patrimonicultural

Id
Títol
Url
Bibliografia
Centuria
Notes de conservació
Descripció
Codi d'element
Ubicació
Història
Coordenades
UTM X
UTM Y
Any
Municipi
Nom del municipi
Tipus d'accés
Estat de conservació
Imatges
Protecció
Estil
Àmbit
Tipologia
Titularitat
Ús actual
INSPIRE: Tipus
INSPIRE: Subtipus
INSPIRE: Atribut
Data de modificació
Autor de la fitxa
Autor de l'element
Observacions
Codi de l'estil
Codi de la tipologia
Codi de tipologia a sitmun
Protecció id
Comarca
Conjunt de dades
Últim canvi
93997 Fons referent a Arenys de Mar de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-referent-a-arenys-de-mar-de-linstitut-cartografic-i-geologic-de-catalunya XIX-XX <p><span><span><span><span><span><span><span><span>La cartoteca digital de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya hostatja un fons de 222 elements relacionats amb Arenys de Mar. Destaquen els mapes topogràfics de vàries èpoques i de diferent procedència. Alguns, estan editats pel propi Institut, com per exemple, el </span></span></span></span></span>Mapa topogràfic de Catalunya editat per l’ICG a escala 1:10 000 de data de vol juny de 2009 (núm. de full 149-059. De projecció Universal Transversa Mercator (UTM), fus, 31, sobre el·lipsoide internacional i datum europeu. D’altres han passat a formar part de la cartoteca, des del servei de Cartografia i Fotogrametria de la Diputació de Barcelona, com per exemple, els mapes topogràfics de la Província de Barcelona, (85 x 60 cm) en paper polièster, escala 1:2.000, de diversos anys (1966, 1980 i anys 1990), fulls 394-166 i d’altres.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Entre els mapes, destaquen les còpies manuscrites del Mapa planimètric i el topogràfic a escala 1:25.000 del municipi de l’any 1914, <span><span><span><span><span>corresponents a l'aixecament del Mapa de España 1: 50.000. Les còpies a mà les va encarregar entre 1914 i 1936 el Servei Geogràfic de la Mancomunitat de Catalunya, per a utilitzar-les com a base del Mapa Geogràfic de Catalunya a 1:100 000 (Registres, RM.118487 i RM.118488)</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>Un altre mapa molt interessant és el que porta per títol, “Partit judicial d’Arenys de Mar”. La data estimada de publicació de la Geografia general és entre els anys 1908 i el 1918, registre, RL.23361_099. Pertany a la Geografia general de Catalunya, volum II, que correspon a la província de Barcelona, editat per Martín Albert, obra de Francesc Carreras i Candi. Del mateix autor, amb la referència <span><span><span><span><span>RL.23361_107: Vila d’Arenys de Mar (Barcelona).</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>També es pot consultar la <em>“Guia itinerària de las montanyas de la regió del Montseny; ab totes sas derivacions, inclús las Guillerias: ó sia del Ter fins al Congost, Mogent y Tordera, dividida en 144 itineraris”</em>, d’Artur Osona, editat pel Centre Excursionista de Catalunya; Estampa de F. Altés y Alabart, l’any 1893. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>Hi ha diverses imatges panoràmiques realitzada pels Serveis Aeris Comercials Espanyols (SACE), l’any 1960 i 1985, per Carlos Rodríguez Escalona (RFSACE.42) en blanc i negre i d’altres en color, realitzades pel mateix autor, el 13 de maig de 1979 i en vols posteriors. Aquestes imatges testimonien del creixement urbanístic de finals del segle XX i inicis del XXI.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>Del fons Pau Vila (1920-1970), es preserva una fotografia en carta postal titulada “Banys a la platja”, de 9 x 14cm. Està realitzada per C. Solà.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>Del fons família Cuyàs (1905-1980) es conserven vàries fotografies panoràmiques amb les referències (RF.4037; RF.4045; RF.4053; RF.4038; RF.4046; RF.4054; RF.4039; RF.4048; RF.4055; RF.4056; RF.4043; RF.4044; RF.4042; RF.4047; )</span></span></span></span></span></span></span></span></p> 08006-385 Parc de Montjuïc s/n – 08038 Barcelona <p><span><span><span><span><span><span><span><span>Des de la seva creació, l'any 1982, i reprenent la tasca iniciada pels serveis geogràfics de la Mancomunitat i de la Generalitat a l'època de la República, l'ICGC ha esmerçat els seus esforços en situar en uns nivells d'innovació i modernitat els estudis i la producció cartogràfica fets a Catalunya. Corresponen a l'ICGC, en l'exercici de les competències de la Generalitat sobre geodèsia i cartografia, les següents funcions: establir, gestionar, conservar i millorar la infraestructura física i els sistemes tecnològics necessaris per a construir i gestionar el Servei de Posicionament Geodèsic Integrat de Catalunya i el manteniment de les bases de dades topogràfiques que hi donen suport.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>La Cartoteca de Catalunya aplega documentació cartogràfica antiga i moderna de tot el món. Fou creada l’any 1985 i està integrada dins l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya. Posa a disposició dels investigadors mapes, llibres, fotografies i fons documentals relacionats amb el territori. Des de l’any 2007 és consultable al catàleg digital que permet la visualització en línia i la descàrrega en alta resolució de la documentació cartogràfica a mida que es va digitalitzant. La cartografia i les imatges es complementen amb col·leccions que es denominen singulars com ara la d’instruments antics relacionats amb la confecció de mapes, o un seguit de fons documentals de persones i institucions tots ells relacionats amb la cartografia, geografia o gestió del territori. Cada imatge té un camp de drets on s’especifica el seu tipus de copyright. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> 41.5795219,2.5515613 462618 4603190 08006 Arenys de Mar Obert Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93997-02partit-judicial-darenys-de-mar-rm23361099icgc.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93997-03la-danca-darenys-rf4046fons-familia-cuyas-1957-icgc.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93997-04astilleros-gallartrfsace2119icgc.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93997-05banys-a-la-platja-fons-plau-vila-csola-rf47450icgc.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93997-06port-darenys-de-mar-scfdiputacio-de-barcelona-1966-full-394-205-icgc.jpg Física Contemporani Patrimoni documental Fons documental Pública Científic/Cultural Inexistent 2023-11-08 00:00:00 Jordi Montlló Bolart 98 56 3.2 2484 21 Patrimoni cultural 2026-01-05 04:57
94044 Rajola de la mà de Guido https://patrimonicultural.diba.cat/element/rajola-de-la-ma-de-guido XX <p><span><span><span>Rajola de Martí Doy al carrer de l’Església. Representa la Mà de Guido. Va ser una regla mnemotècnica usada per ajudar als cantants, inventada per Guido d’Arezzo, monjo benedictí del segle X.</span></span></span></p> 08006-386 Carrer de l'Església, núm. 7 41.5810377,2.5489884 462404 4603359 08006 Arenys de Mar Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94044-02p1580971.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94044-03p1580978.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni moble Element urbà Privada Ornamental Inexistent 2023-11-08 00:00:00 Jordi Montlló Bolart Martí Doy Guido d'Arezzo (995-1050) fou un teòric musical italià i monjo del monestir de Pomposa, prop de Ferrara. Introduí innovacions en el cant eclesiàstic que li valgueren el títol de mestre de la catedral d’Arezzo. Hom li atribueix la invenció de la pauta musical de quatre línies. Per tal de fixar i de fer retenir l’entonació dels graus de l’escala musical, emprà les primeres síl·labes de cada hemistiqui de la primera estrofa de l’himne a sant Joan Baptista Ut queant laxis. És autor de diversos tractats teòrics. 98 51 2.1 2484 21 Patrimoni cultural 2026-01-05 04:57
94045 Plafó del carrer de les Doedes https://patrimonicultural.diba.cat/element/plafo-del-carrer-de-les-doedes XX <p>Plafó ceràmic constituït de dues parts i ubicat a la façana d'un bloc de pisos situat al número 48 del carrer de les Doedes. Són quadrats i estan col·locats a banda i banda de la porteria. Formen part d'un encàrrec de la mateixa constructora, com s'explicita amb un text que es pot llegir en el mural de la dreta: 'EXCLUSIVES LAIE / DES DE 1952 AL SERVEI DE LA CONSTRUCCIÓ'. Acompanyen al text tres imatges emblemàtiques de la població: una figura de puntaire, l'església i el port. L'altra part, el mural de l’esquerra, més de l’estil de l’artista, mostra un rentamans i un bidet. Al mig, un gran cercle sembla recordar un detall d’una cuina. La resta d’elements, presentats més esquemàticament, suggereixen també l’activitat de l’empresa.</p> 08006-387 Carrer de les Doedes, núm. 48 <p>Als anys cinquanta del segle XX, a Arenys de Mar es funda l'empresa Exclusives Laie, dedicada a material de la construcció. Els anys noranta s’edificaren nous blocs a la zona i sembla que la botiga va aprofitar per a renovar-se, encarregant a Julio Bono dos grans murals exteriors. El negoci continuà creixent i l’empresa es va traslladar a un polígon industrial als afores. Però va venir aquella crisi que ningú s’esperava i el 2010 van haver de tancar portes. </p> 41.5869803,2.5436354 461962 4604021 08006 Arenys de Mar Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94045-02p1590010.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94045-03p1590006.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94045-04p1590008.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni moble Element urbà Privada Ornamental Inexistent 2023-11-08 00:00:00 Jordi Montlló Bolart Julio Bono 98 51 2.1 2484 21 Patrimoni cultural 2026-01-05 04:57
94046 Villa Carmen https://patrimonicultural.diba.cat/element/villa-carmen-1 XIX-XX <p>Villa Carmen és una casa als quatre vents situada al vessant esquerra de la riera d'Arenys a tocar amb el terme d'Arenys de Munt. Una tanca envolta la finca i la casa se situa a la part alta, en un terreny en clara pendent. S'aixeca, doncs, en un terraplè o basament artificial per donar-li l'estabilitat necessària. Damunt aquest podi s'alça la casa, de planta rectangular amb tres cossos. El cos central és de planta baixa i dos pisos i els cossos laterals de planta baixa i pis. La coberta del cos central és a dues aigües, amb el carener perpendicular a la façana principal, orientada a ponent. La coberta dels cossos laterals és a una vessant.</p> <p>Es tracta d'una composició historicista neogòtica on domina la simetria en els tres eixos de composició, un per cos. En el central hi trobem el portal d'entrada, d'arc carpanell i amb una escala que hi accedeix. Al seu damunt, un balcó amb barana trepanada i llosana sostinguda per dues mènsules. En els eixos laterals hi dominen les finestres amb arcs trilobulats i baranes trepanades. Totes les obertures tenen trencaaigües rectes, resseguint els muntants de les finestres.</p> <p>El parament és arrebossat imitant carreus amb un sòcol més gruixut i un capcer esglaonat. Destaca la torre situada en l'angle posterior esquerre o nord-est.</p> 08006-388 Riera del Pare Fita, núm. 166 <p>La construcció de la casa es deu al besavi de l'actual propietari i, per tant, durant quatre generacions s'ha mantingut a la mateixa família.</p> <p>Durant la Guerra Civil espanyola fou l'ambaixada del Brasil.</p> 41.5904882,2.5447602 462057 4604410 08006 Arenys de Mar Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94046-01dsc2485.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94046-02dsc2479.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94046-03dsc2480.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94046-04dsc2481.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94046-05p1590022.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94046-06p1590011.jpg Inexistent Historicista|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial Inexistent 2023-11-08 00:00:00 Jordi Montlló Bolart Salvador Puiggròs 116|98 45 1.1 2484 21 Patrimoni cultural 2026-01-05 04:57
94053 Fons gràfic referent a Arenys de Mar de la Fundació Institut Ametller d'Art Hispànic https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-grafic-referent-a-arenys-de-mar-de-la-fundacio-institut-ametller-dart-hispanic XX <p><span><span><span>L’Arxiu Fotogràfic de la Fundació Amatller d’Art Hispànic conserva un conjunt de setanta imatges d’Arenys de Mar produïdes per diferents autors en franges cronològiques variades. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Entre els subjectes documentats hi apareixen vistes generals de carrers, preses del taller de Can Castells, de l’església de Santa Maria i del retaule Major, de la llotja i dels pescadors, d’obres d’art pertanyents a col·leccions particulars.</span></span></span></p> 08006-389 Passeig de Gràcia, núm. 41 <p><span><span><span><span><span><span>Des de la seva fundació l’any 1943, per part de Teresa Amatller, i fins a l’actualitat, la Fundació Institut Amatller d’Art Hispànic compleix amb diferents objectius, entre els quals fomentar la recerca al voltant de l’art hispànic, donant suport mitjançant una biblioteca i un arxiu fotogràfic, tots dos especialitzats en aquesta matèria. L’Arxiu Fotogràfic disposa concretament d’un repertori de més de 360.000 fotografies produïdes per diferents autors al llarg del segle XX. </span></span></span></span></span></span></p> 41.5795019,2.5514540 462609 4603187 08006 Arenys de Mar Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94053-0205231015.jpg Física Contemporani Patrimoni documental Fons d'imatges Privada accessible Científic/Cultural Inexistent 2023-11-08 00:00:00 Jordi Montlló Bolart Autors diversos. 98 55 3.1 2484 21 Patrimoni cultural 2026-01-05 04:57
94054 Aplec de la sardana https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-de-la-sardana-4 XX <p>A principis d'abril se celebra l'Aplec Sardanista d'Arenys de Mar. Fa 40 anys que es fa. Durant tot el dia es poden escoltar i ballar sardanes, actualment al parc de Lourdes. Una cobla al matí i una altra a la tarda. L'any 2023 les cobles triades foren la Jovenívola de Sabadell i la Flama de Farners. Cadascuna d'elles va interpretar nou sardanes. Sempre n'hi ha alguna que fa referència a la població. En aquest cas fou la sardana 'Arenys de Mar', obra de F. Mas Ros.</p> <p>Els organitzadors són la secció sardanista de l'Ateneu d'Arenyenc i el mateix Ajuntament.</p> 08006-390 Parc de Lurdes <p>Als anys 60 i 70 del segle passat, el 'Centro de Iniciativas y Turismo' organitzava, a l'estiu, audicions de sardanes que es ballaven inicialment al centre de la Riera i també al port. A finals dels anys 70 es refunda la colla sardanista 'Mar Blava' que participa en nombrosos aplecs i concursos. L'any 1981, el mataroní, resident a Arenys, Jordi Miquel, membre i entrenador de la colla, proposa l'organització d'un aplec. Es materialitza el 23 de maig de l'any 1982, amb un programa de matí i de tarda amb tres cobles. En aquella primera edició s'estrena la sardana 'Arenys de Mar' del compositor Francesc Mas Ros.</p> <p>La colla 'Mar Blava' organitza els aplecs fins l'any 1990. L'any següent és l'Ateneu qui se'n fa càrrec de la mà de Pere Riera i Josep Collet, creant la secció sardanista 'Blau Mar', que també s'encarrega d'organitzar audicions i cursets.</p> <p>L'any 2006 se celebrava el 25 aniversari, amb un record especial als compositors de sardanes arenyencs: el pare caputxí Manuel M. De Lipa, en Xavier Maimí; en Jaume Dulsat i en Jordi Torra; incloent en el programa les respectives composicions i editant un CD amb aquestes peces i les estrenades en els 25 anys d'aplec.</p> <p>Des de l'any 2012 es fa càrrec de la secció l'Agustí Ruzafa i en Ramon Capell. L'any 2013 se celebrava el primer aplec conjunt amb Arenys de Munt. S'ha mantingut així, a excepció dels anys de pandèmia, fins enguany que s'ha tornat al format original de celebrar l'aplec al Par de Lourdes, en solitari.</p> 41.5846902,2.5438070 461975 4603767 08006 Arenys de Mar Obert Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94054-sardanesjpg250.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immaterial Manifestació festiva Pública Lúdic/Cultural Inexistent 2023-11-08 00:00:00 Jordi Montlló Bolart A la secció sardanista de l'Ateneu organitzen ballades i cursets per aprendre a ballar o a contar i repartir les sardanes, els dissabtes des de mitjans de setembre fins a mitjans de juny, de les 18 h fins les 20 a la sala d’actes del primer pis.Organitzen les ballades de Sant Jordi, la de la vigília de l’11 de setembre, les ballades d’estiu a la placeta de l’església i també organitzen alguna sortida per anar a ballar a altres aplecs de la comarca o Catalunya. 98 2116 4.1 2484 21 Patrimoni cultural 2026-01-05 04:57
94055 Caramelles de Pasqua https://patrimonicultural.diba.cat/element/caramelles-de-pasqua <p><span><span><span><span><span>BELLSOLELL, Joan; BRUGUERA, Ramon i CASTAÑEDA, David (2013). L’Abans d’Arenys de Mar. Recull gràfic 1857-1980. Editorial Efadós.</span></span></span></span></span></p> XIX-XXI S'ha perdut la tradició des de principis de segle XXI <p>Com molts altres municipis de Catalunya, els diumenges i els dilluns de Pasqua es cantaven Caramelles. La tradició s'havia perdut però hi va haver un intent de reintroduïr-les els anys 80 i 90 del segle passat, però va durar poc, fins a principis dels anys 2000, quan es van deixar de fer.</p> <p>Una notícia del web de l'Ajuntament explica, l'any 2003, que els nens i les nenes de l'escola sortiran a cantar Caramelles. Informa que el circuit serà l'habitual: visita als avis, Riera, Ràdio, Plaça del Mercat, Plaça de l'Església i Plaça de l'Ajuntament.</p> 08006-391 Arenys de Mar <p>És tradicional, per Pasqua, que en molts pobles de Catalunya, sobretot a la Catalunya Vella i al nord de la Nova (Solsonès, Bages, Garraf, Berguedà, Empordà, Osona, Anoia, Ripollès, Alt Urgell, Maresme, Alt Penedès, Baix Llobregat i les terres de l'Ebre) i també d'Andorra, es formen colles de cantaires que es dediquen a visitar cases i masies de les poblacions davant les quals canten les cançons anomenades també caramelles. Són cançons de caràcter religiós per celebrar la Resurrecció de Crist, però també festiu i profà. Es tracta de corrandes amb contingut satíric sobre fets d'actualitat del poble, o d'al·lusió a les persones de la casa, i d'altres de caràcter amorós o per a demanar els menjars típics.</p> <p>Generalment sortien el dissabte de Glòria al vespre; actualment, el diumenge i el dilluns de Pasqua. I en alguna localitat el diumenge de pasqüetes, és a dir la vuitena de Pasqua, per adaptar-se als canvis de la modernitat. Un de la colla, per tal d'arribar a balcons i finestres, porta una perxa llarga amb una cistella al capdamunt, adornada amb cintes i garlandes, recull la gratificació. Abans anaven amb un mul amb portadora per a recollir els ous, anomenat la lloca.</p> <p>L'obsequi consisteix en ous, llonganissa i altres comestibles, així com en diners. Amb el resultat de la capta, els caramellaires fan generalment un àpat col·lectiu. En molts indrets les caramelles van acompanyades de trabucaires i danses populars (balls de bastons, de cascavells, cercolets, etc). Segons el temps i el lloc les Caramelles també s'anomenen Camalleres, Camarelles, Camilleres, Camelleres, Camijeres, Creilleres o Goigs de les Caramelles. A la Catalunya Nord s'anomenen Goigs dels Ous. El costum, esmentat per primera vegada a la fi del segle XVI (i que es manté en vigor encara, especialment en determinats pobles), presenta nombroses variants: en alguns llocs els caramellaires dansaven entre cant i cant (al pla de Bages era típica la dansa dels cascavells).</p> <p>D'altra banda, el cant ha estat acompanyat sempre d'alguns instruments musicals (flauta, tamborí, cornamusa, gralla, violí). A les ciutats, al llarg del segle XIX, les societats corals adoptaren aquest costum (als estatuts dels Cors de Clavé, del 1852, figura com una de les activitats de la institució), que tingué així una revitalització; hom organitzava concursos entre les colles (a Barcelona, a la plaça de Sant Jaume). Hi ha nombroses varietats locals del mot: camalleres, camilleres, camigeres, camarleres, i al Vallès Occidental reben el nom de mussol. Un costum similar existeix a Mallorca i Menorca, anomenat capta de les panades (panada)</p> 41.5806134,2.5498688 462477 4603311 08006 Arenys de Mar Obert Dolent Inexistent Patrimoni immaterial Música i dansa Pública Sense ús 2023-11-08 00:00:00 Jordi Montlló Bolart A l’àlbum L’Arenys d’Abans (BELLSOLELL, Joan; BRUGUERA, Ramon i CASTAÑEDA, David: 2013).) hi ha diverses fotografies tant de la SC l’Esperança com del Casino, entre altres grups. 62 4.4 21 Patrimoni cultural 2026-01-05 04:57
94056 Coquetes d'Arenys https://patrimonicultural.diba.cat/element/coquetes-darenys XX-XXI <p>Les anomenades coquetes d'Arenys és un dolç de pasta de full arrebossada de sucre caramel·litzat al forn, de forma ovalada o de llengüeta, molt cruixent. L'ingredient principal és la farina de blat, però també conté olis i greixos vegetals (oli de gira-sol, palma i soja), aigua, sucre, llard de porc i sal. Pot contenir fruit sec, ous i llet.</p> <p>Josep Danés és el mestre artesà que les elabora i n'és la segona generació.</p> 08006-392 Riera del Bisbe Pol, núm. 41 <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>Van començar a popularitzar-se amb l’arribada del tren l'any 1857. En aquella època, les coquetes o coques d’Arenys eren força més grosses i es venien en els vagons, a l'estació i també pels carrers, igual que els diaris.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>A la dècada dels 50, el jove pastisser Joan Danés va heretar la recepta centenària, aleshores la va millorar i va donar a les coquetes la forma i mida que tenen avui, fent que fossin més apetitoses i fins a esdevenir una delicadesa del nostre país.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> 41.5804118,2.5501991 462505 4603289 08006 Arenys de Mar Obert Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94056-02p1570966.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94056-03p1570967.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immaterial Tècnica artesanal Privada accessible Productiu Inexistent 2023-11-08 00:00:00 Jordi Montlló Bolart Josep Danès Les Coquetes es poden gaudir tant a l’aperitiu, com a les postres i, sense cap dubte, en qualsevol moment del dia i en qualsevol lloc. Es recomana consumir-les acompanyant una crema catalana, confitures, mató amb mel, i si el calor es deixa sentir, amb gelat. 98 60 4.2 2484 21 Patrimoni cultural 2026-01-05 04:57
94057 Els d'Arenys són batejats sota l'escala https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-darenys-son-batejats-sota-lescala <p><span><span><span>AMADES i GELATS, Joan (1937): <a href='https://pccd.dites.cat/obra/Amades_i_Gelats%2C_Joan_%281937%29%3A_%27Refranys_personals%27%2C_dins_Butllet%C3%AD_del_Centre_Excursionista_de_Catalunya_%28BCEC%29%2C_n%C3%BAms_504_a_511_%28maig_a_desembre_del_1937%29'><span><span>Refranys personals; dins Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya (BCEC), núms 504 a 511 (maig a desembre del 1937)</span></span></a><span><span><span><span><span> «Refranys geogràfics», p. 120. Centre Excursionista de Catalunya.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p>CAROL, Roser (1978): <a href='https://pccd.dites.cat/obra/Carol%2C_Roser_%281978-2021%29%3A_Frases_fetes_dels_Pa%C3%AFsos_Catalans_%28comentats%29'><em>Frases fetes dels Països Catalans (comentats)</em></a> «Catalunya. Maresme. Arenys de Mar». Manuscrit.</p> <p><span><span><span>GIMENO, Isabel (1989): <a href='https://pccd.dites.cat/obra/Gimeno%2C_Isabel_%281989%29%3A_El_llibre_dels_refranys_catalans'><span><span>El llibre dels refranys catalans</span></span></a><span><span><span><span><span> «Refranys geogràfics», p. 202. Editorial de Vecchi.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> XX <p>Dita, parèmia o proverbi recollida en el blog de paremiologia catalana comparada, on se citen diversos autors que en fan referència. Sembla que prové d'haver col·locat la pica de batejar sota l'escala que pujava al cor i que es considerava un lloc poc adient amb l'aire senyorívol i presumit atribuït als arenyencs. (Amades, 1937)</p> 08006-393 Arenys de Mar 08006 Arenys de Mar Obert Bo Inexistent Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Altres 2023-11-08 00:00:00 Jordi Montlló Bolart 61 4.3 21 Patrimoni cultural 2026-01-05 04:57
94058 Els sardinetes https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-sardinetes <p>QUINTANA, Pep (2011). Tothom és igual, poc més, poc menys; dins <em>Cóm ens diem al Maresme?</em> Guia de recursos de les biblioteques municipals del maresme. Diputació de Barcelona.</p> XVIII-XX <p>Els veïns d'Arenys de Mar són coneguts com 'sardinetes' per la seva vinculació amb la mar i per distingir-se dels d'Arenys de Munt. Segurament foren ells els primers en batejar-los amb el nom d'aquest preuat peix blau, que desperta tanta simpatia i és motiu de trobades socials i festes d'estiu al voltant d'una bona brasa. Fos com fos, el cas és que ho han assumit la mar de bé, perquè s'hi senten identificats i ho tenen interioritzat com a element identitari. Fins al punt d'autodefinir-se com a sardinetes ells mateixos.</p> <p>Les fotografies que us mostro en aquesta fitxa en són un testimoni gràfic, ja que un establiment gastronòmic ha utilitzat aquest 'mal nom' com a nom de l'establiment.</p> 08006-394 Arenys de Mar 41.5780693,2.5535488 462783 4603028 08006 Arenys de Mar Obert Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94058-01p1570755.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94058-02p1570756.jpg Inexistent Contemporani|Modern Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Social Inexistent 2023-11-08 00:00:00 Jordi Montlló Bolart 98|94 61 4.3 2484 21 Patrimoni cultural 2026-01-05 04:57
94059 Els setciències https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-setciencies <p>QUINTANA, Pep (2011). Tothom és igual, poc més, poc menys; dins <em>Cóm ens diem al Maresme?</em> Guia de recursos de les biblioteques municipals del maresme. Diputació de Barcelona.</p> <p> </p> XIX-XX <p>Sembla que els veïns d'Arenys de Mar col·leccionin sobrenoms. No es conformen amb un, sinó que en tenen dos: sardinetes i setciències. Aquest segons es diu perquè la vila acumula un munt de serveis vitals per a la vida dels pobles veïns com la de ser partit judicial, notaries, jutjats. A més, com diu Quintana (2011) tenen la particularitat de dormir amb les ulleres posades de tan intel·lectuals i tan savis que són. Allò que es coneix com un setciències, que sempre es posen al llit amb un llibre a les mans i es fan un tip de llegir. I és clar, els agafa la son i s'acaben adormint amb les ulleres posades.</p> <p>Hi ha dues dites associades: Els d’Arenys dormen amb ulleres. Per veure els somnis més clars. El costum de tapar la calaixera amb un llençol i un calaix obert, per fer veure que era el piano. </p> 08006-395 Arenys de Mar 41.5788292,2.5517812 462636 4603113 08006 Arenys de Mar Obert Bo Inexistent Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Social 2023-11-08 00:00:00 Jordi Montlló Bolart La fotografia correspon a l'obra que porta per nom l'Espiral, però és més coneguda amb el sobrenom del setciències, en referència al motiu amb el que es coneix els veïns d'Arenys de Mar. 61 4.3 21 Patrimoni cultural 2026-01-05 04:57
94060 Esqueles mortuòries https://patrimonicultural.diba.cat/element/esqueles-mortuories XX-XXI <p>La població d'Arenys de Mar conserva un costum relacionat amb els òbits que si bé comparteix amb d'altres municipis de la comarca com Arenys de Munt, Calella, Pineda o Mataró, no és generalitzat i en els altres pobles ha desaparegut ja fa temps. Es tracta de penjar en espais públics esqueles mortuòries, notificant del decés d'algun del veïns.</p> <p>Aquest servei, actualment l'ofereix l'empresa de serveis funeraris amb un acord amb l'Ajuntament que destina unes cartelleres de la via pública per a aquest ús. A l'esquela s'hi posen les dades del difunt i dels seus familiars, el lloc i l'hora de la cerimònia i la vetlla. En aquest cas, i a diferència d'altres municipis, també s'hi pot posar, si es vol, el sobrenom del difunt. Aquell apel·latiu pel qual era popularment conegut.</p> 08006-396 Arenys de Mar 41.5770661,2.5464731 462192 4602920 08006 Arenys de Mar Obert Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94060-02dsc0539.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immaterial Costumari Pública Social Inexistent 2023-11-08 00:00:00 Jordi Montlló Bolart 98 63 4.5 2484 21 Patrimoni cultural 2026-01-05 04:57
94061 Festa de la Marededéu del Carme https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-de-la-marededeu-del-carme XIX-XX <p>La festa de la Mare de Déu del Carme té un significat especial als pobles amb port. A Arenys de Mar, la protectora dels mariners surt de la Casa del Mar, per a acostar-se als pescadors i a la gent del mar en general.</p> <p>La processó està organitzada per la Confraria de pescadors, el club nàutic, el Club de pesca Mar-Sport i la branca de dones Anna Saezpels, que se celebra en honor al patronatge de pescadors i mariners de la Mare de Déu del Carme, el segon dissabte de juliol,</p> <p>La processó surt del Port d'Arenys amb embarcacions de tota mena, grossos quillats, barques de pesca, barques esportives i de passeig, engalanades per a l'ocasió i fent sonar les seves botzines, acompanyen la imatge de la Mare de Déu en el seu passeig marítim. Mentre al moll i pels voltants del port la gent gaudeix de la processó marítima.</p> <p>S'acaba la festa amb una sardinada popular.</p> 08006-397 Arenys de Mar 41.5793975,2.5582856 463179 4603173 08006 Arenys de Mar Obert Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94061-festa-del-carme-768x1024-2-2.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immaterial Manifestació festiva Pública Simbòlic Inexistent 2023-11-08 00:00:00 Jordi Montlló Bolart En un article de redacció del vilaweb s'explica que els pescadors d'Arenys vivien la festa de la Mare de Déu del Carme com una autèntica festa major. Catalina Vilar, dona arenyenca de pescador i amb fills que han seguit els passos del pare, i diu que la festa ha evolucionat moltíssim i que malgrat que els joves encara la continuen celebrant, el cert és que abans se sentia d’una manera més intensa. Vilar recorda com la gent deixava les tasques del dia a dia per dedicar-se de ple a la festa, en la qual també es programava algun que altre ball i que servia també, al cap i a la fi, per reconèixer la dura tasca dels pescadors al llarg de l’any. 98 2116 4.1 2484 21 Patrimoni cultural 2026-01-05 04:57
94062 Festa de la Marededéu Fumadora https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-de-la-marededeu-fumadora <p>AMADES, Joan (1987) Costumari català. El curs de l'any. Barcelona: Salvat editors, vol. V, pp. 869.</p> <p>BERTARN FITA, Magda (2014). <em>Rondalles i cançons de la Riera de Sobirans : recull de contes orals d'Arenys de Mar. Canet de Mar:</em> Editorial Els 2 Pins.</p> XVII-XXI Desapareguda <p>El 8 de desembre dia de la Puríssima, era una jornada de permissivitat per a la canalla d'Arenys de Mar, ja que se'ls permetia fumar com a fet excepcional. Per aquest motiu, a la Puríssima, se l'anomena Marededéu Fumadora. Tot i que ja no es fa, es manté en el record de molts arenyencs. Un testimoni amb qui he parlat m'ha confessat que si hi pensa s'encén una cigarreta en record de la festa. I això que ja no és mainada.</p> <p>Els nens i les nenes sortien al carrer en colla i passejaven per la Riera fumant amb pipes artesanals o cigarretes. Fumaven pellofa de cacau, matafaluga, fonoll i altres herbes aromàtiques barrejades amb tabac. Alguns també recorden haver arribat a fumar liana verda, que segons expliquen provocava mal de cap. La majoria d’aquests records són de les dècades dels cinquanta, els seixanta i els setanta del segle XX. La festa tenia vist-i-plau dels adults: els pares deixaven fumar als seus fills, la mainada agafava herbes aromàtiques de la fàbrica de Calisay i un pastisser de la vila els regalava l’apreciada pellofa de cacau. A més, la festa tenia el seu ritual: les pipes emprades per fumar se les solia fer la mainada uns dies abans amb fusta o cargols de mar i es passaven la jornada voltant pels carrers cantant cançons, molt sovint relacionades amb la puresa de la Mare de Déu.</p> <p>Es poden trobar notícies breus en diferents fonts que en parlen, però preferim posar-vos el text literal de Joan Amades (1987), que directament o indirecta és d'on tothom es nodreix. Ens diu que 'A Arenys de Mar, des de la vigilia [de la festa de la Puríssima], la mainada volta pels carrers, fumant amb llargues pipes. Tant fumen els nens com les nenes. Fumen matafaluga i grans de fonoll, les quals compren a casa dels adroguers, on també venen pipes. A la mainada li fa molt de goig fumar, i li sembla que li dóna to. Els xocolaters donen a la quitxalla graciosament la pallofa del cacau, la qual la gent trinxa i barreja amb els vegetals indicats. Aquests productes produeixen un perfum molt agradós, però escalden força la boca dels petits fumadors. Aquest costum ja es practicava l'any 1653, durant un aplec que tenia lloc, el dia d'avui [8 de desembre] en una capella dedicada a la Mare de Déu de la Solitud [Pietat], que s'aixecava al lloc on avui hi ha el cementiri. Com una expansió pròpia d'un dia de forada, els pares d'aleshores permetien a llurs fills que fumessin vidalba o ridorta, embolicada amb paper, a tall de cigarreta. El costum era tolerat únicament i exclusivament el dia d'avui. La introducció de la pipa sembla ésser relativament moderna'.</p> <p>Quan l'aplec a l’ermita de la Pietat es va deixar de fer, es va anar perdent la festa. Però, sobretot, per la creixent consciència social dels danys del tabac, o també podríem dir per conscienciació social. Tot i això, la festa ha tingut un moment de reaparició al tombant del segle XXI amb un format adaptat als nous temps. Va ser gràcies a un grup d’activistes culturals d’Arenys de Mar, que van rellançar la festa potenciant el seu esperit transgressor. En aquesta versió moderna de la festa, els infants de la població no fumen ni cigarrets, ni pipa, però el fum continua sent el protagonista. La nova Mare de Déu Fumadora es planteja com una jornada de permissivitat, poesia i surrealisme. </p> <p>S'han anat incorporant activitats com les fumeroles per a què els infants puguin viure l'experiència de fumejar sense haver de fumar i una nova imatge amb la representació de la Mare de Déu fumant.</p> 08006-398 Arenys de Mar <p>Malauradament, Amades no cita les fonts consultades per poder-les contrastar, però és l'únic que ens dona una data. Tanmateix, el seu fragment sembla el resultat d'un mínim de dos testimonis (escrits o orals), per l'estructura del paràgraf. El que ell anomena advocació a la Mare de Déu de la Solitud pot ser un error per referir-se a la capella de la Pietat.</p> <p>Des de l'Arxiu històric Fidel Fita, Hug de Palou, ens diu que la notícia més antiga que es coneix procedeix d’una consueta de la parròquia de Santa Maria d’Arenys. De les diverses consuetes conservades a l’Arxiu Parroquial, dels anys 1734, 1795, 1844, 1845 i 1862, únicament la de 1844 ens parla del vessant popular de la festa, a més del religiós. Ho fa en aquests termes:<br /> (...)<br /> «Havuy era la festa de esta hermita. Encara que la titular era la Mare de Déu de la Pietat o dels Dolors, y havia en lo altar major una imatge de la Concepció. Si feya una espècie de aplech y acudian molta gent de Areñs y forasters. Era una consuetut antiquíssima de anari los miñonets fumant ab una pipa y ells la denominaban la Mare de Déu Fumadora. Per molt que he procurat indagar, no he pogut averiguar de hont dimana aquest estil».</p> <p>Es descriu com un fet del passat; una festa que aleshores no se celebrava. Si partim de 1844, quan l’indret entorn de l’ermita de la Pietat era cementiri públic, hauríem d’anar més enrere de la data en què s’escripturà la compravenda de la vinya circumdant l’ermita per convertir-la en cementiri, el 27 de novembre de 1816. Només una data anterior ens permet pensar en un entorn festiu d’aplec. No obstant això, les consuetes del segle XVIII no en fan cap esment, i justet de la celebració religiosa. Res no hi té a veure el dogma de la Immaculada de 1854.<br /> <br /> En realitat, no en sabem res de com s’havia celebrat la festa llevat de la descripció esmentada. La descripció, és el punt de partida del qual se serveix Mn. Josep Palomer per bastir un relat explicatiu, el 1948, on hi barreja les seves pròpies vivències. Fins i tot fa esment que l’aplec ja se celebrava l’any 1653, (notícia extreta de Joan Amades, com hem pogut veure) però sense fer aportació de cap evidència documental i ni tant sols citar-la. Val a dir que aleshores, en tot cas, en un context de guerra i epidèmia, i afegir que l’ermita de la Pietat fou el primer estatge de la comunitat caputxina a Arenys de Mar l’any 1618.<br /> <br /> Per altra banda, la devoció a la Mare de Déu havia estat prou sòlida. L’any 1782 es va sol·licitar poder enderrocar la torre de defensa situada al davant i aprofitar el terreny i la pedra per a engrandir la capella. </p> 41.5770500,2.5466931 462210 4602918 08006 Arenys de Mar Obert Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94062-13041245435326097335188058733662971910298956n.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94062-fumadora.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94062-39803.jpg Inexistent Contemporani|Modern Patrimoni immaterial Manifestació festiva Pública Sense ús Inexistent 2025-03-06 00:00:00 Jordi Montlló Bolart Joan Amades (1987) explica que els marrecs de Palamós també havien fumat en pipa. També atribueix aquest costum infantil a pràctiques màgiques, encaminades a provocar la pluja per mitjà de la imitació de núvols negres i espessos, aconseguida amb el fum que desprenen les herbes cremades dins la pipa. 98|94 2116 4.1 2484 21 Patrimoni cultural 2026-01-05 04:57
94063 Festa de Sant Roc https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-de-sant-roc-0 <p><span><span><span><span><span><span><span><span>AMADES, Joan (1987) Costumari català. El curs de l'any. Barcelona: Salvat editors, vol. IV, pp. 850 i 851.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p>SALBANYÀ, Bernat i BAYES, Pilarin (2022). Petita història de Sant Roc. Arenys de Mar: Editorial Mediterrània.</p> <p> </p> XVII-XXI <p>La festa de Sant Roc és la festa major petita d'Arenys de Mar que s'origina amb un vot de poble per deslliurar-se de la pesta. Se celebra el 16 d'agost, diada de sant Roc.</p> <p>De bon matí, els macips i macipes es troben per vestir-se i preparar el material. A les 8 del matí, just abans de sortir pels carrers i cases de la vila, fan l’ofrena i cantada dels goigs a l’església parroquial. El mossèn fa una benedicció i els macips prenen el compromís de renovar el Vot de Vila. A continuació, fotografia de família i de colles, repic de campanes i llançament de petards per despertar el poble i anunciar l’arribada de la festa.</p> <p>La cercavila matinal comença a les 9h, les diferents colles, acompanyades amb flabiols i tamborins, recorren diferents zones d’Arenys. Moltes cases els ofereixen un petit refrigeri. També hi participen les captadores i els macipets, que recullen les almoines. A les darreries del segle XVIII, els macips, en sortir d’ofici, començaren a anar per les cases a fer la capta. Actualment, els macips, noies i nois fadrins de la vila, vesteixen de blanc, amb faixa vermella, polaines i picarols. Ruixen a tothom, de les cases on fan la capta i també als vianants i conductors, amb l’aigua perfumada de les almorratxes.</p> <p>A la tarda, es fa la cercavila amb tots els macips i macipes, juntament amb els gegants i el bestiari festiu, que acompanyen les autoritats municipals de la Casa de la Vila a l’església Parroquial. Abans de la sortida de la plaça, es fa una ruixada a les autoritats que passen per un passadís que fan els macips i les macipes. L’Ofici Solemne en honor a Sant Roc i la renovació del Vot de Vila se celebra al vespre, a la parròquia de Santa Maria, amb l’administrador gros que en llegeix l’acta. Els macips hi participen des del presbiteri cantant els goigs quan els fidels besen la imatge del sant. La missa acaba amb una ruixada general, quan els macips surten corrents del temple. A continuació, a la plaça de l’Església l’Esbart Maragall balla la Dansa d’Arenys (ball de plaça típic d’Arenys de Mar, que es ballava durant les octaves de Corpus i que es va recuperar el 1949 per la festa major, i a partir del 1950 es va incloure a la festa de Sant Roc). En acabar es fa una ruixada general per acomiadar la festa.</p> <p>El 14 i 15 d’agost s’organitzen diferents activitats lúdiques i culturals. El 15 a la nit, des del 2010, es representa en diversos punts de la vila l’espectacle <em>La Pesta</em>, que recrea l’epidèmia de pesta del segle XVI i la protecció de Sant Roc. El 14 d’agost a la nit, des de l'any 1996, s’organitza la cercavila nocturna de gegants.</p> <p>Els macips, la dansa, la cercavila nocturna dels gegants o l'espectacle de la pesta, són elements destacables de la festa. El cant dels goigs de Sant Roc és un dels moments més emotius. Prèviament a la festa, s’organitza un taller per aprendre’ls i perfeccionar el cant.</p> <p>L’augment de la població va deixar en mans dels mossos del poble la responsabilitat de fer la col·lecta, que abans es feia després de dinar. Els macips porten almorratxes guarnides amb alfàbrega i plenes d’aigua perfumada. Al segle XIX se’ls afegiren les captadores que recullen els diners amb barretines. Des del 2005, les noies també poden ser macipes.</p> <p>L'Ofrena a Sant Roc és un acte litúrgic presidit pel rector, que s’inicia amb l’entrada dels macipets amb les alfàbregues que ofereixen al sant. Darrere un parell de macips entren acompanyats pels flabiolaires, la bandera de la confraria que queda col·locada a l’altar. L’acte compta amb cant de salms, lectures i pregàries que evoquen el paper dels macips com a enviats a fomentar la pau i la fraternitat entre els arenyencs. El moment culminant és quan un macip, en nom del col·lectiu, fa el manifest per renovar el compromís dels joves a l’hora de mantenir la promesa popular i la festa. L’acte finalitza amb una benedicció abans de sortir pels carrers i cases de la vila.</p> <p>Els organitzadors de la festa són el Patronat de Sant Roc d’Arenys de Mar (constituït com associació el 2006, substituint a la Junta Rectora que organitzava la festa des del 1972) i l’Ajuntament d’Arenys de Mar. Antigament la confraria de Sant Roc era la responsable de l’organització.</p> 08006-399 Arenys de Mar <p>El culte a Sant Roc arriba a Arenys de Mar des d'Occitània i per mar. L'any 1618, en Pere Mataró explicava que quan ell era petit hi havia hagut la pesta a Marsella i també a Barcelona. Llavors, uns marsellesos portaren saques de cotó a Arenys, amb destinació a Barcelona, però s'hagueren de quedar a Arenys perquè a la capital hi havia la pesta. Les van desar durant uns mesos a ca n'Arquer. Al procedir d'un lloc empestat, la probabilitat de transmissió hauria estat molt alta. Al no produir-se aquesta afectació es va considerar que fou gràcies a la protecció de Sant Roc.</p> <p>Les dades més precises de com se celebrava la festa de Sant Roc antigament són de l’any 1734, del llibre de comptes del consell de la Universitat, on s’esmenten les completes solemnes de sant Roc després de les segones vespres del 15 d’agost. El dia 16 hi havia l’Ofici Solemne i el rector, o bé el vicari, donaven l’aigua beneïda al batlle i als regidors quan entraven a l’església. Després del Glòria, els obrers i administradors sortints de la Confraria de Sant Roc, entregaven la bacina i les claus als administradors entrants. A la tarda, després de vespres, la processó que passava per la Riera i comptava amb assistència de la comunitat de preveres i de l’Ajuntament. Pagava les despeses la vila.</p> <p>Al llarg dels temps el vot de vila se celebraria amb diferents intensitats. A finals del segle XVII, en el mateix moment que augmenta la població, la festa agafa més volada i esdevé la segona festivitat local. Al segle XX deixa de celebrar-se per la Guerra Civil i la part més popular de la festa pateix una davallada els anys de la postguerra. A partir dels anys 70-80 hi ha una revifalla amb un increment important de la participació.</p> 41.5805091,2.5494826 462445 4603300 08006 Arenys de Mar Obert Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94063-01captadores-1932-arxiu-historic-fidel-fita-autor-desconegut0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94063-02entrada-de-la-bandera-a-ofici-xavi-salbanya.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94063-03macips-ruixant-autoritats-xavi-salbanya.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94063-04macips-visitant-els-veins-del-carrer-de-sant-ramon-xavi-salbanya.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94063-05p1550867.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94063-06almorratxa-xavi-salbanya.jpg Inexistent Contemporani|Modern Patrimoni immaterial Manifestació festiva Pública Lúdic/Cultural Inexistent 2023-11-13 00:00:00 Jordi Montlló Bolart Sant Roc és un sant de l'Església catòlica que va néixer a Montpeller, quan era regne de Mallorca, entre 1295 i 1350. A la mort dels pares va repartir els seus béns entre els pobres i va viatjar per Itàlia per tenir cura dels malalts de pesta; malaltia que va contraure. Però fou atès per un Àngel i un gos que li duia menjar i va superar la malaltia. Segons la Llegenda Àuria, els pares conciliars que tornaven del Concili de Constança es van lliurar de contraure la pesta per intercessió de Sant Roc. Després d'aquest fet el seu culte es consolidà a Occitània i nord d'Itàlia i es difongué ràpidament durant la segona meitat del segle XV.Als territoris de la corona catalanoaragonesa, el seu culte va arrelar amb força a partir de la segona meitat del segle XVI, afavorit per les onades migratòries d'occitans. 98|94 2116 4.1 2484 21 Patrimoni cultural 2026-01-05 04:57
94064 Festa Major de Sant Zenon / Zenó https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-sant-zenon-zeno <p><span><span><span><span><span>PONS I GURI, Josep Maria (1989). El mercat i la fira; dins Programa de Festa Major de l’any 1989; pp.10-25.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>PONS I GURI, Josep Maria (1995). Sant Zenon. Patró d’Arenys de Mar; dins el Programa de Festa major de l’any 1989; pp. 21-42.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>PONS I GURI, Josep Maria (2004). La festa de Sant Zenon en el record de la infantesa; dins el Programa de Festa major de l’any 2004, pp.32-40.</span></span></span></span></span></p> XVI-XXI <p>Sant Zenó és la Festa Major gran d'Arenys de Mar i se celebra el 9 de juliol amb tota mena d'activitats adreçades a tots els públics. Però el senyal d'inici de la festa és la repicada de campanes de la vigília, anunciant la solemnitat de Sant Zenó. Una figura del Sant es baixa a l'altar major i se li posa un pom de verol: raïm i les fulles d'una vinya d'Arenys de Mar. A l'endemà, dia del patró, es fa el pregó amb un brindis popular i al vespre, un dels esdeveniments més esperats de les festes: pregó de l'Himne i res de les Completes, a l'església de Santa Maria. En acabar les Completes, s'obren les portes de l'església i, amb tot el públic que s'aplega al voltant es canta l'Himne a Sant Zenó. S'acaba amb una gran traca final. La nit, però, continua amb les barraques a la platja de la Picòrdia i el ball de Festa Major, a la Riera.</p> <p>Durant uns dies es concentren una sèrie d'activitats ludicofestives al voltant de Sant Zenon on hi caben tota mena de manifestacions. Trobem concerts tots els dies, de música sacra, popular, tradicional i moderna, amb orquestres i grups diversos. També activitats populars amb festes de carrers o gastronòmiques; activitats tradicionals, com els gegants, cercaviles, o correfocs. Així com activitats culturals, itineraris, visites guiades, conferències, o exposicions. També hi ha un programa especialment dedicat a la mainada. Sense oblidar, és clar, els actes litúrgics, com l'Ofici de Festa Major i la Missa de difunts.</p> <p>Gairebé s'enllaça amb la festivitat de la Mare de Déu del Carme, que se celebra el 16 de juliol.</p> 08006-400 Arenys de Mar <p><span><span><span><span><span>El 3 de juny de l'any 1664, la universitat (municipalitat) de Santa Maria d'Arenys de Mar, per mitjà dels seus jurats i consell, comprometent-se per ells i pels esdevenidors, va decidir que, des d'aleshores endavant, se celebrés cada any la festivitat de sant Zenó el dia 9 de juliol, tal com si fos diumenge, abstenint-se de treballar i fent-se públic, des de la trona de l'església o a peu d'altar, com a les altres festes de precepte. Aquest vot de vila fou decidit en presència del notari Rafael Bonamich d'Arenys de Mar i el trobem registrat en el seu protocol. I el bisbe de Girona ho aprovà amb decret de 16 de juny de 1664, per tal que ja es pogués celebrar la festa de sant Zenon aquell any mateix.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Gairebé simultàniament, els arenyencs es pre-pararen per al gran esdeveniment de la primera festa de sant Zenon i encarreguen un reliquiari d'argent a Jaume Vilarrasa, argenter de Barcelona, per a exhi-bir part de les relíquies i costà 78 lliures, 3 sous i 6 diners, import pagat el mateix dia 9 de juliol diada del sant de l’any 1664.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>A darreries de l'any 1679 els jurats i el consell determinaren de celebrar mercat els dissabtes de cada setmana i fira els esmentats dies 9 i 10 de juliol. Però res d'això podia ser sense la deguda llicència, que en els llocs reials corresponia al rei i, en els pobles de jurisdicció de baró —i entre aquests hi havia Arenys—, pertanyia al seu senyor, que en el nostre cas era el Marquès d'Aitona, Guillem Ramon de Montcada i de Portocarrero.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El tràmit ordinari per a l'obtenció de la llicència de mercat i fira, era demanar-la per conducte del Governador General resident a Hostalric, on radicava la capitalitat del Vescomtat de Cabrera, però s'aprofità l'avinentesa d'un viatge a Madrid de l'arenyenc Josep Pasqual i Lleu abans esmentat. Un assentament del Llibre de Clavaria de la universitat d'Arenys de Mar ens ho confirma i, de passada, ens fa saber el que calgué pagar per la llicència i el cost de la redacció de la sol·licitud presentada.'' La gestió de Josep Pasqual fou un èxit i, pocs dies després del seu retorn, es reberen les oportunes lletres de la Senyoria. La llicència es concedeix el 10 de febrer de 1680 per la Marquesa d'Aitona, missenyora Anna de Silva, en la seva condició de tutora i curadora del seu nét Guillem Ramon de Montcada. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’Església parroquial que, des de l'any 1585, s'havia estat sufragània de la de Sant</span></span> <span><span>Martí d'Arenys d'Amunt i era regida per un Vicari designat pel rector d'aquesta, l'any 1781 fou des-lligada dels vincles amb l'església matriu i va tenir rector propi. Aquest primer rector independent de la parròquia d'Arenys de Mar, que fou mossèn Guerau Gelpí, tal com acostuma esdevenir quan hi ha canvis on els nous no troben prou bé el que han fet els predecessors, no resultà una excepció. Fins aleshores, el patrocini de sant Zenon havia estat un fet indiscutible que, per costum, s'anava repetint any darrera any i d'allò ja no hi havia qui cregués necessari cercar papers de 117 anys enrera. Mossèn Gelpí, desconeixedor del vot de vila i de la confirma-ció episcopal d'aquest de l'any 1664, volia eliminar la festa i suprimir la processó i, fins i tot, feu afegir a la Consueta de la Comunitat de Preveres 'no hi ha obligació de ohir Missa per no ser festa'. Tant la Comunitat de Preveres com els regidors de l'Ajunta-ment, van discrepar del rector i acudiren al bisbat i, davant d'això, el Vicariat General va disposar que tot continués com abans, sense introduir cap innovació.</span></span></span></span></span></p> 41.5794216,2.5515667 462619 4603179 08006 Arenys de Mar Obert Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94064-festa-major-de-sant-zeno.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immaterial Manifestació festiva Pública Lúdic Inexistent 2023-11-08 00:00:00 Jordi Montlló Bolart A l'enllaç del Trencadís, de la Biblioteca municipal Fidel Fita, es poden consultar els programes de la Festa Major de diversos anys. Josep Maria Pons i Gurí (2004) fa una evocació de com vivia ell la festa als voltants de 1914. 98 2116 4.1 2484 21 Patrimoni cultural 2026-01-05 04:57
