Id
Títol
Url
Bibliografia
Centuria
Notes de conservació
Descripció
Codi d'element
Ubicació
Història
Coordenades
UTM X
UTM Y
Any
Municipi
Nom del municipi
Tipus d'accés
Estat de conservació
Imatges
Protecció
Estil
Àmbit
Tipologia
Titularitat
Ús actual
INSPIRE: Tipus
INSPIRE: Subtipus
INSPIRE: Atribut
Data de modificació
Autor de la fitxa
Autor de l'element
Observacions
Codi de l'estil
Codi de la tipologia
Codi de tipologia a sitmun
Protecció id
Comarca
Conjunt de dades
Últim canvi
38525 NUCLI ANTIC D'AVIÀ https://patrimonicultural.diba.cat/element/nucli-antic-davia <p>CORTÉS, M. del A. (1996). Demografia històrica d'Avià. L'Erol, núm. 52, pàgs. 39-44. Àmbit de Recerques del Berguedà.</p> <p>CAMPRUBÍ, J. (1998). La funció dels Castra i la seva relació amb les Parrochiaes en el procés d'estructuració territorial Berguedà (fi del segle IX-inicis del X). II Congrés Internacional d'Història dels Pirineus. UNED de Girona.</p> <p>Documentació vària de cal Mas (1321-1714), paper i pergamí. Documentació vària de la casa Vilamarí (1699-1846), paper i llibres.</p> <p>ARXIU DIOCESÀ DE SOLSONA, 'Capbreus de las rendas del terme de Avià al Monestir de la Abadia de Serrateix', de 1701 a 1772 (2 vols.).</p> <p>CORTÉS, M. del A. (1996). Història i tradició: l'inici de la història d'Avià. Ressò de Resssò, núm. 17, pàgs. 21.23. Ajuntament d'Avià.</p> XII-XX <p>El casc antic d'Avià es troba al centre del nucli municipal, a l'est i al peu del turó del Tossal. En ell podem distingir dues zones: la zona nord, lleugerament aturonada i que va des de la plaça del Padró fins a la carretera de Cal Rosal; i la zona sud, amb una pendent cap amunt pronunciada des de l'església de Sant Martí fins a la plaça del Padró. La zona nord és travessada per un carrer (Portal) que comença a la Plaça del Padró i que a la meitat de la seva longitud es bifurca en dos carrers (Portal i Abat Oliba). El carrer Portal segueix fins al carrer Gran Via, una de les vies d'accés al poble, lloc on es conserva un mur de pedra que podria ser part de la muralla medieval que tancava el casc antic i un arc que era una de les portes d'accés a l'Edat Mitjana. El carrer Abat Oliba segueix fins a obrir-se a la plaça Abat Oliba, lloc on hi havia el cementiri, i més tard l'antic Ajuntament i escoles, edifici actualment ocupat pel Casal de Joves, Esplai, Casal de la Gent Gran i Arxiu Municipal. Paral·lel a aquest carrer i per la part sud s'obren els carrers Catalunya i la Travessia de Padró. Les cases es situen a banda i banda dels carrers, daten majoritàriament dels segles XVII-XVIII, encara que resten poques amb elements medievals (Cal Mas Vell, Cal Gabarró) i moltes s'han reconstruït i modernitzat. Cal destacar que el nucli ha estat habitat permanentment i, per tant, que les construccions són fruït de diferents segles. Principalment les cases són de planta i, com a màxim, dos pisos, amb parets mitgeres. El nucli és lleugerament aturonat, essent el punt més elevat la plaça Abat Oliba. Al segle XVIII el nucli va créixer cap al est i cap a la zona de la plaça del Padró, on es situen algunes de les cases més característiques (Cal Mas Nou, Cal Salvans, Cal Bassacs). Actualment el seu creixement es troba aturat.</p> 08011-1 Nucli antic d'Avià, 08610 AVIÀ <p>L'acta de consagració de l'Església de Sant Martí (907) ja nomena el nucli: 'villam nominatam Avizano' (BARAUT,1978), on el Comte Guifré feu construir l'església. Es va formar una sagrera al seu voltant i a prop del castell situat a la plaça Abat Oliba (CAMPRUBÍ,1998), aquest castell seria una torre castellera de vigilància dels camíns d'accés. La primera sagrera ocupava la zona al voltant de la plaça Abat Oliba, de cal Gasolà a la plaça; a la part més elevada hi havia l'església romànica, la rectoria i el cementiri que van ser traslladats fóra del nucli al segle XVIII degut a l'augment de població. Una part de la sagrera estaria emmurallada, mentre que les parets de les cases i el tossal donarien protecció per la part est. Dues portes donaven accés: la del carrer Portal, de la que es conserva l'arc entre dues cases i que comunicava amb el camí Ral de Cardona, i una altra que conduïa a Santa Maria i als camps i vinyes del padró i que es trobaria a Cal Gasolà (APM). Aproximadament al segle XIV hi haurien unes 12 cases al nucli (CORTÉS, 1998), que va engrandir-se per la part sud cap a la plaça del Padró durant els segles XVI i XVII, i fins a l'església nova durant els segles XVIII i XIX. Al Cadastre de 1767 hi havia 56 cases repartides entre els carrers de Baix (Abat), de Dalt (Portal) i sota el carrer de Baix (Catalunya). A l'Amillarament de 1862 hi havia 72 cases repartides entre els carrers Abat, Portal, Padró i de Baix. El nucli antic s'ha mantingut com a lloc de residència al llarg dels segles tal i com ho demostren els fogatges (1497, 1553), capbreus (1701), cadastres (1767) i amillaraments (1862, 1886); així com documents particulars (cal Mas, Vilamarí, Santamaria); fet que es pot constatar en l'evolució d'algunes cases. En fer la pavimentació de la plaça Abat Oliba, pels volts dels anys 50, alguns veïns recorden que es van trobar restes òssies que correspondrien a l'antic cementiri que es trobava en aquest lloc, al costat de l'església. També hi ha constància de tombes antropomòrfiques en aquesta zona, de la que resta una mostra a l'antiga plaça dels Estudis, darrera de cal Gabarró.</p> 42.0771300,1.8254300 402842 4659007 08011 Avià Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38525-foto-08011-1-1.jpg Legal Medieval|Modern|Contemporani Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Pública Residencial Inexistent 2022-12-02 00:00:00 María del Agua Cortés Elía 85|94|98 46 1.2 2484 14 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
38534 Cal Mas Vell https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-mas-vell <p>CAPSADA, J. I VALL-LAMORA, R. (1990). Masies d'Avià. L'Erol, núm. 31, pàgs. 14-16. Àmbit de Recerques del Berguedà. CORTÉS, M. del A. (1996). Demografia històrica d'Avià. L'Erol, núm. 52, pàgs. 39-44. Àmbit de Recerques del Berguedà. PLANES I ALBETS, A. (1985). L'arrendament de les prestacions pageses de caràcter feudal: consideracions sobre la figura del petit arrendatari del segle XVIII. Institut d'Estudis Ilerdencs. Lleida. SERRA, Rosa (1998). Les possessions del monestir de Santa Maria de Ripoll al Berguedà. 'L'Erol', nº 57. Pàgs. 34-39).</p> XIV-XVIII <p>La casa de cal Mas Vell és fruït de la unió de tres cases, tal i com es dedueix de la façana, de la distribució interior i del que sabem pels documents que conserven els propietaris. És un edifici de planta rectangular distribuït en tres plantes, amb coberta de teula a dues vessants amb el carener paral·lel a la façana principal i amb una superfície total de la planta de 80 m². La façana principal dona al carrer Portal i la posterior a la plaça Abat Oliba, lloc on es trobava l'antic cementiri de l'església parroquial de Sant Martí; les dues laterals actuen de mitgeres amb les cases que es troben a cada costat (cal Sitges i cal Candela). Els murs exteriors de la façana principal són de pedra barrejada de diferents tamanys, essent més grossos i ben escairats els carreus de les cantoneres; el mur posterior és de pedra a la planta i de tàpia als pisos superiors. La casa té dues portes a la façana principal, una d'arc de mig punt adovellat situada al centre, i una altra a l'esquerra amb llinda de fusta que va ser ampliada amb posterioritat. Les finestres no segueixen un ordre simètric: les de la primera planta han estat ampliades darrerament i s'han tret els ampits; les tres més cèntriques tenen els muntants exteriors decorats amb acanaladures tallades que es troben en molt mal estat degut al tipus de pedra emprada (sorrenca); les finestres de les golfes són més petites i també amb llindes, ampits i cantoneres de carreus de pedra. La façana posterior no té obertures. L'interior de la casa es troba en mal estat ja que fa uns 60 anys que resta abandonada, però es pot observar l'evolució d'aquesta. A la planta baixa del cos central hi ha dos arcs diafragma apuntats, un fragment de paret d'opus spicatum i l'arrencada de l'escala de pedra, essent aquests els elements més antics; la resta ha estat fruït de modificacions degudes a les necessitats dels habitants. Així a la planta les finestres tenen festejadors, es conserva una aigüera encastada a la paret est, un foc a terra de campana ample amb forn de pa, una columna hexagonal al centre i llindes de portes esculpides: una amb el nom de Francesc Mas i la data 1670, i una altra amb un sol i un escut, aquesta darrera es troba tapiada ja que comunicava amb la casa del costat, cal Sitges, del mateix propietari i que s'ha rehabilitat darrerament. Amb les remodelacions es van tapar elements anteriors, com els arcs diafragma. A les golfes es conserva també una llinda esculpida amb la rosa de la bona sort, símbol d'eternitat, i una inscripció il·legible. Aquí es guardava fins fa dos anys una espasa que s'atribueix al Comte d'Espanya.</p> 08011-10 Nucli antic, Carrer Portal, 30. 08610 AVIÀ <p>Gràcies als documents que ha guardat la família sabem part de la història de la casa, així com tenim referències d'altres cases del nucli antic. La primera referència documental la trobem al 1347, quan Jaume Mas compra una terra a la sagrera d'Avià que limita amb una altra terra de la seva propietat. El 1438 Jaume Mas, descendent de l'anterior, compra la casa de Pere de Guarans a la sagrera d'Avià que té a un costat la casa de Brotons i a l'altre la de Ramats. L'any 1524 Francesc Mas de la sagrera compra el mas derruït de Ramats que limita a sol ixent amb el cementiri de l'església de Sant Martí, a ponent amb el camí públic, a migdia amb la casa de la rectoria i a tramuntana amb la casa del mateix comprador. Aquestes dues compres donen origen al conjunt de cal Mas Vell que s'ampliarà posteriorment amb la compra de l'altra casa contigua. La més antiga és la que es va comprar a Pere Guarans i que correspon al cos dels arcs apuntats. Aquest Francesc Mas que va comprar la casa surt al fogatge de 1553. Els Mas eren una família de pagesos de la sagrera que a partir del segle XV van augmentar les seves possessions amb la compra de terres, vinyes i masos al terme de la parròquia de Sant Martí. Segons el capbreu del monestir de Ripoll del 1758-59 , el mas del Mas de Josep Mas de la parròquia de Sant Martí d'Avià estava sota el domini de dit monestir, essent el mateix alou que ja existia al segle XIV procedent de les anteriors propietats dels Guarans. Degut a que cal Mas era la casa que més produïa de la parròquia de Sant Martí va ser nomenada casa major delmera a L'Excusado (1766-69), lliurant el delme a la hisenda reial (PLANES, 1985). Al principis del segle XVIII la família es trasllada a viure a la nova casa de Cal Mas Nou i a Cal Mas Vell s'instal·len masovers. Actualment s'utilitza com a magatzem i està pendent d'una rehabilitació.</p> 42.0775500,1.8253300 402834 4659054 08011 Avià Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38534-foto-08011-10-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38534-foto-08011-10-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38534-foto-08011-10-3.jpg Legal Gòtic|Modern|Medieval Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2020-07-03 00:00:00 María del Agua Cortés Elía Fa dos anys es va refer la teulada, es van eliminar part dels sostres interiors i es van ampliar les finestres. 93|94|85 45 1.1 14 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
38624 NOET https://patrimonicultural.diba.cat/element/noet CAPSADA, J. I VALL-LAMORA, R. (1990). Masies d'Avià. L'Erol, núm. 31, pàgs. 14-16. Àmbit de Recerques del Berguedà. CIRICI, A., MANENT, R. (1977). Ceràmina catalana. Ediciones Destino. Barcelona. Pàgs.322-328. IGLÉSIAS, J. (1979). El fogatge de 1553. Fundació Salvador Vives i Casajuana. Volum I. Barcelona. SERRA I VILARÓ, j. (1930). Les baronies de Pinós i Mataplana. Vol. I (1930), vol. II (1947). Barcelona. XIV-XX La casa és situada al peu de la Serra de Noet -que va donar nom a la casa- pel costat sud. És construïda sobre una gran superfície rocosa que accentua el desnivell del terreny i que provoca una alçada considerable a la casa per la façana de migdia, fet que li confereix un aspecte de torre o sòlida fortalesa. La planta actual és quasi quadrada, amb planta, pis i golfes, en els que cal remarcar la considerable alçada de cada pis que contribueixen a augmentar l'alçada general. La coberta és a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana principal que s'obre cap a ponent. Aquí es troben les dues portes principals: una més antiga, amb llinda de pedra gravada amb la data 1770 que actualment és quasi il·legible; i una altra moderna feta l'any 1957 amb unes decoracions que va realitzar el mateix propietari consistent en dues cares esculpides en alt relleu situades a cada costat de la llinda, i l'àliga i una palmera que es troben una a cada muntant. La casa és fruit de vàries ampliacions que es poden observar a les façanes i que han dividit la planta en tres crugies perpendiculars a la façana. Podem distingir dues zones més antigues: la zona central en la que hi ha un arc diafragma apuntat que es va tapar posteriorment i situat al cos de la esquerra, mentre que al de la dreta hi ha una porta adovellada, també cegada en la que posteriorment es va encastar el forn de pa, i que està relacionada amb una antiga torre que forma part de la casa pel cantó sud-est. Probablement aquesta fos l'entrada principal i posteriorment, al 1770, es va afegir la façana actual ampliant la casa uns 4 metres. La torre, que veiem insinuada per tipus d'obra utilitzada, aprofita la roca per augmentar la seva alçada i està formada per dos cossos, un sobre la roca i altre sobre un contrafort de pedra al costat de la roca que iguala l'alçada natural que proporciona la roca. La façana principal té dues espitlleres a la planta baixa i dues finestres al pis amb ampitadors motllurats i llindes de pedra. S'accedeix al pis a través d'una escala de graons de pedra molt amples i que fa angle a la part superior, abans d'accedir al pis. La sala és situada al centre i té com element remarcable un rentamans decorat amb les rajoles dels oficis que daten del segle XVIII (CIRICI, MANENT, (1977). Són policromes i representen alguns oficis, així com músics, gegants i nans, seguint la iconografia d'aquest tipus de rajoles molt característiques a Catalunya des del 1700 al segle XIX. Hi ha un número total de 43 rajoles i mitja, i són de les primeres que es van fer ja que el fons és totalment blanc. Al segle XX la casa va ser transformada i adaptada a dues vivendes: la dels masovers i la dels amos. L'entorn presenta una sèrie de coberts, una font amb safareig de la mateixa època que l'ampliació practicada al segle XVIII, i altres decoracions de cara en relleu a la zona dels horts. Des del cantó de migdia s'observa l'adaptació de la casa al desnivell del terreny i podem distingir un reng de paret que podria ser un mur de defensa. 08011-100 Casa Noet. 08610 AVIÀ. La primera notícia documental de Noet la trobem a l'acta de consagració de l'església de Sant Martí d'Avià, l'any 907, en que Wasconius i la seva esposa Argesinda donen unes terres al lloc anomenat Nocetu. L'any 1312 és documentat Guillem de Noet (SERRA VILARÓ, 1947:340), i al 1409 Arnau de Santacreu era senyor de Noet i es va casar amb Caterina, filla de Joan Cascalls de Bagà (SERRA VILARÓ, 1930:465). Al fogatge de 1553 consta en Sanauge al Mas Denoet a la parròquia de Sant Martí d'Avià (IGLÉSIAS, 1979). Més endavant, al Cadastre de 1767 el manso Noet és de Jorge Tort terratinent de Vic, amb un masover, dos jornalers i un moso. La compra d'una vinya a sota de Noet feta pels Tord el 1582 (Arxiu Guixé de Berga) ens fa suposar que la casa també la comprarien en aquesta època. A un document de la casa Vilamarí que recull els censals que pagaven les cases i a qui els pagaven, s'especifica que Casancamp i Noet eren les dues úniques cases que no pagaven, fet que deixa veure la importància d'aquestes cases. A l' Amillarament de 1862 ja era propietat de Antonio Pla i Rosal, junt amb la Casanova de Noet, el Mas Sech i la Roureda. A inicis del segle XX la va comprar l'avi de l'actual propietari. Fa uns 80 anys aquest va comprar els drets del senyor (que era de València) per 500 ptes. La casa té orígens medievals senyorials i l'estructura demostra que seria una torre de defensa situada en un lloc privilegiat i amb domini visual de la plana i del riu Llobregat. No sabem quan va ser construïda la primera estructura, però podria tenir relació amb la xarxa de torres defensives d'època carolingia al peu del Llobregat, sobre la qual es bastí en època gòtica una casa fortificada que ha sofert diferents ampliacions amb el pas del temps, principalment al segle XVII, i amb l'adaptació a l'economia d'autosuficiència del mas. 42.0839900,1.8486400 404772 4659743 08011 Avià Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38624-foto-08011-100-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38624-foto-08011-100-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38624-foto-08011-100-3.jpg Legal Modern|Contemporani|Medieval Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2021-09-21 00:00:00 María del Agua Cortés Elía Cal destacar especialment la presència d'una pica a l'interior de la casa decorada amb rajoles dels oficis que daten del segle XVIII. 94|98|85 45 1.1 14 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
38625 COLÒNIA LA PLANA https://patrimonicultural.diba.cat/element/colonia-la-plana CAMPRUBÍ, J. (1995). Les grans colònies tèxtils del Llobregat: La Plana. A 'Regió 7', 5 de març de 1995 XIX La colònia Sanglas o La Plana estava formada per dues llargues naus bessones, paral·leles al riu, de planta baixa, sense relleu arquitectònic, amb habitatges i serveis molt discrets si els comparem amb els de la resta de colònies del Llobregat. Les construccions són de dues o tres plantes, amb escala exterior i accés mitjançant dos cossos de base quadrangular a manera de torre que acullen la caixa d'escala i que es situen als extrems dels edificis. Al centre hi ha una construcció d'estructura clàssica coberta a dues vessants i amb el carener perpendicular a la façana de llevant, que fou destinat a serveis i habitatges dels encarregats. Actualment només queda un carrer de pisos que actualment són propietat dels seus habitants. 08011-101 Polígon Industrial La Plana, 08610 AVIÀ La fàbrica de La Plana es va fundar l'any 1875 al peu del Llobregat, prop de Sant Vicenç d'Obiols. Va ser concebuda com una Colònia Industrial i el propietari bastí el conjunt dels habitatges i els serveis (botiga, cafè, forn,..), així com una petita capella integrada a l'estructura dels habitatges que aviat fou anul·lada en augmentar la població del nucli, en que els serveis religiosos es traslladaren a Sant Vicenç d'Obiols. Els anys cinquanta va ser una de les colònies més poblades de l'alt Llobregat; tenia prop de dos-cents habitatges repartits en quatre carrers, amb cinquanta-quatre i setanta-dos pisos que acollien unes set-centes persones i amb un grau d'immigració alt. Disposava dels serveis indispensables: escola de nois, escola de noies atesa per les monges del Monegal, capellà, teatre, sala, cafè, camp de futbol, botiga amb estanc, merceria, perfumeria, alimentació,... Els diumenges era molt concorreguda ja que s'organitzava ball, diversió que no tenien altres colònies. La construcció de la colònia es va iniciar l'any 1884 a la par que la fàbrica, després de la compra dels terrenys per Miquel Roca i Noguera, però va ser la societat Josep Sanglas i germans la que va construir la gran majoria d'edificis de la colònia a partir de l'any 1910. Actualment només queda un carrer amb pisos. 42.0534700,1.8711400 406588 4656329 1884 08011 Avià Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38625-foto-08011-101-1.jpg Legal Noucentisme Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Privada Residencial 2021-09-21 00:00:00 María del Agua Cortés Elía Miquel Roca i Noguera 106 46 1.2 14 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
