fèlix Cucurull o Lluís Ferran de Pol.'Acaba aquí el viatge. Quan baixo de la barca, sabia a ulls clucs com és al meu davant, sempre pujat per cabres i per mates d'espígol, de fonoll, de llet de bruixa que a penes mouen aquelles primes mans de l'ora quieta desvetllada al cim, el Mal Temps. Límits estrictes d'una vella terra: el seguici dels xiprers rere el carro del sol que se'n va trontollant pels llargs i secs rials i feia, en tramuntar, de la petita carena llum i llunyania de l'horitzó de ponent. He donat la meva vida pel difícil guany d'unes poques paraules despullades. He vist la meva vida com un mur en el silenci de la tarda i el seu pas'. (Llibre de Sinera XXXV).L’Ajuntament edità (BADOSA, Josep i VIADER, Montse; nn.cc) un itinerari on hi figura aquest element.	98	51	2.1	2484	21	Patrimoni cultural	2026-01-09 01:57
93346	Hipogeu de Joan Roura	https://patrimonicultural.diba.cat/element/hipogeu-de-joan-roura	<p><span><span>BADOSA, Josep i VIADER, Montse (nn.cc). <em>Un recorregut per Arenys de Mar</em>. Regidoria de Cultura de l’Ajuntament d’Arenys de Mar.</span></span></p> <p><span><span>BADOSA, J; DOÑATE, C; MESTRE, F; RABELLA, J; RAMIS, C i RIBA, J.M. (1972). Treball – Inventari sobre el patrimoni artístico-arquitectònic d’Arenys de Mar, segles XVI-XX. Inèdit.</span></span></p> <p><span><span>BADOSA, Josep i MILÀ, Salvador (1990). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Ajuntament d’Arenys de Mar; Aprovat pel Ple en data 22 de març de 1990.</span></span></p>	XIX		<p>Obra de Josep Carcassó en marbre i pedra, un àngel s'aixeca damunt un pedestal monolític amb un colom i una creu sobre el pit. Les ales esteses, la mirada enlairada i la posició dels peus, indiquen que està a punt d'emprendre el vol. Al pedestal hi figura un medalló amb les inicials del propietari (Joan Roura) damunt dues palmes. </p> <p>El basament és fet de llosetes blanques i negres en marbre.</p>	08006-134	Cementiri de Sinera (Camí de La Pietat, s/n)	<p><span><span><span><span><span>A principis del segle XIX, es prohibeixen les inhumacions dins els nuclis urbans. Per aquest motiu els ajuntaments construeixen nous cementiris als afores. En el cas d'Arenys de Mar succeeix l'any 1816. Aquest nou cementiri es construeix en el mateix indret que l'actual. Es tracta d'un recinte quadrangular amb més de 300 nínxols i inclou l'antiga ermita de La Pietat.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Però, al fer-se petit, es decideix fer-ne un de nou, just al costat mateix. La construcció es realitza entre els anys 1865 i 1867 i és Domingo Casacuberta, agrimensor, qui el projecta; però signa els plànols l'arquitecte Elies Rogent. Es finança per recaptació entre els vilatans i els indians. És en aquest moment quan s'enderroquen la torre de guaita El Far, l'ermita de la Pietat i l'antic cementiri de 1816.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Amb el nou cementiri en funcionament, el recinte del vell es converteix en l'espai destinat als no catòlics i als suïcides, que no podien ser enterrats, segons les prescripcions de l'Església Catòlica, en terreny sagrat. El primer en ser-hi enterrat és Joan Baptista Cassà, mecenes i lliurepensador, com es deia abans. A mitjans del segle XX deixa d'utilitzar-se i l'any 1988 les restes es trasllades al recinte general.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La capella no s'enllestí fins al 31 de desembre de 1867. <br /> <br /> L'any 1895 s'inaugura la reforma del traçat del camí del cementiri que permetrà el pas de carruatges, cosa que evità la conducció dels cadàvers a pes de braços. Al final del 1917 el cementiri pren la configuració actual, en construir-se al centre de la zona d'eixample el darrer bloc de nínxols, que s'ornamenta en la cara corresponent a l'eix ascendent del cementiri amb la construcció de deu nínxols de luxe emmarcats per columnes de pedra artificial.<br /> <br /> Des d'aleshores el cementiri no ha modificat la seva estructura en planta. </span></span></span></span></span></p>	41.5780352,2.5460882	462161	4603028	1890	08006	Arenys de Mar	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93346-02p1550462.jpg	Legal	Contemporani	Patrimoni moble	Element urbà	Privada	Religiós	Inexistent	2023-11-08 00:00:00	Jordi Montlló Bolart	Josep Carcassó	Arenys de Mar ha tingut un bon nombre de personatges il·lustres que s'han volgut enterrar aquí, tot i passar molts anys fora de la vil·la. Alguns d'ells són la família Cabirol, la família Ramis; industrials com Andreu Gurí i Sala, la família Castells i Simon, la família Mollfulleda, la família Riera; indians com la família Castelló, Antoni Torrent i Carbonell, Andreu Lloveras i Riera o Francesc Masseguer i Campins.Però, per sobre de tot, destaca el ressò que li ha donat, no només al cementiri sinó a tot el poble, l'escriptor Salvador Espriu, enterrat en un simple i humil nínxol. Espriu, com resa la placa que hi ha al costat del seu nínxol, va convertir el cementiri en el centre del seu univers literari de Sinera. En l'obra d'Espriu, presidida per la mort, el cementiri, atalaia entre el mar i el cel, símbols d'eternitat, esdevé el destí últim i constant referència tant del jo íntim del poeta com dels seus personatges sinerencs. També hi reposen altres escriptors, com Fèlix Cucurull o Lluís Ferran de Pol.'Acaba aquí el viatge. Quan baixo de la barca, sabia a ulls clucs com és al meu davant, sempre pujat per cabres i per mates d'espígol, de fonoll, de llet de bruixa que a penes mouen aquelles primes mans de l'ora quieta desvetllada al cim, el Mal Temps. Límits estrictes d'una vella terra: el seguici dels xiprers rere el carro del sol que se'n va trontollant pels llargs i secs rials i feia, en tramuntar, de la petita carena llum i llunyania de l'horitzó de ponent. He donat la meva vida pel difícil guany d'unes poques paraules despullades. He vist la meva vida com un mur en el silenci de la tarda i el seu pas'. (Llibre de Sinera XXXV).L’Ajuntament edità (BADOSA, Josep i VIADER, Montse; nn.cc) un itinerari on hi figura aquest element.	98	51	2.1	2484	21	Patrimoni cultural	2026-01-09 01:57
93347	Hipogeu de la família d'Andreu Gurí	https://patrimonicultural.diba.cat/element/hipogeu-de-la-familia-dandreu-guri	<p><span><span>BADOSA, Josep i VIADER, Montse (nn.cc). <em>Un recorregut per Arenys de Mar</em>. Regidoria de Cultura de l’Ajuntament d’Arenys de Mar.</span></span></p> <p><span><span>BADOSA, J; DOÑATE, C; MESTRE, F; RABELLA, J; RAMIS, C i RIBA, J.M. (1972). Treball – Inventari sobre el patrimoni artístico-arquitectònic d’Arenys de Mar, segles XVI-XX. Inèdit.</span></span></p> <p><span><span>BADOSA, Josep i MILÀ, Salvador (1990). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Ajuntament d’Arenys de Mar; Aprovat pel Ple en data 22 de març de 1990.</span></span></p>	XX		<p>Hipogeu dels germans Ventura, fet en marbre blanc i negre. Sobre un ampli basament rectangular, s'alça un pedestal amb la figura d'un àngel emparant dos infants, símbol de la Caritat. Un seguit de llànties flamejants encerclen el basament. Trobem a banda i banda dos sepulcres decoratius. El podi és decorat amb palmetes, cascalls i roselles, al·legories del descans etern.</p> <p>Andreu Guri i Sala (1825-1908) era un industrial taper i fou alcalde accidental d'Arenys de Mar durant l'epidèmia de còlera de l'any 1854 i intervingué en diverses obres de beneficència.</p>	08006-135	Cementiri de Sinera (Camí de La Pietat, s/n)	<p><span><span><span><span><span>A principis del segle XIX, es prohibeixen les inhumacions dins els nuclis urbans. Per aquest motiu els ajuntaments construeixen nous cementiris als afores. En el cas d'Arenys de Mar succeeix l'any 1816. Aquest nou cementiri es construeix en el mateix indret que l'actual. Es tracta d'un recinte quadrangular amb més de 300 nínxols i inclou l'antiga ermita de La Pietat.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Però, al fer-se petit, es decideix fer-ne un de nou, just al costat mateix. La construcció es realitza entre els anys 1865 i 1867 i és Domingo Casacuberta, agrimensor, qui el projecta; però signa els plànols l'arquitecte Elies Rogent. Es finança per recaptació entre els vilatans i els indians. És en aquest moment quan s'enderroquen la torre de guaita El Far, l'ermita de la Pietat i l'antic cementiri de 1816.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Amb el nou cementiri en funcionament, el recinte del vell es converteix en l'espai destinat als no catòlics i als suïcides, que no podien ser enterrats, segons les prescripcions de l'Església Catòlica, en terreny sagrat. El primer en ser-hi enterrat és Joan Baptista Cassà, mecenes i lliurepensador, com es deia abans. A mitjans del segle XX deixa d'utilitzar-se i l'any 1988 les restes es trasllades al recinte general.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La capella no s'enllestí fins al 31 de desembre de 1867. <br /> <br /> L'any 1895 s'inaugura la reforma del traçat del camí del cementiri que permetrà el pas de carruatges, cosa que evità la conducció dels cadàvers a pes de braços. Al final del 1917 el cementiri pren la configuració actual, en construir-se al centre de la zona d'eixample el darrer bloc de nínxols, que s'ornamenta en la cara corresponent a l'eix ascendent del cementiri amb la construcció de deu nínxols de luxe emmarcats per columnes de pedra artificial.<br /> <br /> Des d'aleshores el cementiri no ha modificat la seva estructura en planta. </span></span></span></span></span></p>	41.5783066,2.5463994	462187	4603058	1908	08006	Arenys de Mar	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93347-02p1550424.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93347-03p1550428.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93347-04p1550431.jpg	Legal	Contemporani	Patrimoni moble	Element urbà	Privada	Religiós	Inexistent	2023-11-08 00:00:00	Jordi Montlló Bolart	Germans Ventura	Arenys de Mar ha tingut un bon nombre de personatges il·lustres que s'han volgut enterrar aquí, tot i passar molts anys fora de la vil·la. Alguns d'ells són la família Cabirol, la família Ramis; industrials com Andreu Gurí i Sala, la família Castells i Simon, la família Mollfulleda, la família Riera; indians com la família Castelló, Antoni Torrent i Carbonell, Andreu Lloveras i Riera o Francesc Masseguer i Campins.Però, per sobre de tot, destaca el ressò que li ha donat, no només al cementiri sinó a tot el poble, l'escriptor Salvador Espriu, enterrat en un simple i humil nínxol. Espriu, com resa la placa que hi ha al costat del seu nínxol, va convertir el cementiri en el centre del seu univers literari de Sinera. En l'obra d'Espriu, presidida per la mort, el cementiri, atalaia entre el mar i el cel, símbols d'eternitat, esdevé el destí últim i constant referència tant del jo íntim del poeta com dels seus personatges sinerencs. També hi reposen altres escriptors, com Fèlix Cucurull o Lluís Ferran de Pol.'Acaba aquí el viatge. Quan baixo de la barca, sabia a ulls clucs com és al meu davant, sempre pujat per cabres i per mates d'espígol, de fonoll, de llet de bruixa que a penes mouen aquelles primes mans de l'ora quieta desvetllada al cim, el Mal Temps. Límits estrictes d'una vella terra: el seguici dels xiprers rere el carro del sol que se'n va trontollant pels llargs i secs rials i feia, en tramuntar, de la petita carena llum i llunyania de l'horitzó de ponent. He donat la meva vida pel difícil guany d'unes poques paraules despullades. He vist la meva vida com un mur en el silenci de la tarda i el seu pas'. (Llibre de Sinera XXXV).L’Ajuntament edità (BADOSA, Josep i VIADER, Montse; nn.cc) un itinerari on hi figura aquest element.	98	51	2.1	2484	21	Patrimoni cultural	2026-01-09 01:57
93348	Hipogeu dels pares del Bisbe Català	https://patrimonicultural.diba.cat/element/hipogeu-dels-pares-del-bisbe-catala	<p><span><span>BADOSA, Josep i VIADER, Montse (nn.cc). <em>Un recorregut per Arenys de Mar</em>. Regidoria de Cultura de l’Ajuntament d’Arenys de Mar.</span></span></p> <p><span><span>BADOSA, J; DOÑATE, C; MESTRE, F; RABELLA, J; RAMIS, C i RIBA, J.M. (1972). Treball – Inventari sobre el patrimoni artístico-arquitectònic d’Arenys de Mar, segles XVI-XX. Inèdit.</span></span></p> <p><span><span>BADOSA, Josep i MILÀ, Salvador (1990). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Ajuntament d’Arenys de Mar; Aprovat pel Ple en data 22 de març de 1990.</span></span></p>	XIX		<p>Hipogeu d'autoria desconeguda fet amb pedra de Montjuïc. Jaume Català i Albosa (1835-1899), que fou bisbe de Cadis i de Barcelona, el dedicà als seus pares. S'aixeca en forma d'arcosoli, envoltat per un cadenat de ferro forjat. En el frontal de l'arcosoli, hi figura l'escut del prelat, al·lusiu al seu origen: un arbust sobre les ones, emblema d'Arenys de Mar, i els seus cognoms, les quatre barres pel cognom Català, i el sol ixent, pel cognom Albosa, derivat d'alba.</p> <p>A la tomba hi són enterrats els pares i dos dels germans de Salvador Espriu, familiars del bisbe.</p>	08006-136	Cementiri de Sinera (Camí de La Pietat, s/n)	<p><span><span><span><span><span>A principis del segle XIX, es prohibeixen les inhumacions dins els nuclis urbans. Per aquest motiu els ajuntaments construeixen nous cementiris als afores. En el cas d'Arenys de Mar succeeix l'any 1816. Aquest nou cementiri es construeix en el mateix indret que l'actual. Es tracta d'un recinte quadrangular amb més de 300 nínxols i inclou l'antiga ermita de La Pietat.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Però, al fer-se petit, es decideix fer-ne un de nou, just al costat mateix. La construcció es realitza entre els anys 1865 i 1867 i és Domingo Casacuberta, agrimensor, qui el projecta; però signa els plànols l'arquitecte Elies Rogent. Es finança per recaptació entre els vilatans i els indians. És en aquest moment quan s'enderroquen la torre de guaita El Far, l'ermita de la Pietat i l'antic cementiri de 1816.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Amb el nou cementiri en funcionament, el recinte del vell es converteix en l'espai destinat als no catòlics i als suïcides, que no podien ser enterrats, segons les prescripcions de l'Església Catòlica, en terreny sagrat. El primer en ser-hi enterrat és Joan Baptista Cassà, mecenes i lliurepensador, com es deia abans. A mitjans del segle XX deixa d'utilitzar-se i l'any 1988 les restes es trasllades al recinte general.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La capella no s'enllestí fins al 31 de desembre de 1867. <br /> <br /> L'any 1895 s'inaugura la reforma del traçat del camí del cementiri que permetrà el pas de carruatges, cosa que evità la conducció dels cadàvers a pes de braços. Al final del 1917 el cementiri pren la configuració actual, en construir-se al centre de la zona d'eixample el darrer bloc de nínxols, que s'ornamenta en la cara corresponent a l'eix ascendent del cementiri amb la construcció de deu nínxols de luxe emmarcats per columnes de pedra artificial.<br /> <br /> Des d'aleshores el cementiri no ha modificat la seva estructura en planta. </span></span></span></span></span></p>	41.5778526,2.5461110	462162	4603007	1895	08006	Arenys de Mar	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93348-02p1550469.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93348-03p1550471.jpg	Legal	Contemporani	Patrimoni moble	Element urbà	Privada	Religiós	Inexistent	2023-11-08 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		Arenys de Mar ha tingut un bon nombre de personatges il·lustres que s'han volgut enterrar aquí, tot i passar molts anys fora de la vil·la. Alguns d'ells són la família Cabirol, la família Ramis; industrials com Andreu Gurí i Sala, la família Castells i Simon, la família Mollfulleda, la família Riera; indians com la família Castelló, Antoni Torrent i Carbonell, Andreu Lloveras i Riera o Francesc Masseguer i Campins.Però, per sobre de tot, destaca el ressò que li ha donat, no només al cementiri sinó a tot el poble, l'escriptor Salvador Espriu, enterrat en un simple i humil nínxol. Espriu, com resa la placa que hi ha al costat del seu nínxol, va convertir el cementiri en el centre del seu univers literari de Sinera. En l'obra d'Espriu, presidida per la mort, el cementiri, atalaia entre el mar i el cel, símbols d'eternitat, esdevé el destí últim i constant referència tant del jo íntim del poeta com dels seus personatges sinerencs. També hi reposen altres escriptors, com Fèlix Cucurull o Lluís Ferran de Pol.'Acaba aquí el viatge. Quan baixo de la barca, sabia a ulls clucs com és al meu davant, sempre pujat per cabres i per mates d'espígol, de fonoll, de llet de bruixa que a penes mouen aquelles primes mans de l'ora quieta desvetllada al cim, el Mal Temps. Límits estrictes d'una vella terra: el seguici dels xiprers rere el carro del sol que se'n va trontollant pels llargs i secs rials i feia, en tramuntar, de la petita carena llum i llunyania de l'horitzó de ponent. He donat la meva vida pel difícil guany d'unes poques paraules despullades. He vist la meva vida com un mur en el silenci de la tarda i el seu pas'. (Llibre de Sinera XXXV).L’Ajuntament edità (BADOSA, Josep i VIADER, Montse; nn.cc) un itinerari on hi figura aquest element.	98	51	2.1	2484	21	Patrimoni cultural	2026-01-09 01:57