94065 Gegants i figures festives d'Arenys de mar https://patrimonicultural.diba.cat/element/gegants-i-figures-festives-darenys-de-mar XX-XXI <p>En aquesta fitxa, agrupem el conjunt de figures festives d'Arenys de Mar: els gegants, els capgrossos i el drac Arenyot, que formen part de totes les grans festes del calendari del municipi. Hi ha quatre parelles de gegants: en Tallaferro i la Flor d'Alba; en Roc i la Maria; l'Elm i la Carmeta; la parella de gegantons d'en Xavier i la Laia Cartulinus i el gegantó Zenon.</p> <p>En Tallaferro, rep el seu nom de la figura mítica del comte Tallaferro, creat per Jacint Verdaguer a la seva obra èpica Canigó, que data de 1886. Verdaguer es va inspirar en el comandant Bernat I de Besalú, conegut també sota el nom de Bernat Tallaferro que va viure durant el segle X. Aquest sobrenom li ve per ser un governant enèrgic i un gran guerrer. És obra de Domènec Umbert que s'inspirà en l'actor Corner Wilder per modelar el rostre. Té un pes de 75 kg i una alçada de 385 cm.</p> <p>El nom de Flor d'Alba, també està inspirat en l'obra Canigó (1886) de Jacint Verdaguer. En aquest cas però, amb una modificació. En el poema original, el personatge que sedueix al comte Tallaferro és la reina de les fades, que porta per nom Flordeneu. Com que a Arenys poca neu s'hi veu, es va optar per canviar 'neu' per 'alba' i d'aquí li ve el nom a la nostra geganta. També és obra de Domènec Umbert que s'inspirà en l'actriu Joan Fontaine per modelar el rostre. Té un pes de 72 kg i una alçada de 382 cm.</p> <p>Els padrins d'en Tallaferro i na Flor d'Alba són els gegants de la família Robafaves de Mataró i els gegants del Barri dels Abells de Canet de Mar, en <em>Petrus</em> i la <em>Carlota</em>, gegants que van estar al bateig i presentació de la parella. I ells són padrins dels gegants de Vallgorguina, en <em>Bernat</em> i l'<em>Elionor</em>; dels gegants vells d'Arenys de Munt, en <em>Martí</em> i la <em>Remei</em>; dels de Canet de Mar, en <em>Guillem-Bernat de Montferrer</em> i l'<em>Agnès de l'Aubó</em> i també ho són dels gegants <em>Roc</em> i <em>Maria</em> i <em>Elm</em> i <em>Carmeta</em>.</p> <p>En Roc i la Maria són la representació de la parella de nuvis que balla la dansa d'Arenys. Aquest ball es fa a la sortida de l'ofici de Sant Roc i justament la primera aparició en públic d'en Roc i la Maria va ser per Sant Roc, el 16 d'agost, de l'any 1980. En Roc pesa 35 kg i té una alçada de 325 cm i la Maria pesa 32'5 kg i té una alçada de 324 cm.</p> <p>Es construeixen l'any 1980 per Josep Cardona, de la casa Ingenio de Barcelona. Els van finançar un grup anònim de ciutadans, que van cedir la parella a la vila d'Arenys de Mar. El seu creador no es va inspirar en ningú d'Arenys per modelar les cares dels dos gegants, malgrat comentaris que sovint ha creat la semblança, sobretot de la Maria, amb alguna dona de la vila. Van ser apadrinats per en Tallaferro i na Flor d'Alba i els noms són donats en honor a Sant Roc i en record de la titular de la parròquia del poble. També són els padrins d'Elm i Carmeta.</p> <p>L'Elm i la Carmeta arriben l'estiu de 1997, donats per l'Esplai de la Gent Gran i la Confraria de Pescadors de Sant Elm. Els va crear l'artista arenyenc Martí Doy, els va vestir el sastre Francesc Calopa. Representen un pescador i una peixatera, ofici molt arrelat a la nostra vila. L'Elm és un autèntic llop de Mar, i la veu popular li ha trobat semblances amb l'avi 'Tautau'. La Carmeta és molt estimada pels arenyencs i són molts, i de diverses generacions, els que li troben similitud amb la seva pròpia àvia. Ambdós pesen<em> </em>uns 20 Kg i mesuren uns 280 cms d'alçada.</p> <p>La creació d'una tercera parella de gegants sorgeix de l'Esplai de la Gent Gran, abanderats per l'Alfons Alcaraz. L'Ajuntament, la Confraria de pescadors i el mateix Esplai van pagar la seva construcció. La festa de presentació es va fer al port d'Arenys, el 15 d'agost de 1997. Els dos gegants van arribar en barca. Al moll els esperaven els Gegants d'Arenys i més de quatre mil persones. El bateig es va celebrar l'endemà, 16 d'agost, diada de Sant Roc, a l'església de Santa Maria, després de l'ofici. Els padrins van ser en Tallaferro i na Flor d'Alba i en Roc i la Maria. Mossèn Martí Amagat, rector d'Arenys, va oficiar la cerimònia, en llatí, fent servir una fórmula del segle XIX.</p> <p>En Xavier i la Laia Cartulinus són dos gegantons fets per en Lluís Macià i representen un hereu i una pubilla. Sorgeixen a partir de la necessitat de fer uns gegantons pels nens, ja que a la colla, molts dels fills d'aquests començaven a fer-se grans i a voler dur gegants. Estan fets de materials lleugers, perquè estan pensats, sobretot, per ser portats per infants d'entre 5 i 10 anys. </p> <p>En Zenon és un gegantó que neix l'any 2010, de les mans de la Tatiana Albert. És el cosí de la Laia i en Xavier que es va quedar amb la colla després de visitar el poble i les festes de Sant Zenon i Sant Roc. Porta el mateix nom del patró d'Arenys, però va vestit de captador dels macips. La seva presentació fou el 9 de juliol del 2010, tot i que es va estar fent des del desembre de 2009. </p> <p>Als gegants els acompanyen els capgrossos i un drac. L'any 1919, Jaume Gras Janer va donar els quatre primers capgrossos que va tenir la vila, però aquests ja no existeixen. Va ser l'any 1954 quan Joaquim Mollfulleda, donà uns capgrossos que van servir com a acompanyants als gegants d'Arenys. Posteriorment, Manuel Romans va donar una munió de capgrossos que encara es conserven. </p> <p>El Drac Arenyot va ser un regal fet per la família Regàs. El pots trobar recorrent els carrers de la vila per dies senyalats com Sant Jordi, Sant Zenon i durant la Nocturna de Sant Roc. El nom s'escollí per votació popular i conservat en una faixa que sempre du al coll simbolitzant el seu lligam amb els gegants i els geganters de la vila. Fet al Magic World d'Arenys de Munt, el drac es desplaça sobre rodes empès per una sola persona des de dins, la seva boca és mòbil.</p> 08006-401 Arenys de Mar <p>En Tallaferro i na Flor d'Alba són la representació mítica de l'antiga monarquia catalana, són el rei i la reina que acostumaven a ser els personatges centrals dels contes de principis de segle. Van ser creats l'any 1955 per Domènec Umbert. La seva primera aparició va ser per l'enramada de la plaça d'Arenys de Munt i el 8 de juliol de l'any 1955, vigília de Sant Zenon, oficialment per Sant Zenon. La parella de gegants la va costejar Josep Pons i Vila. Qui els va cedir a la vila d'Arenys de Mar.</p> <p>El primer vestuari que van portar els gegants va ser dissenyat i confeccionat per Miquel Guri. Als anys vuitanta, el sastre arenyenc Francesc Calopa, cenyint-se als models originals, va adaptar i confeccionar un nou vestuari del qual en va ser característic el vol de les faldilles. Aquest segon vestuari fou renovat, per l'actual, el Sant Zenon del 2015 amb motiu del 60è aniversari dels gegants mantenint la inspiració en el model original.</p> <p>Aquests gegants no són únics, ja que el motlle no va ser destruït, tal com s'havia pactat amb l'autor. Per això, es poden trobar gegants exactes com és el cas dels de Premià de Mar. L'únic que canvia, respecte a en Tallaferro i na Flor d'Alba és el vestuari i alguns detalls.</p> 41.5827401,2.5478625 462311 4603549 08006 Arenys de Mar Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94065-02image.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94065-031523316481.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94065-04image.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94065-05image.jpg Física Contemporani Patrimoni moble Col·lecció Pública Lúdic Inexistent 2023-11-08 00:00:00 Jordi Montlló Bolart Els gegants, capgrossos i bestiari festiu són elements vius, dinàmics i protagonistes de festes populars dels municipis catalans. No tindrien sentit o restarien fossilitzats i oblidats si no fos per tota una colla de persones i una colla de músics que els fan ballar. Gent que treballa per difondre el patrimoni cultural immaterial a través de la diversió, la festa i l'alegria. Surten en dies de festa Major i festes com la Marededéu del Carme, Sant Roc, o Sant Zenon. 98 53 2.3 2484 21 Patrimoni cultural 2026-01-05 04:57
94066 Himne a sant Zenon / Zenó https://patrimonicultural.diba.cat/element/himne-a-sant-zenon-zeno <p>AGUILÓ, Ferran (2015). Himne a sant Zenon. Canvi en la significació de la tradició; dins Perifèria. revista de recerca i formació en antropologia, núm. 20 (2), desembre de 2015, pp. 91- 107. <a href='https://revistes.uab.cat/periferia/article/view/v20-n2-aguilo/484-pdf-ca'>Vista de Himne a Sant Zenon: canvi de significació de la tradició. (uab.cat)</a> [consulta el 9 de maig de 2023].</p> XX <p>L'Himne de lloança a Sant Zenó es canta el dia 8 de juliol, la vigília del <em>dies natalis</em> del sant, a l'església de Santa Maria d'Arenys de Mar. És durant la celebració del res de les completes o, més ben dit, en acabar el res. Llavors s'obren les portes de l'església que, durant les completes estaven tancades, i tothom, els de dins de l'església i els que esperen a la plaça es fonen cantant l'himne que diu així:</p> <p>Cantem un himne a Sant Zenon / Patró d'Arenys, la gaia vila, /que els nostres enemics confon / i ens fa la vida tan tranquil·la, / Honor i glòria a Sant Zenon! /Honor i glòria a Sant Zenon!<br /> <br /> En l'alba sangonent del cristianisme, / els senyalats amb l'aigua del Baptisme / d'esclaus rebien el vil tractament. / Convertits que vau ésser a la llei nova / Vós i els vostres companys de dura prova / vau suportar sense defalliment.<br /> <br /> Cantem….<br /> <br /> La fe dels cristians us sostenia / i amb més força afirmàveu cada dia / que només de Jesús éreu soldat. / Ben aviat la paga us era dada / que a la mateixa vall verda i gemada /<br /> i com Sant Pau fóreu decapitat<br /> <br /> Cantem…<br /> <br /> Quan Arenys caminava amb passa incerta / confiant que estaríeu sempre alerta, / us escollí per guia i per Patró. / Ha conservat fidel vostre guiatge / i d'un pom de verol us fa homenatge / un cop cada any i us porta en processó.<br /> <br /> Cantem…</p> <p>En acabat, es veneren les relíquies del Sant.</p> 08006-402 Arenys de Mar <p>Aquest acte neix l'any 1943, en plena dictadura, fet que va marcar la seva interpretació durant més de trenta anys. Durant la transició es posa de moda l'assistència a l'acte per part d'un col·lectiu de joves progressistes. Aquesta iniciativa, com a forma de transgressió de les normes pactades provoca tanmateix una gran discrepància i acceptació segons el sector de la població (conservador/progressista) i crea, alhora, una nova manera d'entendre un fet musical que es transforma amb el temps en un dels actes més importants de la festa major.</p> 41.5805352,2.5494155 462440 4603304 1943 08006 Arenys de Mar Obert Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94066-himne01.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94066-himne02.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immaterial Música i dansa Pública Religiós/Cultural Inexistent 2023-11-08 00:00:00 Jordi Montlló Bolart Joan Draper la lletra i Xavier Maimí la música. Aguiló (2015) explica que 'en els darrers vint anys, aquest cant, s'ha popularitzat i massificat tant que s'ha transformat en un dels principals actes de la festa major amb una renovada manera d'interpretar-lo per part de les noves generacions. No importa cantar bé ni saber-se la lletra. Simplement, la gent hi acudeix en massa per cantar la tornada ben fort i el que és més important, fer-ho en grup'. I afegeix que aquest nou enfocament ha creat controvèrsia social entre els veïns, manifestant dues maneres d'entendre un mateix fet musical: la interpretació de caràcter més tradicional i una manera més transgressora. Diu que és el reflex de posicions polítiques, estatus social, creences religioses, poder adquisitiu, etc., ja que és un moment on el poble queda clarament dividit entre el sector conservador i el sector progressista, on la música juga un paper crucial com a vehicle per a canalitzar un descontentament social.Per Aguiló (2015), l'Himne de Sant Zenó s'ha transformat en una mena de crit a la desobediència que per una determinada franja del col·lectiu arenyenc actua com a símbol de canvi generacional amb totes les connotacions que això comporta. En els últims anys, s'ha utilitzat aquest cant per reafirmar-se com a individus dins del poble i per mostrar un descontentament amb l’entorn social, polític i econòmic. 98 62 4.4 2484 21 Patrimoni cultural 2026-01-05 04:57
94068 La dansa d'Arenys https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-dansa-darenys <p>AMADESS, Joan (1987) <em>Costumari català. El curs de l'any</em>. Vol. II, pp. 296.</p> <p>CASALS, Raimon (2016). La dansa d'Arenys de Mar; dins l'<em>Inventari de danses vives de Catalunya</em>.</p> <p>LÓPEZ i ARCOS, Pilar (2015). La dansa d'Arenys de Mar; dins <em>Balls i danses del Maresme</em>. Guia de recursos de les biblioteques municipals del maresme; pp. 9.</p> <p> </p> XVII-XX <p>La Dansa d’Arenys és el tradicional ball de plaça que es ballava ja al segle XVIII durant les enramades de la vuitena de Corpus. És un ball pla que es balla per la diada de Sant Roc, el 16 d'agost, des de l'any 1953, a la Riera, davant l'edifici del Xifré. El seu desenvolupament ens l'explica Raimon Casal, a la fitxa de l'Inventari de danses vives de Catalunya (2016):</p> <p>'La Dansa és ballada per 1 parella de capdansers i 12 parelles. La primera part consisteix en l'oferiment que fan els balladors del ram a la seva balladora, fent-ho primer la parella capdansera i continuant la resta de parelles. Acaben fent un passeig per quedar tots col·locats en una rotllana de cara en fora (en aquest moment un grup de nenes recullen els rams de les balladores).</p> <p>La segona part es balla en un cercle no tancat, fent bolangera a dreta i esquerra, fent i desfent cargols, per acabar en dues rotllanes concèntriques amb les dones a la part de dins i els homes a la de fora.</p> <p>A continuació les parelles canvien de posició per fer uns moviments d'espolsada amb una altra parella i retornant a la seva posició original. Altre cop bolangera a dreta i esquerra per acabar les dones formant una rotllana de cara a fora. Mentre les dones fan un punt pla de costat, els homes caminant es desplacen per anar a l'interior de la rotllana. Acció que serà imitada per les dones seguidament, i després d'uns puntejos a lloc, les parelles tornaran a ajuntar-se quedant unes darrera les altres, i mitjançant uns ponts i una cadena, tornen a formar dues rotllanes concèntriques amb les dones a la part de dins i els homes a la de fora.</p> <p>Tot seguit, fent un ball pla, les parelles fan diverses figures: punt pla de cara a la parella, volta, balancejos agafats de mans, punt de galop cara a la parella. Acaba aquesta part amb una bolangera i al final d'aquesta totes les parelles encarades de cara al públic per saludar.</p> <p>Per acabar la Dansa, les parelles realitzen un passeig similar al de l'entrada en el que els homes tornen a obsequiar les balladores amb el ram. Acaben tots saludant al públic'.</p> <p>L'acompanyament musical és de cobla.</p> <p> </p> 08006-403 Arenys de Mar <p>Ja es ballava des del segle XVII a Arenys de Mar, dins de les festes de les Enramades. El ballava tothom, grans i petits, ja que era un ball de carrer i així es va anar fent fins a finals del segle XIX.</p> <p>L'any 1910, l'Esbart català de Dansaires la incorpora en una actuació per les festes patronals de Sant Zenon (Pilar López, 2015).</p> <p>L'any 1916, el musicòleg Xavier Maimí, tement per la pèrdua de la Dansa, feu un recull del que havia quedat.</p> <p>El 22 de setembre de 1946, l'Esbart Maragall feu la seva primera actuació al Camp d'Esports Municipal. Amb la seva inquietud per aprendre, els seus directors Marcel·lí Vila i Manuel Cubeles, i la col·laboració dels mestres Lluís Moreno i Joaquim Serra, van treballar molt activament en la reconstrucció i recuperació de la Dansa d'Arenys (l'antic Ball de Plaça). Primer, buscant en el record de la gent gran la coreografia de la dansa perduda, i també preparar una nova instrumentació per a cobla a partir de les partitures del mestre Xavier Maimí. També amb l'ajut dels reculls realitzats anteriorment per Aureli Capmany (1910), Xavier Miami (1916 i 1923), Pere Màrtir Puig i Estapé.</p> <p>El 10 de juliol de 1949, s'estrena dins el Festival de Danses Catalanes, la segona part del qual estava constituït per la Dansa d'Arenys de Mar. La partitura per a dues cobles, composta pel mestre Joaquim Serra, va ser lliurada per Salvador Millet, President de l'Esbart Verdaguer, al President de l'Esbart Maragall d'Arenys de Mar, Sr. Marcel·lí Vila.</p> <p>A partir de l'any 1950 es balla cada 16 d'agost, festivitat de Sant Roc, a la sortida de l'Ofici.</p> <p>A partir del 2020 el Patronat de Sant Roc organitza la Dansa d’Arenys, després dels acords amb el grup organitzador de la Dansa i l’Esbart Maragall. </p> 41.5838195,2.5472939 462264 4603669 08006 Arenys de Mar Obert Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94068-01dansa-darenys-2020-xavi-salbanya.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immaterial Música i dansa Pública Social Inexistent 2023-11-13 00:00:00 Jordi Montlló Bolart Pel que fa al vestuari, les dones porten faldilla i cosset de brocat blanc, davantal de color negre, mantellina blanca, mitges blanques i sabates negres; agulla de pit per aguantar la mantellina i camafeu al coll. La capdansera porta el vestit de color fosc i el davantal blanc. Els homes porten calces i gec de color fosc, camisa blanca, faixa, mitges i llacet al coll negres, i sabates. El capdanser porta el vestit negre i la faixa i les mitges de color gris.Les flors són símbol d'ofrena al poble en la persona de l'alcalde/alcaldessa. L'ofrena és representada per la primera parella. Evoca el galanteig dels homes vers la seva parella, a la que acompanyen i li ofereixen flors. La coreografia presenta les noies agafades de les mans. Com diu López (2015), és una dansa plàcida, en què es copsa el suau balanceig de les ones del mar en la figura del cargol, en contrapunt a les alegres i variades evolucions iniciades pel capdanser. 98 62 4.4 2484 21 Patrimoni cultural 2026-01-05 04:57
94069 La Renglereta https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-renglereta XVIII-XXI <p>La Renglereta és el Via Crucis del Divendres Sant que es fa a Arenys de Mar. Surt de l'església de Santa Maria amb destinació final a l'església del convent dels Caputxins. Es coneix amb el nom de la Renglereta per la disposició de les dues fileres, o rengles, que forma la gent a banda i banda del carrer, deixant l'espai del mig pels portants i el Sant Crist. Abans es començava a les 6:00 hores, però ara és comença a les 8:00h.</p> <p>És l’únic acte que ha sobreviscut de les processons i altres activitats que fa unes dècades es feien al carrer per Setmana Santa. Molts altres pobles representen el Via Crucis, o el camí que feu Jesús amb la creu, el Divendres Sant, però pels arenyencs aquesta processó és genuïnament arenyenca. </p> <p> </p> 08006-404 Arenys de Mar <p>L’advocat Ramon Verdaguer explicava l’any 2011(veure enllaç al blog) com ha evolucionat aquesta processó: “Els d’Arenys, des de la Setmana Santa de 1767, a la matinada del Divendres Sant, fem la processó nomenada la renglereta (el nom ve dels rengles de gent que es formaven per seguir-la). D’inici, la renglereta era una processó de Diumenge de Rams, a primera hora de la tarda, des de La Plana (lloc on hi havia el convent d’Arenys de Mar l’any 1767), fins la Pietat, (lloc on avui hi ha el cementiri de Sinera.) Travessava tot Arenys, des del turó est de la Vila, fins el Turó que tanca el ponent. Una bona excursió. I mentre i tant anava la processó, s’anaven desgranant els misteris del Via Crucis. Pel Divendres Sant, hi havia una segona renglereta, que és la que ha perviscut i que va des del temple parroquial fins el convent del Pares Caputxins.”<strong> </strong></p> 41.5805010,2.5495738 462452 4603299 08006 Arenys de Mar Obert Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94069-01fotoajuntament.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94069-02536-55.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94069-03539-41.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94069-04540-57.jpg Inexistent Contemporani|Modern Patrimoni immaterial Costumari Pública Religiós Inexistent 2023-11-08 00:00:00 Jordi Montlló Bolart Ja al vespre se seguirà la celebració de la Passió del Senyor i finalment, dissabte a la nit es commemora la Vetlla Pasqual amb l’encesa del ciri i l’Eucaristia litúrgica.Al Museu d'Arenys de Mar es conserven dos vestits complerts de cofrades de La Renglereta. 98|94 63 4.5 2484 21 Patrimoni cultural 2026-01-05 04:57
94070 Les ametlles d'Arenys https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-ametlles-darenys <p>RUBIROLA TORRENT, Miquel (2017). Artesà de les ametlles; dins <em>Fent i desfent aprèn l'aprenent: oficis d'abans al Maresme</em>. Guia de recursos de les biblioteques municipals del Maresme. Diputació de Barcelona.</p> XX Ja no se'n fan per manca de matèria primera. <p>A Arenys de Mar es van fer molt famoses les seves ametlles ensucrades entre 1940 i 1960. Fins al punt de donar nom a la denominació genèrica d'Ametlles d'Arenys. També es feien pinyonets, anissos, confits i garrapinyades.</p> <p>Era una activitat artesanal que utilitzava bombos d'aram. Com explica Miquel Rubirola (2017) 'eren els artesans, els fabricants individuals amb l'ajut d'un o dos treballadors a tot estirar, els qui escollien el pinyó cru, l'ametlla torrada o crua, sense pell o amb pell, de major grandària o petita, i hi afegien el sucre, la xocolata, etc. I això a temperatures i velocitats de gir del bombo diferents segons l'especialitat de cada producte. Una bombada de les ametlles més grosses podria durar sis o set hores'. Ens explica que l'habilitat de l'artesà feia que l'ametlla fos de superfície llisa, més o menys polida, sense grops i tova al paladar.</p> <p>L'any 1941 hi havia els següents artesans: en Jaume Blanch (Riera Bisbe Poi, 15), la vídua de V. Canals (Riera Bisbe Pol, 31), en Joan Castellà (José Antonio, avui, carrer d'Avall), la vidua de Josep Nogueras (plaça de l'Església, 9), en Fulgenci Ribas (Andreu Guri, 30) i Vda. de J. M. Terrats (Riera Bisbe Pol, 62). El 1946 restaven en Joan Castellà, en Josep M. Nogueras, la vídua de Terrats i en Miquel Torrent Fontrodona (Platja Cassà, 58). L'elaboració va anar disminuint i els anys 80 i 90 desapareixia definitivament. Alguns dels darrers fabricants foren en Miquel Rubirola, en Francesc Vilanova i en Joan Castellà.</p> <p>Gaietà Solà seguia elaborant els seus productes, amb l'antiga marca 'Canals', a la fàbrica ubicada a la part alta del carrer Sant Zenon. Els anys 80 cedí el negoci a Daniel Rodríguez, que el regentà fins a principis dels 90. Fou el darrer fabricant. També, en aquest darrer període, s'havia constituït a Arenys l'empresa 'Dulces 2001', que no tingué llarga vida. S'havia adquirit els bombos de Miquel Rubirola, qui havia tingut el seu establiment a la Platja Cassà. </p> 08006-405 Arenys de Mar <p>L'article de la Wikipèdia explica que l'origen de les ametlles d'Arenys, que antigament en deien 'ametlles ensucrades', es remunta al segle XVIII. És en acabar la guerra del francès quan per primera vegada explícitament s'esmenten 'les ametlles d'Arenys'. Encara que hi ha notícies, per la tradició oral, que el segle XVII, a Arenys es feien 'ametlles cobertes de sucre', hi ha registrat, que després de la guerra, el 1814, durant l'estada Ferran VII a Calella de retorn de l'exili, l'Ajuntament de Calella va demanar a l'Ajuntament d'Arenys 'les ametlles d'Arenys', que aquest va enviar com obsequi al monarca. L'any 1916, el rei Alfons XIII visità la fàbrica d'ametlles de la família Ferran.</p> <p>Durant el segle XIX i bona part segle XX, en produïen pràcticament tots els adroguers i confiters de la vila que compartien aquella activitat amb altres, com ara la fabricació de xocolata.</p> <p>Encara els passats anys 60, quan la carretera passava pel centre de la vila, era molt corrent veure-hi un vehicle aturat perquè els seus ocupants havien anat a adquirir ametlles a algun dels diferents punts de venda. A la mateixa carretera i, fins i tot, als trens, s'hi podien veure venedors ambulants d'ametlles, 'peladilles' i pinyonets o anissos, productes que també eren elaborats pels ametllers. També es feia venda a l'engròs per botigues de Barcelona i de fora.</p> <p>El descens de les vendes s'atribueixen a la tendència a rebaixar l'alimentació de productes rics en sucres afegits i a la manca de relleu generacional en l'elaboració.</p> 41.5794196,2.5515693 462619 4603179 08006 Arenys de Mar Obert Dolent Inexistent Patrimoni immaterial Tècnica artesanal Pública Sense ús 2023-11-08 00:00:00 Jordi Montlló Bolart Poesia escrita pel Pare Venanci d’Arenys el dia 2 de juny de 1948, evocant els símbols Arenycs: l’aranyoner, el mar, les ametlles i les puntes.Ametlles i randesDeia l’aranyoner del nostre escut:- Ai, la vila d’Arenys clara i senyora! –“Quin nou pessigolleig de joventutha entendrit el meus tanys i tot m’enflora?”I la mar responia dolçament:- Ai, la vila d’Arenys senyora i clara! –“Qui m’ha tornat el bleix i el movimentsota aquest arbre on m’he encantat fins ara?”I feia l’arbre, com un averany:- Ai, la vila d’Arenys blanca i granada! –“En lloc d’aspres prunells, sento l’afanyde fruitar ametlla flonja i ensucrada”.I la mar deia amb un tremir molt lleu:- Ai, la vila d’Arenys gemada i blanca! –“Juguen mos dits filant randes de neudamunt les ones i la platja franca...”I l’arç, fet ametller, vinga florirgronxant rams de confits al grat de l’aire.I la mar, sota d’ell, vinga teixirfils d’escuma, guarnint el blau coixí.Ai, la vila d’Arenys, dolça i puntaire! 60 4.2 21 Patrimoni cultural 2026-01-05 04:57
94071 La nit de naps i cols https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-nit-de-naps-i-cols <p><span><span><span><span><span><span><span><span>AMADES, Joan (1987) Costumari català. El curs de l'any. Barcelona: Salvat editors.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p>COLL, Ramon; MODOLELL, Josep Maria (1999). Llegendes, tradicions i fets de la Serralada de Marina. Apunts sobre etnografia del Maresme. Oikos Tau, S.L. Vilassar de Mar, pàg. 154.</p> <p><span><span><span><span><span><span><span>Costum arrelat a Arenys de Mar i Arenys de Munt</span></span></span></span></span></span></span> que es duu a terme després de la desfilada de la cavalcada de Reis, durant la nit i matinada. Es tracta de la nit de naps i cols. En origen només era la nit de naps, protagonitzada només pels nois; però com en tantes altres coses, l'evolució social ha incorporat les dones a la festa, també com a protagonistes i no només com a mers agents passius.</p> <p>El nois els naps i les noies les cols, els pengen estratègicament al balcó, a la finestra o a la porta del noi o noia que els agrada, adjuntant-hi una nota picant on fan saber que és el festejat.</p> <p>La Nit de Naps i Cols comença a partir de les 9 del vespre, amb un sopar a l'Espai Jove del Calisay. Les colles de nois i noies que organitzen la festa venen tiquets per assistir al sopar. El menú consisteix en amanides, pollastre amb patates, vi i aigua.</p> <p>Passada la mitjanit, els joves surten en colles a penjar els naps als balcons de les noies. Per la seva banda, les noies penjaran cols als balcons dels nois. Com és tradició, les cols i els naps s'acompanyaran de versos amb cert contingut eròtic. La festa acaba amb una xocolatada a la matinada al portal de la plaça del Mercat.</p> <p>En el Costumari de Joan Amades (1987, vol. I,; pp. 437) s'hi fa esment amb unes breus paraules: 'A Arenys de Mar la fadrinalla s'enfilava pels balcons de les noies que s'havien distingit d'una manera o altra, presumint, festejant massa o com fos, i també als dels veïns que així mateix s'havien fet veure, fos en el sentit que fos, i els penjaven una pastanaga tan grossa i bigarrada de forma com la podien heure'.</p> 08006-406 Arenys de Mar <p>Com es diu en el programa Fes ta festa: 'Els orígens de la festa tenen a ulls nostres molta crueltat, ja que en un principi els nois penjaven un nap al balcó d’algunes dones amb l’objectiu de fer-ne mofa i escarni. Però la cosa va anar evolucionant i a mida que més anava més interessant es convertia. Aquella ritualització d’orígens tèrbols i poc recomanables va convertir-se amb el temps en una manifestació de galanteig. I el que són les coses, aquells primers naps vexatoris van convertir-se en verdures amoroses. Els naps penjats a les portes o balcons van començar a anar acompanyats de versos dedicats. Aquestes composicions literàries solen ser pujadetes de to, que ajuden a passar el fred de la nit.</p> <p>I com qui dies passa anys empeny i les coses tiren endavant i les tradicions es reinventen i es redefineixen per tal que tinguin sentit i sincronia amb els temps que corren. És per això que ja fa alguns anys que les noies s’han afegit a la festa. Això sí, elles no pengen naps, pengen cols. Encara que les penjacols van començar a exercir la nit del 4 al 5 de gener actualment s’ha unificat i tant els napaires o penjanaps, com les penjacols surten la nit de reis cap a l’una de la matinada després d’haver fet un bon sopar.</p> <p>La celebració d’aquesta tradició va més enllà de la pura transgressió pròpia de festes hivernals i també incorpora alguns elements de crítica local. Antigament es feien bretolades com pujar barques de baix a mar a muntanya, etc.'.</p> 41.5793133,2.5512797 462594 4603166 08006 Arenys de Mar Obert Bo Inexistent Patrimoni immaterial Costumari Pública Social 2025-03-06 00:00:00 Jordi Montlló Bolart Alguns anys hi ha hagut incidents de vandalisme que no tenen res a veure amb l'esperit de la festa. Fins a tal punt que se n'ha fet ressò la premsa local i comarcal. Per aquest motiu, des de l'Ajuntament, es fan crides al civisme, demanant que es visqui la tradició de la nit de naps i cols respectant al màxim tant les persones com els béns públics i privats. 63 4.5 21 Patrimoni cultural 2026-01-05 04:57
94072 Ret fi o punta d'Arenys https://patrimonicultural.diba.cat/element/ret-fi-o-punta-darenys <p>AA.VV (2020). <em>Un mar de tul. El Ret-fi o punta d'Arenys</em>. Ajuntament d'Arenys de Mar.</p> <p>MAROT, Núria i SIMARRO, Dolors(1999). <em>El ret-fi català o punta d'Arenys</em>. Arenys de Mar: El setciències.</p> XVIII-XX <p>El <em>ret fi </em>o punta d’Arenys, és una punta de coixí; és a dir, feta a partir del trenat del fil dels boixets, de complexa execució, elaborada, pel que es té documentat, des de finals del segle XVIII.</p> <p>Es tracta d’una punta fina elaborada amb cotó, sempre de color blanc. Sobre un fons de tul de gràfic hexagonal, esquitxat pel característic punt d’esperit, es van dibuixant els motius decoratius, amb punt sencer, també conegut com a punt de teixit, o mig punt, perfilats tots amb un fil més gruixut anomenat torçal. Alguns d’aquests motius poden anar resseguits d’ullets i omplerts amb el punt de filigrana que pot ser plena o buida.</p> <p>Per tècnica, i en alguns casos per estètica, presenta moltes similituds amb altres puntes de coixí europees amb fons de tul, com ara les de Lille, el ret flandès, el Tønder, el Northampton i el Pottekauten holandès.</p> <p>El terme <em>ret fi </em>podria haver sortit de les mateixes puntaires, derivant del patró <em>ret fina</em>, en referència a la finor del tul característic d'aquesta tècnica.</p> <p>El <em>ret fi </em>més canònic presenta uns punts determinats que el fan fàcilment identificable, encara que la seva aparició en una mateixa peça depengui de l'època de la confecció, del caprici del seu projectista i de la destresa de la puntaire. De la voluntat dels dos últims, en el picat dels patrons i en l'execució de la peça, en dependrà la qualitat del producte final. Sobre un fons de tul de gràfic hexagonal, esquitxat pel tradicional punt d'esperit o mosqueta, es van dibuixant els motius decoratius, amb punt sencer, també conegut com a punt de teixit o mig punt, perfilats amb un fil més gruixut, anomenat torçal. Alguns d'aquests motius poden anar resseguits d'ullets i omplerts amb el punt de filigrana i que pot ser plena o buida.</p> <p>Tot i que a partir de la segona meitat del segle XIX, comença a usar dissenys amb motius florals, segurament per influències europees, la seva decoració més característica són motius d'inspiració vegetal, geomètrica, mineral o abstracta, a manera de rocalla, ben presents en altres arts del segle XVIII, com l'escultura o l'orfebreria.</p> 08006-407 Arenys de Mar <p>Els seus orígens es podrien trobar en el segle XVIII, però la seva rellevància dins els mercats internacionals, malgrat tractar-se d'una punta perifèrica, des del punt de vista del lloc de producció, es produiria entre els segles XIX i començaments del XX. Sobretot a la península Ibèrica i Amèrica del Sud.</p> 41.5817570,2.5482367 462342 4603440 08006 Arenys de Mar Obert Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94072-01img39231.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94072-021720-mocador-de-ret-fi.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94072-039476-tovallola-passio-detall-12.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94072-04reg.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94072-05ret-fi-motiu-la-almorratxa-reg.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94072-06ret-fi-motiu-la-barca-reg.jpg Inexistent Contemporani|Modern Patrimoni immaterial Tècnica artesanal Pública Social Inexistent 2025-10-13 00:00:00 Jordi Montlló Bolart El Museu d'Arenys conserva nombroses plantilles de fons de tul utilitzades per la casa Castells. 98|94 60 4.2 2484 21 Patrimoni cultural 2026-01-05 04:57
94073 Conjunt de sardanes referides a Arenys de Mar https://patrimonicultural.diba.cat/element/conjunt-de-sardanes-referides-a-arenys-de-mar <p><span><span><span><span><span><span><span><span>AYATS, Jaume; COSTAL, Anna; RABASEDA, Joaquim (2009). Sardanes. Col·lecció Quaderns de la Revista de Girona, 143. Girona. Diputació de Girona.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> XX <p><span><span><span><span><span><span><span>Arenys de Mar compta, des del primer quart del segle XX, amb 27 sardanes i un ballet composades totes elles per diferents autors. Estan dedicades principalment a la seva gent, al poble, a la celebració d’aplecs i altres festes, als gegants, al port i a les puntes de boixet.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><strong><span><span><span><span>Xavier Maimí i Miró</span></span></span></span></strong><span><span><span><span>: “Arenyenca” (any 1922), i l’any 1956 ho fa amb “A la festa del Remei”. Aquesta darrera peça ha estat represa en nombroses ocasions per la cobla Jovenívola de Sabadell, Montgris i Foment. </span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><strong><span><span><span><span>Fra Manuel de Lipà</span></span></span></span></strong><span><span><span><span> (1901-1984): composa al menys tres obres referenciades dedicades al municipi d’Arenys de Mar: “Ametlles d’Arenys”, “Ametlles i randes” (instrumentada per Marcel Artiaga i estrenada <em>post mortem</em>, el 2 d’abril de 2006) i “La gent d’Arenys”.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><strong><span><span><span><span>Max Havart i Macou</span></span></span></span></strong><span><span><span><span>: “Aplec d’Arenys de Mar' (estrenada el 4 d’abril de 2004).</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><strong><span><span><span><span>Josep Maria Soler i Montaner</span></span></span></span></strong><span><span><span><span>, composà una sardana anomenada també “Arenyenca”.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><strong><span><span><span><span>Francesc Mas i Ros</span></span></span></span></strong><span><span><span><span>, composà, “Arenys de Mar” (estrenada el 23 de maig de 1982). L’any 1960 s’estrenava a Caldes de Malavella “La puntaire d’Arenys”. L’any 1984 s’estrenava del mateix autor, la sardana dedicada a Jordi Miquel “Sardanista i amic”.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><strong><span><span><span><span>Jaume Ventura i Tort</span></span></span></span></strong><span><span><span><span>: “Arenys de Mar”, estrenada l’any 1950.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><strong><span><span><span><span>Juli Torra i Pòrtulas</span></span></span></span></strong><span><span><span><span>:“Arenys, blanc de puntes”. I l’any 1992, “Arenys, blau de Mar”.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><strong><span><span><span><span>Ricard Viladesau i Caner</span></span></span></span></strong><span><span><span><span>: l’any 1960 estrenava “Bell port d’Arenys”.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><strong><span><span><span><span>Joaquim Soms i Janer</span></span></span></span></strong><span><span><span><span>: “Blanc de puntes, blau de Mar” (estrenada el diumenge 1 d’abril de 2007) i “Buscant la llum”. L’any següent “Som gent d’Arenys” (estrena el 6 d’abril de 2008).</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><strong><span><span><span><span>Marcel Artiaga i Valls</span></span></span></span></strong><span><span><span><span>, composà l’any 1995 una sardana inspirada en el poema de Joan Miró dedicat al parc de Lourdes, “Com si el cel hagués florit”.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><strong><span><span><span><span>Joaquim Serra i Corominas</span></span></span></span></strong><span><span><span><span>: “Dansa d’Arenys de Mar”.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><strong><span><span><span><span>Romàs Gil i Membrado</span></span></span></span></strong><span><span><span><span>: dedicada a les puntaires “Repuntejant puntes” (estrenada 1994); l’any 2002, composa una sardana dedicada als gegants d’Arenys “En Roc i la Maria” (estrenada el 7 d’abril de 2002).</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><strong><span><span><span><span>Martirià Font i Coll</span></span></span></span></strong><span><span><span><span>: sardana dedicada a la Laura, Josep, Carme i Lluís. Porta per títol “Fruint de l’amistat” (estrenada l’any 1987). “L’encís dels boixets” (1985). </span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><strong><span><span><span><span>Enric Gratacós i Massanella</span></span></span></span></strong><span><span><span><span>: “L’Aplec d’Arenys”, dedicada a Bonet Coll (estrenada el dilluns 1 de maig de 1961).</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><strong><span><span><span><span>Jordi Molina i Membrives</span></span></span></span></strong><span><span><span><span>: “Per un mateix camí”, dedicada als organitzadors de l’aplec d’Arenys de Mar (estrenada el 2 d’abril de 1989). L’any 1994, Josete Aspinàs Belluch afegí la lletra que s’adjunta en l’apartat d’observacions.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><strong><span><span><span><span>Carles Rovira i Reixach</span></span></span></span></strong><span><span><span><span>: “Platges d’Arenys” (estrena el 3 d’abril de 2005).</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><strong><span><span><span><span>Ferran Carballido i Enrich:</span></span></span></span></strong><span><span><span><span> “Synera” (estrena el 5 d’abril de 2009).</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><strong><span><span><span><span>Emilí Saló i Ramell</span></span></span></span></strong><span><span><span><span>, “Synera cara al mar” (1983).</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><strong><span><span><span><span>David Estañol i Martells</span></span></span></span></strong><span><span><span><span>, “Vot de Vila” (estrenada el 5 d’abril de 2009).</span></span></span></span></span></span></span></p> 08006-408 Arenys de Mar <p><span><span><span><span><span><span><span>La sardana és el ball nacional de Catalunya. És una dansa de caire popular, col·lectiva, on homes i dones ballen junts agafats de les mans, formant una rotllana i puntejant amb els peus els compassos de la música, normalment interpretada per una cobla. </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span>L’origen és incert, tot i que el primer document conservat on s’esmenta un ball anomenat “sardana” data de 1552. Al segle XIX, en ple romanticisme, diversos estudiosos relacionaren l’origen de la sardana amb les danses d’origen grec, de manera que així podien lligar aquesta cultura amb la fundació d’Empúries.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>Coincidint amb aquest moment, a Catalunya es posaren de moda les òperes romàntiques procedents d’Itàlia i les sardanes començaren a reproduir aquest tipus de música a les places i glorietes del carrer, cadascuna amb una durada diferent. Sorgí doncs, la necessitat de comptar i repartir i Miquel Pardas, l’any 1850 publica un “<em>Método per aprender á ballar sardanas llargas</em>”, al qual seguiran molts altres.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>Les noves melodies i ritmes que anaven sorgint, imposaven la necessitat d’una formació instrumental més variada i la cobla ho farà, arribant a la composició actual (encara que en aquell moment també empressin instruments com la trompa, el bombo o els plats, actualment no utilitzats).</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>Les sardanes esdevenen ben aviat el ball de moda a l’Empordà i comarques gironines, tot i que ens els primers temps, eren ballades majoritàriament per homes. Pep Ventura (1817-1875) esdevindrà un dels compositors més apreciats i la seva orquestra la més cotitzada.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>A inicis del segle XX, la sardana s’escampa per Catalunya impulsada pels centres catalanistes i l’any 1902 a Barcelona, tenia lloc el primer concurs de colles en motiu de la festa major de la Mercè.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>La demostració i l’habilitat física de la manera de ballar dels homes empordanesos va anar modificant-se arreu de Catalunya substituint-se per una ball elegant, cap a una verticalitat i un punteig més acusat en un espai més limitat. El ball empordanès s’aniria reconvertint en una dansa nacional, acadèmicament organitzat i amb un tempo musical més alentit.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>Algunes de les sardanes s’escriurien per ésser cantades, que faria la delícia de corals i orfeons.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>L’any 1924, el dictador <em>Primo de Rivera</em> prohibeix la “Santa Espina”, fet que causarà un efecte contrari en la població. Amb la República, s’institucionalitza novament la sardana que compartirà protagonisme amb músiques vingudes d’Amèrica.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>Amb la Guerra Civil, el feixisme prohibeix i reprimeix qualsevol símbol catalanista, entre ells clausura gran nombre d’entitats dedicades a fomentar la sardana. La sardana doncs, es convertia en un símbol de resistència. I malgrat la repressió, la sardana va perviure paral·lelament durant els quaranta anys de franquisme, encara que controlada sota <em>“el sano regionalismo”. </em>L’any 1945 es funda l’Obra del Ballet Popular, una entitat capdavantera organitzadora d’esdeveniments com l’ofrena de la “Llàntia del sardanisme” l’any 1947 amb motiu de l’entronització de la Mare de Déu de Montserrat, o el “Dia Universal de la sardana”. L’any 1958 es fundaria la Unió de Colles Sardanistes de Catalunya.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>L’any 1980 la sardana entrà a l’escola.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>El 1990 es funda la Federació Sardanista de Catalunya.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>L’any 2014 la Federació es reconverteix en Confederació.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>El 4 de desembre de l’any 2019, la Comissió de Cultura del Parlament votava a favor de la Proposta de resolució sobre la inclusió de la sardana a la llista representativa del Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat, de la UNESCO, amb l’expedient 250-00973/12.</span></span></span></span></span></span></span></p> 41.5795400,2.5516069 462622 4603192 08006 Arenys de Mar Obert Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94073-02blanc-de-puntes-blau-de-mar-sardana-2007-joaquim-soms-i-janer.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94073-03mas-i-ros-francesc-arenys-de-mar-contrabaix.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94073-04mas-i-ros-francesc-sardanista-i-amic-contrabaix.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immaterial Música i dansa Pública Lúdic/Cultural Inexistent 2023-11-08 00:00:00 Jordi Montlló Bolart S’adjunta la lletra de la sardana “Per un mateix camí” (1994), de Jordi Molina i Membrives. Autor de la lletra, Josete Aspinàs Belluch:Curts:Pròleg musical, festa d’un diade gran alegria...Cant d’amor vibrant, acariciantuns cors jolius, ardents,sensibles, fervents.Tímid xiu-xiu,ocells gentils deixaren el niu.Proa al vent, impuls jovenívol,les campanes tritllegen,“llegen, llegen”...clars ning-nangsensús dels blancs núvolsLlargs:Naixença d’un dia,bella alba florida.Enllaç de dos cors prenent el vol.El cel és tan blau, agradívoldolça poesia!...Anant pel mateix camí,juntes les mans per una vida,units al mateix destí,saltant els rius d’una embranzida.Passant per munts i muntanyes,travessant espais estranys,partirem amb la bandadafent la primera volada.Tot al llarg del passeig en flors,joventut i volença al cor,el vent per capdanser,anirem juganers...Seguint el sender florit,teixim el fil de nostra vida.D’un caminar eixeritvencem el món amb alegria.Els ocells ens fan sardanes,sota un cel calm i seré,fem les primeres tiradespuntejant d’un peu lleuger. 98 62 4.4 2484 21 Patrimoni cultural 2026-01-05 04:57
94120 Fons referent a Arenys de Mar de l'Arxiu Nacional de Catalunya https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-referent-a-arenys-de-mar-de-larxiu-nacional-de-catalunya XIX-XX <p><span><span><span><span><span><span><span>L’Arxiu Nacional de Catalunya preserva una gran quantitat de pergamins de Sant Martí d’Arenys, però concretament d’Arenys de Mar, destaquen dos documents gràfics. El primer document és una aquarel·la d’Emile Boisselier, pintor i oficial francès de finals del segle XIX. Es tracta de l’Hospital Xifré, casa de beneficència per a pobres malalts d’Arenys de Mar, datada del 18 d’octubre de 1890 (codi ANC1-1092-N-62).</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>Forma part de l’àlbum <em>Souvenirs d’Espagne (Catalogne)</em> 1864, que consta de 106 làmines pintades anys més tard, a partir de notes preses durant el viatge que Boisselier féu a Catalunya en la dècada del 1860.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>La imatge representa una vista de la façana principal amb quatre monges, dues a l’interior del jardí, i dues a la riera, que rep en nom de Rambla del Pare Fidel Fita. Aquest edifici fou construït per iniciativa de l’indià, Josep Xifré i Casas (Arenys de Mar, 1777 – Barcelona, 1856). Segons una nota manuscrita a la mateixa làmina, estava regit per una comunitat de monges de la congregació francesa de les Filles de la Caritat de Sant Vicenç de Paül, i la superiora de la congregació, Sor Maria Cuson, era cosina de l’artista.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>L’edifici s’atribueix als arquitectes Josep Buixareu Gallart i Francesc Vila. L’edifici és d’estil neoclàssic, de planta rectangular (53 x 14m) amb dos cossos que sobresurten als extrems per la part posterior. Totes les obertures estan decorades amb pilastres adossades, planes i estriades. S’hi observen uns grups escultòrics i un fris de terracota, desapareguts en l’actualitat que coronaven l’edifici.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>El segon document gràfic és una fotografia en blanc i negre (Fons ANC1-1-N5616/ Generalitat de Catalunya – Segona República) de la vista de la façana principal de l’edifici del Preventori-Escola d’Arenys, depenent del Segell Pro Infància del departament de Governació i Assistència Social (1937-1939). I un document de la Comissió liquidadora de la Mancomunitat de Catalunya. Manaments de pagament: Exercici: 1924-1925. Lliurament 3605. Beneficència. Establiments. Hospital Xifré del 13 d’agost de 1925 (ANC1-449-T-1374)</span></span></span></span></span></span></span></p> 08006-409 Carrer de Jaume I, núm. 33 – 08195 Sant Cugat del Vallès <p><span><span><span><span><span>L’Arxiu Nacional de Catalunya és l’arxiu general de l’administració catalana i l’arxiu històric. Està adscrit al Departament de Cultura, dins la Direcció General del Patrimoni Cultura i integrat al Sistema d’Arxius de Catalunya (SAC).</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Com a arxiu històric, recupera tota la informació de caràcter privat que, pel seu valor testimonial i referencial, té una rellevància per al coneixement de la història nacional. Mentre que, com a arxiu general de l’administració ingressa, recupera i gestiona aquella documentació generada per l’acció política i administrativa dels departaments, organismes i empreses de la Generalitat de Catalunya.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’antecedent més antic d’aquesta institució és de l’any 1412, quan les Corts de Barcelona acorden la creació d’un arxiu propi per a la Generalitat històrica o Diputació del General. L’any 1936 el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya crea l’Arxiu General de Catalunya, però amb l’esclat de la Guerra Civil al 1936 aquest arxiu és l’encarregat d’aplegar als seus dipòsits tota la documentació per tal de protegir-la dels efectes nefasts de la guerra. L’entrada de les tropes franquistes i la dictadura, suposa la supressió de l’arxiu.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Amb la restitució de la Generalitat, el 28 de novembre de 1980, el govern català crea l’Arxiu Nacional de Catalunya amb la missió de protegir el patrimoni documental català, garantint l’accés per part de tota la ciutadania. Des de l’any 1995 la seu és a Sant Cugat del Vallès i disposa d’una superfície de 12.625 metres quadrats i fins a 62 quilòmetres de prestatgeries amb documents.</span></span></span></span></span></p> 41.5833059,2.5460654 462162 4603613 08006 Arenys de Mar Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94120-02fons-anc1-1-n5616-generalitat-de-catalunya-segona-republica.jpg Física Contemporani Patrimoni documental Fons d'imatges Pública Científic/Cultural Inexistent 2023-11-08 00:00:00 Jordi Montlló Bolart 98 55 3.1 2484 21 Patrimoni cultural 2026-01-05 04:57
94121 Els d'Arenys, dijous parlen castellà https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-darenys-dijous-parlen-castella <p>QUINTANA, Pep (2011). Tothom és igual, poc més, poc menys; dins <em>Cóm ens diem al Maresme?</em> Guia de recursos de les biblioteques municipals del maresme. Diputació de Barcelona.</p> XIX-XX <p>Es diu i està escrit (Quintana, 2011) que 'els foranis d'Arenys no sabien què passava els dijous que només sentien parlar castellà. S'entén que era una època molt diferent a l'actual, ja que avui en dia potser el que sembla rar és sentir parlar en català. I no només a Arenys. En fi. El cas és que a Arenys hi havia un munt de senyors i cases bones. D'aquelles que tenien criada, minyona o com se'n deia 'chachas'. I és clar, els dijous lliuraven i sembla que per l'origen d'aquestes minyones la seva llengua materna era el castellà. En definitiva que els dijous, la riera s'omplia de converses en castellà. Per aquest motiu, els de fora deien que a Arenys, els dijous parlaven en castellà'.</p> <p>Una altra versió que publica en el mateix article en Pep Quintana (2011), és que el dijous s'organitzava un mercat del suro. Baixaven aquesta matèria primera de les muntanyes del Montnegre i del Montseny i el venien al mercat. En aquest, es reunien compradors de procedències diverses de la resta de l'estat i els tractes es feien en castellà.</p> 08006-410 Arenys de Mar 41.5806937,2.5501317 462499 4603320 08006 Arenys de Mar Obert Bo Inexistent Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Altres 2023-11-08 00:00:00 Jordi Montlló Bolart L'artista conegut amb el sobre nom d'Ull distret ha fet una il·lustració sobre aquest fet que us mostrem a la fitxa. 61 4.3 21 Patrimoni cultural 2026-01-05 04:57
94122 Llegenda de l’assassinat i la fundació de l’ermita del Mont Calvari https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-de-lassassinat-i-la-fundacio-de-lermita-del-mont-calvari <p><span><span><span><span><span>MESTRES, Apel·les (1895). Tradicions. Folk-Lore català. Barcelona. pàg. 113-114. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>COLL, Ramon; MODOLELL, Josep Maria (1999). Llegendes, tradicions i fets de la Serralada de Marina. Apunts sobre etnografia del Maresme. Oikos Tau, S.L. Vilassar de Mar, pàg. 110.</span></span></span></span></span></p> <p>SOLÉ, Tiona (2006).<em>Mont Calvari. Història i llegendes</em>. Ajuntament d'Arenys de Mar.</p> XVIII-XX <p><span><span><span><span><span>La llegenda que transcrivim, recollida per Tiona Solé i Vergé (2006), conta com l’any 1584, Hipòlit Doy, en Pòlit, fundà a l’illot de la Caldeta, l’ermita del Sant Crist del Mont Calvari, després d’haver assassinat la seva esposa Sofia i, fins i tot, després d’haver anat a Roma per demanar el perdó del Sant Pare, qui en penitència li encomanà aixecar l’ermita.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Aquesta diu així: “En presentar-me he esmentat que, segons diuen les llegendes vaig fundar l’ermita del Mont Calvari endut per motius bastant tèrbols. La realitat és que se m’acusava d’haver matat a sang freda la meva dona, la meva estimada Sofia i, en el decurs dels anys, dels segles, tots els rumors escampats, totes les acusacions adreçades a la meva persona es van perpetuar a causa d’aquestes llegendes. Però revisem els fets que se m’imputen. </span></span></span></span></span><span><span><span><span><span>Mossèn Manel Martí i Ortiz, tres segles després, m’inculpava impunement d’haver assassinat a la meva dona. Aquesta acusació tan desconcertant la donava per ben certa, fora de cap dubte, tot i que no tenia clar com havia aconseguit desfer-me’n. Tant és així que va arribar a proposar diverses hipòtesis, tres versions diferents del suposat assassinat. En aquella època jo ja no era en aquest món, és clar, i per tant no podia defensar la meva innocència”. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La primera versió del capellà era que mentre Sofia feia puntes de coixí prop del portal de casa seva, va badallar just quan un home que passava també feia un badall. Tot seguit, en Hipòlit Doy va dubtar de la fidelitat de la seva esposa i li va donar un cop de martell al clatell i la va deixar morta allà mateix.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En la segona versió del mateix capellà, quan en Hipòlit Doy passejava amb la seva dona, ella va badallar i, just en aquell moment, un home que passava va repetir el badall. Preocupat per la idea de la infidelitat, en Hipòlit es va proposar desfer-se de la seva dona i, per complimentar el seu pla, va pretextar un berenar a la muntanya, en un lloc conegut com l’aljub d’en Jelpí, a mig camí d’Arenys de Munt. Durant el berenar, en Doy va oferir a la seva dona una beguda emmetzinada, però ella la va rebutjar ja que sospitava del marit. Frustrat el projecte, en Doy ho va tornar a intentar a casa seva, a l’hora de sopar, i aleshores ella va morir inevitablement. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La darrera de les versions del mossèn Manel situa el badall de l’esposa infidel a l’interior de l’església, quan assistia a missa de matí a l’església d’Arenys de Munt, “afligit pel crim que havia comès, va voler expiar-lo peregrinant a Jerusalem, on va visitar el Lloc Sant. Després va anar a Roma i es va confessar amb el Sant Pare, el qual, com a penitència de la maldat comesa, li va dir que, en retornar a casa seva, al punt on l’embarcació s’aturés, hi erigís un santuari dedicat a Jesús Crucificat. I, amb aquesta finalitat li va donar la imatge del Sant Crist d’uns dos metres d’alçada, que, posteriorment, es veneraria a la sagristia de la capella. El vaixell es va aturar davant la penya.”</span></span></span></span></span></p> 08006-411 Mont Calvari <p><span><span><span><span><span>El matrimoni va existir i en els òbits no s’esmenta cap assassinat. L’any 1894, el Pare Lluís Maria de Valls, en la seva <em>Oda a Arenys</em> conta la fundació de l’ermita basada també en la peregrinació de Doy a Roma per expiar la seva culpa i en tornar, seguint les directrius del Sant Pere, fa aixecar l’ermita allí on s’aturi l’embarcació. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1898, J. Riera i Bertran, publica un article totalment edulcorat a partir del de mossèn Manel Martí i Ortiz. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1915 mossèn Josep Palomer reescriu les tres versions de mossèn Manel Martí. En la primera de les versions en Pòlit enverina la seva esposa Sofia per haver fet un somriure que ell interpreta infidel “Fou en l’any 1583 que un mariner que vivia en el carrer de Cantalagrella, anomenat Hipòlit Doy, hagué sospites de fidelitat de sa muller car, mentre ella laborava blondes delicades en el portal de casa seva, va passar un desconegut i somrigué, corresponent ella en eix somriure. Ho veié l’espòs i no s’assossegà pas més. Per tot arreu el seguien i agullonaven les ombres tenebroses que acusaven el mancament de qui tenia per esposa fidel i resolgué, en un excés de gelosia, donar-li mort violenta (...)”. El relat continua més o menys anant a l’aljub a berenar i no podent cometre el seu assassinat, ho fa a l’hora del sopar. Penedit viatja a Roma i s’encomana a Sixte V que li mana el mateix que els altres sants pares. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1848, en la nova versió del mateix mossèn Josep Palomer, explica que Pòlit, horroritzat marxa cap a Roma “per llençar-se als peus del Pontífex i per demanar-li perdó i penitència”. El Sant Pare (aquesta vegada, Gregori XIII, l’absolt i li dóna un Sant Crist que com a penitència haurà de col·locar en una ermita que bastirà en el seu poble natal”.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La darrera versió que publica el capellà, està basada en la publicada per pare Manel Martí, en una monografia sobre l’ermita del Calvari que es basa en la gelosia que provoquen els rumors. “Sembla que algú mirava massa l’esposa d’Hipòlit Doy, baldament aquella fos pudorosa i virtuosa a tot ésser-ho; i sembla que també algú força mal intencionat i, segurament, rebutjat per l’honesta arenyenca, va anar a contar al marit confiat, històries fantàstiques que comprometien seriosament l’honra de la seva esposa. Quines fores? No se sap. La cosa certa fou que el marit, engelosit i atiat per qui volia mal a la noia, un dia la va occir violentament a la mateixa llinda d’aquella caseta senzilla. Horroritzat pel crim, Hipòlit Doy va fugir d’Arenys i no es trobà rastre d’ell tot i cercar-lo pels entorns. Era l’any 1583. Què havia succeït després de l’assassinat? Havia succeït que el criminal es penedí, els remordiments el torturaren intensament. No poden viure tranquil, va acordar peregrinar a Roma i llançar-se als peus del Pontífex perquè l’absolgués, i li imposés una saludable penitència. Així ho executà. Postrat davant Gregori XIII, li féu confessió de la culpa i el Pontífex li ordenà, per assolir el perdó, que en retornar a la seva llar en una embarcació, allà on aquella es deturés, hi alcés una capella en honor al Sant Crist. Per a tal objecte, li donà una imatge crucifix. El vaixell es deturà davant d’una roca coneguda per la Caldeta, en arribar el penedit Hipòlit a la seva platja. I complint la penitència pontifícia, allà hi féu edificar la capella que tots hem aconseguit i que s’anomenà Capella del Sant Crist del Calvari. La imatge que li lliurà Gregori XIII es venerà sempre en una mena de cambril i fou objecte de gran devoció, la qual cosa acreditaven les innombrables presentalles”.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Una darrera versió recopilada per l’autora és la que s’ha generat a partir de la il·lustració que surt ens els goigs més antics dedicats al Sant Crist del Mont Calvari. Segons aquesta imatge, un nàufrag salvà la vida abraçant-se a la creu del Sant Crist que surava prop d’ell. Aquest nàufrag era Hipòlit Doy, que en veure’s fora de perill prometé edificar una capella en honor al seu salvador. Aquest Sant Crist seria el que els fidels sempre havien vist a la capella del Mont Calvari, que Bartomeu Trias reproduí en un aiguafort i que situaria els fets l’any 1522. </span></span></span></span></span></p> 41.5795691,2.5578551 463143 4603192 08006 Arenys de Mar Obert Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94122-01p1540596.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94122-02p1540603.jpg Inexistent Contemporani|Modern Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Cultural Inexistent 2023-11-08 00:00:00 Jordi Montlló Bolart En el llibre de Tiona Solé (2006; pàg. 15 i 16) es poden veure els òbits del matrimoni. El de l’esposa, Madó Sophia Doya, muller presumptament assassinada (òbit del 29 de maig de 1570). No fou extremunciada però l’endemà li fou feta l’eixida amb sis preveres i la novena. Trenta-vuit anys després, el 10 d’abril de 1608, mor l’espòs, d’ofici mariner, Hipòlit Doy. A la cerimònia segons testament, deixa pagat la intercessió de deu sacerdots i dos mestres, de Sant Martí i de Santa Maria. 98|94 61 4.3 2484 21 Patrimoni cultural 2026-01-05 04:57
94123 Llegenda dels sants patrons d'Arenys de Munt i d'Arenys de Mar https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-dels-sants-patrons-darenys-de-munt-i-darenys-de-mar <p><span><span><span><span><span>MESTRES, Apel·les (1895). Tradicións. Folk-Lore català. Barcelona. pàg. 113-114. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>COLL, Ramon; MODOLELL, Josep Maria (1999). Llegendes, tradicions i fets de la Serralada de Marina. Apunts sobre etnografia del Maresme. Oikos Tau, S.L. Vilassar de Mar, pàg. 110.</span></span></span></span></span></p> XVIII-XX <p><span><span><span><span><span>La narració ficcionada per Apel·les Mestres (1895) conta com sant Martí i sant Zenon esdevingueren patrons d’ambdós Arenys. La versió que transcrivim és la publicada per Ramon Coll i Josep Maria Modolell (1999), que diu així: </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>“</span></span></span></span></span><span><span><span><span><span>Fa molts segles, sant Martí i sant Zenon anaven de camí per la nostra comarca. Atès que el vi del Maresme té fama de ser bo, els dos sants cometeren la debilitat de traguejar massa, tant que acabaren tots dos borratxos com una sopa. No volent-los portar més les cames, acabaren per tombar-se al peu d’un marge, on s’adormiren com dos benaurats que eren.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Sense que ells s’adonessin el cel es va anar ennuvolant. De cop esclatà una tamborinada tan forta que en qüestió de minuts, torrents i rieres anaven plens a vessar. Ells, que precisament s’havien adormit en un d’aquests torrents creient-lo un camí, no veieren venir la massa d’aigua, que se’ls endugué avall.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La fúria de l’aigua deixà sant Martí a Arenys de Munt, i a sant Zenon a Arenys de Mar. Tots dos sants es despertaren entre la grata sorpresa dels veïns d’ambdós pobles, que els van prendre a cadascun d’ells per patró. I si bé creiem que es guardarem prou d’explicar en quines circumstàncies havien arribat, és de creure que algú en va fer esment, transmetent aquesta història de generació en generació'.</span></span></span></span></span></p> 08006-412 Arenys de Mar 41.5805311,2.5494799 462445 4603303 08006 Arenys de Mar Obert Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94123-88450catescalainf450641.png Inexistent Contemporani Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Cultural Inexistent 2023-11-08 00:00:00 Jordi Montlló Bolart 98 61 4.3 2484 21 Patrimoni cultural 2026-01-05 04:57
94132 Crema de la bota https://patrimonicultural.diba.cat/element/crema-de-la-bota <p><span><span><span><span><span><span><span><span>AMADES, Joan (1987) Costumari català. El curs de l'any. Barcelona: Salvat editors, vol. IV,</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p>PALOMER, Josep (1991). <span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><em>Mossèn Josep Palomer i Alsina 30 anys després. Consuetuds i anècdotes arenyenques del vuit-cents;</em> Comissió Homenatge a Mossèn Josep Palomer i Alsina (1886-1961), Arenys de Mar. </span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> XVIII-XXI <p>Cada any, per la vigília de Sant Marçal, que és el 30 de juny, i que és el dia que es commemora la consagració de l'església de santa Maria, 'al fer-se fosc, s'il·luminava el campanar, millor dir, els forats del campanar i també la galeria del terradet, amb llumets de variats colors, els quals eren una mena de fanalets de paper, molt semblants als que utilitzava la mainada per anar a rebre els reis. Al bell mig de la Riera, davant mateix de l'església, es cremava una bóta enquitranada. Mentre durava la il·luminació, es voltava pel terradet del campanar la típica Bandereta i tritllejaven sense parar totes les campanes. D'això, d'aquesta mena de cerimonial, en deien els nostres majors, les llumenetes. Aquella tradició d'il·luminar el campanar, força vella per cert, commemorava la consagració del temple parroquial. Conten els vells papers, que aquell fou consagrat, el 28 de juliol de 1686, pel bisbe de Vic, don Antoni Pascual, fill de la població. Acabada la cerimònia [...] es reuniren els Jurats, Homes del Consell i els clergues de la parròquia, presidits pel Prelat, i acordaren celebrar, cada any, la festa de la Consagració. Tots d'acord assenyalaren per fer-ho, el dia 30 de juny, diada de Sant Marçal' (Palomer, 1991).</p> <p>Mossèn Palomer continua explicant que la bóta enquitranada la proporcionava el Gremi de Sant Telm (sic). Diu que es feia un sorteig entre els prohoms i al qui li tocava la sort, era l'encarregat de adquirir-la i després, els encarregats de les mestrances, curaven d'emplenar-la de quitrà perquè fes una flama ben viva. A l'entorn de la bota, 'mentre anava abrandant-se, hi saltava la mainada arenyenca, al compàs d'aquelles campanes, que no cessaven de tritllejar, fins que l'hora de sopar, dispersava automàticament aquella concurrència'. <span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>Sobre aquest text de mossèn Palomer (1991), dir que no es coneix documentació que corrobori el que exposa. Es parla, sovint, i indistintament, del gremi de Sant Elm (no és correcte Telm) o dels pescadors, quan el gremi de Sant Elm era de mariners; i situa la festa del gremi el 14 d’abril, quan se celebrava el dia que toca, la diada de Sant Elm, el 2 de juny.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>Actualment, les llumenetes són un castell de foc que, a causa de l'estat del campanar, es prefereix deixar-lo al marge. La bota s'encén amb</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span> la Flama del Canigó, que també ha servit per encendre els focs de Sant Joan. La bota s'envolta de les palmes i palmons beneits el diumenge de Rams.</p> 08006-413 Arenys de Mar <p>L'origen d'aquesta festa es remunta a l'aniversari de la consagració de l'església parroquial, que es commemora per Sant Marçal, el dia 30 de juny.</p> <p>Les primeres referències documentals d'aquesta festa les trobem a començaments del segle XVIII. <span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>És el text de la consueta de la parròquia, de 1734, la primera que coneixem; l’original correspon al Ms.1053 de l’arxiu i la reproducció procedeix de la circular número 7, desembre de 1960, d’<em>Archivo Histórico y Museo Fidel Fita</em>.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> 41.5805994,2.5498018 462472 4603310 08006 Arenys de Mar Obert Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94132-cremabota21cartellbx.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94132-02img20230503183651.jpg Inexistent Contemporani|Modern Patrimoni immaterial Manifestació festiva Pública Social Inexistent 2023-11-08 00:00:00 Jordi Montlló Bolart Tot i que la seva funció, simbolisme i estructura ha anat variant amb el pas del temps. És més que possible que aquesta festa tingui les seves arrels en les ancestrals cerimònies rituals dels pescadors arenyencs. A tota la costa catalana havia estat tradició que el dia de Sant Pere, els pescadors cremessin una o vàries barques que ja no feien servir al mig del mar. De fet, una llegenda oral explica que la bota era aportada cada any per un pescador diferent, una tria que es feia mitjançant la sort. La bota servia per posar el vi de l'església de Santa Maria, una parròquia que, a més a més, abans havia estat dedicada al primer patró dels pescadors catalans, sant Elm.De fet, Joan Amades (1987) descriu la crema d'una bota a Arenys de Mar el 28, vigilia de Sant Pere: 'A Arenys de Mar, en fosquejar, encenen una bóta ben enquitranada davant de l'església [ ... ] cura de fer-ho el sagristà. Segons la veu popular, recorda temps en que la població estava atuïda per una gran epidèmia que fou conjurada fent grans fogueres amb quitrà per tal de purificar l'aire i d'aspergir els mals humors que l'infestaven' (pàg. 274). Aquesta dada pot causar més desconcert que encert, però és preferible no obviar-la i s'ha de tractar pel que és: una referència més no contrastada. 98|94 2116 4.1 2484 21 Patrimoni cultural 2026-01-05 04:57
94133 Trobada de puntaires https://patrimonicultural.diba.cat/element/trobada-de-puntaires-5 XX-XXI <p>L'art i l'ofici de fer puntes a Arenys és una tradició secular i una activitat econòmica que ha fet transcendir la vila d'Arenys i el seu nom a l'estranger. Aquesta activitat, ara ja desapareguda com a element econòmic, ha pres un caràcter simbòlic i identitari adquirint nous significats i esdevenint motor cultural i associatiu. Com a punt culminant en el transcurs de l'any es desenvolupa una trobada de puntaires a nivell nacional que s'inicia l'any 1988, organitzada per l'Associació de Puntaires Flor d'Alba, el Museu d'Arenys i l'Ajuntament.</p> <p>Al llarg de tota la Riera s'estableixen puntaires arribades d'arreu de Catalunya per mostrar el seu ofici al carrer. Paral·lelament, s'organitzen mostres i exposicions del treball de la punta.</p> 08006-414 Arenys de Mar <p>La primera trobada de puntaires celebrada a Arenys de Mar fou l'any 1988.</p> <p>Durant la XXV Diada es va fer coincidir amb la Trobada Nacional de Catalunya, durant la qual es va rebre la visita del M.H President de la Generalitat, Artur Mas.</p> 41.5805572,2.5502765 462512 4603306 08006 Arenys de Mar Obert Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94133-02mg0622.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94133-03admirant-el-treball-de-ret-fi7127716559o.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immaterial Manifestació festiva Pública Social Inexistent 2023-11-08 00:00:00 Jordi Montlló Bolart L'Associació de Puntaires Flor d'Alba treballa per fer créixer aquest art de la confecció i transmetre el coneixement i les seves tècniques tant a nivell internacional com a les noves generacions. 98 2116 4.1 2484 21 Patrimoni cultural 2026-01-05 04:57
94134 Escudella de recapte https://patrimonicultural.diba.cat/element/escudella-de-recapte XX-XXI <p>El dimarts de Carnaval es reparteix l'Escudella de recapte, que prepara l'Agrupament Escolta i Guia Flos i Calcat. L'Escudella, ja convertida en una tradició dels actes del Carnaval Arenyenc, compta amb la participació de tot el poble.</p> <p>Des de ben d'hora es comença a preparar l'olla, i tot el poble és convidat a fer-hi la seva aportació amb algun dels ingredients necessaris: carn, pasta o verdura. Diferents parades del Mercat i botigues ja col·laboren aportant diferents aliments que s'afegeixen als que l’Agrupament també ha comprat, com la carn picada per fer les pilotes.</p> <p>Tota la operació la dirigeix un cuiner, durant molts anys és Imanol Corroto. S'estima que es cuinen al voltant de 350 litres de caldo. L’Escudella es començarà a servir a les 8 del vespre a tothom qui s’apropi amb un plat i una cullera o amb una carmanyola. Una estona abans, a dos quarts de vuit del vespre, la Banda de l’Escola de Música amenitza la festa amb un concert.</p> 08006-415 Arenys de Mar 41.5807117,2.5500941 462496 4603322 08006 Arenys de Mar Obert Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94134-33330646712501310020678771706010176101704212n.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immaterial Manifestació festiva Pública Social Inexistent 2023-11-08 00:00:00 Jordi Montlló Bolart He considerat interessant afegir el següent testimoni directe de la gent del Cau, publicat a l'Agenda, per tractar-se dels protagonistes com a comunitat portadora de la tradició i molt il·lustrativa del sentiment de pertinença i identitari que significa la festa:'Pel cau l’Escudella ja és un signe d’identitat. Ens agrada preparar-la pel contacte amb la gent, per la feina feta durant tot el dia, per l’olor de les verdures al bullir, pels records que en guardem i perquè ens fa il·lusió, com cada any, poder servir l’escudella a tothom, sense discriminació de gènere o d’edat. És un dels serveis que fem al poble i que implica a tot l’agrupament, des de C/LL a Trucaires, petits i grans, els pares, els avis, els amics i les amigues, els companys i a qui faci falta.Amb l’Escudella el cau potenciem els valors del companyerisme, de compartir i del servei. Aquestes accions que en un principi semblen tant banals són el nostre recurs perquè en ple segle XXI, la tradició sigui més viva que mai. Una tradició plena de valors positius envers una societat cada cop més aïllada socialment. I és que la fita del cau, com ja sabeu, és la Transformació Social, i l’aventura, i el joc, i l’excursió, i el moviment, i el país, i els dissabtes de 4 a 6, i l’acció, i la llengua, i el respecte, i el compromís, i l’educació. Per nosaltres l’escudella és el reconeixement a la feina ben feta d’aquests 70 anys de vida de l’Agrupament, del dia a dia del cau compromès amb Arenys, del nostre futur dins la societat'. 98 2116 4.1 2484 21 Patrimoni cultural 2026-01-05 04:57
94135 Oficis relacionats amb la construcció naval de fusta https://patrimonicultural.diba.cat/element/oficis-relacionats-amb-la-construccio-naval-de-fusta <p>CARBONELL, Eliseu; DOÑATE, Migue; ROMERO, Pablo (2011).<em> Ser o no ser de mar. Arenys: història, patrimoni i antropologia marítim</em>a. Institut Català de Recerca en patrimoni Cultural i Museu Marítim de Barcelona.</p> <p>FERRER ALÒS, Llorenç (2015). <em>Eines i feines dels oficis</em>. Edicions BRAU.</p> XVI-XXI <p>Sota la denominació d'oficis relacionats amb la construcció naval en fusta apleguem els oficis de mestre d'aixa i calafat, estretament vinculats un amb l'altre per a la construcció d'embarcacions de fusta. No es tracta de parlar de les antigues drassanes d'Arenys de Mar, que havien tingut ressò, fins al punt que les embarcacions destinades a l'Armada Reial Espanyola, sorgides d'aquestes drassanes, fossin qualificades de modèliques. Ni dels professionals d'Arenys desplaçats al port de Cartagena (Carbonell, Doñate i Romero, 2011).</p> <p>Tota aquesta tradició constructora ha evolucionat i, actualment, la construcció de vaixells i iots es fa amb fibra de vidre. Tot un altre món que no té res a veure amb els antics mestres d'aixa i calafats. Però des de l'entitat El Moll s'han promogut cursos de formació i tallers de manteniment de fusta</p> <p>Una de les prioritats del Moll és crear un espai viu de la història nàutica i la construcció naval. Establir una flota de vaixells clàssics i d’època al Port d’Arenys de Mar; i impulsar un projecte emblemàtic de recuperació naval (aula escola d’oficis).</p> <p>El curs 2020/20121, juntament amb el Departament d'Educació es posa en marxa un nou cicle formatiu de grau mitjà de Manteniment d'Estructures de Fusta i Mobiliari d’Embarcacions d’Esbarjo. El currículum del cicle, de dos anys, tracta d'un conjunt de coneixements i habilitats professionals que tenien els antics oficis artesanals de mestre d'aixa i calafat. Les sortides professionals pels alumnes són en el sector de manteniment d'embarcacions d'esbarjo de fusta.</p> <p>El grau, únic a Catalunya, impartit a l'Institut Els Tres Turons, i l'Ajuntament d'Arenys hi col·labora aportant recursos i suport per poder-lo realitzar, de manera especial en els espais de pràctiques de fusteria i de treball en embarcacions de fusta. El Moll també és un dels espais de taller i pràctiques que també utilitzaran els alumnes durant la seva formació. Aquest nou cicle formatiu dóna una qualificació completa en operacions de manteniment d'elements de fusta d’embarcacions esportives i d’esbarjo, per reconstruir bucs i cobertes de fusta, reparar elements estructurals de fusta i mantenir i modificar elements interiors. També dóna una qualificació parcial de mecanització de fusta i derivats, preparació de màquines i equips de taller i muntatge de mobles i elements de fusteria. I controlar i organitzar components i accessoris de fusteria i moble.</p> 08006-416 Arenys de Mar <p>Llorenç Ferrer (2015) explica que el mestre d'aixa treballava la fusta i es dedicava a la construcció d'embarcacions de diferent envergadura. El lloc on es construïen els vaixells eren les drassanes. Tot i que, en primer terme, ens venen al cap les magnífiques drassanes reials de Barcelona, hem de pensar que la majoria de drassanes era un espai de la platja de la població destinat a aquesta tasca. La fusta, evidentment, era la matèria principal d'aquest ofici i la d'Arenys provenia del seu entorn.</p> <p>Les tres parts d'un vaixell de fusta eren el buc, l'aparell i els arreus. El buc era tota la carcassa; l'aparell eren els pals que aguantaven les veles. Les eines principals que utilitzaven eren les aixes. D'aquí el nom de mestre d'aixa. Eren unes destrals curtes i corbades amb moltes variants: aixa dreta, aixa plana, aixa girada o enrevoltada, aixa de peu, aixa de dos cops, d'entre d'altres noms. També utilitzaven la serra abraçadora, que servia per tallar troncs a la mida i calien dos homes per manejar-la. </p> <p>Continua Ferrer (2015) explicant que es començava muntant les estepes, que eren uns taulons paral·lels i en pla inclinat, damunt de les quals construïa la nau, començant per l'entramat, que consistia en la col·locació de la quilla o carena, damunt la qual s'armaven les quadernes. Les quadernes eren les que formaven el costellam de la nau i en determinaven la forma. El conjunt de les quadernes acabava a proa amb la roda i a popa amb el codast, que era una fusta escairada que pujava vertical i servia per a sostenir el timó; mentre la roda pujava per proa i era la que trencava l'aigua.</p> <p>Aquesta estructura del buc era folrada amb taulons de fusta juxtaposades, sense muntar les unes amb les altres. Per protegir la carena calia clavetejar-la de proa a popa amb les rebladures de cabota ampla.</p> <p>L'ofici de calafat era el que calafatava el buc per impedir que perdés aigua. Per tant, s'untava de quitrà, pega i estopes per fer-lo impermeable. L'eina principal que usaven els calafats era l'escarpa de tall, molt ampla, amb la qual anaven introduint estopa amb pega a les juntures del vaixell.</p> 41.5766045,2.5586050 463203 4602862 08006 Arenys de Mar Obert Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94135-01cicleinsti.jpeg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94135-02cicleinsti2.jpeg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94135-03cicleinsti3.jpeg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94135-04p1540692.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94135-05p1540694.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94135-06dsc8585.jpg Inexistent Contemporani|Modern Patrimoni immaterial Tècnica artesanal Pública Científic/Lúdic/Cultural Inexistent 2025-02-03 00:00:00 Jordi Montlló Bolart El Moll és un projecte que impulsa noves activitats a l’entorn del Port d’Arenys posant en valor la formació i la recerca a l’entorn del patrimoni i la història nàutica arenyenca i també la seva activitat marinera. Els diferents actors que hi participen ho fan des d’un declarada estima pel mar i tot els aspectes culturals que l’envolten; des dels propis oficis, la història, les tradicions i la llengua i altres aspectes socials estretament vinculats al país. 98|94 60 4.2 2484 21 Patrimoni cultural 2026-01-05 04:57
94136 Ofici de pescador https://patrimonicultural.diba.cat/element/ofici-de-pescador <p>CARBONELL, Eliseu; DOÑATE, Migue; ROMERO, Pablo (2011).<em> Ser o no ser de mar. Arenys: història, patrimoni i antropologia marítim</em>a. Institut Català de Recerca en patrimoni Cultural i Museu Marítim de Barcelona.</p> <p>MINISTERIO DE GOBERNACIÓN (1946). Plan Nacional de mejoramiento de la vivienda en los poblados pescadores. Madrid, tom. III.</p> <p> </p> XVI-XXI <p>La relació d'Arenys amb el mar és obvia però ambivalent. Si bé el mateix nom i raó de ser es deu al desenvolupament social i econòmic de la relació de la gent de terra amb el mar, és, sobretot, des de la navegació i el comerç que pren relleu.</p> <p>Pel que fa al sector pesquer, es produeix un canvi notori amb la construcció del port a mitjans del segle passat. Com diuen Carbonell, Doñate i Romero (2011), la importància de la pesca a Arenys és molt recent, des d'una perspectiva històrica. No hi havia una autèntica vocació pescadora a Arenys. No és el mateix la pesca amb les barques varades a la platja que aquella que es desenvolupa a partir de la construcció del port. Aquest port comporta l'arribada de gent de La Ràpita amb noves arts, com l'arrossegament, o gent d'Andalusia, amb l'art del cèrcol. També els vaixells pesquers són més grossos. Aquestes noves arts i maneres de pescar conviuen amb les arts tradicionals que s'havien practicat durant segles, com als pobles veïns com Canet de Mar o Sant Pol; arts com el tresmall, els palangrets, les poteres que es practicaven amb les barques de la platja.</p> <p>Amb aquest canvi, el sector pesquer es visibilitza més clarament, com activitat econòmica. Sigui com sigui, els pescadors han estat sempre presents en la vida del poble i una de les manifestacions és la Confraria de Sant Elm amb més de 400 anys d'història. </p> 08006-417 Arenys de Mar <p>A principis dels anys 40 del segle XX la pesca a Arenys de Mar era testimonial. Segons un estudi del Ministerio de Gobernación (1946), Arenys 'tiene 5309 habitantes, de los que son pescadores 4 patronos y 12 marineros, que se dedican además a la agricultura. Forman la flotilla 12 embarcaciones'.</p> 41.5778085,2.5575507 463116 4602997 08006 Arenys de Mar Obert Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94136-img7436.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94136-img6692.jpeg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94136-img7435.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94136-img7694.jpg Inexistent Contemporani|Modern Patrimoni immaterial Tècnica artesanal Pública Productiu Inexistent 2025-03-26 00:00:00 Jordi Montlló Bolart En dades de l'any 2022 el volum de captures de la llotja d'Arenys de Mar és de 1.556.753 Kg equivalent a 6.310.651 euros. dades publicades per la Generalitat: https://agricultura.gencat.cat/ca/ambits/pesca/dar_estadistiques_pesca_subhastada/dar_captures_llotges/ [consulta del 9 de maig de 2023]. 98|94 60 4.2 2484 21 Patrimoni cultural 2026-01-05 04:57
94137 Art de navegar amb vela llatina https://patrimonicultural.diba.cat/element/art-de-navegar-amb-vela-llatina <p>CARBONELL, Eliseu; DOÑATE, Migue; ROMERO, Pablo (2011).<em> Ser o no ser de mar. Arenys: història, patrimoni i antropologia marítim</em>a. Institut Català de Recerca en patrimoni Cultural i Museu Marítim de Barcelona.</p> XVI-XXI <p>La vela llatina és un dels aparells característics de les barques de la costa catalana en general i d'Arenys de Mar en particular. Les barques de pesca portaven aquest aparell però també les de navegació de cabotatge. Actualment és una tipologia residual basada en la patrimonialització d'oficis i activitats tradicionals vinculades amb el mar.</p> <p>L'espai del Moll d'Arenys impulsa un programa de divulgació i formació entorn a la a navegació clàssica i tradicional. Una activitat que té molt present l’Estudi de Pilots d’Arenys que va ser un referent de les escoles nàutiques del segle XIX. La vela llatina i, posteriorment, la cangrea han estat els sistemes utilitzats a les barques de pesca i els grans velers que sortien de la platja d’Arenys fins a inicis del segle XX. El Moll treballa per a la promoció d’aquests tipus de navegació i, també, la formació de nous navegants.</p> <p>De forma conjunta amb les associacions <em>A tot Drap</em>, <em>Bricbarca </em>i els armadors dels vaixells adherits a el Moll es vol oferir un aprenentatge de tots els aspectes relacionats amb la navegació clàssica i tradicional i incorporar nous membres per les tripulacions arenyenques. El Moll també organitza i programa xerrades i cursos sobre diversos aspectes de la navegació i el patrimoni nàutic i marítim. Una flota de vaixells clàssics al Port d’Arenys per fer-ne un espai de referència a la Mediterrània. El Moll esta impulsant la presència al Port d’Arenys d’una flota estable de vaixells clàssics -construïts abans de 1980- que aporti un atractiu i esdevingui un espai on es respiri i visqui la nàutica clàssica.</p> <p>En aquest moments disposa del Sant Pau, l'Odina i sis embarcacions més.</p> 08006-418 Arenys de Mar 41.5792177,2.5554532 462942 4603155 08006 Arenys de Mar Obert Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94137-01img-20210624-wa0019.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94137-02odinadesembarcament-2019.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94137-03ada.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94137-04dsc8539.jpg Inexistent Contemporani|Modern Patrimoni immaterial Tècnica artesanal Pública Altres Inexistent 2023-11-08 00:00:00 Jordi Montlló Bolart El Museu Marítim de Barcelona, l’Associació de Museus Marítims de la Mediterrània, la Xarxa de Museus Marítims de la Costa Catalana i la Federació Catalana per la Cultura i el Patrimoni Marítim i Fluvial han fet pública, en el marc del festival Palamós Terra de Mar, la presentació de la candidatura de l’art de navegar a vela llatina i vela al terzo per tal que s’inclogui a les Llistes de Patrimoni Immaterial de la UNESCO. La candidatura compta amb el suport del el Departament de Cultura de la Generalitat.La candidatura de l’art de navegar a vela llatina i vela al terzo està coordinada per una comissió internacional constituïda pel Museu Marítim de Barcelona, el Museu de la Marineria de Cesenatico d’Itàlia, el Museu-Casa de la Batana de Rovijno de Croàcia, el Museu Marítim d’Eslovènia, i el Taller d’embarcacions de Polilles i el Parc natural marí del golf de Lió de França, assumint el rol d’impulsors als respectius territoris.Mitjançant la inclusió de l’art de navegar a vela llatina i vela al terç en la Llista de Patrimoni immaterial de la UNESCO, els promotors de la candidatura pretenen assolir els objectius previstos a la Convenció de la UNESCO 2003: reconèixer i salvaguardar el vast i compartit patrimoni cultural immaterial que representa la pràctica de la navegació a bord d’embarcacions de vela llatina i vela al terç, sensibilitzar la societat a escala local, nacional i internacional, sobre els seus valors identitaris i culturals, i impulsar la cooperació per a la seva preservació, dinamització i transmissió. 98|94 60 4.2 2484 21 Patrimoni cultural 2026-01-05 04:57
94138 El cordonasso de Sant Francesc https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-cordonasso-de-sant-francesc XVIII-XX Costum desaparegut <p>En el blog d'en Serrallonga s'explica que pels volts del 4 d’octubre, que és Sant Francesc d’Assís, es produeixen els cordonassos de Sant Francesc. Aquest sant, per redimir la humanitat i fer-li pagar les malifetes que carrega sobre les seves espatlles, es treu el cordó (el cíngol) i el fa baixar poc a poquet cap dins del mar, on els pescadors -pecadors- estant fent la seva dura tasca. I vinga!! a remenar el cordó dins l’aigua fins que l’aigua perd la placidesa i el mar s’embraveix i es produeixen les temudes tempestes del “cordonasso”.</p> <p>I a Arenys, al convent dels frares hi havia -hi ha encara- la Mare de Déu del Bon Viatge, on, les dones, mares, i germanes dels pescadors que es troben en el destret d’haver d’aguantar el cordonasso, anaven corrents davant la imatge a pregar perquè els seus familiars tornessin sans i estalvis.</p> 08006-419 Arenys de Mar 41.5837031,2.5490910 462414 4603655 08006 Arenys de Mar Obert Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94138-01dsc0112.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immaterial Costumari Pública Sense ús Inexistent 2023-11-08 00:00:00 Jordi Montlló Bolart 98 63 4.5 2484 21 Patrimoni cultural 2026-01-05 04:57
94139 La bandereta del campanar https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-bandereta-del-campanar <p><span><span><span><span><span><span><span><span>AMADES, Joan (1987) Costumari català. El curs de l'any. Barcelona: Salvat editors.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> XVI-XXI <p>La bandereta del campanar és un costum molt antic, quan al cim del Turó de la Pietat (on actualment hi ha el Cementiri de Sinera) hi havia un pal on onejava una bandera blanca que indicava la direcció del vent als pescadors. Amb la separació dels dos Arenys, els prohoms d'Arenys de Mar decideixen col·locar una Bandereta al terradet del campanar.</p> <p>Joan Amades (1987) ens diu: 'La gent de mar d'Arenys feien una bandera que el dia d'avui [dijous sant] portava el pavorde a la processó. Anava immediatament darrera del capellà. En dipositar la Sagrada Forma dins el monument, també hi posaven la bandera, que restava a la vora del Santíssim. A la processó de demà [divendres sant] el pavorde ocupava el mateix lloc i portava així mateix la bandera desplegada, la qual restava guardada a l'església fins el dia de la santa Creu de maig, que la posaven al cim del campanar' (vol. II, pp. 781 i 782). Quan arriba a la festa de la santa Creu, el 3 de maig, en torna a parlar (vol. III; pp. 555) i afegeix que 'les fadrines arenyenques pujaven al campanar amb el pavorde i donaven tres voltes al terradet del cim, cregudes que així trobarien casador abans de l'any'.</p> <p>A l'enllaç citat, s'explica la festa de l'any 2022 i es diu que és obra de l'artista arenyenc Jordi Coll: 'La Bandereta, que es renova el primer diumenge de maig de cada any, hi ha pintat l'escut d'Arenys de Mar (un aranyoner damunt del mar), dos xiprers i una creu (en commemoració de la separació civil de Santa Maria d'Arenys respecte de Sant Martí d'Arenys). A una banda de l'aranyoner hi ha una A, i a l'altra una R (que representen l'escut de la vila). Els dos xiprers amb la creu al mig representen l'escut de sant Elm (patró de pescadors, mariners i navegants)'.</p> <p>La festa de la bandereta de l'any 2022 ha comtat amb l'estrena de l'himne musicat per en Jordi Marsol a la bandereta del campanar, poema de Frederic Soler Pitarra. L'himne ha estat interpretat pels els cors Tiamat i Boixets de l'escola de música d'Arenys i la soprano Magdalena Campasol acompanyats a l'orgue per en Jordi Marsol i al violí per l'Oriol de Antonio, tots ells dirigits per la Gemma Ruiz. Un cop acabat l'acte protocol·lari del cant i la beneïda s'ha hissat la bandereta al campanar tal com mana la tradició'. </p> 08006-420 Arenys de Mar 41.5805557,2.5496777 462462 4603306 08006 Arenys de Mar Obert Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94139-bandereta3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immaterial Costumari Pública Lúdic Inexistent 2023-11-08 00:00:00 Jordi Montlló Bolart Existeix una fotografia de l'any 1920 a l'arxiu Tomás Carreras y Artau. Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya Recuperación y descripción de material gráfico. 98 63 4.5 2484 21 Patrimoni cultural 2026-01-05 04:57
94144 Puntaires d'Arenys https://patrimonicultural.diba.cat/element/puntaires-darenys XVI-XXI <p>Les puntes de coixí són un teixit que resulta d'encreuar fils enrotllats en boixets, tot seguint el dibuix d'un patró; formant torsions, trenes, tramats i diversos punts. Els materials indispensables són un coixí rodó (no usat a Catalunya) o allargat, boixets, un patró, fil i agulles. Els fils, de cotó o de seda, es subjecten al coixí amb les agulles i es treballen en parells. També es poden utilitzar fils metàl·lics, de llana i de fibres sintètiques. Els colors més freqüents són el blanc i el negre; les agulles són de cap (abans eren de llautó però ara són d'acer inoxidable). També es poden fer servir el que se'n diu agulles de 'guarniment', els mata-sogres (amb el cap de vidre o plàstic) i els perpals, que són més grossos i s'usen per fixar els patrons al coixí.<br /> La tècnica de fer puntes presenta moltes varietats; sempre hi ha una combinació de punts bàsics: punt sencer (creu, volta i reu) i mig punt o vol i boixet (volta i creu). La punta resultant es divideix en peu, cos o fons i cap, excepte l'entredós que té dos peus i no té cap.<br /> Els punts i les puntes tenen noms posats per les mateixes puntaires a fi i efecte de diferenciar-ne entre la gran varietat que hi ha. Els noms poden ser ben curiosos: gra d'ordi, el sepulcre, el campanar de St. Iscle, la flor d'ametller, la barca, la petxina, el cul de gallina, els mirallets, el cargol, l'oliva, etc.<br /> Les puntaires d'Arenys van donar fama internacional al ret fi català o punta d'Arenys, que s'assembla a la blonda però es diferencia pel fons de tul adornat amb punt d'esperit, que es fa amb fil de cotó blanc molt fi.</p> 08006-421 Arenys de Mar <p>L'elaboració de puntes de coixí o de boixet és una de les tradicions documentades més antigues d'Arenys. La primera documentació on figuren puntaires d'Arenys és al llibre de comptes del rander Joan Clavell, de l'any 1698. S'hi especifica el lliurament de fil i l'encàrrec de la mostra 'les dues roses' a la puntaire Maria Horta. En el 'Diario de viajes hechos en Cataluña' de Francisco de Zamora (1785-1790) també es parla de les puntaires d'Arenys. Les puntes de boixet, dites així, per la fusta de boix amb què es feien els boixets, eren un producte molt apreciat en el comerç amb les amèriques. Però el punt més àlgid a Arenys, es desenvolupa en els tombants del segle XX (1900).<br /> Els randers eren els comerciants que venien les puntes; donaven el fil a les puntaires i recollien el producte final a canvi d'un mòdic preu. Un dels randers més importants fou la família Castells, que inicien el negoci l'any 1862. La producció de puntaires i randers va crear una important indústria que va obrir camí a l'exportació. Un altre rander, aquest instal·lat a Arenys de Munt, és Josep Viñals i la seva esposa Josepa Rossell. El negoci iniciat l'any 1880 va continuar fins l'any 1989 per la neta Mercè Badia.<br /> Aquesta activitat no era pas lúdica, com ara, sinó un complement econòmic molt important per les famílies. Només així es pot entendre el canvi de dedicació de tota aquesta mà d'obra femenina a la incipient industrialització del municipi. La relació temps de dedicació - benefici econòmic no deixava cap mena de dubte. Era més rendible treballar a la fàbrica. Tot i que no es va perdre mai la tradició de fer puntes, ara potser amb d'altres objectius.<br /> Un dels esdeveniments històricament més importants dins el món de la punta, és l'exposició que es va fer a Arenys de Munt, l'any 1906, inaugurada l'1 de juliol per Trinidad M. De Oms, president accidental de la Diputació de Barcelona; Joaquim Sostals, governador interí de Barcelona i Joaquim Sagnier i Pio Valls, diputats del districte. L'exposició va tenir un important ressò mediàtic a la premsa de l'època.</p> 41.5817831,2.5482246 462341 4603442 08006 Arenys de Mar Obert Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94144-puntaires-al-carrer-alta-puntaires-treballadores.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94144-hpunta8.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94144-310.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94144-12178.jpg Inexistent Contemporani|Modern Patrimoni immaterial Tècnica artesanal Pública Social Inexistent 2023-11-08 00:00:00 Jordi Montlló Bolart A la Catalunya de final del segle XIX, la puntaire apareix representada a la literatura i l’art com el prototip de la dona catalana forta i treballadora. Aquesta imatge estava molt allunyada d’una realitat en què les puntaires treballaven moltes hores, sense cap mena d’estabilitat laboral i en un moment en què les empreses anaven desapareixent per influència de la mecanització. La literatura, en lloc de fer un retrat realista de la situació de les puntaires, també es dedicarà a forjar una imatge de l’abnegació i el sacrifici.L’any 1885 Marià Castells i Diumeró va encarregar al sabadellenc Manel Ribot i Serra un poema que lloés el treball de la puntaire i així va néixer la història de la jove Agnès.Els versos de La Puntaire van impressionar la societat del moment, tant que Clovis Emeric, pseudònim de Lluís Almerich, en va fer una novel·la amb el mateix nom; Ramon Campmany, una obra de teatre; i José Claramunt, una pel·lícula. I en destaquem, també, una cançó popular que el projecte Càntut ha recuperat.Jacint Verdaguer també va escriure un poema dedicat a la puntaire, probablement inspirat en les seves estades al Maresme. El poema La puntaire és fruit del recull de tradicions i llegendes que el poeta de Folgueroles reelabora convertint-les en poemes. El poeta el va escriure en el moment en què preparava els materials que configurarien el volum Pàtria. La puntaire està dedicada a un dels principals empresaris de puntes de Barcelona, Josep Fiter. De fet, aquest prestigiós rander va assessorar al poeta per escriure el poema. Cal destacar també la presència del món puntaire a l'obra poètica de Salvador Espriu.Diversos artistes i il·lustradors han representant la figura de la puntaire, en el Museu podeu veure a l’escala del Museu, el cartell de l'exposició de puntes d'Arenys de Munt l'any 1906 realitzat per l’arquitecte Enric Sagnier o la il·lustració per al llibre l’ermità Maurici realitzat per Joan Colom Agousti.En l’escultura cal destacar La Puntaire realitzada per Cèsar Cabanes i Badosa, que es pot veure a la Sala 3, L’any 2003 l'Associació d'Amics de la Puntaire va produir en bronze i avui es pot veure al costat de l’Ajuntament d’Arenys de Mar. 98|94 60 4.2 2484 21 Patrimoni cultural 2026-01-05 04:57
94145 Costums relacionats amb Sant Joan https://patrimonicultural.diba.cat/element/costums-relacionats-amb-sant-joan XIX-XXI <p>La revetlla de Sant Joan és una de les jornades amb més tradicions repartides per tota Catalunya. La seva rellevància és desigual segons el territori o municipi del què parlem. Tot i que a Arenys de Mar no es fa una festa especialment 'sonada' en relació a d'altres municipis, sí que els arenyencs i les arenyenques tenen molt arrelada aquesta festivitat, que es troba molt vinculada amb l'arribada de la Flama del Canigó, ara ja molt estesa, però a Arenys ja des dels anys 60 del segle passat, en plena dictadura i en secret. Per tant, amb un alt valor simbòlic de resistència, catalanitat i lluita per a les llibertats.</p> <p>Un tríptic de festes populars editat per l'Ajuntament exhorta a la ciutadania a celebrar 'la nit més curta, la del Solstici. La més màgica i la més embruixada de totes. La que guareix mals lletjos que s'encomanen. La de buscar les herbes remeieres. La de saltar fogueres. La que afavoreix els amors i cura els desamors. Música, foc purificador i soroll: vet aquí el discurs de Sant Joan'. S'anuncia la revetlla amb una fira de productes artesans, amb una orquestra, coca i cava i una banyada a la sortida del sol.</p> <p>Actualment, obre la festa l'arribada de la Flama del Canigó i lectura del manifest, se celebra la Fira del Solstici i al vespre la revetlla a la platja, amb música, foguera i bany.</p> 08006-422 Arenys de Mar <p>La majoria de les tres iniciatives van sortir a redós del Centre Excursionista d’Arenys de Mar, encara que la Flama, la Revetlla i la Fira han acabat separant-se i la revetlla l’organitza l’Ajuntament directament. Igual que l’única foguera que es fa. </p> <p>Amb el cobriment de la Riera, les fogueres es van deixar de fer en el seu lloc habitual i psssaren a la primera platja.</p> 41.5780613,2.5533611 462767 4603027 08006 Arenys de Mar Obert Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94145-flamacanigo-cenricpera.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immaterial Costumari Pública Lúdic Inexistent 2025-02-10 00:00:00 Jordi Montlló Bolart 98 63 4.5 2484 21 Patrimoni cultural 2026-01-05 04:57
94146 Costums diversos recollits per Joan Amades https://patrimonicultural.diba.cat/element/costums-diversos-recollits-per-joan-amades <p><span><span><span><span><span><span><span><span>AMADES, Joan (1987) Costumari català. El curs de l'any. Barcelona: Salvat editors</span></span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span><span>.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> XIX-XX No són actius. <p>A part de les festes, tradicions i costumari citats en aquest treball amb una fitxa individualitzada per la seva rellevància i ressò social, també hi ha una sèrie d'anotacions en el Costumari català de Joan Amades (1987) que fan referència a Arenys de Mar i que s'ha cregut oportú aplegar-les per tal que siguin considerades o, si més no, conegudes, independentment de la seva vigència o veracitat contrastada.</p> <p>Amades (1987, vol. III, pp. 247) parla del Ball de cançons que es feia per Carnestoltes a Arenys de Mar 'els cantaires es reunien per carrers i, en voler acabar el ball, feien cap a la plaça, on totes les colles es fonien en una i intensificaven els cants com a final de festa. Aquests balls solien moltes vegades començar uns dies abans de les Carnestoltes, a voltes per Cap d'Any, i s'anaven repetint cada dia de festa o cada dia al vespre en havent sopat; prenien més importància i increment els dies de Carnestoltes'.</p> <p>A la pàgina 470 parla d'un altre costum del dijous gras a Arenys de Mar. Diu que a 'les cases acomodades solien fer un convit al qual convidaven molta gent. Era obligat menjar una gran coca molt gruixuda, dins de la qual hi havia amagades una o dues faves seques. El qui trobava la fava restava obligat a repetir el convit pel seu compte el dijous vinent i a convidar-hi, a part d'altres, tots aquells que havien assistit al primer berenar. A voltes el qui feia el segon convit també posava una fava dins de la coca, la qual obligava així mateix al qui la trobava a organitzar un altre àpat. Així hi havia hagut anys que els convits duraven tots els dijous de Quaresma'.</p> <p>Amades (1987, vol IV, pp. 1042) diu que per la verema, a Arenys de Mar hi ha el costum de posar raïms naturals a les mans de la imatge de Sant Zenon, com imatge protectora.</p> <p>Per la vigília de Nadal, el dia 24 de desembre, Amades (1987, vol. I, pp. 33) explica que la quitxalla d'Arenys i també Canet, anaven per la platja 'fent volar restes de cordes velles, enceses, i sonant corns i fent volar brunzidors, per tal de fer saber als Reis que el Jesuset havia nat, i que no es descuidessin d'anar-lo a adorar i de portar-los, a ells, les joguines i els dolços que els haguessin sobrat'. Afegeix que la mainada de la costa creu que els Reis venen per mar. </p> <p>Més endavant (vol. I; pp. 58) descriu el costum de la 'fadrinalla' la vigília de Nadal (24 de desembre) de lliurar-se a fer bromes 'pròpies del dia dels Innocents', com 'emportar-se una barca de la platja i posar-la a la bassa del molí de la mina, situat als afores de la població, on l'endemà l'havien d'anar a cercar llurs propietaris. També era corrent lligar cordes a les anelles de les portes foranes de les cases. Lligaven una mateixa corda a dues anelles de dues cases veïnes, les quals, en anar a obrir, es trobaven que no podien, perquè les portes restaven travades. Calia demanar l'ajut d'algun passant o d'un altre veí perquè deslligués la corda. Era costum penjar forcs d'alls a les portes mentre la gent era a missa del gall'.</p> <p>També per Nadal explica que els Caputxins del noviciat d'Arenys organitzaven una mena de processó a la qual hi anava un gran nombre de congregants, seguits de la comunitat. 'Tots duien ciris encesos. La presideix el pare vicari, que porta una imatge de l'infant Jesús. La comitiva s'encamina a la cel·la del pare guardià, al peu de la qual un dels frares fa un quiquiriquic, i a continuació el pare guardià obre la porta de bat a bat i surt per afegir-se a la comitiva, la qual presideix. La processó surt a donar una volta per l'illa de cases on hi ha el convent i s'encamina cap a l'església. Al carrer, gran gentada espera el pas de la processó. La gent canta cançonetes de Nadal, que són corejades pels frares i pels confrares. Els frares acompanyen el cant amb castanyoles, panderos i flabiols; tots entren al temple enmig de gran joia i alegria i seguidament comencen la funció pròpia del dia' (vol. I; pp. 125 i 126)</p> <p>Pel darrer dia de l'any, el 31 de desembre, conegut per ser el dia en què es passeja l'Home dels Nassos, Amades (1987, vol I; pp. 258) explica que a Arenys de Mar i altres poblacions costaneres de llevant 'hom deia a la mainada que per a poder veure l'Home dels Nassos calia estar net de pecat, i hom feia fer a la quitxalla una confessió pintoresca. Havien d'anar vora el mar i dir, cridant, les malifetes que havien fet i sobretot les mentides que havien dit. Per cada pecat o mentida havien de fer un nus a un cordill o una veta, i quan els havien dit tots, havien de tirar el cordill a mar. Si l'aigua se l'emportava, el mar els perdonava i absolia i es feia seus pecats i mentides, però si l'escopia, era senyal que els pecats eren tan greus que no tenien perdó i el mar se'n desentenia. A les nenes i a la mainada molt petita, que hom tenia por que s'acostessin massa a l'aigua, els feia tirar la veta al foc, i no restaven perdonats fins que s'havia ben cremat. Però com que la confessió i la mecànica dels nusos se solien allargar més del compte, quan restaven purs de pecat ja era passada l'hora de poder veure el personatge i, després de tants esforços, encara no el podien contemplar'.</p> 08006-423 Arenys de Mar 41.5793775,2.5515264 462615 4603174 08006 Arenys de Mar Obert Regular Inexistent Contemporani Patrimoni immaterial Costumari Pública Sense ús Inexistent 2023-11-08 00:00:00 Jordi Montlló Bolart 98 63 4.5 2484 21 Patrimoni cultural 2026-01-05 04:57
94150 Arenys de Mar i les bruixes https://patrimonicultural.diba.cat/element/arenys-de-mar-i-les-bruixes <p><span><span><span><span><span>CARRERAS I CANDI, Francesc (1908). Lo castell de Burriac o de Sant Vicenç (excursió, historia y tradicions). pàg 258-259. Mataró. Estampa de Vilà y Font. Riera. Facsímil 1986. Biblioteca històrica del Maresma, volum II.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>COLL, Ramon; MODOLELL, Josep Maria (1999). Llegendes, tradicions i fets de la Serralada de Marina. Apunts sobre etnografia del Maresme. Oikos Tau, S.L. Vilassar de Mar, pàg. 184-187.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>GOMIS MESTRE Cel (1987). La bruixa catalana. Aplec de casos de bruixeria, creences i supersticions recollits a Catalunya a l’entorn dels anys 1864 a 1915.Alta Fulla Editorial</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>PONS GURI, Josep Maria (1994). Una cacera de bruixes als anys 1629-1621, dins La Vall, núm. 150. Associació Cultural Vallgorguina, pàg. 47-55.</span></span></span></span></span></p> XVII <p><span><span><span>Francesc Carreras i Candi, en la seva monografia sobre el castell de Burriac deixa escrit que la persecució contra les bruixes fou molt intensa sobretot en el decenni de 1618 – 1620. Però les afectacions conegudes al Maresme són minoritàries.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Josep M. Pons i Guri (1944) explica un cas que afectà als dos Arenys: Sant Martí i Santa Maria. També ho recull Coll i Modolell (1999): '...</span></span></span></span></span><span><span><span><span><span> el dia 3 de febrer de 1619 els prohoms de les universitats de Sant Martí d’Arenys i de Santa Maria d’Arenys es trobaren en l’indret de Vallvidrera, a la riera, en el punt termenal que separa les dues viles. </span></span></span></span></span><span><span><span><span><span>L’objectiu d’aquesta reunió era decidir sobre els afers d’ordre tributari i econòmic, però a darrera hora s’hi afegí un darrer punt per la qual foren comissionats sis veïns per tal que:</span></span></span></span></span><span><span><span><span><span>“(...) <em>demanen y pugan demanar justícia contra los bruxos y bruxes, per fer-los castigar y per so pugan comparèixer en qualsevols tribunals y gastar de bens de ditets universitats lo que serà menester, donant-los per dit efecte poder bastan</em>t. </span></span></span></span></span><span><span><span><span><span>L’acord no fou unànime, ja que s’hi oposaren cinc dels vint-i-vuit reunits. El tema no tirà endavant i aquí s’acabà aquesta història' (pp. 187).</span></span></span></span></span></p> 08006-424 Arenys de Mar 41.5794818,2.5517464 462634 4603185 08006 Arenys de Mar Obert Bo Inexistent Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Altres 2023-11-08 00:00:00 Jordi Montlló Bolart 61 4.3 21 Patrimoni cultural 2026-01-05 04:57
