Detall - 59770
Tipus de contingut: patrimonicultural | Dataset: patrimoni_cultural
Id
59770
Títol
Mina de Carbó Feixes
Url
https://patrimonicultural.diba.cat/element/mina-de-carbo-feixes
Bibliografia
BOIXEREU, E. (2007). Historia minera de la cuenca lignitífera de Calaf (Barcelona), un patrimoni minero prácticamente desaparecido. Sociedad Española para la Defensa del Patrimonio Geológico y Minero. Madrid. RIBA GABARRÓ, J. (2003). Història de l'explotació dels lignits del districte de Calaf. Eumo Editorial. Ajuntament d'Igualada. Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada.
Centuria
XX
Notes de conservació
Entrada restaurada l'any 2017
Descripció
La Mina de Carbó Feixes consta de dues boques, situada una de l'altra a pocs mestres i excavades en el talús del camí. L'accés situat més al sud consta va ser reconstruït l'any 2017. Consta de dos brancals de pedra ben escairada que sostenen un petit embigat de fusta. L'entrada està tancada al públic amb una porta metàl·lica. Aquest espai està cobert per un petit porxo de fusta. Des de l'entrada es pot observar part de la galeria excavada a la roca natural i reomplerta amb el mateix sediment que s'ha anat desprenent de les parets i el sostre. La segona boca, ubicada més al nord, està coberta de vegetació.
Codi d'element
08189-28
Ubicació
Costa de les Feixes. Al nord de la Llavinera
Història
A mitjans del segle XIX els municipis de l'Alta Anoia van experimentar un creixement econòmic lligat a l'explotació del lignit. És van obrir un gran nombre de mines per l'obtenció d'aquesta primera material atès que l'hulla britànica tenia un cost molt elevat. L'explotació d'aquestes mines està estretament lligada al procés d'industrialització d'Igualada. A partir de l'any 1841 es van començar a constituir societats però no fou fins l'any 1856, amb l'inici de les obres del ferrocarril quan es va iniciar un procés especulatiu de registre de mines i a formar societats mineres. Malgrat tot, el carbó que s'extreia era de mala qualitat, amb una proporció molt elevada de pirita i sofre que provocava que s'inflamés amb contacte amb l'atmosfera. A partir de la I Guerra Mundial i fins després de la Guerra Civil les importacions de hulla britànica van disminuir enormement a causa de les dificultats en el transport marítim. Aquesta situació va provocar que s'obrissin noves mines i la producció del lignit va augmentar considerablement. Un cop finalitzada la guerra la política autàrquica del govern va propiciar que la producció de lignits augmentes considerablement amb la ciutat de Barcelona com a principal benefactor. A partir de l'any 1959, amb l'obertura de les fronteres, el mercat de lignits va disminuir ja que la seva explotació anava lligada a abastir el combustible de les fàbriques de ceràmica, ciment, calç i guix de la comarca.
Coordenades
41.7493600,1.5619700
UTM X
380438
UTM Y
4622948
Any
1947
Municipi
08189
Nom del municipi
Sant Pere Sallavinera
Tipus d'accés
Fàcil
Estat de conservació
Bo
Imatges
https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08189/59770-foto-08189-28-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08189/59770-foto-08189-28-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08189/59770-foto-08189-28-3.jpg
Estil
Popular|Contemporani
Protecció
Inexistent
Àmbit
Patrimoni immoble
Tipologia
Obra civil
Titularitat
Privada
Ús actual
Sense ús
INSPIRE: Tipus
INSPIRE: Subtipus
INSPIRE: Atribut
Data de modificació
2023-08-02 00:00:00
Autor de la fitxa
Núria Cabañas
Autor de l'element
Observacions
Aquesta mina forma part del llistat de mines de Sant Pere Sallavinera documentat en el llibre de Josep Riba i Gabarró.
Codi de l'estil
119|98
Codi de la tipologia
49
Codi de tipologia a sitmun
1.5
Protecció id
Comarca
6