Detall - 88271
Tipus de contingut: patrimonicultural | Dataset: patrimoni_cultural
Id
88271
Títol
Forn de calç de la Canal del Bolet
Url
https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-de-la-canal-del-bolet
Bibliografia
<p><span><span><span><span>FERRER ALÒS, Llorenç (2015). Eines i feines dels oficis. Edicions Brau. Barcelona.</span></span></span></span></p> <p>FONT, Xavier; MUNUERA, Jaume (2014). <em>Matadepera. Patrimoni cultural.</em> Ajuntament de Matadepera.</p> <p><span><span><span><span>GRAUS, Ramon i ROSELL, Jaume (2010). Història de la construcció a la Catalunya contemporània. Apunts del curs. Secció d'Història de la construcció del departament de Composició Arquitectònica. Universitat Politècnica de Catalunya.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>HERNÁNDEZ, Lluís (2014). Els forn de calç, dins diari La Torre, pàg. 24.<br /> ROSELL, Jaume i SUBIRATS, Miquel (1987). La producció de calç, ahir. El procés pre-industrial de producció de calç, a la comarca del Montsià. Col·legi Oficial d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>SUADES, Ramon; SENYAL, Jordi (2020). Mapa Interactiu de Sant Llorenç del Munt i serra de l’Obac.</span></span></span></span></span></p>
Centuria
XVIII-XX
Notes de conservació
Conserva la façana i el passadís d’accés, però la vegetació l’està malmetent.
Descripció
<p><span><span><span><span><span>Forn de calç situat en el vessant hidrogràfic dret de la Canal del Bolet. L’accés és fa pujant pel camí que mena des de Can Robert a Can Pobla. Just a mà esquerre, entre l’avenc del Club i l’avenc del Tim, conegut com el Revolt dels Petons, i abans d’arribar a l’antic camí que conduïa al mas, franquejant el Torrent del Salt Rajant, hi ha un corriol, un antic camí que permetia accedir a les feixes i al forn del calç del Bolet (nom rebut pel cingle que té al damunt mateix).</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El corriol transcorre paral·lel a les antigues feixes on de tant en tant, la vegetació deixa aparèixer els antics murs de pedra seca, i arran de camí, al costat d’un roser salvatge, a mà dreta una antiga surgència, coneguda amb el nom de la Font de les Feixes. Un cop deixada enrere, continuar recte, fins a localitzar el forn i la pedrera al costat mateix.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Els murs de l’estructura són de paredat antic, fet a base de pedra irregular. L’amplada de la façana mesura 5 metres per 2 metres d’alçada màxima conservada. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El passadís d’accés a la fogaina (1’90 metres de fondària per 1’30 m d’alçada conservada), està orientat al sud-est. L’amplada de l’obertura exterior és d’1’70 metres mentre que a l’interior mesura 1 metre. La volta està feta amb pedra planera, disposada a plec de sardinell, falcada amb pedruscall i unida amb morter de calç. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’olla està parcialment colgada; mesura uns 3’40 metres de diàmetre interior per una alçada màxima actual a la part més alta de dos metres. La corona ha desaparegut i no s’observen restes de vitrificació. </span></span></span></span></span></p>
Codi d'element
08120-328
Ubicació
Vessant hidrogràfic dret de la Canal del Bolet
Història
<p><span><span><span><span><span>Els forns de calç o olles de calç són construccions tradicionals que es troben arreu de Catalunya. Estan construïts d’una manera molt senzilla, aprofitant el desnivell d’un marge o s’excavava directament en un rost amb l’objectiu d’obtenir, la calç necessària per a fer el morter de calç (barrejant-lo amb aigua i sorra), emprat tradicionalment en la construcció de cases i altres edificis durant segles fins als anys cinquanta, on el ciment i el formigó prenen la davantera. També servirà per arrebossar les façanes, o per emblanquinar les cases, impermeabilitzar els safarejos i les cisternes, per ensulfatar les plantes contra les plagues i com a desinfectant de l’aigua.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El procés de transformació de la pedra en calç s’obté a través de la combustió de la llenya i la pedra de calç, mitjançant un forn de forma rodona fet dins la terra o la roca. Cal obtenir una temperatura d’entre 800°C i 1000ºC perquè el carbonat càlcic s'alliberi de l'anhídrid carbònic i passi a òxid de calci. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Per a aconseguir aquest procés calia una preparació llarga i feixuga. Aquestes tasques duraven al voltant d'uns tres mesos, normalment entre el gener i el febrer, quan les feines agrícoles eren més escadusseres.</span></span><br /> <span><span>Els fagots de llenya i brancatge s'obtenien desbrossant el bosc i la pedra, s’extreia amb pics, i escodes. Un cop obtingut el material primari, es transportava amb carros o mules fins al forn, que s'omplia posant de forma circular les pedres depenent de la seva mida: a baix les més grosses i a dalt del curull les més petites. A la part inferior es deixava una boca per introduir-hi els feixos de llenya amb una mena de forca anomenada gavell. S'encenia el foc i es deixava encès els dos primers dies amb una faixa destapada que es tapava a poc a poc. Quan començava l'encesa, ja no es podia aturar fins que el mestre calcinaire comprovava que la pedra era ben cuita. Calien de dotze a quinze dies de cuita per deixar la pedra a punt i després vint dies més per refredar-se. Aquesta calç anomenada viva s'apagava abocant-hi aigua, essent convertida en hidrat de calç o calç morta. Passat aquest temps la calç es podia desenfornar i transportar-la en carros per a ser emprada. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Generalment es feia un forn de calç quan hi havia necessitat de producte, i no sempre era comercialitzat, sinó que cada casa se'n podia fer un i s'abandonava després de ser utilitzat. Tampoc era necessari que estigués situat a prop d'una pedrera de calcària, ja que normalment es trobaven pedres d'aquest tipus escampades dins el bosc, al peu dels camins o a les rieres.</span></span><br /> <span><span>D'aquesta antiga activitat, tan estesa només resta el mut testimoni d'aquells forns que en l'actualitat estan mig enrunats i tapats per la vegetació. La producció de calç va tenir una certa importància fins a mitjans segle XX, com ho demostra l'existència de moltes olles o forns com els que es poden observar a Matadepera.</span></span></span></span></span></p>
Coordenades
41.6366300,2.0115700
UTM X
417676
UTM Y
4609905
Any
Municipi
08120
Nom del municipi
Matadepera
Tipus d'accés
Difícil
Estat de conservació
Regular
Imatges
https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88271-p1470506.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88271-p1470502.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88271-p1470504.jpg
Estil
Contemporani|Modern
Protecció
Inexistent
Àmbit
Patrimoni immoble
Tipologia
Element arquitectònic
Titularitat
Privada
Ús actual
Sense ús
INSPIRE: Tipus
INSPIRE: Subtipus
INSPIRE: Atribut
Data de modificació
2021-06-30 00:00:00
Autor de la fitxa
Jordi Montlló Bolart
Autor de l'element
Observacions
A mà esquerra de la façana hi ha la pedrera i al voltant del forn, gran quantitat de pedruscall de calç que servia per reblir l’estructura de combustió.
Codi de l'estil
98|94
Codi de la tipologia
47
Codi de tipologia a sitmun
1.3
Protecció id
Comarca
40