Detall - 88284
Tipus de contingut: patrimonicultural
| Dataset: patrimoni_cultural
- Id
- 88284
- Títol
- Forn de pega del Dalmau
- Url
- https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-pega-del-dalmau
- Bibliografia
- <p><span><span><span><span><span>BALLBÉ, Miquel (1997). Les cases de pagès de Talamanca. Ajuntament de Talamanca.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>SUADES, Ramon; SENYAL, Jordi (2020). Mapa Interactiu de Sant Llorenç del Munt i serra de l’Obac.</span></span></span></span></span></p>
- Centuria
- XVIII-XX
- Notes de conservació
- Les dues obertures estan protegides per una reixa de protecció que impedeix caure al seu interior. Caldria una neteja i posada en valor.
- Descripció
- <p><span><span><span><span><span>Forn de pega situat a l’extrem nord-est del municipi de Matadepera, a tocar del municipi de Sant Llorenç Savall, del qual forma part el mas del Dalmau, propietària d’aquestes terres. L’accés s’ha de fer doncs des del municipi veí i pujant en direcció a l’antic mas, enfilar-se per un corriol que neix a mà esquerre, abans d’arribar a la barraca de “Pera Dalmau – Any 1780”. Un cop al pla, seguir el corriol que mena a la Fumada del Dalmau. Un cop localitzat l’avenc del Forn de Pega del Dalmau, que queda a mà dreta d’aquest corriol, el forn està situat a mà esquerra, uns metres més endavant. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Es tracta de dos pous excavats l’un al davant de l’altra, essent el primer (anomenat forn) més gran i profund, d’uns tres metres de fondària, per 1’90 m de diàmetre aproximat. Al seu davant, a una distància no massa gran, que pot oscil·lar entre 1 m i 2 metres de distància, hi ha un segon pou més petit, anomenat olla (2 m d’alçada per 1’50 m de diàmetre). Està construït a un nivell inferior i sobretot, aprofitant el desnivell del marge. Els dos pous es comuniquen entre sí per la base amb els angles arrodonits i amb un lleuger pendent. Els dos pous es comuniquen per la base a través d’un canaló d’uns 0’10 cm de costat, enrajolat.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El segon pou o olla, a més a més de l’entrada de la canal per un costat, té una segona canal situada a l’extrem oposat que sobresurt del marge amb un pendent important, per anar a parar a una basseta o dipòsit quadrangular, que en aquest cas està molt malmès.</span></span></span></span></span></p>
- Codi d'element
- 08120-341
- Ubicació
- La Fumada del Dalmau
- Història
- <p><span><span><span><span><span>Els forns de pega també anomenats forns de quitrà o de pega grega es construïen sovint a cotes elevades, entre els 800 i els 1.000 metres d’alçada, perquè és en aquests indrets on es localitzaven els exemplars més vells de pi negre. Per a la seva construcció era fonamental trobar un desnivell en el terreny, ja que això permetia establir un pendent suficient entre el forn i l’olla. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Si bé la teia de pi negre és la més valorada per la quantitat de resina que conté, és cert que s’aprofitaven resinosos, ginebrons o càdecs i fins i tot les soques. S’estellaven i les teies s’anaven disposant de manera vertical al forn, de baix cap a dalt, lleugerament inclinades cap el centre, de forma que de mica en mica s’anava omplint fins al capdamunt per després cobrir-lo amb escorça formant un caramull.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Un cop a punt, el pegater, encenia el forn per la part superior. Lentament, en un procés que durava unes vint-i-quatre hores, la teia suava i començava a destil·lar un líquid negre i viscós, conegut amb el nom de quitrà o brea, que de mica en mica s’escolava pel canaló cap a l’olla. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Un cop recollit dins de l’olla s’encenia el quitrà i es remenava amb una vara verda durant mitja hora i d’aquí anava a parar a través d’un tercer canaló fins a una basseta o pastera, normalment quadrangular. Quan es refredava, la pega quedava solidificada. Llavors els pegaires la tallaven a trossos i anar-la a vendre. Era molt preuada per als fabricants de vaixells, botes de vi, tan de fusta com de pell, als sabaters i als veterinaris i pagesos per tenir cura del bestiar (peülles, trencadura d’ossos...) . La seva demanda va arribar a ser tal en el cas de la construcció de vaixells de marina de guerra, que es preconitzà la utilització de les soques dels arbres.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’ofici de pegaire (que passava de pares a fills) sembla estar documentat principalment al Pirineu des d’on es desplaçarien pel territori català.</span></span></span></span></span></p>
- Coordenades
- 41.6544000,2.0363000
- UTM X
- 419758
- UTM Y
- 4611854
- Any
- Municipi
- 08120
- Nom del municipi
- Matadepera
- Tipus d'accés
- Difícil
- Estat de conservació
- Bo
- Imatges
- https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88284-p1470588.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88284-p1470582.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88284-p1470583.jpg
- Estil
- Contemporani|Modern
- Protecció
- Física
- Àmbit
- Patrimoni immoble
- Tipologia
- Element arquitectònic
- Titularitat
- Privada
- Ús actual
- Cultural
- INSPIRE: Tipus
- INSPIRE: Subtipus
- INSPIRE: Atribut
- Data de modificació
- 2021-06-30 00:00:00
- Autor de la fitxa
- Jordi Montlló Bolart
- Autor de l'element
- Observacions
- Al municipi de Matadepera es coneix, a més del forn de pega del Dalmau i el descobert durant la realització del Mapa de Patrimoni del municipi a La Barata. En el bloc http://trailsantllorenc.blogspot.com/ s’esmenta sense cap més altre informació el forn de pega de Cavall Bernat i el forn de pega de Can Pobla, sense cap més altra dada ni ubicació. D’altres blogs van repetint informacions sense contrastar. S’ha demanat informació pertinent a les fonts originals sense obtenir cap resposta.
- Codi de l'estil
- 98|94
- Codi de la tipologia
- 47
- Codi de tipologia a sitmun
- 1.3
- Protecció id
- Comarca
- 40

