Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 38546 | Arxiu parroquial d'Avià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-parroquial-davia | XX | <p>El fons parroquial de Sant Martí d'Avià és un fons modern, ja que es va iniciar després de la Guerra Civil. Tenim constància de l'existència d'arxiu a la parròquia de Sant Martí d'Avià al menys des del segle XIV, però tots els llibres sacramentals van ser cremats durant la Guerra Civil igual que d'altres objectes de les esglésies. Es va fer posteriorment un llibre en el que es van recollir, a partir d'informació oral, les dates de partides de naixement, matrimoni i òbits d'abans de la Guerra que la gent recordava. Actualment hi ha llibres de baptismes, matrimonis, confirmacions i defuncions des de finals de la Guerra fins a l'actualitat.</p> | 08011-22 | Nucli antic. Església de Sant Martí d'Avià: c/ Padró, 11. 08610 AVIÀ | <p>La història de l'arxiu de la parròquia de Sant Martí és curta, ja que tan sols es compta amb llibres sacramentals des de 1939 a l'actualitat degut a la desaparició de tots els documents anteriors a l'inici de la Guerra. La desaparició va motivar que es fes un llibre, l'any 1939, que recollia la informació que van donar els feligresos sobre actes realitzats a l'església com bateigs, casaments i enterraments que recordaven, per tal de facilitar les tasques eclesiàstiques. La parròquia de Sant Martí d'Avià i les seves sufragànies Santa Maria i Sant Serni de Clarà, pertanyien des dels seus orígens al Bisbat d'Urgell fins al 1593 en què, amb la creació del Bisbat de Solsona, Avià passà a dependre d'aquest. Les conseqüències de la Guerra Civil també es van patir a aquests bisbats i queda molt poca documentació d'Avià a l'Arxiu Diocesà de Solsona, i cap document a l'Arxiu Diocesà d'Urgell.</p> | 42.0753700,1.8253900 | 402836 | 4658812 | 08011 | Avià | Restringit | Bo | Inexistent | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Altres | 2020-07-03 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | Els preveres de la parròquia en cada època. | Sabem per d'altres documents aïllats que es van realitzar bateigs, esposoris, òbits i testaments. Així entre els documents que es conserven a la casa Vilamarí hi ha un llibre on apuntaven els bateigs, casaments i defuncions de la família on s'especifica que es celebraven a Sant Martí d'Avià (de 1663 a 1846). | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:07 | |||||||||||
| 38559 | FONT DE CANALETES | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-canaletes | XX | Font de ferro de petites dimensions que és un rèplica de la font de Canaletes de les Rambles de Barcelona. Presenta quatre brocs de sortida d'aigua amb quatre piques al cos inferior, i al superior quatre fanals. Es troba situada al centre de la Plaça del Padró, al nucli antic. | 08011-35 | Nucli antic, Plaça del Padró. 08610 AVIÀ | En fer la remodelació del terra de la plaça del Padro i del nucli antic es va demanar als veïns si volien posar algun element d'ornament a la plaça. En constituir-se la Penya Blau Grana aquell any i ubicar el seu local social en aquesta plaça, van suggerir posar una rèplica de la Font de Canaletes com a relació amb el Club Blaugrana. A la inauguració de la penya i de la font, que es va fer el 1999, va assistir el Sr. Nuñez que era president del Futbol Club Barcelona en aquell moment, així com diferents periodistes vinculats amb el programa de TV3 'Força Barça'. | 42.0763700,1.8248300 | 402791 | 4658924 | 1999 | 08011 | Avià | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Ornamental | 2021-09-21 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:07 | ||||||||||||
| 38572 | Ca la Verònica | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-la-veronica | XX | <p>Ca la Verònica és una casa construïda d'un sol cop, formada per planta baixa i tres pisos, teulada a dues vessants, façana principal orientada a migdia. La simetria de la façana només es trenca pel desplaçament de la porta d'entrada a un costat; es caracteritza per la galeria amb dos arcs carpanels oberts que es repeteix als tres pisos. A les altres façanes té finestres més petites o rectangulars amb llindes de maó. Una porta pel costat nord dóna accés al primer pis, aprofitant el desnivell. Els murs eren fets de pedra barrejada i després arrebossats.</p> | 08011-48 | Ca la Verònica 08610 AVIÀ. Zona sud del municipi | <p>Aquesta casa va ser construïda al 1910 amb una distribució de façana que recorda altres cases de la mateixa època, com la Roureda. La casa resta abandonada des de fa uns deu anys, quan van marxar els masovers i darrerament, per perill de que la teulada caigués degut al mal estat, s'ha fet nova i s'han reforçat els interiors.</p> | 42.0709000,1.8243900 | 402746 | 4658317 | 1910 | 08011 | Avià | Fàcil | Regular | Legal | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-07-03 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:07 | ||||||||||||
| 38591 | LA BAGA DE SANT ELÍES | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-baga-de-sant-elies | XIX | Casa de planta rectangular allargada, amb teulada a dues vessants asimètrica amb carener paral·lel a la façana principal que és orientada a sol ixent i que s'obre als camps que queden per sota el nivell de la casa. L'estructura segueix la divisió en tres crugíes perpendiculars a la façana: els baixos eren ocupats per corts pel bestiar; al pis es trobava la vivenda en la que destaca un cos de galeries amb quatre arcs de mig punt i barana de ferro que li proporciona a la casa una bellesa característica. Degut a l'abandonament encara es conserva la cuina de fogons i el foc a terra. S'accedeix a les golfes a través d'una escala de fusta que parteix de la sala. Aquestes es troben compartimentades i amb una única obertura a la façana de migdia formant un ull de bou circular. Els murs són de pedra barrejada amb reble i amb les cantoneres de maó, així com les finestres, portes, ull de bou i arcs. Al costat de la casa pel costat sud-est hi ha una pallissa que aprofita el desnivell del terreny, de manera que s'accedeix al primer pis al nivell de la casa. Els sostre del pis és construït amb volta catalana de maó. També hi ha una bassa amb els murs d'obra. Actualment la casa resta deshabitada i s'ha utilitzat com a corts per bestiar, fet que ha provocat una important degradació tot i que la teulada es conserva sencera. | 08011-67 | Baga de Sant Elíes, Graugés, 08610 AVIÀ | La Baga va ser construïda per la família Sala, propietaris de Sant Elíes, juntament amb cal Candela, a finals dels segle XVIII. En origen era una masoveria que s'ha mantingut com a tal fins al seu abandó progressiu. | 42.0729800,1.8577700 | 405511 | 4658510 | 08011 | Avià | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38591-foto-08011-67-1.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-09-21 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | Aquesta casa pertany a la casa Sant Elíes. Aquesta darrera, tot i que consta com a municipi de Berga, històricament ha mantingut una relació amb el municipi d'Avià ja que es troba a cavall entre els dos termes i la propietat de la finca es troba majoritàriament a Avià. | 98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:07 | |||||||||
| 38596 | Cal Bep Nou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-bep-nou | XX | <p>Casa de construcció senzilla seguint la tipologia de les masoveries de principis del segle XX. Amb teulada a dues vessants, amb parets de pedra barrejada i cantoneres, portes i finestres d'obra vista. A la façana de llevant hi ha dos balcons a les golfes fets amb arc de volta de cordill, i la porta principal es troba a la façana de ponent coberta per un terrat que es va fer tardanament. El ràfec de la teulada és decorat amb rajols posats de biaix, com veiem també a la Roureda Nova. Pel costat nord s'han afegit dos coberts, un darrera de l'altre. Davant la casa hi ha un viver amb els murs cimentats i un cobert de la mateixa època que la casa.</p> | 08011-72 | Cal Bep Nou 08610 AVIÀ. Zona sud del municipi | <p>Aquesta casa es va construir l'any 1910 com a masoveria depenent de cal Bep Vell.</p> | 42.0683200,1.8362200 | 403721 | 4658017 | 1910 | 08011 | Avià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38596-foto-08011-72-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-07-03 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:07 | |||||||||
| 38660 | VENTAIOLA | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ventaiola | A la vall que forma la riera de Clarà al seu pas per la baga de Sant Salvador, després de passar la casa del Verdaguer, trobem les runes de dues construccions distintes i properes. Les primeres runes corresponen a un edifici de pedra del que únicament queda una part de la part inferior d'un mur fet de pedra i en el que es distingeix el nivell del terra de rajols. L'altre grup de runes es troben una mica més avall i quasi al costat de la riera. En aquest encara es poden distingir diferents murs que formen habitacions contigües i disposades en filera i esglaonades. Alguns tenen una alçada de quasi dos metres i es troben quasi totalment tapats per la vegetació. La base dels murs és feta amb carreus grossos de pedra, mentre que les parts més elevades són de pedra de diferents tamanys barrejada. No es conserven restes d'arrebossat ni d'altres elements constructius com teules. | 08011-136 | Baga de Sant Salvador. Clarà. 08610 AVIÀ | Desconeixem la evolució històrica d'aquesta casa. Tan sols sabem per informació dels habitants del Verdaguer que aquesta casa es deia Ventaiola i que va ser habitada fins els anys 30 del segle XX. En aquella època sembla que van viure durant un temps uns lladres que no tenien quasi res, fins que els va prendre la Guardia Civil. Aquesta casa es troba dins els termes de l'antic castell de Clarà i del mas Palau, sembla molt possible que el segon fou la continuació del castell; a prop d'aquest mas de Ventaiola es troben el Verdaguer, els Porxos i la Vinya de Clarà. Degut a la manca de documentació d'aquesta zona de Clarà no hem pogut trobar informació d'aquest mas i només podem datar-lo a partir de les restes dels murs i de la troballa d'un contrapès de premsa de biga medieval. | 42.0716100,1.7878800 | 399727 | 4658438 | 08011 | Avià | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38660-foto-08011-136-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38660-foto-08011-136-2.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2021-09-21 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | El topònim Venatiola fa referència a un lloc molt ventilat per on passa l'aire. El fet de trobar-se a la baga per on passa la riera pot tenir relació amb aquesta ventilació que baixaria de la muntanya cap al pla. Aquestes runes han estat identificades en fer el present inventari. | 94|85 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:07 | ||||||||||