93349	Sepulcre d'Emilia de Rovira i Preses	https://patrimonicultural.diba.cat/element/sepulcre-demilia-de-rovira-i-preses	<p><span><span>BADOSA, Josep i VIADER, Montse (nn.cc). <em>Un recorregut per Arenys de Mar</em>. Regidoria de Cultura de l’Ajuntament d’Arenys de Mar.</span></span></p> <p><span><span>BADOSA, J; DOÑATE, C; MESTRE, F; RABELLA, J; RAMIS, C i RIBA, J.M. (1972). Treball – Inventari sobre el patrimoni artístico-arquitectònic d’Arenys de Mar, segles XVI-XX. Inèdit.</span></span></p> <p><span><span>BADOSA, Josep i MILÀ, Salvador (1990). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Ajuntament d’Arenys de Mar; Aprovat pel Ple en data 22 de març de 1990.</span></span></p>	XX		<p>Sepulcre realitzat en traquita i marbre blanc que explica una història d'amor romàntica entre Rafael Martínez Ortiz i Emilia de Rovira. Quan Rafael era estudiant de medicina a Barcelona (1874-1881), es van enamorar. Acabats els estudis marxa a Cubà d'on era originari, amb el compromís de tornar per casar-se. Però els pares d'Emilia intercepten les cartes dels enamorats. Rafael, desesperançat per no rebre respostes, s'acaba casant a Cuba; però ella resta fidel al seu amor i mor jove, als 33 anys, de tuberculosi.</p> <p>Uns anys més tard, quan Rafael ja era ministre plenipotenciari de Cuba a París, passa per Arenys i s'assabenta de la veritat. Com a homenatge fa construir aquest sepulcre a París. Però els familiars de la noia es neguen a dipositar-hi les seves despulles i la tomba restà buida durant molts anys.</p> <p>Finalment, l'any 2000, per iniciativa d'alguns arenyencs, les restes mortals d'Emilia de Rovira descansen en el sepulcre encarregat pel seu amor cubà.</p>	08006-137	Cementiri de Sinera (Camí de La Pietat, s/n)	<p><span><span><span><span><span>A principis del segle XIX, es prohibeixen les inhumacions dins els nuclis urbans. Per aquest motiu els ajuntaments construeixen nous cementiris als afores. En el cas d'Arenys de Mar succeeix l'any 1816. Aquest nou cementiri es construeix en el mateix indret que l'actual. Es tracta d'un recinte quadrangular amb més de 300 nínxols i inclou l'antiga ermita de La Pietat.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Però, al fer-se petit, es decideix fer-ne un de nou, just al costat mateix. La construcció es realitza entre els anys 1865 i 1867 i és Domingo Casacuberta, agrimensor, qui el projecta; però signa els plànols l'arquitecte Elies Rogent. Es finança per recaptació entre els vilatans i els indians. És en aquest moment quan s'enderroquen la torre de guaita El Far, l'ermita de la Pietat i l'antic cementiri de 1816.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Amb el nou cementiri en funcionament, el recinte del vell es converteix en l'espai destinat als no catòlics i als suïcides, que no podien ser enterrats, segons les prescripcions de l'Església Catòlica, en terreny sagrat. El primer en ser-hi enterrat és Joan Baptista Cassà, mecenes i lliurepensador, com es deia abans. A mitjans del segle XX deixa d'utilitzar-se i l'any 1988 les restes es trasllades al recinte general.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La capella no s'enllestí fins al 31 de desembre de 1867. <br /> <br /> L'any 1895 s'inaugura la reforma del traçat del camí del cementiri que permetrà el pas de carruatges, cosa que evità la conducció dels cadàvers a pes de braços. Al final del 1917 el cementiri pren la configuració actual, en construir-se al centre de la zona d'eixample el darrer bloc de nínxols, que s'ornamenta en la cara corresponent a l'eix ascendent del cementiri amb la construcció de deu nínxols de luxe emmarcats per columnes de pedra artificial.<br /> <br /> Des d'aleshores el cementiri no ha modificat la seva estructura en planta. </span></span></span></span></span></p>	41.5784686,2.5463337	462181	4603075	1928	08006	Arenys de Mar	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93349-02dsc9307.jpg	Legal	Contemporani	Patrimoni moble	Element urbà	Privada	Religiós	Inexistent	2023-11-08 00:00:00	Jordi Montlló Bolart	Marbrista Thoin (París) i Auguste Maillard	Arenys de Mar ha tingut un bon nombre de personatges il·lustres que s'han volgut enterrar aquí, tot i passar molts anys fora de la vil·la. Alguns d'ells són la família Cabirol, la família Ramis; industrials com Andreu Gurí i Sala, la família Castells i Simon, la família Mollfulleda, la família Riera; indians com la família Castelló, Antoni Torrent i Carbonell, Andreu Lloveras i Riera o Francesc Masseguer i Campins.Però, per sobre de tot, destaca el ressò que li ha donat, no només al cementiri sinó a tot el poble, l'escriptor Salvador Espriu, enterrat en un simple i humil nínxol. Espriu, com resa la placa que hi ha al costat del seu nínxol, va convertir el cementiri en el centre del seu univers literari de Sinera. En l'obra d'Espriu, presidida per la mort, el cementiri, atalaia entre el mar i el cel, símbols d'eternitat, esdevé el destí últim i constant referència tant del jo íntim del poeta com dels seus personatges sinerencs. També hi reposen altres escriptors, com Fèlix Cucurull o Lluís Ferran de Pol.'Acaba aquí el viatge. Quan baixo de la barca, sabia a ulls clucs com és al meu davant, sempre pujat per cabres i per mates d'espígol, de fonoll, de llet de bruixa que a penes mouen aquelles primes mans de l'ora quieta desvetllada al cim, el Mal Temps. Límits estrictes d'una vella terra: el seguici dels xiprers rere el carro del sol que se'n va trontollant pels llargs i secs rials i feia, en tramuntar, de la petita carena llum i llunyania de l'horitzó de ponent. He donat la meva vida pel difícil guany d'unes poques paraules despullades. He vist la meva vida com un mur en el silenci de la tarda i el seu pas'. (Llibre de Sinera XXXV).L’Ajuntament edità (BADOSA, Josep i VIADER, Montse; nn.cc) un itinerari on hi figura aquest element.	98	51	2.1	2484	21	Patrimoni cultural	2026-01-09 01:57
93479	Hipogeu de la família Camps-Ombrabella	https://patrimonicultural.diba.cat/element/hipogeu-de-la-familia-camps-ombrabella	<p><span><span>BADOSA, Josep i VIADER, Montse (nn.cc). <em>Un recorregut per Arenys de Mar</em>. Regidoria de Cultura de l’Ajuntament d’Arenys de Mar.</span></span></p> <p><span><span>BADOSA, J; DOÑATE, C; MESTRE, F; RABELLA, J; RAMIS, C i RIBA, J.M. (1972). Treball – Inventari sobre el patrimoni artístico-arquitectònic d’Arenys de Mar, segles XVI-XX. Inèdit.</span></span></p> <p><span><span>BADOSA, Josep i MILÀ, Salvador (1990). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Ajuntament d’Arenys de Mar; Aprovat pel Ple en data 22 de març de 1990.</span></span></p>	XX		<p>Sepulcre en marbre i pedra, obra de Ventura Vieto, presidit per una figura femenina desconsolada, amb una corona de flors. Al peu de la tomba hi ha una làpida amb motius florals obra del rander arenyenc Marià Castells i Simon (1873-1931); un dels principals renovadors de la indústria i artesania de les puntes de boixet, durant el Modernisme.</p>	08006-138	Cementiri de Sinera (Camí de La Pietat, s/n)	<p><span><span><span><span><span>A principis del segle XIX, es prohibeixen les inhumacions dins els nuclis urbans. Per aquest motiu els ajuntaments construeixen nous cementiris als afores. En el cas d'Arenys de Mar succeeix l'any 1816. Aquest nou cementiri es construeix en el mateix indret que l'actual. Es tracta d'un recinte quadrangular amb més de 300 nínxols i inclou l'antiga ermita de La Pietat.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Però, al fer-se petit, es decideix fer-ne un de nou, just al costat mateix. La construcció es realitza entre els anys 1865 i 1867 i és Domingo Casacuberta, agrimensor, qui el projecta; però signa els plànols l'arquitecte Elies Rogent. Es finança per recaptació entre els vilatans i els indians. És en aquest moment quan s'enderroquen la torre de guaita El Far, l'ermita de la Pietat i l'antic cementiri de 1816.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Amb el nou cementiri en funcionament, el recinte del vell es converteix en l'espai destinat als no catòlics i als suïcides, que no podien ser enterrats, segons les prescripcions de l'Església Catòlica, en terreny sagrat. El primer en ser-hi enterrat és Joan Baptista Cassà, mecenes i lliurepensador, com es deia abans. A mitjans del segle XX deixa d'utilitzar-se i l'any 1988 les restes es trasllades al recinte general.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La capella no s'enllestí fins al 31 de desembre de 1867. <br /> <br /> L'any 1895 s'inaugura la reforma del traçat del camí del cementiri que permetrà el pas de carruatges, cosa que evità la conducció dels cadàvers a pes de braços. Al final del 1917 el cementiri pren la configuració actual, en construir-se al centre de la zona d'eixample el darrer bloc de nínxols, que s'ornamenta en la cara corresponent a l'eix ascendent del cementiri amb la construcció de deu nínxols de luxe emmarcats per columnes de pedra artificial.<br /> <br /> Des d'aleshores el cementiri no ha modificat la seva estructura en planta. </span></span></span></span></span></p>	41.5780101,2.5465040	462195	4603024	1918	08006	Arenys de Mar	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93479-02dsc0733.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93479-03dsc0734.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93479-04dsc0736.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93479-05dsc0735.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni moble	Element urbà	Privada	Religiós	Inexistent	2023-11-08 00:00:00	Jordi Montlló Bolart	Ventura Vieto	Arenys de Mar ha tingut un bon nombre de personatges il·lustres que s'han volgut enterrar aquí, tot i passar molts anys fora de la vil·la. Alguns d'ells són la família Cabirol, la família Ramis; industrials com Andreu Gurí i Sala, la família Castells i Simon, la família Mollfulleda, la família Riera; indians com la família Castelló, Antoni Torrent i Carbonell, Andreu Lloveras i Riera o Francesc Masseguer i Campins.Però, per sobre de tot, destaca el ressò que li ha donat, no només al cementiri sinó a tot el poble, l'escriptor Salvador Espriu, enterrat en un simple i humil nínxol. Espriu, com resa la placa que hi ha al costat del seu nínxol, va convertir el cementiri en el centre del seu univers literari de Sinera. En l'obra d'Espriu, presidida per la mort, el cementiri, atalaia entre el mar i el cel, símbols d'eternitat, esdevé el destí últim i constant referència tant del jo íntim del poeta com dels seus personatges sinerencs. També hi reposen altres escriptors, com Fèlix Cucurull o Lluís Ferran de Pol.'Acaba aquí el viatge. Quan baixo de la barca, sabia a ulls clucs com és al meu davant, sempre pujat per cabres i per mates d'espígol, de fonoll, de llet de bruixa que a penes mouen aquelles primes mans de l'ora quieta desvetllada al cim, el Mal Temps. Límits estrictes d'una vella terra: el seguici dels xiprers rere el carro del sol que se'n va trontollant pels llargs i secs rials i feia, en tramuntar, de la petita carena llum i llunyania de l'horitzó de ponent. He donat la meva vida pel difícil guany d'unes poques paraules despullades. He vist la meva vida com un mur en el silenci de la tarda i el seu pas'. (Llibre de Sinera XXXV).L’Ajuntament edità (BADOSA, Josep i VIADER, Montse; nn.cc) un itinerari on hi figura aquest element.	98	51	2.1	2484	21	Patrimoni cultural	2026-01-09 01:57
93480	Hipogeu de la família Mollfulleda	https://patrimonicultural.diba.cat/element/hipogeu-de-la-familia-mollfulleda	<p><span><span>BADOSA, Josep i VIADER, Montse (nn.cc). <em>Un recorregut per Arenys de Mar</em>. Regidoria de Cultura de l’Ajuntament d’Arenys de Mar.</span></span></p> <p><span><span>BADOSA, J; DOÑATE, C; MESTRE, F; RABELLA, J; RAMIS, C i RIBA, J.M. (1972). Treball – Inventari sobre el patrimoni artístico-arquitectònic d’Arenys de Mar, segles XVI-XX. Inèdit.</span></span></p> <p><span><span>BADOSA, Josep i MILÀ, Salvador (1990). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Ajuntament d’Arenys de Mar; Aprovat pel Ple en data 22 de març de 1990.</span></span></p>	XX		<p>Tomba en marbre blanc presidida per una creu rústica, sobre un monticle rocallós a manera de Calvari, amb heura, una àncora i un cor, símbols de la Fe, l'Esperança i la Caritat.</p> <p>Magí Mollfulleda (1855-1913), n'és un dels membres més destacats de la família i fundador de la destil·leria Calisay.</p>	08006-139	Cementiri de Sinera (Camí de La Pietat, s/n)	<p><span><span><span><span><span>A principis del segle XIX, es prohibeixen les inhumacions dins els nuclis urbans. Per aquest motiu els ajuntaments construeixen nous cementiris als afores. En el cas d'Arenys de Mar succeeix l'any 1816. Aquest nou cementiri es construeix en el mateix indret que l'actual. Es tracta d'un recinte quadrangular amb més de 300 nínxols i inclou l'antiga ermita de La Pietat.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Però, al fer-se petit, es decideix fer-ne un de nou, just al costat mateix. La construcció es realitza entre els anys 1865 i 1867 i és Domingo Casacuberta, agrimensor, qui el projecta; però signa els plànols l'arquitecte Elies Rogent. Es finança per recaptació entre els vilatans i els indians. És en aquest moment quan s'enderroquen la torre de guaita El Far, l'ermita de la Pietat i l'antic cementiri de 1816.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Amb el nou cementiri en funcionament, el recinte del vell es converteix en l'espai destinat als no catòlics i als suïcides, que no podien ser enterrats, segons les prescripcions de l'Església Catòlica, en terreny sagrat. El primer en ser-hi enterrat és Joan Baptista Cassà, mecenes i lliurepensador, com es deia abans. A mitjans del segle XX deixa d'utilitzar-se i l'any 1988 les restes es trasllades al recinte general.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La capella no s'enllestí fins al 31 de desembre de 1867. <br /> <br /> L'any 1895 s'inaugura la reforma del traçat del camí del cementiri que permetrà el pas de carruatges, cosa que evità la conducció dels cadàvers a pes de braços. Al final del 1917 el cementiri pren la configuració actual, en construir-se al centre de la zona d'eixample el darrer bloc de nínxols, que s'ornamenta en la cara corresponent a l'eix ascendent del cementiri amb la construcció de deu nínxols de luxe emmarcats per columnes de pedra artificial.<br /> <br /> Des d'aleshores el cementiri no ha modificat la seva estructura en planta. </span></span></span></span></span></p>	41.5780543,2.5464980	462195	4603029	1920 (ca)	08006	Arenys de Mar	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93480-02dsc0741.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93480-03dsc0743.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93480-04dsc0742.jpg	Legal	Contemporani	Patrimoni moble	Element urbà	Privada	Religiós	Inexistent	2023-11-08 00:00:00	Jordi Montlló Bolart	Joan Barrera	Arenys de mar ha tingut un bon nombre de personatges il·lustres que s'han volgut enterrar aquí, tot i passar molts anys fora de la vil·la. Alguns d'ells són la família Cabirol, la família Ramis; industrials com Andreu Gurí i Sala, la família Castells i Simon, la família Mollfulleda, la família Riera; indians com la família Castelló, Antoni Torrent i Carbonell, Andreu Lloveras i Riera o Francesc Masseguer i Campins.Però, per sobre de tot, destaca el ressò que li ha donat, no només al cementiri sinó a tot el poble, l'escriptor Salvador Espriu, enterrat en un simple i humil nínxol. Espriu, com resa la placa que hi ha al costat del seu nínxol, va convertir el cementiri en el centre del seu univers literari de Sinera. En l'obra d'Espriu, presidida per la mort, el cementiri, atalaia entre el mar i el cel, símbols d'eternitat, esdevé el destí últim i constant referència tant del jo íntim del poeta com dels seus personatges sinerencs. També hi reposen altres escriptors, com Fèlix Cucurull o Lluís Ferran de Pol.'Acaba aquí el viatge. Quan baixo de la barca, sabia a ulls clucs com és al meu davant, sempre pujat per cabres i per mates d'espígol, de fonoll, de llet de bruixa que a penes mouen aquelles primes mans de l'ora quieta desvetllada al cim, el Mal Temps. Límits estrictes d'una vella terra: el seguici dels xiprers rere el carro del sol que se'n va trontollant pels llargs i secs rials i feia, en tramuntar, de la petita carena llum i llunyania de l'horitzó de ponent. He donat la meva vida pel difícil guany d'unes poques paraules despullades. He vist la meva vida com un mur en el silenci de la tarda i el seu pas'. (Llibre de Sinera XXXV).L’Ajuntament edità (BADOSA, Josep i VIADER, Montse; nn.cc) un itinerari on hi figura aquest element.	98	51	2.1	2484	21	Patrimoni cultural	2026-01-09 01:57
93481	Hipogeu de Bonaventura Roig i família Vallet	https://patrimonicultural.diba.cat/element/hipogeu-de-bonaventura-roig-i-familia-vallet	<p><span><span>BADOSA, Josep i VIADER, Montse (nn.cc). <em>Un recorregut per Arenys de Mar</em>. Regidoria de Cultura de l’Ajuntament d’Arenys de Mar.</span></span></p> <p><span><span>BADOSA, J; DOÑATE, C; MESTRE, F; RABELLA, J; RAMIS, C i RIBA, J.M. (1972). Treball – Inventari sobre el patrimoni artístico-arquitectònic d’Arenys de Mar, segles XVI-XX. Inèdit.</span></span></p> <p><span><span>BADOSA, Josep i MILÀ, Salvador (1990). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Ajuntament d’Arenys de Mar; Aprovat pel Ple en data 22 de març de 1990.</span></span></p>	XX		<p>Sepulcre en marbre blanc en forma de túmul medieval, situat sobre un cadafal i encerclat per quatre pilastres d'inspiració barroca unides per baranes de ferro forjat. Destaquen els relleus del marbre a les sanefes del sarcòfag i a les lletres gotitzants del cadafal.</p>	08006-140	Cementiri de Sinera (Camí de La Pietat, s/n)	<p><span><span><span><span><span>A principis del segle XIX, es prohibeixen les inhumacions dins els nuclis urbans. Per aquest motiu els ajuntaments construeixen nous cementiris als afores. En el cas d'Arenys de Mar succeeix l'any 1816. Aquest nou cementiri es construeix en el mateix indret que l'actual. Es tracta d'un recinte quadrangular amb més de 300 nínxols i inclou l'antiga ermita de La Pietat.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Però, al fer-se petit, es decideix fer-ne un de nou, just al costat mateix. La construcció es realitza entre els anys 1865 i 1867 i és Domingo Casacuberta, agrimensor, qui el projecta; però signa els plànols l'arquitecte Elies Rogent. Es finança per recaptació entre els vilatans i els indians. És en aquest moment quan s'enderroquen la torre de guaita El Far, l'ermita de la Pietat i l'antic cementiri de 1816.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Amb el nou cementiri en funcionament, el recinte del vell es converteix en l'espai destinat als no catòlics i als suïcides, que no podien ser enterrats, segons les prescripcions de l'Església Catòlica, en terreny sagrat. El primer en ser-hi enterrat és Joan Baptista Cassà, mecenes i lliurepensador, com es deia abans. A mitjans del segle XX deixa d'utilitzar-se i l'any 1988 les restes es trasllades al recinte general.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La capella no s'enllestí fins al 31 de desembre de 1867. <br /> <br /> L'any 1895 s'inaugura la reforma del traçat del camí del cementiri que permetrà el pas de carruatges, cosa que evità la conducció dels cadàvers a pes de braços. Al final del 1917 el cementiri pren la configuració actual, en construir-se al centre de la zona d'eixample el darrer bloc de nínxols, que s'ornamenta en la cara corresponent a l'eix ascendent del cementiri amb la construcció de deu nínxols de luxe emmarcats per columnes de pedra artificial.<br /> <br /> Des d'aleshores el cementiri no ha modificat la seva estructura en planta. </span></span></span></span></span></p>	41.5779878,2.5461667	462168	4603022	1918	08006	Arenys de Mar	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93481-02dsc0745.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93481-03dsc0746.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93481-04dsc0749.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93481-05dsc0751.jpg	Legal	Contemporani	Patrimoni moble	Element urbà	Privada	Religiós	Inexistent	2023-11-08 00:00:00	Jordi Montlló Bolart	Germans Ventura	Arenys de Mar ha tingut un bon nombre de personatges il·lustres que s'han volgut enterrar aquí, tot i passar molts anys fora de la vil·la. Alguns d'ells són la família Cabirol, la família Ramis; industrials com Andreu Gurí i Sala, la família Castells i Simon, la família Mollfulleda, la família Riera; indians com la família Castelló, Antoni Torrent i Carbonell, Andreu Lloveras i Riera o Francesc Masseguer i Campins.Però, per sobre de tot, destaca el ressò que li ha donat, no només al cementiri sinó a tot el poble, l'escriptor Salvador Espriu, enterrat en un simple i humil nínxol. Espriu, com resa la placa que hi ha al costat del seu nínxol, va convertir el cementiri en el centre del seu univers literari de Sinera. En l'obra d'Espriu, presidida per la mort, el cementiri, atalaia entre el mar i el cel, símbols d'eternitat, esdevé el destí últim i constant referència tant del jo íntim del poeta com dels seus personatges sinerencs. També hi reposen altres escriptors, com Fèlix Cucurull o Lluís Ferran de Pol.'Acaba aquí el viatge. Quan baixo de la barca, sabia a ulls clucs com és al meu davant, sempre pujat per cabres i per mates d'espígol, de fonoll, de llet de bruixa que a penes mouen aquelles primes mans de l'ora quieta desvetllada al cim, el Mal Temps. Límits estrictes d'una vella terra: el seguici dels xiprers rere el carro del sol que se'n va trontollant pels llargs i secs rials i feia, en tramuntar, de la petita carena llum i llunyania de l'horitzó de ponent. He donat la meva vida pel difícil guany d'unes poques paraules despullades. He vist la meva vida com un mur en el silenci de la tarda i el seu pas'. (Llibre de Sinera XXXV).L’Ajuntament edità (BADOSA, Josep i VIADER, Montse; nn.cc) un itinerari on hi figura aquest element.	98	51	2.1	2484	21	Patrimoni cultural	2026-01-09 01:57
93482	Hipogeu de la família Córdoba	https://patrimonicultural.diba.cat/element/hipogeu-de-la-familia-cordoba	<p><span><span>BADOSA, Josep i VIADER, Montse (nn.cc). <em>Un recorregut per Arenys de Mar</em>. Regidoria de Cultura de l’Ajuntament d’Arenys de Mar.</span></span></p> <p><span><span>BADOSA, J; DOÑATE, C; MESTRE, F; RABELLA, J; RAMIS, C i RIBA, J.M. (1972). Treball – Inventari sobre el patrimoni artístico-arquitectònic d’Arenys de Mar, segles XVI-XX. Inèdit.</span></span></p> <p><span><span>BADOSA, Josep i MILÀ, Salvador (1990). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Ajuntament d’Arenys de Mar; Aprovat pel Ple en data 22 de març de 1990.</span></span></p>	XX		<p>Sepulcre en pedra nummulítica i marbre, voltat de pilars units amb baranes de ferro forjat. Representa una tomba amb un monòlit al darrera, decorat amb llànties i corones de flors. Al centre, destaca el bust d'una dona, de cabells llargs, amb un calze a la mà que representa la resurrecció a través de l'Eucaristia.</p> <p>El conjunt s'inspira amb l'estil de la Sezession vienesa i l'art decó. Destaca el bust de marbre, que sosté un calze, símbol de la Passió de Crist. L'autor, Joan Barrera (1872-1961), era arenyenc i bon dibuixant i marbrista.</p> <p>Hi està enterrada la il·lustradora Elvira Elias i Cornet.</p> <p> </p>	08006-141	Cementiri de Sinera (Camí de La Pietat, s/n)	<p><span><span><span><span><span>A principis del segle XIX, es prohibeixen les inhumacions dins els nuclis urbans. Per aquest motiu els ajuntaments construeixen nous cementiris als afores. En el cas d'Arenys de Mar succeeix l'any 1816. Aquest nou cementiri es construeix en el mateix indret que l'actual. Es tracta d'un recinte quadrangular amb més de 300 nínxols i inclou l'antiga ermita de La Pietat.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Però, al fer-se petit, es decideix fer-ne un de nou, just al costat mateix. La construcció es realitza entre els anys 1865 i 1867 i és Domingo Casacuberta, agrimensor, qui el projecta; però signa els plànols l'arquitecte Elies Rogent. Es finança per recaptació entre els vilatans i els indians. És en aquest moment quan s'enderroquen la torre de guaita El Far, l'ermita de la Pietat i l'antic cementiri de 1816.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Amb el nou cementiri en funcionament, el recinte del vell es converteix en l'espai destinat als no catòlics i als suïcides, que no podien ser enterrats, segons les prescripcions de l'Església Catòlica, en terreny sagrat. El primer en ser-hi enterrat és Joan Baptista Cassà, mecenes i lliurepensador, com es deia abans. A mitjans del segle XX deixa d'utilitzar-se i l'any 1988 les restes es trasllades al recinte general.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La capella no s'enllestí fins al 31 de desembre de 1867. <br /> <br /> L'any 1895 s'inaugura la reforma del traçat del camí del cementiri que permetrà el pas de carruatges, cosa que evità la conducció dels cadàvers a pes de braços. Al final del 1917 el cementiri pren la configuració actual, en construir-se al centre de la zona d'eixample el darrer bloc de nínxols, que s'ornamenta en la cara corresponent a l'eix ascendent del cementiri amb la construcció de deu nínxols de luxe emmarcats per columnes de pedra artificial.<br /> <br /> Des d'aleshores el cementiri no ha modificat la seva estructura en planta. </span></span></span></span></span></p>	41.5780833,2.5460856	462161	4603032	1920	08006	Arenys de Mar	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93482-02dsc0758.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93482-03dsc0759.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93482-04dsc0760.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93482-05dsc0761.jpg	Legal	Contemporani	Patrimoni moble	Element urbà	Privada	Religiós	Inexistent	2023-11-08 00:00:00	Jordi Montlló Bolart	Joan Barrera	Arenys de Mar ha tingut un bon nombre de personatges il·lustres que s'han volgut enterrar aquí, tot i passar molts anys fora de la vil·la. Alguns d'ells són la família Cabirol, la família Ramis; industrials com Andreu Gurí i Sala, la família Castells i Simon, la família Mollfulleda, la família Riera; indians com la família Castelló, Antoni Torrent i Carbonell, Andreu Lloveras i Riera o Francesc Masseguer i Campins.Però, per sobre de tot, destaca el ressò que li ha donat, no només al cementiri sinó a tot el poble, l'escriptor Salvador Espriu, enterrat en un simple i humil nínxol. Espriu, com resa la placa que hi ha al costat del seu nínxol, va convertir el cementiri en el centre del seu univers literari de Sinera. En l'obra d'Espriu, presidida per la mort, el cementiri, atalaia entre el mar i el cel, símbols d'eternitat, esdevé el destí últim i constant referència tant del jo íntim del poeta com dels seus personatges sinerencs. També hi reposen altres escriptors, com Fèlix Cucurull o Lluís Ferran de Pol.'Acaba aquí el viatge. Quan baixo de la barca, sabia a ulls clucs com és al meu davant, sempre pujat per cabres i per mates d'espígol, de fonoll, de llet de bruixa que a penes mouen aquelles primes mans de l'ora quieta desvetllada al cim, el Mal Temps. Límits estrictes d'una vella terra: el seguici dels xiprers rere el carro del sol que se'n va trontollant pels llargs i secs rials i feia, en tramuntar, de la petita carena llum i llunyania de l'horitzó de ponent. He donat la meva vida pel difícil guany d'unes poques paraules despullades. He vist la meva vida com un mur en el silenci de la tarda i el seu pas'. (Llibre de Sinera XXXV).L’Ajuntament edità (BADOSA, Josep i VIADER, Montse; nn.cc) un itinerari on hi figura aquest element.	98	51	2.1	2484	21	Patrimoni cultural	2026-01-09 01:57
93483	Sepulcre de Joan Baptista i Cassà i Camús	https://patrimonicultural.diba.cat/element/sepulcre-de-joan-baptista-i-cassa-i-camus	<p><span><span>BADOSA, Josep i VIADER, Montse (nn.cc). <em>Un recorregut per Arenys de Mar</em>. Regidoria de Cultura de l’Ajuntament d’Arenys de Mar.</span></span></p> <p><span><span>BADOSA, J; DOÑATE, C; MESTRE, F; RABELLA, J; RAMIS, C i RIBA, J.M. (1972). Treball – Inventari sobre el patrimoni artístico-arquitectònic d’Arenys de Mar, segles XVI-XX. Inèdit.</span></span></p> <p><span><span>BADOSA, Josep i MILÀ, Salvador (1990). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Ajuntament d’Arenys de Mar; Aprovat pel Ple en data 22 de març de 1990.</span></span></p>	XIX		<p>Sepulcre en pedra i marbre blanc, d'autoria desconeguda. Representa una urna funerària, coberta amb una tela, damunt un monticle piramidal de rocs. Al peu hi ha una làpida que posa: 'ARENYS DE MAR / AL PROTECTOR DE L'ENSENYANSA / JOAN Mª Bta CASSÀ Y CAMUS'.</p> <p>Joan Baptista Cassà i Camús (1807-1876) fou un industrial i polític arenyenc promotor de moltes causes benèfiques i llegà els diners per crear unes escoles d'ensenyament gratuït (Col·legi Cassà) per als nois d'Arenys.</p>	08006-142	Cementiri de Sinera (Camí de La Pietat, s/n)	<p><span><span><span><span><span>A principis del segle XIX, es prohibeixen les inhumacions dins els nuclis urbans. Per aquest motiu els ajuntaments construeixen nous cementiris als afores. En el cas d'Arenys de Mar succeeix l'any 1816. Aquest nou cementiri es construeix en el mateix indret que l'actual. Es tracta d'un recinte quadrangular amb més de 300 nínxols i inclou l'antiga ermita de La Pietat.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Però, al fer-se petit, es decideix fer-ne un de nou, just al costat mateix. La construcció es realitza entre els anys 1865 i 1867 i és Domingo Casacuberta, agrimensor, qui el projecta; però signa els plànols l'arquitecte Elies Rogent. Es finança per recaptació entre els vilatans i els indians. És en aquest moment quan s'enderroquen la torre de guaita El Far, l'ermita de la Pietat i l'antic cementiri de 1816.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Amb el nou cementiri en funcionament, el recinte del vell es converteix en l'espai destinat als no catòlics i als suïcides, que no podien ser enterrats, segons les prescripcions de l'Església Catòlica, en terreny sagrat. El primer en ser-hi enterrat és Joan Baptista Cassà, mecenes i lliurepensador, com es deia abans. A mitjans del segle XX deixa d'utilitzar-se i l'any 1988 les restes es trasllades al recinte general.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La capella no s'enllestí fins al 31 de desembre de 1867. <br /> <br /> L'any 1895 s'inaugura la reforma del traçat del camí del cementiri que permetrà el pas de carruatges, cosa que evità la conducció dels cadàvers a pes de braços. Al final del 1917 el cementiri pren la configuració actual, en construir-se al centre de la zona d'eixample el darrer bloc de nínxols, que s'ornamenta en la cara corresponent a l'eix ascendent del cementiri amb la construcció de deu nínxols de luxe emmarcats per columnes de pedra artificial.<br /> <br /> Des d'aleshores el cementiri no ha modificat la seva estructura en planta. </span></span></span></span></span></p>	41.5780161,2.5461634	462167	4603025		08006	Arenys de Mar	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93483-02dsc0752.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93483-03dsc0754.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93483-04dsc0755.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni moble	Element urbà	Privada	Religiós	Inexistent	2023-11-08 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		Arenys de Mar ha tingut un bon nombre de personatges il·lustres que s'han volgut enterrar aquí, tot i passar molts anys fora de la vil·la. Alguns d'ells són la família Cabirol, la família Ramis; industrials com Andreu Gurí i Sala, la família Castells i Simon, la família Mollfulleda, la família Riera; indians com la família Castelló, Antoni Torrent i Carbonell, Andreu Lloveras i Riera o Francesc Masseguer i Campins.Però, per sobre de tot, destaca el ressò que li ha donat, no només al cementiri sinó a tot el poble, l'escriptor Salvador Espriu, enterrat en un simple i humil nínxol. Espriu, com resa la placa que hi ha al costat del seu nínxol, va convertir el cementiri en el centre del seu univers literari de Sinera. En l'obra d'Espriu, presidida per la mort, el cementiri, atalaia entre el mar i el cel, símbols d'eternitat, esdevé el destí últim i constant referència tant del jo íntim del poeta com dels seus personatges sinerencs. També hi reposen altres escriptors, com Fèlix Cucurull o Lluís Ferran de Pol.'Acaba aquí el viatge. Quan baixo de la barca, sabia a ulls clucs com és al meu davant, sempre pujat per cabres i per mates d'espígol, de fonoll, de llet de bruixa que a penes mouen aquelles primes mans de l'ora quieta desvetllada al cim, el Mal Temps. Límits estrictes d'una vella terra: el seguici dels xiprers rere el carro del sol que se'n va trontollant pels llargs i secs rials i feia, en tramuntar, de la petita carena llum i llunyania de l'horitzó de ponent. He donat la meva vida pel difícil guany d'unes poques paraules despullades. He vist la meva vida com un mur en el silenci de la tarda i el seu pas'. (Llibre de Sinera XXXV).L’Ajuntament edità (BADOSA, Josep i VIADER, Montse; nn.cc) un itinerari on hi figura aquest element.	98	51	2.1	2484	21	Patrimoni cultural	2026-01-09 01:57
93484	Hipogeu de la família de Cabirol	https://patrimonicultural.diba.cat/element/hipogeu-de-la-familia-de-cabirol	<p><span><span>BADOSA, Josep i VIADER, Montse (nn.cc). <em>Un recorregut per Arenys de Mar</em>. Regidoria de Cultura de l’Ajuntament d’Arenys de Mar.</span></span></p> <p><span><span>BADOSA, J; DOÑATE, C; MESTRE, F; RABELLA, J; RAMIS, C i RIBA, J.M. (1972). Treball – Inventari sobre el patrimoni artístico-arquitectònic d’Arenys de Mar, segles XVI-XX. Inèdit.</span></span></p> <p><span><span>BADOSA, Josep i MILÀ, Salvador (1990). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Ajuntament d’Arenys de Mar; Aprovat pel Ple en data 22 de març de 1990.</span></span></p>	XX		<p>Conjunt presidit per un templet cobert amb cúpula sostinguda per quatre pilars i coronada per una creu. S'alça damunt un monticle rocallós i aixopluga la imatge de la Mare de Déu del Pilar. El conjunt està delimitat amb pilastres unides amb un passamà de bronze. A part de la imatge, cal destacar els aplics en bronze dels pilars i les arcades del templet.</p> <p>Pertany a la família Cabirol, de cavallers i ciutadans honrats que tingueren la seva rellevància a la vila d'Arenys entre els segles XVII i XIX.</p>	08006-143	Cementiri de Sinera (Camí de La Pietat, s/n)	<p><span><span><span><span><span>A principis del segle XIX, es prohibeixen les inhumacions dins els nuclis urbans. Per aquest motiu els ajuntaments construeixen nous cementiris als afores. En el cas d'Arenys de Mar succeeix l'any 1816. Aquest nou cementiri es construeix en el mateix indret que l'actual. Es tracta d'un recinte quadrangular amb més de 300 nínxols i inclou l'antiga ermita de La Pietat.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Però, al fer-se petit, es decideix fer-ne un de nou, just al costat mateix. La construcció es realitza entre els anys 1865 i 1867 i és Domingo Casacuberta, agrimensor, qui el projecta; però signa els plànols l'arquitecte Elies Rogent. Es finança per recaptació entre els vilatans i els indians. És en aquest moment quan s'enderroquen la torre de guaita El Far, l'ermita de la Pietat i l'antic cementiri de 1816.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Amb el nou cementiri en funcionament, el recinte del vell es converteix en l'espai destinat als no catòlics i als suïcides, que no podien ser enterrats, segons les prescripcions de l'Església Catòlica, en terreny sagrat. El primer en ser-hi enterrat és Joan Baptista Cassà, mecenes i lliurepensador, com es deia abans. A mitjans del segle XX deixa d'utilitzar-se i l'any 1988 les restes es trasllades al recinte general.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La capella no s'enllestí fins al 31 de desembre de 1867. <br /> <br /> L'any 1895 s'inaugura la reforma del traçat del camí del cementiri que permetrà el pas de carruatges, cosa que evità la conducció dels cadàvers a pes de braços. Al final del 1917 el cementiri pren la configuració actual, en construir-se al centre de la zona d'eixample el darrer bloc de nínxols, que s'ornamenta en la cara corresponent a l'eix ascendent del cementiri amb la construcció de deu nínxols de luxe emmarcats per columnes de pedra artificial.<br /> <br /> Des d'aleshores el cementiri no ha modificat la seva estructura en planta. </span></span></span></span></span></p>	41.5781175,2.5461962	462170	4603037	1907-1917	08006	Arenys de Mar	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93484-02dsc0767.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93484-03dsc0765.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93484-04dsc0763.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni moble	Element urbà	Pública	Religiós	Inexistent	2023-11-08 00:00:00	Jordi Montlló Bolart	M. Roig	Arenys de Mar ha tingut un bon nombre de personatges il·lustres que s'han volgut enterrar aquí, tot i passar molts anys fora de la vil·la. Alguns d'ells són la família Cabirol, la família Ramis; industrials com Andreu Gurí i Sala, la família Castells i Simon, la família Mollfulleda, la família Riera; indians com la família Castelló, Antoni Torrent i Carbonell, Andreu Lloveras i Riera o Francesc Masseguer i Campins.Però, per sobre de tot, destaca el ressò que li ha donat, no només al cementiri sinó a tot el poble, l'escriptor Salvador Espriu, enterrat en un simple i humil nínxol. Espriu, com resa la placa que hi ha al costat del seu nínxol, va convertir el cementiri en el centre del seu univers literari de Sinera. En l'obra d'Espriu, presidida per la mort, el cementiri, atalaia entre el mar i el cel, símbols d'eternitat, esdevé el destí últim i constant referència tant del jo íntim del poeta com dels seus personatges sinerencs. També hi reposen altres escriptors, com Fèlix Cucurull o Lluís Ferran de Pol.'Acaba aquí el viatge. Quan baixo de la barca, sabia a ulls clucs com és al meu davant, sempre pujat per cabres i per mates d'espígol, de fonoll, de llet de bruixa que a penes mouen aquelles primes mans de l'ora quieta desvetllada al cim, el Mal Temps. Límits estrictes d'una vella terra: el seguici dels xiprers rere el carro del sol que se'n va trontollant pels llargs i secs rials i feia, en tramuntar, de la petita carena llum i llunyania de l'horitzó de ponent. He donat la meva vida pel difícil guany d'unes poques paraules despullades. He vist la meva vida com un mur en el silenci de la tarda i el seu pas'. (Llibre de Sinera XXXV).L’Ajuntament edità (BADOSA, Josep i VIADER, Montse; nn.cc) un itinerari on hi figura aquest element.	98	51	2.1	2484	21	Patrimoni cultural	2026-01-09 01:57
93485	Hipogeu de la família Ferran de Pol	https://patrimonicultural.diba.cat/element/hipogeu-de-la-familia-ferran-de-pol	<p><span><span>BADOSA, Josep i VIADER, Montse (nn.cc). <em>Un recorregut per Arenys de Mar</em>. Regidoria de Cultura de l’Ajuntament d’Arenys de Mar.</span></span></p> <p><span><span>BADOSA, J; DOÑATE, C; MESTRE, F; RABELLA, J; RAMIS, C i RIBA, J.M. (1972). Treball – Inventari sobre el patrimoni artístico-arquitectònic d’Arenys de Mar, segles XVI-XX. Inèdit.</span></span></p> <p><span><span>BADOSA, Josep i MILÀ, Salvador (1990). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Ajuntament d’Arenys de Mar; Aprovat pel Ple en data 22 de març de 1990.</span></span></p> <p><span><span><span>CARREÑO MONTERO, Óscar (2005). <em>Ferra de Pol. Itineraris</em>. Ajuntament d’Arenys de Mar.</span></span></span></p>	XX	Ha patit algun desperfecte en un dels pilars.	<p>Sepulcre en pedra, obra de Salvador Puiggròs, propietat d'una família de fabricants de gènere de punt. Representa una creu de terme amb quatre tombes a la base, ubicades simètricament en forma de creu.</p> <p>Hi ha enterrat l'escriptor Lluís Ferran de Pol (<span><span><span>Arenys de Mar, 17 de gener de 1911 - Hospitalet de Llobregat, 19 d’octubre de 1995). </span></span></span><span><span><span>Es llicencia en dret a Barcelona (1933). Coneix i comparteix afició literària amb Joaquim Ruyra, que passava llargues temporades a Arenys de Mar. A partir de la dècada dels 30 del segle XX, inicia un seguit de col·laboracions en publicacions locals com <em>Oreig</em> i <em>Salobre</em>. Guanya, amb Tríptic (publicat el 1964), el premi de narracions Narcís Oller (1937). Abans, però, guanya el premi de narrativa Joan Colom dels X Jocs Florals que organitzava l’Ateneu Arenyenc (1934).</span></span></span></p> <p><span><span><span>En acabar la Guerra Civil, s’exilia a França, on és internat als camps de concentració de Sant Cebrià i Barcarès. Aviat marxa a Mèxic, on hi resideix uns vuit anys i es llicencia en lletres (1946) per la Universitat de Filosofia i Lletres. Allí, coneix a Esyllt T. Lawrence, amb qui es casa. Treballa al diccionari enciclopèdic UTEHA i col·labora a la premsa mexicana, sobretot al diari <em>Excelsior</em> i <em>El Nacional</em>. Participa en la creació de Full Català i Quaderns de l’Exili, dues de les revistes més importants catalanoamericanes. </span></span></span></p> <p><span><span><span>L’any 1948 torna a Catalunya i s’estableix a Arenys de Mar, on exerceix la seva professió. S'instal·la a Arenys de Munt, a Can Graupera, on va viure fins l'any 1973, quan es trasllada al pis del carrer de la Platja Cassà d'Arenys de Mar. Atret pel món indígena mexicà, publica l’obra <em>Abans de l’alba</em> (1954), que és una evocació, alhora lírica i realista, de la mitologia maia. Les seves narracions, <em>La ciutat i el tròpic</em> (1956, premi Víctor Català 1955) i <em>Érem quatre</em> (1960), reflecteixen també la fascinació pels ambients mexicans i pel substrat indígena. </span></span></span></p> <p><span><span><span><em>Miralls tèrbols</em> (1966), centrada ja en el món català, entronca amb el corrent de la novel·la psicològica, com també el recull de contes <em>Entre tots ho farem tot</em> (1982). L’any 1973, publicà <em>De lluny i de prop</em>, una selecció de notes de viatge, reportatges i articles periodístics, i el testimoni de la seva estada als camps de concentració. Ferran de Pol es caracteritza per un estil creador i una gran imaginació i ambició literàries.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A <em>Miralls tèrbols</em>, reconstrueix els conflictes que assolen un poble del litoral català durant els anys vint del segle passat. L’escenari dels fets és el poble de Marenys que no és res més que el revers del seu Arenys de Mar.</span></span></span></p>	08006-144	Cementiri de Sinera (Camí de La Pietat, s/n)	<p><span><span><span><span><span>A principis del segle XIX, es prohibeixen les inhumacions dins els nuclis urbans. Per aquest motiu els ajuntaments construeixen nous cementiris als afores. En el cas d'Arenys de Mar succeeix l'any 1816. Aquest nou cementiri es construeix en el mateix indret que l'actual. Es tracta d'un recinte quadrangular amb més de 300 nínxols i inclou l'antiga ermita de La Pietat.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Però, al fer-se petit, es decideix fer-ne un de nou, just al costat mateix. La construcció es realitza entre els anys 1865 i 1867 i és Domingo Casacuberta, agrimensor, qui el projecta; però signa els plànols l'arquitecte Elies Rogent. Es finança per recaptació entre els vilatans i els indians. És en aquest moment quan s'enderroquen la torre de guaita El Far, l'ermita de la Pietat i l'antic cementiri de 1816.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Amb el nou cementiri en funcionament, el recinte del vell es converteix en l'espai destinat als no catòlics i als suïcides, que no podien ser enterrats, segons les prescripcions de l'Església Catòlica, en terreny sagrat. El primer en ser-hi enterrat és Joan Baptista Cassà, mecenes i lliurepensador, com es deia abans. A mitjans del segle XX deixa d'utilitzar-se i l'any 1988 les restes es trasllades al recinte general.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La capella no s'enllestí fins al 31 de desembre de 1867. <br /> <br /> L'any 1895 s'inaugura la reforma del traçat del camí del cementiri que permetrà el pas de carruatges, cosa que evità la conducció dels cadàvers a pes de braços. Al final del 1917 el cementiri pren la configuració actual, en construir-se al centre de la zona d'eixample el darrer bloc de nínxols, que s'ornamenta en la cara corresponent a l'eix ascendent del cementiri amb la construcció de deu nínxols de luxe emmarcats per columnes de pedra artificial.<br /> <br /> Des d'aleshores el cementiri no ha modificat la seva estructura en planta. </span></span></span></span></span></p>	41.5782313,2.5464098	462188	4603049		08006	Arenys de Mar	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93485-02dsc0770.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93485-03dsc0774.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93485-04dsc0772.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni moble	Element urbà	Privada	Religiós	Inexistent	2023-11-08 00:00:00	Jordi Montlló Bolart	Salvador Puiggròs	Arenys de Mar ha tingut un bon nombre de personatges il·lustres que s'han volgut enterrar aquí, tot i passar molts anys fora de la vil·la. Alguns d'ells són la família Cabirol, la família Ramis; industrials com Andreu Gurí i Sala, la família Castells i Simon, la família Mollfulleda, la família Riera; indians com la família Castelló, Antoni Torrent i Carbonell, Andreu Lloveras i Riera o Francesc Masseguer i Campins.Però, per sobre de tot, destaca el ressò que li ha donat, no només al cementiri sinó a tot el poble, l'escriptor Salvador Espriu, enterrat en un simple i humil nínxol. Espriu, com resa la placa que hi ha al costat del seu nínxol, va convertir el cementiri en el centre del seu univers literari de Sinera. En l'obra d'Espriu, presidida per la mort, el cementiri, atalaia entre el mar i el cel, símbols d'eternitat, esdevé el destí últim i constant referència tant del jo íntim del poeta com dels seus personatges sinerencs. També hi reposen altres escriptors, com Fèlix Cucurull o Lluís Ferran de Pol.'Acaba aquí el viatge. Quan baixo de la barca, sabia a ulls clucs com és al meu davant, sempre pujat per cabres i per mates d'espígol, de fonoll, de llet de bruixa que a penes mouen aquelles primes mans de l'ora quieta desvetllada al cim, el Mal Temps. Límits estrictes d'una vella terra: el seguici dels xiprers rere el carro del sol que se'n va trontollant pels llargs i secs rials i feia, en tramuntar, de la petita carena llum i llunyania de l'horitzó de ponent. He donat la meva vida pel difícil guany d'unes poques paraules despullades. He vist la meva vida com un mur en el silenci de la tarda i el seu pas'. (Llibre de Sinera XXXV).L’Ajuntament edità (BADOSA, Josep i VIADER, Montse; nn.cc) un itinerari on hi figura aquest element.	98	51	2.1	2484	21	Patrimoni cultural	2026-01-09 01:57
93486	Hipogeu de la família Vidal Formentí	https://patrimonicultural.diba.cat/element/hipogeu-de-la-familia-vidal-formenti	<p><span><span>BADOSA, Josep i VIADER, Montse (nn.cc). <em>Un recorregut per Arenys de Mar</em>. Regidoria de Cultura de l’Ajuntament d’Arenys de Mar.</span></span></p> <p><span><span>BADOSA, J; DOÑATE, C; MESTRE, F; RABELLA, J; RAMIS, C i RIBA, J.M. (1972). Treball – Inventari sobre el patrimoni artístico-arquitectònic d’Arenys de Mar, segles XVI-XX. Inèdit.</span></span></p> <p><span><span>BADOSA, Josep i MILÀ, Salvador (1990). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Ajuntament d’Arenys de Mar; Aprovat pel Ple en data 22 de març de 1990.</span></span></p>	XX		<p>Sepulcre en marbre i pedra nummulíticaa, obra de Joan Barrera, pertanyent a la família Vidal Formentí, pastissers d'Arenys. Per aquest motiu el monòlit evoca els pinacles de la façana del mercat municipal, obra d'Ignasi Mas. Destaca la figura femenina de marbre, amb rostre de tristor, mig recolzada i amb un ram de flors a la mà dreta.</p>	08006-145	Cementiri de Sinera (Camí de La Pietat, s/n)	<p><span><span><span><span><span>A principis del segle XIX, es prohibeixen les inhumacions dins els nuclis urbans. Per aquest motiu els ajuntaments construeixen nous cementiris als afores. En el cas d'Arenys de Mar succeeix l'any 1816. Aquest nou cementiri es construeix en el mateix indret que l'actual. Es tracta d'un recinte quadrangular amb més de 300 nínxols i inclou l'antiga ermita de La Pietat.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Però, al fer-se petit, es decideix fer-ne un de nou, just al costat mateix. La construcció es realitza entre els anys 1865 i 1867 i és Domingo Casacuberta, agrimensor, qui el projecta; però signa els plànols l'arquitecte Elies Rogent. Es finança per recaptació entre els vilatans i els indians. És en aquest moment quan s'enderroquen la torre de guaita El Far, l'ermita de la Pietat i l'antic cementiri de 1816.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Amb el nou cementiri en funcionament, el recinte del vell es converteix en l'espai destinat als no catòlics i als suïcides, que no podien ser enterrats, segons les prescripcions de l'Església Catòlica, en terreny sagrat. El primer en ser-hi enterrat és Joan Baptista Cassà, mecenes i lliurepensador, com es deia abans. A mitjans del segle XX deixa d'utilitzar-se i l'any 1988 les restes es trasllades al recinte general.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La capella no s'enllestí fins al 31 de desembre de 1867. <br /> <br /> L'any 1895 s'inaugura la reforma del traçat del camí del cementiri que permetrà el pas de carruatges, cosa que evità la conducció dels cadàvers a pes de braços. Al final del 1917 el cementiri pren la configuració actual, en construir-se al centre de la zona d'eixample el darrer bloc de nínxols, que s'ornamenta en la cara corresponent a l'eix ascendent del cementiri amb la construcció de deu nínxols de luxe emmarcats per columnes de pedra artificial.<br /> <br /> Des d'aleshores el cementiri no ha modificat la seva estructura en planta. </span></span></span></span></span></p>	41.5782361,2.5464634	462192	4603050	1929	08006	Arenys de Mar	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93486-02dsc0775.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93486-03dsc0776.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93486-04dsc0779.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni moble	Element urbà	Privada	Religiós	Inexistent	2023-11-08 00:00:00	Jordi Montlló Bolart	Joan Barrera	Arenys de Mar ha tingut un bon nombre de personatges il·lustres que s'han volgut enterrar aquí, tot i passar molts anys fora de la vil·la. Alguns d'ells són la família Cabirol, la família Ramis; industrials com Andreu Gurí i Sala, la família Castells i Simon, la família Mollfulleda, la família Riera; indians com la família Castelló, Antoni Torrent i Carbonell, Andreu Lloveras i Riera o Francesc Masseguer i Campins.Però, per sobre de tot, destaca el ressò que li ha donat, no només al cementiri sinó a tot el poble, l'escriptor Salvador Espriu, enterrat en un simple i humil nínxol. Espriu, com resa la placa que hi ha al costat del seu nínxol, va convertir el cementiri en el centre del seu univers literari de Sinera. En l'obra d'Espriu, presidida per la mort, el cementiri, atalaia entre el mar i el cel, símbols d'eternitat, esdevé el destí últim i constant referència tant del jo íntim del poeta com dels seus personatges sinerencs. També hi reposen altres escriptors, com Fèlix Cucurull o Lluís Ferran de Pol.'Acaba aquí el viatge. Quan baixo de la barca, sabia a ulls clucs com és al meu davant, sempre pujat per cabres i per mates d'espígol, de fonoll, de llet de bruixa que a penes mouen aquelles primes mans de l'ora quieta desvetllada al cim, el Mal Temps. Límits estrictes d'una vella terra: el seguici dels xiprers rere el carro del sol que se'n va trontollant pels llargs i secs rials i feia, en tramuntar, de la petita carena llum i llunyania de l'horitzó de ponent. He donat la meva vida pel difícil guany d'unes poques paraules despullades. He vist la meva vida com un mur en el silenci de la tarda i el seu pas'. (Llibre de Sinera XXXV).L’Ajuntament edità (BADOSA, Josep i VIADER, Montse; nn.cc) un itinerari on hi figura aquest element.	98	51	2.1	2484	21	Patrimoni cultural	2026-01-09 01:57
93487	Panteó de la família Soler	https://patrimonicultural.diba.cat/element/panteo-de-la-familia-soler	<p><span><span>BADOSA, Josep i VIADER, Montse (nn.cc). <em>Un recorregut per Arenys de Mar</em>. Regidoria de Cultura de l’Ajuntament d’Arenys de Mar.</span></span></p> <p><span><span>BADOSA, J; DOÑATE, C; MESTRE, F; RABELLA, J; RAMIS, C i RIBA, J.M. (1972). Treball – Inventari sobre el patrimoni artístico-arquitectònic d’Arenys de Mar, segles XVI-XX. Inèdit.</span></span></p> <p><span><span>BADOSA, Josep i MILÀ, Salvador (1990). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Ajuntament d’Arenys de Mar; Aprovat pel Ple en data 22 de març de 1990.</span></span></p>	XX		<p>Panteó en forma de capella d'una única nau, amb la coberta a dues aigües i el carener perpendicular a la façana principal. En aquesta, s'obre l'entrada amb una porta reixada de doble batent, flanquejada per dues columnes amb capitell floral d'estil modernista: motius florals però amb arestes pronunciades. Presideix un arc de mig punt amb frontó ple, on hi figuren els noms dels propietaris i l'any de construcció (1902).</p> <p>L'interior és molt sobri, amb volta de canó i les tombes situades als laterals, amb una obertura a la façana posterior en forma de quadrifoli trepat.</p> <p> </p>	08006-146	Cementiri de Sinera (Camí de La Pietat, s/n)	<p><span><span><span><span><span>A principis del segle XIX, es prohibeixen les inhumacions dins els nuclis urbans. Per aquest motiu els ajuntaments construeixen nous cementiris als afores. En el cas d'Arenys de Mar succeeix l'any 1816. Aquest nou cementiri es construeix en el mateix indret que l'actual. Es tracta d'un recinte quadrangular amb més de 300 nínxols i inclou l'antiga ermita de La Pietat.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Però, al fer-se petit, es decideix fer-ne un de nou, just al costat mateix. La construcció es realitza entre els anys 1865 i 1867 i és Domingo Casacuberta, agrimensor, qui el projecta; però signa els plànols l'arquitecte Elies Rogent. Es finança per recaptació entre els vilatans i els indians. És en aquest moment quan s'enderroquen la torre de guaita El Far, l'ermita de la Pietat i l'antic cementiri de 1816.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Amb el nou cementiri en funcionament, el recinte del vell es converteix en l'espai destinat als no catòlics i als suïcides, que no podien ser enterrats, segons les prescripcions de l'Església Catòlica, en terreny sagrat. El primer en ser-hi enterrat és Joan Baptista Cassà, mecenes i lliurepensador, com es deia abans. A mitjans del segle XX deixa d'utilitzar-se i l'any 1988 les restes es trasllades al recinte general.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La capella no s'enllestí fins al 31 de desembre de 1867. <br /> <br /> L'any 1895 s'inaugura la reforma del traçat del camí del cementiri que permetrà el pas de carruatges, cosa que evità la conducció dels cadàvers a pes de braços. Al final del 1917 el cementiri pren la configuració actual, en construir-se al centre de la zona d'eixample el darrer bloc de nínxols, que s'ornamenta en la cara corresponent a l'eix ascendent del cementiri amb la construcció de deu nínxols de luxe emmarcats per columnes de pedra artificial.<br /> <br /> Des d'aleshores el cementiri no ha modificat la seva estructura en planta. </span></span></span></span></span></p>	41.5781957,2.5460735	462159	4603045	1902	08006	Arenys de Mar	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93487-02dsc0782.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93487-03dsc0784.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93487-04dsc0787.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni moble	Element urbà	Privada	Religiós	Inexistent	2023-11-08 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		Arenys de Mar ha tingut un bon nombre de personatges il·lustres que s'han volgut enterrar aquí, tot i passar molts anys fora de la vil·la. Alguns d'ells són la família Cabirol, la família Ramis; industrials com Andreu Gurí i Sala, la família Castells i Simon, la família Mollfulleda, la família Riera; indians com la família Castelló, Antoni Torrent i Carbonell, Andreu Lloveras i Riera o Francesc Masseguer i Campins.Però, per sobre de tot, destaca el ressò que li ha donat, no només al cementiri sinó a tot el poble, l'escriptor Salvador Espriu, enterrat en un simple i humil nínxol. Espriu, com resa la placa que hi ha al costat del seu nínxol, va convertir el cementiri en el centre del seu univers literari de Sinera. En l'obra d'Espriu, presidida per la mort, el cementiri, atalaia entre el mar i el cel, símbols d'eternitat, esdevé el destí últim i constant referència tant del jo íntim del poeta com dels seus personatges sinerencs. També hi reposen altres escriptors, com Fèlix Cucurull o Lluís Ferran de Pol.'Acaba aquí el viatge. Quan baixo de la barca, sabia a ulls clucs com és al meu davant, sempre pujat per cabres i per mates d'espígol, de fonoll, de llet de bruixa que a penes mouen aquelles primes mans de l'ora quieta desvetllada al cim, el Mal Temps. Límits estrictes d'una vella terra: el seguici dels xiprers rere el carro del sol que se'n va trontollant pels llargs i secs rials i feia, en tramuntar, de la petita carena llum i llunyania de l'horitzó de ponent. He donat la meva vida pel difícil guany d'unes poques paraules despullades. He vist la meva vida com un mur en el silenci de la tarda i el seu pas'. (Llibre de Sinera XXXV).L’Ajuntament edità (BADOSA, Josep i VIADER, Montse; nn.cc) un itinerari on hi figura aquest element.	98	51	2.1	2484	21	Patrimoni cultural	2026-01-09 01:57
93488	Monument als caiguts	https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-als-caiguts-2	<p><span><span>BADOSA, Josep i VIADER, Montse (nn.cc). <em>Un recorregut per Arenys de Mar</em>. Regidoria de Cultura de l’Ajuntament d’Arenys de Mar.</span></span></p> <p><span><span>BADOSA, J; DOÑATE, C; MESTRE, F; RABELLA, J; RAMIS, C i RIBA, J.M. (1972). Treball – Inventari sobre el patrimoni artístico-arquitectònic d’Arenys de Mar, segles XVI-XX. Inèdit.</span></span></p> <p><span><span>BADOSA, Josep i MILÀ, Salvador (1990). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Ajuntament d’Arenys de Mar; Aprovat pel Ple en data 22 de març de 1990.</span></span></p>	XX		<p>Aquest monument, fet de pedra nummulítica per Cèsar Martinell l'any 1944, estava dedicat en origen pels caiguts del bàndol vencedor a la Guerra Civil espanyola (1936-39) i es trobava situat al mig de la plaça de l'església. Però l'any 1991, es traslladà a l'emplaçament actual, a l'extrem nord del cementiri, i es dedicà a tots els caiguts a la guerra. La inscripció de la placa que s'hi ha incorporat indica: <em>'A tots els arenyencs morts durant la Guerra Civil, 1936-1939'</em>.</p>	08006-147	Cementiri de Sinera (Camí de La Pietat, s/n)	<p>Aquest tipus de monuments commemoratius van ser molt habituals en moltes poblacions d'Espanya durant la dècada del 1940, un cop finalitzada la Guerra Civil Espanyola (1936-1939), com a homenatge a les víctimes del bàndol guanyador. A principis de la dècada de 1990 el monument es va traslladar al cementiri i es dedicà a totes les víctimes de la Guerra Civil, s'hi va incorporar una placa amb una creu i el text:<em> 'A tots els arenyencs morts durant la Guerra Civil, 1936-1939'.</em></p> <p>Pel que fa a la història del cementiri, a<span><span><span><span><span> principis del segle XIX, es prohibeixen les inhumacions dins els nuclis urbans. Per aquest motiu els ajuntaments construeixen nous cementiris als afores. En el cas d'Arenys de Mar succeeix l'any 1816. Aquest nou cementiri es construeix en el mateix indret que l'actual. Es tracta d'un recinte quadrangular amb més de 300 nínxols i inclou l'antiga ermita de La Pietat.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Però, al fer-se petit, es decideix fer-ne un de nou, just al costat mateix. La construcció es realitza entre els anys 1865 i 1867 i és Domingo Casacuberta, agrimensor, qui el projecta; però signa els plànols l'arquitecte Elies Rogent. Es finança per recaptació entre els vilatans i els indians. És en aquest moment quan s'enderroquen la torre de guaita El Far, l'ermita de la Pietat i l'antic cementiri de 1816.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Amb el nou cementiri en funcionament, el recinte del vell es converteix en l'espai destinat als no catòlics i als suïcides, que no podien ser enterrats, segons les prescripcions de l'Església Catòlica, en terreny sagrat. El primer en ser-hi enterrat és Joan Baptista Cassà, mecenes i lliurepensador, com es deia abans. A mitjans del segle XX deixa d'utilitzar-se i l'any 1988 les restes es trasllades al recinte general.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La capella no s'enllestí fins al 31 de desembre de 1867. <br /> <br /> L'any 1895 s'inaugura la reforma del traçat del camí del cementiri que permetrà el pas de carruatges, cosa que evità la conducció dels cadàvers a pes de braços. Al final del 1917 el cementiri pren la configuració actual, en construir-se al centre de la zona d'eixample el darrer bloc de nínxols, que s'ornamenta en la cara corresponent a l'eix ascendent del cementiri amb la construcció de deu nínxols de luxe emmarcats per columnes de pedra artificial.<br /> <br /> Des d'aleshores el cementiri no ha modificat la seva estructura en planta. </span></span></span></span></span></p> <p> </p> <p><span><span><span><span><span>Arenys de Mar ha tingut un bon nombre de personatges il·lustres que s'han volgut enterrar aquí, tot i passar molts anys fora de la vil·la. Alguns d'ells són la família Cabirol, la família Ramis; industrials com Andreu Gurí i Sala, la família Castells i Simon, la família Mollfulleda, la família Riera; indians com la família Castelló, Antoni Torrent i Carbonell, Andreu Lloveras i Riera o Francesc Masseguer i Campins.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Però, per sobre de tot, destaca el ressò que li ha donat, no només al cementiri sinó a tot el poble, l'escriptor Salvador Espriu, enterrat en un simple i humil nínxol. Espriu, com resa la placa que hi ha al costat del seu nínxol, va convertir el cementiri en el centre del seu univers literari de Sinera. En l'obra d'Espriu, presidida per la mort, el cementiri, atalaia entre el mar i el cel, símbols d'eternitat, esdevé el destí últim i constant referència tant del jo íntim del poeta com dels seus personatges sinerencs. També hi reposen altres escriptors, com Fèlix Cucurull o Lluís Ferran de Pol.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>'Acaba aquí el viatge. Quan baixo de la barca, sabia a ulls clucs com és al meu davant, sempre pujat per cabres i per mates d'espígol, de fonoll, de llet de bruixa que a penes mouen aquelles primes mans de l'ora quieta desvetllada al cim, el Mal Temps. Límits estrictes d'una vella terra: el seguici dels xiprers rere el carro del sol que se'n va trontollant pels llargs i secs rials i feia, en tramuntar, de la petita carena llum i llunyania de l'horitzó de ponent. He donat la meva vida pel difícil guany d'unes poques paraules despullades. He vist la meva vida com un mur en el silenci de la tarda i el seu pas'. (Llibre de Sinera XXXV).</span></span></span></span></span></p>	41.5788658,2.5462901	462178	4603120	1944	08006	Arenys de Mar	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93488-02dsc0790.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93488-03dsc0789.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni moble	Element urbà	Pública	Religiós	Inexistent	2025-04-09 00:00:00	Jordi Montlló Bolart	Cèsar Martinell i Brunet	L’Ajuntament edità (BADOSA, Josep i VIADER, Montse; nn.cc) un itinerari on hi figura aquest element.	98	51	2.1	2484	21	Patrimoni cultural	2026-01-09 01:57
93489	Pica baptismal	https://patrimonicultural.diba.cat/element/pica-baptismal-8	<p>GARRIGA RIERA, Joaquim (2004). L'edifici de Santa Maria d'Arenys; dins Pilar VELEZ (coord.) <em>L'esplendor de Santa Maria d'Arenys de Mar</em>. Barcelona: Pòrtic, pp. 16-17.</p> <p><span><span><span><span>PONS i GURI, Josep M. (1999). Quan nasqué, s'emancipà i s'organitza una vila (Arenys de Mar, 1574-1720). Pagès editors i Ajuntament d'Arenys de Mar.</span></span></span></span></p>	XVI		<p>Pica baptismal de forma octogonal feta en pedra de Girona. Procedeix de la primera església d'Arenys de Mar (segle XVI). Tal i com diu Joaquim Garriga (2004), la pica baptismal de l'església de Santa Maria d'Arenys és 'un objecte-document fundacional de pregones implicacions simbòliques [...]. esdevé un testimoni formidable de la celebració natalícia de l'Arenys mariner'. S'hi pot llegir, gravat als costats de la pica: 'SABASTIA DOY i MIQUEL RIERA SENDICHS A [N]Y 1575'. Són els noms dels síndics elegits l'11 de juliol de 1574.</p>	08006-148	Plaça de l'Església s/n	<p>No en sabem res d'aquesta primera església, que havia substituït la dedicació de Sant Elm per la de Santa Maria. Juntament amb la capella hi havia el cementiri. Es calcula que degué ocupar la part frontal de l'església actual, però es desconeix el lloc precís.</p>	41.5804037,2.5495778	462453	4603288	1575	08006	Arenys de Mar	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93489-02p1560016.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93489-03p1570685.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93489-04p1570686.jpg	Física	Modern	Patrimoni moble	Objecte	Privada accessible	Religiós	Inexistent	2023-11-08 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		El baptisteri, on hi ha ubicada la pica baptismal, es troba a l'entrada a mà dreta i està decorat amb unes pintures de Josep Obiols i Palau (1894-1967), que en va fer els esbossos, i executades per Francesc Vidal i Gomà, l'any 1967.	94	52	2.2	2484	21	Patrimoni cultural	2026-01-09 01:57
93490	Retaule Major de Santa Maria	https://patrimonicultural.diba.cat/element/retaule-major-de-santa-maria	<p>BOSCH i BALLBONA, Joan (2014). El retaule major; dins Pilar VELEZ (coord.) L'esplendor de l'església de Santa Maria d'Arenys de Mar. Barcelona: Pòrtic, pp. 45-125.</p>	XVIII	L'any 2015 el retaule va ser restaurat, en una actuació que va ser dirigida per l'equip del Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya (CRBMC), gestionat per l'Agència Catalana del Patrimoni Cultural, que supervisa el retaule des de l'any 1982, i ha estat finançada pel Departament de Cultura a través de diverses subvencions, per l'Ajuntament d'Arenys de Mar i pel Bisbat de Girona.	<p><span><span><span><span><span>L'element més destacat de l'Església Parroquial de Santa Maria d'Arenys és, sens dubte, el retaule major, una de les millors obres del barroc</span></span><span><span> català, obra de Pau Costa; dedicat a la Mare de Déu. Ens el descriu de forma extensa Joan Bosch (2014), que en destaca la magnífica adaptació a l'arquitectura de la capçalera gòtica de l'església, marcant una solemnitat 'una mena de portal del més enllà'. Explica que s'ajusta harmònicament a la capçalera perquè els carrers en ressegueixen la planta poligonal i perquè guanya alçada des dels marges. Cada tram assoleix una elevació diferent i puja gradualment originant una cresta triangular poblada d'àngels, músics i de virtuts a banda i banda del tron del Pare etern, que gairebé toca la clau de volta.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Afegeix que es tracta d'un conjunt de rics missatges i d'estímuls devots, d'una notable densitat ornamental i figurativa que no impedeix una claredat estructural formada per columnes i entaulaments, governada per un doble ordre arquitectònic que crea una retícula de cinc carrers d'igual amplada i de cinc nivells (pedestal i sòcol, predel·la, dos cossos de fornícules i coronament).</span></span></span></span></span></p> <p>Les columnes i els entaulaments divideixen el retaule en quinze compartiments que allotgen escultures i relleus historiats. A la predel·la n'hi ha cinc, un per cada carrer. Els quatre dels laterals estan decorats amb relleus apaïsats que expliquen històries de la Passió de Crist; el del centre és el manifestador que guarda el sagrari, decorat a portes tancades per una pintura de l'Anunciació. El mecanisme que l'obre i el tanca és l'original. Els registres que farceixen els cossos alts del retaule són de dimensions més monumentals. Es tracta de fornícules que mostren imatgeria de cos rodó dels patrons de la vila, als carrers dels extrems i al del centre, i de grans relleus que narren moments de la vida de l<span><span><span><span><span>a Mare de Déu. A cada pis, figures i relleus s'alternen. Al primer pis, les imatges de Sant Josep, l'Assumpta i Sant Francesc de Paula es combinen amb els relleus de la Presentació de Maria al Temple i del Naixement; al segon, les figures de Sant Pere, Sant Zenó i Sant Pau ho fan amb els plafons de la Visitació i l'Epifania. Sant Zenó és el copatro d'Arenys; la figura de Francesc de Paula té a veure amb un episodi de pesta i Sant Josep es pot relacionar amb l'ofici de fuster i la importància de la fusta pel desenvolupament econòmic de la vila. Sant Pere i Sant pau són les dues figures més importants del catolicisme i àmpliament representats. A més, Sant Pere és patró de pescadors.</span></span></span></span></span></p> <p>El nucli del retaule és el grup escultòric de l'Assumpta. El pern del retaule i el cor temàtic: la representació de la titular del temple, una Marededéu suspesa a sota un baldaquí elevada damunt una nuvolada, coronada amb els dotze estels i amb l'escut amb les seves inicials. L'acompanyen un estol d'àngels, mentre s'enlaira cap a una Glòria que contempla amb la mirada i que els seus braços oberts volen atansar.</p>	08006-149	Plaça de l'Església, s/n	<p><span><span><span><span><span><span><span>Està documentat que es comença a treballar en un retaule l’any 1636, ja que s’adquireix marbre i preuats jaspis de variats colors pel pedestal (Bosch, 2004, pp. 63). Segons Bosch, l’escultor contractat per a la realització del retaule, que hauria d’anar muntat damunt el pedestal, seria l’arenyenc Antoni Joan Riera (1578-1638). Entre 1638 i 1642 no hi ha cap altra notícia. Fet que Bosch atribueix a la mort de l’escultor, que juntament amb un període de crisi econòmica desacceleraria tot el procés.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>Després d’aquest període, es busca un nou escultor per continuar i es contracta a Francesc Santacruz II (o fill). El 25 de setembre de 1683 es posa la primera andana del retaule, pressupostat en 1600 doblers. Però, de forma inaudita, es posa fi al contracte quatre anys més tard, el 1686, quan ja s’havien pagat 1000 doblers. Se’n desconeixen els motius. Com tampoc se sap què fa que quan es contracta a Pau Costa, es fa partint de zero, sense tenir en compte l’obra feta per Francesc Santacruz II.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>L’any 1706 es contracta al viguetà Pau Costa </span></span></span></span><span><span>i es desmuntà la part de retaule construïda anteriorment. Es pactà davant notari </span></span><span><span>que per un preu de 600 doblers barcelonins</span></span><span><span> el retaule estaria acabat abans de 1714</span></span><span><span>. Però Pau Costa finalitzà la seva obra cinc anys abans del previst. Així el 1709 es lliurava faltant només la policromia i el daurat.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Fou daurat amb fines làmines d'or</span></span><span><span>, i després policromat pels mestres barcelonins, Erasme i Fèlix Viñals.</span></span></span></span></span></p>	41.5805833,2.5492653	462427	4603308	1706-1711	08006	Arenys de Mar	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93490-01dsc9741.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93490-02dsc9740.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93490-03p1560037.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93490-04p1560038.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93490-05p1560039.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93490-06p1560042.jpg	Legal	Barroc\|Modern	Patrimoni moble	Objecte	Privada accessible	Religiós	BCIN	2024-04-03 00:00:00	Jordi Montlló Bolart	Pau Costa (escultor) i Erasme i Fèlix Vinyals (dauradors)		96\|94	52	2.2	1760	21	Patrimoni cultural	2026-01-09 01:57
93570	Casa del carrer d'Andreu Guri, núm. 8	https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-dandreu-guri-num-8	<p><span><span><span>BADOSA, J; DOÑATE, C; MESTRE, F; RABELLA, J; RAMIS, C i RIBA, J.M. (1972). Treball – Inventari sobre el patrimoni artístico-arquitectònic d’Arenys de Mar, segles XVI-XX. Inèdit.</span></span></span></p> <p><span><span><span>BADOSA, Josep i MILÀ, Salvador (1990). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Ajuntament d’Arenys de Mar; Aprovat pel Ple en data 22 de març de 1990.</span></span></span></p> <p><span><span><span>MANCIÑEIRAS, Juan Antonio; PARÉS, Manel i CASADEMONT, Ricard (2014). Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic d’Arenys de Mar. Ajuntament d’Arenys de Mar (pendent d’aprovació).</span></span></span></p> <p><span><span><span>PONS i GURI, Josep M. (1999). <em>Quan nasqué, s'emancipà i s'organitza una vila (Arenys de Mar, 1574-1720)</em>. Pagès editors i Ajuntament d'Arenys de Mar.</span></span></span></p>	XIX-XX		<p>Edificació molt transformada amb el pas del temps, situada en un dels carrers més antics i a la cantonada amb el carrer d'en Goday, en un tram on el carrer d'Andreu Gurí, abans dit carrer d'Amunt, fa una curvatura.</p> <p>De l'antiga construcció només es conserven externament alguns elements arquitectònics de les finestres, com llindes de pedra, brancals o ampits. Aquests són els elements que es protegeixen al catàleg.</p>	08006-150	Carrer d'Andreu Gurí, núm. 8		41.5796000,2.5503400	462516	4603199		08006	Arenys de Mar	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93570-p1570244.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93570-p1570243.jpg	Legal	Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial	Inexistent	2023-11-08 00:00:00	Jordi Montlló Bolart			98	45	1.1	2484	21	Patrimoni cultural	2026-01-09 01:57
93571	Casa del carrer d'Andreu Guri, núm. 16	https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-dandreu-guri-num-16	<p><span><span><span>BADOSA, J; DOÑATE, C; MESTRE, F; RABELLA, J; RAMIS, C i RIBA, J.M. (1972). Treball – Inventari sobre el patrimoni artístico-arquitectònic d’Arenys de Mar, segles XVI-XX. Inèdit.</span></span></span></p> <p><span><span><span>BADOSA, Josep i MILÀ, Salvador (1990). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Ajuntament d’Arenys de Mar; Aprovat pel Ple en data 22 de març de 1990.</span></span></span></p> <p><span><span><span>MANCIÑEIRAS, Juan Antonio; PARÉS, Manel i CASADEMONT, Ricard (2014). Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic d’Arenys de Mar. Ajuntament d’Arenys de Mar (pendent d’aprovació).</span></span></span></p> <p><span><span><span>PONS i GURI, Josep M. (1999). <em>Quan nasqué, s'emancipà i s'organitza una vila (Arenys de Mar, 1574-1720)</em>. Pagès editors i Ajuntament d'Arenys de Mar.</span></span></span></p>	XIX-XX		<p><span><span><span><span><span>Casa de cos, entre mitgeres, de planta rectangular i que consta de planta baixa i dos pisos. La coberta és de terrat pla a la catalana perquè s'hi ha fet una remunta amb la façana enretirada de la línia de la façana del carrer.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Pel que fa a la composició, la façana s'organitza a partir de dos eixos de verticalitat definits per les obertures. En planta baixa per la porta d'entrada i una finestra, reixada, al costat. En </span></span></span></span></span>els dos pisos superiors es repeteix un mateix esquema: un balcó de llosana motllurada i barana de ferro i una finestra al costat. El portal d'entrada i la finestra del balcó del primer pis tenen els emmarcaments en pedra treballada. Les llindes de totes les obertures són rectes. La porta és de fusta amb doble batent.</p> <p><span><span><span><span><span>El parament és llis i arrebossat. Una motllura de banda a banda fa de separació entre els diferents nivells. La façana està coronada per una barana de ferro que protegeix la terrassa de la remunta.</span></span></span></span></span></p>	08006-151	Carrer d'Andreu Guri, núm. 16		41.5795800,2.5500400	462491	4603197		08006	Arenys de Mar	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93571-01dsc0828.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93571-02dsc0827.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93571-03p1570245.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93571-04p1570247.jpg	Legal	Contemporani\|Modern	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial	Inexistent	2023-11-08 00:00:00	Jordi Montlló Bolart			98\|94	45	1.1	2484	21	Patrimoni cultural	2026-01-09 01:57
93572	Casa del carrer d'Andreu Guri, núm. 26	https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-dandreu-guri-num-26	<p><span><span><span>BADOSA, J; DOÑATE, C; MESTRE, F; RABELLA, J; RAMIS, C i RIBA, J.M. (1972). Treball – Inventari sobre el patrimoni artístico-arquitectònic d’Arenys de Mar, segles XVI-XX. Inèdit.</span></span></span></p> <p><span><span><span>BADOSA, Josep i MILÀ, Salvador (1990). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Ajuntament d’Arenys de Mar; Aprovat pel Ple en data 22 de març de 1990.</span></span></span></p> <p><span><span><span>MANCIÑEIRAS, Juan Antonio; PARÉS, Manel i CASADEMONT, Ricard (2014). Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic d’Arenys de Mar. Ajuntament d’Arenys de Mar (pendent d’aprovació).</span></span></span></p> <p><span><span><span>PONS i GURI, Josep M. (1999). <em>Quan nasqué, s'emancipà i s'organitza una vila (Arenys de Mar, 1574-1720)</em>. Pagès editors i Ajuntament d'Arenys de Mar.</span></span></span></p>	XVIII-XIX		<p><span><span><span><span><span>Casa de cos, entre mitgeres, de planta rectangular i que consta de planta baixa i dos pisos. La coberta és de teules àrabs a dues aigües, amb el carener paral·lel a la façana principal.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Pel que fa a la composició, la façana s'organitza a partir d'un únic eix de verticalitat definit per les obertures. En planta baixa hi trobem l'entrada a la casa i un garatge per a vehicles. Es tracta d'una reforma moderna que ha descofigurat la composició originària de la casa. En canvi, aquesta es conserva en els pisos superiors. En el primer pis, s'observa un balcó amb llosana motllurada i barana de ferro. L'accés està emmarcat amb brancals i llinda de pedra. Al costat, destaca una capella, d'arc de punt rodó, amb la imatge de la Mare de Déu. Està protegida per una porta de vidre. </span></span></span></span></span><span><span><span><span><span>En el segon pis hi ha una finestra balconera, de llinda recta i persiana de cordill.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El parament és llis i arrebossat. Una petita motllura fa de separació de les diferents alçades. La façana està coronada per una cornisa volada.</span></span></span></span></span></p>	08006-152	Carrer d'Andreu Guri, núm. 26		41.5795500,2.5497200	462464	4603194		08006	Arenys de Mar	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93572-01p1540211.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93572-02p1540212.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93572-03p1540213.jpg	Legal	Contemporani\|Modern	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial	Inexistent	2023-11-08 00:00:00	Jordi Montlló Bolart			98\|94	45	1.1	2484	21	Patrimoni cultural	2026-01-09 01:57
93573	Casa del carrer d'Andreu Guri, núm. 33	https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-dandreu-guri-num-33	<p><span><span><span>BADOSA, J; DOÑATE, C; MESTRE, F; RABELLA, J; RAMIS, C i RIBA, J.M. (1972). Treball – Inventari sobre el patrimoni artístico-arquitectònic d’Arenys de Mar, segles XVI-XX. Inèdit.</span></span></span></p> <p><span><span><span>BADOSA, Josep i MILÀ, Salvador (1990). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Ajuntament d’Arenys de Mar; Aprovat pel Ple en data 22 de març de 1990.</span></span></span></p> <p><span><span><span>MANCIÑEIRAS, Juan Antonio; PARÉS, Manel i CASADEMONT, Ricard (2014). Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic d’Arenys de Mar. Ajuntament d’Arenys de Mar (pendent d’aprovació).</span></span></span></p> <p><span><span><span>PONS i GURI, Josep M. (1999). <em>Quan nasqué, s'emancipà i s'organitza una vila (Arenys de Mar, 1574-1720)</em>. Pagès editors i Ajuntament d'Arenys de Mar.</span></span></span></p>	XIX-XX		<p><span><span><span><span><span>Casa de dos cossos d'amplada, entre mitgeres, de planta rectangular i que consta de planta baixa, dos pisos i golfes. La coberta és de teules àrabs a dues aigües, amb el carener paral·lel a la façana principal. El vessant que desaigua a la façana posterior de la casa s'ha reformat en part a la terrassa.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Pel que fa a la composició, la façana s'organitza a partir de quatre eixos de verticalitat definits per les obertures. A la planta baixa hi trobem una porta principal, més ampla, i una altra porta a l'eix esquerre. A l'altra banda, hi trobem dues finestres amb reixa de ferro. En el primer pis, els dos eixos centrals estan definits per un balcó corregut amb dos accessos i amb la barana de ferro. A banda i banda hi trobem dues finestres amb l'ampit motllurat que sobresurt de la línia de façana. En el segon pis, es repeteix l'esquema, però enlloc d'haver-hi un balcó corregut hi ha dos balcons individuals. A la planta de les golfes, hi trobem quatre obertures més petites. Totes les finestres i portes tenen la llinda recta. Les finestres disposen de persianes de llibret.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El parament és llis, arrebossat i pintat. Les portes tenen un emmarcament en pedra i les finestres un recreixement pintat de blanc, per destacar-ho del groc de fons. </span></span></span></span></span><span><span><span><span><span>La façana està coronada per una cornisa volada, sostinguda per cartel·les.</span></span></span></span></span></p>	08006-153	Carrer d'Andreu Guri, núm. 33		41.5793300,2.5493900	462437	4603169		08006	Arenys de Mar	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93573-02dsc8375.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93573-03dsc8373.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93573-04dsc8374.jpg	Legal	Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial	Inexistent	2023-11-08 00:00:00	Jordi Montlló Bolart			98	45	1.1	2484	21	Patrimoni cultural	2026-01-09 01:57
93574	Casa del carrer d'Andreu Guri, núm. 35-37	https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-dandreu-guri-num-35-37	<p><span><span><span>BADOSA, J; DOÑATE, C; MESTRE, F; RABELLA, J; RAMIS, C i RIBA, J.M. (1972). Treball – Inventari sobre el patrimoni artístico-arquitectònic d’Arenys de Mar, segles XVI-XX. Inèdit.</span></span></span></p> <p><span><span><span>BADOSA, Josep i MILÀ, Salvador (1990). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Ajuntament d’Arenys de Mar; Aprovat pel Ple en data 22 de març de 1990.</span></span></span></p> <p><span><span><span>MANCIÑEIRAS, Juan Antonio; PARÉS, Manel i CASADEMONT, Ricard (2014). Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic d’Arenys de Mar. Ajuntament d’Arenys de Mar (pendent d’aprovació).</span></span></span></p> <p><span><span><span>PONS i GURI, Josep M. (1999). <em>Quan nasqué, s'emancipà i s'organitza una vila (Arenys de Mar, 1574-1720)</em>. Pagès editors i Ajuntament d'Arenys de Mar.</span></span></span></p>	XIX-XX		<p>Cases entre mitgeres que consten de planta baixa, dos pisos i golfes. <span><span><span><span><span>La coberta és de teules àrabs a dues aigües, amb el carener paral·lel a la façana principal. Però el vessant que dona a la façana posterior s'ha reformat per convertir-ho en una terrassa.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Es tracta de dos edificis amb una mateixa estructura constructiva i un únic programa decoratiu que li dona caràcter unitari. Pel que fa a la composició, la façana s'organitza a partir de quatre eixos de verticalitat definits per les obertures. En planta baixa, les dues portes d'accés estan situades en els eixos dels extrems, una a l'esquerre i l'altra al dret. En els eixos centrals hi ha dues finestres amb les reixes de ferro. Aquesta simetria, efecte mirall, es trenca en els pisos superiors, on trobem dos balcons, amb barana de ferro, llosana motllurada i sostinguda per dues mènsules decorades. Al costat de cada balcó, hi ha una finestra, amb ampit sobresortint de la línia de façana. En el nivell de les golfes hi trobem quatre petites obertures.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El parament és arrebossat en faixes horitzontals imitant carreus, amb un petit sòcol llis en planta baixa. Les obertures tenen un recreixement i entre alçades hi ha una motllura que va de banda a banda de la façana. </span></span></span></span></span><span><span><span><span><span>La motllura està coronada per una cornisa volada.</span></span></span></span></span></p>	08006-154	Carrer d'Andreu Guri, núm. 35-37		41.5793000,2.5492600	462426	4603166		08006	Arenys de Mar	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93574-02dsc8370.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93574-03dsc8371.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93574-04dsc0833.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93574-05p1570250.jpg	Legal	Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial	Inexistent	2023-11-08 00:00:00	Jordi Montlló Bolart			98	45	1.1	2484	21	Patrimoni cultural	2026-01-09 01:57
93575	Casa del carrer d'Andreu Guri, núm. 64	https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-dandreu-guri-num-64	<p><span><span><span>BADOSA, J; DOÑATE, C; MESTRE, F; RABELLA, J; RAMIS, C i RIBA, J.M. (1972). Treball – Inventari sobre el patrimoni artístico-arquitectònic d’Arenys de Mar, segles XVI-XX. Inèdit.</span></span></span></p> <p><span><span><span>BADOSA, Josep i MILÀ, Salvador (1990). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Ajuntament d’Arenys de Mar; Aprovat pel Ple en data 22 de març de 1990.</span></span></span></p> <p><span><span><span>MANCIÑEIRAS, Juan Antonio; PARÉS, Manel i CASADEMONT, Ricard (2014). Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic d’Arenys de Mar. Ajuntament d’Arenys de Mar (pendent d’aprovació).</span></span></span></p> <p><span><span><span>PONS i GURI, Josep M. (1999). <em>Quan nasqué, s'emancipà i s'organitza una vila (Arenys de Mar, 1574-1720)</em>. Pagès editors i Ajuntament d'Arenys de Mar.</span></span></span></p>	XVIII-XX		<p><span><span><span><span><span>Casa de cos, entre mitgeres, de planta rectangular i que consta de planta baixa i pis. Tot i que s'ha fet una remunta posterior amb la façana reculada en relació amb la façana del carrer.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Pel que fa a la composició, la façana s'organitza a partir de dos eixos de verticalitat definits per les obertures. En planta baixa per la porta d'entrada i una finestra, reixada, al costat. En el primer pis, per un balcó, amb barana de ferro i persiana de cordill. Al costat hi ha una petita finestra de llinda recta i ampit de pedra, motllurat i sobresortint de la façana.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El parament és llis, amb un petit sòcol, arrebossat i pintat de blanc. El portal d'accés i la finestra del balcó estan emmarcades amb pedra i són de llinda recta.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La façana està coronada per una cornisa volada i al damunt una barana de ferro que fa de protecció de la terrassa.</span></span></span></span></span></p>	08006-155	Carrer d'Andreu Guri, núm. 64		41.5791000,2.5480900	462328	4603144		08006	Arenys de Mar	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93575-01dsc8338.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93575-02dsc8339.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93575-03p1570254.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93575-04p1570255.jpg	Legal	Contemporani\|Modern	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial	Inexistent	2023-11-08 00:00:00	Jordi Montlló Bolart			98\|94	45	1.1	2484	21	Patrimoni cultural	2026-01-09 01:57
93576	Casa del carrer d'Andreu Guri, núm. 65	https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-dandreu-guri-num-65	<p><span><span><span>BADOSA, J; DOÑATE, C; MESTRE, F; RABELLA, J; RAMIS, C i RIBA, J.M. (1972). Treball – Inventari sobre el patrimoni artístico-arquitectònic d’Arenys de Mar, segles XVI-XX. Inèdit.</span></span></span></p> <p><span><span><span>BADOSA, Josep i MILÀ, Salvador (1990). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Ajuntament d’Arenys de Mar; Aprovat pel Ple en data 22 de març de 1990.</span></span></span></p> <p><span><span><span>MANCIÑEIRAS, Juan Antonio; PARÉS, Manel i CASADEMONT, Ricard (2014). Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic d’Arenys de Mar. Ajuntament d’Arenys de Mar (pendent d’aprovació).</span></span></span></p> <p><span><span><span>PONS i GURI, Josep M. (1999). <em>Quan nasqué, s'emancipà i s'organitza una vila (Arenys de Mar, 1574-1720)</em>. Pagès editors i Ajuntament d'Arenys de Mar.</span></span></span></p>	XVIII-XX		<p>Casa de cos entre mitgeres situada al final del passatge que comunica el carrer d'Avall amb el carrer d'Andreu Guri, abans carrer d'Amunt. És de planta rectangular i consta de planta baixa i dos pisos. Conserva alguns elements originaris, però ha estat molt reformada i se li ha afegit una remunta alineada amb la façana.</p> <p>Els elements més destacables són la finestra amb balcó de la primera planta, de llinda recta i emmarcament de brancals de pedra i, sobretot, el portal d'entrada, d'arc escarser de pedra, igual que els brancals i el llindar. La porta és de fusta a doble batent amb escut de pany austriacista. Conserva dues pedres situades als costats en vertical que protegeixen les pedres dels brancals inferiors que tenen una decoració geomètrica en forma de doble espiral.</p> <p> </p>	08006-156	Carrer d'Andreu Guri, núm. 65		41.5789900,2.5480500	462325	4603132		08006	Arenys de Mar	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93576-01p1540160.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93576-02p1540161.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93576-03dsc8358.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93576-04p1540155.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93576-05p1540159.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93576-06p1540157.jpg	Legal	Contemporani\|Modern	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial	Inexistent	2023-11-08 00:00:00	Jordi Montlló Bolart			98\|94	45	1.1	2484	21	Patrimoni cultural	2026-01-09 01:57
93577	Can Rosendo Paleta	https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-rosendo-paleta	<p><span><span><span>BADOSA, J; DOÑATE, C; MESTRE, F; RABELLA, J; RAMIS, C i RIBA, J.M. (1972). Treball – Inventari sobre el patrimoni artístico-arquitectònic d’Arenys de Mar, segles XVI-XX. Inèdit.</span></span></span></p> <p><span><span><span>BADOSA, Josep i MILÀ, Salvador (1990). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Ajuntament d’Arenys de Mar; Aprovat pel Ple en data 22 de març de 1990.</span></span></span></p> <p><span><span><span>MANCIÑEIRAS, Juan Antonio; PARÉS, Manel i CASADEMONT, Ricard (2014). Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic d’Arenys de Mar. Ajuntament d’Arenys de Mar (pendent d’aprovació).</span></span></span></p> <p><span><span><span>PONS i GURI, Josep M. (1999). <em>Quan nasqué, s'emancipà i s'organitza una vila (Arenys de Mar, 1574-1720)</em>. Pagès editors i Ajuntament d'Arenys de Mar.</span></span></span></p>	XIX-XX		<p><span><span><span><span><span>Casa de cos que fa cantonada amb el carrer de les MM. Escolàpies. És de planta rectangular i consta de planta baixa i tres pisos. La coberta és mixta: la part frontal, que dona al carrer d'Andreu Guri, és de terrat pla a la catalana, i la part posterior és de teules àrabs a dues aigües, amb el carener paral·lel a la façana principal.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Pel que fa a la composició, de la façana en destaca una tribuna, amb fusta i vidre, situada a la segona planta. La coberta d'aquesta tribuna és una terrassa amb barana de ferro, per l'estança de la tercera planta. A part de la tribuna, hi trobem un plafó ceràmic, que representa Sant Antoni de Pàdua, amb el nen Jesús en braços i un lliri a la mà. Està signat per Sunet.</span></span></span></span></span></p>	08006-157	Carrer d'Andreu Guri, núm. 74		41.5790500,2.5477300	462298	4603139		08006	Arenys de Mar	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93577-02dsc0847.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93577-03p1570257.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93577-04p1570261.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93577-05p1570260.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial	Inexistent	2023-11-08 00:00:00	Jordi Montlló Bolart			98	45	1.1	2484	21	Patrimoni cultural	2026-01-09 01:57
93578	Casa del carrer d'Andreu Guri, núm. 24	https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-dandreu-guri-num-24	<p><span><span><span>BADOSA, J; DOÑATE, C; MESTRE, F; RABELLA, J; RAMIS, C i RIBA, J.M. (1972). Treball – Inventari sobre el patrimoni artístico-arquitectònic d’Arenys de Mar, segles XVI-XX. Inèdit.</span></span></span></p> <p><span><span><span>BADOSA, Josep i MILÀ, Salvador (1990). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Ajuntament d’Arenys de Mar; Aprovat pel Ple en data 22 de març de 1990.</span></span></span></p> <p><span><span><span>MANCIÑEIRAS, Juan Antonio; PARÉS, Manel i CASADEMONT, Ricard (2014). Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic d’Arenys de Mar. Ajuntament d’Arenys de Mar (pendent d’aprovació).</span></span></span></p> <p><span><span><span>PONS i GURI, Josep M. (1999). <em>Quan nasqué, s'emancipà i s'organitza una vila (Arenys de Mar, 1574-1720)</em>. Pagès editors i Ajuntament d'Arenys de Mar.</span></span></span></p>	XIX-XX		<p><span><span><span><span><span>Casa de cos, entre mitgeres, de planta rectangular i que consta de planta baixa i dos pisos. La coberta és de teules àrabs a dues aigües, amb el carener paral·lel a la façana principal.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Pel que fa a la composició, la façana s'organitza a partir de dos eixos de verticalitat definits per les obertures. En planta baixa per la porta d'entrada i una finestra, reixada, al costat. En el primer pis, per un balcó corregut amb doble accés, amb llosana arrodonida en els angles. La barana és de ferro. En el segon pis per dues finestres balconeres, amb una petita barana de ferro. Totes les obertures són de llinda recta.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El parament és llis i arrebossat, amb recreixement emmarcant les finestres. Una motllura separa les diferents alçades.</span></span></span></span></span><span><span><span><span><span> La façana està coronada per un ràfec de fusta. Per sota hi ha una franja de rajoles amb motius geomètrics.</span></span></span></span></span></p>	08006-158	Carrer d'Andreu Guri, núm. 24		41.5792600,2.5494900	462445	4603162		08006	Arenys de Mar	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93578-02p1540216.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93578-03p1540217.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93578-04p1540218.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93578-05p1540219.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial	Inexistent	2023-11-08 00:00:00	Jordi Montlló Bolart			98	45	1.1	2484	21	Patrimoni cultural	2026-01-09 01:57
93579	Casa del carrer d'Andreu Guri, núm. 39	https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-dandreu-guri-num-39	<p><span><span><span>BADOSA, J; DOÑATE, C; MESTRE, F; RABELLA, J; RAMIS, C i RIBA, J.M. (1972). Treball – Inventari sobre el patrimoni artístico-arquitectònic d’Arenys de Mar, segles XVI-XX. Inèdit.</span></span></span></p> <p><span><span><span>BADOSA, Josep i MILÀ, Salvador (1990). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Ajuntament d’Arenys de Mar; Aprovat pel Ple en data 22 de març de 1990.</span></span></span></p> <p><span><span><span>MANCIÑEIRAS, Juan Antonio; PARÉS, Manel i CASADEMONT, Ricard (2014). Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic d’Arenys de Mar. Ajuntament d’Arenys de Mar (pendent d’aprovació).</span></span></span></p> <p><span><span><span>PONS i GURI, Josep M. (1999). <em>Quan nasqué, s'emancipà i s'organitza una vila (Arenys de Mar, 1574-1720)</em>. Pagès editors i Ajuntament d'Arenys de Mar.</span></span></span></p>	XIX-XX		<p><span><span><span><span><span>Casa de cos, entre mitgeres, de planta rectangular i que consta de planta baixa i tres pisos. La coberta és mixta; a la part que dona a la façana principal és de terrat pla; al centre té un cos més, amb coberta a doble vessant i el carener paral·lel; i a la part posterior, és de teules i desaigua a migdia.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Pel que fa a la composició, la façana s'organitza a partir de dos eixos de verticalitat definits per les obertures. En planta baixa per la porta d'entrada i una finestra, reixada, al costat, amb arcades de mig punt. En el primer pis, per un balcó corregut amb doble accés. La barana és de ferro i les persianes són de llibret. En el segon pis per balcons, amb barana de ferro. Les obertures són de llinda recta. A la tercera planta o golfes, trobem dos grups de tres obertures, d'arc de punt rodó.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El parament és llis i arrebossat. Una petita motllura separa les diferents alçades. La façana està coronada per una cornisa volada.</span></span></span></span></span></p>	08006-159	Carrer d'Andreu Guri, núm. 39		41.5792700,2.5491800	462419	4603163		08006	Arenys de Mar	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93579-02dsc8367.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93579-03p1540185.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93579-04p1540184.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93579-05p1540181.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial	Inexistent	2023-11-08 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		Destaca un plafó ceràmic amb la representació de Sant Pere, i l'escut de pany austriacista de la porta d'entrada.	98	45	1.1	2484	21	Patrimoni cultural	2026-01-09 01:57
93580	Casa del carrer d'Avall, núm. 29	https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-davall-num-29	<p><span><span><span>BADOSA, J; DOÑATE, C; MESTRE, F; RABELLA, J; RAMIS, C i RIBA, J.M. (1972). Treball – Inventari sobre el patrimoni artístico-arquitectònic d’Arenys de Mar, segles XVI-XX. Inèdit.</span></span></span></p> <p><span><span><span>BADOSA, Josep i MILÀ, Salvador (1990). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Ajuntament d’Arenys de Mar; Aprovat pel Ple en data 22 de març de 1990.</span></span></span></p> <p><span><span><span>MANCIÑEIRAS, Juan Antonio; PARÉS, Manel i CASADEMONT, Ricard (2014). Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic d’Arenys de Mar. Ajuntament d’Arenys de Mar (pendent d’aprovació).</span></span></span></p> <p><span><span><span>PONS i GURI, Josep M. (1999). <em>Quan nasqué, s'emancipà i s'organitza una vila (Arenys de Mar, 1574-1720)</em>. Pagès editors i Ajuntament d'Arenys de Mar.</span></span></span></p>	XIX-XX		<p><span><span><span><span><span>Casa de cos, entre mitgeres, de planta rectangular i que consta de planta baixa i dos pisos. La coberta és de terrat pla a la meitat septentrional, que dona al carrer, i de teules àrabs a dues aigües, amb el carener paral·lel a la façana principal, a la part posterior en relació a la façana principal.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Pel que fa a la composició, la façana s'organitza a partir de dos eixos de verticalitat definits per les obertures. A excepció de la planta baixa, on s'ha obert un accés independent per a les plantes superiors. En planta baixa, a més, hi ha una finestra, reixada, entre les dues portes. En el primer pis, els eixos de verticalitat estan definits per un balcó amb llosana suportada per dues grans mènsules decorades; i una finestra de llinda recta, emmarcada amb brancals i llinda de pedra. La barana és de ferro i les persianes són de llibret. En el segon pis es repeteix el mateix esquema que en el pis inferior. Totes les obertures són de llinda recta, a excepció de la finestra reixada de la planta baixa, que és d'arc escarser. </span></span></span></span></span><span><span><span><span><span>El parament és llis i arrebossat. La façana està coronada per una cornisa.</span></span></span></span></span></p>	08006-160	Carrer d'Avall, núm. 29		41.5785000,2.5496800	462460	4603077		08006	Arenys de Mar	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93580-02p1530960.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93580-03p1530956.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93580-04p1530958.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93580-05p1530959.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial - productiu	Inexistent	2023-11-08 00:00:00	Jordi Montlló Bolart			98	45	1.1	2484	21	Patrimoni cultural	2026-01-09 01:57
93581	Casa del carrer d'Avall, núm. 34	https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-davall-num-34	<p><span><span><span>BADOSA, J; DOÑATE, C; MESTRE, F; RABELLA, J; RAMIS, C i RIBA, J.M. (1972). Treball – Inventari sobre el patrimoni artístico-arquitectònic d’Arenys de Mar, segles XVI-XX. Inèdit.</span></span></span></p> <p><span><span><span>BADOSA, Josep i MILÀ, Salvador (1990). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Ajuntament d’Arenys de Mar; Aprovat pel Ple en data 22 de març de 1990.</span></span></span></p> <p><span><span><span>MANCIÑEIRAS, Juan Antonio; PARÉS, Manel i CASADEMONT, Ricard (2014). Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic d’Arenys de Mar. Ajuntament d’Arenys de Mar (pendent d’aprovació).</span></span></span></p> <p><span><span><span>PONS i GURI, Josep M. (1999). <em>Quan nasqué, s'emancipà i s'organitza una vila (Arenys de Mar, 1574-1720)</em>. Pagès editors i Ajuntament d'Arenys de Mar.</span></span></span></p>	XIX-XX		<p><span><span><span><span><span>Casa de cos, entre mitgeres, de planta rectangular i que consta de planta baixa i dos pisos. La coberta és de teules àrabs a dues aigües, amb el carener paral·lel a la façana principal.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Pel que fa a la composició, la façana s'organitza a partir de dos eixos de verticalitat definits per les obertures. En planta baixa per la porta d'entrada i una finestra, reixada, al costat. En el primer pis, per un balcó amb la barana de ferro i persianes de llibret, i una finestra al costat, també amb persianes de llibret. Sota la llosana, a sota balcó, hi ha rajola valenciana de la vela. En el segon pis es repeteix el mateix esquema compositiu. La porta d'accés i l'accés al balcó del primer pis, tenen un emmarcament de pedra. Totes les obertures són de llinda recta.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El parament és llis i arrebossat. La façana està coronada per una cornisa volada, motllurada.</span></span></span></span></span></p>	08006-161	Carrer d'Avall, núm. 34		41.5786300,2.5490200	462405	4603092		08006	Arenys de Mar	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93581-02dsc0860.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93581-03dsc0861.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93581-04p1570265.jpg	Legal	Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial	Inexistent	2023-11-08 00:00:00	Jordi Montlló Bolart			98	45	1.1	2484	21	Patrimoni cultural	2026-01-09 01:57
93582	Casa del carrer d'Avall, núm. 36	https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-davall-num-36	<p><span><span><span>BADOSA, J; DOÑATE, C; MESTRE, F; RABELLA, J; RAMIS, C i RIBA, J.M. (1972). Treball – Inventari sobre el patrimoni artístico-arquitectònic d’Arenys de Mar, segles XVI-XX. Inèdit.</span></span></span></p> <p><span><span><span>BADOSA, Josep i MILÀ, Salvador (1990). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Ajuntament d’Arenys de Mar; Aprovat pel Ple en data 22 de març de 1990.</span></span></span></p> <p><span><span><span>MANCIÑEIRAS, Juan Antonio; PARÉS, Manel i CASADEMONT, Ricard (2014). Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic d’Arenys de Mar. Ajuntament d’Arenys de Mar (pendent d’aprovació).</span></span></span></p> <p><span><span><span>PONS i GURI, Josep M. (1999). <em>Quan nasqué, s'emancipà i s'organitza una vila (Arenys de Mar, 1574-1720)</em>. Pagès editors i Ajuntament d'Arenys de Mar.</span></span></span></p>	XIX-XX		<p>Casa de dos cossos d'amplada. Consta de planta baixa i pis. Ha estat molt transformada i ha patit una remunta. L'element més destacable visible externament és el balcó.</p> <p> </p>	08006-162	Carrer d'Avall, núm. 36		41.5786500,2.5489300	462398	4603094		08006	Arenys de Mar	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93582-02dsc0858.jpg	Legal	Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial	Inexistent	2023-11-08 00:00:00	Jordi Montlló Bolart			98	45	1.1	2484	21	Patrimoni cultural	2026-01-09 01:57
93583	Casa del carrer d'Avall, núm. 67	https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-davall-num-67	<p><span><span><span>BADOSA, J; DOÑATE, C; MESTRE, F; RABELLA, J; RAMIS, C i RIBA, J.M. (1972). Treball – Inventari sobre el patrimoni artístico-arquitectònic d’Arenys de Mar, segles XVI-XX. Inèdit.</span></span></span></p> <p><span><span><span>BADOSA, Josep i MILÀ, Salvador (1990). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Ajuntament d’Arenys de Mar; Aprovat pel Ple en data 22 de març de 1990.</span></span></span></p> <p><span><span><span>MANCIÑEIRAS, Juan Antonio; PARÉS, Manel i CASADEMONT, Ricard (2014). Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic d’Arenys de Mar. Ajuntament d’Arenys de Mar (pendent d’aprovació).</span></span></span></p> <p><span><span><span>PONS i GURI, Josep M. (1999). <em>Quan nasqué, s'emancipà i s'organitza una vila (Arenys de Mar, 1574-1720)</em>. Pagès editors i Ajuntament d'Arenys de Mar.</span></span></span></p>	XIX-XX		<p><span><span><span><span><span>Casa de cos, que fa cantonada amb el carrer de Jaume Rosell. És de planta rectangular i consta de planta baixa i dos pisos. La coberta és de terrat pla a la catalana.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Pel que fa a la composició, la façana s'organitza a partir de tres eixos de verticalitat definits per les obertures; a excepció de la segona planta, que es tracta d'una remunta posterior. Aquests eixos de verticalitat no són simètrics. En planta baixa venen definits per la porta d'entrada, ubicada en l'eix dret, i dues finestres reixades, al costat. En el primer pis sí que hi ha certa simetria; en l'eix central hi trobem un balcó, amb barana de ferro; en els eixos laterals dues finestres de llinda recta, amb els ampits que sobresurten una mica de la línia de façana i estan sostinguts per dues cartel·les. </span></span></span></span></span><span><span><span><span><span>En el segon pis s'obren dues finestres modernes que trenquen el programa ornamental original. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El parament és heterogeni: en planta baixa hi ha un sòcol fet de paredat escocès i un arrebossat de franges horitzontals imitant carreus. A la resta de la façana és un arrebossat llis. Les finestres de la primera planta tenen un lleuger recreixement, pintat de blanc, que les emmarca. La finestra de l'eix central de la planta baixa, està emmarcada amb un arc escarser que la unifica visualment amb el balcó de la primera planta.</span></span></span></span></span></p>	08006-163	Carrer d'Avall, núm. 67		41.5786200,2.5481900	462336	4603091		08006	Arenys de Mar	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93583-02dsc8329.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93583-03dsc8328.jpg	Legal	Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial	Inexistent	2023-11-08 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		A la façana de llevant, on fa cantonada amb el carrer de Jaume Rosell, hi ha una mica de parterre, delimitat per una reixa de ferro.	98	45	1.1	2484	21	Patrimoni cultural	2026-01-09 01:57
93584	Casa del carrer d'Avall, núm. 69	https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-davall-num-69	<p><span><span><span>BADOSA, J; DOÑATE, C; MESTRE, F; RABELLA, J; RAMIS, C i RIBA, J.M. (1972). Treball – Inventari sobre el patrimoni artístico-arquitectònic d’Arenys de Mar, segles XVI-XX. Inèdit.</span></span></span></p> <p><span><span><span>BADOSA, Josep i MILÀ, Salvador (1990). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Ajuntament d’Arenys de Mar; Aprovat pel Ple en data 22 de març de 1990.</span></span></span></p> <p><span><span><span>MANCIÑEIRAS, Juan Antonio; PARÉS, Manel i CASADEMONT, Ricard (2014). Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic d’Arenys de Mar. Ajuntament d’Arenys de Mar (pendent d’aprovació).</span></span></span></p> <p><span><span><span>PONS i GURI, Josep M. (1999). <em>Quan nasqué, s'emancipà i s'organitza una vila (Arenys de Mar, 1574-1720)</em>. Pagès editors i Ajuntament d'Arenys de Mar.</span></span></span></p>	XIX-XX		<p><span><span><span><span><span>Casa de cos, entre mitgeres, de planta rectangular i que consta de planta baixa i pis. La coberta és de teules àrabs a dues aigües, amb el carener paral·lel a la façana principal.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Pel que fa a la composició, la façana s'organitza a partir de dos eixos de verticalitat definits per les obertures. En planta baixa per la porta d'entrada i una finestra reixada, al costat. En la planta pis, per un balcó amb llosana arrodonida en els angles i barana de ferro, al costat per una finestra amb ampit sobresortit de la façana. Totes les obertures són de llinda recta. Destaca el portal d'entrada, amb llinda i brancals de pedra treballada. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El parament és llis i arrebossat. La façana està coronada per una cornisa volada i un capcer pla.</span></span></span></span></span></p>	08006-164	Carrer d'Avall, núm. 69		41.5786200,2.5481100	462330	4603091		08006	Arenys de Mar	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93584-02dsc0853.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93584-03dsc0855.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93584-04dsc0856.jpg	Legal	Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial	Inexistent	2023-11-08 00:00:00	Jordi Montlló Bolart			98	45	1.1	2484	21	Patrimoni cultural	2026-01-09 01:57
93585	Casa del carrer d'Avall, núm. 24	https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-davall-num-24	<p><span><span><span>BADOSA, J; DOÑATE, C; MESTRE, F; RABELLA, J; RAMIS, C i RIBA, J.M. (1972). Treball – Inventari sobre el patrimoni artístico-arquitectònic d’Arenys de Mar, segles XVI-XX. Inèdit.</span></span></span></p> <p><span><span><span>BADOSA, Josep i MILÀ, Salvador (1990). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Ajuntament d’Arenys de Mar; Aprovat pel Ple en data 22 de març de 1990.</span></span></span></p> <p><span><span><span>MANCIÑEIRAS, Juan Antonio; PARÉS, Manel i CASADEMONT, Ricard (2014). Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic d’Arenys de Mar. Ajuntament d’Arenys de Mar (pendent d’aprovació).</span></span></span></p> <p><span><span><span>PONS i GURI, Josep M. (1999). <em>Quan nasqué, s'emancipà i s'organitza una vila (Arenys de Mar, 1574-1720)</em>. Pagès editors i Ajuntament d'Arenys de Mar.</span></span></span></p>	XIX-XX		<p>Casa de planta rectangular que fa cantonada amb el mateix carrer d'Avall i una part d'aquest carrer que s'eixampla formant la plaça de Francesc Flos i Calcat. Consta de planta baixa i dos pisos. La coberta és de teules àrabs a dues aigües, amb el carener paral·lel a la façana principal; però s'ha obert una part per fer-hi una terrassa. La façana que dona al carrer d'Avall s'organitza, pel que fa a la composició, a partir de tres eixos de verticalitat. La planta baixa ha sofert modificacions per adaptar-la a les necessitats d'un taller mecànic d'automòbils. A l'eix esquerre hi ha la porta que dóna accés a les plantes superiors. A les dues plantes superiors es repeteix el mateix esquema: una finestra amb ampit motllurat de pedra i llinda recta, a l'eix esquerre, i balcons amb barana de ferro i llosana motllurada, en els eixos central i dret. Aquesta façana està coronada per una cornisa motllurada i dentada.</p> <p>A la façana de la plaça de Francesc Flos i Calcat es repeteixen els esquemes, però aquest cop amb només dos eixos de verticalitat. En planta baixa, definits per una porta moderna i una finestra reixada al costat; i a les plantes superiors per balcons de la mateixa tipologia que a l'altra façana. En aquesta façana hi trobem una alçada més, just sota el carener, on s'obre una petita obertura rectangular. Tots els paraments són arrebossats i llisos.</p>	08006-165	Carrer d'Avall, núm. 24		41.5786200,2.5494100	462438	4603091		08006	Arenys de Mar	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93585-02dsc8274.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93585-03p1530996.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial	Inexistent	2023-11-08 00:00:00	Jordi Montlló Bolart			98	45	1.1	2484	21	Patrimoni cultural	2026-01-09 01:57
93586	Casa del carrer d'Avall, núm. 26	https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-davall-num-26	<p><span><span><span>BADOSA, J; DOÑATE, C; MESTRE, F; RABELLA, J; RAMIS, C i RIBA, J.M. (1972). Treball – Inventari sobre el patrimoni artístico-arquitectònic d’Arenys de Mar, segles XVI-XX. Inèdit.</span></span></span></p> <p><span><span><span>BADOSA, Josep i MILÀ, Salvador (1990). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Ajuntament d’Arenys de Mar; Aprovat pel Ple en data 22 de març de 1990.</span></span></span></p> <p><span><span><span>MANCIÑEIRAS, Juan Antonio; PARÉS, Manel i CASADEMONT, Ricard (2014). Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic d’Arenys de Mar. Ajuntament d’Arenys de Mar (pendent d’aprovació).</span></span></span></p> <p><span><span><span>PONS i GURI, Josep M. (1999). <em>Quan nasqué, s'emancipà i s'organitza una vila (Arenys de Mar, 1574-1720)</em>. Pagès editors i Ajuntament d'Arenys de Mar.</span></span></span></p>	XIX-XX		<p><span><span><span><span><span>Casa de cos, entre mitgeres, de planta rectangular i que consta de planta baixa i dos pisos. La coberta és de teules àrabs a dues aigües, amb el carener paral·lel a la façana principal.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Pel que fa a la composició, la façana s'organitza a partir de dos eixos de verticalitat definits per les obertures. En planta baixa, les obertures originàries han estat substituïdes per una porta ampla que pertanyia a un antic comerç i una porta d'accés a les plantes superiors.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En els pisos superiors, es repeteix el mateix esquema de finestra i balcó. La finestra és de llinda recta i ampit motllurat, sobresortint de la línia de façana i sostingut per dues cartel·les, amb persianes de llibret. Els balcons tenen la llosana sostinguda per dues mènsules i la barana de ferro. Les persianes dels accessos també són de llibret.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El parament és llis i arrebossat; una motllura separa les diferents alçades i el coronament és un ràfec sostingut per mènsules decorades amb motius geomètrics.</span></span></span></span></span></p>	08006-166	Carrer d'Avall, núm. 26		41.5785900,2.5492900	462428	4603087		08006	Arenys de Mar	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93586-02dsc8275.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93586-03p1540008.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial	Inexistent	2023-11-08 00:00:00	Jordi Montlló Bolart			98	45	1.1	2484	21	Patrimoni cultural	2026-01-09 01:57
93587	Cases del carrer d'Avall, núms. 47-51	https://patrimonicultural.diba.cat/element/cases-del-carrer-davall-nums-47-51	<p><span><span><span>BADOSA, J; DOÑATE, C; MESTRE, F; RABELLA, J; RAMIS, C i RIBA, J.M. (1972). Treball – Inventari sobre el patrimoni artístico-arquitectònic d’Arenys de Mar, segles XVI-XX. Inèdit.</span></span></span></p> <p><span><span><span>BADOSA, Josep i MILÀ, Salvador (1990). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Ajuntament d’Arenys de Mar; Aprovat pel Ple en data 22 de març de 1990.</span></span></span></p> <p><span><span><span>MANCIÑEIRAS, Juan Antonio; PARÉS, Manel i CASADEMONT, Ricard (2014). Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic d’Arenys de Mar. Ajuntament d’Arenys de Mar (pendent d’aprovació).</span></span></span></p> <p><span><span><span>PONS i GURI, Josep M. (1999). <em>Quan nasqué, s'emancipà i s'organitza una vila (Arenys de Mar, 1574-1720)</em>. Pagès editors i Ajuntament d'Arenys de Mar.</span></span></span></p>	XIX-XX		<p>Grup de tres cases de cos que mantenen una unitat en la construcció i en el programa ornamental. Consten de planta baixa i dos pisos. En els tres casos ens trobem amb remuntes endarrerides en relació a la línia de façana, deixant una terrassa davant la façana de la remunta.</p> <p>Les façanes de totes elles, s'organitzen, quant a la composició, a partir de dos eixos de verticalitat definits per les obertures. En planta baixa hi trobem la porta d'entrada i una finestra reixada, al costat. En els dos pisos superiors, es repeteix el mateix esquema: una finestra petita i un balcó, amb barana de ferro. Totes les obertures són de llinda recta i les persianes de llibret. Sota coberta hi ha la cambra d'aire i a la façana s'observen els respiralls corresponents. La única casa de les tres que ha patit modificacions, en aquesta estructura, és la del número 51, on s'ha obert, en planta baixa, un garatge per guardar-hi el vehicle, amb una gran porta d'accés, que ha substituït la finestra reixada.</p> <p>El parament és llis, arrebossat i pintat, cada casa d'un color diferent. Corona la façana una cornisa volada.</p>	08006-167	Carrer d'Avall, núms. 47-51		41.5785700,2.5487800	462385	4603085		08006	Arenys de Mar	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93587-02dsc8311.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93587-03dsc8310.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93587-04dsc8312.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni immoble	Conjunt arquitectònic	Privada	Residencial	Inexistent	2023-11-08 00:00:00	Jordi Montlló Bolart			98	46	1.2	2484	21	Patrimoni cultural	2026-01-09 01:57
93599	Casa del carrer del Bisbe Català, núm. 7	https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-del-bisbe-catala-num-7	<p><span><span><span>BADOSA, J; DOÑATE, C; MESTRE, F; RABELLA, J; RAMIS, C i RIBA, J.M. (1972). Treball – Inventari sobre el patrimoni artístico-arquitectònic d’Arenys de Mar, segles XVI-XX. Inèdit.</span></span></span></p> <p><span><span><span>BADOSA, Josep i MILÀ, Salvador (1990). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Ajuntament d’Arenys de Mar; Aprovat pel Ple en data 22 de març de 1990.</span></span></span></p> <p><span><span><span>MANCIÑEIRAS, Juan Antonio; PARÉS, Manel i CASADEMONT, Ricard (2014). Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic d’Arenys de Mar. Ajuntament d’Arenys de Mar (pendent d’aprovació).</span></span></span></p> <p><span><span><span>PONS i GURI, Josep M. (1999). <em>Quan nasqué, s'emancipà i s'organitza una vila (Arenys de Mar, 1574-1720)</em>. Pagès editors i Ajuntament d'Arenys de Mar.</span></span></span></p>	XIX-XX		<p>Casa de planta rectangular que consta de planta baixa i dos pisos. La coberta és mixta: la part que dóna a la façana principal és de terrat pla a la catalana. Fa de mitgera en la seva façana de ponent, però per llevant dona a la plaça de J. M. Arnau, amb un petit cos trapezoïdal d'una única planta.</p> <p><span><span><span><span><span>Quant a la composició, la façana s'organitza a partir de dos eixos de verticalitat definits per les obertures. La planta baixa acull un establiment comercial i en continuïtat cap a la plaça J.M Arnau amb el cos annex. </span></span></span></span></span><span><span><span><span><span>En el primer pis, hi trobem un balcó corregut amb doble accés, amb la barana de ferro. En el segon, hi trobem un balcó i una finestra al costat. </span></span></span></span></span><span><span><span><span><span>Totes les obertures són de llinda recta.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El parament és llis i arrebossat, amb recreixement emmarcant les finestres. Una motllura de banda a banda separa les diferents alçades. La façana està coronada per una cornisa volada i una balustrada.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El cos annex és d'una única planta i la coberta és de terrat pla a la catalana. Una balustrada fa de barana d'aquesta terrassa.</span></span></span></span></span></p>	08006-168	Carrer del Bisbe Català, núm. 7		41.5799600,2.5514800	462611	4603238		08006	Arenys de Mar	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93599-02p1540816.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93599-03dsc8790.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93599-04p1540821.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial - productiu	Inexistent	2023-11-08 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		Es tracta de la casa on visqué el dramaturg Josep Maria Arnau i Pascual (1831-1913), tal i com indica la placa que es pot llegir. Per aquest motiu, la placeta que formen la conjunció del carrer del Bisbe Català i la Baixada del Turó, porta el seu nom.	98	45	1.1	2484	21	Patrimoni cultural	2026-01-09 01:57
93600	Can Palomer	https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-palomer	<p><span><span><span>BADOSA, J; DOÑATE, C; MESTRE, F; RABELLA, J; RAMIS, C i RIBA, J.M. (1972). Treball – Inventari sobre el patrimoni artístico-arquitectònic d’Arenys de Mar, segles XVI-XX. Inèdit.</span></span></span></p> <p><span><span><span>BADOSA, Josep i MILÀ, Salvador (1990). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Ajuntament d’Arenys de Mar; Aprovat pel Ple en data 22 de març de 1990.</span></span></span></p> <p><span><span><span>MANCIÑEIRAS, Juan Antonio; PARÉS, Manel i CASADEMONT, Ricard (2014). Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic d’Arenys de Mar. Ajuntament d’Arenys de Mar (pendent d’aprovació).</span></span></span></p> <p><span><span><span>PONS i GURI, Josep M. (1999). <em>Quan nasqué, s'emancipà i s'organitza una vila (Arenys de Mar, 1574-1720)</em>. Pagès editors i Ajuntament d'Arenys de Mar.</span></span></span></p>	XIX-XX		<p><span><span><span><span><span>Casa de cos, entre mitgeres, de planta rectangular i que consta de planta baixa i dos pisos. La coberta és de teules àrabs a dues aigües, amb el carener paral·lel a la façana principal.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Pel que fa a la composició, la façana s'organitza a partir de dos eixos de verticalitat en planta baixa i només un en els pisos superiors. Aquests eixos estan definits per les obertures. En planta baixa, per la porta d'entrada i una finestra reixada, al costat. La porta és de llinda recta en pedra, igual que els brancals. </span></span></span></span></span><span><span><span><span><span>En el primer pis s'obre un balcó amb barana de ferro. La finestra també està emmarcada amb brancals i llinda de pedra. A la segona planta, hi ha una finestra balconera emmarcada en pedra, però amb uns dibuixos geomètrics aconseguits amb el tractament de l'arrebossat.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El parament és principalment arrebossat i llis, a excepció d'una àmplia franja que abasta la primera planta i bona part de la segona, on es deixa el parament de paredat vist. L'arrebossat també dibuixa els emmarcaments de les obertures, en forma dentada, a excepció de la finestra de la segona planta que fa formes irregulars, però rectilínies.</span></span></span></span></span></p> <p> </p>	08006-169	Carrer del Bisbe Català, núm. 14		41.5799100,2.5517500	462634	4603233		08006	Arenys de Mar	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93600-02p1540848.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93600-03p1540852.jpg	Legal	Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial	Inexistent	2023-11-08 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		Ha estat reformada modernament.	98	45	1.1	2484	21	Patrimoni cultural	2026-01-09 01:57
93601	Casa del carrer del Bisbe Català, núm. 22	https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-del-bisbe-catala-num-22	<p><span><span><span>BADOSA, J; DOÑATE, C; MESTRE, F; RABELLA, J; RAMIS, C i RIBA, J.M. (1972). Treball – Inventari sobre el patrimoni artístico-arquitectònic d’Arenys de Mar, segles XVI-XX. Inèdit.</span></span></span></p> <p><span><span><span>BADOSA, Josep i MILÀ, Salvador (1990). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Ajuntament d’Arenys de Mar; Aprovat pel Ple en data 22 de març de 1990.</span></span></span></p> <p><span><span><span>MANCIÑEIRAS, Juan Antonio; PARÉS, Manel i CASADEMONT, Ricard (2014). Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic d’Arenys de Mar. Ajuntament d’Arenys de Mar (pendent d’aprovació).</span></span></span></p> <p><span><span><span>PONS i GURI, Josep M. (1999). <em>Quan nasqué, s'emancipà i s'organitza una vila (Arenys de Mar, 1574-1720)</em>. Pagès editors i Ajuntament d'Arenys de Mar.</span></span></span></p>	XIX-XX		<p><span><span><span><span><span>Casa de cos, entre mitgeres, de planta rectangular i que consta de planta baixa i tres pisos. S'ha fet una remunta amb la façana enretirada, deixant un espai per a una petita terrassa. La coberta és de terrat pla a la catalana.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Quant a la composició, la façana s'organitza a partir de dos eixos de verticalitat definits per les obertures. En planta baixa per la porta d'entrada i una finestra reixada, al costat. </span></span></span></span></span><span><span><span><span><span>En els pisos superiors es repeteix un mateix esquema compositiu: un balcó amb barana de ferro i una finestra, al costat, amb l'ampit, de pedra motllurada, sobresortint de la línia de façana. Les finestres tenen persianes de llibret i estan emmarcades amb brancals i llinda recta de pedra. Destaca la llosana del balcó de la primera planta perquè està suportada per dues mènsules.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El parament és llis i arrebossat </span></span></span></span></span><span><span><span><span><span>i amb recreixement emmarcant les finestres. Una motllura de banda banda separa les diferents alçades o pisos. </span></span></span></span></span><span><span><span><span><span>La façana està coronada per una barana protectora de la terrassa superior.</span></span></span></span></span></p>	08006-170	Carrer del Bisbe Català, núm. 22		41.5800000,2.5520000	462655	4603243		08006	Arenys de Mar	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93601-02dsc8807.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93601-03dsc8808.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93601-04p1540870.jpg	Legal	Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial	Inexistent	2023-11-08 00:00:00	Jordi Montlló Bolart			98	45	1.1	2484	21	Patrimoni cultural	2026-01-09 01:57
93602	Casa del carrer del Bisbe Català, núm. 32	https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-del-bisbe-catala-num-32	<p><span><span><span>BADOSA, J; DOÑATE, C; MESTRE, F; RABELLA, J; RAMIS, C i RIBA, J.M. (1972). Treball – Inventari sobre el patrimoni artístico-arquitectònic d’Arenys de Mar, segles XVI-XX. Inèdit.</span></span></span></p> <p><span><span><span>BADOSA, Josep i MILÀ, Salvador (1990). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Ajuntament d’Arenys de Mar; Aprovat pel Ple en data 22 de març de 1990.</span></span></span></p> <p><span><span><span>MANCIÑEIRAS, Juan Antonio; PARÉS, Manel i CASADEMONT, Ricard (2014). Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic d’Arenys de Mar. Ajuntament d’Arenys de Mar (pendent d’aprovació).</span></span></span></p> <p><span><span><span>PONS i GURI, Josep M. (1999). <em>Quan nasqué, s'emancipà i s'organitza una vila (Arenys de Mar, 1574-1720)</em>. Pagès editors i Ajuntament d'Arenys de Mar.</span></span></span></p>	XIX-XX		<p><span><span><span><span><span>Casa de cos, entre mitgeres, de planta rectangular i que consta de planta baixa i pis. La coberta és de teules àrabs a dues aigües, amb el carener paral·lel a la façana principal.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Conserva l'estructura original sense transformacions. En planta baixa hi trobem el portal d'entrada, amb la porta de fusta de doble batent; i una finestra amb reixa de ferro, al costat. El portal és de llinda recta i de pedra, igual que els brancals. Damunt el portal, en la planta pis, hi trobem un balco, amb barana de ferro i sota llosana amb rajola València del tipus de la vela. L'obertura també té un emmarcament de brancals i llinda de pedra.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El parament és llis i arrebossat. La façana està coronada per una cornisa de teules que recull les aigües pluvials.</span></span></span></span></span></p>	08006-171	Carrer del Bisbe Català, núm. 32		41.5801600,2.5523100	462681	4603260		08006	Arenys de Mar	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93602-02dsc8822.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93602-03dsc8823.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93602-04p1540910.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93602-05p1540906.jpg	Legal	Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial	Inexistent	2023-11-08 00:00:00	Jordi Montlló Bolart			98	45	1.1	2484	21	Patrimoni cultural	2026-01-09 01:57

Estadístiques 2026

patrimonicultural

Mitjana 2026: 0,00 consultes/dia

Sabies que...?

...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?

La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.

Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/biblioteques/geord-camp/localitzacio/geord-cord/41.641289,2.017917/pag-fi/5

Documentació

Documentació de l'API REST Catàleg de dades Què són les dades obertes? Idees i exemples Avís legal i normes d'ús