94151 La falsa llegenda de la Torre dels Encantats https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-falsa-llegenda-de-la-torre-dels-encantats <p><span><span><span><span><span>AMICH, Joan. (1849). Viage á Mataró con el ferrocarril. Impremta de T. Gorchs. Barcelona. Facsímil de la Caixa d’Estalvis Laietana de Mataró, edició de 1970.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>BALAGUER, Víctor (1857). Guía Cicerone del camino de Hierro del Este en su primera sección. De Barcelona á Arenys de Mar por el ferro-carril. Imprenta Nueva de Jaime Jepus y Ramon Villegas. Facsímil de 1973 reeditat per Caixa Layetana de Mataró el mes de desembre de 1973. Editorial Rafael Dalmau. Barcelona. Imprenta Minerva, S.A. Mataró. Pàg. 88</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>CABALLÉ CLOS, Tomàs. (1916). La Torre dels Encantats. Leyenda de Caldetas. Imprenta F. Borras. Barcelona. (Amb il·lustracions de Raimundo Caballé).</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>CASAS, Joaquim. (1959). Comarques de Catalunya. 1. El Maresme. Albertí ed. Barcelona. pàg. 127.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>COLL, Ramon; MODOLELL, Josep Maria (1999). Llegendes, tradicions i fets de la Serralada de Marina. Apunts sobre etnografia del Maresme. Oikos Tau, S.L. Vilassar de Mar, pàg. 117-127.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>SALARICH VERDAGUER, Joaquim (1882). Apuntes para la historia de Caldas de Estrac (vulgo) Caldetas. Inprenta Renaixensa. Barcelona, pàg. 111-149.</span></span></span></span></span></p> <p> </p> XIX-XX <p>Algunes de les tradicions al voltant d'aquesta torre, publicades a la bibliografia esmentada, es refereixen a l'origen del nom de la torre 'dels Encantats'. Segons l'explicació popular a les nits es veia llum a les finestres i se sentien crits i gemecs, acompanyats de sorolls de vasos i ampolles. També es diu que per Sant Joan, si el dia és clar i el sol brillant, l'ombra de la torre es reflecteix a la plaça que hi havia davant la posada de Montserrat, a Mataró. També es diu que hi ha un túnel subterrani des de la torre a la platja, que s'utilitza en un moment de la llegenda. </p> <p><span><span><span><span><span><em>“En Caldetas de arriba hay tres torres que datan de la época de los moros. En la altura que domina á Caldetas de mar hay otra torre de la misma época, bastante bien conservada, con sus almenas y cuerpo avanzado de fortificacion. Los geógrafos la llaman torre de Caldetas, los naturales de la comarca torre de los encantados, y los militares, que ahora tienen establecido en ella telégrafo, la patona.</em></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><em><span><span>Los habitantes del pueblo dicen que cada año, en el dia de San Juan, si el cielo es claro y el sol brillante, la sombra de la torre de los encantados se refleja en la plazuela que hay delante de la posada de Montserrat en Mataró.</span></span></em></span></span></span></p> <p><span><span><span><em><span><span>Tambien dice otra tradicion, que en boca del pueblo corre, que havia un camino subterráneo que conducia de esta torre á la playa, però no se hallan hoy vestigios de este camino.</span></span></em></span></span></span></p> <p><span><span><span><em><span><span>En cuanto á su nombre de torre de los encantados, la tradición no lo esplica mas que contando la fábula de que en tiempos antigues muchas noches se veia luz en las ventanes de la torre y se oian gritos, risas y gemidos, acompañado todo ya de choques de vasos y botelles, ya de ruidos de armas, algazara que se achacaba á los demonios ó encantados que se habian apoderada de la torre haciendo de ella su habitacion” </span></span></em><span><span>(Víctor Balaguer, 1857, pp. 88)</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>A partir d'aquestes dades, Salrich (1882) crea una llegenda novel·lada, com molt bé indica al principi, que també es recull en Coll i Modolell (1999) i que transcrivim íntegrament:</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>'Era el dia 8 de setembre de l’any 1231. La jove Leonor i altres persones es trobaven celebrant l’aplec de la Verge del Remei. Quan només quedaven ella i la seva amiga Empar, es començà a fer fosc. Malgrat la insistència d’Empar, Leonor volgué donar un darrer petó al Nen Jesús.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Un negre i espès núvol anava sorgint del mar, fent encara més aparent la sensació de foscor. Aprofitant l’avinentesa, una nau s’acostava lentament i silenciosa vers la platja, per anar a refugiar-se en una de les cales naturals formada per les muntanyes de Caldes. Ja desembarcats els pirates –doncs només els pirates navegaven per aquestes costes sense llums de posició-, es disseminaren pels vessants no defensats per les torres que encara hi ha, a la recerca d’esclaus i botí.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Ja prop de casa del seu pare, que era el veguer del poble, Leonor es trobà de cop i volta amb dos dels pirates, que l’agafaren sense que ella pogués oposar cap mena de resistència. La seva amiga Empar, que anava tot just al seu darrera, sí que pogué recular i escapolir-se. Leonor fou conduïda cap a l’embarcació dels pirates, malgrat els plors i les súpliques, a on aviat començaren a arribar altres captives.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En aixecar-se el nou dia ja eren a alta mar. Les torres i edificis que Leonor podia veure en la llunyana costa no eren, és clar, les de Caldes d’Estrat. La seva desesperació augmentà quan s’adonà que el vaixell posava proa en direcció contrària a les costes catalanes. I per acabar-ho d’arrodonir, sentí els corsaris que ja es fregaven les mans amb el premi que rebrien de llur senyor per portar una peça tan valuosa per al seu harem. Ja només podia esperar la protecció de la Verge del Remei de Caldes, i a ella s’encomanà.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En arribar a les costes de Berbèria, el capità pirata digué, adreçant-se a la pobre Leonor:</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>-Hem de tancar aquest ocellet a la seva gàbia.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Poc després, tots els presoners i presoneres eren presentats al príncep dels cerites, personatge molt opulent i, segons sembla, parent de l’emperador del Marroc.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La resta dels captius foren tancats en espaioses habitacions i des d’allà conduïts al mercat d’esclaus. Leonor fou la darrera. I quan el príncep va veure la formosor del seu rostre, més bell encara a causa del pudorós carmí de la vergonya exclamà:</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>-Beneït sigui Allah! Bona presa per al meu harem. Mereix ésser una sultana!</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Foren precisament aquelles paraules les que feren conèixer a la desventurada noia quin havia de ser el seu destí. Plorosa, es llençà als peus del príncep suplicant-li que respectés el seu honor i els vots de virginitat que havia fet a la Verge dels cristians. Tots els presents en feren burla, tant dels seus plors com dels seus vots, aconsellant-la que es preparés per fer feliç a l’omnipotent príncep, parent de l’emperador i descendent de Fàtima Zahra, filla natural i predilecta del profeta Mahoma.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Atreta pels plors de Leonor es presentà aleshores a la sala una joveneta d’uns catorze anys, fetillera i molt formosa. La seva presència sembla que contrarià al príncep, el qual fent un senyal als allà presents. Manà que es retiressin. Llavors, adreçant-se a la noieta, que era la seva filla, li digué:</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>-Fàtima, per què t’has exposat així a la vista de tothom? Ja saps que no vull que et vegin ni els meus criats ni els meus guerrers.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>-Pare meu, no sé que m’ha passat. Una força desconeguda m’ha obligat a presentar-me desobeint les vostres ordes. Si aquesta jove tingués un geni protector, creuria que la defensa, doncs no sé el que em passa, i això és per a mi un enigma. Mentre, permeteu que la prengui al meu servei, i jo la predisposaré de manera que no sigui esquerpa als vostres desitjos: li faré entendre que teniu sobre ella dret de vida i de mort.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>A Leonor la princesa Fàtima li semblà una visió màgica, gairebé celestial. El que no sabia és que sota aquella bondadosa aparença s’amagava una ànima cruel, i que aquelles riques robes que semblaven cobrir una perfecta regularitat de formes, només embolcallaven un cos malalt i ple de tumors, alguns dels quals eren nafrats i supuraven un pus fètid que només podien dissimular les més fines essències i perfums. I com si la lepra que patia modelés el seu caràcter, el seu cor era cruel i sanguinari. Tant que per distreure’s condemnava les seves esclaves a assots i altres turments per la més mínima falta. I com a mostra del seu refinament, els càstigs eren aplicats en la seva presència per les mateixes captives. Aquella que, per pietat envers la companya, no emprava tota la seva energia i força corporal, era a la vegada castigada per una altra.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Per acabar d’arrodonir una tan tràgica situació, Leonor despertà l’enveja de dues de les favorites de la princesa, anomenades Sorrab i Ernestina. La primera era una esclava georgiana, molt bella; la segona havia estat capturada en els marges del riu Genil, i ambdues eren molt aficionades a la dansa i a la cançó, la qual cosa distreia molt la seva senyora.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Un dia Muñoz, una esclava valenciana, fou condemnada a cent assots. Leonor era una de les encarregades d’aplicar-li el càstig. Com que la captiva catalana es va negar a fer-ho, fou a la vegada assotada també. Malgrat això, continuà servint la seva senyora amb afecte i amabilitat: preferia això que anar a parar a l’harem del príncep.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Mentre succeïen els fets relatats, el príncep hereu de Fez es trobava cercant esposa. Coneixedor de la bellesa de Fàtima, volgué veure-la. En arribar al palau fou rebut amb tots els honors. I per tal d’obsequiar-lo, la princesa Fàtima ballà per a ell nombroses i diverses danses, que complagueren molt el príncep.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Però això aguditzà la malaltia de la princesa, que prengué un caràcter tan seriós que els metges temien perdre-la. De les seves nafres sortia un pus tan fètid i corrosiu que tothom se n’allunyava, incloses les dues favorites, Sorrab i Ernestina, que fingiren trobar-se malaltes i així poder tocar el dos. Tothom, és clar, llevat de Leonor i l’esclava valenciana, que s’oferiren a tenir cura de la malalta. Amb tanta abnegació i afecte l’atengueren, que aviat la seva millora era palesa. I naturalment, les favorites, guarides de les seves fingides malalties, tornaren al servei de la seva senyora, essent despatxades Leonor i la valenciana.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Una nit en què no podia dormir, Fàtima sentí una dolça cançó, que cantaven les esclaves cristianes:</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>“Mare del Remey sagrada / valgans vostra protecció. / Saquejá aquest lloch antich / per nostres pecats lo moro, / perdent son poder inich /fins á la Iglesia el decoro: / sols Vos ab gran confusió / séu del rigor preservada”</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En sentir allò, Fàtima es començà a encoleritzar. Però tingué prou paciència per continuar escoltant:</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>“Vullau a Fathma donar / de vostre cor los tresors, / de la lepra mitigar / los sofriments i dolors: / baix la vostra protecció / preneula, Verge sagrada”.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La princesa va fer cridar les esclaves. En preguntar perquè esbombaven la seva malaltia, Leonor respongué que era per tal d’implorar a la Verge del Remei que la guarís, ja que els millors metges no podien fer-ho. En demanar qui era aquesta verge, Leonor li explicà:</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>-Senyora, és la Mare de Déu dels cristians, i el seu poder no té límits, perquè cura totes les dolències del cos i de l’ànima; les del cos mitjançant unes aigües meravelloses que brollen d’una roca.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Llavors, a requeriment de la princesa musulmana, Leonor li contà la llegenda àuria de la Verge del Remei de Caldes, com fou trobada i altres successos meravellosos protagonitzats per la sagrada imatge. El cas és que, des d’aleshores, les esclaves cristianes pujaren a l’habitació de Fàtima molt més sovint. I un dia, la princesa parlà al seu pare de les miraculoses aigües guaridores de Caldes d’Estrac.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Els més eminents metges foren cridats per tal de donar la seva opinió en un assumpte tan important. I es resolgué traslladar la princesa Fàtima a Caldes. Pocs dies després, i durant una fosca nit, un vaixell desembarcava uns quants musulmans que, coneixedors del país, entraren en una cova oberta en la roca per les onades i penetraven en un llarg passadís, pel qual anaren pujant fins trobar una porta de ferro. La feren cedir mitjançant fortes perpalines. Els dos vigilants que guardaven una forta torre, que dormien, foren ràpidament abatuts. I així, baixaren a terra els ocupants dels vaixell, que no eren altres que Fàtima, la seva mare, les dues favorites i les dues esclaves cristianes que ja coneixem. La custòdia de les dones era al càrrec d’Abdel-Nis i vint soldats escollits.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Per tal que la princesa pogués banyar-se a la piscina, els musulmans idearen un enginyós sistema: a mitja nit, sortien unes quantes persones vestides amb barnussos i vels blancs. Leonor encapçalava la comitiva. La seguien sis soldats. Fàtima, la seva mare, les dues favorites i sis soldats més, que tancaven la columna. Tots ells portaven fanals blancs a la mà. Aquesta processó de fantasmes blancs i misteriosos, que sortia cada mitjanit en punt i després d’una hora retornaven a la torre, tenien sorprès i astorat al poble de Caldes, en el qual no es parlava d’altra cosa. I per a més estranyesa, un dels antics guàrdies de la torre –còmplice dels nouvinguts- assegurava que ell no havia vist res de res...Algú del poble va començar a fer córrer la història segons la qual es tractava de les ànimes en pena dels moros que havien ocupat antigament el país, als quals Mahoma havia encantat i enviat aquí per practicar les ablucions que la seva religió imposa. Des d’aleshores foren per als caldetencs els encantats, que vivien, és clar, en la Torre dels Encantats.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Amb els continuats banys, la salut de Fàtima millorava dia a dia. I amb ella el seu caràcter, que s’anava tornant més calmaat. La lepra anava vencent, i no deixava petjada en la fina pell de la princesa. Per contra, anímicament es trobava depressiva, lànguida, la qual cosa preocupava molt Leonor. I és que els murs de la torre eren massa estrets per Fàtima, que es sentia presonera. Així, un dia resolgueren anar a donar gràcies a la Verge del Remei al seu propi santuari.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Per poder dur-ho a terme, els “fantasmes”, amb la complicitat de l’antic guàrdia, es feren passar per uns nobles castellans que havien arribat durant la nit, amics del Sr. De Montpalau, el propietari de la Torre dels Encantats. Segons digueren, venien acompanyats d’un sacerdot que exorcitzaria els encantats que allà hi havia.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Tots ells, que es vestiren amb roba pròpia de la noblesa castellana de l’època, anaren seguidament al monestir del Remei, regit aleshores per cavallers templers. Els visitants, naturalment, foren rebuts amb tota cordialitat. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Però un d’aquells cavallers, que havia prestat els seus serveis en el castell d’Aragó propers als pobles habitats encara per musulmans, s’adonà que no eren castellans, sinó mahometans disfressats. Tement, com a bon militar, una emboscada, cregué que seria millor vigilar els moviments dels nouvinguts. Un dia parlà llargament amb Leonor de l’avantatja que suposaria per a la comarca la conversió d’aquella gent. I es disposà a portar a la pràctica un meditat pla.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>D’aquesta manera, començà a parlar a Fàtima del rellevant paper que la dona cristiana tenia en la família i la societat, que no es trobava sotmesa a la voluntat del seu senyor, que exercia d’esposa i de mare, que podia criar lliurement els seus fills, i altres coses per l’estil. La mateixa princesa pogué adonar-se’n, en algunes visites que feia al monestir del Remei per donar gràcies a la Verge, que allà hi anaven dones de tota sort i condició, soles i amb la major llibertat.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Un dia, una nena entregà a la princesa Fàtima un ram que combinava artísticament tota una sèrie de flors. En ell pogué llegir, mitjançant el llenguatge de les flors, un missatge: “Amb respecte i temor em dirigeixo a vós, per dir-vos que he perdut el repòs i visc molt trist, el meu cor somnia i intueix que us estima, només vós ocupeu el meu pensament; tinc temor i espero, tot i que la meva esperança és feble: compadiu-me”. Ella no sabia qui podia ser el seu misteriós pretendent. Però havia de respondre i ho va fer mitjançant un botó de rosa blanca embolicat en un paper en el qual hi havia dibuixada una coroneta silvestre formada de diverses flors i fulles, l’emblema del qual deia: “El meu cor mai no ha estimat, els meus sentiments són bons, si el vostre naixement és noble i els vostres pensaments purs, podeu esperar”. Quan veié la nena li va donar el missatge, i ràpidament aquella desaparegué corrent.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>A la tarda següent, Fàtima i Leonor es dirigiren al monestir. Pel camí veieren un jove atractiu i cavaller seguit d’un gos de cacera. Era l’hereu Simó Busquets, el senyor del castell i el propietari més ric d’aquelles terres. Fàtima es posà vermella, perquè veié en la seva botonera una branqueta de duran: ell era, doncs, el misteriós pretendent.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Una curta conversa entre els dos joves decidí el seu destí. Immediatament, Fàtima demanà al cavaller templer que l’instruís en els principis del cristianisme i en els deures de la dona cristiana. La mera de la princesa es convertí també, com les dues favorites i fins el cap de l’expedició, Abdel-Nis. També una part dels guardians es feren cristians; altres tornaren a Alger. El dia 8 de setembre els conversos es batejaren. Fàtima adopta el nom de Magdalena. Tots es quedaren a viure a Caldes d’Estrac, on foren sempre admirats com a model de virtut i bellesa...'</span></span></span></span></span></p> <p> </p> 08006-425 Turó dels Encantats 41.5716163,2.5303746 460847 4602322 08006 Arenys de Mar Obert Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94151-img0843.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Altres Inexistent 2023-11-08 00:00:00 Jordi Montlló Bolart A Coll i Modolell (1999) s'analitzen les característiques estructurals de la narració i es contextualitza en època de Salrich per concloure que no és una llegenda de tradició popular sinó una creació literària que es sustenta amb unes tradicions orals. 98 61 4.3 2484 21 Patrimoni cultural 2026-01-05 04:57
94181 Alzina surera del Calisay https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-surera-del-calisay <p><span><span><span><span><span><span><span><span>MASCLANS, FRANCESC (1999) - “Guia per a conèixer els arbres”, actualitzada per Oriol de Bolós - Flor del Vent Edicions</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>L’Alzina que ornamenta la façana de llevant del Centre Cultural Calisay, és un exemplar singular d’alzina (<em>Quercus Ilex</em>) amb una capçada alta i més o menys arrodonida.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>És un arbre perennifoli, robust. L’escorça, grisenca, gruixuda i rugosa de la qual se n’extreu el suro encara conserva el pelegrí, que és la primera capa emprada normalment com a component del pessebre. Per sobre de la creu, es ramifica en tres branques verticals que alhora es van bifurcant formant la brancada actual que donen forma a la capçada, no massa desenvolupada.</span></span></span><span><span><span><span> Les fulles són perennes; les més tendres tenen una forma dentada, mentre que les més velles, lobulada. Mesuren entre quatre i set centímetres de llargada. Absorbeixen l'aigua i la humitat i en funció de la posició que ocupen en l'arbre poden presentar variacions en la duresa i el color. El fruit característic és la gla, que mesura entre dos i tres centímetres.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> 08006-426 Riera del Pare Fidel Fita, núm. 67 41.5826558,2.5478491 462310 4603540 08006 Arenys de Mar Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94181-02p1580189.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94181-04p1580191.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94181-05p1580201.jpg Inexistent Patrimoni natural Espècimen botànic Pública Altres Inexistent 2023-11-08 00:00:00 Jordi Montlló Bolart 2151 5.2 2484 21 Patrimoni cultural 2026-01-05 04:57
94182 Cedres de l’edifici Xifré https://patrimonicultural.diba.cat/element/cedres-de-ledifici-xifre <p><span><span><span><span><span><span><span><span>MASCLANS, FRANCESC (1999) - “Guia per a conèixer els arbres”, actualitzada per Oriol de Bolós - Flor del Vent Edicions</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>A la part posterior de l’edifici Xifré hi ha tres espècimens de <em>Cedrus libani </em>o cedre del Líban. Es tracta d’una conífera de la família de les pinàcies, de fulla persistent que en el seu hàbitat natural (muntanyes de la regió mediterrània del Líban, oest de Síria i centre sud de Turquia i també a les muntanyes de l’Atles) pot créixer fins als quaranta metres d’alt. La capçada és cònica en els arbres relativament joves, mentre que amb els anys, es torna més irregular. Les fulles són aciculars o en forma d’agulla, que mesuren entre 30 i 35 mm i apareixen en grups de 20 o 30 en forma de pinzell. Floreix a la primavera. Les flors masculines són de color bru rogenc; s’identifiquen perquè apareixen dretes sobre la branca. Mentre que les flors femenines, són molt més petites.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>L’escorça està clivellada i té un color bru grisós. El fruit és la pinya, que surt cada dos anys ja que necessita un any per a madurar. El color varia de verd grisós a l’inici per arribar al gris fosc al cap de dos anys.</span></span></span></span></span></span></span></p> 08006-427 Carrer d'Auterive, s/n 41.5831253,2.5458616 462145 4603593 08006 Arenys de Mar Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94182-02dsc1182.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94182-03dsc1191.jpg Inexistent Patrimoni natural Espècimen botànic Pública Altres Inexistent 2023-11-08 00:00:00 Jordi Montlló Bolart 2151 5.2 2484 21 Patrimoni cultural 2026-01-05 04:57
94183 Olivera de la placeta del Tossol https://patrimonicultural.diba.cat/element/olivera-de-la-placeta-del-tossol <p><span><span><span><span><span><span><span><span>MASCLANS, FRANCESC (1999) - “Guia per a conèixer els arbres”, actualitzada per Oriol de Bolós - Flor del Vent Edicions</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>L’olivera (Olea europaea L.) de la placeta del Tossol és un arbre plantat com a ornamental que sobrepassa els 100 anys. Mesura uns nou metres d’alçada per més d’un metre i mig de circumferència o volt de canó. El tronc, tot i que ha crescut força rectilini, presenta rugositats amb algunes protuberàncies i antigues ferides. La capçada és arrodonida i força atapeïda conformada per una munió de branques. Les fulles són de color verd gris platejat al revers i de color verd fosc a l’anvers. Tenen vores enteres i són simples, coriàcies i lanceolades. El seu fruit és l’oliva.</span></span></span></span></span></span></span></p> 08006-428 Placeta del Tossol <p><span><span><span><span><span><span><span>Present a tota la cultura mediterrània, l’olivera és un dels arbres més citats en la literatura antiga, com ho fa Homer amb l’Odissea. També és molt present a la Bíblia, i l’Alcorà. El mateix poeta Horaci, fent referència a la seva dieta diu: “per a mi, olives, escarola i malva”.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>Pels antics grecs, aquest arbre fou un obsequi de la deessa Atenea al poble d’Àtica. A més, l’oli d’oliva estava considerat com a sagrat i era emprat per ungir els atletes i els reis. Les branques eren símbol de l’abundància, pau i com el llorer, s’utilitzava per coronar els vencedors. Pels egipcis, les branques estaven considerades com a símbol de benedicció i purificació. I pels cristians, simbolitza la pau, el martiri, la saviesa i la fecunditat.</span></span></span></span></span></span></span></p> 41.5803721,2.5482240 462340 4603285 08006 Arenys de Mar Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94183-02dsc9847.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94183-03p1560255.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94183-04p1560253.jpg Inexistent Patrimoni natural Espècimen botànic Pública Altres Inexistent 2023-11-08 00:00:00 Jordi Montlló Bolart 2151 5.2 2484 21 Patrimoni cultural 2026-01-05 04:57
94184 Olivera de la plaça de l'església de Santa Maria https://patrimonicultural.diba.cat/element/olivera-de-la-placa-de-lesglesia-de-santa-maria <p><span><span><span><span><span><span><span><span>MASCLANS, FRANCESC (1999) - <em>Guia per a conèixer els arbres, actualitzada per Oriol de Bolós</em> - Flor del Vent Edicions</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>L’olivera (Olea europaea L.) de la plaça de l’església està situada en una cantonada enjardinada adossada a la façana orientada a llevant de l’edifici parroquial. Al seu costat hi ha, d’una banda un plafó explicatiu de l’església de Santa Maria, i de l’altra una bola granítica del país. El parterre està protegit per un muret i una barana de ferro.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>Està plantada com a espècimen ornamental. Mesura uns quatre metres d’alçada per més d’un metre i vint de circumferència o volt de canó. El tronc, tot i que ha crescut força rectilini, presenta nombroses rugositats amb algunes protuberàncies i antigues ferides. La capçada és un xic irregular. Les fulles són de color verd gris platejat al revers i de color verd fosc a l’anvers. Tenen vores enteres i són simples, coriàcies i lanceolades. El seu fruit és l’oliva.</span></span></span></span></span></span></span></p> 08006-429 Plaça de l'església, s/n <p><span><span><span><span><span><span><span>Present a tota la cultura mediterrània, l’olivera és un dels arbres més citats en la literatura antiga, com ho fa Homer amb l’Odissea. També és molt present a la Bíblia, i l’Alcorà. El mateix poeta Horaci, fent referència a la seva dieta diu: “per a mi, olives, escarola i malva”.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>Pels antics grecs, aquest arbre fou un obsequi de la deessa Atenea al poble d’Àtica. A més, l’oli d’oliva estava considerat com a sagrat i era emprat per ungir els atletes i els reis. Les branques eren símbol de l’abundància, pau i com el llorer, s’utilitzava per coronar els vencedors. Pels egipcis, les branques estaven considerades com a símbol de benedicció i purificació. I pels cristians, simbolitza la pau, el martiri, la saviesa i la fecunditat.</span></span></span></span></span></span></span></p> 41.5805166,2.5496951 462463 4603301 08006 Arenys de Mar Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94184-2p1560056.jpg Inexistent Patrimoni natural Espècimen botànic Pública Altres Inexistent 2023-11-08 00:00:00 Jordi Montlló Bolart 2151 5.2 2484 21 Patrimoni cultural 2026-01-05 04:57
94185 Parc de Lourdes https://patrimonicultural.diba.cat/element/parc-de-lourdes <p><span><span><span><span><span><span><span><span>CASALS i COLL, Gaspar (2006). Noms de lloc d'Arenys de Munt, a Fulls arenyencs de cultura, núm. 10, abril de 2006. Ajuntament d'Arenys de Munt, pàg. 56.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>MASCLANS, FRANCESC (1999) - <em>Guia per a conèixer els arbres”, actualitzada per Oriol de Bolós </em>- Flor del Vent Edicions</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>MISSÉ i SAÑÉ, Teresa (1986). La nostra gruta de Lourdes. A Arennios, núm. 1, juliol de1986. Col·lectiu pel Museu Arxiu d'Arenys de Munt, pàg. 12.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>VIADER i CROUS, Montse (1986). Can Cornell (Arenys de Munt), a Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, Inèdit.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> XIX-XX <p><span><span><span><span><span><span><span>El parc de Lourdes està situat a la zona urbana d’Arenys de Mar, entre el carrer de Santa Clara i el carrer de l’Arxipreste Josep Rigau. Correspon a les terres més immediates de l’antic mas Taxonera de les Doedes, reconvertit en un restaurant.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>Està dividit en diversos espais, aprofitant les antigues feixes. Al davant de la masia, es conserva encara l’era de pedra i unes escales que donen accés a un espai superior on hi ha una reproducció o rèplica de la cova on fou trobada la Mare de Déu de Lourdes, amb bancs de pedra per al recolliment espiritual i unes escales que menen a un púlpit de pedra. La cova, amb l’altar al seu interior, i les imatges religioses, està protegida per una tanca de ferro amb un barri que permet obrir i tancar. L’espai està envoltat per una tanca de xiprers i uns plàtans per donar ombra a l’època de més calor. La part central i zona de bancs té un enllosat irregular de pedra d’esmolar. </span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>Al davant de la casa, hi ha un parc amb jocs infantils ombrejats per grans pins eucaliptus i plàtans com a arbres destacables i taules amb bancs de fusta per a dinar o berenar.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>En un altre indret, per sobre de la casa, a mà dreta, destaca una font a la qual s’hi accedeix per unes escalinates. En el seu capçal s’hi llegeix l’any de construcció “1933”. Té dos brolladors anul·lats des de ja fa anys. Al dessota, hi ha una pica feta d’obra. El sobreeixidor està situat al bell mig del segon graó i protegit per una reixeta de ferro. </span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>A ambdós costats de la font, hi ha una banqueta de pedra per seure-hi. A mà esquerra, al peu de les escales, una caseta d’obra amb portella de fusta que podria correspondre a un pou i una segona font, molt més petita, feta tota ella de pedra. La vegetació que l’envolta és l’alzinar i destaca una figuera a mà dreta, a tocar d’una escala que volta per darrera la font i una morera relativament jove. </span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>També s’observa, sobretot al voltant de la casa, diverses mimoses, llorer i algun tamariu.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>Entre els fanals moderns que hi ha en diversos indrets del parc, destaquen per la seva bellesa, les de forja modernistes, a proximitat de la casa i al peu de les escales.</span></span></span></span></span></span></span></p> 08006-430 Barri Sobirans, s/n <p><span><span><span><span><span><span><span>L’any 1922 dos arenyencs de Munt van fer el pelegrinatge a Lourdes (França). En tornar al seu poble varen voler difondre la devoció recollint diners per sufragar una rèplica del santuari francès, que fou ofrenada a la parròquia de Sant Martí el 15 de juliol del mateix any. La senyora Lluïsa Colomer promou la devoció en el poble. Una veïna del poble, Francesca Sabater, vídua Font, feu donació de sis-cents metres quadrats de terreny, entre ells el Sot de Sobirans i el bosc de can Amar, per tal que es pogués construir una rèplica de la cova on s’aparegué la Mare de Déu de Lourdes o de Lorda. Les obres anaren a càrrec del germans Brecha i l’altar és obra de Francesc Cusachs. Un cop les obres enllestides s’inaugurà el 21 d’abril de 1924.</span></span></span></span></span></span></span></p> 41.5851396,2.5437534 461970 4603817 08006 Arenys de Mar Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94185-02dsc0069.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94185-03p1560393.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94185-04dsc0074.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94185-05p1560394.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni natural Zona d'interès Pública Lúdic Inexistent 2023-11-08 00:00:00 Jordi Montlló Bolart Cada any s'hi celebra l'aplec sardanista. 98 2153 5.1 2484 21 Patrimoni cultural 2026-01-05 04:57
94224 Sabatetes de la Mare de Déu https://patrimonicultural.diba.cat/element/sabatetes-de-la-mare-de-deu <p><span><span><span><span><span><span><span>No consta (2004). <em>Arenys de Mar, terra d’Insignes</em>, dins Associació Catalana d’Amics de les Orquídies. Butlletí núm. 3. Desembre 2004.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>Les Sabatetes o Esclopets de la Mare de Déu és el nom popular d'una orquídia amb nom científic<em> Paphiopedilum insigne</em>, coneguda també com l’orquídia d’Arenys. </span></span></span></span></span></span></span>El mot <em>Paphiopedilum </em>ve del grec i significa «sandàlia de Venus». El seu origen es troba en una petita àrea del sud de la Xina i el nord de l’Índia on està protegida per la llei. Fa un segle i mig, un frare caputxí tornà de l’Índia al seu convent d’Arenys de Mar. Duia amb ell un petit esqueix de la planta que curosament plantà en una torratxa del pati. La planta va arrelar i al cap d’uns anys va florir. </p> <p><span><span><span><span><span><span><span>Originàriament els exemplars d’Arenys de Mar provenen de la divisió vegetativa d’un mínim de tres individus molt semblants que a mida que s’anaven reproduint, se separaven per repartir entre els veïns del poble. A partir d’un esqueix, sortí del convent per anar de mica en mica expandint-se als patis i eixides de les cases antigues del poble, el lloc idoni per a la seva preservació. No se’n fa negoci sinó que s’ofereix perquè l’espècie perduri en el temps. I una de les dates escollides és el Nadal, quan a moltes cases se la pot veure florida. Amb el temps</span></span></span></span></span></span></span>, ha esdevingut una icona del poble i n’ha pres el nom pel qual és popularment coneguda: orquídia d’Arenys.</p> <p><span><span><span><span><span><span><span>L’any 2007 se celebrava la primera edició de la mostra Orquídies i espais florits promogut per la Regidoria de Cultura, amb la col·laboració de nou famílies arenyenques, floristeries de la vila i l’Associació Catalana d’Amics de les Orquídies. Els indrets on es podien visitar (amb l’edició d’un díptic) alguns espècimens era llavors, CC Calisay, Can Capdevila, el Pati del Museu de la Mineralogia, Can Kiensler, Ca la Margarita, Can Joan, Can Milans, Can Saurí, el Convent dels Caputxins i CA l’Espriu/Malagelada.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>L’Associació Catalana d’Amics de les Orquídies (ACAO) va promoure’n un cens fent una crida. Així, l’any 2004 Carme Vilarrasa i Jaume Romeu, dos dels seus socis, iniciaren un treball de recerca entre les diferents cases d’Arenys de Mar. La recerca va quedar aturada i l’any 2007 es tornava a promoure.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>L’any 2019, des de la Regidora de Cultura és va promoure el primer concurs de la Sabateta d’Arenys on hi podien participar totes les persones que tinguessin en propietat com a mínim un test amb l’orquídia.</span></span></span></span></span></span></span></p> 08006-431 Arenys de Mar <p><span><span><span><span><span><span><span>Hauria estat introduïda a Europa durant la primera meitat del segle XIX. Probablement aprofitant les expedicions de Wallich i altres botànics finançats per la Companyia de les Índies Orientals. Si bé buscaven noves espècies, és cert que el seu principal objectiu era el de detectar noves plantes de te, i informar dels llocs més idonis per a les noves plantacions. Un cop fet això, aquell indret era totalment arrasat per a convertir-lo en plantacions de te.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> 41.5793745,2.5515331 462615 4603173 08006 Arenys de Mar Obert Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94224-sabatetes-ajuntament-darenys-de-mar-1.jpg Inexistent Patrimoni natural Espècimen botànic Pública Lúdic Inexistent 2024-10-04 00:00:00 Jordi Montlló Bolart El seu hàbitat natural es redueix a la cara sud de les muntanyes de Khasi i Jaintia Hills, a Meghalaya (nord-est de la Índia), per sobre dels 1.000 metres d’alçada. És una orquídia de mida no massa gran. Té entre cinc i sis fulles en forma de cinta, de color clar, bilobulades. Floreix durant la tardor i l’hivern, a partir d’un inflorescència terminal, erecta, de fins a 30 cm de llarg. La intensitat del color varia en funció de la lluminositat i la temperatura en el moment de la floració. Tradicionalment sempre s’ha cregut que hi havia dos genotipus, uns de fulla curta i d’altres més llarga.Si bé semblen totes del mateix color, ja en el seu moment, Helen H. Adams, va distingir fins a quatre tipus de coloració bàsica per a la flor a més d’algunes fulles tacades de verd i color crema. 2151 5.2 2484 21 Patrimoni cultural 2026-01-05 04:57
94225 Xiprer de l’antiga Fàbrica Calisay https://patrimonicultural.diba.cat/element/xiprer-de-lantiga-fabrica-calisay <p>BALAGUER i CIRERA, Víctor (1893). Al pie de la encina. Historias, tradiciones y recuerdos. El progreso social.Madrid.</p> <p>BOADA, Martí (1992). Recull de llegendes de la regió del Montseny. Carles Vallès editor. Figueres.</p> <p>GOMIS, Cels (1912). Folklore català. Arxius d'Estudis del centre Excursionista de Terrassa, núm. 13, pàgs. 191 a 195.</p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>MASCLANS, FRANCESC (1999) - <em>Guia per a conèixer els arbres</em>, actualitzada per Oriol de Bolós - Flor del Vent Edicions.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p>PARÉS, Eduard (2006). Arbres Monumentals de Catalunya. 18 anys des de la primera protecció. Ponència de la 2ª trobada d'Arbres Monumentals i Singulars. Alcalà d'Henares, 19-21 de 2005.</p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>PASCUAL, Ramon (1994). <em>Guia dels arbres dels Països Catalans</em>. 3a edició. Barcelona. Pòrtic Natura.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p>ROMA i CASANOVAS, Francesc (2000). La simbologia del xiprer a Catalunya. Sant Martí de Centelles, a <a href='http://www.francescroma.net/'>http://www.francescroma.net</a></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>El Xiprer (<em>Cupressus sempervirens</em>) de l’antiga Fàbrica Calisay està situat a mà dreta, entrant per la portalada principal des de la riera. La seva alçada és considerable, depassa els 15 metres, tot i que si té espai per créixer pot arribar als trenta-cinc metres d’alçada. De la família de les <em>Cupressàcies</em>, és originària de l’orient del Mediterrani i és una de les espècies arbòries de fulla perenne més longeves del planeta. </span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>La capçada és compacta i allargada. El tronc és dret, i l’escorça estriada de color bru grisenca. Les fulles de color verd fosc són diminutes, persistents i reduïdes a petites esquames que oscil·len entre 0,5 a 1 mm de llarg. El fruit s’assembla a una pinya esfèrica i alhora irregular d’entre 25 a 40 mm de diàmetre. Està fornada per de 8 a 14 esquames poligonals, que se separen a la maturitat. Primer són de color verd, tancades que a mida que envelleixen es lignifiquen i s’obren. La floració és monoica, amb flors masculines i femenines en el mateix arbre. L’emissió de pol·len es produeix entre els mesos de febrer i març, tot i que actualment pot començar un xic abans.</span></span></span></span></span></span></span></p> 08006-432 Riera del Pare Fita, núm. 67 <p><span><span><span><span><span>El Xiprer és originari de l’illa de Xipre. El seu nom científic <em>Cupressus sempervirens</em> fa referència en primer lloc, a l’indret on procedeix originàriament l’espècie i en segon lloc, fa referència a la seva longevitat, ja que pot arribar a ser mil·lenari. Per aquest motiu es troba plantat en els cementiris com a símbol funerari del descans etern i el camí cap el cel. En tot cas, en la mitologia grega, Ciparís, matà per error un cérvol i la seva tristor el portà a demanar al déu Apol·lo que li permetés plorar-ho per l’eternitat. Així que Apol·lo el convertí en un xiprer, convertint-se així en una figura de dol cap als éssers estimats.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El filòsof grec Teofrast, escriu que el xiprer estava consagrat a Hades, déu de la mort, perquè aquest arbre no tornava a rebrotar un cop tallat. Horaci deia que els antics enterraven els morts amb una branca de xiprer i que envoltaven el seu cos amb les fulles. Mentre que Plini el Vell deia que una branca de xiprer penjada a la porta d’una casa era un signe fúnebre.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Pels romans, l’arbre era un símbol d’hospitalitat. Quan un viatger veia un arbre plantat a l’entrada d’una casa, sabia que hi podria beure aigua. Si en veia dos, indicaven que a més, podria menjar-hi. I si en veia tres, podria tenir un llit per a dormir. </span></span></span></span></span></p> <p>La bibliografia sobre la relació dels xiprers amb les masies és força extensa, en podeu trobar un resum a Roma (2000). Segons Víctor Balaguer (1893) l'origen de xiprers en masies prové de la necessitat dels ordres religiosos d'establir aliances amb les famílies més importants de l'època per fer-les o nomenar-les 'germanes dels convents'. El xiprer ben visible a l'entrada era el senyal d'aquesta aliança, com a compromís d'obrir les seves portes a canonges frares i pelegrins. Cels Gomis (1912) ratifica aquesta idea per la zona de la Garrotxa quan documenta que el xiprer indicaria als frares mendicants que allí se'ls donaria acolliment de franc. Martí Boada (1992) observa per la zona del Vallès, Bages i Garrotxa que l'existència d'un xiprer davant al casa era indicatiu que els viatgers tenen dret a un petit àpat; si n'hi havia dos, tenien dret a un àpat complet i si n'hi havia tres, podien fer-hi nit.</p> 41.5828540,2.5478072 462307 4603561 08006 Arenys de Mar Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94225-02p1580197.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94225-03p1580198.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94225-04p1580199.jpg Inexistent Patrimoni natural Espècimen botànic Pública Altres Inexistent 2023-11-08 00:00:00 Jordi Montlló Bolart 2151 5.2 2484 21 Patrimoni cultural 2026-01-05 04:57
94226 Zona de nidificació de l’oreneta cuablanca https://patrimonicultural.diba.cat/element/zona-de-nidificacio-de-loreneta-cuablanca-0 <p><span><span><span><span><span><span><span>ANDINO, Héctor et alii (2005). Atles dels ocells nidificants del Maresme. Andino, H; Badosa, E; Clarabuch, O i Llebaria, C. editors. Barcelona.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>ARDLEY, Neil (1979). Las aves. Editorial Fontalba. Barcelona.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>BOSCH MARTÍNEZ, Laura (2005). Primer cens dels nius d'oreneta cuablanca (Delichon urbica), Cabrils (El Maresme). Inèdit.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>En els diferents ràfecs d’edificis i balconades d’Arenys de Mar, i en especial a l’edifici del Mont Calvari, es localitzen zones de nidificació i estada de l’oreneta de l’espècie <em>Delichon urbica</em> coneguda popularment amb el nom d’oreneta cuablanca. La majoria de nius estan en bon estat de conservació. Algunes cases on també s’hi poden observar són les del carrer d’Avall, número 24, 25; o al carrer de Jaume Borrell, número 6.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>Es diferencia de les altres orenetes europees pel seu carpó blanc. Les parts inferiors són blanques i el cap, l'esquena, les ales i la cua són d'un color negre blavós. Les potes i els peus són curts i emplomats de color blanc. Les orenetes més joves, poden tenir un color grisós pels costats del pit que es va tornant blanc a mida que esdevenen adultes. El niu que construeix, té una forma hemisfèrica, amb una obertura circular normalment situada a la part superior. Aquesta obertura tan petita permet defensar el niu d'intrusos i evitar que l'ocupin altres ocells com els pardals. Tant el mascle com la femella s'esmercen en la seva construcció amb continus viatges a les rieres i camps on troben el fang necessari per bastir el niu. Quan plou es pot observar a altres orenetes ajudant a la construcció de nius. De fet, aprofiten el fang que els proporciona la pluja i al mateix temps eviten a altres parelles d'orenetes una pèrdua de temps i esforços inútils. Les boletes de fang es barregen amb la saliva que ho transforma en una mena de ciment. Mentre que d'altres transporten els materials, la futura mare va donant forma al niu i el poleix fregant les seves plomes per eliminar qualsevol rugositat que pogués ferir els petits un cop sortits del niu. La terra barrejada amb palla, pels i altres elements cohesionants enforteix les parets del niu; a l'interior s'hi col·loquen plomes.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>L'oreneta cuablanca s'alimenta d'insectes voladors: mosques, mosquits i pugons que, a diferència de l'oreneta vulgar, són caçats durant el vol a molta més alçada. El seu règim alimentari i els beneficis que comporten han desembocat en la protecció legal de l'espècie, tant a nivell nacional, com estatal i internacional.</span></span></span></span></span></span></span></p> 08006-433 Arenys de Mar <p><span><span><span><span><span><span><span>Durant l'època de cria, les podem trobar repartides per tota Europa, el nord-oest d'Àfrica, l'Àsia Central, la meitat nord d'Àsia amb l'excepció del nord siberià. A la tardor emprenen el viatge cap a l'Àfrica subsahariana i la Península de Malàisia, les dues grans regions d'hivernada.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>A Catalunya hi nidifica en el 95% del territori, i comença a arribar a la segona quinzena de març iniciant el seu retorn a finals d'agost, tot i que amb el canvi climàtic, n’hi ha que en zones més temperades, degut a que són massa joves per emprendre el vol, es queden. </span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>L'any 1998 i 2000, els ornitòlegs Pere Alzina i Enric Badosa varen dur a terme dos censos d’orenetes. Els resultats estan publicats a: </span><a href='http://arenys.org/sostenible/orenetes/orenetes2000.htm'><span><span>http://arenys.org/sostenible/orenetes/orenetes2000.htm</span></span></a><span> </span></span></span></span></p> 41.5794176,2.5578511 463142 4603176 08006 Arenys de Mar Obert Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94226-02p1540771.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94226-03p1540775.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94226-04carrer-davall2401.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94226-05carrer-davall2402.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94226-06carrer-de-jaume-borrell0601.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94226-niu-dorenetes-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94226-niu-dorenetes-2.jpg Legal Patrimoni natural Zona d'interès Pública Altres Inexistent 2025-02-10 00:00:00 Jordi Montlló Bolart És una espècie que no té cap problema per conviure amb l'ésser humà i, si no se li fan caure els nius, tant les primeres com la seva descendència tornen cada any al mateix lloc i construeixen els seus nius un al costat de l’altre.La seva presència és un bioindicador del bon estat ambiental del municipi. 2153 5.1 2484 21 Patrimoni cultural 2026-01-05 04:57
94227 Zona de nidificació d'oreneta de l'espècie Hirundo rústica https://patrimonicultural.diba.cat/element/zona-de-nidificacio-doreneta-de-lespecie-hirundo-rustica <p><span><span><span><span><span><span><span>ANDINO, Héctor et alii (2005). <em>Atles dels ocells nidificants del Maresme. </em>Andino, H; Badosa, E; Clarabuch, O i Llebaria, C. editors. Barcelona.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>ARDLEY, Neil (1979). <em>Las aves.</em> Editorial Fontalba. Barcelona.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>BOSCH MARTÍNEZ, Laura (2005). <em>Primer cens dels nius d'oreneta vulgar (Hirundo rustica),</em> Cabrils (El Maresme). Inèdit.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>Zona de nidificació de l'oreneta vulgar (<em>Hirundo rustica</em>), que conviuen amb l'espècie humana, instal·lades als porxos, corts i altres annexos de les cases i masos des de fa generacions. Els nius tenen forma de copa de 22 cm de diàmetre, i uns 11 a 15 cm de profunditat fets amb fang, palla i pèls de bestiar. Un cop acabat col·loquen a l'interior plomes ben fines perquè el niu sigui més confortable. L'oreneta és de color blau-negrós per sobre, amb reflexos metàl·lics que contrasten amb el sota blanquinós i coll rogent. Pertany a l'ordre dels <em>Passeriformes </em>i a la família dels <em>Hirundínids</em>. La silueta és molt elegant, amb una cua en forma de forca molt accentuada. Cap a l'extremitat de la cua, poden observar-se unes taques blanques. El front i el coll són d'un to rogenc. Es diferencia de les altres orenetes per la manca de color blanc al carpó. Mesura de 16 a 22 cm de longitud, i amb les ales obertes fa de 32 a 34 cm, amb un pes aproximat de 17 grams. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>La presència de zones de caça és primordial perquè una parella pugui instal·lar-se. Aquestes zones acostumen a ser prats, camps, basses d'aigua, ja que hi poden trobar els insectes amb els quals s'alimenten. Si els pobles tenen espais oberts i favorables poden instal·lar els nius en garatges o porxos, i si és en zones de pagesia, en corts, cavallerisses, porxos per a les eines agrícoles, etc., com és el cas que ens ocupa. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>La primera posta d'ous s'inicia a finals d'abril, tot i una segona posta cap al juny (una tercera posta ja és més difícil). La posta és d'entre 3 i 6 ous i els incubarà durant 14 a 15 dies. Durant aquest període la femella ha d'absentar-se per poder-se alimentar. L'oreneta vulgar s'alimenta d'insectes voladors: mosques, mosquits i pugons que són caçats al vol.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>Pel que fa als pollets, el pes culminant arriba al 13è dia on poden arribar a fer 22 grams, és a dir, 5 grams més que els pares. Aquest pes serà perdut ràpidament. Els pares cacen al vol insectes; els aglutinen dins del seu bec abans de donar-lo als pollets (poden portar en un viatge una vintena d'insectes). En un dia, per alimentar els petits poden arribar a fer 400 vols. Les condicions meteorològiques influeixen en la freqüència i qualitat de l'alimentació dels pollets i en conseqüència de la seva subsistència. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>L'oreneta vulgar és una acròbata. La velocitat de vol és de 60 km/h, però quan caça pot arribar als 100 km/h. Pel que fa als pollets, quan les cries tinguin entre 19 i 21 dies, els pares deixaran d'alimentar-les per així obligar-los a sortir del niu i aprendre la primera lliçó de vol. Els pares s'apropen al niu amb insectes al bec, però no els hi donen. Quan tinguin gana, les orenetes joves s'acostaran molt a la boca del niu; els pares aprofiten per fer un crit d'alarma i instintivament les joves orenetes es llancen del niu i mouen les ales. A partir del 35è dia les orenetes es poden emancipar.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> 08006-434 Arenys de Mar 41.5871839,2.5463042 462184 4604042 08006 Arenys de Mar Obert Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94227-stella-maris02.jpg Legal Patrimoni natural Zona d'interès Pública Altres Inexistent 2023-11-08 00:00:00 El seu règim alimentari i els beneficis que comporten a la societat, han desembocat en la protecció legal de l'espècie, tant a nivell nacional, com estatal i internacional.A l'hora d'intervenir per a solucionar conflictes de salubritat originats per aquestes espècies, cal saber que hi ha algunes mesures preventives, com la instal·lació de planxes de fusta o metàl·liques i que un cop l'oreneta torna a l'Àfrica es poden col·locar i/o netejar. En cas de que algun propietari vulgui retirar algun niu conflictiu tindrà l'obligació de sol·licitar un permís al Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya, i es pot fer a través de la regidoria competent del seu municipi. 2153 5.1 2484 21 Patrimoni cultural 2026-01-05 04:57
Estadístiques 2026
patrimonicultural

Mitjana 2026: 0,00 consultes/dia

Sabies que...?

...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?

La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).

Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc