Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 66002 | La llum de la creu de Teulats | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-llum-de-la-creu-de-teulats | AADD (1998). El Lluçanès màgic. Recull de llegendes i rondalles del Lluçanès. Edicions Cossetània i Ajuntament de Sant Boi de Lluçanès. | Alguns veïns del municipi recorden la llegenda, especialment els d'edat avançada. | 'En una petita parròquia de la vall de Merlès, a sobre de la carena que flanquejant la riera s'estiragassa fins a Pinós enllà, en un planell airejat de tramuntana des d'on la blanca neu del Pirineu sembla gairebé poder tocar-se amb el palmell de la mà, s'hi troba una masia coneguda per Teulats. És una casassa, no pas extraordinàriament gran, sinó per la potència en que se'ns mostren les seves harmonioses formes sorgides de la solitud del paratge, tot evocant-nos altres èpoques en què la riquesa de pairalies com aquesta donava vida ufanosa a les contrades de la vall. Fa molts anys, en el tombant de la centúria passada, per aquells verals solitaris del Lluçanès hi rondava un estol de feréstecs personatges: gent esgarriada de les últimes conteses civils que enverinaven aquesta terra durant el segle dinovè i que després de mitja vida guerrejant per la muntanya catalana ja no coneixien altre ofici ni manera de viure que el que les armes els proporcionava. Saltejadors, extorsionadors i lladres de camí ral. Com que eren fins i perspicaços a ensumar on jeien reclosos els diners atresorats, un dia, armats fins a les dents, assaltaren la masia de Teulats i, agafant per sorpresa l'amo del mas, que feinejava per uns camps a la vora de la casa, amb crits i amenaces li ordenaren que els donés totes les unces d'or, que per garrepa tenia guardades en alguna cambra fosca. El pobre home, sorprès i esporuguit per la cara d'angelets que mostraven els visitants, s'hi negava, no obstant, amb fermesa. Els lladres, que no estaven per romanços ni per perdre el temps, l'obligaren amb empentes a pujar a la cuina, i sense cap mirament, el penjaren per la jupa als clemalls de la llar de foc. Al cap d'una estona, una ferum de socarrat començava a sortir per sota les espardenyes d'aquell bon pagès, mentre els bandits, amb renecs, crits i riallotes, no feien sinó demanar-li pels diners. Ell, amb ais, uis i grans escarafalls, contorsionant-se per sobre les brases del setial del foc, repetia una i altra vegada que mai els els donaria. Quan els lladres s'adonaren que la determinació de l'amo de Teulats era ferma i que no en traurien res, decidiren matar-lo. Ell, en un intent de guanyar temps o potser d'allargar desesperadament la seva existència, els demanà que abans de morir com a última voluntat li deixessin contemplar per darrera vegada la vall de Merlès. Els bandits accediren i el portaren a un gran planell rocós que hi ha a cinc minuts de la casa, des d'on s'albira la vall. Mentre el pobre home amb les mans lligades a l'esquena contemplava tremolós la panoràmica, el cap dels bandits amb una veu ronca i gastada li cridava: - Maleït Teulats, per última vegada, digue'ns on tens amagades les fotudes unces d'or. El pobre Teulats escoltava capbaix sense respondre. Després d'un esgariifós silenci, la descàrrega d'un trabuc el déu caure mort a terra cargolat per la metralla. Pocs dies després, i tal com és costum cristià, els parroquians de Sant Martí plantaren una creu de ferro en el mateix lloc on havia mort assassinat l'infortunat hereu. A partir d'aquell dia, aquest indret fou conegut per sempre més amb el nom de la Creu de Teulats, i malgrat que avui la creu ha desaparegut, hi resten encara els rocs amuntegats que l'aguantaven. Però aquesta història no acaba pas aquí. Passats uns anys, un dissabte en què el Ton del Molí del Mas, havent anat a mercat a Vic, feia bo i caminant a les fosques d'una nit gèlida d'hivern el camí de retorn a casa seva, en passar pel costat de la creu es preguntava que carat hi feia aquella creu plantada sobre aquell munt de rocs i en un paratge tan solitari. De sobte, una llum blanca i fulgurant emergia de la mateixa creu i se li plantificava al seu darrere seguint-li els passos a una distància no gaire lluny d'ell. | 08255-246 | Sector est del terme municipal | Aquesta llegenda va ser recollida pel folklorista Josep Maria Vilarmau a finals del segle XIX, dins la carpeta 12, volum X, anomenada 'Pistologia'. Recentment va ser ampliada segons fonts orals i novament escrita per P. Mestre, D. Montanyà i J.A. Planes en el llibre 'El Lluçanès màgic'. | 42.0016600,2.0013500 | 417296 | 4650443 | 08255 | Santa Maria de Merlès | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | (Continuació descripció) El Ton, tot i estar molt impressionat pel que veia, no era pas un home poruc, i fent el cor fort seguí corriol avall fent un esforç per desinteressar-se d'aquella màgica que l'acompanyava, de la qual mirant-la de reüll podia veure la resplendor.Baixant per la costa, passà al cap de poc pel Riambau i en el silenci de la nit ressonava des de dins de la cuina de la casa la remor de la gent del mas que resaven el rosari. Es podia sentir la veu de l'amo com manava les pregàries: - Santa Maria.I contestaven els altres:- Ora pro nobis.Seguia baixant i la llum sempre al darrere. Tot d'una, en el moment en què prenia el trencall cap al molí d'Escrigues, va deixar-lo de seguir i tota sola se n'anà camí avall fins a fondre's en el petit fossaret que hi ha al costat mateix de l'església parroquial de Sant Martí. Semblava talment com si aquella llum volgués mostrar al Ton del Molí el lloc on jeia des de feia anys l'infortunat protagonista de la Creu de teulats.L'endemà a tot Merlès ja es parlava de la llum, i pocs dies després eren més d'un els que se l'havien trobat.Un, l'havia vista pel camí i tan aviat li sortia pel davant com pel darrere; un altre donava per cert haver-la vist que es ficava a la rectoria. Així corria la brama, i de portal en portal s'anava teixint un final grotesc per a aquesta història.- A sota el castell ha sortit por! - deia la gent. Després ja digueren:- Això és que fan màgia! Qui la deu fer?Aviat trobaren que el qui la feia era el senyor rector. I s'alçaren un formiguer de veus, de murmuracions i de calúmnies.- Qui la pot fer, aquesta màgia, sinó el senyor rector?- Ho fa perquè pugui dir misses pels difunts de Teulats.Un altre més desvergonyit assegurava:- Ahir al vespre jo vaig haver d'anar a la rectoria i vaig trobar el senyor rector llegint un llibre molt gros.Així anaven creixent les sospites fins a fer la vida impossible a aquell bon capellà que només tenia cura de la parròquia.La cosa, però, anà a més, i s'arribà fins a practicar-li un registre a la mateixa rectoria.- No ho sabeu?- Què?- Han anat a registrar la rectoria.- Voleu dir?- I el bo és que ha trobat al senyor rector en el precís moment de fer la màgia. Tenia la màquina als dits.- Qui ho havia de dir!- Ja m'ho pensava jo! - deia un altre.- Jo no en planyeria pas! - feien tots.I al capdavall, ¿ sabeu com l'havien atrapat, aquell bon vellet de cabells blancs que era el senyor rector? Doncs amb els esmolls de fer hòsties als dits.' | 61 | 4.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:47 | |||||||||||
| 72581 | Placa commemorativa del metge Àngel Soler i Daniel | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-commemorativa-del-metge-angel-soler-i-daniel | XXI | 'Placa commemorativa de bronze dedicada al record del metge Àngel Soler i Daniel a l'entrada del bosc enjardinat arranjat per Soler com a espai de salut per als malalts ingressats a la seva clínica. A la placa s'hi pot llegir: 'L'Ajuntament de Vilada en record del Dr. Àngel Soler i Daniel, 1891-1972. / LA MUNTANYETA com deia l'avi o el BOSC DEL METGE com diu el poble. Al matí quan l'aire juga, fresc, llibert i cristal·lí tot el bosc és una caprici de concerts i fantasia. Pinta el sol, la 'muntanyeta' de claror i policromia, espurneig de fulles verdes amb perfum de romaní. És el bosc com un mirall on es miren les imatges les empremtes, les paraules i el respirs dels pensament. I les flautes del record percudeixen els miratges quan ja són joia visible i caminen sota els vents. Des del punt més alt del bosc, com en sol ja es poden veure els cristalls d'aquells aigües que somniaven 'ahir' i fulguren cara als pins com un vers que no es pot creure al matí quan l'aire juga, fresc llibert i cristal·lí. És un somni que perdura com un cant d'eternitat. Mercès avi per l'ofrena, pel jardí que tu has sembrat. Maria S. Farell.' | 08299-205 | Camí de Vilarrasa. Entrada del parc del Bosc del metge Soler | Cap a mitjans dels anys 1920 el metge Àngel Soler Daniel construí a Vilada un sanatori per malalts de tuberculosi i altres malalties cardio-respiratòries. El centre era freqüentat, sobretot, per gent provinent de Barcelona, lloc on Soler exercia primerament i on també tenia el consultori. El sanatori es dividia en dos estatges, l'un situat a Villarosa i l'altre a cal Barbetes. Es va convenir, però, la necessitat que els malalts disposessin d'un indret on anar a passejar i a reposar, sense estar en contacte directe amb la resta de gent del poble. Soler va comprar el turó, va fer-hi plantar alguns arbres (molts no característics de la zona) i hi féu construir bancs i altres elements artificiosos. Cap a finals dels anys 1940 el sanatori deixà de funcionar. | 42.1345900,1.9285500 | 411452 | 4665275 | 2018 | 08299 | Vilada | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72581-foto-08299-205-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Simbòlic | 2023-01-30 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | 98 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:48 | |||||||||
| 66001 | El noi que no va anar a la guerra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-noi-que-no-va-anar-a-la-guerra | TORRES, Jordi (2002). Bruixes a la Catalunya interior. Farell. | XX | Alguns veïns del municipi recorden la llegenda, especialment els d'edat avançada. | 'Un noi de la casa de Padrós, a qui li tocà d'anar a fer soldat a l'Àfrica quan hi havia la guerra del Rif; estava molt amoïnat ja que no volia anar-hi. Va parlar amb diferents persones sobre el que podia fer per escapolir-se de la guerra. El dia assenyalat per a la incorporació a files s'anava acostant i el xicot estava cada dia més preocupat. No trobava qui li donés la solució. Vet aquí que quan només faltaven deu dies, va passar per la casa un negociant de bestiar. El noi li explicà les seves desventures i preocupacions. Aleshores, aquest negociant, que coneixia molta gent, li digué: - Mira, jo conec una dona que és remeiera i fa coses per endevinar quan una persona és perduda, i també diu que pot fer que si una persona està sota la seva protecció no la puguin obligar a fer una cosa que aquesta no vulgui. La cara del noi va canviar: -Amb el que em dius, ja me'n vaig ara mateix a veure aquesta dona perquè em doni un remei per al meu cas. Aquell mateix dia el jove que vivia a Padrós anà a la consulta de la remeiera. Aquella dona era coneguda per ser una bruixa molt perillosa, però el noi volia de totes formes remei i remei va trobar. El jove explicà a la bruixa que ell no volia anar a fer el soldat, i menys a l'Àfrica. La remeiera, després d'escoltar el que el jove demanava, estigué una bona estona pensant, féu uns gestos una mica estrambòtics, begué un glop d'una cosa que tenia en un tupí de terrissa i, finalment, digué: - Això és possible, però serà un xic complicat, doncs caldrà fer un tractament que et canviarà la teva forma de viure durant la resta de la teva vida. El noi estava ben decidit i li va dir que faria tot el que convingués. La bruixa li féu un preparat i, tot seguit, li comentà: - D'aquest preparat, en veuràs un xarrup cada dia en dejú durant nou dies seguits a trenc d'alba. És el moment just d'ingerir aquesta potinga, si vols que això tingui el resultat que tu desitges. No ho diguis a ningú fins que no hagin passat els nou dies. Ningú més que tu i jo ho ha de saber. Passats els nou dies el noi tornà a veure la remeiera. Aquesta li demanà si havia fet el que ella li havia aconsellat. El noi havia complert. Llavors el va fer posar ajagut i, tot posant-li les mans durant una estona damunt del pit, seguidament li resseguí la resta del cos, alhora que recitava unes paraulotes que mai no va entendre. - Ja te'n pots anar tranquil que no hauràs d'anar a la guerra. El dia següent havia de presentar-se per la seva incorporació a l'exèrcit. Com que la bruixa li va dir que no hauria d'anar a la guerra, el noi es va quedar a casa seva. Aquell dia tot seguí el curs normal com sempre, però el dia següent, al matí, quan es va aixecar del llit no es podia aguantar dret. Va haver d'estirar-se de nou damunt del llit. Quan els seus pares s'adonaren que el noi no sortia de la seva habitació anaren a veure què li passava. El noi els digué: - No sé el que em passa, però quan m'aixeco del llit caic a terra i no em puc aguantar dret. Els pares varen tenir un gran ensurt. El noi els explicà els tractes que havia fet amb la bruixa i que aquesta li havia fet beure una potinga perquè no hagués d'anar a fer el soldat. El pare va quedar molt astorat. Tot seguit, anà a veure la bruixa i li explicà que el seu fill no es podia estar dret, ja que quan s'aixecava del llit les cames li fallaven i queia a terra. - Ja vinc tot prest a veure el noi, però el més segur és que poca cosa li puc fer, ja que això que li passa és perquè ell ho ha volgut - contestà la dona. Aquell mateix dia la visionària va anar a veure el xicot que no podia aixecar-se del llit. Quan va arribar a la casa es dirigí a l'habitació del malalt. En entrar-hi va dir als seus pares: - M'heu de deixar sola amb el noi. Tancà la porta i estigué molta estona a dins. Quan en va sortir els comunicà el següent: | 08255-245 | Sector sud del terme municipal | 41.9538300,1.9701100 | 414645 | 4645163 | 08255 | Santa Maria de Merlès | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | (Continuació descripció) - Això li passa perquè ell ho ha volgut. No volia anar a fer el soldat i no hi anirà. Només es podrà aixecar del llit els dies que en aquesta casa se celebri festa assenyalada.Allò que la bruixa li va fer mai ningú no ho ha pogut saber, però el que aquell noi va fer des d'aquell dia sí. A partir d'aleshores sempre va haver d'estar allitat. Només es podia aixecar del llit els dies que a la casa hi havia gran convit; llavors es posava a la taula a menjar i beure com tothom. Des d'aquell dia ningú hauria dit que aquella persona durant la resta dels dies ni tan sols es podia moure. Li havien de portar el menjar al llit.Quan era per la matança del porc, la festa major, Nadal, Pasqua, el dia del sant del cap de la casa, quan a la casa hi havia un bateig, casament o enterrament, llavors el noi es posava bo i seia a taula com un més del convit, fresc i eixerit com una rosa.Es diu que això era degut perquè el noi representava que era fora de casa i només hi anava quan s'hi feia una gran festa: era com un convidat més. Mai el van demanar des de l'exèrcit. No sols això, sinó que el van considerar desaparegut; així és com es va alliberar de la guerra del Rif.La cosa, però, no acaba aquí. Aquest jove, per passar una mica el temps i no avorrir-se, de tant en quant es distreia tombant els coves de menjar del bestiar, és a dir, quan els homes anaven al camp a replegar menjar per al bestiar i tenien els coves plens de naps, tot d'una els coves quedaven de cap per avall i tots els naps escampats per terra; altres vegades, en el moment d'entrar a la cort de les vaques, cove i el que el portava anaven a terra. En ocasions, els espantava les ovelles quan entraven al corral. També es donava algun cas que algun dia es trobaven totes les vaques destacades a la cort o bé fora de la llisa.D'aquesta forma, es distreia el noi que va preferir restar bruixat la resta de la seva vida abans que anar a la guerra del moro.'Aquesta versió, de títol complet 'El noi que no va anar a la guerra del Rif', va ser recollida i transcrita per Jordi Torres en el llibre 'Bruixes a la Catalunya interior'. | 61 | 4.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:47 | |||||||||||
| 79020 | Noms populars de núvols, boires i vents | https://patrimonicultural.diba.cat/element/noms-populars-de-nuvols-boires-i-vents | ESTRUCH I SUBIRANA, Maria (2011). Els noms populars, de núvols, boiresi vents al Berguedà, Edicions Albí, Berga. Fitxes d'Etnografia i Folklore del Berguedà. Municipi Puig-reig. Àmbit de Recerques del Berguedà,1985. | - Núvols i boires: 'Quan les muntanyes de Montserrat porten barret, plou'; 'Bassetes al cel, pastetes a la terra', 'Boira gebradora', 'Boira pixanera', 'Boira ploranera', 'Broma baixa'. 'Broma tova', 'Calitja', 'Castelleres al Clot de la Miquela' o 'Clot de la noia tapat' o 'Forat de la Minyona', 'Castellera de la Mestressa de la Serra', 'La processó de núvols de Periques', 'Rojor al vespre, sol a la finestra; rojor al matí, la pluja ja es aquí'. - Altres: Gebre, gebrada, mullena; 'Per la Mare de Déu d'agost, a les 7 ja es fosc'. 'Aigua Senyor, que de vi ja en venen!', 'Al temps del Cu-Cut, al matí moli al vespre eixut', 'Bon vent t´'apreti!', 'llampega al cul de la Pellota', 'Llampega a marina, procura, llenya i farina', 'Març marçot, mata la vella al costat del foc, i la jove si pot'. 'Neu rodona , d'altra en dóna', 'Pel maig cada dia un raig', 'Pel juliol, ni dona ni cargol', 'Per sant Andreu, pluja o neu o fred molt greu'. - De tots els fenòmens meteorològics, el que feia més por era el de la secada, que perjudicava a tothom, pagesos i treballadors de les fàbriques per què el riu baixava sec. Si situació era extrema la parròquia preparava pregaries demanant la gràcia de la pluja; l'evidencia més extrema de secada la marcava el fet de treure els Sants Màrtirs de Serrateix. | 08175-246 | Puig-reig | Informadors i col·laboradores del treball de recerca sobre 'Els noms populars de núvols, boires i vents al Berguedà' del municipi de Puig-reig: Lluís Badià i Casafont (67 anys), Carme Busquets i Galera de cal Jep de Borbons (56 anys), M. Gràcia Dolla i Ccapellas de cal Timò (77 anys), Montserrat Campà i Solà de cal Prat (62 anys), Maria Gonfaus i Reig de cal SantGgelis (76 anys), Sònia Guitart i Soler del Serrat (74 anys), Faustí Horta i Santandreu del Cafè Nou /77anys), Miquel Planas Santandreu de cal Prat, nascut al Pla de Pinós de Merlès (77 anys), Rafael Rafart i Busquets de Borbons (68 anys), Maria Santasusanna i Puig de les Abelles (76 anys). Va fer d'enllaç mossèn Josep Solà i Casals. Les entrevistes es van fer entre el 25 de novembre de 2009 i el 17 e desembre de 2009. | 41.9740800,1.8789300 | 407117 | 4647506 | 08175 | Puig-reig | Regular | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Social | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | 61 | 4.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:42 | ||||||||||||||
| 78782 | Costums del nèixer i el morir | https://patrimonicultural.diba.cat/element/costums-del-neixer-i-el-morir | AMADES, Joan (1980). Folklore de Catalunya. Costums i creences, Ed. Selecta, p. 37 i 81 Fitxes d'Etnografia i Folklore del Berguedà. Municipi Puig-reig. Àmbit de Recerques del Berguedà,1985. | XIX-XX | - Per ajudar al part feien bufar a la partera ben fort dins d'un càntir gros, primer pel tot i després pel galet. - Quan naixia una criatura els parents regalaven a la 'partera' una gallina vella per poder fer bon caldo. - El bateig es celebrava amb un bon refresc i el presidia la 'llevadora' i s'anunciava a toc de campanes que pagava el padrí o padrina. - A Puig-reig es creia que es tallava la creixença de les criatures si se'ls feia passar per sota una cadira, una escala de mà oberta o recolzada a la paret, o per sota les cames d'un adult. També se li talla la creixença si se'l pega amb una canya verda, i si s'embriaga amb aiguardent. - El singlot es però exemple de que l'infant creix; per guarir-lo, si es molt intens, s'ha de posar borrissol de baieta groga damunt el seu front. - Els casaments de vidus anaven sempre acompanyats d'esquellots fins que els nuvis pagaven vi bo. - L'arribada de la mort es senyalava amb una cinta negra que es penjava a l'entrada de la casa; el dol es mantenia com a mínim un any. | 08175-80 | Puig-reig | Doxumentacio Oral: Rafel Balmes de Puig-reig | 41.9739100,1.8792800 | 407146 | 4647487 | 08175 | Puig-reig | Fàcil | Regular | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | 119 | 63 | 4.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:42 | ||||||||||
| 78752 | Refranys del terme municipal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/refranys-del-terme-municipal | Fitxes d'Etnografia i Folklore del Berguedà. Municipi Puig-reig. Àmbit de Recerques del Berguedà,1985. | XX-XXI | - Puig-reig, dona maca i home lleig - Qui fa un cove fa un paner, i una cistella si convé. - Ametllans, pillos i gurmans - De l'Ametlla a Casetllar i de Gósol a Borredà: tot això es el Berguedà - Puig-reig es el clot de l'infern | 08175-50 | 41.9739100,1.8792800 | 407146 | 4647487 | 08175 | Puig-reig | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | 61 | 4.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:42 | |||||||||||||||
| 89241 | L'Ocata | https://patrimonicultural.diba.cat/element/locata | XVII-XIX | les restes de la masia es troben en un avançat estat d'enderroc, malgrat queden parts dels murs d'alçada considerable. | <p> </p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Antiga masia avui en procés d’enderroc, consta de l’edifici principal de planta quadrangular amb algun cos adossat a l’estructura principal. Per l’alçada dels mus sembla que deuria comptar amb planta baixa, planta primera i segurament un nivell de golfes. La façana principal obria a migdia. Es conserven algunes obertures corresponents a finestres i les restes d’alguna porta, totes emmarcades amb carreus més o menys ben tallats i polits. Els murs de les façanes són de carreus combinats amb pedres irregulars i a les cantoneres grans carreus ben escairats i polits. El volum d’enderroc de l’interior junt amb la vegetació que cobreix part de les estructures dificulta una bona visió de les restes conservades, sembla que la casa era de dos cossos, i hi ha un volum adossat que podia correspondre a un forn de pa. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Al costat sud-oest, hi ha una construcció que podria correspondre a un edifici destinat a corts, magatzem o paller. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 08144-218 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>En el llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. 1856' (ACBR), en l'apartat corresponent al poble d’Olvan trobem la referència que sembla correspondre a aquesta masia. Posteriorment, en el llibre de l’Amillarament de l’any 1864 conservat a l’Arxiu municipal d’Olvan, en el llistat de les possessions de José Bober, consta que tenia la possessió i casa anomenada “Eucata”. Al 1920, en l’Índex dels propietaris que constaven al registre fiscal d’edificis i solars del municipi d’Olvan conservat a l’Arxiu municipal d’Olvan, l’Ocata consta com a propietat de la família Raurell de la Quar.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 42.0715500,1.9506700 | 413194 | 4658253 | 08144 | Olvan | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89241-p2210109.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89241-p2210113.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89241-p2210115.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89241-p2210143.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89241-p2210147.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-07-05 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Al costat mateix de la casa hi passa el camí ral que comunica Olvan i Sant Maurici, ben bé a tocar de la façana de llevant.Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:37 | |||||||||
| 54946 | Llindes i pedres de Valldaura Nou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llindes-i-pedres-de-valldaura-nou | <p>BUSQUETS (2002). El Monestir i la família de Valldaura (inèdit)</p> | XIX-XX | <p>- Una llinda es troba a la finestra de llevant de la façana principal; es tracta d'un bloc rectangular de pedra sorrenca en el qual hi ha una colla d'elements decoratius incisos: dues rosetes ubicades a cada extrem de la llinda emmarcant una creu llatina al centre, la qual arrenca de la part inferior formant un fris decoratiu d'arcs de mig punt invertits. - Un dels elements escultòrics està ubicat damunt la clau de volta de la porta principal d'accés a la casa i es tracta d'un medalló oval que té incís, en el seu interior, la data de 1873, emmarcada per una motllura, que ens permet conèixer la data de construcció. - Els dos elements escultòrics situats a les columnes de l'arcada central del porxo de migdia són fets l'any 1906. Són dos blocs de pedra sorrenca un dels quals, el de ponent, porta incisa la inscripció 'Joan Valldaura' emmarcada per un medalló rectangular d'extrems acabats en punta; l'altre medalló, de llevant, porta la data de 1906 envoltada amb el mateix motiu que l'anterior.</p> | 08144-112 | Santa Maria de Valldaura | <p>Els elements escultòrics de Valldaura Nou ens informen de les dates de construcció de la casa, iniciada el 1873 i finalitzada a començaments del s. XX ja que en el porxo hi ha la data de 1906.Hi anaren a viure la família Valldaura quan van deixar l'antic monestir del mateix nom i, després d'habitar-la uns cent anys, es traslladaren al poble d'Olvan, llogant aquest edifici com a segona residència i servint el seu entorn com a granja de vaques i vedells.</p> | 42.0778100,1.9442700 | 412673 | 4658955 | 08144 | Olvan | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54946-p3100229.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54946-p3100236.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54946-p3100239.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2021-07-05 00:00:00 | Busquets, J.; Cascante, P.; Sellés, C.; Serra, R. | La llinda presenta unes característiques tipològiques i estil molt similars a les de les llindes de la masia veïna de Valldaura Vell. | 98 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:37 | ||||||||
| 89003 | Cal Cussa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-cussa | XVIII-XIX | <p><span lang='CA'><span><span><span><span>Antiga masia avui conformada bàsicament per un volum que defineix l’estructura de casa. Es tracta d’un edifici aïllat i de planta rectangular, consta de planta baixa i una planta superior; actualment reformat, <span>fet que pot haver modificat alguns elements</span>. Té coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana principal, orientada al sud-est. En aquesta façana trobem la porta d’accés, de llinda plana de biga de fusta sobre muntants de carreus escairats i més o menys polits, i al seu costat nord, una petita finestreta de llinda de pedra. Destaca l'eixida de la planta primera, a mode de terrat cobert, situada a l'angle sud tot obrint a dues façanes, a sud-est i sud-oest. La resta d’obertures són senzilles i sense elements remarcables, algunes resultat de la recent remodelació. Gran part dels murs són de paredat comú amb les cantoneres de carreus escairats i polits; alguns murs són bastits amb maó i altres presenten les superfícies revestides amb morter. L’actual edifici és el resultat de les reformes i modificacions recents, tot i que es pot observar que les traces d’antigues ampliacions així com restes d’annexes. </span></span></span></span></span></p> | 08144-197 | Al sud-oest del nucli d'Olvan | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Cal Cussa es troba documentada en el llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. 1856' (ACBR), en l'apartat corresponent al poble d’Olvan trobem la referència 'Casa Cussas' en la qual hi figura registrat 'Domingo Soler'. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 42.0507257,1.8962708 | 408664 | 4655998 | 08144 | Olvan | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89003-p1170296.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89003-p1170281.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89003-p1170277.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89003-p1170294.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-07-05 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021. | 119|98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:37 | |||||||||
| 89247 | Castelló | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castello | XVII-XX | Les estructures mostren signes de deteriorament. | <p><span lang='CA'><span><span><span><span>La casa de Castelló es troba emplaçada al costat sud del turó anomenat també de Castelló. Es tracta d’una masia de planta rectangular amb algun volum annexat que fa que mostrin una planta irregular. Consta de planta baixa, planta primera disposada sota coberta, té teulada de teula àrab a dues vessants, amb el carener. La façana principal és orientada al sud-est. El volum principal de la casa és de paredat comú a planta baixa, carreus a les cantores i a partir de nivell de planta baixa gran part dels murs de l’estructura principal són de tàpia. L’edifici presenta un volum adossat a façana principal, a la meitat més de llevant, és de dos nivells de planta, bastit combinant paredat comú als murs i maó massís a les cantoneres i obertures. A la façana lateral de ponent hi ha un altre cos adossat, també de dos nivells, però coberta a un sol vessant; la planta baixa és de murs de pedra i la superior de materials contemporanis. </span></span></span></span></span></p> | 08144-223 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>L’existència del mas anomenat Castelló consta documental almenys des del segle XVI, quan al 1563 s’esmenta el mas com una de les afrontacions de tramuntana del mas Ballaró, quan Bartomeu Ballaró confessa i capbreva les seves propietats a l’abat de la Portella. (BOLÓS: 2009, 703) </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>En el llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. 1856' (ACBR), en l'apartat corresponent al poble d’Olvan trobem la cita a la casa Castelló. Posteriorment, en el llibre de l’Amillarament de l’any 1864 conservat a l’Arxiu municipal d’Olvan, Miquel Boatella consta que ostentava la possessió i casa anomenada la Riba, conjuntament amb les possessions i cases de la Caseta, Sant Marçal i Castelló.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 42.0656172,1.9309980 | 411558 | 4657615 | 08144 | Olvan | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89247-p4010190.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89247-p4010179.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89247-p4010188.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89247-p4010196.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89247-p4010203.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-07-05 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | A uns metres a llevant de la casa, trobem la font i viver de la casa. Aprofitant un pendent de la roca existent a l’indret, hi ha un mur que conforma una bassa d’acumulació de l’aigua que davalla de la roca, així com la que aflora a la zona. Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:37 | |||||||||
| 91286 | Torre de Terrers / Castell de Meda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-de-terrers-castell-de-meda | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>CASACUBERTA, A., CUNILL, J., SÁNCHEZ, J. (2022)</span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span> Història dels masos del Municipi de Capolat. Inèdit.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004)<span> Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit.</span></span></span></span></span></span></span></p> | Possiblement del segle XII. | Les restes de l'edifici es troben cobertes per vegetació, la qual n'ha alterat la seva estructura i disposició. | <p><span lang='CA'><span><span>Al cim del turó es pot veure una petita depressió envoltada d'un perímetre alçat que conforma un espai quadrangular d'aproximadament 7 x 8 m que podria correspondre a les restes d'una torre. </span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>Pels voltants s'identifiquen més restes, a la banda nord i sud es veuen dos espais excavats amb restes de murs i a la banda est, vestigis de murs d’anivellament.</span></span></span></p> | 08045-82 | Zona de Terrers. | <p><span><span><span>A l’Edat Mitjana no apareix cap notícia referent a la Torre de Terrers. Es creu que probablement aquest sigui l’emplaçament del desaparegut castell de la Meda. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Les primeres mencions de la Torre de Terrers trobades a la documentació consultada daten del 1571, quan l’edifici formava part de la parròquia de Sant Serni de Terrers. Al 1758 apareix dins el Ducat de Cardona, en el capbreu general dels termes del Cint i Capolat.</span></span></span></p> | 42.1068800,1.7287100 | 394890 | 4662425 | 08045 | Capolat | Fàcil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Rosa Soler Acedo - Societat d'Arqueologia del Berguedà. | És molt probable que aquest sigui l’emplaçament del desaparegut castell de la Meda. Sense una excavació arqueològica no és possible determinar les seves característiques.Actualment és conegut amb el nom de Torre de Terrers l'antic Puig de la Torre, situat a pocs metres de la Torre de Terrers / Castell de Meda. | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:28 | ||||||||||
| 91431 | Balma del Salt de Sallent | https://patrimonicultural.diba.cat/element/balma-del-salt-de-sallent | <p><span><span><span><span>SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004)<span> Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit.</span></span></span></span></span></p> | Només es conserven part de les estructures de l'edifici, les quals es troben enrunades. | <p><span lang='CA'><span><span>Balma orientada a l'oest. En el seu interior s’hi va construir una casa de murs d’entre els 50 cm i els 60 cm d’amplada, fets amb blocs irregulars de pedra sorrenca i conglomerat units amb fang. </span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>Estructuralment, l’habitatge està format per un mur perimetral que conforma la façana i els dos murs laterals que defineixen un espai que interiorment és compartimentat per una paret, creant dues grans estances. La de la banda sud mostra l'inici d'un mur de divisió interior. Per la banda nord s'hi adossa un mur que delimita un espai independent. </span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>En el sostre de la balma s'identifiquen clarament dues zones molt fumades, l'una a tocar del mur lateral nord i l'altre més cap al sud. La superfície és força regular i mostra molt de sediment. L'alçada permet la circulació a peu dret excepte en les parts més internes.</span></span></span></p> | 08045-97 | Zona de Capolat. | <p><span><span><span>La casa apareix citada al “Registro de las casas de campo de cada Distrito y de los Aforados de Guerra.63” elaborat a l’any 1856, de manera que a mitjans del segle XIX era habitada.</span></span></span></p> | 42.0651900,1.7524000 | 396781 | 4657767 | 08045 | Capolat | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91431-971.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91431-972.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91431-973.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91431-974.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-08-02 00:00:00 | Rosa Soler Acedo - Societat d'Arqueologia del Berguedà. | Al Museu Comarcal de Berga hi ha dipositat un fragment de ceràmica hallstàttica trobat sobre una pedra de conglomerat de la balma. | 119|98 | 1754 | 1.4 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:28 | ||||||
| 91273 | Cal Rata | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-rata-0 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>CASACUBERTA, A., CUNILL, J., SÁNCHEZ, J. (2022)</span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span> Història dels masos del Municipi de Capolat. Inèdit.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004)<span> Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit.</span></span></span></span></span></span></span></p> | XIX | Les restes de l'edifici es troben cobertes i alterades per la vegetació. | <p><span lang='CA'><span><span>Entre les poques restes visibles es pot veure que l’edifici és de planta rectangular amb una ampliació per la banda de llevant. No és possible determinar la seva distribució ni les característiques de la coberta a causa del seu estat ruïnós.</span></span></span></p> | 08045-77 | Zona de Terrers. | <p><span><span><span>Cal Rata apareix a la documentació com a Cal Ratera el 1867, quan Andreu Capdevila i Canudes la vol inscriure al Registre de la Propietat, conjuntament amb altres cases. En aquest moment Cal Ratera està annexada conjuntament amb Cal Guineu a Can Blanc.</span></span></span></p> | 42.1104300,1.7341800 | 395348 | 4662813 | 08045 | Capolat | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91273-771.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91273-772.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-08-02 00:00:00 | Rosa Soler Acedo - Societat d'Arqueologia del Berguedà. | Pel què fa l’estructura, els murs estan fets amb pedra calcària de forma irregular i de mida diversa. Les pedres estan unides amb fang i el gruix dels murs és variable; mentre que el mur adossat al marge fa uns 50 cm, la resta oscil·len al voltant dels 60 cm. També és visible el sòcol d’una porta situada en el mur nord-est, els muntants del qual estan fets amb carreus de mida gran només desbastats. Pel voltant del jaciment s’observen restes de teula àrab, cosa que fa pensar que aquest seria el material de la coberta. | 119|98 | 1754 | 1.4 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:28 | |||||
| 91158 | Roc del Moro | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roc-del-moro | <p><span><span><span><span>SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004) <span>Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit.</span></span></span></span></span></p> | Possiblement del segle X | Les restes es troben cobertes i alterades per la vegetació, afectant la seva estructura. | <p><span lang='CA'><span><span>Es tracta de les restes d'un mur que discorre d’est a oest per la banda nord del turó del Roc del Moro. Les restes s'identifiquen de manera discontinua al llarg d'uns 25 m, i mostren una potència escassa i variable. Es tracta d'una estructura feta bàsicament amb blocs de conglomerat. En algun punt s'hi poden veure restes de morter de calç i no s'han identificat restes estructurals en la banda sud. La situació geogràfica d’aquest jaciment (amb bona visibilitat vers la banda de la Vall de Lord i cap a la banda de Sant Andreu, Coforb, Sant Salvador, etc.), així com el fet de que es trobi proper a les ruïnes del Santuari de la Mare de Déu dels Tossals, fan pensar amb la possibilitat de que es pugui tractar de les restes d'una torre o punt de guaita.</span></span></span></p> | 08045-62 | Zona de Capolat, cim del turó del Roc del Moro. | 42.0911400,1.7539000 | 396948 | 4660647 | 08045 | Capolat | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91158-622.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-12-12 00:00:00 | Rosa Soler Acedo - Societat d'Arqueologia del Berguedà. | 85 | 1754 | 1.4 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:28 | |||||||
| 91182 | Balma de la Rampa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/balma-de-la-rampa | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004)<span> Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit.</span></span></span></span></span></span></p> | Desconegut | <p><span lang='CA'><span><span>La balma se situa al peu de la cinglera de Casanblanc, orientada al sud. És molt oberta i presenta una visera de balmat gradual a gran altura. Té una amplada aproximada d'uns 22 m, 4 m de profunditat, i la superfície de la balma és aplanada i regular, i mostra un bon gruix de sediment.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A la banda oriental es localitza un parell de llocs amb la roca cremada i amb sutge, alternades amb concrecions calcàries i líquens aportats per filtracions d'aigua. </span></span></span></p> <p><span><span><span>A la banda oest s'inicia una rampa d'uns 0,7 m d'amplada i uns 30 graus d'inclinació que està en relació amb l'aflorament d'una petita veta d'un material indeterminat que també es troba a la balma Roja. </span></span></span></p> <p><span><span><span>A l'oest, la visera del balmat és poc pronunciada, a la base es localitzen un parell de refugis amb senyals de sutge a la paret, l’occidental està delimitat per pedres i mostra unes dimensions de 3,3 m d’amplada per 1,6 m de profunditat i una alçada mitjana de 1,2 m.</span></span></span></p> | 08045-71 | Zona de Terrers. | <p><span><span><span>Les evidències observades, tant en gruix de sediment al llarg de la superfície de la balma, com les marques de sutge, fan pensar que probablement aquesta balma ha estat habitada o utilitzada en algun moment, tot i que no es pot precisar una cronologia sense una excavació arqueològica.</span></span></span></p> | 42.1168700,1.7360800 | 395516 | 4663525 | 08045 | Capolat | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91182-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91182-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-08-02 00:00:00 | Rosa Soler Acedo - Societat d'Arqueologia del Berguedà. | El nom de “Balma de la Rampa” li van donar membres de la Societat d’Arqueologia del Berguedà, en desconèixer el nom popular que tenia, si és que n’ha tingut mai cap. | 1754 | 1.4 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:28 | ||||||||
| 91413 | Paredada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/paredada | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>CASACUBERTA, A., CUNILL, J., SÁNCHEZ, J. (2022)</span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span> Història dels masos del Municipi de Capolat. Inèdit.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004)<span> Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit.</span></span></span></span></span></p> | XIX | Només s'observen algunes pedres que conformaven els murs de l'edifici. | <p><span lang='CA'><span><span>Les restes de la caseta de Paredada es troben adossades a un marge de conglomerat que ha estat regularitzat mitjançant un mur de pedra. L'edifici mostra una planta gairebé quadrada compartimentada per un mur mitger que la divideix en dos espais rectangulars orientats longitudinalment de est a oest. Els murs tenen un gruix de 50 cm, estan construïts amb pedres de diferent forma i mida, sense treballar i lligades amb fang. </span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>A la zona propera a la porta hi ha restes de morter de guix que podrien correspondre a un rejuntat. Les cantoneres estan fetes amb carreus desbastats de pedra sorrenca que no es diferencien de la resta del mur. Al mur de llevant és visible l'encaix on presumiblement hi havia la porta, oberta a un espai delimitat per dos murs que configuren un espai d'utilitat desconeguda. </span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>La presència d'un gran enderroc fa pensar que l'estructura constaria de planta baixa i planta pis. A la banda est de la casa es troben acumulats fragments de teula àrab, possiblement de la coberta. </span></span></span></p> | 08045-94 | Zona de Capolat. | <p><span><span><span>A partir de la documentació notarial se sap que la casa de Paredada s’estava construint al costat de la Balma de Paredada l’any 1858 per Josep Arissó i Aloi i Martí Julió. Aquesta ja surt documentada al “Registro de las casas de campo de cada Distrito y de los Aforados de Guerra.63” (ACBR), elaborat l’any 1856 i al 1861 la propietat era compartida entre els dos socis que la van construir i Josep Tuyet, tots 3 també propietaris de Comamorera.</span></span></span></p> | 42.0658200,1.7622000 | 397593 | 4657825 | 08045 | Capolat | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91413-941.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91413-942_0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91413-943_0.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-12-12 00:00:00 | Rosa Soler Acedo - Societat d'Arqueologia del Berguedà. | Entre les restes es conserva un fragment d’aigüera de format rectangular excavada en un bloc de pedra. Presenta el regueró de desguàs desplaçat a una de les vores. | 119|98 | 1754 | 1.4 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:28 | |||||
| 91953 | Fita de terme municipal al Serrat de Malla. | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fita-de-terme-municipal-al-serrat-de-malla | <p><span lang='CA'><span><span>Línia de terme municipal entre Capolat i l’Espunyola. A la superfície d'una roca es troba gravada una línia amb dos punts, un a cada banda, per indicar la divisió dels termes.</span></span></span></p> | 08045-225 | Zona de Capolat, Serrat de Malla. | 42.0617400,1.7612100 | 397505 | 4657374 | 08045 | Capolat | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2022-10-11 00:00:00 | Rosa Soler Acedo - Societat d'Arqueologia del Berguedà. | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:28 | |||||||||||||||
| 91627 | Forn d'oli de ginebre proper a Les Fonts 1 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-doli-de-ginebre-proper-a-les-fonts-1 | <p><span><span><span><span><span><span>SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004).<span> Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit.</span></span></span></span></span></span></span></p> | Possiblement del segle XIX. | <p><span lang='CA'><span><span>Marques incises en una placa de pedra sorrenca que conformen el recollidor d'un forn d'oli de ginebre. Es tracta d'un cercle d'uns 30 cm de diàmetre amb una canal de desguàs d'uns 80 cm de llarg que segueix la inclinació del màxim pendent de la roca.</span></span></span></p> | 08045-127 | Zona de Capolat, propera al mirador del Roc Codós. | 42.0654100,1.7525100 | 396791 | 4657791 | 08045 | Capolat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91627-1272.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-08-02 00:00:00 | Rosa Soler Acedo - Societat d'Arqueologia del Berguedà. | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:28 | ||||||||
| 91937 | Túmuls del Serrat de les Tombes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tumuls-del-serrat-de-les-tombes | <p><span><span><span><span>SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004). <span> Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit</span></span></span></span></span></p> | <p><span lang='CA'><span><span>Túmuls de planta el·líptica i de diferents dimensions. El conjunt dels túmuls estant formats per pedres de diferents formes i mides juntament amb terra i coberts per vegetació herbàcia. </span></span></span></p> | 08045-214 | Zona de Capolat, Serrat de les Tombes. | <p><span><span><span>Sense una excavació arqueològica no es pot precisar la seva cronologia.</span></span></span></p> | 42.0716100,1.7709500 | 398326 | 4658458 | 08045 | Capolat | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91937-2143.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91937-2144.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-08-24 00:00:00 | Rosa Soler Acedo - Societat d'Arqueologia del Berguedà. | Podria ser que continguessin enterraments antics com el Sepulcre 1 del Serrat de les Tombes. | 1754 | 1.4 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:28 | |||||||||
| 92524 | Porta d’accés a la casa-hostatgeria del Santuari de la Mare de Déu dels Tossals | https://patrimonicultural.diba.cat/element/porta-dacces-a-la-casa-hostatgeria-del-santuari-de-la-mare-de-deu-dels-tossals | <p>CASCANTE, P.: 'Memòria de la primera campanya d'intervenció arqueològica portada a terme al santuari de nostra senyora dels Tossals (Capolat - Berguedà). Societat d'Arqueologia del Berguedà SAB (21 juny-11 agost 2006). Nº 7871/(3 vols.)</p> <p>CASCANTE, P.: 'Memòria de la segona campanya d'intervenció arqueològica portada a terme al santuari de nostra senyora dels Tossals (Capolat - Berguedà). Societat d'Arqueologia del Berguedà SAB' Nº 8146 (3 vols.)</p> <p>CASCANTE, P.: 'Informe de la segona campanya d'intervenció arqueològica portada a terme al santuari de nostra senyora dels Tossals (Capolat - Berguedà). Societat d'Arqueologia del Berguedà SAB (15 juliol-31 agost 2007).</p> <p>SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004). Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit.</p> | XVII-XVIII | La porta es troba al terra envoltada de vegetació. | <p><span lang='CA'><span>Porta d’accés <span>a la casa-hostatgeria del Santuari de la Mare de Déu dels Tossals </span>amb una llinda formada per un bloc monolític prismàtic amb l'angle inferior extern bisellat. A la part frontal <span>s’observa la inscripció parcial 1 ( ) JH (S ) ( ) 7. </span></span></span></p> | 08045-247 | Santuari de la Mare de Déu dels Tossals | <p>La casa-hostatgeria del Santuari de la Mare de Déu dels Tossals es va construir entre els segles XVII i XVIII, adossada al mur nord de l’església i a un nivell superior que aquesta.</p> | 42.0885300,1.7538900 | 396942 | 4660357 | 08045 | Capolat | Fàcil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2022-08-24 00:00:00 | Rosa Soler Acedo - Societat d'Arqueologia del Berguedà. | Actualment es conserva part dels muntants de la porta, els quals estan fets amb pedra sorrenca picada disposats en cadena per lligar les cares internes i externes del mur, i una doella esbiaixada. També conserva el marxapeu de pedra. | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:28 | ||||||||||
| 89246 | Font de Cal Geperut | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-cal-geperut | XIX-XX | les estructures es troben deteriorades. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>A l'indret conegut amb el nom del trull, a uns metres al nord-oest de la casa de Cal Geperut, al costat d'uns camps de conreu i en un pla de roca, trobem la font, el pou i la bassa de la casa de pagès. Es tracta d’una font de surgència, en la mateixa roca també hi ha un pou i una bassa que recull l’aigua, és formada per un rebaix en la mateixa roca i la resta delimitada per un mur de pedra amb revestiment interior.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Al costat de la font hi ha una estructura negativa de forma circular excavada a la roca, és de poca fondària i a la part central hi ha un altre retall també rodó. Podria tractar-se del negatiu d’una peça extreta del lloc, tot i que antics masovers sempre havien sentit referir-se al lloc com un lloc una premsa d’oli. Podria tractar-se de la base d’una premsa d’oli o de vi, tot i que no hi ha cap dels canals de recollida o altres elements sovint associats a aquestes estructures. </span></span></span></span></span><span lang='CA'><span><span><span><span>També es recull per informació oral, que havia servit per estovar glans.</span></span></span></span></span> </span></span></span></p> | 08144-222 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>La casa de Cal Geperut va ser bastida a principis del segle XX, segons informacions orals podria ser al 1905. En origen el nom que rebia la casa era la caseta del Grané. Durant molts anys va ser una masoveria de la propera masia de l’Alzinosa. Al 1920 la casa ja consta referenciada com a Cal Geperut, en l’Índex dels propietaris que constaven al registre fiscal d’edificis i solars del municipi d’Olvan conservat a l’Arxiu municipal d’Olvan. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 42.0667987,1.9122578 | 410010 | 4657765 | 08144 | Olvan | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89246-p1210297.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89246-p1210312.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89246-p1210315.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89246-p1210330.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89246-p1210332.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | 2021-07-05 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | En unes feixes properes a la casa es van conservar durant anys unes quantes oliveres i uns ceps.Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021. | 98 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:37 | |||||||||
| 89250 | Turó de Castelló | https://patrimonicultural.diba.cat/element/turo-de-castello | Les restes conservades visibles són escasses i cobertes de vegetació. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Al capdamunt del turó anomenat Castelló s’hi localitzen les restes d’un mur de carreus rectangulars col·locats a trenca junt. Són visibles poques fileres i un tram curt del mur. El lloc és cobert de vegetació, sobretot arbustos, que dificulten la localització o identificació de més restes. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 08144-225 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>El topònim del turó i de la masia situada al peu del turó porten a pensar en la possibilitat que al lloc hi hagués hagut una construcció de tipus casteller, un punt de vigilància o control. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span><span><span>Les referències al mas Castelló es remunten almenys fins al segle XVI. En aquest sentit, el fet que les restes de la masia no mostrin, aparentment, elements arquitectònics o restes d’estructures visibles que indiquin unes cronologies clares de la casa que puguin correspondre al segle XVI. A la vegada que el topònim es considera que podria referir-se a una construcció fins i tot d’època anterior, porta a pensar que les estructures identificades dalt del turó, podrien correspondre amb unes restes relacionades amb una construcció vinculada al topònim que dona nom al lloc.</span></span></span></span></span></p> | 42.0664502,1.9304863 | 411517 | 4657707 | 08144 | Olvan | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89250-p3280232.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89250-p4010211.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89250-p4010234.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89250-p4010235.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2021-07-05 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Les notícies orals recollides per la família de la masia de la Riba, assenyalen que dalt del turó havia estat un lloc utilitzat durant la Guerra Civil com a punt de control i atac. Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021. | 94|85 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:37 | ||||||||||
| 89253 | Puigcogull | https://patrimonicultural.diba.cat/element/puigcogull | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Al capdamunt del turó anomenat Puigcogull s’hi localitzen les restes de diversos murs que defineixen una construcció que estaria conformada per diverses estances. Les estructures es troben en un lloc boscós jove, cobert de sediment i vegetació, fet que dificulta veure les restes. Es poden distingir algunes traces dels mus sobretot pels solcs que es conformen entre les alineacions dels murs. S’observen algunes parts de parament del mur tot i que són visibles molt poques fileres </span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 08144-227 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Al 1285 en una reconeixença que fa l’abat de la Portella a dona Tomassa, en relació a donació i establiment de les dècimes d’Olvan que tenia per ella Guillem de Vall a la mateixa parròquia durant trenta anys, entre altres, l’abat dona fe amb diversos homes propis de l’abat, entre els quals Pere Puigcogull (BOLÓS: 2009, 699). </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>L’existència del mas anomenat Puigcogull consta documental almenys des del segle XVI, al 1563, quan Bartomeu Ballaró confessa i capbreva les seves propietats a l’abat de la Portella, entre les quals el seu mas Ballaró i el mas Puigcogull, del qual en dona les afrontacions (BOLÓS: 2009, 703). Posteriorment al 1663 el mas Puigcogull consta unit al mas Ballaró, i el té en alou de la badia de la Portella Rafael Canudas, consta que es realitzaren confessions de les possessions també als anys 1610 i 1773 (BOLÓS: 2009, 738).</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Les restes que s’identifiquen dalt del turó anomenat Puigcogull podrien correspondre al mas del qual consten referències documentals. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 42.0611618,1.9257210 | 411115 | 4657125 | 08144 | Olvan | Difícil | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89253-p3280278.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89253-p3280281.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89253-p3280310.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89253-p3280246.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89253-p3280256.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2021-07-05 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021. | 94|85 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:37 | ||||||||||||
| 89249 | Tina de Castelló | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tina-de-castello | XVIII-XIX | l'element es troba en força bon estat però les inclemències meteorològiques erosionen la roca on està excavat l'element. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Al costat est del turó de Castelló, a la seva base, hi ha un pla de roca en el qual trobem una tina excavada a la mateixa roca. Es tracta d’una tina de planta circular, amb l’interior farcint de terra i vegetació. Està realitzada a l’extrem del marge nord de la roca, facilitant que en el pendent hi hagi un rebaix que pot correspondre a la zona on s’ubicava la boixa. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 08144-224 | 42.0662367,1.9308489 | 411547 | 4657684 | 08144 | Olvan | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89249-p4010217.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89249-p4010218.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89249-p4010220.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2021-07-05 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | La família de la masia de la Riba havien sentit a parlar que la tina havia estat utilitzada com a cup per estovar aglans pel bestiar. Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021. | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:37 | ||||||||||
| 89244 | Cal Geperut | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-geperut-1 | XX | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Antiga casa de pagès bastida adossada al marge de roca que conforma el desnivell de la zona on està emplaçada, consta de dos volums adossats, la casa i al costat nord un volum anteriorment destinat a estable i paller, actualment integrats en la mateixa estructura. Es tracta d’un edifici de planta rectangular coberta de teula àrab a dos vessants, amb el carener perpendicular a la façana principal que és orientada a ponent. Els murs són de paredat comú amb cantoneres de carreus ben escairats. Les obertures trobem exemples de llinda i muntants de pedra tot i que la majoria són de brancals simples i llinda de maó massís disposat de pla; diverses de les portes i finestres han estat modificades en les recents obres de reforma i rehabilitació. La casa és de dues crugies, amb el carener centrat, tot i que l’afegit del costat nord fa que el vessant de la teulada per aquest costat tingui una llargada major. Algunes dels annexes exteriors han estat modificats. A la part posterior hi havia hagut el cos del forn de pa adossat, actualment únicament es conserva la boca del forn, a l’interior de la casa com element decoratiu. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>A l’entorn de la casa hi ha algun altre cobert de construcció recent degut a l’afectació dels edificis arran dels incendis forestals del 1994. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 08144-221 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>La casa de Cal Geperut va ser bastida a principis del segle XX, segons informacions orals podria ser al 1905. En origen el nom que rebia la casa era la caseta del Grané. Durant molts anys va ser una masoveria de la propera masia de l’Alzinosa. Al 1920 la casa ja consta referenciada com a Cal Geperut, en l'Índex dels propietaris que constaven al registre fiscal d’edificis i solars del municipi d’Olvan conservat a l’Arxiu municipal d’Olvan.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 42.0662873,1.9130921 | 410078 | 4657708 | 08144 | Olvan | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89244-p1210361.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89244-p1210380.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89244-p1210370.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89244-p1210350.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89244-p1210384.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89244-p1210396.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-07-05 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | A pocs metres vers el nord, al lloc conegut com el trull, on hi ha la font, el pou i la bassa, a pocs metres consta que hi havia hagut un forn, segurament d'obra, informació recollida oralment.Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021. | 119|98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:37 | ||||||||||
| 89234 | Cal Marceló | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-marcelo | XVII-XX | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Antiga masia bastida damunt i en un extrem d’una codina de roca, consta de la casa, el paller i algun altre cobert complementari. La casa és de planta baixa i planta primera, coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana principal que és orientada a nord-est. L’emplaçament de la casa, en un extrem de la codina, determina que les seves façanes tinguin alçades diferents degut al pendent del terreny. Les parets de la casa tenen la superfície revestida de morter que dificulta veure el material constructiu, tot i això en alguns punts on s’ha desprès o l’arrebossat és menys homogeni, fet que permet veure part de murs de pedra de paredat comú, especialment a la planta baixa i totes les cantoneres de carreus escairats i més o menys polits; a la façana superior s’observa una part de mur de tàpia a nivell de la planta posterior superior. Pel que fa a les obertures, la porta d’accés està emmarcada amb una gran llinda planta monolítica i muntants de carreus escairats i polits, tot amb els angles interiors treballats al biaix. També compta amb diverses finestres conformades per carreus i llinda plana monolítica, les de la planta superior amb els angles interiors tallats al biaix i de mides majors a les de la planta inferior; algunes de les obertures tenen ampit sobresortit i acabat amb motllura. Conjuntament amb aquesta tipologia d’obertures, també hi ha altres finestres de configuració senzilla i sense mostrar cap emmarcament específic visible.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>A tocar de la casa pel costat nord-est hi ha el paller, de dos nivells i coberta a dos vessants amb el carener est-oest perpendicular a la façana principal. L’estructura de la part més sud-oest és bastida majoritàriament amb murs de paredat comú, tant a la façana posterior com a la planta baixa del costat proper a la casa, també els pilars d’aquesta part són de carreus. La resta del paller és de murs i pilars de maó massís, corresponent a una ampliació posterior.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>A la part sud, al peu mateix de la casa però en una cota més baixa degut a la pròpia topografia del terreny hi ha la bassa de la casa i a l’extrem de ponent una tina. Al davant de la casa s’estén un pla de roca que conformava l’era i on es construïen els pallers, encara podem veure alguns forats que semblen correspondre als pals de paller. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 08144-213 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>La casa de Cal Marceló forma part de les propietats de Boladeres, una de les grans masies del municipi. Les referències documentals consultades esmenten Cal Marceló en cronologies de principis del segle XX, tot i això l’estructura i alguns elements arquitectònics visibles de la casa testimonien unes cronologies anteriors, podent-se tractar d’un edifici bastit al segle XVIII-XIX, amb actuacions posteriors de reforma o ampliació dels edificis en diferents períodes. En el llibre de l’Amillarament de l’any 1864 conservat a l’Arxiu municipal d’Olvan, en el llistat de les possessions de Boladeres, entre altres cases hi consta Cal Codina, la qual podria correspondre a Cal Marceló atenent a la seva construcció dalt d’una codina, possibilitat que no s’ha pogut confirmar. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 42.0520248,1.9061085 | 409480 | 4656131 | 08144 | Olvan | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89234-p2200208.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89234-p2200209nooo.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89234-p2200213.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89234-p2200216.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89234-p2200219.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89234-p2200234.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-07-05 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | En un dels carreus dels muntants de la porta d’accés a l’interior de la casa hi ha una data gravada una data que sembla indicar 1965, la superfície està degradada fet que podria portar a confusió; si la data és correcte podria correspondre a l’any d’alguna actuació de reforma.Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021. | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:37 | ||||||||||||
| 89231 | Cabots | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cabots | XVIII-XX | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Antiga masia conformada per diversos volums adossats, actualment reformats i rehabilitats per ús de turisme rural. Els dos volums principals estan coberts a dues vessants amb el carener orientat nord-sud, tot i que amb dos nivells de coberta degut a que les estructures tenen alçades diferents. Al costat nord tenim un volum de dos nivells, planta baixa i planta superior sota coberta, en canvi el volum del costat sud té un nivell més d’alçada, per tant, planta baixa, planta primera i sota coberta. El conjunt de les estructures estan construïdes bàsicament amb murs de pedres més o menys tallades de formes i mides diverses, amb cantoneres de carreus i amb algun tram refet amb maó massís o carreus de factura més recent. Part de la superfície del volum nord mostra revestiment en morter de ciment al nivell de la planta superior. Majoritàriament les obertures s’han uniformitzat amb emmarcaments de maó massís, tant als brancals com a les llindes, quasi totes de configuració plana excepte a la finestra superior de la façana sud feta en arc; també s’observen altres obertures en arc a planta baixa resultat de la reforma. En els seus murs conserva algunes obertures, avui totalment cegades, formades per carreus als muntants i llinda plana de fusta. A la planta baixa, a les façanes de sud i est hi ha adossats volums annexes, algun probablement corresponent a antigues corts o magatzems, avui conformant porxos. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 08144-211 | <p><span lang='CA'><span><span><span><span>La masia es troba documentada en el llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. 1856 ' (ACBR), en l'apartat corresponent al poble d’Olvan trobem la referència Cabots en la qual hi figura registrat Ramon Casellas. Tal i com es relaciona a l’Amillarament de l’any 1864 (Arxiu municipal d’Olvan) la casa formava part de la possessió de la gran masia de Ferreres</span></span></span></span></span></p> | 42.0610666,1.9008264 | 409056 | 4657141 | 08144 | Olvan | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89231-p1310506.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89231-p1310509.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89231-p1310513.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89231-p3130120.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89231-p3130123.jpg | Inexistent | Modernisme|Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial - productiu | 2021-07-05 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021. | 105|119|98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:37 | ||||||||||
| 89243 | Coll d’Olvan | https://patrimonicultural.diba.cat/element/coll-dolvan | XVIII-XIX | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Antiga masia de planta quadrada, bastida damunt un turonet de roca; consta de planta baixa, plana primera i sota coberta, amb teulada a dues aigües amb el carener disposat perpendicular a la façana principal que és orientada al sud-est. La casa mostra clarament almenys dues fases constructives, el primer edifici format per murs de paredat comú cantoneres de pedra més o menys ben tallada, al qual se li afegí al davant, a la façana sud-est una crugia més definint un cos de galeria. En aquest cas, el volum annexat és de murs també de paredat comú amb cantoneres combinades amb pedra a la part baixa i maó a la resta. Sembla que originàriament l’estructura principal era de menor alçada, indicant que es degué ampliar en alçada en una fase prèvia a la construcció del cos de galeria o en el moment que es bastí aquest. M</span></span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>ajoritàriament les obertures són de maó massís als brancals i llindes, tot i que també n’hi ha alguna en la qual no és visible el material; esmentar que a la façana més de ponent es conserva el testimoni d’alguna obertura de muntants de pedra ben tallada i polida. De l’edifici destaca essencialment la façana principal, a planta baixa amb tres obertures de línies rectes a mode de porxo que protegeix la porta principal d’accés a l’interior; l’obertura de l’extrem est actualment tapiada. A planta primera, una eixida formada per tres grans obertures en arc de mig punt sobre pilars amb imposta amb una senzilla motllura. En el darrer nivell, centrada sota el carener trobem un obertura com les de la galeria de planta primera i a banda i banda tres petites obertures de forma triangular.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>A la façana de de llevant hi ha un cos semicircular adossat fins a nivell de planta primera que podria correspondre a una cisterna o pou, sense que s’hagi pogut concretar. Al costat sud i oest hi ha alguns annexes i un espai delimitat per un mur de poca alçada. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Al costat est de la casa hi ha un altre edifici destinat a estable a la planta baixa i paller i magatzem a la superior. Està bastit adossat al pendent de la roca, facilitant l’accés en els dos nivells de planta. La seva estructura és de murs de paredat comú combinat amb maó massís a les cantoneres i emmarcant les obertures. Destaca especialment el conjunt d’obertures a la façana més est i la sud, en els dos nivells de planta, formades per llinda d’arc de mig punt, algunes de les quals tapiades en maó massís deixant espais buits per facilitar la ventilació de l’espai interior.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 08144-220 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>La masia es troba documentada en el llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. 1856' (ACBR), en l'apartat corresponent al poble d’Olvan trobem la referència Coll d’Olvan (llavors referenciat com “Coll del Van”) en la qual hi figura registrat Ramon Serra. En l’Amillarament de l’any 1864 (Arxiu municipal d’Olvan) la casa consta relacionada en el llistat de possessions de la Sra. Francisca de Martín conjuntament amb les finques de Fuives i Gotzenes. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 42.0652570,1.9000873 | 409001 | 4657607 | 08144 | Olvan | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89243-p1310458.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89243-p1310469.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89243-p1310476.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89243-p1310437.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89243-p1310455.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89243-p1310471.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-07-05 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Al mateix pla on hi ha ubicada la casa, vers a ponent, hi ha un petit espai boscós amb roures i alzines amb alguns exemplars de mides prou destacables. Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021. | 98|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:37 | ||||||||||
| 89236 | La Parera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-parera-0 | XVII-XVIII | l'edifici està abandonat i amb algunes parts en procés d'enrunament. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Antiga masia formada per la casa, el paller, corts i altres annexes junt amb altres construccions recents corresponents a corrals i magatzems destinats a explotació agropecuària. Actualment, la casa es troba en mal estat i amb afectacions estructurals en diversos punts i amb un esvoranc resultat de l’enrunament de part de l’estructura. La casa és de planta quadrangular coberta amb teulada a doble vessant de teula àrab amb carener perpendicular a la façana principal que s'obre a migdia (sud-est). L'estructura és de planta baixa, planta primera i un darrer nivell de sota coberta. Els mus són de paredat comú amb cantoneres de carreus escairats i també als muntants i llindes de la majoria d’obertures, tot i que la porta principal és de llinda de fusta. Algunes de les façanes, bàsicament la nord i oest, mostren la part superior dels murs construïts en tàpia. Al costat oest hi ha adossat un volum de planta baixa destinat a corts i magatzem. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>A pocs metres vers tramuntana hi ha l’edifici que era destinat a paller, constava de dos nivells de planta, coberta a dos vessants amb el carener orientat est-oest. L’estructura és de pilars de maó massís, amb algunes grans obertures definides pels mateixos pilars, i també parts tancades a partir de parets de maó; al nivell de la planta superior es conserven restes de les posts verticals de fusta típiques de molts pallers. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 08144-214 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>La masia es troba documentada en el llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. 1856' (ACBR), en l'apartat corresponent al poble d’Olvan trobem la referència a “La Parera” en la qual hi figura registrat Juan Comellas. En el llibre de l’Amillarament de l’any 1864 conservat a l’Arxiu municipal d’Olvan, en el llistat de les possessions de Ramon Marín, consta que tenia la possessió i casa de Cal Roig, i que també posseïa Cal Pubill, la Parera i la Talaia, constant referenciada l’existència de la casa de la Parera.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 42.0481262,1.9032771 | 409240 | 4655702 | 08144 | Olvan | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89236-p2200162.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89236-p2200127.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89236-p2200147.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89236-p2200176.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89236-p2200128.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2021-07-05 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:37 | |||||||||
| 89574 | Barraca de la vinya del Sastret | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-la-vinya-del-sastret | XX | La barraca no té teulada i part dels murs estan ensorrats. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Barraca de pedra seca construïda aprofitant un desnivell de roca pel costat de ponent, de mides més aviat petites i d’un sol nivell. Els murs són fets amb grans blocs de pedra irregular; l’obertura de la porta d’accés està situada al costat de llevant, obrint al camp de conreu a l’extrem del qual hi ha l’estructura. La planta tendeix a rectangular tot i que l’angle sud-est és més aviat arrodonit per la part exterior, en part degut a la diversitat i irregularitat dels blocs que conformen el mur. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 08144-264 | 42.0678196,1.9090611 | 409746 | 4657882 | 08144 | Olvan | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89574-p5300098.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89574-p5300100.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89574-p5300101.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89574-p5300105.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89574-p5300097.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2021-07-05 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Les fonts orals recollides expliquen que la barraca recull el sobrenom de la persona que menava els camps de la zona. La barraca era emprada per guardar l’animal, mula, matxo o altre tipus d’èquid, així com aixoplugar-se o guardar algunes eines. A la vegada el nom també ens testimonia que a la zona hi havia feixes amb vinyes.Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021. | 119|98 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:37 | ||||||||||
| 89575 | Barraca de marge | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-marge-0 | Tot i que es conserva força bé, té algun petit despreniment de part de les parets. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Barraca realitzada a partir del rebaix del tapàs, en un marge d’una feina. Conforma un espai de reduïdes dimensions, de planta irregular, tot i que la part principal defineix una planta tendint a semicircular, amb un petit espai allargat al costat de ponent. Compta amb una obertura d’accés, també feta en el mateix tapàs i de forma quadrangular, tot i que no es conserva la fusteria, s’hi pot veure les restes d’alguna frontissa i alguns encaixos on hi aniria col·locada. A l’interior, en el costat de ponent, on hi ha un petit espai allargat, trobem una altra petita obertura, segurament a manera de finestra per ventilar i il·luminar l’interior. A la superfície interior de les parets hi ha algun rebaix i encaixos, i també unes creus incises en el lateral de la porta.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 08144-265 | 42.0570338,1.9132797 | 410080 | 4656679 | XX | 08144 | Olvan | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89575-p3070389.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89575-p3070405.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89575-p3070408.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89575-p3070420.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89575-p3070421.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89575-p3070428.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89575-p3070430.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2021-07-05 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Es desconeix la funció originària d’aquesta barraca, tot fa pensar en un espai per desar-hi eines i aixoplugar-se del mal temps. No es pot descartar que hagi tingut altres usos.Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021. | 119|98 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:37 | ||||||||||
| 89172 | Cal Julio | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-julio-1 | XVIII-XX | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Casa de poble emplaçada en un parcel·la en la que el carrer fa un gir angular, fet que tot i tractar-se d’una casa entre mitgeres, determina que tingui dues façanes que afronten a carrer. La casa ha estat objecte d’ampliació i reforma en època recent, tanmateix conserva la configuració de gran la façana principal. Actualment, l’edifici és de planta baixa, planta primera i un darrer nivell de sota-coberta. A la façana principal la planta baixa trobem un portal d’accés, amb brancals de carreus més o menys escairats i polits, amb una gran llinda plana monolítica. Al seu costat nord, hi ha un gran finestral, actualment en part cegat, però que conserva l’emmarcament original de característiques similars a les descrites per la porta. A la planta primera, damunt la porta d’accés una altra gran obertura en aquest cas que dóna a un balcó, és també de configuració força semblant a les anteriors però amb els angles interiors tallats al biaix. Destaca la inscripció gravada a la llinda, tot i que hi ha alguns caràcters que poden portar a confusió, semblaria que indica “MAGÍ” i a sota “MINOVES” i a la part superior una creu dins un cercle. La resta d’obertures són de configuració contemporània i sense elements a destacar. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>A nivell de la planta baixa els murs són de paredat i cantoneres de grans carreus de pedra tallada i polida, per contra a la resta de nivells no és visible el material constructiu, trobant-se les parets arrebossades i pintades. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 08144-208 | Carrer de l'Escola, 22 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>La casa està situada en un dels carrers que es degueren anar configurant a partir del nucli central d’origen medieval. Ocupant parcel·les que es degueren anar construint a partir del segle XVIII i XIX. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 42.0566465,1.9051616 | 409408 | 4656646 | 08144 | Olvan | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89172-pb010206.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89172-pb010207.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89172-pb010216.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89172-pb010221.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89172-pb010222.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89172-pb010225.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-07-05 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Anys enrere l'edifici era conegut amb el nom de Cal Campaner.Autoria de les imatges: Sara Simon, 2020. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:37 | |||||||||
| 89168 | Ca l’Oli / Ca l'Elies | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-loli-ca-lelies | XVIII-XX | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Casa de poble emplaçada en un parcel·la que és cap de carrer, fet que permet tenir diverses façanes que afronten a via pública i en part entre mitgeres. Pel costat nord, la façana principal obra a la plaça Major, per ponent al carrer Berga, i pel sud al carrer del Mig, la resta queda encaixada entre mitgeres. , situada a davant la façana principal de l’església parroquial de Santa Maria. L’edifici consta de planta baixa, dues plantes pis, i un darrer nivell en part conformant una terrassa. Les façanes tenen la superfície de les parets arrebossades i amb acabat pintat, tot i que tenen vistes les peces de les cantoneres de carreus de pedra més o menys treballades. De les obertures destaca una finestra de la planta baixa de la façana de ponent, la que dona al carrer Berga, emmarcada en carreus de pedra polits i llinda plana monolítica amb el mateix tractament, on consta una inscripció gravada amb una data que s’atribueix a un 1704, tot i que no acaba d’encaixar la tipografia amb l’element inicial que s’atribueix a un 1.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span><span><span>El conjunt de les façanes mostren una actuació de reforma d’una època més contemporània, que degué suposà una reforma i probablement ampliació de la casa al darrer nivell, amb una actuació en façana i obertures que homogeneïtza l’acabat i estructura global de l’immoble. En aquest sentit, excepte la finestra assenyalada, la resta d’obertures presenten un acabat més homogeni, format per obertures de tall senzill, però amb una franja a mode de faixa molt lleugerament sobresortida del plom de la façana; prenent relleu els balcons amb voladís i barana i elements de ferro forjat. La façana del carrer del Mig les obertures mostren acabats més simples. </span></span></span></span></span></p> | 08144-204 | Plaça Major, 2 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>La casa es troba emplaçada en una ubicació molt cèntrica del poble, en una posició principal de la plaça Major, la qual queda a poca distància de l’església de Santa Maria, i a peu del carrer de Berga, una via important, camí ral que portava cap a Sant Maurici per un costat i cap a Gironella i Berga per l’altre. Les referències que trobem en els elements arquitectònics del mateix edifici ens poden apuntar unes cronologies de l’immoble de segle XVIII. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 42.0569422,1.9050378 | 409398 | 4656678 | 08144 | Olvan | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89168-pb010176.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89168-pb010182.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89168-pb010180.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89168-pb010184.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | 2021-07-05 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Actualment la casa se l'anomena Ca l'Elies, recollint el nom de pila del que va ser el seu propietari.Autoria de les imatges: Sara Simon, 2020. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:37 | ||||||||||
| 89170 | Cal Ferrer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-ferrer-10 | XVIII-XX | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Casa de poble entre mitgeres, amb la façana principal que afronta a llevant, al carrer del Forn i façana posterior a la zona d’antics horts. L’edifici té planta baixa, dues plantes superiors, la darrera sota coberta. La façana és el resultat de diverses actuacions de reforma. La coberta és a dues vessants amb el carener paral·lel al carrer. La façana compta amb una gran obertura a la planta baixa que ocupa gran part de l’amplada del frontis, aquesta permet tenir la porta principal d’accés a l’interior i la del garatge enretirades del frontal de la façana. La porta principal tot i que sembla resultat d’una reforma, està emmarcada amb carreus als brancals i a la llinda d’arc rebaixat format per tres úniques dovelles; en conjunt semblaria tractar-se de peces reaprofitades. El tractament de la planta primera és el que destaca més del conjunt de la façana, trobem dues grans obertures que donen al balcó, aquestes estan emmarcades amb grans carreus de pedra ben tallada i polida, i llinda plana monolítica també amb el mateix acabat. Destaca la llinda de l’obertura del costat més sud, tot i queda emplaçada a la part central del conjunt de la façana, aquesta té gravada la data 1888 amb les lletres IHS al mig, corresponents a l’abreviació de Jesucrist. Aquestes obertures donen a un gran balcó que ocupa quasi tota l’amplada de la façana, és de voladís amb els angles motllurats i ceràmic en escacat per sota, la barana de ferro conforma un volum lleugerament corbat al terç inferior, decorada amb barrot cargolats, barres que forment línies angulars i motius florals. Les obertures del darrer nivell defineixen una galeria formada per arcs de mig punt de maó sobre pilars de pedra, tot de factura contemporània.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Els murs tenen un acabat arrebossat i pintat en gran part de la superfície. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 08144-206 | Carrer del Forn, 1 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Casa emplaçada en una zona cèntrica del poble d’Olvan, que es degué desenvolupar a partir del nucli central d’origen medieval, en el període d’ampliació del poble sobretot a partir del segle XVIII. Segons consta en la llinda de l’edifici situada a la planta primera la casa podria haver estat construïda a les darreres dècades del segle XIX. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 42.0571653,1.9049303 | 409390 | 4656704 | 08144 | Olvan | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89170-pb010160.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89170-pb010161.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89170-pb010164.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89170-pb010165.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-07-05 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Autoria de les imatges: Sara Simon, 2020. | 98|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:37 | |||||||||
| 89171 | Ca la Marçala | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-la-marcala | XVIII-XX | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Casa de poble entre mitgeres, amb la façana principal que afronta a llevant, al carrer del Forn. Es tracta d’un edifici de planta baixa, dues plantes pis i un darrer nivell sota coberta i en el qual s’hi ha construït una terrassa. La coberta és a dues vessants, amb el carener paral·lel al carrer. El frontis principal trobem dues obertures per planta, excepte al darrer nivell a sota coberta amb uns única finestreta que dona a la terrassa. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>A la planta baixa la porta principal a l’extrem més nord, té una gran llinda plana monolítica sobre muntants de carreus, tot ben tallat i polit; al seu costat sud, una àmplia obertura de garatge d’obertura contemporània, tot i que sembla que aprofita el brancal d’una antiga porta. A planta primera hi ha dues finestres, ambdues emmarcades per llinda plana també monolítica i carreus als brancals, totes amb acabat polit, i ampit motllurat però de material i factura posterior. Destacar que l’obertura del costat nord presenta els angles interiors tallats al biaix, per contra la de la banda sud, no tenen aquest acabat però ressalta la inscripció de la llinda, on hi ha gravada la data 1771. A la planta segona hi ha dues obertures també emmarcades amb carreus ben tallats i polits, aquestes obren a un balcó corregut que ocupa tota l’amplada de la façana; es tracta d’un balcó amb voladís, format per revoltons de maó massís posat de pla i suportats sobre caps de biga de fusta amb els angles motllurats. La barana és de barrots de ferro senzills, sense elements decoratius. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 08144-207 | Carrer del Forn, 3 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Casa emplaçada en una zona del nucli central del poble d’Olvan, en un carrer de configuració segurament d’entorn al segle XVIII. Època segurament de construcció de l’edifici, acord amb la data indicada en una llinda de la façana on hi ha gravat l’any 1771. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 42.0572340,1.9049544 | 409391 | 4656710 | 08144 | Olvan | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89171-pb010163.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89171-pb010167.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89171-pb010169.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89171-pb010170.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89171-pb010171.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-07-05 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Autoria de les imatges: Sara Simon, 2020. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:37 | |||||||||
| 89166 | Ca l'Escolà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lescola-4 | XVI-XX | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Casa de poble entre mitgeres, amb la façana principal que afronta, a ponent, al carrer d’en Riba i la façana posterior un espai particular d’horts i jardins. Es tracta d’una de les grans cases del nucli antic d’Olvan. Consta de planta baixa, planta primera i planta segona, la coberta és a dos vessants amb el carener paral·lel a l’eix del carrer. El frontis principal compta amb una gran portalada d’accés a l’interior, feta de grans dovelles de pedra ben tallada i polida sobre muntants de carreus disposats en encadellat. Al costat sud de la porta hi ha una obertura de llinda plana monolítica sobre muntans de carreus de pedra, tot amb els angles treballats al biaix; a planta primera trobem tres finestres totes també de llinda plana monolítica i brancals de pedra, dues de les quals de mides similars i amb un mateix tractament dels carreus. D’aquestes dues la finestra situada just damunt la porta adovellada, té una inscripció gravada a la llinda que indica la data 1582. La tercera finestra mostra un acabat lleugerament diferent, podent correspondre a una obertura de cronologies posteriors. El darrer nivell és el resultat d’obres contemporànies de reforma i ampliació, en el qual es construïren un seguit d’obertures a manera de galeria de finestres, aquestes emmarcades amb maó massís i de llinda d’arc de mig punt.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 08144-202 | Carrer d'en Riba, 8 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>La casa està situada a la zona central del poble d’Olvan a poca distància de la rectoria i de la mateixa església parroquial de Santa Maria. Tal i com consta en una llinda d’una finestra de la casa, aquesta pot datar del segle XVI, concretament del 1582. Aquell primer edifici renaixentista hauria estat modificat i ampliat al llarg dels segles. Fonts orals citen que la casa era anomenada com a Cal Gabarrós, que de fet és el nom que rep la casa veïna del costat nord, degut a que ambdues eren d’una mateixa propietat; sembla que durant uns anys va anar emprant el nom de Ca l’Escolà i Ca l’Escolanet, per finalment acabar adoptant aquesta denominació. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 42.0568339,1.9053246 | 409421 | 4656666 | 08144 | Olvan | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89166-pb010267.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89166-pb010254.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89166-pb010282.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89166-pb010255.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89166-pb010259.jpg | Inexistent | Renaixement|Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-07-05 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Al costat del portal d’accés hi ha un plafó ceràmic encastat al mur que indica el nom de la casa i l’any que consta a la llinda de la finestra de damunt la porta, “CAL ESCOLÀ” (1582)”.Autoria de les imatges: Sara Simon, 2020. | 95|98|119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:37 | |||||||||
| 89169 | Cal Tuet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-tuet | XVIII/XIX-XX | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Casa de poble entre mitgeres, situada a davant la façana principal de l’església parroquial de Santa Maria. L’edifici consta de planta baixa i dues plantes pis, la darrera sembla que resultat de modificacions posteriors. La teulada a un vessant vers la façana, orientada a tramuntana. De les obertures existents a la façana principal, destaca la porta d’entrada d’accés principal a l’interior, tot i que parcialment cegada o reduïda, és de llinda i muntants de carreus ben picats, polits i amb els angles interiors treballats al biaix; al seu costat una porta de garatge de factura moderna. A planta primera trobem dos balcons amb llinda i muntants de característiques similars a la porta principal de la planta baixa, i enmig una finestra també de configuració posterior. Els balcons d’aquest primer pis donen a un balcó amb voladís que ocupa quasi tota l’amplada de la façana, amb barana de barrots en part recargolats, atorgant un toc decoratiu. Les dues finestres de la darrera planta són també de factura contemporània. A planta baixa és visible el material constructiu del mur, fet de paredat comú, la resta de nivells tenen un revestiment d’arrebossat amb acabat pintat. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 08144-205 | Plaça de l’església, 2 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>La casa de Cal Tuet es troba emplaçada al centre del poble, adossada a la rectoria pel costat de llevant, i just davant l’església. En un àmbit que formaria part de l’antiga sagrera on s’originà el nucli inicial d’Olvan a l’època medieval. La casa però sembla que seria obra de plena època moderna, quan el poble experimentà un important creixement.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 42.0570557,1.9052867 | 409419 | 4656691 | 08144 | Olvan | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89169-pb010096.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89169-pb010097.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89169-pb010100.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Fa uns anys la casa era coneguda amb el sobrenom de Cal Manxego.Autoria de les imatges: Sara Simon, 2020. | 45 | 1.1 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:37 | |||||||||
| 89167 | Cal Gabarrós | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-gabarros | XVII-XX | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Casa de poble situada en una parcel·la de cap de carrer, fet que afavoreix que pugui disposar de diverses façanes i obertures a tres bandes. Es tracta d’una casa de planta baixa, planta primera i segona, i golfes, té coberta de teula àrab a dos vessant amb el carener perpendicular a l’eix del carrer. De la casa destaca sobretot la façana oest, la qual afronta al carrer d’en Riba, on podem veure el material constructiu fins a nivell planta primera, la resta és resultat de reformes i ampliacions posteriors. Es tracta de murs de pedra, formats per carreus més o menys regulars junt amb algunes pedres de tall més irregular, i a la cantonera carreus bens escairats. A la planta baixa hi ha una portalada d’arc de mig punt de dovelles de pedra ben tallada i polida sobre muntants de carreus, tot amb els angles treballats al biaix. Damunt la porta d’accés una finestra també de carreus i llinda plana monolítica, d’acabat similar a la porta principal.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 08144-203 | Carrer d'en Riba, 10 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>La casa està situada a la zona central del poble d’Olvan a poca distància de la rectoria i de la mateixa església parroquial de Santa Maria. Fonts orals citen que la casa junt amb la casa veïna del costat, avui anomenada Ca l’Escolà, eren d’una mateixa propietat, sembla que durant temps ambdues havien rebut el nom de Cal Gabarrós i que posteriorment la del veïna va anar reben el nom de Ca l’Escolanet i Ca l’Escolà, per finalment acabar adoptant aquesta denominació. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 42.0568945,1.9053366 | 409423 | 4656672 | 08144 | Olvan | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89167-pb010281.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89167-pb010283.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89167-pb010285.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-07-05 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | La casa és coneguda amb el nom de Cal Nen i també de Cal Gabarrós.Autoria de les imatges: Sara Simon, 2020. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:37 | |||||||||
| 89408 | Elements petris decoratius de Cal Rafel | https://patrimonicultural.diba.cat/element/elements-petris-decoratius-de-cal-rafel | XX | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Conjunt de diverses pedres commemoratives o simbòliques que es troben distribuïdes per l’entorn de Cal Rafel i la seva proximitat, com al centre de la rotonda que hi ha uns metres més amunt, al carrer del Serrat del Quirze. Les peces tenen formes diverses, quadrangulars, rectangulars o de forma totalment irregular, algunes estan col·locades a manera de monòlit commemoratiu, per ser clarament visibles i exposats, i altres de manera menys específica. Totes compten amb inscripcions gravades, incises en la pedra, algunes amb algun element figuratiu dibuixat.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Trobem per exemple un carreu que té la inscripció </span></span></span></span></span><span lang='CA'><span><span><span><span><<</span></span></span></span></span><span lang='CA'><span><span><span><span> TAULA TÍPICA / A 66 MTS.</span></span></span></span></span><span lang='CA'><span><span><span><span> >>, la distància està</span></span></span></span></span><span lang='CA'><span><span><span><span> dins una cartel·la en forma de fletxa indicativa de la direcció, i les sigles </span></span></span></span></span><span lang='CA'><span><span><span><span><<</span></span></span></span></span><span lang='CA'><span><span><span><span> F.P.C.</span></span></span></span></span><span lang='CA'><span><span><span><span>>>. </span></span></span></span></span><span lang='CA'><span><span><span><span>Un monòlit disposat verticalment, a la cara del davant hi ha una creu incisa i la inscripció: </span></span></span></span></span><span lang='CA'><span><span><span><span><<</span></span></span></span></span><span lang='CA'><span><span><span><span>DEU VOS GUARD / DECAU EL DIA / CAN RAFEL / ANY...</span></span></span></span></span><span lang='CA'><span><span><span><span> >> </span></span></span></span></span><span lang='CA'><span><span><span><span>seguit del dibuix d’un arbre també gravat; al cara posterior indica </span></span></span></span></span><span lang='CA'><span><span><span><span><<</span></span></span></span></span><span lang='CA'><span><span><span><span>F. PALAU C.</span></span></span></span></span><span lang='CA'><span><span><span><span> >> i en un dels blocs de suport de la peça situats a la part posterior, la data gravada</span></span></span></span></span> <span lang='CA'><span><span><span><span><<26-V-1966>>.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Una altra peça en forma de llinda plana rectangular hi consta <<QUAN MA ORELLA NO OIRA / QUE US SENTI A VOS OH MARIA QUAN MON>>, al costat, un altre bloc similar a l’anterior amb la inscripció <<VERGE DE LA BONA MORT / DEL CEL DUEU-NOS AL PORT / TINGUEU PIETAT DE MI / EN LA HORA DE MA FI. >> i les inicials <<F. P. C.>>. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 08144-244 | 42.0580705,1.9071396 | 409574 | 4656801 | 08144 | Olvan | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89408-p1200213.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89408-p1200218.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89408-p1200221.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89408-p1200223.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89408-p1200228.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Privada | Ornamental | 2021-07-05 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021. | 98 | 51 | 2.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:37 | |||||||||||
| 89254 | Dipòsit de Ferreres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/diposit-de-ferreres | XIX | En força bon estat, tot i que la vegetació cobreix gran part de les estructures. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Conjunt format per un gran dipòsit d’acumulació d’aigua i una bassa. El dipòsit està bastit per robustos murs de pedra amb grans carreus a les cantoneres i amb contraforts de reforç de l’estructura. A la part frontal hi ha un punt de sortida d’aigua amb una aixeta. A la part superior de l’estructura hi ha un petit volum vertical sobresortit, de planta quadrangular, format per carreus de pedra picada i polida, clos amb una peça de formes corbes en la que hi ha quatre forats probablement de ventilació, i damunt una peça metàl·lica, en forma tendint a creu. A un dels costats d’aquesta estructura hi ha una petita obertura d’accés tancada amb una porta, a la part superior en un dels carreus hi ha una inscripció gravada molt desgastada que sembla que indicava una data avui illegible, només s’identifica un 3 i el que sembla el símbol de Maria i la creu damunt.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>La bassa és de planta més o menys rectangular, en part picada a la roca i en part delimitada per murs de pedra i en part de maó massís. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 08144-228 | <p><span><span><span>Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021.</span></span></span></p> | 42.0568182,1.8845938 | 407706 | 4656687 | 08144 | Olvan | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89254-p1310577.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89254-p1310583.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89254-p1310595.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89254-p1310569.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | 2021-07-05 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:37 | ||||||||||
| 89174 | Edifici plurifamiliar plaça Major, 1 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-plurifamiliar-placa-major-1 | XIX-XX | Mostra clars signes de deteriorament. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Edifici d’habitatges situat en una parcel·la de planta allargada entre la plaça Major i el carrer de Berga, fet que li permet tenir façana a aquests vials, tot i que pel costat nord (plaça Major) també comparteix mitgera amb l’immoble veí. Pel costat de ponent l’edifici obra a la zona d’horts i camps, i pel que fa a la façana posterior, la sud, dona a una parcel·la que únicament està ocupada parcialment per un garatge, fet que li facilita també tenir façana per aquest costat. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Es tracta d’un edifici bastit amb una combinació de materials constructius, gran part de l’edifici és de cantoneres de pedra més o menys escairada i murs de paredat comú, visible en la façana de ponent i la de llevant, la que afronta al carrer de Berga. A la façana est, la del carrer, a planta baixa hi ha un portal, avui cegat, de muntants de carreus i llinda en arc rebaixat també de dovelles de pedra, en aquesta façana les obertures dels pisos superiors són de maó massís a brancals i llinda formant arcs rebaixats, que donen a balcons sense voladís. La façana del costat de la plaça Major és tota obrada amb maó massís, en destaca un volum annexat que conforma, a planta baix, un garatge i la porta d’accés als pisos superiors i, a sobre, una terrassa amb una barana de maó massís tota decorada amb la col·locació de peces ceràmiques conformant un fris de barrots i una franja romboïdal.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 08144-210 | Plaça Major, 1 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>L’immoble forma part de les propietat dels Rovira, propietaris de la parcel·la i gran casa situades just a continuació pel costat sud. De fet la casa del Rovira, també coneguda com Ca l’Arenys, hi havia hagut diversos negocis, forn de pa, botiga de queviures, taverna, també havien fet de transportistes, segons consta en les matrícules industrials (Arxiu municipal d’Olvan) i també en el record del veïnat. Era també la família que tenia la fàbrica de telers de l’extrem sud-oest del poble, la fàbrica del Rovira.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 42.0569621,1.9049286 | 409389 | 4656681 | 08144 | Olvan | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89174-pb010115.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89174-pb010120.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89174-pb010123.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89174-pb010127.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89174-pb010128.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-07-05 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Autoria de les imatges: Sara Simon, 2020. | 119|98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:37 | ||||||||
| 89398 | Fons imatges d’Olvan a l’Àmbit de Recerques del Berguedà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-imatges-dolvan-a-lambit-de-recerques-del-bergueda | XX | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>El fons fotogràfic està format per unes 200 fotografies corresponents al municipi d’Olvan. Inclou fotografies en paper, tant en blanc i negre com en color. La temàtica és diversa (urbanisme, indústria, agricultura, comerç i turisme, religió, ...), i destaquen especialment fotografies de la festa de Sant Sebastià i imatges de diverses masies. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 08144-234 | Carrer Mossèn Hugh, núm. 8, 1r. Berga. | <p><span><span><span>L’Arxiu fotogràfic de l’Àmbit de Recerques del Berguedà es va crear arran de la fundació de l’entitat l’any 1981, des de llavors s’ha anat ampliant amb la incorporació de més imatges. L’Arxiu compta amb un fons de més d’entorn a les 18.000 imatges, estan arxivades per municipis, per colònies industrials, d’altres de generals de la comarca, a més d’un gruix d’imatges d’altres indrets de Catalunya i de fora.</span></span></span></p> | 42.0569400,1.9071000 | 409569 | 4656676 | 08144 | Olvan | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89398-p2260231.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89398-p2260253.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89398-p2260256.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89398-p2260257.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89398-p2260276.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Privada accessible | Científic/Cultural | 2021-07-05 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98 | 55 | 3.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:37 | ||||||||||
| 89502 | Fons de material arqueològic d’Olvan al Museu Comarcal de Berga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-de-material-arqueologic-dolvan-al-museu-comarcal-de-berga | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Els materials provinents del municipi d’Olvan conservats al Museu Comarcal de Berga corresponen a les troballes produïdes en vint indrets diferents del </span></span></span></span></span><span lang='CA'><span><span><span>municipi, entre els quals jaciments com el de Sant Martí de Minoves, el Serrat de la Vila o el poblat de Cal Cussa-Rocarrodona 1, per esmentar alguns dels més coneguts. Els indrets on s’han produït les troballes són jaciments o punts considerats com a potencials jaciments. </span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>El fons inclou materials que pertanyen a un ventall cronològic molt ampli des de l'edat dels metalls fins època contemporània, junt amb fragments de cronologia indeterminada. Entre els tipus de materials custodiats destaca majoritàriament la ceràmica, de tipologies i èpoques diverses, amb un nombre superior de ceràmica medieval grisa; es conserven sobretot fragments informes, però també hi ha fragments de formes com de vores, anses, etc. A més, també hi ha restes òssies humanes i de fauna, de metall, de vidre i materials lítics</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>.</span></span></span></span></span></span></span></p> | 08144-258 | Museu Comarcal de Berga. Espai de reserva, Pla de l'Alemany, s/n. 08600 Berga. | 42.0570037,1.9070246 | 409562 | 4656683 | 08144 | Olvan | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89502-smm-04.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89502-smm-05.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89502-sdv-01.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89502-sdv-07.jpg | Legal i física | Neolític|Edats dels Metalls|Ibèric|Romà|Medieval|Modern|Contemporani|Prehistòric | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2021-07-05 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Del conjunt del fons el material provinent del jaciment anomenat poblat de Cal Cussa-Rocarrodona 1, és resultat de troballes prèvies a l’excavació arqueològica. El material recuperat arran de les intervencions arqueològiques està pendent de recepció, per trobar-se en fase d’estudi (arran de la intervenció arqueològica es passà a considerar com dos jaciments, o dues àrees amb restes arqueològiques denominades Rocarodona I i Rocarodona II).Les dades referents al material han estat facilitades per membres de la Societat d'Arqueologia del Berguedà. Les imatges han estat facilitades pel Museu Comarcal de Berga i la Societat d'Arqueologia del Berguedà; la imatge 1 i 2 corresponen a materials localitzats a la codina del jaciment de Sant Martí de Minoves i les imatges 3 i 4 al turó del Serrat de la Vila. | 78|79|81|83|85|94|98|76 | 53 | 2.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:37 | |||||||||||
| 89001 | Tina de Sant Martí de Minoves o de Llavaneres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tina-de-sant-marti-de-minoves-o-de-llavaneres | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>-COROMINAS I CAMP, R. i COROMINAS I CAMP, J. (2017): Premses, tines i trulls medievals al Berguedà, nord del Bages i part del Solsonès. Antics testimonis de com es feia el vi a l'edat mitjana. Berga i Manresa: Àmbit de Recerques del Berguedà i Centre d'Estudis del Bages.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | Les restes es troben en part cobertes de terra i vegetació, a més, estan afectades per l'erosió. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>En el turó rocós i allargat on es troben les restes de l’antic poblat i de l’església de Sant Martí de Minoves o de Llavaneres, es localitzen també les restes d’una tina al costat de llevant, més concretament a la part sud-est i a pocs metres de les restes que s’atribueixen a l’església. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Es tracta d’un conjunt d’estructures negatives excavades a la mateixa roca, en un extrem de la codina per tal d’aprofitar el desnivell de la mateixa i facilitar-ne la construcció. Concretament, s’identifica el rebaix del follador, de planta irregular, tendint a rectangular, amb el canal que connecta amb la tina; aquesta és de planta circular, avui reomplerta de terra. Les mesures de la tina són 1,70 m de diàmetre, una alçada aproximada de 50 cm i una capacitat d’uns 1000 litres aproximadament. Per les característiques que mostra, els germans Ramon i Jaume Corominas Camps (COROMINAS, R.; COROMINAS, J.: 2017, pàg.223) referencien la tina com a tinardó. Al peu del tinardó, hi ha un rebaix on s’observa el forat de la boixa. També s’observen alguns altres forats, encaixos i rebaixos, força erosionats pel pas del temps, com un trencaaigües al costat est del tinardó. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>El follador correspon a l’espai on s’aixafava el raïm, el most del qual fluïa cap a la tina, en aquest cas, tinardó, del qual es considera que es trascolava a la tina de fermentació, que podria es creu que podria correspondre a la tina o cup situat metres més avall, al peu d’altres restes d’estructures de murs que poden correspondre al poblat. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Al pla de la roca hi ha les estructures negatives excavades corresponents al follador i les dues tines, avui totes reomplertes de terra i vegetació. El follador, on s'aixafava el raïm, es correspon amb una cavitat de plana circular de 1,03 m de diàmetre i de profunditat no calculada, generalment de poca fondària. Aquest es troba situat més o menys centrat entre les dues tines i a pocs centímetres d’ambdues; degué ser emprat per ambdues tines. </span></span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>(COROMINAS, R.; COROMINAS, J.: 2017, pàg. 222-223).</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 08144-195 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Els germans Ramon i Jaume Corominas Camps (COROMINAS, R.; COROMINAS, J.: 2017, pàg. 164) exposen que, aquest tipus de vestigis de tines excavades a la roca, es localitzen en una franja geològica de territori molt específica, on trobem un tipus de codines fàcils de buidar i impermeables; de la zona objecte del seu àmbit d'estudi, concretament es situen en una franja que s'estén pel Baix Berguedà fins Navàs, al Bages, i Navès al Solsonès. El tipus de tina amb follador, formada per dos dipòsits a tocar i comunicats, es consideren els tipus més antics d'establiments vinícoles d'aquesta tipologia de tines excavades a la roca. Tot i que la cronologia és incerta, consideren que podria tractar-se d'estructures d'època medieval. Segons apunten, podrien tenir els seus orígens a la baixa edat mitjana, quan també es podria haver generalitzat el seu ús, i fins als segles XV o XVI, període en que es comencen a substituir per tines amb brescat, sense follador. En aquest sentit, en època moderna, del segle XVI al XVIII, es generalitzarien les tines sense follador, les qual en el darrer període l'interior era cobert amb els coneguts cairons ceràmics amb acabat vidriat. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 42.0776157,1.8858759 | 407843 | 4658995 | 08144 | Olvan | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89001-p1310364.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89001-p1310365.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89001-p1310368.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89001-p1310371.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89001-p1310377.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89001-p1310427.jpg | Inexistent | Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2021-07-05 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Segons els germans Corominas (COROMINAS, R.; COROMINAS, J.: 2017), referenciats en la bibliografia, es tracta d'un tinardó d’època medieval; les referències i detalls de mesures han estat obtingudes a través de la mateixa font bibliogràfica.Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021. | 119|85 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:37 | |||||||||
| 89571 | Forn d’oli de ginebre de Castelló | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-doli-de-ginebre-de-castello | XX | La traça del forn està erosionada. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Es tracta de les marques incises que conformen les restes d'un forn d'oli de ginebre picat a la roca mare, en un petit pla de roca amb un pendent molt suau. Les restes negatives del forn estan una mica degradades, però es pot identificar el cercle que constituïa la zona de combustió (d’uns 35 centímetres de diàmetre), del qual en surt un petit canaló pel qual regalimava l’oli, seguint el lleuger pendent, al final del qual trobem un forat rebaixat a la roca, on era recollit el líquid. Al costat mateix del cercle, també en la part la roca té el pendent, s’hi localitza un parell de forats arrodonits i petits, un dels quals té un altre mena de canaló i una altre rebaix a l’extrem, tot de petites dimensions. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 08144-261 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Aquest element és un testimoni d'una tipologia d'activitats de caire rural que la tradició oral ha permès documentar i que almenys s'han realitzat al llarg del segle XIX i gran part del XX. Es desconeix però l'origen d'aquesta activitat vinculada a les activitats remeieres, de recol·lecció i manipulació dels fruits silvestres, arbres i plantes medicinals per tal de guarir malalties o altres finalitats.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>L’oli de ginebre correspon a l’extracte de la resina de les <span>soques</span> del ginebre blanc, el qual s’obté a partir de la combustió de les soques d’aquest arbust, que, per tal que es pugui processà, convé recollir en un període concret de l’any i assecar en determinades condicions d’humitat. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>La principal utilitat documentada de l'oli de ginebre és com a desinfectant, especialment emprat en les ferides del bestiar, i per curar mals de queixal i de panxa. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 42.0656350,1.9312025 | 411575 | 4657617 | 08144 | Olvan | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89571-p6270206.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89571-p6270208.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89571-p6270211.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89571-p6270214.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89571-p6270218.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2021-07-05 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | El forn d'oli de ginebre es troba situat uns 12 metres a l’est de la masia de Castelló, en una franja de roca just a l’altra banda del camí. Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021. | 98 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:37 | |||||||||
| 89006 | Font de Ca la Manela | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-ca-la-manela | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Es tracta d’una font bastant coneguda per la gent de la població veïna de Gironella pel fet de trobar-se propera a aquesta població, prop del límit del terme municipal d’Olvan per aquest costat. La font té la surgència en el marge que es troba sota la carretera C-1411z, prop de presa de la fàbrica de Cal Metre, i molt propera al nivell de l’aigua. A la part baixa del marge i talús de la carretera trobem un petit frontal de tosca i vegetació en el qual hi ha un tub pel qual brolla l’aigua de la font. Un regueró condueix l’aigua vers el Llobregat, que discorre al peu mateix de la font.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 08144-200 | 42.0409530,1.8785029 | 407179 | 4654931 | 08144 | Olvan | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89006-p1170070.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89006-p1170072.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89006-p1170075.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2021-07-05 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021. | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:37 | ||||||||||||||
| 89410 | Alzina de Puigcogull | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-de-puigcogull | l'aspecte general és bo, tot i que una part del tronc es troba sec, mort, potser es va veure afectada pels incendis del 1994. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Exemplar d'alzina (Quercus ilex) de dimensions destacables, situat en mig d’un camp de conreu que hi ha al sud del turó de Puigcogull. Amb un port molt vertical, té un canó que es recargola molt lleugerament i es bifurca en tres grans branques a partir de les quals es divideix en altres diverses branques, tot formant una capçada d’uns 13 metres de diàmetre.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 08144-246 | <p>El municipi d'Olvan es va veure greument afectat pels grans incendis forestals del 1994, l'entorn pròxim a l'alzina es veié molt arrasat pel foc. Un exemplar d'aquestes característiques, i de dimensions considerables com aquest, destaca en un entorn de bosc jove desenvolupat posteriorment als incendis.</p> | 42.0602223,1.9254613 | 411093 | 4657021 | 08144 | Olvan | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89410-p3280200.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89410-p3280224.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89410-p3280340.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89410-p3280352.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | 2021-07-05 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021. | 2151 | 5.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:37 | ||||||||||||
| 89409 | Alzina de la Tor | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-de-la-tor | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Exemplar d'alzina (Quercus ilex) de grans destacables, situat a la banda de ponent de la masia, a l’altra banda de la pista o camí del Boix i a peu de la bifurcació amb un altre camí secundari. El peu surt del pendent inclinat del marge del camí, fet que ha condicionat que el tronc central sigui lleugerament inclinat. La part superior del canó es bifurca en tres branques principals que al seu torn es divideixen en diverses branques, tot formant una capçada d’uns 17 metres de diàmetre. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 08144-245 | 42.0771963,1.9182657 | 410522 | 4658914 | 08144 | Olvan | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89409-p1280155.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89409-p1280157.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | 2021-07-05 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021. | 2151 | 5.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:37 | ||||||||||||||
| 89583 | Alzina de la Riba | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-de-la-riba | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Exemplar d'alzina (Quercus ilex) de mides destacables, situat a la banda de nord-est de la masia de la Riba, just a l’altra banda del camí que continua cap a Valldaura on hi ha un revolt tancat. El peu de l’alzina surt d’un aflorament de roca mare en el qual té les arrels ben afermades, característica que la fa més remarcable. El tronc central amb una suau inclinació i de no molta alçada es divideix en tres branques principals i una secundària, que al seu torn es subdivideixen en diverses branques, tot formant una capçada entre uns 13 i 16 metres de diàmetre. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 08144-270 | 42.0684110,1.9305337 | 411523 | 4657925 | 08144 | Olvan | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89583-p6270227.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89583-p6270229.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | 2021-07-05 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | A l’entorn es conserven altres exemplars d’alzines i de fet hi ha un petit alzinar a l'entorn de la masia que el fa destacable, especialment tenint en compte que el municipi d’Olvan i també la zona propera a la masia es va veure greument afectada pels incendis forestals del 1994.Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021. | 2151 | 5.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:37 | ||||||||||||||
| 89296 | Font de l’Ateneu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-lateneu | XX | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Font urbana de ferro de colat, amb petits motius decoratius a la seva estructura i coronada amb una jardinera del mateix material. A la font s’identifica la marca “Soujol y [ R o P]”, situada al costat de l'edifici de l'Ateneu, entre els barri de Cal Magí i el de Serra-seca.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 08144-232 | <p><span><span><span>La Font de l’Ateneu, la Font del Mig i la Font del carrer de l’Escola o de Cal Pubill van ser les tres primeres fonts que van abastir d’aigua al poble d’Olvan, la portada d’aigua provenia de la Font d’en Fèlix i data del 1914. La instal·lació de tres fonts repartides en tres punts del nucli urbà va ser una gran millora per la població, en una època en que els habitatges encara no comptaven amb subministrament d’aigua corrent. </span></span></span></p> | 42.0578567,1.9048240 | 409381 | 4656781 | 08144 | Olvan | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89296-pb010327.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89296-pb010328.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89296-pb010329.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | 2021-07-05 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | La ubicació actual no és exactament l’original, es va desplaçar uns metres. La marca “Soujol y [ R o P]” pot correspondre a l’empresa barcelonina, Soujol i Companyia (tot i que amb diversos denominacions pels canvis de propietat), que des de des de mitjans de segle XIX fins mitjans del segle XX, es dedicà sobretot a la construcció de canonades i conduccions d’aigua, gas i cablejat elèctric.Autoria de les imatges: Sara Simon, 2020. | 98 | 51 | 2.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:37 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 154,63 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?
Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.
Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/