Id
Títol
Url
Bibliografia
Centuria
Notes de conservació
Descripció
Codi d'element
Ubicació
Història
Coordenades
UTM X
UTM Y
Any
Municipi
Nom del municipi
Tipus d'accés
Estat de conservació
Imatges
Protecció
Estil
Àmbit
Tipologia
Titularitat
Ús actual
INSPIRE: Tipus
INSPIRE: Subtipus
INSPIRE: Atribut
Data de modificació
Autor de la fitxa
Autor de l'element
Observacions
Codi de l'estil
Codi de la tipologia
Codi de tipologia a sitmun
Protecció id
Comarca
Conjunt de dades
Últim canvi
38532 Acta de consagració de l'església de Sant Martí d'Avià https://patrimonicultural.diba.cat/element/acta-de-consagracio-de-lesglesia-de-sant-marti-davia <p>VILLANUEVA, Jaime (1763-1824). 'Viaje literario a las iglesias de España' , Vol X, p. 85. BARAUT, C. (1978). Les actes de consagracions d'esglésies del Bisbat d'Urgell (segles IX-XII). Urgellia, núm. 1. AA.DD. (1985). Catalunya Romànica. Vol. XII El Berguedà. Fundació Enciclopèdia Catalana.</p> XIII <p>Es tracta d'un document del que es conserven tres còpies a diferents arxius i que correspon a l'acta de consagració de l'església de Sant Martí d'Avià feta pel Bisbe Nantigís d'Urgell l'any 907. Al document consta que el comte Miró, veient que l'església que va edificar el seu pare el comte Guifré a Avià, no havia estat consagrada, demana al bisbe Nantigís d'Urgell la consagri i la constitueixi com a parròquia per tal de que els fidels puguin acomplir amb els seus deures cristians. Li dóna a l'església de Sant Martí la vil·la d' Avià i la de Clarà amb els seus corresponents vil·lars i termes. El comte, d'altres senyors i els mateixos habitants d'Avià donen un seguit de terres com a dot a l'església. A l'acta consten els límits de la parròquia: des de la parròquia de Sant Salvador als termes de Berga i als de Castellar, el terme de Corbera i el de Sant Vicenç. (BARAUT, 1978).</p> 08011-8 Arxiu Capitular de la Seu d'Urgell. Pl. Deganat, s/n. 257000 LA SEU D'URGELL <p>No es conserva l'original de l'acta ja que es va perdre, però es conserven tres còpies: un còpia resumida del segle XIII que es conserva a l'Arxiu Capitular de la Seu d'Urgell; dues còpies senceres del segle XVIII fetes d'una altra còpia del segle XI que s'havia conservat al Monestir de Serrateix i que també va desaparèixer. Una d'aquestes últimes còpies va ser feta pel pare Jaume Pascual i Corominas (1736-1804) que fou abat del Monestir de Bellpuig de les Avellanes i autor de la 'Sacra Cathaloniae Antiquitatis Monumenta' que es conserva a la biblioteca de Catalunya ( L'acta de St. Martí és al volum IV, pp. 55-56, manuscrit 729). La segona còpia del segle XVIII la va realitzar el pare Jaume Caresmar (1717-1791) que també va ser abat de Bellpuig de les Avellanes i membre de l'Acadèmia de Bones Lletres. La còpia que va fer el pare Caresmar forma part d'una carta adreçada a Francesc de Fossà (1726-1789), catedràtic de dret e historiador, que el 1759 va ser nomenat rector de la Universitat de Perpinyà i també membre de l'Acadèmia de Bones Lletres. Fossà en féu una còpia de la carta que es conserva actualment a la Biblioteca Nacional de París (Col·lecció Moreau, 3. Folis 224-225). (BARAUT, 1978). Cal citar també el resum fet pel dominicà Jaime Villanueva i Astengo (1763-1824) a 'Viaje literario a las iglesias de España' (Vol X, p. 85.) que parla de la còpia perduda de Serrateix. Hi ha la transcripció i la traducció de l'acta al llibre de C. Baraut (BARAUT, 1978, pàgina 75) i també al volum del Berguedà de l'obra Catalunya Romànica (pàg. 100).</p> 42.0772300,1.8227700 402622 4659021 907 08011 Avià Restringit Bo Inexistent Patrimoni documental Fons documental Privada accessible Científic 2020-10-07 00:00:00 María del Agua Cortés Elía Signat, entre d'altres, pel Bisbe Nantigís i el comte Miró. 56 3.2 14 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
38541 LA TORRE DE LA CARRETERA https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-torre-de-la-carretera RAFART, J. (1993). Avià i el teatre. Col. L'Escambell, núm. 3. Ed. Associació Cultural El Vilatà. Cadastre d'Avià de 1767 (AMA). XX Casa de planta quadrada amb teulada a dues vessants totalment reconstruïda però que ha conservat la forma de l'antiga casa. Actualment la casa és de maó, però la primera era de pedra sense treballar amb les cantoneres de còdols i la teulada a quatre vessants, fet que accentuava la simetria de la façana. 08011-17 Nucli antic, Av. Pau Casals, 11. 08610 AVIÀ La primera casa es construí l'any 1931, pel rector del poble Mn. Segimon, que era de cal Salvans i es volia fer una casa. Els de cal Salvans no li van deixar el terreny, però els de cal Mas si, construint la casa aprofitant una antiga barraca que ja era al lloc des de feia anys, ja que la trobem documentada al 1767; van fer el tracte de que quan morís la casa passaria a cal Mas. Durant la Guerra Civil va ser incautada i passà a fer la feina d'escola. El mestre era Francisco Luis López, conegut com el senyor Francisco, d'origen valencià, i que després va continuar fent de mestre de nois a l'escola de la plaça Abat Oliba fins l'any 1945. La casa també era coneguda com La Torre de cal Miliu (Emili Mas Vilella), ja que era de la seva propietat. Aquest la va deixar a la seva filla M. Carme Mas que va fer la reconstrucció que veiem en l'actualitat. 42.0763200,1.8234000 402673 4658920 1931 08011 Avià Fàcil Bo Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2021-09-21 00:00:00 María del Agua Cortés Elía A l'amillarament d'Avià s'esmenta la casa de la Turreta que es posa a nom del capellà (1884). 45 1.1 14 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
38542 HOTEL D'ENTITATS (ANTIC EDIFICI DELS ESTUDIS I AJUNTAMENT VELL) https://patrimonicultural.diba.cat/element/hotel-dentitats-antic-edifici-dels-estudis-i-ajuntament-vell <p>Diputación de Barcelona, sección de Fomento, expediente nº 11: 'Petición del Ayuntamiento de Avià para que se ordene al Arquitecto provincial la formación del proyecto del edificio para Escuelas públicas en dicha localidad'. Año 1902. RAFART, J. (1997). Avià i les associacions de pares. Col. L'Escambell, núm. 18. Ed. Associació Cultural El Vilatà. 'Catastro de casas y tierras del corregimiento de Avià, 1767'. Arxiu Municipal d'Avià.</p> XX-XXI <p>Aquest edifici, que va albergar l'Ajuntament i les antigues escoles, és de tres plantes i segueix la tipologia del edificis institucionals de principis de segle: tres pisos, coberta a dues vessants i escala central. Té dues façanes, una al carrer Abat Oliba i una altra a la plaça. La façana posterior fa mitgera amb cal Gabarró i en la darrera rehabilitació s'ha mantingut l'antic mur de pedra que queda visible des de l'interior de l'edifici. Entre els anys 2010 i 2011 l'Ajuntament va realitzar una important rehabilitació dels dos edificisi per convertir-lo en Hotel d'Entitats pel poble, guanyant un tercer pis en rebaixar el nivell del terreny que era de pedra.</p> 08011-18 Nucli antic, c/ Abat Oliba, 11. 08610 AVIÀ <p>L'any 1902 l'alcalde de l'Ajuntament d'Avià Ramon Salvans va demanar a la Diputació de Barcelona que es fes càrrec de la construcció d'una escola pública pels dos sexes i habitatges pels mestres, i que enviessin un arquitecte provincial per realitzar el projecte. A l'expedient consta que l'anterior escola d'Avià, que es trobava a una casa del mateix carrer Abat, no acomplia condicions higièniques, no tenia llum ni ventilació, i que al pis de sota hi havia una quadra de bestiar fet que era antihigiènic pels alumnes. D'aquesta escola ja es fa referència al cadastre de 1767, en que es diu que al carrer Abat nº 27 (a Cal Gabarró) hi ha 'la casa del común que sirve para escuela aunque no tiene maestro'. L'Ajuntament disposà destinar un pati al carrer Abat en el que es van iniciar les obres poc després, inaugurant l'escola l'any 1907. Hi havia una placa commemorativa a la porta que posava: 'Casa Consistorial y Escuelas Nacionales. Año 1907', ja que l'edifici es va fer per l'escola i pel l'Ajuntament. L'escola es va mantenir en aquest lloc fins al 1977, amb un interval durant la Guerra Civil en que es va fer classe a cases particulars: cal Míliu (la Torre de la Carretera) i la Torre del Piquer. Hi havia dues escoles, una per nens i una per nenes, amb un mestre i una mestra, i una seixantena d'alumnes. En general les condicions eren molt precàries i les nenes utilitzaven com a pati un terrat que encara hi ha sobre l'actual Correus i els nens, com que no tenien pati, jugaven al carrer. Durant els anys seixanta, van ser aprovats una sèrie de projectes per condicionar els locals de l'Ajuntament i les escoles, el primers dels quals va pagar la Diputació de Barcelona i tant sols es van fer petits arranjaments. Durant els anys quaranta els mestres de l'escola van ser Neus Ballarà de Berga, i el valencià Francisco López (Senyor Francisco). A finals dels cinquanta el mestre va ser Joan Algué. En quant a l'edifici de l'Ajuntament Vell, aquest es va construir a la mateixa època i les oficines municipals es van mantenir en aquest espai fins al seu trasllat al nou edifici de l'Ateneu, l'any 1992. Encara hi ha gent que recorda que al lloc on es va fer el pati de les nenes i l'actual oficina de correus, al costat de l'Ajuntament Vell, hi havia barraques per bestiar i en desmuntar-les i excavar per fer l'edifici van sortir molts ossos de l'antic cementiri que es trobava en aquest lloc. Degut al mal estat general de l'edifici, l'ant 2010 es va fer una rehabilitació integral conservant totes les façanes, per destinar l'edifici a activitats i suport a les entitats del poble.</p> 42.0774355,1.8257421 402868 4659041 1906 08011 Avià Fàcil Bo Legal Patrimoni immoble Edifici Pública Científic 2021-09-21 00:00:00 María del Agua Cortés Elía Un Arquitecte de la Diputació de Barcelona Aquest edifici alberga actualment diferents sales destinades a activitats pel poble i per les entitat. La rehabilitació es va inaugurar el mes de març de 2011 per l'alcalde Ramon Orriols i Sabata. Tot i ser zona d'espectativa arqueològica, durant la intervenció no es van trobar vestigis al subsól. 45 1.1 14 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
38543 Arxiu municipal d'Avià https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-municipal-davia <p>PEDRALS, Xavier (1997). Inventari de la Documentació de l'Arxiu Municipal d'Avià. Diputació de Barcelona. Oficina de Patrimoni Cultural.</p> XVIII-XX <p>El fons arxivístic municipal d'Avià esta repartit en dos fons documentals diferenciats: per una banda aquell que forma l'Arxiu Municipal, i per altra un fons composat per elements diversos i que es troba disseminat a l'Ajuntament nou. El conjunt documental de l'Arxiu Municipal d'Avià és format principalment per documentació generada per l'Ajuntament i està classificada en cinc seccions: fons municipal (1759-1996), entitats supramunicipals (1963-1996), Falange (1942-1976), Jutjat de Pau (1868-1996) i entitats privades (1872-1996). Es conserva documentació a partir de la segona meitat del segle XIX, així com alguns documents esparsos anteriors: 2 volums del segle XVIII molt interessants al tractar-se de cadastres i comptes municipals, i algun document solt del XVII (1683). En total la documentació ocupa un volum de 82 m lineals repartits en dos dipòsits situats a l'Ajuntament Vell. El segon fons es troba repartit en diferents dipòsits a l'edifici actual de l'Ajuntament i esta format per: un arxiu de les revistes municipals 'Butlletí Informatiu', 'Ressò' i 'Ressò de ressò' des de 1979 fins a l'actualitat, programes de les diferents festes (Major, Segar i Batre, aplecs,...), un arxiu de premsa format per articles de diferents diaris que han publicat temes sobre el municipi (principalment Regió 7), la col·lecció de llibres publicats sobre el municipi a càrrec de l'Associació Cultural El Vilatà, així com documentació de diferents activitats en les que ha col·laborat o ha organitzat l'Ajuntament. Cal assenyalar que la documentació generada per l'Ajuntament es barreja amb aquella generada per l'Ateneu d'Avià.</p> 08011-19 Nucli antic. Ajuntament Vell: c/ Abat Oliba, 11. Ajuntament d'Avià: Plaça Ateneu. 08610-AVIÀ <p>L'actual inventari de la documentació que forma part de l'Arxiu Municipal va ser realitzat per Xavier Pedrals i Costa, arxiver de Berga, per encàrrec de l'Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona, de març de 1996 a setembre de 1997. Anteriorment la documentació es trobava repartida entre els edificis de l'actual Ajuntament a la plaça de l'Ateneu i a l'antic edifici ubicat al carrer Abat Oliba; tot i que la documentació més antiga es trobava ordenada, no existia cap inventari. En fer l'inventari l'any 1997 es va unificar la seva ubicació a l'Ajuntament Vell, tot i que la documentació més moderna generada per l'Ajuntament es troba en les actuals dependències municipals. El segon fons ha estat fruit de la recopilació de material divers generat per les activitats realitzades i es va incorporant contínuament documentació.</p> 42.0772300,1.8227700 402622 4659021 08011 Avià Restringit Bo Inexistent Patrimoni documental Fons documental Pública Científic 2020-10-07 00:00:00 María del Agua Cortés Elía Els documents més antics i interessants de l'Arxiu Municipal són: - Comptes municipals, de 2 maig 1759 a 27 març 1864, amb anotacions de 1683 a les dues darreres pàgines. (Lligall). - 'Catastro de casas y tierras del lugar de Abia, corregimiento de Manresa y subdelegación de Berga', año 1767. (Llibre). - 'Distrito municipal de Avià. 1862. Cuaderno de liquidaciones y amillaramiento de los productos, gastos y utilidades de cada uno de los propietarios, colonos y ganaderos existentes en el término jurisdiccional del mismo, con expresión de la calidad y la cantidad de cada objeto de imposición'. (Llibre). La col·lecció de llibres publicada per l'Associació Cultural El Vilatà i escrits per Josep Rafart consta dels següents títols: Avià i el teatre (1993), Avià i el futbol (1994), Avià i els pessebres (1995), Avià i les Caramelles (1995), La Coral Santa Maria d'Avià (1996), Avià i les associacions de pares (1997), Avià i les sardanes (1998), L'Ateneu d'Avià (1999), Els Isards i el centre d'esplai d'Avià (2000). La revista Ressó està formada per 14 números (1983-1988); la revista Ressó de Ressó està formada per 40 números (1989-2001). El Butlletí d'Informació Municipal (1979-1983) està format per 17 números. 56 3.2 14 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
38544 FONS DE L'ARXIU DIOCESÀ DE SOLSONA https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-de-larxiu-diocesa-de-solsona <p>PLANES I ALBETS, Ramon (1985) Catàleg dels Protocols Notarials dels Arxius de Solsona. Generalitat de Catalunya. Servei d'Arxius.</p> XVII-XX <p>A l'Arxiu Diocesà de Solsona es conserven tres fons en els que hi ha documentació referent a Avià: un important fons de l' Abadia de Serrateix, una carpeta amb documentació d'assumptes de la parròquia de Sant Martí d'Avià i llibres de Protocolos Notarials de diferents notaris de Berga (1631-1772) que inclouen actes referents a Avià. El fons de l'Abadia de Serrateix comprèn un important nombre de pergamins solts; un llibre amb el capbreu d'Avià de 1701 a 1704; un llibre amb dos capbreus d'Avià (1729 a 1732, i 1763 a 1772); un capbreu de la camareria de Serrateix (1741 a 1746); una còpia d'un document de 1529 d' establiment dels masos Pallarols, Sant Andreu i Oller d'Avià; i un document de confessió de caseta i vinya a Avià de 1667. La carpeta d'assumptes parroquials conté documentació vària des del 1822 al 1959 entre la que figuren inventaris dels objectes de l'església (1895 i 1947) i cartes sobre diferents temes al Bisbat de Solsona. En el fons de Protocols hi ha documentació dels notaris de Berga Pere Jausons (1631-1633), Pere Verdera (1665), Salvador Rosal (1688-1721), Pere Bonells (1697-1701), Salvador Subirats (1701-1704), Miquel Cortada (1729-1732), Francesc Claris (1741-1746), Joaquim Altarriba (1750-1759) i Joan Cortada (1763-1772), que també van redactar documents de persones d'Avià.</p> 08011-20 Arxiu Diocesà de Solsona. Palau Episcopal. 25280 SOLSONA <p>El Bisbat de Solsona es va crear l'any 1593, quan el Papa Climent II divideix el bisbat d'Urgell que era massa extens i crea la diòcesi de Solsona de la que passen a dependre els deganats de Berga i la Vall de Lord. A partir d'aquest moment tota la documentació generada pel Bisbat es guarda al Palau Episcopal de Solsona, entre ells els capbreus del monestir de Serrateix. Els capbreus referents a Avià són la relació dels béns que estan sota alou i domini del Monestir de Serrateix al terme de la parròquia de Sant Martí d'Avià. L'any 1003 el comte Oliba donà al monestir de Santa Maria de Serrateix la parròquia de Sant Martí d'Avià amb la seva sufragània de Sant Sadurní de Clarà (JUNYENT, 1992) i des d'aquest moment alguns masos depenen del monestir : Santandreu, Sobrestrada, Cancardona, Molinot, Gelabert, Vilamarí, Lluch, Serra, així com terres i diverses cases a la sagrera d'Avià.</p> 42.0772300,1.8227700 402622 4659021 08011 Avià Obert Bo Física Contemporani Patrimoni documental Fons documental Privada accessible Científic 2020-10-07 00:00:00 María del Agua Cortés Elía Varis autors 98 56 3.2 14 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
38546 Arxiu parroquial d'Avià https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-parroquial-davia XX <p>El fons parroquial de Sant Martí d'Avià és un fons modern, ja que es va iniciar després de la Guerra Civil. Tenim constància de l'existència d'arxiu a la parròquia de Sant Martí d'Avià al menys des del segle XIV, però tots els llibres sacramentals van ser cremats durant la Guerra Civil igual que d'altres objectes de les esglésies. Es va fer posteriorment un llibre en el que es van recollir, a partir d'informació oral, les dates de partides de naixement, matrimoni i òbits d'abans de la Guerra que la gent recordava. Actualment hi ha llibres de baptismes, matrimonis, confirmacions i defuncions des de finals de la Guerra fins a l'actualitat.</p> 08011-22 Nucli antic. Església de Sant Martí d'Avià: c/ Padró, 11. 08610 AVIÀ <p>La història de l'arxiu de la parròquia de Sant Martí és curta, ja que tan sols es compta amb llibres sacramentals des de 1939 a l'actualitat degut a la desaparició de tots els documents anteriors a l'inici de la Guerra. La desaparició va motivar que es fes un llibre, l'any 1939, que recollia la informació que van donar els feligresos sobre actes realitzats a l'església com bateigs, casaments i enterraments que recordaven, per tal de facilitar les tasques eclesiàstiques. La parròquia de Sant Martí d'Avià i les seves sufragànies Santa Maria i Sant Serni de Clarà, pertanyien des dels seus orígens al Bisbat d'Urgell fins al 1593 en què, amb la creació del Bisbat de Solsona, Avià passà a dependre d'aquest. Les conseqüències de la Guerra Civil també es van patir a aquests bisbats i queda molt poca documentació d'Avià a l'Arxiu Diocesà de Solsona, i cap document a l'Arxiu Diocesà d'Urgell.</p> 42.0753700,1.8253900 402836 4658812 08011 Avià Restringit Bo Inexistent Patrimoni documental Fons documental Privada accessible Altres 2020-07-03 00:00:00 María del Agua Cortés Elía Els preveres de la parròquia en cada època. Sabem per d'altres documents aïllats que es van realitzar bateigs, esposoris, òbits i testaments. Així entre els documents que es conserven a la casa Vilamarí hi ha un llibre on apuntaven els bateigs, casaments i defuncions de la família on s'especifica que es celebraven a Sant Martí d'Avià (de 1663 a 1846). 56 3.2 14 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
38550 FONS FOTOGRÀFIC DE L'ATENEU D'AVIA https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-fotografic-de-lateneu-davia <p>RAFART, J. (1999). L'Ateneu d'Avià. Col. L'Escambell, núm. 21. Ed. Associació Cultural El Vilatà.</p> XX <p>El fons està format per les fotografies resultants del concurs de fotografia que s'organitza per la festa major amb un total de XII concursos amb periodicitat anual que es porta a terme la darrera setmana d'agost i de les que es conserven un total de 180 fotografies premiades. Tal i com es demana a les bases del concurs, les fotografies han de ser en blanc i negre o color, segons la temàtica. Els temes son: Lliure, Avià, i especial Segar i Batre. Els premis atorgats oscil·len entre les 6.000 i les 20.000 ptes al darrer concurs de l'any 2001. Es presenten fotògrafs de tota la comarca i també de fóra.</p> 08011-26 Nucli. Ateneu d'Avià. Av. Pau Casals, 4. 08610 AVIÀ <p>La necessitat de disposar d'un local social al poble va portar a la construcció entre 1982 i 1983 de l'edifici que alberga l'Ateneu d'Avià, l'Ajuntament, locals per les entitats, una sala d'actes i un bar. El dia 13 de juny de 1985 l'Ajuntament d'Avià va aprovar els estatuts de l'entitat, essent el primer president Vicenç Casafont. És aquesta una entitat d'entitats, ja que engloba totes les que han anat sorgint a Avià, tot i que cadascuna conserva la seva autonomia: la coral Santa Maria d'Avià, societat de caçadors, la unió esportiva Avià, l'associació de pares i mares de l'Escola Santa Maria d'Avià i de la Llar d'Infants, el grup d'esplai, el grup de joves, el casal de la gent gran, l'agrupació teatral, el club de botxes, la parròquia, la penya Blau-Grana, el centre d'estudis i els amics del motor. A més organitza la caminada popular, la festa del Segar i el Batre, els Pastorets, el concurs de fotografia de la festa major, el concurs de pintura ràpida, l'aplec de Sant Serni de Clarà, el grup de geganters i grallers, les caramelles, el concurs de pessebres miniatura, a més d'altres activitats puntuals. El concurs de fotografia es va iniciar l'any 1990 per iniciativa del grup de fotografia de l'Ateneu, i cada any s'organitza una exposició amb totes les fotografies participants durant la setmana de la festa major.</p> 42.0772300,1.8227700 402622 4659021 08011 Avià Restringit Bo Inexistent Patrimoni documental Fons d'imatges Privada accessible Científic 2020-10-07 00:00:00 María del Agua Cortés Elía Diversos 55 3.1 14 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
38553 JACIMENT POLÍGON INDUSTRIAL DE LA VALLDÀN https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-poligon-industrial-de-la-valldan OLIVARES, D. (2000). L'arqueologia a la Catalunya central els darrers anys. Dovella nº 67, pàg. 12. Carta Arqueològica del Berguedà, Avià nº 7, fitxat per Goretti Vila el XII de 2000 a partir de l'informe de l'excavació d'urgència. MARTÍN, Albert i MARTÍN, Antoni (2001) Jaciment arqueològic Polígon Industrial de la Valldàn (Avià, Berguedà). Jornades d'Arqueologia 2001. La Garriga. Pàgs. 192-193. I aC II dC Actualment hi passa per sobre la variant de La Valldàn en el PK 0'850. Amb motiu de la construcció de la variant de La Valldàn (C-149) entre Berga i la carretera de Solsona, es realitzà una prospecció que donà com a resultat la localització de dos punts d'interès arqueològic d'època romana situats al sud-oest de l'església de Sant Bartomeu de La Valldàn: una vil·la i un assentament de producció metal·lúrgica. El jaciment anomenat Polígon Industrial de La Valldàn es trobava al mateix nivell per on ara passa la variant, entre el túnel i la rotonda del polígon. Únicament es van excavar les zones afectades que s'estenien per tota l'amplada del traçat de la carretera, quedant actualment la part excavada totalment oculta. L'excavació va permetre documentar el pas d'un camí empedrat acompanyat d'estructures de transformació metal·lúrgiques que tindrien relació directa amb la vil·la romana de Sant Bartomeu de La Valldàn (fitxa nº 147). El camí travessa el jaciment perpendicularment en sentit nord-est i sud-oest, es prolonga per un costat en direcció a l'església de Sant Bartomeu de La Valldàn enfilant-se vers el Camí Ral i per l'altre en direcció al Molí del Castell. El camí està format per un anivellament del terreny amb pavimentació de graves i forta presència de material arqueològic. El conjunt de transformació metal·lúrgica es situa majoritàriament al costat est del camí i presentava un lloc on es realitzaven les activitats de farga i forja de metalls en època ibero-romana i en el que s'han comptabilitzat 12 estructures, destacant una d'elles per les seves grans dimensions. Es tracta d'una fossa de combustió; mentre que la resta del conjunt ho formen tres forns de forja de metall que van estar en funcionament entre la segona meitat del segle I aC i finals del segle II dC. Els materials recuperats consisteixen en grans quantitats d'escòries de producció de ferro i bronze, a més de rebutjos de material constructiu romà. També és abundant la presència de ceràmica comuna oxidada, terra sigil·lata hispànica i africana de cuina. 08011-29 Variant de Berga al Polígon Industrial. Sant Bartomeu de La Valldàn. 08610 AVIÀ Durant la intervenció arqueològica en el jaciment de Sant Bartomeu de La Valldàn es va procedir paral·lelament al seguiment de les màquines, apareixent en els rebaixos realitzats davant del polígon unes restes que van provocar la intervenció arqueològica d'urgència ja que era afectat plenament pel traçat de la variant. Actualment la variant de La Valldan passa per sobre, havent-se perdut les estructures que estaven afectades pel traçat, tot i que el jaciment es prolonga a cada costat de la carretera, avui encara camps de conreu. Aquest jaciment està vinculat a la Vil·la romana de Sant Bartomeu. La excavació va ser practicada d'urgència i dirigida pels arqueòlegs: Antonio Martín Oliveras (5 al 20 octubre de 1999), Albert Martín Menéndez (3 al 30 novembre de 1999) i Antonio Martín Oliveras (24 al 31 desembre de 1999). Aquest jaciment i el proper de Sant Bartomeu són els dos primers d'època romana excavats al Berguedà i suposen un punt de partida per entendre el procés i desenvolupament de la romanització a la Bergistània. 42.0893300,1.8313100 403347 4660355 08011 Avià Difícil Dolent Legal Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Pública Estructural 2021-09-21 00:00:00 María del Agua Cortés Elía El jaciment ha estat catalogat pel Servei d'Arqueologia del Departament de Cultura de la Generalitat amb la denominació: Variant de Valldàn, sector Polígon Industrial de La Valldàn, i s'han catalogat els dos jaciments (la vila i l'assentament metal·lúrgic) en una única fitxa. El sector que ha quedat afectat pel pas de la carretera va ser expropiat. 1754 1.4 14 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
38557 CREU DE PEDRÓ DE SANT MARTÍ D'AVIÀ https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-pedro-de-sant-marti-davia <p>CASELLAS, I.; SANTANDREU, D. (1997). Creus del Berguedà. Amics del Romànic del Berguedà. Berga.</p> XVIII <p>És una creu grega amb els extrems lleugerament amples, situada sobre un pedestal de pedra i unida a aquest amb un tronc de ferro. El pedestal té forma de pilar quadrangular amb capitell en forma de tronc de piràmide invertit.</p> 08011-33 Nucli antic, Plaça de l'Església 08610 AVIÀ <p>La creu és un signe ornamental i religiós utilitzat com a símbol del cristianisme. Les creus de pedró són aquelles que es posaven davant de les esglésies o capelles i des d'elles, entre la Santa Creu de maig i la de setembre, es beneïa el terme i es resava per tal de demanar a Déu la protecció de les collites. La creu de pedró d'Avià és molt similar a la de Sant Martí de Correà, a Montmajor (Berguedà). Data de la mateixa època que l' església, finals del segle XVIII.</p> 42.0752878,1.8251914 402819 4658803 08011 Avià Fàcil Bo Legal Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Ornamental 2022-04-29 00:00:00 María del Agua Cortés Elía 47 1.3 14 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
38559 FONT DE CANALETES https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-canaletes XX Font de ferro de petites dimensions que és un rèplica de la font de Canaletes de les Rambles de Barcelona. Presenta quatre brocs de sortida d'aigua amb quatre piques al cos inferior, i al superior quatre fanals. Es troba situada al centre de la Plaça del Padró, al nucli antic. 08011-35 Nucli antic, Plaça del Padró. 08610 AVIÀ En fer la remodelació del terra de la plaça del Padro i del nucli antic es va demanar als veïns si volien posar algun element d'ornament a la plaça. En constituir-se la Penya Blau Grana aquell any i ubicar el seu local social en aquesta plaça, van suggerir posar una rèplica de la Font de Canaletes com a relació amb el Club Blaugrana. A la inauguració de la penya i de la font, que es va fer el 1999, va assistir el Sr. Nuñez que era president del Futbol Club Barcelona en aquell moment, així com diferents periodistes vinculats amb el programa de TV3 'Força Barça'. 42.0763700,1.8248300 402791 4658924 1999 08011 Avià Fàcil Bo Inexistent Patrimoni immoble Element arquitectònic Pública Ornamental 2021-09-21 00:00:00 María del Agua Cortés Elía 47 1.3 14 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
38560 ESCULTURA HOMENATGE A JAUME SERRA I HÚNTER https://patrimonicultural.diba.cat/element/escultura-homenatge-a-jaume-serra-i-hunter Gran Enciclopèdia Catalana (1979), vol. 13, pàg. 515. ORIOL (1984) El professor Jaume Serra i Húnter. Ressò Nº 5. ORIOL (1984) Retrat literari de Jaume Serra i Húnter. Ressò Nº6. RAFART, Benigne (1985) Conversa amb el fill de Serra Húnter a Vilada. Ressó Nº 9. Bust de bronze amb l'imatge de Jaume Serra Húnter situat sobre una peanya de marbre verd amb la incripció: 'Homenatge a Jaume Serra i Húnter, filòsof i polític. Manresa 1878, Mèxic DF 1943. Rector de la Universitat de Barcelona, Diputat al Parlament per l'Esquerra Republicana de Catalunya, Va passar els estius a Cal Serra Húnter, pça. Abat Oliba, 5, fins a la Guerra Civil. Va morir a l'exili'. Darrera del bust de bronze hi ha la signatura de l'escultor: Conciber; i davant porta gravades les dates: 1878-1943 a cada costat del pit del bust. 08011-36 Parc del Tossal 08610 AVIÀ Jaume Serra Húnter (Manresa 1878-Mèxic 1943). Filòsof. Va ser nomenat el 1910 catedràtic de lògica a Santiago de Compostela, des del 1913 ocupà la càtedra de Història de la Filosofia a la Facultat de Lletres de la Universitat de Barcelona. Proclamada la segona República fou degà de la Facultat de Lletres i rector de la Universitat Autònoma de Barcelona. Membre numerari de l'Institut d'Estudis Catalans i de l'Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona. Participà activament de l'activitat política i era membre d'Esquerra Republicana de Catalunya, president del Consell de Cultura de la Generalitat i diputat al Parlament al 1932. Acabada la Guerra s'exilià primer a França i després a Mèxic. Va escriure vàries obres sobre filosofia i història de la filosofia a Catalunya. La seva tasca fou, més que la d'un pensador original, la d'un gran mestre. Va passar alguns estius abans de la Guerra Civil a la casa de la plaça Abat Oliba, 5, coneguda com El Castellot, i actualment també com cal Serra Húnter. 42.0775300,1.8233000 402666 4659054 08011 Avià Fàcil Bo Inexistent Patrimoni moble Element urbà Pública Ornamental 2021-09-21 00:00:00 María del Agua Cortés Elía Les lletres de la inscripció estan desapareixent. 51 2.1 14 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
38561 DIETARI DE GUERRA DE MN. RODERGAS https://patrimonicultural.diba.cat/element/dietari-de-guerra-de-mn-rodergas <p>RODERGAS, Mn. Francesc (1936). Dietari de Guerra. Berga1936-1939. Transcripció i notes a cura de Joan Tuneu i Benigne Rafart. Edició de l'Ateneu d'Avià, 1990.</p> <p>Es tracta de unes notes manuscrites en català escrites en els marges de pàgines i en fulls afegits a l'edició de 1919 del llibre 'Efemérides Bergadanas' de D. Jacinto Vilardaga. En elles explica entre d'altres fets, la crema d'esglésies a Berga i d'altres ocorreguts durant l'inici de la Guerra Civil Espanyola.</p> 08011-37 Rectoria de l'església de Sant Martí d'Avià. 08610 AVIÀ <p>A la rectoria d'Avià es conserven tres armaris de llibres que quedaren dels dos rectors morts de la guerra ençà: Mn. Ramon Canal i Mn. Ramon Soler. També hi havia els llibres del beneficiat de Berga, Mn. Francesc Rodergas i Plans què, tot i no haver estat a la parròquia d'Avià, els llibres es trobaven en ella. L'any 1990 el llavors rector d'Avià Mn. Ramon Alsina i Santandreu, furgant entre aquests llibres va trobar un exemplar de les 'Efemérides Bergadanas' de D. Jacinto Vilardaga editat al 1919, dintre del qual als marges de moltes planes i en fulls enganxats hi havia escrites a mà unes notes en forma de dietari des del 18 de juliol de 1936 al gener de 1939. Les notes expliquen els fets ocorreguts a Berga durant aquest període de la Guerra Civil i constitueix un llegat històric de gran importància. L'any 1990 l'Ateneu d'Avià va fer una publicació amb les notes manuscrites (RODERGAS, 1936).</p> 42.0753700,1.8253900 402836 4658812 1936 08011 Avià Restringit Bo Física Patrimoni documental Fons documental Privada accessible Científic 2020-10-07 00:00:00 María del Agua Cortés Elía Mn. Francesc Rodergas i Plans 56 3.2 14 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
38572 Ca la Verònica https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-la-veronica XX <p>Ca la Verònica és una casa construïda d'un sol cop, formada per planta baixa i tres pisos, teulada a dues vessants, façana principal orientada a migdia. La simetria de la façana només es trenca pel desplaçament de la porta d'entrada a un costat; es caracteritza per la galeria amb dos arcs carpanels oberts que es repeteix als tres pisos. A les altres façanes té finestres més petites o rectangulars amb llindes de maó. Una porta pel costat nord dóna accés al primer pis, aprofitant el desnivell. Els murs eren fets de pedra barrejada i després arrebossats.</p> 08011-48 Ca la Verònica 08610 AVIÀ. Zona sud del municipi <p>Aquesta casa va ser construïda al 1910 amb una distribució de façana que recorda altres cases de la mateixa època, com la Roureda. La casa resta abandonada des de fa uns deu anys, quan van marxar els masovers i darrerament, per perill de que la teulada caigués degut al mal estat, s'ha fet nova i s'han reforçat els interiors.</p> 42.0709000,1.8243900 402746 4658317 1910 08011 Avià Fàcil Regular Legal Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2020-07-03 00:00:00 María del Agua Cortés Elía 45 1.1 14 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
38576 TERRADELLES https://patrimonicultural.diba.cat/element/terradelles Amillarament de 1862. Arxiu Municipal d'Avià. CAPBREU DEL MONESTIR DE SANTA MARIA DE RIPOLL 1758-1759, ACA (Arxiu Corona d'Aragó),notarials, Berga/vària, vol.19. XVIII Masia que segueix l'estructura de les masoveries construïdes a la zona durant el segle XVIII, de planta rectangular, amb la façana orientada a migdia, teulada a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana i tres pisos: planta baixa, pis i golfes. Segueix l'estructura de tres crugies perpendiculars a la façana i és construïda sobre roca que s'aprofita a l'interior com a paviment de la planta baixa on es trobaven les corts dels animals i encara resten les menjadores. La porta principal és allindada amb bigues de roure, a l'exterior la llinda tenia una data (17--) que es va tapar en construir un balcó en una de les darreres reformes. S'accedeix al pis a través d'una escala de pedra situada a la crugia central. Al pis únicament es conserva la campana del foc a terra de forma semi-circular seguint la tradició de la zona. Les golfes es caracteritzen per mantenir la crugia central oberta com una petita eixida amb un balcó amb barana de fusta característica del Berguedà. Les parets són de pedra amb les cantoneres ben escairades, amb finestres amb llindes de pedra i petits ampitadors que sobresurten de la façana, i amb les façanes de nord i ponent arrebossades amb ciment. Les finestres obertes en època més moderna tenen els muntants de maó. Al costat de la casa hi ha una bassa i a prop una tina excavada a la roca. 08011-52 Casa Terradelles. Obiols. 08610 AVIÀ. La casa Terradelles es va construir a inicis del segle XVIII, en un moment en que l'agricultura inicià una època d'esplendor a la comarca i es van construir nombroses masoveries. La primera documentació la trobem al Capbreu del monestir de Santa Maria de Ripoll de 1758 (ACA), en que el mas Terradelles era de Joan Ballús i Salvans pagès de Sant Vicenç d'Obiols, que pagava delmes al monestir per la casa Terradelles. Al 1862 el mas formava part de les possessions de Josep Ballús, junt amb la casa Ballús, la capella de Ballús, la Serra, la Plana, Terradelles, el Collet i el molí de Ballús. S'han mantingut aquestes propietats quasi invariables i depenen de la casa Ballús fins a l'actualitat, després de que el pare de l'actual propietari (Canudas) comprés la finca l'any 1922 amb les cases Ballús, Terradelles, el Collet i el molí de Ballús. 42.0443800,1.8541300 405167 4655339 08011 Avià Fàcil Bo Legal Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2021-09-21 00:00:00 María del Agua Cortés Elía Abans d'arribar a la casa des del Collet, hi ha una tina circular excavada a la roca. 45 1.1 14 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
38587 CARRER VELL https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-vell AA.DD. (1988). La vida als estanys de Graugés (Avià). Llibres de l'Àmbit núm. 2. Àmbit de Recerques del Berguedà. MOUREU-REY, X. (1967). Una dinastia industrial. Els Rosal de Berga. A Homenatge a J. Vicens Vives, II. Barcelona. Pàgs. 447-457. XIX Edifici de pisos de planta rectangular i cobert amb teulada a dues vessants. És un edifici construït de pedra i maó barrejat que després anava arrebossat, encara que s'ha anat perdent. Els pisos estan compartimentats en blocs verticals. La planta baixa actua com a entrada als pisos a través d'escales independents per a cada bloc. Al primer i al segon pis hi havia les vivendes i a les golfes, que comptaven amb un assecador obert amb doble teulada, es guardaria el gra i la collita. Actualment els pisos els han comprat particulars i es comencen a rehabilitar, ja que fins ara els seu aspecte exterior era molt lamentable ja que no es ciudaven. A la façana de l'est hi ha adossada una estructura de pedra amb tres arcs que eren els femers on es guardaven per indicació del fundador de la colònia. 08011-63 C/ Vell, Graugés 08610 AVIÀ Bloc de cases dels treballadors de la colònia Agrícola de Graugés, de dos pisos i per 10 famílies. Cada una d'aquestes famílies tenien una vivenda gratuïta i disposava d'una horta d'un octau d'hectàrea i de la collita; cada família contava també amb una extensió de 2'5 a 3 hectàrees que havia de conrear obligatòriament, partint-se a mitges la collita amb l'amo. El parcer tenia l'obligació d'engreixar un porc per cada hectàrea de terreny que conreava, apilar i recollir els fems produïts que es concentraven en el femer de tres compartiments, de 7.000 metres cúbics de capacitat. Tots els edificis es comunicaven amb una via fèrria i els treballadors disposaven de diferents serveis a la colònia que podien utilitzar. Es va iniciar la construcció l'any 1887, i al 1893 ja estaven construïts els tres blocs anomenats 'Cases noves de Graugés' i ara conegudes com: Carrer Vell, Carrer del Mig i Carrer Nou de Graugés. 42.0692900,1.8497400 404841 4658110 1887 08011 Avià Fàcil Regular Legal Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2021-09-21 00:00:00 María del Agua Cortés Elía Aguatín Rosal i Sala Es van construir tres edificis de pisos, el Carrer Vell (per 10 famílies), el Carrer de Mig (per 12 famílies) i el Carrer Nou (per 12 famílies). Tots tres segueixen la mateixa estructura constructiva. No es fa fitxa dels altres dos ja que són de característiques molt similars i no hi ha elements remarcables. 45 1.1 14 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
38588 CARBONELLS https://patrimonicultural.diba.cat/element/carbonells Amillarament d'Avià de 1862 (Arxiu Municipal d'Avià). XVIII Masia que segueix l'estructura clàssica de tres crugies, amb tres pisos que donen sensació d'alçada i solidesa. La simetria és total, tant en la façana com en la paret del darrera, amb dues finestres remarcant els tres cossos de la casa. El carener és perpendicular a la façana que s'obre a ponent. Els murs són fets de pedra i reble amb cantoneres de pedra escairada; finestres i porta envoltades de maons. Al costat de la casa hi ha dos coberts: un enganxat al costat esquerre i l'altre independent. El conjunt s'alça en un pla elevat amb molt bona vista i una era al davant que aprofita el sòl de pedra. 08011-64 Carbonells, Graugés. 08610 AVIÀ Aquesta casa constitueix un altre exemple de les noves masies i masoveries que es van construir a la zona durant el segle XIX. Desconeixem qui la va construir, però sabem que l'any 1862 era propietat de Ramon Planas de Sagàs, i al 1879 pertanyia al propietari del Lladó, Juan Montorsí. Va canviar la propietat a mitjans del segle XX i posteriorment a finals dels anys 90, mantenint-se en l'actualitat amb usos agrícoles. 42.0717000,1.8563000 405387 4658370 08011 Avià Fàcil Bo Legal Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2021-03-01 00:00:00 María del Agua Cortés Elía 45 1.1 14 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
38589 Cal Ceba https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-ceba <p>'Registro de las casas de campo y aforados de guerra' , 1856, Arxiu Comarcal de Berga.</p> XVIII <p>Masia que ha sofert diferents transformacions al llarg del temps i en la que encara es veuen parts de la primera construcció feta amb tàpia. La façana és orientada a ponent, coberta a dues vessants i amb el carener perpendicular a la façana. En els murs es barregen zones de pedra amb maó i tàpia, deixant veure clarament les etapes cronològiques de l'obra, amb cantoneres de maó, igual que les finestres i galeries més noves orientades al sud. Una sèrie de coberts envolten la casa que es dedica a l'agricultura.</p> 08011-65 Cal Ceba, Graugés, 08610 AVIÀ <p>Els actuals propietaris de la casa fa cinc generacions que hi viuen i conserven documentació en paper privada des de mitjans del segle XIX, entre els que destaquen capítols matrimonials (1871, 1876, 1904, 1934, 1952) i cartes de pagaments a l'Ajuntament d'Avià. Aquesta casa coincideix temporalment amb la construcció d'altres dels entorns, com Carbonells, dedicades a l'explotació agrícola. La primera documentació que trobem és de l'any 1856, al 'Registro de las casas de campo y aforados de guerra' (Arxiu de Berga), on consta Ramon Rafart.</p> 42.0725600,1.8534200 405150 4658469 08011 Avià Fàcil Bo Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2020-07-03 00:00:00 María del Agua Cortés Elía La família conserva poca documentació privada des de mitjans del segle XIX. 45 1.1 14 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
38601 RECTORIA DE SANT VICENÇ D'OBIOLS https://patrimonicultural.diba.cat/element/rectoria-de-sant-vicenc-dobiols Amillarament d'Avià de 1862. (AMA). Llibre de baptismes de la parròquia d'Obiols (1852 a 1906) (APG). XIX La Rectoria d'Obiols respon a una estructura clàssica de tres crugies, teulada a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana i aquesta oberta a llevant, a la plaça de l'església. Està adossada per darrera al mas Obiols ocupant una tercera part de l'amplada del mur d'aquest, i de forma esglaonada. La porta central amb un balcó al centre del pis i una finestra a cada costat accentuen la simetria de la façana. Totes les finestres tenen els muntants, llindes i ampitadors de pedra. Al costat de la porta d'entrada hi ha dos pedrissos. A la llinda de la porta hi ha la data 1843. 08011-77 Obiols. 08610 AVIÀ La única referència escrita que tenim de la rectoria és la nota que surt a l'Amillarament de 1862 indicant que la casa rectoral d'Obiols no pagava contribució, igual que la resta d'esglésies, rectories i capelles del terme. Al llibre de baptismes de la Parròquia (APG) hi ha una nota que explica que del 3 de maig de 1873 al 4 de juny de 1874 l'església es va quedar sense capellà ja que aquest va fugir perquè temia per la seva vida degut als aconteixements que passaven (tercera guerra carlina). La parròquia va estar sota jurisdicció del Bisbat de Ripoll fins al 1874 en que passa a ser del bisbat de Solsona. 42.0610800,1.8663500 406203 4657180 1843 08011 Avià Fàcil Bo Legal Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2021-09-21 00:00:00 María del Agua Cortés Elía 45 1.1 14 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
38603 CREU DE PEDRÓ D'OBIOLS https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-pedro-dobiols <p>CASELLAS, I.., SANTANDREU, D. (1997). Creus del Berguedà. Amics del Romànic del Berguedà.</p> <p>Creu situada sobre una base de pedra formada per dos cubs superposats, el superior més petit de tamany que l'inferior, i amb els cantos bisellats. A sobre hi ha encastada una creu de ferro amb el braç inferior més llarg i amb els extrems apuntats i decoracions ondulades entre ells.</p> 08011-79 Església de Sant Vicenç d'Obiols 08610 AVIÀ <p>Les creus de pedró es posaven davant de les esglésies o capelles i des d'elles, entre la Santa Creu de maig i la de setembre, es beneïa el terme i es resava per tal de demanar a Déu la protecció de les collites. Aquesta creu d'Obiols es troba entre l'església i el cementiri, indicant un lloc religiós.</p> 42.0614900,1.8666800 406231 4657225 08011 Avià Fàcil Bo Legal Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Simbòlic 2019-12-16 00:00:00 María del Agua Cortés Elía 47 1.3 14 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
38615 LA COLÒNIA ROSAL https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-colonia-rosal NOGUERA I CANAL, Josep (1989). Berga en el temps del Canal Industrial (1885-1900). Llibres de l'Àmbit nº 3. VALL I CASAS, Pere (1999). De colònies tèxtils a Parc Fluvial. Boixareu ed. XIX La Colònia Rosal respon al tipus de colònies que es van formar al costat de les fàbriques de riu al llarg del Llobregat. Aquesta és la primera que trobem baixant el Llobregat, en el moment en que el riu deixa la zona muntanyosa i s'endinsa en el pla. Segueix el mòdul estructural utilitzat en altres colònies del Llobregat: fàbrica, blocs d'habitatges, església, escola, fonda amb cafè i teatre. Els edificis fabrils i els habitatges son estructures lineals modulars realitzats amb maó i ferro principalment. Quasi tots aquests edificis es van construir a la vessant est del riu, mentre que a l'altre costat ja existien algunes cases, així com el molí de Minoves i la fàbrica de cal Seguí. Aquestes cases van augmentar en construir-se la fàbrica i s'han anat refent al llarg dels anys, i són les que formen part del terme d'Avià. No presenten una estructura arquitectònica característica ni remarcable. 08011-91 Colònia Rosal, C-1411, 08610 AVIÀ La fàbrica del Riu va ser fundada l'any 1858 pels tres germans Rosal i Cortina, procedents de Mataró, i oncles i pare d'Antoni i Agustí Rosal i Sala (aquest darrer fundador de la colònia agrícola de Graugés). Tenia secció de filatura, teixits i tint, i arribà a tenir prop de dos mil treballadors. La fàbrica i la desapareguda estació de tren d'Olvan van ser l'origen d'aquest nucli urbà que es troba repartit entre tres municipis: Avià, Berga i Olvan. Fou durant molts anys una de les colònies més grans i emblemàtiques de Catalunya què no parà de créixer fins els anys seixanta del segle XX, 42.0734100,1.8671500 406287 4658548 08011 Avià Fàcil Regular Inexistent Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Privada Residencial 2021-09-21 00:00:00 María del Agua Cortés Elía Agustí Rosal i Sala 46 1.2 14 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
38617 LA NOGUERA https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-noguera 'Registro de casas de campo' de 1856 (Arxiu Comarcal de Berga). Amillaraments de 1879, 1886, 1896 i 1930. (Arxiu Municipal d'Avià) XIX La Noguera està formada per dues cases juntes que van ser construïdes per a masovers. És d'obra molt senzilla, sense finestres laterals i amb les llindes de les finestres de fusta. Els murs són fets amb barreja de diferents materials, principalment tàpia i maó. El carener de la teulada és perpendicular a la façana de les cases que és orientada a migdia. Fa pocs anys es van afegir alguns coberts als costats de les cases i que li donen un aire heterodox. Les cases son habitades per dues famílies. 08011-93 La Noguera 08610 AVIÀ. Zona Molí del Castell. La Noguera era una de les masoveries de Cal Castanyer. Va ser construïda a mitjans del segle XIX. La primera vegada que surt documentada és al 'Registro de las Casas de Campo' de 1856 com a propietat de José Canal i Gamisans de Berga, que també era propietari de cal Castanyer, l'Horta i el Pou. Al 1879 la propietat era de Ramona Canal i Grau. Al 1886 es ven la propietat a Josep Puiggros amb quatre colons, i al 1896 de Cristina Florejachs i Roca junt amb 10 cases més entre les que hi ha la 'casa del colono', l'Horta, la Noguera, les granges, la fusteria. Al 1930 cal Castanyer junt amb la Noguera, l'Horta, la Serra, la granja i un molí vell derruït (que podria ser una estructura que trobem a sota del Molí del Castell) eren propietat de Josep Barniol Molas. 42.0818400,1.8338700 403547 4659521 1850 08011 Avià Fàcil Regular Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2021-09-21 00:00:00 María del Agua Cortés Elía 45 1.1 14 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
38619 Cal Ovelleta https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-ovelleta <p>'Registro de casas de campo' de 1856 (Arxiu Comarcal de Berga).</p> XIX <p>Cal Ovelleta s'aixeca al peu de l'antic camí Ral de Berga a Cardona i envoltada de camps de conreu. És una petita masia d'aire molt modest, de tres pisos amb coberta a dues vessants i el carener perpendicular a la façana que s'obre a migdia. L'estructura forma dues crugies marcades per dos murs a l'interior i que desplacen la porta principal al costat dret. Això també ha marcat una simetria a la façana, trencada al engrandir una finestra a cada pis. Els murs són de pedra i les cantoneres i finestres de maó. Fa pocs anys s'afegí un cos al costat est fet de maó.</p> 08011-95 Cal Ovelleta 08610 AVIÀ. Zona Molí del Castell. <p>La documentació més antiga és la que proporciona el 'Registro de casas de campo' de 1856, en que la casa era propietat de Domingo Torrabadella de Casserres.</p> 42.0882200,1.8301300 403247 4660233 08011 Avià Fàcil Bo Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2020-07-04 00:00:00 María del Agua Cortés Elía La casa ha estat rehabilitada i resta poc de l'antiga casa ja que s'ha modificat considerablement l'aspecte exterior. 45 1.1 14 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
38630 CAN CARDONA https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-cardona <p>Capbreu d'Avià de la Abadia de Serrateix. Any 1701- 1704. Any 1729-1732. Any 1763-1772. (Arxiu Diocesà de Solsona). Cadastre d'Avia de 1767. Amillarament d'Avià de 1862. (Arxiu Municipal d'Avià).</p> XVII <p>Casa que ha sofert moltes modificacions, principalment durant el segle XIX i principis del XX. Presenta l'estructura clàssica de tres crugies, coberta amb teulada a dues vessants i carener perpendicular a la façana que és orientada a migdia. Es manté una distribució simètrica remarcada per les eixides davanteres que es repeteixen a la planta i als dos pisos, realitzades amb quatre pilars de maons més gruixuts als pisos baixos. Aquesta ampliació i una altra feta a la façana posterior van ser realitzades a inicis del segle XX. Els elements fruit d'aquestes ampliacions utilitzaven més el reble i el maó.</p> 08011-106 Can Cardona. Sobrestrada. 08610 AVIÀ <p>El 10 de març de 1650 es fa l'acta d'establiment i carta precària del mas Cardona atorgada per l'Abat del Monestir de Santa Maria de Serrateix a Francesc Altarriba de Berga. Es manté com a propietat dels Altarriba, entre els quals hi va haver un notari de Berga al 1767, fins al 1856 en que ja és propietat de Juan M. Vilardaga de Berga, mantenint-se la propietat actual en mans de la mateixa família. La casa té dues masoveries: cal Tabella i Regatell de Baix, totes dues construïdes a meitat del segle XIX pels Vilardaga.</p> 42.0839551,1.8170571 402160 4659775 1650 08011 Avià Fàcil Bo Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2022-05-03 00:00:00 María del Agua Cortés Elía El propietari de la casa conserva contractes d'arrendament de la casa des de 1680. 45 1.1 14 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
38632 LLUERT DE CLARÀ https://patrimonicultural.diba.cat/element/lluert-de-clara Amillarament d'Avià de 1879. (Arxiu Municipal d'Avià). XVIII Masia de planta rectangular, teulada a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana que és orientada a migdia. La casa ha sofert diferents ampliacions, amb afegits a la part posterior i amb coberts al voltant. Els murs son de pedra barrejada amb les cantoneres de pedra ben escairades i amb les finestres envoltades de maó. A la façana principal s'observa l'estructura en tres crugies i tres pisos, en què la porta principal es troba al lateral esquerre i és coberta amb un arc escarser adovellat sobre muntants de carreus. Les finestres també tenen la llinda en forma d'arc rebaixat de maó. Destaca l'assecador a les golfes amb una porta d'arc de mig punt de maó per permetre l'entrada de la palla, i que deixa veure l'enllatat de fusta de la teulada. L'interior de la casa ha estat totalment reformat. 08011-108 Lluert de Clarà. Clarà. 08610 AVIÀ A un document de la casa Vilamarí que recull els censals que pagaven les cases i a qui, s'especifica que Lluert era Hostal (mitjans segle XVIII) i que pagava censals als preveres de la comunitat de Berga. Per tant aquest seria un hostal que es trobava al pas del camí Ral de Cardona i abans d'arribar a Avià, venint de Cardona. Al Cadastre de 1767 era de Francisco Camp de Berga que tenia un masover a la casa. El 1856 era de Luis Blanxart de Berga que també era propietari de la Riereta i del Molí. Actualment la casa es dedica a agroturisme. 42.0672700,1.8043300 401081 4657937 1750 ? 08011 Avià Fàcil Bo Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2021-09-21 00:00:00 María del Agua Cortés Elía Actualment la casa es dedicada a allotjament de turisme rural. 45 1.1 14 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
38636 CASANOVA DE SERRAPINYANA https://patrimonicultural.diba.cat/element/casanova-de-serrapinyana Cadastre d'Avià de 1767. Amillarament de 1862 i de 1879. (Arxiu Municipal d'Avià). XVIII Masia construïda seguint l'estructura de tres cossos i ampliada amb un seguit d'afegits. És coberta amb teulada a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana que s'obre a migdia amb una era al davant. Davant hi ha un porxo suportat amb un pilar de pedra i tres de maó. A un dels pilars del porxo hi ha la data 1767 gravada a la pedra. Les parets són de pedra barrejada les finestres amb llindes i muntants de pedra. La porta principal és allindada, amb llinda de fusta que té la data 1729 quasi esborrada. El terra del primer pis és de lloses de pedra suportades per un embigat de roure i llates. A la cuina hi ha una porta que té gravada al muntant la data 1789. A la cuina es conserva la campana del foc a terra característica de la zona, així com un forn de pa. Al costat de la casa i també obert a l'era hi ha un cobert amb pilars de pedra que subjecten un tancament de fusta i que és de la mateixa època que la casa. 08011-112 Clarà. Costa del Pou. 08610 AVIÀ Aquesta casa seria construïda com masoveria de Serrapinyana, per això porta el sobrenom de Nova, a inicis del segle XVIII. Al Cadastre de 1767 Josep Serrapiñana consta com a propietari del manso Santana (Casanova de Serrapinyana), que també tenia Serrapinyana. Al 1879 els dos masos eren de Josefa Vila. El fet de trobar bases de premses de biga a la zona confirma l'antiga utilització del lloc per al cultiu de la vinya a l'edat mitjana. 42.0732300,1.8051800 401161 4658598 1729 08011 Avià Restringit Regular Legal Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2021-09-21 00:00:00 María del Agua Cortés Elía Als entorns hi ha tres contrapesos de premsa de biga de pedra dels que s'ha fet fitxa. 45 1.1 14 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
38637 El Pou https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-pou <p>Cadastre d'Avià de 1767. Amillarament de 1862 i de 1879. (Arxiu Municipal d'Avià).</p> XVIII-XIX <p>Masia de tipologia clàssica estructurada en tres cossos i que ha sofert ampliacions evidents. L'interior conserva la que seria l'estructura inicial de la casa, més petita, i que presenta els murs de carreus de pedra gruixuts i amples, així com finestres espitllerades que ara queden amagades, i la primera porta amb llinda de fusta. La construcció que veiem actualment és de 1879, data que es troba a la llinda de la porta principal i fruit de les ampliacions que es van fer a la façana i que van augmentar l'alçada total. Aquestes va donar com a resultat una casa de grans dimensions, de planta baixa i tres pisos, coberta amb teulada a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana principal. La façana s'obre a migdia a una era en la que hi ha altres coberts que segueixen l'estructura constructiva d'aquesta darrera ampliació. La característica més remarcable de la casa és el doble cos de galeries formades per grups de cinc arcs de mig punt a cada un dels dos pisos, i un arc central a les golfes flanquejat per dos ulls de bou ovalats que accentuen la simetria de la façana. A l'interior, la planta baixa s'utilitza com a corts pel bestiar, i els dos pisos son habilitats com a dues vivendes estructurades al voltant de la sala central presidida per la eixida d'arcs.</p> 08011-113 El Pou. Clarà. 08610 AVIÀ <p>La primera notícia històrica de la casa la trobem l'any 1537 (AM) com a terme, tot i que desconeixem el nom dels propietaris. L'any 1767 és de Cristobal Sastre de Berga i el 1856 de José Canal i Gamisans, propietat que es manté fins al 1876 en que la compra Ramon Pujol i Carsi, pare del que va ser alcalde de Berga Ramon Pujol i Thomàs. Per la data que trobem a la porta d'entrada esbrinem que l'ampliació dels cossos de galeries van ser obra de Ramon Pujol, que li donaria una empenta important a l'explotació. Ramon Pujol i Thomàs es va casar tres vegades: primer amb Mª Queralt Blanxart i Grau que va morir de part i sense fills; en segones núpcies amb Mª Isabel Sarraís i Serra (el seu fill Ramon Pujol i Sarraís era l'hereu), i finalment amb Juana Pons i Pau a la que va regalar la casa El Pou com a dot en casar-se amb ell. Ramon Pujol i Thomàs va morir el 1923 i deixà al seu hereu les propietats de Codines, el Pou i la fàbrica de cal Piteu a Avià, entre d'altres propietats. Actualment la casa és propietat d'una neboda de l'hereu.</p> 42.0733500,1.8092700 401499 4658606 08011 Avià Fàcil Bo Legal Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2022-06-29 00:00:00 María del Agua Cortés Elía 45 1.1 14 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
38641 Cal Janó https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-jano <p>Amillarament de 1862 i de 1879. (Arxiu Municipal d'Avià).</p> XX <p>L'actual casa de cal Janó és un edifici totalment nou realitzat l'any 1999 aprofitant l'existència d'un antic edifici. La casa antiga era molt petita i feta de tàpia que tenia una porta amb llinda de fusta sobre brancals de pedra. Al segle XIX es va fer una important ampliació que va triplicar el tamany de la casa, feta amb pedra barrejada i cantoneres d'obra vista. Al galliner que hi havia al costat hi havia una pedra amb la data 1878 gravada. La casa actual conserva l'estructura amb teulada a dues vessants amb carener perpendicular a la façana principal que s'obre a migdia.</p> 08011-117 Cal Janó. La Rovira. 08610 AVIÀ <p>Desconeixem la data de construcció de la primera caseta, però per l'estructura endevinem que seria cap a finals del segle XVIII. Als Amillaramanets de 1862 i 1879 la Casita de can Janó era de José Mercadal, que va ser el responsable de l'ampliació que es va fer en aquesta època.</p> 42.0732000,1.8208000 402453 4658576 08011 Avià Fàcil Bo Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2020-07-03 00:00:00 María del Agua Cortés Elía A l'Inventari de Patrimoni de la Generalitat que es va fer l'any 1983 hi ha la fotografia de la casa original. 45 1.1 14 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
38642 CAL RAMONET https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-ramonet Amillarament d'Avià de 1862 (Arxiu Municipal d'Avià). XVIII Cal Ramonet és una casa feta en diferents etapes que són difícils de determinar amb exactitud. És una casa de dimensions grans, coberts amb teulada a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana oberta a migdia, amb planta, pis i golfes. La casa té coberts als dos costats independents de la casa i s'obre a una era tancada per davant amb un petit mur i els mateixos coberts. La façana principal presenta una simetria trencada únicament pel desplaçament de la porta principal a un costat. A la planta baixa hi ha dues portes: la principal de mig punt i adovellada amb la data 1800 i una creu gravades a la clau, i una a un costat també adovellada d'arc de mig punt però de llum més ampla. Al primer pis i a les golfes s'obren dues eixides amb dos arcs cada una: al primer pis els arcs són carpanels de pedra i a les golfes són de mig punt d'obra vista. Tots ells diferenciats per pilars amb els capitells marcats per una motllura horitzontal. A cada costat dels arcs hi ha dos balcons d'arc rebaixat al pis i dues finestres a les golfes que acaben de marcar la simetria de la façana. Als murs laterals es pot observar que les golfes eren un assecador obert per davant i pels costats i que posteriorment aquests es van tancar amb paret de maó. L'estructura interior segueix la divisió en tres crugies perpendiculars a la façana, i es pot veure clarament que el cos davanter va ser afegit posteriorment davant de la que havia estat inicialment la façana principal que ara queda uns quatre metres per darrera de l'ampliació feta al segle XIX. En aquest mateix mur hi ha una espitllera que ha quedat tapiada per un costat per l'ampliació. La que havia estat la primera porta principal té els muntants formats per grans blocs de pedra escairats i la llinda de roure. Aquesta porta, situada en front de la principal, dóna accés a una cort i a la dreta de la porta arrenca l'escala que porta al primer pis fent una ela, amb els primers graons de pedra i els últims d'obra vista amb la vora de fusta. L'escala mena al primer pis, on hi ha la sala amb el terra de rajols de fang fets a mà, obrint-se a ella pel costat esquerre la cuina amb foc a terra de campana típic de la zona i una habitació, i a la dreta dues habitacions i l'arrencament de l'escala que porta a les golfes. La sala té sortida directa a la eixida que te el terra de grans rajols de pedra. A la planta baixa hi ha un forn de pa. 08011-118 Cal Ramonet, Veral de Cal Guixé, La Rovira. 08610 AVIÀ Aquesta és una casa com d'altres d'Avià construïda en diferents èpoques, però no sabem de quina data pot ser la construcció més antiga, principalment perquè el nom que té actualment deu ser recent, de la època de l'ampliació del 1800, i perquè no es conserven documents referents a ella. Al 1856 era de Ramon Bertran. Constant encara de la mateixa família el 1914. 42.0719000,1.8177900 402202 4658435 1800 08011 Avià Fàcil Bo Legal Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2021-03-01 00:00:00 María del Agua Cortés Elía Cal Ramonet és coneguda també amb el nom de Cal Tufa. 45 1.1 14 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
38643 COLOMA https://patrimonicultural.diba.cat/element/coloma CAPSADA, J. I VALL-LAMORA, R. (1990). Masies d'Avià. L'Erol, núm. 31, pàgs. 14-16. Àmbit de Recerques del Berguedà. IGLÉSIAS, J. (1979). El fogatge de 1553. Fundació Salvador Vives i Casajuana. Volum I. Barcelona. Ressò nº 5, juny 1984. 'Els nous veïns'. Pàg. 9. Ressò nº 12, febrer 1987. 'Coloma: un taller especial al servei dels disminuïts psíquics de la comarca'. Pàg 5. A.C.A. Batllia General, classe AB, vol. 2, Feudorum Bergae. XX La actual construcció de Coloma és una casa nova que es va construir l'any 1984 i que va substituir l'antiga construcció de la que tan sols queden restes d'alguns murs de 40 cm d'alçada i que serveixen com a marges dels camps de conreu dels entorns. L'antiga construcció va ser producte de diferents etapes constructives, era de pedra i tenia un assecador obert a les golfes. La casa actual no té cap element remarcable ja que no es conserva res de l'antiga construcció. 08011-119 Cal Coloma, Veral de Cal Guixé, La Rovira. 08610 AVIÀ L'antiga casa de Coloma era un edifici que ja existia a l'Edat Mitjana, tot i que amb moltes reformes posteriors. L'any 1984 degut al mal estat en que es trobava la casa per abandonament, es va enderrocar i es va construir l'edificació nova per albergar una granja i un centre de rentat de roba per donar feina a disminuïts psíquics de la comarca. A l'inventari que va fer la Generalitat l'any 1983 s'indica que es documenta la casa perquè estava previst enderrocar-la en breu. Trobem documentat l'any 1338 a Guillem de Coloma d'Avià en una compra que va fer de terra del mas Grau de Coforb (Arxiu Cal Mas). Posteriorment, al 1353, trobem un document d'establiment enfitèutic d'una casa al lloc de Sallagossa a Berga, fet per Elicsena muller de Ramon de Coloma d'Avià (ACA). Al 1406 es fa referència a una vinya i una terra de Pere de Coloma alias Julio (APM). L'any 1447 es fa referència de Joan de Coloma d'Avià que va morir intestat, motiu pel qual els seus fills venen l'any 1496 el mas de Coloma, en alou del monestir de Ripoll, a Joan Mas en carta de gràcia per redimir en 20 anys (AM); essent aquesta la referència directa del mas que trobem més antiga. Al fogatge de 1553 Pere Campelans és al mas Coloma (IGLÉSIES, 1979). Durant el segle XVI a diferents fonts es fa referència del mas com a terme. Al cadastre de 1767 surt el mas Julió de Ramon Bertràn i Julió, la situació d'aquest mas correspon a Coloma. Posteriorment, a l'Amillarament de 1856 el mas era propietat de José Casals de Casserres. 42.0710400,1.8164800 402092 4658341 1984 08011 Avià Fàcil Dolent Legal Patrimoni immoble Edifici Privada Productiu 2021-09-21 00:00:00 María del Agua Cortés Elía L'Associació de Pares de la Llar Sta. Maria de Queralt va portar a terme el projecte de Coloma per tal de proporcionar feina als nens disminuïts psíquics de la comarca un cop acabada l'etapa d'instrucció a Berga. Hi ha instal·lada una bugaderia que realitza tot el procés de rentat de roba, així com una nau per cria i engreix de conills i gallines.La protecció és per l'entorn de la zona. 45 1.1 14 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
38645 MOLÍ DEL SALVANS https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-del-salvans Arbitri sobre aprofitaments hidràulics (1933-1953). (Arxiu Històric de la Diputació de Barcelona). Registre de Matrícula Industrial 1899-1917. (Arxiu Municipal d'Avià). XX L'edifici de l'antiga farinera va ser reconstruït durant la dècada dels anys cinquanta. Es tracta d'una nau industrial de planta rectangular situada a la riba esquerra de la riera d'Avià, davant de la casa de les Boixes. No queda cap vestigi de l'antic molí excepte alguns blocs de pedra escairats que es troben al costat de la riera i la base de la casa de les Boixes que es va fer a sobre de les restes del molí. En fer-se el dipòsit d'agua, van sortir algunes moles i canalitzacions de ferro. 08011-121 Molí del Salvans, Carretera de Berga a Solsona C- 149. Sobrestrada. 08610 AVIÀ Segons consta al registre de Matrícula Industrial de l'Arxiu Municipal d'Avià, el molí de Salvans va estar en funcionament de l'any 1903 al 1926. Era un molí de dues moles per civada, ordi i blat de moro; que utilitzava un salt de la riera de les Boixes i Regatell amb una alçada de 30 m, 0,040 m3 de cabal i una producció mitjana anual de 15.888 quilovats. De l'any 1933 al 1953, al registre d'arbitris sobre salts d'aigua de la Diputació de Barcelona, consta que el salt d'aigua era propietat de Angel Salvans Serra i Carmen Serra Llucià (c/ Padró, 6 d'Avià) i que utilitzava el molí Manuel Comellas Pallarés. S'especifica que l'aprofitament era irregular i que en temps de secada no baixava aigua, utilitzant-se menys de tres mesos l'any. L'any 1940 el molí estava destruït, però es va continuar cotitzant pel salt d'aigua fins el 1952. A partir del 1924 també hi havia una dinamo que feia 69,44 Kv/h que s'utilitzava per moure 4 cilindres d'una nova farinera que va instal·lar Manuel Comellas i Pallarés i que es va utilitzar fins ben entrats els anys 60. 42.0816500,1.8134000 401854 4659523 1903 08011 Avià Fàcil Bo Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2021-09-21 00:00:00 María del Agua Cortés Elía Actualment el lloc que ocupava el molí és ocupat per la casa de Cal Grané. 45 1.1 14 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
38646 ROCA DE LA GUINEU https://patrimonicultural.diba.cat/element/roca-de-la-guineu Informació oral del Sr. Martí Vilarrasa. Fitxa nº 2 de la Carta Arqueològica del Berguedà-Avià (1991). Es tracta d'un jaciment arqueològic que es troba a peu del camí que porta a l'església de Sant Vicenç d'Obiols des de La Plana. Una gran roca de pedra sorrenca que forma cap al costat sud una balma o cornisa allargassada i de dimensions considerables que es troba mig tapada per verdissa i que va proporcionar diferents materials en troballes en superfície. 08011-122 Camí de La Plana a Obiols. Obiols. 08610 AVIÀ El jaciment va ser identificat pel Sr. Martí Vilarrasa de Puig Reig pels volts de l'any 1985 a partir de diferents troballes en superfície formades per fragments de sílex i ceràmica, entre els que destaca un fragment de ceràmica cardial. Els materials trobats per Martí Vilarrasa es troben dipositats al seu domicili: c/ Pau Casals, 25 Puig Reig. Aquest jaciment es troba al costat d'un altre jaciment que s'ha inventariat a la Carta Arqueològica amb el nº 11740, nº 6 d'Avià i anomenat Jaciment Epipalelític d'Obiols. 42.0572600,1.8693800 406448 4656752 08011 Avià Fàcil Regular Legal Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús 2021-09-21 00:00:00 María del Agua Cortés Elía (Referència topogràfica de la Carta Arqueològica: 31TDG065574). 1754 1.4 14 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
38651 Antiga estructura a Graugès https://patrimonicultural.diba.cat/element/antiga-estructura-a-grauges <p>Fitxa de la Carta Arqueològica del Berguedà nº 5 d'Avià. 1998.</p> <p>Restes d'una estructura que en un principi es pensava que podria correspondre a un antic forn ceràmic de probable època romana, que es troben soterrades en el terreny i cobertes de vegetació, de les quals és visible la part superior.</p> 08011-127 A prop del Carrer Vell. Graugés. 08610 AVIÀ <p>Aquest element va ser identificat per Jaume Bernades, director del Museu Diocesà de Solsona, i inventariat a la Carta Arqueològica del Berguedà del Servei d'Arqueologia de la Generalitat l'any 1998 amb el nº 11739 general i el nº 5 d'Avià. Després de la intervenció d'urgència realitzada l'ant 2010 com a conseqüència de la construcció de la depuradora, els resultats van ser negatius, és a dir, que no es tracta de cap forn d'època romana. Per aquest motiu s'ha modificat la fitxa..</p> 42.0599700,1.8436800 404326 4657081 08011 Avià Obert Bo Legal Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Sense ús 2020-07-03 00:00:00 María del Agua Cortés Elía A la carta Arqueològica de la Generalitat s'havia documentat com un forn, però les prospecions realitzades l'any 2010 per la Generalitat degut a la construcció de la depuradora, van donar resultat negatiu.. 47 1.3 14 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
38657 Aplec de Sant Serni de Clarà https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-de-sant-serni-de-clara <p>ROSSINYOL, J.M. (1990). Sant Serni de Clarà. Una història a mig escriure. Ateneu d'Avià. 'Libro de Actas del Ayuntamiento' de 1909 a 1913 (Arxiu Municipal d'Avià).</p> XX <p>Cada any es celebra l'aplec el diumenge després del 18 d'octubre, que és Sant Lluc. Comença amb una caminada popular des de Avià fins a l'església de Sant Serni acompanyada dels gegants. En arribar a l'església, pels volts de les 11'30 hores, es celebra missa, a la sortida es donen els panets als assistents i després es fa una ballada de gegants. La festa acaba amb un concert de música en el que participa la Coral Santa Maria d'Avià i que es fa a la tarda a l'Ateneu. L'aplec és organitzat per l'Ateneu d'Avià.</p> 08011-133 Església de Sant Serni de Clarà. Clarà. 08610 AVIÀ <p>Tot i que el patró de l'església és Sant Serni, la festa es celebrava per Sant Lluc, el 18 d'octubre, o el diumenge posterior a aquesta data. Amb motiu de la festa al matí es celebrava missa i per la tarda es resava el rosari, acabant el dia amb un ball rodó. Era tradició donar un panet als assistents, motiu pel qual el prior passava per les cases a recollir blat per tal de fer-los. El pa que sobrava de l'aplec era subhastat i els diners que es recollien eren per la capella. Al 'Libro de Actas del Ayuntamiento' de 1909 a 1913 ja consta la celebració de l'aplec a finals d'octubre dient que la festa era molt concorreguda i que es demanava la presència de la Guàrdia Civil per tal de garantir l'ordre. Quan es va destruir l'església l'any 1936 es va deixar de dir missa, però sembla que la festa es va continuar fent, tot i que no sempre. L'any 1990, amb motiu de celebrar la recent restauració de l'església es va tornar a recuperar la festa.</p> 42.0772300,1.8227700 402622 4659021 08011 Avià Obert Bo Inexistent Patrimoni immaterial Manifestació festiva Pública Social 2020-07-03 00:00:00 María del Agua Cortés Elía 2116 4.1 14 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
38658 Aplec de l'ermita del Remei de Cal Castanyer https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-de-lermita-del-remei-de-cal-castanyer <p>RAFART, B. , FORNER, C. (2001). Goigs marians del Bisbat de Solsona. Publicacions de l'Abadia de Montserrat.</p> <p>Aplec que es celebra anualment el segon diumenge d'octubre, data en que es celebra la festivitat de la Mare de Déu del Remei. L'aplec s'inicia amb una missa a les 11,30 hores i en la que es canten els Goigs a aquesta Mare de Déu. A les 17 hores del mateix dia es resa el rosari a la capella. L'aplec és organitzat pels mateixos propietaris de la casa i es convida a tot el poble d'Avià.</p> 08011-134 Cal Castanyer. Zona Molí del Castell. 08610 AVIÀ <p>El culte a la Mare de Déu del Remei te el seu origen en les pestes i altres calamitats que assetjaven a les poblacions. Aquesta ermita es va construir al segle XIX al costat del mas Castanyer. L'any 1954 van pujar la imatge a l'Ermita fent una celebració, ja que havia estat amagada des de la Guerra Civil a una casa particular de la zona, des d'aquell moment es celebra l'aplec, tot i que anteriorment ja s'havia celebrat ofici religiós al menys un cop a l'any. Els Goigs de la Mare de Déu del Remei es canten des de finals del segle XIX i existeix una primera versió que va fer Josep Blanxart i Camps i una segona versió de 1954 feta pel prevere Josep M. Massana Bach.</p> 42.0772300,1.8227700 402622 4659021 08011 Avià Obert Bo Inexistent Patrimoni immaterial Manifestació festiva Privada Social 2020-07-03 00:00:00 María del Agua Cortés Elía Cada any es celebra un aplec a l'Ermita del Remei de Cal Castanyer el diumenge més proper a l'onze d'octubre, en que els amos de la casa conviden a participar a tot el poble. 2116 4.1 14 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
38661 CONTRAPÈS DE PREMSA VINÍCOLA DE SERRAPINYANA https://patrimonicultural.diba.cat/element/contrapes-de-premsa-vinicola-de-serrapinyana COROMINAS, R. (1995). Estudi de diferents peces de pedra de probable època medieval i utilitat desconeguda. L'Erol nº 48, pàgs. 10-14. COROMINAS, R. I COROMINAS, J. (1998). Premses de biga bastides en codines i en pedres traslladables. L'Erol nº 57. RIU, M. (1989), L'arqueologia medieval a Catalunya. Col·lecció coneguem Catalunya. Els llibres de La Frontera. X-XII L'encaix és deteriorat. Als entorns immediats de la masia Casanova de Serrapinyana s'han localitzat tres contrapesos de premsa de biga realitzats en blocs de pedra, a les que em refereixo en fitxes independents. La que tractem en aquesta fitxa es troba al costat de la bassa de la casa, utilitzada con part del mur i amorterada en aquest verticalment. És un bloc de pedra, de tamany petit si el comparem amb altres que coneixem de la zona, de 60x65x30 cm, amb un pes aproximat de 400 kg, i amb un forat allargassat al centre bastant deteriorat. 08011-137 Casanova de Serrapinyana. Costa del Pou. 08610 AVIÀ El conreu de la vinya al comtat de Berga és documentat des dels primers segles medievals. Les premses de biga traslladables s'utilitzaven durant l'edat mitjana a peu dels conreus en els camps de vinyes dels entorns, fet que facilitava la feina de premsat. Aquest era un contrapès utilitzat per aquestes premses traslladables. 42.0734400,1.8052400 401166 4658621 08011 Avià Difícil Regular Inexistent Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Sense ús 2021-09-21 00:00:00 María del Agua Cortés Elía 47 1.3 14 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
38662 CONTRAPÈS DE PREMSA VINÍCOLA DE VENTAIOLA https://patrimonicultural.diba.cat/element/contrapes-de-premsa-vinicola-de-ventaiola COROMINAS, R. (1995). Estudi de diferents peces de pedra de probable època medieval i utilitat desconeguda. L'Erol nº 48, pàgs. 10-14. COROMINAS, R. I COROMINAS, J. (1998). Premses de biga bastides en codines i en pedres traslladables. L'Erol nº 57. RIU, M. (1989), L'arqueologia medieval a Catalunya. Col·lecció coneguem Catalunya. Els llibres de La Frontera. X-XII Es troba en bon estat de conservació. Contrapès de premsa traslladable que es troba a un pla a prop de les runes del mas Ventaiola, al peu de la Baga de Sant Salvador. És feta en un gran bloc de pedra d'aglomerat de formes arrodonides i de 104x102x40 cm de dimensions i amb pes aproximat de 680 kg. Té l'encaix al centre de forma allargada i circular al centre i molt ben delimitat. Actualment es troba ple de terra i molsa. 08011-138 Ventaiola, baga de Sant Salvador, Clarà. 08610 AVIÀ El conreu de la vinya al comtat de Berga és documentat des dels primers segles medievals. Les premses de biga traslladables s'utilitzaven durant l'edat mitjana a peu dels conreus en els camps de vinyes dels entorns, fet que facilitava la feina de premsat. Aquest era un contrapès utilitzat per aquestes premses traslladables. És un altre exemple del cultiu de la vinya en aquesta zona, ja evidenciat per altres restes trobades i documentades. 42.0709700,1.7893600 399848 4658365 08011 Avià Fàcil Bo Inexistent Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Sense ús 2021-09-21 00:00:00 María del Agua Cortés Elía Aquest contrapès ha estat identificat en fer aquest inventari. 47 1.3 14 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
38664 ESPAI NATURAL DELS TRES HEREUS https://patrimonicultural.diba.cat/element/espai-natural-dels-tres-hereus <p>Memòria descriptiva dels Espais d'Interès Natural del Berguedà. Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya. Març de 2000.</p> <p>Espai representatiu dels sistemes naturals i del paisatge del Baix Berguedà, situat a l'extrem més occidental de la Depressió Central de llevant (sector ausònic), i per això de caràcter més sec i continental. Els Tres Hereus és format per petits turons de baixa altitud (680 m), situats al marge esquerre de la riera de Clarà, que tanca l'espai per l'oest. És constituït per relleus en plataformes estructurals, amb gresos i conglomerats de materials grollers, resultat dels arrossegalls dels massissos pre-pirinencs veïns. És un paisatge caracteritzat per replans careners interfluvials i una sèrie de relleus tabulars fins els fons del riu. L'espai conserva una bona mostra de la vegetació natural del territori, on els boscos alternen amb camps de conreu, principalment de cereals. Els Tres Hereus té l'interès de mostrar la transició entre la vegetació submediterrània del país de la roureda de roure de fulla petita (Violo-Quercetum faginae) i la mediterrània del país del carrascar (Quercetum rotundifoliae). En el paisatge actual prenen un paper important les pinedes secundàries de pinassa i en menor grau de pi roig i pi blanc, junt amb brolles, prats i pastures. Inclou també una part del curs d'aigua de la riera de Clarà. L'espai comprèn territoris dels municipis d'Avià i Casserres. La superfície total de l'espai és de 343,46 ha, de les quals 35,96 ha es troben dins del terme municipal d'Avià.</p> 08011-140 Serrat dels Tres Hereus, entre Avià i Casserres <p>El Serrat dels Tres Hereus va ser declarat Espai d'Interès Natural d'acord amb el mandat de la Llei 12/1985, per resolució del Conseller de Medi Ambient de 29 de maig de 2000. Declaració de PEIN publicada al DOGC nº 3191, pàg. 9613, de 26-7-2000. Durant els focs del mes de juliol de 1994 una part important del Serrat dels Tres Hereus es va cremar. Des de l'estiu de 1995 es realitzen campanyes d'excavació arqueològiques al poblat ibero-romà que es troba al cim del Serrat. El Serrat dels Tres Hereus era propietat de tres famílies: Bernades, Canudes i Ballús. És per això que rep aquest topònim. A principis del segle XX la família Canudas va comprar les propietats de Ballús i el Serrat va passar a ser propietat de dos hereus. Actualment i des de fa uns deu anys la propietat dels Canudas s'ha dividit entre dos germans i per tant ara el Serrat torna a ser de treu hereus: Bernades, Canudas i Canudas. Miquel Bernades Postils, casa Bernades 08693. Joan Canudas Rovira, casa Casanova del Prat, 08610 AVIÀ, i Miquel Canudas Rovira, casa Canudas 08693 CASSERRES. En alguns mapes surt anomenat Serrat dels Lladres.</p> 42.0432900,1.8514800 404946 4655221 08011 Avià Fàcil Regular Legal Patrimoni natural Zona d'interès Privada Social 2020-10-07 00:00:00 María del Agua Cortés Elía El PEIN conté la descripció següent en relació amb els límits de l'espai (vol. III, pàg. 248, apt. A.2): ' Prenent com a punt inicial la riera de Clarà a Xuriguera, el límit remunta la riera fins a prop del límit del terme municipal d'Avià fins als Tres Hereus, d'on el límit descendeix fins a la carretera de Casserres a Gironella, al paratge de Barbats, per a continuació envoltar la masia a de Canudes i descendir fins al barratge de la riera de Clarà per reprendre ver el nord al punt inicial'. 2153 5.1 14 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
38666 RIERA D'AVIÀ https://patrimonicultural.diba.cat/element/riera-davia L'embassament d'aigua: un repte per Avià. Ressò nº 8, any 1985. Riera de la conca dreta del Llobregat. És una riera de cabal molt irregular i amb elevada contaminació orgànica principalment per les granges de porcs. La riera neix a Coforb, a 1000m d'alçada i baixa per la costa fins a entrar en el municipi d'Avià on s'ajunta amb un ramal d'aigua que neix a la Serra de Queralt. A 1250m.. Al vessant de Coforb la riera forma elegants tolls en els que es possible banyar-se i el saltant del Grau que es troba al costat d'una casa troglodítica (Els Forats) que pertany al terme de Coforb. Abans del saltant del Grau part de l'aigua de la riera es canalitza per abastir d'aigua potable el poble d'Avià. A la zona de la Farinera, ja en terme d'Avià, la resta d'aigua que baixa naturalment s'embassa i es deixa anar en petita quantitat. L'aigua de l'embassament s'utilitza en l'actualitat per al rec del camp de futbol d'Avià, tot i que en els seus inicis servia per abastir a la població. Un cop passada la Farinera, la riera passa per la zona sud-oest del nucli, passant per l'antic Molí de la Coromina, i es dirigeix cap a la casa Lluert d'Avià on hi ha una resclosa de ciment i una antiga resclosa medieval on es troba la canalització (construïda pels germans Rosal) que desvia aigua a l'Estany Gran de Graugés. La riera segueix el seu recorregut fins a entrar al terme de Casserres i passant abans per l'antic molí de Vilajoana i pel Molí de Bellús, tots dos amb les restes d'antigues rescloses medievals. A partir del moment en que la riera surt de l'embassament d'Avià, l'escassetat d'aigua i diferents aportacions orgàniques contribueixen a la contaminació de les aigües, tot i que la sedimentació en el seu recorregut fa que es vagi netejant a mida que avança cap a la zona de Graugés. En aquesta riera hi havia diferents espècies de fauna, principalment barb cua-roig (barbus haasi), però actualment estan pràcticament extingits degut a la contaminació orgànica. 08011-142 Avià La riera d'Avià era coneguda antigament com riera de Napell (APM any 1433, Capbreu Serrateix 1773), encara que també es coneix com riera de Bellús, riera de Coforb o riera de les Boixes, al terme de Casserres (Ametlla de Merola) era coneguda com a riera de les Febres. Laigua de la riera s'ha utilitzat des de l'Edat Mitja per moure diferents molins al terme: molí de la Coromina, molí de Santamaria (a Lluert d'Avià), molí de Vilajoana i molí de Bellús. Aquest usos es van mantenir fins al segle XX en alguns casos (Vilajoana i Bellús) o fins a finals del XIX (Coromina). A finals del segle XIX Agustí Rosal i Sala va desviar l'aigua de la riera amb una canalització a l'aire lliure fent una resclosa a sota de la casa Lluert que portava l'aigua fins a l'Estany Gran de Graugés i que s'utilitzava per regadiu de la finca. L'any 1980, degut a que l'aigua de la riera Font Caldes no era suficient per abastir al municipi, es va decidir construir un embassament per emmagatzemar l'aigua sobrant durant l'hivern i la primavera. Es va construir l'any 1987 amb diferents subvencions de la Generalitat a la zona de la Farinera. L'embassament té 2.258 m2 de superfície, per emmagatzemar un volum d'aigua de 7.175 m3. La presa té 44 m de longitud i 12'50 m d'alçada. Amb dues bombes s'elevava l'aigua fins a l'estació potabilitzadora que es troba al costat del camí, tot i que actualment aquesta aigua només s'utilitza per a regar el camp de futbol i l'aigua potable es canalitza per sobre del saltant del Grau, a Coforb. 42.0772300,1.8227700 402622 4659021 08011 Avià Fàcil Regular Legal Patrimoni natural Zona d'interès Pública Social 2021-09-21 00:00:00 María del Agua Cortés Elía La servitud d'aigua pertanyia a les famílies Mas i Salvans ja que la riera de les Boixes passa per les seves propietats, per això es va fer un pacte amb l'Ajuntament pels volts del 1800, que permet que aquest pugui fer servir l'aigua sempre que a les dues cases hi arribin nou plomes d'aigua. 2153 5.1 14 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
38667 RIERA DE LA FONT CALDES https://patrimonicultural.diba.cat/element/riera-de-la-font-caldes Riera de la conca dreta del Llobregat. És una riera de cabal molt irregular i amb elevada contaminació orgànica principalment per les granges de porcs, com passa amb les altres rieres que passen pel terme d'Avià. La riera de Font Caldes neix a la serra de Queralt, a 1000m d'alçada just per sobre del polígon industrial de La Valldàn. També es nodreix de l'aigua de la Font Caldes que es troba al costat de la casa Cal Miquel al polígon i dins el terme d'Avià. Actualment s'agafa aigua de la riera per abastir al municipi d'Avià a la mateixa font, uns 130 m3 diaris. Des de la font la riera travessa la carretera de Solsona i segueix fins al Molí del Castell on arriba amb molt poca aigua. Antigament era desviada mitjançant un aqüeducte per proporcionar energia hidràulica a l'antiga fàbrica de pinsos i posteriorment al Molí del Castell. Després d'aquest, dos embassaments consecutius emmagatzemaven l'aigua que els germans Rosal utilitzaven a finals del segle XIX per abastir la colònia agropecuària de Graugés. En aquesta zona entre el Molí del Castell i La Noguera resten antigues canalitzacions d'obra per on es desviava la riera. Actualment les basses són completament seques ja que han perdut aquesta utilitat i la riera segueix el seu recorregut fins a desguassar a la colònia Rosal al riu Llobregat, al peu de l'antic molí de Minoves actualment desaparegut. En general la riera conté poca aigua i es troba en mal estat de conservació ja que la mancança d'aigua agreuja la contaminació. 08011-143 Avià L'aigua de la riera va ser utilitzada per proporcionar energia a molins ja des de l'Edat Mitjana i trobem al seu curs les restes del molí del Castell, del que desconeixem la cronologia més antiga, i del molí de Minoves que va ser construït al segle XVII (1637), tot i que aquest utilitzava l'aigua de la riera Font Caldes quan s'acabava d'unir a la riera de Metge al terme de Cal Rosal, i abans de desguassar al Llobregat. Els dos molins van estar en funcionament fins els anys 30 del segle XX. Durant el segle XIX la riera va viure l'època de major aprofitament, ja que l'aigua va ser utilitzada per la farinera construïda pels germans Rosal que funcionava amb energia hidràulica i vapor. A tal fi van construir un aqüeducte i la canalització que portava l'aigua de la riera fins a la farinera del Molí del Castell. L'aigua que sortia d'aquest ús era emmagatzemada en dues basses i conduïda fins al Serrat Roig on hi havia un saltant que proporcionava energia elèctrica per a la colònia agropecuària de Graugés. També a finals del segle XIX EL Sr. José Piquer Rosal, que va construir la casa La Torre del Piquer al barri de La Creu, tenia dues concessions d'aprofitament d'aigua en aquesta finca: una de la Riera Font Caldes que era desviada amb un mur fins Torre del Piquer (abans Cal Coix), que era utilitzada per regar horta i cultius; i altra del Torrent de la Font. Actualment la riera o torrent Font Caldes, degut a la manca d'aigua i a abocaments incontrolats i filtració de purins, es troba en molt mal estat de conservació i amb un alt índex de contaminació. 42.0772300,1.8227700 402622 4659021 08011 Avià Obert Regular Legal Patrimoni natural Zona d'interès Pública Social 2021-09-21 00:00:00 María del Agua Cortés Elía 2153 5.1 14 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
38670 LA FONT D'AVIÀ https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-font-davia ZARAGOZA, E. (1998). La contaminació de les fonts. Ressò de ressò, nº 31, tardor 1998. Pàg. 6. La Font d'Avià és una de les font històriques del terme que es troba a prop del nucli antic d'Avià, al peu de la carretera de Cal Rosal a Avià. L'aigua prové d'afloraments d'aigua subterrània i el seu entorn immediat s'ha arreglat i adaptat per tal de facilitar la recollida d'aigua. Així la sortida de l'aigua s'ha emmarcat amb un recinte tancat per tres murs de pedra amb unes escales d'accés. La sortida de l'aigua es realitza mitjançant dos brocs per on brolla l'aigua ininterrompudament. 08011-146 Avià. Peu del Barri de La Creu. Els problemes ambientals, principalment per la presència de purins que es filtren dels camps de conreu, han provocat la presència de contaminants en la majoria de les fonts del terme d'Avià i també a la fonts d'Avià. L'any 1998 es va procedir a fer una neteja de l'entorn de la font, canalitzant les aigües brutes, es va revestir de pedra novament i es van fer les escales. Hi ha un projecte de reconversió de la zona en parc públic, fet per l'arquitecte Ramon Subirana i promogut per l'Ajuntament, que es troba en fase d'espera per disponibilitat pressupostària. Aquesta és una de les fonts que històricament va ser més utilitzada pels habitants del nucli antic d'Avià. En ser una de les fonts històriques del nucli, s'esmenta a la Sardana d'Avià. 42.0809200,1.8254500 402849 4659428 08011 Avià Fàcil Bo Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Pública Social 2021-09-21 00:00:00 María del Agua Cortés Elía 2153 5.1 14 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
38672 Cal Miquel https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-miquel <p>AA.VV. (1976). La masía. Historia y tipología de la casa rural catalana. Revista de arquitectura, Grupo 2 C. Barcelona.</p> XIX <p>Casa molt senzilla que inicialment tenia sis metres d'amplada i que posteriorment s'ha eixamplat de forma molt matussera. Coberta amb teulada a dues vessants amb carener perpendicular a la façana que és orientada a migjorn. La porta i les finestres són de maó amb llinda de fusta. Les cantoneres són fetes amb carreus ben escairats, però la casa és arrebossada i tapant ela materials que formen els murs. A la façana s'obria un assecador que fou tancat. Del carener de la teulada surt un ràfec amb llates de fusta sobre bigues.</p> 08011-148 Cal Miquel. Polígon de La Valldàn. 08610 AVIÀ <p>Es tracta d'una casa construïda a inicis del segle XX.</p> 42.0904000,1.8227200 402638 4660484 08011 Avià Fàcil Regular Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2020-07-03 00:00:00 María del Agua Cortés Elía L'accés és possible en cotxe però una mica difícil ja que s'ha d'entrar des del polígon. Una mica abans d'arribar a la casa hi ha la Font Caldes, on s'origina la riera Font Caldes o Font Calda que travessa tot el terme d'Avià. 45 1.1 14 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
38673 LA ROCA https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-roca AV.. (1976). La masia. Historia y tipologia de la casa rural catalana. Revista de arquitectura, Grup 2 C. Barcelona. XIX Construcció que respon a la tipologia clàssica de masia, estructurada simètricament, amb el carener perpendicular a la façana. Aquest edifici està fet en dues èpoques diferents, ja que el primer va ser destruït parcialment i es va reconstruir la part superior, fet que queda palès pel canvi de material dels murs. Les cantoneres que comencen de pedra, passen a ser d'obra vista, i una línia de maons entre els dos pisos i que envolta tot el perímetre de la casa, marca aquest canvi entre les dues tongades constructives. La porta i les finestres són emmarcades amb obra. La casa és assentada sobre una superfície rocosa. 08011-149 La Roca. Graugés. 08610 AVIÀ Aquesta casa va ser construïda al 1913, però una ventada va fer caure la meitat superior, que fou reedificada novament als voltants del 1935. Durant molt temps va ser utilitzada com a galliner i pallissa pels propietaris que són del mas proper de Viladrau, que també és de la mateixa època que aquest edifici. 42.0658600,1.8522200 405041 4657726 1913 08011 Avià Fàcil Bo Legal Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2021-09-21 00:00:00 María del Agua Cortés Elía Era una pallissa que fa pocs anys ha estat rehabilitada com a vivenda. 45 1.1 14 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
38674 Cal Coix https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-coix <p>AA.VV. (1976). La masía. Historia y tipología de la casa rural catalana. Revista de arquitectura, Grupo 2 C. Barcelona. Amillarament d'Avià de 1862. (AMA).</p> XIX <p>Cal Coix és una casa que s'anà construint en diverses etapes. La construcció més antiga es troba ficada a dintre de l'actual. És coberta amb teulada a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana que és orientada a migdia. Les cantoneres són de pedra, però els materials dels murs resten tapats per l'arrebossat. Únicament hi ha una data gravada a l'interior de la casa: 1816. Fa pocs anys es va fer una important rehabilitació dividint la casa en diferents habitatges en lloguer.</p> 08011-150 Cal Coix. Barri de La Creu. 08610 AVIÀ <p>Es tracta d'una casa construïda a inicis del segle XIX. La primera notícia la trobem a l'Amillarament de 1862 era propietat de Mariano Gironella de Berga.</p> 42.0817300,1.8281800 403076 4659515 1816 08011 Avià Fàcil Bo Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2020-07-03 00:00:00 María del Agua Cortés Elía 45 1.1 14 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
38675 CASETA DE SALVANS https://patrimonicultural.diba.cat/element/caseta-de-salvans Registro de casas de campo de Avià de 1856. (AMA) XVIII Edifici d'estructura molt senzilla a la que s'hi afegiren un nou cos a cada cantó seguint la mateixa estructura de planta i pis cobert amb teulada a dues vessants i carener perpendicular a la façana oberta a migdia.. A l'esquerra s'afegí una nova casa i a la dreta la pallissa tapada amb fusta, que reposa sobre brancals fets de grossos carreus ben escairats. Els murs són de blocs de pedra grossos encaixats amb petites pedres a les juntures i amb carreus ben escairats a les cantoneres. La porta principal i les finestres de la casa central tenen les llindes de fusta, mentre que la més nova les té d'obra vista. La pallissa té els pilars d'obra. La casa es troba en un lloc elevat, a prop de la riera d'Avià. 08011-151 Caseta de Salvans. Zona de Sobrestrada. 08610 AVIÀ Al 1856 la caseta era de José Salvans, mantenint-se la propietat en mans de la mateixa família Salvans. Va ser construïda a la mateixa època que Regatell, casa que es troba una mica més amunt, a finals del segle XVIII, i seguint la tipologia de les masoveries que es va fer freqüents en aquesta època. 42.0842900,1.8095000 401535 4659821 08011 Avià Fàcil Bo Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2021-09-21 00:00:00 María del Agua Cortés Elía 45 1.1 14 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
38678 EL COIX D'AVIÀ https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-coix-davia ORTEGA I ESPINÓS, J. (1859). Historia de las Escuadras de Cataluña. Madrid. Pàgs. 789 i 844-856. SANTANDREU, M.D.; SERRA, R. (1984). Dels camins romans a les carreteres asfaltades. L'Erol, núm. 9. Àmbit de Recerques del Berguedà. VILARDAGA, J. (1919). Efemérides Berguedanas. Manresa. Efemèride nº 288, pàg. 197). XIX El Coix d'Avià era un antic bandoler procedent del poble que, junt amb la seva quadrilla, va actuar per la zona del Berguedà a mitjans del segle XIX. 08011-154 En el llibre sobre la història dels Mossos d'Esquadra a Catalunya sovint es parla del 'Coix d'Avià'. Aquest era un bandoler, Ramón Pujol, i la seva quadrilla de lladres formada per Manuel Pistoles de La Pobla de Lillet, els germans Cardona alies 'Guiatges' i Francesc Parés, entre d'altres. Actuaven per tota la comarca des de mitjans del segle XIX. L'any 1854 els Mossos d'Esquadra mataren el 'Coix d'Avià' i tota la seva banda. Durant els segles XVI i XVII es va generalitzar el bandolerisme per tota la Mediterrània, i trobà als territoris muntanyosos de Catalunya un amagatall òptim. Aquests lladres sovintejaren fins al segle XX i especialment durant el XIX, època en que tenim com a exemple al Coix d'Avià. També d'aquesta època era el 'Moreno d'Avià', lladre que va ser executat el 20 d'abril de 1819 pel botxí de Barcelona, que va portar el seu cap dins d'una gàbia acompanyat per un Algutzil de l'Audiència i varis Mossos d'Esquadra. Van arribar al barri de La Creu d'Avià i dalt d'un pal van posar la gàbia amb el cap per tal de que servís d'escarment (VILARDAGA, 1919). 42.0772300,1.8227700 402622 4659021 08011 Avià Obert Dolent Inexistent Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Social 2021-09-21 00:00:00 María del Agua Cortés Elía Es conserva una litografia (Còpia a L'Àmbit de recerques del Berguedà) que representa al bandoler atracant al rector de Montmajor dins la parròquia. 61 4.3 14 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
38681 FESTA MAJOR D'AVIÀ https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-davia XX Es celebra el cap de setmana després del 27 d'agost, Sant Lleïr, motiu pel qual a vegades s'escau a finals d'agost i altres a inicis de setembre. La festa s'inicia el divendres i dura fins els dilluns, dia de festa municipal de lliure elecció. Es fan diferents activitats en les que participen quasi totes les entitats del poble i l'Ajuntament, i es procura que hi hagi per a tots els grups d'edats. Hi ha actes religiosos (la missa de diumenge de festa major, la missa de difunts), per la canalla (concurs de dibuix i activitats de lleure), concurs de tir al plat, autoterra o prova de resistència de vehicles, concurs de botxes, concurs de pintura ràpida, partits de futbol, exposicions, entre d'altres. Però les activitats més importants són els focs artificials, la cantada d'havaneres i el ball per al jovent que es fan divendres al vespre, el ball de festa major que es fa diumenge al vespre i l'obra de teatre que fa el grup de teatre d'Avià que es fa a l'Ateneu dilluns al vespre, essent una de les activitats amb més públic. Fins a l'edició de l'any 2001, es celebrava el dissabte a la tarda la Baixada d'Andròmines, activitat que generava molta expectació. Era un concurs d'andròmines en que es feia una baixada pel carrer principal de poble constituint un espectacle, tant per les característiques constructives i decoratives de les andròmines, com per les sorpreses que els participants es podien trobar pel camí (dutxes d'aigua i d'espuma, ...). 08011-157 Desconeixem el moment en què es va començar a celebrar la festa major d'Avià, però si sabem que a inicis del segle XX ja es celebraven alguns actes, principalment litúrgics, en relació a la festa de Sant Martí patró del poble, durant el mes de novembre. A l'arxiu fotogràfic de cal Mas es conserven fotografies d'actes puntuals, com una processó amb les confraries, obres de teatre i passades amb cavalls pel casc antic. Durant l'època de la postguerra es celebraven dues festes majors independents, una de cada bàndol, i organitzades pels dos casals existents: el Sindicat Agrícola i L'Ateneu Obrer. Més endavant, cap els anys cinquanta la festa es va unificar i es celebrava a l'estiu, fet que es manté en l'actualitat. A mida que van passant els anys, i principalment des de la democratització dels ajuntaments, es van anar afegint més actes i amb més variació, així alguns anys predominaven les activitats esportives, com l'any 1986 en que es van fer campionats de tennis, futbol, bicicros, natació, auto-terra i concurs de tractoristes; mentre que d'altres predominaven els de caire cultural: concurs de pintura ràpida, de fotografia, mostres de ballets tradicionals,... Actualment es celebren actes de tots tipus. 42.0772300,1.8227700 402622 4659021 08011 Avià Obert Bo Inexistent Patrimoni immaterial Manifestació festiva Pública Social 2021-09-21 00:00:00 María del Agua Cortés Elía 2116 4.1 14 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
38682 FESTA MAJOR DE GRAUGÉS https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-grauges XX La Festa Major de Graugés es celebra el diumenge següent del 15 de maig, Sant Isidre, i les celebracions duren tot el cap de setmana des del divendres fins al diumenge. Es celebra per Sant Isidre perquè aquest és el patró dels pagesos i Garugés és essencialment agrícola, per aquest motiu l'església de Graugés és dedicada a aquest sant. Es fan diferents activitats festives entre les que destaca el ball del diumenge a la tarda que es celebra a un local de l'antiga colònia agropecuària i la missa del diumenge al matí. Encara es conserva la tradició dels priors i priores que consisteix en dues parelles, una jove i una més gran, que es cuiden de guarnir l'església i passar per les cases a demanar diners per la festa. En aquesta passada van acompanyats per la banda de música i acaben el recorregut a l'església on es celebra la missa de festa major a les 12 del migdia. Cada any les parelles es renoven. La resta d'activitats varia cada any, així alguna vegada s'ha realitzat un concurs de pintura ràpida, i durant un temps es va fer un concurs d'andròmines que es feien surar al llac de Sant Ramon amb els seus ocupants que feien una andròmina inspirada en algun tema i els seus ocupants anaven disfressats a conjunt. 08011-158 Graugés Els orígens de la festa major de Graugés els hem de buscar en l'època d'auge de la colònia agrícola, moment en que la població pateix un increment important i es realitzen actes religiosos i balls populars, principalment. En un principi els actes religiosos es celebraven a l'antiga església de Graugés que es trobava als baixos de la Torre de Graugés i, a partir del 1996 a l'església nova. La tradició de celebrar la festa major es va perdre durant la Guerra Civil però es va recuperar poc després realitzant actes religiosos. Actualment la festa és arrelada al nucli de Graugés i, degut a l'increment de població els darrers anys, cada vegada és més participativa, sobre tot el ball. 42.0772300,1.8227700 402622 4659021 08011 Avià Obert Bo Inexistent Patrimoni immaterial Manifestació festiva Pública Social 2021-09-21 00:00:00 María del Agua Cortés Elía 2116 4.1 14 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
38683 CARAMELLES D'AVIÀ https://patrimonicultural.diba.cat/element/caramelles-davia AYMERICH, R. (1999). Les caramelles. Resò de Ressò nº 33. RAFART, J. (1995). Avià i les caramelles. Col. L'Escambell, núm. 14. Ed. Associació Cultural El Vilatà. iu (1998). Les Caramelles. Història i tradició. Ressò de Ressò nº 31. XX Les Caramelles és una de les tradicions més arrelades del poble d'Avià i en la que participen o han participat molts dels seus habitants ja que són obertes a tothom. És una festa d'origen religiós, tot i que les motivacions han anat evolucionant cap a motius més profans. És un grup de persones que recorren els carreres i les cases de pagès durant els dies de Pasqua a canvi d'una recompensa que en principi era en forma d'ous o llonganissa i que actualment és en diners. Les caramelles es canten el diumenge i el dilluns de Pasqua, de les 8 del matí fins a les 2 o les 3 de la tarda, quan s'acaba el recorregut. El diumenge es fa el recorregut pels carrers del poble, participant a la missa de les 12 i continuant després fins acabar a l'era de cal Mas on es fa l'última cantada del dia i els Mas conviden a un aperitiu a tot el grup. El dilluns es fa el recorregut per les cases de pagès i cada any es varia per tal d'arribar al màxim nombre de cases. Per tal de facilitar els trasllats dels caramellaires es compta amb el suport de vàries furgonetes que porten els mateixos caramellaires. Alguns fan el recorregut caminant, altres en bicicleta i fa dos anys que algunes persones ho fan a cavall. S'organitza un grup de nens i nenes que realitzen ballades a diferents llocs establerts per acompanyar els cants. El diumenge següent de Pasqua es fa la festa de la xocolatada, convidant a tot el poble, amb els diners recaptats durant les cantades. 08011-159 Les cantades de caramelles van iniciar-se a Catalunya al segle XVI. Segons Joan Amades al Berguedà era costum acompanyar les caramelles amb un terrabastall de petards o trets d'escopetes, i tant sols cantaven els homes. Gràcies a les fotografies de Ramon Mas Vilella sabem que ja es cantaven caramelles a Avià a inicis del segle XX, tot i que ben segur que ja es feia anteriorment. En aquestes fotografies veiem que els caramellaires eren nois, acompanyats per músics i per un ruc que arrossegava un carro molt engalanat per carregar el que els donaven les cases. L'any 1924 van començar a cantar caramelles un grup de nenes de deu o dotze anys dirigides per Justina Pellicer, però algunes persones s'ho van prendre malament ja que era costum d'homes i no les van deixar cantar a algunes cases. Fins els anys trenta no es van tornar a cantar les caramelles, un grup dirigit pel mestre Francisco López, 'senyor Francisco', que va organitzar un cor de nens. Des d'aquest moment ja mai es va interrompre el costum de cantar caramelles. L'any 1943, quan va marxar el senyor Francisco, va dirigir el grup el Tinet de la Farga de Cal Rosal. Als anys cinquanta va ser el mestre Farguell l'encarregat d'ensenyar les cançons als nens i es van anar fent càrrec els successius vicaris del poble: mossèn Josep Costa, mossèn Santamaria. De 1958 al 1963 va ser el mestre del poble Joan Algué el director i organitzador, aconseguint un grup de caramellaires força nombrós. Des d'aquella època els distintius dels caramellaires d'Avià són la camisa blanca, faixa i barretina vermelles, espardenyes de vetes i un mocador de colors al coll que ara s'ha substituït per una cinta de Senyera. L'any 1965 mossèn Viladés, nou rector del poble, va prendre la batuta i va donar impuls al grup integrant a les noies. El seu successor, Mn. Josep Codina va seguir al front dels caramellaires fins al 1976, any en que es va reorganitzar la colla de caramellaires de la mà de Vicenç Casafont i dirigides per Josep Esquerra, que poc després va esdevenir director de la Coral Santa Maria d'Avià. La direcció de Josep Esquerra es va mantenir fins al 1999 en que la va prendre l'actual director Xavier Llobet. 42.0772300,1.8227700 402622 4659021 08011 Avià Obert Bo Inexistent Patrimoni immaterial Manifestació festiva Pública Social 2021-03-01 00:00:00 María del Agua Cortés Elía 2116 4.1 14 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
38685 LA SARDANA D'AVIÀ https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-sardana-davia RAFART, J. (1995). Avià i les caramelles. Col. L'Escambell, núm. 14. Ed. Associació Cultural El Vilatà. RAFART, J. (1996). La Coral Santa Maria d'Avià. Col. L'Escambell, núm. 16. Ed. Associació Cultural El Vilatà. RAFART, J. (1998). Avià i les sardanes. Col. L'Escambell, núm. 20. Ed. Associació Cultural El Vilatà. XX La 'Sardana d'Avià' descriu de manera senzilla i poètica els trets més característics del poble d'Avià. La sardana parla de la situació geogràfica d'Avià (entre el pla i la muntanya), de les persones que hi viuen (pagesos, minaires, teixidors,...), de les joies històriques del poble (l'església romànica de Santa Maria i la parròquia de Sant Martí), d'alguns paratges dels voltants (el Pla de la Parera, l'ermita del Remei, la font d'Avià, la de les Boixes,...) Surten també algunes entitats i activitats culturals i religioses que es duen a terme al poble: el teatre, el concurs de pessebres, la romeria anual de la parròquia al santuari de Queralt... 08011-161 Aquesta sardana va ser un encàrrec del grup de caramellaires d'Avià al músic Josep Vila i a la poetessa Neus Ballarà, aquesta havia estat mestra del poble durant els anys quaranta i va saber expressar bellament els trets característics del poble. Els arranjaments musicals els va fer Josep Serra, que més tard va composar el vals d'Avià. La Sardana d'Avià va ser estrenada per Pasqua de l'any 1978, després de la iniciativa del Grup de Caramelles per realitzar-la, aquest grup des del 1976 i sota la direcció de Josep Esquerra recorria els carrers i cases de pagès del poble el diumenge i el dilluns de Pasqua, activitat que actualment encara es manté. Principalment impulsats per la iniciativa d'Anselm Pellicer i Ramon Pagerols, els caramellaires avianesos van decidir encarregar una sardana que fos símbol del poble per poder-la cantar per Pasqua. Es tracta d'una de les dues peces musicals avianeses, i aquesta defineix molt bé l'essència del poble. La Sardana va tenir tant ressò que fins i tot un carrer del poble porta el nom de Flor de la Muntanya per votació popular. 42.0772300,1.8227700 402622 4659021 1978 08011 Avià Obert Bo Inexistent Patrimoni immaterial Música i dansa Pública Social 2021-09-21 00:00:00 María del Agua Cortés Elía Josep Vila i Neus Ballarà Flor de la muntanya,/ poble alegre d'Avià,/ amb tu l'ull s'enganya/ i et pren per joiell del pla. / Vora teu Santa Maria/ i, prop d'ella, Sant Martí:/ amorosa companyia/ que il·lumina el bon camí./ Pla de la Parera,/ ets com un coixí d'herbei./ I ets sempre encisera/ dolça ermita del Remei./ Braços que guien la rella,/ braços de minaire i teixidor,/ ben units, formem l'anella/ a la plaça del Padró./ Si per Nadal ens visiteu amb afany noble,/ un món petit trobareu en moltes llars,/ un món petit fet amb bocins de cor d'un poble,/ gelós custodi dels seus records més cars./ Si aneu cercant, guiats per la llum de l'altura,/ l'humil pessebre, no cal tirar endavant;/ mireu-lo ací, mireu-lo ací en miniatura,/ malgrat l'Infant que hi veieu sigui un Déu gran./ Si és a l'estiu que ens visiteu,/ us convidem a anar a la font,/ si ens visiteu,/ a anar a la font us convidem./ Cap a la font!/ Font d'Avià,/ font de les Boixes,/ totes són ben fresques,/ tra, la, la/ Cap a la font!/ Fonta d'Avià,/ font de les Boixes,/ totes són de bon trobar./ Devotament pugem cada any en romeria/ a venerar la Mare Verge de Queralt./ Estimem l'art i a tot devot que té Talia/ acull de grat la porta oberta del Casal./ El nostre poble cantarà aquesta sardana/ fent-se ressò del seu aire i dels seus mots,/ l'escamparem com benefactora tramuntana/ fins que s'hi trobin les veus de tots./ Si és a l'estiu.....'(es repeteix). 62 4.4 14 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
38686 EL VALS D'AVIÀ https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-vals-davia RAFART, J. (1995). Avià i les caramelles. Col. L'Escambell, núm. 14. Ed. Associació Cultural El Vilatà. RAFART, J. (1996). La Coral Santa Maria d'Avià. Col. L'Escambell, núm. 16. Ed. Associació Cultural El Vilatà. RAFART, J. (1998). Avià i les sardanes. Col. L'Escambell, núm. 20. Ed. Associació Cultural El Vilatà. XX Cançó amb tonada de vals que parla de la festa Major d'Avià, del municipi i dels habitants. 08011-162 El vals 'La Festa Major d'Avià' va ser compost per Antoni Serra especialment per a la Coral Santa Maria d'Avià i es va estrenar el dia de la presentació oficial de la Coral, el 27 d'agost de 1982 en una vetllada que es va celebrar durant la Festa Major al Local Avianès. En aquesta època el director de la coral era Josep Esquerra. Es tracta d'una de les dues peces musicals d'essència avianesa. 42.0772300,1.8227700 402622 4659021 1982 08011 Avià Obert Regular Inexistent Patrimoni immaterial Música i dansa Pública Científic 2021-09-21 00:00:00 María del Agua Cortés Elía Antoni Serra i Oribe 'Ben abrigat per Queralt i en mig del Berguedà, s'alce, joiós i flairant, el bell poble d'Avià. De tot arreu hi va gent; el jovent, ni pot dormir tot pensant, que arriba la festa, festa que es fa sentir. Tots els carrers amb garlandes, gallardets i banderetes; quina il·lusió per a xics i grans, es que és la Feta Major i a missa hi van tots, tot seien als bancs que el mossèn vol fer llarg el sermó. S'acabat l'acte de la litúrgia. A la plaça del Padró hi ha sardanes!!. Fem rotllanes, donem-nos les mans!!, donem-nos les mans!!. Els xicots porten calces de pana perquè així semblen més escaients, els vells porten barretina i les noies s'han fet la permanent; no falta ningú a la gresca, ni l'alcalde ni el vell caporal, el mossèn també va a la festa i aquell prim xar-xot, què no té mai un ral. De les festes d'agost que molt valen, no hi ha d'altre que sigui millor, d'Avià a les contrades s'en parla, fins i tot arreu del Roselló. Visca, visca sempre Avià el nostre poble, i visca la Festa Major!.' 62 4.4 14 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural

Mitjana 2024: 171,28 consultes/dia

Sabies que...?

...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?

La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).

Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc