Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 38532 | Acta de consagració de l'església de Sant Martí d'Avià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/acta-de-consagracio-de-lesglesia-de-sant-marti-davia | <p>VILLANUEVA, Jaime (1763-1824). 'Viaje literario a las iglesias de España' , Vol X, p. 85. BARAUT, C. (1978). Les actes de consagracions d'esglésies del Bisbat d'Urgell (segles IX-XII). Urgellia, núm. 1. AA.DD. (1985). Catalunya Romànica. Vol. XII El Berguedà. Fundació Enciclopèdia Catalana.</p> | XIII | <p>Es tracta d'un document del que es conserven tres còpies a diferents arxius i que correspon a l'acta de consagració de l'església de Sant Martí d'Avià feta pel Bisbe Nantigís d'Urgell l'any 907. Al document consta que el comte Miró, veient que l'església que va edificar el seu pare el comte Guifré a Avià, no havia estat consagrada, demana al bisbe Nantigís d'Urgell la consagri i la constitueixi com a parròquia per tal de que els fidels puguin acomplir amb els seus deures cristians. Li dóna a l'església de Sant Martí la vil·la d' Avià i la de Clarà amb els seus corresponents vil·lars i termes. El comte, d'altres senyors i els mateixos habitants d'Avià donen un seguit de terres com a dot a l'església. A l'acta consten els límits de la parròquia: des de la parròquia de Sant Salvador als termes de Berga i als de Castellar, el terme de Corbera i el de Sant Vicenç. (BARAUT, 1978).</p> | 08011-8 | Arxiu Capitular de la Seu d'Urgell. Pl. Deganat, s/n. 257000 LA SEU D'URGELL | <p>No es conserva l'original de l'acta ja que es va perdre, però es conserven tres còpies: un còpia resumida del segle XIII que es conserva a l'Arxiu Capitular de la Seu d'Urgell; dues còpies senceres del segle XVIII fetes d'una altra còpia del segle XI que s'havia conservat al Monestir de Serrateix i que també va desaparèixer. Una d'aquestes últimes còpies va ser feta pel pare Jaume Pascual i Corominas (1736-1804) que fou abat del Monestir de Bellpuig de les Avellanes i autor de la 'Sacra Cathaloniae Antiquitatis Monumenta' que es conserva a la biblioteca de Catalunya ( L'acta de St. Martí és al volum IV, pp. 55-56, manuscrit 729). La segona còpia del segle XVIII la va realitzar el pare Jaume Caresmar (1717-1791) que també va ser abat de Bellpuig de les Avellanes i membre de l'Acadèmia de Bones Lletres. La còpia que va fer el pare Caresmar forma part d'una carta adreçada a Francesc de Fossà (1726-1789), catedràtic de dret e historiador, que el 1759 va ser nomenat rector de la Universitat de Perpinyà i també membre de l'Acadèmia de Bones Lletres. Fossà en féu una còpia de la carta que es conserva actualment a la Biblioteca Nacional de París (Col·lecció Moreau, 3. Folis 224-225). (BARAUT, 1978). Cal citar també el resum fet pel dominicà Jaime Villanueva i Astengo (1763-1824) a 'Viaje literario a las iglesias de España' (Vol X, p. 85.) que parla de la còpia perduda de Serrateix. Hi ha la transcripció i la traducció de l'acta al llibre de C. Baraut (BARAUT, 1978, pàgina 75) i també al volum del Berguedà de l'obra Catalunya Romànica (pàg. 100).</p> | 42.0772300,1.8227700 | 402622 | 4659021 | 907 | 08011 | Avià | Restringit | Bo | Inexistent | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | Signat, entre d'altres, pel Bisbe Nantigís i el comte Miró. | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:07 | ||||||||||
| 38543 | Arxiu municipal d'Avià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-municipal-davia | <p>PEDRALS, Xavier (1997). Inventari de la Documentació de l'Arxiu Municipal d'Avià. Diputació de Barcelona. Oficina de Patrimoni Cultural.</p> | XVIII-XX | <p>El fons arxivístic municipal d'Avià esta repartit en dos fons documentals diferenciats: per una banda aquell que forma l'Arxiu Municipal, i per altra un fons composat per elements diversos i que es troba disseminat a l'Ajuntament nou. El conjunt documental de l'Arxiu Municipal d'Avià és format principalment per documentació generada per l'Ajuntament i està classificada en cinc seccions: fons municipal (1759-1996), entitats supramunicipals (1963-1996), Falange (1942-1976), Jutjat de Pau (1868-1996) i entitats privades (1872-1996). Es conserva documentació a partir de la segona meitat del segle XIX, així com alguns documents esparsos anteriors: 2 volums del segle XVIII molt interessants al tractar-se de cadastres i comptes municipals, i algun document solt del XVII (1683). En total la documentació ocupa un volum de 82 m lineals repartits en dos dipòsits situats a l'Ajuntament Vell. El segon fons es troba repartit en diferents dipòsits a l'edifici actual de l'Ajuntament i esta format per: un arxiu de les revistes municipals 'Butlletí Informatiu', 'Ressò' i 'Ressò de ressò' des de 1979 fins a l'actualitat, programes de les diferents festes (Major, Segar i Batre, aplecs,...), un arxiu de premsa format per articles de diferents diaris que han publicat temes sobre el municipi (principalment Regió 7), la col·lecció de llibres publicats sobre el municipi a càrrec de l'Associació Cultural El Vilatà, així com documentació de diferents activitats en les que ha col·laborat o ha organitzat l'Ajuntament. Cal assenyalar que la documentació generada per l'Ajuntament es barreja amb aquella generada per l'Ateneu d'Avià.</p> | 08011-19 | Nucli antic. Ajuntament Vell: c/ Abat Oliba, 11. Ajuntament d'Avià: Plaça Ateneu. 08610-AVIÀ | <p>L'actual inventari de la documentació que forma part de l'Arxiu Municipal va ser realitzat per Xavier Pedrals i Costa, arxiver de Berga, per encàrrec de l'Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona, de març de 1996 a setembre de 1997. Anteriorment la documentació es trobava repartida entre els edificis de l'actual Ajuntament a la plaça de l'Ateneu i a l'antic edifici ubicat al carrer Abat Oliba; tot i que la documentació més antiga es trobava ordenada, no existia cap inventari. En fer l'inventari l'any 1997 es va unificar la seva ubicació a l'Ajuntament Vell, tot i que la documentació més moderna generada per l'Ajuntament es troba en les actuals dependències municipals. El segon fons ha estat fruit de la recopilació de material divers generat per les activitats realitzades i es va incorporant contínuament documentació.</p> | 42.0772300,1.8227700 | 402622 | 4659021 | 08011 | Avià | Restringit | Bo | Inexistent | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | Els documents més antics i interessants de l'Arxiu Municipal són: - Comptes municipals, de 2 maig 1759 a 27 març 1864, amb anotacions de 1683 a les dues darreres pàgines. (Lligall). - 'Catastro de casas y tierras del lugar de Abia, corregimiento de Manresa y subdelegación de Berga', año 1767. (Llibre). - 'Distrito municipal de Avià. 1862. Cuaderno de liquidaciones y amillaramiento de los productos, gastos y utilidades de cada uno de los propietarios, colonos y ganaderos existentes en el término jurisdiccional del mismo, con expresión de la calidad y la cantidad de cada objeto de imposición'. (Llibre). La col·lecció de llibres publicada per l'Associació Cultural El Vilatà i escrits per Josep Rafart consta dels següents títols: Avià i el teatre (1993), Avià i el futbol (1994), Avià i els pessebres (1995), Avià i les Caramelles (1995), La Coral Santa Maria d'Avià (1996), Avià i les associacions de pares (1997), Avià i les sardanes (1998), L'Ateneu d'Avià (1999), Els Isards i el centre d'esplai d'Avià (2000). La revista Ressó està formada per 14 números (1983-1988); la revista Ressó de Ressó està formada per 40 números (1989-2001). El Butlletí d'Informació Municipal (1979-1983) està format per 17 números. | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:07 | |||||||||||
| 38544 | FONS DE L'ARXIU DIOCESÀ DE SOLSONA | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-de-larxiu-diocesa-de-solsona | <p>PLANES I ALBETS, Ramon (1985) Catàleg dels Protocols Notarials dels Arxius de Solsona. Generalitat de Catalunya. Servei d'Arxius.</p> | XVII-XX | <p>A l'Arxiu Diocesà de Solsona es conserven tres fons en els que hi ha documentació referent a Avià: un important fons de l' Abadia de Serrateix, una carpeta amb documentació d'assumptes de la parròquia de Sant Martí d'Avià i llibres de Protocolos Notarials de diferents notaris de Berga (1631-1772) que inclouen actes referents a Avià. El fons de l'Abadia de Serrateix comprèn un important nombre de pergamins solts; un llibre amb el capbreu d'Avià de 1701 a 1704; un llibre amb dos capbreus d'Avià (1729 a 1732, i 1763 a 1772); un capbreu de la camareria de Serrateix (1741 a 1746); una còpia d'un document de 1529 d' establiment dels masos Pallarols, Sant Andreu i Oller d'Avià; i un document de confessió de caseta i vinya a Avià de 1667. La carpeta d'assumptes parroquials conté documentació vària des del 1822 al 1959 entre la que figuren inventaris dels objectes de l'església (1895 i 1947) i cartes sobre diferents temes al Bisbat de Solsona. En el fons de Protocols hi ha documentació dels notaris de Berga Pere Jausons (1631-1633), Pere Verdera (1665), Salvador Rosal (1688-1721), Pere Bonells (1697-1701), Salvador Subirats (1701-1704), Miquel Cortada (1729-1732), Francesc Claris (1741-1746), Joaquim Altarriba (1750-1759) i Joan Cortada (1763-1772), que també van redactar documents de persones d'Avià.</p> | 08011-20 | Arxiu Diocesà de Solsona. Palau Episcopal. 25280 SOLSONA | <p>El Bisbat de Solsona es va crear l'any 1593, quan el Papa Climent II divideix el bisbat d'Urgell que era massa extens i crea la diòcesi de Solsona de la que passen a dependre els deganats de Berga i la Vall de Lord. A partir d'aquest moment tota la documentació generada pel Bisbat es guarda al Palau Episcopal de Solsona, entre ells els capbreus del monestir de Serrateix. Els capbreus referents a Avià són la relació dels béns que estan sota alou i domini del Monestir de Serrateix al terme de la parròquia de Sant Martí d'Avià. L'any 1003 el comte Oliba donà al monestir de Santa Maria de Serrateix la parròquia de Sant Martí d'Avià amb la seva sufragània de Sant Sadurní de Clarà (JUNYENT, 1992) i des d'aquest moment alguns masos depenen del monestir : Santandreu, Sobrestrada, Cancardona, Molinot, Gelabert, Vilamarí, Lluch, Serra, així com terres i diverses cases a la sagrera d'Avià.</p> | 42.0772300,1.8227700 | 402622 | 4659021 | 08011 | Avià | Obert | Bo | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | Varis autors | 98 | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:07 | |||||||||
| 38546 | Arxiu parroquial d'Avià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-parroquial-davia | XX | <p>El fons parroquial de Sant Martí d'Avià és un fons modern, ja que es va iniciar després de la Guerra Civil. Tenim constància de l'existència d'arxiu a la parròquia de Sant Martí d'Avià al menys des del segle XIV, però tots els llibres sacramentals van ser cremats durant la Guerra Civil igual que d'altres objectes de les esglésies. Es va fer posteriorment un llibre en el que es van recollir, a partir d'informació oral, les dates de partides de naixement, matrimoni i òbits d'abans de la Guerra que la gent recordava. Actualment hi ha llibres de baptismes, matrimonis, confirmacions i defuncions des de finals de la Guerra fins a l'actualitat.</p> | 08011-22 | Nucli antic. Església de Sant Martí d'Avià: c/ Padró, 11. 08610 AVIÀ | <p>La història de l'arxiu de la parròquia de Sant Martí és curta, ja que tan sols es compta amb llibres sacramentals des de 1939 a l'actualitat degut a la desaparició de tots els documents anteriors a l'inici de la Guerra. La desaparició va motivar que es fes un llibre, l'any 1939, que recollia la informació que van donar els feligresos sobre actes realitzats a l'església com bateigs, casaments i enterraments que recordaven, per tal de facilitar les tasques eclesiàstiques. La parròquia de Sant Martí d'Avià i les seves sufragànies Santa Maria i Sant Serni de Clarà, pertanyien des dels seus orígens al Bisbat d'Urgell fins al 1593 en què, amb la creació del Bisbat de Solsona, Avià passà a dependre d'aquest. Les conseqüències de la Guerra Civil també es van patir a aquests bisbats i queda molt poca documentació d'Avià a l'Arxiu Diocesà de Solsona, i cap document a l'Arxiu Diocesà d'Urgell.</p> | 42.0753700,1.8253900 | 402836 | 4658812 | 08011 | Avià | Restringit | Bo | Inexistent | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Altres | 2020-07-03 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | Els preveres de la parròquia en cada època. | Sabem per d'altres documents aïllats que es van realitzar bateigs, esposoris, òbits i testaments. Així entre els documents que es conserven a la casa Vilamarí hi ha un llibre on apuntaven els bateigs, casaments i defuncions de la família on s'especifica que es celebraven a Sant Martí d'Avià (de 1663 a 1846). | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:07 | |||||||||||
| 38550 | FONS FOTOGRÀFIC DE L'ATENEU D'AVIA | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-fotografic-de-lateneu-davia | <p>RAFART, J. (1999). L'Ateneu d'Avià. Col. L'Escambell, núm. 21. Ed. Associació Cultural El Vilatà.</p> | XX | <p>El fons està format per les fotografies resultants del concurs de fotografia que s'organitza per la festa major amb un total de XII concursos amb periodicitat anual que es porta a terme la darrera setmana d'agost i de les que es conserven un total de 180 fotografies premiades. Tal i com es demana a les bases del concurs, les fotografies han de ser en blanc i negre o color, segons la temàtica. Els temes son: Lliure, Avià, i especial Segar i Batre. Els premis atorgats oscil·len entre les 6.000 i les 20.000 ptes al darrer concurs de l'any 2001. Es presenten fotògrafs de tota la comarca i també de fóra.</p> | 08011-26 | Nucli. Ateneu d'Avià. Av. Pau Casals, 4. 08610 AVIÀ | <p>La necessitat de disposar d'un local social al poble va portar a la construcció entre 1982 i 1983 de l'edifici que alberga l'Ateneu d'Avià, l'Ajuntament, locals per les entitats, una sala d'actes i un bar. El dia 13 de juny de 1985 l'Ajuntament d'Avià va aprovar els estatuts de l'entitat, essent el primer president Vicenç Casafont. És aquesta una entitat d'entitats, ja que engloba totes les que han anat sorgint a Avià, tot i que cadascuna conserva la seva autonomia: la coral Santa Maria d'Avià, societat de caçadors, la unió esportiva Avià, l'associació de pares i mares de l'Escola Santa Maria d'Avià i de la Llar d'Infants, el grup d'esplai, el grup de joves, el casal de la gent gran, l'agrupació teatral, el club de botxes, la parròquia, la penya Blau-Grana, el centre d'estudis i els amics del motor. A més organitza la caminada popular, la festa del Segar i el Batre, els Pastorets, el concurs de fotografia de la festa major, el concurs de pintura ràpida, l'aplec de Sant Serni de Clarà, el grup de geganters i grallers, les caramelles, el concurs de pessebres miniatura, a més d'altres activitats puntuals. El concurs de fotografia es va iniciar l'any 1990 per iniciativa del grup de fotografia de l'Ateneu, i cada any s'organitza una exposició amb totes les fotografies participants durant la setmana de la festa major.</p> | 42.0772300,1.8227700 | 402622 | 4659021 | 08011 | Avià | Restringit | Bo | Inexistent | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | Diversos | 55 | 3.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:07 | |||||||||||