38626 FÀBRICA SANGLAS https://patrimonicultural.diba.cat/element/fabrica-sanglas CAMPRUBÍ, J. (1995). Les grans colònies tèxtils del Llobregat: La Plana. A 'Regió 7', 5 de març de 1995. GUIXÉ I GUIXÉ, Antoni (1906). La indústria tèxtil catalana: una visió històrica. Monografia premiada als Jocs Florals de Berga l'any 1906. Re-editada a Quaderns de l'Àmbit de Recerques del Berguedà, desembre 1992. Arxiu Històric de la Diputació de Barcelona: Arbitri sobre aprofitaments hidràulics del salt de La Plana a Avià (1933-1953). XIX En general està en ruïnes. De l'antiga fàbrica tan sols resta una nau, la xemeneia i restes de parets i petites construccions, així com els engranatges que transmetien la força directa de la turbina als embarrats de la instal·lació cotonera. Podem observar l'entrada al recinte flanquejada per dos murs amb cantoneres de maó que, des del camí que voreja el riu Llobregat, ens marca l'accés a una antiga plaça on encara s'aixeca una nau de pedra i maó i on hi ha la xemeneia de secció quadrada i que es troba en bon estat. A un nivell superior i paral·lel a aquest hi havia una nau gran d'una sola planta i que es va destruir arran de l'incendi de 1998. Actualment tan sols resten fragments de les parets amb finestres d'arc rebaixat de maó i d'altres restes isolades entre els que es troben antics engranatges. El salt d'aigua va ser modernitzat i encara es manté en funcionament. 08011-102 Polígon Industrial La Plana, 08610 AVIÀ A finals del segle XIX, el propietari de la masia Obiols va vendre part dels terrenys de la seva finca propers al riu, al fabricant tèxtil de Casserres Miquel Roca i Noguera. El 1892, aquest empresari juntament amb Esteve Monegal varen demanar permís per utilitzar les aigües del Llobregat, aconseguint 3.500 l/seg per a la nova fàbrica de La Plana i 1.500 per reforçar el salt de L'Ametlla de Casserres (el Monegal). Va instal·lar una turbina Francis per filats de cotó. Miquel Roca va arrendar la fàbrica als successors de Josep Gabarró que filaven cotó amb 3.000 fusos, deixant de funcionar al 1905. En morir va deixar la fàbrica a les seves filles que varen arrendar les naus a la societat Josep Sanglas i germans, de Manlleu l'any 1910. Aquests es dedicaren a la filatura de cotó, amb un salt d'aigua de 14m i 1.000 CV de potència, amb un llarg canal de 2 km que té l'origen a prop de cal Rosal. Una turbina movia les màquines i una dinamo generava electricitat per fer la llum de la fàbrica i de la colònia. En aquest temps la instal·lació fabril tenia 24 contínues amb 10.500 fusos. Els germans Sanglas van construir bona part dels habitatges de la colònia. L'any 1930 va deixar de produir teixits però es va continuar utilitzant el salt per generar electricitat. Al llarg de la història de la fàbrica hi exerciren de directors els senyors Creus (1900-1913), Àngel Duran i Franquet (1913-1941), Gaspar Daura i Dolmez (1941-1944), Josep Armengou i Vila (1944-1950) i, finalment, el senyor Sentellas (1950-1962). A començament de la dècada dels seixanta s'imposava una modernització de la maquinària i estructures motrius que havien quedat obsoletes, i la direcció de la fàbrica es confia a Josep M. Sanglas i Casanovas. En iniciar-se l'aplicació d'un nou sistema de contínues, l'any 1963, els amos (que eren una societat) decidiren parar la reforma i tancar la fàbrica. Des del moment del tancament a l'actualitat s'han portat a terme diferents intents d'explotació: bigues i elements de ciment armat, fàbrica de guitarres, locals per tallers i emmagatzematge. L'any 1973, la fàbrica, una part del nucli de població i el salt d'aigua van ser adquirits per l'industrial manresà Josep Font i Rubió. El 1985, Martí Font i Plana, fill d'antics botiguers de la colònia (Josep Font i Carme Plana) juntament amb els seus fills, Josep i Xavier, decidiren retornar a la tradició tèxtil i instal·len una moderna filatura: Planafil SA. El salt d'aigua es va modernitzar i encara fa energia per a la xarxa general. Desgraciadament un incendi l'any 1999, va obligar a tancar l'empresa i actualment les instal·lacions resten abandonades a excepció de l'explotació del salt. Actualment, al costat de la vella fàbrica i a la colònia hi ha un polígon industrial impulsat per l'Ajuntament d'Avià en el que hi conviuen diferents empreses. Entre 1900 i 1916 va funcionar una altra fàbrica arrendada pel Sr. Roca a Luis Riera Malet amb 1.200 fusos. 42.0545700,1.8722700 406683 4656450 1896 08011 Avià Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38626-foto-08011-102-2.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Privada Sense ús 2021-09-21 00:00:00 María del Agua Cortés Elía Miquel Roca i Noguera És un dels pocs exemples d'edifici industrial en forma de naus al Berguedà, ja que en aquesta zona predominaven les fàbriques de pisos. 98 46 1.2 14 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
38627 La Torre Del Piqué https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-torre-del-pique <p>Part de la informació ha estat facilitada oralment per la Sra. Canals de Rafart que ocupa un dels pisos de la Torre del Piquer. VILARDAGA, J. (1919). Efemèrides Berguedanas. Manresa. (efemèride nº 545).</p> XIX-XX En pintar la casa fa dos anys es van eliminar les pinyes que decoraven els angles de la teulada. <p>Casa de quatre pisos amb teulada a quatre vessants i dos cossos adossats a les façanes laterals de dos pisos i que formen dues terrasses sota teulada a tres vessants. La casa aprofita un desnivell del terreny, de forma que la planta baixa queda semi-soterrada pel costat nord. La casa segueix l'estructura de les torres d'estiueig modernistes: planta quadrada amb cossos afegits, teulada amb pinacles en forma de pinya i decoracions de diferents tipus seguint el corrent arquitectònic modernista (en ferro, ciment i rajoles). Les finestres tenen la llinda en forma esglaonada piramidal seguint el tipus decoratiu d'altres cases de Berga de la mateixa època, com l'edifici del Casino, cal De Martín, o la mateixa casa del Carrer del Roser on vivia el propietari que la va fer construir. A les façanes principals, a sud i nord, s'obren tribunes tancades seguint la forma de mig octògon i amb obertures amb les llindes també esglaonades. La porta principal és a la façana nord, que s'obre al barri de La Creu: el portal és protegit amb un vestíbul tancat amb vitralls de colors entre muntants de ciment que formen un arc i que imiten troncs de fusta; un dels vitralls té les inicials J P (José Piquer) a la part superior i l'oposat les inicials C P (Celestina Picart). Al terra del vestíbul hi ha un mosaic fet amb còdols i amb la frase: 'Agricultura i Flors', que resumeix els objectius principals de la finca en el moment de la construcció: una casa senyorial envoltada de jardins i horts. Els jardins i horts eren distributius al voltant de la casa en les diferents terrasses del terreny i estaven ordenats amb diferents decoracions. Hi havia una font amb la Mare de Déu de Queralt (que ara ha desaparegut) davant de la porta principal; una capelleta en forma de cova artificial i organitzada com un diorama amb les imatges de la Mare de Déu de Lurdes i Sta. Bernadeta amb una font al costat; una imatge de pedra de tamany natural de Santa Bernadeta i de la que només es conserva el pedestal entre parterres de flors de tots tipus. Davant la casa el jardí manté la decoració dels bancs i taules de ciment imitant troncs de fusta i seguint el mateix tipus decoratiu que els jardins modernistes Artigas de La Pobla de Lillet. A un nivell per sobre de la casa hi havia una petita capella dedicada a Sant Isidre (patró de l'agricultura) que més tard es va ampliar i convertir en vivendes. La única data visible en tota la casa és 1899, realitzada en forja a una porta de ferro que abans estava al safareig de la casa, i que amb l'ampliació es va traslladar al safareig de l'antiga ermita de Sant Isidre. A l'interior no es conserva cap element de l'època, ja que la casa s'ha compartimentat i distribuït en 6 pisos en que hi viuen llogaters.</p> 08011-103 Torre d'en Piqué. Barri de La Creu. 08610 AVIÀ <p>Aquesta casa correspon a la tipologia d'edificis d'època modernista construïts com a segones residències per personatges adinerats o il·lustres de l'època. Aquesta casa va ser construïda pel Sr. José Piquer Rosal, procurador dels tribunals de Berga què a finals del segle XIX posseïa l'heretat Cal Coix amb l'agregat Casanova de La Creu, al barri de La Creu. En aquestes finques tenia dues concessions d'aprofitament d'aigua: una de la Riera Font Caldes que era desviada amb un mur fins a la finca anomenada antigament Cal Coix, i ja al 1905 Torre del Piquer, que era utilitzada per regar horta i cultius; i altra del Torrent de la Font. El Sr. Piquer vivia al carrer del Roser, nº 4 de Berga, en una casa modernista, i va construir La Torre del Piquer com a residència d'estiu a aquesta propietat que tenia al barri de La Creu d'Avià a finals del segle XIX i també seguint el corrent arquitectònic modernista. Actualment la casa és propietat de Josep M. Piqué, nebot de la filla Celestina Piqué de Picart que no va tenir fills. Aquest viu a Barcelona.</p> 42.0819300,1.8273900 403011 4659538 1899 08011 Avià Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38627-foto-08011-103-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38627-foto-08011-103-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38627-foto-08011-103-3.jpg Legal Modernisme|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial BCIL 2022-06-29 00:00:00 María del Agua Cortés Elía Desconeixem l'arquitecte, però podria tractar-se de Roc Cot i Cot o de Ignasi M. Colomer, arquitectes que van treballar a Berga i que van mantenir una vinculació amb personatges il·lustres de l'època del nivell social del procurador Josep Piquer i Rosal. Aquest junt amb Jaime Felipó Badia van fer construir el Casino Berguedà a la Ronda Queralt l'any 1913. 105|98 45 1.1 1761 14 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
38628 CREU DE TERME DEL BARRI DE LA CREU https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-terme-del-barri-de-la-creu <p>CASELLAS, I., SANTANDREU,D. (1997). Creus del Berguedà. Amics del Romànic del Berguedà.</p> XIX' <p>Creu exempta. Una base de pedra gran i sense forma definida suporta una columna de secció circular que té base doble formada per dos cilindres en disminució. El capitell té forma de cub i suporta encastada una creu de ferro de braços prims i decorats amb volutes.</p> 08011-104 Barri de La Creu 08610 AVIÀ <p>Aquesta creu va donar el nom al barri de la Creu d'Avià. Les creus de terme marcaven encreuaments de camins importants o termes, o es posaven a l'entrada d'algunes poblacions. Aquesta es troba en el lloc més elevat del camí Ral de Berga a Cardona al seu pas pel territori d'Avià.</p> 42.0846100,1.8264536 402938 4659837 08011 Avià Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38628-foto-08011-104-2.jpg Legal Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Pública Ornamental BCIN National Monument Record Religiós i/o funerari 2022-05-03 00:00:00 María del Agua Cortés Elía 98 47 1.3 1781 14 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
38629 SOBRESTRADA https://patrimonicultural.diba.cat/element/sobrestrada <p>Capbreu d'Avià de la Abadia de Serrateix. Any 1701- 1704. Any 1729-1732. Any 1763-1772. (Arxiu Diocesà de Solsona). Cadastre d'Avià de 1767. Amillarament d'Avià de 1862. (Arxiu Municipal d'Avià).</p> XV <p>Masia de planta rectangular amb teulada a dues vessants i carener paral·lel a la façana que és orientada a ponent. Les cantoneres són fetes amb carreus ben tallats mentre que els murs són de pedres barrejades no arrenglerades i arrebossades. Un petit cobert situat al costat de la porta ha servit per unir aquesta casa a un edifici de nova construcció on es va situar un restaurant. La casa manté l'estructura de tres crugies perpendiculars al carener de la teulada i separades amb dos murs de pedra molt gruixuts. Té planta baixa, pis i golfes. Al pis s'accedeix a través d'una escala de maó amb la vora de fusta. Al costat esquerre es va afegir un paller al que s'entra directament des de l'exterior amb una escala de maó. Actualment els baixos de la casa els ocupa un club musical i el pis s'està rehabilitant com a botiga i club de parapent.</p> 08011-105 Casa Sobrestrada. Sobrestrada. 08610 AVIÀ <p>El topònim Sobrestrada el trobem amb certa freqüència a la documentació de cal Mas: 1406 terra de Bernat de Sobrestrada, 1447 Arnaldo de la vila de Sobrestrada, 1460 terra de Geroni de Sobrestrada, 1507 terres de Sobrestrada. La ubicació de les terres correspon a les que ocupa el mas actualment. El 10 de març de 1496 Antoni Sobrestrada ven el mas a Arnau de Santamaria, i consta que el mas va ser edificat en una terra erma que Bartomeu Cardona i la seva filla Joana van vendre a Francesc de Sobrestrada el 19 de maig de 1386 (ADS). L'any 1701 Jaume Santamaria i Corominas confessa el mas en el Capbreu del monestir de Serrateix com alou de l'Abat. Aquesta confessió la tornen a fer els seus hereus al 1729 i al 1763 (Francisco Corominas i Santamaria, altrament dit JaumeJuan) (ADS). Al Cadastre de 1767 el mas és propietat de Juan Corominas que viu al mas Parera, i al 1862 de Cayetano Corominas. A finals del segle XVIII es va casar la pubilla del mas Parera d'Avià amb l'hereu de can Salvans de Biure de Sagàs, que des del 1701 ja tenien terres a Avià i una casa al carrer de Dalt antre la rectoria i cal Mas Vell al 1767. A principis del segle XX i fruit d'aquest casament, la Parera i Sobrestrada són propietat dels Salvans.</p> 42.0857785,1.8202999 402431 4659974 1386 08011 Avià Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38629-foto-08011-105-1.jpg Inexistent Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial Inexistent 2022-05-03 00:00:00 María del Agua Cortés Elía Actualment s'estan fent obres de rehabilitació a la casa i a l'entorn. 94 45 1.1 2484 14 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
38630 CAN CARDONA https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-cardona <p>Capbreu d'Avià de la Abadia de Serrateix. Any 1701- 1704. Any 1729-1732. Any 1763-1772. (Arxiu Diocesà de Solsona). Cadastre d'Avia de 1767. Amillarament d'Avià de 1862. (Arxiu Municipal d'Avià).</p> XVII <p>Casa que ha sofert moltes modificacions, principalment durant el segle XIX i principis del XX. Presenta l'estructura clàssica de tres crugies, coberta amb teulada a dues vessants i carener perpendicular a la façana que és orientada a migdia. Es manté una distribució simètrica remarcada per les eixides davanteres que es repeteixen a la planta i als dos pisos, realitzades amb quatre pilars de maons més gruixuts als pisos baixos. Aquesta ampliació i una altra feta a la façana posterior van ser realitzades a inicis del segle XX. Els elements fruit d'aquestes ampliacions utilitzaven més el reble i el maó.</p> 08011-106 Can Cardona. Sobrestrada. 08610 AVIÀ <p>El 10 de març de 1650 es fa l'acta d'establiment i carta precària del mas Cardona atorgada per l'Abat del Monestir de Santa Maria de Serrateix a Francesc Altarriba de Berga. Es manté com a propietat dels Altarriba, entre els quals hi va haver un notari de Berga al 1767, fins al 1856 en que ja és propietat de Juan M. Vilardaga de Berga, mantenint-se la propietat actual en mans de la mateixa família. La casa té dues masoveries: cal Tabella i Regatell de Baix, totes dues construïdes a meitat del segle XIX pels Vilardaga.</p> 42.0839551,1.8170571 402160 4659775 1650 08011 Avià Fàcil Bo Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2022-05-03 00:00:00 María del Agua Cortés Elía El propietari de la casa conserva contractes d'arrendament de la casa des de 1680. 45 1.1 14 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
38631 CAL TAVELLA https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-tavella Amillarament d'Avià de 1879. (Arxiu Municipal d'Avià). XIX Masoveria petita en la que s'ha realitzat darrerament una important rehabilitació. És de planta rectangular amb teulada a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana que s'obre a migdia i situada en un lloc elevat. Els murs són de pedra i reble amb les cantoneres ben escairades, i antigament era arrebossada. És un edifici de dues plantes, amb tres crugies i amb un cobert afegit a la façana de ponent i que ara s'ha integrat a la casa. La planta baixa d'aquest és coberta amb una volta de canó de pedra. La porta principal i les finestres són envoltades de maó, com era característic en les construccions de finals del segle XIX. 08011-107 Cal Tavella. Sobrestrada. 08610 AVIÀ Aquesta és una casa nova que va ser construïda al segle XIX com a masoveria de Can Cardona. La primera referència la trobem a l'Amillarament de 1879 en que era propietat de José Vilardaga, propietat que actualment es manté. 42.0839600,1.8133700 401855 4659779 08011 Avià Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38631-foto-08011-107-2.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2021-03-01 00:00:00 María del Agua Cortés Elía 98 45 1.1 14 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
38632 LLUERT DE CLARÀ https://patrimonicultural.diba.cat/element/lluert-de-clara Amillarament d'Avià de 1879. (Arxiu Municipal d'Avià). XVIII Masia de planta rectangular, teulada a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana que és orientada a migdia. La casa ha sofert diferents ampliacions, amb afegits a la part posterior i amb coberts al voltant. Els murs son de pedra barrejada amb les cantoneres de pedra ben escairades i amb les finestres envoltades de maó. A la façana principal s'observa l'estructura en tres crugies i tres pisos, en què la porta principal es troba al lateral esquerre i és coberta amb un arc escarser adovellat sobre muntants de carreus. Les finestres també tenen la llinda en forma d'arc rebaixat de maó. Destaca l'assecador a les golfes amb una porta d'arc de mig punt de maó per permetre l'entrada de la palla, i que deixa veure l'enllatat de fusta de la teulada. L'interior de la casa ha estat totalment reformat. 08011-108 Lluert de Clarà. Clarà. 08610 AVIÀ A un document de la casa Vilamarí que recull els censals que pagaven les cases i a qui, s'especifica que Lluert era Hostal (mitjans segle XVIII) i que pagava censals als preveres de la comunitat de Berga. Per tant aquest seria un hostal que es trobava al pas del camí Ral de Cardona i abans d'arribar a Avià, venint de Cardona. Al Cadastre de 1767 era de Francisco Camp de Berga que tenia un masover a la casa. El 1856 era de Luis Blanxart de Berga que també era propietari de la Riereta i del Molí. Actualment la casa es dedica a agroturisme. 42.0672700,1.8043300 401081 4657937 1750 ? 08011 Avià Fàcil Bo Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2021-09-21 00:00:00 María del Agua Cortés Elía Actualment la casa es dedicada a allotjament de turisme rural. 45 1.1 14 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
38633 MOLÍ DE LA RIERETA https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-la-riereta AA.DD. (1988). La vida als estanys de Graugés (Avià). Llibres de l'Àmbit núm. 2. Àmbit de Recerques del Berguedà. Amillarament d'Avià de 1879. (Arxiu Municipal d'Avià). XVIII L'edifici es troba al costat de la riera de Clarà i en un desnivell del terreny que li proporciona l'alçada necessària per produir el salt d'aigua pel molí. És un edifici d'estructura clàssica cobert amb teulada a dues vessants i amb el carener perpendicular a la façana que és orientada a migdia. Les parets són de maçoneria, amb finestres i portes d'obra vista. A la planta baixa encara hi ha part dels mecanismes del molí fariner, mentre que l'antic casal del moliner ha estat adaptat a dues cases de segona residència. La façana principal és asimètrica i presenta un assecador obert a les golfes amb dos finestrals d'arc de mig punt d'obra que es troben desplaçats respecte al centre del carener. Al nivell per sobre de la casa i a tramuntana es troba la bassa. A l'altre costat de la riera es conserva com a decoració una mola subirana, i al jardí de la casa s'ha utilitzat un antic eix amb roda de pedra com a taula. 08011-109 Molí de la Riereta. Clarà. 08610 AVIÀ El molí no consta al Registre de Matrícula Industrial d'Avià, cosa que mostra que ja no estava en funcionament a inicis del segle XX. La primera notícia data del Cadastre de 1767 en que era propietat de Antonio Camps de Barcelona junt amb el mas Riereta i Lluert de Clarà. Això ens fa suposar que el molí seria construït en aquesta època, però probablement aprofitant la ubicació d'un antic molí. Al 1856 era de Luis Blanxart de Berga, pare de Luis Blanxart que va organitzar una interessant i moderna explotació agropecuària vinculada a l'Institut Agrícola de Sant Isidre i que tenia la seu central a la Riereta. 42.0612200,1.8038900 401035 4657266 08011 Avià Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38633-foto-08011-109-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38633-foto-08011-109-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38633-foto-08011-109-3.jpg Legal Contemporani|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2021-09-21 00:00:00 María del Agua Cortés Elía 98|94 45 1.1 14 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
38535 Cal Mas Nou https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-mas-nou <p>AA.DD. (1994). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Vol. 5 El Berguedà. Departament de Cultura. Barcelona. CAPSADA, J. I VALL-LAMORA, R. (1990). Masies d'Avià. L'Erol, núm. 31, pàgs. 14-16. Àmbit de Recerques del Berguedà. Amillarament d'Avià de 1862. (AMA).</p> XVIII-XIX <p>Masia situada a l'eixample del nucli antic, a la zona del Padró. Cal Mas Nou d'Avià és una masia relativament moderna feta d'un sol cop i que presenta una elegant façana caracteritzada per la seva simetria. La casa és de planta quadrada, coberta amb teulada de doble vessant amb el carener perpendicular a la façana, murs exteriors de pedra, amb planta, dos pisos i golfes. Dues arcades de pedra d'arc de mig punt adovellat a la planta baixa comuniquen la casa amb l'era, que encara conserva l'enllosat de rajols. Al primer pis, una eixida amb dues arcades d'arc de mig punt rebaixat de maó amb un rellotge de sol al centre. La resta de finestres segueixen una perfecta simetria i les golfes s'il·luminen amb un únic ull de bou al centre que l'accentuen. La façana és orientada a llevant. A l'interior la planta baixa és coberta amb volta de canó de pedra i el segon pis ha estat totalment rehabilitat, mentre que el primer pis conserva encara l'estructura de la sala com a eix central de la casa al que s'obren les habitacions i conté elements com l'aigüera de pedra i una fornícula per la imatge religiosa. A les dues façanes laterals es van afegir dos balcons, el del costat esquerra es va fer aprofitant el lloc on hi havia una cisterna d'aigua i un pou de planta octogonal. Davant de la casa s'obre l'era que actualment és tancada per un mur baix i a la dreta hi ha coberts de diferents èpoques entre els que cal destacar l'edifici on es va instal·lar el Sindicat Agrícola d'Avià que es propietat dels Mas. La façana posterior de la casa limita amb el turó del Tossal.</p> 08011-11 Nucli antic, Av. Pau Casals, 4. 08610 AVIÀ <p>A principis del segle XVIII la família Mas construeix una casa en uns terrenys de la seva propietat situats al Padró, i aquesta passarà a ser la casa pairal de la família. Cal Mas Nou surt per primera vegada a l'amillarament de 1862.</p> 42.0764500,1.8243100 402748 4658933 1703 08011 Avià Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38535-foto-08011-11-1.jpg Legal Popular Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2020-07-03 00:00:00 María del Agua Cortés Elía Cal Mas Nou és actualment la casa pairal de la família Mas. La família conserva un important arxiu de pergamins, un fons de texts de teatre i una col·lecció de més de 2.000 clixés de fotografies fetes per Ramon Mas els anys 1920, principalment del terme d'Avià. 119 45 1.1 14 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
38634 EL VERDAGUER https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-verdaguer CAPSADA, J. I VALL-LAMORA, R. (1990). Masies d'Avià. L'Erol, núm. 31, pàgs. 14-16. Àmbit de Recerques del Berguedà. IGLÉSIAS, J. (1979). El fogatge de 1553. Fundació Salvador Vives i Casajuana. Volum I. Barcelona. XIX Masia d'estructura clàssica i de construcció moderna. És un edifici gran, amb teulada a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana que s'obre a migdia, i amb tres pisos. Els murs exteriors són de pedra barrejada amb còdols, amb cantoneres ben escairades als angles i amb els tancaments d'obra vista. Davant de la façana principal hi ha un baluard al que s'accedeix des dels dos costats per portalades. La porta principal és coberta amb un arc escarsser d'obra vista, tipus d'arc que es repeteix a algunes finestres de la casa. Al segon pis destaca una finestra central d'arc de mig punt dividida per un muntant d'obra, així com l'ull de bou ovalat que proporciona llum a les golfes. L'era de la casa situada al costat est, es troba envoltada de coberts que la tanquen quasi completament. 08011-110 El Verdaguer. Clarà. 08610 AVIÀ Tot i que la casa actual va ser construïda a mitjans del segle XIX, ja tenim notícies d'un assentament al fogatge de 1497 en que surt Bernat Verdeguer al terme de Sant Martí d'Avià, i al fogatge de 1553 es cita a Bernardi Verdaguer (IGLÉSIAS, 1979). Per informació oral dels ocupants de l'actual mas sabem que havia hagut una primera construcció a prop de la casa actual, que seria la casa més antiga de la que no queden restes. Al Cadastre de 1767 el mas era propietat de Mariano Boixadera de Berga que tenia un jornaler i un mosso. Al 1862 era de José Cortada de Berga i el 1879 de Joan Ferrer. A inicis del segle XX va comprar la propietat junt amb els Porxos els amos de la casa Escardívol de Serrateix. 42.0696500,1.7926900 400122 4658215 1850 08011 Avià Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38634-foto-08011-110-2.jpg Legal Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2021-09-21 00:00:00 María del Agua Cortés Elía 98 45 1.1 14 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
38635 SERRAPINYANA https://patrimonicultural.diba.cat/element/serrapinyana Cadastre d'Avià de 1767. Amillarament de 1862 i de 1879. (Arxiu Municipal d'Avià). XVIII Aquesta casa, construïda en un lloc en que el terreny forma feixes per adaptar-se als desnivells de la costa de Serrapinyana, ha estat fruit de diferents construccions afegides a la estructura inicial. La casa és de planta rectangular amb teulada a dues vessants amb el carener paral·lel a la muntanya, E-O. És construïda sense fonaments, a sobre de la roca que li proporciona el paviment de la planta baixa, i distribuïda en dues crugies. El cos més antic és el del cantó de ponent que conserva un llinda de finestra amb la inscripció '1720 Joseph Serra'. A aquest se li van afegir altres dos cossos que van tapar la primera porta amb llinda de fusta i oberta a la façana de llevant. Els murs exteriors són de pedra barrejada i actualment arrebossada. Al seus voltants s'han construït varis coberts en diferents èpoques que han anat tapant les vistes de la casa sobre la plana d'Avià. 08011-111 Serrapinyana (Clarà). Costa del Pou. 08610 AVIÀ Aquest mas està relacionat amb la Casanova de Serrapinyana. L'any 1321 trobem referències de terres que afronten amb honors de P. comte de Pinyana a prop del camí d'Avià a Coforb (Cal Mas). Aquesta casa podia haver tingut alguna relació amb aquest comte de Pinyana que va donar nom a la costa de Serrapinyana i als dos masos. Tot i que a l'Inventari de Patrimoni de la Generalitat es relaciona a Bernardi Serra que surt al Fogatge 1553 amb aquesta casa, la dada és errònia ja que està documentat un mas anomenat Serra que es trobava a prop del Molí del Castell. Al Cadastre de 1767 Josep Serrapiñana té el manso Santana (que és la Casanova de Serrapinyana), i també el manso Serra (consta que és masover de la seva pròpia heretat) i que la posseeixen per empenyorament la comunitat de preveres de Berga, igual que el 1862. Al 1879 era de Josefa Vila. 42.0716300,1.8021900 400911 4658423 1720 08011 Avià Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38635-foto-08011-111-2.jpg Legal Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Productiu 2021-09-21 00:00:00 María del Agua Cortés Elía La Costa del Pou és també coneguda per Costa de Serrapinyana. 94 45 1.1 14 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
38636 CASANOVA DE SERRAPINYANA https://patrimonicultural.diba.cat/element/casanova-de-serrapinyana Cadastre d'Avià de 1767. Amillarament de 1862 i de 1879. (Arxiu Municipal d'Avià). XVIII Masia construïda seguint l'estructura de tres cossos i ampliada amb un seguit d'afegits. És coberta amb teulada a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana que s'obre a migdia amb una era al davant. Davant hi ha un porxo suportat amb un pilar de pedra i tres de maó. A un dels pilars del porxo hi ha la data 1767 gravada a la pedra. Les parets són de pedra barrejada les finestres amb llindes i muntants de pedra. La porta principal és allindada, amb llinda de fusta que té la data 1729 quasi esborrada. El terra del primer pis és de lloses de pedra suportades per un embigat de roure i llates. A la cuina hi ha una porta que té gravada al muntant la data 1789. A la cuina es conserva la campana del foc a terra característica de la zona, així com un forn de pa. Al costat de la casa i també obert a l'era hi ha un cobert amb pilars de pedra que subjecten un tancament de fusta i que és de la mateixa època que la casa. 08011-112 Clarà. Costa del Pou. 08610 AVIÀ Aquesta casa seria construïda com masoveria de Serrapinyana, per això porta el sobrenom de Nova, a inicis del segle XVIII. Al Cadastre de 1767 Josep Serrapiñana consta com a propietari del manso Santana (Casanova de Serrapinyana), que també tenia Serrapinyana. Al 1879 els dos masos eren de Josefa Vila. El fet de trobar bases de premses de biga a la zona confirma l'antiga utilització del lloc per al cultiu de la vinya a l'edat mitjana. 42.0732300,1.8051800 401161 4658598 1729 08011 Avià Restringit Regular Legal Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2021-09-21 00:00:00 María del Agua Cortés Elía Als entorns hi ha tres contrapesos de premsa de biga de pedra dels que s'ha fet fitxa. 45 1.1 14 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
38637 El Pou https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-pou <p>Cadastre d'Avià de 1767. Amillarament de 1862 i de 1879. (Arxiu Municipal d'Avià).</p> XVIII-XIX <p>Masia de tipologia clàssica estructurada en tres cossos i que ha sofert ampliacions evidents. L'interior conserva la que seria l'estructura inicial de la casa, més petita, i que presenta els murs de carreus de pedra gruixuts i amples, així com finestres espitllerades que ara queden amagades, i la primera porta amb llinda de fusta. La construcció que veiem actualment és de 1879, data que es troba a la llinda de la porta principal i fruit de les ampliacions que es van fer a la façana i que van augmentar l'alçada total. Aquestes va donar com a resultat una casa de grans dimensions, de planta baixa i tres pisos, coberta amb teulada a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana principal. La façana s'obre a migdia a una era en la que hi ha altres coberts que segueixen l'estructura constructiva d'aquesta darrera ampliació. La característica més remarcable de la casa és el doble cos de galeries formades per grups de cinc arcs de mig punt a cada un dels dos pisos, i un arc central a les golfes flanquejat per dos ulls de bou ovalats que accentuen la simetria de la façana. A l'interior, la planta baixa s'utilitza com a corts pel bestiar, i els dos pisos son habilitats com a dues vivendes estructurades al voltant de la sala central presidida per la eixida d'arcs.</p> 08011-113 El Pou. Clarà. 08610 AVIÀ <p>La primera notícia històrica de la casa la trobem l'any 1537 (AM) com a terme, tot i que desconeixem el nom dels propietaris. L'any 1767 és de Cristobal Sastre de Berga i el 1856 de José Canal i Gamisans, propietat que es manté fins al 1876 en que la compra Ramon Pujol i Carsi, pare del que va ser alcalde de Berga Ramon Pujol i Thomàs. Per la data que trobem a la porta d'entrada esbrinem que l'ampliació dels cossos de galeries van ser obra de Ramon Pujol, que li donaria una empenta important a l'explotació. Ramon Pujol i Thomàs es va casar tres vegades: primer amb Mª Queralt Blanxart i Grau que va morir de part i sense fills; en segones núpcies amb Mª Isabel Sarraís i Serra (el seu fill Ramon Pujol i Sarraís era l'hereu), i finalment amb Juana Pons i Pau a la que va regalar la casa El Pou com a dot en casar-se amb ell. Ramon Pujol i Thomàs va morir el 1923 i deixà al seu hereu les propietats de Codines, el Pou i la fàbrica de cal Piteu a Avià, entre d'altres propietats. Actualment la casa és propietat d'una neboda de l'hereu.</p> 42.0733500,1.8092700 401499 4658606 08011 Avià Fàcil Bo Legal Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2022-06-29 00:00:00 María del Agua Cortés Elía 45 1.1 14 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
38638 REGATELL https://patrimonicultural.diba.cat/element/regatell <p>Amillarament de 1862 i de 1879. (Arxiu Municipal d'Avià).</p> XVIII <p>Aquesta és una petita casa de planta i golfes, amb teulada a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana que és orientada a ponent. Es situada al vessant de la muntanya una mica més amunt de la Caseta de Salvans, i queda completament amagada al bosc. Segueix l'estructura de tres crugies amb la porta d'entrada amb llinda de fusta en la que està gravada la data 1778 que està molt esborrada. La pallissa és afegida al costat esquerre de la casa formant angle recte amb aquesta i amb el pis superior tancat amb llates de fusta verticals. La casa té poques finestres, de petites dimensions i de pedra amb les llindes de fusta. Destaca el color groguenc de la pedra utilitzada pels murs, que té les cantoneres fetes de carreus poc treballats. Al costat nord de la casa i aprofitant el desnivell del terreny, hi ha una bassa quadrada petita excavada a la roca amb tres costats que aprofiten la roca natural i el quart amb una paret feta de blocs de pedra. També hi ha un safareig petit al costat sud que ara està pintat de blau i s'amaga entre la verdissa. La casa està abandonada i una part del mur de darrera i de la teulada s'ha enfonsat.</p> 08011-114 Regatell de Baix. Zona Sobrestrada. 08610 AVIÀ <p>Aquesta és una petita masoveria de la casa Can Cardona que es va construir al 1778. A l'amillarament de 1856 era de José Vilardaga de Berga, propietari de Can Cardona i descendent del Vilardaga que construiria la casa i que també va fer la masoveria de Lluert. La propietat es manté a l'actualitat en mans de la mateixa família.</p> 42.0855715,1.8085492 401459 4659964 1778 08011 Avià Difícil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38638-foto-08011-114-2.jpg Legal Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial Inexistent 2022-05-03 00:00:00 María del Agua Cortés Elía 94 45 1.1 2484 14 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
38639 LA PARERA https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-parera Cadastre d'Avià de 1767. Amillarament de 1862 i de 1879. (Arxiu Municipal d'Avià). XVIII La masia La Parera ha sofert gran quantitat de transformacions al llarg del temps que fa molt difícil la seva interpretació. Al seu entorn s'han afegit una sèrie de coberts que han amagat les estructures antigues, tot i així encara poden distingir l'estructura clàssica de tres crugies perpendiculars a la façana, un pou adossat a la cantonada sud-est i un assecador que ocupa la crugia central del primer pis amb la barana de fusta i obert a ponent, que es troba sobre l'antiga porta principal amb llinda de fusta. El carener de la teulada és paral·lel a la façana principal que s'obria a l'era, lloc actualment ocupat per un afegit modern que va albergar fins fa uns tres anys una discoteca. La funció anterior de l'edifici com a restaurant i la posterior com a discoteca han canviat completament la fisonomia interior i exterior de la casa, conservant tan sols una paret de pedra. 08011-115 La Parera. Zona La Rovira. 08610 AVIÀ Al 1767 la Parera era un mas agrícola propietat de Juan Corominas que vivia a la casa i tenia un mosso. A 1856 era de Cayetano Corominas, mantenint la propietat els Corominas fins el 1879. A finals del segle XVIII es va casar la pubilla del mas Parera d'Avià amb l'hereu de can Salvans de Biure de Sagàs, que des del 1701 ja tenien a Avià terres que havien comprat a Joan Brotons, i una casa al carrer de Dalt antre la rectoria i cal Mas Vell al 1767. La família Corominas eren els propietaris del mas Parera i del mas Sobrestrada que a principis del segle XX ja són propietat dels Salvans. 42.0721200,1.8110300 401643 4658468 08011 Avià Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38639-foto-08011-115-2.jpg Inexistent Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2021-09-21 00:00:00 María del Agua Cortés Elía L'antic porxo, on ara hi ha la discoteca, era la part més antiga de la casa i de la qual no queda res. 94 45 1.1 14 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
38640 SANT SERNI DE CLARÀ https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-serni-de-clara BARAUT, C. (1978). Les actes de consagracions d'esglésies del Bisbat d'Urgell (segles IX-XII). Urgellia, núm. 1. BOLÓS, J. (1986). El monestir de Sant Llorenç prop Bagà. Artestudi ed. Barcelona. GAVÍN, J.M. (1985). Inventari d'esglésies. Vol. 17 El Berguedà. Ed. Arxiu Gavín. Barcelona. JUNYENT, E. (1992): Diplomatari i escrits literaris de l'abat i Bisbe Oliba, Institut d'Estudis Catalans, Barcelona, doc. 32. ROSSINYOL, J.M. (1990). Sant Serni de Clarà. Una història a mig escriure. Ateneu d'Avià. SERRA I VILARÓ, J. (1930-50). Baronies de Pinòs i Mataplana. Centre d'Estudis Baganesos. XVII Església barroca d'una sola nau coberta inicialment amb volta de canó i teulada a dues vessants amb voladís de teules a vint centímetres per sota de la teulada. Els murs són de pedra de diferents tamanys amb les cantoneres ben escairades i grosses. La façana s'obre a llevant i sobre ella s'aixeca una espadanya doble que va ser restaurada fa pocs anys. La porta allindada té els muntants i la llinda fets amb pedra ben tallada i amb decoració motllurada. A la llinda hi ha l'inscripció: ANY 1630, amb un relleu al mig. Aquest relleu presenta una piràmide amb el crismó al centre i coronada per una creu que agafen dos braus alats que pugen per la piràmide i que fan referència a la llegenda del martiri de Sant Sadurní. En aquesta façana s'obren tres finestres, una a cada costat de la porta i la tercera, espitllerada, sobre la porta. L'interior presenta una sola nau que es va reformar totalment en la reconstrucció realitzada els anys vuitanta del segle XX amb el suport del Servei d'Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya i per iniciativa de la gent d'Avià. Al costat est de l'església hi ha el cementiri, petit i envoltat d'un mur de pedra i en el que pràcticament no es distingeixen les tombes ja que és ple de matoll. La última vegada que es va enterrar algú va ser l'any 1931. 08011-116 Església de Sant Serni de Clarà. Clarà. 08610 AVIÀ La primera notícia històrica la trobem l'any 1003, quan el comte Oliba dona al monestir de Santa Maria de Serrateix l'església de Sant Martí d'Avià amb la seva sufragània de Sant Serni de Clarà (JUNYENT, 1992), encara que el lloc de Clarà ja era nomenat a l'acta de consagració de Sant Martí (BARAUT, 1978) i a la de Sant Llorenç prop Bagà al 983 (et in Clerano manso I cum terras et vineas) (BOLÓS, 1986). La última referència al lloc la trobem el 1020, quan Guinedella ven a Ramon d'Avià un alou al lloc de Clarà, al terme del castell d'Avià, pel preu de tres-cents sous d'or i d'argent, cavalls i mules (SERRA, 1930). L'antiga església no es trobava al lloc que ara ocupa l'actual, edificada al segle XVII (1630), es trobaria a l'altre costat de la carretera, més a prop del castell, al lloc ocupat per l'antic mas Palau on hi havia un cementiri i una petita església. Lany 1854, quan només tenia setze anys, el pintor Marià Fortuny i Marçal va residir temporalment a la zona fugint de l'epidèmia de còlera que assolava Barcelona. Durant l'estada va pintar tres quadres, entre els que destaca 'La Vall de Clarà', en el que s'observa l'església de Sant Serni així com altres masos propers: la Riereta, l'Hostal del Gran Nom i els Porxos. Aquesta pintura es troba al Museu Comarcal Salvador Vilaseca de Reus. L'any 1936, a l'inici de la Guerra Civil es va cremar l'altar, així com els sants, bancs i altres objectes de culte. Després va ser abandonada fins que l'any 1988 el poble d'Avià va posar en marxa una campanya de recuperació que es va iniciar netejant i desbrossant la zona per uns quants veïns dirigits per Mn. Camil Viladrich i que va culminar amb la restauració de la volta de maó pla i la teulada l'any 1990, així com el campanar de doble espadanya que es va finalitzar l'any 1995. L'octubre de 1990 es va recuperar la celebració de la festa de Sant Lluc i es va anar a peu des d'Avià fins l'església amb la companyia dels gegants, instaurant de nou l'aplec què es celebra cada any. Un dels gegants d'Avià va ser batejat amb el nom Serni per voluntat popular i en commemoració de la recuperació de l'església. La llegenda de Sant Sadurní (Serni) explica que aquest bisbe de Tolosa de Llenguadoc va ser perseguit pel l'emperador Deci i mort l'any 250 a les escales del Capitoli de Tolosa. El Bisbe Sadurní es va negar a adorar un ídol romà en forma de brau, per aquest motiu el van martiritzar lligant-lo a un brau que el va arrossegar per les escales fins a destrossar-li el cap. Sant Serni era l'advocat dels nens que es fan pipí al llit, i que portaven a l'església per tal de fer-los creure. A l'església de Clarà es deia missa cada diumenge a la mateixa hora que a Avià, motiu pel qual sempre era el vicari el que deia missa a Sant Serni. Assistien els habitants dels masos que depenien d'ella: Casancots, La Bauma, Codines, Lluert, La Riereta, la Parera, el Pou, Santandreu, Serrapinyana, els Porxos, l'Hostal del Gran Nom, el Verdaguer, Vilanova, la Vinya. Es va deixar de dir missa en ser cremada per la Guerra Civil. 42.0650100,1.8012000 400819 4657689 1630 08011 Avià Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38640-foto-08011-116-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38640-foto-08011-116-2.jpg Legal Barroc|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Religiós 2021-09-21 00:00:00 María del Agua Cortés Elía Cada any es celebra l'aplec el diumenge després del 18 d'octubre. 96|94 45 1.1 14 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
38641 Cal Janó https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-jano <p>Amillarament de 1862 i de 1879. (Arxiu Municipal d'Avià).</p> XX <p>L'actual casa de cal Janó és un edifici totalment nou realitzat l'any 1999 aprofitant l'existència d'un antic edifici. La casa antiga era molt petita i feta de tàpia que tenia una porta amb llinda de fusta sobre brancals de pedra. Al segle XIX es va fer una important ampliació que va triplicar el tamany de la casa, feta amb pedra barrejada i cantoneres d'obra vista. Al galliner que hi havia al costat hi havia una pedra amb la data 1878 gravada. La casa actual conserva l'estructura amb teulada a dues vessants amb carener perpendicular a la façana principal que s'obre a migdia.</p> 08011-117 Cal Janó. La Rovira. 08610 AVIÀ <p>Desconeixem la data de construcció de la primera caseta, però per l'estructura endevinem que seria cap a finals del segle XVIII. Als Amillaramanets de 1862 i 1879 la Casita de can Janó era de José Mercadal, que va ser el responsable de l'ampliació que es va fer en aquesta època.</p> 42.0732000,1.8208000 402453 4658576 08011 Avià Fàcil Bo Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2020-07-03 00:00:00 María del Agua Cortés Elía A l'Inventari de Patrimoni de la Generalitat que es va fer l'any 1983 hi ha la fotografia de la casa original. 45 1.1 14 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
38642 CAL RAMONET https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-ramonet Amillarament d'Avià de 1862 (Arxiu Municipal d'Avià). XVIII Cal Ramonet és una casa feta en diferents etapes que són difícils de determinar amb exactitud. És una casa de dimensions grans, coberts amb teulada a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana oberta a migdia, amb planta, pis i golfes. La casa té coberts als dos costats independents de la casa i s'obre a una era tancada per davant amb un petit mur i els mateixos coberts. La façana principal presenta una simetria trencada únicament pel desplaçament de la porta principal a un costat. A la planta baixa hi ha dues portes: la principal de mig punt i adovellada amb la data 1800 i una creu gravades a la clau, i una a un costat també adovellada d'arc de mig punt però de llum més ampla. Al primer pis i a les golfes s'obren dues eixides amb dos arcs cada una: al primer pis els arcs són carpanels de pedra i a les golfes són de mig punt d'obra vista. Tots ells diferenciats per pilars amb els capitells marcats per una motllura horitzontal. A cada costat dels arcs hi ha dos balcons d'arc rebaixat al pis i dues finestres a les golfes que acaben de marcar la simetria de la façana. Als murs laterals es pot observar que les golfes eren un assecador obert per davant i pels costats i que posteriorment aquests es van tancar amb paret de maó. L'estructura interior segueix la divisió en tres crugies perpendiculars a la façana, i es pot veure clarament que el cos davanter va ser afegit posteriorment davant de la que havia estat inicialment la façana principal que ara queda uns quatre metres per darrera de l'ampliació feta al segle XIX. En aquest mateix mur hi ha una espitllera que ha quedat tapiada per un costat per l'ampliació. La que havia estat la primera porta principal té els muntants formats per grans blocs de pedra escairats i la llinda de roure. Aquesta porta, situada en front de la principal, dóna accés a una cort i a la dreta de la porta arrenca l'escala que porta al primer pis fent una ela, amb els primers graons de pedra i els últims d'obra vista amb la vora de fusta. L'escala mena al primer pis, on hi ha la sala amb el terra de rajols de fang fets a mà, obrint-se a ella pel costat esquerre la cuina amb foc a terra de campana típic de la zona i una habitació, i a la dreta dues habitacions i l'arrencament de l'escala que porta a les golfes. La sala té sortida directa a la eixida que te el terra de grans rajols de pedra. A la planta baixa hi ha un forn de pa. 08011-118 Cal Ramonet, Veral de Cal Guixé, La Rovira. 08610 AVIÀ Aquesta és una casa com d'altres d'Avià construïda en diferents èpoques, però no sabem de quina data pot ser la construcció més antiga, principalment perquè el nom que té actualment deu ser recent, de la època de l'ampliació del 1800, i perquè no es conserven documents referents a ella. Al 1856 era de Ramon Bertran. Constant encara de la mateixa família el 1914. 42.0719000,1.8177900 402202 4658435 1800 08011 Avià Fàcil Bo Legal Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2021-03-01 00:00:00 María del Agua Cortés Elía Cal Ramonet és coneguda també amb el nom de Cal Tufa. 45 1.1 14 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
38643 COLOMA https://patrimonicultural.diba.cat/element/coloma CAPSADA, J. I VALL-LAMORA, R. (1990). Masies d'Avià. L'Erol, núm. 31, pàgs. 14-16. Àmbit de Recerques del Berguedà. IGLÉSIAS, J. (1979). El fogatge de 1553. Fundació Salvador Vives i Casajuana. Volum I. Barcelona. Ressò nº 5, juny 1984. 'Els nous veïns'. Pàg. 9. Ressò nº 12, febrer 1987. 'Coloma: un taller especial al servei dels disminuïts psíquics de la comarca'. Pàg 5. A.C.A. Batllia General, classe AB, vol. 2, Feudorum Bergae. XX La actual construcció de Coloma és una casa nova que es va construir l'any 1984 i que va substituir l'antiga construcció de la que tan sols queden restes d'alguns murs de 40 cm d'alçada i que serveixen com a marges dels camps de conreu dels entorns. L'antiga construcció va ser producte de diferents etapes constructives, era de pedra i tenia un assecador obert a les golfes. La casa actual no té cap element remarcable ja que no es conserva res de l'antiga construcció. 08011-119 Cal Coloma, Veral de Cal Guixé, La Rovira. 08610 AVIÀ L'antiga casa de Coloma era un edifici que ja existia a l'Edat Mitjana, tot i que amb moltes reformes posteriors. L'any 1984 degut al mal estat en que es trobava la casa per abandonament, es va enderrocar i es va construir l'edificació nova per albergar una granja i un centre de rentat de roba per donar feina a disminuïts psíquics de la comarca. A l'inventari que va fer la Generalitat l'any 1983 s'indica que es documenta la casa perquè estava previst enderrocar-la en breu. Trobem documentat l'any 1338 a Guillem de Coloma d'Avià en una compra que va fer de terra del mas Grau de Coforb (Arxiu Cal Mas). Posteriorment, al 1353, trobem un document d'establiment enfitèutic d'una casa al lloc de Sallagossa a Berga, fet per Elicsena muller de Ramon de Coloma d'Avià (ACA). Al 1406 es fa referència a una vinya i una terra de Pere de Coloma alias Julio (APM). L'any 1447 es fa referència de Joan de Coloma d'Avià que va morir intestat, motiu pel qual els seus fills venen l'any 1496 el mas de Coloma, en alou del monestir de Ripoll, a Joan Mas en carta de gràcia per redimir en 20 anys (AM); essent aquesta la referència directa del mas que trobem més antiga. Al fogatge de 1553 Pere Campelans és al mas Coloma (IGLÉSIES, 1979). Durant el segle XVI a diferents fonts es fa referència del mas com a terme. Al cadastre de 1767 surt el mas Julió de Ramon Bertràn i Julió, la situació d'aquest mas correspon a Coloma. Posteriorment, a l'Amillarament de 1856 el mas era propietat de José Casals de Casserres. 42.0710400,1.8164800 402092 4658341 1984 08011 Avià Fàcil Dolent Legal Patrimoni immoble Edifici Privada Productiu 2021-09-21 00:00:00 María del Agua Cortés Elía L'Associació de Pares de la Llar Sta. Maria de Queralt va portar a terme el projecte de Coloma per tal de proporcionar feina als nens disminuïts psíquics de la comarca un cop acabada l'etapa d'instrucció a Berga. Hi ha instal·lada una bugaderia que realitza tot el procés de rentat de roba, així com una nau per cria i engreix de conills i gallines.La protecció és per l'entorn de la zona. 45 1.1 14 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
38644 LA ROVIRA https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-rovira Amillarament d'Avià de 1856 (Arxiu Municipal d'Avià). XVI ? Actualment s'està rehabilitant L'estructura constructiva de la casa de La Rovira ens mostra un edifici antic amb diferents ampliacions. És una casa que respon a l'estructura clàssica, distribuïda en tres crugies perpendiculars a la façana, teulada a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana i aquesta oberta a migdia. La casa s'aixeca sobre un pla, és de planta i pis, amb murs de pedra fets amb carreus grossos i ben escairats alternats amb pedres més petites. Al mur de ponent a la part exterior hi ha una línia de forats per encaixar antigues bigues a l'alçada del sostre de la planta, fet que mostra que tindria un altre cos enganxat per aquest costat, on ara hi ha una pallissa suportada per un pilar de pedra al centre. Es veu clarament que el pis de la casa va ser aixecat més tard que la planta baixa. A la façana es va obrir la crugia central de manera que la porta principal queda una mica endarrerida i al pis s'obre una eixida coberta amb un arc carpanel de pedra. S'obren dues finestres a cada costat de la eixida i una porta nova al costat dret de la planta trenca la simetria de la façana. A la façana de darrera hi ha l'antic forn de pa cobert amb un arc de pedres planes. A l'interior es conserva la pica de pedra de l'aigüera, i al costat de la campana del foc a terra, els antics fogons de pedra circulars amb cendrera a sota. Possiblement la base dels murs i aquests fogons siguin els elements més antics d'aquesta casa. Davant la casa i als dos costats s'aixequen pallisses de pedra. 08011-120 La Rovira 08610 AVIÀ La primera notícia escrita la trobem a l'Amillarament de 1856 en que la casa és de José Mas, propietat que es manté a l'actualitat. Aquesta casa es construiria com una masoveria de la família Mas per menar les terres de la seva propietat que es troben a la Rovira. El lloc ocupat per aquest mas correspon al que ocupava l'any 1537 el mas Roset (APM). Possiblement aquest fou un mas dels que es van abandonar després de la pesta negra i que es va tornar a reconstruir més tard. 42.0765900,1.8164200 402096 4658958 08011 Avià Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38644-foto-08011-120-2.jpg Legal Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2021-09-21 00:00:00 María del Agua Cortés Elía Caldria conservar els fogons de l'interior ja que és l'únic exemple de fogons de pedra circulars que es conserven a la zona. 94 45 1.1 14 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
38645 MOLÍ DEL SALVANS https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-del-salvans Arbitri sobre aprofitaments hidràulics (1933-1953). (Arxiu Històric de la Diputació de Barcelona). Registre de Matrícula Industrial 1899-1917. (Arxiu Municipal d'Avià). XX L'edifici de l'antiga farinera va ser reconstruït durant la dècada dels anys cinquanta. Es tracta d'una nau industrial de planta rectangular situada a la riba esquerra de la riera d'Avià, davant de la casa de les Boixes. No queda cap vestigi de l'antic molí excepte alguns blocs de pedra escairats que es troben al costat de la riera i la base de la casa de les Boixes que es va fer a sobre de les restes del molí. En fer-se el dipòsit d'agua, van sortir algunes moles i canalitzacions de ferro. 08011-121 Molí del Salvans, Carretera de Berga a Solsona C- 149. Sobrestrada. 08610 AVIÀ Segons consta al registre de Matrícula Industrial de l'Arxiu Municipal d'Avià, el molí de Salvans va estar en funcionament de l'any 1903 al 1926. Era un molí de dues moles per civada, ordi i blat de moro; que utilitzava un salt de la riera de les Boixes i Regatell amb una alçada de 30 m, 0,040 m3 de cabal i una producció mitjana anual de 15.888 quilovats. De l'any 1933 al 1953, al registre d'arbitris sobre salts d'aigua de la Diputació de Barcelona, consta que el salt d'aigua era propietat de Angel Salvans Serra i Carmen Serra Llucià (c/ Padró, 6 d'Avià) i que utilitzava el molí Manuel Comellas Pallarés. S'especifica que l'aprofitament era irregular i que en temps de secada no baixava aigua, utilitzant-se menys de tres mesos l'any. L'any 1940 el molí estava destruït, però es va continuar cotitzant pel salt d'aigua fins el 1952. A partir del 1924 també hi havia una dinamo que feia 69,44 Kv/h que s'utilitzava per moure 4 cilindres d'una nova farinera que va instal·lar Manuel Comellas i Pallarés i que es va utilitzar fins ben entrats els anys 60. 42.0816500,1.8134000 401854 4659523 1903 08011 Avià Fàcil Bo Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2021-09-21 00:00:00 María del Agua Cortés Elía Actualment el lloc que ocupava el molí és ocupat per la casa de Cal Grané. 45 1.1 14 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
38646 ROCA DE LA GUINEU https://patrimonicultural.diba.cat/element/roca-de-la-guineu Informació oral del Sr. Martí Vilarrasa. Fitxa nº 2 de la Carta Arqueològica del Berguedà-Avià (1991). Es tracta d'un jaciment arqueològic que es troba a peu del camí que porta a l'església de Sant Vicenç d'Obiols des de La Plana. Una gran roca de pedra sorrenca que forma cap al costat sud una balma o cornisa allargassada i de dimensions considerables que es troba mig tapada per verdissa i que va proporcionar diferents materials en troballes en superfície. 08011-122 Camí de La Plana a Obiols. Obiols. 08610 AVIÀ El jaciment va ser identificat pel Sr. Martí Vilarrasa de Puig Reig pels volts de l'any 1985 a partir de diferents troballes en superfície formades per fragments de sílex i ceràmica, entre els que destaca un fragment de ceràmica cardial. Els materials trobats per Martí Vilarrasa es troben dipositats al seu domicili: c/ Pau Casals, 25 Puig Reig. Aquest jaciment es troba al costat d'un altre jaciment que s'ha inventariat a la Carta Arqueològica amb el nº 11740, nº 6 d'Avià i anomenat Jaciment Epipalelític d'Obiols. 42.0572600,1.8693800 406448 4656752 08011 Avià Fàcil Regular Legal Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús 2021-09-21 00:00:00 María del Agua Cortés Elía (Referència topogràfica de la Carta Arqueològica: 31TDG065574). 1754 1.4 14 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
38647 TEULERIA DE GRAUGÉS https://patrimonicultural.diba.cat/element/teuleria-de-grauges <p>DAURA, A., GALOBART, J., PIÑERO, J. (1995). L'arqueologia al Bages. Centre d'Estudis del Bages. Llibre de Matrícula Industrial d'Avià 1899-1934. (AMA).</p> XX Desaparegut. <p>Amb motiu de l'ampliació parcel·laria de la zona de Graugés es va enderrocar l'estructura de l'antiga teuleria a finals de l'any 2003. Actualment no queden vestigis materials. La teuleria de Graugés estava formada per un conjunt de coberts i el forn que estaven ubicats al centre de Graugés, al peu de la carretera que va a Cal Rosal. El forn era de planta rectangular amb els murs exteriors construïts de blocs de pedra i reforçats amb quatre contraforts pel costat est. La cambra de combustió es trobava semi-soterrada i coberta amb volta de canó, aixecant-se a sobre d'aquesta la cambra de cocció que era visible fins que es va ensorrar el conjunt l'any 2003. El forn tenia dos accessos, un per la façana de migdia i l'altre oposat en forma d'arc de mig punt. L'interior estava dividit en dos cossos paral·lels a les portes, dividits per un mur central de pedra, folrat de maó i argila, i amb una porta d'arc situada entre els dos accessos. La cambra nord era de pedra, mentre que la sud tenia l'interior folrat de maons i argila. No es conservava la coberta del forn, a la que s'accedia a través d'una escala exterior. Pel costat de ponent hi havia una sèrie de coberts de maó que fins fa poc s'havien utilitzat com a corts de bestiar. A la façana de migdia hi havia dos desguassos subterranis que surtien del forn. Als entorns encara es conserven teules, maons i uns maons semicirculars que s'utilitzaven per construir columnes com les que hem vist a cases de la zona, en concret a la Casavella de Graugés i a Torrentbó.</p> 08011-123 Graugés 08610 AVIÀ <p>Segons consta al Llibre de Matrícula Industrial d'Avià, la teuleria de Graugés estava en funcionament l'any 1924 amb José Rossinyol Bover; i a partir d'aquest any i fins al 1960 amb José Trasserra Pagerols. Era un forn de 20 m3 dedicat a coure teules i maons que es feien al mateix lloc i que es venien per a les construccions que es realitzaven a la zona.</p> 42.0677800,1.8475800 404660 4657944 08011 Avià Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38647-foto-08011-123-2.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Sense ús Inexistent 2022-05-03 00:00:00 María del Agua Cortés Elía La primera fotografia és de l'any 1999, i la segona és actual. Es pot observar que en la segona ha quedat tapada amb terra la part inferior del forn on hi havia la cambra de combustió. Amb motiu de l'ampliació parcel·laria de la zona de Graugés es va enderrocar l'estructura de l'antiga teuleria a finals de l'any 2003. Actualment no queden vestigis materials. 98 47 1.3 2484 14 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
38648 LA RIERETA https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-riereta AA.DD. (1988). La vida als estanys de Graugés (Avià). Llibres de l'Àmbit núm. 2. Àmbit de Recerques del Berguedà. NOGUERA I CANAL, Josep (1987). 'La família Blanxart', a Regió 7, Manresa, 8 de novembre. VILARDAGA, J. (1919). Efemérides Berguedanas. Manresa. XIX-XX La granja és un edifici rectangular allargassat, cobert amb teulada a dues aigües i orientat a sud, de manera que la façana més ampla queda assolellada i oberta a l'era. Segueix les característiques dels edificis industrials de la darreria del segle XIX: construcció de pedra amb finestres i portes d'obra vista, i amb dos pisos. Més tard es va augmentar l'alçada fent un afegit d'obra vista. A l'interior es conserva en part la compartimentació que es va fer a finals del segle XIX per separar els porcs, així com restes del tramvia i la recollida d'aigües a la part inferior. La casa és una construcció dels anys quaranta del segle XX, amb façana oberta a l'era en direcció est, coberta a dues vessant amb el carener perpendicular a la façana de tramuntana. A ponent la masia té una eixida amb una gran balconada que reposa sobre el primer nivell adaptat a magatzems i dependències agrícoles. 08011-124 Granja La Riereta. Clarà. 08610 AVIÀ La referència més antiga que hem trobat és de l'any 1374, en que s'anomena el mas de la Riera com a terme d'unes terres de la parròquia de Sant Serni de Clarà. Aquesta dada ens dóna la més antiga d'aquest mas, però ja no tornem a tenir notícia fins al Cadastre de 1767, en que era propietat de Francisco Camps de Berga i consta que tenia un masover i un mosso. L'any 1862 ja pertany a Luis Blanxart notari de Berga. El fill d'aquest, Luis Blanxart i Grau nascut l'any 1842, advocat i periodista, membre de l'Institut Català de Sant Isidre, va desenvolupar a La Riereta un innovador projecte agrícola i ramader. Va fer cria de cucs de seda amb fulles de roure i morera; granja de gallines; cultiu de fruiters i de vinyes; i principalment la cria de porcs de la raça anglesa Yorkshire. Va anivellar les terres dels entorns de la granja i les va convertir en regadiu per farratges. Va construir unes naus en les que el gra era repartit mitjançant un tramvia que també treia els fems a un femer obert i amb un subterrani sota la nau per recollir les aigües brutes. Va ser un dels pioners de l'agricultura moderna, però el seu projecte finalment va fracassar i va quedar frustrat. Al 1884 els edificis eren de Francisco Traber de Berga. Durant la Guerra Civil la casa es va cremar completament i va ser totalment reconstruïda posteriorment. Actualment es conserva una de les naus construïdes per Blanxart. 42.0632800,1.8039000 401039 4657494 08011 Avià Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38648-foto-08011-124-2.jpg Legal Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Productiu 2021-09-21 00:00:00 María del Agua Cortés Elía Els actuals propietaris han realitzat una investigació i han seguit la documentació referent a la casa fins al 1790. La casa es va cremar completament per la guerra civil i va ser construïda de nou. 98 45 1.1 14 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
38649 Forats de la torre medieval d'Obiols https://patrimonicultural.diba.cat/element/forats-de-la-torre-medieval-dobiols <p>AA.DD. (1976). Els castells catalans. Dalmau Ed. AA.DD. (1985). Catalunya Romànica. Vol. XII El Berguedà. Fundació Enciclopèdia Catalana. COROMINES, J. (1993). Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana. Curial ed. RIU, M. (1962). Probables huellas de los primeros castillos de la Cataluña carolingia. A 'San Jorge', nº 47, Barcelona. Pàgs. 35-39. RIU, M. (1989) L'arqueologia medieval a Catalunya. Col·lecció coneguem Catalunya. Els llibres de La Frontera.</p> VIII <p>Al nord de l'església de Sant Vicenç d'Obiols i molt a prop d'aquesta, sobre un turó de pedra calcària, hi ha un conjunt de forats rodons excavats a la roca i disposats en planta circular. Podrien correspondre a una torre de guaita característica de la Marca Hispànica. Els forats servien per encaixar els troncs sobre els que s'alçava la torre. El seu estat és molt precari ja que alguns estan molt desdibuixats. També es conserven restes d'una graonada excavada a la roca per salvar el desnivell natural del terreny i que es troba molt erosionada.</p> 08011-125 Obiols 08610 AVIÀ <p>Obiols fou un dels primers llocs a fortificar en el procés d'expansió per la Marca Hispànica, iniciat pels carolingis. Després de conquerir les places de Cardona, Osona i Casserres, Lluís el Pietós establí un lligam de petites fortaleses de fusta, poc separades les unes de les altres i en llocs elevats, que constituïren un línia de defensa al llarg del Llobregat a principis del segle VIII. El topònim Albiols vol dir lloc elevat, amb bona visibilitat des del que es pot albirar lluny (COROMINES, 1993). Obiols fou un lloc adient per el poblament, on el comte Guifré organitzà una població estable a l'entorn de l'església, fet que testifica la necròpolis. La torre d'Obiols es va construir entre el segle VIII i IX (RIU, 1989), ja que a partir d'inicis del segle X van ser substituïdes per torres de pedra de planta circular o quadrada, més definitives que les primeres de fusta com la d'Obiols. Aquesta torre de vigilància ha deixat la marca de cercles i fileres de forats. Tenen de 4 a 5 m de diàmetre a la base i una altura proporcional de 4 a 5 m. Les parets serien de troncs gruixuts recolzats en forats a la roca de 15 a 18 m de profunditat, amb coberta cònica, de fusta, argila i gleves.</p> 42.0617596,1.8667102 406234 4657255 08011 Avià Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38649-foto-08011-125-2.jpg Legal Medieval Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús BCIL 2022-05-03 00:00:00 María del Agua Cortés Elía És catalogat a la Carta Arqueològica del Berguedà del Servei d'Arqueologia del Departament de Cultura de la Generalitat, nº 1 d'Avià, nº 6393 general, junt amb la necròpolis i l'església. 85 1754 1.4 1761 14 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
38650 MOLES DEL MOLÍ DE LA COROMINA https://patrimonicultural.diba.cat/element/moles-del-moli-de-la-coromina IGLÉSIAS, J. (1979). El fogatge de 1553. Fundació Salvador Vives i Casajuana. Volum I. Barcelona. Amillarament d'Avià de 1862. Arxiu Municipal d'Avià. Cadastre d'Avià de 1767. Arxiu Municipal d'Avià. Pergamins de Cal Mas d'Avià. Pergamins de la casa Santamaria de Serrateix. XVIII A la plaça de davant de la casa Molí de la Coromina s'ha instal·lat una taula i uns bancs fets amb les moles jussana i subirana de l'antic molí (subirana per la taula, jussana partida en quatre parts per fer els bancs) i que els actuals propietaris ja van trobar feta i situada més a prop de la riera. La casa actual del Molí de la Coromina és una casa moderna fruït de les ampliacions fetes al molí durant els últims 70 anys. Per informació oral del Sr. Lluís Coma sabem que en un principi, quan la va comprar el seu pare, la casa era molt petita i ocupava únicament el cos de tramuntana. La casa s'ha anat ampliant, essent la reforma més important l'afegit del cos davanter, feta fa uns cinquanta anys i que no conserva elements del molí antic. En fer un reforç dels murs fa vuit anys es va trobar el desguàs del molí que havia quedat tapat i que feia una petita volta. A la feixa superior entre la casa i el mas Coromina hi havia la bassa del molí, ara ocupada per camps de vinya i de la que encara resten part dels murs de pedra. També es conserva la resclosa de fusta riera amunt, ja que la casa encara manté l'ús de l'aigua de la riera per regadiu que actualment es desvia des de la resclosa amb una conducció fins a prop de la casa. Una mica més avall de la casa es conserva en molt mal estat el llit de l'antic escairador que aprofitava l'aigua que sortia del molí. L'últim moliner de la Coromina va ser l'avi de Calixte Badia d'Avià, cap al 1850. 08011-126 Molí de la Coromina. Zona La Rovira. 08610 AVIÀ El Molí de la Coromina històricament formava conjunt amb el mas proper de la Coromina, fet que era característic dels molins. La denominació antiga de la zona era 'Mas de la Vila del Molí', denominació que s'esmenta als pergamins de cal Mas i que fa referència a un mas amb molí que estava situat a la riera de Napell (d'Avià), però que fa referència exclusiva al molí. El primer document és del 1433 en que s'esmenta a Joan de la Vila del Molí habitant a Avià; al 1524 el mas era ocupat per Salvador Santamaria i va ser empenyorat per Gaspar Vilardaga; al 1537 consta que el mas estava derruït i el va tornar a edificar Salvador Santamaria, essent redimit pagant un censal a la vídua de Gaspar Vilardaga (Pergamins de Cal Mas). En aquesta època el mas de la Vila del Molí era alou reial. Al 1553 surt fogatgat 'Salvador Santamaria alias de la Vileta' (IGLÉSIES, 1979). L'any 1557 Francesc Mas compra el mas en encant públic per 140 lliures als hereus de Gaspar Vilardaga (Pergamins Cal Mas). No es torna a trobar documentació fins al 1857 en que pertanyia a Clemente Florejachs de Berga (junt amb la casa Coromina i cal Traset). Posteriorment va adquirir les propietats el Sr. Pla de Berga i l'any 1928 en vendre-les es va dividir la finca: el molí el va adquirir el pare de l'actual propietari (Coma) i el mas Corominas el pare del propietari actual (Bascompte). Als llibres de Matrícula Industrial de l'Arxiu Municipal d'Avià (1899-1975) no consta el molí, per tant a finals del segle XIX ja no treballaria. 42.0732000,1.8214400 402506 4658576 08011 Avià Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38650-foto-08011-126-2.jpg Inexistent Modern Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Estructural 2021-09-21 00:00:00 María del Agua Cortés Elía 94 47 1.3 14 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
38651 Antiga estructura a Graugès https://patrimonicultural.diba.cat/element/antiga-estructura-a-grauges <p>Fitxa de la Carta Arqueològica del Berguedà nº 5 d'Avià. 1998.</p> <p>Restes d'una estructura que en un principi es pensava que podria correspondre a un antic forn ceràmic de probable època romana, que es troben soterrades en el terreny i cobertes de vegetació, de les quals és visible la part superior.</p> 08011-127 A prop del Carrer Vell. Graugés. 08610 AVIÀ <p>Aquest element va ser identificat per Jaume Bernades, director del Museu Diocesà de Solsona, i inventariat a la Carta Arqueològica del Berguedà del Servei d'Arqueologia de la Generalitat l'any 1998 amb el nº 11739 general i el nº 5 d'Avià. Després de la intervenció d'urgència realitzada l'ant 2010 com a conseqüència de la construcció de la depuradora, els resultats van ser negatius, és a dir, que no es tracta de cap forn d'època romana. Per aquest motiu s'ha modificat la fitxa..</p> 42.0599700,1.8436800 404326 4657081 08011 Avià Obert Bo Legal Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Sense ús 2020-07-03 00:00:00 María del Agua Cortés Elía A la carta Arqueològica de la Generalitat s'havia documentat com un forn, però les prospecions realitzades l'any 2010 per la Generalitat degut a la construcció de la depuradora, van donar resultat negatiu.. 47 1.3 14 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
38652 CASTELL DE CLARÀ / MAS PALAU DE CLARÀ https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-de-clara-mas-palau-de-clara BOLÓS, J.; PAGÈS, M. (1986). El Monestir de Sant Llorenç prop Bagà. Artestudi,1. Barcelona, pàg. 180. CAMPRUBÍ, J. (1998). La funció dels Castra i la seva relació amb les Parrochiaes en el procés d'estructuració territorial berguedà (fi del segle IX-inicis del X). II Congrés Internacional d'Història dels Pirineus. UNED de Girona. CORTÉS, M. del A. (1996). Història i tradició: l'inici de la història d'Avià. Ressò de Resssò, núm. 17, pàgs. 21.23. Ajuntament d'Avià. IGLÉSIAS, J. (1991). Fogatge de 1497, Estudi i transcripció. Fundació Salvador Vives i Casajuana. Barcelona. ORDEIG, R. (1993-94). Les dotalies de les esglésies catalanes (segles IX-XIII). Vic. RIU, M. (1989) L'arqueologia medieval a Catalunya. Col·lecció coneguem Catalunya. Els llibres de La Frontera. Cadastre d'Avia de 1767. Amillaraments d'Avià de 1862 i 1879. Arxiu Municipal d'Avià. Fitxa de la Carta Arqueològica del Berguedà nº 4 d'Avià. 1998. X-XI Al cim i al vessant sud del turó que hi ha sobre la finca dels Porxos, cobert per matolls, hi ha diferents restes de murs construïts amb pedra desbastada i morter que sembla correspondre a un edifici. S'observen murs amb diferents característiques, hi ha alguns aixecats a continuació de grans blocs de pedra que els hi servien de recolzament, altres fets amb pedra petita desbastada i d'altres amb grans blocs de pedra ben disposada en fileres. Hi ha com a mínim unes cinc habitacions disposades aprofitant el pendent de la muntanya i en un lloc que ofereix una visibilitat immillorable del pla. En un dels murs encara es poden observar tres fornícules de pedra. Aquest mur que hem identificat es troba junt amb les restes de una antiga casa que es va destruir a inicis del segle XX i que es coneixia com Palau. Tot i que ara només es poden veure restes de murs coberts per matolls, sabem per informació oral que hi havia hagut un cementiri i que fins fa pocs anys encara es trobaven ossos. 08011-128 Els Porxos. Clarà. 08610 AVIÀ El castell de Clarà és nomenat per primera vegada a l'acta de consagració de St. Martí d'Avià l'any 907: castro Clariano; i a l'acta de consagració de l'església del monestir de Sant Llorenç prop Bagà: Clerano (BOLÓS, 1986). L'escassetat de fonts documentals pot explicar-se pel fet de que en un principi es tractaria d'una torre de defensa petita de l'època de la organització territorial de Guifré i que per tant tingué una curta vida. Dins els seus límits es trobaria l'església de Sant Serni de Clarà, sufragània de l'església d'Avià, i ubicada en diferent lloc que l'actual. Les prospeccions arqueològiques realitzades l'any 1997 per Ramón Martí (amb la col·laboració de Josep Camprubí) han donat una sèrie de materials ceràmics que fan pensar en un major grau d'ocupació del lloc en els primers temps d'època comtal, tot i que el mas ha tingut una ocupació ininterrompuda fins a inicis del segle XX. La funció principal del castell seria la de guardar el camí que unia Berga i Cardona, és a dir, una torre fronterera de vigilància, amb funcions similars a les del castell d'Avià. A Avià sabem que hi havia diferents castells o torres de defensa castelleres. Una seria la que protegia el nucli antic, el castell d'Avià, al peu del Camí Ral de Cardona; possiblement a prop del Molí del Castell hi hagués una altra també al camí Ral; a Clarà hi havia el castell a un lloc enlairat controlant el Camí Ral; a Obiols hi havia una torre de vigilància; també hem de nomenar les cases fortes com Noet (on hi havia senyor feudal), Vilajoana, Santamaria, Pagerols, la Casavella, entre d'altres. Al lloc que ocupava el castell de Clarà, o molt a prop, trobem documentada la casa Palau que es va mantenir dempeus fins a inicis del segle XX i de la que s'han identificat diferents estructures que formen habitacions i que es troben al costat del lloc identificat com a castell. Al fogatge de 1553 s'anomena a 'Guillem Palau al mas de Clora' a la parròquia de Sant Martí d'Avià (IGLESIAS, 1991); i ja al 1438 el rector d'Avià Francesc de Mas estableix alberg i pati a Miquel de Palau (Pergamins de cal Mas). Més endavant, al 1767, el manso Palau era propietat de Antonio Farguell de Berga que hi tenia un masover, i que també posseïa el mas Porxos. Al 1862 eren de Joaquín Farguell de Barcelona. L'any 1879 els dos masos junt amb el Verdaguer pertanyien a Joan Ferrer. Possiblement aquest mas seria construït a prop de la torre castellera, tal i com veiem en les restes, demostrant el topònim que es tractaria d'una casa important (RIU, 1989), possiblement la casa del castell. Segons informació oral dels actuals habitants del Verdaguer, hi havia una masia al turó de Palau sobre dels Porxos, anomenada Palau i que darrerament (inicis del segle XX) era habitada per una comunitat de monges. La casa també disposava de cementiri i no sabem si l'església de Sant Serni de Clarà podia estar ubicada a prop d'aquest mas (de Clarà al segle XVI) abans de ser traslladada a la ubicació actual durant el segle XVII. 42.0653300,1.7898600 399881 4657738 08011 Avià Difícil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38652-foto-08011-128-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38652-foto-08011-128-3.jpg Legal Medieval Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús 2021-09-21 00:00:00 María del Agua Cortés Elía Es van realitzar unes prospeccions arqueològiques del 17 d'octubre al 19 de desembre de l'any 1997 per l'arqueòleg Ramon Martí Castelló, de la Universitat Autònoma de Barcelona, amb l'objectiu de la realització d'un estudi sobre 'Evolució del poblament a la plana central del Berguedà des de l'època baix-imperial fins a l'Alta Edat Mitjana' (treball inèdit). La prospecció va proporcionar diferent material ceràmic de cronologia medieval amb alta proporció de fragments més antics: ceràmica cuita negra i de tonalitats marrons. Els materials estan dipositats al Servei d'Atenció als Museus Pedret (Girona). Aquest castell va tenir continuïtat amb el Mas de Palau, que va deixar d'existir a finals del segle XIX. El topònim Sala o Palau es va donar a l'edat mitjana a l'espai o crugia entre parets de pedra, de dimensions relativament grans i que sovint constituïa per ella sola un edifici de destinació no cultural. S'anomenava Palau quan l'ocupant era un personatge conspicu, comte o bisbe. Es van començar a fer cap el segle XII al costat de la torre del castell i servien d'estança a la família del senyor o castlà. Les restes del mas Palau han estat identificades en fer aquest inventari, al costat de les restes del castell que ja van ser identificades per Ramon Martí l'any 1997 a partir d'informació de gent de la contrada i que formen una continuïtat constructiva amb aquest. (Referència topogràfica del castell a la Carta Arqueològica: 31TDG001580). 85 1754 1.4 14 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
38653 Antiga fàbrica de Cal Seguí https://patrimonicultural.diba.cat/element/antiga-fabrica-de-cal-segui <p>Registre de Matrícula Industrial 1899-1975 (Arxiu Municipal d'Avià). ESPUÑA, F. (2001). La Riera de Metge en la industrialització de Berga. Llibres de l'Àmbit, núm 10. Àmbit de Recerques del Berguedà.</p> XIX <p>Edifici de planta rectangular amb teulada a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana i que es troba al costat del riu Llobregat, a la riba dreta. És un edifici de pedra de tres pisos amb grans finestrals envoltats de maó que ocupen tota l'alçada dels dos pisos utilitzats com a fàbrica. L'accés a l'edifici es realitza per una única porta situada a la façana principal que s'obre al nord i davant del molí de Minoves. L'aigua que sortia d'aquest molí després s'utilitzava en aquesta fàbrica, pel costat de la qual passa el canal paral·lel a l'aigua procedent de les rieres Font Caldes i Metge que desaiguen al Llobregat després de la fàbrica. L'interior ha estat habilitat com escola, però encara es conserva l'estructura de nau suportada amb columnes de ferro colat.</p> 08011-129 Cal Rosal 08610 AVIÀ <p>L'edifici seria construït a finals del segle XIX, encara que no ho sabem amb exactitud, seguint l'estructura de fàbrica de pisos, característica del Berguedà. Al final de la Guerra Civil, al 1939, l'embassament del Molí de Minoves que ja no estava en funcionament, va ser aprofitat com a força complementària per la fàbrica d'espardenyes de Pere Seguí, coneguda anteriorment com la fàbrica de Joan Comas 'Rescloser'. Es feia funcionar una turbina instal·lada a la fàbrica amb un motor elèctric de 40 CV. De 1940 al 1942 aquest industrial alternava la fabricació d'espardenyes amb la mòlta de gra al molí de Minoves, ajudat per Valentí Camprubí i Serrat, i cal Seguí actuava també com a fàbrica de pinsos. El 1943, mort Pere Seguí, continuà al davant de la indústria la seva vídua fins el 1949. L'any 1950 comprà el conjunt (molí de Minoves i cal Seguí) Fernando Rosal, descendent d'Agustí Rosal, per tal de que no s'instal·lés cap fàbrica tèxtil que li pogués fer competència a la seva fàbrica de Cal Rosal. Pocs anys després, en quedar petit el local que s'utilitzava per escola a la Fonda Centre, es va traslladar a l'edifici de cal Seguí on encara hi ha actualment l'escola de Cal Rosal que depèn de Berga.</p> 42.0716900,1.8683500 406384 4658355 08011 Avià Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38653-foto-08011-129-2.jpg Legal Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2020-07-03 00:00:00 María del Agua Cortés Elía 98 45 1.1 14 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
38537 CAL SALVANS https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-salvans Capbreu de Avià de la Abadia de Serrateix, any 1701-1704. Arxiu Diocesà de Solsona. XVIII Masia situada a l'eixample del nucli antic a la zona del Padró i que darrerament s'ha rehabilitat. És una casa de grans proporcions, de planta, dos pisos i golfes, construïda en diferents èpoques. El cos central és el més antic i a aquest es va afegir la façana de migdia amb una doble galeria de quatre arcs de mig punt rebaixats. La porta d'aquesta façana porta l'any gravat a la llinda: 1870, corresponent a aquesta ampliació. A mitjans dels anys 90 es va reformar la façana principal, oberta al nord, que té una porta adovellada al costat de la qual s'ha posat una pedra amb una data que no és original de la casa (1693). Els porxos afegits per la façana de ponent són també fruït d'aquesta darrera reforma dels anys 90. A l'interior es segueix l'estructura clàssica de tres crugíes. 08011-13 Nucli antic, Av. Pau Casals, 1. 08610 AVIÀ La casa Salvans fou construïda en casar-se la pubilla del mas Parera d'Avià (de cognom Corominas) amb l'hereu de can Salvans de Biure de Sagàs, iniciant una nova nissaga a Avià. La família Corominas eren propietaris del mas Parera i del mas Sobrestrada. Al 1701 els pubills de Salvans de Biure tenien a Avià terres que havien comprat a Joan Brotons, i una casa al carrer de Dalt antre la rectoria i cal Mas Vell al 1767. A finals del segle XVIII es van unir les famílies Salvans i Corominas, construint la casa de cal Salvans i unificant les propietats. Al 1856 ja consta que els Salvans tenien una casa Xalet (cal Salvans actual) i la caseta de Salvans fora del nucli, que va ser construïda a finals del segle XVIII. Al 1862 i al 1879 D. José Salvans de Sagàs també tenia la caseta de Salvans i el manso Bernadí, que es trobava entre el Molí del Castell i el nucli antic s'Avià. La família conserva un llibre amb la seva història i l'estat dels comptes des del segle XVII. 42.0760900,1.8247000 402780 4658893 08011 Avià Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38537-foto-08011-13-2.jpg Legal Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2021-03-01 00:00:00 María del Agua Cortés Elía La família Salvans també és propietària de les cases Sobrestrada, la Caseta del Salvans i la Parera. 94 45 1.1 14 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
38654 VILANOVA https://patrimonicultural.diba.cat/element/vilanova BUSQUETS I CASTELLA, Josep (2001). Els Ballaró. Mecanoscrit. Inèdit. Cadastre 1767 i Amillarament de 1862 d'Avià (Arxiu Municipal d'Avià). Documentació original del Mas Vilanova (APB). XV La casa està formada per un cos principal i uns coberts que es troben adossats a la façana de ponent. El conjunt s'alça sobre una superfície plana de roca que s'aprofita com a terra de la casa i de l'era, i que es troba lleugerament inclinada de N a S. La casa es va aixecar sobre una part de la roca que ocupa una tercera part de la superfície total de la planta baixa, de manera que la crugia Nord del primer pis és suportada per aquesta base de pedra. La casa, que és de planta quasi quadrangular i teulada a dues vessants, va ser construïda en diferents etapes, fet que es reflexa en els murs. En un inici la casa estaria formada pel cos que ara queda al centre i al que s'accediria a través d'una porta adovellada d'arc de mig punt oberta al primer pis, ja que l'alçada de la roca permetia salvar el desnivell, i situada a la façana nord. Posteriorment es van afegir dos cossos: un que va ampliar la façana Nord, quedant la porta adovellada a l'interior de la casa; i un altre a la façana de ponent en la que s'obrí una segona porta adovellada, aquesta vegada a nivell de la planta baixa. La fulla de fusta d'aquesta porta té gravada una data: 1772, encara que la fusta és posterior a la construcció de la porta. Més tard, davant d'aquesta mateixa façana es construí un altre cos adossat amb una nova porta amb llinda horitzontal de fusta i una data gravada que no es distingeix, però que sembla posar ANY 1860. Aquest cos és obert pel costat sud a modus de porxo. S'accedeix al pis a través d'una escala amb graons de blocs de pedra ben escairats i sencers, situada després de passar la porta adovellada de la planta baixa. Al pis hi ha una finestra amb festejadors i una fornícula que constituïa la capella a la sala. Aquesta ocupa la meitat sud de la crugia central i comunica pel costat de ponent amb una eixida oberta a migdia. La casa és feta de pedra: les façanes nord i oest amb blocs ben escairats i ben posats amb taulís a les juntures, la façana est és de pedra barrejada i la sud és mig arrebossada. Les parets de les golfes alternen zones de pedra barrejada amb tàpia. A la planta baixa les finestres són petites, espitllerades, mentre que al pis, tan sols les finestres que s'obren a nord i a oest presenten les llindes i muntants de pedra amb una decoració motllurada que s'està perdent per les característiques de la pedra. Els coberts, realitzats també de blocs de pedra, la majoria ben escairats i disposats en filades regulars, es troben adossats a la casa per la façana oest. Al costat sud, i aprofitant el terreny desnivellat que reforça la alçada de la casa, s'obren els horts que havien estat tancats amb murs de pedra seca. 08011-130 Casa Vilanova. Zona Vilamarí. 08610 AVIÀ El topònim Vilanova fa pensar que aquest fou un antic llogaret romà i que possiblement hi haguessin dues viles, essent aquesta la ubicació de la més nova. La troballa de teules planes amb vora de tipus romà (tegulae) a camps dels entorns de la casa, ens poden confirmar aquesta hipòtesis, tot i que no hem de descartar l'origen medieval ja que a inicis de l'edat mitjana també s'utilitzava aquest tipus de teula que a Vilanova hem trobat barrejada amb ceràmica grisa. Des del segle XVI el mas Vilanova era sota domini i alou del rei, sense censos però amb les servituds normals. La primera notícia documental la trobem en un pergamí de Cal Mas d'Avià datat el 1433, en que s'anomena el mas Vilanova formant terme amb el mas Gurans (aquest últim propietat dels Mas). Al fogatge de 1553 (IGLÉSIES, 1979) es cita a Pere Mas al mas Vilanova dins de la parròquia i terme de Sant Martí d'Avià. A finals del segle XVI el mas era propietat de Felip Graugés, que també posseïa els masos Graugés i Puig d'Obiols. Aquest va deixar el mas en testament a Isabel Sorribes casada amb Esteve Senespleda de Berga , que ho van vendre el 1606 a Mn. Francesc Claris rector de Gironella. L'any 1614 aquest el vengué al seu nebot Nuri Joan Claris que va testar a favor del seu nét Diego Claris Rocafort. Aquest va fer hereva a la seva germana que va fer hereu el seu fill Joan Bru Claris, advocat de Bagà. Aquest va testar a favor de dos dels seus sis fills: Francesc Xavier i Josep Pasqual Bru i Rou, l'any 1731. El germans van vendre el mas per 1725 lliures l'any 1755 a Ramon Canudas Ballaró i Perramon, propietari del mas Ballaró d'Olvàn, propietat que es manté en l'actualitat. Una mica abans, al 1741, ja s'havia venut el mas a carta de gràcia (hipoteca) per tal d'eixugar els deutes que tenia la família Bru, a la confraria de Santa Eulàlia de la comunitat de Preveres de Berga. Durant el període que el mas era dels preveres es van acumular censals principalment per les obres que la Confraria va fer al mas Vilanova: al 1735 es va fer la teulada nova; entre 1745 i 1753 es van fer diferents reparacions: la porta principal del mas es va fer nova i també una cort pels porcs. Posteriorment els Canudas van realitzar diferents obres de millora: es va allargar l'era el 1884 i el 1886 es van construir dues corts. L'any 1919 van construir una casa nova, la Bauma. Els Canudas van posar masovers a Vilanova des de la compra del mas i fins a l'actualitat. En època en que el mas era dels Claris consta que tenia unit el mas Bretons; possiblement aquest mas fou al lloc on actualment hi ha unes runes d'una antiga casa cap al cantó de ponent de la casa. 42.0603600,1.8167400 402097 4657155 08011 Avià Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38654-foto-08011-130-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38654-foto-08011-130-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38654-foto-08011-130-3.jpg Legal Modern|Medieval Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2021-09-21 00:00:00 María del Agua Cortés Elía Al costat de la casa pel costat est i aprofitant la mateixa roca sobre la que aquesta s'assenta, hi ha una tina excavada a la roca formant dos clots. Ens referim a ella en una fitxa a part. El propietari de la casa conserva documentació d'aquesta, en concret una carpeta enquadernada en pergamí que conté documentació en paper i pergamí titulada 'Actes de la heretat de Vilanova'. 94|85 45 1.1 14 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
38655 Tina de Vilanova https://patrimonicultural.diba.cat/element/tina-de-vilanova <p>BALLBÉ I BOADA, Miquel (1993). Tines al mig de les vinyes a la comarca del Bages. Quaderns del Centre d'Estudis del Bages, nº 6.</p> <p>COROMINES, R (2000). Les tines excavades a la roca de les Farreres d'Olvàn. L'Erol nº 65, pàg. 34-35. RIU, M. (1989). L'arqueologia medieval a Catalunya. Barcelona. Documentació original del Mas Vilanova (APB)</p> <p><span><span><span>Corominas, Camp, Jaume; Corominas Camp, Ramon (2017) Premses, tines i trulls medievals al Berguedà, nord del Bages i part del Solsonès. Centre d’Estudis del Bages i Àmbit de Recerques del Berguedà. P. 182-183.</span></span></span></p> XIII <p>En una codina de pedra situada al costat est de la masia Vilanova, hi ha un conjunt de cups circulars excavats a la roca. Aquest conjunt està format per dues tines, una tina completament tapada amb terra i un rebaix al nivell més baix. El recipient més gran es troba al centre i fa aproximadament 1,80 m de diàmetre i 1,60 m de profunditat. Te uns encaixos i un galze a la boca per tal de encaixar una antiga tapa de fusta, i un forat a la part inferior per deixar sortir el vi. A cada costat hi ha altres dos forats, el de més a prop de la casa es troba completament tapat i es distingeix amb dificultat; el més allunyat és de dimensions més reduïdes que el central. Aquest fa aproximadament 1,20m de diàmetre i 1,20 m de profunditat. A la part central i en un nivell més baix donat per l'alçada de la roca, hi ha un quart recipient en forma rectangular i obert per la part frontal. A ell s'obre la boixa (sortida) de la tina central i, encara que actualment és tapat per aigua i terra, suposem que te uns graons excavats i una pica on es recollia el vi. El conjunt es troba envoltat en tot el seu perímetre per un seguit de forats més petits que servirien per suportar un cobert que protegiria les tines.</p> 08011-131 Casa Vilanova 08610 AVIÀ <p>La tina era un element imprescindible per l'elaboració del vi. A la tina es tirava el most que sortia un cop xafat el raïm amb les premses; aquí fermentava fins a convertir-se en vi. Generalment les tines es feien en llocs amb desnivell per tal de que a sota es pogués obrir un forat, la boixa, pel qual es retirava el vi que després es guardava en botes. La diferència d'alçada permetia abocar el most per dalt amb comoditat i recollir el vi per baix. Les tines excavades a la roca daten de l'edat mitjana (RIU, 1989), mentre que les folrades amb cairons envernissats es feien a partir del segle XVII ( BALLBÉ, 1993). Les excavades a la roca eren tines amb dos o tres recipients com la de Vilanova: un recipient era la tina, i els altres eren el follador on es trepitjava el raïm per després abocar-lo a la tina. La tina tenia un broc per on sortia el vi situat a la part baixa, i generalment un altre recipient a baix, més petit, en el que s'abocava el vi per després guardar-ho en una bota. La documentació que es conserva de Vilanova (AB) i de cal Mas d'Avià (AM) ens documenta el cultiu de vinya al territori d'Avià des del segle XIV, així com les troballes de bases de premsa de biga al territori avianès. Possiblement aquesta tina seria propietat d'algun senyor o pagès important, ja que s'han trobat pocs paral·lels a Avià d'aquesta època: Terradelles, Obiols i a Avià (bassa de cal Titó), així com a llocs propers al Berguedà: a la casa Farreres d'Olvàn i a la Rompuda de Berga. A partir del segle XVII trobem tines més modernes, de cairons, a algunes masies importants del terme com Vilamarí. A un document d'època del mas Vilanova referent a unes obres efectuades al mas l'any 1735 es fa referència a la compra de calç viva per adobar la tina per posar aglans. Aquesta utilització de la tina per conservar aglans era molt freqüent a la zona.</p> 42.0605200,1.8173400 402147 4657172 08011 Avià Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38655-foto-08011-131-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38655-vilanova-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38655-vilaova-planol.jpg Legal Medieval Patrimoni immoble Element arquitectònic Pública Sense ús Inexistent 2021-11-29 00:00:00 María del Agua Cortés Elía Actualment les tines es troben plenes d'aigua bruta i restes vegetals, cosa que dificulta conèixer les seves dimensions exactes. La tina gran és protegida per troncs situats tapant la boca per tal de que no pugui caure ningú. 85 47 1.3 2484 14 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
38656 Cal Gris https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-gris <p>Amillarament d'Avià de 1862. (Arxiu Municipal d'Avià). Llibre de la família Beringues de Cal Gris.</p> XVIII <p>Aquesta és una casa de planta allargassada, teulada a dues vessants amb el carener paral·lel a la façana principal que s'obre a llevant, amb planta, pis i golfes. L'obra és de pedra amb les cantoneres ben escairades i ha estat fruït d'ampliacions, la més important realitzada a inicis del segle XX, moment en que li van donar l'estructura actual. A l'interior es conserven tres voltes de canó, dues corresponen a la construcció original i orientades N-S, i la tercera orientada E-W correspon a la primera ampliació de la casa que afegí un cos a la façana de migdia. Davant de la casa es va construir un cobert de pedra l'any 1887, data que estava gravada en la llinda de la porta i que es va trencar en fer unes remodelacions; s'ha substituït per una llinda amb les dates de construcció (1887) i remodelació (2001).</p> 08011-132 Cal Gris, Obiols, 08610 AVIÀ <p>L'any 1885 va comprar la propietat Josep Beringues Postils, procedent de la casa Ardèvol (Cardona), besavi de l'actual propietari, a Antonia Calveras. En aquell moment ja existia un petit edifici sobre el que es va bastir l'actual que es fruït de diferents ampliacions i modificacions. Aquesta primera casa tenia la façana oberta al costat de migdia i el carener perpendicular a la façana, formant dues crugies paral·leles al carener i cobertes amb volta de canó de pedra, amb un sol pis. Possiblement aquesta primera construcció dati de finals del segle XVIII, ja que no s'esmenta al cadastre de 1767, però sí a documents de 1800. Amb les primeres ampliacions es van afegir uns coberts a la façana de migdia cobert amb una volta de canó orientada E-W. Això va donar peu a fer unes reformes a finals del segle XIX que van ampliar la casa per la façana sud, van augmentar l'alçada afegint un pis, es van obrir finestres més grans i es va canviar l'orientació de la teulada i de la façana principal. Actualment la casa presenta l'estructura que es va donar en aquesta ampliació, amb la façana oberta a llevant i el carener de la teulada paral·lel a la nova façana.</p> 42.0639400,1.8621900 405863 4657502 08011 Avià Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38656-foto-08011-132-2.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2020-07-03 00:00:00 María del Agua Cortés Elía Els propietaris han realitzat un llibre amb la història de la família i dades sobre l'evolució de la casa, així com una sèrie de maquetes que expliquen l'evolució arquitectònica de la casa amb les diferents etapes constructives. Conserven una premsa de vi de tamany petit que procedeix de la casa Montorsí. 98 45 1.1 14 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
38657 Aplec de Sant Serni de Clarà https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-de-sant-serni-de-clara <p>ROSSINYOL, J.M. (1990). Sant Serni de Clarà. Una història a mig escriure. Ateneu d'Avià. 'Libro de Actas del Ayuntamiento' de 1909 a 1913 (Arxiu Municipal d'Avià).</p> XX <p>Cada any es celebra l'aplec el diumenge després del 18 d'octubre, que és Sant Lluc. Comença amb una caminada popular des de Avià fins a l'església de Sant Serni acompanyada dels gegants. En arribar a l'església, pels volts de les 11'30 hores, es celebra missa, a la sortida es donen els panets als assistents i després es fa una ballada de gegants. La festa acaba amb un concert de música en el que participa la Coral Santa Maria d'Avià i que es fa a la tarda a l'Ateneu. L'aplec és organitzat per l'Ateneu d'Avià.</p> 08011-133 Església de Sant Serni de Clarà. Clarà. 08610 AVIÀ <p>Tot i que el patró de l'església és Sant Serni, la festa es celebrava per Sant Lluc, el 18 d'octubre, o el diumenge posterior a aquesta data. Amb motiu de la festa al matí es celebrava missa i per la tarda es resava el rosari, acabant el dia amb un ball rodó. Era tradició donar un panet als assistents, motiu pel qual el prior passava per les cases a recollir blat per tal de fer-los. El pa que sobrava de l'aplec era subhastat i els diners que es recollien eren per la capella. Al 'Libro de Actas del Ayuntamiento' de 1909 a 1913 ja consta la celebració de l'aplec a finals d'octubre dient que la festa era molt concorreguda i que es demanava la presència de la Guàrdia Civil per tal de garantir l'ordre. Quan es va destruir l'església l'any 1936 es va deixar de dir missa, però sembla que la festa es va continuar fent, tot i que no sempre. L'any 1990, amb motiu de celebrar la recent restauració de l'església es va tornar a recuperar la festa.</p> 42.0772300,1.8227700 402622 4659021 08011 Avià Obert Bo Inexistent Patrimoni immaterial Manifestació festiva Pública Social 2020-07-03 00:00:00 María del Agua Cortés Elía 2116 4.1 14 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
38658 Aplec de l'ermita del Remei de Cal Castanyer https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-de-lermita-del-remei-de-cal-castanyer <p>RAFART, B. , FORNER, C. (2001). Goigs marians del Bisbat de Solsona. Publicacions de l'Abadia de Montserrat.</p> <p>Aplec que es celebra anualment el segon diumenge d'octubre, data en que es celebra la festivitat de la Mare de Déu del Remei. L'aplec s'inicia amb una missa a les 11,30 hores i en la que es canten els Goigs a aquesta Mare de Déu. A les 17 hores del mateix dia es resa el rosari a la capella. L'aplec és organitzat pels mateixos propietaris de la casa i es convida a tot el poble d'Avià.</p> 08011-134 Cal Castanyer. Zona Molí del Castell. 08610 AVIÀ <p>El culte a la Mare de Déu del Remei te el seu origen en les pestes i altres calamitats que assetjaven a les poblacions. Aquesta ermita es va construir al segle XIX al costat del mas Castanyer. L'any 1954 van pujar la imatge a l'Ermita fent una celebració, ja que havia estat amagada des de la Guerra Civil a una casa particular de la zona, des d'aquell moment es celebra l'aplec, tot i que anteriorment ja s'havia celebrat ofici religiós al menys un cop a l'any. Els Goigs de la Mare de Déu del Remei es canten des de finals del segle XIX i existeix una primera versió que va fer Josep Blanxart i Camps i una segona versió de 1954 feta pel prevere Josep M. Massana Bach.</p> 42.0772300,1.8227700 402622 4659021 08011 Avià Obert Bo Inexistent Patrimoni immaterial Manifestació festiva Privada Social 2020-07-03 00:00:00 María del Agua Cortés Elía Cada any es celebra un aplec a l'Ermita del Remei de Cal Castanyer el diumenge més proper a l'onze d'octubre, en que els amos de la casa conviden a participar a tot el poble. 2116 4.1 14 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
38659 RESCLOSA DE LLUERT D'AVIÀ https://patrimonicultural.diba.cat/element/resclosa-de-lluert-davia BOLÓS, J., FABREGA, M. (1982). Els molins de la conca mitjana del riu Llobregat. A: Quaderns d'Estudis Medievals, nº 9, pàgs. 556-568. Barcelona. BOLÓS, J. ; NUET, J. (1983). Els molins fariners. Ketres Ed. Barcelona. RIU, M. (1989). L'arqueologia medieval a Catalunya. Barcelona. X-XII Davant d'una resclosa de ciment construïda sobre la riera d'Avià, es poden veure excavats a la roca una sèrie de vuit forats circulars disposats en filera i perpendiculars al curs de l'aigua. Trobem els forats disposats de la següent manera: un de 15 cm de diàmetre i 10 cm aproximadament de fons, dos de 22 cm de diàmetre i uns 15 cm de fons situant-se un d'ells una mica més avançat respecte a la filera, cinc forats més com el més petit en que els tres últims es troben més junts. Darrera i formant una petita bassa a la mateixa riera, hi ha una resclosa moderna que forma un mur seguit de pedra i ciment. D'aquesta bassa es desvia aigua per un canal excavat en el terreny i que segueix horitzontalment per sota de la casa Lluert i paral·lel a la riera fins a 200 m en que enllaça amb un tub de ciment soterrat i que condueix l'aigua fins al l'Estany Gran de Graugés. Després d'entrar l'aigua al canal hi ha una petita comporta de ferro per donar entrada a l'aigua, i tres petits ponts de maons que permeten el pas per damunt el canal i situats a pocs metres de distància un de l'altre. 08011-135 Riera d'Avià. Zona sud del municipi. 08610 AVIÀ L'evidència arqueològica únicament ens fa suposar la presència d'un antic molí en època medieval per l'empremta de la resclosa, però no hem trobat restes d'edificació, fet que pot confirmar les teories de que els molins medievals eren petits edificis fets de fusta i no utilitzats com a vivenda. Desconeixem el nom d'aquest molí i el temps que s'utilitzaria i l'única referència escrita que podem relacionar amb ell la trobem a la documentació de la casa Santamaria de Serrateix: l'any 1573 s'esmenta el molí del mas Santamaria d'Avià amb uns termes que poden correspondre a aquesta ubicació. La casa Cal Bep Vell al segle XVIII era de Fèlix Santamaria de Serrateix i es coneixia com casa de la Riera. El fet de que fou propietat d'un Santamaria pot estar relacionada amb la propietat del molí pel mas Santamaria d'Avià. La presa de ciment més moderna va ser construïda per Agustí Rosal i Sala a inicis del segle XX per tal de desviar aigua de la riera amb una canalització fins a l'Estany Gran de Graugés. 42.0675000,1.8321400 403382 4657931 08011 Avià Difícil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38659-foto-08011-135-2.jpg Legal Medieval Patrimoni immoble Obra civil Pública Sense ús 2021-09-21 00:00:00 María del Agua Cortés Elía Aquesta antiga resclosa ha estat identificada en fer aquest inventari. 85 49 1.5 14 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
38660 VENTAIOLA https://patrimonicultural.diba.cat/element/ventaiola A la vall que forma la riera de Clarà al seu pas per la baga de Sant Salvador, després de passar la casa del Verdaguer, trobem les runes de dues construccions distintes i properes. Les primeres runes corresponen a un edifici de pedra del que únicament queda una part de la part inferior d'un mur fet de pedra i en el que es distingeix el nivell del terra de rajols. L'altre grup de runes es troben una mica més avall i quasi al costat de la riera. En aquest encara es poden distingir diferents murs que formen habitacions contigües i disposades en filera i esglaonades. Alguns tenen una alçada de quasi dos metres i es troben quasi totalment tapats per la vegetació. La base dels murs és feta amb carreus grossos de pedra, mentre que les parts més elevades són de pedra de diferents tamanys barrejada. No es conserven restes d'arrebossat ni d'altres elements constructius com teules. 08011-136 Baga de Sant Salvador. Clarà. 08610 AVIÀ Desconeixem la evolució històrica d'aquesta casa. Tan sols sabem per informació dels habitants del Verdaguer que aquesta casa es deia Ventaiola i que va ser habitada fins els anys 30 del segle XX. En aquella època sembla que van viure durant un temps uns lladres que no tenien quasi res, fins que els va prendre la Guardia Civil. Aquesta casa es troba dins els termes de l'antic castell de Clarà i del mas Palau, sembla molt possible que el segon fou la continuació del castell; a prop d'aquest mas de Ventaiola es troben el Verdaguer, els Porxos i la Vinya de Clarà. Degut a la manca de documentació d'aquesta zona de Clarà no hem pogut trobar informació d'aquest mas i només podem datar-lo a partir de les restes dels murs i de la troballa d'un contrapès de premsa de biga medieval. 42.0716100,1.7878800 399727 4658438 08011 Avià Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38660-foto-08011-136-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38660-foto-08011-136-2.jpg Inexistent Modern|Medieval Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús 2021-09-21 00:00:00 María del Agua Cortés Elía El topònim Venatiola fa referència a un lloc molt ventilat per on passa l'aire. El fet de trobar-se a la baga per on passa la riera pot tenir relació amb aquesta ventilació que baixaria de la muntanya cap al pla. Aquestes runes han estat identificades en fer el present inventari. 94|85 1754 1.4 14 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
38661 CONTRAPÈS DE PREMSA VINÍCOLA DE SERRAPINYANA https://patrimonicultural.diba.cat/element/contrapes-de-premsa-vinicola-de-serrapinyana COROMINAS, R. (1995). Estudi de diferents peces de pedra de probable època medieval i utilitat desconeguda. L'Erol nº 48, pàgs. 10-14. COROMINAS, R. I COROMINAS, J. (1998). Premses de biga bastides en codines i en pedres traslladables. L'Erol nº 57. RIU, M. (1989), L'arqueologia medieval a Catalunya. Col·lecció coneguem Catalunya. Els llibres de La Frontera. X-XII L'encaix és deteriorat. Als entorns immediats de la masia Casanova de Serrapinyana s'han localitzat tres contrapesos de premsa de biga realitzats en blocs de pedra, a les que em refereixo en fitxes independents. La que tractem en aquesta fitxa es troba al costat de la bassa de la casa, utilitzada con part del mur i amorterada en aquest verticalment. És un bloc de pedra, de tamany petit si el comparem amb altres que coneixem de la zona, de 60x65x30 cm, amb un pes aproximat de 400 kg, i amb un forat allargassat al centre bastant deteriorat. 08011-137 Casanova de Serrapinyana. Costa del Pou. 08610 AVIÀ El conreu de la vinya al comtat de Berga és documentat des dels primers segles medievals. Les premses de biga traslladables s'utilitzaven durant l'edat mitjana a peu dels conreus en els camps de vinyes dels entorns, fet que facilitava la feina de premsat. Aquest era un contrapès utilitzat per aquestes premses traslladables. 42.0734400,1.8052400 401166 4658621 08011 Avià Difícil Regular Inexistent Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Sense ús 2021-09-21 00:00:00 María del Agua Cortés Elía 47 1.3 14 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
38662 CONTRAPÈS DE PREMSA VINÍCOLA DE VENTAIOLA https://patrimonicultural.diba.cat/element/contrapes-de-premsa-vinicola-de-ventaiola COROMINAS, R. (1995). Estudi de diferents peces de pedra de probable època medieval i utilitat desconeguda. L'Erol nº 48, pàgs. 10-14. COROMINAS, R. I COROMINAS, J. (1998). Premses de biga bastides en codines i en pedres traslladables. L'Erol nº 57. RIU, M. (1989), L'arqueologia medieval a Catalunya. Col·lecció coneguem Catalunya. Els llibres de La Frontera. X-XII Es troba en bon estat de conservació. Contrapès de premsa traslladable que es troba a un pla a prop de les runes del mas Ventaiola, al peu de la Baga de Sant Salvador. És feta en un gran bloc de pedra d'aglomerat de formes arrodonides i de 104x102x40 cm de dimensions i amb pes aproximat de 680 kg. Té l'encaix al centre de forma allargada i circular al centre i molt ben delimitat. Actualment es troba ple de terra i molsa. 08011-138 Ventaiola, baga de Sant Salvador, Clarà. 08610 AVIÀ El conreu de la vinya al comtat de Berga és documentat des dels primers segles medievals. Les premses de biga traslladables s'utilitzaven durant l'edat mitjana a peu dels conreus en els camps de vinyes dels entorns, fet que facilitava la feina de premsat. Aquest era un contrapès utilitzat per aquestes premses traslladables. És un altre exemple del cultiu de la vinya en aquesta zona, ja evidenciat per altres restes trobades i documentades. 42.0709700,1.7893600 399848 4658365 08011 Avià Fàcil Bo Inexistent Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Sense ús 2021-09-21 00:00:00 María del Agua Cortés Elía Aquest contrapès ha estat identificat en fer aquest inventari. 47 1.3 14 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
38663 PUIG D'OBIOLS https://patrimonicultural.diba.cat/element/puig-dobiols IGLÉSIAS, J. (1979). El fogatge de 1553. Fundació Salvador Vives i Casajuana. Volum I. Barcelona. IGLÉSIAS, J. (1991). Fogatge de 1497, Estudi i transcripció. Fundació Salvador Vives i Casajuana. Barcelona. Amillarament d'Avià de 1862. Arxiu Municipal d'Avià. XIII La ubicació d'aquesta casa és immillorable. Està situada al cim d'una elevació que permet el domini visual de tota la plana d'Obiols que s'obre cap al sud. És situada sobre un penyal que forma un important desnivell, del mateix tipus que el que ocupa la casa Noet, i que serveix de base a la casa accentuant l'alçada total de l'edifici que es suma a l'alçada de la vessant escarpada de la muntanya. Està formada per una estructura central a la que s'han afegit coberts i un baluard a ponent. Aquesta estructura central és de base quasi quadrada, amb els murs de pedra en els que destaca la base de pedra formant un mur molt rústec entre mig de grans blocs de pedra naturals que sustenten la paret de la cara sud de la casa que en la part baixa és lleugerament atalussat. En aquesta façana es veu clarament fins el nivell a on arriba la construcció més antiga que ocupa quasi tota la planta baixa així com la construcció que es va fer posteriorment, part del segle XIV i part corresponent a reformes tardanes. En aquesta façana hi ha una espitllera al nivell inferior i tres finestres al pis amb els muntants de pedra i llinda de fusta. L'entrada a la casa, amb llinda de fusta, és a la façana que dóna a ponent i queda tancada per un baluard construït més tard. La teulada és a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana i forma dos nivells d'igual tamany, el més baix sobre l'entrada. A la façana nord hi ha dos coberts enganxats al cos de ponent i que formen part del baluard. A l'interior la casa es distribueix en els dos cossos marcats per la teulada, en el primer cos destaca un arc diafragma de pedra que va ser tapiat posteriorment adaptant una porta allindada petita al centre i que divideix la planta en dues crugies perpendiculars a la porta. S'accedeix al pis a través d'una escala que té els primers graons de pedra i la resta d'obra vista. A la planta hi ha tres habitacions i la cuina amb el foc a terra, fogons i aigüera amb pica de pedra. 08011-139 Puig d'Obiols, Obiols. 08610 AVIÀ Tot i que l'estructura i el lloc elevat i clarament defensiu de la casa, així com el topònim, ens mostren una casa del tipus domus o casa forta medieval, no hem trobat documentació escrita que en faci referència. La presència de murs fets amb grossos carreus sobre una sòlida base de roca i l'arc apuntat gòtic a l'interior ens ajuden a datar la casa actual a finals del segle XIII, tot i que possiblement ja existís anteriorment una casa en forma de torre i amb funcions clarament defensives. Al fogatge de 1497 i al de 1553 surt un Albiols a la parròquia de Sant Vicenç d'Obiols, però no sabem si eren els ocupants del Puig d'Obiols o del mas Obiols al costat de l'església. Els successius canvis de propietat durant el segle XX van provocar la pèrdua de la documentació, tot i així, la referència més antiga data del segle XVI, moment en que la casa era propietat de Felip Graugés junt amb Vilanova, la Subirana i Graugés, essent aquest un important propietari de la zona. Va morir sense fills i no sabem a qui va passar el mas (APB). A l'Amillarament de 1856 la casa era pertinència de Joaquín de Senespleda de Berga, pertanyent a una família nobiliària que a finals del segle XVI va adquirir altres propietats a Avià (Vilanova). L'any 1879 ja consta com a propietat dels germans Antonio, Ramón i Agustín Rosal Cortina junt amb la Casavella de Graugés, Vilajoana, la Subirana, Torrentbó i el Vilar. Durant el segle XX els Rosal van anar venent totes les propietats per separat, entre elles el Puig. L'any 1975 la van adquirir els actuals propietaris que la utilitzen com a granja de bestiar. 42.0622000,1.8575400 405476 4657314 08011 Avià Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38663-foto-08011-139-2.jpg Legal Medieval Patrimoni immoble Edifici Privada Productiu 2021-09-21 00:00:00 María del Agua Cortés Elía 85 45 1.1 14 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
38538 Antic Sindicat Agrícola d'Avià https://patrimonicultural.diba.cat/element/antic-sindicat-agricola-davia <p>RAFART, J. (1993). Avià i el teatre. Col. L'Escambell, núm. 3. Ed. Associació Cultural El Vilatà.</p> XX <p>Edifici de planta rectangular i allargassada, de dos pisos, que es troba entre la plaça del Padró i cal Mas Nou. La façana de la planta baixa és de pedra amb 6 finestres a la façana més llarga i dues al xamfrà davant de cal Salvans. Entre les finestres hi ha una decoració en forma de pilastra feta de maons. La finestra de l'esquerra de la porta es va convertir fa poc temps en una porta de garatge. La compartimentació entre les finestres es va aprofitar per posar el nom del local a la part superior: Sindicat Agrícola de Avià. En una fotografia feta per Ramon Mas pels volts de l'any 1917, es pot veure que originalment la façana no era de pedra, sinó que estava recoberta amb maons; en fer-se malbé amb un incendi els anys vuitanta, es va repicar la façana de la planta baixa deixant la pedra vista. El segon pis, fruït d'un afegit del 1920, segueix la mateixa estructura que la planta baixa i conserva la façana coberta amb un estucat que imita els maons. A l'interior, la planta baixa s'utilitza des de fa uns anys com a garatges i tallers pels amos de cal Mas. El primer pis, que fins fa dos anys encara conservava els elements del cafè i el teatre intactes, es va convertir darrerament en la seu de la Penya del Futbol Club Barcelona d'Avià.</p> 08011-14 Nucli antic, Plaça del Padró. 08610 AVIÀ <p>L'edifici del Sindicat Agrícola es va construir l'any 1910, en un terreny de cal Mas anomenat la Ferraja, entre l'era de cal Mas i la plaça del Padró. En la construcció hi van col·laborar desinteressadament molts avianesos que després van ser socis de l'entitat. El primer edifici era d'un sol pis, de quinze metres de llarg per sis i mig d'ample, amb capacitat per 120 o 130 persones i que servia de cafè, amb una terrassa a l'exterior. El Sindicat era un centre social de les famílies més adinerades del poble i amb ideologia conservadora i catòlica que sota el lema: 'Uns pels altres i Déu per tots', tenia per objecte defensar i millorar els interessos agrícoles seguint la llei de Sindicats Agrícoles de 1908. Així el Sindicat va promoure moltes activitats, com cursos, demostracions de maquinària i, fins i tot, teatre. Al Sindicat també hi havia una Caixa d'Estalvis, que es va ubicar en un annex de l'edifici davant de cal Salvans. El reglament de la Caixa Rural va ser aprovat el 31 d'octubre de l'any 1911, i la inscripció del Sindicat al Registre de Sindicats Agrícoles del Govern Civil de Barcelona es va fer el 5 de febrer del 1913. La Caixa va estar en funcionament fins a l'inici de la Guerra Civil. Cap a la meitat dels anys vint es va construir el segon pis, i aleshores el cafè i teatre es van muntar a la sala d'aquest pis, on es va fer un petit escenari amb teló, ganxos per penjar els decorats, gàbia per l'apuntador, una tapa de fusta al terra per obrir i poder sortir gent quan ho exigia la funció i dos vestidors; a la platea els espectadors seien en cadires. Als inicis la il·luminació es feia amb carburs fins que al 1917 en Ramon Serra subministrava l'electricitat que feia a cal Titó, amb el salt que proporcionava la bassa. Des dels inicis es va fer teatre, que es va mantenir fins al començament de la Guerra i es van fer una trentena de representacions. El 20 d'abril de l'any 1941 es va dissoldre el Sindicat Agrícola d'Avià i, per pal·liar els deutes de la Caixa d'Estalvis després de la Guerra Civil, va comprar l'edifici Francesc Mas per un import de divuit mil vuit-centes cinquanta pessetes, tot i això, Francesc Mas va cedir el local per fer teatre fins els anys seixanta.</p> 42.0763000,1.8247000 402780 4658916 1910 08011 Avià Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38538-foto-08011-14-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38538-foto-08011-14-2.jpg Legal Noucentisme|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2020-07-03 00:00:00 María del Agua Cortés Elía Vàries persones d'Avià, entre elles Joan Corominas, Emeri Boixader i Francesc Mas. L'any 1913 els membres del Sindicat van retre un homenatge a mossèn Ramon Canal, vicari del poble, per la seva contribució al funcionament del Sindicat. Es conserva una fotografia a l'arxiu de Cal Mas, feta per Ramon Mas, del diploma que se li va donar. Els Mas també guarden documentació diversa del Sindicat però molt barrejada, ja que tant hi ha llibres de comptes com obres de teatre. A Avià hi havia un altre local que era d'ideologia laica i obrera, i que era el local dels treballadors o dels 'pobres' en contraposició al local dels 'rics' que era el Sindicat. Aquest local anomenat Ateneu Obrer es va construir a finals del 1913 al carrer Padró, entre l'església i cal Tofaire, on actualment hi ha una botiga de queviures. 106|98 45 1.1 14 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
38664 ESPAI NATURAL DELS TRES HEREUS https://patrimonicultural.diba.cat/element/espai-natural-dels-tres-hereus <p>Memòria descriptiva dels Espais d'Interès Natural del Berguedà. Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya. Març de 2000.</p> <p>Espai representatiu dels sistemes naturals i del paisatge del Baix Berguedà, situat a l'extrem més occidental de la Depressió Central de llevant (sector ausònic), i per això de caràcter més sec i continental. Els Tres Hereus és format per petits turons de baixa altitud (680 m), situats al marge esquerre de la riera de Clarà, que tanca l'espai per l'oest. És constituït per relleus en plataformes estructurals, amb gresos i conglomerats de materials grollers, resultat dels arrossegalls dels massissos pre-pirinencs veïns. És un paisatge caracteritzat per replans careners interfluvials i una sèrie de relleus tabulars fins els fons del riu. L'espai conserva una bona mostra de la vegetació natural del territori, on els boscos alternen amb camps de conreu, principalment de cereals. Els Tres Hereus té l'interès de mostrar la transició entre la vegetació submediterrània del país de la roureda de roure de fulla petita (Violo-Quercetum faginae) i la mediterrània del país del carrascar (Quercetum rotundifoliae). En el paisatge actual prenen un paper important les pinedes secundàries de pinassa i en menor grau de pi roig i pi blanc, junt amb brolles, prats i pastures. Inclou també una part del curs d'aigua de la riera de Clarà. L'espai comprèn territoris dels municipis d'Avià i Casserres. La superfície total de l'espai és de 343,46 ha, de les quals 35,96 ha es troben dins del terme municipal d'Avià.</p> 08011-140 Serrat dels Tres Hereus, entre Avià i Casserres <p>El Serrat dels Tres Hereus va ser declarat Espai d'Interès Natural d'acord amb el mandat de la Llei 12/1985, per resolució del Conseller de Medi Ambient de 29 de maig de 2000. Declaració de PEIN publicada al DOGC nº 3191, pàg. 9613, de 26-7-2000. Durant els focs del mes de juliol de 1994 una part important del Serrat dels Tres Hereus es va cremar. Des de l'estiu de 1995 es realitzen campanyes d'excavació arqueològiques al poblat ibero-romà que es troba al cim del Serrat. El Serrat dels Tres Hereus era propietat de tres famílies: Bernades, Canudes i Ballús. És per això que rep aquest topònim. A principis del segle XX la família Canudas va comprar les propietats de Ballús i el Serrat va passar a ser propietat de dos hereus. Actualment i des de fa uns deu anys la propietat dels Canudas s'ha dividit entre dos germans i per tant ara el Serrat torna a ser de treu hereus: Bernades, Canudas i Canudas. Miquel Bernades Postils, casa Bernades 08693. Joan Canudas Rovira, casa Casanova del Prat, 08610 AVIÀ, i Miquel Canudas Rovira, casa Canudas 08693 CASSERRES. En alguns mapes surt anomenat Serrat dels Lladres.</p> 42.0432900,1.8514800 404946 4655221 08011 Avià Fàcil Regular Legal Patrimoni natural Zona d'interès Privada Social 2020-10-07 00:00:00 María del Agua Cortés Elía El PEIN conté la descripció següent en relació amb els límits de l'espai (vol. III, pàg. 248, apt. A.2): ' Prenent com a punt inicial la riera de Clarà a Xuriguera, el límit remunta la riera fins a prop del límit del terme municipal d'Avià fins als Tres Hereus, d'on el límit descendeix fins a la carretera de Casserres a Gironella, al paratge de Barbats, per a continuació envoltar la masia a de Canudes i descendir fins al barratge de la riera de Clarà per reprendre ver el nord al punt inicial'. 2153 5.1 14 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
38665 RIERA DE CLARÀ https://patrimonicultural.diba.cat/element/riera-de-clara AA.DD. (1970). Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona. Vol 7, pàg. 336. BARAUT, C. (1978). Les actes de consagracions d'esglésies del Bisbat d'Urgell (segles IX-XII). Urgellia, núm. 1. Riera de la conca dreta del Llobregat, de cabal molt irregular. La riera de Clarà neix a Capolat, al serrat de Runers, a 1350m d'alçada, davalla per l'oest des de l'altiplà de Capolat després de travessar el terme de L'Espunyola i baixa per la Baga de Sant Salvador entrant al terme d'Avià a prop de la casa El Verdaguer, travessa el terme d'Avià drenant l'antiga quadra de Clarà, a la que dona nom. Proporciona aigua als molins de la Riereta i de Casancots i finalment entra al terme de Casserres on l'aigua és recollida a l'embassament de Casserres per seguir fins a desguassar al Llobregat al terme de Casserres a la colònia Viladomiu Nou. La riera de Clarà es troba en un relatiu bon estat de conservació i manté una bona mostra dels sistemes naturals fluvials del curs mitjà del riu Llobregat. Mostra fragments interessants de vegetació de ribera, amb boscos i herbassars higròfils. Per la seva qualitat de les aigües, manté comunitats d'algues calcàries incrustants i invertebrats associats, típiques de rieres sobre lloses calcàries. El poblament faunístic és el típic associat a aquests hàbitats, destacant la presència de barbs. Forma diferents salts de poca alçada al llarg del seu recorregut amb clots, alguns bastant fondos. Podem distingir dos trams per la qualitat de l'aigua: el que baixa de Capolat fins a la carretera que es troba en bon estat; i d'aquí fins a que arriba a l'embassament de Casserres en que no és tan neta, tot i que es manté en millor estat que la riera d'Avià, ja que hi ha menys granges i cases al seu recorregut. Una part de la riera forma part del PEIN Serrat dels Tres Hereus, ja que fa de límit d'aquesta zona natural protegida. 08011-141 Avià L'aigua de la riera ha estat aprofitada per moure molins fariners des del seu naixement: El Molinot (Coforb) que té restes medievals i que trobem documentat al 1338 (APM); el molí de la Riereta i el de Casancots, tots dos a Avià i del segle XVII-XVIII; a Casserres el molí de Bernades. El topònim surt per primera vegada l'any 907: kastro Clariano, a l'acta de consagració de St. Martí d'Avià (BARAUT, 1978). El topònim està estretament relacionat amb la riera de Clarà fent possiblement referència a la qualitat de clar, o amb el mot llatí clerano: lloc on s'han tallat arbres i s'ha creat un clar. Per tant el nom pot procedir de la característica de la riera (aigua clara) o bé de l'obertura d'un lloc al bosc on s'instal·laria el castell de Clarà. No sabem si la riera donaria nom al lloc i al castell o si seria a l'inversa ja que hi ha les dues possibilitats. 42.0772300,1.8227700 402622 4659021 08011 Avià Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38665-foto-08011-141-2.jpg Legal Patrimoni natural Zona d'interès Pública Social 2021-09-21 00:00:00 María del Agua Cortés Elía 2153 5.1 14 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
38666 RIERA D'AVIÀ https://patrimonicultural.diba.cat/element/riera-davia L'embassament d'aigua: un repte per Avià. Ressò nº 8, any 1985. Riera de la conca dreta del Llobregat. És una riera de cabal molt irregular i amb elevada contaminació orgànica principalment per les granges de porcs. La riera neix a Coforb, a 1000m d'alçada i baixa per la costa fins a entrar en el municipi d'Avià on s'ajunta amb un ramal d'aigua que neix a la Serra de Queralt. A 1250m.. Al vessant de Coforb la riera forma elegants tolls en els que es possible banyar-se i el saltant del Grau que es troba al costat d'una casa troglodítica (Els Forats) que pertany al terme de Coforb. Abans del saltant del Grau part de l'aigua de la riera es canalitza per abastir d'aigua potable el poble d'Avià. A la zona de la Farinera, ja en terme d'Avià, la resta d'aigua que baixa naturalment s'embassa i es deixa anar en petita quantitat. L'aigua de l'embassament s'utilitza en l'actualitat per al rec del camp de futbol d'Avià, tot i que en els seus inicis servia per abastir a la població. Un cop passada la Farinera, la riera passa per la zona sud-oest del nucli, passant per l'antic Molí de la Coromina, i es dirigeix cap a la casa Lluert d'Avià on hi ha una resclosa de ciment i una antiga resclosa medieval on es troba la canalització (construïda pels germans Rosal) que desvia aigua a l'Estany Gran de Graugés. La riera segueix el seu recorregut fins a entrar al terme de Casserres i passant abans per l'antic molí de Vilajoana i pel Molí de Bellús, tots dos amb les restes d'antigues rescloses medievals. A partir del moment en que la riera surt de l'embassament d'Avià, l'escassetat d'aigua i diferents aportacions orgàniques contribueixen a la contaminació de les aigües, tot i que la sedimentació en el seu recorregut fa que es vagi netejant a mida que avança cap a la zona de Graugés. En aquesta riera hi havia diferents espècies de fauna, principalment barb cua-roig (barbus haasi), però actualment estan pràcticament extingits degut a la contaminació orgànica. 08011-142 Avià La riera d'Avià era coneguda antigament com riera de Napell (APM any 1433, Capbreu Serrateix 1773), encara que també es coneix com riera de Bellús, riera de Coforb o riera de les Boixes, al terme de Casserres (Ametlla de Merola) era coneguda com a riera de les Febres. Laigua de la riera s'ha utilitzat des de l'Edat Mitja per moure diferents molins al terme: molí de la Coromina, molí de Santamaria (a Lluert d'Avià), molí de Vilajoana i molí de Bellús. Aquest usos es van mantenir fins al segle XX en alguns casos (Vilajoana i Bellús) o fins a finals del XIX (Coromina). A finals del segle XIX Agustí Rosal i Sala va desviar l'aigua de la riera amb una canalització a l'aire lliure fent una resclosa a sota de la casa Lluert que portava l'aigua fins a l'Estany Gran de Graugés i que s'utilitzava per regadiu de la finca. L'any 1980, degut a que l'aigua de la riera Font Caldes no era suficient per abastir al municipi, es va decidir construir un embassament per emmagatzemar l'aigua sobrant durant l'hivern i la primavera. Es va construir l'any 1987 amb diferents subvencions de la Generalitat a la zona de la Farinera. L'embassament té 2.258 m2 de superfície, per emmagatzemar un volum d'aigua de 7.175 m3. La presa té 44 m de longitud i 12'50 m d'alçada. Amb dues bombes s'elevava l'aigua fins a l'estació potabilitzadora que es troba al costat del camí, tot i que actualment aquesta aigua només s'utilitza per a regar el camp de futbol i l'aigua potable es canalitza per sobre del saltant del Grau, a Coforb. 42.0772300,1.8227700 402622 4659021 08011 Avià Fàcil Regular Legal Patrimoni natural Zona d'interès Pública Social 2021-09-21 00:00:00 María del Agua Cortés Elía La servitud d'aigua pertanyia a les famílies Mas i Salvans ja que la riera de les Boixes passa per les seves propietats, per això es va fer un pacte amb l'Ajuntament pels volts del 1800, que permet que aquest pugui fer servir l'aigua sempre que a les dues cases hi arribin nou plomes d'aigua. 2153 5.1 14 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
38667 RIERA DE LA FONT CALDES https://patrimonicultural.diba.cat/element/riera-de-la-font-caldes Riera de la conca dreta del Llobregat. És una riera de cabal molt irregular i amb elevada contaminació orgànica principalment per les granges de porcs, com passa amb les altres rieres que passen pel terme d'Avià. La riera de Font Caldes neix a la serra de Queralt, a 1000m d'alçada just per sobre del polígon industrial de La Valldàn. També es nodreix de l'aigua de la Font Caldes que es troba al costat de la casa Cal Miquel al polígon i dins el terme d'Avià. Actualment s'agafa aigua de la riera per abastir al municipi d'Avià a la mateixa font, uns 130 m3 diaris. Des de la font la riera travessa la carretera de Solsona i segueix fins al Molí del Castell on arriba amb molt poca aigua. Antigament era desviada mitjançant un aqüeducte per proporcionar energia hidràulica a l'antiga fàbrica de pinsos i posteriorment al Molí del Castell. Després d'aquest, dos embassaments consecutius emmagatzemaven l'aigua que els germans Rosal utilitzaven a finals del segle XIX per abastir la colònia agropecuària de Graugés. En aquesta zona entre el Molí del Castell i La Noguera resten antigues canalitzacions d'obra per on es desviava la riera. Actualment les basses són completament seques ja que han perdut aquesta utilitat i la riera segueix el seu recorregut fins a desguassar a la colònia Rosal al riu Llobregat, al peu de l'antic molí de Minoves actualment desaparegut. En general la riera conté poca aigua i es troba en mal estat de conservació ja que la mancança d'aigua agreuja la contaminació. 08011-143 Avià L'aigua de la riera va ser utilitzada per proporcionar energia a molins ja des de l'Edat Mitjana i trobem al seu curs les restes del molí del Castell, del que desconeixem la cronologia més antiga, i del molí de Minoves que va ser construït al segle XVII (1637), tot i que aquest utilitzava l'aigua de la riera Font Caldes quan s'acabava d'unir a la riera de Metge al terme de Cal Rosal, i abans de desguassar al Llobregat. Els dos molins van estar en funcionament fins els anys 30 del segle XX. Durant el segle XIX la riera va viure l'època de major aprofitament, ja que l'aigua va ser utilitzada per la farinera construïda pels germans Rosal que funcionava amb energia hidràulica i vapor. A tal fi van construir un aqüeducte i la canalització que portava l'aigua de la riera fins a la farinera del Molí del Castell. L'aigua que sortia d'aquest ús era emmagatzemada en dues basses i conduïda fins al Serrat Roig on hi havia un saltant que proporcionava energia elèctrica per a la colònia agropecuària de Graugés. També a finals del segle XIX EL Sr. José Piquer Rosal, que va construir la casa La Torre del Piquer al barri de La Creu, tenia dues concessions d'aprofitament d'aigua en aquesta finca: una de la Riera Font Caldes que era desviada amb un mur fins Torre del Piquer (abans Cal Coix), que era utilitzada per regar horta i cultius; i altra del Torrent de la Font. Actualment la riera o torrent Font Caldes, degut a la manca d'aigua i a abocaments incontrolats i filtració de purins, es troba en molt mal estat de conservació i amb un alt índex de contaminació. 42.0772300,1.8227700 402622 4659021 08011 Avià Obert Regular Legal Patrimoni natural Zona d'interès Pública Social 2021-09-21 00:00:00 María del Agua Cortés Elía 2153 5.1 14 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
38668 CAMÍ RAL DE CARDONA https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-ral-de-cardona GALERA I PEDROSA, Andreu (1996). Els camins medievals en la Catalunya central: entorn les Stratae Kardonensia i la Via Salinaria. A 'Dovella', nº 17, pàgs. 21-28. SANTANDREU, M.D.; SERRA, R. (1984). Dels camins romans a les carreteres asfaltades. L'Erol, núm. 9. Àmbit de Recerques del Berguedà. El Camí Ral de Cardona passa pel terme municipal d'Avià en el seu trajecte de Berga a Cardona. Podem dir que tenia dos ramals, un en direcció Solsona i l'altre en direcció Casserres-Cardona. El primer venia des de Berga per Sant Bartomeu de La Valldàn, pujava al barri de la Creu (on hi ha una creu de terme que indicava la confluència dels dos camins), passava per cal Foubes fins a cal Moixona, des d'aquí anava seguint el trajecte paral·lel a l'actual carretera pel costat de baix fins a travessar la riera d'Avià, i pel costat de dalt un cop travessada, abans d'arribar al Pou torna a passar per sota de la carretera fins a Lluert de Clarà, aquí s'ajuntava amb el camí ramader fins a la riera de Clarà passant per darrera de Sant Serni i continuava fins a l'Hostal del Gran Nom i d'aquí a L'Espunyola, Montmajor i Solsona, o de L'Espunyola cap a Casserres i Cardona. El segon feia el mateix recorregut que l'anterior fins a la Creu de Terme del barri de la Creu, d'aquí baixava fins a la font d'Avià i pujava fins a la Sagrera, travessava tot el nucli antic d'Avià i sortia per la plaça del Padró baixant fins a la riera d'Avià després de ca la Verònica, d'aquí pujava fins a Gurans, Santandreu, i d'aquí a Casserres, Sant Joan de Montdarn i Cardona. També era força transitat el camí que des de la Sagrera portava a Noet seguint el traçat de la carretera actual fins al Molí del Castell i d'aquí pel camí de cal Castanyer fins a Noet, després el camí seguia cap a Berga o cap a Sant Elíes i s'unia al de Berga a Manresa que baixava pel costat del riu Llobregat. Actualment resten alguns trams d'aquests camins, ja que una part s'ha utilitzar per fer passar les carreteres actuals, i altra part s'ha perdut en llaurar els camps, com ha passat als camps que hi a La Parera. El camí fa aproximadament entre 4 i 5 m d'ample, i es manté aquesta amplada en tot el seu recorregut. En les recents excavacions que es van fer a la variant de la Valldàn, es va descobrir una part d'un antic camí empedrat d'època romana que seguia el mateix traçat que el camí Ral, de Sant Bartomeu en direcció al Molí del Castell. Al pas del camí per darrera de l'església de Sant Serni de Clarà resten roderes de carro marcades al terra de roca, vestigi del trànsit que va tenir aquest camí. 08011-144 Avià Els camins Rals eren camins públics utilitzats per les comunicacions generals i de més trànsit que posaven en comunicació poblacions importants. Eren patrimoni de la corona i construïts a expenses seves. A més dels camins Rals hi havia d'altres camins secundaris que unien pobles i llocs i que es van convertir en camins més importants a força d'utilitzar-los. Gran part d'aquests camins es van mantenir fins ben entrat el segle XX, essent substituïts per carreteres que conservaren alguns traçats. Trobem diferents camins documentats al terme d'Avià: al 1581 el camí públic d'Avià a Noet (APSS); el camí públic que passa per la sagrera i del que trobem referències els anys 1347, 1438, 1524 (APM); al 1432 la carrera pública que parteix de la sagrera d'Avià i va a la vila de Berga (APM); al 1433 el camí d'Avià a Serrateix (APM); i al 1460 el camí d'Avià a Cardona (Camí Ral Berga-Cardona) (APM), que també trobem al 1701 (ADS). Un dels camins més transitats ja des de l'Edat Mitjana era el Camí Ral de Cardona, que unia les poblacions de Berga i Cardona (Strata Cardonensis). Aquest camí des de Cardona seguia la riera de Navel de Cardona a Sant Joan de Montdarn, d'aquí a Casserres i pujava pel terme d'Avià fins entrar a la Sagrera i d'aquí a Berga. L'altre camí Ral que passava pel terme d'Avià era el que portava de Berga a Solsona, seguint el mateix recorregut que actualment fa la carretera: Berga, Avià, L'Espunyola, Sant Feliu de Lluelles, castell de Navès i pel Vinyat fins a Solsona. Un tercer camí Ral era el que unia Berga amb Manresa seguint el Llobregat i passant per Cal Rosal, on el pont d'Orniu permetia travessar el riu. Tot i que a Avià no es troba documentat, els camins es mantenien i es cobraven impostos generals per a mantenir el servei, com el de passatge que es pagava pel pas de bestiar. Generalment als camins hi havia serveis propers, com els hostals o hospitals que es trobaven a prop de grans nuclis habitats i en els camins més importants. Al camí Ral de Cardona al seu pas per Avià hi havia hostal al Gran Nom, a Lluert de Clarà i a l'interior de la Sagrera; donaven alberg o acolliment a viatgers i, en alguns casos, a pobres. 42.0772300,1.8227700 402622 4659021 08011 Avià Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38668-foto-08011-144-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38668-foto-08011-144-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38668-foto-08011-144-3.jpg Legal Modern|Contemporani|Medieval Patrimoni immoble Obra civil Pública Social 2021-03-01 00:00:00 María del Agua Cortés Elía 94|98|85 49 1.5 14 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural

Mitjana 2024: 172,83 consultes/dia

Sabies que...?

...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?

La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).

Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc