Detall - 41935
Tipus de contingut: patrimonicultural | Dataset: patrimoni_cultural
Id
41935
Títol
La Llobatera
Url
https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-llobatera
Bibliografia
BOSCH, M. (2002). Control de les obres de construcció a la finca Roca Llobatera, dins el jaciment arqueològic: La Llobatera / La Pedrera / Les Vinyes. Cabrils (El Maresme). Memòria arqueològica. Inèdita. BURJACHS, Francesc i DEFAUS, Josep M. (1987). Inventari del patrimoni arqueològic de Catalunya. Cabrils (El Maresme). Barcelona. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Inèdit. ESTRADA, Josep (1969). Vías y poblamiento romanos en el Área Metropolitana de Barcelona. Barcelona. Comisió Provincial de Urbanismo (Publicación 27) MALUQUER, J. Et alii (1982). Catàleg provisional dels poblats ibèrics del Principat de Catalunya. Barcelona, pàg. 20. PREVOSTI, Marta (1981).Cronologia i poblament a l'àrea rural d'Iluro. Mataró. Caixa d'Estalvis Laietana; pàg. 149 i 150. RIBAS, Marià (1952). El poblament d'Iluro. Barcelona. Institut d'Estudis Catalans. Memòries de la Secció Històrico - Arqueològica, XII; pàg. 97. RIBAS, M. (1964). Els orígens de Mataró. Mataró, pàg. 158. RIBAS, Marià (1973). Algunos datos interesantes sobre las monedas de Ilduro. Pyrenae, núm. 9. Barcelona, pàg. 168. RIBAS, Marià (1975). El Maresme en els primers segles del cristianisme. Mataró. RUESTES i BITRIÀ, Carme (2002). El poblament antic a la Laietània litoral (del Besòs a la Riera de Caldes): l'aplicació d'un GIS (Sistema d'Informació Geogràfica) a l'estudi de la seva evolució i les seves relacions espacials. Tesi doctoral dirigida pel Dr. Josep Guitart i Duran. Universitat Autònoma de Barcelona. Facultat de Filosofia i Lletres. Inèdita.
Centuria
VIaC-IVdC
Notes de conservació
Material en superfície sense estructures visibles.
Descripció
L'any 1952 i l'any 1975, Marià Ribas publica la troballa d'enterraments en teules i àmfores i afirma que l'any 1932 i el 1938 es van trobar enterraments d'incineració en urnes i sitges, en motiu de l'explotació d'una pedrera. En la segona publicació també parla de restes de ceràmica romana d'època republicana, feta a mà, ibèrica i campaniana. Marta Prevosti recull les notícies de M. Ribas i hi afegeix la troballa de petites llànties, àmfores, ceràmica romana imperial, monedes, vidres, plom i ferro i agulles d'os. Segons una noticia donada per J. Gómez, recollida a la Carta Arqueològica, en el camí que puja la Font d'en Didol, a mà dreta, en una vinya sobre la pedrera, fou trobat un fragment de fitxa en ceràmica comuna romana. Sembla que hi ha problemes per ubicar el lloc exacte d'aquest jaciment ja que els autors de la Carta Arqueològica van preguntar a aficionats de Cabrils i les indicacions no coincidien amb les de la Marta Prevosti. No es té constàcia de si les troballes es realitzaren a l'explotació o en el camí d'accés. Les prospeccions realitzades pels autors de la CC.AA amb l'acompanyament dels membres del Museu de Cabrils s'observaren fragments de ceràmica, teules i àmfores en el lloc on es van realitzar excavacions abans de la guerra civil.
Codi d'element
08030-8
Ubicació
Vessant E. del Turó de Can Boquet; en el Barri de La Llobatera
Història
Troballes realitzades durant l'explotació de la pedrera, actualment aturada. Entre el 13 i el 17 de maig de l'any 2002, en motiu d'unes obres que s'havien projectat en aquest indret, es va realitzar una excavació arqueològica preventiva, adequada a les peculiaritats de l'obra, segons la normativa indicada pel Decret 78/2002 de 5 de març del Reglament de protecció del patrimoni arqueològic i paleontològic, en aplicació de la Llei 9/1993 de 30 de setembre (Llei del Patrimoni Cultural Català) que tipifica aquest indret com a Zona Arqueològica. Els treballs consistiren en un control de màquines, la realització de sondejos mecànics i prospecció en superfície. La direcció tècnica anà a càrrec de Marc Bosch de Doria (ACTIUM S.C.P.). Els resultats dels treballs arqueològics han estat negatius pel que fa a la zona on s'havia previst construir, però s'ha constatat que en una elevació del terreny a uns 70 m de l'obra, en direcció ponent, s'hi observen nombrosos materials ceràmics romans (tegulae i imbrices) dispersos que són l'indici d'un jaciment arqueològic. Davant l'incertesa de la ubicació del jaciment conegut com “La Llobatera / La Pedrera / Les Vinyes”, Bosch (2002) proposa la hipòtesi de la ubicació del jaciment en aquest emplaçament, segons les coordenades indicades que nosaltres assumim en aquesta fitxa.
Coordenades
41.5331400,2.3521500
UTM X
445956
UTM Y
4598146
Any
Municipi
08030
Nom del municipi
Cabrils
Tipus d'accés
Difícil
Estat de conservació
Regular
Imatges
https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/41935-foto-08030-8-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/41935-foto-08030-8-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/41935-foto-08030-8-3.jpg
Estil
Ibèric|Romà|Antic
Protecció
Inexistent
Àmbit
Patrimoni immoble
Tipologia
Jaciment arqueològic
Titularitat
Privada
Ús actual
Social
INSPIRE: Tipus
INSPIRE: Subtipus
INSPIRE: Atribut
Data de modificació
2023-08-02 00:00:00
Autor de la fitxa
Jordi Montlló Bolart
Autor de l'element
Observacions
A la Carta Arqueològica la denominació La Pedrera i Les Vinyes acompanya a la de La Llobatera.La peça discoïdal es troba en el Museu de l'Estampació de Premià de Mar.
Codi de l'estil
81|83|80
Codi de la tipologia
1754
Codi de tipologia a sitmun
1.4
Protecció id
Comarca
21