| 38561 | DIETARI DE GUERRA DE MN. RODERGAS | https://patrimonicultural.diba.cat/element/dietari-de-guerra-de-mn-rodergas | <p>RODERGAS, Mn. Francesc (1936). Dietari de Guerra. Berga1936-1939. Transcripció i notes a cura de Joan Tuneu i Benigne Rafart. Edició de l'Ateneu d'Avià, 1990.</p> | <p>Es tracta de unes notes manuscrites en català escrites en els marges de pàgines i en fulls afegits a l'edició de 1919 del llibre 'Efemérides Bergadanas' de D. Jacinto Vilardaga. En elles explica entre d'altres fets, la crema d'esglésies a Berga i d'altres ocorreguts durant l'inici de la Guerra Civil Espanyola.</p> | 08011-37 | Rectoria de l'església de Sant Martí d'Avià. 08610 AVIÀ | <p>A la rectoria d'Avià es conserven tres armaris de llibres que quedaren dels dos rectors morts de la guerra ençà: Mn. Ramon Canal i Mn. Ramon Soler. També hi havia els llibres del beneficiat de Berga, Mn. Francesc Rodergas i Plans què, tot i no haver estat a la parròquia d'Avià, els llibres es trobaven en ella. L'any 1990 el llavors rector d'Avià Mn. Ramon Alsina i Santandreu, furgant entre aquests llibres va trobar un exemplar de les 'Efemérides Bergadanas' de D. Jacinto Vilardaga editat al 1919, dintre del qual als marges de moltes planes i en fulls enganxats hi havia escrites a mà unes notes en forma de dietari des del 18 de juliol de 1936 al gener de 1939. Les notes expliquen els fets ocorreguts a Berga durant aquest període de la Guerra Civil i constitueix un llegat històric de gran importància. L'any 1990 l'Ateneu d'Avià va fer una publicació amb les notes manuscrites (RODERGAS, 1936).</p> | 42.0753700,1.8253900 | 402836 | 4658812 | 1936 | 08011 | Avià | Restringit | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | Mn. Francesc Rodergas i Plans | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:07 | |||||||||||
| 38700 | Arxiu parroquial de Sant Vicenç d'Obiols | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-parroquial-de-sant-vicenc-dobiols | XIX | <p>Els llibres parroquials de l'església de Sant Vicenç d'Obiols es conserven a la parròquia de Gironella, ja que el capellà actual és el de Viladomiu Vell que depèn de Gironella. Tan sols es conserven llibres de la segona meitat del segle XIX, ja que els més antics van desaparèixer durant les guerres carlines i perquè actualment els actes que es fan s'inscriuen a Gironella. Es conserven: un llibre d'obits de 1852 a 1931, un llibre de matrimonis de 1852 a 1913 i un llibre de baptismes de 1852 a 1906.</p> | 08011-176 | Església de Santa Eulàlia de Gironella, Plaça Església, 08680 GIRONELLA | <p>Tot i que es té constància de l'existència d'arxiu a Sant Vicenç d'Obiols, tots els llibres sacramentals van desaparèixer abans d'iniciar-se el segle XX. La data d'inici dels llibres que es conserven a la parròquia de Gironella coincideix amb el concordat entre la Santa Seu i Espanya pel qual es fan els llibres nous a totes les parròquies d'Espanya i es posa com a condició que siguin escrits en castellà, encara que a moltes parròquies no canvien l'idioma. La parròquia d'Obiols que pertanyia des dels seus inicis al monestir de Ripoll (Bisbat de Vic), passa l'any 1874 a dependre del Bisbat de Solsona. Hi ha una nota als llibres feta pel capellà d'Obiols, Ginés Molist, explicant aquest canvi i signada el 4 de juny de 1874. Hi ha una altra nota amb la mateixa data explicant que 'des del 3 de maig de 1873 fins al 4 de juny de 1874 la parròquia va estar sense capellà perquè el que hi havia va fugir per lliurar-se de la mort i que els feligresos havien d'acudir als veïns en les necessitats, on es van trobar els documents que falten'. Aquests documents als que feia esment no s'han trobat i no es té constància de que existeixin. A l'arxiu de Ripoll, degut a la crema de l'edifici durant les guerres carlines primer, i durant la Guerra Civil desprès, no es conserven documents referents a Obiols.</p> | 42.0772300,1.8227700 | 402622 | 4659021 | 08011 | Avià | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | Els preveres de la parròquia en cada època. | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:07 | ||||||||||||
| 40513 | Arxiu Municipal de Bagà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-municipal-de-baga | <p>PEDRALS COSTA, X. (1997). Arxiu Municipal de Bagà. Anàlisi, actuació arxivística i descripció dels fons. Bagà. 2 volums. SERRA I VILARÓ, J. (1930). Les Baronies de Pinós i Mataplana. Investigació als seus arxius. Reproducció facsímil de 1989, Centre d'Estudis Baganesos. 3 vols.</p> | XIV-XX | <p>L'Arxiu Municipal de Bagà es troba ubicat al soterrani de l'edifici de l'Ajuntament, en una única sala dividida per una paret al centre de manera que l'espai té forma de U. La documentació es troba guardada en caixes de cartró d'arxiu dipositades en prestatges metàl·lics. Hi ha dos armaris metàl·lics en els que es guarda la documentació més important i antiga formada per pergamins i llibres. L'arxiu conserva principalment els fons documentals generats pel mateix ajuntament des de la segona meitat dels segle XIX fins a l'actualitat. Destaquen també alguns documents anteriors, com la còpia en pergamí de la carta de franqueses datada al segle XVI; llibre de despeses del cònsols de 1332; cadastres de 1735 i 1817; llibres de comptes dels XVII, XVIII; 7 documents en pergamí de 1355 a 1590, entre ells una còpia dels privilegis de Bagà del segle XVI; diferents llibres enquadernats en pergamí; documentació de la família Balderich des del segle XVI; llibres de notaris 1365, 1425, 1430, 1441, 1749. També compta amb la documentació del registre civil des de l'any 1869.</p> | 08016-2 | Nucli històric. Plaça Catalunya, 7. 08695 BAGÀ | <p>Bagà va ser escollit pels Barons de Pinós com a capital de la seva baronia; a partir del segle XII el poble es traslladà de lloc i s'edificà de nou, passant a establir la seva residència diferents famílies nobiliàries durant la baixa edat mitjana, moment de màxim esplendor de la vila. Així, la vila de Bagà, va generar un important fons documental iniciat amb els Pinós i augmentat amb el pas del temps, arxiu que era custodiat a l'edifici de l'església parroquial de Sant Esteve. L'arxiu era tancat amb tres claus que estaven en poder del conseller en cap, del cònsol en cap i del segon cònsol. Des del segle XIV es troben anotacions destinades a mantenir els papers en bon estat, i al segle XVII es prenen disposicions per a la seva protecció i conservació. Durant les guerres dels segles XVII i XVIII es va perdre part de l'arxiu, principalment per un incendi l'any 1753 al temple. També les Guerres Carlines van afectar i van provocar la desaparició d'alguns llibres, així com durant la Guerra Civil del 1936-39. A partir del 1908, Mn. Joan Serra i Vilaró, comissionat a Bagà de l'Institut d'Estudis Catalans per tal de recuperar i inventariar l'arxiu, va realitzar una important tasca donant a conèixer l'arxiu amb la publicació de les 'Baronies de Pinós i Mataplana' (SERRA VILARÓ). Amb l'estroncament de la línia dels Pinós al segle XVI, l'arxiu va ser repartit entre les diferents branques de la família, així quedà repartida una part entre els Alba (a Sevilla) i els Medinacelli (a Madrid), amb una petita part a l'arxiu del marquès de Barberà. La part que restava a Bagà, va ser dipositada provisionalment al Palau de Pedralbes, en iniciar-se la Guerra Civil, pel 'Servicio de Recuperación Bibliográfica y Documental'; al finalitzar la Guerra l'arxiu va ser traslladat a l'Arxiu de la Corona d'Aragó l'any 1939, on s'ha mantinugut una important part de l'arxiu històric de Bagà ja que no es va reclamar el fons dins els terminis establerts. A Bagà es conserva actualment una minsa representació d'aquest arxiu històric dels Pinós, tot i que es conserva la documentació municipal des de finals del segle XIX, algun element medieval i modern. L'Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona va realitzar un nou inventari dels fons existent al municipi entre març de 1996 i setembre de 1997, a càrrec de l'arxiver Xavier Pedrals (PEDRALS, 1997). Aquest va classificar de nou el fons seguint el quadre de classificació proposat pel Servei d'Arxius de la Generalitat de Catalunya.</p> | 42.2525700,1.8618000 | 406110 | 4678447 | 08016 | Bagà | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08016/40513-foto-08016-2-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08016/40513-foto-08016-2-2.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | L'espai que ocupa l'arxiu es troba davant del que ocupa la caldera de calefacció de l'ajuntament i a més, pel fet d'ocupar un soterrani, té humitats a la banda que dóna a la plaça. Per la part de darrera, la que dóna al carrer Mn. Jaume, hi ha una doble porta per la que es podria tenir un accés directe, tot i que es troba tancada, fet que li dona poca seguretat a l'espai que ocupa l'arxiu municipal. Mapa del nucli antic de Bagà. Diputació de Barcelona, servei cartogràfic. Escala 1:1000. | 94|98|85 | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:07 | ||||||||
| 40537 | Fons de Bagà de l'Arxiu de la Corona d'Aragó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-de-baga-de-larxiu-de-la-corona-darago | <p>SERRA VIALRÓ, J. (1908). Missió històrica a l'Arxiu de Bagà. Anuari de l'Institut d'Estudis Catalans. Barcelona. SERRA VILARÓ, J. (1930). Baronies de Pinós i Mataplana. Investigació als seus arxius. 3 vols. Reedició de 1989 del Centre d'Estudis Baganesos. UDINA, F. (1986). Guia histórica y descriptiva del Archivo de la Corona de Aragón. Ministerio de Cultura. Dirección General de Bellas Artes y Archivos.</p> | XIV-XIX | <p>A l'ACA el fons de Bagà es troba classificat en dos sub-fons: 'diversos locales Bagà'; i 'notarials sèrie Bagà'. DIVERSOS LOCALES BAGÀ: Està dividit en quatre seccions: parroquial (volums i lligalls de segle XVI a XIX, inclou llibres sacramentals des del segle XVI), municipal (volums i lligalls segles XV-XIX), notarial de la parròquia (volums i lligalls segles XVII-XVIII) i diversos (Lligalls segles XIV-XVII). A més hi ha un fons amb 62 pergamins des del segle XIV. El fons NOTARIALS BAGÀ: hi ha llibres notarials i llibres municipals (inclou manuals i llibres notarials públics i eclesiàstics, llibres consolia i clavariat des del segle XV, llibres de comptes i actes del consell de la vila des del XVI, 13 volums de la cort del batlle, 9 volums de contingut judicial). A més, a l'índex del Pare Ribera hi ha alguns documents sobre Bagà però que no procedeixen de l'Arxiu de Bagà.</p> | 08016-26 | Barcelona | <p>El fons de Bagà dipositat a l'Arxiu de la Corona d'Aragó procedeix dels antics Arxius municipal i parroquial de la Vila de Bagà. Des del segle XIV es troben anotacions destinades a mantenir els papers en bon estat, i al segle XVII es prenen disposicions per a la seva protecció i conservació. Durant les guerres dels segles XVII i XVIII es va perdre part de l'arxiu, principalment per un incendi l'any 1753 al temple. També les Guerres Carlines van afectar i van provocar la desaparició d'alguns llibres, així com durant la Guerra Civil del 1936-39. A partir del 1908, Mn. Joan Serra i Vilaró, comissionat a Bagà de l'Institut d'Estudis Catalans per tal de recuperar i inventariar l'arxiu, va realitzar una important tasca donant a conèixer l'arxiu amb la publicació de les 'Baronies de Pinós i Mataplana' (SERRA VILARÓ). Amb l'estroncament de la línia dels Pinós al segle XVI, l'arxiu va ser repartit entre les diferents branques de la família, així quedà repartida una part entre els Alba (a Sevilla) i els Medinacelli (a Madrid), amb una petita part a l'arxiu del marquès de Barberà. En iniciar-se la Guerra Civil Espanyola l'any 1936, la Generalitat Republicana va organitzar un servei de protecció al patrimoni documental dirigit per Agustí Duràn i Sampere, director de l'Arxiu Històric de la ciutat de Barcelona. Es va gestionar el trasllat de l'arxiu de Bagà per acollir-se al servei de protecció, essent traslladada una part a l'edifici de Ca l'Ardiaca de Barcelona, una altra a la Santa Cova de Manresa, i una altra part a Viladrau, seus de dipòsit del servei d'arxius. El 21 de gener de 1938 els documents dipositats a Manresa van ser traslladat al convent de Pedralbes on es trobaven els documents que s'havien dipositat a Ca l'Ardiaca a l'inici de la guerra. En finalitzar la guerra la documentació va ser traslladat a Ca l'Ardiaca, seu de l'Arxiu de la Corona d'Aragó. En no ser reclamada la documentació per l'Ajuntament de Bagà en els terminis previstos, aquesta ha estat a l'Arxiu des de llavors. L'any 1975 l'Ajuntament de Bagà amb l'impuls del mestre i arxiver Joan Pardinilla es va reclamar el fons, aconseguint tan sols la promesa d'una còpia que encara no ha arribat. Actualment aquest és el fons local més important dipositat a l'Arxiu de la Corona d'Aragó, tot i que manquen 25 volums dels 211 que va inventariar Serra Vilaró, i dels que es desconeix la localització.</p> | 42.2525700,1.8618000 | 406110 | 4678447 | 08016 | Bagà | Restringit | Bo | Física | Modern|Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | En la realització del present inventari s'ha detectat que dels 25 volums que a l'ACA consten com extraviats, al menys 7 es troben a l'Arxiu Municipal de Bagà. S'ha informat a l'ACA. | 94|98 | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:07 | |||||||||
| 40539 | Arxiu Parroquial de Sant Esteve de Bagà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-parroquial-de-sant-esteve-de-baga | XIX-XX | <p>L'arxiu parroquial de Bagà conserva poca documentació tenint en compte lo important que era l'arxiu abans de l'incendi de 1753. Per aquest motiu quasi la major part de llibres i documents són posteriors a aquesta data. Tot i així s'ha de tenir en compte que a l'Arxiu de la Corona d'Aragó hi ha alguns llibres sacramentals des del segle XVI. La documentació està formada per: Llibres de matrimoni de Bagà (1797-1851, 1852-1930, 1930-1968, 1969-1976). Llibres de baptisme de Bagà (1533-1539, 1723-1742, 1798-1811, 1849-1878, 1867-1936, 1906-1919, 1931-1953, 1953-1963, 1920-1927, 1964-1976, 1879-1905, 1977-1990). Llibres d' òbits de Bagà (1800-1831, 1832-1868, 1878-1916, 1851-1878, 1917-1930, 1931-1976). Confirmacions de Bagà (1941-1972). Hi ha també llibres de Gréixer: baptismes (1897-1930), defuncions (1897-1929), matrimonis (1900-1927). Llibres de Gisclareny: baptismes (1852-1897, 1897-1930, 1931-1965). A partir del 1966 els llibres de Gisclareny s'incorporen als de Bagà, i a inicis del segle XX s'incorporen els de Gréixer, ja que depenen de Bagà. També es conserva documentació de Paller, de Sant Andreu de Gréixer, i de la Mare de Déu del Roser de Gisclareny. Hi ha també documentació del mas de Riugréixer des del segle XIV; documentació parroquial general i un recull de goigs de la zona.</p> | 08016-28 | Nucli vila. Rectoria de Bagà | <p>L'any 1753 un incendi destruí l'interior de l'església de Sant Esteve de Bagà que va afectar a l'arxiu parroquial, però no al fons documental del municipi que es trobava en una sala diferent i es va salvar. Es salvaren també els manuals de notaria que els guardaven els rectors de la parròquia. Alguns llibres del fons parroquial es van salvar ja que es trobaven fóra de l'església i perquè algunes persones de Bagà els van tirar per la finestra quan s'acostaven els republicans amb intenció de saquejar l'església durant la Guerra Civil de 1936.</p> | 42.2524600,1.8615000 | 406085 | 4678435 | 08016 | Bagà | Restringit | Bo | Inexistent | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Diferents rectors de la parròquia | Mapa topogràfic de Catalunya editat per l'Institut Cartogràfic de Catalunya E/ 1:5.000. | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:07 | |||||||||||
| 40568 | Kyrie de Bagà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/kyrie-de-baga | <p>BALLESTER, J. (2000). El Kyrie de Bagà. A Bagadanum. Vol. III. Associació Medieval de Bagà. Pp. 81-89). GARRIGOSA, J. (1994). Catálogo de manuscritos e impresos musicales del Archivo Histórico Nacional y del Archivo de la Corona de Aragón. Dirección General de Bellas Artes y Archivos. Madrid. P. 245. PONS, J. (1983). El kirie de Bagà. L'Erol, nº 5. P. 57-61.</p> | XIV | <p>A l'Arxiu de la Corona d'Aragó es conserva un pergamí de 315x230 mm, amb text i notació musical manuscrita a les dues cares i que per les característiques paleogràfiques data de la segona meitat del segle XIV (GARRIGOSA, 1994) i que procedeix de l'església de Sant Esteve de Bagà. El document està classificat a l'Arxiu amb la denominació Cod. Frag. 144. Es tracta de la composició del Kyrie, en un text que intercala text i música. En aquest document el text és per ser cantat a tres veus (triplum, duplum i tenor). Presenta un pentagrama de cinc línies vermelles, amb la notació a sobre i el text entre mig en llatí. El pergamí no es troba en bon estat i la seva transcripció no es va poder fer de forma completa.</p> | 08016-57 | Barcelona. Arxiu de la Corona d'Aragó | <p>Aquest kyrie forma part del repertori musical medieval creat i difós des d'Avinyó, en l'estil musical anomenat 'Ars Nova', nascut al segle XIV i desenvolupat a París. Aquest estil suposa un canvi estètic, tècnic i formal respecte a la polifonia dels segles anteriors, i porta la música medieval al seu màxim esplendor, estenent-se per tot Europa Occidental, entre ells la Corona d'Aragó, que es feia copiar les melodies més de moda, convertint-se Avinyó el principal centre productor i difusor. Entre els textos de l'Ars nova destaquen els textos de l'Ordinari de la missa: Kyrie, Gloria, Credo, Sanctus, Agnus i Ite missa est. Es troba dipositat a l'Arxiu de la Corona d'Aragó i va ser trobat entre documentació procedent de l'església de Sant Esteve l'any 1969.</p> | 42.2525700,1.8618000 | 406110 | 4678447 | 08016 | Bagà | Restringit | Regular | Inexistent | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:07 | ||||||||||||
| 40599 | Fons documental de Bagà a l'Arxiu Històric de Lleida | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-baga-a-larxiu-historic-de-lleida | <p>CASES, Ll. (1983). Catàleg dels protocols Notarials de Lleida. Fundació Noguera. Barcelona. SERRA VILARÓ, J. (1930). Baronies de Pinós i Mataplana. Investigació als seus arxius. 3 vols. Reedició de 1989 del Centre d'Estudis Baganesos.</p> | XVIII-XIX | <p>A aquest arxiu es conserva documentació de Bagà que es desconeix com va anar a parar aquí, possiblement amb el trasllat de documents a l'inici de la Guerra Civil Espanyola. Conserven cinc llibres de protocols notarials i un llibre del cadastre. Protocols notarials del notari Bonaventura Minoves Fiter, volums dels anys 1797-1799, 1800-1802, 1804-1806, 1807-1811, 1815-1818. Repartiment individual del cadastre de 1747.</p> | 08016-88 | Lleida | <p>L'Arxiu Històric de Lleida es va crear amb el decret de 1947 de 24 de juliol, sobre Ordenació d'Arxius i Bibliotèques i del Tresor Documental. L'any 1950 es van fer obres per rehabilitar la primera planta de l'edifici del Roser, antic convent de dominics, per ubicar l'arxiu. L'any 1981 la gestió de l'arxiu es traspassa a la Generalitat de Catalunya pel decret 1.010/1981, firmant un conveni el 16 d'abril de 1982 entre la Generalitat i l'estat, amb el que l'arxiu s'integra a la xarxa d'Arxius de la Generalitat. Els fons notarials, els més importants de l'arxiu, van ingressar el febrer de 1951, procedent del dipòsit que es trobava a l'Arxiu Episcopal des del començament de la Guerra Civil. La documentació del cadastre va ingressar durant la dècada dels seixanta procedent de la Delegació d'Hisenda. Conté dades del cadastre fet per Patiño el 1716 i altres anys, de moltes localitats del Principat, entre elles Bagà.</p> | 42.2525700,1.8618000 | 406110 | 4678447 | 08016 | Bagà | Restringit | Bo | Inexistent | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:07 | ||||||||||||
| 40600 | Fons documental de Bagà a l'Arxiu Ducal de Medinaceli | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-baga-a-larxiu-ducal-de-medinaceli | <p>SERRA VILARÓ, J. (1930). Baronies de Pinós i Mataplana. Investigació als seus arxius. 3 vols. Reedició de 1989 del Centre d'Estudis Baganesos.</p> | XIII-XVII | <p>Els documents que es conserven són: 1- A la sèrie estats i pertinences de la Casa de Castro, Baronies de Pinós i Mataplana: 7 lligalls entre 1298 i 1858 en els que hi ha censals, possessions, jurisdicció, delmes, dominis). 2- A la sèrie Plets: 4 lligalls entre 1509 i 1669 formats per plets sobre la successió de vàries baronies entre les que es troba la de Pinós. Cal assenyalar que aquesta documentació es troba microfilmada a l'abast dels investigadors a l'Arxiu del Monestir de Poblet.</p> | 08016-89 | Sevilla | <p>L'arxiu documental dels Pinós sembla que va ser repartit i dispersat en estroncar-se la línia dreta dels Pinós el segle XVI, entre els seus hereus: els Alba i els Medinaceli, que els van portar als seus llocs de residència, Madrid i Sevilla. Per tant la documentació que es conserva en aquests arxius és la primera dels Pinós. Al catàleg general de l'Arxiu Ducal de Medinaceli apareix documentació de la baronia de Pinós associada amb la de Mataplana, dins de la secció Castro (Marquesado de Puebla de Castro, vizcondado de Illa y baronías de Peralta de Sal, Alfajarín, Cuatro Castillos, Hoz, Espés, Anzano, Pinós y Mataplana, La Llacuna, Moralcamp, Pontils y Castisens). Als índexs de l'arxiu apareixen referències a la Casa d'Alba en la documentació dels Pinós, per la que es confirma el repartiment de documents entre les dues cases ducals. En morir un dels barons sense descendència legítima, la baronia va quedar en mans de Felip Galceràn de Castro i Pinós, entre 1471-1472. La casa de Castro va quedar englobada en la gran casa d'Aitona (família Montcada) a inicis del segle XVII i un segle després en la casa de Medinaceli, després del matrimoni entre Maria Teresa de Montcada, marquesa d'Aitona, i Luís Antonio Fernández de Córdoba, duc de Medinaceli. Així, per matrimonis successius les baronies passaren a les cases ducals d'Alba i de Medinaceli. Aquests no residien a Bagà, sinó que entregaren les baronies a administradors i governadors.</p> | 42.2525700,1.8618000 | 406110 | 4678447 | 08016 | Bagà | Restringit | Bo | Inexistent | Modern | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 94 | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:07 | ||||||||||
| 40632 | Fons documental de Bagà a l'Arxiu Ducal d'Híjar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-baga-a-larxiu-ducal-dhijar | <p>CASAUS BALLESTER, M.J. (1997). Archivo Ducal de Híjar. Catalogo de los fondos del antiguo ducado de Híjar (1268-1919).- Zaragoza: Gobierno de Aragón; Teruel: Instituto de Estudios Turolenses, 1997. (Archivos de Aragón;7).</p> | XV | <p>Es tracta de documentació dels Pinós guardada en un volum amb cronologia des del segle XIII, els arbres genealògics dels segles XVII i XVIII, alguns documents del segle XV i manuscrits relacionats amb la genealogia dels Pinós en els que apareixen referències al miracle de Sant Esteve (1646). Entre els documents destaquen: plet sobre les propietats de Francisca Pinós a Bagà; còpia del 1553 de privilegis dels Pinós del 1425; censal del 1498; escriptures i capitulacions matrimonials de Bernardo Galceràn de Pinós del 1413; testament del mateix de 1418; concòrdia del 1425; censal de les rendes de Bagà del 1425; capítols matrimonials de Sibila filla de Galceràn de Pinós del 1294 (pergamí); taules genealògiques de 1651; gravats d'escut i monedes de Bagà del 1651.</p> | 08016-121 | Archivo Histórico Provincial. C/ Diego Dormer, 6-8. 50001 ZARAGOZA | <p>L'Arxiu senyorial de la casa de Hijar es troba actualment dipositat a l'Arxiu Històric i Provincial a Saragossa que té un conveni amb el Ministeri de Cultura des de l'any 1986. Aquest arxiu estava en propietat del ducs Fernández de Híjar (avi de l'actual duquessa d'Alba) fins que amb motius de la Guerra Civil l'any 1936 va ser portat a la Biblioteca Nacional de Madrid per ser custodiat. L'any 1940, acabada la Guerra, els propietaris podien recuperar els seus arxius, i el duc de Híjar el va dipositar a la Casona de los Aranda a Épila. L'any 1992 l'arxiu es va donar a el Archivo Histórico Provincial de Zaragoza que depèn de la Diputación General de Aragón. L'any 1579, amb el matrimoni de Juan Francisco Fernández de Híjar, III duque de Híjar, i Francisca de Castro Pinós i Fenollet, III comtessa de Vallfogona i Guimerà, es van unir les famílies Híjar i Castro Pinós. El Archivo Histórico Provincial de Zaragoza (AHPZ) va ser creat l'any 1948. Conserva fons documentals des del segle X fins l'any 1984.</p> | 42.2525700,1.8618000 | 406110 | 4678447 | 08016 | Bagà | Restringit | Bo | Inexistent | Modern | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 94 | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:07 | ||||||||||
| 40634 | Fons documental de Bagà a l'Arxiu Comarcal de Berga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-baga-a-larxiu-comarcal-de-berga | XX | <p>L'Arxiu Comarcal de Berga conserva poca documentació sobre Bagà, ja que aquesta es troba bàsicament a l'Arxiu de la Corona d'Aragó i a l'Arxiu Municipal de Bagà. Tot i així conserva alguna documentació compartida amb la resta de municipis de la comarca, com la que hi ha al llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y de los aforados de guerra, con expresión de sus dueños', de 1856. En ell es fa una relació de les cases amb el nom del propietari, de Bagà. En total es nomenen 34 cases.</p> | 08016-123 | Pavelló de Suècia. 08600 BERGA | <p>L'Arxiu Comarcal de Berga es va formar per iniciativa d'historiadors locals l'any 1982. Durant un llarg període actuava com a arxiu municipal històric i administratiu. L'any 1998 va entrar a formar part de la Xarxa d'Arxius de la Generalitat i va ser traslladat a la nova ubicació al Pavelló de Suècia.</p> | 42.2525700,1.8618000 | 406110 | 4678447 | 1856 | 08016 | Bagà | Restringit | Bo | Inexistent | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Mapa topogràfic de Catalunya editat per l'Institut Cartogràfic de Catalunya E/ 1:5.000. | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:07 | |||||||||||
| 43215 | Privilegi de 'Non separando' | https://patrimonicultural.diba.cat/element/privilegi-de-non-separando | SANTANDREU i SOLER, M. Dolors: 'Els privilegis', L'Erol, 40, primavera 1993, pàgs. 10-15. | XIV | Fou restaurat el 1993 arran del seu 600 aniversari. Es conserva a l'Arxiu Històric Comarcal de Berga. | És un extens document, otorgat el 14 d'octubre de 1393 al castell reial de Tortosa, en el qual Joan I confirma el privilegi de 'non separando a Regia corona' a la vila, batllia i vicaria de Berga. En primer lloc el Rei fa un repàs retrospectiu als motius pels quals s'ha decidit a confirmar el privilegi, que ja havia estat concedit el 1322. En segon lloc amplia el privilegi i també hi inclou la vegueria de Berga i el Berguedà, els seus vassalls i llocs, les seves terres, termes, jurisdiccions, preeminences, homes i dones i els uneix a perpetuïtat a la corona reial d'Aragó, al Principat de Catalunya, al comtat de Barcelona i a la vila de Berga, perquè mai no se'n separin, renunciant a qualsevol us, costum o dret. El rei fa redactar el document en pergamí i el segella amb el seu segell de plom, que actualment encara penja del pergamí original. El segell té uns 6 centímetres de diàmetre. Al seu anvers hi ha la figura del rei assegut en un tron i al revers l'escut reial. Al document també hi figuren les signatures corresponents: la del Rei, la dels testimonis, la del notari, etc. | 08022-23 | Nucli urbà | Al llarg del segle XIV la vila de Berga va estar successivament separada i annexionada als dominis de la corona. La darrera separació va tenir lloc l'any 1392, quan passà a mans dels Foix. Des de la confirmació d'aquest privilegi la vila, batllia i vegueria de Berga van seguir sempre més vinculades al patrimoni reial. Fou confirmat novament als segles XV i XVI. | 42.0973900,1.8409400 | 404155 | 4661239 | 1393 | 08022 | Berga | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43215-foto-08022-23-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43215-foto-08022-23-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43215-foto-08022-23-3.jpg | Legal i física | Gòtic|Medieval | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Altres | 2023-08-01 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. | Joan I (concedeix el privilegi) | 93|85 | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:07 | ||||||
| 43219 | Arxiu Parroquial de Santa Eulàlia de Berga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-parroquial-de-santa-eulalia-de-berga | XIII-XX | <p>Es tracta del conjunt de documentació que la parròquia de Santa Eulàlia ha anat aglutinant al llarg dels segles. Cal distingir, per una banda, la documentació estrictament parroquial, d'entre la qual destaquen els registres sacramentals, conservats gairebé en la seva integritat. Per altra banda conté altres subfons: són els pertanyents a l'antiga comunitat de preveres de la parròquia, a la notaria parroquial adjunta, a les desaparegudes cofraries i a parròquies a hores d'ara inexistents (Santa Maria de la Baells). El conjunt de pergamins de la notaria ocupa un important lloc en aquest arxiu, tant per la quantitat com per la riquesa informativa. El conjunt de la documentació es conserva en prestatgeries metàl·liques, en arxivadors tipus caixa i també en mitja dotzena d'armaris metàl·lics amb portes. Es fa difícil de precisar el nombre de metres lineals de documentació que hi ha en aquest arxiu.</p> | 08022-27 | Nucli urbà | <p>Com tot arxiu religiós ha sofert moltes vicissituds al llarg dels temps, especialment en èpoques de conflictes bèl·lics, però en general no sembla que hagi perdut massa documentació. A començament dels anys 1990, M. Dolors Santandreu, Xavier Pedrals i Florenci Besora, entre altres, van fer una primera tria, endreça i neteja de la documentació (pergamins), que fins aleshores estava molt dispersa a la rectoria.</p> | 42.1046100,1.8461800 | 404599 | 4662035 | 08022 | Berga | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43219-foto-08022-27-1.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Religiós | 2020-01-21 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. | Si bé la documentació es conserva en bon estat, caldria una actuació arxivística profunda i rigorosa, que permetés deixar la documentació totalment ordenada i inventariada. | 98 | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:07 | |||||||||
| 43227 | Museu del Circ | https://patrimonicultural.diba.cat/element/museu-del-circ | R.: 'El Museu del Circ', El Vilatà, 54, juny 1987, s. pàg.. Inventari del Museu del Circ, (no publicat), Ajuntament de Berga, 1987. | XX | El Museu del Circ inclou una col·lecció importantíssima, reconeguda arreu del continent europeu com una de les més importants existents sobre aquesta temàtica, de cartells i programes des de finals del segle XIX fins a l'actualitat; tant de l'estat espanyol com de la resta de països europeus. També inclou fotografies, retalls de premsa i revistes relacionades amb el món del circ. En total, el seu fons té registrats un total de 3.488 documents. | 08022-35 | Nucli urbà | La història del Museu del Circ va lligada a la del col·leccionista que al llarg de tota la seva vida el va anar creant; en Josep Vinyes i Sabartés. Aquest senyor, afeccionat i gran coneixedor del tema, va fer donació de la seva extraordinària col·lecció (la més important de l'estat espanyol sobre el tema i una de les més importants d'Europa) a l'Ajuntament de la seva ciutat natal l'any 1987. És a partir d'aquell any quan la col·lecció comença a funcionar com a Museu. Actualment, esperant l'obertura del Museu Comarcal, el Museu del Circ roman tancat. | 42.1041600,1.8466300 | 404636 | 4661985 | 1987 | 08022 | Berga | Sense accés | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43227-foto-08022-35-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43227-foto-08022-35-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Social | 2023-08-01 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. | Josep Vinyes i Sabartés | Malgrat trobar-se ubicat en un altre edifici, el Museu del Circ es considera com una secció del Museu Municipal de Berga. | 98 | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:07 | ||||||
| 43250 | Arxiu Fotogràfic de l'Àmbit de Recerques del Berguedà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-fotografic-de-lambit-de-recerques-del-bergueda | XX | <p>L'Arxiu Fotogràfic de l'Àmbit de Recerques del Berguedà s'ha anat formant des de la fundació de l'entitat el 1981. El fons conté fotografies fetes pels membres del mateix Àmbit de Recerques del Berguedà, però també ha anat incorporant col·leccions d'antigues fotografies, algunes fins i tot de finals del segle XIX. El fons conté 13.609 imatges de municipis, 1.838 de colònies industrials, 345 de genèriques de la comarca, 1.771 del conjunt de Catalunya i 232 d'Espanya i la resta del món; en total, el novembre de l'any 2000 comptava amb 17.795 fotografies.</p> | 08022-58 | Nucli urbà | <p>Aquest fons s'ha anat ampliant al llarg dels anys des de la seva fundació l'any 1981. Actualment s'està realitzant una nova classificació del fons i es preveu una posterior informatització.</p> | 42.1024900,1.8455600 | 404545 | 4661800 | 1981 | 08022 | Berga | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43250-foto-08022-58-2.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Privada accessible | Social | 2020-01-07 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. | Diversos. | 98 | 55 | 3.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:07 | ||||||||
| 43251 | Arxiu Documental i Bibliogràfic de l'Àmbit de Recerques del Berguedà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-documental-i-bibliografic-de-lambit-de-recerques-del-bergueda | XX | <p>Es tracta del fons documental i bibliogràfic de l'entitat. Com tot arxiu i biblioteca ha anat ampliant els seus fons al llarg dels anys, des de la fundació de l'Àmbit de Recerques del Berguedà el 1981. El fons bibliogràfic conté llibres i publicacions periòdiques de localitats i entitats de la comarca del Berguedà i també de comarques veïnes. Hi ha una important col·lecció de llibres editats per la mateixa entitat. Un dels fons més importants és l'arxiu documental de masies del Berguedà, on es troben regestats, transcrits o reprografiats els arxius de grans masies de la comarca (de Montmajor, Puig-reig, Sagàs, Borredà, etc.). També és necessari mencionar la secció de documentació eclesiàstica, on s'aplega regestada o copiada documentació parroquial esparsa (Berga, l'Espunyola, Saldes, Viver, etc.). D'una manera semblant s'aplega documentació, bibliografia i goigs de les esglésies i santuaris marians de la comarca. Són també de gran interès les fitxes, encara inèdites, de caràcter folklòric i etnològic que els membres de l'Àmbit de Recerques del Berguedà van recollir a diversos municipis.</p> | 08022-59 | Nucli urbà | <p>El fons d'aquest arxiu s'ha anat ampliant al llarg dels anys des de la fundació de l'entitat el 1981. Els anys de la dècada de 1980 i l'inici de la de 1990 foren els més prolífics en la configuració d'aquest arxiu documental i bibliogràfic.</p> | 42.1024900,1.8455600 | 404545 | 4661800 | 1981 | 08022 | Berga | Restringit | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Social | 2020-01-24 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. | Diversos | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:07 | |||||||||||
| 43273 | Fons documental de l'Arxiu Històric Comarcal de Berga (AHCBER) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-historic-comarcal-de-berga-ahcber | VILARDAGA i CAÑELLAS, Jacinto: Efemérides bergadanas, Manresa, 1919, pàg.201. PEDRALS i COSTA, Xavier: Arxiu Històric de la Ciutat de Berga, (tríptic), Berga, 1993. GENERALITAT DE CATALUNYA: L'Arxiu Històric Comarcal de Berga. Un nou equipament al Berguedà, (díptic), Berga, 2000. PEDRALS i COSTA, Xavier: Memòria de l'Arxiu Històric Comarcal de Berga, (inèdit), Berga, 2000. | XIII-XX | Situat a les dependències del Pavelló de Suècia, ocupa 653 metres quadrats dels 1.275 metres quadrats de què disposa aquest Pavelló. L'Arxiu disposa de 12 punts per a la consulta pública, un dipòsit amb una capacitat de 3.589 metres lineals, un dipòsit per a documents de gran format (plànols, cartells, pergamins, etc.) i un altre destinat a suports fotogràfics i magnètics. També té una zona de càrrega de documents. Els fons documentals de l'AHCBER inclouen documents des del segle XIII fins al XX. El nucli bàsic dels fons documentals de l'Arxiu correspon a la documentació municipal agrupada en diverses seccions. També inclou l'arxiu de l'antic municipi de la Valldan, el del jutjat comarcal de Berga, el de l'hospital de Sant Bernabé, documentació militar del segle XIX, fons de particulars i institucions, programes, cartells, etc. | 08022-81 | Nucli urbà | Les primeres referències de l'arxiu daten del segle XIV, si bé el primer inventari localitzat és del 1729, obra del notari, i aleshores secretari de Berga, Josep Altarriba i Godolà. Es conserven d'altres inventaris del 1784 i del 1805, el darrer abans de la destrucció parcial duta a terme el 1822 pel cap absolutista Tomàs Costa. Degut a diversos saquejos i expolis, es troben volums berguedans en arxius de la resta de Catalunya i àdhuc de l'Estat Francès. Això sense tenir en compte el material malauradament desaparegut. Durant la Guerra Civil de 1936-1939, l'Arxiu va rebre la protecció del servei de Recuperació dels Arxius Històrics a càrrec del senyor Agustí Duran i Sanpere, essent ordenat i indexat l'any 1955 pel Doctor Lluís Pont; tasca que completà el senyor Ramon Casafont. D'ençà del 1987 se'n feu càrrec, com a arxiver, el senyor Xavier Pedrals. La primera ubicació de l'Arxiu degué ser a l'antiga casa consular, coneguda actualment com a Cal Fàbregas, situada al carrer Ciutat número 2. En traslladar-se, l'any 1580, l'Ajuntament al seu emplaçament actual, a la plaça de Sant Pere, 1, l'arxiu canvià d'ubicació. En aquest edifici hi romangué fins que el 1993 es va traslladar a un nou estatge, al carrer Mossèn Huch, 8. L'any 2000, ja com a Arxiu Comarcal, es va inaugurar la seva nova ubicació al Pavelló de Suècia. | 42.0973900,1.8409400 | 404155 | 4661239 | 08022 | Berga | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43273-foto-08022-81-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43273-foto-08022-81-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43273-foto-08022-81-3.jpg | Legal i física | Contemporani|Medieval | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Social | 2023-08-01 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. | Lluís Pont, Ramon Casafont, Xavier Pedrals i altres | Malgrat tenir la denominació 'Comarcal', els fons que conformen l'Arxiu són realment municipals. | 98|85 | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:07 | |||||||
| 43274 | Fons fotogràfic de l'Arxiu Històric Comarcal de Berga (AHCBER) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-fotografic-de-larxiu-historic-comarcal-de-berga-ahcber | PEDRALS i COSTA, Xavier: Memòria de l'Arxiu Històric Comarcal de Berga, (inèdit), Berga, 2000. | XX | El fons d'imatges de l'AHCBER es troba en una sala destinada específicament a aquest material. Actualment aquest fons inclou unes 10.000 fotografies i postals de la comarca del Berguedà datades entre el darrer terç del segle XIX i el moment actual. | 08022-82 | Nucli urbà | A més dels importantíssims fons històrics de l'AHCBER, d'ençà de la incorporació de Xavier Pedrals com a arxiver cal remarcar l'adquisició constant d'imatges, fotografies i postals, referides a la comarca del Berguedà. Actualment aquest fons ronda les 10.000 unitats. | 42.0973900,1.8409400 | 404155 | 4661239 | 1987 | 08022 | Berga | Restringit | Bo | Legal i física | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Pública | Social | 2023-08-01 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. | Xavier Pedrals i Costa | 55 | 3.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:07 | ||||||||||
| 43275 | Fons Bibliogràfic de l'Arxiu Històric Comarcal de Berga (AHCBER) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-bibliografic-de-larxiu-historic-comarcal-de-berga-ahcber | PEDRALS i COSTA, Xavier: Memòria de l'Arxiu Històric Comarcal de Berga, (inèdit), Berga, 2000. | XX | El fons bibliogràfic de l'AHCBER es troba en una prestatgeria destinada específicament a aquest material. Actualment aquest fons inclou unes 1.500 publicacions, 507 de les quals corresponen a la biblioteca comarcal, amb volums del segles XIX i XX. També hi destaca una nombrosa hemeroteca local. | 08022-83 | Nucli urbà | A més dels importantíssims fons històrics de l'AHCBER, d'ençà de la incorporació de Xavier Pedrals com a arxiver cal remarcar l'adquisició constant de llibres i publicacions periòdiques referides a la comarca del Berguedà. | 42.0973900,1.8409400 | 404155 | 4661239 | 1987 | 08022 | Berga | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43275-foto-08022-83-2.jpg | Legal i física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons bibliogràfic | Pública | Social | 2023-08-01 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. | Xavier Pedrals i Costa | 98 | 57 | 3.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:07 | |||||||
| 43306 | Col·lecció Local de la Biblioteca Ramon Vinyes i Cluet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-local-de-la-biblioteca-ramon-vinyes-i-cluet | XX | La col·lecció local de la Biblioteca Ramon Vinyes i Cluet de la ciutat de Berga té un conjunt aproximat de 200 volums, datats entre les darreries del segle XIX i l'any 2001. És una de les més complertes que existeixen; la més complerta, sens dubte, de titularitat pública. | 08022-114 | Nucli urbà | Aquesta col·lecció local fou iniciada a l'antiga Biblioteca de la Caixa de Pensions, de la qual l'actual és hereva dels seus fons. La bibliotecària d'aleshores, Leonilda Boixader, va proposar-se de reunir tot el que la Biblioteca tenia que versava sobre el Berguedà, i a partir d'aleshores comprar tot el que es publiqués, ja fossin llibres, opuscles, diaris, revistes, etc, i més tard, vídeos i compactes. En passar aquesta Biblioteca a dependre de l'Àrea de Cultura de la Diputació de Barcelona s'ha continuat aquesta tasca recopilatòria. | 42.1023900,1.8437500 | 404395 | 4661791 | 08022 | Berga | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43306-foto-08022-114-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43306-foto-08022-114-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons bibliogràfic | Pública | Social | 2023-08-01 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. | Leonilda Boixader i altres. | A més de llibres locals i comarcals, la Biblioteca Ramon Vinyes i Cluet disposa de diaris, revistes, videos i compactes de temàtica local i comarcal. | 98 | 57 | 3.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:07 | ||||||||
| 43315 | Sèrie de Notables de l'Arxiu Històric Comarcal de Berga (AHCBER) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/serie-de-notables-de-larxiu-historic-comarcal-de-berga-ahcber | PEDRALS i COSTA, Xavier: Arxiu Històric de la Ciutat de Berga, (tríptic), Berga, 1993. PEDRALS i COSTA, Xavier: Memòria de l'Arxiu Històric Comarcal de Berga, (inèdit), Berga, 2000. | XVIII | Creïem que, malgrat estar força ben conservats, seria òptim que alguns pergamins fossin separats del grup per evitar el seu deteriorament (reblecs i possibles trencaments). | La sèrie de Notables és, sens dubte, la de major interès de l'AHCBER. En ella s'hi recullen tots aquells documents considerats de gran importància per la vila: privilegis, cròniques oficials, negocis, registres, etc. Els llibres, que moltes vegades són grups de pergamins doblegats i cosits, inclouen documents de molt diversa tipologia i van ser enquadernats al segle XVIII, essent secretari de la vila el notari Josep Altarriba i Godolà. La sèrie Notables inclou documents originals del segle XIII al XVIII, si bé algun és còpia d'altres d'anteriors (essent el més antic de l'any 1190). | 08022-124 | Nucli urbà | El creador de la sèrie Notables fou Josep Altarriba, el qual, va voler reunir, conservar i tenir cura d'aquells documents més importants i transcendentals per la història de la vila. Altarriba s'ocupà de seleccionar, agrupar, cosir-enquadernar i fer un índex de tots els documents. Així, cada llibre disposa del seu propi índex. Aquesta sèrie ha arribat fins a nosaltres d'aquesta manera que es concebé al segle XVIII i ha estat una de les més consultades pels investigadors. | 42.1031700,1.8451000 | 404508 | 4661876 | 08022 | Berga | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43315-foto-08022-124-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43315-foto-08022-124-3.jpg | Legal i física | Modern | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-08-01 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. | Josep Altarriba i Godolà | 94 | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:07 | |||||||
| 41444 | Arxiu Municipal de Borredà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-municipal-de-borreda | VV.AA (1990). 'Borredà'. Col·lecció Els Llibres de l'Àmbit, Àmbit de Recerques del Berguedà, Berga 1990 | XIX-XX | L'arxiu municipal de Borredà ,amb 4 metres lineals, consta de les següents seccions: 1.- Administració General (terme municipal, òrgans de Govern, Alcaldia, Secretaria, Personal, Correspondència i Mitjans de Comunicació) 2. Hisenda (Patrimoni, Intervenció, Tresoreria, Fiscalitat) 3.- Juntes i Comissions, Pòsit 4. .Beneficència i assistència social (Atenció a refugiats i orfes de guerra, Accions per l'atur laboral i Cooperació i solidaritat), 5. Sanitat (Inspecció sanitària, Personal Facultatiu, Centres sanitaris municipals, Inspecció veterinària, Juntes i comissions municipals) 6. Obres i urbanisme (Planejament i gestió urbanística, Obres d'infrastructura, Immobles municipals, Obres e particulars, Activitats classificades i obertura d'establiments, Promoció de l'habitatge), 7. Seguretat pública (Cossos de seguretat, passaports, Guardes jurats, Juntes i Comissions municipals, Protecció civil), 8. Servei militar (Quintes, allistaments, lleves forçoses, Bens subjectes a requisa militar, Prestació Social Substitutòria, Correspondència militar). 9. Població (Estadístiques, Padró, Registre Civil, Junta local del cens). 10. Eleccions (Municipals, Jutge de Pau, Diputats Provincials, Parlament de Catalunya, Generals Corts i Senat, Parlament europeu, Referendums i plebiscits, Cens electoral). 11. Ensenyament (Primari, Escoles dibuix, arts i oficis, música, formació professional, escoles taller, Escoles d'adults, Juntes i comissions municipals). 13.Serveis agropecuaris i medi ambient (Censos agraris, foment forestal, Juntes i comissions municipals, medi ambient) | 08024-22 | Plaça Major nº 4, 08619-Borredà | L'arxiu municipal de Borredà conserva documentació des del s. XIX, molt fragmentada com a conseqüència de l'espoli i la destrucció provocats durant els períodes conflictius de les Guerres Carlines; pel que fa a aquesta documentació més antiga destacar que es conserven les actes de plens, registres de correspondència i comptabilitat de bona part del s. XIX tot i que en cap de les seccions es conserva sencera. Pel que fa a la documentació del s. XX aquesta només presenta 'buits' del període 1936-1939. | 42.1357400,1.9940800 | 416869 | 4665337 | 08024 | Borredà | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41444-foto-08024-22-2.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | C. Sellés, R. Serra, P. Cascante | L'Arxiu fou ordenat l'any 2001 per Albert Rumbo, contractat per l'Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona. | 98 | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:07 | ||||||||
| 41447 | Arxiu parroquial de Santa Maria de Borredà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-parroquial-de-santa-maria-de-borreda | <p>VV.AA (1990): Borredà, Col·lecció Els Llibres de l'Àmbit, Àmbit de Recerques del Berguedà, Berga.</p> | S.XVI-XIX | <p>Tota la documentació de l'arxiu parroquial de Sta. Maria de Borredà anterior al s. XX fou traslladat a l'Arxiu Episcopal de Vic l'any als anys vuitanta del s. XX. . En aquest arxiu és conserven els següents documents catalogats: Llibres sacramentals: - Baptismes: 1.1586-1622 (lligall); 2. 1725-1797 (vol); 3. 1797-1851 (vol.); 4. 1857-1875 (vol.); 5. 1875-1883 (vol); 6. 1886-1899 (vol). - Baptismes, matrimonis i defuncions: 1. 1852-1856 (vol). - Baptismes i defuncions: 1. S. XVI-XVII (llig). - Matrimonis: 1. 1748-1898 (vol); 2. XVII-XIX (llig); 3. 1857-1898 (vol). - Defuncions: 1. 1800-1834 (vol); 2. 1835-1851 (vol); 3. 1857-1875 (vol); 4. 1875-1885 (vol); 5. 1884-1889 (vol); 6. S. XX (llig). Administració parroquial: - Aniversaris i celebracions: 1. S. XVIII-XIX (llig) - Visites pastorals: 1. S.XVII-XIX - Comptes i factures parroquials: 1.1600-1899 (llig); 2. 1675-1681 (vol); 3. S. XVIII-XIX (llig). - Llevadors i censals: 1. S. XVIII-XIX (vol.) - Llegats i fundacions: 1.1790-1850 (hospital) (llig); 2. S.XVII-XIX. - Correspondència: 1. S. XVIII-XIX (llig) - Confraries: 1. Ànimes. S.XVII-XVIII; 2. Roser, 1850-1884; 3.Confraria de Sant Joan (paraires): 1. S. XVIII; 4. Filles de Maria 81893-1927). Notarials: - Manuals: 1. 1421-1624 (llig); 2. S. XV-XVII (llig); 3. S. XV-XVII (llig); 4. 1696-1724 (vol). - Capítols matrimonials: 1.1511-1679 (llig); 2. 1680-1759 (llig). - Testaments: 1. S.XVII (llig); 2. S. XVII-XVIII (llig); 3. S. XVII-XVIII (llig); 4. S. XIX (llig); 5. S. XIX (llig). - Actes notarials: 1. S. XVII (llig); 2. S. XVII (llig); 3. S. XVII-XVIII (llig); 4. S. XVIII (llig); 5. S. XIX (llig). - Vària: 1. S. XVIII-XIX (llig) -Pergamins: 1. 1620 (1 pergamí)</p> | 08024-25 | Arxiu Episcopal de Vic, Plaça Santa Maria nº 3, 08500- Vic | <p>La primera església pre-romànica, documentada des de l'any 856, fou substituïda al s. XI per un nou edifici romànic que es va mantenir amb peus fins a començaments del s. XVIII tot i que des de finals del s. XVI i molt especialment al llarg del s. XVII s'amplià amb la construcció de capelles laterals que van acollir els altars de les Confraries de Sant Joan i Sant Martí, del Roser i de Sant Pere; també es modificà l'absis per tal d'encabir-hi un nou presbiteri amb el cambril de la Mare de Déu de la Popa. Tot i que l'any 1718 s'iniciaren les obres de construcció de la capella del Sant Crist i que aquesta s'inaugurà el 1720, l'església devia tenir, als ulls del rector i dels habitants de Borredà un aspecte antic ja que el 1784 el batlle i els regidors, d'acord amb el rector i els obrers de les Confraries acorden iniciar les obres de la nova parroquial. La nau s'allargà notablement, es va refer la volta i el 1790 començaven les obres del campanar. Malauradament fou incendiada durant la Guerra Civil (1936-39) perdent-se els retaules barrocs que la decoraven. L'església i el seu terme parroquial pertanyien als dominis jurisdiccionals del monestir de Santa Maria de Ripoll des de l'any 886, tot i que formaven part del bisbat d'Urgell i a partir de l'any 1596 del de Solsona, fins que a l'any 1835, i com a conseqüència de la desamortització va desaparèixer el monestir de Ripoll, la parròquia de Sta. Maria de Borredà passà a formar part del bisbat de Vic.</p> | 42.1357400,1.9940800 | 416869 | 4665337 | 08024 | Borredà | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41447-foto-08024-25-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41447-foto-08024-25-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41447-foto-08024-25-3.jpg | Física | Contemporani|Modern | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Religiós | 2020-01-21 00:00:00 | C. Sellés, R. Serra, P. Cascante | 98|94 | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:07 | |||||||||
| 41502 | Arxiu Fotogràfic de l'Àmbit de Recerques del Berguedà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-fotografic-de-lambit-de-recerques-del-bergueda-0 | <p>FORNELLS, C. coord. (2002) 'Memòria. Una història gràfica del poble de Borredà', Borredà VV.AA.(1990) Borredà, Col·lecció Els Llibres de l'Àmbit, Àmbit de Recerques del Berguedà, Berga.</p> | XX | <p>L'associació cultural Àmbit de Recerques del Berguedà, fundada l'any 1982, té una secció dedicada a recollir tot tipus de fotografies de la comarca del Berguedà. L'arxiu fotogràfic està organitzat per termes municipals i dins de cada terme municipal per temes, i per tant disposa d'una bona col·lecció de fotografies de Borredà. Disposa de 150- 200 imatges en paper B/N i color de diferents fotògrafs (Joan Ribera, Ramon Viladés) i d'imatges d'arxiu. Bona part de la col·lecció es va formar entre 1988 i 1990 quan l'entitat va rebre l'encàrrec de l'Ajuntament de Borredà de fer un llibre d'història que es va publicar el 1990.</p> | 08024-88 | C/. Mn. Huch, nº 5, 08600-Berga | 42.1357400,1.9940800 | 416869 | 4665337 | 08024 | Borredà | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41502-foto-08024-88-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41502-foto-08024-88-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Privada accessible | Altres | 2020-01-07 00:00:00 | C. Sellés, R. Serra, P. Cascante | 98 | 55 | 3.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:07 | ||||||||||
| 41516 | Arxiu documental de cal Graugés | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-documental-de-cal-grauges | VV.AA. (1990) Borredà, Col·lecció Els Llibres de l'Àmbit, Àmbit de Recerques del Berguedà, Berga | XVIII-XIX | L'arxiu es conserva en bon estat, ben guardat en caixes normalitzades a l'Arxiu Municipal de Borredà, pendent de la seva ordenació. | Arxiu format per documentació en paper dels segles XVIII i XIX agrupats en diferents lligals. Els documents més antics (s. XVIII) corresponen a notarials (compra-vendes,àpoques, invenatis, capítols matrimonials, testaments, correspondencia, plets, censals i censos) en paper de la família Graugés. Pel que fa a la documentació del s. XIX, també tota en paper, a més de la documentació familiar (en la qual destaca un plec molt important quan a nombre de cartes) hi ha documentació corresponent a l'Ajuntament de Borredà. | 08024-102 | Plaça Major nº , 08619- Borredà | La família Graugés cedí a l'Ajuntament de Borredà el fons documental localitzat a les golfes de la seva casa i que és format per documentació en paper dels s. XVIII i XIX. Ingressà a l'arxiu municipal a finals de l'any 2003. | 42.1357300,1.9940700 | 416868 | 4665336 | 08024 | Borredà | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41516-foto-08024-102-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41516-foto-08024-102-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41516-foto-08024-102-3.jpg | Física | Contemporani|Modern | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | C. Sellés, R. Serra, P. Cascante | 98|94 | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:07 | ||||||||
| 91558 | Fons documental de la parròquia de Sant Martí de Capolat a l'Arxiu Diocesà de Solsona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-la-parroquia-de-sant-marti-de-capolat-a-larxiu-diocesa-de-solsona | XIX, XX | <p>L'arxiu de Solsona conserva bona part de la documentació de la parròquia de Sant Martí de Capolat. La documentació que ens ha arribat s'inicia l'any 1876. Pel que fa a l'apartat de llibres Sacramentals, es conserven: un quadern de partides reconstruïdes, del 1876 al 1936 i un llibre de partides reconstruïdes del 1896 al 1932; un <em>Totum </em>amb enquadernació moderna amb una cronologia el 1906 al 1976 i que inclou informació sobre baptismes, confirmacions, matrimonis i òbits; i un quadern de comunicació de matrimonis del 1953 al 1962.</p> <p>D'altre banda, també custodien documents d'administració parroquial: uns plecs d'expedients matrimonials de Capolat, Castellar del Riu, Coforb i Espinalbet des de l'any 1947 al 1978; una consueta en quadern de 1939; uns plecs amb documents varis sobre el cementiri, les terres, les contribucions i altres temes que van des de l'any 1892 al 1951; un quadern de comptes de l'any 1958 al 1966; uns fulls solts de comptes de l'any 1969 al 1980; uns fulls sols de comptes de Capolat, Castellar del Riu, Coforb i Espinalbet de l'any 1970 al 1981; un quadern de comptes de la rectoria de l'any 1945 al 1966; un quadern de col·lectes de l'any 1957 al 1966; un quadern d'ànimes i comptes de l'any 1957 al 1964; un novenari d'ànimes en quadern de l'any 1946 al 1966; i un quadern de comptes de Travil de l'any 1957 al 1966.</p> | 08045-117 | Arxiu Diocesà de Solsona, Palau Episcopal, Carrer del Palau, s/núm., 25280-Solsona | <p>La parròquia de Capolat, a diferència de la de Travil, no apareix en la falsa acta de consagració de la Seu d'Urgell, per la qual cosa sabem que en un principi qui tenia el títol de parròquia en aquests primers moments era Travil. És a partir del segle XII que comença a aparèixer com a parròquia i a partir del 1280 és esmentada sempre entre les parròquies del bisbat de la Seu d'Urgell. Dependrà del ja dit bisbat fins a la creació del bisbat de Solsona, moment en què passarà a formar part de les parròquies d'aquest.</p> | 42.0956556,1.7991142 | 400693 | 4661095 | 08045 | Capolat | Restringit | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Sánchez Soler - Societat d'Arqueologia del Berguedà | La documentació de Sant Quintí de Travil d'aquesta època, en ser la sufragània de Sant Martí de Capolat, també es troba en aquesta col·lecció documental. | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:08 | ||||||||||||
| 91559 | Fons documental de la parròquia de Sant Martí de Coforb a l'Arxiu Diocesà de Solsona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-la-parroquia-de-sant-marti-de-coforb-a-larxiu-diocesa-de-solsona | XIX, XX | <p>L'arxiu Diocesà de Solsona conserva bona part de la documentació que ens ha arribat de l'església de Sant Martí de Coforb.</p> <p>Per un costat es conserven llibres sacramentals: fulls solts de partides reconstruïdes de l'any 1978 al 1935; un llibre amb enquadernació moderna amb partides reconstruïdes de l'any 1885 al 1936; un <em>totum</em> amb enquadernació moderna de l'any 1940 al 1976 que inclou baptismes, confirmacions, matrimonis i òbits; i uns fulls solts amb partides de baptismes desconstruïdes i permisos de sepultura del segle XX.</p> <p>Per d'altre, també es conserven documents de l'administració parroquial: un quadern de comptes de l'any 1958 al 1966; un quadern de comptes de la rectoria del 1935 al 1966; un quadern de comptes de la capella de Sant Andreu de Farners de l'any 1958 al 1966); un quadern d'ànimes i comptes del 1957 al 1964; i un quadern de col·lectes de l'any 1957 al 1966.</p> | 08045-118 | Arxiu Diocesà de Solsona, Palau Episcopal, Carrer del Palau, s/núm., 25280-Solsona. | <p>La primera vegada de la qual tenim esment documental d'aquesta parròquia és en la falsa acta de consagració de la Seu. Al llarg dels segles XIII i XIV no torna a aparèixer en les llistes de parròquies i sabem que a finals del segle XIV era administrada pel rector d'Espinalbet. A partir del segle XV apareix supeditada com a sufragània d'Espinalbet.</p> <p>Aquesta església, com la majoria de les de la zona, formava part de les parròquies del bisbat de la Seu d'Urgell, però amb la creació del bisbat de Solsona va passar a ser de Solsona.</p> | 42.0956556,1.7991142 | 400693 | 4661095 | 08045 | Capolat | Restringit | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Sánchez Soler - Societat d'Arqueologia del Berguedà | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:08 | |||||||||||||
| 91560 | Fons documental de la parròquia de Cal Rossinyol a l'Arxiu Diocesà de Solsona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-la-parroquia-de-cal-rossinyol-a-larxiu-diocesa-de-solsona | XIX, XX | <p>Aquest fons documental està constituït per diferents documents provinents de Cal Rossinyol i que actualment es conserven a l'arxiu de Solsona.</p> <p>El fons està compost per: un conjunt de documentació de cal Rossinyol de Coforb dels segles XIX i XX; un llibret anomenat 'Àlbum de l'usine de Marchienne', de 1887, dins el qual hi ha una carta de Ramon Cases al seu cunyat Pau Montanyà; un llibret de Mariano Tejada anomenat 'Nociones de Aritmética al alcance de los niños con el sistema métrico Decimal y el de Monedas', publicat l'any 1864, i que consta d'una signatura de Joan Montanyà; plets contra Martí Montanyà; factures diverses; contribucions; documents de Martí Montanyà i Viladàs; documents de Pau Montanyà i Canudes; documents de Joan Montanyà i Canudes, Joan Montanyà i Eures, Lluís Montanya i Eures; documentació de les finques de Cal Bisbe, Cal Llagasta i la Canya de Correà, Ca l'Alen, Cal Calbet i Cal Rossinyol de Coforb; Textos i impresos (poesia); documentació diversa (esqueles, targetes, catàleg d'eines industrials); documentació municipal del 1819, 1822, 1882 i 1905; i documentació del sometent de Capolat, del qual n'era caporal Pau Montanyà.</p> | 08045-119 | Arxiu Diocesà de Solsona, Palau Episcopal, Carrer del Palau, s/núm., 25280-Solsona. | <p>Cal Rossinyol era un mas de la parròquia de Sant Martí de Coforb. L'edifici va ser destruït als anys 90 del segle XX, pel que només es conserven les restes de la seva pallissa.</p> | 42.0956874,1.7991249 | 400694 | 4661098 | 08045 | Capolat | Restringit | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Sánchez Soler - Societat d'Arqueologia del Berguedà | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:08 | |||||||||||||
| 91634 | Fons documental de l'Arxiu Municipal de Capolat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-municipal-de-capolat | XIX-XXI | <p>L'arxiu municipal de Capolat conserva bona part del patrimoni documental del municipi. La part més important és la generada per les institucions administratives municipals al llarg de la història. També aplega fons d'institucions, d'entitats i fons personals.</p> <p>El quadre de fons que aplega la informació bàsica d'aquest arxiu és el següent: Fons de l'administració local (Ajuntament de Capolat), fons públics no municipals (jutjat de pau de Capolat -1871 al 2009), fons privats (cambra agrària local/germandat de llauradors i ramaders/ sindicat agrícola -1940 al 1996, i delegació local de FET y de las JONS -del 1944 al 1975).</p> <p>D'aquestes diferents col·leccions documentals, la més rellevant és la de l'Ajuntament de Capolat amb documents que van des del 1871 al 2020 i en la qual hi ha 1.482 unitats de descripció.</p> | 08045-133 | En el mateix edifici de l'Ajuntament de Capolat. | <p>Fins l'any 1996 la documentació municipal de Capolat s'anava guardant en les cases particulars dels alcaldes o secretaris del poble. Finalment, l'any 1996, es van inaugurar les dependències actuals de l'ajuntament i la documentació es va traslladar allà.</p> <p>Aquest mateix any es va fer una intervenció per part de l'Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona i es va traslladar el fons a l'Arxiu de Berga. L'Ajuntament es va adherir al Programa de Manteniment de la Xarxa d'Arxius Municipals de la Diputació de Barcelona el juny de 2005.</p> | 42.0956715,1.7991142 | 400694 | 4661096 | 08045 | Capolat | Restringit | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Sánchez Soler - Societat d'Arqueologia del Berguedà | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:08 | |||||||||||||
| 91638 | Documents sobre Capolat a l'Archivo Histórico Nacional | https://patrimonicultural.diba.cat/element/documents-sobre-capolat-a-larchivo-historico-nacional | XIX-XX | <p>A l'Archivo Histórico Nacional es conserven diferents unitats documentals vinculades amb Capolat. Per un costat trobem una unitat documental composta amb la següent descripció: 'Juan Pregonas, con Teresa y José Capdevila Mas y Casadejús, sobre la adjudicación de la heredad i bienes que dijó Benito Mas. Capolat'. Per altre costat, tenim una unitat documental simple amb el segell de l'Ajuntament de Capolat de 1877 que es pot trobar digitalitzada al portal PARES. Per últim, trobem la Causa General de Capolat, que és un document fet pel tribunal Suprem franquista al llarg del 1940-1944. Aquest expedient conté la relació de persones residents en el municipi que durant la 'dominación roja' van ser assassinades o van desaparèixer; la relació de cadàvers recollits en el terme municipal, de persones desconegudes o residents que van morir durant la 'dominación roja'; i la relació dels turments, les tortures, els incendis d'edificis, saquejos, destruccions d'esglésies i objectes de culte, profanacions i altres fets delictius de gravetat o amb conseqüències greus; els decrets; les diligències; les certificacions; les providències del fiscal i del jutge; els informes de la Guàrdia Civil i de l'Ajuntament; les declaracions de testimonis; les relacions i els justificants. Aquesta unitat documental composta també es troba digitalitzada al portal PARES.</p> | 08045-136 | C. Serrano, 115, 28006 Madrid | 42.0956874,1.7991249 | 400694 | 4661098 | 08045 | Capolat | Restringit | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Sánchez Soler -Societat d'Arqueologia del Berguedà | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:08 | ||||||||||||||
| 91639 | Documents sobre Capolat al Centro Documental de la Memoria Histórica | https://patrimonicultural.diba.cat/element/documents-sobre-capolat-al-centro-documental-de-la-memoria-historica | XX | <p>En el Centro Documental de la Memoria Histórica hi ha diferents documents referents a l'ajuntament republicà de Capolat. Tots ells digitalitzats al portal PARES.</p> <p>Per un costat trobem una unitat documental composta amb els expedients de constitució dels ajuntaments de la comarca, entre els quals es troba Capolat. En una altra unitat documental composta hi ha la documentació sobre les confiscacions fetes en alguns ajuntaments de comarca del Berguedà, per ajuntaments o organitzacions polítiques i les reclamacions de particulars per recuperar els béns confiscats. Finalment, en una última unitat documental composta hi ha els expedients d'assumptes municipals com el cens de població flotant, irregularitats en la constitució de Consells municipals i informes de confiscacions de diferents municipis, entre els quals es troba Capolat.</p> | 08045-137 | Calle Gibraltar, 2, 37008 Salamanca | 42.0956874,1.7991249 | 400694 | 4661098 | 1936-1939 | 08045 | Capolat | Restringit | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Sánchez Soler -Societat d'Arqueologia del Berguedà | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:08 | |||||||||||||
| 91640 | Fons documental de Capolat a l'Arxiu de la Corona d'Aragó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-capolat-a-larxiu-de-la-corona-darago | XVI-XIX | <p>A l'Arxiu de la Corona d'Aragó hi podem trobar diverses unitats documentals relacionades amb Capolat. Primer de tot, en la secció d'hisenda s'hi conserva el registre fiscal d'Edificis i solars de Capolat de 1920; el padró d'Edificis i Solars del 1956 i tres amillaraments (de 1863, 1946 i 1952).</p> <p>A la secció de la Real Audiència hi trobem diferents causes: la causa d'Antonio Francisco Asprer contra la comunitat de preveres de la vila de Berga, per redimir els masos Marimon i Sant Miquel de Capolat (1792); la causa de Pedro Codina, de Barcelona, contra Josep Tresserra de Capolat (1829); la causa de Feliciano Carrancà, pagès de Martorelles, contra Martín Tresserra, pagès de Capolat (1805); la causa de Lluís Soler i de Peguera, habitant de Barcelona, contra els jurats de la comunitat de preveres de Berga per la disputa jurídica sobre masos i terres de Sant Martí de Capolat (1698); la causa de Martí Tresserras, pagès de Sant Martí de Capolat i José Cerdà, de Sant Quirze Safaja, contra Antonio i Magdalena Sabater i Vendrell i Gertrudis Vendrell (1815); la causa dels regidors de Capolat, corregiment de Cervera, contra el Duc de Medinaceli, Segobe i Cardona, i Antonio i Isidro Garcia i altres (1786); la causa del fiscal del rei contra els regidors del terme de Capolat i el Cint, bisbat de Solsona (1769); un document sobre Juan Canal, doctor en drets, sobre la vacança de les terres comunals del terme de l'Espunyola i el Cint, a Capolat, corregiment de Manresa (1798/1816).</p> <p>A l'apartat de real patrimoni hi ha quatre processos: un del procurador fiscal contra Elisabet Llentes i Senespleda sobre el lloc de Coforb, Capolat (1595); un del procurador fiscal contra Elena Senespleda, pel servei real a causa del feu de Sant Martí de Coforb (1638); un del procurador fiscal contra Hug de Senespleda i la seva esposa Juana, veïns de Berga, per la justificació del feu de Coforb (1679); i un altre procés del procurador fiscal contra Joana Senespleda pel mateix feu (1666).</p> <p>Finalment, a l'apartat de notarials hi ha els Capbreus del Cint i Capolat encarregats pel Duc de Medinaceli a Josep Thomasa i Garrigó (1789/1793).</p> | 08045-138 | Carrer dels Comtes, 2, 08002 Barcelona | 42.0956675,1.7990659 | 400690 | 4661096 | 08045 | Capolat | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91640-138.jpg | Legal i física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | BCIN | National Monument Record | Civil | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Sánchez Soler - Societat d'Arqueologia del Berguedà | 98 | 56 | 3.2 | 1768 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:08 | |||||||
| 91651 | Fons documental de Capolat al Archivo Ducal de Medinaceli. Casa Segorbe-Cardona. | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-capolat-al-archivo-ducal-de-medinaceli-casa-segorbe-cardona | X-XVII | <p>A la secció Catalunya de l'Archivo Ducal de Medinaceli hi trobem documents que fan referència a Capolat (Sección Cataluña general. Pallars).</p> <p>Destaquen tres documents que parlen exclusivament de persones i llocs del municipi. Per un costat trobem un pergamí de 1298 en el qual Bernat Besora de la parròquia de Sant Martí de Capolat fa homenatge al noble Pons de Guàrdia, que està en el subapartat 'miscelanea general'. Per d'altre, en el fons de documentació religiosa es troba una unitat documental composta on el cavaller Ramon de Guàrdia fa donació per la creació d'un hospici a la capella del castell de Capolat (1280) i una altra unitat composta amb documents entre els anys 990 i 1693 que tracta sobre el benefici de Santa Margarida de Prades a l'església de Sant Martí de Capolat.</p> | 08045-140 | Carrer del Mercadal, 19, 25620 Tremp, Lleida | <p>Capolat va ser part del Ducat de Cardona durant gran part de la seva història. Durant l'època moderna es van acabar unint a la casa de Medinaceli a través del matrimoni entre Juan Francisco de la Cerda i Catalina d'Aragó i Cardona. És per aquest motiu que bona part dels documents vinculats a les seves terres estan actualment a l'arxiu Medinaceli.</p> <p>Aquest arxiu té diverses seus per tot el país. Una de les seus de l'arxiu 'Catalunya General' es troba al Pallars Sobirà, com a arxiu complement de l'Arxiu Comarcal del Pallars Sobirà.</p> | 42.0956636,1.7991142 | 400693 | 4661095 | 08045 | Capolat | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91651-140.jpg | Física | Modern | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | Inexistent | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Sánchez Soler - Societat d'Arqueologia del Berguedà | 94 | 56 | 3.2 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:08 | ||||||||
| 91909 | Fons documental de Capolat a l'arxiu de la Gerència Territorial del Cadastre de Barcelona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-capolat-a-larxiu-de-la-gerencia-territorial-del-cadastre-de-barcelona | XX | <p>A l'arxiu de la Gerència Territorial del Cadastre de Barcelona s'hi conserven diferents documents que fan referència a Capolat. Aquests, concretament, són els padrons de l'impost sobre béns immobles (IBI) del municipi de Capolat, corresponents als anys 1976, 1978, 1980, 1981, 1982, 1984, 1985, 1986, 1987, 1988, 1989 i 1992. Aquests estan distribuïts en 15 unitats documentals compostes diferents.</p> | 08045-204 | Dipòsit Arxius Cervera (Carrer de Manuel Ibarra, 4, 25200 Cervera, Lleida) | 42.0956675,1.7991169 | 400694 | 4661096 | 08045 | Capolat | Restringit | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2022-08-24 00:00:00 | Marta Sánchez Soler - Societat d'Arqueologia del Berguedà | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:08 | ||||||||||||||
| 91911 | Fons documental de Capolat a l'Arxiu Nacional de Catalunya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-capolat-a-larxiu-nacional-de-catalunya | XX | <p>A l'Arxiu Nacional de Catalunya trobem diferents documents en els diversos fons de l'arxiu, en els que es parla de capolat. Per exemple, al fons de la delegació provincial a Barcelona del ministeri d'educació i ciència, hi ha un expedient per l'aprovació de la construcció de les escoles de Capolat de l'any 1958. També hi ha diferents documents sobre el municipi al fons de la delegació provincial del ministeri d'hisenda i expedients d'aprofitament forestal del 1980-81 al fons del departament d'agricultura, ramaderia i pesca. Igualment trobaríem documents als fons del departament forestal, al de la Generalitat de Catalunya de la segona república, al del govern civil de Barcelona, al de la Junta Electoral Provincial de Barcelona, al de la prefectura del districte miner de Barcelona i en el fons president Francesc Macià.</p> | 08045-205 | Arxiu Nacional de Catalunya (Carrer de Jaume I, 33, 08195 Sant Cugat del Vallès, Barcelona) | 42.0956675,1.7991169 | 400694 | 4661096 | 08045 | Capolat | Restringit | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2022-08-24 00:00:00 | Marta Sánchez Soler - Societat d'Arqueologia del Berguedà | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:08 | ||||||||||||||
| 92030 | Fons documental de Capolat a l'Arxiu Comarcal del Berguedà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-capolat-a-larxiu-comarcal-del-bergueda | <p>L'Arxiu Comarcal del Berguedà conserva dues col·leccions dedicades a Capolat; la primera es correspon a un '<em>Volum d'escriptures del mas Solanelles de Capolat</em>' i té una cronologia dels segles XVII i XVIII.</p> <p>La segona colecció es correspon a la col·lecció 'Joan Gassó Bertran', on trobem fins a 9 unitats documentals diferents que tenen una cronologia d'entre els segles XIX-XX.</p> <p>En segon lloc, destaquem diferents col·leccions que poden tenir algun esment en relació a Capolat. Per exemple, el fons de la Cúria Ducal de Cardona (s. XIII-XIX). Així mateix, no podem obviar la informació que ens pot oferir el Registre de la Propietat (1768-1910), el Consell Comarcal i d'altres institucions que puguin tenir una relació amb el municipi de Capolat.</p> | 08045-233 | Carrer del Pla de l'Alemany, 0, 08600 Berga, Barcelona | 42.0956967,1.7990334 | 400687 | 4661100 | 08045 | Capolat | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/92030-img20220520160725.jpg | Física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | Inexistent | 2022-08-24 00:00:00 | Pol Navarro Costa - Societat d’Arqueologia del Berguedà | 56 | 3.2 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:08 | ||||||||||||
| 92031 | Fons documental de Capolat a l'Arxiu de l'Àmbit de Recerques del Berguedà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-capolat-a-larxiu-de-lambit-de-recerques-del-bergueda | <p>L'Àmbit de Recerques del Berguedà gaudeix d'un fons documental i fotogràfic de referència en quant a tota la comarca del Berguedà, i per extensió, de Capolat. Val a dir, que dins l'Arxiu de l'Àmbit de Recerques del Berguedà hi trobem diferents agrupacions de documentació i diferents fons documentals, que detallem a continuació:</p> <p>-Arxiu Documental Masies del Berguedà. Dins aquest fons, hi tenen una còpia de documents del mas Trasserra de Capolat. La documentació és sobretot d'època moderna i hi trobem plets, partides, capitols matrimonials, testaments, comptabilitat i, per últim, correspondència. La documentació va des d'època moderna fins a època contemporània.</p> <p>-Recopilació de goigs. Dins aquesta recopilació de diferents goigs, en destaquem els goigs de la Mare de Déu dels Tossals.</p> <p>-Arxiu Marià: Iconografia Mariana Española. L'Àmbit de Recerques gaudeixen d'una part d'un estudi que es va dur a terme als anys 40 del segle XX i que va consistir en analitzar i investigar envers els santuaris marians de tota Espanya. Dins l'Arxiu de l'Àmbit hi trobem la recopilació d'informació del santuari dels Tossals, així com alguns retalls de diari. També hi ha goigs originals dels Tossals que daten del segle XIX.</p> <p>-Arxiu fotogràfic Sitjes. Prové d'una donació pel Xavier Sitjes i Molins, en la qual cedia a l'Àmbit de Recerques les fotografies de diferents esglésies berguedanes. En quant a Capolat, hi trobem fotografies de Sant Martí de Capolat i de Sant Salvador de Mata.</p> <p>-Arxiu fotogràfic de l'Àmbit. Trobem diferents fotografies del municipi de Capolat, inventariades a partir de (1) territori (orografia, hidrografia, paisatges, obres públiques), (2) urbanisme (vistes generals i parcials, equipaments municipals i obres), (3) art (rural, religiós, arts plàstiques, arqueologia), (4) indústria (molins), (5) agricultura, (8) personatges, (10) folklore (festes populars modernes), (12) religió (manifestacions religioses fins 1965 preconciliars) i (14) natura. La cronologia de les fotografies va des d'inicis del segle XX fins ben entrat el segle XXI, representant una font imprescindible per la Història del municipi de Capolat.</p> <p>-Revistes l'Erol. Al mateix arxiu es conserven els diferents números de la revista l'Erol, on s'hi pot trobar alguna dada relacionada amb la Història de Capolat.</p> | 08045-234 | Carrer Mossèn Huch, 8, 08600 Berga, Barcelona | 42.0956815,1.7990243 | 400686 | 4661097 | 08045 | Capolat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/92031-img20220519110725.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/92031-img20220519110920.jpg | Inexistent | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic/Cultural | Inexistent | 2022-08-24 00:00:00 | Pol Navarro Costa - Societat d’Arqueologia del Berguedà | 56 | 3.2 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:08 | ||||||||||||
| 92032 | Fons documental de Capolat a l'Arxiu Parroquial de Berga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-capolat-a-larxiu-parroquial-de-berga | <p>L'Arxiu Parroquial de Berga conté els elements propis d'un arxiu parroquial: baptismes, matrimonis i defuncions, entre d'altres. Ara bé, junt a la documentació pròpiament parroquial, trobem nombrosa documentació sobre la Comunitat de Preveres de Berga, que es troba dins el mateix fons de l'arxiu parroquial.</p> <p>Podem trobar algunes dades sobre Capolat a través dels llibres de censals, on surten diferentes parròquies de Capolat de masos que havien creat censals amb la Comunitat de Preveres de Berga. La informació és desigual, doncs alguns masos paguen el censal durant segles i d'altres l'amortitzen amb rapidesa. La documentació dels censals té una cronologia aproximada dels segles XVI fins al XVIII.</p> <p>En el mateix arxiu, s'hi troben diferents protocols notarials en els quals s'hi pot escaure la possibilitat que apareixi alguna referència de Capolat; el mateix amb la resta de documentació, doncs la Comunitat de Preveres i/o la parròquia de Berga tenien una influència en el territori que envolta Berga.</p> | 08045-235 | Plaça Sant Pere, 08600 Berga, Barcelona | 42.0956330,1.7990127 | 400685 | 4661092 | 08045 | Capolat | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic/Cultural | 2022-08-24 00:00:00 | Pol Navarro Costa - Societat d’Arqueologia del Berguedà | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:08 | |||||||||||||||
| 44689 | Fons documental de l'arxiu municipal de Casserres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-municipal-de-casserres | MULET GUITART, David i RUMBO i SOLER, Albert (2011). Arxiu municipal de Casserres: organització, classificació i inventari dels fons municipals. Diputació de Barcelona. Memòria inèdita. | XVIII-XXI | El fons municipal està totalment inventariat i descrit, per sèries o subsèries documentals i, en algunes sèries, per unitats documentals utilitzant el programa proporcionat per l'Oficina de Patrimoni Cultural. La documentació ha quedat ubicada a la única sala destinada a dipòsit de l'arxiu municipal. La majoria de les sèries documentals comencen a primers del segle XX, només tres documents són anteriors:el cens de Patiño (1766), l'Amillarament de 1863 i els comptes municipals que s'inicien el 1888. El fons municipal és el més extens amb 160 metres lineals i 1350 unitats d'instal·lació. A part del fons municipal, també s'ha tractat altres fons: Jutjat de pau 0'12 m/l; Cambra agrària i Mutualitat amb 2,3 m/l; escriptures Comercial Viladomiu amb 1,04 m/l; Falange amb 0'12 m/l i Altres municipis (Viver i Serrateix) amb 1'96 m/l. En total són 173,54 m/l i 1398 unitats d'instal·lació. | 08049-42 | Carrer Escodines, 14 | Gràcies al programa de suport al patrimoni documental municipal portat a terme per l'Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona, s'ha realitzat el projecte de classificació, ordenació i inventari de la documentació existent a l'arxiu municipal de Casserres. Per fer-ho, la Diputació de Barcelona va contractar a un tècnic superior, David Molet i Guitart, que sota la supervisió i intervenció del personal del Programa de suport als arxius municipals de l'OPC va executar la primera fase d'implantació del servei que es va desenvolupar entre el 25 d'octubre de 2010 i el 29 d'abril del 2011. Abans la documentació es trobava repartida en diversos espais. L'inici de les obres a l'edifici consistorial, va comportar que tota la documentació de l'arxiu fos traslladada a diferents dipòsits externs. Just abans de començar aquesta intervenció, la documentació fou recollida i concentrada en un únic espai, un garatge situat just a sota de l'actual arxiu municipal. D'aquesta documentació es va fer una tria ja que es van incloure documents que no havien de ser tractats. Aproximadament, un 90 % de la documentació es trobava en lligalls o caixes d'arxiu definitiu. | 42.0144500,1.8412500 | 404056 | 4652030 | 08049 | Casserres | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44689-foto-08049-42-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44689-foto-08049-42-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44689-foto-08049-42-3.jpg | Legal i física | Contemporani|Modern | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | S'ha aplicat el quadre de classificació elaborat per l'Oficina de Patrimoni Cultural basat en el quadre de les Normes per a la classificació de la documentació municipal (1989) efectuant-hi les modificacions que han estat necessàries per tal d'adaptar-lo als fons existents en aquest arxiu en concret. | 98|94 | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:08 | ||||||||
| 44690 | Fons documental de l'arxiu parroquial | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-parroquial-0 | XX | <p>L'arxiu parroquial històric de Casserres es va passar a l'arxiu diocesà de Solsona, per a la seva òptima conservació i catalogació. Hi havia documentació des del segle XVI. Actualment la parròquia continua mantenint l'arxiu a partir de l'any 1975, llibres de baptismes, matrimoni i d'òbits, així com la pròpia documentació generada per les activitats parroquials.</p> | 08049-43 | Plaça de la Creu, 4 | <p>Ara fa uns dos anys, amb el bisbe Treserres, es va fer dipòsit de l'arxiu parroquial històric de Casserres a l'arxiu diocesà de Solsona.</p> | 42.0140900,1.8422600 | 404139 | 4651989 | 08049 | Casserres | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44690-foto-08049-43-2.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:08 | ||||||||||
| 44691 | Acta de consagració de l'església de Sant Pau de Casserres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/acta-de-consagracio-de-lesglesia-de-sant-pau-de-casserres | <p>BARAUT, C. (1978). Les actes de consagracions d'esglésies del Bisbat d'Urgell (segles IX-XII). Urgellia, núm. 1; pàgs. 77 i 78. AA.VV (1985). Catalunya Romànica. Vol. XII El Berguedà. Fundació Enciclopèdia Catalana.</p> | X | <p>En aquest document consta que el comte Miró, veient que l'església que va edificar el seu pare Guifré 'illustrissimo marchioni' dins el terme del castell de Casserres que fins aleshores estava allunyat de tota església, no havia estat consagrada, demana al bisbe Nantigís d'Urgell 'la consagri i la constitueixi com a parròquia a fi que serveixi al ritus eclesiàstic'. Després fa la descripció del límits territorials de la nova parròquia i les donacions de terra que fa el comte Miró en nom propi i en nom dels habitants del castell. Signen el document a 20 de febrer de l'any 907 el bisbe d'Urgell, Nantigís, el comte Miró; Fredari, arxiprevere; Baldric, arxiprevere; Danilo, prevere; Daniel, prever; Centoll, prevere i Belasc, clergue i actuant d'escrivent.</p> | 08049-44 | Arxiu Capitular de la Seu d'Urgell. Pl. Deganat, s/n. 257000 LA SEU D'URGELL | <p>L'original és un pergamí de 220 x 481 mm conservat a l'Arxiu Capitular del bisbat d'Urgell (Consagracions d'esglésies, 12). També hi ha una còpia resumida del segle XIII (LDEU, I, fol. 239, doc. 816, reproduïda a Marca hispànica, ap. 63. Hi ha la transcripció i la traducció de l'acta al llibre de BARAUT (1978) i també al volum del Berguedà de l'obra Catalunya Romànica (1985: 154).</p> | 42.0278000,1.8431900 | 404237 | 4653510 | 907 | 08049 | Casserres | Restringit | Bo | Legal i física | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Signat entre d'altres pel Comte Miró i el bisbe d'Urgell Nantigís | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:08 | ||||||||||
| 44714 | Fons documental de l'Arxiu Diocesà de Solsona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-diocesa-de-solsona | <p>PLANES I ALBETS, Ramon (1985) Catàleg dels Protocols Notarials dels Arxius de Solsona. Generalitat de Catalunya. Servei d'Arxius.</p> | XVI-XX | <p>A l'Arxiu Diocesà de Solsona es conserva la següent documentació parroquial referent a Casserres: llibre sacramentals, llibres de confraries i congregacions, manuals notarials, testaments, capítols i un ampli apartat de documentació variada. Cronològicament hi ha documentació des del segle XVI fins l'actualitat. Dels llibres sacramentals: baptismes des de 1588 fins a 1965 (a partir de 1965 són a l'arxiu parroquial); matrimonis, des de 1602 fins a 1976; defuncions, des de 1599 fins a 1976; confirmacions, des de 1625 fins a 1896 i un interessant apartat de compliments pasquals on es referencien els habitants de cada casa, sense comptar els infants que no havien fet la comunió i que comença l'any 1878 fins a 1925. Dels llibres de confraries i congregacions hi ha la Confraria del Roser (1626-1901); la Congregació de joves (1869-1927); la Congregació de Sant Lluís i Santa Filomena ( des de 1869); l'Arxiconfraria del Cor de Maria (1879-1931); la Confraria de Sant Bartomeu i Sant Francesc Xavier (1887), La Confraria de Sant Bartomeu (1925) i l'Apostolat de la Ració (1893-1956). Hi ha manuals notarials dels segles XVI i XVII; visites pastorals dels segles XVII a XIX; cartes pastorals i Consueta (s. XVIII), censals, àpoques, vendes, fundacions, beneficis, documentació de mossens, etc.</p> | 08049-67 | Arxiu Diocesà de Solsona. Palau Episcopal. 25280 SOLSONA | <p>El Bisbat de Solsona es va crear l'any 1593, quan el Papa Climent II divideix el bisbat d'Urgell que era massa extens i crea la diòcesi de Solsona de la que passen a dependre els deganats de Berga i la Vall de Lord. A partir d'aquest moment tota la documentació generada pel Bisbat es guarda al Palau Episcopal de Solsona, entre ells els capbreus del monestir de Serrateix.</p> | 42.0139900,1.8423900 | 404150 | 4651978 | 08049 | Casserres | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44714-foto-08049-67-1.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Varis autors | Ara fa uns dos anys, amb el bisbe Treserres, es va fer dipòsit de l'arxiu parroquial històric de Casserres a l'arxiu diocesà de Solsona. | 98 | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:08 | |||||||
| 44779 | Fons documental de l'Arxiu Comarcal del Beguedà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-comarcal-del-begueda | XVIII-XX | Dins del fons de l'Arxiu Comarcal del Berguedà hi ha poca informació de Casserres. No obstant això, la major part d'informació es troba dipositada en el fons d'abast general. Serien els casos de les fotografies del fons Josep Deseuras i Vilanova i les col·leccions de postals Berga i Plana-Aspachs-Querol. També hi ha dades soltes, però interessants en llibres més generals com per exemple l'assenyalament d'un inventari de cases de pagès de 1856 i el fons Notarial del districte des del 1808. També hi ha fons Registrals que van des de finals del segle XVIII i fons Judicials del districte. Per últim hi ha dipositat el fons de l'Oficina Comarcal del DARP o el del Consell Comarcal del Berguedà. Tots ells contenen valuosa informació de la vida de Casserres, en algun cas inclús particularitzada. | 08049-132 | Colònia Escolar permanent, s/n 08600 - Berga | El conveni de creació de l'Arxiu Comarcal del Berguedà (ACBR) data del 1983. L'Arxiu es va inaugurar el 20 de febrer de 2001 ocupant part de l'edifici del Pavelló de Suècia de l'Exposició Internacional de Barcelona del 1929, que va ser regalat per aquest país a la capital de Catalunya i traslladat a Berga. A la nova ubicació, va ser inaugurat el 18 de juny de 1933 per Lluís Companys, President de la Generalitat de Catalunya. Després de la Guerra Civil l'edifici passà a formar part del complex de la caserna militar de Berga, i els anys seixanta va ser desmantellat. L'actual reconstrucció data del 13 de gener de 2001. A més del nucli dels fons procedents de l'Ajuntament de Berga, custodia documentació de procedència molt diversa, perquè s'ha intentat, en la mesura possible, que no només sigui un arxiu d'entitats públiques locals i comarcals (notaria, jutjats, etc...), sinó també de la ciutat de Berga i de la comarca, de manera que s'hi ha acollit documentació personal, patrimonial, d'entitats, etc., i s'han format, a més, col·leccions que completen la seva funció bàsica de preservar la documentació. Són de remarcar l'important conjunt de fons d'entitats ciutadanes que es custodien, així com el nombre de fotografies digitalitzades, comptabilitzades en més de 160.000, o els fons de l'hemeroteca local, 1258 capçaleres i la biblioteca comarcal, que aplega avui 713 títols d'autors o de temàtica berguedana. | 42.0144500,1.8412500 | 404056 | 4652030 | 08049 | Casserres | Fàcil | Bo | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:08 | |||||||||||
| 44829 | Fons fotogràfic Josep Salvany | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-fotografic-josep-salvany | XX | Fons fotogràfic pertanyent al repositori de la Memòria Digital de la Biblioteca de Catalunya, format per un conjunt de 12 plaques de vidre estereoscòpiques de 6 x 13 cm realitzades amb una càmera fotogràfica marca Hasselblad. Les fotografies mostren diverses vistes panoràmiques del municipi de Casserres; l' interior d'esglésies, com per exemple els sepulcres de l'església de Santa Maria de l'Antiguitat, el retaule de l'església de la Mare de Déu dels Àngels, l'interior i absis de l'església de Sant Pau de Casserres i algunes creus de terme, com la Creu Roja, la del carrer de la Creu o la creu de Sunyers. Aquestes fotografies estan datades de l'any 1918. De l'any 1924 hi ha dues fotografies de la colònia de l'Ametlla de Casserres o Monegal i la resclosa d'aigua. | 08049-182 | Carrer de l'Hospital, 56 (08001 - Barcelona) | La Biblioteca de Catalunya es funda l'any 1907 amb el nom de Biblioteca de l'Institut d'Estudis Catalans i estava ubicada al Palau de la Generalitat. L'any 1914 la Mancomunitat de Catalunya li atorga el caràcter de servei cultural públic. Posteriorment, l'any 1917 es comencen a crear les seccions de reserva impresa, música i col·leccions especials que afavoriran la incorporació i futura catalogació de col·leccions i peces úniques. Més tard, el 1923 s'afegeixen la secció d'estampes, gravats i mapes. El 1931 l'Ajuntament de Barcelona aprova la cessió de l'antic Hospital de la Santa Creu, un edifici gòtic construït entre els segles XV i XVIII, com a seu de la Biblioteca, però no serà fins l'any 1940 que s'obrirà al públic amb el nom de Biblioteca Central. Ja l'any 1952 es constitueix la secció de revistes i el 1981 amb l'aprovació de la Llei de Biblioteques aprovada pel Parlament de Catalunya esdevé la Biblioteca Nacional de Catalunya i se li atorga la recepció, la conservació i la difusió del Dipòsit Legal de Catalunya. L'any 1993 s'incorpora l'hemeroteca, la fonoteca, el material menor i els serveis bibliogràfics nacionals, alhora que s'estructura el seu fons en les quatre unitats actuals: Bibliogràfica, Gràfica, Hemeroteca i Fonoteca. El 1998 es duen a terme varies reformes i la construcció d'un nou edifici. L'any 2000 s'inicia el procés de digitalització de documents, obrint-se nous portals l'any 2005 com l'ARCA (Arxiu de Revistes Catalanes Antigues) i PADICAT (Patrimoni Digital de Catalunya) així com la Memòria Digital de Catalunya. L'any 2007 juntament amb altres biblioteques catalanes s'adhereixen al portal d'Internet Google Llibres per tal de digitalitzar centenars de milers de llibres, pergamins, incunables, fotografies, etc, per tal de posar-los a l'abast del públic. Actualment la Biblioteca de Catalunya té una superfície aproximada de 15.000m2 amb un total aproximat de 3.000.000 de documents i una base de dades estimada l'any 2011 en 1.440.979 documents. | 42.0144500,1.8412500 | 404056 | 4652030 | 1918-24 | 08049 | Casserres | Restringit | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Josep Salvany i Blanch | Josep Salvany i Blanch (Martorell 1866 - Barcelona 1929), va cursar estudis de medecina i cirurgia a la Universitat de Barcelona. Era un gran afeccionat a l'excursionisme científic i a la fotografia on ben aviat es va decantar per la fotografia estereoscòpica. Va col·laborar intensament en les edicions dels butlletins del Centre Excursionista de Catalunya durant els anys 1918 i 1924, en que va realitzar les fotografies de Casserres.El fons Salvany es troba dipositat a la Biblioteca de Catalunya i conté uns 10.000 clixés positius i negatius en placa estereoscòpica de vidre, format 6 x 13 cm, totes elles molt ben conservades en les seves capses originals i datades entre els anys 1911 i 1926. Amb aquest fons s'hi ha d'afegir dues agendes manuscrites i sis carnets de visita que permeten identificar i descriure cadascun dels clixés. | 55 | 3.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:08 | ||||||||||
| 44842 | Fons documental del Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-del-servei-de-patrimoni-arquitectonic-local-de-la-diputacio | GONZÁLEZ MORENO-NAVARRO, Antonio (2006). Conservació preventiva: última etapa. Memòria SPAL 1991-2001. Diputació de Barcelona. LACUESTA CONTRERAS, Raquel (1998). El servei de catalogació i conservació de monuments de la Diputació de Barcelona. Metodologia, criteris i obra 1915-1981. Vol. III. Tesi doctoral. Universitat de Barcelona. Facultat de Geografia i Història, pp. 1016-1088. | XX | El fons del Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona relacionat amb el municipi de Casserres està format per un conjunt indeterminat de fotografies, ja que es troben en procés de catalogació i digitalització, i la Unitat d'instal·lació número 46. Les fotografies són des de 1920 fins els anys 80. n'hi ha de l'església parroquial, del santuari de la Mare de Déu de l'Antiguitat i de la població (retaules, escultura, elements urbans,etc). De l'església de Sant Pau de Casserres hi ha 26 fotografies en blanc i negre entre 1950 i 1979; 14 clixés, 1 postal en color, 10 diapositives color de 1975 a 1980 i 1 diapositiva en blanc i negre els anys 30. Pel que fa a fons documentals fa referència a Sant Pau de Casserres: planimetria, retalls de premsa, documentació administrativa, correspondència, pressupostos, rebuts, etc. | 08049-195 | Carrer Comte d'Urgell, 187 - Edifici del rellotge - (08036 - Barcelona) | El Servei fou creat l'any 1914 per la Diputació de Barcelona presidida per Enric Prat de la Riba, com a conseqüència de la 'Memòria sobre la conservació i catalogació de monuments' feta per l'Institut d'Estudis Catalans. Ha tingut tres directors en més de 80 anys: els arquitectes Jeroni Martorell i Terrats (1915-1951), Camil Pallàs i Arisa (1954-1978) i des de l'any 1981, Antoni González i Moreno-Navarro. Entre 1915 i 1929, la seu del servei era el Palau de la Generalitat. | 42.0144500,1.8412800 | 404059 | 4652030 | 08049 | Casserres | Restringit | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | L'antic servei de catalogació i conservació de monuments de la Diputació de Barcelona, actual SPAL, conserva un important volum documental fruit de les seves intervencions en diferents edificis del municipi, des dels anys 20 fins els anys 70 del segle passat.S'hi poden consultar plànols, plantes, alçats, croquis, seccions, detalls i planimetria diversa d'edificis tan importants com la Casa de la Vila, la Biblioteca Torras i Bages, el Palau Reial, l'església de Sant Joan, la Basílica de Santa Maria o la Capella de Sant Pelegrí.A més a més, hi podem trobar els projectes arquitectònics de reforma, memòries d'actuació, epistolari, pressupostos, factures i forces fotografies en blanc i negre. Els arquitectes protagonistes d'aquesta ingent documentació són en Jeroni Martorell i en Camil Pallàs. | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:08 | |||||||||||
| 44847 | Fons fotogràfic de l'ICC | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-fotografic-de-licc | XX | Fons fotogràfic format per un conjunt de nou fotografies que mostren diverses vistes panoràmiques del poble (Plaça i carrer de la Creu, Plaça de Santa Maria), de l'església parroquial (interior amb el retaule barroc i una d'exterior) i una fotografia de tres pallers de principis de segle XX. | 08049-200 | Parc de Montjuic (08038 - Barcelona) | L'Institut Cartogràfic de Catalunya, és una entitat de dret públic de la Generalitat de Catalunya sotmesa a l'ordenament jurídic privat i regulada per la Llei 16/2005, de 27 de desembre , de la informació geogràfica i de l'Institut Cartogràfic de Catalunya i pel Decret 398/2006, de 24 d'octubre, pel qual s'aprova el Reglament de desenvolupament de la Llei 16/2005, de 27 de desembre, de la informació geogràfica i de l'Institut Cartogràfic de Catalunya pel que fa a l'oficialitat i l'ús dels serveis cartogràfics i a les relacions interadministratives i la planificació. L'ICC és adscrit al Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat. Des de la seva creació l'any 1982, i reprenent la tasca iniciada pels serveis geogràfics de la Mancomunitat i de la Generalitat a l'època de la República, l'ICC ha esmerçat els seus esforços en situar en uns nivells d'innovació i modernitat els estudis i la producció cartogràfica fets a Catalunya. Corresponen a l'ICC, en l'exercici de les competències de la Generalitat sobre geodèsia i cartografia, les següents funcions: Establir, gestionar, conservar i millorar la infraestructura física i els sistemes tecnològics necessaris per a construir i gestionar el Servei de Posicionament Geodèsic Integrat de Catalunya i el manteniment de les bases de dades topogràfiques que hi donen suport. Dins l'àmbit de les competències de la Generalitat, el Servei de Posicionament Geodèsic Integrat de Catalunya (SPGIC) dóna suport a les sèries cartogràfiques de gran escala, a la planificació territorial i urbanística, al cadastre rústic i urbà, a l'activitat de l'obra pública a Catalunya i a les activitats anàlogues en què sigui aplicable. Dur a terme les cobertures d'imatge mètrica aèria del territori de Catalunya, amb sensors actius i passius, i mantenir aquests sensors i les bases de coneixement i d'informació necessàries per a tractar les dades geogràfiques i temàtiques produïdes per teledetecció aeroespacial. Establir i mantenir les bases de dades cartogràfiques i les sèries cartogràfiques que se'n deriven, les qual donen suport a l'establiment de les sèries urbanes i territorials. Col·laborar amb els òrgans de l'Administració de l'Estat amb competències de caràcter cartogràfic i dur a terme la coordinació i la cooperació amb els ens locals de Catalunya en aquest àmbit. Dirigir i gestionar la Cartoteca de Catalunya, la qual coordina la recollida i l'estudi de la documentació geogràfica i cartogràfica existent. Crear, estructurar, difondre i mantenir la IDEC, alhora que col·laborar amb altres ens i òrgans de la Generalitat per dur a terme i millorar de manera permanent aquesta infraestructura. Elaborar estudis, emetre informes o formular suggeriments en l'àmbit de les seves funcions, destinats als diferents departaments de la Generalitat o al Govern, a iniciativa d'aquests òrgans o a iniciativa pròpia. Publicar i difondre productes cartogràfics. Organitzar, dur a terme, dirigir, tutoritzar i elaborar programes de recerca, d'innovació i de formació científica i tècnica en els àmbits de la seva actuació, per si mateix o en col·laboració amb altres entitats i organismes, en particular amb les universitats catalanes i altres organitzacions especialitzades en serveis cartogràfics. Fomentar i promoure els serveis cartogràfics públics i privats, i també la recerca, la docència i el desenvolupament tecnològic en l'àmbit cartogràfic. | 42.0144500,1.8412500 | 404056 | 4652030 | 08049 | Casserres | Fàcil | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | El fons fotogràfic sobre Casserres procedeix d'un conjunt de 12.000 negatius en blanc i negre i de fotografies temàtiques (arquitectura, natura, cultura...) procedents dels Països Catalans que Narcís Cuyàs fa començar a fer a finals del segle XIX i que s'aniria engrandint amb les fotografies fetes pels seus dos fills.L'iniciador d'aquest fons va ser Narcís Cuyàs i Parera, cineasta i fotògraf (Vilafranca del Penedès 1881-Barelona 1953), que s'establí com a fotògraf a Barcelona l'any 1899. Els seus fills , Enric Cuyàs i Prat (Barcelona 1910-1989) i Narcís Cuyàs i Prat (Barcelona 1920-1995) continuaren amb la professió. El fons va ser incorporat a la Cartoteca Digital de l'Institut Cartogràfic de Catalunya el mes de novembre de 1988. | 55 | 3.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:08 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 159,36 consultes/dia
Sabies que...?
...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?
La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc