Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 91551 | Goigs i cobles a la Mare de Déu dels Tossals | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-i-cobles-a-la-mare-de-deu-dels-tossals | <p>BRIONES, Margarita; SANTACREU Joan. (1988) 'Goigs i devoció popular'. L'Erol, núm. 23, pp. 17-36.</p> | XIX - XX | <p>Els goigs i cobles estan dedicats a la Marededeu del santuari dels Tossals. Existeixen diferents versions. La majoria tenen la imatge de la Marededeu a la part superior, algunes al centre, altres al costat esquerre. La lletra dels Goigs està distribuïda en dues columnes separades per dues sanefes. Algunes porten el títol de Goigs a nostra senyora dels Tossals, altre, en canvi, el de Coples a la Verge Sssma. dels Tossals.</p> <p>Totes les versions dels goigs tenen la mateixa lletra i la de Graficas Molins de Berga té també la partitura de Mn. Anton Muntada, rector de Capolat. Les cobles tenen totes la partitura de la música de Pr. Maestoso. Totes les versions de cobles i goigs estan envoltats per una sanefa que fa de marc.</p> | 08045-114 | Goigs i cobles dedicats a la Mare de Déu del Santuari dels Tossals. | <p>Els goigs són cançons populars religioses adreçades als sants, santes, la Mare de Déu o Crist i originalment es cantaven en certes celebracions religioses. Acostumen a tenir dues parts. En la primera s'explica la vida del sant, i en la segona es demana la seva protecció a la comunitat. L'origen dels goigs ve ja d'època medieval i eren molt populars al llarg d'aquesta època i l'època moderna. Amb la creació de la impremta moltes d'aquestes cançons van ser impreses.</p> <p>Es conserven diferents versions de Goigs a la Mare de Déu del Roser. L'Àmbit de Recerques del Berguedà en té una col·lecció bastant important. La majoria van ser impreses a Berga, per diferents impremtes (Impremta de Quirse Casals, de Ramon Diaz, de Joan Soldevila, de Vda. Casals, Graficas Molins...).</p> <p>Les més antigues són de l'any 1866.</p> | 42.0884863,1.7538964 | 396943 | 4660352 | 1886, 1886, 1879 | 08045 | Capolat | Fàcil | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91551-114-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91551-114-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91551-114_0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91551-1140.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | Inexistent | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Sánchez Soler - Societat d'Arqueologia del Berguedà | Mossèn Anton Muntada, Rv. Maestoso | 98 | 62 | 4.4 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:08 | ||||||
| 91680 | Aplec dels Tossals | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-dels-tossals | <p>L'aplec dels Tossals és una de les festes amb més història de Capolat. Se celebra el dia 15 d' agost, per la Mare de Déu d'Agost. Al matí es fa una missa a les restes de l'antic santuari de la Mare de Déu dels Tossals. En acabada la cerimònia religiosa, es fan actuacions <em>folk</em>, de cançó de taverna i es reparteix el pa dels pobres que cada any paga una casa diferent del poble.</p> <p>A migdia es fa un dinar popular amb brasa i a la tarda el ball d'acordió.</p> | 08045-143 | Santuari de la Mare de Déu dels Tossals, a la Serra dels Tossals. | <p>L'aplec dels Tossals és una festa que se celebrava cada any per la Mare de Déu d'agost, al Santuari dels Tossals. Es va deixar de fer quan, a mitjans del segle XX, va ser destruït el santuari. A principis del segle XXI es va decidir donar un nou impuls a les ruïnes d'aquest lloc que havia estat tant emblemàtic pel municipi i es va recuperar la festivitat. Tot i això, els últims anys no s'ha celebrat per diversos motius.</p> | 42.0885300,1.7538900 | 396942 | 4660357 | 08045 | Capolat | Obert | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Sánchez Soler -Societat d'Arqueologia del Berguedà | 2116 | 4.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:08 | |||||||||||||||
| 91681 | Fira de Sant Martí de Coforb | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fira-de-sant-marti-de-coforb | XXI | <p>La fira de Sant Martí de Coforb se celebra cada any el diumenge posterior a l'11 de novembre, dia de Sant Martí de Tours. La fira es fa en un espai a l'aire lliure situat al costat de l'església i es desenvolupen diversos actes. Per un costat es fa una fira de productes naturals, artesanals i de proximitat. A més a més, també es fa un esmorzar popular. A més, s'hi sumen diferents activitats que van variant cada any com per exemple vermuts musicals, dinar popular o concerts d'acordió.</p> | 08045-144 | Al recinte que hi ha al costat de l'església de Sant Martí de Coforb. | <p>La fira de Sant Martí de Coforb és una festivitat que es fa cada any el diumenge després de Sant Martí de Tours. La primera edició es va fer el 2015 i des de llavors s'ha fet cada any, amb l'excepció del 2020 a causa de l'epidèmia de Covid-19.</p> | 42.0910769,1.7922952 | 400123 | 4660594 | 08045 | Capolat | Obert | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic/Cultural | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Sánchez Soler - Societat d'Arqueologia del Berguedà | 2116 | 4.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:08 | ||||||||||||||
| 91998 | Font de l'Estret | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-lestret | <p>La font de l'Estret és una font natural en la qual no hi ha cap estructura constructiva visible. L'aigua surt d'un forat que es troba just al costat del camí, a nivell de terra. Això crea un petit rierol que creua el camí i baixa cap a l'altre costat. El nom de la font ve del lloc on es troba, ja que a banda i banda del camí, just en el lloc on hi ha la font, s'hi localitzen unes formacions rocoses que formen un estrenyiment del camí.</p> | 08045-228 | Està situada en el terme de l'antiga parròquia de Sant Serni de Terrers, zona a l’extrem nord-occidental de l'actual municipi de Capolat. | 42.0980240,1.7366230 | 395530 | 4661432 | 08045 | Capolat | Fàcil | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91998-228-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | Inexistent | 2022-08-24 00:00:00 | Marta Sánchez Soler - Societat d'Arqueologia del Berguedà | 2153 | 5.1 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:08 | |||||||||||||
| 92461 | Riera de Clarà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riera-de-clara-2 | <p>AA.DD. (1970). Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona. Vol 7, pàg. 336.</p> <p>ARNOLD, E.N. ; BURTON, J.A. (1982). Guia de Campo de los reptiles y anfibios de España y de Europa. Ed. Omega. Barcelona.</p> <p>AYMERICH, P.; SANTANDREU, J. (1988). Els amfibis i rèptils del Berguedà. Atles herpetològic del Berguedà, dins revista cultural del Berguedà, L'Erol, núm, 24, pàgs 13 a 25. Berga.</p> <p>CORTINA RAMOS, A.; GORDI i SERRAT, J. (2007) Carta del Paisatge del Berguedà. Programa de Gestió dels Paisatges del Berguedà. Generalitat de Catalunya. </p> | <p>La riera de Clarà és un dels afluents del Llobregat situats a la conca oest. Neix al Serrat de Runers, a uns 1.350 metres d'altitud i travessa el municipi fins a arribar a l'Espunyola, des d'on entra al terme d'Avià i després al de Casserres. Desemboca, finalment, al riu Llobregat, a la zona de la colònia de Viladomiu Nou. Als seus voltants s'hi troben alguns espais de vegetació de ribera, amb alguns punts de difícil accés per l'atapeït sotabosc ric en arç blanc, bardissa, roldor, roser salvatge, saüc, canyissar o joncs. En altres punts trobem salzes, pollancres, oms, freixes, verns, alternats amb zones de joncedes i prats, que combinen amb herbassars higròfils. La qualitat de les aigües manté algunes comunitats d'algues calcàries incrustants i invertebrats associats, típiques de les rieres que passen sobre lloses calcàries. Pel que fa a la fauna, hi destaquen sobretot els barbs. Pel que fa a la fauna vertebrada hi ha representades les genetes o els senglars. També hi ha rapinyaires com el bernat pescaire, el martinet blanc, les polles d'aigua, els ànecs collverds, els pica-soques blaus, el picot garser o els repicatalons. Les seves aigües tenen dos trams diferents pel que fa a la qualitat: la primera part, de Capolat fins a la carretera té bon estat, però a partir d'aquest punt i fins a l'embassament de Casserres on està menys neta. Part del seu traçat forma part del PEIN del Serrat dels Tres Hereus, però no està tota protegida.<br /> <br /> Al llarg de tot el seu traçat la riera compta amb molts gorgs, salts d'aigua i embassaments. Un d'ells és el que es troba al costat del Molinot, al terme de Capolat.</p> <p> </p> | 08045-240 | Neix a la Serra de Runers i travessa el terme de Capolat fins a travessar cap a l'Espunyola. | <p>Les aigües de la Riera de Clarà han estat utilitzades al llarg de la història pels nombrosos molins fariners que s'han anat construint al seu voltant. Dos d'ells són el Molinot, documentat ja al segle XVI, o el Molí de Barons o Molinot de Baix, d'aquesta mateixa època. </p> | 42.0897872,1.7590409 | 397370 | 4660491 | 08045 | Capolat | Fàcil | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2022-08-24 00:00:00 | Marta Sánchez Soler - Societat d'Arqueologia del Berguedà | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:08 | ||||||||||||||
| 48706 | Fons arqueològic del Bressol de la Marededéu al Museu Diocesà i Comarcal de Solsona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-arqueologic-del-bressol-de-la-marededeu-al-museu-diocesa-i-comarcal-de-solsona | <p>CASTANY,J. i altres: El Berguedà: de la Prehistòria a l'Antiguitat. Àmbit de Recerques el Berguedà, 1990. MALUQUER DE MOTES, J. (1942): La cerámica con asas de apéndice de botón y el final de la cultura megalítica del nordeste de la península. A AMPURIAS, Revista de Arqueología, prehistoria y etnologia, núm. IV, pàg. 171-191. Diputación Provincial de Barcelona. SERRA VILARÓ,J. (1927): Civilització Megalítica a Catalunya. Musaeum Archaeologicum Diocesanum, Solsona.</p> | <p>El Museu Comarcal de Solsona conserva l'aixovar extret del dolmen del Bressol de la Marededéu en l'excavació feta per Mn. Serra Vilaró el 1918. Del material recuperat hi ha un conjunt de peces que es troben exposades a la Sala de Prehistòria del Museu, són les següents: -Ganivets de sílex, de secció majoritàriament triangular, a la zona proximal té més tendència a trapezoïdal, és blanquinós amb aigües grises, mides 6x2x1x0,4 cm. Del Bronze Mig. (Número de registre: 1615) -Ganivet de sílex blanc, de 14 cm de llarg. Del Bronze Antic-Mig. (Número de registre: 1616) -Ganivet de sílex de secció triangular, blanquinós amb aigües grises; un fragment de mides: 2,9x1,6x0,4 cm. Del Bronze Mig. (Número de registre: 1617) -Vas ceràmic fet a mà, carenat, de vora exvasada i llavi arrodonit. El color de les superfícies és marronós. D'influència nord-italiana. Les mides de la peça reconstruïda són: 9,2x12,2x0,5cm. i diàmetre: 12,7cm. (les mides del fragment són: 6,5x4x4x0,5 cm.). Del Bronze mig. Reconstruït en època de Serra Vilaró, restaurant al CRBMC de Sant Cugat. (Número de registre: 1614) -Dena de collar realitzada sobre una petxina de cargol de mar, del tipus Columbel·la rústica (ballaruga), de color blanquinós amb aigües grises i concrecions marronoses. Mides: 0,9x1,4x0,8 cm. Del Bronze mig. (Número de registre: 1618) -Dena de collar fragmentada, feta sobre una conquilla de petxina (dentalium), amb forma cònica i arquejada, la perforació no és antròpica i la secció transversal és circular. Mides: 0,3x0,7 cm de gruix i 0,2 cm de diàmetre de la perforació. Del bronze mig. (Número de registre: 1619) -Fragment de punxó de bronze, de secció quadrada, fet amb fossa. Mides: 3,4x0,3x0,3 cm. Del calcolític. Restaurat. (Número de registre: 1620) A més, a la reserva del Museu hi consten custodiats altres materials procedents de l'Espunyola, entre els quals hi ha diversos fragments de ceràmica corresponents a diferents vasos ceràmics, restes humanes, bàsicament peces dentals aïllades, pertanyents a un mínim de quatre individus (1 infantil d'entre 3 i 4 anys, i 3 adults joves, de menys de 25 anys), fragments de sílex corresponents a restes de tall, un possible nucli de sílex, i una dena discoïdal; en conjunt datat en una cronologia del Calcolític-Bronze Mig.</p> | 08078-161 | Museu Diocesà i Comarcal de Solsona, Palau Episcopal. 25280 SOLSONA | <p>El dolmen del Bressol de la Marededéu va ser excavat per Mn. Serra Vilaró l'any 1920 i els resultats van ser publicats el 1927 (SERRA VILARÓ: 1927: 142-149).</p> | 42.0535000,1.7679600 | 398050 | 4656451 | 08078 | L'Espunyola | Restringit | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48706-foto-08078-161-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48706-foto-08078-161-2.jpg | Legal i física | Edats dels Metalls|Prehistòric | Patrimoni moble | Col·lecció | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 79|76 | 53 | 2.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:12 | |||||||||||
| 89253 | Puigcogull | https://patrimonicultural.diba.cat/element/puigcogull | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Al capdamunt del turó anomenat Puigcogull s’hi localitzen les restes de diversos murs que defineixen una construcció que estaria conformada per diverses estances. Les estructures es troben en un lloc boscós jove, cobert de sediment i vegetació, fet que dificulta veure les restes. Es poden distingir algunes traces dels mus sobretot pels solcs que es conformen entre les alineacions dels murs. S’observen algunes parts de parament del mur tot i que són visibles molt poques fileres </span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 08144-227 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Al 1285 en una reconeixença que fa l’abat de la Portella a dona Tomassa, en relació a donació i establiment de les dècimes d’Olvan que tenia per ella Guillem de Vall a la mateixa parròquia durant trenta anys, entre altres, l’abat dona fe amb diversos homes propis de l’abat, entre els quals Pere Puigcogull (BOLÓS: 2009, 699). </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>L’existència del mas anomenat Puigcogull consta documental almenys des del segle XVI, al 1563, quan Bartomeu Ballaró confessa i capbreva les seves propietats a l’abat de la Portella, entre les quals el seu mas Ballaró i el mas Puigcogull, del qual en dona les afrontacions (BOLÓS: 2009, 703). Posteriorment al 1663 el mas Puigcogull consta unit al mas Ballaró, i el té en alou de la badia de la Portella Rafael Canudas, consta que es realitzaren confessions de les possessions també als anys 1610 i 1773 (BOLÓS: 2009, 738).</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Les restes que s’identifiquen dalt del turó anomenat Puigcogull podrien correspondre al mas del qual consten referències documentals. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 42.0611618,1.9257210 | 411115 | 4657125 | 08144 | Olvan | Difícil | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89253-p3280278.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89253-p3280281.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89253-p3280310.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89253-p3280246.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89253-p3280256.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2021-07-05 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021. | 94|85 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:17 | ||||||||||||
| 78867 | Sant Martí de Puig-reig o església nova | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-marti-de-puig-reig-o-esglesia-nova | SERRA, Rosa (1982). Aproximació a la historia de Puig-reig, Manresa AADD. (2011). Pla d'ordenació urbanística municipal. Catàleg del patrimoni arquitectònic, històric i artístic. Ajuntament de Puig-reig. Fitxa 2b SERRA, Rosa; SANTANDREU SOLER, M. Dolors; JUNYENT, Francesc; MAZCUÑAN, Alexandre (1985). 'Castell de Puig-reig', Catalunya Romànica, vol. XII El Berguedà. Fundació Enciclopèdia Catalana, Barcelona, p. 2… VV.AA. (1994). Inventaridel Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. | XX | Església de grans proporcions que resta inacabada; de tres naus, amb el presbiteri quadrat i porta d'accès a tramuntana, l'edifici es una construcció efectuiada en diferents fases, la última finalitzada el 2010 i consistent en la decoració mural de la façana d'accès, obra de Ramon Espelt. | 08175-165 | Carrer de l'Església s/n, 08692-Puig-reig | La nova església parroquial de Puig-reig és un porjecte que neix durant els anys de la postguerra civil fruit del dessig de construir un nou edifici religiós que mostri el notable creixemenet del poble de Puig-reig i pugui superar, en capacitats, les de la vella església romànica, incendiada durant la Guerra Civil i de la qual la Diputació de Barcelona en feu la restuaració el 1956. Les obres, sufragades amb captes populars i amb l'ajuda d'industrials de colònia, no arribà a la seva fi. | 41.9711700,1.8815000 | 407326 | 4647180 | 08175 | Puig-reig | Fàcil | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78867-foto-08175-165-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78867-foto-08175-165-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78867-foto-08175-165-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Eclecticisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | Isidre Puig Boada | Isidre Puig Boada (Barcelona 1890-1987), nascut a Barcelona el 1890, Isidre Puig Boada forma part del petit i selecte grup d'arquitectes vinculats a Antoni Gaudí que, al llarg dels anys i en diferents etapes, col·laboraren en la seva obra. Va ser el 1914, encara estudiant d'arquitectura, quan el coneix en una d'aquelles visites col·lectives d'estudiants tant apreciades pel mestre. Una trobada que marcarà la seva vida i també l'inici d'una relació continuada amb Gaudí fins a la seva tràgica mort. No és estrany que, després, treballi a les ordres de Domènech Sugranyes, designat nou director de l'obra de la Sagrada Família i que el 1950, mort Sugranyes durant la guerra civil, sigui ell, al seu torn, qui el succeeixi en el càrrec. El 1929 publica 'El temple de la Sagrada Família', i posteriorment, el 1976, 'L'església de la Colònia Güell', i el 1981, a l'edat de 90 anys, el present llibre, 'El pensament de Gaudí'. Diversos articles sobre l'obra gaudiniana completen la seva bibliografia. La seva obra arquitectònica pròpia ha estat injustament silenciada. Iniciada en els anys d'eclosió noucentista, Puig Boada, com altres arquitectes de la seva generació, intenta fer-la reviure nostàlgicament en la postguerra.. Acabada la Guerra Civil treballà intensament en la restauració i nova construcció d'esglçesies del bisbat de Solsona, i a principi dels anys 60, el càrrec d'arquitecte diocesà del bisbat d'Urgell li permetrà construir, però, una interessant -i desconeguda- sèrie de petites esglésies on utilitza de manera molt personal les formes de la geometria reglada d'origen gaudinià. Isidre Puig Boada morí a la capital catalana l'any 1987, just quan la ciutat començava a retrobar-se amb la magnífic llegat arquitectònic del seu mestre. | 98|102 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:22 | ||||||||
| 79081 | Jaciment de la Riera de Navarons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-la-riera-de-navarons | BADIA, Josep (1984). “Dades arqueològiques i històriques entorn de Navàs”. Actes de la XXVI Assemblea Intercomarcal d'Estudiosos (Manresa, 1981), 1r vol. Manresa, p. 115-121. BADIA, Josep (1988)“Navàs, Història del Bages, vol. II. Ed. Parcir, Manresa, p. 155-182 DAURA, Antoni; GALOBART, Joan; PIÑERO, Jordi (1995). L'arqueologia al Bages. Centre d'Estudis del Bages, Manresa, p. 131, 173. | I-V | Tossalet situat entre la casa del Pinellet i el punt quilomètric 74 de la carretera C-16, a la seva banda oest, en l'indret de partió entre els termes de Navàs i Puig-reig. El jaciment va ser localitzat per Josep M. Badia a partir de la troballa superficial d'unes ceràmiques romanes del tipus sigil·lata. De moment no es coneixen més materials ni estructures | 08175-307 | Riera de Navarons | Les reses d'unes ceràmiques romanes del tipus sigil·lata són evidenciesd'un poblament antic. | 41.9083300,1.8775800 | 406910 | 4640207 | 08175 | Puig-reig | Fàcil | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/79081-foto-08175-307-2.jpg | Inexistent | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | 83 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:22 | ||||||||||
| 79104 | Fons Llinatge Oriola-Cortada, comtes de la Vall de Merlès | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-llinatge-oriola-cortada-comtes-de-la-vall-de-merles | VV.AA: (2000). Arxiu Nacional de Catalunya. L'Arxiu Nacional de Catalunya. Una institució al servei de l'administració de Catalunya, de la societat i de la cultura. (Barcelona), núm. 1. Arxiu Nacional de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. www20.gencat.cat/ | La documentació del fons fou aplegada i conservada pels Oriola Cortada en les seves residències de la Casa Cortada (Vic) i el domicili familiar al carrer del Palau de Barcelona, fins els seu ingrés a l'ANC. El fons ingressà a l'ANC en compliment del contracte de dipòsit signat per Alfonso de Oriola Cortada i de Salvadores el 12 de novembre de 1992L'ingrés físic de la documentació es produí en tres successives trameses de dates 25 de març, 2 d'abril i 29 d'abril de 1992. | Amb el registre ANC1-169, l'Arxiu Nacional de Catalunya conserva el fons documental dels comtes de la Vall de Merlès, la família Oriola-Cortada amb documentació compresa entre el 1185 i el 1940; Ocupa 16,6 m (83 unitats d'instal·lació) de documentació textual, paper, i 619 pergamins. Volum i suport 16,6 m (83 unitats d'instal·lació) de documentació textual, paper + 619 pergamins. | 08175-330 | Carrer de Jaume I, 33-51. 08195 Sant Cugat del Vallès | Els Oriola són un llinatge de pagesos ennoblits originari de Ripoll, documentat des del segle XIII. Van ser senyors útils i després propietaris del mas Oriola de la parròquia de Sant Pere de Ripoll. Per matrimoni heretaren la casa de Rama, una extensa heretat agrícola i ramadera integrada per un conjunt de masies, situada dins del terme de la mateixa parròquia, als contraforts de la muntanya de Ribamala i la vall del Ter. A partir del segle XVI esdevingueren mercaders i després burgesos de Ripoll i emparentaren amb diverses famílies de la burgesia i la petita noblesa. El 1751, Felip d'Oriola i de Navel aconseguí privilegi de noblesa; el seu fill i hereu, Josep d'Oriola i Guanter, casà amb la pubilla Lucrècia de Cortada i Jonquer, filla Joan Baptista de Cortada i Sallés, domiciliat a Vic i ciutadà honrat de Barcelona, i des d'aquell moment el llinatge prengué el cognom d'Oriola Cortada. Lucrècia de Cortada i Jonquer aportà la universal herència dels Cortada, un llinatge de pagesos i menestrals originaris de la parròquia de Santa Maria de Merlès documentat des de finals de l'edat mitjana. Els Cortada eren propietaris de les hisendes de la Cortada (Santa Maria de Merlès), la Coma de Sant Ponç (Sallent) i de Gamissans (Puigreig), avui conegut amb el nom de Cal Pallot. Els Oriola Cortada enllaçarien amb els Ibáñez Cuevas, barons d'Eroles el 1802; el fill d'aquest matrimoni, Marià d'Oriola Cortada i Ibáñez, fou premiat per Isabel II amb el títol comtal de la Vall de Merlès (Madrid, 21 de setembre de 1861) per la seva fidelitat a la causa isabelina. | 41.9740800,1.8789300 | 407117 | 4647506 | 08175 | Puig-reig | Restringit | Legal i física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | La documentació en suport pergamí s'ha ordenat seguit criteris cronològics i s'han identificat els següent subfons; la relacionada amb Puig-reig es la continguda a 0010 Llinatge Oriola (Oriola Cortada) | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:22 | ||||||||||||
| 71154 | Antic traçat ferroviari de Coll de Pradell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antic-tracat-ferroviari-de-coll-de-pradell | ORIOLA, Josep i SOLER, Ramon (1997). Relleu fotogràfic de les mines del Berguedà. Berimprès SL. Cortés Elía, María del Agua (2017) Expedient per a la declaració de les antigues instal·lacions mineres de Coll de Pradell com a Bé Cultural d'Interès Local BCIL. Diputació de Barcelona. | XX | Des de l'any 1997 l'Associació Trens Miners Turístics ha estat treballant en la restauració i posada en funcionament de l'antic tram del trenet de la mina nova de Coll de Pradell. Aquest era l'antic traçat del ferrocarril de la mina, del que s'han recuperat 400m gràcies a aquesta actuació. Davant la mina hi ha una esplanada plana i bastant ample, punt on també s'hi realitzaven els canvis de vies. El recorregut que es pot fer amb el trenet és de quasi mig quilòmetre, arribant fins a l'entrada de la bocamina, passant per un túnel d'uns 200 metres de llargada aproximadament. | 08293-272 | Coll de Pradell | L'empresa Carbones Mari S.A. explotà carbó a Coll de Pradell entre 1936 i 1962, arribant a tenir treballant unes 200 persones, algunes que havien optat per fer el servei militar a la mina. L'explotació Enriqueta es va explotar entre 1936 i 1955, i la Mina nova entre 1949 i 1962. Els anys 1970 va començar la davallada en l'explotació del carbó a la zona, que va acabar amb el tancament de les mines de Vallcebre i Fígols, i finalment l'any 2005 amb el tancament de l'explotació de Carbones Pedraforca S.A. Que va ser la darrera mina en funcionament a la comarca. | 42.2012700,1.7835200 | 399571 | 4672840 | 08293 | Vallcebre | Obert | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/71154-foto-08293-272-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/71154-foto-08293-272-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Social | 2023-01-30 00:00:00 | OPC - María del Agua Cortés Elía | Boca est del túnel: X: 399446, Y: 4672760. Boca oest del túnel: X: 399392, Y: 4672741.Actualment les instal·lacions les manté l'associació 'Tren Miner Turístic'. | 98 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:27 | |||||||||
| 38525 | NUCLI ANTIC D'AVIÀ | https://patrimonicultural.diba.cat/element/nucli-antic-davia | <p>CORTÉS, M. del A. (1996). Demografia històrica d'Avià. L'Erol, núm. 52, pàgs. 39-44. Àmbit de Recerques del Berguedà.</p> <p>CAMPRUBÍ, J. (1998). La funció dels Castra i la seva relació amb les Parrochiaes en el procés d'estructuració territorial Berguedà (fi del segle IX-inicis del X). II Congrés Internacional d'Història dels Pirineus. UNED de Girona.</p> <p>Documentació vària de cal Mas (1321-1714), paper i pergamí. Documentació vària de la casa Vilamarí (1699-1846), paper i llibres.</p> <p>ARXIU DIOCESÀ DE SOLSONA, 'Capbreus de las rendas del terme de Avià al Monestir de la Abadia de Serrateix', de 1701 a 1772 (2 vols.).</p> <p>CORTÉS, M. del A. (1996). Història i tradició: l'inici de la història d'Avià. Ressò de Resssò, núm. 17, pàgs. 21.23. Ajuntament d'Avià.</p> | XII-XX | <p>El casc antic d'Avià es troba al centre del nucli municipal, a l'est i al peu del turó del Tossal. En ell podem distingir dues zones: la zona nord, lleugerament aturonada i que va des de la plaça del Padró fins a la carretera de Cal Rosal; i la zona sud, amb una pendent cap amunt pronunciada des de l'església de Sant Martí fins a la plaça del Padró. La zona nord és travessada per un carrer (Portal) que comença a la Plaça del Padró i que a la meitat de la seva longitud es bifurca en dos carrers (Portal i Abat Oliba). El carrer Portal segueix fins al carrer Gran Via, una de les vies d'accés al poble, lloc on es conserva un mur de pedra que podria ser part de la muralla medieval que tancava el casc antic i un arc que era una de les portes d'accés a l'Edat Mitjana. El carrer Abat Oliba segueix fins a obrir-se a la plaça Abat Oliba, lloc on hi havia el cementiri, i més tard l'antic Ajuntament i escoles, edifici actualment ocupat pel Casal de Joves, Esplai, Casal de la Gent Gran i Arxiu Municipal. Paral·lel a aquest carrer i per la part sud s'obren els carrers Catalunya i la Travessia de Padró. Les cases es situen a banda i banda dels carrers, daten majoritàriament dels segles XVII-XVIII, encara que resten poques amb elements medievals (Cal Mas Vell, Cal Gabarró) i moltes s'han reconstruït i modernitzat. Cal destacar que el nucli ha estat habitat permanentment i, per tant, que les construccions són fruït de diferents segles. Principalment les cases són de planta i, com a màxim, dos pisos, amb parets mitgeres. El nucli és lleugerament aturonat, essent el punt més elevat la plaça Abat Oliba. Al segle XVIII el nucli va créixer cap al est i cap a la zona de la plaça del Padró, on es situen algunes de les cases més característiques (Cal Mas Nou, Cal Salvans, Cal Bassacs). Actualment el seu creixement es troba aturat.</p> | 08011-1 | Nucli antic d'Avià, 08610 AVIÀ | <p>L'acta de consagració de l'Església de Sant Martí (907) ja nomena el nucli: 'villam nominatam Avizano' (BARAUT,1978), on el Comte Guifré feu construir l'església. Es va formar una sagrera al seu voltant i a prop del castell situat a la plaça Abat Oliba (CAMPRUBÍ,1998), aquest castell seria una torre castellera de vigilància dels camíns d'accés. La primera sagrera ocupava la zona al voltant de la plaça Abat Oliba, de cal Gasolà a la plaça; a la part més elevada hi havia l'església romànica, la rectoria i el cementiri que van ser traslladats fóra del nucli al segle XVIII degut a l'augment de població. Una part de la sagrera estaria emmurallada, mentre que les parets de les cases i el tossal donarien protecció per la part est. Dues portes donaven accés: la del carrer Portal, de la que es conserva l'arc entre dues cases i que comunicava amb el camí Ral de Cardona, i una altra que conduïa a Santa Maria i als camps i vinyes del padró i que es trobaria a Cal Gasolà (APM). Aproximadament al segle XIV hi haurien unes 12 cases al nucli (CORTÉS, 1998), que va engrandir-se per la part sud cap a la plaça del Padró durant els segles XVI i XVII, i fins a l'església nova durant els segles XVIII i XIX. Al Cadastre de 1767 hi havia 56 cases repartides entre els carrers de Baix (Abat), de Dalt (Portal) i sota el carrer de Baix (Catalunya). A l'Amillarament de 1862 hi havia 72 cases repartides entre els carrers Abat, Portal, Padró i de Baix. El nucli antic s'ha mantingut com a lloc de residència al llarg dels segles tal i com ho demostren els fogatges (1497, 1553), capbreus (1701), cadastres (1767) i amillaraments (1862, 1886); així com documents particulars (cal Mas, Vilamarí, Santamaria); fet que es pot constatar en l'evolució d'algunes cases. En fer la pavimentació de la plaça Abat Oliba, pels volts dels anys 50, alguns veïns recorden que es van trobar restes òssies que correspondrien a l'antic cementiri que es trobava en aquest lloc, al costat de l'església. També hi ha constància de tombes antropomòrfiques en aquesta zona, de la que resta una mostra a l'antiga plaça dels Estudis, darrera de cal Gabarró.</p> | 42.0771300,1.8254300 | 402842 | 4659007 | 08011 | Avià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38525-foto-08011-1-1.jpg | Legal | Medieval|Modern|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Residencial | Inexistent | 2022-12-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 85|94|98 | 46 | 1.2 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:07 | |||||||
| 38526 | CARRER PORTAL | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-portal | Documentació vària de cal Mas (1321-1714), paper i pergamí. Documentació vària de la casa Vilamarí (1699-1846), paper i llibres. CORTÉS, M. del A. (1996). Demografia històrica d'Avià. L'Erol, núm. 52, pàgs. 39-44. Àmbit de Recerques del Berguedà. BARAUT, C. (1978). Les actes de consagracions d'esglésies del Bisbat d'Urgell (segles IX-XII). Urgellia, núm. 1. CAMPRUBÍ, J. (1998). La funció dels Castra i la seva relació amb les Parrochiaes en el perocés d'estructuració territorial Berguedà (fi del segle IX-inicis del X). II Congrés Internacional d'Història dels Pirineus. UNED de Girona. | XIV-XX | El carrer Portal travessa tota la zona nord del nucli antic d'Avià. Abans de sortir a la carretera de Cal Rosal i tancant el recinte habitat, es conserva un arc entre dues cases del que seria el portal d'entrada al nucli pel camí procedent de Berga en direcció a Cardona (Camí Ral de Cardona), i del que només queda una filada de l'arc amb dovelles que ha estat restaurat recentment. Les cases, que es situen a les dues bandes del carrer, daten majoritàriament dels segles XVII-XVIII, encara que moltes s'han reconstruït i modernitzat; però cal destacar que el nucli ha estat habitat permanentment i, per tant, que les construccions són fruït de diferents segles. Principalment són de planta i, com a màxim, dos pisos, amb parets mitgeres. Únicament dues cases conserven portes d'entrada amb arcs adovellats (cal Mas Vell i cal Gavarró). El nucli és lleugerament aturonat, essent el punt més elevat la plaça Abat Oliba, al final del carrer del mateix nom, i observant-se el desnivell entre el primer i el segon tram del carrer Portal que es salva amb unes escales. Al segle XVIII el nucli va créixer cap al est i cap a la zona de la plaça del Padró. Actualment el seu creixement es troba aturat. | 08011-2 | Nucli antic, Carrer Portal. 08610 AVIÀ | Al nucli antic donaven accés dues portes: la del carrer Portal, de la que es conserva l'arc i que comunicava amb el camí Ral de Cardona, i una altra que conduïa a Santa Maria i als camps i vinyes del padró (APM) al lloc on hi ha Cal Gasolà. El carrer Portal és el carrer més antic del nucli, que ja existia a l'Edat Mitjana; travessava tota la sagrera i unia les dues portes d'accés. Una part de la sagrera estaria emmurallada, mentre que les parets de les cases i el tossal donarien protecció per la part est. L'any 1999 es va refer el paviment dels carrers del nucli antic i es va tapar l'escala excavada sobre la pedra natural al centre del carrer Portal davant de Cal Gasolà, i que era un dels vestigis antics d'aquest carrer, possiblement datables al segle XIV-XV. Entre les cases del carrer Portal destaquen les antigues 'Ramats', 'Gurans' i 'Brotons' que formen l'actual cal Mas Vell (APM, segle XIV); l'antiga església que es trobava al lloc on actualment hi ha cal Gavarró i cal Serra; cal Campaner i cal Escolà on hi havia l'antiga rectoria; cal Xut i cal Fideuer, lloc on es conserva una sitja subterrània. Totes aquestes formen l'eix central entre el carrer Portal i el carrer Abat Oliba. Entre el carrer i el Tossal a l'Edat Mitjana hi havia camps i horts, i des del segle XVII s'han anat construint cases progressivament que donen la configuració actual. | 42.0775900,1.8252900 | 402831 | 4659059 | Varis | 08011 | Avià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38526-foto-08011-2-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38526-foto-08011-2-2.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2021-09-21 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | El 1999 es va refer el paviment dels carrers soterrant totes les línies d'infrastructures i eliminant una escala de pedra davant de cal Gasolà que era un dels elements més antics del nucli i que ajudava a salvar el desnivell de la part central del nucli antic amb la confluència amb el carrer Abat Oliba. Davant de la casa de cal Mas Vell el carrer resta obert als horts del Tossal, des d'on s'accedeix a la part de darrera de l'Ateneu.El nivell de protecció BPU afecta al mur del carrer, probablement d'origen medieval. Tota la zona és ZEA. | 94|98|85 | 46 | 1.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:07 | |||||||
| 38527 | SANT MARTÍ D'AVIÀ | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-marti-davia | <p>BARAUT, C. (1978). Les actes de consagracions d'esglésies del Bisbat d'Urgell (segles IX-XII). Urgellia, núm. 1. JUNYENT, E.: Diplomatari i escrits literaris de l'abat i Bisbe Oliba, Institut d'Estudis Catalans, Barcelona 1992, doc. 32. BENET ICLARÀ, Albert (1993). 'Relació de parròquies visitades pel vicari arquepiscopal de Tarragona a la Diòcesi d'Urgell els anys 1312-1313', a L'Erol nº 41, pag. 18. ARXIU DIOCESÀ DE SOLSONA, Capbreus de las rendas del terme de Avià al Monestir a la Abadia de Serrateix, de 1701 a 1772. GAVÍN, J.M. (1985). Inventari d'esglésies. Vol. 17 El Berguedà. Ed. Arxiu Gavín. Barcelona.</p> | XVIII-XIX | <p>L'església parroquial d'Avià es troba situada a la part sud del nucli antic del poble obrint-se cap al nou eixampla del camí de Santa Maria. És un edifici de planta rectangular, de tres naus amb fornícules a les parets laterals, amb la façana orientada al sud obrint-se a la plaça de l'Església. Compta amb un campanar de planta quadrada, de 23 metres d'alçada, situat sobre la teulada pel costat de ponent, seguint la tipologia dels campanars del segle XIX a la comarca: amb tres pisos, dues finestres d'un sol arc de mig punt a l'últim pis on es troben les campanes i amb barana a la part superior. Adossada al mur de llevant de l'església s'alça la Rectoria, edifici de la mateixa època que l'església. Darrera de la rectoria es va construir la sagristia en acabar la Guerra Civil i que queda integrada en el conjunt. L'interior de l'església és de decoració molt senzilla, igual que la façana principal que té una rosassa circular a la part superior, dues finestres petites a cada costat i la porta al centre. La porta té un arc escarsser cec sobre la llinda horitzontal i dues pilastres adossades a cada costat amb capitells i bases. L'any 1983 es van restaurar les façanes repicant tot l'arrebossat i deixant la pedra vista, amb la imatge que veiem actualment.</p> | 08011-3 | Nucli antic, c/ Padró, 11. 08610 AVIÀ | <p>S'atribueix la construcció de la primera església de Sant Martí d'Avià al Comte Guifré (879-897), essent consagrada pel bisbe Nantigís de La Seu d'Urgell el 12 de gener de l'any 907 (BARAUT, 1978). Aquesta església es trobava al mig del nucli antic, a la sagrera, al lloc que actualment ocupen les cases de Cal Serra i cal Gabarró. Aquesta era l'església del castell d'Avià, al comtat de Berga, i des de la seva construcció esdevé parròquia del terme i del lloc de Clarà, i estarà subjecta al bisbat d'Urgell. L'any 1003 el comte Oliba donà al monestir de Santa Maria de Serrateix la parròquia de Sant Martí d'Avià amb la seva sufragània de Sant Sadurní de Clarà (JUNYENT, 1992). L'any 1190 Berenguer de Peguera i els seus germans van vendre en franc alou a Pere de Berga tot el que tenien a la parròquia de Sant Martí d'Avià. L'any 1312 es confirma la categoria de parròquia en la visita al deganat de Berga, esmentant la renda anual de sis lliures a Santa Maria de La Seu d'Urgell (BENET, 1993). Durant la primera meitat del segle XVIII alguns masos de la parròquia encara capbreuaven al monestir de Serrateix (ADS) pagant la primícia al prevere de Sant Martí d'Avià. A finals del segle XVIII l'antiga església fou enderrocada i construïda de nova planta sota la mateixa advocació als afores del nucli, a uns 100 metres de l'antic emplaçament, mantenint les esglésies de Santa Maria i Sant Serni de Clarà com a sufragànies. El campanar es va finalitzar l'any 1826. També es va traslladar el cementiri que es trobava al redós de l'església a la mateixa època. En l'antic emplaçament de l'església es va trobar l'any 1981 un capitell, un parament de paret amb un bordó, un arc diafragma i vàries tombes excavades a la roca i que actualment són tapiades. La ubicació de l'antiga església i del cementiri a la sagrera la coneixem per aquestes restes trobades i per la informació que ens facilita documentació diversa, entre la que destaquen els pergamins de cal Mas (APM) i el record d'algunes persones del poble que havien vist les restes del cementiri.</p> | 42.0754000,1.8252200 | 402822 | 4658816 | 08011 | Avià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38527-foto-08011-3-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38527-foto-08011-3-2.jpg | Legal | Neoclàssic|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | Inexistent | 2023-01-20 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | A inicis de l'any 2000 es va celebrar els 200 anys de construcció d'aquest edifici i per a commemorar-ho es va instal·lar un rellotge al campanar amb toc automàtic de les campanes. El nou cementiri d'Avià, situat sota de cal Lluch, va ser construït al 1854 degut als primers brots de còlera apareguts a Avià, fet que feia insalubre el cementiri al mig del nucli urbà. Així va ser com el vell cementiri es va abandonar i molts veïns van construir barraques per guardar llenya i bestiar que es van enderrocar a inicis del segle XX en fer el nou edifici de l'Ajuntament i Escoles a la plaça Abat Oliba. | 99|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:07 | ||||||
| 38528 | RECTORIA DE SANT MARTÍ D'AVIÀ | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rectoria-de-sant-marti-davia | MUNDET, J.M. (1989). El Comte d'Espanya. Cent cinquanta anys després de la seva mort (1839-1989). Ateneu d'Avià. RODERGAS, Mn. Francesc (1936). Dietari de Guerra. Berga, 1936-1939. Transcripció i notes a cura de Joan Tuneu i Benigne Rafart. Edició de l'Ateneu d'Avià, 1990. RAFART, B. (1984). Pio Baroja, Avià i els carlíns. Ressó nº 7, desembre. RAFART, B. (1989). La destitució del Comte d'Espanya a la Rectoria d'Avià. Dovella nº 32. Pàgs. 23-25. | XVIII-XIX | La rectoria d'Avià es troba al costat de l'església de Sant Martí fent mitgera pel cantó de sol ixent. La façana presenta dos finestrals d'arc de mig punt rebaixat al primer pis i dues finestres a les golfes. L'accés es realitza a través d'un ampli passadís cobert amb volta de canó rebaixada de maó. Al primer pis es troba la vivenda del capellà i una àmplia sala on s'obren els finestrals i que, segons expliquen les cròniques, va ser detingut el comte d'Espanya. L'edifici va ser construït al mateix temps que l'església, al voltant de principis del segle XIX. L'any 1991, fruït d'una donació testamentària de la Sra. Ramona Badia, veïna d'Avià, es va construir al costat de la rectoria un casal que s'utilitza per fer reunions, exposicions i donar catequesi, al que s'ha posat el nom d'aquesta benefactora. | 08011-4 | Nucli antic, Plaça Església. 08610 AVIÀ | Encara que l'edifici de la rectoria va ser construït al segle XVIII igual que l'església, l'any 1919 el pàrroc Mn. José Espel Casals va fer reparar la rectoria perquè amenaçava ruïna, amb un pressupost de quinze mil pessetes (ADS). El fet més rellevant que va viure la rectoria d'Avià va ser el 26 d'octubre de 1839, ja que fou destituït i empresonat el comte d'Espanya (títol que li va atorgar el 1819 el rei Ferran VII), Charles d'Espargnac, per ordre de la Junta Carlina de Berga, que anys enrera l'havia fet capità general de la zona carlina. El comte d'Espanya es va guanyar una fama d'home estrambòtic i sanguinari, portant a terme innombrables injustícies: despotisme general, manca de respecte envers tothom, destrucció injustificada de bens,.... Aquests motius van provocar l'ordre de destitució donada pel Rei, i els seus companys li van parar una emboscada a la Rectoria d'Avià aprofitant que s'havia convocat reunió de la Junta de Berga. Li van treure l'espasa i amenaçant-lo amb un ganivet per l'esquena li van comunicar la decisió del Rei. A la nit, i després d'un viatge de quatre dies, van arribar a Organyà on el van retenir fins el dia 2 de novembre en què, de camí cap a La Seu d'Urgell per ajusticiar-lo, el van escanyar amb una corda i després el llançaren al Segre amb una pedra lligada al coll. Dies més tard el cadàver es va trobar a Coll de Nargó, lloc on va ser enterrar. A la novela de Pio Baroja, 'La senda dolorosa' (1928), que forma part del conjunt de novel·les 'Memorias de un hombre de acción' (22 novel·les), fa una descripció de la rectoria d'Avià i dels fets ocorreguts en relació al Comte d'Espanya (RAFART, 1984). L'any 1989, el que llavors era capellà d'Avià, Mn.Ramon Alsina, va trobar a un armari de la rectoria un exemplar de les 'Efemérides Berguedanas' de Jacinto Vilardaga editat l'any 1919, amb unes notes manuscrites als marges fetes durant la guerra pel capellà beneficiat de Berga Mn. Francesc Rodergas. Aquestes notes es van publicar l'any 1990 en forma de llibre per part de l'Ateneu d'Avià i constitueixen una important crònica dels fets ocorreguts a la zona. | 42.0753700,1.8253900 | 402836 | 4658812 | 08011 | Avià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38528-foto-08011-4-1.jpg | Inexistent | Neoclàssic | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2021-09-21 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | Actualment s'està reparant la teulada i ampliant les golfes afegint una tercera finestra a la façana principal. | 99 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:07 | ||||||||
| 38529 | CREU PROCESSIONAL DE SANT MARTÍ D'AVIÀ | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-processional-de-sant-marti-davia | <p>VILADÉS, Ramon (1983). Les creus processionals del Berguedà. 'L'Erol' núm. 7. Àmbit de Recerques del Berguedà. Inventari de l'església Sant Martí d'Avià, 1895. Carpeta assumptes parroquials. Arxiu de la Cúria de Solsona.</p> | XVII | <p>Creu processional amb ànima de fusta i coberta de plata datada de principis del segle XVII. Medeix 120 cm x 51,5 cm. Es tracta d'una creu que estava en força mal estat ja que va ser cremada durant la Guerra Civil i que ha estat restaurada recentment. Té decoració a l'anvers i al revers amb el nus allargassat seguint les decoracions arquitectòniques gòtiques. El nus forma dos cossos: al cos inferior, pinacles, gàrgoles i contraforts. Entre els contraforts hi ha unes fornícules amb sis imatges entre les que es poden distingir Sant Pere, Sant Pau, Sant Martí, Sant Llorenç i Sant Cristòfor. Al cos superior hi ha els mateixos compartiments amb ornamentacions repujades. A la part de la creu, a l'anvers hi ha la imatge de Crist al centre; a la part superior, el pelicà; a la part inferior, Sant Martí; a la dreta, la Dolorosa i a l'esquerra, Sant Joan. Al revers, al centre la imatge de Maria coronada; a la part superior, Sant Lluc; a la part inferior, Sant Mateu; a l'esquerra, Sant Marc i a la dreta hi manca el medalló.</p> | 08011-5 | Nucli antic, Església de Sant Martí d'Avià. Plaça de l'Església. 08610 AVIÀ | <p>Ja entrat el segle XVI fou habitual que totes les esglésies parroquials tinguessin una o vàries creus processionals de plata, essent normal que cada confraria tingués la seva creu. Al Berguedà es conserven set exemplars d'aquestes creus, ja que la resta van desaparèixer durant les diferents guerres (Independència, carlines i Civil) i perquè el Berguedà no era una comarca gaire rica, fet que va provocar realitzar poques creus i ser poc riques les que es conserven. La creu de Sant Martí ja s'utilitzaria a l'antiga església de Sant Martí del nucli antic, i pot tractar-se de la que es podia haver fet amb els 24 sous que va deixar en testament Joan Mas el 1498: 'a Sant Martí d'Avià per una creu i ornaments' (Pergamins de Cal Mas, nº 19). La creu va ser cremada per la Guerra Civil i uns feligresos la van amagar dins un viver d'aigua d'una casa veïna on va estar durant tota la guerra. Després es va guardar a les golfes de la rectoria i el seu estat era molt dolent fins a la recent restauració. A l'inventari de la església de Sant Martí d'Avià del 1895 que es conserva a l'Arxiu Diocesà de Solsona, consta 'una cruz de plata de estilo gótico para las procesiones'. Al fons fotogràfic de Ramon Mas Vilella hi ha una fotografia de la creu feta abans de la Guerra Civil (Arxiu Luigi, Berga, nº 2440-10247).</p> | 42.0754000,1.8252200 | 402822 | 4658816 | 08011 | Avià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38529-foto-08011-5-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38529-foto-08011-5-2.jpg | Inexistent | Renaixement|Modern | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Ornamental | 2020-01-07 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | La creu va ser restaurada l'any 2000 com a iniciativa de Mn. Ramon Viladés i amb motiu de la celebració del 200 aniversari de l'església. | 95|94 | 52 | 2.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:07 | ||||||||
| 38530 | Cal Gabarró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-gabarro | <p>CORTÉS, M. del A. (1996). Història i tradició: l'inici de la història d'Avià. Ressò de Resssò, núm. 17, pàgs. 21.23. Ajuntament d'Avià. AA.DD. (1985). Catalunya Romànica. Vol. XII El Berguedà. Fundació Enciclopèdia Catalana.</p> | XVIII | <p>La casa actual és una construcció de finals del segle XVIII (hi ha la data 1826 a una llinda de fusta d'una petita porta exterior per la façana del carrer Abat Oliba), tot i que es va construir aprofitant elements anteriors que en part pertanyien a l'església i a la rectoria de l'antiga parròquia de Sant Martí d'Avià. A la façana del carrer del Portal hi ha una porta d'arc de mig punt adovellat i de considerables proporcions, fet que fa suposar que fos una antiga porta de la rectoria, i que correspon a la casa anomenada cal Serra. A l'interior de la planta baixa es conserva un arc diafragma, així com un bordó tallat que remata la part superior d'un dels murs interiors. L'any 1981, en fer-se reformes a la casa , es va trobar en una paret un capitell escantonat que es guarda a la casa i que es va catalogar com romànic (AA.DD., 1985). Segons informació oral del propietari Ramon Gabarró, en fer les reformes es van trobar tombes excavades a la roca que es van tapiar; actualment davant de la porta que dóna a la Placeta dels Estudis es distingeixen unes tombes antropomòrfiques excavades a la roca i re-omplertes de ciment. Al costat de la porta adovellada i a sobre d'un pilar de pedra s'ha posat una pica de pedra que fa uns anys estava al terra de la plaça. Les múltiples reformes que s'han anat fent impedeixen esbrinar l'evolució arquitectònica.</p> | 08011-6 | Nucli antic, c/ Abat Oliba, 9. 08610 AVIÀ | <p>El lloc que ocupen actualment cal Gabarró i la casa contigua, cal Serra, era el que ocupaven la rectoria, la casa del campaner i l'antiga església de Sant Martí construïda en època romànica i que es va enderrocar a finals del segle XVIII per traslladar-la a la actual ubicació. Es troben situades al punt més alt de la sagrera i envoltades d'altres cases que formen un petit nucli tancat al mig del que seria la Vila medieval d'Avià. El cementiri de l'església es trobava al lloc que actualment ocupa l'edifici de l'Ajuntament Vell que es va construir a inicis del segle XX.</p> | 42.0774700,1.8252300 | 402826 | 4659045 | 08011 | Avià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38530-foto-08011-6-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38530-foto-08011-6-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38530-foto-08011-6-3.jpg | Legal | Gòtic|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-07-03 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | Els elements destacables d'aquesta casa són: les restes de l'arc diafragma, el fragment de bordó decoratiu, les sepultures i el capitell (del que hi ha fitxa a part). La fotografia nº 2 es va fer abans de que la paret s'enguixés. | 93|98|85 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:07 | ||||||||
| 38532 | Acta de consagració de l'església de Sant Martí d'Avià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/acta-de-consagracio-de-lesglesia-de-sant-marti-davia | <p>VILLANUEVA, Jaime (1763-1824). 'Viaje literario a las iglesias de España' , Vol X, p. 85. BARAUT, C. (1978). Les actes de consagracions d'esglésies del Bisbat d'Urgell (segles IX-XII). Urgellia, núm. 1. AA.DD. (1985). Catalunya Romànica. Vol. XII El Berguedà. Fundació Enciclopèdia Catalana.</p> | XIII | <p>Es tracta d'un document del que es conserven tres còpies a diferents arxius i que correspon a l'acta de consagració de l'església de Sant Martí d'Avià feta pel Bisbe Nantigís d'Urgell l'any 907. Al document consta que el comte Miró, veient que l'església que va edificar el seu pare el comte Guifré a Avià, no havia estat consagrada, demana al bisbe Nantigís d'Urgell la consagri i la constitueixi com a parròquia per tal de que els fidels puguin acomplir amb els seus deures cristians. Li dóna a l'església de Sant Martí la vil·la d' Avià i la de Clarà amb els seus corresponents vil·lars i termes. El comte, d'altres senyors i els mateixos habitants d'Avià donen un seguit de terres com a dot a l'església. A l'acta consten els límits de la parròquia: des de la parròquia de Sant Salvador als termes de Berga i als de Castellar, el terme de Corbera i el de Sant Vicenç. (BARAUT, 1978).</p> | 08011-8 | Arxiu Capitular de la Seu d'Urgell. Pl. Deganat, s/n. 257000 LA SEU D'URGELL | <p>No es conserva l'original de l'acta ja que es va perdre, però es conserven tres còpies: un còpia resumida del segle XIII que es conserva a l'Arxiu Capitular de la Seu d'Urgell; dues còpies senceres del segle XVIII fetes d'una altra còpia del segle XI que s'havia conservat al Monestir de Serrateix i que també va desaparèixer. Una d'aquestes últimes còpies va ser feta pel pare Jaume Pascual i Corominas (1736-1804) que fou abat del Monestir de Bellpuig de les Avellanes i autor de la 'Sacra Cathaloniae Antiquitatis Monumenta' que es conserva a la biblioteca de Catalunya ( L'acta de St. Martí és al volum IV, pp. 55-56, manuscrit 729). La segona còpia del segle XVIII la va realitzar el pare Jaume Caresmar (1717-1791) que també va ser abat de Bellpuig de les Avellanes i membre de l'Acadèmia de Bones Lletres. La còpia que va fer el pare Caresmar forma part d'una carta adreçada a Francesc de Fossà (1726-1789), catedràtic de dret e historiador, que el 1759 va ser nomenat rector de la Universitat de Perpinyà i també membre de l'Acadèmia de Bones Lletres. Fossà en féu una còpia de la carta que es conserva actualment a la Biblioteca Nacional de París (Col·lecció Moreau, 3. Folis 224-225). (BARAUT, 1978). Cal citar també el resum fet pel dominicà Jaime Villanueva i Astengo (1763-1824) a 'Viaje literario a las iglesias de España' (Vol X, p. 85.) que parla de la còpia perduda de Serrateix. Hi ha la transcripció i la traducció de l'acta al llibre de C. Baraut (BARAUT, 1978, pàgina 75) i també al volum del Berguedà de l'obra Catalunya Romànica (pàg. 100).</p> | 42.0772300,1.8227700 | 402622 | 4659021 | 907 | 08011 | Avià | Restringit | Bo | Inexistent | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | Signat, entre d'altres, pel Bisbe Nantigís i el comte Miró. | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:07 | ||||||||||
| 38533 | IMATGE DE LA MARE DE DÉU DEL ROSER | https://patrimonicultural.diba.cat/element/imatge-de-la-mare-de-deu-del-roser | <p>GOULA, Mª Carme (1991). Mare de Déu del Roser. 'La columna salomònica', butlletí informatiu dels amics del barroc de Berga. Any II. Pàg. 16. CORTÉS, Mª del Agua (2001). 'Una Mare de Déu del Roser a Avià'. Diari Regió 7, suplement Berguedà Setmanal, 28 de juliol.</p> | XVII | Restaurada l'any 1990. | <p>A la sagristia de la parròquia de Sant Martí d'Avià es conserva un bell exemplar de la imatgeria de la Mare de Déu del Roser. La imatge, de factura molt acurada i proporcionada, representa a Maria dempeus amb el nen nu recolzat sobre el seu braç esquerre, aquest porta una bola a la mà esquerra i amb la mà dreta fa l'acció de beneir. La Verge va vestida amb túnica i mantell, amb els cabells llargs i ondulats; és envoltada per un rosari de contes de fusta agrupades en desenes i separades per una rosa daurada, atribut del Roser. La imatge té un moviment ondulant acusat per l'avançament de la cama i la posició del cap. És una talla de fusta massissa i està policromada amb làmina d'or fi i pintura al tremp amb la tècnica del llamat a la túnica, tant per davant com per darrera. Per la tipologia i factura podem aproximar que aquesta talla de fusta policromada va ser realitzada a finals del segle XVII. La imatge fa 45 cm d'alçada.</p> | 08011-9 | Nucli antic, Església de Sant Martí d'Avià. Plaça de l'Església. 08610 AVIÀ | <p>La iconografia de la Verge del Roser va ser molt freqüent a qualsevol punt de la geografia europea durant els segles XVII i XVIII amb proliferació de confraries sota aquesta advocació mariana en moltes parròquies. Explica la tradició que l'any 1200 la Verge s'aparegué a Sant Domènec, al qual va donar un rosari anomenat 'Corona de Roses de Nostra Senyora', penyora amb la qual el sant dominicà triomfà contra l'heretgia albigesa. Més endavant, el Papa Pius V va atribuir la victòria de la batalla de Lepant sobre l'exèrcit turc l'any 1571 a la protecció d'aquesta Mare de Déu, fet que va contribuir a la enorme difusió d'aquesta Verge que també invocaven els pagesos per protegir les collites de cereals. L'any 1990 es va restaurar aquesta imatge d'Avià a càrrec del Taller Grisalla de Vic (restauradora Mª Carme Goula i Arnau). Es va tapar una esquerda que travessava la imatge de dalt a baix per la part frontal, es van reintegrar mancances de policromia a llocs puntuals i es van reconstruir els dits de la Verge i del braç dret del nen que hi mancaven. Es va realitzar una neteja general i es va consolidar la capa pictòrica que era craquel·lada. Junt amb aquesta imatge també es va restaurar un Sant Antoni de Pàdua, també barroc i que es troba a la mateixa parròquia. La restauració d'aquesta imatge va ser pagada pels paletes d'Avià, en ser el patró. A l'inventari de la església de Sant Martí d'Avià del 1895 que es conserva a l'Arxiu Diocesà de Solsona, consta que hi ha un 'tabernáculo de la Virgen del Rosario'.</p> | 42.0754000,1.8252200 | 402822 | 4658816 | 08011 | Avià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38533-foto-08011-9-1.jpg | Inexistent | Renaixement | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2020-01-10 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | El braç dret del nen va ser reconstruït en la restauració, ja que abans no existia, així com els dits de la ma dreta de la Verge. | 95 | 52 | 2.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:07 | |||||||
| 38535 | Cal Mas Nou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-mas-nou | <p>AA.DD. (1994). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Vol. 5 El Berguedà. Departament de Cultura. Barcelona. CAPSADA, J. I VALL-LAMORA, R. (1990). Masies d'Avià. L'Erol, núm. 31, pàgs. 14-16. Àmbit de Recerques del Berguedà. Amillarament d'Avià de 1862. (AMA).</p> | XVIII-XIX | <p>Masia situada a l'eixample del nucli antic, a la zona del Padró. Cal Mas Nou d'Avià és una masia relativament moderna feta d'un sol cop i que presenta una elegant façana caracteritzada per la seva simetria. La casa és de planta quadrada, coberta amb teulada de doble vessant amb el carener perpendicular a la façana, murs exteriors de pedra, amb planta, dos pisos i golfes. Dues arcades de pedra d'arc de mig punt adovellat a la planta baixa comuniquen la casa amb l'era, que encara conserva l'enllosat de rajols. Al primer pis, una eixida amb dues arcades d'arc de mig punt rebaixat de maó amb un rellotge de sol al centre. La resta de finestres segueixen una perfecta simetria i les golfes s'il·luminen amb un únic ull de bou al centre que l'accentuen. La façana és orientada a llevant. A l'interior la planta baixa és coberta amb volta de canó de pedra i el segon pis ha estat totalment rehabilitat, mentre que el primer pis conserva encara l'estructura de la sala com a eix central de la casa al que s'obren les habitacions i conté elements com l'aigüera de pedra i una fornícula per la imatge religiosa. A les dues façanes laterals es van afegir dos balcons, el del costat esquerra es va fer aprofitant el lloc on hi havia una cisterna d'aigua i un pou de planta octogonal. Davant de la casa s'obre l'era que actualment és tancada per un mur baix i a la dreta hi ha coberts de diferents èpoques entre els que cal destacar l'edifici on es va instal·lar el Sindicat Agrícola d'Avià que es propietat dels Mas. La façana posterior de la casa limita amb el turó del Tossal.</p> | 08011-11 | Nucli antic, Av. Pau Casals, 4. 08610 AVIÀ | <p>A principis del segle XVIII la família Mas construeix una casa en uns terrenys de la seva propietat situats al Padró, i aquesta passarà a ser la casa pairal de la família. Cal Mas Nou surt per primera vegada a l'amillarament de 1862.</p> | 42.0764500,1.8243100 | 402748 | 4658933 | 1703 | 08011 | Avià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38535-foto-08011-11-1.jpg | Legal | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-07-03 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | Cal Mas Nou és actualment la casa pairal de la família Mas. La família conserva un important arxiu de pergamins, un fons de texts de teatre i una col·lecció de més de 2.000 clixés de fotografies fetes per Ramon Mas els anys 1920, principalment del terme d'Avià. | 119 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:07 | |||||||
| 38537 | CAL SALVANS | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-salvans | Capbreu de Avià de la Abadia de Serrateix, any 1701-1704. Arxiu Diocesà de Solsona. | XVIII | Masia situada a l'eixample del nucli antic a la zona del Padró i que darrerament s'ha rehabilitat. És una casa de grans proporcions, de planta, dos pisos i golfes, construïda en diferents èpoques. El cos central és el més antic i a aquest es va afegir la façana de migdia amb una doble galeria de quatre arcs de mig punt rebaixats. La porta d'aquesta façana porta l'any gravat a la llinda: 1870, corresponent a aquesta ampliació. A mitjans dels anys 90 es va reformar la façana principal, oberta al nord, que té una porta adovellada al costat de la qual s'ha posat una pedra amb una data que no és original de la casa (1693). Els porxos afegits per la façana de ponent són també fruït d'aquesta darrera reforma dels anys 90. A l'interior es segueix l'estructura clàssica de tres crugíes. | 08011-13 | Nucli antic, Av. Pau Casals, 1. 08610 AVIÀ | La casa Salvans fou construïda en casar-se la pubilla del mas Parera d'Avià (de cognom Corominas) amb l'hereu de can Salvans de Biure de Sagàs, iniciant una nova nissaga a Avià. La família Corominas eren propietaris del mas Parera i del mas Sobrestrada. Al 1701 els pubills de Salvans de Biure tenien a Avià terres que havien comprat a Joan Brotons, i una casa al carrer de Dalt antre la rectoria i cal Mas Vell al 1767. A finals del segle XVIII es van unir les famílies Salvans i Corominas, construint la casa de cal Salvans i unificant les propietats. Al 1856 ja consta que els Salvans tenien una casa Xalet (cal Salvans actual) i la caseta de Salvans fora del nucli, que va ser construïda a finals del segle XVIII. Al 1862 i al 1879 D. José Salvans de Sagàs també tenia la caseta de Salvans i el manso Bernadí, que es trobava entre el Molí del Castell i el nucli antic s'Avià. La família conserva un llibre amb la seva història i l'estat dels comptes des del segle XVII. | 42.0760900,1.8247000 | 402780 | 4658893 | 08011 | Avià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38537-foto-08011-13-2.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-03-01 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | La família Salvans també és propietària de les cases Sobrestrada, la Caseta del Salvans i la Parera. | 94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:07 | ||||||||
| 38538 | Antic Sindicat Agrícola d'Avià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antic-sindicat-agricola-davia | <p>RAFART, J. (1993). Avià i el teatre. Col. L'Escambell, núm. 3. Ed. Associació Cultural El Vilatà.</p> | XX | <p>Edifici de planta rectangular i allargassada, de dos pisos, que es troba entre la plaça del Padró i cal Mas Nou. La façana de la planta baixa és de pedra amb 6 finestres a la façana més llarga i dues al xamfrà davant de cal Salvans. Entre les finestres hi ha una decoració en forma de pilastra feta de maons. La finestra de l'esquerra de la porta es va convertir fa poc temps en una porta de garatge. La compartimentació entre les finestres es va aprofitar per posar el nom del local a la part superior: Sindicat Agrícola de Avià. En una fotografia feta per Ramon Mas pels volts de l'any 1917, es pot veure que originalment la façana no era de pedra, sinó que estava recoberta amb maons; en fer-se malbé amb un incendi els anys vuitanta, es va repicar la façana de la planta baixa deixant la pedra vista. El segon pis, fruït d'un afegit del 1920, segueix la mateixa estructura que la planta baixa i conserva la façana coberta amb un estucat que imita els maons. A l'interior, la planta baixa s'utilitza des de fa uns anys com a garatges i tallers pels amos de cal Mas. El primer pis, que fins fa dos anys encara conservava els elements del cafè i el teatre intactes, es va convertir darrerament en la seu de la Penya del Futbol Club Barcelona d'Avià.</p> | 08011-14 | Nucli antic, Plaça del Padró. 08610 AVIÀ | <p>L'edifici del Sindicat Agrícola es va construir l'any 1910, en un terreny de cal Mas anomenat la Ferraja, entre l'era de cal Mas i la plaça del Padró. En la construcció hi van col·laborar desinteressadament molts avianesos que després van ser socis de l'entitat. El primer edifici era d'un sol pis, de quinze metres de llarg per sis i mig d'ample, amb capacitat per 120 o 130 persones i que servia de cafè, amb una terrassa a l'exterior. El Sindicat era un centre social de les famílies més adinerades del poble i amb ideologia conservadora i catòlica que sota el lema: 'Uns pels altres i Déu per tots', tenia per objecte defensar i millorar els interessos agrícoles seguint la llei de Sindicats Agrícoles de 1908. Així el Sindicat va promoure moltes activitats, com cursos, demostracions de maquinària i, fins i tot, teatre. Al Sindicat també hi havia una Caixa d'Estalvis, que es va ubicar en un annex de l'edifici davant de cal Salvans. El reglament de la Caixa Rural va ser aprovat el 31 d'octubre de l'any 1911, i la inscripció del Sindicat al Registre de Sindicats Agrícoles del Govern Civil de Barcelona es va fer el 5 de febrer del 1913. La Caixa va estar en funcionament fins a l'inici de la Guerra Civil. Cap a la meitat dels anys vint es va construir el segon pis, i aleshores el cafè i teatre es van muntar a la sala d'aquest pis, on es va fer un petit escenari amb teló, ganxos per penjar els decorats, gàbia per l'apuntador, una tapa de fusta al terra per obrir i poder sortir gent quan ho exigia la funció i dos vestidors; a la platea els espectadors seien en cadires. Als inicis la il·luminació es feia amb carburs fins que al 1917 en Ramon Serra subministrava l'electricitat que feia a cal Titó, amb el salt que proporcionava la bassa. Des dels inicis es va fer teatre, que es va mantenir fins al començament de la Guerra i es van fer una trentena de representacions. El 20 d'abril de l'any 1941 es va dissoldre el Sindicat Agrícola d'Avià i, per pal·liar els deutes de la Caixa d'Estalvis després de la Guerra Civil, va comprar l'edifici Francesc Mas per un import de divuit mil vuit-centes cinquanta pessetes, tot i això, Francesc Mas va cedir el local per fer teatre fins els anys seixanta.</p> | 42.0763000,1.8247000 | 402780 | 4658916 | 1910 | 08011 | Avià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38538-foto-08011-14-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38538-foto-08011-14-2.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-07-03 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | Vàries persones d'Avià, entre elles Joan Corominas, Emeri Boixader i Francesc Mas. | L'any 1913 els membres del Sindicat van retre un homenatge a mossèn Ramon Canal, vicari del poble, per la seva contribució al funcionament del Sindicat. Es conserva una fotografia a l'arxiu de Cal Mas, feta per Ramon Mas, del diploma que se li va donar. Els Mas també guarden documentació diversa del Sindicat però molt barrejada, ja que tant hi ha llibres de comptes com obres de teatre. A Avià hi havia un altre local que era d'ideologia laica i obrera, i que era el local dels treballadors o dels 'pobres' en contraposició al local dels 'rics' que era el Sindicat. Aquest local anomenat Ateneu Obrer es va construir a finals del 1913 al carrer Padró, entre l'església i cal Tofaire, on actualment hi ha una botiga de queviures. | 106|98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:07 | ||||||
| 38541 | LA TORRE DE LA CARRETERA | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-torre-de-la-carretera | RAFART, J. (1993). Avià i el teatre. Col. L'Escambell, núm. 3. Ed. Associació Cultural El Vilatà. Cadastre d'Avià de 1767 (AMA). | XX | Casa de planta quadrada amb teulada a dues vessants totalment reconstruïda però que ha conservat la forma de l'antiga casa. Actualment la casa és de maó, però la primera era de pedra sense treballar amb les cantoneres de còdols i la teulada a quatre vessants, fet que accentuava la simetria de la façana. | 08011-17 | Nucli antic, Av. Pau Casals, 11. 08610 AVIÀ | La primera casa es construí l'any 1931, pel rector del poble Mn. Segimon, que era de cal Salvans i es volia fer una casa. Els de cal Salvans no li van deixar el terreny, però els de cal Mas si, construint la casa aprofitant una antiga barraca que ja era al lloc des de feia anys, ja que la trobem documentada al 1767; van fer el tracte de que quan morís la casa passaria a cal Mas. Durant la Guerra Civil va ser incautada i passà a fer la feina d'escola. El mestre era Francisco Luis López, conegut com el senyor Francisco, d'origen valencià, i que després va continuar fent de mestre de nois a l'escola de la plaça Abat Oliba fins l'any 1945. La casa també era coneguda com La Torre de cal Miliu (Emili Mas Vilella), ja que era de la seva propietat. Aquest la va deixar a la seva filla M. Carme Mas que va fer la reconstrucció que veiem en l'actualitat. | 42.0763200,1.8234000 | 402673 | 4658920 | 1931 | 08011 | Avià | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-09-21 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | A l'amillarament d'Avià s'esmenta la casa de la Turreta que es posa a nom del capellà (1884). | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:07 | ||||||||||
| 38542 | HOTEL D'ENTITATS (ANTIC EDIFICI DELS ESTUDIS I AJUNTAMENT VELL) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/hotel-dentitats-antic-edifici-dels-estudis-i-ajuntament-vell | <p>Diputación de Barcelona, sección de Fomento, expediente nº 11: 'Petición del Ayuntamiento de Avià para que se ordene al Arquitecto provincial la formación del proyecto del edificio para Escuelas públicas en dicha localidad'. Año 1902. RAFART, J. (1997). Avià i les associacions de pares. Col. L'Escambell, núm. 18. Ed. Associació Cultural El Vilatà. 'Catastro de casas y tierras del corregimiento de Avià, 1767'. Arxiu Municipal d'Avià.</p> | XX-XXI | <p>Aquest edifici, que va albergar l'Ajuntament i les antigues escoles, és de tres plantes i segueix la tipologia del edificis institucionals de principis de segle: tres pisos, coberta a dues vessants i escala central. Té dues façanes, una al carrer Abat Oliba i una altra a la plaça. La façana posterior fa mitgera amb cal Gabarró i en la darrera rehabilitació s'ha mantingut l'antic mur de pedra que queda visible des de l'interior de l'edifici. Entre els anys 2010 i 2011 l'Ajuntament va realitzar una important rehabilitació dels dos edificisi per convertir-lo en Hotel d'Entitats pel poble, guanyant un tercer pis en rebaixar el nivell del terreny que era de pedra.</p> | 08011-18 | Nucli antic, c/ Abat Oliba, 11. 08610 AVIÀ | <p>L'any 1902 l'alcalde de l'Ajuntament d'Avià Ramon Salvans va demanar a la Diputació de Barcelona que es fes càrrec de la construcció d'una escola pública pels dos sexes i habitatges pels mestres, i que enviessin un arquitecte provincial per realitzar el projecte. A l'expedient consta que l'anterior escola d'Avià, que es trobava a una casa del mateix carrer Abat, no acomplia condicions higièniques, no tenia llum ni ventilació, i que al pis de sota hi havia una quadra de bestiar fet que era antihigiènic pels alumnes. D'aquesta escola ja es fa referència al cadastre de 1767, en que es diu que al carrer Abat nº 27 (a Cal Gabarró) hi ha 'la casa del común que sirve para escuela aunque no tiene maestro'. L'Ajuntament disposà destinar un pati al carrer Abat en el que es van iniciar les obres poc després, inaugurant l'escola l'any 1907. Hi havia una placa commemorativa a la porta que posava: 'Casa Consistorial y Escuelas Nacionales. Año 1907', ja que l'edifici es va fer per l'escola i pel l'Ajuntament. L'escola es va mantenir en aquest lloc fins al 1977, amb un interval durant la Guerra Civil en que es va fer classe a cases particulars: cal Míliu (la Torre de la Carretera) i la Torre del Piquer. Hi havia dues escoles, una per nens i una per nenes, amb un mestre i una mestra, i una seixantena d'alumnes. En general les condicions eren molt precàries i les nenes utilitzaven com a pati un terrat que encara hi ha sobre l'actual Correus i els nens, com que no tenien pati, jugaven al carrer. Durant els anys seixanta, van ser aprovats una sèrie de projectes per condicionar els locals de l'Ajuntament i les escoles, el primers dels quals va pagar la Diputació de Barcelona i tant sols es van fer petits arranjaments. Durant els anys quaranta els mestres de l'escola van ser Neus Ballarà de Berga, i el valencià Francisco López (Senyor Francisco). A finals dels cinquanta el mestre va ser Joan Algué. En quant a l'edifici de l'Ajuntament Vell, aquest es va construir a la mateixa època i les oficines municipals es van mantenir en aquest espai fins al seu trasllat al nou edifici de l'Ateneu, l'any 1992. Encara hi ha gent que recorda que al lloc on es va fer el pati de les nenes i l'actual oficina de correus, al costat de l'Ajuntament Vell, hi havia barraques per bestiar i en desmuntar-les i excavar per fer l'edifici van sortir molts ossos de l'antic cementiri que es trobava en aquest lloc. Degut al mal estat general de l'edifici, l'ant 2010 es va fer una rehabilitació integral conservant totes les façanes, per destinar l'edifici a activitats i suport a les entitats del poble.</p> | 42.0774355,1.8257421 | 402868 | 4659041 | 1906 | 08011 | Avià | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2021-09-21 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | Un Arquitecte de la Diputació de Barcelona | Aquest edifici alberga actualment diferents sales destinades a activitats pel poble i per les entitat. La rehabilitació es va inaugurar el mes de març de 2011 per l'alcalde Ramon Orriols i Sabata. Tot i ser zona d'espectativa arqueològica, durant la intervenció no es van trobar vestigis al subsól. | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:07 | |||||||||
| 38543 | Arxiu municipal d'Avià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-municipal-davia | <p>PEDRALS, Xavier (1997). Inventari de la Documentació de l'Arxiu Municipal d'Avià. Diputació de Barcelona. Oficina de Patrimoni Cultural.</p> | XVIII-XX | <p>El fons arxivístic municipal d'Avià esta repartit en dos fons documentals diferenciats: per una banda aquell que forma l'Arxiu Municipal, i per altra un fons composat per elements diversos i que es troba disseminat a l'Ajuntament nou. El conjunt documental de l'Arxiu Municipal d'Avià és format principalment per documentació generada per l'Ajuntament i està classificada en cinc seccions: fons municipal (1759-1996), entitats supramunicipals (1963-1996), Falange (1942-1976), Jutjat de Pau (1868-1996) i entitats privades (1872-1996). Es conserva documentació a partir de la segona meitat del segle XIX, així com alguns documents esparsos anteriors: 2 volums del segle XVIII molt interessants al tractar-se de cadastres i comptes municipals, i algun document solt del XVII (1683). En total la documentació ocupa un volum de 82 m lineals repartits en dos dipòsits situats a l'Ajuntament Vell. El segon fons es troba repartit en diferents dipòsits a l'edifici actual de l'Ajuntament i esta format per: un arxiu de les revistes municipals 'Butlletí Informatiu', 'Ressò' i 'Ressò de ressò' des de 1979 fins a l'actualitat, programes de les diferents festes (Major, Segar i Batre, aplecs,...), un arxiu de premsa format per articles de diferents diaris que han publicat temes sobre el municipi (principalment Regió 7), la col·lecció de llibres publicats sobre el municipi a càrrec de l'Associació Cultural El Vilatà, així com documentació de diferents activitats en les que ha col·laborat o ha organitzat l'Ajuntament. Cal assenyalar que la documentació generada per l'Ajuntament es barreja amb aquella generada per l'Ateneu d'Avià.</p> | 08011-19 | Nucli antic. Ajuntament Vell: c/ Abat Oliba, 11. Ajuntament d'Avià: Plaça Ateneu. 08610-AVIÀ | <p>L'actual inventari de la documentació que forma part de l'Arxiu Municipal va ser realitzat per Xavier Pedrals i Costa, arxiver de Berga, per encàrrec de l'Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona, de març de 1996 a setembre de 1997. Anteriorment la documentació es trobava repartida entre els edificis de l'actual Ajuntament a la plaça de l'Ateneu i a l'antic edifici ubicat al carrer Abat Oliba; tot i que la documentació més antiga es trobava ordenada, no existia cap inventari. En fer l'inventari l'any 1997 es va unificar la seva ubicació a l'Ajuntament Vell, tot i que la documentació més moderna generada per l'Ajuntament es troba en les actuals dependències municipals. El segon fons ha estat fruit de la recopilació de material divers generat per les activitats realitzades i es va incorporant contínuament documentació.</p> | 42.0772300,1.8227700 | 402622 | 4659021 | 08011 | Avià | Restringit | Bo | Inexistent | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | Els documents més antics i interessants de l'Arxiu Municipal són: - Comptes municipals, de 2 maig 1759 a 27 març 1864, amb anotacions de 1683 a les dues darreres pàgines. (Lligall). - 'Catastro de casas y tierras del lugar de Abia, corregimiento de Manresa y subdelegación de Berga', año 1767. (Llibre). - 'Distrito municipal de Avià. 1862. Cuaderno de liquidaciones y amillaramiento de los productos, gastos y utilidades de cada uno de los propietarios, colonos y ganaderos existentes en el término jurisdiccional del mismo, con expresión de la calidad y la cantidad de cada objeto de imposición'. (Llibre). La col·lecció de llibres publicada per l'Associació Cultural El Vilatà i escrits per Josep Rafart consta dels següents títols: Avià i el teatre (1993), Avià i el futbol (1994), Avià i els pessebres (1995), Avià i les Caramelles (1995), La Coral Santa Maria d'Avià (1996), Avià i les associacions de pares (1997), Avià i les sardanes (1998), L'Ateneu d'Avià (1999), Els Isards i el centre d'esplai d'Avià (2000). La revista Ressó està formada per 14 números (1983-1988); la revista Ressó de Ressó està formada per 40 números (1989-2001). El Butlletí d'Informació Municipal (1979-1983) està format per 17 números. | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:07 | |||||||||||
| 38544 | FONS DE L'ARXIU DIOCESÀ DE SOLSONA | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-de-larxiu-diocesa-de-solsona | <p>PLANES I ALBETS, Ramon (1985) Catàleg dels Protocols Notarials dels Arxius de Solsona. Generalitat de Catalunya. Servei d'Arxius.</p> | XVII-XX | <p>A l'Arxiu Diocesà de Solsona es conserven tres fons en els que hi ha documentació referent a Avià: un important fons de l' Abadia de Serrateix, una carpeta amb documentació d'assumptes de la parròquia de Sant Martí d'Avià i llibres de Protocolos Notarials de diferents notaris de Berga (1631-1772) que inclouen actes referents a Avià. El fons de l'Abadia de Serrateix comprèn un important nombre de pergamins solts; un llibre amb el capbreu d'Avià de 1701 a 1704; un llibre amb dos capbreus d'Avià (1729 a 1732, i 1763 a 1772); un capbreu de la camareria de Serrateix (1741 a 1746); una còpia d'un document de 1529 d' establiment dels masos Pallarols, Sant Andreu i Oller d'Avià; i un document de confessió de caseta i vinya a Avià de 1667. La carpeta d'assumptes parroquials conté documentació vària des del 1822 al 1959 entre la que figuren inventaris dels objectes de l'església (1895 i 1947) i cartes sobre diferents temes al Bisbat de Solsona. En el fons de Protocols hi ha documentació dels notaris de Berga Pere Jausons (1631-1633), Pere Verdera (1665), Salvador Rosal (1688-1721), Pere Bonells (1697-1701), Salvador Subirats (1701-1704), Miquel Cortada (1729-1732), Francesc Claris (1741-1746), Joaquim Altarriba (1750-1759) i Joan Cortada (1763-1772), que també van redactar documents de persones d'Avià.</p> | 08011-20 | Arxiu Diocesà de Solsona. Palau Episcopal. 25280 SOLSONA | <p>El Bisbat de Solsona es va crear l'any 1593, quan el Papa Climent II divideix el bisbat d'Urgell que era massa extens i crea la diòcesi de Solsona de la que passen a dependre els deganats de Berga i la Vall de Lord. A partir d'aquest moment tota la documentació generada pel Bisbat es guarda al Palau Episcopal de Solsona, entre ells els capbreus del monestir de Serrateix. Els capbreus referents a Avià són la relació dels béns que estan sota alou i domini del Monestir de Serrateix al terme de la parròquia de Sant Martí d'Avià. L'any 1003 el comte Oliba donà al monestir de Santa Maria de Serrateix la parròquia de Sant Martí d'Avià amb la seva sufragània de Sant Sadurní de Clarà (JUNYENT, 1992) i des d'aquest moment alguns masos depenen del monestir : Santandreu, Sobrestrada, Cancardona, Molinot, Gelabert, Vilamarí, Lluch, Serra, així com terres i diverses cases a la sagrera d'Avià.</p> | 42.0772300,1.8227700 | 402622 | 4659021 | 08011 | Avià | Obert | Bo | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | Varis autors | 98 | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:07 | |||||||||
| 38546 | Arxiu parroquial d'Avià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-parroquial-davia | XX | <p>El fons parroquial de Sant Martí d'Avià és un fons modern, ja que es va iniciar després de la Guerra Civil. Tenim constància de l'existència d'arxiu a la parròquia de Sant Martí d'Avià al menys des del segle XIV, però tots els llibres sacramentals van ser cremats durant la Guerra Civil igual que d'altres objectes de les esglésies. Es va fer posteriorment un llibre en el que es van recollir, a partir d'informació oral, les dates de partides de naixement, matrimoni i òbits d'abans de la Guerra que la gent recordava. Actualment hi ha llibres de baptismes, matrimonis, confirmacions i defuncions des de finals de la Guerra fins a l'actualitat.</p> | 08011-22 | Nucli antic. Església de Sant Martí d'Avià: c/ Padró, 11. 08610 AVIÀ | <p>La història de l'arxiu de la parròquia de Sant Martí és curta, ja que tan sols es compta amb llibres sacramentals des de 1939 a l'actualitat degut a la desaparició de tots els documents anteriors a l'inici de la Guerra. La desaparició va motivar que es fes un llibre, l'any 1939, que recollia la informació que van donar els feligresos sobre actes realitzats a l'església com bateigs, casaments i enterraments que recordaven, per tal de facilitar les tasques eclesiàstiques. La parròquia de Sant Martí d'Avià i les seves sufragànies Santa Maria i Sant Serni de Clarà, pertanyien des dels seus orígens al Bisbat d'Urgell fins al 1593 en què, amb la creació del Bisbat de Solsona, Avià passà a dependre d'aquest. Les conseqüències de la Guerra Civil també es van patir a aquests bisbats i queda molt poca documentació d'Avià a l'Arxiu Diocesà de Solsona, i cap document a l'Arxiu Diocesà d'Urgell.</p> | 42.0753700,1.8253900 | 402836 | 4658812 | 08011 | Avià | Restringit | Bo | Inexistent | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Altres | 2020-07-03 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | Els preveres de la parròquia en cada època. | Sabem per d'altres documents aïllats que es van realitzar bateigs, esposoris, òbits i testaments. Així entre els documents que es conserven a la casa Vilamarí hi ha un llibre on apuntaven els bateigs, casaments i defuncions de la família on s'especifica que es celebraven a Sant Martí d'Avià (de 1663 a 1846). | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:07 | |||||||||||
| 38550 | FONS FOTOGRÀFIC DE L'ATENEU D'AVIA | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-fotografic-de-lateneu-davia | <p>RAFART, J. (1999). L'Ateneu d'Avià. Col. L'Escambell, núm. 21. Ed. Associació Cultural El Vilatà.</p> | XX | <p>El fons està format per les fotografies resultants del concurs de fotografia que s'organitza per la festa major amb un total de XII concursos amb periodicitat anual que es porta a terme la darrera setmana d'agost i de les que es conserven un total de 180 fotografies premiades. Tal i com es demana a les bases del concurs, les fotografies han de ser en blanc i negre o color, segons la temàtica. Els temes son: Lliure, Avià, i especial Segar i Batre. Els premis atorgats oscil·len entre les 6.000 i les 20.000 ptes al darrer concurs de l'any 2001. Es presenten fotògrafs de tota la comarca i també de fóra.</p> | 08011-26 | Nucli. Ateneu d'Avià. Av. Pau Casals, 4. 08610 AVIÀ | <p>La necessitat de disposar d'un local social al poble va portar a la construcció entre 1982 i 1983 de l'edifici que alberga l'Ateneu d'Avià, l'Ajuntament, locals per les entitats, una sala d'actes i un bar. El dia 13 de juny de 1985 l'Ajuntament d'Avià va aprovar els estatuts de l'entitat, essent el primer president Vicenç Casafont. És aquesta una entitat d'entitats, ja que engloba totes les que han anat sorgint a Avià, tot i que cadascuna conserva la seva autonomia: la coral Santa Maria d'Avià, societat de caçadors, la unió esportiva Avià, l'associació de pares i mares de l'Escola Santa Maria d'Avià i de la Llar d'Infants, el grup d'esplai, el grup de joves, el casal de la gent gran, l'agrupació teatral, el club de botxes, la parròquia, la penya Blau-Grana, el centre d'estudis i els amics del motor. A més organitza la caminada popular, la festa del Segar i el Batre, els Pastorets, el concurs de fotografia de la festa major, el concurs de pintura ràpida, l'aplec de Sant Serni de Clarà, el grup de geganters i grallers, les caramelles, el concurs de pessebres miniatura, a més d'altres activitats puntuals. El concurs de fotografia es va iniciar l'any 1990 per iniciativa del grup de fotografia de l'Ateneu, i cada any s'organitza una exposició amb totes les fotografies participants durant la setmana de la festa major.</p> | 42.0772300,1.8227700 | 402622 | 4659021 | 08011 | Avià | Restringit | Bo | Inexistent | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | Diversos | 55 | 3.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:07 | |||||||||||
| 38552 | CARRER DEL MIG | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-del-mig-1 | MOUREU-REY, X. (1967). Una dinastia industrial. Els Rosal de Berga. A Homenatge a J. Vicens Vives, II. Barcelona. Pàgs. 447-457. NOGUERA, J. (1988). La vida als estanys de Graugés (Avià). Llibres de l'Àmbit núm. 2. Àmbit de Recerques del Berguedà. NOGUERA, J. (2007). 'La Riereta i Graugés: bressol de l'agricultura al Berguedà'. a Avià: notes històriques d'un poble del Berguedà, P. 177-190. Centre d'Estudis d'Avià i Ajuntament d'Avià. IPAC, Generalitat de Catalunya, fitxa núm. 2946 (1983). | XIX | Edifici de pisos de planta rectangular i cobert amb teulada a dues vessants que cobreix planta baixa, dos pisos i golfes sota teulada, amb un afegit davant la façana principal cobert amb teulada a un vessant que cobreix planta baixa i dos pisos. Construït de pedra i maó barrejat que després anava arrebossat. Els pisos estan compartimentats en blocs verticals de manera que hi ha sis entrades a la planta baixa, accedint-se als pisos a través d'escales independents per a cada bloc. Al primer i al segon pis hi havia les vivendes i a les golfes, que comptaven amb un assecador obert amb doble teulada, es guardaria el gra i la collita. A la façana de l'est hi ha adossada una estructura de pedra amb tres arcs que eren els antics femers. | 08011-28 | Graugés | Bloc de cases construït a finals del segle XX pels treballadors de la colònia Agrícola de Graugés, per a 10-12 famílies. Cada una d'aquestes famílies tenien un habitatge gratuït i disposava d'una horta d'un octau d'hectàrea i de la collita; cada família comptava també amb una extensió de 2'5 a 3 hectàrees que havia de conrear obligatòriament, partint-se a mitges la collita amb l'amo. El parcer tenia l'obligació d'engreixar un porc per cada hectàrea de terreny que conreava, apilar i recollir els fems produïts que es concentraven en el femer de tres compartiments, de 7.000 metres cúbics de capacitat que es troba al costat del bloc de pisos. Tots els edificis es comunicaven amb una via fèrria i els treballadors disposaven de diferents serveis a la colònia que podien utilitzar. Es va iniciar la construcció l'any 1887, i al 1893 ja estaven construïts els tres blocs anomenats Cases noves de Graugés i ara conegudes com: Carrer Vell, Carrer del Mig i Carrer Nou de Graugés. | 42.0652200,1.8501300 | 404867 | 4657657 | 08011 | Avià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38552-foto-08011-28-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38552-foto-08011-28-2.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2021-03-01 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 106|98 | 46 | 1.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:07 | |||||||||
| 38554 | EL CASTELLOT | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-castellot-0 | BOLÓS, J.; PAGÈS, M. (1986). El Monestir de Sant Llorenç prop Bagà. Artestudi,1. Barcelona, pàg. 180. CAMPRUBÍ, J. (1998). La funció dels Castra i la seva relació amb les Parrochiaes en el procés d'estructuració territorial berguedà (fi del segle IX-inicis del X). II Congrés Internacional d'Història dels Pirineus. UNED de Girona. SERRA, R. (1992) Les propietats de Sant Pere de Madrona. L'Erol nº 36. RAFART, Benigne (1985) Conversa amb el fill de Serra Húnter a Vilada. Ressò Nº 9. ORIOL (1984) El professor Jaume Serra i Húnter. Ressò Nº 5. | XIX | Casa de tres pisos, de pedra amb cantoneres molt marcades i amb les llindes de les finestres i porta de maó amb una decoració esglaonada i motllura superior. La coberta és de teula i a la façana principal resta oculta per un fris en forma ondulada que remata la façana. Aquest element i el fet de que està construïda sobre una roca que la eleva del carrer, li proporcionen una imatge estilitzada a semblança d'una torre de considerable alçada. A la façana del carrer Montserrat es veu la base de roca sobre la que s'aixeca l'edifici. Aquesta plataforma de roca conserva alguns forats de bigues que indiquen el seu origen medieval. | 08011-30 | Nucli antic, Plaça Abat Oliba, 5. 08610 AVIÀ | Molts són els motius que fan pensar que aquest és el lloc on s'aixecà el castell d'Avià: per una banda el topònim que es conserva de 'El Castellot', la situació elevada i de protecció del camí Ral de Cardona, la proximitat a l'antiga església de la sagrera i les troballes de ceràmica dels segles IX-XI als camps propers (CAMPRUBÍ, 1998) i fruit de la prospecció realitzada per Ramon Martí l'any 1997 (citat més amunt). Es tractaria possiblement d'una torre castellera situada sobre una base de pedra que faria les funcions de torre fronterera destinada a la vigilància, protecció de camins i de nuclis d'habitatge. La seva funció principal seria la de guardar el camí que unia Berga i Cardona i que donava accés al nucli d'Avià. El primer document que nomena el castell és de l'any 898, es tracta de la donació que va fer Fruila d'una terra conreable situada al terme del kastro Avizano (BOLÓS i PAGÈS, 1986). A un altre document, també de Sant Llorenç prop Bagà, l'any 1031 Giscafred i la seva esposa Bonil·la donen al monestir un alou situat al comtat de Berga, dins el terme del castell d'Avià : 'Et est in comitatum Berquitano, in castro Avizano, ad ipso Campo' (BOLÓS i PAGÈS, 1986). Més tard, en un capbreu de la parròquia de Sant Pere de Madrona del 1601 (SERRA, 1992), s'especifiquen sovint com a límits de les donacions les terres del castell d'Avià; també al capbreu del monestir de Serrateix de 1729-1732 (Arxiu Diocesà de Solsona) surten com a terme les terres del Castell d'Avià especificant que abans eren de Golorans i de Bonell, en una confessió de terra feta per la vídua de Josep Gible de Berga. Aquestes dades confirmen la seva existència en aquesta època, encara que possiblement ja no existiria la construcció primitiva però es mantenia el topònim i els dominis. Sembla que una part del castell es conservà fins a finals del segle XIX en que va ser enderrocat per construir la casa actual. Aquesta destaca perquè segueix una estètica modernista. En aquesta casa va passar alguns estius abans d'exiliar-se Jaume Serra i Húnter, filòsof i diputat al Parlament de Catalunya per Esquerra Republicana l'any 1932. En concret, al 1932 es va quedar amb la casa que havia sigut del mestre Josep Perayre i Cunill des del 1866, després d'un embargament. En exiliar-se al 1939, per ordre de la Incautación de Bienes y Viviendas, se li requisà la casa que passà a ser la seu de les Juventudes Falangistas de Avià. | 42.0776800,1.8257100 | 402866 | 4659068 | 08011 | Avià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38554-foto-08011-30-2.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-09-21 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | A Avià els pocs documents a l'abast deixen entreveure que existirien diferents castells o torres de defensa castelleres durant l'Alta Edat Mitjana. Una d'aquestes seria la que protegia el nucli antic, al lloc del Castellot, al peu del Camí Ral de Cardona; possiblement a prop del Molí del Castell hi hagués una altra també al camí Ral; a Clarà hi havia el castell també a un lloc enlairat controlant el Camí Ral; a Obiols hi havia una torre de vigilància; i podem també anomenar les cases fortes com Noet (on hi havia senyor feudal), Vilajoana, Santamaria, Pagerols, la Casavella, entre d'altres. Del 17 d'octubre al 19 de desembre de l'any 1997 l'arqueòleg Ramon Martí Castelló, de la Universitat Autònoma de Barcelona, va realitzar unes prospeccions als entorns de la possible ubicació del castell d'Avià per la realització d'un estudi sobre 'Evolució del poblament a la plana central del Berguedà des de l'època baix-imperial fins a l'Alta Edat Mitjana' (treball inèdit). Els materials fruit de la prospecció es troben dipositats en el Servei d'Atenció als Museus Pedret (Girona). (Coordenades citades a la carta arqueològica: 31TDG029593). | 98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:07 | ||||||||
| 38557 | CREU DE PEDRÓ DE SANT MARTÍ D'AVIÀ | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-pedro-de-sant-marti-davia | <p>CASELLAS, I.; SANTANDREU, D. (1997). Creus del Berguedà. Amics del Romànic del Berguedà. Berga.</p> | XVIII | <p>És una creu grega amb els extrems lleugerament amples, situada sobre un pedestal de pedra i unida a aquest amb un tronc de ferro. El pedestal té forma de pilar quadrangular amb capitell en forma de tronc de piràmide invertit.</p> | 08011-33 | Nucli antic, Plaça de l'Església 08610 AVIÀ | <p>La creu és un signe ornamental i religiós utilitzat com a símbol del cristianisme. Les creus de pedró són aquelles que es posaven davant de les esglésies o capelles i des d'elles, entre la Santa Creu de maig i la de setembre, es beneïa el terme i es resava per tal de demanar a Déu la protecció de les collites. La creu de pedró d'Avià és molt similar a la de Sant Martí de Correà, a Montmajor (Berguedà). Data de la mateixa època que l' església, finals del segle XVIII.</p> | 42.0752878,1.8251914 | 402819 | 4658803 | 08011 | Avià | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2022-04-29 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:07 | ||||||||||||
| 38558 | SITGES DE CAL XUT | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sitges-de-cal-xut | BARAUT, C. (1978). Les actes de consagracions d'esglésies del Bisbat d'Urgell (segles IX-XII). Urgellia, núm. 1. RIU, M. (1989), L'arqueologia medieval a Catalunya. Col·lecció Coneguem Catalunya. Els llibres de La Frontera. BOLÓS, J. (1983). Els monestirs del comtat de Berga des dels seus orígens fins al 1400. El monestir de Santa Maria de Serrateix. Tesi doctoral UB. Pergamins del monestir de Santa Maria de Serrateix (ADS). | X-XIII | Cavitat cilíndrica, amb el fons pla excavada al subsòl d'una casa del casc antic d'Avià. Aproximadament fa 8 metres cúbics amb una alçada d'uns dos metres i amb les parets de fang compactat. S'ha d'accedir posant una escala de fusta a través d'un forat practicat al terra de l'habitació que queda a nivell del carrer. A l'interior i al costat sud a ran del terra hi ha un forat de 30 cm aproximadament que es va començar a buidar i que comunica amb una altra sitja a la que no hi ha accés. Es troba al peu de l'escala que dona accés al pis de la casa i els propietaris han tapat l'entrada amb una reixa al terra. | 08011-34 | Nucli antic, C/ Portal nº 18. 08610 AVIÀ | En fer obres per rehabilitar la casa els anys seixanta, en trobar el terra fluix al posar el llossat nou, es va trobar una primera sitja globular de la que es va buidar la terra que omplia en part la sitja, trobant únicament a l'interior un fragment de ceràmica grisa. Al costat hi ha una segona sitja comunicada amb un forat des de la primera, tot i que no s'ha buidat. Aquesta casa es troba dins del recinte emmurallat que formava la sagrera medieval d'Avià que era l'espai sagrat al voltant de l'església que comprenia el cementiri i l'espai inclòs dintre de les trenta passes que concedia el bisbe a l'església el dia de la seva consagració. La parròquia donava protecció e immunitat eclesiàstica als habitants. La Sagrera concentrava als seus voltants el nucli més dens de població del territori i dintre del seus límits també es construïren cellers, propietat dels masos, per guardar les collites i d'aquesta manera assegurar la seva protecció dels pillatges. Aquestes sitges formarien part d'aquests cellers de l'església de Sant Martí on guardarien el delme. A l'acta de consagració de l'església de Sant Martí els habitants d'Avià donen una terra al costat d'un d'aquests cellers, el 'graner de Baió' (orreo de Baioni), confirmant la seva existència ja al segle X (BARAUT, 1978) . També trobem al 1311 (ADS) un plet entre l'abat del monestir de Santa Maria de Serrateix i el rector d'Avià, Ponç de Cascall, per la propietat dels vasos de vi i gra que hi ha en els cellers de l'església de Sant Martí ('vasis vinariis et bladariis, que sunt in cellaris seu domibus dicte ecclesis Sancti Martini de Avidano'). Segons Manel Riu (RIU, 1989) les sitges amb aquestes característiques eren les que es construïen a la Catalunya medieval abans del segle XII. | 42.0773900,1.8251900 | 402822 | 4659036 | 08011 | Avià | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38558-foto-08011-34-2.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2021-09-21 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 85 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:07 | |||||||||
| 38559 | FONT DE CANALETES | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-canaletes | XX | Font de ferro de petites dimensions que és un rèplica de la font de Canaletes de les Rambles de Barcelona. Presenta quatre brocs de sortida d'aigua amb quatre piques al cos inferior, i al superior quatre fanals. Es troba situada al centre de la Plaça del Padró, al nucli antic. | 08011-35 | Nucli antic, Plaça del Padró. 08610 AVIÀ | En fer la remodelació del terra de la plaça del Padro i del nucli antic es va demanar als veïns si volien posar algun element d'ornament a la plaça. En constituir-se la Penya Blau Grana aquell any i ubicar el seu local social en aquesta plaça, van suggerir posar una rèplica de la Font de Canaletes com a relació amb el Club Blaugrana. A la inauguració de la penya i de la font, que es va fer el 1999, va assistir el Sr. Nuñez que era president del Futbol Club Barcelona en aquell moment, així com diferents periodistes vinculats amb el programa de TV3 'Força Barça'. | 42.0763700,1.8248300 | 402791 | 4658924 | 1999 | 08011 | Avià | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Ornamental | 2021-09-21 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:07 | ||||||||||||
| 38560 | ESCULTURA HOMENATGE A JAUME SERRA I HÚNTER | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escultura-homenatge-a-jaume-serra-i-hunter | Gran Enciclopèdia Catalana (1979), vol. 13, pàg. 515. ORIOL (1984) El professor Jaume Serra i Húnter. Ressò Nº 5. ORIOL (1984) Retrat literari de Jaume Serra i Húnter. Ressò Nº6. RAFART, Benigne (1985) Conversa amb el fill de Serra Húnter a Vilada. Ressó Nº 9. | Bust de bronze amb l'imatge de Jaume Serra Húnter situat sobre una peanya de marbre verd amb la incripció: 'Homenatge a Jaume Serra i Húnter, filòsof i polític. Manresa 1878, Mèxic DF 1943. Rector de la Universitat de Barcelona, Diputat al Parlament per l'Esquerra Republicana de Catalunya, Va passar els estius a Cal Serra Húnter, pça. Abat Oliba, 5, fins a la Guerra Civil. Va morir a l'exili'. Darrera del bust de bronze hi ha la signatura de l'escultor: Conciber; i davant porta gravades les dates: 1878-1943 a cada costat del pit del bust. | 08011-36 | Parc del Tossal 08610 AVIÀ | Jaume Serra Húnter (Manresa 1878-Mèxic 1943). Filòsof. Va ser nomenat el 1910 catedràtic de lògica a Santiago de Compostela, des del 1913 ocupà la càtedra de Història de la Filosofia a la Facultat de Lletres de la Universitat de Barcelona. Proclamada la segona República fou degà de la Facultat de Lletres i rector de la Universitat Autònoma de Barcelona. Membre numerari de l'Institut d'Estudis Catalans i de l'Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona. Participà activament de l'activitat política i era membre d'Esquerra Republicana de Catalunya, president del Consell de Cultura de la Generalitat i diputat al Parlament al 1932. Acabada la Guerra s'exilià primer a França i després a Mèxic. Va escriure vàries obres sobre filosofia i història de la filosofia a Catalunya. La seva tasca fou, més que la d'un pensador original, la d'un gran mestre. Va passar alguns estius abans de la Guerra Civil a la casa de la plaça Abat Oliba, 5, coneguda com El Castellot, i actualment també com cal Serra Húnter. | 42.0775300,1.8233000 | 402666 | 4659054 | 08011 | Avià | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2021-09-21 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | Les lletres de la inscripció estan desapareixent. | 51 | 2.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:07 | ||||||||||||
| 38561 | DIETARI DE GUERRA DE MN. RODERGAS | https://patrimonicultural.diba.cat/element/dietari-de-guerra-de-mn-rodergas | <p>RODERGAS, Mn. Francesc (1936). Dietari de Guerra. Berga1936-1939. Transcripció i notes a cura de Joan Tuneu i Benigne Rafart. Edició de l'Ateneu d'Avià, 1990.</p> | <p>Es tracta de unes notes manuscrites en català escrites en els marges de pàgines i en fulls afegits a l'edició de 1919 del llibre 'Efemérides Bergadanas' de D. Jacinto Vilardaga. En elles explica entre d'altres fets, la crema d'esglésies a Berga i d'altres ocorreguts durant l'inici de la Guerra Civil Espanyola.</p> | 08011-37 | Rectoria de l'església de Sant Martí d'Avià. 08610 AVIÀ | <p>A la rectoria d'Avià es conserven tres armaris de llibres que quedaren dels dos rectors morts de la guerra ençà: Mn. Ramon Canal i Mn. Ramon Soler. També hi havia els llibres del beneficiat de Berga, Mn. Francesc Rodergas i Plans què, tot i no haver estat a la parròquia d'Avià, els llibres es trobaven en ella. L'any 1990 el llavors rector d'Avià Mn. Ramon Alsina i Santandreu, furgant entre aquests llibres va trobar un exemplar de les 'Efemérides Bergadanas' de D. Jacinto Vilardaga editat al 1919, dintre del qual als marges de moltes planes i en fulls enganxats hi havia escrites a mà unes notes en forma de dietari des del 18 de juliol de 1936 al gener de 1939. Les notes expliquen els fets ocorreguts a Berga durant aquest període de la Guerra Civil i constitueix un llegat històric de gran importància. L'any 1990 l'Ateneu d'Avià va fer una publicació amb les notes manuscrites (RODERGAS, 1936).</p> | 42.0753700,1.8253900 | 402836 | 4658812 | 1936 | 08011 | Avià | Restringit | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | Mn. Francesc Rodergas i Plans | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:07 | |||||||||||
| 38562 | LA COROMINA | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-coromina | Pergamins de Cal Mas d'Avià. Pergamins de la casa Santamaria de Serrateix. IGLÉSIAS, J. (1979). El fogatge de 1553. Fundació Salvador Vives i Casajuana. Volum I. Barcelona. 'Amillarament d'Avià de 1862'. (Arxiu Municipal d'Avià). | XVIII | El mas de la Coromina es troba uns metres per sobre del molí de la Cormina. És una casa de construcció moderna, del segle XIX, encara que conserva elements puntuals més antics, com les parets encofrades de terra al cobert i al mur posterior de la casa. Les parets són de pedra barrejada amb les finestres de maó. Manté la tipologia de casa de tres pisos amb teulada a dues vessants i dividida en tres crugies interiors. La façana s'obre al cantó de migdia a una era. Probablement el mas més antic també estigués enderrocat al segle XVI, igual que el molí (pergamins de cal Mas, 1557), i fou reconstruït més tard, conservant únicament algunes parets. Es conserva una pedra amb un forat cilíndric tallat al centre i que seria la base del pal d'un paller i que es va trobar al femer. | 08011-38 | La Coromina 08610 AVIÀ. Zona La Rovira | Històricament el mas Coromina formava conjunt amb el El Molí de la Coromina, proper i situat al peu de la riera d'Avià. La denominació antiga de la zona era 'Mas de la Vila del Molí', denominació que s'esmenta als pergamins de cal Mas i que fa referència a un mas amb molí que estava situat a la riera de Napell (d'Avià), tot i que el topònim sembla fer exclusiva referència al molí. El primer document que esmenta el mas Coromina és del 1433 (Pergamins de Cal Mas); al 1524 es nomena com a terme del mas de la Vila del Molí, igual que a un document del 1537 (Pergamins de Cal Mas) i suposem que les dues propietats tenien relació directa. En aquesta època el mas i el molí eren alou reial. Al 1553 surt fogatgat Salvador Santamaria alias de la Vileta (IGLÉSIES, 1979). No es torna a trobar documentació fins al 1857 en que el mas pertanyia a Clemente Florejachs de Berga (junt amb el molí de la Coromina i cal Traset). Posteriorment va adquirir les propietats el Sr. Pla de Berga i l'any 1928 en vendre-les es va dividir la finca: el molí el va adquirir el pare de l'actual propietari (Coma) i el mas Corominas el pare del propietari actual (Bascompte). El mas de la Coromina és una construcció que ha sofert moltes modificacions al llarg del temps i que ara ens mostra un edifici del segle XIX amb elements puntuals més antics com les parets encofrades de terra. Probablement el mas més antic també estava enderrocat al segle XVI, igual que el molí, i fou reconstruït més tard, conservant únicament algunes parets. | 42.0736600,1.8227600 | 402616 | 4658625 | 08011 | Avià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38562-foto-08011-38-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38562-foto-08011-38-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-09-21 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | Conserven també algunes eines agrícoles antigues. | 98|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:07 | ||||||||
| 38564 | EL VILAR | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-vilar-0 | CAPSADA, J. I VALL-LAMORA, R. (1990). Masies d'Avià. L'Erol, núm. 31, pàgs. 14-16. Àmbit de Recerques del Berguedà. CORTÉS, M. del A. (1996). Història i tradició: l'inici de la història d'Avià. Ressò de Ressò, núm. 17, pàgs. 21.23. Ajuntament d'Avià. RIU, M. (1966). Santa Maria de Montbenet. Notes documentals d'un antic monestir cistercenc de monges radicat a Berga. Edicions del Museu Municipal de Berga. 'Capbreu del monestir de Serrateix (1701)'. Arxiu Bisbat de Solsona. Pergamins de cal Mas d'Avià. | XIV-XX | La casa Vilar de Baix ha estat remodelada totalment exterior e interiorment durant l'any 2000. | El Vilar és format actualment per un conjunt de tres cases i dos coberts que reben la denominació de Vilar de Dalt i Vilar de Baix, entre les quals passa el camí que mena d'Avià a Vilamarí. És molt possible que el topònim fou fruït d'un conjunt de cases ja existents al segle XIV, moment en que tenim la primera documentació que parla del lloc, encara que podria ser anterior. La casa més antiga és la que s'anomena actualment Vilar de Baix i on estaria ubicat un convent de monges al segle XIV. Es tracta d'una casa de planta quasi quadrada amb coberta a dues vessants, tancada pel costat sud per un baluard format per tres coberts amb la teulada a una vessant, i que li proporciona un aspecte singular i elegant. Els murs són de pedra de diferents tamanys i amb les cantoneres de pedra escairada fins a la meitat de l'alçada total i, a partir d'aquí, de maó. Només una finestra té la llinda, ampitador i muntants de pedra, la resta de finestres i portes els tenen de maó i són de diferents tamanys. A la façana nord es pot veure l'estructura de la casa abans de que s'aixequés la teulada ja que canvia el color del morter. La casa anomenada Vilar de Dalt és de finals del segle XVIII (en aquesta època rep el nom de Remats) i conserva una façana singular en que predomina la simetria. És de pedra barrejada, amb finestres, balcons i portes de maó disposats fent arc rebaixat i una motllura decorativa. Quan es va construir la casa actual als anys cinquanta, únicament es va conservar aquesta façana. En cap de les dues cases es conserven llindes amb data. | 08011-40 | Camí d'Avià a Vilamarí, El Vilar. 08610 AVIÀ. Zona Vilamarí | El Vilar és una de les masies antigues del terme. La primera notícia històrica que hem trobat és del 4 d'abril de 1341, quan l'Abadessa Cília i la comunitat del monestir cistercenc femení de Sant Benet (que tenia seu a Berga des del 1338) compren el Mas Vilar, situat a la parròquia de Sant Martí d'Avià i que estava sota domini del monestir de Ripoll, a Elicsenda vídua de Jaume d'Olvàn, amb vinyes, terres, honors i possessions (RIU, 1966, p.14). El 1346 la comunitat estableix una vinya del mas del Vilar, en alou del monestir de Sant Benet de Berga, a Guillem de Guarans per 300 sous (pergamins de cal Mas). El 25 de juny de 1457, Mossèn Joan Berenguer de Torrents, prevere de Sant Martí d'Avià, compra a l'abadessa i al convent el mas del Vilar amb els seus honors, vinyes, horts, hortals, arbres i boscos per 48 lliures pagadores a cens anual (RIU, 1966, p. 37). Més endavant, al capbreu de Serrateix de 1729 s'esmenten com a terme els masos Ramats i Boxadera (abans anomenat Vila) als que pertanyia una terra anomenada 'plana de les Monges', tot i que al mateix capbreu de 1701 consta amb el nom de Vilar propietat de Francesc Tord i Tord. Al Registro de Casas de Campo de 1856 (Arxiu Comarcal de Berga) torna a anomenar-se Vila i pertanyia a Francesc Tord i Tord de Berga, fins al 1879 en que ja es propietat dels germans Rosal i Cortina. Als hereus Rosal els hi va comprar el mas del Vilar l'actual propietari. | 42.0638800,1.8307200 | 403259 | 4657530 | 08011 | Avià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38564-foto-08011-40-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38564-foto-08011-40-2.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-09-21 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | El Vilar de Dalt també ha rebut els topònims de 'El Vilar de les Monges' (any 1433, Pergamí nº 7 de cal Mas), 'mas Boxadera' al capbreu de Serrateix de 1729 (Arxiu Bisbat de Solsona). El Vilar de Dalt ha rebut també el topònim 'Remats' (segle XVIII, Capbreu de Serrateix). | 98|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:07 | |||||||
| 38565 | VILAMARÍ | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vilamari | AA.DD. (1994). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Vol. 5 El Berguedà. Departament de Cultura. Barcelona. AA.DD. (1985). Catalunya Romànica. Vol. XII El Berguedà. Fundació Enciclopèdia Catalana. BOLÓS, J. (1983). Els monestirs del comtat de Berga des dels seus orígens fins al 1400. El monestir de Santa Maria de Serrateix. Tesi doctoral UB. CAPSADA, J. I VALL-LAMORA, R. (1990). Masies d'Avià. L'Erol, núm. 31, pàgs. 14-16. Àmbit de Recerques del Berguedà. CORTÉS, M. del A. (1996). Demografia històrica d'Avià. L'Erol, núm. 52, pàgs. 39-44. Àmbit de Recerques del Berguedà. Ajuntament d'Avià. IGLÉSIAS, J. (1979). El fogatge de 1553. Fundació Salvador Vives i Casajuana. Volum I. Barcelona. 'Cadastre de 1767'. 'Amillarament de 1862'. (Arxiu Municipal d'Avià). 'Capbreu d'Avià de la Abadia de Serrateix. Any 1701- 1704. Any 1729-1732. Any 1763-1772'. Conservats a l'Arxiu Diocesà de Solsona. Pergamins del monestir de Santa Maria de Serrateix (ADS). | XIV-XVIII | Casa de planta rectangular allargassada, assentada sobre roca, amb la façana orientada a migdia, teulada a dues vessants amb el carener perpendicular a la teulada i amb un costat més ample. A l'interior té tres crugies perpendiculars a la façana a la planta baixa: al centre hi ha l'escala de pedra que donava accés a la sala (ara l'accés és tapiat), un passadís excavat a la roca i estables al fons; a la dreta unes corts amb un arc diafragma al mig i a les que s'accedeix a través d'un arc de mig punt rebaixat; i a l'esquerra més estables entre els que destaca una habitació amb porta esculpida i llinda amb la rosa de la sort i on hi ha una aigüera de pedra, un foc a terra i un forn de pa; entre aquesta habitació i el passadís hi ha una tina elevada folrada amb caixons. La planta també segueix l'estructura de tres crugies: la central està ocupada per una gran sala que s'obre a l'eixida (fruit d'una darrera ampliació) i a les habitacions; com a elements singulars la sala té una fornícula per capelleta, un rellotge de peu de fusta, el terra de rajols i les bigues del sostre de roure tallades amb una motllura; al costat esquerre s'obren quatre habitacions i una més a l'eixida. Tan sols una porta de la sala presenta una llinda amb la data gravada 1768 entre un cor i un crismó, a traves d'ella s'accedeix a una habitació que té el sòl de lloses de pedra, mentre que la resta són de rajols. El cos de la dreta s'havia habilitat com a vivenda pels masovers i ara s'ha independitzat dels de la dreta i s'ha fet un pis completament nou. S'accedeix a les golfes a través d'una escala de fusta tancada des de la sala; aquestes es caracteritzen pel tamany dels cavalls emprats per fer la teulada i per la forma de recolzar les encavallades ja que la teulada no és simètrica. Aquesta casa ha estat fruit de diferents èpoques, fet que es veu a les façanes. La part més antiga seria el cos central que conserva l'arc diafragma i una espitllera, i que constituïa la primera domus i la casa d'època gòtica. Posteriorment es van afegir paulatinament cossos i pisos: primer es va ampliar la zona d'accés fent una porta adovellada de mig punt i la habitació de la planta baixa amb la llinda decorada; després s'afegiria el pis superior pel costat de ponent al segle XVIII, com ho denoten dates a finestres exteriors (1768, 2371 = 1732) i interiors (1768); al segle XIX s'afegiria el cos de la eixida per davant de la porta adovellada, dos arcs al cos de la dreta del primer pis i el cos de la façana posterior al costat del pou obrint una porta per accedir directament a la sala; finalment, ja a inicis del segle XX , es va tapar l'assecador de les golfes i modificar la façana principal, tapant un dels arcs de la planta. Cal destacar de l'interior una capella de fusta encastada a la pared que es troba a la habitació que s'obre a la eixida i que estava destinada als familiars sacerdots, els festejadors presents en totes les finestres de les habitacions, les tres portes de fusta de la sala amb quarterons, un foc a terra amb forn al primer pis i una biga reaprofitada que es troba a l'espai de l'arc diafragma a la planta i que era el cargol d'una premsa de vi. A les darreres modificacions, l'any 1999, es va aprofitar una llinda treta d'una finestra de la casa La Serra de Vilamarí per a una finestra de la façana posterior de la casa, en aquesta llinda hi ha la data 1774. Es tracta d'una casa molt interessant ja que ens permet anar seguint la seva història observant els elements arquitectònics. | 08011-41 | Vilamarí. Camí d'Avià a Vilamarí 08610 AVIÀ. Zona Vilamarí | Tenint en compte el topònim, possiblement la casa es remunti a època romana, però la manca de dades fermes ens impedeixen confirmar-ho. Sí podem confirmar la seva existència en època medieval, primer com una domus o casa fortificada, fet que es reflexa en els gruixuts murs i les espitlleres. Les cites en documents són freqüents, essent la més antiga del 1050 (ADS) en que es nomena l'alou de 'Villa Meredi' que pertanyia al monestir de Santa Maria de Serrateix, el document és la venda de la meitat de l'alou que va fer el Comte Bernat a un particular anomenat Hug. Al 1242 surt al capbreu del monestri de Santa Maria de Serrateix (Villa Meredi) (ADS). Al 1359 es cita el camí que va a Vilamarey (APM), al 1395 unes terres que pertanyien a Francesc Vilamarí (Capbreu de Serrateix) i al 1530 el testament de Pere Corominas habitant a Vilamarí, que era casat amb una filla de Francesc Mas (APM). Al fogatge de 1553 surt Pere Vilamarí (segurament fill de l'anterior) (IGLESIAS, 1979). Al capbreu de 1701 consta que el mas Vilamarí (de Joseph Vilamarí) encara era alou del monestir de Serrateix, junt amb els masos Lavall i Saura que li pertanyen i en aquell moment son derruïts i deshabitats (no s'ha trobat més documentació d'aquests dos masos); també té terres que son alou del Paborde de Berga que depenia de Ripoll; més una terra dita lo Torrent que des del 1395 és alou del Rei (la citada més amunt). Del 1668 al 1846 es conserven diferents documents dels propietaris de Vilamarí en diferents èpoques. Entre ells destaca el document de nomenament com a baciner de l'Hospital de Santa Creu de Barcelona a Josep Canudas i Vilamarí l'any 1734 amb els respectius privilegis (amb segell de lacre). Des del segle XI tenim documentat el lloc de Vilamarí (Villa Meredi) com una zona amb varis masos (el mateix Vilamarí, mas de Na Saura, Santandreu o Barrals, Calvià, mas Gort, mas de Pere Ferran, Batrusques i Rodalet), donant nom el mas principal a la zona, que encara al segle XVII era coneguda com la 'Quadra de Vilamarí'. La casa Vilamarí era una casa important, alouera del monestir de Serrateix i del monestir de Ripoll i a partir del segle XVII del Rei; masia que abans del 1700 tenia agregats els masos Lavall i Saura, al 1767 tenia les masoveries de La Serra i La Barraca i a mitjans del segle XIX tenia aquestes dues més Les Vinyes i La Casanova. Encara es manté la propietat en mans de la mateixa família des de que es té notícia, a excepció de la casa Les Vinyes que es va vendre fa uns 15 anys. Com a fet curiós cal destacar que quasi sempre un dels germans de l'hereu era capellà, com per exemple consta al cadastre de 1767 (Rvdo. Mn. Juan, hijo de Martín Canudas i Vilamarí que va tenir 12 fills) i que tenien una habitació destinada a ells amb una petita capella que encara es conserva. Destaca també el fet de que a la zona de Vilamarí es cultivès vinya des de l'Edat Mitjana i això ha quedat palès, no només en el topònim de la casa Les Vinyes, sinó també en el fet de que es trobés un contrapès de premsa, una biga amb el cargol de fusta d'una premsa i l'existència d'una tina del segle XVII a l'interior de la casa. | 42.0527200,1.8281100 | 403026 | 4656294 | 08011 | Avià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38565-foto-08011-41-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38565-foto-08011-41-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38565-foto-08011-41-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-09-21 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | Al 1347 i 1398 els habitants de Vilamarí es deien Coma (pergamins Serrateix ADS). Al 1530 es deien Corominas de cognom (pergamins de cal Mas), encara que es coneixen amb el sobrenom de Vilamarí (fogatge de 1553) que s'utilitzarà indistintament, fins i tot a l'actualitat. Al 1649 es perd el cognom Vilamarí (o Corominas) al casar-se la pubilla Maria Vilamarí amb Josep Canudas. A principis del segle XIX es torna a perdre el cognom Canudas al casar la pubilla Mònica Canudas amb Josep Casals. Actualment es manté aquest darrer cognom. | 94|98|85 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:07 | ||||||||
| 38566 | LA BARRACA DE VILAMARÍ | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-barraca-de-vilamari | DANES I TORRAS, J. (1930). Gènesi de l'estructura arquitectònica de la masia catalana. Butlletí del C.E.C. 'Cadastre de 1767. Amillarament de 1862'. 'Capbreus de las rendas del terme de Avià al Monestir de la Abadia de Serrateix', Any 1701- 1704. Any 1729-1732. Any 1763-1772. (Arxiu Diocesà de Solsona). | XVIII | Aquesta és una masoveria petita de la casa Vilamarí. De planta quasi quadrangular, amb teulada a dues vessants i façana orientada a migdia seguint l'estructura clàssica de Danès i Torras (1930). És construïda sobre roca, amb els murs de pedra i tàpia, i petites finestres amb llindes de pedra. Per la façana de ponent té adossats dos petits coberts i un al costat dret de la façana principal, elements que li afegeixen bellesa a una casa tan senzilla. L'escala que puja al pis seria exterior en un inici i posteriorment es va fer una caixa que sobresurt de la façana per integrar-la a l'interior. L'estructura és de tres crugies, amb planta baixa on hi havia les corts i ara habitacions, pis on ara hi ha la vivenda, i golfes. La porta d'entrada, que queda tapada pel cos de l'escala, té la llinda de fusta, igual que les llindes interiors. A la planta baixa hi ha alguns murs fets de tàpia per la part interior i es conserven les menjadores i la boca del forn. Davant de la casa s'obre una extensa era amb un cobert de pedra que va ser ampliat a inicis dels anys vuitanta amb parets de maó. No conserva elements remarcables excepte objectes antics de pagès que col·lecciona l'actual habitant. | 08011-42 | Barraca de Vilamarí. Camí d'Avià a Vilamarí. 08610 AVIÀ. Zona Vilamarí | No s'ha trobat documentació que indiqui la data de construcció d'aquesta casa, però podria tractar-se del mas Lavall o del mas Saura que es trobaven a prop de Vilamarí, derruïts i deshabitats al 1701 (Capbreu de Serrateix, ADS). Possiblement aquesta masoveria fou construïda sobre les restes d'algun d'aquests masos anteriors a mitjans del segle XVIII, coincidint amb un període de prosperitat econòmica de l'agricultura que es reflexa a la casa Vilamarí amb les ampliacions realitzades, i amb la construcció d'aquesta masoveria i de la de La Serra. Es va mantenir com a masoveria fins a mitjans dels anys vuitanta en que va passar a règim de lloguer. | 42.0595700,1.8300600 | 403198 | 4657052 | 1767 | 08011 | Avià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38566-foto-08011-42-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38566-foto-08011-42-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-09-21 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | L'ocupant actual de la casa conserva una col·lecció privada d'elements etnogràfics relacionats amb les tasques agrícoles: un carro, un jou, elements solts d'una ventadora, rampills, sedassos, dalles i altres elements. A més conserva una col·lecció privada de joguines antigues de fusta. Aquestes col·leccions han estat exposades en diferents exposicions a Berga i Avià. | 98|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:07 | |||||||
| 38568 | PAGEROLS | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pagerols | BOLÓS, J. (1983). Els monestirs del comtat de Berga des dels seus orígens fins al 1400. El monestir de Santa Maria de Serrateix. Tesi doctoral UB. CAPSADA, J. I VALL-LAMORA, R. (1990). Masies d'Avià. L'Erol, núm. 31, pàgs. 14-16. Àmbit de Recerques del Berguedà. IGLÉSIAS, J. (1991). Fogatge de 1497, Estudi i transcripció. Fundació Salvador Vives i Casajuana. Barcelona. IGLÉSIAS, J. (1979). El fogatge de 1553. Fundació Salvador Vives i Casajuana. Volum I. Barcelona. A.C.A. Batllia General, classe AB, vol. 2, Feudorum Bergae. 'Cadastre de 1767. Amillarament de 1862'. 'Capbreu d'Avià de la Abadia de Serrateix'. Any 1701- 1704. Any 1729-1732. Any 1763-1772. Conservats a l'Arxiu Diocesà de Solsona. Pergamins de Cal Mas d'Avià. Pergamins de Santa Maria de Serrateix, ADS. | XIII-XVIII | Masia que ha sofert diferents ampliacions al llarg del temps. Segueix l'estructura clàssica de tres crugies, amb una porta d'entrada d'arc de mig punt adovellada i finestres espitllerades a la façana que és orientada a llevant. Els murs són de pedres grosses i les cantoneres de carreus ben escairats, teulada a dues vessants amb el carener paral·lel a la línia de la façana principal. A la planta baixa es pot veure que la casa és aixecada sobre una base de roca viva; un dels murs centrals que tanca la crugia del mig té uns fragments d'opus spicatum fet amb pedres planes bastant grosses; l'escala d'accés al pis és de graons de pedra i una habitació conserva un foc a terra amb campana i forn. El pis i les golfes han estat totalment reformats, destacant la presència de festejadors a totes les finestres i la pica de l'aigüera de pedra que és petita i fonda. A les golfes es va fer una ampliació a l'oest que forma un gran assecador obert que ocupa la meitat de la planta. A la façana nord i a la est hi ha dues finestres d'inspiració gòtica amb un sortit ampitador i amb un arc conopial. La casa aprofita un desnivell del terreny de forma que per la façana de ponent s'accedeix al pis a través d'una escala de pocs graons. Al costat nord hi ha adossada una bassa amb les parets de pedra i que ocupa tota l'amplada de la paret. Davant la casa es va arreglar fa tres anys un cobert com a vivenda dels masovers. | 08011-44 | Pagerols. Camí d'Avià a Santandreu. 08610 AVIÀ. Zona Vilamarí | Pagerols és una masia d'origen medieval que ha sofert ampliacions al llarg dels segles. La primera documentació escrita la trobem l'any 1243 (ADS, pergamins Serrateix), és la venda del mas Pellerols feta per Arnau de Bretons a Ramon Calvizà. Aquí s'especifica que es troba el mas a Villa Meredi (la zona de Vilamarí) i que depenia del monestir de Santa Maria de Serrateix al que lliurava rendes. Posteriorment s'esmenta el mas a diferents documents, com al d'establiment emfitèutic d'una casa al lloc de Sallagossa a Berga fet per Jaume Pallarols, de la parròquia de Clarà, al 1353 (ACA). Als pergamins de cal Mas s'esmenta al 1434 el camí que va de Santa Maria a Pallarols. També surt al fogatge de 1497: Bernadí Peyarols i al fogatge de 1553: Rafel Pugarols. Posteriorment al Capareu de Serrateix de 1701 Joan Pallarols batlle de la Quadra de Vilamarí té els masos Pallarols amb altres masos units: Santandreu, Coma, Puig i part del mas Ollers; mentre que al 1721 la meitat de Pagerols la té Francesc Boxader de Berga per compra a Maria Pallarols i Riba vídua de Pau Pallarols, i l'altra meitat Martí Pallarols hereu d'aquests. El mas Ollers, que està unit al mas Pallarols, és propietat dels Pallarols des de principi del segle XIII segons consta al capbreu de Serrateix de 1701. Posteriorment, al Cadastre de 1767, és propietat de Ventura Gironella de Berga i consta que hi ha un masover; al 1862 era de D. Mariano Gironella de Berga i el 1884 el va comprar Josep Viladomiu i Torrenbó. Hem de suposar que aquest mas Ollers que consta unit a Pallarols formaria part d'aquest o bé estaria al costat, per tant la història dels dos masos es remuntaria a inicis del segle XIII i és constatat amb la presència d'opus spicatum a la planta baixa. Les ampliacions de la casa son fruit de diferents èpoques, però la més important correspondria al moment en que passa a ser dels Gironella, al segle XVIII, moment en què es fa l'assecador al costat de migdia. Pagerols es troba situada a l'antiga Villa Meredi o Quadra de Vilamarí (de la casa Vilamarí), i era alou del monestir de Santa Maria de Serrateix ja des del segle XIII. | 42.0525700,1.8235400 | 402648 | 4656283 | 08011 | Avià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38568-foto-08011-44-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38568-foto-08011-44-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38568-foto-08011-44-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-09-21 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | Topònims: Pallarols (1434, 1701), Pellerols (1243), Puyarols (1553), Payarols (finals XVI). | 94|98|85 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:07 | ||||||||
| 38569 | SANTANDREU | https://patrimonicultural.diba.cat/element/santandreu | Capbreu d'Avià de la Abadia de Serrateix. Any 1701- 1704. Any 1729-1732. Any 1763-1772. Conservats a l'Arxiu Diocesà de Solsona. BOLÓS, J. (1983). Els monestirs del comtat de Berga des dels seus orígens fins al 1400. El monestir de Santa Maria de Serrateix. Tesi doctoral UB. Pergamins de Santa Maria de Serrateix, ADS. | XI-XVIII | Masia que ha sofert modificacions que han canviat la seva configuració original. És de planta rectangular amb la façana principal orientada a llevant, teulada a dues vessants i amb el carener paral·lel a la línia de la façana. El murs són de pedra amb cantoneres ben escairades. Al costat de la casa pel nord hi ha un cobert que aprofita dues parets paral·leles que pertanyien a una antiga església feta amb pedres molt ben arrenglerades d'origen medieval. Davant la façana uns coberts més moderns tanquen l'era enrajolada. A la façana sud encara es veuen part d'una antics murs de blocs de pedra que podrien pertànyer a una antiga construcció. | 08011-45 | Casa Santandreu. Camí d'Avià a Santandreu. 08610 AVIÀ. Zona Vilamarí | Tot i que l'estructura arquitectònica de la casa no mostra la seva antiguitat, el lloc ja el trobem documentat l'any 1050 (ADS) en la venda que va fer el Comte Bernat de part de l'alou de Villa Meredi (Vilamarí) en el que estava inclòs el mas de Barrals amb l'església de 'Sancti Andree'. Aquest mas Barrals seria el primer edifici del mas Santandreu al que va donar nom més tard l'església que s'aixecava al costat. Al capbreu de 1242 del monestir de Santa Maria de Serrateix ja es fa esment del 'Mas Sancti Andree' que tenia G. De Val (ADS). Un altre document de 1322 (ADS) el mas és cedit a l'abat de Serrateix i el masover (Pere de Santandreu) li presta homenatge de boca i mans. Posteriorment, troben notícia al Capbreu de Serrateix de 1701, en el que consta que Joan Pallarols, batlle de la Quadra de Vilamarí, té els masos Pallarols amb altres masos units: Sant Andreu, Coma, Puig i part del mas Ollers; mentre que al 1721 la meitat la té Francesc Boxader de Berga per compra a Maria Pallarols i Riba vídua de Pau Pallarols, i l'altra meitat Martí Pallarols. Al Cadastre de 1767 el mas és de Ventura Gironella de Berga i consta que hi ha un masover. Al 1862 era de D. Mariano Gironella de Berga, i es torns a fer referència de la capella del mas. La casa actual seria construïda cap a finals del segle XVII, ja que no conserva elements arquitectònics que facin pensar que sigui més antiga. En canvi les restes de murs de l'església mostren clarament el seu origen romànic. | 42.0471700,1.8186300 | 402233 | 4655689 | 08011 | Avià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38569-foto-08011-45-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38569-foto-08011-45-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38569-foto-08011-45-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2021-09-21 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | El nivel de protecció especificat és pel mur que resta de l'antiga església i la ZEA afecta a tot l'entorn. | 98|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:07 | ||||||||
| 38571 | MOLÍ DE CASANCOTS | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-casancots | Gran Geografia Comarcal de Catalunya, Enciclopèdia Catalana, Vol. 3, pàg. 261. Barcelona. 1981. COMA, R. (1983). El molí de Casancots. Ressò nº 3, pàgs. 6-7. VILADÉS, R. (1990). El blat de moro escairat. L'Erol nº 32, pàgs. 41-45. Informació oral del moliner Josep Puigpelat i Castella. | XVIII-XIX | El Molí de Casancots forma un conjunt amb la casa-molí fariner, el molí escairador, l'estructura de l'antic escairador, una sèrie de coberts construïts al voltant, la bassa i el rec. Es troba al costat de la riera de Clarà. La casa del molí té estructura de tres crugies amb diferents ampliacions realitzades a la mateixa època (1899), immediatament posteriors a la compra dels Puigpelat, actuals propietaris. És una casa de pedra de planta i dos pisos amb la vivenda al primer pis i a la planta baixa el molí fariner. A la façana principal, a ponent, es va afegir un cobert obert que proporciona un porxo a la planta i un assecador al pis amb la barana de fusta i que li afegeix bellesa al conjunt. El carener de la teulada és perpendicular a la façana. La porta principal té la llinda de fusta. A la habitació de la dreta de l'entrada hi ha el molí fariner que es conserva en perfectes condicions, ja que encara funciona. És un molí hidràulic d'una mola que rep la transmissió a través de l'aigua que prové de la bassa, que es troba a un nivell superior de la casa, i que cau a un rodet metàl·lic horitzontal que acciona l'arbre. Una mica més avall hi ha un casalot on es troba el molí escairador mogut per l'aigua que surt del molí fariner i que s'embassa en una bassa més petita al costat de l'escairador. Aquest molí, que pela el blat de moro, està format per una mola sotana amb parets de maó (com si fos uns pica circular i fonda) i un trull connectat amb l'eix de l'arbre que fa girar el rodet en empènyer l'aigua que baixa de la bassa. Es conserven diferents estris utilitzats al molí entre els que destaquen: una màquina de ventar, màquina d'engrunar blat de moro, llit de fusta per matar el porc, una bàscula, diferents eines petites com volants, sedassos, falç, martells, forques, etc.. Com a fet curiós el moliner va explicar que es conserva una mola de pedra de 130 cm de diàmetre (les actuals del molí fan 140 cm), que va quedar al mateix lloc on es va fer i que està inacabada. Aquesta mola ja hi era al mateix lloc quan els actuals propietaris van comprar el molí. Entre els dos casalots moliners es conserva una estructura de parets de pedra amb l'espai per una mola de l'antic molí escairador. L'actual moliner va traslladar l'escairador al lloc on es troba actualment, ja que abans era en aquest indret on resten les runes. | 08011-47 | Molí de Casancots. 08610 AVIÀ. Zona Vilamarí | La història del molí és relativament jove, ja que es remunta a inicis del segle XIX. A l'Amillarament 1862 el molí era de Joan Pejerols, junt amb la casa, i s'especifica que el molí era fariner i que tenia una mola. Posteriorment la casa i el molí van ser empenyorats per un tal Massana, aquest va vendre el molí a José Mercadal al 1883 i aquest als Puigpelat. Isidre Puigpelat, avi de l'actual moliner, va comprar el molí al 1888 i el van ampliar per anar a viure al 1899, per aquest motiu hi ha vàries llindes a la casa amb aquesta data. Aquest primer moliner també feia de ferrer i va fer arreus de ferro, així com destrals, ganivets i volants. En Josep Puigpelat i Castella, el seu net, és l'actual moliner del Molí de Casancots i, fins fa pocs anys, encara treballava a ple rendiment. L'aigua de la riera de Clarà s'utilitzava per moure els següents molins: Molí de Curtics i el Molinot, al terme de Capolat; el Molí de la Riereta i el de Casancots, al terme d' Avià; i el Molí Nou de Sant Pau, a Casserres. Actualment cada any baixa menys aigua ja que no plou i, segons informació del moliner, mentre que fa un temps de cada deu anys hi havia una sequera, fa un temps que hi ha sequera cada any. Surt esmentada com a masia important d'Avià a la 'Gran Geografia Comarcal de Catalunya'. | 42.0539400,1.8122000 | 401712 | 4656448 | 08011 | Avià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38571-foto-08011-47-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38571-foto-08011-47-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Productiu | 2021-09-21 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | El blat de moro escairat s'implantà en zones de muntanya amb una agricultura pobra. Al Berguedà es menjava durant l'hivern i ara ha passat a ser un plat tradicional de la comarca. Fa cinc anys (1996) l'Ajuntament d'Avià va reparar la bassa, que perdia aigua, i des de llavors acompleix també les funcions de punt d'extinció d'incendis. L'Àmbit de Recerques del Berguedà va fer un enregistrament en vídeo l'any 1985 del moliner de Casancots treballant i que constitueix un document etnològic de gran importància. S'ha documentat com a col·lecció, però és també una tècnica artesanal. | 98 | 46 | 1.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:07 | ||||||||
| 38576 | TERRADELLES | https://patrimonicultural.diba.cat/element/terradelles | Amillarament de 1862. Arxiu Municipal d'Avià. CAPBREU DEL MONESTIR DE SANTA MARIA DE RIPOLL 1758-1759, ACA (Arxiu Corona d'Aragó),notarials, Berga/vària, vol.19. | XVIII | Masia que segueix l'estructura de les masoveries construïdes a la zona durant el segle XVIII, de planta rectangular, amb la façana orientada a migdia, teulada a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana i tres pisos: planta baixa, pis i golfes. Segueix l'estructura de tres crugies perpendiculars a la façana i és construïda sobre roca que s'aprofita a l'interior com a paviment de la planta baixa on es trobaven les corts dels animals i encara resten les menjadores. La porta principal és allindada amb bigues de roure, a l'exterior la llinda tenia una data (17--) que es va tapar en construir un balcó en una de les darreres reformes. S'accedeix al pis a través d'una escala de pedra situada a la crugia central. Al pis únicament es conserva la campana del foc a terra de forma semi-circular seguint la tradició de la zona. Les golfes es caracteritzen per mantenir la crugia central oberta com una petita eixida amb un balcó amb barana de fusta característica del Berguedà. Les parets són de pedra amb les cantoneres ben escairades, amb finestres amb llindes de pedra i petits ampitadors que sobresurten de la façana, i amb les façanes de nord i ponent arrebossades amb ciment. Les finestres obertes en època més moderna tenen els muntants de maó. Al costat de la casa hi ha una bassa i a prop una tina excavada a la roca. | 08011-52 | Casa Terradelles. Obiols. 08610 AVIÀ. | La casa Terradelles es va construir a inicis del segle XVIII, en un moment en que l'agricultura inicià una època d'esplendor a la comarca i es van construir nombroses masoveries. La primera documentació la trobem al Capbreu del monestir de Santa Maria de Ripoll de 1758 (ACA), en que el mas Terradelles era de Joan Ballús i Salvans pagès de Sant Vicenç d'Obiols, que pagava delmes al monestir per la casa Terradelles. Al 1862 el mas formava part de les possessions de Josep Ballús, junt amb la casa Ballús, la capella de Ballús, la Serra, la Plana, Terradelles, el Collet i el molí de Ballús. S'han mantingut aquestes propietats quasi invariables i depenen de la casa Ballús fins a l'actualitat, després de que el pare de l'actual propietari (Canudas) comprés la finca l'any 1922 amb les cases Ballús, Terradelles, el Collet i el molí de Ballús. | 42.0443800,1.8541300 | 405167 | 4655339 | 08011 | Avià | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-09-21 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | Abans d'arribar a la casa des del Collet, hi ha una tina circular excavada a la roca. | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:07 | |||||||||||
| 38577 | LA CASAVELLA DE GRAUGÉS | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-casavella-de-grauges | CAPSADA, J. I VALL-LAMORA, R. (1990). Masies d'Avià. L'Erol, núm. 31, pàgs. 14-16. Àmbit de Recerques del Berguedà. CORTÉS, M. del A. (1999) Avià: la història d'un poble a través de les seves cases de pagès. (Inèdit). AA.DD. (1994). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Vol. 5 El Berguedà. Departament de Cultura. Barcelona. IGLÉSIAS, J. (1979). El fogatge de 1553. Fundació Salvador Vives i Casajuana. Volum I. Barcelona. 'Capbreu del monestir de Sant Pere de Madrona del 1601' (Arxiu Parroquial de Berga). 'Amillarament d'Avià de 1862' (Arxiu Municipal d'Avià). Pergamins de la casa Santamaria de Serrateix. Registre de la Propietat 1879 (Arxiu Municipal d'Avià). 'Registro de casas de campo 1856' ( Arxiu Comarcal de Berga). | XIII | És una construcció d'origen medieval que ha sofert diferents ampliacions al llarg del temps. La casa forma un conjunt amb un cobert davant, un al costat a continuació de la façana i un mur pel costat de la carretera, tots aquests elements tanquen el recinte a modus de baluard, accedint-se a través d'una portalada oberta flanquejada per un mur a cada costat. La casa, que es troba al costat esquerre, és una construcció d'origen medieval en la que es distingeixen al menys tres fases constructives: la més antiga (de considerable grandària) forma tres crugies amb gruixuts murs de pedra, amb cantoneres ben escairades, formant l'estructura base de la casa. Posteriorment es va afegir un cos davant de la façana que és orientada a migdia, i que forma una eixida al pis i un porxo davant la porta principal. En fer aquesta ampliació es van afegir dos contraforts a la façana est, un que recolza la casa i l'altre el cobert. Posteriorment s'afegiria un altre porxo a continuació d'aquest i es farien els coberts de davant de la casa. A la porta principal la llinda és una biga de roure; s'accedeix al pis a través d'una escala de pedra que es troba a la crugia central. Al pis hi ha la vivenda; destaca la gran sala amb el terra de fusta i amb una columna de maons de secció circular al centre que continua fins a la teulada; una aigüera de pedra; motllures als muntants de les portes de les habitacions. Hi ha dues habitacions secundàries, que tenen un festejador a la finestra; i una principal amb alcova en que la finestra, amb festejadors, s'obre a la eixida. Aquesta habitació es caracteritza perquè té totes les corbes entre les bigues, al sostre de l'alcova, decorades amb gravats de guix amb imatges d'angelets a les puntes i escuts heràldics al centre (7 a cada franja) i que es troben en mal estat ja que al afegir capes de pintura s'han anat difuminant. A les golfes els envans són de tàpia i tosca entre muntants de fusta, alguns disposats horitzontalment. El cobert situat davant la casa és de pedra i destaca una àmplia porta d'arc de mig punt amb el frontó tapat, a la façana est que dona a la carretera. | 08011-53 | Graugés 08610 AVIÀ. | Tot i que no es cita específicament al fogatge de 1365 és molt probable que la casa ja existís en aquesta època i fou una de les sis fogatjades ja que el topònim indica que és una de les cases més antigues de Graugés. Francesch Grauges surt al fogatge de 1553 a la parròquia de Sant Vicenç d'Obiols, essent batlle (IGLESIAS, 1979), aquest estava casat amb Agustina filla de Francesc Santamaria de la parròquia de Sant Martí d'Avià (Pergamí nº 37 de la casa Santamaria de Serrateix). El monestir de Sant Pere de Madrona al 1601 tenia 5 vinyes prop del torrent de Font Calda fruït d'una donació dels Grauges d'Avià (Arxiu Parroquial de Berga), demostrant que aquests eren uns grans propietaris, que a inicis del segle XVI també posseïen el mas Vilanova, la Subirana i el Puig d'Obiols (AB). Aquesta família va vendre a carta de gràcia el mas Subirana al 1590 a la família Tord (AG), i també el mas Graugés a inicis del segle XVII. Al 1856 era propietat de Juan Tor i a l'Amillarament de 1862 és propietat de Francisca Tord, veïna de Vic, juntament amb els masos Subirana, Torrentbó i Vilar. L'any 1879 ja consta com a propietat dels germans Antonio, Ramón i Agustín Rosal Cortina que van utilitzar el nom de la casa per posar-ho a la colònia agrícola que van construir a la zona i que més tard va donar nom al barri. A inicis dels noranta els descendents Rosal van vendre la casa a Joan Gorgas Prat. Els actuals masovers fa uns cent anys que hi són a la casa. | 42.0681100,1.8466200 | 404581 | 4657982 | 08011 | Avià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38577-foto-08011-53-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38577-foto-08011-53-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38577-foto-08011-53-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-09-21 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | La Casa Vella de Graugés rep aquest topònim pel fet de ser la casa més antiga d'aquesta zona i d'on sorgí el nucli de l'actual barri de Graugés. Aquesta casa, que van comprar els germans Rosal, és la que va donar nom a la colònia i explotació agropecuària. La columna central de la casa de secció circular només es repeteix a una altra casa, també de Graugés, Torrentbó, i s'han trobat restes de fabricació d'aquests maons al forn de la Teuleria de Graugès. | 94|98|85 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:07 | ||||||||
| 38579 | VILAJOANA | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vilajoana | ACA (Arxiu de la Corona d'Aragó), notarials, Berga/Vària, vol. 149. AA.DD. (1985). Catalunya Romànica. Vol. XII El Berguedà. Fundació Enciclopèdia Catalana. PADILLA, Ignacio (1984). 'Contribución al estudio de las cerámicas grises catalanas de época medieval: el taller, los hornos y la producción de Casampons', a Ceràmica grisa i terrissa popular de la Catalunya Medieval, Acta Mediaevalia, annex 2. Universitat de Barcelona. AA.DD. (1994). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Vol. 5 El Berguedà. Departament de Cultura. Barcelona. CAPSADA, J. I VALL-LAMORA, R. (1990). Masies d'Avià. L'Erol, núm. 31, pàgs. 14-16. Àmbit de Recerques del Berguedà. CORTÉS, M. del A. (1996). Demografia històrica d'Avià. L'Erol, núm. 52, pàgs. 39-44. Àmbit de Recerques del Berguedà. Ajuntament d'Avià. | XI-XVIII | L'any 1997 es va iniciar la rehabilitació per destinar-la a vivenda. S'ha consolidat i s'han refet els sostres interiors. | Casa de tres pisos repartits en planta, pis i golfes, de perímetre quasi quadrat, amb teulada a dues aigües de teula àrab amb el carener perpendicular a la façana. Els murs són de pedra a la planta i fins a 50 cm al primer pis (còdols de calcària); a partir d'aquí són de tàpia barrejat amb pedra; destaca la presència d'opus spicatum als quatre murs principals i a diferents alçades; les cantoneres són de grans blocs de pedra de gres ben escairats. La façana és orientada a migdia amb un pati tancat davant a modus de baluard. L'accés principal és fa a través d'una porta d'arc de mig punt adovellada darrera la qual hi ha dues llindes de roure amb pollaguera. La planta baixa esta dividida en dos cossos paral·lels: en un hi ha dos arcs diafragma apuntats i es conserva part del terra de còdols clavats en vertical entre els dos arcs, mentre que al cos sud on hi havia la menjadora de les eugues, està empedrat amb lloses de pedra planes; a l'altre hi ha un arc diafragma apuntat i l'escala d'accés al pis amb els tres primers graons de pedra i la resta de maó i fusta. Les finestres més antigues de la planta baixa són molt petites i quadrades a modus d'espitllera, posteriorment es van obrir més grans. A la primera planta hi a la sala, la cuina i tres habitacions. L'any 1980 l'anterior propietari va enfonsar els pisos de les habitacions (que eren de rajols i fusta) i únicament es conserva el terra de fusta de la sala que probablement dati del XVII. Totes les finestres tenen ampitadors exteriors i festejadors dobles a l'interior. La finestra central que dona al nord té motllures de pedra exterior decorades amb acanaladures. Dues portes de les habitacions conserven motllures tallades als brancals i rosasses, vulgarment dites de la bona sort i símbol d'eternitat, a les llindes de pedra. Amb la rehabilitació actual s'ha posat al descobert l'aigüera a la paret de ponent de la sala i una capelleta amb llinda de fusta. La habitació de ponent era la cuina i conserva la porta del forn de pa, els fogons tapiats del segle XIV i restes de l'antic foc a terra de campana rectangular. Des de la sala es pujava a les golfes per una escala de fusta. A les golfes hi havia diferents habitacions amb graners separades per envans fets amb lloses de pedra tosca entre llates de fusta i unides amb morter de calç, i un assecador obert a migdia. Sobre la cuina hi havia un espai per fumar aliments aprofitant la xemeneia del foc a terra (les parets estaven fumades). Al costat de la casa hi ha unes construccions fetes en diferents èpoques, principalment al XIX, i destinades a estables i paller. En època del Sr. Rosal es van habilitar els espais per a dues vivendes de parcers. | 08011-55 | Casa Vilajoana. Graugés 08610 AVIÀ | La casa actual amaga una primera construcció dels segles X-XI feta d'un sol cop seguint la mateixa planta actual, i sobre la que es bastí al segle XII-XIII un mas fortificat senyorial, com ho denoten els gruixuts murs de la base, l'opus spicatum i les petites finestres tipus espitllera a la paret de ponent. En època gòtica (XIV) es farien els tres arcs diafragma apuntats de la planta i posteriorment la porta adovellada de l'entrada principal. Possiblement a la mateixa època es van fer els murs superiors de tàpia i les golfes amb envans interiors de pedra tosca amb muntants de roure. La porta adovellada de l'entrada va ser realitzada al XVII. La casa surt anomenada als pergamins de Cal Mas d'Avià (1338, 1537), als de la casa Santamaria de Serrateix (1573), als fogatges de 1497 (Lorenç Vilajohana a la parròquia de Sant Martí) i 1553 (Lorens Vilajussana a la parròquia de Sant Vicenç d'Obiols), a documentació de la casa Vilamarí (1797), als llibres parroquials de la parròquia de Berga consta la confirmació de Francesc Vilajussana l'any 1686, essent l'última vegada que es fa menció d'un Vilajussana. Al Capbreu de les propietats del Monestir de Sta. Maria de Ripoll ja és propietat de Bernat Boixader i especifica que pertany a la parròquia de Sant Vicenç d'Obiols (1758) (ACA), mantenint-se en mans d'aquesta família al Registro de Casas de Campo de 1856 i a l'Amillarament d'Avià de 1862. Al Registro de la Propiedad de 1879 Vilajoana és de Manuel Mutlló fins al 1888 en que és de Francesc Badia Serra. A finals del segle XIX va comprar la propietat el Sr. Agustí Rosal i Sala, i pertanyé als seus descendents fins que el 1997 la va comprar l'actual propietari. La casa pertanyia a la parròquia i terme d'Obiols, que depenia del Monestir de Sta. Maria de Ripoll des del segle X, vinculació que es manté fins al segle XIX. El nom prové de 'Vila Jussana', tal com demostra la documentació del segle XIV, possiblement amb relació topogràfica amb la 'Vila Subirana' (AADD, Cat Romànica, p. 116) (fitxa nº 53) i amb la 'Villa Meredi' (Vilamarí (ADS). Amb les darreres obres de rehabilitació s'han trobat fragments de ceràmica grisa amb decoració incisa i ondulada del tipus de Casampons (PADILLA, 1984) i fragments de ceràmica vidrada blava del segle XIV. Al terra de la planta baixa, entre els dos arcs es va trobar al 1998 una moneda diner de billó del segle X-XI datada pel Dr. Manel Riu. A la façana principal es va trobar encastada una quarta part d'un molí circular de pedra petit. A la zona dels voltants, entre la casa i la riera, es van trobar dos fragments de destral polimentada així com fragments de sílex amb traces de talla, a un lloc que possiblement hi havia una balma sobre la riera d'Avià. | 42.0563300,1.8472900 | 404619 | 4656673 | 08011 | Avià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38579-foto-08011-55-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38579-foto-08011-55-2.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-09-21 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | En refer la teulada l'any 1997, la meitat nord del mur de ponent es va enfonsar. Aquest era el que tenia més fragments d' opus spicatum i es va refer reproduint aquest aparell. A la planta baixa es conserven dues mènsules de roure que suportarien el sostre més antic de la casa (probablement de la mateixa època que els arcs diafragma). Al primer pis, a l'envà que separa l'habitació del mig de la del nord-est es va trobar mitja olla buida encastada en el parament i que es conserva in situ. Les decoracions dels brancals de les portes son del mateix estil que les de altres cases de la zona i de la mateixa època (Torrentbó, la Casavella de Graugés). | 94|98|85 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:07 | |||||||
| 38582 | ESTANY GRAN DE GRAUGÉS | https://patrimonicultural.diba.cat/element/estany-gran-de-grauges | AA.DD. (1988). La vida als estanys de Graugés (Avià). Llibres de l'Àmbit núm. 2. Àmbit de Recerques del Berguedà. | XIX | Llac artificial de sis hectàrees d'extensió, amb una profunditat de 2 a 18 metres i una capacitat d'uns 600.000 metres cúbics d'aigua, i que es nodreix de l'aigua de la Riera d'Avià. A l'entorn del llac el Sr. Agustín Rosal i Sala va plantar diferents espècies de plantes i arbres per tal de crear un jardí introduint espècies que no eren autòctones com l'erable i el teix, espècies que es van aclimatar i que s'han escampat pels entorns de la Riera d'Avià. Diferents espècies animals hi viuen a la zona: ànecs, polla d'aigua, amfibis, carpes i llucis, principalment. Fa pocs anys que s'han netejat els contorns vegetals de l'estany, s'han posat barques de passeig i s'ha instal·lat un bar i lloguer de cavalls, tot i així l'aigua i els entorns no estan molt cuidats i la manca d'aigua a la Riera d'Avià provoca que no hi hagi renovació i es trobi brutícia a la superfície en alguns racons. | 08011-58 | Graugés 08610 AVIÀ | El llac principal de Graugés es va construir al 1887 per iniciativa del Sr. Agustí Rosal i Sala aprofitant la fondalada del Torrent Bo, en un lloc baix i amb un mur de 7 m d'espessor i 25 m d'alçada que va ser tractat amb silicat d'alumini pel costat en contacte amb l'aigua per fer-lo més resistent. Es van trigar cinc anys en construir-lo. El llac s'omple d'aigua que prové de la Riera d'Avià que arriba a través d'un canal que agafa l'aigua al seu pas per la casa Lluert d'Avià (lloc on encara s'observa el canal i la resclosa per desviar l'aigua). Per regar la part alta de la finca es van construir altres basses-dipòsit als punts més elevats, pujant l'aigua del llac principal elèctricament amb dues bombes mogudes amb la força sobrant de la fàbrica de Cal Rosal que proporcionava 100 cavalls de vapor a la nit. Hi havia oberts uns 16 quilòmetres de sèquies i hi havia instal·lats uns 2 quilòmetres de tubs de ferro Lavril que conduïen l'aigua als embassaments superiors des d'on es regaven els camps. Els estanyols de sota (Font de Sant Ramon) servien per emmagatzemar l'aigua sobrant de l'estany Gran i retornar-la a la riera, mentre que el del Carrer Nou recollia aigües residuals de les granges. L'Estanyol de les Escoles actualment només s'omple amb aigua de la pluja. El sistema d'estanys va convertir la finca en una gran explotació de regadiu, però també acomplia la funció d'ennoblir i distingir la propietat (la Torre) creant una zona d'esbarjo i jardí d'ús col·lectiu. | 42.0640200,1.8411200 | 404120 | 4657534 | 1887 | 08011 | Avià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38582-foto-08011-58-2.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2021-09-21 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | Agustí Rosal i Sala | A més de l'estany Gran hi ha quatre estanyols comunicats d'alguna manera amb aquest: el del Carrer Nou, Estanyol Superior de la Font de Sant Ramon, Estanyol Inferior de la Font de Sant Ramon i Estanyol de les Escoles. La zona de Graugés està catalogada com a Be Natural Protegit a les Normes Subsidiàries de l'Ajuntament d'Avià aprovades el 30 d'abril de 1986. (Referència topogràfica: 31TDGO42577). | 98 | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:07 | ||||||
| 38584 | LA TORRE DE GRAUGÉS | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-torre-de-grauges | AA.DD. (1988). La vida als estanys de Graugés (Avià). Llibres de l'Àmbit núm. 2. Àmbit de Recerques del Berguedà. GAVÍN, J.M. (1985). Inventari d'esglésies. Vol. 17 El Berguedà. Ed. Arxiu Gavín. Barcelona. | XIX | Edifici de planta quadrada, cobert amb teulada a quatre vessants i amb llanterna quadrada superior que dóna llum a l'escala. És situada en una petita elevació al costat del llac Gran de Graugés i envoltada de jardins. És d'estil neoclàssic i seguint l'esquema de Palladio: planta quadrada amb accés a totes les façanes i reforçant la simetria en tots els elements. Les dues façanes principals estan finalitzades amb un frontó central que aixeca la teulada formant cunya i que contribueixen a donar importància a les dues entrades principals. La ubicació en un lloc elevat obliga a accedir a l'entrada a través d'escalinates des del jardí. La casa és de planta, pis i unes golfes petites a sota de la teulada, amb grans finestrals verticals separats per pilastres adossades amb capitell i base que són la única decoració exterior. Totes les finestres i portes tenen les llindes formant arc carpanel i als frontons s'obren tres ulls de bou ovalats a cada un. Al primer pis un balcó seguit recorre tot el perímetre de la façana de manera que totes les habitacions estan comunicades per l'exterior (va ser una exigència del Sr. Agustí Rosal i Sala, el que la va fer construir). L'interior segueix l'esquema de les cases neoclàssiques, amb un nucli central ocupat per l'escala i il·luminat cenitalment per la llanterna; les habitacions estan disposades al voltant de l'escala. A la planta baixa hi ha la cuina i l'antiga capella de Graugés. La decoració arquitectònica interior encara conserva els enguixats del sostre i els terres de rajola hidràulica, però les pintures que decoraven les parets es van malmetre durant la Guerra Civil i ara ja no es conserven. Es tracta d'una casa que es classifica entre les que va construir la burgesia industrial de finals del segle XIX com a segona residència a prop de les fàbriques i que segueix les característiques d'altres cases de la comarca com la mateixa Torre del Piqué d'Avià. No s'ha pogut esbrinar l'arquitecte que la va construir. L'entorn de la casa és tancat amb reixa i té dues portes d'accés: una que dona a la plaça i l'altre que dona al camí que surt cap a darrera de les granges. Les portes són de ferro entre dos pilars de maó amb decoració de rajoles de colors. Al costat de la porta que dona a la plaça hi ha un edifici d'obra vista que era la casa dels vigilants i del capellà. | 08011-60 | Torre Graugés. Colònia Graugés 08610 AVIÀ | Aquesta casa va ser construïda per Agustí Rosal i Sala com a residència propera a la granja que va construir a Graugés i que utilitzava tota la família quan venia de Barcelona a passar les vacances. El mateix Agustí Rosal va participar en l'elaboració del projecte arquitectònic fent el disseny del balcó seguit al pis. Durant la Guerra Civil del 1936 la Torre va convertir-se en estatge de refugiats de guerra i únicament una habitació es va salvar de la desfeta després de que les parets interiors fossin emblanquinades tapant les pintures originals. Pocs papers dels Rosal es van salvar: una 'Descripció de la Colònia Agrícola de Graugés', manuscrita i redactada per una filla del Sr. Agustí Rosal l'any 1910, amb unes notes al marge del 1917; un resum de l'estat de comptes del 1895, i uns fulls del control de la producció d'ous. Segons aquesta documentació la casa dels Srs. Rosal a Graugés es va construir l'any 1895 i l'obra va costar un total de 26.750 pessetes. Després de la Guerra i fins l'any 1994 en que es va construir l'església nova de Graugès, els baixos de la casa que disposaven de capella es van habilitar com església per la zona de Graugès, dedicada a Sant Isidre (GAVÍN, 1985). | 42.0634200,1.8425100 | 404234 | 4657466 | 1895 | 08011 | Avià | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38584-foto-08011-60-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38584-foto-08011-60-2.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-09-21 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 106|98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:07 | ||||||||
| 38586 | RETAULE DE L'ESGLÉSIA DE GRAUGÉS | https://patrimonicultural.diba.cat/element/retaule-de-lesglesia-de-grauges | <p>GAVÍN, J.M. (1985). Inventari d'esglésies. Vol. 17 El Berguedà. Ed. Arxiu Gavín. Barcelona.</p> | XVII | <p>Retaule de petites dimensions amb dos pisos i predela. Aquesta possiblement no formi part del retaule ja que la decoració és diferent. Al primer pis hi ha tres furnícules separades per columnes salomòniques en les que s'han posat tres imatges tallades en fusta actuals, i que representen Sant Martí, Sant Galderic i Sant Isidre. Al segon pis hi ha una furnícula central amb una imatge de fusta de la Immaculada. Acaba el retaule la imatge de Crist amb la bola a la mà i del que sobresurt la meitat del cos per la part central superior abocant-se cap a l'església. És un retaule policromat, daurat, llamat i estofat, en el que predominen els colors blaus, vermells i grocs..</p> | 08011-62 | Església de Sant Isidre i Sant Galderic de Graugés, 08610 AVIÀ | <p>L'església de Graugés va ser construïda de març de 1993 a maig de 1994 amb l'ajuda del poble d'Avià, del Bisbat de Solsona i de l'Ajuntament d'Avià. Va ser beneïda pel Bisbe de la Diòcesi Mn. Antoni Deig i Clotet, i va ser dedicada a Sant Isidre i Sant Galderic, tots dos patrons de la pagesia. És sufragània de Sant Martí d'Avià. El retaule, que formava part dels fons del Museu Comarcal i Diocesà de Solsona, va ser cedit a l'església de Graugés. Després de la Guerra i fins l'any 1994 en que es va construir l'església nova de Graugès, els baixos de la Torre de Graugès, que disposaven de capella, es van habilitar com església per la zona de Graugès, dedicada a Sant Isidre (GAVÍN, 1985).</p> | 42.0683300,1.8447100 | 404423 | 4658009 | 08011 | Avià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38586-foto-08011-62-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38586-foto-08011-62-2.jpg | Inexistent | Barroc|Modern | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Ornamental | 2020-01-16 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | L'estat de conservació és bo, però té parts del daurat claquel·lades i perilla que es perdin. Han hagut trossos que s'han restaurat pintant-lo de daurat molt grollerament. És il·luminat amb llum natural que entra per un finestral al sostre de l'església. Les talles de fusta noves estan signades darrera: T.A.P. | 96|94 | 52 | 2.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:07 | ||||||||
| 38588 | CARBONELLS | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carbonells | Amillarament d'Avià de 1862 (Arxiu Municipal d'Avià). | XVIII | Masia que segueix l'estructura clàssica de tres crugies, amb tres pisos que donen sensació d'alçada i solidesa. La simetria és total, tant en la façana com en la paret del darrera, amb dues finestres remarcant els tres cossos de la casa. El carener és perpendicular a la façana que s'obre a ponent. Els murs són fets de pedra i reble amb cantoneres de pedra escairada; finestres i porta envoltades de maons. Al costat de la casa hi ha dos coberts: un enganxat al costat esquerre i l'altre independent. El conjunt s'alça en un pla elevat amb molt bona vista i una era al davant que aprofita el sòl de pedra. | 08011-64 | Carbonells, Graugés. 08610 AVIÀ | Aquesta casa constitueix un altre exemple de les noves masies i masoveries que es van construir a la zona durant el segle XIX. Desconeixem qui la va construir, però sabem que l'any 1862 era propietat de Ramon Planas de Sagàs, i al 1879 pertanyia al propietari del Lladó, Juan Montorsí. Va canviar la propietat a mitjans del segle XX i posteriorment a finals dels anys 90, mantenint-se en l'actualitat amb usos agrícoles. | 42.0717000,1.8563000 | 405387 | 4658370 | 08011 | Avià | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-03-01 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:07 | ||||||||||||
| 38589 | Cal Ceba | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-ceba | <p>'Registro de las casas de campo y aforados de guerra' , 1856, Arxiu Comarcal de Berga.</p> | XVIII | <p>Masia que ha sofert diferents transformacions al llarg del temps i en la que encara es veuen parts de la primera construcció feta amb tàpia. La façana és orientada a ponent, coberta a dues vessants i amb el carener perpendicular a la façana. En els murs es barregen zones de pedra amb maó i tàpia, deixant veure clarament les etapes cronològiques de l'obra, amb cantoneres de maó, igual que les finestres i galeries més noves orientades al sud. Una sèrie de coberts envolten la casa que es dedica a l'agricultura.</p> | 08011-65 | Cal Ceba, Graugés, 08610 AVIÀ | <p>Els actuals propietaris de la casa fa cinc generacions que hi viuen i conserven documentació en paper privada des de mitjans del segle XIX, entre els que destaquen capítols matrimonials (1871, 1876, 1904, 1934, 1952) i cartes de pagaments a l'Ajuntament d'Avià. Aquesta casa coincideix temporalment amb la construcció d'altres dels entorns, com Carbonells, dedicades a l'explotació agrícola. La primera documentació que trobem és de l'any 1856, al 'Registro de las casas de campo y aforados de guerra' (Arxiu de Berga), on consta Ramon Rafart.</p> | 42.0725600,1.8534200 | 405150 | 4658469 | 08011 | Avià | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-07-03 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | La família conserva poca documentació privada des de mitjans del segle XIX. | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:07 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 157,90 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?
La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.