| 38667 | RIERA DE LA FONT CALDES | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riera-de-la-font-caldes | Riera de la conca dreta del Llobregat. És una riera de cabal molt irregular i amb elevada contaminació orgànica principalment per les granges de porcs, com passa amb les altres rieres que passen pel terme d'Avià. La riera de Font Caldes neix a la serra de Queralt, a 1000m d'alçada just per sobre del polígon industrial de La Valldàn. També es nodreix de l'aigua de la Font Caldes que es troba al costat de la casa Cal Miquel al polígon i dins el terme d'Avià. Actualment s'agafa aigua de la riera per abastir al municipi d'Avià a la mateixa font, uns 130 m3 diaris. Des de la font la riera travessa la carretera de Solsona i segueix fins al Molí del Castell on arriba amb molt poca aigua. Antigament era desviada mitjançant un aqüeducte per proporcionar energia hidràulica a l'antiga fàbrica de pinsos i posteriorment al Molí del Castell. Després d'aquest, dos embassaments consecutius emmagatzemaven l'aigua que els germans Rosal utilitzaven a finals del segle XIX per abastir la colònia agropecuària de Graugés. En aquesta zona entre el Molí del Castell i La Noguera resten antigues canalitzacions d'obra per on es desviava la riera. Actualment les basses són completament seques ja que han perdut aquesta utilitat i la riera segueix el seu recorregut fins a desguassar a la colònia Rosal al riu Llobregat, al peu de l'antic molí de Minoves actualment desaparegut. En general la riera conté poca aigua i es troba en mal estat de conservació ja que la mancança d'aigua agreuja la contaminació. | 08011-143 | Avià | L'aigua de la riera va ser utilitzada per proporcionar energia a molins ja des de l'Edat Mitjana i trobem al seu curs les restes del molí del Castell, del que desconeixem la cronologia més antiga, i del molí de Minoves que va ser construït al segle XVII (1637), tot i que aquest utilitzava l'aigua de la riera Font Caldes quan s'acabava d'unir a la riera de Metge al terme de Cal Rosal, i abans de desguassar al Llobregat. Els dos molins van estar en funcionament fins els anys 30 del segle XX. Durant el segle XIX la riera va viure l'època de major aprofitament, ja que l'aigua va ser utilitzada per la farinera construïda pels germans Rosal que funcionava amb energia hidràulica i vapor. A tal fi van construir un aqüeducte i la canalització que portava l'aigua de la riera fins a la farinera del Molí del Castell. L'aigua que sortia d'aquest ús era emmagatzemada en dues basses i conduïda fins al Serrat Roig on hi havia un saltant que proporcionava energia elèctrica per a la colònia agropecuària de Graugés. També a finals del segle XIX EL Sr. José Piquer Rosal, que va construir la casa La Torre del Piquer al barri de La Creu, tenia dues concessions d'aprofitament d'aigua en aquesta finca: una de la Riera Font Caldes que era desviada amb un mur fins Torre del Piquer (abans Cal Coix), que era utilitzada per regar horta i cultius; i altra del Torrent de la Font. Actualment la riera o torrent Font Caldes, degut a la manca d'aigua i a abocaments incontrolats i filtració de purins, es troba en molt mal estat de conservació i amb un alt índex de contaminació. | 42.0772300,1.8227700 | 402622 | 4659021 | 08011 | Avià | Obert | Regular | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2021-09-21 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:07 | ||||||||||||||
| 38681 | FESTA MAJOR D'AVIÀ | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-davia | XX | Es celebra el cap de setmana després del 27 d'agost, Sant Lleïr, motiu pel qual a vegades s'escau a finals d'agost i altres a inicis de setembre. La festa s'inicia el divendres i dura fins els dilluns, dia de festa municipal de lliure elecció. Es fan diferents activitats en les que participen quasi totes les entitats del poble i l'Ajuntament, i es procura que hi hagi per a tots els grups d'edats. Hi ha actes religiosos (la missa de diumenge de festa major, la missa de difunts), per la canalla (concurs de dibuix i activitats de lleure), concurs de tir al plat, autoterra o prova de resistència de vehicles, concurs de botxes, concurs de pintura ràpida, partits de futbol, exposicions, entre d'altres. Però les activitats més importants són els focs artificials, la cantada d'havaneres i el ball per al jovent que es fan divendres al vespre, el ball de festa major que es fa diumenge al vespre i l'obra de teatre que fa el grup de teatre d'Avià que es fa a l'Ateneu dilluns al vespre, essent una de les activitats amb més públic. Fins a l'edició de l'any 2001, es celebrava el dissabte a la tarda la Baixada d'Andròmines, activitat que generava molta expectació. Era un concurs d'andròmines en que es feia una baixada pel carrer principal de poble constituint un espectacle, tant per les característiques constructives i decoratives de les andròmines, com per les sorpreses que els participants es podien trobar pel camí (dutxes d'aigua i d'espuma, ...). | 08011-157 | Desconeixem el moment en què es va començar a celebrar la festa major d'Avià, però si sabem que a inicis del segle XX ja es celebraven alguns actes, principalment litúrgics, en relació a la festa de Sant Martí patró del poble, durant el mes de novembre. A l'arxiu fotogràfic de cal Mas es conserven fotografies d'actes puntuals, com una processó amb les confraries, obres de teatre i passades amb cavalls pel casc antic. Durant l'època de la postguerra es celebraven dues festes majors independents, una de cada bàndol, i organitzades pels dos casals existents: el Sindicat Agrícola i L'Ateneu Obrer. Més endavant, cap els anys cinquanta la festa es va unificar i es celebrava a l'estiu, fet que es manté en l'actualitat. A mida que van passant els anys, i principalment des de la democratització dels ajuntaments, es van anar afegint més actes i amb més variació, així alguns anys predominaven les activitats esportives, com l'any 1986 en que es van fer campionats de tennis, futbol, bicicros, natació, auto-terra i concurs de tractoristes; mentre que d'altres predominaven els de caire cultural: concurs de pintura ràpida, de fotografia, mostres de ballets tradicionals,... Actualment es celebren actes de tots tipus. | 42.0772300,1.8227700 | 402622 | 4659021 | 08011 | Avià | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Social | 2021-09-21 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 2116 | 4.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:07 | ||||||||||||||
| 38682 | FESTA MAJOR DE GRAUGÉS | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-grauges | XX | La Festa Major de Graugés es celebra el diumenge següent del 15 de maig, Sant Isidre, i les celebracions duren tot el cap de setmana des del divendres fins al diumenge. Es celebra per Sant Isidre perquè aquest és el patró dels pagesos i Garugés és essencialment agrícola, per aquest motiu l'església de Graugés és dedicada a aquest sant. Es fan diferents activitats festives entre les que destaca el ball del diumenge a la tarda que es celebra a un local de l'antiga colònia agropecuària i la missa del diumenge al matí. Encara es conserva la tradició dels priors i priores que consisteix en dues parelles, una jove i una més gran, que es cuiden de guarnir l'església i passar per les cases a demanar diners per la festa. En aquesta passada van acompanyats per la banda de música i acaben el recorregut a l'església on es celebra la missa de festa major a les 12 del migdia. Cada any les parelles es renoven. La resta d'activitats varia cada any, així alguna vegada s'ha realitzat un concurs de pintura ràpida, i durant un temps es va fer un concurs d'andròmines que es feien surar al llac de Sant Ramon amb els seus ocupants que feien una andròmina inspirada en algun tema i els seus ocupants anaven disfressats a conjunt. | 08011-158 | Graugés | Els orígens de la festa major de Graugés els hem de buscar en l'època d'auge de la colònia agrícola, moment en que la població pateix un increment important i es realitzen actes religiosos i balls populars, principalment. En un principi els actes religiosos es celebraven a l'antiga església de Graugés que es trobava als baixos de la Torre de Graugés i, a partir del 1996 a l'església nova. La tradició de celebrar la festa major es va perdre durant la Guerra Civil però es va recuperar poc després realitzant actes religiosos. Actualment la festa és arrelada al nucli de Graugés i, degut a l'increment de població els darrers anys, cada vegada és més participativa, sobre tot el ball. | 42.0772300,1.8227700 | 402622 | 4659021 | 08011 | Avià | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Social | 2021-09-21 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 2116 | 4.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:07 | |||||||||||||
| 38697 | OLIVERA D'HOMENATGE A LA GENT GRAN D'AVIÀ | https://patrimonicultural.diba.cat/element/olivera-dhomenatge-a-la-gent-gran-davia | XX | Al Parc del Tossal es troba un monument commemoratiu que es va instal·lat la tardor de l'any 1999. Està format per una olivera al costat d'un bloc de pedra en el que hi ha una inscripció sobre suports ceràmic a un costat, i l'escut de Catalunya a l'altre. La inscripció està composta per sis rajoles envoltades per una garlanda en la que s'alternen coloms i branques d'olivera. Hi ha l'inscripció: 'L'olivera, arbre noble i amb fondes arrels, de llarga vida i que dóna fruit. En el simbolisme d'aquest arbre, l'Ajuntament d'Avià vol homenatjar la Gent Gran en el seu Any Internacional i , amb respecte i gratitud, agrair el seu esforç, la seva generositat, ...el seu amor. Que la branca d'olivera, símbol de pau en el bec del colom, sobrevoli totes les nacions fent realitat el somni d'una humanitat feliç i lliure. Avià, 11 de setembre de 1999'. | 08011-173 | Parc del Tossal, 08610 AVIÀ | Aquesta olivera que va ser plantada al parc del Tossal per commemorar l'Any Internacional de la Gent Gran, el 1999, junt amb una placa que recorda l'efemèride. El Casal de la Gent Gran d'Avià és una entitat vinculada a L'Ateneu d'Avià que va començar l'any 1988 amb la intenció de procurar atendre el lleure i la dinamització de les persones majors de 60 anys o jubilades del municipi. És una entitat amb molta empenta que organitza moltes i variades activitats per a aquest col·lectiu, des de cursets de manualitats, caminades, gimnàstica, conferències, balls i obres de teatre. Durant la segona setmana de setembre es celebra cada any la Festa Homenatge a la Vellesa, amb diferents activitats i un festival amb actuacions en homenatge a aquest col·lectiu que ha arrelat fortament al poble i en el que participen tots els grups d'edat del municipi. | 42.0774200,1.8234000 | 402674 | 4659042 | 1999 | 08011 | Avià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38697-foto-08011-173-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2021-09-21 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 98 | 51 | 2.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:07 | |||||||||
| 38700 | Arxiu parroquial de Sant Vicenç d'Obiols | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-parroquial-de-sant-vicenc-dobiols | XIX | <p>Els llibres parroquials de l'església de Sant Vicenç d'Obiols es conserven a la parròquia de Gironella, ja que el capellà actual és el de Viladomiu Vell que depèn de Gironella. Tan sols es conserven llibres de la segona meitat del segle XIX, ja que els més antics van desaparèixer durant les guerres carlines i perquè actualment els actes que es fan s'inscriuen a Gironella. Es conserven: un llibre d'obits de 1852 a 1931, un llibre de matrimonis de 1852 a 1913 i un llibre de baptismes de 1852 a 1906.</p> | 08011-176 | Església de Santa Eulàlia de Gironella, Plaça Església, 08680 GIRONELLA | <p>Tot i que es té constància de l'existència d'arxiu a Sant Vicenç d'Obiols, tots els llibres sacramentals van desaparèixer abans d'iniciar-se el segle XX. La data d'inici dels llibres que es conserven a la parròquia de Gironella coincideix amb el concordat entre la Santa Seu i Espanya pel qual es fan els llibres nous a totes les parròquies d'Espanya i es posa com a condició que siguin escrits en castellà, encara que a moltes parròquies no canvien l'idioma. La parròquia d'Obiols que pertanyia des dels seus inicis al monestir de Ripoll (Bisbat de Vic), passa l'any 1874 a dependre del Bisbat de Solsona. Hi ha una nota als llibres feta pel capellà d'Obiols, Ginés Molist, explicant aquest canvi i signada el 4 de juny de 1874. Hi ha una altra nota amb la mateixa data explicant que 'des del 3 de maig de 1873 fins al 4 de juny de 1874 la parròquia va estar sense capellà perquè el que hi havia va fugir per lliurar-se de la mort i que els feligresos havien d'acudir als veïns en les necessitats, on es van trobar els documents que falten'. Aquests documents als que feia esment no s'han trobat i no es té constància de que existeixin. A l'arxiu de Ripoll, degut a la crema de l'edifici durant les guerres carlines primer, i durant la Guerra Civil desprès, no es conserven documents referents a Obiols.</p> | 42.0772300,1.8227700 | 402622 | 4659021 | 08011 | Avià | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | Els preveres de la parròquia en cada època. | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:07 | ||||||||||||
| 38702 | JACIMENT CARRER VELL | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-carrer-vell | Darrera del bloc de pisos anomenat Carrer Vell que es troba a Graugés, hi ha una elevació del terreny formant un turó. En aquest turó i als seus voltants s'han fet troballes en superfície de material d'època ibèrica, principalment restes de ceràmica. | 08011-178 | Graugés. Carrer Vell | La manca d'excavació o de prospecció en aquest jaciment no ens permeten saber la seva magnitud ni l'època exacta d'ocupació. Tot i així es documenta per garantir la seva protecció futura. Constitueix un altre vestigi d'època ibèrica a la zona, junt amb el jaciment dels Serrat dels Tres Hereus i els jaciments de la Serra de Noet. | 42.0692000,1.8486700 | 404752 | 4658101 | 08011 | Avià | Obert | Regular | Legal | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2021-09-21 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | La informació d'aquest jaciment ha estat facilitada per l'arqueòleg Jaume Bernades Postils de Casserres, Director del Museu Diocesà de Solsona i membre de l'Associació d'Arqueòlegs del Berguedà, que va fer les troballes en superfície. | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:07 | |||||||||||||
| 38719 | Abeurador de Santamaria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/abeurador-de-santamaria | XIX-XX | <p>Abeurador de forma rectangular allargada, fet d'obra de pedra i arrebossat amb ciment. S'omplia d'aigua procedent de les canalitzacions que, des de la riera Font Calda, portaven aigua a l'estany gran de Graugés. Actualment està sense ús i només s'omple amb aigua de pluja.</p> | 08011-195 | Carretera de Santa Maria a Graugés | <p>L'abeurador es troba al peu del ramal principal del camí ramader d'Avià i probablement s'utilitzaria per aquesta finalitat. Dins del terme d'Avià distingim principalment tres camins principals formats per diferents ramals. El primer ve de Gironella fins al Cadí, amb un ramal que entrava per La Plana i un altre que entrava pel pont d'Orniu i que s'unien a sota de Cal Gris on hi havia un lloc de parada i on s'ajuntaven els ramats d'Avià, Gironella, Prats, Olost i Vic principalment, d'aqui el camí seguia cap a Santa Maria i el poble, o enllaçava amb el camí de l'Espunyola. El segon camí era el que des de cal Gris anava fins a Coll de Pal, passant per la carena de la Serra de Noet i entrant a Berga. El tercer camí era el que venia de L'Espunyola i passava pel costat o sobre el camí Ral fins a Berga i d'aquí a Coll de Pal (carrerada de Berga). Els pastors tenien uns llocs de parada (returades) on aturaven els ramats a menjar i descansaven. A Avià hi havia parades a: sota de cal Gris, sota del carrer Nou, al camp de sobre de la Barraca de Vilamarí, al camp del Salvans situat a sota de Coloma, al pla de Sant Serni de Clarà i finalment davant de la casa Els Porxos, lloc on acostumaven fer nit. Generalment els camins passaven per les carenes de les muntanyes i eren una mica escarpats, la seva amplada variava segons el lloc per on passaven, així podien tenir una amplada entre 8 m com a mínim i 40 m com a màxim.</p> | 42.0723200,1.8360100 | 403710 | 4658461 | 08011 | Avià | Obert | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38719-foto-08011-195-2.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-07-03 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 98 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:07 | ||||||||||
| 38720 | Abeurador de Cal Ramonet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/abeurador-de-cal-ramonet | XIX-XX | <p>Abeurador situat a l'exterior de la casa cal Ramonet. És d'obra de pedra arrebossat amb ciment i forma un petit embassament i un safareig. S'omple amb aigua de la font de cal Ramonet situada uns metres més amunt i que dona orígen a un petit torrent que desaigua a la riera d'Avià una mica més avall.</p> | 08011-196 | Cal Ramonet | <p>Aquesta és una casa com d'altres d'Avià construïda en diferents èpoques, però no sabem de quina data pot ser la construcció més antiga, principalment perquè el nom que té actualment deu ser recent, de la època de l'ampliació del 1800, i perquè no es conserven documents referents a ella. Al 1856 era de Ramon Bertran. Constant encara de la mateixa família el 1914. L'abeurador té cert interès degut a que ja no es conserven d'aquest tipus a les masies del terme, fet que aconsella la seva protecció.</p> | 42.0715700,1.8179900 | 402218 | 4658398 | 08011 | Avià | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2020-07-03 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:07 | |||||||||||||
| 38724 | Escultura La Vaca de Capolat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escultura-la-vaca-de-capolat | XXI | L'escultura és d'acer pintat de blanc, formant un rectangle en angle dins el que es troba retallada el perfil en negatiu d'una vaca. Es troba sobre una plataforma d'obra. Té dues plaques que informen del context i objectiu de l'obra. La primera diu Quan una llei és injusta, el correcte és desobeir', Mahatma Gandhi. La segona: 'Torturar un tot per plaer, per diversió, és molt més que torturar a un animal, és torturar una consciència', Víctor Hugo. | 08011-200 | Parc de La Torreta | El desembre de 2016 es va instal·lar l'escultura al parc de la Torreta. Segons l'Ajuntament es tracta d'un homenatge antitaurí en forma d'escultura i amb una visió reivindicativa per part de l'artista, que s'ha inspirat en la visió de la tauromàquia tenia Víctor Hugo i Mahatma Gandhi. Vol ser, en negatiu, l'antítesi o una evolució estètica i moral del famós Toro d'Osborne, símbol de l'espanyolisme, fent una crítica social a la tauromàquia. Citant Gandhi, Arisó considerava que 'quan una llei és injusta, el correcte és desobeir'. Mentre que, en paraules de Víctor Hugo, recordava: 'Torturar un toro per plaer, per diversió, és molt més que torturar un animal, és torturar una consciència'. L'obra s'emmarca dins el projecte AviART, que ha finançat l'àrea de Cultura de la Diputació de Barcelona i que té per objectiu transformar i embellir Avià. | 42.0746900,1.8257600 | 402865 | 4658736 | 2017 | 08011 | Avià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38724-foto-08011-200-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2021-09-21 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | Manel Arisó | Al costat de la Vaca de Capolat s'ha plantat una de les alzines filla de l'Alzina que porta el nom de Bigas Luna, segons va ser aprovat pel Consell de la Memòria Històrica de l'Ajuntament de Barcelona que el 19 de març del 2014. El Cosí d'en Bigas Luna, En Jordi Bigues, periodista, activista i ecologista ha estat l'impulsor de la iniciativa i qui ha portat una de les alzines filles de l'Alzina de Bigas Luna i ha ajudat a plantar-la. Amb l'alzina Avià també ha adquirit una aquarel·la original del director Català. | 98 | 51 | 2.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:07 | |||||||
| 38725 | Escultura Ahosta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escultura-ahosta | XXI | Escultura formada per dues bigues de roure verticals que suporten una barra de ferro horitzontal de la pengen 13 barres de ferro subjectes amb cadenes, de forma que tenen mobilitat. Amb el vent, aquestes produeixen diferents sons en xocar entre elles, i combinen estètica i simbolisme. S'acompanya d'una placa amb un poema de l'artista de Casserres Josep Grifoll, que diu: 'Ahosta: Dansa sense braços per unir persones'. | 08011-201 | Cementiri d'Avià | L'escultura Ahotsa és un homenatge a les víctimes del Franquisme, als morts d'Avià durant la Guerra Civil espanyola. És una escultura sonora que, en el seu sentit final, segons el seu autor, busca 'tornar la veu a les persones a qui se'ls hi va robar', evoca les veus del passat, en una història que no s'ha d'oblidar per no repetir. És obra de l'artista i picapedrer Basc Javier Olaizola (Errenteria 1961), amb l'assessorament de Konvent. L'obra s'emmarca dins el projecte AviART, que ha finançat l'àrea de Cultura de la Diputació de Barcelona i que té per objectiu transformar i embellir Avià. | 42.0730300,1.8242200 | 402735 | 4658553 | 2017 | 08011 | Avià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38725-foto-08011-201-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38725-foto-08011-201-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2021-09-21 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | Javier Olaizola | 98 | 51 | 2.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:07 | ||||||||
| 38726 | Escultura Aborigen | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escultura-aborigen | XXI | Escultura situada en una rotonda a l'entrada d'Avià. La peça és un cèrcol de ferro disposat vertical i dividit en dues meitats, un costat està omplert amb seccions circulars de troncs d'arbre, i l'altre amb maons d'argila disposats formant un mur. La part de fusta vol recordar els boscos de pi de la comarca, mentre que la part de rajols vol recordar el color de la terra, relacionant-la amb l'entorn natural d'Avià. El cercle de ferro que lliga la peça simbolitza l'energia, la simbiosi entre les dues parts, la persona i la terra, la persona que la cuida amb estima i respecte cap a la naturalesa. La intenció de l'artista és fer homenatge a tota la gent que ha dedicat la seva vida a treballar amb les mans. S'acompanya d'una placa amb un poema de l'artista de Casserres Josep Grifoll, que diu: 'Persona que ha sabut veure que es viu girant al revés'. | 08011-202 | Avinguda Francesc Macià / carrer del Roure | El seu creador és l'artista basc resident al Berguedà Javier Olaizola, natural d'Errenteria (1961), picapedrer de professió, en l'àmbit de l'escultura. Aborigen és una escultura que vincula l'entorn i la terra, inspirada en els colors de l'entorn. L'obra s'emmarca dins el projecte AviART, que ha finançat l'àrea de Cultura de la Diputació de Barcelona i que té per objectiu transformar i embellir Avià. | 42.0784100,1.8178800 | 402219 | 4659158 | 2017 | 08011 | Avià | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2021-09-21 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | Javier Olaizola | 51 | 2.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:07 | |||||||||||
| 38727 | Mapa mosaïc d'Avià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mapa-mosaic-davia | XXI | Plafó de rajoles ceràmiques que és el plànol del poble d'Avià situat a la façana de l'Ajuntament i edifici de l'Ateneu d'Avià. El plafó recull el plano esquemàtic de tot el municipi, remarcant els nuclis, carreteres i camins, rius i masies. El mosaic presenta elements paisatgístics i faunístics integrats en el plànol i amb els dibuixos d'alguns dels elements més emblemàtics del poble. Aquest plafó substitueix a un anterior que era de metracrilat i que reproduïa el mateix plano del municipi ubicat al mateix lloc des de l'any 1993. | 08011-203 | Ajuntament d'Avià. Ateneu d'Avià. Av. Pau Casals, 22. 08610. AVIÀ | El projecte i dibuix és obra de la veïna d'Avià i il·lustradora Susanna Campillo, guanyadora del concurs organitzat pel consistori dins el projecte AviArt impulsat per l'Ajuntament i amb finançament de la Diputació de Barcelona i que té per objectiu transformar i embellir Avià. | 42.0772300,1.8227500 | 402620 | 4659022 | 2017 | 08011 | Avià | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2021-09-21 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | Sussana Campillo Besses | 51 | 2.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:07 | |||||||||||
| 40539 | Arxiu Parroquial de Sant Esteve de Bagà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-parroquial-de-sant-esteve-de-baga | XIX-XX | <p>L'arxiu parroquial de Bagà conserva poca documentació tenint en compte lo important que era l'arxiu abans de l'incendi de 1753. Per aquest motiu quasi la major part de llibres i documents són posteriors a aquesta data. Tot i així s'ha de tenir en compte que a l'Arxiu de la Corona d'Aragó hi ha alguns llibres sacramentals des del segle XVI. La documentació està formada per: Llibres de matrimoni de Bagà (1797-1851, 1852-1930, 1930-1968, 1969-1976). Llibres de baptisme de Bagà (1533-1539, 1723-1742, 1798-1811, 1849-1878, 1867-1936, 1906-1919, 1931-1953, 1953-1963, 1920-1927, 1964-1976, 1879-1905, 1977-1990). Llibres d' òbits de Bagà (1800-1831, 1832-1868, 1878-1916, 1851-1878, 1917-1930, 1931-1976). Confirmacions de Bagà (1941-1972). Hi ha també llibres de Gréixer: baptismes (1897-1930), defuncions (1897-1929), matrimonis (1900-1927). Llibres de Gisclareny: baptismes (1852-1897, 1897-1930, 1931-1965). A partir del 1966 els llibres de Gisclareny s'incorporen als de Bagà, i a inicis del segle XX s'incorporen els de Gréixer, ja que depenen de Bagà. També es conserva documentació de Paller, de Sant Andreu de Gréixer, i de la Mare de Déu del Roser de Gisclareny. Hi ha també documentació del mas de Riugréixer des del segle XIV; documentació parroquial general i un recull de goigs de la zona.</p> | 08016-28 | Nucli vila. Rectoria de Bagà | <p>L'any 1753 un incendi destruí l'interior de l'església de Sant Esteve de Bagà que va afectar a l'arxiu parroquial, però no al fons documental del municipi que es trobava en una sala diferent i es va salvar. Es salvaren també els manuals de notaria que els guardaven els rectors de la parròquia. Alguns llibres del fons parroquial es van salvar ja que es trobaven fóra de l'església i perquè algunes persones de Bagà els van tirar per la finestra quan s'acostaven els republicans amb intenció de saquejar l'església durant la Guerra Civil de 1936.</p> | 42.2524600,1.8615000 | 406085 | 4678435 | 08016 | Bagà | Restringit | Bo | Inexistent | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Diferents rectors de la parròquia | Mapa topogràfic de Catalunya editat per l'Institut Cartogràfic de Catalunya E/ 1:5.000. | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:07 | |||||||||||
| 40579 | Monument Rescat de les Cent Donzelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-rescat-de-les-cent-donzelles | XX | <p>Es tracta d'un plafó en fundició de bronze que es troba sobre una base de pedra de forma rectangular i disposada sobre un jardí. El plafó representa una escena del rescat, el moment en que les donzelles van trobar a Galceràn a la platja de Salou. Hi ha dos grups de persones a cada banda i que es troben al centre on hi ha la figura de Galceràn i Santcerní agenollats al terra. Al grup de donzelles de l'esquerra hi ha també un bou, i al de la dreta un cavall.</p> | 08016-68 | Nucli històric. Plaça rescat de les Cent Donzelles | <p>Aquest monument es va instal·lar a Bagà l'any 1996 per recordar l'agermanament de Bagà amb Vilaseca, poble que participa en la llegenda dels rescat ja que és on la comitiva de donzelles va trobar a Galceràn segons explica la llegenda. El monument es troba ubicat en l'escenari de la representació teatral del Rescat que es celebra cada estiu. És una còpia d'un altre relleu que es troba a l'Ajuntament de Vilaseca.</p> | 42.2529600,1.8602500 | 405983 | 4678492 | 1996 | 08016 | Bagà | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2020-09-22 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | J. Salvadó Voltes Morera. Fundició R. Viladecavalls. | Mapa del nucli antic de Bagà. Diputació de Barcelona, servei cartogràfic. Escala 1:1000. | 51 | 2.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:07 | ||||||||||
| 40581 | Col·lecció pintura de l'Ajuntament | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-pintura-de-lajuntament | XX | <p>Es conserven 22 quadres repartits per diferents sales de l'edifici de l'Ajuntament de Bagà. Entre els que destaquen pintures de Ernest Descals i Joan Vila Arimany. La temàtica general del quadres és el municipi de Bagà, destacant els paisatges urbans del casc antic i medieval de la vila. Són pintures realitzades a l'oli o amb acrílics en format mitjà.</p> | 08016-70 | Nucli vila. Ajuntament | <p>L'any 1984 es va començar a celebrar un concurs de pintura ràpida local al municipi de Bagà. Era organitzat pel mateix Ajuntament dins els actes de la festa major d'agost. Es van celebrar 17 edicions del concurs de pintura, des del 1984 a 2001.</p> | 42.2526600,1.8618000 | 406110 | 4678457 | 1987 | 08016 | Bagà | Restringit | Bo | Inexistent | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Mapa topogràfic de Catalunya editat per l'Institut Cartogràfic de Catalunya E/ 1:5.000. | 53 | 2.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:07 | |||||||||||
| 40634 | Fons documental de Bagà a l'Arxiu Comarcal de Berga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-baga-a-larxiu-comarcal-de-berga | XX | <p>L'Arxiu Comarcal de Berga conserva poca documentació sobre Bagà, ja que aquesta es troba bàsicament a l'Arxiu de la Corona d'Aragó i a l'Arxiu Municipal de Bagà. Tot i així conserva alguna documentació compartida amb la resta de municipis de la comarca, com la que hi ha al llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y de los aforados de guerra, con expresión de sus dueños', de 1856. En ell es fa una relació de les cases amb el nom del propietari, de Bagà. En total es nomenen 34 cases.</p> | 08016-123 | Pavelló de Suècia. 08600 BERGA | <p>L'Arxiu Comarcal de Berga es va formar per iniciativa d'historiadors locals l'any 1982. Durant un llarg període actuava com a arxiu municipal històric i administratiu. L'any 1998 va entrar a formar part de la Xarxa d'Arxius de la Generalitat i va ser traslladat a la nova ubicació al Pavelló de Suècia.</p> | 42.2525700,1.8618000 | 406110 | 4678447 | 1856 | 08016 | Bagà | Restringit | Bo | Inexistent | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Mapa topogràfic de Catalunya editat per l'Institut Cartogràfic de Catalunya E/ 1:5.000. | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:07 | |||||||||||
| 43219 | Arxiu Parroquial de Santa Eulàlia de Berga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-parroquial-de-santa-eulalia-de-berga | XIII-XX | <p>Es tracta del conjunt de documentació que la parròquia de Santa Eulàlia ha anat aglutinant al llarg dels segles. Cal distingir, per una banda, la documentació estrictament parroquial, d'entre la qual destaquen els registres sacramentals, conservats gairebé en la seva integritat. Per altra banda conté altres subfons: són els pertanyents a l'antiga comunitat de preveres de la parròquia, a la notaria parroquial adjunta, a les desaparegudes cofraries i a parròquies a hores d'ara inexistents (Santa Maria de la Baells). El conjunt de pergamins de la notaria ocupa un important lloc en aquest arxiu, tant per la quantitat com per la riquesa informativa. El conjunt de la documentació es conserva en prestatgeries metàl·liques, en arxivadors tipus caixa i també en mitja dotzena d'armaris metàl·lics amb portes. Es fa difícil de precisar el nombre de metres lineals de documentació que hi ha en aquest arxiu.</p> | 08022-27 | Nucli urbà | <p>Com tot arxiu religiós ha sofert moltes vicissituds al llarg dels temps, especialment en èpoques de conflictes bèl·lics, però en general no sembla que hagi perdut massa documentació. A començament dels anys 1990, M. Dolors Santandreu, Xavier Pedrals i Florenci Besora, entre altres, van fer una primera tria, endreça i neteja de la documentació (pergamins), que fins aleshores estava molt dispersa a la rectoria.</p> | 42.1046100,1.8461800 | 404599 | 4662035 | 08022 | Berga | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43219-foto-08022-27-1.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Religiós | 2020-01-21 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. | Si bé la documentació es conserva en bon estat, caldria una actuació arxivística profunda i rigorosa, que permetés deixar la documentació totalment ordenada i inventariada. | 98 | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:07 | |||||||||
| 43230 | Placa commemorativa d'Enric Prat de la Riba | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-commemorativa-denric-prat-de-la-riba | XX | Caldria netejar-la i repintar les inscripcions, | Es tracta d'una placa de marbre blanc d'uns 50 per 100 centímetres que conté una altra placa metàl·lica circular d'uns 40 centímetres on s'hi pot veure el perfil d'Enric Prat de la Riba. Les inscripcions sobre el marbre blanc són incises i pintades amb negre. | 08022-38 | Nucli urbà | La placa commemorativa la figura de qui fou president de la Diputació de Barcelona i primer president de la Mancomunitat de Catalunya (1914-1917), Enric Prat de la Riba, fou col·locada el mateix any de la seva mort, el 1919; concretament el 12 d'octubre. Prohibida i aparcada per les dictadures posteriors, fou conservada en un magatzem municipal fins que es va tornar a reposar, al mateix lloc on era, l'11 de setembre del 1979. A la placa de marbre original s'hi afegí una inscripció commemorativa. | 42.1046100,1.8461800 | 404599 | 4662035 | 1919-79 | 08022 | Berga | Obert | Regular | Inexistent | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | 2023-08-01 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. | Malgrat ser treta en temps de les dictadures, la placa es va conservar. | 51 | 2.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:07 | ||||||||||
| 43250 | Arxiu Fotogràfic de l'Àmbit de Recerques del Berguedà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-fotografic-de-lambit-de-recerques-del-bergueda | XX | <p>L'Arxiu Fotogràfic de l'Àmbit de Recerques del Berguedà s'ha anat formant des de la fundació de l'entitat el 1981. El fons conté fotografies fetes pels membres del mateix Àmbit de Recerques del Berguedà, però també ha anat incorporant col·leccions d'antigues fotografies, algunes fins i tot de finals del segle XIX. El fons conté 13.609 imatges de municipis, 1.838 de colònies industrials, 345 de genèriques de la comarca, 1.771 del conjunt de Catalunya i 232 d'Espanya i la resta del món; en total, el novembre de l'any 2000 comptava amb 17.795 fotografies.</p> | 08022-58 | Nucli urbà | <p>Aquest fons s'ha anat ampliant al llarg dels anys des de la seva fundació l'any 1981. Actualment s'està realitzant una nova classificació del fons i es preveu una posterior informatització.</p> | 42.1024900,1.8455600 | 404545 | 4661800 | 1981 | 08022 | Berga | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43250-foto-08022-58-2.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Privada accessible | Social | 2020-01-07 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. | Diversos. | 98 | 55 | 3.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:07 | ||||||||
| 43251 | Arxiu Documental i Bibliogràfic de l'Àmbit de Recerques del Berguedà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-documental-i-bibliografic-de-lambit-de-recerques-del-bergueda | XX | <p>Es tracta del fons documental i bibliogràfic de l'entitat. Com tot arxiu i biblioteca ha anat ampliant els seus fons al llarg dels anys, des de la fundació de l'Àmbit de Recerques del Berguedà el 1981. El fons bibliogràfic conté llibres i publicacions periòdiques de localitats i entitats de la comarca del Berguedà i també de comarques veïnes. Hi ha una important col·lecció de llibres editats per la mateixa entitat. Un dels fons més importants és l'arxiu documental de masies del Berguedà, on es troben regestats, transcrits o reprografiats els arxius de grans masies de la comarca (de Montmajor, Puig-reig, Sagàs, Borredà, etc.). També és necessari mencionar la secció de documentació eclesiàstica, on s'aplega regestada o copiada documentació parroquial esparsa (Berga, l'Espunyola, Saldes, Viver, etc.). D'una manera semblant s'aplega documentació, bibliografia i goigs de les esglésies i santuaris marians de la comarca. Són també de gran interès les fitxes, encara inèdites, de caràcter folklòric i etnològic que els membres de l'Àmbit de Recerques del Berguedà van recollir a diversos municipis.</p> | 08022-59 | Nucli urbà | <p>El fons d'aquest arxiu s'ha anat ampliant al llarg dels anys des de la fundació de l'entitat el 1981. Els anys de la dècada de 1980 i l'inici de la de 1990 foren els més prolífics en la configuració d'aquest arxiu documental i bibliogràfic.</p> | 42.1024900,1.8455600 | 404545 | 4661800 | 1981 | 08022 | Berga | Restringit | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Social | 2020-01-24 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. | Diversos | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:07 | |||||||||||
| 43252 | Antic edifici de la Caixa de Pensions | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antic-edifici-de-la-caixa-de-pensions | XX | La façana està força deixada. | Es tracta d'un edifici de planta baixa més tres plantes superiors i unes àmplies golfes. L'edifici fa cantonera amb la ronda Queralt i la plaça de les Fonts i presenta múltiples angles per adaptar-se a la morfologia dels carrers. Mostra alguns elements decoratius destacables com les volutes que aguanten les balconades (obertures majoritaries a totes les plantes) i les columnes amb capitells que aguanten una finestra a la planta baixa. | 08022-60 | Nucli urbà | No es tenen dades històriques sobre l'edifici, però podria correspondre a una construcció dels anys 1930. | 42.1018000,1.8442900 | 404439 | 4661725 | c. 1930 | 08022 | Berga | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43252-foto-08022-60-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43252-foto-08022-60-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43252-foto-08022-60-3.jpg | Inexistent | Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-01 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres | Es desconeix | L'obertura d'un establiment a la planta baixa a mitjan anys 1980 va fer desaparèixer unes grans columnes amb capitell, que eren un dels elements més representatius de l'edifici. Aquest es troba actualment en fase de restauració. | 116|98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:07 | ||||||
| 43253 | Monument a l'Agermanament amb Högsby (Suècia). | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-a-lagermanament-amb-hogsby-suecia | XX | Es tracta d'una placa commemorativa, formada per rajoles ceràmiques, sobre una de les parets laterals d'un transformador d'electricitat. A la placa hi són representats i il·lustrats els edificis dels ajuntaments de Berga i de Högsby (Suècia), on també hi ha una vila anomenada Berga. En una de les parets contigues s'hi ha col·locat una petita placa metàl·lica en record de Hakan Isefjord, periodista i divulgador de Berga en terres sueques, mort el 1995 en el naufràgi del ferry Estònia. | 08022-61 | Nucli urbà | Fou col·locada el 1993 en motiu de l'agermanament de Berga amb Högsby (Suècia). | 42.1039600,1.8440000 | 404418 | 4661965 | 1993 | 08022 | Berga | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43253-foto-08022-61-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | 2023-08-01 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. | Joan Casas Ortínez i Ceràmiques Queralt | La col·locació de la placa, deixant de banda el seu ús commemoratiu, ha volgut solucionar el problema arquitectònic que suposava l'edifici del transformador elèctric al mig d'un espai obert. | 98 | 51 | 2.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:07 | |||||||
| 43256 | Pont a la Riera de Metge | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-a-la-riera-de-metge | XIV-XVI | Resta mig enrunat. | Es conserven els dos pilars dels extrems, amb unes alçades que oscil·len entre els 8 i els 14 metres aproximadament. El de la banda esquerra -seguint el curs de la riera- es conserva força bé, però amb molta vegetació al capdamunt. El de la dreta es presenta molt més deteriorat; de la part superior se'n han arrencat grans carreus per tal de construir un mur de contenció proper a l'indret. L'aparell és de grans pedres treballades a les cantoneres, però una mica més irregulars a la part central. | 08022-64 | Al nord del nucli urbà | Possiblement correspon a l'antic pont que enllaçava la part nord de la vila i castell de Berga amb els cami-rals que menaven a Bagà i a Ripoll. La factura no sembla de tall romànic, sinó més aviat d'època baixmedieval o moderna. | 42.1075200,1.8490900 | 404844 | 4662355 | 08022 | Berga | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43256-foto-08022-64-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43256-foto-08022-64-2.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Sense ús | 2023-08-01 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. | Caldria una neteja de la vegetació als voltants de tal manera que deixés visible la seva estructura. Per altra banda també seria necessari aturar l'arrencada indiscriminada de carreus. | 94|85 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:07 | ||||||||
| 43257 | Capella de la família Massagi | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-la-familia-massagi | XX | És una petita capella, d'una sola nau, situada en un dels extrems de l'esplanada del castell. L'edifici intenta imitar una església romànica, sobretot amb les finestres de volta de mig punt i la porta principal, voltada per un guardapols que es recolza sobre dues columnes amb capitells. Al capdemunt de la façana hi ha una creu de traçat modernista. A la banda dreta de la façana s'enlaira un petit campanar amb algunes obertures. Del cloquer hi penja una gran campana, desproporcionada a l'actual edifici; tot fa pensar que possiblement prové de l'antiga església parroquial. L'interior de l'església és força sobri i senzill, amb alguns vitralls, un dels quals sembla representar la figura de Sant Francesc o Sant Antoni de Pàdua. Les obertures es concentren majoritàriament a la façana sud. | 08022-65 | Al nord del nucli urbà | La capella es devia bastir després de 1940, quan la família Massagi va adquirir el castell i va enrunar l'antiga església per a construir una nova infrastructura hotelera i residencial. | 42.1064200,1.8458200 | 404572 | 4662237 | c. 1940 | 08022 | Berga | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43257-foto-08022-65-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-01 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. | 98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:07 | |||||||||
| 43269 | Himne al Sagrat Cor de Jesús | https://patrimonicultural.diba.cat/element/himne-al-sagrat-cor-de-jesus | XX | Es tracta d'un himne litúrgic per a cor de quatre veus mixtes i solo de tenor i contralt. L'Himne s'inicia amb una estrofa del cor i posteriorment els solos del tenor i de la contralt es van alternant amb aquesta estrofa coral primera que acaba cloent la peça. | 08022-77 | Aquesta peça fou composada pel músic berguedà mossèn Marià Miró i Guitó per tal que fos cantada, expressament, durant el mes de juny, mes que l'Església dedica al Sagrat Cor. En un principi, doncs, l'Himne no tingué en la festivitat del Corpus la seva font d'inspiració. Fins i tot, la lletra que originàriament acompanyava la partitura no fa cap referència a la ciutat de Berga i sembla que el celebrat vers 'Berga us adora humiliada' és una aportació posterior. Fou l'any 1971 quan aquesta peça s'integrà de ple al repertori musical berguedà. Amb motiu del concert de Santa Cecília, celebrat a Berga el 28 de novembre del 1971 i dedicat a la figura de mossèn Marià Miró, l'Orfeó Berguedà va decidir incloure aquesta obra al programa. Fou aleshores quan mossèn Ramon Alsina, que era el rector de la parròquia, va demanar a l'Orfeó que es comprometés a interpretar-lo cada any per l'Ofici del Dijous de Corpus; cosa que succeeix des del 1972. Aquesta peça té música de mossèn Marià Miró i lletra posterior de mossèn Josep Montanyà (a) Fumanyès. | 42.1038600,1.8459400 | 404578 | 4661952 | c. 1920 | 08022 | Berga | Sense accés | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43269-foto-08022-77-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43269-foto-08022-77-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Privada | Religiós | 2023-08-01 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. | Marià Miró (música) i Josep Montanyà (lletra) | 98 | 62 | 4.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:07 | |||||||||
| 43306 | Col·lecció Local de la Biblioteca Ramon Vinyes i Cluet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-local-de-la-biblioteca-ramon-vinyes-i-cluet | XX | La col·lecció local de la Biblioteca Ramon Vinyes i Cluet de la ciutat de Berga té un conjunt aproximat de 200 volums, datats entre les darreries del segle XIX i l'any 2001. És una de les més complertes que existeixen; la més complerta, sens dubte, de titularitat pública. | 08022-114 | Nucli urbà | Aquesta col·lecció local fou iniciada a l'antiga Biblioteca de la Caixa de Pensions, de la qual l'actual és hereva dels seus fons. La bibliotecària d'aleshores, Leonilda Boixader, va proposar-se de reunir tot el que la Biblioteca tenia que versava sobre el Berguedà, i a partir d'aleshores comprar tot el que es publiqués, ja fossin llibres, opuscles, diaris, revistes, etc, i més tard, vídeos i compactes. En passar aquesta Biblioteca a dependre de l'Àrea de Cultura de la Diputació de Barcelona s'ha continuat aquesta tasca recopilatòria. | 42.1023900,1.8437500 | 404395 | 4661791 | 08022 | Berga | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43306-foto-08022-114-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43306-foto-08022-114-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons bibliogràfic | Pública | Social | 2023-08-01 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. | Leonilda Boixader i altres. | A més de llibres locals i comarcals, la Biblioteca Ramon Vinyes i Cluet disposa de diaris, revistes, videos i compactes de temàtica local i comarcal. | 98 | 57 | 3.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:07 | ||||||||
| 43308 | Jaciment de la Serra de Noet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-la-serra-de-noet | IaC - IdC | Es tracta d'un jaciment d'època ibero-romana on es descobriren els basament, el paviment i restes de les parets d'una estructura arquitectònica destinada, segurament, a casa-habitació. L'estructura es troba situada al vessant nord de la Serra de Noet, just al costat del talús del túnel de la variant de La Valldan. | 08022-117 | Antic municipi de la Valldan | El jaciment de la Serra de Noet fou descobert i excavat entre els anys 1999 i 2000 degut a la construcció de la variant de la Valldan que deixà les restes a la vista. L'excavació fou, malauradament, una excavació d'urgència, ja que calia enllestir la variant i el talús de la carretera. Les restes arqueològiques descobertes foren croquitzades i restaren al mateix lloc on havien estat trobades. | 42.1016100,1.8438800 | 404405 | 4661705 | 08022 | Berga | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43308-foto-08022-117-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43308-foto-08022-117-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43308-foto-08022-117-3.jpg | Inexistent | Ibèric|Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Altres | 2023-08-01 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. | La seva recent descobertai excavació (1999-2000) fa que no es disposi encara de material suficient per extreure'n conclusions definitives. | 81|83|80 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:07 | |||||||||
| 43311 | Jardí dels Poetes Berguedans | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jardi-dels-poetes-berguedans | XX | Es tracta d'un petit jardí situat a la zona de l'antiga Caserna Militar, entre la Residència de Sant Bernabé i el Pavelló de Suècia. Està format per petits parterres delimitats per una cleda vegetal i enmig dels quals s'hi troben uns blocs de pedra quadrats d'uns 50 per 50 centímetres i alçats uns 30 centímetres per la seva part anterior i uns 50 centímetres per la posterior, deixant la part superior lleugerament inclinada. En aquesta part superior s'hi troben unes ceràmiques que reprodueixen versos de diferents poetes berguedans. En els 9 blocs de pedra existents hi trobem versos dels següents poetes: Guillem de Berguedà (1138-1196); Ramon Vinyes i Cluet (1882-1952); Àngel Pons i Guitart (1902-1939); Emili Guilanyà i Solà (1905-1960); Climent Peix i Armengou (1905-1998); Pere Tuyet i Casafont (1913-1937); Josep Maria Claret i Huch (1914-1962); Neus Ballarà i Viñas (1919) i Climent Forner i Escobet (1927). | 08022-120 | Nucli urbà | El jardí fou inaugurat el 1997, després que l'Ajuntament de Berga adquirís la zona de l'antiga Caserna Militar i aquesta es comencés a habilitar com a àrea de lleure i serveis. | 42.1035100,1.8451600 | 404513 | 4661914 | 1997 | 08022 | Berga | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43311-foto-08022-120-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-08-01 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. | Rosell | 98 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:07 | ||||||||
| 43312 | Plaça dels Països Catalans | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-dels-paisos-catalans | XX | Enmig de la plaça dels Països Catalans s'hi troba un alçat circular de pissarra que per la seva part posterior i central presenta un parterre sobrealçat i per la seva part anterior un banc per seure-hi. A banda i banda del banc, aprofitant el desnivell entre aquest i el parterre, hi ha dues plaques metàl·liques que estan decorades amb les Quatre Barres catalanes. Al mig del parterre s'hi troba un Pi de les Tres Branques, representant el mític Pi de les Tres Branques del Pla de Campllong, símbol dels Països Catalans (d'aquí el nom de la plaça). | 08022-121 | Nucli urbà | Aquesta plaça fou ideada, construïda i inaugurada a mitjans de la dècada dels anys 1990, en uns terrenys amplis del carrer del Roser, on fins aleshores hi havia hagut la Torre Felipó, un dels darrers edificis senyorials que es conservaren a la ciutat de Berga. Abans, doncs, no era una plaça, sinó un solar amb l'esmentada torre i un gran jardí. S'hi accedeix pel carrer del Roser i, a través del passatge de l'arquitecte Porta, pel passeig de la Pau. | 42.1041600,1.8466300 | 404636 | 4661985 | c.1990 | 08022 | Berga | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43312-foto-08022-121-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Social | 2023-08-01 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. | Pròpiament es tracta d'un element situat enmig de l'esmentada plaça, si bé donem el nom genèric de la plaça per la seva significació simbòlica. | 98 | 46 | 1.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:07 | ||||||||
| 43314 | Aromas del Queralt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aromas-del-queralt | XX | Es tracta d'un gran licor aconseguit, exclusivament, amb una acurada destil·lació de plantes aromàtiques i altament salutíferes que creixen en les altures de les escarpades muntanyes de Queralt, sense contenir essències de cap tipus. | 08022-123 | Nucli urbà | El gran licor Aromas del Queralt es va començar a fabricar a Berga l'any 1917, de la mà de Ramon Vila i Rial. Al llarg dels anys, ha obtingut diversos reconeixements nacionals i internacionals, destacant l'aconseguit a l'Exposició Internacional de la Indústria i de la Producció a Milà el 1923, on se li atorgà diploma, medalla i creu d'or. Antigament, a Berga hi havia altres destil·leries (Sala, Santamaria, etc.) que elaboraven anissos, conyacs i, fins i tot, algun altre estomacal com la Queraltina, avui desapareguda. La mateixa sort que sembla que correran, si no canvia res, les Aromas del Queralt. | 42.0993500,1.8471800 | 404674 | 4661450 | 1917 | 08022 | Berga | Sense accés | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43314-foto-08022-123-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43314-foto-08022-123-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Tècnica artesanal | Privada | Productiu | 2023-08-01 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. | Ramon Vila i Rial, de Destil·leries Vila | Malauradament, els propietaris de la destil·leria i de la patent estan a punt de jubilar-se i sembla ser que el negoci no tindrà continuïtat, perdent-se irremisiblement aquest licor tant tradicional. | 98 | 60 | 4.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:07 | |||||||
| 43319 | Monument a Pompeu Fabra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-a-pompeu-fabra | XX | Es tracta d'un monòlit de pedra, irregular però més aviat rectangular, d'uns 180 centímetres d'alçada aproximadament. Al mig, una placa rectangular de pedra, d'uns 45 per 75 centímetres, glossa la figura de Pompeu Fabra. A la part superior, un medalló metàl·lic d'uns 40 centímetres de diàmetre reprodueix el bust sobresortint d'en Fabra. Una petita placa metàl·lica porta el seu nom i els anys de naixement i defunció (1868-1948). | 08022-128 | Nucli urbà | El monument fou col·locat en inaugurar-se la plaça, el dia de Sant Jordi del 1997. | 42.0977900,1.8408700 | 404150 | 4661284 | 1968-97 | 08022 | Berga | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43319-foto-08022-128-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | 2023-08-01 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. | Miret. | El medalló porta la inscripció 'Miret 1968', referint-se segurament a l'autor del motllo del medalló i la data. | 98 | 51 | 2.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:07 | |||||||
| 43320 | Cal Tonillo | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-tonillo | XX | El conjunt és força brut i el primer pis denota estat d'abandonament i deixadesa. | Es tracta d'un edifici fet amb obra vista que consta de planta baixa, dos pisos superiors i un llanternó al capdemunt. De la façana destaquen els guardapols de les obertures, els motius ceràmics i els ferros forjats de les balconades. La planta baixa té un sòcol de pedra sobresortint, la façana és de pedra i l'obra vista només emmarca les obertures. L'edifici presenta un pati adosat, la paret del qual és en part d'obra vista; té la porta, les baranes i els elements decoratius de damunt dels pilars fets amb ferro forjat. | 08022-129 | Nucli urbà | No es disposa de dades sobre aquesta construcció, si bé per la data i l'estil (rajoles, ferros, etc.) podria ser obra d'Emili Porta i Galobart o d'algun altre dels arquitectes coetanis esmentats en altres fitxes. | 42.1003700,1.8433900 | 404362 | 4661568 | 1912 | 08022 | Berga | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43320-foto-08022-129-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43320-foto-08022-129-2.jpg | Inexistent | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-01 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. | Malgrat no tenir entrada pel carrer del Roser i si per la carretera de Sant Fruitós, l'adreça oficial consta al carrer del Roser. | 105|98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:07 | |||||||
| 43321 | Horts del casc antic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/horts-del-casc-antic | XIII | Es tracta d'un volum important de terrenys destinats a petits horts situats entre alguns carrers i cases del casc antic i de la primera zona de l'eixample. Són petits quadrats o rectangles on s'hi cultiven bàsicament enciams, tomàquets, alls, cebes, mongetes, carbassons, escaroles, albergínies, pebrots, patates i pastanagues. Les agrupacions més grans es troben darrera el carrer Pietat, entre els carrers Buxadé i Balmes, entre la ronda Moreta i els carrers Maixerí i Gran Via, i entre els carrers Pinsania, Torre de les Hores i Castellar del Riu. | 08022-130 | Nucli urbà | Derivats segurament de temps medievals, quan a redós de les cases hom hi tenia una petita parcel·la destinada al cultiu per al consum de la casa i la família i, en casos més grans, per a un petit comerç. Aquests horts s'han mantingut fins a inicis del segle XXI en plena explotació, i moltes botigues de Berga venen, encara avui, verdures i hortalisses d'aquests horts. | 42.1046100,1.8461800 | 404599 | 4662035 | 08022 | Berga | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43321-foto-08022-130-2.jpg | Física | Medieval | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2023-08-01 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. | El seu interès rau en el fet que aquestes petites explotacions agrícoles s'han mantingut, en ple i intens funcionament, dins una ciutat de 14.000 habitants dedicada essencialment als serveis. | 85 | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:07 | |||||||||
| 43325 | Placa commemorativa de Josep Armengou i Feliu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-commemorativa-de-josep-armengou-i-feliu | XX | Es tracta d'una placa de pedra, rectangular, d'uns 2 metres de llarg per 1,20 d'alt, a la part esquerra de la qual hi ha un bust sobresortit de coure que representa la figura de mossèn Armengou envoltat per una branca. A la part dreta s'hi pot llegir la inscripció commemorativa. | 08022-134 | Nucli urbà | Col·locada per iniciativa de l'Ajuntament de Berga en motiu d'un homentage que s'organitzà vers la figura de mossèn Armengou (1910-1976). | 42.1038600,1.8459400 | 404578 | 4661952 | 1994 | 08022 | Berga | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43325-foto-08022-134-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | 2023-08-01 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. | Desafortunadament, la placa es va col·locar a la façana principal de l'església de Sant Joan. | 98 | 51 | 2.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:07 | ||||||||
| 43361 | Cal Cuberas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-cuberas | XX | És un edifici d'estructura aparentment molt irregular, però que manté una lògica total amb la disposició dels carrers que l'envolten. La planta baixa és dedicada a magatzem i es complementa amb quatre plantes superiors de dicades a vivendes. La façana té unes característiques molt particulars, que es posen de manifest en el contrast amb les obertures; els balcons i les finestres són molt marcats respecte la resta de la façana. També destaca una torre que sobresurt de la resta de l'edifici, al capdamunt de la qual hi ha una rosa dels vents. Són interessants les voltes dels soterranis, antigament utilitzades de celler, però avui alberguen un bar nocturn. | 08022-174 | Nucli urbà | No es disposen de dades a l'entorn d'aquesta construcció, però sembla seguir les tendències habituals dels arquitectes berguedans dels anys 1930. | 42.1013700,1.8447800 | 404479 | 4661677 | c. 1930 | 08022 | Berga | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43361-foto-08022-174-2.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Social | 2023-08-01 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. | 98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:07 | |||||||||
| 41497 | Col·lecció de Pintura de l'Ajuntament de Borredà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-de-pintura-de-lajuntament-de-borreda | XX | La col·lecció de quadres a l'oli i aquarel·les procedeix de l'organització del concurs de Pintura i els olis i les aquarel·les corresponen als primers premis d'aquest concurs que es realitzar anualment des de l'any 1976. L'Ajuntament de Borredà disposa de 27 teles que s'exposen en diferents dependències municipals. Atenen a les bases del concurs, les obres representen imatges parcials o generals del nucli de Borredà. D'entre els pintors premiats destaquen: Sallent, Vila Arimany, Besora, Romero, Canals i Amills. | 08024-83 | Plaça Major nº 4, 08619- Borredà | El Concurs de Pintura ràpida de Borredà és el més prestigiós i concorregut de la comarca del Berguedà. La primera edició va tenir lloc l'any 1976 i s'ha mantingut, només amb la interrupció d'un any, fins a l'actualitat. | 42.1356800,1.9940100 | 416863 | 4665330 | 08024 | Borredà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41497-foto-08024-83-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41497-foto-08024-83-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | C. Sellés, R. Serra, P. Cascante | 98 | 53 | 2.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:07 | ||||||||||
| 41500 | Carnestoltes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carnestoltes | XX | La festa del Carnestoltes es celebra a Borredà el dissabte i diumenge de Carnaval i consisteix en organitzar una rua de disfresses. Com a manifestació festiva del calendari local s'ha incorporat recentment, des de la dècada dels anys vuitanta, i és manté viva gràcies a la organització i col·laboració de diferents entitats del poble. | 08024-86 | Casc antic de Borredà | 42.1357900,1.9942300 | 416881 | 4665342 | 08024 | Borredà | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | C. Sellés, R. Serra, P. Cascante | 2116 | 4.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:07 | ||||||||||||||
| 89913 | Balma de Barons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/balma-de-barons | La balma té uns panells amb gravats, però al ser pedra sorrenca estan molt degradats. | <p>La balma de Barons és una balma de grans dimensions. Les parets són de sorrenques argiloses i les pedres superiors són conglomerats. La coloració de les roques oscil·la entre el negre i un marró argilós. A l'extrem sud de la Balma es conserva un panell de pedra amb gravats. Aquests són un conjunt de línies verticals i horitzontals que es van entrecreuant, formant una quadrícula. En el panell de sobre d'aquest també s'hi entreveuen gravats que segueixen la mateixa pauta que els anteriors, però estan massa degradats per apreciar-se bé.</p> | 08045-11 | La Balma es troba en les terres del mas Barons, dins del terme de l'antiga parròquia de Sant Andreu de Farners, a la zona oriental del municipi de Capolat. | <p>És molt difícil poder concretar una cronologia, ja que l'únic element visible a la balma són els gravats i no s'han estudiat ni s'han fet excavacions arqueològiques que ens puguin donar dades complementàries sobre l'ús de la balma en diferents èpoques. D'aquest estil de gravats se'n fan ja a la prehistòria, però això no descarta que puguin ser d'èpoques posteriors.</p> | 42.0782039,1.7850509 | 399503 | 4659173 | 08045 | Capolat | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/89913-110.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-12-12 00:00:00 | Marta Sánchez Soler - Societat d'Arqueologia del Berguedà | 1754 | 1.4 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:08 | ||||||||||
| 91391 | Font de la Parrella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-parrella | XXI | <p>La font de la Parrella es troba al costat de la carretera del Mal Pas, pròxima al Mal Pas de Travil. És una font natural en la qual es van construir un dipòsit de ciment. Al costat de la font hi ha una petita bassa d'aigua. Actualment està bastant coberta de vegetació, per la qual cosa resulta menys visible. Als voltants hi ha algunes estructures de pedra per permetre el pas de les persones pel costat de la bassa.</p> | 08045-92 | A la zona de Travil, a l'extrem occidental de l'actual municipi de Capolat. | <p>En aquest punt es van construir un seguit d'estructures per tal de crear un petit parc al costat de la bassa que creava la font de la Parrella. El projecte no va acabar de funcionar i ara es troba completament abandonat.</p> | 42.0720400,1.7149900 | 393698 | 4658574 | 08045 | Capolat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91391-92.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Sánchez Soler - Societat d'Arqueologia del Berguedà | 119 | 47 | 1.3 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:08 | ||||||||
| 91545 | Avet monumental de la Font de la Salut | https://patrimonicultural.diba.cat/element/avet-monumental-de-la-font-de-la-salut | <p>Està situat en un marge al costat d'un camí de terra, uns metres més amunt de la Font de la Salut. Destaca ja que la seva alçada supera per molt la dels altres arbres que l'envolten. L'alçada és d'entre 25 m i 30 m i té diàmetre d'uns 2 m aproximadament.</p> <p>L'arbre té bona salut i és un dels més monumentals de la zona. L'avet destaca no només per les seves proporcions sinó també pel fet de trobar-se en el vessant sud de la Serra dels Tossals, quan normalment els avets acostumen a créixer en els vessants nord de les muntanyes.</p> | 08045-112 | Es troba a la zona de Travil, a l'extrem occidental del municipi actual de Capolat. | 42.0873100,1.7237400 | 394447 | 4660258 | 08045 | Capolat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91545-1122.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | Inexistent | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Sánchez Soler - Societat d'Arqueologia del Berguedà | No forma part del registre d'arbres monumentals de Catalunya. | 2151 | 5.2 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:08 | |||||||||||
| 91546 | Faig monumental de la Font de la Salut | https://patrimonicultural.diba.cat/element/faig-monumental-de-la-font-de-la-salut | <p>Està situat en un marge al costat d'un camí de terra, uns metres més amunt de la Font de la Salut. Destaca per ser d'una espècie diferent que la dels arbres que l'envolten i per les seves mides.</p> <p>L'alçada és d'entre 25 m i 30 m i el diàmetre d'uns 2 m aproximadament. L'arbre té bona salut i és un dels més monumentals de la zona. El faig també destaca pel fet de trobar-se en el vessant sud de la Serra dels Tossals, quan normalment aquest tipus d'arbres acostumen a créixer en els vessants nord de les muntanyes. </p> | 08045-113 | Es troba a la zona de Travil, a l'extrem occidental del municipi actual de Capolat. | 42.0876795,1.7241226 | 394479 | 4660299 | 08045 | Capolat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91546-1130.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | Inexistent | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Sánchez Soler - Societat d'Arqueologia del Berguedà | No està en el registre d'arbres monumentals de Catalunya. | 2151 | 5.2 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:08 | |||||||||||
| 91552 | Font de la Salut | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-salut-2 | XX | <p>La Font de la Salut de Capolat es troba en una zona de marge, en la costa de la Serra dels Tossals. Està situada al costat d'un camí de terra que s'agafa a la carretera de Capolat a Travil i que s'enfila fins al Santuari dels Tossals.</p> <p>La font consta d'un dipòsit de formigó, del qual surten tres tubs pels quals surt aigua de forma constant. A partir de la font es forma un petit torrent d'aigua que baixa al costat del camí. La font està envoltada de vegetació.</p> | 08045-115 | Està situada a la costa de la serra dels Tossals, a la zona occidental del municipi de Capolat. | 42.0840800,1.7209700 | 394212 | 4659903 | 08045 | Capolat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91552-1150.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | Inexistent | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Sánchez Soler - Societat d'Arqueologia del Berguedà | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:08 | |||||||||
| 91558 | Fons documental de la parròquia de Sant Martí de Capolat a l'Arxiu Diocesà de Solsona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-la-parroquia-de-sant-marti-de-capolat-a-larxiu-diocesa-de-solsona | XIX, XX | <p>L'arxiu de Solsona conserva bona part de la documentació de la parròquia de Sant Martí de Capolat. La documentació que ens ha arribat s'inicia l'any 1876. Pel que fa a l'apartat de llibres Sacramentals, es conserven: un quadern de partides reconstruïdes, del 1876 al 1936 i un llibre de partides reconstruïdes del 1896 al 1932; un <em>Totum </em>amb enquadernació moderna amb una cronologia el 1906 al 1976 i que inclou informació sobre baptismes, confirmacions, matrimonis i òbits; i un quadern de comunicació de matrimonis del 1953 al 1962.</p> <p>D'altre banda, també custodien documents d'administració parroquial: uns plecs d'expedients matrimonials de Capolat, Castellar del Riu, Coforb i Espinalbet des de l'any 1947 al 1978; una consueta en quadern de 1939; uns plecs amb documents varis sobre el cementiri, les terres, les contribucions i altres temes que van des de l'any 1892 al 1951; un quadern de comptes de l'any 1958 al 1966; uns fulls solts de comptes de l'any 1969 al 1980; uns fulls sols de comptes de Capolat, Castellar del Riu, Coforb i Espinalbet de l'any 1970 al 1981; un quadern de comptes de la rectoria de l'any 1945 al 1966; un quadern de col·lectes de l'any 1957 al 1966; un quadern d'ànimes i comptes de l'any 1957 al 1964; un novenari d'ànimes en quadern de l'any 1946 al 1966; i un quadern de comptes de Travil de l'any 1957 al 1966.</p> | 08045-117 | Arxiu Diocesà de Solsona, Palau Episcopal, Carrer del Palau, s/núm., 25280-Solsona | <p>La parròquia de Capolat, a diferència de la de Travil, no apareix en la falsa acta de consagració de la Seu d'Urgell, per la qual cosa sabem que en un principi qui tenia el títol de parròquia en aquests primers moments era Travil. És a partir del segle XII que comença a aparèixer com a parròquia i a partir del 1280 és esmentada sempre entre les parròquies del bisbat de la Seu d'Urgell. Dependrà del ja dit bisbat fins a la creació del bisbat de Solsona, moment en què passarà a formar part de les parròquies d'aquest.</p> | 42.0956556,1.7991142 | 400693 | 4661095 | 08045 | Capolat | Restringit | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Sánchez Soler - Societat d'Arqueologia del Berguedà | La documentació de Sant Quintí de Travil d'aquesta època, en ser la sufragània de Sant Martí de Capolat, també es troba en aquesta col·lecció documental. | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:08 | ||||||||||||
| 91559 | Fons documental de la parròquia de Sant Martí de Coforb a l'Arxiu Diocesà de Solsona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-la-parroquia-de-sant-marti-de-coforb-a-larxiu-diocesa-de-solsona | XIX, XX | <p>L'arxiu Diocesà de Solsona conserva bona part de la documentació que ens ha arribat de l'església de Sant Martí de Coforb.</p> <p>Per un costat es conserven llibres sacramentals: fulls solts de partides reconstruïdes de l'any 1978 al 1935; un llibre amb enquadernació moderna amb partides reconstruïdes de l'any 1885 al 1936; un <em>totum</em> amb enquadernació moderna de l'any 1940 al 1976 que inclou baptismes, confirmacions, matrimonis i òbits; i uns fulls solts amb partides de baptismes desconstruïdes i permisos de sepultura del segle XX.</p> <p>Per d'altre, també es conserven documents de l'administració parroquial: un quadern de comptes de l'any 1958 al 1966; un quadern de comptes de la rectoria del 1935 al 1966; un quadern de comptes de la capella de Sant Andreu de Farners de l'any 1958 al 1966); un quadern d'ànimes i comptes del 1957 al 1964; i un quadern de col·lectes de l'any 1957 al 1966.</p> | 08045-118 | Arxiu Diocesà de Solsona, Palau Episcopal, Carrer del Palau, s/núm., 25280-Solsona. | <p>La primera vegada de la qual tenim esment documental d'aquesta parròquia és en la falsa acta de consagració de la Seu. Al llarg dels segles XIII i XIV no torna a aparèixer en les llistes de parròquies i sabem que a finals del segle XIV era administrada pel rector d'Espinalbet. A partir del segle XV apareix supeditada com a sufragània d'Espinalbet.</p> <p>Aquesta església, com la majoria de les de la zona, formava part de les parròquies del bisbat de la Seu d'Urgell, però amb la creació del bisbat de Solsona va passar a ser de Solsona.</p> | 42.0956556,1.7991142 | 400693 | 4661095 | 08045 | Capolat | Restringit | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Sánchez Soler - Societat d'Arqueologia del Berguedà | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:08 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 155,49 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?
Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml