Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 94174 | Dansa del segar i el batre d'Avià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/dansa-del-segar-i-el-batre-davia | <p>Cortés Elía, María del Agua; Escútia Fors, Eloi (2019) Les danses tradicionals del Berguedà. Recull històric, documental i coreogràfic. Berguedana de Folklore Total. P. 87-90.</p> | <p><span><span><span>Aquesta dansa es balla durant la Festa del Segar i el Batre d’Avià, el segon diumenge de juliol, a l’era de Santa Maria d’Avià, després de l’esmorzar dels segadors. La dansa, la música i la cançó van ser un encàrrec de la comissió de la festa del Segar i el Batre i és obra de Pep Lizandra i Xixu Oscat (Narcís Mellado). Es va començar a ballar a la festa de l’any 2015 i s’ha convertit en un element característic.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>És una dansa de parelles i els balladors han de ser múltiples de quatre. Recorda les feines que es feien al camp durant la sega, la batuda i quan aixecaven el paller, així com les celebracions posteriors a la collita. És una dansa cantada.</span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> <p><span><span><span><span><strong><span><span>Lletra de la cançó</span></span></strong></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>(Crida)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Segadors a segar a segar, que ja comença a clarejar.</span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> <p><span><span><span><span><span><span>(Segar)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Sega, sega, sega ben arran</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>que la palla va cara i esmola el volant</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>l’esclopet com a empara és molt important,</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>és molt important.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La mainada ja va arribant</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>amb la cistella plena de teca abundant</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>les mestresses a casa ho han “nat” preparant,</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>ho han “nat” preparant.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>(Lligar)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Lligarem amb els vencills,</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>les espigues fent bones garbes,</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>lligarem amb els vencills,</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>perquè no tenim pas cordills</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>(BIS)</span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> <p><span><span><span><span><span><span>(Batre)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>L’era ja està a punt per començar amb la batuda</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>i amb l’ajut del bestiar el gra de la palla es separarà</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>BIS</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>A batre, a batre,</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>que caigui el gra que és ben madur.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>A batre, a batre,</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>que el feinejar és molt dur.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>L’era hem ben escombrat</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>ara el gra ja és a dins les saques</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>i amb la palla restant</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>aixecarem un paller ben gran.</span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> <p><span><span><span><span><strong><span><span>Coreografia</span></span></strong></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Es diferencien tres parts: el passeig d’inici i la crida; la primera part que alterna segar i lligar; i la segona part que representa la batuda i fer el paller amb l’aixecament final de les balladores en un salt de quatre.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><strong><span><span>Inici: </span></span></strong><span><span>Passeig: els balladors circulen sense ordre, parlant els uns amb els altres.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><strong><span><span>Crida: </span></span></strong><span><span>quan es fa la crida els balladors es posen al seu lloc per iniciar la dansa. La posició d’inici és un cercle de parelles que queden encarades de dues en dues formant grups de quatre, les dones a la dreta de la seva parella (fig. 1).</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><strong><span><span>Primera part: </span></span></strong><span><span>S’alterna el segar i el lligar.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><strong><span><span>Segar: </span></span></strong><span><span>es fa la simulació de la sega del blat amb el volant, que és com s’anomena la falç al Berguedà. Les parelles avancen seguint el cercle en el sentit cap a on estan mirant, sense agafar-se de les mans. Fan dues passes per creuar-se amb la parella que tenien davant i superar-la (sempre creuant-se per les espatlles dretes, de Forma que els nois passen pels extrems del grup i el noies pel mig) (fig. 2) i s’aturen davant la parella següent que es troben de cara. Llavors les dones piquen</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>de mans dos cops i els homes fan el gest de segar amb la mà dreta ajupint-se una mica; segueixen avançant de la mateixa forma fins a la següent parella que troben</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>de cara i repeteixen el mateix; a la tercera vegada que avancen i es troben amb la següent parella primer fan un gir sencer sobre si mateixos, després piquen</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>amb una mà amb la contra parella que han trobat davant i finalment pica cada un amb les pròpies mans (fig. 3). Es repeteix tot.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><strong><span><span>Lligar: </span></span></strong><span><span>simula el lligat de les garbes de blat. La dansa segueix amb les parelles en grups de quatre encarades com a l’inici, però fent quadrilla amb les contraparelles que han trobat en acabar el segar. Les parelles s’agafen de la mà i avancen amb pas saltat en el sentit en què es troben disposades. Les parelles que avancen en sentit antihorari fan un pont aixecant les mans per sota del qual passa la contraparella</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>que tenien davant i que avança en sentit horari (fig. 4). Aquest moviment s’alterna a mida que es troben altres parelles: primer fent pont i després passant per sota. Així es fan quatre passades i en acabar fan mig gir sobre ells mateixos per canviar de direcció i retornar pel mateix camí repetint els mateixos passos però ara les parelles que han acabat la tirada anterior fent pont l’inicien passant per sota, i a l’inrevés. Aquests dos moviments, segar i lligar, es fan en total dues vegades.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><strong><span><span>Segona part</span></span></strong></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><strong><span><span>Batre: </span></span></strong><span><span>amb la música de preparació les parelles es posen en grups de dues parelles formant una rotllana agafats de les mans (fig. 5); si es balla amb volants es deixen a terra, al centre. Seguint el ritme de la música es comença a girar cap a la dreta amb pas saltat de costat, 8 compassos, i a la repetició de la melodia es fan 8 compassos cap a l’esquerra. Seguidament els balladors, amb el mateix pas saltat de costat, fan 4 compassos girant cap a la dreta, avançant i aixecant els braços cap al mig i amunt</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>cada vegada que es canta “a batre, a batre”; en la repetició de la melodia volten cap a l’esquerra fent el mateix moviment.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><strong><span><span>Fer paller: </span></span></strong><span><span>Tot seguit s’agafen de les espatlles (“l’era hem ben escombrat”) i giren 4 compassos cap a la dreta i 4 compassos cap a l’esquerra (“i amb la palla”) (fig. 6). Els balladors s’aturen quan diuen “aixecarem un paller....” es fa l’aixecament de les noies o </span></span><strong><span><span>salt de quatre</span></span></strong><span><span>. Les noies es recolzen en les espatlles dels nois mentre ells les aixequen per sota les aixelles (fig. 7), aguantant així fins que els músics acaben de tocar o cauen les balladores.</span></span></span></span></span></span></p> | 08011-208 | 42.0735359,1.8350077 | 403629 | 4658598 | 2011 | 08011 | Avià | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/94174-captura-de-pantalla-2023-05-16-122911.png|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/94174-0e3a41e2-4c1c-42a7-926c-60330df2592fsource-aspect-ratiodefault0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/94174-f3bf78de-9c92-4826-b133-5d23a0a72415source-aspect-ratiodefault0.jpg | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Lúdic/Cultural | Inexistent | 2023-05-16 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía. OPC | Narcís Mellado i Pep Lizandra | 62 | 4.4 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:07 | ||||||||||
| 40574 | Els Empedrats | https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-empedrats | <p>FARELL eds. (2002). Parc natural del Cadí-Moixeró. Itineraris per l'Alt Urgell, Berguedà i Cerdanya. Ed. Farell, Llibres de muntanya.</p> | <p>Per arribar als Empedrats cal agafar el camí de Bagà direcció Gisclareny, a 2 km, abans de creuar el Bastareny, cal agafar una pista a la dreta que ens portarà fins a cal Cerdanyola i la font Nostra. D'allà surt el camí cap al refugi Sant Jordi en direcció NE, senyalitzat com a sender de petit recorregut PR-C 125, marcat amb rectangles blancs i grocs. El camí transcorre en una zona boscosa humida que segueix el torrent. Després de passar el Bullidor de la Llet passarem uns trams en que s'ha de travessar vàries vegades el torrent seguint camins marcats amb pedres per sobre de l'aigua. Aquest és el tram que rep el nom dels Empedrats, en el que el torrent passa per un engorjat que va pujant i que obliga a passar pel mig del riu sortejant pedres i aigua.</p> | 08016-63 | Empedrats. Al torrent de la Font del Faig | 42.2805300,1.8187900 | 402605 | 4681599 | 08016 | Bagà | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08016/40574-foto-08016-63-2.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2020-10-07 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Els Empedrats es troben dins el terme del Parc Natural Cadí-Moixeró. Mapa Topogràfic Moixeró-La Tosa, Parc natural Cadí-Moixeró, editorial Alpina, 2002. E/ 1:25.000. | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:07 | ||||||||||||
| 40584 | Àrea d'interès botànic Serra Pedregosa-Cortils | https://patrimonicultural.diba.cat/element/area-dinteres-botanic-serra-pedregosa-cortils | <p>Departament de Medi Ambient. Generalitat de Catalunya. (1999). Pla Especial del Parc Natural del Cadí-Moixeró. Inèdit. Propietat del Parc Natural.</p> | <p>Hi viu una de les poblacions de l'endemisme pirenaico-oriental de Delphinium montanum. Els cingles que hi ha per sobre mostren exemples de les comunitats vegetals alpines de roca calcària, amb alguna espècie escassa de Saxifraga caesia. Els prats alpins adjacents són singulars en el context del Cadí per la gran extensió que assoleixen les comunitats del festucion airoidis, molt corrents al Pirineu axial, però rares a les serres pre-pirinenques.</p> | 08016-73 | Bagà | 42.2780800,1.6956600 | 392448 | 4681476 | 08016 | Bagà | Obert | Bo | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2020-10-07 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:07 | ||||||||||||||
| 40585 | Àrea d'interès botànic el Claper | https://patrimonicultural.diba.cat/element/area-dinteres-botanic-el-claper | <p>Departament de Medi Ambient. Generalitat de Catalunya. (1999). Pla Especial del Parc Natural del Cadí-Moixeró. Inèdit. Propietat del Parc Natural.</p> | <p>Zona de cingles al vessant sud de la Tosa d'Alp. Àrea subalpina de cingles calcaris on es localitza l'única població als Pirineus orientals de l'endemisme pirenaico-central Antirrhinum sempervirens, molt rar a Catalunya. També hi ha altres espècies d'interès com Juniperus sabina, Arenaria ligericina i Asplenium seelosii. El lloc és d'accés complicat i no presenta cap risc important, de manera que seria interessant mantenir-lo en les condicions actuals de baixa freqüentació. Àrea que també té interès faunístic.</p> | 08016-74 | Bagà | 42.3061900,1.8694000 | 406816 | 4684392 | 08016 | Bagà | Obert | Bo | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2020-10-07 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Mapa Topogràfic Moixeró-La Tosa, Parc natural Cadí-Moixeró, editorial Alpina, 2002. E/ 1:25.000. | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:07 | |||||||||||||
| 40630 | Taxons de flora amb protecció legal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/taxons-de-flora-amb-proteccio-legal | <p>Departament de Medi Ambient. Generalitat de Catalunya. (1999). Pla Especial del Parc Natural del Cadí-Moixeró. Inèdit. Propietat del Parc Natural.</p> | <p>Taxons de flora amb protecció legal: - per normativa europea 92/43/CEE, el Dracocephalum austriacum, única població catalana i pirinenca - per normativa catalana: - ordre 5-11-1984 de la Generalitat de Catalunya: Taxus baccata, gentiana lutea. - Ordre 28-11-1986 de la Generalitat de Catalunya: llex aquifolium - Decret 328/92 de 14-12-1992, pel qual s'aprova el Pla d'Espais d'Interès Natural, incorpora una llista de plantes protegides dins l'àmbit del Parc: seseli peucedanoides, dracocephalum austriacum, woodsia pulchella, xatardia scabra, campanula jaubertiana, iris latifolia, oxytropis amethystea, adonis pyreraica, potentilla nivalis, daphne alpina.</p> | 08016-119 | Bagà | 42.2525700,1.8618000 | 406110 | 4678447 | 08016 | Bagà | Difícil | Bo | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Científic | 2021-05-26 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 2151 | 5.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:07 | ||||||||||||||
| 40631 | Àrea d'interès botànic i faunístic Fageda de Rebost | https://patrimonicultural.diba.cat/element/area-dinteres-botanic-i-faunistic-fageda-de-rebost | <p>Departament de Medi Ambient. Generalitat de Catalunya. (1999). Pla Especial del Parc Natural del Cadí-Moixeró. Inèdit. Propietat del Parc Natural.</p> | <p>L'estatge muntà del Parc Natural Cadí-Moixeró, entre 800 i 1600 m d'alçada, acull les espècies més mediterrànies entre les que destaca l'alzina carrasca i importants comunitats de faig (Fagus sylvatica). A Rebost hi ha un important bosc de faig que acull una important diversitat de fauna. En aquests bosc hi ha cérvol, picot graser, mallerenga, pinsà, essent un important lloc de reproducció de nombroses espècies degut a les característiques que ofereix el bosc.</p> | 08016-120 | Bagà | 42.2897200,1.8750400 | 407257 | 4682557 | 08016 | Bagà | Obert | Bo | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2020-10-07 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:07 | ||||||||||||||
| 41479 | Riera de Merlès | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riera-de-merles | <p>VINYETA, R. (1978) 'Sant Jaume de Frontanyà i l'Alta Vall del Riu Merlès'. Torelló VV.AA.(1990). Borredà, Col·lecció Els Llibres de l'Àmbit, Àmbit de Recerques del Berguedà, Berga</p> | La riera de Merlès va quedar inclosa dins el Pla d'Espais d'Interès Natural (PEIN) amb el nom de | <p>La Riera de Merlès, que a partir del Cobert de Puigcercós també s'anomena Riera de Maçanors o de l'est, neix al vessant sud dels Rasos de Tubau a partir d'una colla de torrents repartits entre Sant Jaume de Frontanyà -al Berguedà) i Viladonja - Ripollès- i, després de captar les aigües dels termes de Borredà, la Quar, Sagàs, Santa Maria de Merlès i Puig-reig, desemboca al riu Llobregat prop de la colònia de cal Riera (Puig-reig). La superfície de la seva conca és de 173 km2 i té un recorregut aproximat d'uns 47 km. Al seu pas pel terme municipal de Borredà s'alimenta dels torrents de Comià, Roma, Camp de la Pinosa (o de Salselles) a l'esquerra i el torrents del Collet de les Comes, de Boatella, del Camp de Boatella i de Forcons a la dreta. Des del punt de vista orogràfic la riera presenta, al llarg de tot el seu recorregut i per tant també al seu pas pel terme municipal de Borredà, una gran quantitat de balmes, gorgs, saltants, congostos, xucladors i marmites de gegant que li donen un extraordinari atractiu. A la vall alta del riu Merlès hi destaquen els boscos mediterranis amb boscos de pi roig, pinassa i roures joves; quan a fauna hi destaca, de manera molt notable, la presència de la papallona nocturna 'Graellsia isabellae' i per contra cal esmentar la gairebé total desaparició del crac de riu, en altre temps molt comú al llarg de tota la riera. El barb i la bagra són els peixos característics de la riera de Merlès tot i que des de fa anys s'hi ha introduït la truita irisada, d'origen americà, introduïda per a la pràctica de la pesca esportiva. Quan a amfibis hi destaca el tritó pirinenc, la salamandra., el còtil, el grapal comú, la granota verda, la reineta i el grapalet pigallat. L'escurço, el llangardaix i les serps verda, blanca i llisa són els rèptils més abundants.</p> | 08024-65 | Parròquies de Comià, Salslelles i La Quar | 42.1345900,2.0466500 | 421212 | 4665160 | 08024 | Borredà | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41479-foto-08024-65-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41479-foto-08024-65-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-10-07 00:00:00 | C. Sellés, R. Serra, P. Cascante | La riquesa de la vegetació i de la fauna de la riera de Merlès van determinar que tot el conjunt de la vall fos protegit per la figura legal de Reserva Natural Parcial (PEIN) per la Generalitat de Catalunya. | 2153 | 5.1 | 1785 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:07 | |||||||
| 41480 | Balma de Gatafera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/balma-de-gatafera | <p>VINYETA, R. (1978). 'Sant Jaume de Frontanyà i l'Alta Vall del Riu Merlès'. Torelló VV.AA.(1990). Borredà, Col·lecció Els Llibres de l'Àmbit, Àmbit de Recerques del Berguedà, Berga</p> | La riera de Merlès va quedar inclosa dins el Pla d'Espais d'Interès Natural (PEIN) amb el nom de PEIN Riera de Merlès segons decret DECRET 328/1992 de 14 de desembre | <p>La Balma de Gatafera és una de les més característiques de la Riera de Merlès, que a partir del Cobert de Puigcercós també s'anomena Riera de Maçanors o de l'Est i que té un recorregut aproximat d'uns 47 km. La balma, situada prop del gorg del mateix nom, pren aquest nom per què és molt a prop de la masia de la Gatafera. Des del punt de vista orogràfic la riera de Merlès presenta, al llarg de tot el seu recorregut i per tant també al seu pas pel terme municipal de Borredà, una gran quantitat de balmes, gorgs, saltants, congostos, xucladors i marmites de gegant que li donen un extraordinari atractiu. La Balma ha quedat afectada per la construcció de la carretera que ressegueix la riera. A la vall alta del riu Merlès hi destaquen els boscos mediterranis amb boscos de pi roig, pinassa i roures joves; quan a fauna hi destaca, de manera molt notable, la presència de la papallona nocturna 'Graellsia isabellae' i per contra cal esmentar la gairebé total desaparició del crac de riu, en altre temps molt comú al llarg de tota la riera. El barb i la bagra són els peixos característics de la riera de Merlès tot i que des de fa anys s'hi ha introduït la truita irisada, d'origen americà, introduïda per a la pràctica de la pesca esportiva. Quan a amfibis hi destaca el tritó pirinenc, la salamandra., el còtil, el grapal comú, la granota verda, la reineta i el grapalet pigallat. L'escurço, el llangardaix i les serps verda, blanca i llisa són els rèptils més abundants.</p> | 08024-66 | Parròquia de Santa Maria de Salselles | 42.1081600,2.0109800 | 418230 | 4662258 | 08024 | Borredà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41480-foto-08024-66-2.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-10-07 00:00:00 | C. Sellés, R. Serra, P. Cascante | La construcció de la carretera va afectar la Bauma Gatafera que va quedar parcialment tapada per les obres. | 2153 | 5.1 | 1785 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:07 | |||||||
| 41481 | Goles de Gatafera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goles-de-gatafera | <p>VINYETA, R. (1978)'Sant Jaume de Frontanyà i l'Alta Vall del Riu Merlès'. Torelló VV.AA.(1990): Borredà, Col·lecció Els Llibres de l'Àmbit, Àmbit de Recerques del Berguedà, Berga</p> | La riera de Merlès va quedar inclosa dins el Pla d'Espais d'Interès Natural (PEIN) amb el nom de PEIN Riera de Merlès segons decret DECRET 328/1992 de 14 de desembre | <p>La Riera de Merlès, que a partir del Cobert de Puigcercós també s'anomena Riera de Maçanors o de l'est, neix al vessant sud dels Rasos de Tubau a partir d'una colla de torrents repartits entre Sant Jaume de Frontanyà -al Berguedà) i Viladonja - Ripollès- i, després de captar les aigües dels termes de Borredà, la Quar, Sagàs, Santa Maria de Merlès i Puig-reig, desemboca al riu Llobregat prop de la colònia de cal Riera (Puig-reig). La superfície de la seva conca és de 173 km2 i té un recorregut aproximat d'uns 47 km. Des del punt de vista orogràfic la riera presenta, al llarg de tot el seu recorregut i per tant també al seu pas pel terme municipal de Borredà, una gran quantitat de balmes, gorgs, saltants, congostos, xucladors i marmites de gegant que li donen un extraordinari atractiu; el gorg de Gatafera és un d'ells.</p> | 08024-67 | Parròquia de Santa Maria de Salselles | 42.1084300,2.0121700 | 418329 | 4662287 | 08024 | Borredà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41481-foto-08024-67-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41481-foto-08024-67-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-10-07 00:00:00 | C. Sellés, R. Serra, P. Cascante | 2153 | 5.1 | 1785 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:07 | ||||||||
| 41484 | Riera del Margançol, Mergançol, del Merdançol o Ribera de Borredà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riera-del-margancol-mergancol-del-merdancol-o-ribera-de-borreda | VV.AA.(1990). Borredà, Col·lecció Els Llibres de l'Àmbit, Àmbit de Recerques del Berguedà, Berga | Afluent de l'esquerra del riu Llobregat, la riera neix a uns 1300 metres d'altitud als serrats pre-pirinencs i més concretament al vessant al sud de la Serra del Catllaràs i de Sant Jaume de Frontanyà. La seva conca s'estén pels municipis de Castell de l'Areny, Borredà i Vilada i desemboca a l'embassament de la Baells. Amb una conca de 99 km2 la longitud de la riera no té més d'11 km i té un cabal força pobre. La riera s'alimenta dels torrents de Casadejús, del Pontarró o de Vilada, Capdevila, de Cercosa i de la Baga per la seva dreta i dels de la Font del Cirer i dels Solans per l'esquerre, La Riera del Mergançol destaca per el bon estat de conservació del seu paisatge de ribera; hi són abundants les vernedes formant una estreta franja a banda i banda de la riera, els avellaners i els tells. Quan a fauna hi destaca el barb i la carpa, el tritó pirinenc, la salamandra, l'escurçó i el llangardaix verd. El gorg del Salt és el més espectacular de tota la riera de Margançol; es troba situat sota el nucli urbà de Borredà i destaca per que combina dos elements geològics d'aquest curs d'aigua: un salt d'aigua, i un gorg. | 08024-70 | Parròquia de Borredà | 42.1355400,1.9990300 | 417278 | 4665310 | 08024 | Borredà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41484-foto-08024-70-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41484-foto-08024-70-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | C. Sellés, R. Serra, P. Cascante | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:07 | |||||||||||||
| 41485 | Cova de Rotgers | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-de-rotgers | BORRÀS, J. (et al.) (1980) 'Catàleg espeleològic de Catalunya. Vol. %. L'Urgell, el Solsonès, la Segarra i el Berguedà', Políglota, Tècnica y Documentación, Barcelona VV.AA.(1990) Borredà, Col·lecció Els Llibres de l'Àmbit, Àmbit de Recerques del Berguedà, Berga | La Cova de Rotgers és una cavitat d'uns 79 m i que té un recorregut descendent d'est a oest de 920 m paral·lel al Torrent de la Baga. L'aigua d'aquest torrent ha estat la responsable de la formació d'aquest tàlveg subterrani al obrir-se camí entre els guixos de la part superior - pertanyents a la formació Vallfogona-. Aquesta cova és una galeria, sense ramificacions secundàries, a la qual s'hi accedeix a partir de tres obertures situades a diferent nivell. Té la singularitat de ser la cova de més llarg recorregut de la comarca del Berguedà i la única que s'ha format entre guixos. | 08024-71 | Antiga parròquia de Sant Sadurní de Rotgers | 42.1553900,1.9728200 | 415138 | 4667540 | 08024 | Borredà | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | C. Sellés, R. Serra, P. Cascante | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:07 | ||||||||||||||
| 41499 | Festa de la Matança del Porc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-de-la-matanca-del-porc | FORNELLS, C. coord.(2002) 'Memòria. Una història gràfica del poble de Borredà', Borredà | XX | El tercer diumenge de Febrer es celebra la Festa de la Matança del Porc que es complementa amb una Trobada de Gegants. Els actes tenen lloc principalment a la plaça Major de Borredà, i consisteixen amb rememorar la tradicional festa de la matança. | 08024-85 | Plaça Major, 08619-Borredà | 42.1356100,1.9941800 | 416877 | 4665323 | 08024 | Borredà | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41499-foto-08024-85-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | C. Sellés, R. Serra, P. Cascante | 98 | 2116 | 4.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:07 | ||||||||||
| 41500 | Carnestoltes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carnestoltes | XX | La festa del Carnestoltes es celebra a Borredà el dissabte i diumenge de Carnaval i consisteix en organitzar una rua de disfresses. Com a manifestació festiva del calendari local s'ha incorporat recentment, des de la dècada dels anys vuitanta, i és manté viva gràcies a la organització i col·laboració de diferents entitats del poble. | 08024-86 | Casc antic de Borredà | 42.1357900,1.9942300 | 416881 | 4665342 | 08024 | Borredà | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | C. Sellés, R. Serra, P. Cascante | 2116 | 4.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:07 | ||||||||||||||
| 41502 | Arxiu Fotogràfic de l'Àmbit de Recerques del Berguedà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-fotografic-de-lambit-de-recerques-del-bergueda-0 | <p>FORNELLS, C. coord. (2002) 'Memòria. Una història gràfica del poble de Borredà', Borredà VV.AA.(1990) Borredà, Col·lecció Els Llibres de l'Àmbit, Àmbit de Recerques del Berguedà, Berga.</p> | XX | <p>L'associació cultural Àmbit de Recerques del Berguedà, fundada l'any 1982, té una secció dedicada a recollir tot tipus de fotografies de la comarca del Berguedà. L'arxiu fotogràfic està organitzat per termes municipals i dins de cada terme municipal per temes, i per tant disposa d'una bona col·lecció de fotografies de Borredà. Disposa de 150- 200 imatges en paper B/N i color de diferents fotògrafs (Joan Ribera, Ramon Viladés) i d'imatges d'arxiu. Bona part de la col·lecció es va formar entre 1988 i 1990 quan l'entitat va rebre l'encàrrec de l'Ajuntament de Borredà de fer un llibre d'història que es va publicar el 1990.</p> | 08024-88 | C/. Mn. Huch, nº 5, 08600-Berga | 42.1357400,1.9940800 | 416869 | 4665337 | 08024 | Borredà | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41502-foto-08024-88-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41502-foto-08024-88-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Privada accessible | Altres | 2020-01-07 00:00:00 | C. Sellés, R. Serra, P. Cascante | 98 | 55 | 3.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:07 | ||||||||||
| 41511 | Roc Blanc de Cirera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roc-blanc-de-cirera | VV.AA.(1990) Borredà, Col·lecció Els Llibres de l'Àmbit, Àmbit de Recerques del Berguedà, Berga | El Roc Blanc de Cirera és un espadat de la formació geològica Bellmunt, i és situat al nord del Coll de Cirera i de Sant Sadurní de Rotgers, una zona on afloren les margues, els gresos i els conglomerat rojos de l'esmentada formació Bellmunt. Aquests materials són continentals però entre els estrats més antics o de la base hi ha alguns tascons marins com les calcàries del Roc Blanc de Cirera. És una zona on hi predomina la roureda de roure martinenc que retrocedeix a favor del pi roig. | 08024-97 | Antiga parròquia de Sant Sadurní de Rotgers, entre Rotgers i Cirera | 42.1574400,1.9859700 | 416227 | 4667754 | 08024 | Borredà | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2020-10-07 00:00:00 | C. Sellés, R. Serra, P. Cascante | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:07 | ||||||||||||||
| 41513 | Serrat de Sant Marc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/serrat-de-sant-marc | VV.AA.(1990) Borredà, Col·lecció Els Llibres de l'Àmbit, Àmbit de Recerques del Berguedà, Berga | Situat a la vessant dreta de la riera del Margançol, el serrat de Sant Marc té una alçada de 1198 m i geològicament forma part de la formació Bellmunt i es caracteritza per que hi afloren gresos i margues grises, materials turbidites formats a partir de les masses fangoses que es comporten com un fluid en precipitar-se pels pendents dels fons marins. A la zona del solell del serrat de Sant Marc encara es poden observar rouredes, tot i que força esclarissades i formades per arbres joves que van guanyant terres que fa anys eren dedicades a pastures. Amb tot el bosc dominat d'aquest serrat és el de pi roig formant pinedes molt ben desenvolupades a les bagues, amb algunes clapes de faig i de bedoll. | 08024-99 | Entre la Ribera de Castell de l'Areny i Borredà | 42.1491800,1.9881300 | 416395 | 4666835 | 08024 | Borredà | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | C. Sellés, R. Serra, P. Cascante | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:07 | ||||||||||||||
| 41517 | El gorg del Salt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-gorg-del-salt | VV.AA.(1990) Borredà, Col·lecció Els Llibres de l'Àmbit, Àmbit de Recerques del Berguedà, Berga | XV-XIX | El gorg del Salt és el més espectacular de tota la riera de Margançol; es troba situat sota el nucli urbà de Borredà i destaca per que combina dos elements geològics d'aquest curs d'aigua: un salt d'aigua, i un gorg. La riera de Margançol és un afluent de l'esquerra del riu Llobregat, la riera neix a uns 1300 metres d'altitud als serrats pre-pirinencs i més concretament al vessant al sud de la Serra del Catllaràs i de Sant Jaume de Frontanyà. La seva conca s'esèn pels municipis de Castell de l'Areny, Borredà i Vilada i desemboca a l'embassament de la Baells. Amb una conca de 99 km2 la longitud de la riera no té més d'11 km i té un cabal força pobre. La riera s'alimenta dels torrents de Casadejús, del Pontarró o de Vilada, Capdevila, de Cercosa i de la Baga per la seva dreta i dels de la Font del Cirer i dels Solans per l'esquerre, La Riera del Mergançol destaca per el bon estat de conservació del seu paisatge de ribera; hi són abundants les vernedes formant una estreta franja a banda i banda de la riera, els avellaners i els tells. Quan a fauna hi destaca el barb i la carpa, el tritó pirinenc, la salamandra, l'escurçó i el llangardaix verd. | 08024-103 | Parròquia de Santa Maria de Borredà | 42.1357300,1.9991800 | 417290 | 4665331 | 08024 | Borredà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41517-foto-08024-103-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41517-foto-08024-103-2.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | C. Sellés, R. Serra, P. Cascante | 94|98|85 | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:07 | ||||||||||
| 90059 | Cementiri de Sant Martí de Coforb | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cementiri-de-sant-marti-de-coforb | <p><span><span><span><span><span><span>SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004)</span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span> Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit.</span></span></span></span></span></span></span></p> | XVIII-XX | <p><span><span><span><span><span>Cementiri de planta irregular</span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span> que s’adossa al mur meridional de l’església i la rectoria, està limitat per un mur de 45 cm a 50 cm de gruix i uns 240 cm d’alçada exterior. El mur està coronat per una filada de lloses posades de pla, s’eleva uns 30 o 40 cm sobre el nivell intern del cementiri. S’accedeix a la porta d’entrada pel mateixos graons d’accés a l’església. </span></span></span></span></span></span></p> <p>La planta del cementiri és poligonal irregular, amb unes mides de <span><span><span><span><span><span>11,6 m x 14 m x 7,1 m. Els murs son fets de pedra sorrenca amb morter de calç.</span></span></span></span></span></span></p> | 08045-21 | Des de la carretera BV-4241 cal agafar el trencant de Coforb i uns metres abans d’arribar a ca l’Alen cal agafar un trencant a la dreta, trobant l’església a poca distància. | 42.0910735,1.7923935 | 400131 | 4660593 | 08045 | Capolat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/90059-cementiri.png|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/90059-planta-cementiri.png|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/90059-creu-padro.png|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/90059-img20220218115304.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Social | Inexistent | 2022-12-12 00:00:00 | Pol Navarro Costa - Societat d’Arqueologia del Berguedà | Tocant un mur de l'església, i més concretament, on hi havia la porta del segle XIX que donava al cementiri, l'ajuntament de Capolat va col·locar una placa que recorda a tres veïns de Capolat afusellats a la baga de Queralt el 5 de febrer de 1939, dies després que els nacionals entréssin a Berga, desplegant-se així una repressió envers els de l'altre bàndol. | 98|94 | 47 | 1.3 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:08 | |||||||
| 90143 | Forn d'obra teuleria de baix de Cortics | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-dobra-teuleria-de-baix-de-cortics | <p><span><span><span><span><span><span>SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004)</span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span> Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit.</span></span></span></span></span></span></span></p> | XVIII | L'estructura està totalment coberta per la vegetació. | <p>Es tracta d'u<span><span><span><span><span><span>n petit turonet ple de vegetació amb una depressió a l'interior que amaga l'estructura de la coneguda com '</span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span>teuleria de baix de Cortics'</span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>. El talús té unes dimensions aproximades de 4,4 m x 8,30 m. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>L’estat d’enrunament no permet avançar dades sobre la seva estructura.</span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> | 08045-27 | Des de la carretera de Sant Llorenç cal agafar el trencant de la Serreta, a l’alçada de la Coma cal seguir una pista forestal a la dreta que porta a la Closa. Creuada la riera de Clarà, cal seguir a peu una pista forestal en molt mal estat que segueix paral·lela al torrent, la teuleria en queda al costat dret. | 42.0854000,1.7718000 | 398419 | 4659988 | 08045 | Capolat | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/90143-forn-dobra-baix.png | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-08-02 00:00:00 | Pol Navarro Costa - Societat d’Arqueologia del Berguedà | 119 | 1754 | 1.4 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:08 | |||||||
| 90144 | Forn d'obra teuleria de dalt de Cortics | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-dobra-teuleria-de-dalt-de-cortics | <p><span><span><span><span><span><span>SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004). </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span> Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit.</span></span></span></span></span></span></span></p> | XVIII | L'estructura està totalment coberta i afectada per la vegetació. | <p><span><span><span><span><span><span>A l'extrem d'un marge trobem una depressió que ens indica la ubicació de la coneguda com '</span>teuleria de dalt de Cortics'<span>. Per la banda nord, on hi ha el pendent del terreny, trobem l'única part construïda amb mur, és fet amb pedres sorrenques sense treballar i de mida gran, i en el que trobem les restes de la boca de la cambra de foc (a l'interior encara podem veure-hi teules). La resta de l'estructura és excavada en el terreny natural. Segurament l'accés a la cambra de cuita es faria directament des del nivell superior. Una mica cap al sud de la teuleria, en el mateix pla, trobem indicis de murs que podrien correspondre a les restes d'una barraca. Els murs estant molt arrasats i tant sols es pot identificar alguna cantonada i parts discontinues dels murs. </span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> | 08045-28 | Des de la teuleria de baix, cal seguir un corriol molt poc definit que s’enlaira a l’esquerra fins un replà a la carena. | 42.0847800,1.7726900 | 398491 | 4659918 | 08045 | Capolat | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/90144-forn-dobra-dalt.png | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-08-02 00:00:00 | Pol Navarro Costa - Societat d’Arqueologia del Berguedà | 119 | 1754 | 1.4 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:08 | |||||||
| 90171 | Pou del Puig 1 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-del-puig-1 | <p><span><span><span><span><span><span>SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004).<span> Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit.</span></span></span></span></span></span></span></p> | Possiblement del segle XVIII | <p><span><span><span>Pou d’aigua d’estructura externa cilíndrica amb uns murs de 60 cm de gruix. L’obertura d’accés és esbiaixada, de 80 cm x 80 cm inscrita dins d’una fornícula de dimensions més grans i flanquejada per dos festejadors. La coberta de l’estructura està feta amb grans lloses. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Al costat meridional s’observa una estructura de planta quadrada amb murs de 50 cm de gruix i una alçada d’uns 60 cm, la qual pertanyeria a un safareig probablement d’època posterior.</span></span></span></p> | 08045-32 | Zona de Capolat, a la part alta del vessant de ponent del serrat de les Fonts. | 42.0698700,1.7490600 | 396513 | 4658291 | 08045 | Capolat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/90171-322bo.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/90171-322.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-08-02 00:00:00 | Rosa Soler Acedo - Societat d'Arqueologia del Berguedà. | El pou va ser restaurat a finals del segle XX. | 94 | 47 | 1.3 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:08 | |||||||
| 90540 | Premsa de Cortics | https://patrimonicultural.diba.cat/element/premsa-de-cortics | <p><span><span><span><span><span><span>SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004)</span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span> Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit.</span></span></span></span></span></span></span></p> | XIV? | Només es conserva un fragment de la lliura de la premsa. | <p><span><span><span><span><span><span>Bloc de pedra de volum ortoèdric amb els angles arrodonits que presenta dues cares més o menys paral·leles. A la cara superior hi ha un encaix de planta circular amb apèndixs laterals diametralment oposats, la seva secció és trapezial. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Per les seves dimensions creiem que es tracta d’un fragment de la </span>lliura o quintà <span>(element que formava part d’una premsa, de vi o d’oli). En el forat central hi anava encaixat un dau de fusta que actuava com a coixinet i suport del cargol, permetent-ne el seu gir i impedint-ne la seva sortida. La lliura o quintà estava situada al terra, a l’extrem mòbil de la biga de premsa, en la que s’hi encaixava el caragol.</span></span></span></span></span></span></p> | 08045-35 | Des del vessant de llevant de la collada de Cortics cal agafar la pista forestal en mal estat que puja cap al nord-oest, entra a la vall del torrent que baixa de ca la Bruta, passats uns 125 metres el creua i puja per l’altre vessant. Quan la pista fa una llaçada molt pronunciada, cal deixar-la en el mateix revolt i seguir de pla, cap a l’est, seguint una feixa de conreu en el centre de la qual es troba la pedra de premsa. | 42.0894100,1.7706900 | 398333 | 4660435 | 08045 | Capolat | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/90540-premsa-cortics.png | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-08-02 00:00:00 | Pol Navarro Costa - Societat d’Arqueologia del Berguedà | Aquest tipus de forat és conegut popularment a la zona com a 'peu de Déu'. | 119 | 47 | 1.3 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:08 | ||||||
| 90541 | Restes d'una construcció prop de Cortics | https://patrimonicultural.diba.cat/element/restes-duna-construccio-prop-de-cortics | <p><span><span><span><span><span><span>SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004)</span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span> Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit.</span></span></span></span></span></span></span></p> | Les restes que es conserven de la construcció es troben alterades per la vegetació. | <p><span><span><span><span><span><span>La presència de dues grans cantoneres de pedra picada i la traça d'algun mur en el coll de Cortics constitueixen l'únic testimoni de l'existència d'una construcció en aquest indret. No es pot identificar el perímetre de la seva planta ni la seva funció</span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>.</span></span></span></span></span></span></p> | 08045-36 | Des de la carretera de Berga a Sant Llorenç de Morunys cal agafar el trencant, senyalitzat, que porta a Solanelles i Cortics. Quan s’arriba al coll de Cortics, abans d’iniciar l’última pujada d’accés a la casa, es troben les restes al costat de la carretera. | 42.0885200,1.7715000 | 398399 | 4660335 | 08045 | Capolat | Fàcil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Pol Navarro Costa - Societat d’Arqueologia del Berguedà | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:08 | |||||||||||||
| 90930 | Pallissa de la casa Rossinyol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pallissa-de-la-casa-rossinyol | <p><span><span><span><span><span><span>SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004)</span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span> Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><br /> </p> | XIX | L'estat d'abandonament en el que es troba va fer que a la dècada del 2000 el sostre col·lapsés. Avui dia, es mantenen les parets de la pallissa. La vegetació està cobrint llur pallissa. | <p>Es tracta d'una gran pallisa de planta trapezoïdal, adossasa a un marge que permetia l'accés a peu pla en els dos nivells en que estava dividida. La teulada era a dues vessants. Els murs d'aquesta son de pedra sorrenca sense treballar i mostren un gruix d'uns 50 cm.</p> | 08045-45 | Des de la carretera de Sant Llorenç cal agafar el trencant de Coforb, davant de ca l’Alen, sota l’església de Sant Martí es trobava la masia de Rossinyol, avui derruïda. Al costat d'on era la masia de Rossinyol, hi trobem la pallissa. | 42.0906000,1.7927400 | 400159 | 4660541 | 08045 | Capolat | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/90930-planta-pallissa.png | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-08-02 00:00:00 | Pol Navarro Costa - Societat d’Arqueologia del Berguedà | Aquestes restes de la pallissa, formaven part de la masia de Rossinyol, avui dia derruïda, tot i que es conserva l'era enrajolada. | 98 | 1754 | 1.4 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:08 | ||||||
| 91039 | Font Xica | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-xica-2 | <p><span><span><span><span><span><span>SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004)</span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span> Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit.</span></span></span></span></span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span><span><span><span>La font Xica està formada per dos espais contigus. D'una banda, l'espai exterior, situat al davant de la font, mostra una planta aproximadament circular, de l’altra la font pròpiament dita que s’entafora dins del marge. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>L'estructura externa està feta amb pedres irregulars tot cohesionat amb morter de calç; a la banda sud-est hi trobem quatre graons a través dels quals accedim a aquest espai. En les parets del perímetre s'hi adossen uns bancs d'obra. Al centre de l'espai hi trobem una taula circular amb el sobretaula fet amb una llanta de carreta reomplerta de morter (ciment i pedretes de riu) amb les potes de ferro folrades amb ciment i reixat de conilleres.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>D'altra banda, a l'extrem oest d'aquest perímetre circular s'hi localitza l'entrada a l'espai de la font. Es tracta d'un petit passadís de planta rectangular amb dos pilars o muntants de maó massís a l'entrada i coberta de volta de rajola plana, i al fons, la paret amb l'aixeta de llautó situada aproximadament en el centre. Les parets interiors estan revestides amb ciment Portland, i tenen un banc adossat a cada banda. A la paret de la font i per sobre de l'aixeta hi trobem una fornícula amb una Mare de Déu.</span></span></span></span></span></span></p> | 08045-50 | Des de la carretera de Sant Llorenç, cal agafar el trencant de Coforb, la font es troba en el marge dret de la carretera al costat del torrent i sota l’església. | 42.0911300,1.7928800 | 400171 | 4660599 | 08045 | Capolat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91039-img20220218113617.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91039-planta-font-xica.png | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | Inexistent | 2023-08-02 00:00:00 | Pol Navarro Costa - Societat d’Arqueologia del Berguedà | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:08 | ||||||||
| 91156 | Pallissa de la Casanova de Rossinyol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pallissa-de-la-casanova-de-rossinyol | <p>CASACUBERTA, A., CUNILL, J., SÁNCHEZ, J. (2022) Història dels masos del Municipi de Capolat. Inèdit.</p> <p><span><span><span><span><span><span>SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004)<span> Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit.</span></span></span></span></span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span><span><span>Es tracta d'un edifici de planta rectangular</span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span> adossat a un marge. Consta de dues plantes amb teulada a dos vessants que té el carener orientat de nord a sud. S’hi poden distingir dos moments constructius.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Inicialment l’edifici constaria d’un femer a planta baixa i un assecador en la primera planta; el femer està fet amb volta plana de cairons amb l’arc rebaixat, té una porta oberta al mur sud feta de muntants i arc rebaixat de maó amb una cornisa a sobre, hi ha dos abocadors situats en el mur de ponent i al nivell de l’arrancada de la volta; l’assecador de la primera planta només estava obert cap la banda de llevant, la teulada era de teula àrab, a dos vessants, amb el carener de nord a sud.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>En una fase posterior, s’amplia l’edifici cap a llevant amb la construcció de dos estables a planta baixa, un d’ells tancat i l’altre obert, i l’ampliació de l’assecador a la primera planta que restarà, ara, parcialment obert al sud. El carener de la coberta es desplaça cap l’est, a tal efecte s’eleven les cantoneres de llevant.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Els murs de l’edifici original estan fets amb pedra sorrenca de diferent forma i mida unida amb morter de calç, les cantoneres i pilars son de maó massís. En l’ampliació, part dels murs estan fets amb totxana i els pilars de maó massís de gruix inferior als de l’edifici original.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>El sostre del femer és de volta rebaixada de cairons, el de l’ampliació està fet amb bigues jàsseres sobre pilars de nord a sud i cairats d’est a oest amb rajoles a sobre.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La teulada està feta amb cavalls sobre pilars, corretges de nord a sud i llates per canal.</span></span></span></span></span></span></p> | 08045-60 | Des de la carretera de Sant Llorenç cal agafar el trencant de Coforb, passat ca l’Alen és la primera casa al costat de la carretera. | 42.0845400,1.7921600 | 400101 | 4659868 | 08045 | Capolat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91156-img20220218123216.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91156-img20220218123521.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-08-02 00:00:00 | Pol Navarro Costa - Societat d’Arqueologia del Berguedà | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:08 | ||||||||
| 91157 | Safreig de la Casanova de Rossinyol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/safreig-de-la-casanova-de-rossinyol | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>CASACUBERTA, A., CUNILL, J., SÁNCHEZ, J. (2022) Història dels masos del Municipi de Capolat. Inèdit.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004)</span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span> Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit.</span></span></span></span></span></span></span></p> | XX | <p>Es tracta d'un <span><span><span><span><span>safareig de petites dimensions <span>de planta rectangular. Els murs de la bassa són de pedra sorrenca unida amb morter de calç i la rentadora està situada a la banda nord. Té quatre pilars cantoners de maó massís amb dos murs de tanca a l’oest i sud fets amb totxanes, una coberta de teula àrab a dos vessants sobre els pilars cantoners.</span></span></span></span></span></span></p> | 08045-61 | Des de la carretera de Sant Llorenç cal agafar el trencant de Coforb, passat ca l’Alen és la primera casa al costat de la carretera. | 42.0844700,1.7917300 | 400066 | 4659861 | 08045 | Capolat | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Pol Navarro Costa - Societat d’Arqueologia del Berguedà | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:08 | |||||||||||||
| 91158 | Roc del Moro | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roc-del-moro | <p><span><span><span><span>SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004) <span>Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit.</span></span></span></span></span></p> | Possiblement del segle X | Les restes es troben cobertes i alterades per la vegetació, afectant la seva estructura. | <p><span lang='CA'><span><span>Es tracta de les restes d'un mur que discorre d’est a oest per la banda nord del turó del Roc del Moro. Les restes s'identifiquen de manera discontinua al llarg d'uns 25 m, i mostren una potència escassa i variable. Es tracta d'una estructura feta bàsicament amb blocs de conglomerat. En algun punt s'hi poden veure restes de morter de calç i no s'han identificat restes estructurals en la banda sud. La situació geogràfica d’aquest jaciment (amb bona visibilitat vers la banda de la Vall de Lord i cap a la banda de Sant Andreu, Coforb, Sant Salvador, etc.), així com el fet de que es trobi proper a les ruïnes del Santuari de la Mare de Déu dels Tossals, fan pensar amb la possibilitat de que es pugui tractar de les restes d'una torre o punt de guaita.</span></span></span></p> | 08045-62 | Zona de Capolat, cim del turó del Roc del Moro. | 42.0911400,1.7539000 | 396948 | 4660647 | 08045 | Capolat | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91158-622.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-12-12 00:00:00 | Rosa Soler Acedo - Societat d'Arqueologia del Berguedà. | 85 | 1754 | 1.4 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:08 | |||||||
| 91161 | Pou del Pla de Rossinyol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-del-pla-de-rossinyol | <p>CASACUBERTA, A., CUNILL, J., SÁNCHEZ, J. (2022) Història dels masos del Municipi de Capolat. Inèdit.</p> <p><span><span><span><span><span><span>SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004)<span> Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit.</span></span></span></span></span></span></span></p> | XIX - XX | <p>Es tracta d'un p<span><span><span><span><span>ou de planta circular<span>, només es conserva part de la construcció exterior, que té uns murs d’uns 40 cm de gruix amb una finestra d’accés de 90 cm d’amplada, té un festejador a la base i l’obertura està feta amb un marc de maó massís. Falta la coberta.</span></span></span></span></span></span></p> | 08045-65 | Des de la carretera de Sant Llorenç cal agafar el trencant de Coforb, es passa al costat de ca l’Alen i la Casanova, més endavant, la casa del Pla de Rossinyol es troba enlairada a la dreta i cal arribar-hi seguint una pista de terra en bon estat. | 42.0784500,1.7945400 | 400289 | 4659189 | 08045 | Capolat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91161-pou-pla-rossinyol.png | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-08-02 00:00:00 | Pol Navarro Costa - Societat d’Arqueologia del Berguedà | Té una alçada de 1,7 m, un diàmetre de 2,8 m i una profunditat total de 8 m. Els materials constructius són pedra sorrenca, maó massís, morter de calç i fusta. | 119 | 47 | 1.3 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:08 | |||||||
| 91162 | Pallissa del Pla de Rossinyol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pallissa-del-pla-de-rossinyol | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>CASACUBERTA, A., CUNILL, J., SÁNCHEZ, J. (2022) Història dels masos del Municipi de Capolat. Inèdit.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004)</span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span> Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit.</span></span></span></span></span></span></span></p> | XIX-XX | <p>Es tracta d'una p<span><span><span><span><span>allissa de planta rectangular</span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span> adossada parcialment a un marge. Constava de dues plantes, la coberta és a dos vessants amb el carener orientat de nord a sud. Els murs són de pedra sorrenca unida amb fang. A planta baixa, les cantoneres i els pilars són de pedra sorrenca picada, en el segon nivell són de maó massís de pla. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La coberta ha estat refeta en les reformes de finals del segle XX.</span></span></span></span></span></span></p> | 08045-66 | Des de la carretera de Sant Llorenç cal agafar el trencant de Coforb, es passa al costat de ca l’Alen i la Casanova, més endavant, la casa del Pla de Rossinyol es troba enlairada a la dreta i cal arribar-hi seguint una pista de terra en bon estat. | 42.0783300,1.7951800 | 400341 | 4659175 | 08045 | Capolat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91162-pallissa-pla-rossinyol.png | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | Inexistent | 2023-08-02 00:00:00 | Pol Navarro Costa - Societat d’Arqueologia del Berguedà | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:08 | ||||||||
| 91163 | Habitatge del Pla Vell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/habitatge-del-pla-vell | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>CASACUBERTA, A., CUNILL, J., SÁNCHEZ, J. (2022) Història dels masos del Municipi de Capolat. Inèdit.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004)</span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span> Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit.</span></span></span></span></span></span></span></p> | XVIII-XIX | Només es conserven part dels murs de l'edifici, els quals estan afectats i coberts per la vegetació. | <p><span><span><span><span><span>Pocs metres al nord </span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>de la casa i adossats a un marge es troben les restes de l’antiga casa del Pla de Rossinyol, només es conserven part dels murs est i nord i restes de paviment amb enllosat de pedra.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Les restes son datables dels segles XVIII-XIX. S'hi observa una planta de 11 m x 6 m de planta i els materials constructius són la pedra sorrenca i el fang.</span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> | 08045-67 | Des de la carretera de Sant Llorenç cal agafar el trencant de Coforb, es passa al costat de ca l’Alen i la Casanova, més endavant, la casa del Pla de Rossinyol es troba enlairada a la dreta i cal arribar-hi seguint una pista de terra en bon estat. | 42.0784000,1.7947000 | 400302 | 4659184 | 08045 | Capolat | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91163-habitatge-el-pla-vell.png | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-08-02 00:00:00 | Pol Navarro Costa - Societat d’Arqueologia del Berguedà | 98|119 | 1754 | 1.4 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:08 | |||||||
| 91164 | Forats de Ca l'Alen | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forats-de-ca-lalen | <p>CASACUBERTA, A., CUNILL, J., SÁNCHEZ, J. (2022) Història dels masos del Municipi de Capolat. Inèdit.</p> <p><span><span><span><span><span><span>SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004)<span> Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit.</span></span></span></span></span></span></span></p> | Desconegut | <p><span><span><span><span><span><span>B</span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>alma orientada al sud-oest amb una longitud de 16 m en el que es van intercalant fornícules de diferents mides, la situada a l'extrem oriental és la de majors dimensions (2,40 m de longitud per 2,10 m de profunditat) i mostra un mur de pedra seca al davant que delimita un petit refugi. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La superfície de tota l'extensió és planera i mostra molt de sediment. En la part superior de la roca que forma el balmat s'hi localitzen un seguit de forats de diferents mides, formes i orientacions que podrien ser d'origen geològic. A la banda occidental i superficialment es va localitzar una pedra de granit trencada amb una cara totalment plana que podria ser part d'un molí de mà.</span></span></span></span></span></span></p> | 08045-68 | S'hi pot accedir a peu des de la carretera del Pla. Aquests refugis es troben al tombant meridional del cingle anomenat el Morral del Pla, al sud de la masia d’aquest nom. | 42.0751100,1.7954000 | 400355 | 4658818 | 08045 | Capolat | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91164-planta-forats-alen.png | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-08-02 00:00:00 | Pol Navarro Costa - Societat d’Arqueologia del Berguedà | No es pot precisar una cronologia sense excavació arqueològica. | 1754 | 1.4 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:08 | |||||||||
| 91284 | Premsa propera a Can Lleu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/premsa-propera-a-can-lleu | <p><span><span><span><span><span><span>SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004)<span> Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit.</span></span></span></span></span></span></span></p> | Possiblement del segle XIV | <p><span><span><span>Bloc de pedra arrodonit que presenta dues cares més o menys paral·leles. A la cara superior hi ha un encaix de planta circular. Aquest tipus de forat és conegut popularment a la zona com a 'peu de Déu'. Es tracta doncs d’un element d’una premsa, de vi o d’oli, el qual rep el nom de lliura o quintà. Aquí hi anava encaixat un dau de fusta que actuava com a coixinet i suport del caragol, permetent-ne el seu gir i impedint-ne la seva sortida. La lliura o quintà estava situada al terra, a l’extrem mòbil de la biga de premsa, en la que s’hi encaixava el caragol.</span></span></span></p> | 08045-80 | Zona de Terrers, Puig de la Torre. | 42.1088400,1.7321000 | 395174 | 4662639 | 08045 | Capolat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91284-802bo.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | Inexistent | 2023-08-02 00:00:00 | Rosa Soler Acedo - Societat d'Arqueologia del Berguedà. | La premsa va ser trobada propera a les restes de Can Lleu i actualment es troba al jardí del mas Puig de la Torre. | 85 | 47 | 1.3 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:08 | |||||||
| 91285 | Pedra treballada propera a la Torre de Terrers / Castell de Meda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pedra-treballada-propera-a-la-torre-de-terrers-castell-de-meda | <p><span><span><span><span><span><span>SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004)<span> Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit.</span></span></span></span></span></span></span></p> | Possiblement del segle XII. | <p><span><span><span>Gran bloc de pedra calcària picat que presenta un encaix cilíndric a la seva part superior. L’encaix mesura 10 cm de diàmetre per 6 cm de profunditat.</span></span></span></p> | 08045-81 | Zona de Terrers, Torre de Terrers / Castell de Meda. | 42.1068800,1.7287100 | 394890 | 4662425 | 08045 | Capolat | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Rosa Soler Acedo - Societat d'Arqueologia del Berguedà. | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:08 | |||||||||||||
| 91432 | Teuleria de Les Fonts | https://patrimonicultural.diba.cat/element/teuleria-de-les-fonts | <p><span><span><span><span>SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004)<span> Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit.</span></span></span></span></span></p> | XVIII | L'estructura de la teuleria es troba enrunada i afectada per la vegetació. | <p><span><span><span>Gran part de l'estructura està excavada en el tapàs d’un marge. La cambra de combustió està dividida en dos espais de mesures diferents i cobertes amb volta, tant el mur com la coberta semblen excavats en el terreny natural. Cadascuna de les graelles (la volta pròpiament dita) conté set filades de quatre forats quadrats, i cada forat té com a difusor dos maons posats drets i en creu. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Davant l'entrada a les cambres de combustió hi ha un espai a mode de rebedor de planta trapezoïdal. La cambra de cocció o superior conserva part de tres murs fets amb carreus desbastats. </span></span></span></p> | 08045-98 | Zona de Capolat. | 42.0665700,1.7529600 | 396830 | 4657920 | 08045 | Capolat | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91432-981.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91432-982.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91432-983.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91432-984.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91432-985.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-08-02 00:00:00 | Rosa Soler Acedo - Societat d'Arqueologia del Berguedà. | Al voltant s’observen fragments de teules. | 119|94 | 1754 | 1.4 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:08 | ||||||
| 91521 | Forns d'oli de ginebre propers al Puig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forns-doli-de-ginebre-propers-al-puig | <p><span><span><span><span><span><span>SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004)<span> Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit.</span></span></span></span></span></span></span></p> | Possiblement del segle XIX. | <p><span><span><span>Restes de dos forns d'oli de ginebre situats de costat. Estan gravats sobre una roca de pedra sorrenca lleugerament inclinada cap a ponent. En ambdós casos les restes estan constituïdes per una regata circular incisa a la roca mare i una altra rectilínia que divideix el cercle diametralment i es prolonga, en pendent, fins a l’extrem de la roca, on hi ha excavat un encaix o cassoleta. Aquestes marques acanalades actuaven com a recollidors de l’oli que, per l’acció de la calor del foc, es destil·lava de les teies de ginebre contingudes dins d’un bidó.</span></span></span></p> | 08045-107 | Zona de Capolat, al Serrat de la Moneda. | 42.0718800,1.7453700 | 396211 | 4658519 | 08045 | Capolat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91521-1071.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91521-1072.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91521-1073.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-08-02 00:00:00 | Rosa Soler Acedo - Societat d'Arqueologia del Berguedà. | 119|98 | 47 | 1.3 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:08 | ||||||||
| 91522 | Barraca del Serrat de la Moneda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-serrat-de-la-moneda | <p><span><span><span><span>SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004) <span>Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit.</span></span></span></span></span></p> | Possiblement del segle XIX. | Només es conserven algunes de les pedres que conformaven els murs de la barraca. | <p><span><span><span>Construcció de planta rectangular amb murs de 50 cm de gruix de pedra sorrenca en sec, bàsicament lloses. En alguns punts, la potència dels murs assoleix gairebé un metre d’alçada. Està orientada longitudinalment de nord a sud amb una porta oberta en el mur meridional. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Probablement servia per guardar les eines o bé de refugi, en cas de mal temps, quan treballaven els camps de les rodalies.</span></span></span></p> | 08045-108 | Zona de Capolat, al cim del Serrat de la Moneda. | 42.0745600,1.7446900 | 396159 | 4658817 | 08045 | Capolat | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91522-1081.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91522-1082.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-08-02 00:00:00 | Rosa Soler Acedo - Societat d'Arqueologia del Berguedà. | 119|98 | 1754 | 1.4 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:08 | |||||||
| 91523 | Estructura propera a Sant Martí de Capolat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/estructura-propera-a-sant-marti-de-capolat | <p><span><span><span><span><span><span>SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004)<span> Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit.</span></span></span></span></span></span></span></p> | XX | Només es preserva part de l'estructura. | <p><span><span><span><span>Estructura de planta rectangular (17 m x 7 m) construïda amb murs de pedra seca fets amb grans blocs de conglomerat amb alguna pedra de menor mesura que conformen un perfil atalussat. El fet d’estar construït en un pendent provoca que el mur meridional tingui una alçada i una robustesa superior a la resta, el mur nord està molt arrasat.</span></span></span></span> <span lang='CA'><span><span>A l'extrem est del mur nord hi ha adossada una petita construcció de 2,5 m x 2,5 m, també feta amb pedra seca però amb peces de mida menor.</span></span></span></p> | 08045-109 | Zona de Capolat, proper a Sant Martí de Capolat. | 42.0787100,1.7516300 | 396740 | 4659269 | 08045 | Capolat | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91523-1092.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91523-1093.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-08-02 00:00:00 | Rosa Soler Acedo - Societat d'Arqueologia del Berguedà. | Informacions orals indiquen que aquest espai fou emprat temporalment com a cementiri de Sant Martí de Capolat mentre s’arranjava el que està situat a la banda nord de l’església. | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:08 | ||||||
| 91545 | Avet monumental de la Font de la Salut | https://patrimonicultural.diba.cat/element/avet-monumental-de-la-font-de-la-salut | <p>Està situat en un marge al costat d'un camí de terra, uns metres més amunt de la Font de la Salut. Destaca ja que la seva alçada supera per molt la dels altres arbres que l'envolten. L'alçada és d'entre 25 m i 30 m i té diàmetre d'uns 2 m aproximadament.</p> <p>L'arbre té bona salut i és un dels més monumentals de la zona. L'avet destaca no només per les seves proporcions sinó també pel fet de trobar-se en el vessant sud de la Serra dels Tossals, quan normalment els avets acostumen a créixer en els vessants nord de les muntanyes.</p> | 08045-112 | Es troba a la zona de Travil, a l'extrem occidental del municipi actual de Capolat. | 42.0873100,1.7237400 | 394447 | 4660258 | 08045 | Capolat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91545-1122.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | Inexistent | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Sánchez Soler - Societat d'Arqueologia del Berguedà | No forma part del registre d'arbres monumentals de Catalunya. | 2151 | 5.2 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:08 | |||||||||||
| 91546 | Faig monumental de la Font de la Salut | https://patrimonicultural.diba.cat/element/faig-monumental-de-la-font-de-la-salut | <p>Està situat en un marge al costat d'un camí de terra, uns metres més amunt de la Font de la Salut. Destaca per ser d'una espècie diferent que la dels arbres que l'envolten i per les seves mides.</p> <p>L'alçada és d'entre 25 m i 30 m i el diàmetre d'uns 2 m aproximadament. L'arbre té bona salut i és un dels més monumentals de la zona. El faig també destaca pel fet de trobar-se en el vessant sud de la Serra dels Tossals, quan normalment aquest tipus d'arbres acostumen a créixer en els vessants nord de les muntanyes. </p> | 08045-113 | Es troba a la zona de Travil, a l'extrem occidental del municipi actual de Capolat. | 42.0876795,1.7241226 | 394479 | 4660299 | 08045 | Capolat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91546-1130.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | Inexistent | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Sánchez Soler - Societat d'Arqueologia del Berguedà | No està en el registre d'arbres monumentals de Catalunya. | 2151 | 5.2 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:08 | |||||||||||
| 91552 | Font de la Salut | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-salut-2 | XX | <p>La Font de la Salut de Capolat es troba en una zona de marge, en la costa de la Serra dels Tossals. Està situada al costat d'un camí de terra que s'agafa a la carretera de Capolat a Travil i que s'enfila fins al Santuari dels Tossals.</p> <p>La font consta d'un dipòsit de formigó, del qual surten tres tubs pels quals surt aigua de forma constant. A partir de la font es forma un petit torrent d'aigua que baixa al costat del camí. La font està envoltada de vegetació.</p> | 08045-115 | Està situada a la costa de la serra dels Tossals, a la zona occidental del municipi de Capolat. | 42.0840800,1.7209700 | 394212 | 4659903 | 08045 | Capolat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91552-1150.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | Inexistent | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Sánchez Soler - Societat d'Arqueologia del Berguedà | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:08 | |||||||||
| 91553 | Pou del Puig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-del-puig | <p><span><span><span><span><span><span>SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004).<span> Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit.</span></span></span></span></span></span></span></p> | Possiblement del segle XVII. | Es troba totalment cobert per la vegetació. | <p><span><span><span>Pou d’aigua d’estructura externa cilíndrica amb uns murs de 50 cm de gruix. L’obertura d’accés és esbiaixada, amb un sol festejador. La coberta de l’estructura està feta amb grans lloses.</span></span></span></p> | 08045-116 | Zona de Capolat, al Puig. | 42.0695800,1.7484400 | 396461 | 4658259 | 08045 | Capolat | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91553-1161.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91553-1162.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-08-02 00:00:00 | Rosa Soler Acedo - Societat d'Arqueologia del Berguedà. | A l’interior, al costat dret de l’obertura hi ha una reaprofitada pica d’oli encastada a la paret, amb un forat de desguàs per la part exterior. La seva funció actual és la d’actuar de dipòsit d’aigua en el transvasament entre la galleda d’extracció de l’interior del pou i les de transport fins la casa. Està picada en un sol bloc monolític de pedra sorrenca i presenta les característiques típiques d’aquest tipus de recipient, amb un encaix a la vora per a una tapa de fusta. | 94 | 47 | 1.3 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:08 | ||||||
| 91575 | Cèrcol de pedres del Puig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cercol-de-pedres-del-puig | <p><span><span><span><span>SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004).<span> Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit.</span></span></span></span></span></p> | Desconegut | <p><span><span><span>Estructura de planta el·líptica formada per un perímetre fet amb 28 grans blocs de conglomerat (82 cm d’alt. x 100 cm d’ampla x 40 cm de gruix) i lloses (50 cm d’alt. x 90 cm d’ampla x 15 cm de gruix) clavades en vertical. Pel voltant immediat hi podem veure fragments de maó massís i de teula. </span></span></span></p> | 08045-120 | Zona de Capolat, el Puig. | 42.0711800,1.7457900 | 396244 | 4658440 | 08045 | Capolat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91575-1202.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91575-1203.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-08-02 00:00:00 | Rosa Soler Acedo - Societat d'Arqueologia del Berguedà. | Ha estat utilitzada com a pedregar. | 1754 | 1.4 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:08 | |||||||||
| 91576 | Necròpolis del Puig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/necropolis-del-puig | <p><span><span><span><span>SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004). <span>Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit.</span></span></span></span></span></p> | Desconegut | <p><span><span><span>Tot i que no és visible la presència d’una necròpolis en aquest indret, fonts orals van informar de la presència de tombes excavades a la roca i cobertes amb lloses.</span></span></span></p> | 08045-121 | Zona de Capolat, el Puig. | 42.0697200,1.7495100 | 396550 | 4658274 | 08045 | Capolat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91576-1212.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-08-02 00:00:00 | Rosa Soler Acedo - Societat d'Arqueologia del Berguedà. | 1754 | 1.4 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:08 | ||||||||||
| 91577 | Balma Negra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/balma-negra | <p><span><span><span><span><span>SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004). Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit.</span></span></span></span></span></p> | Desconegut | <p><span><span><span>Balma de grans dimensions, orientada cap a l'oest, encaixonada en el fons d'un barranc i tapada per la vegetació. La seva alçada és uniforme en la superfície útil. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Hi ha una gran quantitat de sediment i no hi ha presència de sutge en cap punt. La part central de la balma mostra un gran aflorament de pedra tosca probablement formada estacionalment en èpoques de fortes pluges.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Actualment és un amorriador per les vaques.</span></span></span></p> | 08045-122 | Zona de Capolat, propera a la casa de Runers. | 42.0802900,1.7425700 | 395993 | 4659456 | 08045 | Capolat | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91577-1222.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91577-1223.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91577-1224.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-08-02 00:00:00 | Rosa Soler Acedo - Societat d'Arqueologia del Berguedà. | 1754 | 1.4 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:08 | ||||||||||
| 91578 | Abric de Roc Codós | https://patrimonicultural.diba.cat/element/abric-de-roc-codos | <p><span><span><span><span><span>SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004). Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit.</span></span></span></span></span></p> | Possiblement del segle XIX. | <p><span><span><span>Balma oberta orientada al sud-est. Presenta una planta colzada còncava d’unes dimensions màximes de 9,3 m d’amplada, 3,6 m de profunditat i una gran alçada. El sostre i la paret es mostren fumats i amb restes de sutge. El nivell de circulació està aplanat. </span></span></span></p> | 08045-123 | Zona de Capolat, proper al mirador de Roc Codós. | 42.0651800,1.7524700 | 396787 | 4657766 | 08045 | Capolat | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91578-1232.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-08-02 00:00:00 | Rosa Soler Acedo - Societat d'Arqueologia del Berguedà. | A la banda occidental i sota una alzina es troba un bloc de pedra sorrenca parcialment picat amb formes arrodonides i un forat central. Seguint el camí del davant de la balma en direcció a ponent i en una feixa erosionada s'hi ha trobat un fragment de sílex en superfície. | 98 | 1754 | 1.4 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:08 | |||||||
| 91579 | Pedra treballada (Roc Codós) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pedra-treballada-roc-codos | <p><span><span><span><span><span><span>SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004). <span>Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit.</span></span></span></span></span></span></span></p> | Possiblement del segle XIX. | <p><span><span><span>Pedra treballada en un aflorament de pedra sorrenca al costat de l'abric. La pedra té una planta el·líptica i presenta un forat central de 10 cm de diàmetre i 7 cm de fondària. El gruix de la pedra no es pot mesurar degut a que encara està encastada a la roca mare. </span></span></span></p> | 08045-124 | Zona de Capolat, propera a l’Abric de Roc Codós. | 42.0651800,1.7524700 | 396787 | 4657766 | 08045 | Capolat | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91579-1242.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-08-02 00:00:00 | Rosa Soler Acedo - Societat d'Arqueologia del Berguedà. | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:08 | ||||||||
| 91627 | Forn d'oli de ginebre proper a Les Fonts 1 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-doli-de-ginebre-proper-a-les-fonts-1 | <p><span><span><span><span><span><span>SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004).<span> Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit.</span></span></span></span></span></span></span></p> | Possiblement del segle XIX. | <p><span lang='CA'><span><span>Marques incises en una placa de pedra sorrenca que conformen el recollidor d'un forn d'oli de ginebre. Es tracta d'un cercle d'uns 30 cm de diàmetre amb una canal de desguàs d'uns 80 cm de llarg que segueix la inclinació del màxim pendent de la roca.</span></span></span></p> | 08045-127 | Zona de Capolat, propera al mirador del Roc Codós. | 42.0654100,1.7525100 | 396791 | 4657791 | 08045 | Capolat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91627-1272.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-08-02 00:00:00 | Rosa Soler Acedo - Societat d'Arqueologia del Berguedà. | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:08 | ||||||||
| 91628 | Forn d'oli de ginebre proper a Les Fonts 2 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-doli-de-ginebre-proper-a-les-fonts-2 | <p><span><span><span><span><span><span>SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004). <span>Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit.</span></span></span></span></span></span></span></p> | Possiblement del segle XIX. | <p><span><span><span>Marques incises localitzades en la veta sorrenca d'un bloc de conglomerat, concretament en l'extrem que mostra inclinació descendent. Es tracta d'unes marques que conformen un perímetre circular d'uns 30 cm de diàmetre i una canal de 80 cm de llargada total que travessa tot aquest cercle des del seu extrem superior fins arribar al final de la placa de roca (en l'extrem de màxim pendent). </span></span></span></p> <p><span><span><span>La funció d'aquestes línies era la de conduir l'oli que s'extreia del ginebre a través de l'acció de la calor cap un recipient que es situava al final de la canal.</span></span></span></p> | 08045-128 | Zona de Capolat, propera al mirador del Roc Codós. | 42.0643100,1.7511600 | 396677 | 4657671 | 08045 | Capolat | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91628-1282.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-08-02 00:00:00 | Rosa Soler Acedo - Societat d'Arqueologia del Berguedà. | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:08 | ||||||||
| 91630 | Pallissa de la Rectoria de Sant Martí de Capolat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pallissa-de-la-rectoria-de-sant-marti-de-capolat | <p><span><span><span><span>SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004). <span>Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit.</span></span></span></span></span></p> | XIX | <p><span><span><span>Edifici de planta rectangular format per dos nivells, planta baixa i primera planta. El carener està orientat de nord-oest a sud-est i la façana principal està oberta al sud-est. Per la banda nord-est està adossada a un marge, de manera que el mur d’aquest extrem està construït des de la primera planta. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Els murs de la planta baixa són de paredat format per pedres irregulars de diverses mides lligades amb fang i cantoneres de pedra picada en els pilars que defineixen la façana principal. Les dues finestres d’aquesta planta estan emmarcades amb maó massís. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La coberta és a dos vessants, les careneres són suportades des del mur posterior al pilar central i d’aquest al del mig de la façana; cavalls perpendiculars al carener, corretges paral·leles a l’eix i, a sobre, llates per canal i teules.</span></span></span></p> | 08045-130 | Zona de Capolat, Sant Martí de Capolat. | 42.0782000,1.7530400 | 396855 | 4659211 | 08045 | Capolat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91630-1300.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-08-02 00:00:00 | Rosa Soler Acedo - Societat d'Arqueologia del Berguedà. | La pallissa, abans en mal estat de conservació, ha estat rehabilitada i actualment és un habitatge. | 119 | 45 | 1.1 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:08 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 155,49 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?
Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.
Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/