Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 38553 | JACIMENT POLÍGON INDUSTRIAL DE LA VALLDÀN | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-poligon-industrial-de-la-valldan | OLIVARES, D. (2000). L'arqueologia a la Catalunya central els darrers anys. Dovella nº 67, pàg. 12. Carta Arqueològica del Berguedà, Avià nº 7, fitxat per Goretti Vila el XII de 2000 a partir de l'informe de l'excavació d'urgència. MARTÍN, Albert i MARTÍN, Antoni (2001) Jaciment arqueològic Polígon Industrial de la Valldàn (Avià, Berguedà). Jornades d'Arqueologia 2001. La Garriga. Pàgs. 192-193. | I aC II dC | Actualment hi passa per sobre la variant de La Valldàn en el PK 0'850. | Amb motiu de la construcció de la variant de La Valldàn (C-149) entre Berga i la carretera de Solsona, es realitzà una prospecció que donà com a resultat la localització de dos punts d'interès arqueològic d'època romana situats al sud-oest de l'església de Sant Bartomeu de La Valldàn: una vil·la i un assentament de producció metal·lúrgica. El jaciment anomenat Polígon Industrial de La Valldàn es trobava al mateix nivell per on ara passa la variant, entre el túnel i la rotonda del polígon. Únicament es van excavar les zones afectades que s'estenien per tota l'amplada del traçat de la carretera, quedant actualment la part excavada totalment oculta. L'excavació va permetre documentar el pas d'un camí empedrat acompanyat d'estructures de transformació metal·lúrgiques que tindrien relació directa amb la vil·la romana de Sant Bartomeu de La Valldàn (fitxa nº 147). El camí travessa el jaciment perpendicularment en sentit nord-est i sud-oest, es prolonga per un costat en direcció a l'església de Sant Bartomeu de La Valldàn enfilant-se vers el Camí Ral i per l'altre en direcció al Molí del Castell. El camí està format per un anivellament del terreny amb pavimentació de graves i forta presència de material arqueològic. El conjunt de transformació metal·lúrgica es situa majoritàriament al costat est del camí i presentava un lloc on es realitzaven les activitats de farga i forja de metalls en època ibero-romana i en el que s'han comptabilitzat 12 estructures, destacant una d'elles per les seves grans dimensions. Es tracta d'una fossa de combustió; mentre que la resta del conjunt ho formen tres forns de forja de metall que van estar en funcionament entre la segona meitat del segle I aC i finals del segle II dC. Els materials recuperats consisteixen en grans quantitats d'escòries de producció de ferro i bronze, a més de rebutjos de material constructiu romà. També és abundant la presència de ceràmica comuna oxidada, terra sigil·lata hispànica i africana de cuina. | 08011-29 | Variant de Berga al Polígon Industrial. Sant Bartomeu de La Valldàn. 08610 AVIÀ | Durant la intervenció arqueològica en el jaciment de Sant Bartomeu de La Valldàn es va procedir paral·lelament al seguiment de les màquines, apareixent en els rebaixos realitzats davant del polígon unes restes que van provocar la intervenció arqueològica d'urgència ja que era afectat plenament pel traçat de la variant. Actualment la variant de La Valldan passa per sobre, havent-se perdut les estructures que estaven afectades pel traçat, tot i que el jaciment es prolonga a cada costat de la carretera, avui encara camps de conreu. Aquest jaciment està vinculat a la Vil·la romana de Sant Bartomeu. La excavació va ser practicada d'urgència i dirigida pels arqueòlegs: Antonio Martín Oliveras (5 al 20 octubre de 1999), Albert Martín Menéndez (3 al 30 novembre de 1999) i Antonio Martín Oliveras (24 al 31 desembre de 1999). Aquest jaciment i el proper de Sant Bartomeu són els dos primers d'època romana excavats al Berguedà i suposen un punt de partida per entendre el procés i desenvolupament de la romanització a la Bergistània. | 42.0893300,1.8313100 | 403347 | 4660355 | 08011 | Avià | Difícil | Dolent | Legal | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Estructural | 2021-09-21 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | El jaciment ha estat catalogat pel Servei d'Arqueologia del Departament de Cultura de la Generalitat amb la denominació: Variant de Valldàn, sector Polígon Industrial de La Valldàn, i s'han catalogat els dos jaciments (la vila i l'assentament metal·lúrgic) en una única fitxa. El sector que ha quedat afectat pel pas de la carretera va ser expropiat. | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-14 09:37 | ||||||||||
| 38567 | LA SERRA DE VILAMARÍ | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-serra-de-vilamari | GRUPO 2C (1976). La masia. Historia y tipologia de la casa rural catalana. Barcelona. 'Cadastre de 1767. Amillarament de 1862'. 'Capbreus de las rendas del terme de Avià al Monestir de la Abadia de Serrateix', Any 1701- 1704. Any 1729-1732. Any 1763-1772. (Arxiu Diocesà de Solsona). | XVIII | La casa està en ruïnes i per això es documenta com un jaciment. | Actualment La Serra de Vilamarí és una muntanya de runa, ja que després de cremar-se amb l'incendi de l'estiu de 1994, el propietari va decidir ensorrar-la. Abans d'això era una petita casa de planta i pis, de pedra barrejada amb les cantoneres ben escairades, teulada a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana i aquesta orientada a migdia, ampla porta amb llinda de fusta, i una finestra a la façana amb la llinda grabada amb la data 1774. A l'interior es conservaven les menjadores, el forn i els primers graons de l'escala de pedra. Al pis hi havia una cuina amb fogons, un foc a terra amb campana i una aigüera de pedra. L'any 1983 era deshabitada però encara estava sencera, i abans dels focs ja s'havia ensorrat la meitat del sostre i del pis. Als costats s'havien aixecat tardanament petits coberts i davant hi ha una era de pedra que s'eleva sobre Les Vinyes i la casa Bernades de Casserres. La situació de la casa era privilegiada, ja que en estar sobre un serrat es tenia una visibilitat perfecta dels entorns. Segons opinions de diferents experts, i tenint en compte què el jaciment ibero-romà del Serrat dels Tres Hereus es troba molt a prop, aquest seria un lloc idoni d'establiment d'un altre tipus de poblat d'aquesta època que cal detectar encara. | 08011-43 | Pla de la Serra de Vilamarí 08610 AVIÀ. Zona Vilamarí | Igual que La Barraca, La Serra és una masoveria de Vilamarí construïda en l'època de creixement econòmic de la família. No s'ha trobat documentació que indiqui la data de construcció d'aquesta casa, però podria tractar-se del mas Lavall o del mas Saura que es trobaven a prop de Vilamarí, derruïts i deshabitats al 1701 (Capbreu de Serrateix, ADS). S'ha mantingut com a masoveria fins al seu abandonament els anys cinquanta. | 42.0502000,1.8358000 | 403659 | 4656006 | 1774 | 08011 | Avià | Restringit | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38567-foto-08011-43-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38567-foto-08011-43-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2021-09-21 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | La llinda de la finestra amb la data 1774 ara és a una finestra de la façana nord de la casa Vilamarí. A prop de la casa es va aixecar un hangar per un ultralleuger i l'accés és tancat amb una cadena. La primera fotografia de la fitxa és de l'any 1994, i la segona de l'any 2002. | 98|94 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-14 09:37 | ||||||
| 38574 | JACIMENT ARQUEOLÒGIC DEL SERRAT DELS TRES HEREUS | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-arqueologic-del-serrat-dels-tres-hereus | GRAU, M. i RODRIGO, E. (1998). 'El jaciment del Serrat dels Tres Hereus (Casserres): un assentament del s. I aC. Al Berguedà', a Comerç i vies de comunicació (1000 a.C.-700 dC.). XI Col·loqui Internacional d'Arqueologia de Puigcerdà. Institut d'Estudis Ceretans. Puicerdà. 1998. Pp. 125-135. MARTÍN, J. i RODRIGO, E. (2000). El jaciment iberoromà del Serrat dels Tres Hereus (Casserres-Berguedà). Dovella nº 67. Pàgs. 41-44. | I aC. | Les restes arqueològiques corresponen a un petit poblat aturonat iberoromà que es troba situat a la plana central del Baix Berguedà. Les estructures arquitectòniques es disposen vorejant el cingle i s'obren a una àrea central que, lliure de construccions, actuaria com un espai comunitari destinat a realitzar les activitats que no es farien dintre de les cases. El poblat estava envoltat en tot el seu perímetre per un mur de contenció, amb una extensió de 80 metres, realitzat amb grans blocs de pedra sense argamassa. Fins ara s'han documentat set habitacions i un forn. Entre les restes més importants trobades destaquen: fusaioles i pondera (evidencia de filatura i tèxtil), dolia (emmagatzematge d'aliments), un molí manual giratori (transformació del cereal en farina), cereals i gra de diferents tipus carbonitzat, ceràmica feta a mà, monedes (entre elles un ausesken), escòries de ferro (transformació i fosa de metalls), ceràmica importada de vernís negre (campaniana B, terra sigil·lata itàlica). Aquests darreres vestigis són els que han proporcionat la cronologia del poblat. | 08011-50 | Al cim del Serrat situat entre els municipis d'Avià i Casserres | L'excavació es va iniciar l'estiu del 1995 i encara es realitza amb campanyes anuals. És tracta d'un poblat iberoromà del segle I aC., coincidint amb un període de consolidació del poder romà a tota la Península Ibèrica i sotmetiment de diferents focus de rebel·lió encara present en alguns punts, com el Pirineu. Dins aquest context, aquest poblat, per la seva posició, realitzaria tasques de vigilància del territori, essent els habitants indígenes aliats al poder romà. En un moment entre el 30 i el 10 aC. El poblat va patir una destrucció sobtada que s'ha pogut identificar per la presència de carbons i cendres que la relaciona amb un incendi, després del qual es va abandonar definitivament. Aquest incendi ha permès la conservació de molts elements que permeten reconstruir la vida al poblat amb molta fidelitat. | 42.0451800,1.8470800 | 404585 | 4655435 | 08011 | Avià | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38574-foto-08011-50-1.jpg | Legal | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2021-09-21 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | El Serrat dels Tres Hereus era propietat de tres famílies: Bernades, Canudes i Ballús. És per això que rep aquest topònim. A principis del segle XX la família Canudas va comprar les propietats de Ballús i el Serrat va passar a ser propietat de dos hereus. Actualment i des de fa uns deu anys la propietat dels Canudas s'ha dividit entre dos germans i per tant ara el Serrat torna a ser de tres hereus: Bernades, Canudas i Canudas. (Miquel Bernades Postils, casa Bernades Casserres. Joan Canudas Rovira, casa Casanova del Prat, Avià. Miquel Canudas Rovira, casa Canudas, Casserres). Es troba a cavall dels termes de Casserres i Avià. En alguns mapes surt anomenat com Serrat dels Lladres. La zona és catalogada com a PEIN, 29 maig de 2000. | 83 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-14 09:37 | ||||||||
| 38602 | NECRÒPOLIS DE SANT VICENÇ D'OBIOLS | https://patrimonicultural.diba.cat/element/necropolis-de-sant-vicenc-dobiols | AA.DD. (1985). Catalunya Romànica. Vol. XII El Berguedà. Fundació Enciclopèdia Catalana. BOLÓS, J. i PAGÉS, M. (1982). Les sepultures excavades a la roca. A: Necròpolis i sepultures medievals de Catalunya. Annex 1. Departament d'Història Medieval U.B. GALLICÓ, F. X. (1969). El triente de Égica hallado en las excavaciones de Sant Vicenç d'Obiols (Berga), a 'Gaceta Numismática', nº 12, pàgs. 15-16. PALLÀS, Camil (1962). Arte prerrománico catalán. Pedret y Obiols. A 'San Jorge', nº 47, pàgs. 63-67. IGLÉSIAS, J. (1982). Demografia històrica i actual del Berguedà. XXIII Assemblea Intercomarcal d'Estudiosos. Centre d'Estudis Berguedans. Ajuntament de Berga. Pàgs. 37-58. SANTANDREU, M.D. (1983). Església de Sant Vicenç d'Obiols. Ressò, núm 2. Ajuntament d'Avià. Pàgs. 8-9. | X | S'hauria de limitar el pas de vehicles per sobre de la necròpolis, cosa que actualment succeeix. | Necròpolis situada al subsòl de l'entorn de l'església romànica , al sud-est d'Avià. Es localitza al voltant de la capçalera a banda de migjorn de l'església, a l'interior de l'església i també sota el mas Obiols. Està formada per més de cinquanta tombes excavades a la roca, entre les que hi ha de tipus antropomòrfic i de banyera amb els extrems arrodonits. Són orientades d'est a oest (el cap a oest, encarat el difunt cap a Terra Santa), principalment d'adults i datades al segle X. Algunes d'elles es troben actualment tapades. La única tomba que actualment està descoberta és situada a tocar l'absis de l'església, a llevant. Mostra unes formes evolucionades, de planta trapezial amb el cap rectangular i ben diferenciat, amb les espatlles ben marcades i el peu pla. El perímetre de la tomba és resseguit per una motllura, molt malmesa, on hi ha un encaix per adaptar-hi les lloses de cobriment. En la capçalera d'una altra tomba de tipus banyera fou trobada una moneda del rei Ègica (687-702), encara que no vol dir que fou pertinència del difunt, sinó que podia ser una herència familiar. | 08011-78 | Obiols. 08610 AVIÀ | Obiols fou un lloc adient per el poblament, on el comte Guifré organitzà una població estable a l'entorn de l'església a partir del segle IX, moment en que ja surt esmentada l'església depenent del monestir de Santa Maria de Ripoll des de l'any 888. La necròpolis és una prova d'aquesta ocupació del territori des d'època medieval, construïda a partir del segle X, tot i que alguna de les tombes és anterior. Els diferents fogatges i censos mostren l'evolució de la població: al 1365, sis focs; al 1497, dos focs; al 1557, deu focs; al 1707, 13 cases; al 1719, 80 habitants; al 1819, 18 veïns; al 1842, 128 veïns. Fou excavada per Camil Pallàs en realitzar la restauració de l'església entre 1959 i 1962. | 42.0611500,1.8666800 | 406230 | 4657187 | 08011 | Avià | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38602-foto-08011-78-2.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Científic | 2021-09-21 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | Catalogada a la Carta Arqueològica del Berguedà del Servei d'Arqueologia del Departament de Cultura de la Generalitat, nº 1 d'Avià, nº 6393 general, junt amb l'església. No hem pogut aclarir si la moneda es troba al Museu de Berga, ja que al llibre de registre consta que hi ha cinc monedes procedents d'Obiols, però no les hem vist. | 85 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-14 09:37 | |||||||
| 38613 | MOLÍ DE MINOVES | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-minoves | ESPUÑA, F. (2001). La Riera de Metge en la industrialització de Berga. Llibres de l'Àmbit, núm 10. Àmbit de Recerques del Berguedà. ACA (Arxiu de la Corona d'Aragó), notarials, Berga/Vària, vol. 149. Arxiu privat masia Minoves d'Olvan. Registre de Matrícula Industrial 1899-1975 (Arxiu Municipal d'Avià). | XVII | Restes de les ruïnes de l'antic molí de Minoves situat a la colònia Rosal al peu de la riera Metge abans de desguassar al Llobregat molt a prop de la fàbrica de Cal Rosal. Aquest molí aprofitava les aigües de la riera de la Rompuda i les aigües canalitzades procedents del Metge, batejat en aquest tram com Torrent de Berga, i en la que una mica més amunt desaigua la riera Font Caldes. L'edifici tenia la planta irregular adaptant-se a la riba de la riera i formava dos cossos principals, possiblement corresponents a dues etapes constructives de diferent època. A fotografies antigues hem pogut veure la data gravada a la llinda d'una finestra (1637) i una antiga porta adovellada d'arc de mig punt sobre la que es va adaptar una altra rectangular. Entre les restes que podem observar actualment hi ha dos desguassos amb volta, un a cada cos. El més actual, al cos de l'esquerra, té una paret mitjera ja que donava sortida a dos recs i encara conserva el rodet. Es poden observar altres restes in situ: dues moles de La Ferté i un molí escairador, així com un forn de pa. També resten el rec i el bagant de desguàs, així com la bassa, tot tapat per matolls. Al camp de sobre del molí hem trobat restes de altres dues moles del tipus La Ferté. | 08011-89 | Cal Rosal. 08610 AVIÀ | La notícia més antiga que hem trobat del molí de Minoves fa referència a una venda a carta de gràcia de dues peces de terra situades a la Plana del Pont d'Oroniu (també dit Pla de Gual); venda que va fer Pere Puig, pagès de Sant Martí de Llavaneres, a Pere Joan Minoves, pagès d'Olvan, el dia 1 de juny de 1565 (documentació masia Minoves d'Olvan). Aquesta podria ser la terra on els Minoves van aixecar el molí el 1637, data que apareixia en una llinda d'una finestra. Al mateix arxiu trobem dos documents més: el primer de l'any 1722, és la creació i venda d'un censal sobre el molí de Minoves situat a Sant Vicenç d'Obiols i prop del pont d'Oroniu. El censal va ser fet per Joan Minoves pagès d'Olvan i el seu fill al prevere de Santa Eulàlia de Berga. El segon document data de 1756, és l'arrendament del molí de Joan Minoves a Jaume Planes per cinc anys. El Capbreu del monestir de Ripoll de 1758 esmenta el molí d'Obiols a Sant Vicenç d'Obiols de Joan Minoves, pagès d'Olvan (ACA). No sabem quina relació poden tenir el molí de Minoves i el molí d'Obiols, únicament sabem que els dos eren al Llobregat i molt a prop un de l'altre, però no podem assegurar que fossin el mateix molí. Els anys 1803 i 1847 hi ha documents de censals atorgats per Antoni Minoves (ESPUÑA, 2001), i també es nomena al cadastre de 1856 (Martí Minoves), a l'Amillarament de 1862 (Maria Minoves d'Olvàn), 1879 (Manel Minoves) (Arxiu Municipal d'Avià). Consta inscrit al Registre de Matrícula Industrial d'Avià (AMA) com un molí de civada, ordi i blat de moro; de 1899 a 1904 com a propietat de Manuela Pla vídua de Minovas, amb el moliner Bartolomé Santasusagna i a partir del 1905 al 1933 amb el moliner Pedro Guixé. L'any 1901 Manuela Pla i Minoves va fer edificar uns pisos de nova construcció als nivells superiors del molí; i arrendà l'ús de l'aigua i la força motriu a Melitó Minoves per vint anys. L'any 1922 es va vendre a Montserrat Nadal i Calderó, esposa d'Agustí Rosal i Sala (alcalde de Berga i ànima de l'agropecuària de Graugès), essent moliner Lluís Guixé Codina. El 17 de març de 1924 l'adquireix Joan Comas i Gusart. L'any 1935 el molí deixà de funcionar i tan sols s'utilitzava com a vivenda. A partir del 1939, després de la Guerra Civil, l'aigua de la bassa va ser aprofitada com a força complementària per la veïna fàbrica d'espardenyes de Pere Seguí, establerta a l'edifici on actualment hi ha l'escola de Cal Rosal. Aquí hi havia una turbina i un motor elèctric de 40 CV. Aquest i els seus successors van alternar la fabricació d'espardenyes a Cal Seguí amb la molta de gra al molí de Minoves fins al 1949. L'any 1959 els germans Comas Gusart van vendre la finca a Manufacturas Rosal S.A., i posteriorment la propietat consta com a propietat de Bergolvan S.A.L., amb una hipoteca a favor del Patronat dels Fons Nacionals de Protecció del Treball, actualment extingida. L'edifici del molí va ser enderrocat per l'Ajuntament d'Avià el 10 de setembre de 1995 degut al seu estat ruïnós després d'un incendi. L'Ajuntament d'Avià l'ha declarat Bé d'Interès Local al juliol de 2001. | 42.0721000,1.8683100 | 406381 | 4658401 | 1637 | 08011 | Avià | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38613-foto-08011-89-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38613-foto-08011-89-2.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Sense ús | 2021-09-21 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | Aprovat pel Consell Comarcal del Berguedà com BCIL l'11 de juliol de 2001. | 98|94 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-14 09:37 | |||||||
| 38646 | ROCA DE LA GUINEU | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roca-de-la-guineu | Informació oral del Sr. Martí Vilarrasa. Fitxa nº 2 de la Carta Arqueològica del Berguedà-Avià (1991). | Es tracta d'un jaciment arqueològic que es troba a peu del camí que porta a l'església de Sant Vicenç d'Obiols des de La Plana. Una gran roca de pedra sorrenca que forma cap al costat sud una balma o cornisa allargassada i de dimensions considerables que es troba mig tapada per verdissa i que va proporcionar diferents materials en troballes en superfície. | 08011-122 | Camí de La Plana a Obiols. Obiols. 08610 AVIÀ | El jaciment va ser identificat pel Sr. Martí Vilarrasa de Puig Reig pels volts de l'any 1985 a partir de diferents troballes en superfície formades per fragments de sílex i ceràmica, entre els que destaca un fragment de ceràmica cardial. Els materials trobats per Martí Vilarrasa es troben dipositats al seu domicili: c/ Pau Casals, 25 Puig Reig. Aquest jaciment es troba al costat d'un altre jaciment que s'ha inventariat a la Carta Arqueològica amb el nº 11740, nº 6 d'Avià i anomenat Jaciment Epipalelític d'Obiols. | 42.0572600,1.8693800 | 406448 | 4656752 | 08011 | Avià | Fàcil | Regular | Legal | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2021-09-21 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | (Referència topogràfica de la Carta Arqueològica: 31TDG065574). | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-14 09:37 | ||||||||||||
| 38649 | Forats de la torre medieval d'Obiols | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forats-de-la-torre-medieval-dobiols | <p>AA.DD. (1976). Els castells catalans. Dalmau Ed. AA.DD. (1985). Catalunya Romànica. Vol. XII El Berguedà. Fundació Enciclopèdia Catalana. COROMINES, J. (1993). Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana. Curial ed. RIU, M. (1962). Probables huellas de los primeros castillos de la Cataluña carolingia. A 'San Jorge', nº 47, Barcelona. Pàgs. 35-39. RIU, M. (1989) L'arqueologia medieval a Catalunya. Col·lecció coneguem Catalunya. Els llibres de La Frontera.</p> | VIII | <p>Al nord de l'església de Sant Vicenç d'Obiols i molt a prop d'aquesta, sobre un turó de pedra calcària, hi ha un conjunt de forats rodons excavats a la roca i disposats en planta circular. Podrien correspondre a una torre de guaita característica de la Marca Hispànica. Els forats servien per encaixar els troncs sobre els que s'alçava la torre. El seu estat és molt precari ja que alguns estan molt desdibuixats. També es conserven restes d'una graonada excavada a la roca per salvar el desnivell natural del terreny i que es troba molt erosionada.</p> | 08011-125 | Obiols 08610 AVIÀ | <p>Obiols fou un dels primers llocs a fortificar en el procés d'expansió per la Marca Hispànica, iniciat pels carolingis. Després de conquerir les places de Cardona, Osona i Casserres, Lluís el Pietós establí un lligam de petites fortaleses de fusta, poc separades les unes de les altres i en llocs elevats, que constituïren un línia de defensa al llarg del Llobregat a principis del segle VIII. El topònim Albiols vol dir lloc elevat, amb bona visibilitat des del que es pot albirar lluny (COROMINES, 1993). Obiols fou un lloc adient per el poblament, on el comte Guifré organitzà una població estable a l'entorn de l'església, fet que testifica la necròpolis. La torre d'Obiols es va construir entre el segle VIII i IX (RIU, 1989), ja que a partir d'inicis del segle X van ser substituïdes per torres de pedra de planta circular o quadrada, més definitives que les primeres de fusta com la d'Obiols. Aquesta torre de vigilància ha deixat la marca de cercles i fileres de forats. Tenen de 4 a 5 m de diàmetre a la base i una altura proporcional de 4 a 5 m. Les parets serien de troncs gruixuts recolzats en forats a la roca de 15 a 18 m de profunditat, amb coberta cònica, de fusta, argila i gleves.</p> | 42.0617596,1.8667102 | 406234 | 4657255 | 08011 | Avià | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38649-foto-08011-125-2.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | BCIL | 2022-05-03 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | És catalogat a la Carta Arqueològica del Berguedà del Servei d'Arqueologia del Departament de Cultura de la Generalitat, nº 1 d'Avià, nº 6393 general, junt amb la necròpolis i l'església. | 85 | 1754 | 1.4 | 1761 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-14 09:37 | ||||||
| 38652 | CASTELL DE CLARÀ / MAS PALAU DE CLARÀ | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-de-clara-mas-palau-de-clara | BOLÓS, J.; PAGÈS, M. (1986). El Monestir de Sant Llorenç prop Bagà. Artestudi,1. Barcelona, pàg. 180. CAMPRUBÍ, J. (1998). La funció dels Castra i la seva relació amb les Parrochiaes en el procés d'estructuració territorial berguedà (fi del segle IX-inicis del X). II Congrés Internacional d'Història dels Pirineus. UNED de Girona. CORTÉS, M. del A. (1996). Història i tradició: l'inici de la història d'Avià. Ressò de Resssò, núm. 17, pàgs. 21.23. Ajuntament d'Avià. IGLÉSIAS, J. (1991). Fogatge de 1497, Estudi i transcripció. Fundació Salvador Vives i Casajuana. Barcelona. ORDEIG, R. (1993-94). Les dotalies de les esglésies catalanes (segles IX-XIII). Vic. RIU, M. (1989) L'arqueologia medieval a Catalunya. Col·lecció coneguem Catalunya. Els llibres de La Frontera. Cadastre d'Avia de 1767. Amillaraments d'Avià de 1862 i 1879. Arxiu Municipal d'Avià. Fitxa de la Carta Arqueològica del Berguedà nº 4 d'Avià. 1998. | X-XI | Al cim i al vessant sud del turó que hi ha sobre la finca dels Porxos, cobert per matolls, hi ha diferents restes de murs construïts amb pedra desbastada i morter que sembla correspondre a un edifici. S'observen murs amb diferents característiques, hi ha alguns aixecats a continuació de grans blocs de pedra que els hi servien de recolzament, altres fets amb pedra petita desbastada i d'altres amb grans blocs de pedra ben disposada en fileres. Hi ha com a mínim unes cinc habitacions disposades aprofitant el pendent de la muntanya i en un lloc que ofereix una visibilitat immillorable del pla. En un dels murs encara es poden observar tres fornícules de pedra. Aquest mur que hem identificat es troba junt amb les restes de una antiga casa que es va destruir a inicis del segle XX i que es coneixia com Palau. Tot i que ara només es poden veure restes de murs coberts per matolls, sabem per informació oral que hi havia hagut un cementiri i que fins fa pocs anys encara es trobaven ossos. | 08011-128 | Els Porxos. Clarà. 08610 AVIÀ | El castell de Clarà és nomenat per primera vegada a l'acta de consagració de St. Martí d'Avià l'any 907: castro Clariano; i a l'acta de consagració de l'església del monestir de Sant Llorenç prop Bagà: Clerano (BOLÓS, 1986). L'escassetat de fonts documentals pot explicar-se pel fet de que en un principi es tractaria d'una torre de defensa petita de l'època de la organització territorial de Guifré i que per tant tingué una curta vida. Dins els seus límits es trobaria l'església de Sant Serni de Clarà, sufragània de l'església d'Avià, i ubicada en diferent lloc que l'actual. Les prospeccions arqueològiques realitzades l'any 1997 per Ramón Martí (amb la col·laboració de Josep Camprubí) han donat una sèrie de materials ceràmics que fan pensar en un major grau d'ocupació del lloc en els primers temps d'època comtal, tot i que el mas ha tingut una ocupació ininterrompuda fins a inicis del segle XX. La funció principal del castell seria la de guardar el camí que unia Berga i Cardona, és a dir, una torre fronterera de vigilància, amb funcions similars a les del castell d'Avià. A Avià sabem que hi havia diferents castells o torres de defensa castelleres. Una seria la que protegia el nucli antic, el castell d'Avià, al peu del Camí Ral de Cardona; possiblement a prop del Molí del Castell hi hagués una altra també al camí Ral; a Clarà hi havia el castell a un lloc enlairat controlant el Camí Ral; a Obiols hi havia una torre de vigilància; també hem de nomenar les cases fortes com Noet (on hi havia senyor feudal), Vilajoana, Santamaria, Pagerols, la Casavella, entre d'altres. Al lloc que ocupava el castell de Clarà, o molt a prop, trobem documentada la casa Palau que es va mantenir dempeus fins a inicis del segle XX i de la que s'han identificat diferents estructures que formen habitacions i que es troben al costat del lloc identificat com a castell. Al fogatge de 1553 s'anomena a 'Guillem Palau al mas de Clora' a la parròquia de Sant Martí d'Avià (IGLESIAS, 1991); i ja al 1438 el rector d'Avià Francesc de Mas estableix alberg i pati a Miquel de Palau (Pergamins de cal Mas). Més endavant, al 1767, el manso Palau era propietat de Antonio Farguell de Berga que hi tenia un masover, i que també posseïa el mas Porxos. Al 1862 eren de Joaquín Farguell de Barcelona. L'any 1879 els dos masos junt amb el Verdaguer pertanyien a Joan Ferrer. Possiblement aquest mas seria construït a prop de la torre castellera, tal i com veiem en les restes, demostrant el topònim que es tractaria d'una casa important (RIU, 1989), possiblement la casa del castell. Segons informació oral dels actuals habitants del Verdaguer, hi havia una masia al turó de Palau sobre dels Porxos, anomenada Palau i que darrerament (inicis del segle XX) era habitada per una comunitat de monges. La casa també disposava de cementiri i no sabem si l'església de Sant Serni de Clarà podia estar ubicada a prop d'aquest mas (de Clarà al segle XVI) abans de ser traslladada a la ubicació actual durant el segle XVII. | 42.0653300,1.7898600 | 399881 | 4657738 | 08011 | Avià | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38652-foto-08011-128-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38652-foto-08011-128-3.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2021-09-21 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | Es van realitzar unes prospeccions arqueològiques del 17 d'octubre al 19 de desembre de l'any 1997 per l'arqueòleg Ramon Martí Castelló, de la Universitat Autònoma de Barcelona, amb l'objectiu de la realització d'un estudi sobre 'Evolució del poblament a la plana central del Berguedà des de l'època baix-imperial fins a l'Alta Edat Mitjana' (treball inèdit). La prospecció va proporcionar diferent material ceràmic de cronologia medieval amb alta proporció de fragments més antics: ceràmica cuita negra i de tonalitats marrons. Els materials estan dipositats al Servei d'Atenció als Museus Pedret (Girona). Aquest castell va tenir continuïtat amb el Mas de Palau, que va deixar d'existir a finals del segle XIX. El topònim Sala o Palau es va donar a l'edat mitjana a l'espai o crugia entre parets de pedra, de dimensions relativament grans i que sovint constituïa per ella sola un edifici de destinació no cultural. S'anomenava Palau quan l'ocupant era un personatge conspicu, comte o bisbe. Es van començar a fer cap el segle XII al costat de la torre del castell i servien d'estança a la família del senyor o castlà. Les restes del mas Palau han estat identificades en fer aquest inventari, al costat de les restes del castell que ja van ser identificades per Ramon Martí l'any 1997 a partir d'informació de gent de la contrada i que formen una continuïtat constructiva amb aquest. (Referència topogràfica del castell a la Carta Arqueològica: 31TDG001580). | 85 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-14 09:37 | ||||||||
| 38660 | VENTAIOLA | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ventaiola | A la vall que forma la riera de Clarà al seu pas per la baga de Sant Salvador, després de passar la casa del Verdaguer, trobem les runes de dues construccions distintes i properes. Les primeres runes corresponen a un edifici de pedra del que únicament queda una part de la part inferior d'un mur fet de pedra i en el que es distingeix el nivell del terra de rajols. L'altre grup de runes es troben una mica més avall i quasi al costat de la riera. En aquest encara es poden distingir diferents murs que formen habitacions contigües i disposades en filera i esglaonades. Alguns tenen una alçada de quasi dos metres i es troben quasi totalment tapats per la vegetació. La base dels murs és feta amb carreus grossos de pedra, mentre que les parts més elevades són de pedra de diferents tamanys barrejada. No es conserven restes d'arrebossat ni d'altres elements constructius com teules. | 08011-136 | Baga de Sant Salvador. Clarà. 08610 AVIÀ | Desconeixem la evolució històrica d'aquesta casa. Tan sols sabem per informació dels habitants del Verdaguer que aquesta casa es deia Ventaiola i que va ser habitada fins els anys 30 del segle XX. En aquella època sembla que van viure durant un temps uns lladres que no tenien quasi res, fins que els va prendre la Guardia Civil. Aquesta casa es troba dins els termes de l'antic castell de Clarà i del mas Palau, sembla molt possible que el segon fou la continuació del castell; a prop d'aquest mas de Ventaiola es troben el Verdaguer, els Porxos i la Vinya de Clarà. Degut a la manca de documentació d'aquesta zona de Clarà no hem pogut trobar informació d'aquest mas i només podem datar-lo a partir de les restes dels murs i de la troballa d'un contrapès de premsa de biga medieval. | 42.0716100,1.7878800 | 399727 | 4658438 | 08011 | Avià | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38660-foto-08011-136-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38660-foto-08011-136-2.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2021-09-21 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | El topònim Venatiola fa referència a un lloc molt ventilat per on passa l'aire. El fet de trobar-se a la baga per on passa la riera pot tenir relació amb aquesta ventilació que baixaria de la muntanya cap al pla. Aquestes runes han estat identificades en fer el present inventari. | 94|85 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-14 09:37 | ||||||||||
| 38671 | VILA ROMANA DE SANT BARTOMEU DE LA VALLDÀN | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vila-romana-de-sant-bartomeu-de-la-valldan | MARTÍN, Albert i MARTÍN, Antoni (2001) Vil·la romana de Sant Bartomeu de La Valldàn (Avià, Berguedà). Jornades d'Arqueologia 2000. La Garriga. Pàgs. 192-193. OLIVARES, D. (2000). L'arqueologia a la Catalunya central els darrers anys. Dovella nº 67, pàg. 12. Carta Arqueològica del Berguedà, Avià nº 7, fitxat per Goretti Vila el XII de 2000 a partir de l'informe de l'excavació d'urgència. | IIaC-IdC | Amb motiu de la construcció de la variant de La Valldàn (C-149) entre Berga i la carretera de Solsona, es realitzà una prospecció que donà com a resultat la localització de dos punts d'interès arqueològic d'època romana situats al sud-oest de l'església de Sant Bartomeu de La Valldàn: una vil·la i un assentament de producció metal·lúrgica. El jaciment anomenat Vil·la romana de Sant Bartomeu de La Valldàn es trobava afectat en part per la construcció d'un túnel per fer passar la variant al peu de la serra de Noet i actualment queda uns cinc metres per sobre del nivell de la carretera. En realitzar extracció de materials amb motiu de l'obra es va deixar al descobert una secció en la que es reconeixia un fragment de paviment, fet que va provocar la realització de l'excavació d'urgència. Actualment les restes es troben tapades amb uns plàstics en espera d'una futura intervenció. Durant les excavacions es van poder documentar una sèrie d'estructures seccionades longitudinalment per les obres del traçat de la variant, corresponents a diferents dependències i àmbits d'habitació en dos nivells que corresponen a la part urbana d'una vil·la romana de disposició terrassa. En el nivell inferior destaca la presència d'una galeria o porxo en façana amb una habitació quadrangular en un dels extrems, probablement de dos pisos a modus de torre. S'han documentat restes que s'interpreten com una caixa d'escalar d'accés al nivell superior. Al nivell superior es va documentar un conjunt constructiu format per un pati porticat del que es conserven dues ales (sud i oest), pavimentat amb opus signinum i que conserven en les cares interiors quatre basaments de columnes. | 08011-147 | Variant de Berga a La Valldàn. 08610 AVIÀ | En iniciar-se les obres de construcció de la carretera, a finals d'agost de 1999, el Servei d'Arqueologia va realitzar unes prospeccions dirigides per Josep Camprubí i Sensada en les que es van identificar les restes en una secció del terreny. Encara resta per excavar molta part del jaciment ja que es troba just al marge del túnel que es va construir per passar la variant. Els treballs arqueològics van ser duts a terme en dues fases d'intervenció. La primera sota la direcció tècnica de l'arqueòleg Albert Martín i Menéndez durant el mes de setembre de 1999 i la segona sota la direcció de l'arqueòleg Antoni Martín Oliveras durant els mesos de març i abril de 2000. Les excavacions van quedar aturades per la descoberta del jaciment del Polígon de La Valldàn que requeria una intervenció d'urgència. Aquest jaciment i el proper del polígon són els dos primers d'època romana excavats al Berguedà i suposen un punt de partida per entendre el procés i desenvolupament de la romanització a la Bergistània. | 42.0891100,1.8316600 | 403375 | 4660330 | 08011 | Avià | Sense accés | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38671-foto-08011-147-2.jpg | Legal | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Científic | 2021-09-21 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | El jaciment ha estat catalogat pel Servei d'Arqueologia del Departament de Cultura de la Generalitat amb la denominació: Variant de Valldàn, sector Polígon Industrial de La Valldàn, i s'han catalogat els dos jaciments (la vila i l'assentament metal·lúrgic) en una única fitxa. | 83 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-14 09:37 | ||||||||
| 38677 | JACIMENT EPIPALEOLÍTIC D'OBIOLS | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-epipaleolitic-dobiols | Fitxa nº 6 de la Carta Arqueològica del Berguedà-Avià (1999). | Davant d'una balma o cornisa de pedra sorrenca allargassada i de considerables dimensions, que es troba abans d'arribar a l'església de Sant Vicenç d'Obiols venint de la Plana, hi ha una explanada situada en un encreuament de camins. En aquest lloc s'han fet troballes en superfície de material lític en quantitats considerables. | 08011-153 | Camí de La Plana a Obiols. Obiols. 08610 AVIÀ | Després de la localització de diferents troballes en superfície realitzades per Martí Vilarrasa l'any 1985, el Sr. Carreras de Berga va fer prospeccions superficials i en trobar altres restes de material lític al lloc, ho notificà a l'arqueòleg Rafael Mora de la Universitat Autònoma de Barcelona, que va realitzar una excavació d'urgència entre el 17 i el 21 de juliol de l'any 1996. L'excavació constà de quatre sondejos externs a la balma i un intern, detectant-se una estratigrafia poc potent de material sorrenc disgregat de la roca mare superior. A part del material superficial remogut, un únic estrat arqueològic aportà un conjunt de material lític comparable al del jaciment de La Font del Ros de Berga: talles de quars, suports molt petits fets amb sílex de baixa qualitat, ascles, còdols petits amb cúpula marcada i absència d'indústria laminar. Els materials de l'excavació realitzada per Rafael Mora es troben: una part al departament de prehistòria de la Universitat Autònoma de Barcelona, i altra part al dipòsit del Servei d'Atenció als Museus Pedret (Girona). Els materials trobats pel Sr. Carreras es troben al seu domicili particular. Aquest jaciment es troba al costat d'un altre jaciment que s'ha inventariat a la Carta Arqueològica amb el nº 6394, nº 2 d'Avià i anomenat Roca de la Guineu. | 42.0591400,1.8688000 | 406403 | 4656962 | 08011 | Avià | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38677-foto-08011-153-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38677-foto-08011-153-2.jpg | Inexistent | Neolític|Paleolític | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2021-09-21 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | (Referència topogràfica de la Carta Arqueològica: 31TDG065574). | 78|77 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-14 09:37 | |||||||||
| 38698 | MOLÍ DEL CASTELL | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-del-castell | Amillaramiento de Avià de 1862 (Arxiu Municipal d'Avià). Capbreu de Serrateix de 1729 i de 1763 (Arxiu Diocesà de Solsona). Catastro de casas y tierras del lugar de Avià. Año de 1767 (Arxiu Municipal d'Avià). Llibre de Matrícula Industrial d'Avià 1899-1934. (AMA). | XIII ? | Al costat de la riera Font Caldes i davant de la casa del Molí del Castell, resta un mur de l'antic Molí del Castell que va desaparèixer al segle XX, així com part del mur del rec. A l'inventari que va fer la Generalitat l'any 1993 encara quedava dempeus un altre mur paral·lel i bigues de fusta de la teulada. Aquest és el mur que es recolzava al desnivell del terreny i per aquest motiu encara es manté dempeus. És un mur que fa uns quatre metres d'ample i uns tres metres d'alçada, construït amb blocs de pedra petits disposats en filades regulars i amb les cantoneres més gruixudes. Encara es poden distingir els forats on recolzaven les bigues de l'edifici que devia ser de petites dimensions. | 08011-174 | Molí del Castell 08610 AVIÀ | És difícil establir el moment de la primera construcció del molí ja que existeix poca documentació, encara que el topònim pot suggerir que aquest fou el molí del Castell d'Avià o d'alguna torre castellera. Diverses fonts citen el castell i el molí: al capbreu del monestir de Serrateix de 1729 (Arxiu Diocesà de Solsona) la vídua de Joseph Gible de Berga confessa unes terres que termenen amb terres del Castell d'Avià (terres que abans eren de Golorans i de Bonells) i que es troben a aquesta zona per la situació que dóna; al capbreu de Serrateix de 1763 s'esmenta com a terme el camí d'Avià al Molí del Castell, essent la primera vegada que apareix el nom complert; al cadastre de 1767 el mas Castell era de Juan Gible de Berga i un molí de tres moles pertanyia a Carlos Gible de Berga; al 1862 els dos edificis pertanyien a D. Mariano Gironella de Berga i al 1879 eren propietat de Teresa de Gironella que va vendre la heretat Castell i els molins l'any 1893 a Jaume Satorras i Macià. De 1900 a 1916 el molí de farina treballava només tres mesos a l'any degut a la manca d'aigua a la riera que impedia el funcionament continu, essent el moliner Pedro Vilá Badia (AMA). Durant els darrers anys de funcionament el molí utilitzava l'aigua que sortia de la farinera del Rosal. La bassa del molí es trobava bastant amunt, al lloc davant la casa cal Pere Nou, i l'aigua es portava fins al molí a través d'un canal obert del que encara es poden veure traces al nivell superior del mur. El molí va deixar de funcionar cap a l'any 1925 i la seva degradació ha estat paulatina fins quasi desaparèixer. Davant les restes encara hi ha el mas del Molí que ara rep el topònim de Molí del Castell que ha cedit a la zona on es troba. | 42.0836200,1.8316400 | 403365 | 4659721 | 08011 | Avià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38698-foto-08011-174-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38698-foto-08011-174-2.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2021-09-21 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 94|98|85 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-14 09:37 | |||||||||
| 38702 | JACIMENT CARRER VELL | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-carrer-vell | Darrera del bloc de pisos anomenat Carrer Vell que es troba a Graugés, hi ha una elevació del terreny formant un turó. En aquest turó i als seus voltants s'han fet troballes en superfície de material d'època ibèrica, principalment restes de ceràmica. | 08011-178 | Graugés. Carrer Vell | La manca d'excavació o de prospecció en aquest jaciment no ens permeten saber la seva magnitud ni l'època exacta d'ocupació. Tot i així es documenta per garantir la seva protecció futura. Constitueix un altre vestigi d'època ibèrica a la zona, junt amb el jaciment dels Serrat dels Tres Hereus i els jaciments de la Serra de Noet. | 42.0692000,1.8486700 | 404752 | 4658101 | 08011 | Avià | Obert | Regular | Legal | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2021-09-21 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | La informació d'aquest jaciment ha estat facilitada per l'arqueòleg Jaume Bernades Postils de Casserres, Director del Museu Diocesà de Solsona i membre de l'Associació d'Arqueòlegs del Berguedà, que va fer les troballes en superfície. | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-14 09:37 | |||||||||||||
| 38723 | NECRÒPOLIS DE SANTA MARIA | https://patrimonicultural.diba.cat/element/necropolis-de-santa-maria | AAVV. Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Vol. 9. Ed. Enciclopèdia Catalana, 1994. Pàg.236-238. BARAUT, C. (1978). Les actes de consagracions d'esglésies del Bisbat d'Urgell (segles IX-XII). Urgellia, núm. 1. BENET ICLARÀ, Albert (1993). 'Relació de parròquies visitades pel vicari arquebisbal de Tarragona a la Diòcesi d'Urgell els anys 1312-1313', a 'Les parròquies del Bisbat de Solsona abans de la seva creació', , Erol nº 41, pag. 18. GAVÍN, J.M. (1985). Inventari d'esglésies. Vol. 17 El Berguedà. Ed. Arxiu Gavín. Barcelona. BOLÓS, J. (1986). El monestir de Sant Llorenç prop Bagà. Artestudi ed. Barcelona. RAFART, B. (1984). Notes sobre la data de consagració de l'església de Santa Maria. Ressò, núm. 3. Ajuntament d'Avià. Pàg. 7. | XII | A l'era de la casa Santamaria i no visibles ja que estan tapats per una pila de llenya, hi ha algunes sepultures antropomòrfiques excavades a la roca i què, segons expliquen fonts orals, una d'elles va ser excavada fa uns quaranta anys per Manuel Riu. Aquest fet fa pensar que l'església primigènia es trobaria més a prop de la necròpolis i possiblement al lloc ocupat actualment pels coberts. Probablement són molt similars a les d'Obiols. | 08011-199 | Mas Santamaría | El primer document en que es nomena l'església de Santa Maria és a l'acta de consagració de l'església del monestir de Sant Llorenç prop Bagà, el 21 de novembre del 983, en que el comte Oliba iba de Cerdanya-Besalú i la seva muller rmegarda feren algunes donacions entre les que es trobava l'església de Sta. Maria amb cinc masos, terres, delmes i primícies, i un mas a Clarà: 'Et in Avizano ecclesiam sanctae Marie et masos V et terras et vineas, cum suas decimas et primitias L'església per tant es trobava dins els límits de l'antic comtat de Berga i sota la jurisdicció eclesiàstica del bisbat d'Urgell, depenent del monestir benedictí de Sant Llorenç prop Bagà. El 1003 el Comte Oliba Cabreta la cedí al monestir de Santa Maria de Serrateix (que depenia de Sant Llorenç prop Bagà). Al segle X al bisbat d'Urgell les comunitats religioses es convertiran a la regla de Sant Benet, tenint cura aquests monestirs benedictins de les parròquies dependents, és per això que alguns historiadors opinen que la casa Santamaria, al costat de l'església, podia haver estat la seu d'un monestir femení que tenia cura del culte a la Mare de Déu. L'any 1312 mantenia la categoria de parròquia segons confirma la visita al deganat de Berga. Actualment depèn de la parròquia de St. Martí amb caràcter de sufragania. Durant la Guerra Civil (1936-1939) es va abandonar el culte i va ser convertida en magatzem fins que el 1970 el Servei de Patrimoni de la Diputació de Barcelona va realitzar importants treballs de restauració, retornant el culte el 14 de maig de 1973. De l'interior de l'església procedeix el frontal d'altar de Santa Maria atribuït al Mestre d'Avià, conservat al Museu Nacional d'Art de Catalunya i del que s'exposa una còpia a l'interior de l'església. A la Gran Geografia Comarcal de Catalunya es fa esment de l'existència d'aquestes tombes antropomòrfiques a l'era de la casa basant-se en l'estudi que va fer Manel Riu. | 42.0720800,1.8345100 | 403585 | 4658436 | 08011 | Avià | Restringit | Dolent | Legal | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2021-09-21 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-14 09:37 | ||||||||||||
| 40519 | Sant Pelegrí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-pelegri | <p>CABALLÉ. F. (1998). El Déu de Bagà. Columna Albí eds. CABALLÉ, F. (2001). Sant Pelegrí dels Banyadors (Paller). A Bagadanum. Vol. IV. Associació Medieval de Bagà. Pp. 41-54). COROMINAS, R. (2000). Sant Pelegrí. A Bagadanum. Vol. III. Associació Medieval de Bagà. Pp. 77-80). GAVÍN, J.M. (1985). Inventari d'esglésies. Vol. 17 El Berguedà. Ed. Arxiu Gavín. Barcelona. VILADÉS, R. (1999). Santuari de Paller. Ed. L'Espill. Berga.</p> | XVII | <p>Les restes de l'antiga capella de Sant pelegrí es troben al camí a Paller de Baix, una mica abans d'arribar, a la riba dreta del torrent de Paller i al peu del camí; a uns 300 metres del santuari. Es troba en un lloc en que el terreny fa un desnivell, per tant es va aterraplenar l'espai que ocupa l'edifici per tal d'adaptar-lo. Es conserva part del mur perimetral que permet veure un edifici de planta rectangular (6,8 x 3,8 m), sense absis i amb un porxo davant de l'entrada. Els murs estan fets amb pedra sense treballar unida amb morter de calç, fan uns 70cm de gruix. Es trobava coberta de vegetació fins que l'any 1999 un grup de persones de Bagà es va dedicar a netejar l'entorn deixant al descobert les ruïnes. No es van identificar restes de ceràmica o d'altres materials que donessin indicis de la cronologia de l'edifici.</p> | 08016-8 | Paller. A la carretera que porta a Paller | <p>Mn. Serra Vilaró (1930) esmenta aquestes ruïnes com pertanyents a un antic temple de Sant pelegrí, i el considera anterior a la construcció del santuari de Paller, és a dir, anterior al segle XVIII. Hi ha la possibilitat que es tracti de l'església de Sant Pelai (Sancti Pelagii) anomenada a l'acta de consagració de Sant Llorenç prop Bagà (983) que es trobava a la vall del Bastareny (COROMINAS, 2000), tot i que les restes són posteriors. Sembla més probable la seva relació amb la reconstrucció del santuari de Paller de Dalt amb estil renaixentista a finals del segle XVII, com una capella al camí cap al santuari com a lloc de repòs i aixopluc. En construir-se el nou santuari de Paller al lloc dels Banyadors l'any 1747, aquesta capella possiblement perdé la seva utilitat i la pedra i teules d'aquest edifici s'utilitzessin per la construcció de Paller de Dalt. El 1774 el fuster que treballava a Paller va arreglar un quadre de Sant Pelegrí que havia en aquesta església. L'any 1999 un grup de voluntaris baganesos va fer una neteja de les ruïnes de Sant Pelegrí.</p> | 42.2658500,1.8751400 | 407230 | 4679906 | 08016 | Bagà | Difícil | Dolent | Inexistent | Barroc | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Mapa Topogràfic Moixeró-La Tosa, Parc natural Cadí-Moixeró, editorial Alpina, 2002. E/ 1:25.000. | 96 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-14 09:37 | |||||||||
| 40538 | Sant Sebastià. Antic Bagà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-sebastia-antic-baga | <p>BOLÓS, J. (1986). El monestir de Sant Llorenç prop Bagà. Artestudi ed. Barcelona CABALLÉ. F. (1998). El Déu de Bagà. Columna Albí eds. SERRA VILARÓ, J. (1930). Baronies de Pinós i Mataplana. Investigació als seus arxius. 3 vols. Reedició de 1989 del Centre d'Estudis Baganesos. SUBIRANAS, C. (2003). Informe dels sondejos arqueològics realitzats a la zona de Sant Sebastià (Berguedà). Servei d'Arqueologia de Catalunya, Arqueociència. Novembre 2003. TORRAS, C.A. (1923). Bergadà. Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, any XXXIII, nº 338.</p> | IX-XII | <p>La zona coneguda com Sant Sebastià es troba situada a la part alta de l'actual nucli de població, a poc menys d'un quilòmetre al nord. És un promontori esglaonat per feixes de conreu en el que hi ha un dipòsit d'aigua i que actualment està afectat per reparcel·lació per urbanitzar anomenat Pla Parcial de Sant Sebastià. Es tracta del testimoni de l'antic nucli medieval de Bagà que a inicis del segle XIII va ser abandonat progressivament en benefici de la nova vila fortificada. Als sondejos realitzats el setembre de 2003 es va evidenciar l'existència de murs i estructures dels antics habitatges, 3 sitges d'emmagatzematge, restes d'una antiga església i nombrosos enterraments vinculats amb l'edifici religiós. El terreny afectat és d'aproximadament 10.000 m2 i afecta a 8 parcel·les de particulars, una de l'Ajuntament i el dipòsit d'aigües municipal, així com dos vials. S'ha pogut identificat l'absis semicircular de l'església associat amb una extensa àrea de necròpolis corresponent als segles XI-XIII. Les restes d'aquest edifici correspondrien a la construcció del segle XIV que es va edificar sobre l'anterior construcció romànica. Aquest església va ser molt mutilada en fer la reconstrucció del segle XVIII, i la construcció del dipòsit d'aigües, a meitat del segle XX, afectà notablement l'estructura de l'edifici. Segons les dades arqueològiques aquest nucli de població es situava al voltant de l'antiga església de Sant Esteve, en forma de sagrera, i es distribuïa en terrasses, aprofitant la topografia de la zona. Es desconeix si estaria envoltat per una muralla o no. Es veu clarament que el trasllat al nou poble va ser lent, ja que no hi ha restes d'estructures d'enderroc, fet que mostra que es van aprofitar els materials per les noves construccions a la vila nova.</p> | 08016-27 | Nucli vila, Sant Sebastià | <p>L'existència d'una vila de Bagà anterior al segle XII ja es troba en la documentació de Sant Llorenç prop Bagà. En ella es citen dos nuclis de població dins el mateix terme de Bagà. Un anomenat Vilella, que apareix a partir de l'any 1002, i que es repeteix els anys 1005, 1006, i en dos documents del 1018 (BOLÓS, 1986). En tots ells consta l'existència de cases i que la Vilella afrontava amb la vila de Bagà. Possiblement aquest nucli anés quedant sense població progressivament i finalment tan sols restés un mas (BENET, 1993). L'altre nucli de població és el de la vila de Bagà, documentat ja els anys 893 i 894 (ACV) en un documenta de venda de béns a Brocà dins el terme de la vila de Bagà (BENET, 1993). La següent notícia és del 950, quan es situa el monestir de Sant Llorenç prop Bagà a l'apèndix de la vila de Bagà (BOLÓS, 1986). Cal suposar que aquest primer nucli seria petit i sense emmurallar i, juntament amb el de la Vilella, s'unificaria en la nova vila de Bagà amb la concessió de la carta de franqueses. La creació de la nova vila va respondre segurament a una necessitat de defensa dels habitants i del mercat, ja que era el principal centre comercial de la zona. La fortificació i creació de la nova vila va fer que desaparegués l'antic assentament, principalment amb l'enderroc de l'antiga església i la utilització de la pedra d'aquesta per la construcció de la nova de Sant Esteve. Entre 1348 i 1359, per voluntat de la senyora de Bagà, es va erigir una capella dedicada a Sant Sebastià i que fou bastida com a recordatori del primer lloc on va ser erigida l'església de Sant Esteve, parroquial durant l'alta edat mitjana, al primer nucli de població de Bagà. Sembla que l'any 1704 fou reconstruïda (SERRA VILARÓ, 1930, vol III). L'any 1905, tal i com relata Cèsar August Torras (1923), s'estaven fent obres de recuperació; i Serra Vilaró (1930) diu que les ruïnes de principis del segle XX corresponien a un edifici del XIX. Per tant, una nova església va ser construïda aprofitant la base de la de Sant Sebastià. L'any 1952, amb motiu de la construcció del dipòsit d'aigües del poble, s'enderrocà el que restava de la capella. En fer les obres van aparèixer un seguit de tombes fetes amb lloses, esquelets d'infants, un crani amb un clau clavat que es va perdre després de nombrosos trasllats (CABALLE, 1998). L'any 1975, durant la campanya popular 'Operación rescate', es va fer alguna cala sortint a la vista ossos que van tornar a ser tapats. També han desaparegut les fotografies que Joan Sitges va fer d'aquella campanya. La última intervenció ha estat la prospecció realitzada al setembre de 2003.</p> | 42.2567100,1.8614800 | 406090 | 4678907 | 08016 | Bagà | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08016/40538-foto-08016-27-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08016/40538-foto-08016-27-3.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Altres | 2020-09-22 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Degut a la reparcel·lació i a la possibilitat de que existissin restes arqueològiques, el Servei d'Arqueologia de la Generalitat va promoure la realització d'una prospecció durant el setembre de 2003, portada a terme per Arqueociència sota la direcció de Carme Subiranas Fàbregas. Es van fer 39 rases de sondeig per tal de delimitar l'extensió del jaciment en terrenys de l'Ajuntament i de diferents particulars. 24 d'aquestes rases van resultar arqueològicament positives. Actualment s'està a l'espera de les decisions que prenguin el Servei d'Arqueologia de la Generalitat i l'Ajuntament de Bagà en quant a la realització d'una excavació programada extensiva. Mapa topogràfic de Catalunya editat per l'Institut Cartogràfic de Catalunya E/ 1:5.000. | 85 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-14 09:37 | ||||||||
| 40543 | Estructura semicircular al mur de Palau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/estructura-semicircular-al-mur-de-palau | <p>SUBIRANAS, C.; ALONSO, I. (1998). Memòria de la intervenció arqueològica realitzada al Palau de Bagà. Abril de 1998. Dipositada a l'arxiu del Servei d'Arqueologia de Catalunya. VILADÈS, R. (1996). Les muralles de Bagà. Llibres de l'Àmbit, nº 8. Àmbit de Recerques del Berguedà.</p> | XV-XVI | Nivell protecció a les NNSS de Bagà any 1983: 1a (elements a conservar). | <p>Al mur de darrera de Palau, tocant al carrer de la Muralla per la banda de tramuntana hi ha les restes del que podria ser el basament de mitja torre de planta circular d'aproximadament 1,7 metres de diàmetre intern, amb un gruix de mur de 60 cm i de la que resta dempeus tan sols uns 50 cm d'alçada de mur fet amb blocs de pedra poc treballats units amb morter de calç i amb la presència d'algun maó. L'interior es trobava reomplert amb terres. Tot i això, desconeixem la funcionalitat d'aquesta estructura.</p> | 08016-32 | Nucli històric. Palau dels Pinós. | <p>En realitzar la segona fase de rehabilitació de l'edifici van aparèixer estructures antigues al costat del mur de llevant que van motivar la realització d'una excavació d'urgència a càrrec de Carme Subirana i Icíar Alonso del 26 de febrer al 6 de març de l'any 1998. El seguiment arqueològic detectà l'aparició d'estructures antigues entre les que destaca un paviment empedrat del segle XVIII, un altre paviment de calç i un mur semicircular. No es va constatar estratigrafia ni material arqueològic.</p> | 42.2535700,1.8608500 | 406033 | 4678559 | 08016 | Bagà | Obert | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08016/40543-foto-08016-32-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08016/40543-foto-08016-32-2.jpg | Legal | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Sense ús | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2020-09-22 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | En la intervenció arqueològica no es van evidenciar restes de l'antic Palau de Bagà ni de les muralles en aquesta zona situada a l'exterior de l'edifici de Palau. Mapa del nucli antic de Bagà. Diputació de Barcelona, servei cartogràfic. Escala 1:1000. | 94|85 | 1754 | 1.4 | 1771 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-14 09:37 | |||
| 40548 | Sepultures del Quer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sepultures-del-quer | <p>CABALLÉ. F. (1998). El Déu de Bagà. Columna Albí eds.</p> | <p>Es tracta de tres tombes o foses juntes orientades de ponent a llevant, situades a poc més de tres-cents metres al nord de la casa el Quer. Són tan sols unes foses que mostren un esfondrament del terreny marcant el perímetre intern de les tombes. No has estat mai excavades i es desconeix la seva datació.</p> | 08016-37 | Roca Tiraval | <p>El lloc del Quer és documentat des de finals del segle X, mentre que l'església de Santa Fe és documentada l'any 1259, quan era regida per un donat (SERRA VILARÓ, 1930, vol II). L'església fou reformada al segle XIV, però al segle XVIII es bastí l'actual construcció aprofitant els fonaments i part dels murs de l'església romànica anterior, i fou beneïda l'any 1766. Durant la Guerra Civil de l'any 1936 va ser destruïda i avui resta abandonada. A l'entorn de l'església no hi ha constància de cap cementiri, però en canvi es troben aquestes foses a prop de la casa. S'ha apuntat la possibilitat de que es tracti d'enterrament fruït de les ràtzies de la guerra del francès o de les carlinades.</p> | 42.2468700,1.8453400 | 404744 | 4677832 | 08016 | Bagà | Difícil | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Actualment es troben bastant cobertes per matolls i boixos. Mapa Topogràfic Moixeró-La Tosa, Parc natural Cadí-Moixeró, editorial Alpina, 2002. E/ 1:25.000. | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-14 09:37 | ||||||||||||
| 40563 | Molí del Colerí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-del-coleri | <p>AYMAMÍ, G. (2002). Els molins hidràulics de la vall del Bastareny. Col. Roca Tiraval, nº 2. Associació Medieval de Bagà.</p> | <p>Les restes d'aquest molí es troben a l'entrada de la vila, al peu del Bastareny, al lloc on actualment hi ha la fàbrica del Danot, sota el camí que porta a la Vinya Vella. Resta part del mur que donava al riu, així com el carcavà de volta de mig punt una mica rebaixada. La volta és de pedra recoberta amb maó. El mur és construït de pedra malament desbastada i còdols de riu. Actualment el carcavà es troba ple de ferralla i altre runa.</p> | 08016-52 | Nucli. Camí a la Vinya Vella | <p>Sembla que aquest molí va moldre fins a principis del segle XX. El cançoner de Calic fa referència a la cançó dels Rilis, uns lladres cèlebres que procedien de Saldes, el pare dels quals, conegut pel Tòrric, va fer de moliner en els molins del Casó i del Colerí. Al 1916 el llibre de matrícula industrial de Bagà (AMB) ja té documentada la fàbrica de Fernando Danot Garriga que produïa 5 KV de força. El molí del Colerí podria ser el molí de Joan Muntadas que s'anomena l'any 1855.</p> | 42.2490900,1.8643800 | 406318 | 4678057 | 08016 | Bagà | Obert | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08016/40563-foto-08016-52-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Mapa Topogràfic Moixeró-La Tosa, Parc natural Cadí-Moixeró, editorial Alpina, 2002. E/ 1:25.000. | 98 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-14 09:37 | |||||||||
| 43199 | Poblat de can Maurí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/poblat-de-can-mauri | BUCHACA, Modest; CARRERAS, Josep; TRESSERRES, Florenci: Cova de can Mauri. Berga. Excavació efectuada pel Grup de Prehistòria i Arqueologia del Museu de Berga, Berga, 1964, pàssim. CASTANY, Josep: 'La cova de can Mauri. Berga' SÁNCHEZ, Eduard: 'Un jaciment que cal revisar: can Mauri. Berga', a El Berguedà: de la prehistòria a l'antiguitat, Berga, 1990, pàgs. 94-95, 147-151 i 219-221. XANDRI i SOLÉ, Joanna: 'El Museu Diocesà i Comarcal de Solsona (3)', L'Erol, 19, primavera 1987, pàgs. 47-48. | A prop de la Cova de can Mauri, al solell i a un nivell més elevat, s'hi van trobar murs corresponents a nuclis d'`hàbitat, restes antropològiques, fragments ceràmics i altres objectes lítics, metàl·lics i òssis, però d'una cronologia força posterior respecte de les restes de l'interior de la cova. | 08022-7 | Muntanya de la Figuerassa | Aquest poblat fou excavat el 1952 per Alberto del Castillo i Manuel Riu, que el 1961 publicaren la memòria al VII Congreso Nacional de Arqueologia. | 42.1175000,1.8316100 | 403414 | 4663483 | 08022 | Berga | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43199-foto-08022-7-2.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Altres | 2023-08-01 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres | Els materials extrets es troben actualment al Museu Municipal de Berga i al Museu Diocesà de Solsona. Els treballs i les memòries d'excavació deixen palès que caldria revisar novament aquest jaciment. | 85 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-14 09:37 | |||||||||
| 43205 | Jaciment de la Font del Ros | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-la-font-del-ros | ASSOCIACIÓ DE VEÏNS DE LA FONT DEL ROS: 'Els primers pobladors del Berguedà visqueren a la Font del Ros', El Vilatà, 84, novembre 1990, pàg. 21. MORA, Rafael: 'La comunitat epipaleolítica de la Font del Ros. Berga', El Berguedà de la prehistòria a l'antiguitat, Berga, 1990, pàgs. 26-27. PARDINILLA, Jordi: 'Descobertes restes de fa 10.000 anys. Jaciment arqueològic de la Font del Ros', El Vilatà, 73, novembre 1989, pàgs. 14-15. TERRADAS i BATLLE, Xavier: Las estrategias de gestión de los recursos líticos del Prepirineo catalan en el IX milenio BP: el assentamiento prehistórico dela Font del Ros (Berga, Barcelona), Bellaterra, 1995, pàssim. | No es conserva. | Els sondejos efectuats en successives excavacions d'urgència van permetre identificar un conjunt d'indústries de sílex i quars d'origen local, així com restes òssies de 'cerbus elaphus' i 'equus sp.'. No s'hi ha identificat l'existència de cap fogar, però si restes de carbons, cendres i òssos cremats que n'indiquen la seva existència. Es fa evident, però, una extensa ocupació humana dels darrers caçadors-recol·lectors de Catalunya. La comunitat de la Font del Ros vivia de la caça, la pesca i la recol·lecció, però no es coneix res sobre la seva organització social, l'hàbitat i les formes de vida. Tot fa pensar que es tracta d'un establiment a l'aire lliure de caràcter estacional, d'estiu o de tardor, per controlar el moviment de ramats naturals que cercaven cursos d'aigua, com el mateix Llobregat. L'extensió del jaciment és important, per la qual cosa la comunitat devia ser formada per un bon nombre d'individus. | 08022-13 | Nucli urbà | El jaciment fou descobert l'estiu de 1988 per Josep Carreras, del Grup de Prehistòria i Arqueologia del Museu Municipal de Berga. L'excavació fou efectuada per una vintena d'arqueòlegs i estudiants de la Universitat Autònoma de Barcelona, sota la direcció de Rafael Mora. Hi participà també la catedràtica dels EUA Paula Villa. L'excavació, tot i ser considerada d'urgència, es perllongà fins a 1991. | 42.0969400,1.8452100 | 404508 | 4661185 | 08022 | Berga | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43205-foto-08022-13-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43205-foto-08022-13-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43205-foto-08022-13-3.jpg | Inexistent | Paleolític|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Residencial | 2023-08-01 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. | Després de les excavacions d'urgència, s'han edificat diversos blocs de pisos damunt del jaciment. La major part d'estudis i memòries sobre l'estació resten encara inèdites al Servei d'Arqueologia del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i a la Universitat Autònoma de Barcelona. | 77|76 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-14 09:37 | ||||||||
| 43206 | Cova de can Maurí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-de-can-mauri | BUCHACA, Modest; CARRERAS, Josep; TRESSERRES, Florenci: Cova de can Mauri. Berga. Excavació efectuada pel Grup de Prehistòria i Arqueologia del Museu de Berga, Berga, 1964, pàssim. CASTANY, Josep: 'La cova de can Mauri. Berga' SÁNCHEZ, Eduard: 'Un jaciment que cal revisar: can Mauri. Berga', a El Berguedà: de la prehistòria a l'antiguitat, Berga, 1990, pàgs. 94-95, 147-151 i 219-221. XANDRI i SOLÉ, Joanna: 'El Museu Diocesà i Comarcal de Solsona (3)', L'Erol, 19, primavera 1987, pàgs. 47-48. | La cova és una cavitat de planta triangular i de forma cònica, de 28 metres d'amplada, 7'5 metres d'alçada a l'entrada i uns 39 metres de llarg. La seva forma es deu a una falla de la roca, erosionada posteriorment per les aigües. La gran humitat, la situació d'esquena al sol i la mala sortida de fums la fan poc apta per habitar-hi. Les excavacions efectuades demostren la impossibilitat d'establir-hi una estratigrafia clara, ja que la cova ha estat molt malmesa per buscadors furtius i els materials han quedat totalment barrejats. A més la sedimentació és molt feble i no depassa els 0'50 metres. La funció de la cova fou bàsicament sepulcral, encara que no pot excloure's alguna ocupació esporàdica, per aquest motiu es fa difícil distingir si els objectes i ceràmiques localitzats formen part d'aixovars o procedeixen de l'habitació directa de la cova. | 08022-14 | Muntanya de la Figuerassa | La cova va ser excavada en dues campanyes diferents. La primera s'efectuà el 1921 per part de Joan Serra Vilaró; la segona va tenir lloc el 1962 a càrrec del Grup de Prehistòria i Arqueologia del Museu Municipal de Berga. | 42.1186100,1.8327100 | 403507 | 4663605 | 08022 | Berga | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43206-foto-08022-14-1.jpg | Inexistent | Neolític|Edats dels Metalls | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Altres | 2023-08-01 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. | Els materials extrets es troben actualment al Museu Municipal de Berga i al Museu Diocesà de Solsona. Els treballs i memòries d'excavació deixen palès que caldria revisar novament aquest jaciment. | 78|79 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-14 09:37 | |||||||||
| 43207 | Forns de ceràmica de Casa en Ponç | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forns-de-ceramica-de-casa-en-ponc | BOLÒS i MASCLANS, Jordi; RIU DE MARTÍN, M. Carme: 'Forns de ceràmica de Casa en Ponç', Catalunya Romànica, vol. XII: el Berguedà, Barcelona, 1985, pàgs. 129-130. DESEURAS, Josep: 'Casa en Ponç, primera excavació del Dr. Riu al Berguedà', L'Erol, 61, estiu 1999, pàgs. 39-43. PADILLA LAPUENTE, J. I.: 'Contribución al estudio de las cerámicas grises catalanas de época medieval: el taller, los hornos y la producción de Casampons', Acta mediaevalia, annex 2, 1984, pàgs. 99 i segs. RIU, Carme: 'Els forns de ceràmica de Casa en Pons', L'Erol, 8, març de 1984, pàgs. 40-41. RIU i RIU, Manuel: L'arqueologia medieval a Catalunya, Barcelona, 1989, pàgs. 110-115. | XII-XIII | No es conserva. | Es tracta de cinc petits forns de ceràmica i el seu taller adjunt. Tot i la poca entitat del jaciment es dedueix que la seva producció fou molt important i s'exportà a gran part de Catalunya, especialment al llarg de la conca del Llobregat. Les parets i les voltes de les cambres de cuita no es van poder reconstruir durant l'excavació. Les mides aproximades de la cambra de foc eren d'1'60 metres de longitud, d'1 metre d'amplada i de 0'75 metres d'alçada. Els forns destinats a la cuita de ceràmica, d'ús comú, eren situats prop del camí que portava a la casa i ocupaven una longitud de 73 x 4 m. Eren separats per una distància de 5 a 7 metres i la seva boca es situava a 20 centímetres del camí. Tots presenten una planta ovalada. El forn III presentava algunes singularitats respecte dels altres. Se'n van extreure més de 9.000 fragments ceràmics. | 08022-15 | Nucli urbà | El jaciment, descobert el 1956 en una finca de l'advocat Joan Traserra, va ser excavat entre 1958 i 1959, sota la direcció d'Alberto del Castillo, per Antoni Arribas, Glòria Trias i Manuel Riu. El 1971 el lloc -on encara quedaven forns per excavar i estudiar- fou rebaixat per tal de construir-hi edificis. | 42.1025000,1.8582700 | 405596 | 4661787 | 08022 | Berga | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43207-foto-08022-15-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43207-foto-08022-15-3.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Residencial | 2023-08-01 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. | Els fragments ceràmics extrets es conserven al Museu d'Arqueologia de Barcelona i un parell d'olletes reconstruïdes al Museu Municipal de Berga. Actualment el jaciment resta desaparegut, car sobre seu s'hi construïren vivendes de protecció oficial el 1971. | 85 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-14 09:37 | |||||||
| 43208 | Balma dels Ossos | https://patrimonicultural.diba.cat/element/balma-dels-ossos | CASTANY, Josep: 'Balma dels Ossos. Berga', El Berguedà: de la prehistòria a l'antiguitat, Berga, 1990, pàgs. 140-144. | Es tracta d'una balma oberta en una mola terciària. Medeix 22 metres de llarg. Està orientada al sudoest i la seva planta té forma d'arc rebaixat amb una profunditat màxima de 4 metres al centre. El sòl és força horitzontal, excepte a la banda meridional, on es localitzaren els enterraments. Aquests eren disposats en una raconada i dintre d'una cambra funerària rectangular de 2 x 3 metres, reforçada per la part interna i en contacte amb la paret de la balma, amb una llosa rectangular col·locada verticalment. Aquesta fossa proporcionà un nivell arqueològic fèrtil amb una potència de 0'60 metres. Tant els òssos com els aixovars funeraris es troben en força desordre a causa d'anteriors profanacions. Van aparèixer alguns aixovars de ceràmiques i sílexs, uns setze cranis adults i els òssos de les seves extremitats, una plaqueta d'esquist verda, una dena de collar d'or i un crani de nen. | 08022-16 | Serra de Casa en Ponç | El jaciment fou excavat per Alberto del Castillo amb la col·laboració de Manuel Riu, Modest Buchaca i Josep Carreras, l'any 1960. Dos anys més tard del Castillo publicà la memòria de l'excavació al VII Congreso Nacional de Arqueologia. | 42.0983400,1.8777200 | 407198 | 4661304 | 08022 | Berga | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43208-foto-08022-16-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43208-foto-08022-16-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43208-foto-08022-16-3.jpg | Inexistent | Edats dels Metalls|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Altres | 2023-08-01 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres | Els materials extrets es troben al Museu Municipal de Berga. | 79|76 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-14 09:37 | |||||||||
| 43209 | Cabana i sepulcre de cal Galta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cabana-i-sepulcre-de-cal-galta | CASTANY, Josep: 'El sepulcre de cal Galta. Berga', El Berguedà: de la prehistòria a l'antiguitat, Barcelona, 1990, pàg. 84. | Format per un pis (fons de cabana) circular d'1'70 metres de diàmetre amb restes de carbons i algunes ceràmiques, sense que s'observessin estructures indicatives del tipus de construcció. A sota i a una profunditat de 0'80 metres hi aparegué un enterrament individual, inclòs dintre de les terres argiloses, sense lloses ni senyals exteriors d'identificació. Les ceràmiques del fons de cabana són les mateixes que acompanyen l'esquelet, fet que evidencia la seva sincronia. | 08022-17 | Antic municipi de la Valldan | El Grup de Prehistòria i Arqueologia del Museu Municipal de Berga va poder recuperar parcialment aquest jaciment de la seva destrucció l'any 1977, quan va ser afectat per un rebaixament de terres amb màquines excavadores. | 42.0861100,1.8466100 | 404607 | 4659981 | 08022 | Berga | Sense accés | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43209-foto-08022-17-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43209-foto-08022-17-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43209-foto-08022-17-3.jpg | Legal i física | Neolític|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Altres | 2023-08-01 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. | Aquest enterrament fou recollit sencer i sense excavar dintre de les argiles que el contenien i es diposità al Museu Municipal de Berga. | 78|76 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-14 09:37 | |||||||||
| 43210 | Abrics de Roca Roja | https://patrimonicultural.diba.cat/element/abrics-de-roca-roja | CASTANY, Josep: 'Abrics de Roca Roja. Berga', El Berguedà: de la prehistòria a l'antiguitat, Barcelona, 1990, pàgs. 95 i 99. | Són dos llargs abrics naturals enlairats i quasi penjats que formen una estreta cornisa amb orientació cap al sud, amb raconades que han permès l'acumulació de sediments arqueològics fèrtils. La gran paret tectònica que l'arrecera presenta diverses fases de litogènesi que evidencien antics regalims d'aigua. No s'ha pogut determinar una estratigrafia clara, que li pogués donar un cert rigor científic. Una de les cales efectuades a l'abric de Roca Roja II oferí uns nivells molt remenats i no massa lògics, amb ceràmiques ibèriques, romanes, algun fragment d'urna del Bronze final i altres fragments ceràmics amb decoració incisa del Bronze mitjà. A una profunditat d'entre 70 i 100 centímetres va aparèixer un fogar amb un conjunt arqueològic homogeni ben associable a un moment concret del Neolític final, pertanyent a un nucli d'hàbitat. | 08022-18 | Muntanya de la Figuerassa | El jaciment fou objecte d'excavacions arqueològiques durant el 1962 per Grup de Prehistòria i Arqueologia de Museu Municipal de Berga. | 42.1175000,1.8327100 | 403505 | 4663482 | 08022 | Berga | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43210-foto-08022-18-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43210-foto-08022-18-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43210-foto-08022-18-3.jpg | Inexistent | Neolític|Antic|Romà|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Altres | 2023-08-01 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. | Els materials extrets es conserven al Museu Municipal de Berga. | 78|80|83|76 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-14 09:37 | |||||||||
| 43211 | Jaciment de la Feixa d'en Palau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-la-feixa-den-palau | CASTANY, Josep: 'La feixa d'en Palau. Berga', El Berguedà: de la prehistòria a l'antiguitat, Berga, 1990, pàg. 155. | No es conserva com a jaciment. | Es tracta d'un fons de cabana sense estructures complementàries, amb un nivell de carbons i cendres, d'entre les quals se'n recolliren algunes ceràmiques; la seva tipologia i la decoració incisa han permès de delimitar la cronologia del jaciment. | 08022-19 | Nucli urbà | El jaciment es descobrí a mitjan anys 1980 en un rebaixament de terres que es realitzà al carrer Cercs. S'hi portà a terme una excavació d'urgència. | 42.1033300,1.8474300 | 404701 | 4661892 | 08022 | Berga | Sense accés | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43211-foto-08022-19-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43211-foto-08022-19-2.jpg | Inexistent | Edats dels Metalls|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Residencial | 2023-08-01 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. | El jaciment es troba actualment desaparegut. El materials es conserven al Museu Municipal de Berga. | 79|76 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-14 09:37 | ||||||||
| 43212 | Canal dels Avellaners | https://patrimonicultural.diba.cat/element/canal-dels-avellaners | CARRERAS i BALAGUER, Josep: 'L'estratigrafia arqueològica de la Canal dels Avellaners (Berga)', Revista del Centre d'Estudis Berguedans, 1, 1982, pàgs. 221-229. CARRERAS i BALAGUER, Josep: 'La Canal dels Avellaners' i SÁNCHEZ, Eduard: 'Canal dels Avellaners. Estrat III. Berga', El Berguedà de la prehistòria a l'antiguitat, Berga 1990, pàgs. 29-76 i 208-210 resp. | És una esquerda oberta entre roques calcàries amb fortes erosions posteriors, on s'han pogut acumular gran quantitat de materials arqueològics, fruït de la continuïtat de l'hàbitat. La seva privilegiada situació física va fer que fós utilitzada com a habitacle per moltes cultures durant llargs períodes de temps. L'acumulació de materials d'origen geològic i antròpic formà un gruix màxim de 5'20 metres i donà lloc a la formació d'una important estratigrafia. S'hi poden distingir 16 estrats, 12 amb restes deixades per l'home i 4 completament estèrils. Fora de l'escletxa s'acumularen gran quantitat de restes, en un terraplè, especialment ceràmica. Pròpiament dins de la canal, també hi varen aparèixer, a part dels fragments ceràmics i lítics, altres objectes i restes antropològiques. | 08022-20 | Muntanya de Queralt | El jaciment fou excavat pel Grup de Prehistòria i Arqueologia del Museu Municipal de Berga (Josep Carreras, Florenci Tresserres i Modest Buchaca al capdavant) de l'any 1962 al 1969, encara que durant els anys 1965, 1967 i 1968 no s'hi excavà. | 42.1058300,1.8232700 | 402707 | 4662196 | 08022 | Berga | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43212-foto-08022-20-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43212-foto-08022-20-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43212-foto-08022-20-3.jpg | Inexistent | Neolític|Medieval|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Altres | 2023-08-01 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. | Els materials extrets es conserven al Museu Municipal de Berga. | 78|85|76 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-14 09:37 | |||||||||
| 43213 | Sepulcre del Mercadal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sepulcre-del-mercadal | CASTANY, Josep: 'Sepulcre del Mercadal. Berga', El Berguedà: de la prehistòria a l'antiguitat, Berga, 1990, pàgs. 127. | Es tracta d'un sepulcre megalític format per grans lloses. S'hi van localitzar algunes restes antropològiques molt fragmentades. | 08022-21 | Muntanya de la Figuerassa | No s'hi ha realitzat fins ara una excavació arqueològica exhaustiva i rigorosa. L'any 1977 el Grup de Prehistòria i Arqueologia del Museu Municipal de Berga solament va poder prendre les mides de les lloses més grans i recuperar algunes restes antropològiques. | 42.1069500,1.8457300 | 404566 | 4662295 | 08022 | Berga | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43213-foto-08022-21-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43213-foto-08022-21-2.jpg | Inexistent | Edats dels Metalls|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Altres | 2023-08-01 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. | Resta inclòs en un marge de pedra de contenció, cosa que li ha fet perdre la fesomia original. | 79|76 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-14 09:37 | |||||||||
| 43240 | Castell Berguedà o Castell de Madrona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-bergueda-o-castell-de-madrona | <p>CATALÀ i ROCA, Pere: Els Castells Catalans, volum V, Barcelona, 1976, pàgs. 966-970. CASELLAS, I.; ROSSINYOL, J.M.; SANTANDREU, D.: Castells medievals del Berguedà (2), Berga, 1999, pàgs. 14-17. RIU i RIU, Manuel: 'El misteriós Castellberguedà i els vescomtes de Berguedà', L'Erol, 34, estiu-tardor 1991, pàgs. 16-18. BELLÉS, Xavier: 'El castell de Madrona', L'Erol, 34, estiu-tardor 1991, pàgs. 20-23. AADD: Guia del Berguedà, Berga, 1985, pàg. 176.</p> | XI-XII | <p>Les restes del Castell Berguedà o Castell de Madrona es troben dalt del tossal anomenat Castellberguedà. Actualment, aquestes restes es limiten a acumulacions pètries que podrien ser restes dels murs de les torres segons les hipòtesis més lògiques i creïbles. El topònim del tossal, Castellberguedà, reforçaria aquesta idea.</p> | 08022-48 | Muntanya de Queralt | <p>Hom ha identificat les restes conservades damunt del Castellberguedà amb un dels cinc castells que esmenta el testament del trobador Guillem de Berguedà, concretament amb el Castell de Madrona. Aquesta identificació ha vingut donada per la proximitat amb l'església romànica de Sant Pere de Madrona. Per tenir-ne una total seguretat i poder situar definitivament les restes als segles XI i XII, caldria fer-hi una prospecció arqueològica rigorosa. Hom també ha cregut veure restes del castell al mateix Santuari de Queralt. El cert és que la situació de l'indret és molt estratègica i no resulta il·lògic suposar que si hom va construir el Santuari al segle XIV aprofités les restes, parets i pedres, d'una construcció anterior. L'escassa superfície del tossal ha portat a creure que potser el castell s'aixecava a l'indret de l'actual Santuari i que al cim hi podia haver existit una torre de guaita, les restes de la qual serien les que es conserven.</p> | 42.1066700,1.8218800 | 402593 | 4662291 | 08022 | Berga | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43240-foto-08022-48-2.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2019-12-13 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. | Durant les Guerres Carlines es bastiren fortificacions carlines damunt les restes que pressumptament corresponen al Castell Berguedà, la qual cosa les malmeté encara més, puix hom afirma que aquestes fortificacions s'el·laboraren amb les restes dels murs conservats. Malgrat tot, seria imprescindible que s'hi portés a terme algun tipus d'excavació que permetés de conèixer més aquestes restes. | 85 | 1754 | 1.4 | 1771 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-14 09:37 | ||||
| 43308 | Jaciment de la Serra de Noet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-la-serra-de-noet | IaC - IdC | Es tracta d'un jaciment d'època ibero-romana on es descobriren els basament, el paviment i restes de les parets d'una estructura arquitectònica destinada, segurament, a casa-habitació. L'estructura es troba situada al vessant nord de la Serra de Noet, just al costat del talús del túnel de la variant de La Valldan. | 08022-117 | Antic municipi de la Valldan | El jaciment de la Serra de Noet fou descobert i excavat entre els anys 1999 i 2000 degut a la construcció de la variant de la Valldan que deixà les restes a la vista. L'excavació fou, malauradament, una excavació d'urgència, ja que calia enllestir la variant i el talús de la carretera. Les restes arqueològiques descobertes foren croquitzades i restaren al mateix lloc on havien estat trobades. | 42.1016100,1.8438800 | 404405 | 4661705 | 08022 | Berga | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43308-foto-08022-117-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43308-foto-08022-117-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43308-foto-08022-117-3.jpg | Inexistent | Ibèric|Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Altres | 2023-08-01 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. | La seva recent descobertai excavació (1999-2000) fa que no es disposi encara de material suficient per extreure'n conclusions definitives. | 81|83|80 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-14 09:37 | |||||||||
| 41425 | Rotgers | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rotgers | PLADEVALL, A. (1979): Sant Sadurní de Rotgers. Noves descobertes, a 'La Popa', núm. 3, núm. 7, Borredà. Setembre. Servei del Patrimoni Arquitectònic Local (2003). Església de Sant Sadurní de Rotgers. Borredà (Berguedà), Diputació de Barcelona. VILA CARABASA, J.M. (2001, 283-284). 'Església de Sant Sadurní de Rotgers (Borredà, Berguedà), a Jornades d'Arqueologia 2001. Intervencions arqueològiques i paleontològiques a les comarques de Barcelona (1996-2001), La Garriga 2001, Preactes. VILA I CARABASSA, J.M. (2003, 536-553). 'Estudi històric i arqueològic de l'església de Sant Sadurní de Rotgers (Borredà /Berguedà), Actes del II Congrés d'Arqueologia i Medieval i Moderna de Catalunya (Sant Cugat del Vallès, 18 a 21 d'abril de 2002), Vol. )), ACRAM, Sant Cugat del Vallés. VV.AA.(1990:70-73). Borredà, Col·lecció Els Llibres de l'Àmbit, Àmbit de Recerques del Berguedà, Berga. | IX | El jaciment requereix d'una campanya d'excavació complerta atès que entre el 2000 i 2002 només es va fer una prospecció i una cala de 2,5 x 5 m | Jaciment arqueològic en el qual hom identifica les restes de d'un hàbitat medieval arrecerat a una roca que li fa de paret de tancament. Les restes mostren un conjunt de murs que tanquen perímetres rectangular que s'han identificat amb les diferents dependències d'un mas (espai domèstic, estables i corts pel bestiar, etc.) orientat a migdia i proper a l'església romànica de Sant Sadurní de Rotgers. | 08024-3 | Antiga parròquia de Sant Sadurní de Rotgers | La única notícia documental de l'existència d'aquest mas és de l'any 938; es tracta d'un document que esmenta l'existència d'un poblament amb el nom de 'palatium Rodegarii' que en aquesta data ja disposava d'església la qual era sufragània de Santa Maria de Borredà i que ambdues formaven part de la jurisdicció del monestir de Santa Maria de Ripoll. Es tracta d'un mas que probablement déu els seus orígens als s. IX quan, per iniciativa del comte Guifré el Pelós, és van repoblar aquestes terres mitjançant la cessió de lots de terres a famílies pageses que s'hi instal·laven. Aquest no és un fet excepcional ja que en el mateix terme municipal de Borredà la documentació esmenta l'existència de masos a Cirera, Comià i Boatella, per exemple. Probablement el mas fou habitat durant tota l'època medieval, fins que la crisi dels s. XIV i XV provocà el seu abandonament. | 42.1554000,1.9728400 | 415140 | 4667541 | 08024 | Borredà | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41425-foto-08024-3-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41425-foto-08024-3-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41425-foto-08024-3-3.jpg | Inexistent | Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | C. Sellés, R. Serra, P. Cascante | Entre l'any 2000 i el 2002, i arran de les obres de restauració de l'església de Sant Sadurní de Rotgers, el Servei de Patrimoni Local de la Diputació de Barcelona hi va fer una primera prospecció arqueològica que consistí en fer una cala de 2,5 x 5 m que posà a la llum el terç oriental de l'estança. L'arquitecte Antoni Baraut i Guilà en va fer una primera planta l'any 1979 quan es van fer les primeres tasques de neteja a l'església de St. Sadurní de Rotgers. | 92|85 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-14 09:37 | |||||||
| 41451 | Oratori de Sant Marc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/oratori-de-sant-marc | SOCA, I. (2000: 33-39)'Un oratori desconegut de possible origen medieval: Sant Marc de Borredà' a l'Erol nº 64, Berga. | XVIII | Restes de l'antic oratori de Sant Marc del qual només en resten dels murs amb unes alçades oscil·len entre els 0,40 i 0,80 metres d'alçada entremig dels quals es troben grans quantitats de runa i pedra procedent de la coberta i de la resta dels murs, terra i vegetació. Del que s'entreveu es pot deduir que es tractava d'una església de petites dimensions i d'una sola nau rectangular, probablement sense absis, i amb uns murs de 0,85-0,90 m de gruix. L'aparell és format per pedra escairada i poc polida, col·locada en filades irregulars. L'església era coberta, probablement, amb embigat i encavallades de fusta a doble vessant i no pas amb volta de canó, i amb lloses planes d'uns 0,40 m x 0,40 m que encara es poden veure entre les runes de l'oratori. La porta era situada al mur de ponent, lleugerament descentrada cap a migdia i sembla, per les restes amuntegades, que tenia llinda aguantada per dos muntants de pedra. | 08024-29 | Antiga parròquia de Sant Sadurní de Rotgers, prop del lloc de Cirera, parròquia de Rotgers | No hi ha notícies documentals de l'existència de la capella anteriors al s. XVIII. Tot i que la primera notícia és el 1790 sembla que podia tenir orígens medievals. Aquest any 1790 els regidors de Borredà, Marc Cirera i Segimont Bardolet, responen a un qüestionari oficial enviat des de Madrid i on s'esmenta la processó de Sant Marc que es celebra el dilluns de Pasqua de Resurrecció al serrat del mateix nom i on 'antiguamente hi habia una capilla, que al presente hay vestigios'. Tot sembla indicar que el costum de fer la processó és va perdre entre 1820 i 1835. | 42.1491800,1.9878200 | 416369 | 4666835 | 08024 | Borredà | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41451-foto-08024-29-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41451-foto-08024-29-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | C. Sellés, R. Serra, P. Cascante | Fotografia: Isaac Soca | 94 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-14 09:37 | ||||||||
| 41456 | Forats a la roca de la resclosa del pont de Roma | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forats-a-la-roca-de-la-resclosa-del-pont-de-roma | BOLÓS i M.FABREGAS, J. (1982: 556-558). 'Els molins de la conca mitjana del Llobregat.1. Introducció', a 'Quaderns d'Estudis medievals' núm. 9, Barcelona, setembre. BOLOS MASCLANS, J. (1985: 145): Resclosa propera a la casa del Pont de Roma, a 'Catalunya Romànica. XII. El Berguedà', Fundació Enciclopèdia Catalana, Barcelona. VV.AA.(1990: 87). Borredà, Col·lecció Els Llibres de l'Àmbit, Àmbit de Recerques del Berguedà, Berga. | IX-X | Al llit del riu Merlès , entre la casa del Pont de Roma i Boatella, es troben els forats on s'encaixava una resclosa medieval que formava part d'un molí fariner alt-medieval. La resclosa deuria tallar el curs del riu i s'encaixava en els forats fets sobre una gran roca i prop d'un gorg. La resclosa tenia una longitud d'uns 22 metres i en són visibles una cinquantena de forats, tots circulars, situats en dues rengleres separades uns 50 cm. A l'extrem de llevant de la resclosa, a la riba esquerre, es pot veure una canalització d'una amplada d'uns 1,20 m; sembla que és el rec que facilitava la conducció d'aigua fins un punt situat més vall de la riera on hi ha més forats per encastar-hi una segona resclosa, prop de la qual es deuria construir un petit casal moliner que aixoplugava les moles. | 08024-34 | Antiga parròquia de Comià, pont sobre la riera de Merlès | La riera de Merlès, anomenada a l'alta edat mitjana riu 'Azest' o 'Adest' era el límit geogràfic entre els comtats de Berga i d'Osona i també el límit entre el bisbat d' Urgell i el de Vic. Aquesta fou una de les zones que es va repoblar als s. X i on el monestir de Sta. Maria de Ripoll hi tenia importants dominis. Els forats de la roca semblen correspondre a un dels molts molins alt-medievals que es van construir al peu del riu Merlès a finals del s. IX i començaments del XX. Aquest molí podria identificar-se amb el molí que s'esmenta l'any 1197 en un establiment que fan als senyors de Maçanós a favor de Pere Solà i la seva família del mas Comià de la parròquia de Sant Esteve de Comià i en el qual es comprometen a pagar un cens anual de tres quarteres d'ordi per l'ús del molí fariner. L'any 1236, en renovar-se l'establiment del mas Comià a favor de Pere de Solà i la seva família, encara s'esmenta el molí pel qual es mantenia mateix cens que a finals del s. XII. | 42.1216400,2.0448000 | 421043 | 4663723 | 08024 | Borredà | Difícil | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | C. Sellés, R. Serra, P. Cascante | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-14 09:37 | ||||||||||||
| 41457 | Santa Maria de Salselles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-maria-de-salselles | GAVIN, J.M. (1985). 'Inventari d'Esglésies. 17. Berguedà', Barcelona. PLADEVALL, A. (1979). 'Salselles, evocació històrica', a 'La Popa' núm. 4, Borredà. SERRA, R. (et al.) (1991). Guia d'Art del Berguedà, Berga. VILADÉS, Ramon (1994). 'Pagesos i senyors a les valls del Merlès', a L'Erol nº 44, Berga 1994,p.14-17. VV.AA. (1990). Borredà, Col·lecció Els Llibres de l'Àmbit, Àmbit de Recerques del Berguedà, Berga. VV.AA. (1994). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà, vol.5, Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. | XVII | L'església del que fou santuari de la Mare de Déu de Salselles és una construcció del s. XVII que segueix els esquemes dels barroc rural. Totalment ensorrada, constava d'una sola nau coberta amb volta i flanquejada per capelles laterals. La porta d'accés s'obre al mur de ponent i és d'arc de mig punt adovellat, precedida per un porxo d'arcs de mig punt rebaixats sostinguts per pilars amb capitells. El campanar és una torre quadrada que s'alça al mur de migdia, i té obertures d'arc de mig punt i una balustrada. Tot el conjunt es troba en un estat d'abandó lamentable des que fou assaltat durant la Guerra Civil (1936-39). Aquest fet, afegit al despoblament de la parròquia, els robatoris i els actes de vandalisme, i els efectes negatius de l'acció dels elements atmosfèrics, l'han acabat de malmetre. | 08024-35 | Salselles, riera de Merlès | La primera església, dedicada a Sant Pere, formava part del 'pagus' del Lluçanès, subunitat del comtat d'Osona i bisbat de Vic, fou cedida íntegrament al monestir de Ripoll l'any 948. La primera església pre-romànica, era dedicada a Sant Pere i també la posterior, romànica. Al s. XIV es documentada la creixent devoció mariana a l'entorn de la imatge romànica de la Verge i al s. XVII es construeix el santuari i es canvia l'advocació. El santuari de Salselles fou, al llarg dels s. XVII, XVIII i XIX un important centre de devoció mariana per la gent de la riera, especialment els de les parròquies de Sta. Maria i St. Martí de Merlès, Lluçà, la Quar, Alpens, Borredà i Prats de Lluçanès. | 42.0959800,2.0289300 | 419699 | 4660889 | 08024 | Borredà | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41457-foto-08024-35-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41457-foto-08024-35-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41457-foto-08024-35-3.jpg | Legal | Barroc|Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | C. Sellés, R. Serra, P. Cascante | 96|94 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-14 09:37 | |||||||||
| 41458 | Forats a la roca de la resclosa i de la passera de les Goles de la Masada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forats-a-la-roca-de-la-resclosa-i-de-la-passera-de-les-goles-de-la-masada | BOLOS MASCLANS, J. (1985:143-144). Resclosa propera a la casa del Pont de Roma, a 'Catalunya Romànica. XII. El Berguedà', Fundació Enciclopèdia Catalana, Barcelona. BOLÓS i M.FABREGAS, J. (1982: 556-568). 'Els molins de la conca mitjana del Llobregat.1. Introducció', a 'Quaderns d'Estudis medievals' núm. 9, Barcelona, setembre. VV.AA.(1990: 87). Borredà, Col·lecció Els Llibres de l'Àmbit, Àmbit de Recerques del Berguedà, Berga. | IX-X | A l'indret de les Goles de la Masada hi ha un conjunt important de forats circulars excavats a la roca, especialment a l'indret on la riera passa més engorjada. Alguns d'aquests forats semblen haver suportat i encaixat una passera o palanca de fusta justament al punt on el gorg és més alt. Altres forats semblen correspondre als encaixos d'una vella resclosa de fusta alt-medieval i fins i tot dues recloses que, com el cas de l'hipotètic molí fariner del Pont de Roma deuria aprofitar l'aigua de la riera per a moure les moles que s'aixoplugaven en un petit casal moliner, del qual no es tenen testimonis materials. | 08024-36 | Antiga parròquia de Salselles | La riera de Merlès, anomenada a l'alta edat mitjana riu 'Azest' o 'Adest' era el límit geogràfic entre els comtats de Berga i d'Osona i també el límit entre el bisbat d' Urgell i el de Vic. Aquesta fou una de les zones que es va repoblar als s. X i on el monestir de Sta. Maria de Ripoll hi tenia importants dominis. Els forats de la roca semblen correspondre a un dels molts molins alt-medievals que es van construir al peu del riu Merlès a finals del s. IX i començaments del XX. | 42.0989500,2.0053900 | 417756 | 4661241 | 08024 | Borredà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41458-foto-08024-36-2.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | C. Sellés, R. Serra, P. Cascante | 85 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-14 09:37 | |||||||||
| 41478 | Restes del molí draper de Sant Joan | https://patrimonicultural.diba.cat/element/restes-del-moli-draper-de-sant-joan | AYMANÍ, G.(2000:15-18.) 'Els molins hidràulics de la riera del Mergançol' a l'Erol nº 64, Berga 2000 VV.AA.(1990). Borredà, Col·lecció Els Llibres de l'Àmbit, Àmbit de Recerques del Berguedà, Berga | XVII | De l'antic molí draper de Sant Joan només se'n conserven restes dels murs situats prop del pont de Sant Joan i del salt d'aigua natural on es va construir la resclosa. Les restes, molt escadusseres, corresponen a una construcció del s. XVII. Tot sembla indicar que es va abandonar al s. XIX i que a començaments del XX ja estava totalment ensorrat, | 08024-64 | Parròquia de Borredà, sota cal Carol i al peu de la riera del Margançol | Construït pel gremi de Paraires i Teixidors de llana de Sant Joan fou el primer molí del gremi, alçat a finals del s. XVII; a més de ser molí bataner també era fariner i per a poder fer les dues funcions es van adaptar unes masses que tot aprofitant l'aigua directament del rec, podien estovar la llana; tot seguit l'aigua es reconduïa i s'abocava al rodet que feia girar les moles i per tant l'energia de l'aigua s'emprava també per a moldre farina. El molí fou objecte d'un llarg plet que enfrontà el Gremi i la família Font que obligà al Gremi a construir-ne un de nou, uns quants quilòmetres riu avall en direcció a Vilada i que fou el molí d'en Font. | 42.1293000,1.9946500 | 416908 | 4664621 | 08024 | Borredà | Difícil | Dolent | Legal | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | C. Sellés, R. Serra, P. Cascante | Fotografia d'Àngel Rota (1970 ) publicada a VV.AA.: Borredà, Col·lecció Els Llibres de l'Àmbit, Àmbit de Recerques del Berguedà, Berga 1990. | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-14 09:37 | |||||||||||
| 41486 | Resclosa del camp de Salselles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/resclosa-del-camp-de-salselles | BOLOS, J. i FABREGUES, A. (1982: 556-568) 'Els molins de la conca mitjana del riu Llobregat.1. Introducció', a 'Quaderns d'Estudis medievals' núm.9, Barcelona, setembre VV.AA.(1990) Borredà, Col·lecció Els Llibres de l'Àmbit, Àmbit de Recerques del Berguedà, Berga Catalunya Romànica. XII, El Berguedà, (1985: 421) Barcelona, Fundació Enciclopèdia Catalana, Barcelona 1985 | X | De l'antic molí fariner medieval de l Camp de Salselles només es conserven els 56 forats circulars excavats a la roca on s'encastaven els troncs de fusta que formaven part de la resclosa, feta amb fusta, fang, còdols i maçoneria,; la resclosa retenia l'aigua de la riera de Merlès en aquest punt i la conduïa fins al rec i al molí fariner. | 08024-72 | Salselles | El lloc de Salselles és documentat des del s. X i els forats excavats a la roca semblen formar part de la resclosa d'un antic molí fariner construït a finals del s. X o començaments del s. XI, un dels molts que van aprofitar la força de l'aigua com a energia per a moldre cereals. | 42.0913100,2.0078100 | 417946 | 4660391 | 08024 | Borredà | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | C. Sellés, R. Serra, P. Cascante | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-14 09:37 | ||||||||||||
| 89874 | Taraval | https://patrimonicultural.diba.cat/element/taraval | <p><span><span><span><span><span><span>CASACUBERTA, A., CUNILL, J., SÁNCHEZ, J. (2022). </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span>Història dels masos del Municipi de Capolat. Inèdit.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004). </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span>Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit</span></span></span></span></span></span></span></p> | XVII, XVIII, XIX | <p>Les restes, en bastant mal estat de conservació, podrien ser les del mas Taraval. Aquestes estan delimitades per uns murs molt arrasats que dibuixen una planta de 12,5 metres d'amplada per 11,5 metres de profunditat. Encara es conserven, a l'angle nord-oest, les runes d'una barraca de planta quadrada posterior al mas. </p> | 08045-4 | Es troba a la Vall de Lord, en el terme de l'antiga parròquia de Sant Serni de Terrers, zona a l’extrem nord-occidental de l'actual municipi de Capolat. | <p>Taraval apareix esmentada en diferents documents, vinculat al Molí de Terrers. La primera menció coneguda és del dia 13 de setembre de 1669 (AP Molí de Terrers. Procés). En ell, el <span><span><span><span><span><span>mossèn Celdoni Clusa, procurador del duc de Cardona, havia atorgat carta de precària i de nou establiment a favor d’Antoni Joan Torra </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><em><span> </span></em><span><span>de la casa, mas i heretat Pujol, anomenada el Molí de Terrers, habitada i afocada, i els capmasos de Taraval i Caratons, tots junts en una gleva. Així doncs, sabem que Taraval en aquest moment es trobava aglevat al Molí de Terrers. Posteriorment, l'any 1791 en la confessió feta per Josep Santamaria al duc de Cardona, s'esmenta el capmàs de Taraval, ja deshabitat i rònec i encara aglevat al Molí de Terrers (</span></span></span>ACA, Notarials, Cardona, 1046, pàg. 36)<span><span><span>.</span></span></span></span></span></span></p> <p>El mal estat de conservació de les estructures fa impossible precisar la cronologia ni l'evolució arquitectònica. La barraca, en canvi, es construeix al segle XIX aprofitant les pedres de l'antic mas. Els murs delimiten un espai de planta quadrada de 3 m x 3 m. Possiblement, era utilitzada com a refugi o magatzem a l'hora de menar les feixes del voltant de la construcció.</p> | 42.1030000,1.7301200 | 395000 | 4661993 | 08045 | Capolat | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/89874-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/89874-40.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-12-12 00:00:00 | Marta Sánchez Soler - Societat d'Arqueologia del Berguedà | 98|119|94 | 1754 | 1.4 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-14 09:37 | |||||||
| 89875 | Queratons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/queratons | <p><span><span><span><span><span><span>SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004). I</span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span>nventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>CASACUBERTA, A., CUNILL, J., SÁNCHEZ, J. (2022). </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span>Història dels masos del Municipi de Capolat. Inèdit.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> <p> </p> | XVII - XVIII | Totalment en ruines i ple de vegetació | <p>Restes d'un antic mas que es podria correspondre amb el mas Queratons. Les estructures que es poden apreciar actualment mostren una antiga construcció de planta irregular adossat parcialment a una roca i un marge. A la banda de ponent l'estructura es recolza en una roca, a través d'un mur de pedres irregulars de conglomerat i de 90 cm d'alt. Continua al nord un mur de grans blocs de conglomerat sobre una canal i feixes de conreu. Pel sud l'estructura està parcialment oberta.</p> | 08045-5 | Està situat a la Vall de Lord, en el terme de l'antiga parròquia de Sant Serni de Terrers, zona a l’extrem nord-occidental de l'actual municipi de Capolat. | <p>El mas Queratons apareix esmentat en diferents documents, vinculat al Molí de Terrers. La primera menció coneguda és del dia 13 de setembre de 1669 (AP Molí de Terrers. Procés). En ell, el mossèn Celdoni Clusa, procurador del duc de Cardona, havia atorgat carta de precària i de nou establiment a favor d’Antoni Joan Torra <em> </em>de la casa, mas i heretat Pujol, anomenada el Molí de Terrers, habitada i afocada, i els capmasos de Taraval i Caratons, tots junts en una gleva. Així doncs, sabem que Queratons, juntament amb Taraval, en aquest moment es trobaven aglevats al Molí de Terrers. Posteriorment, l'any 1791 en la confessió feta per Josep Santamaria al duc de Cardona, s'esmenta el capmàs de 'Calasons' (segurament Queratons), ja deshabitat i rònec i encara aglevat al Molí de Terrers (<span><span><span>ACA, Notarials, Cardona, 1046, pàg. 36)</span></span></span>.</p> <p>El mal estat de conservació de les estructures fa impossible precisar la cronologia ni l'evolució arquitectònica.</p> | 42.1034100,1.7269300 | 394737 | 4662042 | 08045 | Capolat | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/89875-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/89875-50.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-12-12 00:00:00 | Marta Sánchez Soler - Societat d'Arqueologia del Berguedà | 119|94 | 1754 | 1.4 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-14 09:37 | ||||||
| 89879 | Cal Mocó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-moco | <p><span><span><span><span><span><span>SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004). </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span>Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit</span></span></span></span></span></span></span></p> | XIX, XX | Les obres de la carretera de Berga a Sant Llorenç de Morunys van afectar considerablement les estructures. Pràcticament no es veu res a simple vista. | <p>Antiga edificació molt arrasada, sent només visible part d'un mur. Està fet amb blocs irregulars de calcària i té una llargada de 7,2 metres. No és possible determinar el seu gruix. La coberta devia ser de teula àrab, ja que es poden trobar molts fragments de teula pels voltants.</p> | 08045-6 | Casa situada a la Vall de Lord, a l'antiga parròquia de Sant Serni de Terrers. Es troba en un replà del pendent al nord del Racó de cal Mocó. | <p>Pràcticament no es coneix res sobre aquesta casa. No és esmentada en el 'Registro de las casas de campo de cada Distrito y de los Aforados de la Guerra nº.63' (ACBR) de l'any 1856. Això fa pensar que aquesta construcció dataria de la segona meitat del segle XIX. Fonts orals puntualitzen que la casa encara estava habitada a principis del segle XX.</p> | 42.1056100,1.7337600 | 395306 | 4662278 | 08045 | Capolat | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/89879-6.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-12-12 00:00:00 | Marta Sánchez Soler - Societat d'Arqueologia del Berguedà | 119 | 1754 | 1.4 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-14 09:37 | ||||||
| 89881 | Cal Guineu Vell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-guineu-vell | <p><span><span><span><span><span><span>SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004). </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span>Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit</span></span></span></span></span></span></span></p> | XVIII-XIX | En ruines i cobert de vegetació | <p>Cal Guineu Vell actualment es troba en runes. Era una casa de planta rectangular amb la façana principal orientada al sud-oest. Per la banda est estava adossada a un marge. Només es conserva el sòcol de les parets de càrrega. És possible que només tingués una planta. En els murs hi predomina la pedra calcària amb conglomerat de mida i forma diversa unida amb fang. L'estructura consta de dues parts: una primera construcció a l'est i a l'oest un annex o ampliació posterior. El gruix dels murs de l'edifici principal és de 60 cm, en canvi, el dels de l'ampliació del segle XIX no es pot concretar, a causa de la runa acumulada. Els murs tenen entre un i dos metres d'alçada.<br /> <br /> Es poden identificar els accessos a l'edifici principal i a l'ampliació. Els seus muntants estan fets amb blocs de pedra calcària carejades a cop de maceta.<br /> <br /> La coberta probablement era de teula àrab, ja que pels voltants se'n poden trobar restes.</p> | 08045-8 | Cal Guineu Vell està situada al marge dret del riu Terrers, a la Vall de Lord. Està situat en el terme de l'antiga parròquia de Sant Serni de Terrers, zona a l’extrem nord-occidental de l'actual municipi de Capolat. | <p>De la història de Cal Guineu Vell no se'n tenen moltes dades. L'única menció documental del mas es troba en el 'Registro de las casas de campo de cada Distrito y de los Aforados de Guerra. n.º 63' (ACBR) elaborat l'any 1856. </p> <p>Pel que fa a l'anàlisi de l'edifici també es poden veure diferents etapes constructives. La part més antiga de l'estructura és d'un moment a cavall entre els segles XVIII i XIX. És en aquest moment que s'edifica el cos principal, que es troba a la part est de l'estructura i que està adossat a un marge. Al segle XIX s'hi fa una ampliació, adossant una estructura a la banda oest. La funció d'aquesta estructura possiblement era d'estable, ja que disposa d'una porta d'accés des de l'exterior deslligada de l'edifici principal.</p> | 42.1075851,1.7244802 | 394542 | 4662509 | 08045 | Capolat | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/89881-8.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/89881-80.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-12-12 00:00:00 | Marta Sánchez Soler - Societat d'Arqueologia del Berguedà | 98|119|94 | 1754 | 1.4 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-14 09:37 | ||||||
| 89913 | Balma de Barons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/balma-de-barons | La balma té uns panells amb gravats, però al ser pedra sorrenca estan molt degradats. | <p>La balma de Barons és una balma de grans dimensions. Les parets són de sorrenques argiloses i les pedres superiors són conglomerats. La coloració de les roques oscil·la entre el negre i un marró argilós. A l'extrem sud de la Balma es conserva un panell de pedra amb gravats. Aquests són un conjunt de línies verticals i horitzontals que es van entrecreuant, formant una quadrícula. En el panell de sobre d'aquest també s'hi entreveuen gravats que segueixen la mateixa pauta que els anteriors, però estan massa degradats per apreciar-se bé.</p> | 08045-11 | La Balma es troba en les terres del mas Barons, dins del terme de l'antiga parròquia de Sant Andreu de Farners, a la zona oriental del municipi de Capolat. | <p>És molt difícil poder concretar una cronologia, ja que l'únic element visible a la balma són els gravats i no s'han estudiat ni s'han fet excavacions arqueològiques que ens puguin donar dades complementàries sobre l'ús de la balma en diferents èpoques. D'aquest estil de gravats se'n fan ja a la prehistòria, però això no descarta que puguin ser d'èpoques posteriors.</p> | 42.0782039,1.7850509 | 399503 | 4659173 | 08045 | Capolat | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/89913-110.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-12-12 00:00:00 | Marta Sánchez Soler - Societat d'Arqueologia del Berguedà | 1754 | 1.4 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-14 09:37 | ||||||||||
| 90027 | Cal Silvestre Cots | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-silvestre-cots | <p><span><span><span><span><span><span>SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004). </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span>Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> | XVIII - XIX | Edifici molt arrasat, amb estructures poc visibles pel sediment i la bardissa. | <p>Cal Silvestre Cots era una casa de planta rectangular, però ara està totalment enrunada. L'edifici està adossat a un marge i possiblement tenia planta baixa i un pis. La seva coberta era de teula àrab, ja que per la zona se'n pot localitzar molta. Adossat a la façana de ponent es pot veure el sòcol d'una construcció annexa que podria haver funcionat com a pallissa o estables. Actualment, només és possible veure algunes pedres alineades en els punts on hi havia hagut els murs.</p> | 08045-15 | Cal Silvestre Cots està situada molt aprop del Molinot, en el terme de l'antiga parròquia de Sant Andreu de Farners, a la zona oriental del municipi actual de Capolat. | <p>L'any 1737 Josep Cots ven el Molinot a Josep Rodoreda, però se'n reserva un tros de terra on hi vol construir una caseta (ACA, Notarials, Cardona, 1046, pàg. 41). Aquest document possiblement ens està parlant de la construcció de cal Silvestre Cots. Uns anys més tard, el 1791 el pagès Silvestre Cots reconeix tenir pel duc de Cardona una parcel·la de terra pertanyent al Molí de la Coma on tenia una caseta construïda (ACA, Notarials, Cardona, 1046, pàg. 41). És molt possible que fos aquest pagès el que acabés donant a la casa el nom amb el qual la coneixem. Per un altre document sabem que l'any 1856 Maria Coromines era la masovera de la casa i que en aquell moment s'anomenava ja Cal Silvestre (ACBR. Relació de les cases de pagès, 1856). Posteriorment, el 1863, apareix el rector de Capolat com a propietari de la casa (ACA, Hacienda, Volúmenes, TER-P, 263).<br /> <br /> Pel que fa a l'estructura de la casa té diferents fases constructives. La més antiga consta d'una casa de planta rectangular i de murs d'entre 66 cm i 80 cm de gruix. Posteriorment a aquesta primera estructura s'hi adossa una ampliació de finals del segle XVIII, amb murs d'uns 60 cm de gruix i finalment, al segle XIX s'hi adossa a ponent una estructura que sembla disposar d'un pilar central com a suport. Aquesta última podia haver servit de pallissa o estables i té murs de 60 cm de gruix.</p> <p> </p> | 42.0799911,1.7823965 | 399287 | 4659375 | 08045 | Capolat | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/90027-15.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/90027-150.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-12-12 00:00:00 | Marta Sánchez Soler - Societat d'Arqueologia del Berguedà | 98|119|94 | 1754 | 1.4 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-14 09:37 | ||||||
| 90030 | Ca l'Armenter | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-larmenter | <p><span><span><span><span><span><span>CASACUBERTA, A., CUNILL, J., SÁNCHEZ, J. (2022). </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span>Història dels masos del Municipi de Capolat. Inèdit.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004). <span>Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> | XIX | Enrunat, es conserven molt poques restes de les estructures. | <p>Ca l'Armenter és una antiga casa construïda aprofitant un marge com a paret oest. Actualment, està completament enrunada, però es pot apreciar que era un edifici de planta rectangular, amb dos cossos paral·lels asimètrics sense comunicació interna. El mur de llevant té 75 cm de gruix i el seu bastiment és de grans blocs de conglomerat sense treballar en la base del mur i blocs de pedra calcària desbastats amb petites pedres la resta. El mur nord i el mitger són d'entre 55 cm i 60 cm de gruix, i, a diferència del de llevant, no hi ha tanta presència de blocs. Entre les runes es troben bastants fragments de teula àrab, per la qual cosa podem imaginar que l'edifici constava de coberta de teula àrab i possiblement a dos vessants. Al sud d'aquesta estructura se'n pot apreciar una segona que possiblement eren els estables.</p> | 08045-16 | Ca l'Armenter està sota la carena que tanca el Clot de la Mesquita per ponent. Es troba a la zona de l'antiga parròquia de Sant Andreu de Farners, a la part oriental del municipi de Capolat. | <p>El primer document on tenim menció d'aquesta casa és de 1811 (ACBR. Registre d’Hipoteques, 1811, pàg. 32). En aquest Antoni Cortichs, pagès de Capolat, ven per cinc anys la percepció dels fruits resultants de la caseta i terres que té a Capolat. Diu tenir aquestes possessions pel duc de Medinaceli. Encara que en aquest document no s'esmenti el nom de la casa, per les afrontacions i altres documents podem saber que és Ca l'Armenter. El primer document on apareix un nom d'aquesta casa és de 1830 i en aquella època s'anomenava mas Auvella o Ovella (ACBR. Registre d’Hipoteques, 1830, pàg. 119). Per la relació de les cases de pagès de 1856 sabem que en aquell any també se l'anomenava ca l'Armenter i que continuava sent propietats de la família Cortichs. Per les últimes mencions documentals que en tenim, sabem que l'any 1879 Pere Cortichs i Portell va haver de vendre gran part de les seves propietats a Francesc Serra i Costa, per saldar un deute de 3.040 pessetes que hi tenia, però Ca l'Armenter va quedar exclosa de la venda (ACBR. Notarials. Domènec Coromines. 1879. Pàg. 605). Això és degut al fet que de les terres d'aquest mas Pere Cortichs havia de pagar anualment unes quantitats a la seva germana i pel testament del seu pare li quedava prohibit vendre-la sense el seu consentiment.<br /> <br /> Pel que fa a les estructures, sembla que totes són del mateix moment constructiu, que correspondria al segle XIX. Probablement, ja en aquell moment tenia dos cossos, un a ponent que seria una fresquera, cort o estable, i a llevant l'habitatge.</p> | 42.0978657,1.7711404 | 398384 | 4661373 | 08045 | Capolat | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/90030-16.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-12-12 00:00:00 | Marta Sánchez Soler - Societat d'Arqueologia del Berguedà | 119 | 1754 | 1.4 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-14 09:37 | ||||||
| 90036 | Pla de les Tombes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pla-de-les-tombes | <p><span><span><span><span><span><span>SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004). </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span>Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit.</span></span></span></span></span></span></span></p> | Segles V-X | Les estructures són poc visibles. | <p>Les fonts orals parlen de l'existència d'una necròpolis en aquest indret. A l'extrem del serrat de La Coma s'hi localitza un forat cobert per una llosa de pedra sorrenca.</p> <p>Uns 30 metres cap al nord d'aquest punt també s'hi troba un clot que conforma un espai quadrangular d'aproximadament 7,80 x 7,30 m de planta.</p> | 08045-19 | Prop de La Coma, a l'antiga parròquia de Sant Andreu de Farners, a la zona oriental del municipi de Capolat. | <p>Poc es coneix de la història d'aquest espai, ja que no s'hi han fet excavacions arqueològiques. Per tipologia podria correspondre a una necròpolis altmedieval.</p> | 42.0835856,1.7867829 | 399655 | 4659769 | 08045 | Capolat | Difícil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2022-12-12 00:00:00 | Marta Sánchez Soler - Societat d'Arqueologia del Berguedà | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-14 09:37 | |||||||||||
| 90140 | Ca l'Empriuet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lempriuet | <p><span><span><span><span><span><span>CASACUBERTA, A., CUNILL, J., SÁNCHEZ, J. (2022)</span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span> Història dels masos del Municipi de Capolat. Inèdit.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004)<span> Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit.</span></span></span></span></span></span></span></p> | XVIII | Enrunada i plena de vegetació. | <p>Ca l'Empriuet, actualment enrunada, és un edifici de planta rectangular adossat a un marge.</p> <p>Té planta baixa, pis i unes petites golfes en distribució en tres cossos paral·lels. La coberta és a dos vessants amb el carener orientat de nord a sud. És possible que a la banda de llevant hi hagués hagut un edifici adossat amb una utilitat de pallissa. L'enderroc del costat de ponent fan pensar el mateix. En aquest cas podrien ser uns estables o corts. Els murs, d'un gruix d'entre 55 i 60 cm, estan construïts de blocs de pedra calcària de mesures diferents i lligats amb fang. Els murs perimetrals es van aprimant en alçada arribant als 50 cm al nivell del pis. Els murs mitgers de la planta baixa són més prims, d'uns 45 cm, i tenen el mateix estil constructiu que els perimetrals. Les cantoneres dels murs exteriors són fàcilment diferenciables, ja que estan fetes amb pedres desbastades de grans dimensions escairades a la part visible. La porta principal té 195 cm d'amplada i una llinda de fusta de roure que es recolzava sobre uns muntants actualment desapareguts i dels quals només queda el forat de l'encaix sota la llinda. Al costat de llevant a la planta baixa hi ha una gran obertura amb llinda de fusta que podria haver donat accés als estables.</p> <p>Finalment, a ponent hi ha una porta que té en el seu interior un arc rebaixat de lloses sense treballar col·locades en plec de llibre. Les finestres tenen totes llinda de fusta, muntants que no es diferencien dels murs, intradós pla de fusta i doella esbiaixada cap a l'interior. La coberta, pràcticament desapareguda, era de teula àrab.</p> | 08045-26 | Es troba situada a mitja alçada de la serra de la Tossa, en el terme de l'antiga parròquia de Sant Andreu de Farners, a la banda oriental de l'actual municipi de Capolat. | <p>La primera vegada que el topònim Empriuet apareix en un document és el 1601 i es correspon amb una peça de terra del terme de Sant Andreu de Farners (ACBR. Registre d’Hipoteques, 1782, pàg. 195). Per trobar esmentada la casa hem d'esperar al 1782, moment en què es parla d'una casa de nova construcció anomenada Martín, propietat de la família de Martín (ACA. Notarials. Berga. Sèrie General, 432, pàg. 72).</p> <p>En documents de la primera meitat del segle XIX ja apareix anomenada Empriuet (ACBR. Registre d’Hipoteques, 1830, pàg. 47). En la relació de les cases de pagès de 1856 apareix com a masover Isidre Barniol i en l'amirallament de 1863 Francesca de Martín és la propietària del mas (ACBR. Relació de les cases de pagès, 1856).<br /> <br /> Pel que fa a l'anàlisi constructiva, tota la casa va ser construïda en un mateix moment, al segle XVIII.</p> | 42.0989560,1.7786530 | 399007 | 4661485 | 08045 | Capolat | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/90140-26.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/90140-26_1.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Sánchez Soler - Societat d'Arqueologia del Berguedà | 119|94 | 1754 | 1.4 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-14 09:37 | ||||||
| 90143 | Forn d'obra teuleria de baix de Cortics | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-dobra-teuleria-de-baix-de-cortics | <p><span><span><span><span><span><span>SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004)</span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span> Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit.</span></span></span></span></span></span></span></p> | XVIII | L'estructura està totalment coberta per la vegetació. | <p>Es tracta d'u<span><span><span><span><span><span>n petit turonet ple de vegetació amb una depressió a l'interior que amaga l'estructura de la coneguda com '</span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span>teuleria de baix de Cortics'</span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>. El talús té unes dimensions aproximades de 4,4 m x 8,30 m. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>L’estat d’enrunament no permet avançar dades sobre la seva estructura.</span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> | 08045-27 | Des de la carretera de Sant Llorenç cal agafar el trencant de la Serreta, a l’alçada de la Coma cal seguir una pista forestal a la dreta que porta a la Closa. Creuada la riera de Clarà, cal seguir a peu una pista forestal en molt mal estat que segueix paral·lela al torrent, la teuleria en queda al costat dret. | 42.0854000,1.7718000 | 398419 | 4659988 | 08045 | Capolat | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/90143-forn-dobra-baix.png | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-08-02 00:00:00 | Pol Navarro Costa - Societat d’Arqueologia del Berguedà | 119 | 1754 | 1.4 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-14 09:37 | |||||||
| 90144 | Forn d'obra teuleria de dalt de Cortics | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-dobra-teuleria-de-dalt-de-cortics | <p><span><span><span><span><span><span>SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004). </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span> Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit.</span></span></span></span></span></span></span></p> | XVIII | L'estructura està totalment coberta i afectada per la vegetació. | <p><span><span><span><span><span><span>A l'extrem d'un marge trobem una depressió que ens indica la ubicació de la coneguda com '</span>teuleria de dalt de Cortics'<span>. Per la banda nord, on hi ha el pendent del terreny, trobem l'única part construïda amb mur, és fet amb pedres sorrenques sense treballar i de mida gran, i en el que trobem les restes de la boca de la cambra de foc (a l'interior encara podem veure-hi teules). La resta de l'estructura és excavada en el terreny natural. Segurament l'accés a la cambra de cuita es faria directament des del nivell superior. Una mica cap al sud de la teuleria, en el mateix pla, trobem indicis de murs que podrien correspondre a les restes d'una barraca. Els murs estant molt arrasats i tant sols es pot identificar alguna cantonada i parts discontinues dels murs. </span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> | 08045-28 | Des de la teuleria de baix, cal seguir un corriol molt poc definit que s’enlaira a l’esquerra fins un replà a la carena. | 42.0847800,1.7726900 | 398491 | 4659918 | 08045 | Capolat | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/90144-forn-dobra-dalt.png | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-08-02 00:00:00 | Pol Navarro Costa - Societat d’Arqueologia del Berguedà | 119 | 1754 | 1.4 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-14 09:37 | |||||||
| 90541 | Restes d'una construcció prop de Cortics | https://patrimonicultural.diba.cat/element/restes-duna-construccio-prop-de-cortics | <p><span><span><span><span><span><span>SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004)</span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span> Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit.</span></span></span></span></span></span></span></p> | Les restes que es conserven de la construcció es troben alterades per la vegetació. | <p><span><span><span><span><span><span>La presència de dues grans cantoneres de pedra picada i la traça d'algun mur en el coll de Cortics constitueixen l'únic testimoni de l'existència d'una construcció en aquest indret. No es pot identificar el perímetre de la seva planta ni la seva funció</span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>.</span></span></span></span></span></span></p> | 08045-36 | Des de la carretera de Berga a Sant Llorenç de Morunys cal agafar el trencant, senyalitzat, que porta a Solanelles i Cortics. Quan s’arriba al coll de Cortics, abans d’iniciar l’última pujada d’accés a la casa, es troben les restes al costat de la carretera. | 42.0885200,1.7715000 | 398399 | 4660335 | 08045 | Capolat | Fàcil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Pol Navarro Costa - Societat d’Arqueologia del Berguedà | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-14 09:37 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 161,08 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?
Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml