Id
Títol
Url
Bibliografia
Centuria
Notes de conservació
Descripció
Codi d'element
Ubicació
Història
Coordenades
UTM X
UTM Y
Any
Municipi
Nom del municipi
Tipus d'accés
Estat de conservació
Imatges
Protecció
Estil
Àmbit
Tipologia
Titularitat
Ús actual
INSPIRE: Tipus
INSPIRE: Subtipus
INSPIRE: Atribut
Data de modificació
Autor de la fitxa
Autor de l'element
Observacions
Codi de l'estil
Codi de la tipologia
Codi de tipologia a sitmun
Protecció id
Comarca
Conjunt de dades
Últim canvi
38525 NUCLI ANTIC D'AVIÀ https://patrimonicultural.diba.cat/element/nucli-antic-davia <p>CORTÉS, M. del A. (1996). Demografia històrica d'Avià. L'Erol, núm. 52, pàgs. 39-44. Àmbit de Recerques del Berguedà.</p> <p>CAMPRUBÍ, J. (1998). La funció dels Castra i la seva relació amb les Parrochiaes en el procés d'estructuració territorial Berguedà (fi del segle IX-inicis del X). II Congrés Internacional d'Història dels Pirineus. UNED de Girona.</p> <p>Documentació vària de cal Mas (1321-1714), paper i pergamí. Documentació vària de la casa Vilamarí (1699-1846), paper i llibres.</p> <p>ARXIU DIOCESÀ DE SOLSONA, 'Capbreus de las rendas del terme de Avià al Monestir de la Abadia de Serrateix', de 1701 a 1772 (2 vols.).</p> <p>CORTÉS, M. del A. (1996). Història i tradició: l'inici de la història d'Avià. Ressò de Resssò, núm. 17, pàgs. 21.23. Ajuntament d'Avià.</p> XII-XX <p>El casc antic d'Avià es troba al centre del nucli municipal, a l'est i al peu del turó del Tossal. En ell podem distingir dues zones: la zona nord, lleugerament aturonada i que va des de la plaça del Padró fins a la carretera de Cal Rosal; i la zona sud, amb una pendent cap amunt pronunciada des de l'església de Sant Martí fins a la plaça del Padró. La zona nord és travessada per un carrer (Portal) que comença a la Plaça del Padró i que a la meitat de la seva longitud es bifurca en dos carrers (Portal i Abat Oliba). El carrer Portal segueix fins al carrer Gran Via, una de les vies d'accés al poble, lloc on es conserva un mur de pedra que podria ser part de la muralla medieval que tancava el casc antic i un arc que era una de les portes d'accés a l'Edat Mitjana. El carrer Abat Oliba segueix fins a obrir-se a la plaça Abat Oliba, lloc on hi havia el cementiri, i més tard l'antic Ajuntament i escoles, edifici actualment ocupat pel Casal de Joves, Esplai, Casal de la Gent Gran i Arxiu Municipal. Paral·lel a aquest carrer i per la part sud s'obren els carrers Catalunya i la Travessia de Padró. Les cases es situen a banda i banda dels carrers, daten majoritàriament dels segles XVII-XVIII, encara que resten poques amb elements medievals (Cal Mas Vell, Cal Gabarró) i moltes s'han reconstruït i modernitzat. Cal destacar que el nucli ha estat habitat permanentment i, per tant, que les construccions són fruït de diferents segles. Principalment les cases són de planta i, com a màxim, dos pisos, amb parets mitgeres. El nucli és lleugerament aturonat, essent el punt més elevat la plaça Abat Oliba. Al segle XVIII el nucli va créixer cap al est i cap a la zona de la plaça del Padró, on es situen algunes de les cases més característiques (Cal Mas Nou, Cal Salvans, Cal Bassacs). Actualment el seu creixement es troba aturat.</p> 08011-1 Nucli antic d'Avià, 08610 AVIÀ <p>L'acta de consagració de l'Església de Sant Martí (907) ja nomena el nucli: 'villam nominatam Avizano' (BARAUT,1978), on el Comte Guifré feu construir l'església. Es va formar una sagrera al seu voltant i a prop del castell situat a la plaça Abat Oliba (CAMPRUBÍ,1998), aquest castell seria una torre castellera de vigilància dels camíns d'accés. La primera sagrera ocupava la zona al voltant de la plaça Abat Oliba, de cal Gasolà a la plaça; a la part més elevada hi havia l'església romànica, la rectoria i el cementiri que van ser traslladats fóra del nucli al segle XVIII degut a l'augment de població. Una part de la sagrera estaria emmurallada, mentre que les parets de les cases i el tossal donarien protecció per la part est. Dues portes donaven accés: la del carrer Portal, de la que es conserva l'arc entre dues cases i que comunicava amb el camí Ral de Cardona, i una altra que conduïa a Santa Maria i als camps i vinyes del padró i que es trobaria a Cal Gasolà (APM). Aproximadament al segle XIV hi haurien unes 12 cases al nucli (CORTÉS, 1998), que va engrandir-se per la part sud cap a la plaça del Padró durant els segles XVI i XVII, i fins a l'església nova durant els segles XVIII i XIX. Al Cadastre de 1767 hi havia 56 cases repartides entre els carrers de Baix (Abat), de Dalt (Portal) i sota el carrer de Baix (Catalunya). A l'Amillarament de 1862 hi havia 72 cases repartides entre els carrers Abat, Portal, Padró i de Baix. El nucli antic s'ha mantingut com a lloc de residència al llarg dels segles tal i com ho demostren els fogatges (1497, 1553), capbreus (1701), cadastres (1767) i amillaraments (1862, 1886); així com documents particulars (cal Mas, Vilamarí, Santamaria); fet que es pot constatar en l'evolució d'algunes cases. En fer la pavimentació de la plaça Abat Oliba, pels volts dels anys 50, alguns veïns recorden que es van trobar restes òssies que correspondrien a l'antic cementiri que es trobava en aquest lloc, al costat de l'església. També hi ha constància de tombes antropomòrfiques en aquesta zona, de la que resta una mostra a l'antiga plaça dels Estudis, darrera de cal Gabarró.</p> 42.0771300,1.8254300 402842 4659007 08011 Avià Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38525-foto-08011-1-1.jpg Legal Medieval|Modern|Contemporani Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Pública Residencial Inexistent 2022-12-02 00:00:00 María del Agua Cortés Elía 85|94|98 46 1.2 2484 14 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
38526 CARRER PORTAL https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-portal Documentació vària de cal Mas (1321-1714), paper i pergamí. Documentació vària de la casa Vilamarí (1699-1846), paper i llibres. CORTÉS, M. del A. (1996). Demografia històrica d'Avià. L'Erol, núm. 52, pàgs. 39-44. Àmbit de Recerques del Berguedà. BARAUT, C. (1978). Les actes de consagracions d'esglésies del Bisbat d'Urgell (segles IX-XII). Urgellia, núm. 1. CAMPRUBÍ, J. (1998). La funció dels Castra i la seva relació amb les Parrochiaes en el perocés d'estructuració territorial Berguedà (fi del segle IX-inicis del X). II Congrés Internacional d'Història dels Pirineus. UNED de Girona. XIV-XX El carrer Portal travessa tota la zona nord del nucli antic d'Avià. Abans de sortir a la carretera de Cal Rosal i tancant el recinte habitat, es conserva un arc entre dues cases del que seria el portal d'entrada al nucli pel camí procedent de Berga en direcció a Cardona (Camí Ral de Cardona), i del que només queda una filada de l'arc amb dovelles que ha estat restaurat recentment. Les cases, que es situen a les dues bandes del carrer, daten majoritàriament dels segles XVII-XVIII, encara que moltes s'han reconstruït i modernitzat; però cal destacar que el nucli ha estat habitat permanentment i, per tant, que les construccions són fruït de diferents segles. Principalment són de planta i, com a màxim, dos pisos, amb parets mitgeres. Únicament dues cases conserven portes d'entrada amb arcs adovellats (cal Mas Vell i cal Gavarró). El nucli és lleugerament aturonat, essent el punt més elevat la plaça Abat Oliba, al final del carrer del mateix nom, i observant-se el desnivell entre el primer i el segon tram del carrer Portal que es salva amb unes escales. Al segle XVIII el nucli va créixer cap al est i cap a la zona de la plaça del Padró. Actualment el seu creixement es troba aturat. 08011-2 Nucli antic, Carrer Portal. 08610 AVIÀ Al nucli antic donaven accés dues portes: la del carrer Portal, de la que es conserva l'arc i que comunicava amb el camí Ral de Cardona, i una altra que conduïa a Santa Maria i als camps i vinyes del padró (APM) al lloc on hi ha Cal Gasolà. El carrer Portal és el carrer més antic del nucli, que ja existia a l'Edat Mitjana; travessava tota la sagrera i unia les dues portes d'accés. Una part de la sagrera estaria emmurallada, mentre que les parets de les cases i el tossal donarien protecció per la part est. L'any 1999 es va refer el paviment dels carrers del nucli antic i es va tapar l'escala excavada sobre la pedra natural al centre del carrer Portal davant de Cal Gasolà, i que era un dels vestigis antics d'aquest carrer, possiblement datables al segle XIV-XV. Entre les cases del carrer Portal destaquen les antigues 'Ramats', 'Gurans' i 'Brotons' que formen l'actual cal Mas Vell (APM, segle XIV); l'antiga església que es trobava al lloc on actualment hi ha cal Gavarró i cal Serra; cal Campaner i cal Escolà on hi havia l'antiga rectoria; cal Xut i cal Fideuer, lloc on es conserva una sitja subterrània. Totes aquestes formen l'eix central entre el carrer Portal i el carrer Abat Oliba. Entre el carrer i el Tossal a l'Edat Mitjana hi havia camps i horts, i des del segle XVII s'han anat construint cases progressivament que donen la configuració actual. 42.0775900,1.8252900 402831 4659059 Varis 08011 Avià Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38526-foto-08011-2-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38526-foto-08011-2-2.jpg Legal Modern|Contemporani|Medieval Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Privada Residencial 2021-09-21 00:00:00 María del Agua Cortés Elía El 1999 es va refer el paviment dels carrers soterrant totes les línies d'infrastructures i eliminant una escala de pedra davant de cal Gasolà que era un dels elements més antics del nucli i que ajudava a salvar el desnivell de la part central del nucli antic amb la confluència amb el carrer Abat Oliba. Davant de la casa de cal Mas Vell el carrer resta obert als horts del Tossal, des d'on s'accedeix a la part de darrera de l'Ateneu.El nivell de protecció BPU afecta al mur del carrer, probablement d'origen medieval. Tota la zona és ZEA. 94|98|85 46 1.2 14 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
38527 SANT MARTÍ D'AVIÀ https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-marti-davia <p>BARAUT, C. (1978). Les actes de consagracions d'esglésies del Bisbat d'Urgell (segles IX-XII). Urgellia, núm. 1. JUNYENT, E.: Diplomatari i escrits literaris de l'abat i Bisbe Oliba, Institut d'Estudis Catalans, Barcelona 1992, doc. 32. BENET ICLARÀ, Albert (1993). 'Relació de parròquies visitades pel vicari arquepiscopal de Tarragona a la Diòcesi d'Urgell els anys 1312-1313', a L'Erol nº 41, pag. 18. ARXIU DIOCESÀ DE SOLSONA, Capbreus de las rendas del terme de Avià al Monestir a la Abadia de Serrateix, de 1701 a 1772. GAVÍN, J.M. (1985). Inventari d'esglésies. Vol. 17 El Berguedà. Ed. Arxiu Gavín. Barcelona.</p> XVIII-XIX <p>L'església parroquial d'Avià es troba situada a la part sud del nucli antic del poble obrint-se cap al nou eixampla del camí de Santa Maria. És un edifici de planta rectangular, de tres naus amb fornícules a les parets laterals, amb la façana orientada al sud obrint-se a la plaça de l'Església. Compta amb un campanar de planta quadrada, de 23 metres d'alçada, situat sobre la teulada pel costat de ponent, seguint la tipologia dels campanars del segle XIX a la comarca: amb tres pisos, dues finestres d'un sol arc de mig punt a l'últim pis on es troben les campanes i amb barana a la part superior. Adossada al mur de llevant de l'església s'alça la Rectoria, edifici de la mateixa època que l'església. Darrera de la rectoria es va construir la sagristia en acabar la Guerra Civil i que queda integrada en el conjunt. L'interior de l'església és de decoració molt senzilla, igual que la façana principal que té una rosassa circular a la part superior, dues finestres petites a cada costat i la porta al centre. La porta té un arc escarsser cec sobre la llinda horitzontal i dues pilastres adossades a cada costat amb capitells i bases. L'any 1983 es van restaurar les façanes repicant tot l'arrebossat i deixant la pedra vista, amb la imatge que veiem actualment.</p> 08011-3 Nucli antic, c/ Padró, 11. 08610 AVIÀ <p>S'atribueix la construcció de la primera església de Sant Martí d'Avià al Comte Guifré (879-897), essent consagrada pel bisbe Nantigís de La Seu d'Urgell el 12 de gener de l'any 907 (BARAUT, 1978). Aquesta església es trobava al mig del nucli antic, a la sagrera, al lloc que actualment ocupen les cases de Cal Serra i cal Gabarró. Aquesta era l'església del castell d'Avià, al comtat de Berga, i des de la seva construcció esdevé parròquia del terme i del lloc de Clarà, i estarà subjecta al bisbat d'Urgell. L'any 1003 el comte Oliba donà al monestir de Santa Maria de Serrateix la parròquia de Sant Martí d'Avià amb la seva sufragània de Sant Sadurní de Clarà (JUNYENT, 1992). L'any 1190 Berenguer de Peguera i els seus germans van vendre en franc alou a Pere de Berga tot el que tenien a la parròquia de Sant Martí d'Avià. L'any 1312 es confirma la categoria de parròquia en la visita al deganat de Berga, esmentant la renda anual de sis lliures a Santa Maria de La Seu d'Urgell (BENET, 1993). Durant la primera meitat del segle XVIII alguns masos de la parròquia encara capbreuaven al monestir de Serrateix (ADS) pagant la primícia al prevere de Sant Martí d'Avià. A finals del segle XVIII l'antiga església fou enderrocada i construïda de nova planta sota la mateixa advocació als afores del nucli, a uns 100 metres de l'antic emplaçament, mantenint les esglésies de Santa Maria i Sant Serni de Clarà com a sufragànies. El campanar es va finalitzar l'any 1826. També es va traslladar el cementiri que es trobava al redós de l'església a la mateixa època. En l'antic emplaçament de l'església es va trobar l'any 1981 un capitell, un parament de paret amb un bordó, un arc diafragma i vàries tombes excavades a la roca i que actualment són tapiades. La ubicació de l'antiga església i del cementiri a la sagrera la coneixem per aquestes restes trobades i per la informació que ens facilita documentació diversa, entre la que destaquen els pergamins de cal Mas (APM) i el record d'algunes persones del poble que havien vist les restes del cementiri.</p> 42.0754000,1.8252200 402822 4658816 08011 Avià Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38527-foto-08011-3-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38527-foto-08011-3-2.jpg Legal Neoclàssic|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Religiós Inexistent 2023-01-20 00:00:00 María del Agua Cortés Elía A inicis de l'any 2000 es va celebrar els 200 anys de construcció d'aquest edifici i per a commemorar-ho es va instal·lar un rellotge al campanar amb toc automàtic de les campanes. El nou cementiri d'Avià, situat sota de cal Lluch, va ser construït al 1854 degut als primers brots de còlera apareguts a Avià, fet que feia insalubre el cementiri al mig del nucli urbà. Així va ser com el vell cementiri es va abandonar i molts veïns van construir barraques per guardar llenya i bestiar que es van enderrocar a inicis del segle XX en fer el nou edifici de l'Ajuntament i Escoles a la plaça Abat Oliba. 99|98 45 1.1 2484 14 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
38528 RECTORIA DE SANT MARTÍ D'AVIÀ https://patrimonicultural.diba.cat/element/rectoria-de-sant-marti-davia MUNDET, J.M. (1989). El Comte d'Espanya. Cent cinquanta anys després de la seva mort (1839-1989). Ateneu d'Avià. RODERGAS, Mn. Francesc (1936). Dietari de Guerra. Berga, 1936-1939. Transcripció i notes a cura de Joan Tuneu i Benigne Rafart. Edició de l'Ateneu d'Avià, 1990. RAFART, B. (1984). Pio Baroja, Avià i els carlíns. Ressó nº 7, desembre. RAFART, B. (1989). La destitució del Comte d'Espanya a la Rectoria d'Avià. Dovella nº 32. Pàgs. 23-25. XVIII-XIX La rectoria d'Avià es troba al costat de l'església de Sant Martí fent mitgera pel cantó de sol ixent. La façana presenta dos finestrals d'arc de mig punt rebaixat al primer pis i dues finestres a les golfes. L'accés es realitza a través d'un ampli passadís cobert amb volta de canó rebaixada de maó. Al primer pis es troba la vivenda del capellà i una àmplia sala on s'obren els finestrals i que, segons expliquen les cròniques, va ser detingut el comte d'Espanya. L'edifici va ser construït al mateix temps que l'església, al voltant de principis del segle XIX. L'any 1991, fruït d'una donació testamentària de la Sra. Ramona Badia, veïna d'Avià, es va construir al costat de la rectoria un casal que s'utilitza per fer reunions, exposicions i donar catequesi, al que s'ha posat el nom d'aquesta benefactora. 08011-4 Nucli antic, Plaça Església. 08610 AVIÀ Encara que l'edifici de la rectoria va ser construït al segle XVIII igual que l'església, l'any 1919 el pàrroc Mn. José Espel Casals va fer reparar la rectoria perquè amenaçava ruïna, amb un pressupost de quinze mil pessetes (ADS). El fet més rellevant que va viure la rectoria d'Avià va ser el 26 d'octubre de 1839, ja que fou destituït i empresonat el comte d'Espanya (títol que li va atorgar el 1819 el rei Ferran VII), Charles d'Espargnac, per ordre de la Junta Carlina de Berga, que anys enrera l'havia fet capità general de la zona carlina. El comte d'Espanya es va guanyar una fama d'home estrambòtic i sanguinari, portant a terme innombrables injustícies: despotisme general, manca de respecte envers tothom, destrucció injustificada de bens,.... Aquests motius van provocar l'ordre de destitució donada pel Rei, i els seus companys li van parar una emboscada a la Rectoria d'Avià aprofitant que s'havia convocat reunió de la Junta de Berga. Li van treure l'espasa i amenaçant-lo amb un ganivet per l'esquena li van comunicar la decisió del Rei. A la nit, i després d'un viatge de quatre dies, van arribar a Organyà on el van retenir fins el dia 2 de novembre en què, de camí cap a La Seu d'Urgell per ajusticiar-lo, el van escanyar amb una corda i després el llançaren al Segre amb una pedra lligada al coll. Dies més tard el cadàver es va trobar a Coll de Nargó, lloc on va ser enterrar. A la novela de Pio Baroja, 'La senda dolorosa' (1928), que forma part del conjunt de novel·les 'Memorias de un hombre de acción' (22 novel·les), fa una descripció de la rectoria d'Avià i dels fets ocorreguts en relació al Comte d'Espanya (RAFART, 1984). L'any 1989, el que llavors era capellà d'Avià, Mn.Ramon Alsina, va trobar a un armari de la rectoria un exemplar de les 'Efemérides Berguedanas' de Jacinto Vilardaga editat l'any 1919, amb unes notes manuscrites als marges fetes durant la guerra pel capellà beneficiat de Berga Mn. Francesc Rodergas. Aquestes notes es van publicar l'any 1990 en forma de llibre per part de l'Ateneu d'Avià i constitueixen una important crònica dels fets ocorreguts a la zona. 42.0753700,1.8253900 402836 4658812 08011 Avià Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38528-foto-08011-4-1.jpg Inexistent Neoclàssic Patrimoni immoble Edifici Privada Religiós 2021-09-21 00:00:00 María del Agua Cortés Elía Actualment s'està reparant la teulada i ampliant les golfes afegint una tercera finestra a la façana principal. 99 45 1.1 14 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
38529 CREU PROCESSIONAL DE SANT MARTÍ D'AVIÀ https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-processional-de-sant-marti-davia <p>VILADÉS, Ramon (1983). Les creus processionals del Berguedà. 'L'Erol' núm. 7. Àmbit de Recerques del Berguedà. Inventari de l'església Sant Martí d'Avià, 1895. Carpeta assumptes parroquials. Arxiu de la Cúria de Solsona.</p> XVII <p>Creu processional amb ànima de fusta i coberta de plata datada de principis del segle XVII. Medeix 120 cm x 51,5 cm. Es tracta d'una creu que estava en força mal estat ja que va ser cremada durant la Guerra Civil i que ha estat restaurada recentment. Té decoració a l'anvers i al revers amb el nus allargassat seguint les decoracions arquitectòniques gòtiques. El nus forma dos cossos: al cos inferior, pinacles, gàrgoles i contraforts. Entre els contraforts hi ha unes fornícules amb sis imatges entre les que es poden distingir Sant Pere, Sant Pau, Sant Martí, Sant Llorenç i Sant Cristòfor. Al cos superior hi ha els mateixos compartiments amb ornamentacions repujades. A la part de la creu, a l'anvers hi ha la imatge de Crist al centre; a la part superior, el pelicà; a la part inferior, Sant Martí; a la dreta, la Dolorosa i a l'esquerra, Sant Joan. Al revers, al centre la imatge de Maria coronada; a la part superior, Sant Lluc; a la part inferior, Sant Mateu; a l'esquerra, Sant Marc i a la dreta hi manca el medalló.</p> 08011-5 Nucli antic, Església de Sant Martí d'Avià. Plaça de l'Església. 08610 AVIÀ <p>Ja entrat el segle XVI fou habitual que totes les esglésies parroquials tinguessin una o vàries creus processionals de plata, essent normal que cada confraria tingués la seva creu. Al Berguedà es conserven set exemplars d'aquestes creus, ja que la resta van desaparèixer durant les diferents guerres (Independència, carlines i Civil) i perquè el Berguedà no era una comarca gaire rica, fet que va provocar realitzar poques creus i ser poc riques les que es conserven. La creu de Sant Martí ja s'utilitzaria a l'antiga església de Sant Martí del nucli antic, i pot tractar-se de la que es podia haver fet amb els 24 sous que va deixar en testament Joan Mas el 1498: 'a Sant Martí d'Avià per una creu i ornaments' (Pergamins de Cal Mas, nº 19). La creu va ser cremada per la Guerra Civil i uns feligresos la van amagar dins un viver d'aigua d'una casa veïna on va estar durant tota la guerra. Després es va guardar a les golfes de la rectoria i el seu estat era molt dolent fins a la recent restauració. A l'inventari de la església de Sant Martí d'Avià del 1895 que es conserva a l'Arxiu Diocesà de Solsona, consta 'una cruz de plata de estilo gótico para las procesiones'. Al fons fotogràfic de Ramon Mas Vilella hi ha una fotografia de la creu feta abans de la Guerra Civil (Arxiu Luigi, Berga, nº 2440-10247).</p> 42.0754000,1.8252200 402822 4658816 08011 Avià Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38529-foto-08011-5-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38529-foto-08011-5-2.jpg Inexistent Renaixement|Modern Patrimoni moble Objecte Privada accessible Ornamental 2020-01-07 00:00:00 María del Agua Cortés Elía La creu va ser restaurada l'any 2000 com a iniciativa de Mn. Ramon Viladés i amb motiu de la celebració del 200 aniversari de l'església. 95|94 52 2.2 14 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
38530 Cal Gabarró https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-gabarro <p>CORTÉS, M. del A. (1996). Història i tradició: l'inici de la història d'Avià. Ressò de Resssò, núm. 17, pàgs. 21.23. Ajuntament d'Avià. AA.DD. (1985). Catalunya Romànica. Vol. XII El Berguedà. Fundació Enciclopèdia Catalana.</p> XVIII <p>La casa actual és una construcció de finals del segle XVIII (hi ha la data 1826 a una llinda de fusta d'una petita porta exterior per la façana del carrer Abat Oliba), tot i que es va construir aprofitant elements anteriors que en part pertanyien a l'església i a la rectoria de l'antiga parròquia de Sant Martí d'Avià. A la façana del carrer del Portal hi ha una porta d'arc de mig punt adovellat i de considerables proporcions, fet que fa suposar que fos una antiga porta de la rectoria, i que correspon a la casa anomenada cal Serra. A l'interior de la planta baixa es conserva un arc diafragma, així com un bordó tallat que remata la part superior d'un dels murs interiors. L'any 1981, en fer-se reformes a la casa , es va trobar en una paret un capitell escantonat que es guarda a la casa i que es va catalogar com romànic (AA.DD., 1985). Segons informació oral del propietari Ramon Gabarró, en fer les reformes es van trobar tombes excavades a la roca que es van tapiar; actualment davant de la porta que dóna a la Placeta dels Estudis es distingeixen unes tombes antropomòrfiques excavades a la roca i re-omplertes de ciment. Al costat de la porta adovellada i a sobre d'un pilar de pedra s'ha posat una pica de pedra que fa uns anys estava al terra de la plaça. Les múltiples reformes que s'han anat fent impedeixen esbrinar l'evolució arquitectònica.</p> 08011-6 Nucli antic, c/ Abat Oliba, 9. 08610 AVIÀ <p>El lloc que ocupen actualment cal Gabarró i la casa contigua, cal Serra, era el que ocupaven la rectoria, la casa del campaner i l'antiga església de Sant Martí construïda en època romànica i que es va enderrocar a finals del segle XVIII per traslladar-la a la actual ubicació. Es troben situades al punt més alt de la sagrera i envoltades d'altres cases que formen un petit nucli tancat al mig del que seria la Vila medieval d'Avià. El cementiri de l'església es trobava al lloc que actualment ocupa l'edifici de l'Ajuntament Vell que es va construir a inicis del segle XX.</p> 42.0774700,1.8252300 402826 4659045 08011 Avià Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38530-foto-08011-6-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38530-foto-08011-6-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38530-foto-08011-6-3.jpg Legal Gòtic|Contemporani|Medieval Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2020-07-03 00:00:00 María del Agua Cortés Elía Els elements destacables d'aquesta casa són: les restes de l'arc diafragma, el fragment de bordó decoratiu, les sepultures i el capitell (del que hi ha fitxa a part). La fotografia nº 2 es va fer abans de que la paret s'enguixés. 93|98|85 45 1.1 14 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
38531 Capitell de l'antiga església de Sant Martí https://patrimonicultural.diba.cat/element/capitell-de-lantiga-esglesia-de-sant-marti <p>AA.DD. (1985). Catalunya Romànica. Vol. XII El Berguedà. Fundació Enciclopèdia Catalana.</p> X-XII Degut al material en que està fet, el seu estat de conservació és dolent. <p>Capitell esculpit en pedra de sauló i força mutilat. Fa 28 cm d'alçada, encara que era més alt, i 25 cm de diàmetre a la base. Degut al deteriorament que pateix és difícil desxifrar-lo, amb tot, es poden observar dues grans potes que podrien correspondre a un brau a un costat, i a l'altre dues potes curtes amb urpes que s'insinuen i que podrien correspondre a un lleó. Per la forma s'ha datat al segle XII (AA.VV., 1985).</p> 08011-7 Hotel d'Entitats. 08610 AVIÀ <p>Aquest capitell formaria part de la primera església de Sant Martí d'Avià d'època romànica que es trobava en aquest lloc fins que va ser enderrocada al segle XVIII. La primera església va ser consagrada l'any 907. (la història de l'església és a la fitxa número 2).</p> 42.0775569,1.8256028 402856 4659055 08011 Avià Sense accés Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38531-foto-08011-7-1.jpg Inexistent Romànic Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada accessible Ornamental 2021-09-21 00:00:00 María del Agua Cortés Elía 92 47 1.3 14 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
38532 Acta de consagració de l'església de Sant Martí d'Avià https://patrimonicultural.diba.cat/element/acta-de-consagracio-de-lesglesia-de-sant-marti-davia <p>VILLANUEVA, Jaime (1763-1824). 'Viaje literario a las iglesias de España' , Vol X, p. 85. BARAUT, C. (1978). Les actes de consagracions d'esglésies del Bisbat d'Urgell (segles IX-XII). Urgellia, núm. 1. AA.DD. (1985). Catalunya Romànica. Vol. XII El Berguedà. Fundació Enciclopèdia Catalana.</p> XIII <p>Es tracta d'un document del que es conserven tres còpies a diferents arxius i que correspon a l'acta de consagració de l'església de Sant Martí d'Avià feta pel Bisbe Nantigís d'Urgell l'any 907. Al document consta que el comte Miró, veient que l'església que va edificar el seu pare el comte Guifré a Avià, no havia estat consagrada, demana al bisbe Nantigís d'Urgell la consagri i la constitueixi com a parròquia per tal de que els fidels puguin acomplir amb els seus deures cristians. Li dóna a l'església de Sant Martí la vil·la d' Avià i la de Clarà amb els seus corresponents vil·lars i termes. El comte, d'altres senyors i els mateixos habitants d'Avià donen un seguit de terres com a dot a l'església. A l'acta consten els límits de la parròquia: des de la parròquia de Sant Salvador als termes de Berga i als de Castellar, el terme de Corbera i el de Sant Vicenç. (BARAUT, 1978).</p> 08011-8 Arxiu Capitular de la Seu d'Urgell. Pl. Deganat, s/n. 257000 LA SEU D'URGELL <p>No es conserva l'original de l'acta ja que es va perdre, però es conserven tres còpies: un còpia resumida del segle XIII que es conserva a l'Arxiu Capitular de la Seu d'Urgell; dues còpies senceres del segle XVIII fetes d'una altra còpia del segle XI que s'havia conservat al Monestir de Serrateix i que també va desaparèixer. Una d'aquestes últimes còpies va ser feta pel pare Jaume Pascual i Corominas (1736-1804) que fou abat del Monestir de Bellpuig de les Avellanes i autor de la 'Sacra Cathaloniae Antiquitatis Monumenta' que es conserva a la biblioteca de Catalunya ( L'acta de St. Martí és al volum IV, pp. 55-56, manuscrit 729). La segona còpia del segle XVIII la va realitzar el pare Jaume Caresmar (1717-1791) que també va ser abat de Bellpuig de les Avellanes i membre de l'Acadèmia de Bones Lletres. La còpia que va fer el pare Caresmar forma part d'una carta adreçada a Francesc de Fossà (1726-1789), catedràtic de dret e historiador, que el 1759 va ser nomenat rector de la Universitat de Perpinyà i també membre de l'Acadèmia de Bones Lletres. Fossà en féu una còpia de la carta que es conserva actualment a la Biblioteca Nacional de París (Col·lecció Moreau, 3. Folis 224-225). (BARAUT, 1978). Cal citar també el resum fet pel dominicà Jaime Villanueva i Astengo (1763-1824) a 'Viaje literario a las iglesias de España' (Vol X, p. 85.) que parla de la còpia perduda de Serrateix. Hi ha la transcripció i la traducció de l'acta al llibre de C. Baraut (BARAUT, 1978, pàgina 75) i també al volum del Berguedà de l'obra Catalunya Romànica (pàg. 100).</p> 42.0772300,1.8227700 402622 4659021 907 08011 Avià Restringit Bo Inexistent Patrimoni documental Fons documental Privada accessible Científic 2020-10-07 00:00:00 María del Agua Cortés Elía Signat, entre d'altres, pel Bisbe Nantigís i el comte Miró. 56 3.2 14 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
38533 IMATGE DE LA MARE DE DÉU DEL ROSER https://patrimonicultural.diba.cat/element/imatge-de-la-mare-de-deu-del-roser <p>GOULA, Mª Carme (1991). Mare de Déu del Roser. 'La columna salomònica', butlletí informatiu dels amics del barroc de Berga. Any II. Pàg. 16. CORTÉS, Mª del Agua (2001). 'Una Mare de Déu del Roser a Avià'. Diari Regió 7, suplement Berguedà Setmanal, 28 de juliol.</p> XVII Restaurada l'any 1990. <p>A la sagristia de la parròquia de Sant Martí d'Avià es conserva un bell exemplar de la imatgeria de la Mare de Déu del Roser. La imatge, de factura molt acurada i proporcionada, representa a Maria dempeus amb el nen nu recolzat sobre el seu braç esquerre, aquest porta una bola a la mà esquerra i amb la mà dreta fa l'acció de beneir. La Verge va vestida amb túnica i mantell, amb els cabells llargs i ondulats; és envoltada per un rosari de contes de fusta agrupades en desenes i separades per una rosa daurada, atribut del Roser. La imatge té un moviment ondulant acusat per l'avançament de la cama i la posició del cap. És una talla de fusta massissa i està policromada amb làmina d'or fi i pintura al tremp amb la tècnica del llamat a la túnica, tant per davant com per darrera. Per la tipologia i factura podem aproximar que aquesta talla de fusta policromada va ser realitzada a finals del segle XVII. La imatge fa 45 cm d'alçada.</p> 08011-9 Nucli antic, Església de Sant Martí d'Avià. Plaça de l'Església. 08610 AVIÀ <p>La iconografia de la Verge del Roser va ser molt freqüent a qualsevol punt de la geografia europea durant els segles XVII i XVIII amb proliferació de confraries sota aquesta advocació mariana en moltes parròquies. Explica la tradició que l'any 1200 la Verge s'aparegué a Sant Domènec, al qual va donar un rosari anomenat 'Corona de Roses de Nostra Senyora', penyora amb la qual el sant dominicà triomfà contra l'heretgia albigesa. Més endavant, el Papa Pius V va atribuir la victòria de la batalla de Lepant sobre l'exèrcit turc l'any 1571 a la protecció d'aquesta Mare de Déu, fet que va contribuir a la enorme difusió d'aquesta Verge que també invocaven els pagesos per protegir les collites de cereals. L'any 1990 es va restaurar aquesta imatge d'Avià a càrrec del Taller Grisalla de Vic (restauradora Mª Carme Goula i Arnau). Es va tapar una esquerda que travessava la imatge de dalt a baix per la part frontal, es van reintegrar mancances de policromia a llocs puntuals i es van reconstruir els dits de la Verge i del braç dret del nen que hi mancaven. Es va realitzar una neteja general i es va consolidar la capa pictòrica que era craquel·lada. Junt amb aquesta imatge també es va restaurar un Sant Antoni de Pàdua, també barroc i que es troba a la mateixa parròquia. La restauració d'aquesta imatge va ser pagada pels paletes d'Avià, en ser el patró. A l'inventari de la església de Sant Martí d'Avià del 1895 que es conserva a l'Arxiu Diocesà de Solsona, consta que hi ha un 'tabernáculo de la Virgen del Rosario'.</p> 42.0754000,1.8252200 402822 4658816 08011 Avià Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38533-foto-08011-9-1.jpg Inexistent Renaixement Patrimoni moble Objecte Privada accessible Religiós 2020-01-10 00:00:00 María del Agua Cortés Elía El braç dret del nen va ser reconstruït en la restauració, ja que abans no existia, així com els dits de la ma dreta de la Verge. 95 52 2.2 14 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
38534 Cal Mas Vell https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-mas-vell <p>CAPSADA, J. I VALL-LAMORA, R. (1990). Masies d'Avià. L'Erol, núm. 31, pàgs. 14-16. Àmbit de Recerques del Berguedà. CORTÉS, M. del A. (1996). Demografia històrica d'Avià. L'Erol, núm. 52, pàgs. 39-44. Àmbit de Recerques del Berguedà. PLANES I ALBETS, A. (1985). L'arrendament de les prestacions pageses de caràcter feudal: consideracions sobre la figura del petit arrendatari del segle XVIII. Institut d'Estudis Ilerdencs. Lleida. SERRA, Rosa (1998). Les possessions del monestir de Santa Maria de Ripoll al Berguedà. 'L'Erol', nº 57. Pàgs. 34-39).</p> XIV-XVIII <p>La casa de cal Mas Vell és fruït de la unió de tres cases, tal i com es dedueix de la façana, de la distribució interior i del que sabem pels documents que conserven els propietaris. És un edifici de planta rectangular distribuït en tres plantes, amb coberta de teula a dues vessants amb el carener paral·lel a la façana principal i amb una superfície total de la planta de 80 m². La façana principal dona al carrer Portal i la posterior a la plaça Abat Oliba, lloc on es trobava l'antic cementiri de l'església parroquial de Sant Martí; les dues laterals actuen de mitgeres amb les cases que es troben a cada costat (cal Sitges i cal Candela). Els murs exteriors de la façana principal són de pedra barrejada de diferents tamanys, essent més grossos i ben escairats els carreus de les cantoneres; el mur posterior és de pedra a la planta i de tàpia als pisos superiors. La casa té dues portes a la façana principal, una d'arc de mig punt adovellat situada al centre, i una altra a l'esquerra amb llinda de fusta que va ser ampliada amb posterioritat. Les finestres no segueixen un ordre simètric: les de la primera planta han estat ampliades darrerament i s'han tret els ampits; les tres més cèntriques tenen els muntants exteriors decorats amb acanaladures tallades que es troben en molt mal estat degut al tipus de pedra emprada (sorrenca); les finestres de les golfes són més petites i també amb llindes, ampits i cantoneres de carreus de pedra. La façana posterior no té obertures. L'interior de la casa es troba en mal estat ja que fa uns 60 anys que resta abandonada, però es pot observar l'evolució d'aquesta. A la planta baixa del cos central hi ha dos arcs diafragma apuntats, un fragment de paret d'opus spicatum i l'arrencada de l'escala de pedra, essent aquests els elements més antics; la resta ha estat fruït de modificacions degudes a les necessitats dels habitants. Així a la planta les finestres tenen festejadors, es conserva una aigüera encastada a la paret est, un foc a terra de campana ample amb forn de pa, una columna hexagonal al centre i llindes de portes esculpides: una amb el nom de Francesc Mas i la data 1670, i una altra amb un sol i un escut, aquesta darrera es troba tapiada ja que comunicava amb la casa del costat, cal Sitges, del mateix propietari i que s'ha rehabilitat darrerament. Amb les remodelacions es van tapar elements anteriors, com els arcs diafragma. A les golfes es conserva també una llinda esculpida amb la rosa de la bona sort, símbol d'eternitat, i una inscripció il·legible. Aquí es guardava fins fa dos anys una espasa que s'atribueix al Comte d'Espanya.</p> 08011-10 Nucli antic, Carrer Portal, 30. 08610 AVIÀ <p>Gràcies als documents que ha guardat la família sabem part de la història de la casa, així com tenim referències d'altres cases del nucli antic. La primera referència documental la trobem al 1347, quan Jaume Mas compra una terra a la sagrera d'Avià que limita amb una altra terra de la seva propietat. El 1438 Jaume Mas, descendent de l'anterior, compra la casa de Pere de Guarans a la sagrera d'Avià que té a un costat la casa de Brotons i a l'altre la de Ramats. L'any 1524 Francesc Mas de la sagrera compra el mas derruït de Ramats que limita a sol ixent amb el cementiri de l'església de Sant Martí, a ponent amb el camí públic, a migdia amb la casa de la rectoria i a tramuntana amb la casa del mateix comprador. Aquestes dues compres donen origen al conjunt de cal Mas Vell que s'ampliarà posteriorment amb la compra de l'altra casa contigua. La més antiga és la que es va comprar a Pere Guarans i que correspon al cos dels arcs apuntats. Aquest Francesc Mas que va comprar la casa surt al fogatge de 1553. Els Mas eren una família de pagesos de la sagrera que a partir del segle XV van augmentar les seves possessions amb la compra de terres, vinyes i masos al terme de la parròquia de Sant Martí. Segons el capbreu del monestir de Ripoll del 1758-59 , el mas del Mas de Josep Mas de la parròquia de Sant Martí d'Avià estava sota el domini de dit monestir, essent el mateix alou que ja existia al segle XIV procedent de les anteriors propietats dels Guarans. Degut a que cal Mas era la casa que més produïa de la parròquia de Sant Martí va ser nomenada casa major delmera a L'Excusado (1766-69), lliurant el delme a la hisenda reial (PLANES, 1985). Al principis del segle XVIII la família es trasllada a viure a la nova casa de Cal Mas Nou i a Cal Mas Vell s'instal·len masovers. Actualment s'utilitza com a magatzem i està pendent d'una rehabilitació.</p> 42.0775500,1.8253300 402834 4659054 08011 Avià Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38534-foto-08011-10-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38534-foto-08011-10-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38534-foto-08011-10-3.jpg Legal Gòtic|Modern|Medieval Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2020-07-03 00:00:00 María del Agua Cortés Elía Fa dos anys es va refer la teulada, es van eliminar part dels sostres interiors i es van ampliar les finestres. 93|94|85 45 1.1 14 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
38535 Cal Mas Nou https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-mas-nou <p>AA.DD. (1994). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Vol. 5 El Berguedà. Departament de Cultura. Barcelona. CAPSADA, J. I VALL-LAMORA, R. (1990). Masies d'Avià. L'Erol, núm. 31, pàgs. 14-16. Àmbit de Recerques del Berguedà. Amillarament d'Avià de 1862. (AMA).</p> XVIII-XIX <p>Masia situada a l'eixample del nucli antic, a la zona del Padró. Cal Mas Nou d'Avià és una masia relativament moderna feta d'un sol cop i que presenta una elegant façana caracteritzada per la seva simetria. La casa és de planta quadrada, coberta amb teulada de doble vessant amb el carener perpendicular a la façana, murs exteriors de pedra, amb planta, dos pisos i golfes. Dues arcades de pedra d'arc de mig punt adovellat a la planta baixa comuniquen la casa amb l'era, que encara conserva l'enllosat de rajols. Al primer pis, una eixida amb dues arcades d'arc de mig punt rebaixat de maó amb un rellotge de sol al centre. La resta de finestres segueixen una perfecta simetria i les golfes s'il·luminen amb un únic ull de bou al centre que l'accentuen. La façana és orientada a llevant. A l'interior la planta baixa és coberta amb volta de canó de pedra i el segon pis ha estat totalment rehabilitat, mentre que el primer pis conserva encara l'estructura de la sala com a eix central de la casa al que s'obren les habitacions i conté elements com l'aigüera de pedra i una fornícula per la imatge religiosa. A les dues façanes laterals es van afegir dos balcons, el del costat esquerra es va fer aprofitant el lloc on hi havia una cisterna d'aigua i un pou de planta octogonal. Davant de la casa s'obre l'era que actualment és tancada per un mur baix i a la dreta hi ha coberts de diferents èpoques entre els que cal destacar l'edifici on es va instal·lar el Sindicat Agrícola d'Avià que es propietat dels Mas. La façana posterior de la casa limita amb el turó del Tossal.</p> 08011-11 Nucli antic, Av. Pau Casals, 4. 08610 AVIÀ <p>A principis del segle XVIII la família Mas construeix una casa en uns terrenys de la seva propietat situats al Padró, i aquesta passarà a ser la casa pairal de la família. Cal Mas Nou surt per primera vegada a l'amillarament de 1862.</p> 42.0764500,1.8243100 402748 4658933 1703 08011 Avià Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38535-foto-08011-11-1.jpg Legal Popular Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2020-07-03 00:00:00 María del Agua Cortés Elía Cal Mas Nou és actualment la casa pairal de la família Mas. La família conserva un important arxiu de pergamins, un fons de texts de teatre i una col·lecció de més de 2.000 clixés de fotografies fetes per Ramon Mas els anys 1920, principalment del terme d'Avià. 119 45 1.1 14 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
38537 CAL SALVANS https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-salvans Capbreu de Avià de la Abadia de Serrateix, any 1701-1704. Arxiu Diocesà de Solsona. XVIII Masia situada a l'eixample del nucli antic a la zona del Padró i que darrerament s'ha rehabilitat. És una casa de grans proporcions, de planta, dos pisos i golfes, construïda en diferents èpoques. El cos central és el més antic i a aquest es va afegir la façana de migdia amb una doble galeria de quatre arcs de mig punt rebaixats. La porta d'aquesta façana porta l'any gravat a la llinda: 1870, corresponent a aquesta ampliació. A mitjans dels anys 90 es va reformar la façana principal, oberta al nord, que té una porta adovellada al costat de la qual s'ha posat una pedra amb una data que no és original de la casa (1693). Els porxos afegits per la façana de ponent són també fruït d'aquesta darrera reforma dels anys 90. A l'interior es segueix l'estructura clàssica de tres crugíes. 08011-13 Nucli antic, Av. Pau Casals, 1. 08610 AVIÀ La casa Salvans fou construïda en casar-se la pubilla del mas Parera d'Avià (de cognom Corominas) amb l'hereu de can Salvans de Biure de Sagàs, iniciant una nova nissaga a Avià. La família Corominas eren propietaris del mas Parera i del mas Sobrestrada. Al 1701 els pubills de Salvans de Biure tenien a Avià terres que havien comprat a Joan Brotons, i una casa al carrer de Dalt antre la rectoria i cal Mas Vell al 1767. A finals del segle XVIII es van unir les famílies Salvans i Corominas, construint la casa de cal Salvans i unificant les propietats. Al 1856 ja consta que els Salvans tenien una casa Xalet (cal Salvans actual) i la caseta de Salvans fora del nucli, que va ser construïda a finals del segle XVIII. Al 1862 i al 1879 D. José Salvans de Sagàs també tenia la caseta de Salvans i el manso Bernadí, que es trobava entre el Molí del Castell i el nucli antic s'Avià. La família conserva un llibre amb la seva història i l'estat dels comptes des del segle XVII. 42.0760900,1.8247000 402780 4658893 08011 Avià Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38537-foto-08011-13-2.jpg Legal Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2021-03-01 00:00:00 María del Agua Cortés Elía La família Salvans també és propietària de les cases Sobrestrada, la Caseta del Salvans i la Parera. 94 45 1.1 14 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
38538 Antic Sindicat Agrícola d'Avià https://patrimonicultural.diba.cat/element/antic-sindicat-agricola-davia <p>RAFART, J. (1993). Avià i el teatre. Col. L'Escambell, núm. 3. Ed. Associació Cultural El Vilatà.</p> XX <p>Edifici de planta rectangular i allargassada, de dos pisos, que es troba entre la plaça del Padró i cal Mas Nou. La façana de la planta baixa és de pedra amb 6 finestres a la façana més llarga i dues al xamfrà davant de cal Salvans. Entre les finestres hi ha una decoració en forma de pilastra feta de maons. La finestra de l'esquerra de la porta es va convertir fa poc temps en una porta de garatge. La compartimentació entre les finestres es va aprofitar per posar el nom del local a la part superior: Sindicat Agrícola de Avià. En una fotografia feta per Ramon Mas pels volts de l'any 1917, es pot veure que originalment la façana no era de pedra, sinó que estava recoberta amb maons; en fer-se malbé amb un incendi els anys vuitanta, es va repicar la façana de la planta baixa deixant la pedra vista. El segon pis, fruït d'un afegit del 1920, segueix la mateixa estructura que la planta baixa i conserva la façana coberta amb un estucat que imita els maons. A l'interior, la planta baixa s'utilitza des de fa uns anys com a garatges i tallers pels amos de cal Mas. El primer pis, que fins fa dos anys encara conservava els elements del cafè i el teatre intactes, es va convertir darrerament en la seu de la Penya del Futbol Club Barcelona d'Avià.</p> 08011-14 Nucli antic, Plaça del Padró. 08610 AVIÀ <p>L'edifici del Sindicat Agrícola es va construir l'any 1910, en un terreny de cal Mas anomenat la Ferraja, entre l'era de cal Mas i la plaça del Padró. En la construcció hi van col·laborar desinteressadament molts avianesos que després van ser socis de l'entitat. El primer edifici era d'un sol pis, de quinze metres de llarg per sis i mig d'ample, amb capacitat per 120 o 130 persones i que servia de cafè, amb una terrassa a l'exterior. El Sindicat era un centre social de les famílies més adinerades del poble i amb ideologia conservadora i catòlica que sota el lema: 'Uns pels altres i Déu per tots', tenia per objecte defensar i millorar els interessos agrícoles seguint la llei de Sindicats Agrícoles de 1908. Així el Sindicat va promoure moltes activitats, com cursos, demostracions de maquinària i, fins i tot, teatre. Al Sindicat també hi havia una Caixa d'Estalvis, que es va ubicar en un annex de l'edifici davant de cal Salvans. El reglament de la Caixa Rural va ser aprovat el 31 d'octubre de l'any 1911, i la inscripció del Sindicat al Registre de Sindicats Agrícoles del Govern Civil de Barcelona es va fer el 5 de febrer del 1913. La Caixa va estar en funcionament fins a l'inici de la Guerra Civil. Cap a la meitat dels anys vint es va construir el segon pis, i aleshores el cafè i teatre es van muntar a la sala d'aquest pis, on es va fer un petit escenari amb teló, ganxos per penjar els decorats, gàbia per l'apuntador, una tapa de fusta al terra per obrir i poder sortir gent quan ho exigia la funció i dos vestidors; a la platea els espectadors seien en cadires. Als inicis la il·luminació es feia amb carburs fins que al 1917 en Ramon Serra subministrava l'electricitat que feia a cal Titó, amb el salt que proporcionava la bassa. Des dels inicis es va fer teatre, que es va mantenir fins al començament de la Guerra i es van fer una trentena de representacions. El 20 d'abril de l'any 1941 es va dissoldre el Sindicat Agrícola d'Avià i, per pal·liar els deutes de la Caixa d'Estalvis després de la Guerra Civil, va comprar l'edifici Francesc Mas per un import de divuit mil vuit-centes cinquanta pessetes, tot i això, Francesc Mas va cedir el local per fer teatre fins els anys seixanta.</p> 42.0763000,1.8247000 402780 4658916 1910 08011 Avià Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38538-foto-08011-14-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38538-foto-08011-14-2.jpg Legal Noucentisme|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2020-07-03 00:00:00 María del Agua Cortés Elía Vàries persones d'Avià, entre elles Joan Corominas, Emeri Boixader i Francesc Mas. L'any 1913 els membres del Sindicat van retre un homenatge a mossèn Ramon Canal, vicari del poble, per la seva contribució al funcionament del Sindicat. Es conserva una fotografia a l'arxiu de Cal Mas, feta per Ramon Mas, del diploma que se li va donar. Els Mas també guarden documentació diversa del Sindicat però molt barrejada, ja que tant hi ha llibres de comptes com obres de teatre. A Avià hi havia un altre local que era d'ideologia laica i obrera, i que era el local dels treballadors o dels 'pobres' en contraposició al local dels 'rics' que era el Sindicat. Aquest local anomenat Ateneu Obrer es va construir a finals del 1913 al carrer Padró, entre l'església i cal Tofaire, on actualment hi ha una botiga de queviures. 106|98 45 1.1 14 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
38539 Bassa de Cal Titó https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassa-de-cal-tito <p>RAFART, J. (1993). Avià i el teatre. Col. L'Escambell, núm. 3. Ed. Associació Cultural El Vilatà.</p> XX Tot i que la bassa és tancada, dintre s'ha acumulat brutícia i deixalles. <p>Bassa d'uns quinze metres de longitud per sis d'ample excavada en un sòl de roca i cercada amb un mur de pedra de poca alçada. Al costat est s'ha aprofundit l'extrem per crear un pou d'uns quatre metres de profunditat que servia per provocar un salt d'aigua. Pel costat sud, des dels horts de sota, es pot veure la paret de roca i l'alçada que podia aconseguir aquest salt. Actualment la bassa esta buida i s'ha tancat amb un vallat reixat.</p> 08011-15 Nucli antic, zona sud. Travessia carrer Padró. 08610 AVIÀ <p>La bassa es va crear davant la casa de Ramon Serra, cal Titó, en buidar una antiga tina excavada a la roca per extreure pedra destinada a la construcció l'edifici de l'Ateneu Obrer al lloc on actualment hi ha la botiga de ca l'Eugènia. Ramon Serra va aprofitar la grandària de la bassa i l'alçada del marge per la part de baix, per provocar un salt i moure una turbina que va proporcionar llum a tot el poble cap a l'any 1917. Hi va instal·lar unes rodes, a una distància de gairebé vint metres entre la més alta i la més baixa, amb unes corretges en les quals va muntar uns catúfols de fusta. Amb la força proporcionada pel salt d'aigua, els catúfols, que aproximadament feien un metre d'amplada, giravoltaven i feien anar el generador, convertint-se en una centraleta elèctrica. L'aigua de la bassa provenia del dipòsit del poble que s'utilitzava per omplir els quatre rentadors públics: cal Metge, cal Cota, cal Salvans i cal Titó, aquest darrer al costat de la bassa. Segons l'acta d'un ple municipal de l'any 1918, l'Ajuntament es va negar a pagar a Ramon Serra el material que s'havia gastat per instal·lar l'enllumenat elèctric als carrers i places del poble. Més endavant es va encarregar la família Rosal (propietaris de la colònia Rosal i de Graugés) del subministrament elèctric d'una part del municipi d'Avià.</p> 42.0761338,1.8257767 402869 4658896 1917 08011 Avià Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38539-foto-08011-15-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38539-foto-08011-15-2.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Pública Sense ús Inexistent 2022-04-29 00:00:00 María del Agua Cortés Elía Ramon Serra de cal Titó 119|98 47 1.3 2484 14 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
38540 SAFAREIG DE CAL TITÓ https://patrimonicultural.diba.cat/element/safareig-de-cal-tito <p>RAFART, J. (1993). Avià i el teatre. Col. L'Escambell, núm. 3. Ed. Associació Cultural El Vilatà.</p> XVIII-XIX En ser l'únic safareig públic que es conserva a Avià caldria arranjar-ho i permetre que arribi aigua encara que sigui com a ornament i record històric. <p>Estructura rectangular de parets de maó i ciment amb un receptacle per aigua i amb la superfície superior d'una de les parets dels costats inclinada cap a l'interior per permetre rentar la roba. En el mateix costat i a una distància d'un metre hi ha un banc de maó seguit i protegit per la paret que tancava l'estructura pel costat nord. Fins fa dos anys estava cobert amb un sostre de teula a dues vessants suportat per bigues i pilars de fusta. Actualment el safareig és buit.</p> 08011-16 Nucli antic, zona sud. Travessia carrer Padró. 08610 AVIÀ <p>Els safareigs públics es van utilitzar a les vil·les per rentar la roba. Al nucli d'Avià existien quatre: cal Metge, cal Cota, cal Salvans i cal Titó. L'aigua que els omplia provenia del dipòsit del poble que s'omplia amb l'aigua de la riera d'Avià o les Boixes. Es desconeix la data de construcció, però es suposa que coincidiria amb la construcció de cases a l'eixample que es va fer a prop de la nova església de Sant Martí pels volts del segle XVII.</p> 42.0761427,1.8256781 402861 4658897 08011 Avià Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38540-foto-08011-16-1.jpg Inexistent Popular Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Sense ús Inexistent 2022-04-29 00:00:00 María del Agua Cortés Elía Es troba en molt mal estat i perilla que es comenci a utilitzar com abocador igual que passa amb la bassa contigua. 119 47 1.3 2484 14 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
38541 LA TORRE DE LA CARRETERA https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-torre-de-la-carretera RAFART, J. (1993). Avià i el teatre. Col. L'Escambell, núm. 3. Ed. Associació Cultural El Vilatà. Cadastre d'Avià de 1767 (AMA). XX Casa de planta quadrada amb teulada a dues vessants totalment reconstruïda però que ha conservat la forma de l'antiga casa. Actualment la casa és de maó, però la primera era de pedra sense treballar amb les cantoneres de còdols i la teulada a quatre vessants, fet que accentuava la simetria de la façana. 08011-17 Nucli antic, Av. Pau Casals, 11. 08610 AVIÀ La primera casa es construí l'any 1931, pel rector del poble Mn. Segimon, que era de cal Salvans i es volia fer una casa. Els de cal Salvans no li van deixar el terreny, però els de cal Mas si, construint la casa aprofitant una antiga barraca que ja era al lloc des de feia anys, ja que la trobem documentada al 1767; van fer el tracte de que quan morís la casa passaria a cal Mas. Durant la Guerra Civil va ser incautada i passà a fer la feina d'escola. El mestre era Francisco Luis López, conegut com el senyor Francisco, d'origen valencià, i que després va continuar fent de mestre de nois a l'escola de la plaça Abat Oliba fins l'any 1945. La casa també era coneguda com La Torre de cal Miliu (Emili Mas Vilella), ja que era de la seva propietat. Aquest la va deixar a la seva filla M. Carme Mas que va fer la reconstrucció que veiem en l'actualitat. 42.0763200,1.8234000 402673 4658920 1931 08011 Avià Fàcil Bo Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2021-09-21 00:00:00 María del Agua Cortés Elía A l'amillarament d'Avià s'esmenta la casa de la Turreta que es posa a nom del capellà (1884). 45 1.1 14 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
38542 HOTEL D'ENTITATS (ANTIC EDIFICI DELS ESTUDIS I AJUNTAMENT VELL) https://patrimonicultural.diba.cat/element/hotel-dentitats-antic-edifici-dels-estudis-i-ajuntament-vell <p>Diputación de Barcelona, sección de Fomento, expediente nº 11: 'Petición del Ayuntamiento de Avià para que se ordene al Arquitecto provincial la formación del proyecto del edificio para Escuelas públicas en dicha localidad'. Año 1902. RAFART, J. (1997). Avià i les associacions de pares. Col. L'Escambell, núm. 18. Ed. Associació Cultural El Vilatà. 'Catastro de casas y tierras del corregimiento de Avià, 1767'. Arxiu Municipal d'Avià.</p> XX-XXI <p>Aquest edifici, que va albergar l'Ajuntament i les antigues escoles, és de tres plantes i segueix la tipologia del edificis institucionals de principis de segle: tres pisos, coberta a dues vessants i escala central. Té dues façanes, una al carrer Abat Oliba i una altra a la plaça. La façana posterior fa mitgera amb cal Gabarró i en la darrera rehabilitació s'ha mantingut l'antic mur de pedra que queda visible des de l'interior de l'edifici. Entre els anys 2010 i 2011 l'Ajuntament va realitzar una important rehabilitació dels dos edificisi per convertir-lo en Hotel d'Entitats pel poble, guanyant un tercer pis en rebaixar el nivell del terreny que era de pedra.</p> 08011-18 Nucli antic, c/ Abat Oliba, 11. 08610 AVIÀ <p>L'any 1902 l'alcalde de l'Ajuntament d'Avià Ramon Salvans va demanar a la Diputació de Barcelona que es fes càrrec de la construcció d'una escola pública pels dos sexes i habitatges pels mestres, i que enviessin un arquitecte provincial per realitzar el projecte. A l'expedient consta que l'anterior escola d'Avià, que es trobava a una casa del mateix carrer Abat, no acomplia condicions higièniques, no tenia llum ni ventilació, i que al pis de sota hi havia una quadra de bestiar fet que era antihigiènic pels alumnes. D'aquesta escola ja es fa referència al cadastre de 1767, en que es diu que al carrer Abat nº 27 (a Cal Gabarró) hi ha 'la casa del común que sirve para escuela aunque no tiene maestro'. L'Ajuntament disposà destinar un pati al carrer Abat en el que es van iniciar les obres poc després, inaugurant l'escola l'any 1907. Hi havia una placa commemorativa a la porta que posava: 'Casa Consistorial y Escuelas Nacionales. Año 1907', ja que l'edifici es va fer per l'escola i pel l'Ajuntament. L'escola es va mantenir en aquest lloc fins al 1977, amb un interval durant la Guerra Civil en que es va fer classe a cases particulars: cal Míliu (la Torre de la Carretera) i la Torre del Piquer. Hi havia dues escoles, una per nens i una per nenes, amb un mestre i una mestra, i una seixantena d'alumnes. En general les condicions eren molt precàries i les nenes utilitzaven com a pati un terrat que encara hi ha sobre l'actual Correus i els nens, com que no tenien pati, jugaven al carrer. Durant els anys seixanta, van ser aprovats una sèrie de projectes per condicionar els locals de l'Ajuntament i les escoles, el primers dels quals va pagar la Diputació de Barcelona i tant sols es van fer petits arranjaments. Durant els anys quaranta els mestres de l'escola van ser Neus Ballarà de Berga, i el valencià Francisco López (Senyor Francisco). A finals dels cinquanta el mestre va ser Joan Algué. En quant a l'edifici de l'Ajuntament Vell, aquest es va construir a la mateixa època i les oficines municipals es van mantenir en aquest espai fins al seu trasllat al nou edifici de l'Ateneu, l'any 1992. Encara hi ha gent que recorda que al lloc on es va fer el pati de les nenes i l'actual oficina de correus, al costat de l'Ajuntament Vell, hi havia barraques per bestiar i en desmuntar-les i excavar per fer l'edifici van sortir molts ossos de l'antic cementiri que es trobava en aquest lloc. Degut al mal estat general de l'edifici, l'ant 2010 es va fer una rehabilitació integral conservant totes les façanes, per destinar l'edifici a activitats i suport a les entitats del poble.</p> 42.0774355,1.8257421 402868 4659041 1906 08011 Avià Fàcil Bo Legal Patrimoni immoble Edifici Pública Científic 2021-09-21 00:00:00 María del Agua Cortés Elía Un Arquitecte de la Diputació de Barcelona Aquest edifici alberga actualment diferents sales destinades a activitats pel poble i per les entitat. La rehabilitació es va inaugurar el mes de març de 2011 per l'alcalde Ramon Orriols i Sabata. Tot i ser zona d'espectativa arqueològica, durant la intervenció no es van trobar vestigis al subsól. 45 1.1 14 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
38543 Arxiu municipal d'Avià https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-municipal-davia <p>PEDRALS, Xavier (1997). Inventari de la Documentació de l'Arxiu Municipal d'Avià. Diputació de Barcelona. Oficina de Patrimoni Cultural.</p> XVIII-XX <p>El fons arxivístic municipal d'Avià esta repartit en dos fons documentals diferenciats: per una banda aquell que forma l'Arxiu Municipal, i per altra un fons composat per elements diversos i que es troba disseminat a l'Ajuntament nou. El conjunt documental de l'Arxiu Municipal d'Avià és format principalment per documentació generada per l'Ajuntament i està classificada en cinc seccions: fons municipal (1759-1996), entitats supramunicipals (1963-1996), Falange (1942-1976), Jutjat de Pau (1868-1996) i entitats privades (1872-1996). Es conserva documentació a partir de la segona meitat del segle XIX, així com alguns documents esparsos anteriors: 2 volums del segle XVIII molt interessants al tractar-se de cadastres i comptes municipals, i algun document solt del XVII (1683). En total la documentació ocupa un volum de 82 m lineals repartits en dos dipòsits situats a l'Ajuntament Vell. El segon fons es troba repartit en diferents dipòsits a l'edifici actual de l'Ajuntament i esta format per: un arxiu de les revistes municipals 'Butlletí Informatiu', 'Ressò' i 'Ressò de ressò' des de 1979 fins a l'actualitat, programes de les diferents festes (Major, Segar i Batre, aplecs,...), un arxiu de premsa format per articles de diferents diaris que han publicat temes sobre el municipi (principalment Regió 7), la col·lecció de llibres publicats sobre el municipi a càrrec de l'Associació Cultural El Vilatà, així com documentació de diferents activitats en les que ha col·laborat o ha organitzat l'Ajuntament. Cal assenyalar que la documentació generada per l'Ajuntament es barreja amb aquella generada per l'Ateneu d'Avià.</p> 08011-19 Nucli antic. Ajuntament Vell: c/ Abat Oliba, 11. Ajuntament d'Avià: Plaça Ateneu. 08610-AVIÀ <p>L'actual inventari de la documentació que forma part de l'Arxiu Municipal va ser realitzat per Xavier Pedrals i Costa, arxiver de Berga, per encàrrec de l'Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona, de març de 1996 a setembre de 1997. Anteriorment la documentació es trobava repartida entre els edificis de l'actual Ajuntament a la plaça de l'Ateneu i a l'antic edifici ubicat al carrer Abat Oliba; tot i que la documentació més antiga es trobava ordenada, no existia cap inventari. En fer l'inventari l'any 1997 es va unificar la seva ubicació a l'Ajuntament Vell, tot i que la documentació més moderna generada per l'Ajuntament es troba en les actuals dependències municipals. El segon fons ha estat fruit de la recopilació de material divers generat per les activitats realitzades i es va incorporant contínuament documentació.</p> 42.0772300,1.8227700 402622 4659021 08011 Avià Restringit Bo Inexistent Patrimoni documental Fons documental Pública Científic 2020-10-07 00:00:00 María del Agua Cortés Elía Els documents més antics i interessants de l'Arxiu Municipal són: - Comptes municipals, de 2 maig 1759 a 27 març 1864, amb anotacions de 1683 a les dues darreres pàgines. (Lligall). - 'Catastro de casas y tierras del lugar de Abia, corregimiento de Manresa y subdelegación de Berga', año 1767. (Llibre). - 'Distrito municipal de Avià. 1862. Cuaderno de liquidaciones y amillaramiento de los productos, gastos y utilidades de cada uno de los propietarios, colonos y ganaderos existentes en el término jurisdiccional del mismo, con expresión de la calidad y la cantidad de cada objeto de imposición'. (Llibre). La col·lecció de llibres publicada per l'Associació Cultural El Vilatà i escrits per Josep Rafart consta dels següents títols: Avià i el teatre (1993), Avià i el futbol (1994), Avià i els pessebres (1995), Avià i les Caramelles (1995), La Coral Santa Maria d'Avià (1996), Avià i les associacions de pares (1997), Avià i les sardanes (1998), L'Ateneu d'Avià (1999), Els Isards i el centre d'esplai d'Avià (2000). La revista Ressó està formada per 14 números (1983-1988); la revista Ressó de Ressó està formada per 40 números (1989-2001). El Butlletí d'Informació Municipal (1979-1983) està format per 17 números. 56 3.2 14 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
38544 FONS DE L'ARXIU DIOCESÀ DE SOLSONA https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-de-larxiu-diocesa-de-solsona <p>PLANES I ALBETS, Ramon (1985) Catàleg dels Protocols Notarials dels Arxius de Solsona. Generalitat de Catalunya. Servei d'Arxius.</p> XVII-XX <p>A l'Arxiu Diocesà de Solsona es conserven tres fons en els que hi ha documentació referent a Avià: un important fons de l' Abadia de Serrateix, una carpeta amb documentació d'assumptes de la parròquia de Sant Martí d'Avià i llibres de Protocolos Notarials de diferents notaris de Berga (1631-1772) que inclouen actes referents a Avià. El fons de l'Abadia de Serrateix comprèn un important nombre de pergamins solts; un llibre amb el capbreu d'Avià de 1701 a 1704; un llibre amb dos capbreus d'Avià (1729 a 1732, i 1763 a 1772); un capbreu de la camareria de Serrateix (1741 a 1746); una còpia d'un document de 1529 d' establiment dels masos Pallarols, Sant Andreu i Oller d'Avià; i un document de confessió de caseta i vinya a Avià de 1667. La carpeta d'assumptes parroquials conté documentació vària des del 1822 al 1959 entre la que figuren inventaris dels objectes de l'església (1895 i 1947) i cartes sobre diferents temes al Bisbat de Solsona. En el fons de Protocols hi ha documentació dels notaris de Berga Pere Jausons (1631-1633), Pere Verdera (1665), Salvador Rosal (1688-1721), Pere Bonells (1697-1701), Salvador Subirats (1701-1704), Miquel Cortada (1729-1732), Francesc Claris (1741-1746), Joaquim Altarriba (1750-1759) i Joan Cortada (1763-1772), que també van redactar documents de persones d'Avià.</p> 08011-20 Arxiu Diocesà de Solsona. Palau Episcopal. 25280 SOLSONA <p>El Bisbat de Solsona es va crear l'any 1593, quan el Papa Climent II divideix el bisbat d'Urgell que era massa extens i crea la diòcesi de Solsona de la que passen a dependre els deganats de Berga i la Vall de Lord. A partir d'aquest moment tota la documentació generada pel Bisbat es guarda al Palau Episcopal de Solsona, entre ells els capbreus del monestir de Serrateix. Els capbreus referents a Avià són la relació dels béns que estan sota alou i domini del Monestir de Serrateix al terme de la parròquia de Sant Martí d'Avià. L'any 1003 el comte Oliba donà al monestir de Santa Maria de Serrateix la parròquia de Sant Martí d'Avià amb la seva sufragània de Sant Sadurní de Clarà (JUNYENT, 1992) i des d'aquest moment alguns masos depenen del monestir : Santandreu, Sobrestrada, Cancardona, Molinot, Gelabert, Vilamarí, Lluch, Serra, així com terres i diverses cases a la sagrera d'Avià.</p> 42.0772300,1.8227700 402622 4659021 08011 Avià Obert Bo Física Contemporani Patrimoni documental Fons documental Privada accessible Científic 2020-10-07 00:00:00 María del Agua Cortés Elía Varis autors 98 56 3.2 14 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
38546 Arxiu parroquial d'Avià https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-parroquial-davia XX <p>El fons parroquial de Sant Martí d'Avià és un fons modern, ja que es va iniciar després de la Guerra Civil. Tenim constància de l'existència d'arxiu a la parròquia de Sant Martí d'Avià al menys des del segle XIV, però tots els llibres sacramentals van ser cremats durant la Guerra Civil igual que d'altres objectes de les esglésies. Es va fer posteriorment un llibre en el que es van recollir, a partir d'informació oral, les dates de partides de naixement, matrimoni i òbits d'abans de la Guerra que la gent recordava. Actualment hi ha llibres de baptismes, matrimonis, confirmacions i defuncions des de finals de la Guerra fins a l'actualitat.</p> 08011-22 Nucli antic. Església de Sant Martí d'Avià: c/ Padró, 11. 08610 AVIÀ <p>La història de l'arxiu de la parròquia de Sant Martí és curta, ja que tan sols es compta amb llibres sacramentals des de 1939 a l'actualitat degut a la desaparició de tots els documents anteriors a l'inici de la Guerra. La desaparició va motivar que es fes un llibre, l'any 1939, que recollia la informació que van donar els feligresos sobre actes realitzats a l'església com bateigs, casaments i enterraments que recordaven, per tal de facilitar les tasques eclesiàstiques. La parròquia de Sant Martí d'Avià i les seves sufragànies Santa Maria i Sant Serni de Clarà, pertanyien des dels seus orígens al Bisbat d'Urgell fins al 1593 en què, amb la creació del Bisbat de Solsona, Avià passà a dependre d'aquest. Les conseqüències de la Guerra Civil també es van patir a aquests bisbats i queda molt poca documentació d'Avià a l'Arxiu Diocesà de Solsona, i cap document a l'Arxiu Diocesà d'Urgell.</p> 42.0753700,1.8253900 402836 4658812 08011 Avià Restringit Bo Inexistent Patrimoni documental Fons documental Privada accessible Altres 2020-07-03 00:00:00 María del Agua Cortés Elía Els preveres de la parròquia en cada època. Sabem per d'altres documents aïllats que es van realitzar bateigs, esposoris, òbits i testaments. Així entre els documents que es conserven a la casa Vilamarí hi ha un llibre on apuntaven els bateigs, casaments i defuncions de la família on s'especifica que es celebraven a Sant Martí d'Avià (de 1663 a 1846). 56 3.2 14 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
38550 FONS FOTOGRÀFIC DE L'ATENEU D'AVIA https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-fotografic-de-lateneu-davia <p>RAFART, J. (1999). L'Ateneu d'Avià. Col. L'Escambell, núm. 21. Ed. Associació Cultural El Vilatà.</p> XX <p>El fons està format per les fotografies resultants del concurs de fotografia que s'organitza per la festa major amb un total de XII concursos amb periodicitat anual que es porta a terme la darrera setmana d'agost i de les que es conserven un total de 180 fotografies premiades. Tal i com es demana a les bases del concurs, les fotografies han de ser en blanc i negre o color, segons la temàtica. Els temes son: Lliure, Avià, i especial Segar i Batre. Els premis atorgats oscil·len entre les 6.000 i les 20.000 ptes al darrer concurs de l'any 2001. Es presenten fotògrafs de tota la comarca i també de fóra.</p> 08011-26 Nucli. Ateneu d'Avià. Av. Pau Casals, 4. 08610 AVIÀ <p>La necessitat de disposar d'un local social al poble va portar a la construcció entre 1982 i 1983 de l'edifici que alberga l'Ateneu d'Avià, l'Ajuntament, locals per les entitats, una sala d'actes i un bar. El dia 13 de juny de 1985 l'Ajuntament d'Avià va aprovar els estatuts de l'entitat, essent el primer president Vicenç Casafont. És aquesta una entitat d'entitats, ja que engloba totes les que han anat sorgint a Avià, tot i que cadascuna conserva la seva autonomia: la coral Santa Maria d'Avià, societat de caçadors, la unió esportiva Avià, l'associació de pares i mares de l'Escola Santa Maria d'Avià i de la Llar d'Infants, el grup d'esplai, el grup de joves, el casal de la gent gran, l'agrupació teatral, el club de botxes, la parròquia, la penya Blau-Grana, el centre d'estudis i els amics del motor. A més organitza la caminada popular, la festa del Segar i el Batre, els Pastorets, el concurs de fotografia de la festa major, el concurs de pintura ràpida, l'aplec de Sant Serni de Clarà, el grup de geganters i grallers, les caramelles, el concurs de pessebres miniatura, a més d'altres activitats puntuals. El concurs de fotografia es va iniciar l'any 1990 per iniciativa del grup de fotografia de l'Ateneu, i cada any s'organitza una exposició amb totes les fotografies participants durant la setmana de la festa major.</p> 42.0772300,1.8227700 402622 4659021 08011 Avià Restringit Bo Inexistent Patrimoni documental Fons d'imatges Privada accessible Científic 2020-10-07 00:00:00 María del Agua Cortés Elía Diversos 55 3.1 14 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
38552 CARRER DEL MIG https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-del-mig-1 MOUREU-REY, X. (1967). Una dinastia industrial. Els Rosal de Berga. A Homenatge a J. Vicens Vives, II. Barcelona. Pàgs. 447-457. NOGUERA, J. (1988). La vida als estanys de Graugés (Avià). Llibres de l'Àmbit núm. 2. Àmbit de Recerques del Berguedà. NOGUERA, J. (2007). 'La Riereta i Graugés: bressol de l'agricultura al Berguedà'. a Avià: notes històriques d'un poble del Berguedà, P. 177-190. Centre d'Estudis d'Avià i Ajuntament d'Avià. IPAC, Generalitat de Catalunya, fitxa núm. 2946 (1983). XIX Edifici de pisos de planta rectangular i cobert amb teulada a dues vessants que cobreix planta baixa, dos pisos i golfes sota teulada, amb un afegit davant la façana principal cobert amb teulada a un vessant que cobreix planta baixa i dos pisos. Construït de pedra i maó barrejat que després anava arrebossat. Els pisos estan compartimentats en blocs verticals de manera que hi ha sis entrades a la planta baixa, accedint-se als pisos a través d'escales independents per a cada bloc. Al primer i al segon pis hi havia les vivendes i a les golfes, que comptaven amb un assecador obert amb doble teulada, es guardaria el gra i la collita. A la façana de l'est hi ha adossada una estructura de pedra amb tres arcs que eren els antics femers. 08011-28 Graugés Bloc de cases construït a finals del segle XX pels treballadors de la colònia Agrícola de Graugés, per a 10-12 famílies. Cada una d'aquestes famílies tenien un habitatge gratuït i disposava d'una horta d'un octau d'hectàrea i de la collita; cada família comptava també amb una extensió de 2'5 a 3 hectàrees que havia de conrear obligatòriament, partint-se a mitges la collita amb l'amo. El parcer tenia l'obligació d'engreixar un porc per cada hectàrea de terreny que conreava, apilar i recollir els fems produïts que es concentraven en el femer de tres compartiments, de 7.000 metres cúbics de capacitat que es troba al costat del bloc de pisos. Tots els edificis es comunicaven amb una via fèrria i els treballadors disposaven de diferents serveis a la colònia que podien utilitzar. Es va iniciar la construcció l'any 1887, i al 1893 ja estaven construïts els tres blocs anomenats Cases noves de Graugés i ara conegudes com: Carrer Vell, Carrer del Mig i Carrer Nou de Graugés. 42.0652200,1.8501300 404867 4657657 08011 Avià Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38552-foto-08011-28-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38552-foto-08011-28-2.jpg Legal Noucentisme|Contemporani Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Privada Residencial 2021-03-01 00:00:00 María del Agua Cortés Elía 106|98 46 1.2 14 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
38553 JACIMENT POLÍGON INDUSTRIAL DE LA VALLDÀN https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-poligon-industrial-de-la-valldan OLIVARES, D. (2000). L'arqueologia a la Catalunya central els darrers anys. Dovella nº 67, pàg. 12. Carta Arqueològica del Berguedà, Avià nº 7, fitxat per Goretti Vila el XII de 2000 a partir de l'informe de l'excavació d'urgència. MARTÍN, Albert i MARTÍN, Antoni (2001) Jaciment arqueològic Polígon Industrial de la Valldàn (Avià, Berguedà). Jornades d'Arqueologia 2001. La Garriga. Pàgs. 192-193. I aC II dC Actualment hi passa per sobre la variant de La Valldàn en el PK 0'850. Amb motiu de la construcció de la variant de La Valldàn (C-149) entre Berga i la carretera de Solsona, es realitzà una prospecció que donà com a resultat la localització de dos punts d'interès arqueològic d'època romana situats al sud-oest de l'església de Sant Bartomeu de La Valldàn: una vil·la i un assentament de producció metal·lúrgica. El jaciment anomenat Polígon Industrial de La Valldàn es trobava al mateix nivell per on ara passa la variant, entre el túnel i la rotonda del polígon. Únicament es van excavar les zones afectades que s'estenien per tota l'amplada del traçat de la carretera, quedant actualment la part excavada totalment oculta. L'excavació va permetre documentar el pas d'un camí empedrat acompanyat d'estructures de transformació metal·lúrgiques que tindrien relació directa amb la vil·la romana de Sant Bartomeu de La Valldàn (fitxa nº 147). El camí travessa el jaciment perpendicularment en sentit nord-est i sud-oest, es prolonga per un costat en direcció a l'església de Sant Bartomeu de La Valldàn enfilant-se vers el Camí Ral i per l'altre en direcció al Molí del Castell. El camí està format per un anivellament del terreny amb pavimentació de graves i forta presència de material arqueològic. El conjunt de transformació metal·lúrgica es situa majoritàriament al costat est del camí i presentava un lloc on es realitzaven les activitats de farga i forja de metalls en època ibero-romana i en el que s'han comptabilitzat 12 estructures, destacant una d'elles per les seves grans dimensions. Es tracta d'una fossa de combustió; mentre que la resta del conjunt ho formen tres forns de forja de metall que van estar en funcionament entre la segona meitat del segle I aC i finals del segle II dC. Els materials recuperats consisteixen en grans quantitats d'escòries de producció de ferro i bronze, a més de rebutjos de material constructiu romà. També és abundant la presència de ceràmica comuna oxidada, terra sigil·lata hispànica i africana de cuina. 08011-29 Variant de Berga al Polígon Industrial. Sant Bartomeu de La Valldàn. 08610 AVIÀ Durant la intervenció arqueològica en el jaciment de Sant Bartomeu de La Valldàn es va procedir paral·lelament al seguiment de les màquines, apareixent en els rebaixos realitzats davant del polígon unes restes que van provocar la intervenció arqueològica d'urgència ja que era afectat plenament pel traçat de la variant. Actualment la variant de La Valldan passa per sobre, havent-se perdut les estructures que estaven afectades pel traçat, tot i que el jaciment es prolonga a cada costat de la carretera, avui encara camps de conreu. Aquest jaciment està vinculat a la Vil·la romana de Sant Bartomeu. La excavació va ser practicada d'urgència i dirigida pels arqueòlegs: Antonio Martín Oliveras (5 al 20 octubre de 1999), Albert Martín Menéndez (3 al 30 novembre de 1999) i Antonio Martín Oliveras (24 al 31 desembre de 1999). Aquest jaciment i el proper de Sant Bartomeu són els dos primers d'època romana excavats al Berguedà i suposen un punt de partida per entendre el procés i desenvolupament de la romanització a la Bergistània. 42.0893300,1.8313100 403347 4660355 08011 Avià Difícil Dolent Legal Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Pública Estructural 2021-09-21 00:00:00 María del Agua Cortés Elía El jaciment ha estat catalogat pel Servei d'Arqueologia del Departament de Cultura de la Generalitat amb la denominació: Variant de Valldàn, sector Polígon Industrial de La Valldàn, i s'han catalogat els dos jaciments (la vila i l'assentament metal·lúrgic) en una única fitxa. El sector que ha quedat afectat pel pas de la carretera va ser expropiat. 1754 1.4 14 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
38554 EL CASTELLOT https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-castellot-0 BOLÓS, J.; PAGÈS, M. (1986). El Monestir de Sant Llorenç prop Bagà. Artestudi,1. Barcelona, pàg. 180. CAMPRUBÍ, J. (1998). La funció dels Castra i la seva relació amb les Parrochiaes en el procés d'estructuració territorial berguedà (fi del segle IX-inicis del X). II Congrés Internacional d'Història dels Pirineus. UNED de Girona. SERRA, R. (1992) Les propietats de Sant Pere de Madrona. L'Erol nº 36. RAFART, Benigne (1985) Conversa amb el fill de Serra Húnter a Vilada. Ressò Nº 9. ORIOL (1984) El professor Jaume Serra i Húnter. Ressò Nº 5. XIX Casa de tres pisos, de pedra amb cantoneres molt marcades i amb les llindes de les finestres i porta de maó amb una decoració esglaonada i motllura superior. La coberta és de teula i a la façana principal resta oculta per un fris en forma ondulada que remata la façana. Aquest element i el fet de que està construïda sobre una roca que la eleva del carrer, li proporcionen una imatge estilitzada a semblança d'una torre de considerable alçada. A la façana del carrer Montserrat es veu la base de roca sobre la que s'aixeca l'edifici. Aquesta plataforma de roca conserva alguns forats de bigues que indiquen el seu origen medieval. 08011-30 Nucli antic, Plaça Abat Oliba, 5. 08610 AVIÀ Molts són els motius que fan pensar que aquest és el lloc on s'aixecà el castell d'Avià: per una banda el topònim que es conserva de 'El Castellot', la situació elevada i de protecció del camí Ral de Cardona, la proximitat a l'antiga església de la sagrera i les troballes de ceràmica dels segles IX-XI als camps propers (CAMPRUBÍ, 1998) i fruit de la prospecció realitzada per Ramon Martí l'any 1997 (citat més amunt). Es tractaria possiblement d'una torre castellera situada sobre una base de pedra que faria les funcions de torre fronterera destinada a la vigilància, protecció de camins i de nuclis d'habitatge. La seva funció principal seria la de guardar el camí que unia Berga i Cardona i que donava accés al nucli d'Avià. El primer document que nomena el castell és de l'any 898, es tracta de la donació que va fer Fruila d'una terra conreable situada al terme del kastro Avizano (BOLÓS i PAGÈS, 1986). A un altre document, també de Sant Llorenç prop Bagà, l'any 1031 Giscafred i la seva esposa Bonil·la donen al monestir un alou situat al comtat de Berga, dins el terme del castell d'Avià : 'Et est in comitatum Berquitano, in castro Avizano, ad ipso Campo' (BOLÓS i PAGÈS, 1986). Més tard, en un capbreu de la parròquia de Sant Pere de Madrona del 1601 (SERRA, 1992), s'especifiquen sovint com a límits de les donacions les terres del castell d'Avià; també al capbreu del monestir de Serrateix de 1729-1732 (Arxiu Diocesà de Solsona) surten com a terme les terres del Castell d'Avià especificant que abans eren de Golorans i de Bonell, en una confessió de terra feta per la vídua de Josep Gible de Berga. Aquestes dades confirmen la seva existència en aquesta època, encara que possiblement ja no existiria la construcció primitiva però es mantenia el topònim i els dominis. Sembla que una part del castell es conservà fins a finals del segle XIX en que va ser enderrocat per construir la casa actual. Aquesta destaca perquè segueix una estètica modernista. En aquesta casa va passar alguns estius abans d'exiliar-se Jaume Serra i Húnter, filòsof i diputat al Parlament de Catalunya per Esquerra Republicana l'any 1932. En concret, al 1932 es va quedar amb la casa que havia sigut del mestre Josep Perayre i Cunill des del 1866, després d'un embargament. En exiliar-se al 1939, per ordre de la Incautación de Bienes y Viviendas, se li requisà la casa que passà a ser la seu de les Juventudes Falangistas de Avià. 42.0776800,1.8257100 402866 4659068 08011 Avià Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38554-foto-08011-30-2.jpg Legal Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2021-09-21 00:00:00 María del Agua Cortés Elía A Avià els pocs documents a l'abast deixen entreveure que existirien diferents castells o torres de defensa castelleres durant l'Alta Edat Mitjana. Una d'aquestes seria la que protegia el nucli antic, al lloc del Castellot, al peu del Camí Ral de Cardona; possiblement a prop del Molí del Castell hi hagués una altra també al camí Ral; a Clarà hi havia el castell també a un lloc enlairat controlant el Camí Ral; a Obiols hi havia una torre de vigilància; i podem també anomenar les cases fortes com Noet (on hi havia senyor feudal), Vilajoana, Santamaria, Pagerols, la Casavella, entre d'altres. Del 17 d'octubre al 19 de desembre de l'any 1997 l'arqueòleg Ramon Martí Castelló, de la Universitat Autònoma de Barcelona, va realitzar unes prospeccions als entorns de la possible ubicació del castell d'Avià per la realització d'un estudi sobre 'Evolució del poblament a la plana central del Berguedà des de l'època baix-imperial fins a l'Alta Edat Mitjana' (treball inèdit). Els materials fruit de la prospecció es troben dipositats en el Servei d'Atenció als Museus Pedret (Girona). (Coordenades citades a la carta arqueològica: 31TDG029593). 98 45 1.1 14 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
38555 Antiga fàbrica Cal Piteu (Cal Guixé o Cal Corominas) https://patrimonicultural.diba.cat/element/antiga-fabrica-cal-piteu-cal-guixe-o-cal-corominas <p>GUIXÉ I GUIXÉ, Antoni (1906). 'La indústria tèxtil catalana: una visió històrica'. Monografia premiada als Jocs Florals de Berga l'any 1906. Re-publicada a Quaderns de l'Àmbit de Recerques del Berguedà, desembre 1992. 'Llibre de Registre de Matrícula Industrial (1899-1975)'. Arxiu Municipal d'Avià. Arxiu privat de Ramon Pujol i Thomàs (Berga). Fotografies 'Ramon Mas'.</p> XIX <p>Edifici de planta, dos pisos i golfes, de pedra barrejada i arrebossada amb morter de calç. La façana principal s'obre a un baluard tancat amb reixa i porta metàl·liques entre pilars de maó que dóna al carrer Padró davant de la façana posterior de l'església. És una façana simètrica centrada en una porta d'arc rebaixat, tres balcons a cada pis i un ull de bou ovalat al centre de les golfes i marcant l'angle de la teulada a dues vessants. Damunt la porta hi ha una placa metàl·lica de l'asseguradora 'L'Unión' amb la data 1828 i que està posada sobre altra placa que no es distingeix; damunt una furnícula per a una imatge que ha desaparegut, element que es repeteix en altres fàbriques construïdes pel mateix industrial a Berga. La resta de façanes es caracteritzen per tenir moltes finestres obertes seguint una simetria i l'estructura característica d'edifici fabril. La que s'obre al sud té una eixida oberta amb sis finestrals d'arc rebaixat. Una de les dues finestres del mig (la més a prop del c/ Padró) té la llinda horitzontal per aconseguir més llum, ja que per aquí s'entrava gènere a la fàbrica. Encara es conserven dues guies de fusta que travessen tota la façana des del primer pis fins a les golfes i un sistema de politges per pujar gènere. La finestra del pis de sota que correspon a aquest enginy, també és més gran que la resta. Aquest afegit es va realitzar més tard ja que a fotografies fetes per Ramon Mas (els anys 1910-20) no hi surt. Actualment l'interior de l'edifici s'ha habilitat per pisos. Al costat d'aquest edifici es va construir una nau d'un pis realitzada en maó i pedra, amb característiques semblants i que va ser ampliada als anys quaranta.</p> 08011-31 Nucli antic, Carrer Padró, 2 i 6. 08610 AVIÀ <p>Ramon Pujol i Thomàs (Berga 1847-1923) alies 'Corneta', advocat i alcalde de Berga (1873-1875 i 1877-1979), va ser un important industrial de finals del segle XIX que va impulsar el projecte del Canal Industrial de Berga i va construir la fàbrica tèxtil de Cal Corneta a Berga. Tenia vàries propietats a Avià: Codines, el Pou, i la fàbrica d'Avià anomenada Cal Piteu abans cal Guixé o cal Corominas. Aquesta rebé el nom inicial del primer propietari Ramon Guixer (amillarament de 1862); després passà a ser propietat de Dña. Maria de la Piedad Fábregas i Mercader que la va hipotecar a Domingo Corominas y Pintó. En aquesta època la fàbrica, en la que només hi havia telers manuals, es coneixia com Cal Corominas, i va ser cedida per l'hereu de confiança de Piedad Fabregas a Ramon Pujol l'any 1876. En documentació que conserven els hereus de Ramon Pujol i Thomàs es fa una descripció de la fàbrica amb els seus termes i s'especifica que la superfície edificada era de deu metres d'ample per vint de fons, amb un total de 200 m2, i que hi havia un embarrat per al moviment de la maquinària. L'any 1884 la comprà Martín Camps i Prat, que molt probablement fou el que va fer la primera ampliació de naus davant de l'església. L'any 1924 Roberto i Juan Soler, empresaris de Barcelona, instal·len una fàbrica amb 20 telers per fer teixits de cotó. El nombre de telers va oscil·lar, així mentre al 1935 hi havia 82 que eren mecànics, al 1938 havia 52, al 1939 hi treballaven 90, i al 1943 hi havia 101 telers. Pels volts de l'any 1940 es va tornar a ampliar la nau davant l'església per posar més telers i ja era coneguda popularment com Cal Piteu o Piteus, essent una fàbrica en la que treballava molta gent d'Avià i fins i tot de Berga, arribant a tenir 90 treballadors. Durant els anys de la restricció, posteriors a la Guerra Civil, l'energia es proporcionava amb un motor de gas-oil, mentre que anteriorment era accionada per energia elèctrica. En una part d'aquesta nau, l'any 1920, s'hi va instal·lar Antoni Castella Simon que feia de fuster i tenia el negoci de pompes fúnebres d'Avià. La fàbrica ocupava els tres primers pisos de la casa del carrer Padró nº 6 i tota la nau del costat d'un sol pis. A partir de l'any 1961 també reparaven maquinària tèxtil i al 1967 es canvià el nom de successors de R. i J. Soler pel de 'Manufacturas Avià'. La fàbrica va tancar a inicis dels anys 70 i es va habilitar part de la casa per pisos i les naus per un taller de fusteria.</p> 42.0757400,1.8248900 402795 4658854 1862? 08011 Avià Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38555-foto-08011-31-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38555-foto-08011-31-2.jpg Legal Noucentisme|Contemporani Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Privada Residencial 2020-07-03 00:00:00 María del Agua Cortés Elía L'antiga fàbrica estava formada per l'edifici de pisos i les dues naus fruit d'ampliacions davant la plaça de l'església. 106|98 46 1.2 14 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
38556 Antiga fàbrica Cal Bassacs https://patrimonicultural.diba.cat/element/antiga-fabrica-cal-bassacs <p>BUSQUETS, J. i altres (1999). Gironella, notes històriques. Associació Cultural El Vilatà. Gironella. 'Llibre de Matrícula Industrial (1899-1943)'. Lligall 491, Arxiu Municipal d'Avià.</p> XIX És un edifici que amenaçava ruïna i ha desaparegut. Ha estat substituït l'any 2006-09 per un habitatge de pisos nou. <p>Edifici desaparegut degut a amplició urbanística del nucli antic feta l'any 2006. Actualment l'antic lloc que ocupava la fàbrica l'ocupa un edifici de pisos de nova planta. Casa de pedra de planta quadrada, quatre plantes i golfes, amb teulada a dues vessants. Es troba situada a la plaça del Padró adaptant-se al desnivell tel terreny de forma que la porta es troba a nivell de la plaça, però per la façana posterior encara hi ha un pis. La porta principal ha quedat tapiada al afegir un cobert pel costat de la plaça. Cada pis té tres balcons a les façanes més amples i tres ulls de bou a les golfes, les altres dues façanes tenen finestres petites i asimètriques. Les parets són fetes de pedra barrejada i les cantoneres de blocs ben escairats. L'interior es va adaptar com a pisos i no queda res de la antiga fàbrica.</p> 08011-32 Nucli antic, Plaça del Padró, 5. 08610 AVIÀ <p>Fàbrica de la família Teixidor-Bassacs de Gironella, industrials tèxtils que van fundar la fàbrica de cal Bassacs a Gironella a mitjans del segle XIX. L'any 1863 Joan Teixidor, casat amb Raimunda Bassacs, va comprar a Josep Muixí d'Avià una casa a la plaça del Padró on ja hi havia 11 telers, una màquina de canilles i un ordidor. El diners per comprar aquesta casa els hi va deixar Antoni Manent i Llonch, negociant de Barcelona, fent una hipoteca per la casa pel valor del que va prestar: 7.500 duros, i que va quedar saldada al 1884. Al registre de Matrícula Industrial (Arxiu Municipal d'Avià) consta que la fàbrica de teixits de cotó pertanyia a la raó social Fusté, Teixidó i cía. que va funcionar fins al 1916. L'any 1900 hi havia 12 telers, i al 1905, 10 telers. A mitjans del segle XX la casa era propietat de Josefa Salvans i actualment dels seus descendents.</p> 42.0763100,1.8250900 402812 4658917 1800 08011 Avià Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38556-foto-08011-32-1.jpg Inexistent Noucentisme Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús Inexistent 2022-04-29 00:00:00 María del Agua Cortés Elía Desaparegut 106 45 1.1 2484 14 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
38557 CREU DE PEDRÓ DE SANT MARTÍ D'AVIÀ https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-pedro-de-sant-marti-davia <p>CASELLAS, I.; SANTANDREU, D. (1997). Creus del Berguedà. Amics del Romànic del Berguedà. Berga.</p> XVIII <p>És una creu grega amb els extrems lleugerament amples, situada sobre un pedestal de pedra i unida a aquest amb un tronc de ferro. El pedestal té forma de pilar quadrangular amb capitell en forma de tronc de piràmide invertit.</p> 08011-33 Nucli antic, Plaça de l'Església 08610 AVIÀ <p>La creu és un signe ornamental i religiós utilitzat com a símbol del cristianisme. Les creus de pedró són aquelles que es posaven davant de les esglésies o capelles i des d'elles, entre la Santa Creu de maig i la de setembre, es beneïa el terme i es resava per tal de demanar a Déu la protecció de les collites. La creu de pedró d'Avià és molt similar a la de Sant Martí de Correà, a Montmajor (Berguedà). Data de la mateixa època que l' església, finals del segle XVIII.</p> 42.0752878,1.8251914 402819 4658803 08011 Avià Fàcil Bo Legal Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Ornamental 2022-04-29 00:00:00 María del Agua Cortés Elía 47 1.3 14 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
38558 SITGES DE CAL XUT https://patrimonicultural.diba.cat/element/sitges-de-cal-xut BARAUT, C. (1978). Les actes de consagracions d'esglésies del Bisbat d'Urgell (segles IX-XII). Urgellia, núm. 1. RIU, M. (1989), L'arqueologia medieval a Catalunya. Col·lecció Coneguem Catalunya. Els llibres de La Frontera. BOLÓS, J. (1983). Els monestirs del comtat de Berga des dels seus orígens fins al 1400. El monestir de Santa Maria de Serrateix. Tesi doctoral UB. Pergamins del monestir de Santa Maria de Serrateix (ADS). X-XIII Cavitat cilíndrica, amb el fons pla excavada al subsòl d'una casa del casc antic d'Avià. Aproximadament fa 8 metres cúbics amb una alçada d'uns dos metres i amb les parets de fang compactat. S'ha d'accedir posant una escala de fusta a través d'un forat practicat al terra de l'habitació que queda a nivell del carrer. A l'interior i al costat sud a ran del terra hi ha un forat de 30 cm aproximadament que es va començar a buidar i que comunica amb una altra sitja a la que no hi ha accés. Es troba al peu de l'escala que dona accés al pis de la casa i els propietaris han tapat l'entrada amb una reixa al terra. 08011-34 Nucli antic, C/ Portal nº 18. 08610 AVIÀ En fer obres per rehabilitar la casa els anys seixanta, en trobar el terra fluix al posar el llossat nou, es va trobar una primera sitja globular de la que es va buidar la terra que omplia en part la sitja, trobant únicament a l'interior un fragment de ceràmica grisa. Al costat hi ha una segona sitja comunicada amb un forat des de la primera, tot i que no s'ha buidat. Aquesta casa es troba dins del recinte emmurallat que formava la sagrera medieval d'Avià que era l'espai sagrat al voltant de l'església que comprenia el cementiri i l'espai inclòs dintre de les trenta passes que concedia el bisbe a l'església el dia de la seva consagració. La parròquia donava protecció e immunitat eclesiàstica als habitants. La Sagrera concentrava als seus voltants el nucli més dens de població del territori i dintre del seus límits també es construïren cellers, propietat dels masos, per guardar les collites i d'aquesta manera assegurar la seva protecció dels pillatges. Aquestes sitges formarien part d'aquests cellers de l'església de Sant Martí on guardarien el delme. A l'acta de consagració de l'església de Sant Martí els habitants d'Avià donen una terra al costat d'un d'aquests cellers, el 'graner de Baió' (orreo de Baioni), confirmant la seva existència ja al segle X (BARAUT, 1978) . També trobem al 1311 (ADS) un plet entre l'abat del monestir de Santa Maria de Serrateix i el rector d'Avià, Ponç de Cascall, per la propietat dels vasos de vi i gra que hi ha en els cellers de l'església de Sant Martí ('vasis vinariis et bladariis, que sunt in cellaris seu domibus dicte ecclesis Sancti Martini de Avidano'). Segons Manel Riu (RIU, 1989) les sitges amb aquestes característiques eren les que es construïen a la Catalunya medieval abans del segle XII. 42.0773900,1.8251900 402822 4659036 08011 Avià Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38558-foto-08011-34-2.jpg Legal Medieval Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Sense ús 2021-09-21 00:00:00 María del Agua Cortés Elía 85 47 1.3 14 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
38559 FONT DE CANALETES https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-canaletes XX Font de ferro de petites dimensions que és un rèplica de la font de Canaletes de les Rambles de Barcelona. Presenta quatre brocs de sortida d'aigua amb quatre piques al cos inferior, i al superior quatre fanals. Es troba situada al centre de la Plaça del Padró, al nucli antic. 08011-35 Nucli antic, Plaça del Padró. 08610 AVIÀ En fer la remodelació del terra de la plaça del Padro i del nucli antic es va demanar als veïns si volien posar algun element d'ornament a la plaça. En constituir-se la Penya Blau Grana aquell any i ubicar el seu local social en aquesta plaça, van suggerir posar una rèplica de la Font de Canaletes com a relació amb el Club Blaugrana. A la inauguració de la penya i de la font, que es va fer el 1999, va assistir el Sr. Nuñez que era president del Futbol Club Barcelona en aquell moment, així com diferents periodistes vinculats amb el programa de TV3 'Força Barça'. 42.0763700,1.8248300 402791 4658924 1999 08011 Avià Fàcil Bo Inexistent Patrimoni immoble Element arquitectònic Pública Ornamental 2021-09-21 00:00:00 María del Agua Cortés Elía 47 1.3 14 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
38560 ESCULTURA HOMENATGE A JAUME SERRA I HÚNTER https://patrimonicultural.diba.cat/element/escultura-homenatge-a-jaume-serra-i-hunter Gran Enciclopèdia Catalana (1979), vol. 13, pàg. 515. ORIOL (1984) El professor Jaume Serra i Húnter. Ressò Nº 5. ORIOL (1984) Retrat literari de Jaume Serra i Húnter. Ressò Nº6. RAFART, Benigne (1985) Conversa amb el fill de Serra Húnter a Vilada. Ressó Nº 9. Bust de bronze amb l'imatge de Jaume Serra Húnter situat sobre una peanya de marbre verd amb la incripció: 'Homenatge a Jaume Serra i Húnter, filòsof i polític. Manresa 1878, Mèxic DF 1943. Rector de la Universitat de Barcelona, Diputat al Parlament per l'Esquerra Republicana de Catalunya, Va passar els estius a Cal Serra Húnter, pça. Abat Oliba, 5, fins a la Guerra Civil. Va morir a l'exili'. Darrera del bust de bronze hi ha la signatura de l'escultor: Conciber; i davant porta gravades les dates: 1878-1943 a cada costat del pit del bust. 08011-36 Parc del Tossal 08610 AVIÀ Jaume Serra Húnter (Manresa 1878-Mèxic 1943). Filòsof. Va ser nomenat el 1910 catedràtic de lògica a Santiago de Compostela, des del 1913 ocupà la càtedra de Història de la Filosofia a la Facultat de Lletres de la Universitat de Barcelona. Proclamada la segona República fou degà de la Facultat de Lletres i rector de la Universitat Autònoma de Barcelona. Membre numerari de l'Institut d'Estudis Catalans i de l'Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona. Participà activament de l'activitat política i era membre d'Esquerra Republicana de Catalunya, president del Consell de Cultura de la Generalitat i diputat al Parlament al 1932. Acabada la Guerra s'exilià primer a França i després a Mèxic. Va escriure vàries obres sobre filosofia i història de la filosofia a Catalunya. La seva tasca fou, més que la d'un pensador original, la d'un gran mestre. Va passar alguns estius abans de la Guerra Civil a la casa de la plaça Abat Oliba, 5, coneguda com El Castellot, i actualment també com cal Serra Húnter. 42.0775300,1.8233000 402666 4659054 08011 Avià Fàcil Bo Inexistent Patrimoni moble Element urbà Pública Ornamental 2021-09-21 00:00:00 María del Agua Cortés Elía Les lletres de la inscripció estan desapareixent. 51 2.1 14 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
38561 DIETARI DE GUERRA DE MN. RODERGAS https://patrimonicultural.diba.cat/element/dietari-de-guerra-de-mn-rodergas <p>RODERGAS, Mn. Francesc (1936). Dietari de Guerra. Berga1936-1939. Transcripció i notes a cura de Joan Tuneu i Benigne Rafart. Edició de l'Ateneu d'Avià, 1990.</p> <p>Es tracta de unes notes manuscrites en català escrites en els marges de pàgines i en fulls afegits a l'edició de 1919 del llibre 'Efemérides Bergadanas' de D. Jacinto Vilardaga. En elles explica entre d'altres fets, la crema d'esglésies a Berga i d'altres ocorreguts durant l'inici de la Guerra Civil Espanyola.</p> 08011-37 Rectoria de l'església de Sant Martí d'Avià. 08610 AVIÀ <p>A la rectoria d'Avià es conserven tres armaris de llibres que quedaren dels dos rectors morts de la guerra ençà: Mn. Ramon Canal i Mn. Ramon Soler. També hi havia els llibres del beneficiat de Berga, Mn. Francesc Rodergas i Plans què, tot i no haver estat a la parròquia d'Avià, els llibres es trobaven en ella. L'any 1990 el llavors rector d'Avià Mn. Ramon Alsina i Santandreu, furgant entre aquests llibres va trobar un exemplar de les 'Efemérides Bergadanas' de D. Jacinto Vilardaga editat al 1919, dintre del qual als marges de moltes planes i en fulls enganxats hi havia escrites a mà unes notes en forma de dietari des del 18 de juliol de 1936 al gener de 1939. Les notes expliquen els fets ocorreguts a Berga durant aquest període de la Guerra Civil i constitueix un llegat històric de gran importància. L'any 1990 l'Ateneu d'Avià va fer una publicació amb les notes manuscrites (RODERGAS, 1936).</p> 42.0753700,1.8253900 402836 4658812 1936 08011 Avià Restringit Bo Física Patrimoni documental Fons documental Privada accessible Científic 2020-10-07 00:00:00 María del Agua Cortés Elía Mn. Francesc Rodergas i Plans 56 3.2 14 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
38562 LA COROMINA https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-coromina Pergamins de Cal Mas d'Avià. Pergamins de la casa Santamaria de Serrateix. IGLÉSIAS, J. (1979). El fogatge de 1553. Fundació Salvador Vives i Casajuana. Volum I. Barcelona. 'Amillarament d'Avià de 1862'. (Arxiu Municipal d'Avià). XVIII El mas de la Coromina es troba uns metres per sobre del molí de la Cormina. És una casa de construcció moderna, del segle XIX, encara que conserva elements puntuals més antics, com les parets encofrades de terra al cobert i al mur posterior de la casa. Les parets són de pedra barrejada amb les finestres de maó. Manté la tipologia de casa de tres pisos amb teulada a dues vessants i dividida en tres crugies interiors. La façana s'obre al cantó de migdia a una era. Probablement el mas més antic també estigués enderrocat al segle XVI, igual que el molí (pergamins de cal Mas, 1557), i fou reconstruït més tard, conservant únicament algunes parets. Es conserva una pedra amb un forat cilíndric tallat al centre i que seria la base del pal d'un paller i que es va trobar al femer. 08011-38 La Coromina 08610 AVIÀ. Zona La Rovira Històricament el mas Coromina formava conjunt amb el El Molí de la Coromina, proper i situat al peu de la riera d'Avià. La denominació antiga de la zona era 'Mas de la Vila del Molí', denominació que s'esmenta als pergamins de cal Mas i que fa referència a un mas amb molí que estava situat a la riera de Napell (d'Avià), tot i que el topònim sembla fer exclusiva referència al molí. El primer document que esmenta el mas Coromina és del 1433 (Pergamins de Cal Mas); al 1524 es nomena com a terme del mas de la Vila del Molí, igual que a un document del 1537 (Pergamins de Cal Mas) i suposem que les dues propietats tenien relació directa. En aquesta època el mas i el molí eren alou reial. Al 1553 surt fogatgat Salvador Santamaria alias de la Vileta (IGLÉSIES, 1979). No es torna a trobar documentació fins al 1857 en que el mas pertanyia a Clemente Florejachs de Berga (junt amb el molí de la Coromina i cal Traset). Posteriorment va adquirir les propietats el Sr. Pla de Berga i l'any 1928 en vendre-les es va dividir la finca: el molí el va adquirir el pare de l'actual propietari (Coma) i el mas Corominas el pare del propietari actual (Bascompte). El mas de la Coromina és una construcció que ha sofert moltes modificacions al llarg del temps i que ara ens mostra un edifici del segle XIX amb elements puntuals més antics com les parets encofrades de terra. Probablement el mas més antic també estava enderrocat al segle XVI, igual que el molí, i fou reconstruït més tard, conservant únicament algunes parets. 42.0736600,1.8227600 402616 4658625 08011 Avià Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38562-foto-08011-38-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38562-foto-08011-38-2.jpg Inexistent Contemporani|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2021-09-21 00:00:00 María del Agua Cortés Elía Conserven també algunes eines agrícoles antigues. 98|94 45 1.1 14 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
38563 GURANS https://patrimonicultural.diba.cat/element/gurans CAPSADA, J. I VALL-LAMORA, R. (1990). Masies d'Avià. L'Erol, núm. 31, pàgs. 14-16. Àmbit de Recerques del Berguedà. COROMINES, J. (1993). Diccionaro etimològic i complementàri de la llengua catalana. Curial ed. 'Cadastre de 1767' (Arxiu Municipal d'Avià). Pergamins de cal Mas d'Avià. Pergamins de la casa Santamaria de Serrateix. XIII-XVIII Gurans actualment és una casa que centra una explotació ovina amb diferents coberts al voltant fruit d'ampliacions de diferents èpoques. L'interès de la casa es centra en la documentació que la esmenta i que la situa com una de les masies antigues del terme, tot i que les restes materials son poques. Es troba ubicada en un lloc elevat, construida sobre una plataforma de roca i protegida del vent del nord per un tossal. La casa actual és de finals del segle XVII amb reformes posteriors tal i com s'observa a la façana nord, ja que es pot veure que es va afegir un pis i es va pujar la teulada. Abans havia hagut una altra casa de la que resten parts dels murs construïts amb grans blocs de pedra escairats; aquesta casa era derruïda a finals del segle XVI (pergamins de Cal Mas) i es va tornar a edificar aprofitant pocs elements de l'antiga estructura. Probablement l'antiga casa tenia dos nivells diferents, el nivell més baix aprofitava com a paret la mateixa roca, ja que el mur fa angle a continuació d'aquesta i s'observa l'arrencada d'una volta; al nivell superior hi ha un altre mur que tancaria el cos superior. Aquesta estructura primitiva correspon a la d'altres masos medievals com els de Vilosiu (Cercs, Berguedà) o el Mas de la Creu de Pedra (Guixers, Solsonès). 08011-39 Gurans 08610 AVIÀ. Zona sud del terme La família Gurans d'Avià era una de les més antigas del poble, tenint constància al segle XIII de tres persones a la parròquia de Sant Martí: Pere, Jaume i Guillem, encara que la nissaga actualment ja no existeix. Aquesta família posseïa una casa a la sagrera d'Avià (Jaume) amb forn i hort, terres a diferents llocs del terme i el mas Gurans (Pere) amb les terres i boscs dels voltants. Pels elements que resten a la casa podem dir que aquesta correspondria a una construcció dels segles XI-XII. La primera notícia històrica la tenim al 1338 (Pergamins de Cal Mas) en una venda de terres, succeint-se els documents de compra i establiment de terres durant tot el segle XIV. El 1359 s'esmenta la masoveria de Guarnís que la tenia en indivís Pere de Guarnís, i que compra l'altra meitat a Bernat Gratallops, a més d'un napell i un cup que es troben a la casa. Tot el mas estava en alou del monestir de Ripoll. Al 1399 la filla única de Jaume de Guarans, Sibilia, es casa amb l'hereu del mas Salau de Coforb, Bernat Salau (aquest casament explica la presència de documents de la família Salau de Coforb entre els de Cal Mas). A la mort de Jaume de Guarans i essent hereva universal la seva filla, el marit d'aquesta va vendre totes les propietats dels Gurans: les terres, el mas de Guarans (al 1433) i la casa de la sagrera (al 1438) (APM). Pràcticament tota la propietat la va anar comprant la família Mas d'Avià, així el 1433 Jaume Mas compra en encant públic el mas de Gurans, també compra terres, vinyes i la casa de la Sagrera (actualment una part de cal Mas Vell). Les terres i bosc del mas Guarans, que eren en alou de Sant Llorenç prop Bagà, les compra Arnaldo de Santamaria d'Avià a Bernat de Salau l'any 1484 (pergamíns casa Santamaria de Serrateix). L'any 1598 Joan Mas hipoteca el mas derruit de Gurans per pagar un deute, i a partir d'aquesta data ja no torna a haver notícia fins al Cadastre de 1767, per tant en aquest període es tornaria a edificar el mas, fet que explica que la casa actual sigui d'aquesta època. Actualment Gurans encara pertany a la família Mas. El canvi de propietat és el motiu de que entre els pergamins de cal Mas es conservin els que havien sigut dels Gurans. 42.0659700,1.8225800 402589 4657771 08011 Avià Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38563-foto-08011-39-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38563-foto-08011-39-2.jpg Legal Modern|Contemporani|Medieval Patrimoni immoble Edifici Privada Productiu 2021-09-21 00:00:00 María del Agua Cortés Elía El topònim de Gurans el trobem escrit de diferents formes: Gurans, Gorans i Guarans. El topònim és de procedència gòtica, WRANS, que és un cavall pare, topònim que es troba documentat per primera vegada al 1063 (Sant Cugat) (COROMINES, 1993). Un guarà és un ase gran destinat a cobrir a les eugües i someres. 94|98|85 45 1.1 14 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
38564 EL VILAR https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-vilar-0 CAPSADA, J. I VALL-LAMORA, R. (1990). Masies d'Avià. L'Erol, núm. 31, pàgs. 14-16. Àmbit de Recerques del Berguedà. CORTÉS, M. del A. (1996). Història i tradició: l'inici de la història d'Avià. Ressò de Ressò, núm. 17, pàgs. 21.23. Ajuntament d'Avià. RIU, M. (1966). Santa Maria de Montbenet. Notes documentals d'un antic monestir cistercenc de monges radicat a Berga. Edicions del Museu Municipal de Berga. 'Capbreu del monestir de Serrateix (1701)'. Arxiu Bisbat de Solsona. Pergamins de cal Mas d'Avià. XIV-XX La casa Vilar de Baix ha estat remodelada totalment exterior e interiorment durant l'any 2000. El Vilar és format actualment per un conjunt de tres cases i dos coberts que reben la denominació de Vilar de Dalt i Vilar de Baix, entre les quals passa el camí que mena d'Avià a Vilamarí. És molt possible que el topònim fou fruït d'un conjunt de cases ja existents al segle XIV, moment en que tenim la primera documentació que parla del lloc, encara que podria ser anterior. La casa més antiga és la que s'anomena actualment Vilar de Baix i on estaria ubicat un convent de monges al segle XIV. Es tracta d'una casa de planta quasi quadrada amb coberta a dues vessants, tancada pel costat sud per un baluard format per tres coberts amb la teulada a una vessant, i que li proporciona un aspecte singular i elegant. Els murs són de pedra de diferents tamanys i amb les cantoneres de pedra escairada fins a la meitat de l'alçada total i, a partir d'aquí, de maó. Només una finestra té la llinda, ampitador i muntants de pedra, la resta de finestres i portes els tenen de maó i són de diferents tamanys. A la façana nord es pot veure l'estructura de la casa abans de que s'aixequés la teulada ja que canvia el color del morter. La casa anomenada Vilar de Dalt és de finals del segle XVIII (en aquesta època rep el nom de Remats) i conserva una façana singular en que predomina la simetria. És de pedra barrejada, amb finestres, balcons i portes de maó disposats fent arc rebaixat i una motllura decorativa. Quan es va construir la casa actual als anys cinquanta, únicament es va conservar aquesta façana. En cap de les dues cases es conserven llindes amb data. 08011-40 Camí d'Avià a Vilamarí, El Vilar. 08610 AVIÀ. Zona Vilamarí El Vilar és una de les masies antigues del terme. La primera notícia històrica que hem trobat és del 4 d'abril de 1341, quan l'Abadessa Cília i la comunitat del monestir cistercenc femení de Sant Benet (que tenia seu a Berga des del 1338) compren el Mas Vilar, situat a la parròquia de Sant Martí d'Avià i que estava sota domini del monestir de Ripoll, a Elicsenda vídua de Jaume d'Olvàn, amb vinyes, terres, honors i possessions (RIU, 1966, p.14). El 1346 la comunitat estableix una vinya del mas del Vilar, en alou del monestir de Sant Benet de Berga, a Guillem de Guarans per 300 sous (pergamins de cal Mas). El 25 de juny de 1457, Mossèn Joan Berenguer de Torrents, prevere de Sant Martí d'Avià, compra a l'abadessa i al convent el mas del Vilar amb els seus honors, vinyes, horts, hortals, arbres i boscos per 48 lliures pagadores a cens anual (RIU, 1966, p. 37). Més endavant, al capbreu de Serrateix de 1729 s'esmenten com a terme els masos Ramats i Boxadera (abans anomenat Vila) als que pertanyia una terra anomenada 'plana de les Monges', tot i que al mateix capbreu de 1701 consta amb el nom de Vilar propietat de Francesc Tord i Tord. Al Registro de Casas de Campo de 1856 (Arxiu Comarcal de Berga) torna a anomenar-se Vila i pertanyia a Francesc Tord i Tord de Berga, fins al 1879 en que ja es propietat dels germans Rosal i Cortina. Als hereus Rosal els hi va comprar el mas del Vilar l'actual propietari. 42.0638800,1.8307200 403259 4657530 08011 Avià Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38564-foto-08011-40-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38564-foto-08011-40-2.jpg Legal Contemporani|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2021-09-21 00:00:00 María del Agua Cortés Elía El Vilar de Dalt també ha rebut els topònims de 'El Vilar de les Monges' (any 1433, Pergamí nº 7 de cal Mas), 'mas Boxadera' al capbreu de Serrateix de 1729 (Arxiu Bisbat de Solsona). El Vilar de Dalt ha rebut també el topònim 'Remats' (segle XVIII, Capbreu de Serrateix). 98|94 45 1.1 14 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
38565 VILAMARÍ https://patrimonicultural.diba.cat/element/vilamari AA.DD. (1994). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Vol. 5 El Berguedà. Departament de Cultura. Barcelona. AA.DD. (1985). Catalunya Romànica. Vol. XII El Berguedà. Fundació Enciclopèdia Catalana. BOLÓS, J. (1983). Els monestirs del comtat de Berga des dels seus orígens fins al 1400. El monestir de Santa Maria de Serrateix. Tesi doctoral UB. CAPSADA, J. I VALL-LAMORA, R. (1990). Masies d'Avià. L'Erol, núm. 31, pàgs. 14-16. Àmbit de Recerques del Berguedà. CORTÉS, M. del A. (1996). Demografia històrica d'Avià. L'Erol, núm. 52, pàgs. 39-44. Àmbit de Recerques del Berguedà. Ajuntament d'Avià. IGLÉSIAS, J. (1979). El fogatge de 1553. Fundació Salvador Vives i Casajuana. Volum I. Barcelona. 'Cadastre de 1767'. 'Amillarament de 1862'. (Arxiu Municipal d'Avià). 'Capbreu d'Avià de la Abadia de Serrateix. Any 1701- 1704. Any 1729-1732. Any 1763-1772'. Conservats a l'Arxiu Diocesà de Solsona. Pergamins del monestir de Santa Maria de Serrateix (ADS). XIV-XVIII Casa de planta rectangular allargassada, assentada sobre roca, amb la façana orientada a migdia, teulada a dues vessants amb el carener perpendicular a la teulada i amb un costat més ample. A l'interior té tres crugies perpendiculars a la façana a la planta baixa: al centre hi ha l'escala de pedra que donava accés a la sala (ara l'accés és tapiat), un passadís excavat a la roca i estables al fons; a la dreta unes corts amb un arc diafragma al mig i a les que s'accedeix a través d'un arc de mig punt rebaixat; i a l'esquerra més estables entre els que destaca una habitació amb porta esculpida i llinda amb la rosa de la sort i on hi ha una aigüera de pedra, un foc a terra i un forn de pa; entre aquesta habitació i el passadís hi ha una tina elevada folrada amb caixons. La planta també segueix l'estructura de tres crugies: la central està ocupada per una gran sala que s'obre a l'eixida (fruit d'una darrera ampliació) i a les habitacions; com a elements singulars la sala té una fornícula per capelleta, un rellotge de peu de fusta, el terra de rajols i les bigues del sostre de roure tallades amb una motllura; al costat esquerre s'obren quatre habitacions i una més a l'eixida. Tan sols una porta de la sala presenta una llinda amb la data gravada 1768 entre un cor i un crismó, a traves d'ella s'accedeix a una habitació que té el sòl de lloses de pedra, mentre que la resta són de rajols. El cos de la dreta s'havia habilitat com a vivenda pels masovers i ara s'ha independitzat dels de la dreta i s'ha fet un pis completament nou. S'accedeix a les golfes a través d'una escala de fusta tancada des de la sala; aquestes es caracteritzen pel tamany dels cavalls emprats per fer la teulada i per la forma de recolzar les encavallades ja que la teulada no és simètrica. Aquesta casa ha estat fruit de diferents èpoques, fet que es veu a les façanes. La part més antiga seria el cos central que conserva l'arc diafragma i una espitllera, i que constituïa la primera domus i la casa d'època gòtica. Posteriorment es van afegir paulatinament cossos i pisos: primer es va ampliar la zona d'accés fent una porta adovellada de mig punt i la habitació de la planta baixa amb la llinda decorada; després s'afegiria el pis superior pel costat de ponent al segle XVIII, com ho denoten dates a finestres exteriors (1768, 2371 = 1732) i interiors (1768); al segle XIX s'afegiria el cos de la eixida per davant de la porta adovellada, dos arcs al cos de la dreta del primer pis i el cos de la façana posterior al costat del pou obrint una porta per accedir directament a la sala; finalment, ja a inicis del segle XX , es va tapar l'assecador de les golfes i modificar la façana principal, tapant un dels arcs de la planta. Cal destacar de l'interior una capella de fusta encastada a la pared que es troba a la habitació que s'obre a la eixida i que estava destinada als familiars sacerdots, els festejadors presents en totes les finestres de les habitacions, les tres portes de fusta de la sala amb quarterons, un foc a terra amb forn al primer pis i una biga reaprofitada que es troba a l'espai de l'arc diafragma a la planta i que era el cargol d'una premsa de vi. A les darreres modificacions, l'any 1999, es va aprofitar una llinda treta d'una finestra de la casa La Serra de Vilamarí per a una finestra de la façana posterior de la casa, en aquesta llinda hi ha la data 1774. Es tracta d'una casa molt interessant ja que ens permet anar seguint la seva història observant els elements arquitectònics. 08011-41 Vilamarí. Camí d'Avià a Vilamarí 08610 AVIÀ. Zona Vilamarí Tenint en compte el topònim, possiblement la casa es remunti a època romana, però la manca de dades fermes ens impedeixen confirmar-ho. Sí podem confirmar la seva existència en època medieval, primer com una domus o casa fortificada, fet que es reflexa en els gruixuts murs i les espitlleres. Les cites en documents són freqüents, essent la més antiga del 1050 (ADS) en que es nomena l'alou de 'Villa Meredi' que pertanyia al monestir de Santa Maria de Serrateix, el document és la venda de la meitat de l'alou que va fer el Comte Bernat a un particular anomenat Hug. Al 1242 surt al capbreu del monestri de Santa Maria de Serrateix (Villa Meredi) (ADS). Al 1359 es cita el camí que va a Vilamarey (APM), al 1395 unes terres que pertanyien a Francesc Vilamarí (Capbreu de Serrateix) i al 1530 el testament de Pere Corominas habitant a Vilamarí, que era casat amb una filla de Francesc Mas (APM). Al fogatge de 1553 surt Pere Vilamarí (segurament fill de l'anterior) (IGLESIAS, 1979). Al capbreu de 1701 consta que el mas Vilamarí (de Joseph Vilamarí) encara era alou del monestir de Serrateix, junt amb els masos Lavall i Saura que li pertanyen i en aquell moment son derruïts i deshabitats (no s'ha trobat més documentació d'aquests dos masos); també té terres que son alou del Paborde de Berga que depenia de Ripoll; més una terra dita lo Torrent que des del 1395 és alou del Rei (la citada més amunt). Del 1668 al 1846 es conserven diferents documents dels propietaris de Vilamarí en diferents èpoques. Entre ells destaca el document de nomenament com a baciner de l'Hospital de Santa Creu de Barcelona a Josep Canudas i Vilamarí l'any 1734 amb els respectius privilegis (amb segell de lacre). Des del segle XI tenim documentat el lloc de Vilamarí (Villa Meredi) com una zona amb varis masos (el mateix Vilamarí, mas de Na Saura, Santandreu o Barrals, Calvià, mas Gort, mas de Pere Ferran, Batrusques i Rodalet), donant nom el mas principal a la zona, que encara al segle XVII era coneguda com la 'Quadra de Vilamarí'. La casa Vilamarí era una casa important, alouera del monestir de Serrateix i del monestir de Ripoll i a partir del segle XVII del Rei; masia que abans del 1700 tenia agregats els masos Lavall i Saura, al 1767 tenia les masoveries de La Serra i La Barraca i a mitjans del segle XIX tenia aquestes dues més Les Vinyes i La Casanova. Encara es manté la propietat en mans de la mateixa família des de que es té notícia, a excepció de la casa Les Vinyes que es va vendre fa uns 15 anys. Com a fet curiós cal destacar que quasi sempre un dels germans de l'hereu era capellà, com per exemple consta al cadastre de 1767 (Rvdo. Mn. Juan, hijo de Martín Canudas i Vilamarí que va tenir 12 fills) i que tenien una habitació destinada a ells amb una petita capella que encara es conserva. Destaca també el fet de que a la zona de Vilamarí es cultivès vinya des de l'Edat Mitjana i això ha quedat palès, no només en el topònim de la casa Les Vinyes, sinó també en el fet de que es trobés un contrapès de premsa, una biga amb el cargol de fusta d'una premsa i l'existència d'una tina del segle XVII a l'interior de la casa. 42.0527200,1.8281100 403026 4656294 08011 Avià Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38565-foto-08011-41-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38565-foto-08011-41-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38565-foto-08011-41-3.jpg Legal Modern|Contemporani|Medieval Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2021-09-21 00:00:00 María del Agua Cortés Elía Al 1347 i 1398 els habitants de Vilamarí es deien Coma (pergamins Serrateix ADS). Al 1530 es deien Corominas de cognom (pergamins de cal Mas), encara que es coneixen amb el sobrenom de Vilamarí (fogatge de 1553) que s'utilitzarà indistintament, fins i tot a l'actualitat. Al 1649 es perd el cognom Vilamarí (o Corominas) al casar-se la pubilla Maria Vilamarí amb Josep Canudas. A principis del segle XIX es torna a perdre el cognom Canudas al casar la pubilla Mònica Canudas amb Josep Casals. Actualment es manté aquest darrer cognom. 94|98|85 45 1.1 14 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
38566 LA BARRACA DE VILAMARÍ https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-barraca-de-vilamari DANES I TORRAS, J. (1930). Gènesi de l'estructura arquitectònica de la masia catalana. Butlletí del C.E.C. 'Cadastre de 1767. Amillarament de 1862'. 'Capbreus de las rendas del terme de Avià al Monestir de la Abadia de Serrateix', Any 1701- 1704. Any 1729-1732. Any 1763-1772. (Arxiu Diocesà de Solsona). XVIII Aquesta és una masoveria petita de la casa Vilamarí. De planta quasi quadrangular, amb teulada a dues vessants i façana orientada a migdia seguint l'estructura clàssica de Danès i Torras (1930). És construïda sobre roca, amb els murs de pedra i tàpia, i petites finestres amb llindes de pedra. Per la façana de ponent té adossats dos petits coberts i un al costat dret de la façana principal, elements que li afegeixen bellesa a una casa tan senzilla. L'escala que puja al pis seria exterior en un inici i posteriorment es va fer una caixa que sobresurt de la façana per integrar-la a l'interior. L'estructura és de tres crugies, amb planta baixa on hi havia les corts i ara habitacions, pis on ara hi ha la vivenda, i golfes. La porta d'entrada, que queda tapada pel cos de l'escala, té la llinda de fusta, igual que les llindes interiors. A la planta baixa hi ha alguns murs fets de tàpia per la part interior i es conserven les menjadores i la boca del forn. Davant de la casa s'obre una extensa era amb un cobert de pedra que va ser ampliat a inicis dels anys vuitanta amb parets de maó. No conserva elements remarcables excepte objectes antics de pagès que col·lecciona l'actual habitant. 08011-42 Barraca de Vilamarí. Camí d'Avià a Vilamarí. 08610 AVIÀ. Zona Vilamarí No s'ha trobat documentació que indiqui la data de construcció d'aquesta casa, però podria tractar-se del mas Lavall o del mas Saura que es trobaven a prop de Vilamarí, derruïts i deshabitats al 1701 (Capbreu de Serrateix, ADS). Possiblement aquesta masoveria fou construïda sobre les restes d'algun d'aquests masos anteriors a mitjans del segle XVIII, coincidint amb un període de prosperitat econòmica de l'agricultura que es reflexa a la casa Vilamarí amb les ampliacions realitzades, i amb la construcció d'aquesta masoveria i de la de La Serra. Es va mantenir com a masoveria fins a mitjans dels anys vuitanta en que va passar a règim de lloguer. 42.0595700,1.8300600 403198 4657052 1767 08011 Avià Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38566-foto-08011-42-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38566-foto-08011-42-2.jpg Inexistent Contemporani|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2021-09-21 00:00:00 María del Agua Cortés Elía L'ocupant actual de la casa conserva una col·lecció privada d'elements etnogràfics relacionats amb les tasques agrícoles: un carro, un jou, elements solts d'una ventadora, rampills, sedassos, dalles i altres elements. A més conserva una col·lecció privada de joguines antigues de fusta. Aquestes col·leccions han estat exposades en diferents exposicions a Berga i Avià. 98|94 45 1.1 14 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
38567 LA SERRA DE VILAMARÍ https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-serra-de-vilamari GRUPO 2C (1976). La masia. Historia y tipologia de la casa rural catalana. Barcelona. 'Cadastre de 1767. Amillarament de 1862'. 'Capbreus de las rendas del terme de Avià al Monestir de la Abadia de Serrateix', Any 1701- 1704. Any 1729-1732. Any 1763-1772. (Arxiu Diocesà de Solsona). XVIII La casa està en ruïnes i per això es documenta com un jaciment. Actualment La Serra de Vilamarí és una muntanya de runa, ja que després de cremar-se amb l'incendi de l'estiu de 1994, el propietari va decidir ensorrar-la. Abans d'això era una petita casa de planta i pis, de pedra barrejada amb les cantoneres ben escairades, teulada a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana i aquesta orientada a migdia, ampla porta amb llinda de fusta, i una finestra a la façana amb la llinda grabada amb la data 1774. A l'interior es conservaven les menjadores, el forn i els primers graons de l'escala de pedra. Al pis hi havia una cuina amb fogons, un foc a terra amb campana i una aigüera de pedra. L'any 1983 era deshabitada però encara estava sencera, i abans dels focs ja s'havia ensorrat la meitat del sostre i del pis. Als costats s'havien aixecat tardanament petits coberts i davant hi ha una era de pedra que s'eleva sobre Les Vinyes i la casa Bernades de Casserres. La situació de la casa era privilegiada, ja que en estar sobre un serrat es tenia una visibilitat perfecta dels entorns. Segons opinions de diferents experts, i tenint en compte què el jaciment ibero-romà del Serrat dels Tres Hereus es troba molt a prop, aquest seria un lloc idoni d'establiment d'un altre tipus de poblat d'aquesta època que cal detectar encara. 08011-43 Pla de la Serra de Vilamarí 08610 AVIÀ. Zona Vilamarí Igual que La Barraca, La Serra és una masoveria de Vilamarí construïda en l'època de creixement econòmic de la família. No s'ha trobat documentació que indiqui la data de construcció d'aquesta casa, però podria tractar-se del mas Lavall o del mas Saura que es trobaven a prop de Vilamarí, derruïts i deshabitats al 1701 (Capbreu de Serrateix, ADS). S'ha mantingut com a masoveria fins al seu abandonament els anys cinquanta. 42.0502000,1.8358000 403659 4656006 1774 08011 Avià Restringit Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38567-foto-08011-43-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38567-foto-08011-43-2.jpg Inexistent Contemporani|Modern Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús 2021-09-21 00:00:00 María del Agua Cortés Elía La llinda de la finestra amb la data 1774 ara és a una finestra de la façana nord de la casa Vilamarí. A prop de la casa es va aixecar un hangar per un ultralleuger i l'accés és tancat amb una cadena. La primera fotografia de la fitxa és de l'any 1994, i la segona de l'any 2002. 98|94 1754 1.4 14 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
38568 PAGEROLS https://patrimonicultural.diba.cat/element/pagerols BOLÓS, J. (1983). Els monestirs del comtat de Berga des dels seus orígens fins al 1400. El monestir de Santa Maria de Serrateix. Tesi doctoral UB. CAPSADA, J. I VALL-LAMORA, R. (1990). Masies d'Avià. L'Erol, núm. 31, pàgs. 14-16. Àmbit de Recerques del Berguedà. IGLÉSIAS, J. (1991). Fogatge de 1497, Estudi i transcripció. Fundació Salvador Vives i Casajuana. Barcelona. IGLÉSIAS, J. (1979). El fogatge de 1553. Fundació Salvador Vives i Casajuana. Volum I. Barcelona. A.C.A. Batllia General, classe AB, vol. 2, Feudorum Bergae. 'Cadastre de 1767. Amillarament de 1862'. 'Capbreu d'Avià de la Abadia de Serrateix'. Any 1701- 1704. Any 1729-1732. Any 1763-1772. Conservats a l'Arxiu Diocesà de Solsona. Pergamins de Cal Mas d'Avià. Pergamins de Santa Maria de Serrateix, ADS. XIII-XVIII Masia que ha sofert diferents ampliacions al llarg del temps. Segueix l'estructura clàssica de tres crugies, amb una porta d'entrada d'arc de mig punt adovellada i finestres espitllerades a la façana que és orientada a llevant. Els murs són de pedres grosses i les cantoneres de carreus ben escairats, teulada a dues vessants amb el carener paral·lel a la línia de la façana principal. A la planta baixa es pot veure que la casa és aixecada sobre una base de roca viva; un dels murs centrals que tanca la crugia del mig té uns fragments d'opus spicatum fet amb pedres planes bastant grosses; l'escala d'accés al pis és de graons de pedra i una habitació conserva un foc a terra amb campana i forn. El pis i les golfes han estat totalment reformats, destacant la presència de festejadors a totes les finestres i la pica de l'aigüera de pedra que és petita i fonda. A les golfes es va fer una ampliació a l'oest que forma un gran assecador obert que ocupa la meitat de la planta. A la façana nord i a la est hi ha dues finestres d'inspiració gòtica amb un sortit ampitador i amb un arc conopial. La casa aprofita un desnivell del terreny de forma que per la façana de ponent s'accedeix al pis a través d'una escala de pocs graons. Al costat nord hi ha adossada una bassa amb les parets de pedra i que ocupa tota l'amplada de la paret. Davant la casa es va arreglar fa tres anys un cobert com a vivenda dels masovers. 08011-44 Pagerols. Camí d'Avià a Santandreu. 08610 AVIÀ. Zona Vilamarí Pagerols és una masia d'origen medieval que ha sofert ampliacions al llarg dels segles. La primera documentació escrita la trobem l'any 1243 (ADS, pergamins Serrateix), és la venda del mas Pellerols feta per Arnau de Bretons a Ramon Calvizà. Aquí s'especifica que es troba el mas a Villa Meredi (la zona de Vilamarí) i que depenia del monestir de Santa Maria de Serrateix al que lliurava rendes. Posteriorment s'esmenta el mas a diferents documents, com al d'establiment emfitèutic d'una casa al lloc de Sallagossa a Berga fet per Jaume Pallarols, de la parròquia de Clarà, al 1353 (ACA). Als pergamins de cal Mas s'esmenta al 1434 el camí que va de Santa Maria a Pallarols. També surt al fogatge de 1497: Bernadí Peyarols i al fogatge de 1553: Rafel Pugarols. Posteriorment al Capareu de Serrateix de 1701 Joan Pallarols batlle de la Quadra de Vilamarí té els masos Pallarols amb altres masos units: Santandreu, Coma, Puig i part del mas Ollers; mentre que al 1721 la meitat de Pagerols la té Francesc Boxader de Berga per compra a Maria Pallarols i Riba vídua de Pau Pallarols, i l'altra meitat Martí Pallarols hereu d'aquests. El mas Ollers, que està unit al mas Pallarols, és propietat dels Pallarols des de principi del segle XIII segons consta al capbreu de Serrateix de 1701. Posteriorment, al Cadastre de 1767, és propietat de Ventura Gironella de Berga i consta que hi ha un masover; al 1862 era de D. Mariano Gironella de Berga i el 1884 el va comprar Josep Viladomiu i Torrenbó. Hem de suposar que aquest mas Ollers que consta unit a Pallarols formaria part d'aquest o bé estaria al costat, per tant la història dels dos masos es remuntaria a inicis del segle XIII i és constatat amb la presència d'opus spicatum a la planta baixa. Les ampliacions de la casa son fruit de diferents èpoques, però la més important correspondria al moment en que passa a ser dels Gironella, al segle XVIII, moment en què es fa l'assecador al costat de migdia. Pagerols es troba situada a l'antiga Villa Meredi o Quadra de Vilamarí (de la casa Vilamarí), i era alou del monestir de Santa Maria de Serrateix ja des del segle XIII. 42.0525700,1.8235400 402648 4656283 08011 Avià Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38568-foto-08011-44-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38568-foto-08011-44-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38568-foto-08011-44-3.jpg Legal Modern|Contemporani|Medieval Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2021-09-21 00:00:00 María del Agua Cortés Elía Topònims: Pallarols (1434, 1701), Pellerols (1243), Puyarols (1553), Payarols (finals XVI). 94|98|85 45 1.1 14 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
38569 SANTANDREU https://patrimonicultural.diba.cat/element/santandreu Capbreu d'Avià de la Abadia de Serrateix. Any 1701- 1704. Any 1729-1732. Any 1763-1772. Conservats a l'Arxiu Diocesà de Solsona. BOLÓS, J. (1983). Els monestirs del comtat de Berga des dels seus orígens fins al 1400. El monestir de Santa Maria de Serrateix. Tesi doctoral UB. Pergamins de Santa Maria de Serrateix, ADS. XI-XVIII Masia que ha sofert modificacions que han canviat la seva configuració original. És de planta rectangular amb la façana principal orientada a llevant, teulada a dues vessants i amb el carener paral·lel a la línia de la façana. El murs són de pedra amb cantoneres ben escairades. Al costat de la casa pel nord hi ha un cobert que aprofita dues parets paral·leles que pertanyien a una antiga església feta amb pedres molt ben arrenglerades d'origen medieval. Davant la façana uns coberts més moderns tanquen l'era enrajolada. A la façana sud encara es veuen part d'una antics murs de blocs de pedra que podrien pertànyer a una antiga construcció. 08011-45 Casa Santandreu. Camí d'Avià a Santandreu. 08610 AVIÀ. Zona Vilamarí Tot i que l'estructura arquitectònica de la casa no mostra la seva antiguitat, el lloc ja el trobem documentat l'any 1050 (ADS) en la venda que va fer el Comte Bernat de part de l'alou de Villa Meredi (Vilamarí) en el que estava inclòs el mas de Barrals amb l'església de 'Sancti Andree'. Aquest mas Barrals seria el primer edifici del mas Santandreu al que va donar nom més tard l'església que s'aixecava al costat. Al capbreu de 1242 del monestir de Santa Maria de Serrateix ja es fa esment del 'Mas Sancti Andree' que tenia G. De Val (ADS). Un altre document de 1322 (ADS) el mas és cedit a l'abat de Serrateix i el masover (Pere de Santandreu) li presta homenatge de boca i mans. Posteriorment, troben notícia al Capbreu de Serrateix de 1701, en el que consta que Joan Pallarols, batlle de la Quadra de Vilamarí, té els masos Pallarols amb altres masos units: Sant Andreu, Coma, Puig i part del mas Ollers; mentre que al 1721 la meitat la té Francesc Boxader de Berga per compra a Maria Pallarols i Riba vídua de Pau Pallarols, i l'altra meitat Martí Pallarols. Al Cadastre de 1767 el mas és de Ventura Gironella de Berga i consta que hi ha un masover. Al 1862 era de D. Mariano Gironella de Berga, i es torns a fer referència de la capella del mas. La casa actual seria construïda cap a finals del segle XVII, ja que no conserva elements arquitectònics que facin pensar que sigui més antiga. En canvi les restes de murs de l'església mostren clarament el seu origen romànic. 42.0471700,1.8186300 402233 4655689 08011 Avià Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38569-foto-08011-45-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38569-foto-08011-45-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38569-foto-08011-45-3.jpg Legal Contemporani|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Productiu 2021-09-21 00:00:00 María del Agua Cortés Elía El nivel de protecció especificat és pel mur que resta de l'antiga església i la ZEA afecta a tot l'entorn. 98|94 45 1.1 14 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
38570 CASANCOTS https://patrimonicultural.diba.cat/element/casancots 'Cadatre de 1767'. ' Amillarament de 1862' (Arxiu Municipal d'Avià). 'Capbreu de Sant Pere de Madrona de 1601' (Arxiu Parroquial de Berga). XVII Actualment la casa s'està enrunant, i les teulades dels coberts estant mig ensorrades. La masia de Casancots està formada per diferents construccions: la masia, un cobert, una pallissa tancada i un pou, situats en un pla elevat amb una bona vista. La casa principal ha sofert transformacions com es palesa clarament a la façana. És de pedra amb els murs de la planta baixa fets amb carreus ben escairats, mentre que al pis i golfes són barrejats. Al costat de ponent de les golfes hi ha fragments fets amb tàpia per tapar un antic assecador. La façana és orientada a llevant i al costat de ponent s'han afegit dos cossos i una escala exterior de pedra. La teulada és a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana. La porta, al costat de llevant, amb llinda de fusta i la finestra central amb ampitador de pedra, corresponen a l'antiga construcció. Aquesta finestra té una inscripció a la llinda molt difícil d'interpretar i que sembla -221oI-. Al costat de migdia hi ha una eixida al pis fruït d'una darrera ampliació més moderna, així com l'assecador obert al costat esquerre de les golfes. També es van afegir coberts fets amb pedra barrejada que tancant la casa pel costat de migdia formant un baluard. L'interior correspon a una estructura amb tres crugies que es repeteix al pis. Al mur interior de ponent, al que es va afegir el cos exterior, hi ha una porta adovellada de mig punt tapiada que és més alta que el nivell del pis. Aquesta seria la porta original de la casa que demostra més antiguitat que la que s'ha trobat als documents. Les finestres del pis tenen festejadors dobles i les portes tenen les llindes de pedra. També es conserven els fogons de la cuina i la campana del foc a terra. Davant de la casa hi ha un cobert de dos pisos amb una columna central i les cantoneres de carreus de pedra escairada i els murs fets de pedra i tàpia; la teulada s'està enfonsant. Darrera d'aquest cobert hi ha un pou de pedra cobert amb cúpula. A prop d'aquest cobert hi ha un estable tancat de pedra amb finestres de maó seguint el tipus arquitectònic dels edificis industrials, i que ara té la teulada enfonsada. Davant hi ha una bassa que aprofita el desnivell del terreny, mentre que per l'altre costat és tancada amb dos murs de pedra. 08011-46 Casancots. 08610 AVIÀ. Zona Vilamarí La primera nota documental que s'ha trobat és la que ens dóna el Capbreu del 1601 de Sant Pere de Madrona (Arxiu Parroquial de Berga), i que especifica que posseïa el Mas de Quatre Cots (Casancots) amb 60 jornals de bous. Aquesta informació i l'arc adovellat interior ens fa pensar que la casa fou construïda a finals del segle XV o inicis del XVI, tot i que va patir remodelacions, principalment al segle XVIII i al XIX. Al cadastre de 1767, el manso Cots era de Joan Cots, mentre que a l'Amillarament 1862 era de Joan Pejerols, junt amb el molí, Sant Andreu i Pagerols. Posteriorment la casa i el molí van ser empenyorats per un tal Massana, aquest va vendre el molí als Puigpelat i la casa als Badia, actuals propietaris. La casa va estar habitada amb masovers fins l'any 1983 en que van marxar degut al mal estat de la casa i actualment s'utilitza com a corts de bestiar oví. 42.0529800,1.8152700 401964 4656338 08011 Avià Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38570-foto-08011-46-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38570-foto-08011-46-2.jpg Legal Contemporani|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Productiu 2021-09-21 00:00:00 María del Agua Cortés Elía 98|94 45 1.1 14 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
38571 MOLÍ DE CASANCOTS https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-casancots Gran Geografia Comarcal de Catalunya, Enciclopèdia Catalana, Vol. 3, pàg. 261. Barcelona. 1981. COMA, R. (1983). El molí de Casancots. Ressò nº 3, pàgs. 6-7. VILADÉS, R. (1990). El blat de moro escairat. L'Erol nº 32, pàgs. 41-45. Informació oral del moliner Josep Puigpelat i Castella. XVIII-XIX El Molí de Casancots forma un conjunt amb la casa-molí fariner, el molí escairador, l'estructura de l'antic escairador, una sèrie de coberts construïts al voltant, la bassa i el rec. Es troba al costat de la riera de Clarà. La casa del molí té estructura de tres crugies amb diferents ampliacions realitzades a la mateixa època (1899), immediatament posteriors a la compra dels Puigpelat, actuals propietaris. És una casa de pedra de planta i dos pisos amb la vivenda al primer pis i a la planta baixa el molí fariner. A la façana principal, a ponent, es va afegir un cobert obert que proporciona un porxo a la planta i un assecador al pis amb la barana de fusta i que li afegeix bellesa al conjunt. El carener de la teulada és perpendicular a la façana. La porta principal té la llinda de fusta. A la habitació de la dreta de l'entrada hi ha el molí fariner que es conserva en perfectes condicions, ja que encara funciona. És un molí hidràulic d'una mola que rep la transmissió a través de l'aigua que prové de la bassa, que es troba a un nivell superior de la casa, i que cau a un rodet metàl·lic horitzontal que acciona l'arbre. Una mica més avall hi ha un casalot on es troba el molí escairador mogut per l'aigua que surt del molí fariner i que s'embassa en una bassa més petita al costat de l'escairador. Aquest molí, que pela el blat de moro, està format per una mola sotana amb parets de maó (com si fos uns pica circular i fonda) i un trull connectat amb l'eix de l'arbre que fa girar el rodet en empènyer l'aigua que baixa de la bassa. Es conserven diferents estris utilitzats al molí entre els que destaquen: una màquina de ventar, màquina d'engrunar blat de moro, llit de fusta per matar el porc, una bàscula, diferents eines petites com volants, sedassos, falç, martells, forques, etc.. Com a fet curiós el moliner va explicar que es conserva una mola de pedra de 130 cm de diàmetre (les actuals del molí fan 140 cm), que va quedar al mateix lloc on es va fer i que està inacabada. Aquesta mola ja hi era al mateix lloc quan els actuals propietaris van comprar el molí. Entre els dos casalots moliners es conserva una estructura de parets de pedra amb l'espai per una mola de l'antic molí escairador. L'actual moliner va traslladar l'escairador al lloc on es troba actualment, ja que abans era en aquest indret on resten les runes. 08011-47 Molí de Casancots. 08610 AVIÀ. Zona Vilamarí La història del molí és relativament jove, ja que es remunta a inicis del segle XIX. A l'Amillarament 1862 el molí era de Joan Pejerols, junt amb la casa, i s'especifica que el molí era fariner i que tenia una mola. Posteriorment la casa i el molí van ser empenyorats per un tal Massana, aquest va vendre el molí a José Mercadal al 1883 i aquest als Puigpelat. Isidre Puigpelat, avi de l'actual moliner, va comprar el molí al 1888 i el van ampliar per anar a viure al 1899, per aquest motiu hi ha vàries llindes a la casa amb aquesta data. Aquest primer moliner també feia de ferrer i va fer arreus de ferro, així com destrals, ganivets i volants. En Josep Puigpelat i Castella, el seu net, és l'actual moliner del Molí de Casancots i, fins fa pocs anys, encara treballava a ple rendiment. L'aigua de la riera de Clarà s'utilitzava per moure els següents molins: Molí de Curtics i el Molinot, al terme de Capolat; el Molí de la Riereta i el de Casancots, al terme d' Avià; i el Molí Nou de Sant Pau, a Casserres. Actualment cada any baixa menys aigua ja que no plou i, segons informació del moliner, mentre que fa un temps de cada deu anys hi havia una sequera, fa un temps que hi ha sequera cada any. Surt esmentada com a masia important d'Avià a la 'Gran Geografia Comarcal de Catalunya'. 42.0539400,1.8122000 401712 4656448 08011 Avià Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38571-foto-08011-47-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38571-foto-08011-47-3.jpg Legal Contemporani Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Privada Productiu 2021-09-21 00:00:00 María del Agua Cortés Elía El blat de moro escairat s'implantà en zones de muntanya amb una agricultura pobra. Al Berguedà es menjava durant l'hivern i ara ha passat a ser un plat tradicional de la comarca. Fa cinc anys (1996) l'Ajuntament d'Avià va reparar la bassa, que perdia aigua, i des de llavors acompleix també les funcions de punt d'extinció d'incendis. L'Àmbit de Recerques del Berguedà va fer un enregistrament en vídeo l'any 1985 del moliner de Casancots treballant i que constitueix un document etnològic de gran importància. S'ha documentat com a col·lecció, però és també una tècnica artesanal. 98 46 1.2 14 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
38572 Ca la Verònica https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-la-veronica XX <p>Ca la Verònica és una casa construïda d'un sol cop, formada per planta baixa i tres pisos, teulada a dues vessants, façana principal orientada a migdia. La simetria de la façana només es trenca pel desplaçament de la porta d'entrada a un costat; es caracteritza per la galeria amb dos arcs carpanels oberts que es repeteix als tres pisos. A les altres façanes té finestres més petites o rectangulars amb llindes de maó. Una porta pel costat nord dóna accés al primer pis, aprofitant el desnivell. Els murs eren fets de pedra barrejada i després arrebossats.</p> 08011-48 Ca la Verònica 08610 AVIÀ. Zona sud del municipi <p>Aquesta casa va ser construïda al 1910 amb una distribució de façana que recorda altres cases de la mateixa època, com la Roureda. La casa resta abandonada des de fa uns deu anys, quan van marxar els masovers i darrerament, per perill de que la teulada caigués degut al mal estat, s'ha fet nova i s'han reforçat els interiors.</p> 42.0709000,1.8243900 402746 4658317 1910 08011 Avià Fàcil Regular Legal Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2020-07-03 00:00:00 María del Agua Cortés Elía 45 1.1 14 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
38573 CONTRAPÈS DE PREMSA VINÍCOLA DE VILAMARÍ https://patrimonicultural.diba.cat/element/contrapes-de-premsa-vinicola-de-vilamari COROMINAS, R. I COROMINAS, J. (1998). Premses de biga bastides en codines i en pedres traslladables. L'Erol nº 57. RIU, M. (1989), L'arqueologia medieval a Catalunya. X-XIII Bloc de pedra de conglomerat de 100x80x50 cm de forma arrodonida amb la base i part superior planes i amb un forat ovalat al centre. 08011-49 Casa Vilamarí 08610 AVIÀ. Zona Vilamarí El conreu de la vinya al comtat de Berga és documentat des dels primers segles medievals. A Avià la documentació conservada nomena molt sovint terres amb vinyes a diferents indrets i, fins i tot en el cas de Gurans diu que a la casa hi havia un cup l'any 1359. En el cas concret de Vilamarí, aquesta casa tenia una masoveria que rebia el nom del lloc on es va situar: Les Vinyes de Vilamarí, possiblement perquè en aquest lloc on hi ha planes hi hagué camps de vinyes de la casa Vilamarí; a més a la casa encara es conserva una tina i un fragment de biga amb la femella del cargol reaprofitada d'una antiga premsa, i que ara forma part de l'ampliació feta al segle XVIII. La premsa traslladable que utilitzaria aquest contrapès es faria servir a peu del conreu en els camps de vinyes dels entorns de Vilamarí probablement abans del segle XV, encara que es difícil establir la cronologia. Va ser trobada l'any 1999 en el fons de l'embassament artificial de Vilamarí en realitzar una neteja. 42.0528800,1.8283200 403044 4656312 08011 Avià Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38573-foto-08011-49-1.jpg Inexistent Modern Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Ornamental 2021-09-21 00:00:00 María del Agua Cortés Elía 94 47 1.3 14 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
38574 JACIMENT ARQUEOLÒGIC DEL SERRAT DELS TRES HEREUS https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-arqueologic-del-serrat-dels-tres-hereus GRAU, M. i RODRIGO, E. (1998). 'El jaciment del Serrat dels Tres Hereus (Casserres): un assentament del s. I aC. Al Berguedà', a Comerç i vies de comunicació (1000 a.C.-700 dC.). XI Col·loqui Internacional d'Arqueologia de Puigcerdà. Institut d'Estudis Ceretans. Puicerdà. 1998. Pp. 125-135. MARTÍN, J. i RODRIGO, E. (2000). El jaciment iberoromà del Serrat dels Tres Hereus (Casserres-Berguedà). Dovella nº 67. Pàgs. 41-44. I aC. Les restes arqueològiques corresponen a un petit poblat aturonat iberoromà que es troba situat a la plana central del Baix Berguedà. Les estructures arquitectòniques es disposen vorejant el cingle i s'obren a una àrea central que, lliure de construccions, actuaria com un espai comunitari destinat a realitzar les activitats que no es farien dintre de les cases. El poblat estava envoltat en tot el seu perímetre per un mur de contenció, amb una extensió de 80 metres, realitzat amb grans blocs de pedra sense argamassa. Fins ara s'han documentat set habitacions i un forn. Entre les restes més importants trobades destaquen: fusaioles i pondera (evidencia de filatura i tèxtil), dolia (emmagatzematge d'aliments), un molí manual giratori (transformació del cereal en farina), cereals i gra de diferents tipus carbonitzat, ceràmica feta a mà, monedes (entre elles un ausesken), escòries de ferro (transformació i fosa de metalls), ceràmica importada de vernís negre (campaniana B, terra sigil·lata itàlica). Aquests darreres vestigis són els que han proporcionat la cronologia del poblat. 08011-50 Al cim del Serrat situat entre els municipis d'Avià i Casserres L'excavació es va iniciar l'estiu del 1995 i encara es realitza amb campanyes anuals. És tracta d'un poblat iberoromà del segle I aC., coincidint amb un període de consolidació del poder romà a tota la Península Ibèrica i sotmetiment de diferents focus de rebel·lió encara present en alguns punts, com el Pirineu. Dins aquest context, aquest poblat, per la seva posició, realitzaria tasques de vigilància del territori, essent els habitants indígenes aliats al poder romà. En un moment entre el 30 i el 10 aC. El poblat va patir una destrucció sobtada que s'ha pogut identificar per la presència de carbons i cendres que la relaciona amb un incendi, després del qual es va abandonar definitivament. Aquest incendi ha permès la conservació de molts elements que permeten reconstruir la vida al poblat amb molta fidelitat. 42.0451800,1.8470800 404585 4655435 08011 Avià Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38574-foto-08011-50-1.jpg Legal Romà Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús 2021-09-21 00:00:00 María del Agua Cortés Elía El Serrat dels Tres Hereus era propietat de tres famílies: Bernades, Canudes i Ballús. És per això que rep aquest topònim. A principis del segle XX la família Canudas va comprar les propietats de Ballús i el Serrat va passar a ser propietat de dos hereus. Actualment i des de fa uns deu anys la propietat dels Canudas s'ha dividit entre dos germans i per tant ara el Serrat torna a ser de tres hereus: Bernades, Canudas i Canudas. (Miquel Bernades Postils, casa Bernades Casserres. Joan Canudas Rovira, casa Casanova del Prat, Avià. Miquel Canudas Rovira, casa Canudas, Casserres). Es troba a cavall dels termes de Casserres i Avià. En alguns mapes surt anomenat com Serrat dels Lladres. La zona és catalogada com a PEIN, 29 maig de 2000. 83 1754 1.4 14 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
38575 CUBINSÀ https://patrimonicultural.diba.cat/element/cubinsa <p>BOLÓS, J. (1983). Els monestirs del comtat de Berga des dels seus orígens fins al 1400. El monestir de Santa Maria de Serrateix. Tesi doctoral UB. Llibre del notari Josep Sorribes (1628-1633). AHCM, 1432. Pergamins de Santa Maria de Serrateix, ADS.</p> XIII-XIX <p>Cubinsà actualment és una casa de planta rectangular allargassada, ja que les ampliacions s'han realitzat als dos laterals E i O. Està construïda sobre roca que ocupa un tros de la planta pel costat de ponent, i amb la Serra de Vilamarí que la protegeix per aquest costat. La casa té tres crugies perpendiculars a la façana, i aquesta orientada a migdia; teulada a dues vessants amb el carener paral·lel a la línia de façana, d'obra de pedra amb carreus grossos i ben escairats. A la façana de migdia tota la part central està reforçada amb un contrafort seguit enmig del qual es va obrir una finestra; la porta principal és d'arc de mig punt i estreta, també hi ha una finestra amb els muntants exteriors tallats amb acanaladures. A la façana posterior hi ha un sol contrafort al costat de la primera ampliació que possiblement correspongui al segle XVI o XVII i que ara ocupen els masovers. La primera casa ocuparia la part central de la planta baixa que conserva un arc diafragma d'est a oest, un parament de paret construït amb opus spictaum i espitlleres; el sostre d'aquest espai està construït amb bigues de troncs sense desbastar i, fins i tot, hi ha un en forma de forqueta, i amb llates de fusta sense desbastar entre mig per suportar el pis de lloses de pedra del pis. La porta adovellada que dóna accés correspon a una segona ampliació, igual que l'escala de pedra que porta al pis. En pujar al primer pis s'entra directament a la sala que té un pilar de fusta al centre, una finestra amb festejadors, aigüera i una fornícula amb la forma del rellotge del que manca la maquinària i la tapa. A la sala s'obren dues habitacions, una eixida que correspon a l'ampliació del segle XX i un espai al costat esquerre amb els fogons i a través del qual s'accedeix a una cuina tancada amb foc a terra i bancs escons, i a una habitació que té una finestra amb festejadors i la porta amb llinda i muntants de pedra amb decoracions tallades, a la llinda la decoració forma dos semicercles. Les golfes formaven un assecador obert que posteriorment es va tapar. A inicis del segle XX es va fer una tercera ampliació al costat de llevant realitzada amb maó. La façana principal té davant un baluard tancat amb diferents coberts i disposava d'una porta que es va treure als anys cinquanta per poder entrar amb el tractor.</p> 08011-51 Casa Cubinsà 08610 AVIÀ. Zona Vilamarí <p>Tot i que aquesta casa data de l'edat mitjana per la seva estructura, no es conserva gaire documentació. El mur d'opus spicatum revela una construcció sòlida dels primers segles medievals, probablement una domus, amb una ampliació dels baixos en el moment en què es va realitzar l'arc diafragma cap al segle XIII. Les successives ampliacions demostren la ocupació contínua d'aquesta casa fins a l'actualitat. La casa te relació amb la casa Calvinsà de Casserres ja que sembla que els propietaris havien estat els mateixos. Una de les referències més antigues la trobem al capbreu de 1242 del monestir de Santa Maria de Serrateix (mas de Calvinza) (ADS). Al 1261, Raimundus de Calviza de la parròquia de Sant Martí d'Avià, dóna el seu mas de Calviza amb els seus bens al seu fill perquè es pogués casar (ADS). Al fogatge de 1553 consta a la parròquia de Sant Vicenç d'Obiols un tal Pere Calviesa, però dubtem que sigui aquesta casa ja que pertanyia a l'altra parròquia. Al llibre del notari Josep Sorribes (AHCM) el 6 de febrer de 1634 Joan Covinsà confessa un deute. Al 1643 Rafael Covinsa, pagès de Sant Martí d'Avià, ven a Juan Gargallo per tres anys la sisena part dels fruits de l'heretat Covinsà (AHCM). A l'Amillarament de 1862 el manso Cubinsà era de Josep Manubens, mentre que l'any 1879 era de Gil Roca. Fa 100 anys aquesta casa va ser comprada per l'actual propietari a la família de Gil Roca que vivia a Barcelona. La mateixa família de masovers la ocupa des de fa uns seixanta anys.</p> 42.0568851,1.8374036 403801 4656747 08011 Avià Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38575-foto-08011-51-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38575-foto-08011-51-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38575-foto-08011-51-3.jpg Legal Modern|Contemporani|Medieval Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial BCIL 2022-04-29 00:00:00 María del Agua Cortés Elía La part de la sala i habitacions contigües fa molts anys que no s'habita i això ha fet que es conservin els elements tal i com eren fa un segle. Topònims: 1242: Calvinza; 1261: Calvizà; 1729: Vinçà. 94|98|85 45 1.1 1761 14 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
38576 TERRADELLES https://patrimonicultural.diba.cat/element/terradelles Amillarament de 1862. Arxiu Municipal d'Avià. CAPBREU DEL MONESTIR DE SANTA MARIA DE RIPOLL 1758-1759, ACA (Arxiu Corona d'Aragó),notarials, Berga/vària, vol.19. XVIII Masia que segueix l'estructura de les masoveries construïdes a la zona durant el segle XVIII, de planta rectangular, amb la façana orientada a migdia, teulada a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana i tres pisos: planta baixa, pis i golfes. Segueix l'estructura de tres crugies perpendiculars a la façana i és construïda sobre roca que s'aprofita a l'interior com a paviment de la planta baixa on es trobaven les corts dels animals i encara resten les menjadores. La porta principal és allindada amb bigues de roure, a l'exterior la llinda tenia una data (17--) que es va tapar en construir un balcó en una de les darreres reformes. S'accedeix al pis a través d'una escala de pedra situada a la crugia central. Al pis únicament es conserva la campana del foc a terra de forma semi-circular seguint la tradició de la zona. Les golfes es caracteritzen per mantenir la crugia central oberta com una petita eixida amb un balcó amb barana de fusta característica del Berguedà. Les parets són de pedra amb les cantoneres ben escairades, amb finestres amb llindes de pedra i petits ampitadors que sobresurten de la façana, i amb les façanes de nord i ponent arrebossades amb ciment. Les finestres obertes en època més moderna tenen els muntants de maó. Al costat de la casa hi ha una bassa i a prop una tina excavada a la roca. 08011-52 Casa Terradelles. Obiols. 08610 AVIÀ. La casa Terradelles es va construir a inicis del segle XVIII, en un moment en que l'agricultura inicià una època d'esplendor a la comarca i es van construir nombroses masoveries. La primera documentació la trobem al Capbreu del monestir de Santa Maria de Ripoll de 1758 (ACA), en que el mas Terradelles era de Joan Ballús i Salvans pagès de Sant Vicenç d'Obiols, que pagava delmes al monestir per la casa Terradelles. Al 1862 el mas formava part de les possessions de Josep Ballús, junt amb la casa Ballús, la capella de Ballús, la Serra, la Plana, Terradelles, el Collet i el molí de Ballús. S'han mantingut aquestes propietats quasi invariables i depenen de la casa Ballús fins a l'actualitat, després de que el pare de l'actual propietari (Canudas) comprés la finca l'any 1922 amb les cases Ballús, Terradelles, el Collet i el molí de Ballús. 42.0443800,1.8541300 405167 4655339 08011 Avià Fàcil Bo Legal Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2021-09-21 00:00:00 María del Agua Cortés Elía Abans d'arribar a la casa des del Collet, hi ha una tina circular excavada a la roca. 45 1.1 14 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
38577 LA CASAVELLA DE GRAUGÉS https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-casavella-de-grauges CAPSADA, J. I VALL-LAMORA, R. (1990). Masies d'Avià. L'Erol, núm. 31, pàgs. 14-16. Àmbit de Recerques del Berguedà. CORTÉS, M. del A. (1999) Avià: la història d'un poble a través de les seves cases de pagès. (Inèdit). AA.DD. (1994). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Vol. 5 El Berguedà. Departament de Cultura. Barcelona. IGLÉSIAS, J. (1979). El fogatge de 1553. Fundació Salvador Vives i Casajuana. Volum I. Barcelona. 'Capbreu del monestir de Sant Pere de Madrona del 1601' (Arxiu Parroquial de Berga). 'Amillarament d'Avià de 1862' (Arxiu Municipal d'Avià). Pergamins de la casa Santamaria de Serrateix. Registre de la Propietat 1879 (Arxiu Municipal d'Avià). 'Registro de casas de campo 1856' ( Arxiu Comarcal de Berga). XIII És una construcció d'origen medieval que ha sofert diferents ampliacions al llarg del temps. La casa forma un conjunt amb un cobert davant, un al costat a continuació de la façana i un mur pel costat de la carretera, tots aquests elements tanquen el recinte a modus de baluard, accedint-se a través d'una portalada oberta flanquejada per un mur a cada costat. La casa, que es troba al costat esquerre, és una construcció d'origen medieval en la que es distingeixen al menys tres fases constructives: la més antiga (de considerable grandària) forma tres crugies amb gruixuts murs de pedra, amb cantoneres ben escairades, formant l'estructura base de la casa. Posteriorment es va afegir un cos davant de la façana que és orientada a migdia, i que forma una eixida al pis i un porxo davant la porta principal. En fer aquesta ampliació es van afegir dos contraforts a la façana est, un que recolza la casa i l'altre el cobert. Posteriorment s'afegiria un altre porxo a continuació d'aquest i es farien els coberts de davant de la casa. A la porta principal la llinda és una biga de roure; s'accedeix al pis a través d'una escala de pedra que es troba a la crugia central. Al pis hi ha la vivenda; destaca la gran sala amb el terra de fusta i amb una columna de maons de secció circular al centre que continua fins a la teulada; una aigüera de pedra; motllures als muntants de les portes de les habitacions. Hi ha dues habitacions secundàries, que tenen un festejador a la finestra; i una principal amb alcova en que la finestra, amb festejadors, s'obre a la eixida. Aquesta habitació es caracteritza perquè té totes les corbes entre les bigues, al sostre de l'alcova, decorades amb gravats de guix amb imatges d'angelets a les puntes i escuts heràldics al centre (7 a cada franja) i que es troben en mal estat ja que al afegir capes de pintura s'han anat difuminant. A les golfes els envans són de tàpia i tosca entre muntants de fusta, alguns disposats horitzontalment. El cobert situat davant la casa és de pedra i destaca una àmplia porta d'arc de mig punt amb el frontó tapat, a la façana est que dona a la carretera. 08011-53 Graugés 08610 AVIÀ. Tot i que no es cita específicament al fogatge de 1365 és molt probable que la casa ja existís en aquesta època i fou una de les sis fogatjades ja que el topònim indica que és una de les cases més antigues de Graugés. Francesch Grauges surt al fogatge de 1553 a la parròquia de Sant Vicenç d'Obiols, essent batlle (IGLESIAS, 1979), aquest estava casat amb Agustina filla de Francesc Santamaria de la parròquia de Sant Martí d'Avià (Pergamí nº 37 de la casa Santamaria de Serrateix). El monestir de Sant Pere de Madrona al 1601 tenia 5 vinyes prop del torrent de Font Calda fruït d'una donació dels Grauges d'Avià (Arxiu Parroquial de Berga), demostrant que aquests eren uns grans propietaris, que a inicis del segle XVI també posseïen el mas Vilanova, la Subirana i el Puig d'Obiols (AB). Aquesta família va vendre a carta de gràcia el mas Subirana al 1590 a la família Tord (AG), i també el mas Graugés a inicis del segle XVII. Al 1856 era propietat de Juan Tor i a l'Amillarament de 1862 és propietat de Francisca Tord, veïna de Vic, juntament amb els masos Subirana, Torrentbó i Vilar. L'any 1879 ja consta com a propietat dels germans Antonio, Ramón i Agustín Rosal Cortina que van utilitzar el nom de la casa per posar-ho a la colònia agrícola que van construir a la zona i que més tard va donar nom al barri. A inicis dels noranta els descendents Rosal van vendre la casa a Joan Gorgas Prat. Els actuals masovers fa uns cent anys que hi són a la casa. 42.0681100,1.8466200 404581 4657982 08011 Avià Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38577-foto-08011-53-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38577-foto-08011-53-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38577-foto-08011-53-3.jpg Legal Modern|Contemporani|Medieval Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2021-09-21 00:00:00 María del Agua Cortés Elía La Casa Vella de Graugés rep aquest topònim pel fet de ser la casa més antiga d'aquesta zona i d'on sorgí el nucli de l'actual barri de Graugés. Aquesta casa, que van comprar els germans Rosal, és la que va donar nom a la colònia i explotació agropecuària. La columna central de la casa de secció circular només es repeteix a una altra casa, també de Graugés, Torrentbó, i s'han trobat restes de fabricació d'aquests maons al forn de la Teuleria de Graugès. 94|98|85 45 1.1 14 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
38578 LA SUBIRANA https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-subirana CAPSADA, J. I VALL-LAMORA, R. (1990). Masies d'Avià. L'Erol, núm. 31, pàgs. 14-16. Àmbit de Recerques del Berguedà. IGLÉSIAS, J. (1979). El fogatge de 1553. Fundació Salvador Vives i Casajuana. Volum I. Barcelona. 'Amillarament d'Avià de 1862'. (Arxiu Municipal d'Avià). Arxiu Àngel Guixé (Berga). 'Cadastre de 1767 d'Avià'. XV Casa fruit de diferents èpoques tal i com es veu en els materials dels murs. Porta d'arc de mig punt adovellat sobre brancals de carreus al que s'arribava per esglaons molt rudimentaris fets a la roca. A l'interior algunes habitacions tenen el terra de fusta. Antigament la sala i la cuina eren a peu pla, però ja fa temps que s'ha habilitat el pis com a vivenda. 08011-54 Graugés 08610 AVIÀ La primera referència documental la trobem als pergamins de cal Mas d'Avià al 1508, en la venda d'una vinya al costat del mas Vila Subirana que és en domini del monestir de Ripoll. El topònim ens fa relacionar aquesta casa amb el mas veí de Vilajoana (Vila Jussana) i ens ajuda a situar-ho en època medieval essent molt probablement també una casa fortificada. Al fogatge 1553 es nombre a Agostina viuda al mas Vilasobirana de la parròquia de Sant Vicenç d'Obiols. Al 1590 els germans Felip, Joana i Francina Grahuges van vendre a carta de gràcia el mas Vila Subirana a l'Il·lustre Miquel de Tord (arxiu Guixé). Els Graugès eren una família de pagesos rics que havien tingut vàries possessions a la zona, entre elles la Casavella de Graugès. Al cadastre de 1767 el manso Subirana encara era propietat de Jorge Tord de Vic i a l'Amillarament de 1862 de Francisca Tord de Vic. El mateix propietari també tenia el mas Graugés, Torrentbó i el Vilar. L'any 1879, totes aquestes cases junt amb la Subirana son comprades pels germans Antoni, Ramon i Agustí Rosal i Cortina. 42.0621200,1.8476700 404659 4657316 08011 Avià Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38578-foto-08011-54-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38578-foto-08011-54-2.jpg Legal Contemporani|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2021-09-21 00:00:00 María del Agua Cortés Elía 98|94 45 1.1 14 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
38579 VILAJOANA https://patrimonicultural.diba.cat/element/vilajoana ACA (Arxiu de la Corona d'Aragó), notarials, Berga/Vària, vol. 149. AA.DD. (1985). Catalunya Romànica. Vol. XII El Berguedà. Fundació Enciclopèdia Catalana. PADILLA, Ignacio (1984). 'Contribución al estudio de las cerámicas grises catalanas de época medieval: el taller, los hornos y la producción de Casampons', a Ceràmica grisa i terrissa popular de la Catalunya Medieval, Acta Mediaevalia, annex 2. Universitat de Barcelona. AA.DD. (1994). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Vol. 5 El Berguedà. Departament de Cultura. Barcelona. CAPSADA, J. I VALL-LAMORA, R. (1990). Masies d'Avià. L'Erol, núm. 31, pàgs. 14-16. Àmbit de Recerques del Berguedà. CORTÉS, M. del A. (1996). Demografia històrica d'Avià. L'Erol, núm. 52, pàgs. 39-44. Àmbit de Recerques del Berguedà. Ajuntament d'Avià. XI-XVIII L'any 1997 es va iniciar la rehabilitació per destinar-la a vivenda. S'ha consolidat i s'han refet els sostres interiors. Casa de tres pisos repartits en planta, pis i golfes, de perímetre quasi quadrat, amb teulada a dues aigües de teula àrab amb el carener perpendicular a la façana. Els murs són de pedra a la planta i fins a 50 cm al primer pis (còdols de calcària); a partir d'aquí són de tàpia barrejat amb pedra; destaca la presència d'opus spicatum als quatre murs principals i a diferents alçades; les cantoneres són de grans blocs de pedra de gres ben escairats. La façana és orientada a migdia amb un pati tancat davant a modus de baluard. L'accés principal és fa a través d'una porta d'arc de mig punt adovellada darrera la qual hi ha dues llindes de roure amb pollaguera. La planta baixa esta dividida en dos cossos paral·lels: en un hi ha dos arcs diafragma apuntats i es conserva part del terra de còdols clavats en vertical entre els dos arcs, mentre que al cos sud on hi havia la menjadora de les eugues, està empedrat amb lloses de pedra planes; a l'altre hi ha un arc diafragma apuntat i l'escala d'accés al pis amb els tres primers graons de pedra i la resta de maó i fusta. Les finestres més antigues de la planta baixa són molt petites i quadrades a modus d'espitllera, posteriorment es van obrir més grans. A la primera planta hi a la sala, la cuina i tres habitacions. L'any 1980 l'anterior propietari va enfonsar els pisos de les habitacions (que eren de rajols i fusta) i únicament es conserva el terra de fusta de la sala que probablement dati del XVII. Totes les finestres tenen ampitadors exteriors i festejadors dobles a l'interior. La finestra central que dona al nord té motllures de pedra exterior decorades amb acanaladures. Dues portes de les habitacions conserven motllures tallades als brancals i rosasses, vulgarment dites de la bona sort i símbol d'eternitat, a les llindes de pedra. Amb la rehabilitació actual s'ha posat al descobert l'aigüera a la paret de ponent de la sala i una capelleta amb llinda de fusta. La habitació de ponent era la cuina i conserva la porta del forn de pa, els fogons tapiats del segle XIV i restes de l'antic foc a terra de campana rectangular. Des de la sala es pujava a les golfes per una escala de fusta. A les golfes hi havia diferents habitacions amb graners separades per envans fets amb lloses de pedra tosca entre llates de fusta i unides amb morter de calç, i un assecador obert a migdia. Sobre la cuina hi havia un espai per fumar aliments aprofitant la xemeneia del foc a terra (les parets estaven fumades). Al costat de la casa hi ha unes construccions fetes en diferents èpoques, principalment al XIX, i destinades a estables i paller. En època del Sr. Rosal es van habilitar els espais per a dues vivendes de parcers. 08011-55 Casa Vilajoana. Graugés 08610 AVIÀ La casa actual amaga una primera construcció dels segles X-XI feta d'un sol cop seguint la mateixa planta actual, i sobre la que es bastí al segle XII-XIII un mas fortificat senyorial, com ho denoten els gruixuts murs de la base, l'opus spicatum i les petites finestres tipus espitllera a la paret de ponent. En època gòtica (XIV) es farien els tres arcs diafragma apuntats de la planta i posteriorment la porta adovellada de l'entrada principal. Possiblement a la mateixa època es van fer els murs superiors de tàpia i les golfes amb envans interiors de pedra tosca amb muntants de roure. La porta adovellada de l'entrada va ser realitzada al XVII. La casa surt anomenada als pergamins de Cal Mas d'Avià (1338, 1537), als de la casa Santamaria de Serrateix (1573), als fogatges de 1497 (Lorenç Vilajohana a la parròquia de Sant Martí) i 1553 (Lorens Vilajussana a la parròquia de Sant Vicenç d'Obiols), a documentació de la casa Vilamarí (1797), als llibres parroquials de la parròquia de Berga consta la confirmació de Francesc Vilajussana l'any 1686, essent l'última vegada que es fa menció d'un Vilajussana. Al Capbreu de les propietats del Monestir de Sta. Maria de Ripoll ja és propietat de Bernat Boixader i especifica que pertany a la parròquia de Sant Vicenç d'Obiols (1758) (ACA), mantenint-se en mans d'aquesta família al Registro de Casas de Campo de 1856 i a l'Amillarament d'Avià de 1862. Al Registro de la Propiedad de 1879 Vilajoana és de Manuel Mutlló fins al 1888 en que és de Francesc Badia Serra. A finals del segle XIX va comprar la propietat el Sr. Agustí Rosal i Sala, i pertanyé als seus descendents fins que el 1997 la va comprar l'actual propietari. La casa pertanyia a la parròquia i terme d'Obiols, que depenia del Monestir de Sta. Maria de Ripoll des del segle X, vinculació que es manté fins al segle XIX. El nom prové de 'Vila Jussana', tal com demostra la documentació del segle XIV, possiblement amb relació topogràfica amb la 'Vila Subirana' (AADD, Cat Romànica, p. 116) (fitxa nº 53) i amb la 'Villa Meredi' (Vilamarí (ADS). Amb les darreres obres de rehabilitació s'han trobat fragments de ceràmica grisa amb decoració incisa i ondulada del tipus de Casampons (PADILLA, 1984) i fragments de ceràmica vidrada blava del segle XIV. Al terra de la planta baixa, entre els dos arcs es va trobar al 1998 una moneda diner de billó del segle X-XI datada pel Dr. Manel Riu. A la façana principal es va trobar encastada una quarta part d'un molí circular de pedra petit. A la zona dels voltants, entre la casa i la riera, es van trobar dos fragments de destral polimentada així com fragments de sílex amb traces de talla, a un lloc que possiblement hi havia una balma sobre la riera d'Avià. 42.0563300,1.8472900 404619 4656673 08011 Avià Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38579-foto-08011-55-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38579-foto-08011-55-2.jpg Legal Modern|Contemporani|Medieval Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2021-09-21 00:00:00 María del Agua Cortés Elía En refer la teulada l'any 1997, la meitat nord del mur de ponent es va enfonsar. Aquest era el que tenia més fragments d' opus spicatum i es va refer reproduint aquest aparell. A la planta baixa es conserven dues mènsules de roure que suportarien el sostre més antic de la casa (probablement de la mateixa època que els arcs diafragma). Al primer pis, a l'envà que separa l'habitació del mig de la del nord-est es va trobar mitja olla buida encastada en el parament i que es conserva in situ. Les decoracions dels brancals de les portes son del mateix estil que les de altres cases de la zona i de la mateixa època (Torrentbó, la Casavella de Graugés). 94|98|85 45 1.1 14 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
38580 MOLÍ DE VILAJOANA (LES LLUMS) https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-vilajoana-les-llums Llibre de Matrícula Industrial (1899-1934). (AMA). Registre de la Propietat de Berga. XX L'actual propietari té intenció de reparar la turbina. A sota de la casa Vilajoana i a l'altre costat del camí hi ha les restes d'una antiga construcció que utilitzava la força hidràulica de la riera per a produir energia elèctrica. Està situada en un desnivell del terreny que arriba fins la riera d'Avià i construïda aprofitant les terrasses del terreny que reparteixen l'edifici en tres nivells. Al cos més elevat hi havia el pis on vivien els masovers i que degut a l'estat ruïnós es va enderrocar i desmuntar l'any 1999. Al mig hi ha l'habitació on hi estaven els comandaments, la dinamo i l'alternador, on encara es conserva el volant que obria el pas de l'aigua i posava en marxa la turbina. Des d'aquí s'accedia a la sala de la turbina a través d'una obertura al terra i amb una escala de fusta. La sala de la turbina està en el nivell més baix per permetre el salt; aquesta sala està totalment tancada excepte pel forat on passava la politja i el que permetia l'accés, i coberta per mitja volta de totxana. Conté una turbina Pelton que encara conserva el volant de la politja. L'aigua retornava a la riera a través d'un canal realitzat amb paret de totxo i pedra. Davant del Carrer Nou hi havia una bassa d'aigua des de la que sortia un tub que portava l'aigua directament a la turbina, produint un salt d'uns 20 metres. Al Registre de la Propietat de Berga consta que l'edifici del salt tenia una canonada de la bassa reguladora a la sala de màquines, una turbina, una dinamo, quadre de distribució, transmissió i línia elèctrica des de la sala de màquines fins a un edifici anomenat Batadora o Pallissa, del Grupo Centro (els edificis de la colònia de Graugés). 08011-56 Casa Vilajoana, Graugés 08610 AVIÀ Segons consta al llibre de Matrícula Industrial (1899-1934) Antonio Rosal Nadal va fabricar electricitat des del 1925 al 1936, i de 1942 a 1945 utilitzant l'energia que proporcionava la riera d'Avià al seu pas per Vilajoana. Abans de que la riera arribés a Vilajona, a la finca Lluert, s'agafava aigua conduint-la amb un canal fins a l'embassament principal de Graugés. Mitjançant una instal·lació de canonades es proporcionava aigua als tres Carrers d'habitatges, Torrentbó, Graugés, Subirana, Vilajuana, La Plana, i a un servei d'incendis, així com s'omplien els dipòsits de La Creu i el de Graugés Vell i la Teuleria. Al salt de Vilajoana es fabricava electricitat utilitzant el 15% del salt d'aigua, generant 5 Kv de força per venda i 1 Kv per ús propi. Segons informació oral de la Sra. Dolors Sabata d'Avià, filla de l'encarregat de la turbina i que havia nascut a la casa, aquest grup generador d'electricitat va deixar de funcionar just al començar la Guerra Civil, al 1936. Posteriorment es va tornar a posar en marxa al 1943 fins al 1945. Donava electricitat a la granja de Graugés, a les cases dels treballadors (Carrers Vell, Mig i Nou) i a masies de la zona. El desguàs de la turbina sembla aprofitar un antic desguàs tallat a la pedra i que ben segur fos d'un primer molí medieval que es trobaria ubicat al lloc on actualment hi ha la turbina; això ho demostren els forats excavats a la roca que es troben a la riera a prop del molí i que daten d'època medieval. A la planimetria realitzada l'any 1925 apareix el topònim 'casa de la dinamo'. 42.0559300,1.8477900 404660 4656628 1925 08011 Avià Difícil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38580-foto-08011-56-2.jpg Legal Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Productiu 2021-09-21 00:00:00 María del Agua Cortés Elía Antonio Rosal i Nadal Aquest edifici va ser construït aprofitant l'emplaçament d'un antic molí medieval, fet demostrat per la presència dels forats de la resclosa i de la bassa excavats a la roca, tot i que no s'ha pogut confirmar documentalment. Una altra evidència del molí és la mola volandera o subirana que es va trobar en una de les feixes entre la casa de la turbina i l'antiga resclosa del canal. És un mola de pedra d'aglomerat de gra fi, de 115 cm de diàmetre i 16 cm de gruix, que conserva el forat on anava encaixada la nadilla i que és de mides petites (10x20 cm), la mola té incisions curves poc marcades, fet que demostra que és molt gastada. Es troba ubicada al mateix lloc on es va trobar l'any 2000 fent neteja dels marges de la riera. 98 45 1.1 14 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural

Mitjana 2024: 171,28 consultes/dia

Sabies que...?

...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?

La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.

Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/biblioteques/geord-camp/localitzacio/geord-cord/41.641289,2.017917/pag-fi/5