Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 38614 | COL·LECCIÓ D'EINES DEL FERRER DEL RIU | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-deines-del-ferrer-del-riu | <p>L'Erol (1999). Entrevista: El ferrer del Riu, Jaume Casals i Llumà. Nº 63, pàgs. 44-46. Àmbit de recerques del Berguedà.</p> | XX | Convé vetllar per tal de que la col·lecció d'eines no es separi. | <p>Col·lecció d'eines i maquinària d'una ferreria que es va instal·lar a Cal Rosal l'any 1920, tot i que els estris i eines ja procedien d'un taller anterior que s'havia posat en funcionament a Gironella pels volts dels anys 1860-70. La ferreria és situada als baixos d'una casa situada al peu de la Riera Font Caldes abans de desembocar al Llobregat, a la carretera que porta a Avià des de Cal Rosal. El taller té tots els elements necessaris per desenvolupar la feina de ferrer: un fornal amb un ventilador per mantenir viu el foc, al mig l'enclusa sobre la que s'estira el ferro amb el martell i el mall, una mola d'aigua (en la que el ferrer treballa estirat horitzontal), un martinet per aixafar el ferro que el van comprar després de la guerra a l'Oliveras de Granollers i aquest ho havia comprat a l'Exposició Universal de Barcelona de l'any 1888, una màquina de foradar, i un seguit d'eines com martells, escaires de mànec, escanyadors, tallants, punxons i les estenalles de tota mena i mides que formen una important col·lecció d'estenalles que, possiblement, sigui única a Catalunya per la quantitat, varietat i antiguitat.</p> | 08011-90 | Ajuntament d'Avià. 08610 AVIÀ | <p>El ferrer, Jaume Casals i Llumà, és probablement un dels últims ferrers que queden a Catalunya i que encara treballa utilitzant les antigues tècniques: amb fornal, enclusa, mall i martinet. Va néixer a Gironella el 9 d'octubre de 1906, però quan tenia 14 anys la família es va traslladar a Cal Rosal. L'ofici ja li venia de família ja que el seu avi, el pare i el germà també eren ferrers, així com el seu oncle i cosins. El primer taller a Cal Rosal el van instal·lar a un local del molí de Minoves, però aviat es van traslladar a un nou local, que és el que actualment podem veure al costat de la carretera que puja a Avià i davant de la riera. Aquesta ubicació a prop del riu Llobregat va fer que tothom el conegui com 'el ferrer del Riu'. Jaume Casals va aprendre l'ofici a casa, amb el seu pare, però també va treballar temporalment amb d'altres ferrers de Balsareny, Gironella i Berga on va aprendre més i adquirí experiència. A la ferreria es feien tot tipus d'eines: magalls, destrals, aixades, arpiots, pales de fangar, destrals, volants, arreus,... però també feien ferradures i ferraven els animals, sobre tot bous i vaques. El ferrer explica que a vegades els hi portaven bous de Manresa en tren. Primer tenien la ferreria per animals a cal Menso, davant de la farinera de cal Rosal, i després a la mateixa ferreria. El ferro que utilitzaven el compraven a Manresa, a cal Sol o a ca l'Armengol, i ho pujaven en tren. El carbó que feien servir el compraven també a Manresa. Primer utilitzaven carbó anglès, però després quasi sempre carbó d'Astúries, que és d'hulla i més bo que el del Berguedà que té massa calç i fa menys foc. Avui el ferrer encara treballa, perquè li agrada conservar el taller de la seva família tal com està i encara se sent amb ganes de fer-ho, fent sobre tot reparacions d'eines. Jaume Casals i Llumà va morir el 17 de desembre de 2002. Posteriorment les eines del seu taller van ser adquirides per l'Ajuntament d'Avià, documentades i inventariades per Jaume Bernades i actualment es troben guardades en un magatzem de l'Ajuntament d'Avià.</p> | 42.0769136,1.8205735 | 402439 | 4658988 | 1920 | 08011 | Avià | Sense accés | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38614-foto-08011-90-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38614-foto-08011-90-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | Inexistent | 2022-04-29 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | Lluïsa Amenós ha fet el treball de documentació i inventari de les eines del ferrer per a l'Ajuntament amb motiu de l'adquisició. L'Àmbit de Recerques del Berguedà va fer un enregistrament en vídeo l'any 1985 del ferrer del Riu treballant que constitueix un document històric de gran importància. S'ha documentat com a col·lecció , però és també una tècnica artesanal. | 98 | 53 | 2.3 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | ||||
| 40577 | Fons de Bagà al Museu Diocesà de Solsona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-de-baga-al-museu-diocesa-de-solsona | <p>AA.VV. (1993). Guia del Museu Diocesà i Comarcal de Solsona. 1993. Bisbat del Solsona, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. SERRA VILARÓ, J. (1930). Baronies de Pinós i Mataplana. Investigació als seus arxius. 3 vols. Reedició de 1989 del Centre d'Estudis Baganesos. Guia de Museus de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Edicions 62. Barcelona 1999.</p> | XVI-XVIII | <p>En aquest museu es conserven algunes obres d'art procedents de Bagà. La més important son tres figures de talla de fusta d'un davallament: es tracta d'un Crist jacent i dues santes dones, de fusta policromada i de principis del segle XVI (MDCS 287, 288, 289). Diferents objectes litúrgics: una capa pluvial blanca amb galons daurats s. XVIII; 2 dalmàtiques blanques amb galons daurats s. XVIII; 2 colls de dalmàtica s. XVIII; humeral blanc florejat verd, groc i vermell s. XVIII; casulla blanca amb flors s. XVIII; estola estampada amb galons daurats s. XVIII; estola s. XVIII; dos maniples blancs s. XVIII; cobrecalze blanc s. XVIII; bossa de corporals s. XVIII. També es va portar al Museu de Solsona una imatge d'una Mare de Déu de factura romànica procedent de la capella del Pont de la Vila i portada per Mn. Serra Vilaró, tot i que no podem assegurar que es tracti d'alguna de les que hi ha al museu ja que no estan documentades.</p> | 08016-66 | Bisbat de Solsona. Palau Episcopal. 25280 SOLSONA | <p>El Museu de Solsona es va crear l'any 1896 impulsat pel bisbe Ramon Riu i Cabanes que creà l'Aula d'Arqueologia Cristiana i inaugurà el museu amb una col·lecció d'objectes d'art i ús litúrgic instal·lada a l'edifici del Seminari. L'any 1909, Mn. Joan Serra Vilaró entrà com a director del Museu i impulsà campanyes d'excavació arqueològiques que van proporcionar gran quantitat de materials arqueològics al Museu, ampliant així les col·leccions. Mn. Serra Vilaró també va aportar diferent material eclesiàstic fruit de la seva visió proteccionista en certs municipis, com per exemple Bagà, durant el temps en que va estar a la vila com a comissionat a Bagà de l'Institut d'Estudis Catalans per tal de recuperar i inventariar l'arxiu, va realitzar una important tasca donant a conèixer l'arxiu amb la publicació de les 'Baronies de Pinós i Mataplana' (SERRA VILARÓ). Des de l'any 1981 la Generalitat col·labora amb el Museu a través del Departament de Cultura, fet que va provocar una renovació en les sales d'exposició. El material que predomina al Museu és aquell que procedeix de les excavacions de Mn. Serra Vilaró i el procedent de les esglésies que depenen del Bisbat.</p> | 42.2525700,1.8618000 | 406110 | 4678447 | 08016 | Bagà | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08016/40577-foto-08016-66-1.jpg | Inexistent | Gòtic|Modern | Patrimoni moble | Col·lecció | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Inscrit al Registre de Museus de la Generalitat de Catalunya (R 10-1-1995/DOGC 25-1-1995). | 93|94 | 53 | 2.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | ||||||||
| 40578 | Fons de Bagà al Museu Comarcal de Berga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-de-baga-al-museu-comarcal-de-berga | <p>VIOLANT SIMORRA, R. (1976). L'art popular a Catalunya. Edicions 62. Barcelona.</p> | XIX | <p>Al Museu Comarcal de Berga hi ha exposat el taller del baster de Bagà, Ramon Cuberas. El baster feia tots aquells elements relacionats amb els animals de tir, de sella i de bast. Un important ofici en una zona en que el transport en animals era molt important. Feien morralles, cabeçades, brides, pitrals, regnes i guarniments de carro. Feien des del dibuix, fins al retallat del cuir, el clavetejat i el repujat. El taller està format per una mola d'aigua, un banc de treball amb tamboret, un calaix de paret per eines, un guarda-eines de paret amb les eines de baster, una base de fusta vertical que servia per clavetejar, morrions, mordassa de peu. Aquest taller va ser donat al Museu de Berga pels hereus de Ramon Cuberes a finals dels anys 1980.</p> | 08016-67 | Museu Comarcal de Berga. C/ dels Àngels, 7. 08600 BERGA | <p>El Museu de Berga es creà per iniciativa municipal l'any 1962 amb l'objectiu d'aplegar i protegir el patrimoni històric i artístic de la ciutat i la comarca, si bé no funcionà plenament obert al públic fins a l'any 1980. El Museu s'instal·là en unes dependències de la Casa de la Vila i amb col·leccions molt diverses: material arqueològic procedent de la comarca, fons de geologia i paleontologia, fons d'etnologia i material de la Patum. Actualment està pendent d'una nova ubicació i organització.</p> | 42.2525700,1.8618000 | 406110 | 4678447 | 08016 | Bagà | Fàcil | Bo | Física | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Inscrit al Registre de Museus de la Generalitat de Catalunya (R 17-10-1995/DOGC 3-11-1995). | 53 | 2.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | |||||||||||
| 40581 | Col·lecció pintura de l'Ajuntament | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-pintura-de-lajuntament | XX | <p>Es conserven 22 quadres repartits per diferents sales de l'edifici de l'Ajuntament de Bagà. Entre els que destaquen pintures de Ernest Descals i Joan Vila Arimany. La temàtica general del quadres és el municipi de Bagà, destacant els paisatges urbans del casc antic i medieval de la vila. Són pintures realitzades a l'oli o amb acrílics en format mitjà.</p> | 08016-70 | Nucli vila. Ajuntament | <p>L'any 1984 es va començar a celebrar un concurs de pintura ràpida local al municipi de Bagà. Era organitzat pel mateix Ajuntament dins els actes de la festa major d'agost. Es van celebrar 17 edicions del concurs de pintura, des del 1984 a 2001.</p> | 42.2526600,1.8618000 | 406110 | 4678457 | 1987 | 08016 | Bagà | Restringit | Bo | Inexistent | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Mapa topogràfic de Catalunya editat per l'Institut Cartogràfic de Catalunya E/ 1:5.000. | 53 | 2.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | |||||||||||
| 40633 | Fons de Bagà al Museu Episcopal de Vic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-de-baga-al-museu-episcopal-de-vic | <p>BRACONS, J. (1983), Catàleg de l'escultura gòtica del Museu Episcopal de Vic. Patronat d'Estudis Ausonencs. Guia de Museus de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Edicions 62. Barcelona 1999.</p> | XIII-XIV | <p>El Museu Episcopal de Vic té entre les seves col·leccions dos objectes provinents de Bagà: un hostier que es troba exposat a les sales d'exposició, i un crucifix exposat a les Galeries d'Estudi. L'hostier és de ferro forjat, burinat i punxonat. Datat al segle XIII. Nº registre MEV 16348. El crucifix és de fusta amb restes de policromia. Prové de l'església de Sant Esteve de Bagà. Datat a finals del segle XIII i primera meitat del XIV. Nº de registre MEV 3883. (BRACONS, 1983).</p> | 08016-122 | Museu Episcopal de Vic. Pl. Bisbe Oliba. 08500 VIC | <p>L'origen de les col·leccions del Museu es remunten a l'any 1868 quan s'inaugura l'Exposició Arqueològica Artística d'Art Retrospectiu a la Casa de Caritat, organitzada per l'Ajuntament de Vic i el capítol catedralici. El pas decisiu per la creació d'un Museu va ser l'any 1889, quan s'uniren les primeres peces exposades i els objectes que havia anat reunint el bisbe Morgades dels que treia de les parròquies de la diòcesis de Vic que es trobaven en perill de desaparició. Entre 1891 i 1985 la intensa recollida de material van fer créixer els fons del museu, que prengué gran impuls amb el nomenament de Josep M. Gudiol com a conservador el 1898. El 1932 se'n fa càrrec el doctor Eduard Junyent que traslladà els objectes a un nou edifici de l'antic col·legi de Sant Josep. Degut al mal estat de l'edifici es va enderrocar i s'ha construït un nou que s'inaugurà l'any 2003. El museu conté objectes des del neolític fins al segle XIX, principalment religiosos, essent molt importants els d'època medieval.</p> | 42.2525700,1.8618000 | 406110 | 4678447 | 08016 | Bagà | Restringit | Bo | Inexistent | Gòtic | Patrimoni moble | Col·lecció | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Museu inscrit al Registre de Museus de Catalunya (R 10-1-1195/DOGC 25-1-1995). | 93 | 53 | 2.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | |||||||||
| 43194 | Museu Municipal de Berga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/museu-municipal-de-berga | BERNADICH, Anna; ROTA, Montserrat; SERRA, Rosa: Guia d'art del Berguedà, Berga, 1991, pàg. 40. AADD: Guia del Berguedà, Berga, 1985, pàgs. 171-173. AADD: 'Un passeig per la història del Berguedà', El Vilatà, 21, març 1983, pàg. 10. | XX | El Museu Municipal de la Ciutat de Berga consta d'un seguit de sales entrellaçades, el recorregut obligat de les quals en un determinat ordre permet de fer-se una idea del procés evolutiu de Berga i la comarca al llarg dels darrers 4.500 anys. | 08022-2 | Nucli urbà | En realitat, el Museu va néixer l'any 1962 a iniciativa del Grup d'Arqueologia i Prehistòria que, degut a les prospeccions que anava fent i en vistes de la necessitat de dipositar les troballes en algun lloc, van decidir crear un primer museu. En aquest s'hi col·locaren les primeres troballes, provinents sobretot de la Canal dels Avellaners, però romania tancat al públic i només s'obria en visites concertades. A més, aquest primer museu estava molt mal dotat en quan a espai i a catalogació del material. Fou amb els primers ajuntaments democràtics, i a iniciativa del senyor Josep Carreras i algun dels seus col·laboradors, quan es veié la necessitat de renovar el Museu i que aquest fos obert al públic, cosa que tingué lloc el 23 de gener del 1983. El Museu es va organitzar en una estructura que es va mantenir fins al tancament, provisonal, del Museu, amb sales dedicades a diferents disciplines: arqueologia, geologia, oficis i tèxtil, etnologia, militar i guerres carlines i numismàtica. Actualment romanen obertes dues sales de la planta baixa acondicionades com a sala d'exposicions. | 42.1044300,1.8458500 | 404572 | 4662016 | 1983 | 08022 | Berga | Obert | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43194-foto-08022-2-2.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2023-08-01 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. | Josep Carreras i Balaguer i d'altres | Actualment, i degut a la voluntat de fer un Museu Comarcal a la zona de l'antiga Caserna Militar al Pla de l'Alemany, el Museu Municipal es troba tancat al públic, amb una part important dels seus fons encapsats esperant un trasllat que s'ha anat allargant. | 98 | 53 | 2.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | ||||||
| 43195 | Secció de les Guerres Carlines del Museu Municipal de Berga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/seccio-de-les-guerres-carlines-del-museu-municipal-de-berga | BERNADICH, Anna; ROTA, Montserrat; SERRA, Rosa: Guia d'art del Berguedà, Berga, 1991, pàg. 40. AADD: Guia del Berguedà, Berga, 1985, pàgs. 171-173. AADD: 'Un passeig per la història del Berguedà', El Vilatà, 21, març 1983, pàg. 10. | XX | La sala es troba igual que quan el Museu estava obert, però ni tan sols es neteja, amb la qual cosa l'acumulació de pols damunt els objectes que no es troben a l'interior de les vitrines és notòria. | La sala destinada a encabir el material conservat de les Guerres Carlines i altres materials militars, es troba al soterrani de l'edifici, just després de la sala del tèxtil i d'altres oficis i abans de les escales que permeten accedir a la planta baixa. | 08022-3 | Nucli urbà | La secció dedicada a les Guerres Carlines del Museu Municipal de Berga va néixer l'any 1983 en inaugurar-se el Museu. En ella s'hi poden trobar diferents plànols de la ciutat de Berga, el castell i les seves fortificacions militars, datats entre finals del segle XVIII i finals del segle XIX; una reproducció a escala del castell de Sant Ferran i de la Torre de la Petita (fortificació de la Primera Guerra Carlina) i diferents armes de l'època. | 42.1044300,1.8458500 | 404572 | 4662016 | 1983 | 08022 | Berga | Sense accés | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43195-foto-08022-3-2.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Altres | 2023-08-01 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. | Josep Carreras i Balaguer i d'altres | Com la resta de seccions del Museu Municipal de Berga, actualment roman tancada. | 98 | 53 | 2.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | |||||
| 43196 | Secció del Tèxtil del Museu Municipal de Berga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/seccio-del-textil-del-museu-municipal-de-berga | BERNADICH, Anna; ROTA, Montserrat; SERRA, Rosa: Guia d'art del Berguedà, Berga, 1991, pàg. 40. AADD: Guia del Berguedà, Berga, 1985, pàgs. 171-173. AADD: 'Un passeig per la història del Berguedà', El Vilatà, 21, març 1983, pàg. 10. | XX | La sala es troba igual que quan el Museu estava obert, però ni tan sols es neteja, amb la qual cosa l'acumulació de pols damunt els objectes que no es troben a l'interior de les vitrines, que són la majoria, és notòria. | La sala dedicada al Tèxtil es troba al soterrani de l'edifici, entre les sales amb peces barroques i medievals i la sala militar o dels carlins. A més del Tèxtil, inclou altres oficis (escloper, fuster, corder, espardenyer, impressor, fotògraf, culleraire) però per història i tradició, aquest fons és el més important. | 08022-4 | Nucli urbà | La secció del Tèxtil del Museu Municipal de Berga, encabida dins la sala dels oficis, va néixer l'any 1983 en inaugurar-se el Museu. En ella hi trobem la reproducció a escala d'una Maixerina (màquina de filar d'origen berguedà) i un ampli ventall d'estris provinents del són del tèxtil. | 42.1044300,1.8458500 | 404572 | 4662016 | 1983 | 08022 | Berga | Sense accés | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43196-foto-08022-4-2.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Altres | 2023-08-01 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. | Josep Carreras i Balaguer i d'altres | Com la resta de seccions del Museu Municipal de Berga, actualment roman tancada. | 98 | 53 | 2.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | |||||
| 43197 | Secció de Numismàtica del Museu Municipal de Berga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/seccio-de-numismatica-del-museu-municipal-de-berga | BERNADICH, Anna; ROTA, Montserrat; SERRA, Rosa: Guia d'art del Berguedà, Berga, 1991, pàg. 40. AADD: Guia del Berguedà, Berga, 1985, pàgs. 171-173. AADD: 'Un passeig per la història del Berguedà', El Vilatà, 21, març 1983, pàg. 10. | XX | La vitrina destinada a encabir les col·leccions de monedes i paper moneda es trobava a l'esquerra tan bon punt s'entrava a la planta baixa del Museu. Actualment aquesta vitrina ha desaparegut. | 08022-5 | Nucli urbà | La secció de Numismàtica del Museu Municipal de Berga va néixer l'any 1983 en inaugurar-se el Museu. En ella hi trobem mostres del paper moneda editat al Berguedà l'any 1937, monedes de diferents èpoques (des d'època romana fins a època moderna) i medalles commemoratives diverses. | 42.1044300,1.8458500 | 404572 | 4662016 | 1983 | 08022 | Berga | Sense accés | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43197-foto-08022-5-2.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Altres | 2023-08-01 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. | Josep Carreras i Balaguer i d'altres | Com la resta de sales i seccions del Museu Municipal de Berga, actualment roman tancada. Havent desaparegut la vitrina, el material que en ella s'hi trobava, prou interessant d'altra banda, es troba encapsat esperant el trasllat. | 98 | 53 | 2.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | ||||||
| 43198 | Secció d'Arqueologia del Museu Municipal de Berga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/seccio-darqueologia-del-museu-municipal-de-berga | BERNADICH, Anna; ROTA, Montserrat; SERRA, Rosa: Guia d'art del Berguedà, Berga, 1991, pàg. 40. AADD: Guia del Berguedà, Berga, 1985, pàgs. 171-173. AADD: 'Un passeig per la història del Berguedà', El Vilatà, 21, març 1983, pàg. 10. | XX | La Secció d'Arqueologia del Museu Municipal de Berga ocupava gairebé la totalitat de la planta baixa de l'edifici i part del soterrani i estava subdividida en diferents apartats. Actualment, la planta baixa està habilitada com a sala d'exposicions. | 08022-6 | Nucli urbà | La Secció d'Arqueologia del Museu Municipal de Berga neix l'any 1962 arrel de la troballa de diversos jaciments importants a la comarca, sobretot la Canal dels Avellaners (Berga), el Clot dels Llops (Gironella) i Cal Pallot (Puig-reig), i les posteriors excavacions que s'hi portaren a terme. De fet, es pot considerar que aquesta col·lecció fou la que va acabar gestant la totalitat del Museu. Fou l'any 1983, però, quan aquest s'inaugurà, que aquesta col·lecció va poder començar a ser visitada i quan va adquirir una entitat pròpia. En ella hi podem trobar enterraments i materials neolítics, eneolítics, de l'edat del bronze, ibèrics, visigots i medievals. Així mateix, també hi ha interessants plafons d'estratigrafies, maquetes, reproduccions artístiques, etc. | 42.1044300,1.8458500 | 404572 | 4662016 | 1962 | 08022 | Berga | Sense accés | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43198-foto-08022-6-2.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Altres | 2023-08-01 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. | Josep Carreras i Balaguer i d'altres | Com la resta de sales i seccions del Museu Municipal de Berga, actualment roman tancada. Havent-se reutilitzat l'espai físic, el material que en ella s'hi trobava, el més interessant del Museu, sens dubte, es troba encapsat esperant el trasllat. | 98 | 53 | 2.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | ||||||
| 43228 | Museu de Ciències Naturals del Berguedà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/museu-de-ciencies-naturals-del-bergueda | R.: 'El Museu del Circ', El Vilatà, 54, juny 1987, s. pàg. | XX | El Museu de Ciències Naturals del Berguedà inclou temes relacionats amb la botànica i la zoologia de la comarca. Conté diversos exemplars que són difícils de poder contemplar en el seu estat natural i és representatiu de la diversitat d'espècies animals existents a la comarca. També inclou reproduccions ceràmiques dels exemplars de bolets que hom pot trobar al Berguedà. | 08022-36 | Nucli urbà | Aquest Museu neix l'any 1987 fruit de diverses donacions i de la recerca d'alguns estudiosos de la comarca. Pretenia ser una eina divulgativa per a tot el públic que el vistés. Actualment, esperant l'obertura del Museu Comarcal, el Museu de Ciències Naturals del Berguedà roman tancat. | 42.1041600,1.8466300 | 404636 | 4661985 | 1987 | 08022 | Berga | Sense accés | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43228-foto-08022-36-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43228-foto-08022-36-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Social | 2023-08-01 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. | Diversos | Malgrat trobar-se ubicat en un altre edifici, el Museu de Ciències Naturals del Berguedà es considera com una secció del Museu Municipal de Berga. | 98 | 53 | 2.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | ||||||
| 43229 | Galeria dels Berguedans Il·lustres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/galeria-dels-berguedans-illustres | R.: 'Els il·lustres berguedans ja tenen la seva Galeria', El Vilatà, 54, juny 1987, s. pàg. | XX | La Galeria dels Berguedans Il·lustres ocupa una petita sala, un espai que de fet és més un passadís que cap altra cosa, al primer pis de l'Ajuntament de Berga, just al costat de la sala d'actes (per on s'hi pot accedir) i del despatx de l'alcalde. Els personatges representats a la Galeria dels Berguedans Il·lustres són: Guillem de Berguedà (1138-1196), poeta i trobador; Jaume Cascalls (1320-1378), escultor representant de l'escola gòtica catalana; Pau Claris i Casademunt (1586-1641), president de la Generalitat en esclatar la Guerra dels Segadors; Antoni Viladomat (1678-1755), considerat com un dels millors pintors del segle XVIII; Pere Costa (1693-1761), arquitecte i escultor a qui s'havia atribuït el retaule barroc del Santuari de Queralt; Ramon Farguell i Montorsí (a) Maixerí (nascut el 1773), constructor i inventor de les màquines de filar anomenades Berguedanes o Maixerines; Josep Storch i Pla (nascut el 1879), catedràtic de medecina a les universitats de Santiago de Compostel·la, València i Barcelona; Antoni Comellas i Cluet (1832-1884), teòleg i filòsof; Marcel·lí Buxadé i Cunill (1846-1907), promotor i constructor del Canal Industrial de Berga; Jacinto Vilardaga i Cañellas (1856-1936), advocat, polític, periodista, escriptor i historiador de Berga; Ramon Vinyes i Cluet (1882-1952), escriptor, poeta i dramaturg; i Josep Armengou i Feliu (1910-1976), sacerdot, músic, pensador i escriptor de temes locals i nacionalistes. Els autors de les pintures que representen aquests Berguedans Il·lustres són pintors berguedans: Ramon Masferrer, Angelina Vilella, Lluís Carrillo, A. Comellas i Soler, Joan Ferrer, Joan Casas, Enric Basora, Lluís Canals, Antoni Subirana i Ramon Calonge. | 08022-37 | Nucli urbà | La Galeria dels Berguedans Il·lustres nasqué a iniciativa de l'Ajuntament de Berga degut a la voluntat de tenir una sala on s'hi reproduissin pictòricament aquells berguedans que més havien influït en la història de la població i àdhuc del país. Els quadres han estat pintats per pintors berguedans. La Galeria fou inaugurada el 30 de maig del 1987 i s'ubicà, inicialment, a l'edifici de l'Hospital Vell. Uns anys més tard, però, la col·lecció fou traslladada al mateix edifici de l'Ajuntament. | 42.1043000,1.8459800 | 404582 | 4662001 | 1987 | 08022 | Berga | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43229-foto-08022-37-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43229-foto-08022-37-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Simbòlic | 2023-08-01 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. | Diversos | En inaugurar-se la Galeria, s'hi exposaren objectes personals d'alguns dels personatges reproduïts pictòricament. | 98 | 53 | 2.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | ||||||
| 43265 | Comparseria de la Patum | https://patrimonicultural.diba.cat/element/comparseria-de-la-patum | ARMENGOU i FELIU, Josep: La Patum de Berga, Berga, 1968. ARMENGOU i FELIU, Josep: Anotacions al llibre La Patum de Berga, Berga, 1971. FARRÀS i FARRÀS, Jaume: La Patum de Berga, Barcelona, 1986. FARRÀS, Jaume: 'Textos i comentaris sobre les Bullícies de Berga al segle XVII, segons actes i comptes municipals', Revista Centre d'Estudis Berguedans, 1, Berga, 1982, pàg. 69-77. HUCH i GUIXER, Ramon: Notes històriques de la ciutat de Berga, Barcelona-Berga, 1994, pàgs. 230-239. AADD: Guia del Berguedà, Berga, 1985, pàgs. 57-58 i 173-174. NOGUERA i CANAL, Josep: Visió històrica de La Patum de Berga, Barcelona, 1992. RUMBO I SOLER, Albert: Història dels Gegants de Berga, Berga, 1995. RUMBO i SOLER, Albert: La Patum: visions d'un segle, Manresa, 2001. SANSALVADOR, Antoni: La Patum, Barcelona, 1916. | XVII-XIX | Alguna peça necessitaria una restauració i sobretot una millor conservació de tot el conjunt. | La comparseria de la Patum està formada per un Tabal de grans dimensions, 4 Cavallets (que actuen conjuntament amb 4 persones que fan de Turc), 8 Maces, 2 Guites, 1 Àliga, 8 Nans (4 de Nous i 4 de Vells), 4 Gegants (2 de Nous i 2 de Vells) i 200 carotes de Plens. | 08022-73 | Nucli urbà | La història de les comparses de la Patum va íntimament lligada a la mateixa festa. La primera notícia que inclou comparses, datada l'any 1626, esmenta el Tabal (fet novament el 1726); els Cavallets (per bé que els actuals daten del 1890); les Maces (refetes diverses vegades fins a mitjans del segle XX) i la Guita Grossa (el cap de la qual podria ser encara l'esmentat el 1626). Amb el pas dels anys s'hi incorporaren els Gegants (la primera notícia és del 1695) per bé que els actuals són del 1866 (els Vells) i del 1891 (els Nous); l'Àliga (1756) que és l'original; la Guita Xica (1890); els Nans Vells (1854) i els Nans Nous (1890). Les carotes dels Plens (explciades en una fitxa a part) ja apareixen el 1628 per bé que no se n'ha conservat cap de l'època. | 42.1041600,1.8466300 | 404636 | 4661985 | 1626 | 08022 | Berga | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43265-foto-08022-73-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43265-foto-08022-73-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43265-foto-08022-73-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Lúdic | 2023-08-01 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. | Diversos | Malgrat haver fer una fitxa de la Patum com a manifestació festiva, el valor etnogràfic i etnològic d'aquestes comparses (el major patrimoni etnològic i etnogràfic de Berga) i el seu valor històric (totes les comparses són centenàries) i en alguns casos artístic (Àliga, Gegants) fan que sigui necessària una fitxa del global d'actuants a la festa com a objectes que són. | 98|94 | 53 | 2.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | |||||
| 41497 | Col·lecció de Pintura de l'Ajuntament de Borredà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-de-pintura-de-lajuntament-de-borreda | XX | La col·lecció de quadres a l'oli i aquarel·les procedeix de l'organització del concurs de Pintura i els olis i les aquarel·les corresponen als primers premis d'aquest concurs que es realitzar anualment des de l'any 1976. L'Ajuntament de Borredà disposa de 27 teles que s'exposen en diferents dependències municipals. Atenen a les bases del concurs, les obres representen imatges parcials o generals del nucli de Borredà. D'entre els pintors premiats destaquen: Sallent, Vila Arimany, Besora, Romero, Canals i Amills. | 08024-83 | Plaça Major nº 4, 08619- Borredà | El Concurs de Pintura ràpida de Borredà és el més prestigiós i concorregut de la comarca del Berguedà. La primera edició va tenir lloc l'any 1976 i s'ha mantingut, només amb la interrupció d'un any, fins a l'actualitat. | 42.1356800,1.9940100 | 416863 | 4665330 | 08024 | Borredà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41497-foto-08024-83-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41497-foto-08024-83-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | C. Sellés, R. Serra, P. Cascante | 98 | 53 | 2.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | ||||||||||
| 91659 | Sarcòfags de Sant Quintí de Travil | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sarcofags-de-sant-quinti-de-travil | <p>BONET, Violant (2005). Informe del procés de conservació-restauració de tres sarcòfags procedents de St. Quintí de Travil (Capolat). Inèdit.</p> <p>GUÀRDIA, J. (2004). Informe intervenció Sant Quintí de Taravil, juny-juliol 2004: Arxiu Servei d'Arqueologia.</p> <p>GUÀRDIA, J. (2004). Memòria de la intervenció arqueològica a Sant Quintí de Taravil (Capolat, juny-juliol 2004). Arxiu Àrea Coneixement i Recerca. Núm. mem. 5738.</p> <p><span><span><span><span><span><span>SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004). <span>Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit.</span></span></span></span></span></span></span></p> | XII-XIII | <p>La col·lecció està composta per tres sarcòfags provinents del cementiri medieval de Sant Quintí de Travil. Actualment, es troben en dipòsit temporal a l'Ajuntament de Capolat. Els tres sarcòfags estan tallats en blocs de pedra tosca.</p> <p>El sarcòfag 1 té la planta lleugerament ovalada. El buidatge té forma antropomorfa amb els angles arrodonits i el fons pla. Està bastant degradat, ja que estava en un marge exterior del cementiri i la seva descoberta va conduir a la realització de les excavacions arqueològiques al cementiri. A l'estiu de 2005 va ser restaurat per la restauradora Violant Bonet. El sarcòfag corresponia a un enterrament infantil.<br /> <br /> El sarcòfag 2 també té una planta ovalada, amb un buidatge en forma antropomòrfica amb els angles arrodonits i el fons pla. Quan el van trobar encara conservava la llosa de pedra a sobre. El sarcòfag contenia restes d'un individu perinatal d'uns 7 o 8 mesos.<br /> <br /> El sarcòfag 3 té el buidatge paral·lel a les cares exteriors i presenta una línia de fractura important que afecta el costat esquerre i el fons del sarcòfag. Li falta el lateral del darrere i part el fons. Aquest sarcòfag va ser reaprofitat com a carreu del mur del cementiri d'època moderna. També va ser restaurat el 2005 per Violant Bonet.</p> | 08045-141 | Actualment es troben a l'ajuntament, a la zona de Coforb, a l'extrem oriental de l'actual municipi de Capolat. | <p>Els tres sarcòfags estan datats, per la seva tipologia, al segle XII -XIII. Formaven part del cementiri de l'església medieval de Travil. Aquest cementiri va ser excavat el 2004 per l'empresa Arqueociència sota la direcció de Jordi Guàrdia.</p> | 42.0956991,1.7991252 | 400695 | 4661099 | 08045 | Capolat | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91659-141.jpg | Física | Medieval | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Sense ús | Inexistent | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Sánchez Soler - Societat d'Arqueologia del Berguedà | 85 | 53 | 2.3 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:18 | |||||||
| 91755 | Col·lecció d'objectes procedents de Capolat al Museu Diocesà i Comarcal de Solsona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-dobjectes-procedents-de-capolat-al-museu-diocesa-i-comarcal-de-solsona | <p>Serra, R.; Bernadich, A.; Rota, M. (1991). Guia d'Art del Berguedà. Consell Comarcal del Berguedà. </p> <p><span><span><span><span><span><span>SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004). </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span>Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit.</span></span></span></span></span></span></span></p> | XVI-XX | <p>El Museu Diocesà i Comarcal de Solsona té una gran col·lecció d'objectes procedents de Capolat. El més important de tots és la Mare de Déu dels Tossals, però se'n conserven d'altres provinents d'altres esglésies del municipi.<br /> <br /> La col·lecció d'objectes de Sant Martí de Capolat compta amb una escultura barroca, del segle XVIII, de la Marededeu del Roser, tallada amb fusta i policromada; una imatge del segle XIX de Santa Filomena jacent vestida amb roba de llana, seda i fil d'or; una creu d'altar del segle XVIII procedent de l'altar major de l'església; una creu processional del segle XIX feta de fusta i metall; un calze d'argent del segle XIX; una patena d'argent daurada del segle XIX; una patena de combregar de metall acompanyada amb una funda de lli, del segle XIX; un grup de quatre canelobres d'altar iguals, del segle XIX, de llautó i ferro, amb base piramidal, fus cilíndric amb nus central i part superior amb plat circular; dos canelobres iguals del segle XIX, fets de llautó i ferro, i amb base piramidal i part superior amb plat circular; faristol d'altar del segle XX, fet de llautó; canelobre d'altar del segle XVIII tallat en fusta; una bacina amb la imatge de la Marededeu, feta al segle XVIII en argent, fusta i llauna; i una bacina del segle XVI-XVII de llautó i amb decoració en relleu; un penó de seda, fusta i llautó, amb l'anagrama marià brodat; un paraigua de viàtic del segle XX; un drap de funerals del segle XX fet de seda; un faldellí de seda, fil i fil d'or, fet al segle XX; i un apagallums consistent en una canya coronada amb un barret de llauna, del segle XX.<br /> <br /> Pel que fa als objectes procedents de Sant Quintí de Travil hi trobem els següents: una imatge de la Marededeu del Roser del segle XVIII, d'estil barroc tallada en fusta; un crucifix de fusta i guix fet a finals del segle XVIII; un calze d'argent fet al segle XIX; i dues bacines de llautó fetes entre els segles XVI i XVII, amb decoració en relleu al voltant del botó central.</p> | 08045-149 | Plaça del Palau Episcopal, 1, 25280 Solsona, Lleida | <p>Els objectes procedents de Sant Quintí de Travil i de Sant Martí de Capolat van ser dipositats al museu l'any 2004 per Mn. Ramon Viladès i Llorens, rector de la parròquia.</p> | 42.0956934,1.7991035 | 400693 | 4661098 | 08045 | Capolat | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91755-149.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91755-1490.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91755-1491.jpg | Física | Barroc|Contemporani|Modern | Patrimoni moble | Col·lecció | Privada accessible | Científic/Lúdic/Cultural | Inexistent | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Sánchez Soler - Societat d'Arqueologia del Berguedà | 96|98|94 | 53 | 2.3 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:18 | |||||||
| 91800 | Col·lecció d'objectes de Sant Martí de Coforb | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-dobjectes-de-sant-marti-de-coforb | <p><span><span><span><span><span><span>SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004). </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span> Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit.</span></span></span></span></span></span></span></p> | XIX-XX | <p>A l'interior de l'església de Sant Martí de Coforb hi podem trobar alguns elements destacables: Per un costat trobem la Marededeu del Roser, una escultura feta de fusta, roba i llautó. Va ser elaborada al segle XIX i representa a la Verge vestida amb túnica blau cel i un mantell blau fosc, sobre una peanya de fusta circular. Porta al nen en braços, també vestit amb una túnica del mateix color. El nen presenta només els braços i la cara policromats, la resta del cos està format per travessers de fusta amb forma. La Marededeu està dreta amb el cap una mica inclinat a la dreta, coronada. Té les dues mans cap endavant. Amb la dreta subjecta el rosari mentre que amb l'esquerra aguanta el nen Jesús. El nen també està coronat i amb les mans cap amunt aguantant un rosari amb l'esquerra. Al cap porta un mantell de punt.<br /> <br /> Una creu d'altar de llautó, feta al segle XIX. La creu es recolza sobre un peu circular. Està decorada amb relleus a la cara frontal. Els extrems superiors de la creu tenen forma trilobulada amb caps de querubins al centre. A l'encreuament hi ha una imatge de Crist crucificat i altres figures i símbols de la passió als braços, amb els anagrames de l'alfa i l'omega als extrems del braç horitzontal. El revers és llis.<br /> <br /> Corones de llum de ferro del segle XX. Aquestes corones de llum estan formades per dos cèrcols hexagonals de diàmetres diferents. El més gran es troba a la part superior, mentre que el menor està situat a la part inferior. La decoració és de rombes calats a cada cara i sis dolles tubulars a la intersecció dels costats del cèrcol superior, sobre les que hi ha bombetes. El conjunt està unit amb cadenes que després del cèrcol inferior pengen cap avall i s'uneixen al centre, d'on penja una creu. Hi ha dues corones, una a cada costat de la nau.</p> | 08045-155 | Zona de l'antiga parròquia de Coforb, a l'extrem orient de l'actual municipi de Capolat. | 42.0911091,1.7923191 | 400125 | 4660598 | 08045 | Capolat | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91800-1550.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Privada accessible | Religiós | Inexistent | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Sánchez Soler - Societat d'Arqueologia del Berguedà | 98 | 53 | 2.3 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:18 | ||||||||
| 91811 | Col·lecció d'objectes de Sant Martí de Capolat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-dobjectes-de-sant-marti-de-capolat | <p><span><span><span><span><span><span>SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004). </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span> Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit.</span></span></span></span></span></span></span></p> | XIX-XX | <p>A l'interior de l'església de Sant Martí de Capolat encara hi ha un conjunt d'objectes litúrgics i decoratius. A la sagristia hi ha una calaixera del segle XIX, feta de fusta i metall, amb cinc calaixos de l'amplada del buc; un armari del segle XIX de fusta i ferro, amb dues portes amb motllures que delimiten dos plafons a cada porta units al buc amb frontisses planes; una bacina, del segle XX, circular i llisa amb botó central i forat on hi hauria anat encaixada una imatge; una bacina del segle XX feta d'aram i ceràmica, amb la imatge de Sant Isidre al Centre; i un salpasser i una caldereta del segle XX, fets de llautó i zenc. A la capella esquerra de l'església s'hi pot observar una corona de llum del segle XIX, feta de llautó. Consta d'un cèrcol de llautó calat i decorat amb una sanefa, flanquejat per sis dolles tubulars que emmarquen els grups decoratius i que suporten sis ciris. El conjunt penja de sis cadenes que s'uneixen a un caputxó cònic que penja sota el cèrcol. A la nau hi ha un confessionari dels segles XIX-XX, fet de fusta amb una cortina de color lila; i un banc de fusta del segle XIX pintat de color marró amb respatller i faldó retallat amb forma ondulant.</p> | 08045-159 | Es troba a l'antiga parròquia de Sant Martí de Capolat, a la zona central de l'actual municipi | 42.0782142,1.7530991 | 396860 | 4659212 | 08045 | Capolat | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91811-1590.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Privada accessible | Religiós | Inexistent | 2022-08-24 00:00:00 | Marta Sánchez Soler - Societat d'Arqueologia del Berguedà | 98 | 53 | 2.3 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:18 | ||||||||
| 91815 | Campanes de Sant Martí de Capolat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/campanes-de-sant-marti-de-capolat | <p><span><span><span><span><span><span>SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004). </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span> Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit.</span></span></span></span></span></span></span></p> | XX | Una de les campanes està el bon estat, l'altra està bastant rovellada. | <p>Dues campanes del campanar de Sant Martí de Capolat. Una d'elles és de 1957, sola fa 51x60 cm i amb el cavall 80x120x60. Està feta de ferro, bastant rovellat, i conserva el cavall que la subjecta a les parets del campanar. A la paret exterior, en relleu, s'hi pot veure una creu sobre un peu i la inscripció 'SANTA MARIA DELS TOSSALS. CAPOLAT 1957'.<br /> <br /> L'altra campana té una mida de 55 x 51 cm i està subjecta a una barra de ferro horitzontal mitjançant una cadena. La paret externa està decorada, en relleu, amb la imatge de la Puríssima a un costat, i la del Sagrat Cor a l'altre. El relleu va acompanyat de la inscripció 'AÑO SANTO DE 1950 / SANTA MARÍA'; 'FUNDICIÓN DE CAMPANAS Y RELOJES DE TORRE. MIRANDA DE EBRO (ESPAÑA) [....] DE PEREA'. El batall de la campana és de ferro forjat.</p> | 08045-160 | Es troba a l'antiga parròquia de Sant Martí de Capolat, a la zona central de l'actual municipi | <p>La campana de 1957 havia d'anar al Santuari dels Tossals, però ja estava enderrocat, és per això que mai la van portar allà i la van aprofitar per a l'església de Sant Martí de Capolat.<br /> <br /> L'altra campana va ser elaborada l'any 1950 a Miranda de Ebro pel taller de Perea.</p> | 42.0782000,1.7530400 | 396855 | 4659211 | 1857/1950 | 08045 | Capolat | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91815-160.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91815-1600.jpg | Física | Contemporani|Alfonsí | Patrimoni moble | Col·lecció | Privada accessible | Social | Inexistent | 2022-08-24 00:00:00 | Marta Sánchez Soler - Societat d'Arqueologia del Berguedà | Una de les campanes Tallers Perea | 98|2194 | 53 | 2.3 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:18 | ||||
| 91920 | Col·lecció etnològica procedent de Cal Sant | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-etnologica-procedent-de-cal-sant | <p><span><span><span><span><span><span>SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004). </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span> Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit.</span></span></span></span></span></span></span></p> | <p>Conjunt d'elements de carro, procedents de la casa de Cal Sant, a Travil, que actualment, es troben a l'Ajuntament de Capola. La col·lecció està composta per tres collars de carro, un collar de ròssec, dos tirants de ròssec amb espadelles, uns tirants per lligar l'animal als rascles, una brida, unes regnes, uns reculats, unes morralles de cavall, unes morralles de ruc, dos cabastrells o toceres, un bastet, un bast, dues xalmes o albardes, uns argadells o salmes, dues sàrries, una sofra, una ventrera o 'barriguera', dos parells d'estreps, dos colleters, un embós de volant, un esclopet, dues masses d'esterrossar, set bastons, una mola d'esmolar, un rampí, una escombra granera, un botavant, una enclusa per picar dalles i un xerrac. Tots, estris de pagesia del segle XX.</p> | 08045-206 | A l'interior de l'Ajuntament de Capolat | <p>Aquesta col·lecció està composta per diferents elements de tir i estris de pagès del segle XX, procedents de la casa de Cal Sant.</p> | 42.0956805,1.7991276 | 400695 | 4661097 | 08045 | Capolat | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91920-2060.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Sense ús | Inexistent | 2022-08-24 00:00:00 | Marta Sánchez Soler - Societat d'Arqueologia del Berguedà | 98 | 53 | 2.3 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:18 | ||||||||
| 92652 | Col·lecció arqueològica de Capolat al Museu Comarcal de Berga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-arqueologica-de-capolat-al-museu-comarcal-de-berga | <p>BOTET I SISÓ, J. (1908-1911) Les monedes catalanes. 3 vols. Barcelona. Núm. 171.</p> <p><br /> CRUSAFONT, M. (1982) Numismàtica de la Corona Catalano-Aragonesa medieval (785-1516). Madrid. Núm. 155.</p> <p><br /> CASCANTE P.; SIMON, S. (2006) Informe de la intervenció arqueològica realitzada al Santuari de la Marededeu dels Tossals. Capolat. Societat d'Arqueologia del Berguedà. Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura, Servei d'Arqueologia.</p> <p><br /> CLÚA, M. Informe: Classificació de les monedes procedents de les excavacions arqueològiques al Santuari<br /> dels Tossals (Capolat). Gabinet Numismàtic de Catalunya. Museu Nacional d'Art de Catalunya. Agost de<br /> 2007.<br /> FARGUELL, Josep (2004). Informe de l'excavació de la cista de Capolat. Inèdit. Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya.</p> <p><br /> SÁNCHEZ E. (1990). 'Del Bronze Final a l'Edat del Ferro'. DD.AA., El Berguedà: de la prehistòria a l'antiguitat. Àmbit de Recerques del Berguedà, núm. 4. Berga. P. 186-187.</p> <p><br /> SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004). Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit</p> | 3500 aC - XIX | <p>El museu de Berga conserva un conjunt d'objectes arqueològics procedents de diferents jaciments de Capolat.</p> <p><br /> Per un costat trobem els elements arqueològics de les excavacions del Santuari de la Marededéu dels Tossals. Entre aquests hi trobem quatre nanses de tipologies diferents i cronologies que van del segle XIII al<br /> XVII; dos fragments informes de plats, un de vas i un de bol de ceràmica esmaltada del segle XVII; un fragment d'una tapa i un conjunt de fragments d'olles de ceràmica grisa medieval dels forns de Casampons (s. XIII). També s'hi conserva un conjunt de monedes: un òbol de Barcelona del segle XIV, un diner de Vic del segle XVI, un diner de Barcelona del segle XIII, tres quartos de Barcelona del segle<br /> XIX; un cuartillo resellado del segle XVII; un diner de Barcelona del segle XVII, 8 maravedisos de Segòvia del segle XVIII, un ardit de Barcelona del segle XVII, un diner de Barcelona del segle XVII, una moneda en mal estat difícil d'identificar, i un ardit de Barcelona del segle XVIII, en mal estat. Altres objectes metàl·lics són una medalla de bronze del segle XIX, un crucifix de rosari de bronze del segle XIX, un<br /> crucifix pectoral de bronze del segle XIX, una clau de ferro forjat del segle XVII-XVIII, un fragment de batall de campaneta del segle XVII-XVIII i una sivella de bronze del segle XVII-XVIII.</p> <p><br /> De la balma del Salt de Sallent es conserva un fragment informe d'un vas de ceràmica llisa de color negre brunyida feta a mà, datat de l'Edat del Ferro.</p> <p><br /> De l'abric de Roc Codós es conserva un gratador de sílex de cronologia indeterminada.</p> <p><br /> De la Balma de Torneula es conserva un conjunt de fragments informes, vores i nanses de diferents tipologies pertanyents a vasos del bronze final-Ferro I (s. VII-VI aC). Alguns d'ells presenten decoració<br /> (línies paral·leles ondulants, cordons, impressions digitals i unglades, espatulades, acanalades). També hi ha una dent de falç i dos gratadors de sílex tallat de la mateixa cronologia.</p> <p><br /> Del Jaciment de la Cova de Roca Terçana hi ha tres fragments d'un vas de ceràmica marró amb decoració de mugrons, amb una cronologia de Bronze mitjà-final.</p> <p><br /> De la balma del Portet s'hi conserven fragments de diferents vasos de ceràmica amb una cronologia de Bronze mitjà-final. Alguns d'ells tenen decoració d'unglades.</p> <p>Dels Forats de ca l'Alèn s'hi conserva un fragment de molí fet de granet rosa amb una cara plana i polida. La cronologia és indeterminada.<br /> Del Serrat de les Tombes hi ha un vas troncocònic amb base plana i boca oberta i ovalada, reconstruït procedent de la tomba 1; tres puntes de fletxa i un ganivet de sílex; dos punxons d'os; i dues denes de<br /> cal·laïta.</p> <p> </p> | 08045-263 | Dipòsit del Museu Comarcal de Berga | <p>Alguns dels elements conservats al museu es van trobar en superfície quan es va fer l'Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat el 2004. Aquest és el cas del molí dels Forats de ca l'Alèn, de la Balma del Salt de Sallent, de l'abric de Roc Codós.</p> <p><br /> Els del Santuari dels Tossals van ser descoberts durant les excavacions arqueològiques del 2006 i 2007.</p> <p>Els de la Balma de Torneula i de Roca Terçana van ser recollits pel Grup de Prehistòria i Arqueologia del Museu de Berta el 1975.</p> <p><br /> Els objectes del Serrat de les Tombes procedeixen de l'excavació de la tomba 1 que es va fer l'any 2004.</p> | 42.0772834,1.7527980 | 396834 | 4659109 | 08045 | Capolat | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/92652-263-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/92652-263.jpg | Inexistent | Medieval|Modern|Contemporani|Prehistòric | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Cultural | Inexistent | 2022-08-24 00:00:00 | Marta Sánchez Soler - Societat d'Arqueologia del Berguedà | 85|94|98|76 | 53 | 2.3 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:18 | |||||||
| 44715 | Col·lecció d'objectes litúrgics procedents de la Parròquia de Sant Pau de Casserres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-dobjectes-liturgics-procedents-de-la-parroquia-de-sant-pau-de-casserres | XIX-XX | <p>Diversos objectes relacionats amb la parròquia de Sant Pau de Casserres i el seu darrer rector, mossèn Jaume Bernades i Viladoms. Objectes relacionats amb el culte: mantell d'imatge de cotó de color blanc setinat amb estampació floral i passamaneria daurada (MDCS 8040) i llanterna de llauna i vidre (MDCS 8045). Objectes d'indumentària pertanyents a M. Jaume Bernades i Viladoms: barret de feltre negre amb capell hemisfèric i ala ampla (MDCS 8042), bonet de tres aletes (MDCS 8043), bonet de quatre becs (MDCS 8044); 4 collets durs circulars (MDCS 8046 a 8049); coll de dues llenques (MDCS 8055); dues camises de cotó blanc (MDCS 8052 i 8053); 3 parells de punys (MDCS 8051 i MDCS 8060 a 8063); un parell de guants de pell de color negre amb tanca metàl·lica al canell (MDCS 8058 i 8059); guardapols de cotó negre i coll de dos becs (MDCS 8041); gavardina de seda negra i coll amb solapa (MDCS 8054); impermeable de fibra sintètica setinada i seda de color negra amb caputxa (MDCS 8056) i abric de llana de color negre, amb coll de solapa i folro de seda (MDCS 8057).</p> | 08049-68 | Museu Diocesà i Comarcal de Solsona | <p>Ingrés fet l'octubre de 2007 i consignat el 15 de gener de 2008, al Museu Diocesà i Comarcal de Solsona en concepte de donació per la Sra. Isabel Sorribes, majordoma de Mn.Jaume Bernades i Viladoms, que fou rector de la parròquia de Sant Pau de Casserres fins la seva mort, l'any 2007.</p> | 42.0277800,1.8431400 | 404233 | 4653508 | 08049 | Casserres | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44715-foto-08049-68-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44715-foto-08049-68-3.jpg | Legal i física | Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 53 | 2.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:18 | ||||||||||
| 44716 | Col·lecció municipal d'art | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-municipal-dart-0 | VALLHONESTA i JUANOLA, J. (1995). Artistes i artesans a Casserres; Berguedà, núm. 33-34, desembre de 1995. Agrupació del berguedà, pàgs. 283-288 | XX | La col·lecció municipal d'art està formada, bàsicament, per pintures de diferents tècniques: olis, aquarel·les o gravats. Els primers quadres foren donats per artistes locals com Joan Queralt, Marc Camps o Antoni i Ramon Trulls. L'altra font principal d'entrades a la col·lecció és el concurs de pintura ràpida que es fa per la Festa Major. Es tracta dels quadres premiats o els que no s'han recollit. | 08049-69 | Plaça de l'Ajuntament, s/n | Ramon Trulls va néixer a Manresa l'any 1921. Al març del 1937, amb 15 anys, la família es trasllada a viure a Casserres. És el seu primer contacte amb el paisatge de camps de blat, roselles, muntanyes blaves, cels nets... L'any 1940 torna a viure a Barcelona; té divuit anys, ara com alumne de l'Acadèmia de Sainz de la Maza, segueix visitant exposicions d'art i un dia surt a pintar el camp i un altra la marina. Al febrer de 1942, presentat pel crític d'art Lluís Monreal i Tejada fa la primera exposició a les 'Galerías Españolas' de Barcelona. L'any 1956 rep el 1r premi del concurs Josep Masriera. L'any 1963 torna a Casserres a pintar els cadmis i els verds xamosos, que intercala amb els suburbis i la gent que havia vist anys enrere al Poble Nou. En Joan Queralt va néixer l'any 1947 a Sarrià (Barcelona), és fill del pintor Joan Queralt i Oliva i nebot de Jaume Bofill i Mates. Format al taller del seu pare, ha exposat des del 1967. La seva obra forma part de diverses col·leccions com la de la Diputació de Barcelona, la del diari Avui o la de Lluís de Caralt. Ha il·lustrat poemes de Kavafis, García Lorca, Fulquet i Bru de Sala. Des de fa anys té instal·lat el seu taller a Casserres. | 42.0144500,1.8412500 | 404056 | 4652030 | 08049 | Casserres | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44716-foto-08049-69-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44716-foto-08049-69-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 53 | 2.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:18 | |||||||||
| 44911 | Col·lecció arqueològica de Casserres del Museu Comarcal de Berga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-arqueologica-de-casserres-del-museu-comarcal-de-berga | JARDÍ, Eulàlia i JUNCOSA, Glòria (1999). Guia dels museus de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura . Edicions Península. Barcelona, pàg. 139 i 139. | VI aC-V dC | En relació a elements patrimonials vinculats o provinents del municipi de Casserres, actualment el Museu Comarcal de Berga, custodia el material arqueològic provinent de les excavacions del serrat dels Tres Hereus. En un futur proper rebrà els materials de les excavacions realitzades per Àtics de Sant Pere de Casserres i la zona de Sant Salvi, que actualment es troben en dipòsit provisional a l'empresa Àtics, S.L. | 08049-264 | Carrer dels Àngels, 7 (08600 - Berga) | El Museu de Berga es va crear l'any 1962 per iniciativa municipal, amb l'objectiu de preservar, documentar i donar a conèixer el patrimoni de la ciutat i de la comarca. Però fins l'any 1980 no es va obrir al públic. Les seves col·leccions provenen de diverses fonts i es constitueixen en un 10% de temàtica arqueològica, un 15% d'art, un 10% d'arts decoratives, un 40% d'etnografia i un 25% de numismàtica.. | 42.0144500,1.8412500 | 404056 | 4652030 | 08049 | Casserres | Restringit | Bo | Legal i física | Ibèric|Romà | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 81|83 | 53 | 2.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:18 | ||||||||||
| 45032 | Fons Arqueològic de Castellar del Riu al Museu Comarcal de Berga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-arqueologic-de-castellar-del-riu-al-museu-comarcal-de-berga | -CARRERAS BALAGUER, J. (2010): 'Les pedres del llamp', a la revista Cadí-Pedraforca, núm. 8, primavera-estiu 2010, Editorial Gavarres, SL, Cassà de la Selva; pàg. 94-95. -CASTANY, J. i altres (1990): El Berguedà: de la Prehistòria a l'Antiguitat. Àmbit de Recerques del Berguedà, 1990. -VVAA (2009): Catàleg Espeleològic de Catalunya. Vol. 3: Berguedà. Cerdanya. Garrotxa. Ripollès. 2009. Ed. Espeleo Club de Gràcia. Federació Catalana d'Espeleologia. Barcelona. | Algunes peces requereixen d'una neteja i restauració. | El fons del Museu Comarcal de Berga té, custodiat a l'espai de reserva del museu, el material recollit als jaciments de l'Escletxa i el de la Cova dels Frares de Castellar del Riu. El material procedent de l'Escletxa és el següent (el número es correspon al del registre del Museu): -Núm. 12: maxil·lar inferior d'un infant amb dos queixals i una dent. Presenta una deformació de naixement. Mides: 2,2x6,3x3,3 cm. -Núm. 13: fragment de ceràmica feta a mà, probablement d'una olla (pasta de color fosc amb desgreixant de quars). Mides: 12,18x8,8x0,9 cm. -Núm. 14: fragment de ceràmica feta a mà, corresponent a una nansa de llengüeta amb decoració incisa en el perfil (pasta de color gris fosc, desgreixant molt fi). Edat del Bronze mig-final. Mides: 35x21 mm. -Núm. 15: fragment de ceràmica a mà, dos fragments informes, corresponents a un vora de gerra de forma indeterminada, tenen la cara exterior decorada amb incisions a manera d'espina de peix (pasta amb desgreixant molt fi). Edat del Bronze mig-final. Mides del fragment gran: 1x6,8x4,3 cm. Mides del fragment petit: 1x3,9x3,7 cm. -Núm. 16: destral de sílex. Destral votiva amb part del taló trencat i amb un tall ben polit. Forma aproximadament trapezoïdal. Mides: 3x2,2x0,3 cm. -Núm. 207: fragments de ceràmica feta a torn lent. Tres fragments de vora probablement de tres olles diferents, de tipus globular amb vora exvasada (pasta grisa i desgreixant calcari). D'època medieval. Mides del fragment més gran: 0,6x7,7x7,7 cm. -Núm. 208: destral de ferro, presenta doble fil o tallant, amb forat de secció quadrangular per ser manegada. Medieval? Mides: 41,5x29x4,3 cm. -úm. 209: fragment de ferro, mostra forma triangular amb peduncle. Medieval?. Mides: 1,5x22x5 cm. -Núm. 210: fragment de bronze, làmina amb vora. Alta Edat Mitjana? Mides: 4,3x1,4x0,05 cm. -Núm. 211: conjunt de vuit claus de ferro molt degradats, la majoria són de secció quadrangular, algun amb el cap de tipus diamant. Alt medieval? -Núm. 978: gran quantitat de fragments d'ossos humans, hi ha vèrtebres, ossos llargs de les extremitats superiors o inferiors, restes de costelles i alguna dent. Resta pendent de confirmar que siguin ossos humans. Neolític. Mides diverses. -Núm. 979: conjunt format per 26 fragments de ceràmica, són fragments de vàries peces, fetes a mà i a torn, de pasta de diferents colors i cronologies també diverses. El registre també inclou dos fragments de plaqueta de ferro. El material que figura com a procedent de la Cova del Frare és (el número es correspon al del registre del Museu): -Núm. 970: diversos fragments de ceràmica de parets gruixudes, inclou vores, base i parets. | 08050-91 | Museu Comarcal de Berga. Espai de Reserva, Pla de l'Alemany, s/n. 08600-Berga | El material que hi ha al Museu es va recuperar en les intervencions arqueològiques que el Grup de Prehistòria i Arqueologia del mateix Museu va realitzar al municipi de Castellar del Riu. La prospecció de la Cova dels Frares es va realitzar l'any 1965 i els sondeigs a l'Escletxa l'any 1975. | 42.1157400,1.8121600 | 401804 | 4663310 | 08050 | Castellar del Riu | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/45032-foto-08050-91-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/45032-foto-08050-91-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/45032-foto-08050-91-3.jpg | Legal i física | Edats dels Metalls|Medieval|Neolític | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | La relació de dades del material és a partir de la informació obtinguda a través del mateix inventari del Museu. | 79|85|78 | 53 | 2.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:18 | ||||||||
| 46091 | Fons de material arqueològic de Castell de l'Areny al Museu Comarcal de Berga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-de-material-arqueologic-de-castell-de-lareny-al-museu-comarcal-de-berga | El fons està conformat per un conjunt de fragments ceràmics informes i alguns fragments de formes. Constitueixen un total de 63 trossos en total (o 52 de informes i 10 de formes). Es tracta d'uns fragments d'atribució cronològica molt àmplia (del Bronze mig a la baixa edat mitjana), comptant amb una part destacada de les peces corresponents al període d'edat dels metalls. Són clarament destacables uns exemples de fragments de vora de botó, i 1 fragment amb decoració en incisions. Es tracta de troballes en superfície localitzades per membres de la Societat d'Arquelogia del Berguedà en diversos punts de la zona de la Clusa i també de Castell de l'Areny. | 08057-117 | Museu Comarcal de Berga. Espai de Reserva, Pla de l'Alemany, s/n. 08600 Berga. | 42.1736400,1.9458700 | 412937 | 4669593 | 08057 | Castell de l'Areny | Restringit | Bo | Legal i física | Medieval | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Les dades referents al material han estat facilitades per membres de la Societat d'Arqueologia del Berguedà. Els materials consten custodiats a l'espai de reserva del museu però resten pendents del dipòsit definitiu. | 85 | 53 | 2.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:22 | ||||||||||||
| 48704 | Fons arqueològic del Museu Comarcal de Berga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-arqueologic-del-museu-comarcal-de-berga | SERRA VILARÓ,J. (1927): Civilització Megalítica a Catalunya. Musaeum Archaeologicum Diocesanum, Solsona. CASTANY,J. i altres (1990: 82-84): El Berguedà: de la Prehistòria a l'Antiguitat. Àmbit de Recerques del Berguedà, 1990. CARRERAS, J. (1989): 'Un sepulcre de fossa neolític al Corral de Canudes', a Revista Estudis del Berguedà, núm. 4, pàgs. 9-22. GUERRERO, Ll. (1989): 'Estudi antropològic de les fosses neolítiques del Corral de Canudes', a Revista Estudis del Berguedà, núm. 4, pàgs. 9-22. | El material obtingut en l'excavació arqueològica del sepulcre de fossa del Corral de Canudes i que actualment es conserva a l'espai de Reserva del Museu Comarcal de Berga, és la següent (el número es correspon al del registre del Museu): -Núm. 17: una olleta de ceràmica carenada, la part superior és troncocònica i el fons convex, amb nansa (segurament en portava dues). Les mides de la peça reconstruïda són 10,5x16x0,4 cm. -Núm. 18: plaques molt fragmentades d'os. -Núm. 19: una dent; correspon a un ullal fragmentat de senglar, tallat i polit. Les mides són 0,4x4,9x0,8 cm. -Núm. 20: quatre punxons i dues espàtules, d'os, de mides diverses. -Núm. 21: una fulla, un burí i un gratador de sílex. Mides diverses. -Núm. 22: diversos fragments de crani humà i d'un maxil·lar inferior d'un individu adult. La relació de dades del material és a partir de la informació obtinguda a través del mateix inventari del Museu. A l'article de Josep Carreras (1989: pàgs. 9-22) hi ha un inventari complet del material i una comparativa d'aquest material amb el proporcionat per altres sepultures de fossa. | 08078-159 | Museu Comarcal de Berga. Espai de Reserva, Pla de l'Alemany, s/n. 08600-Berga | L'agost del 1964 el Grup de Prehistòria i Arqueologia del Museu de Berga va excavar un sepulcre de fossa, parcialment malmès, que havien localitzat a la zona del Corral de Canudes, arran de l'extracció d'argiles que s'estava fent a l'indret. Els materials localitzats van ser dipositats al Museu de Berga, on es conserven avui dia. Josep Carreras va publicar els resultats de l'excavació a la revista d'Estudis del Berguedà número 4 (1989), en la qual també hi ha publicat l'estudi antropològic de les restes per part de Lluís Guerrero. | 42.0535000,1.7679600 | 398050 | 4656451 | 08078 | L'Espunyola | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48704-foto-08078-159-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48704-foto-08078-159-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48704-foto-08078-159-3.jpg | Legal i física | Neolític|Prehistòric | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Altres | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 78|76 | 53 | 2.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:22 | ||||||||||
| 48706 | Fons arqueològic del Bressol de la Marededéu al Museu Diocesà i Comarcal de Solsona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-arqueologic-del-bressol-de-la-marededeu-al-museu-diocesa-i-comarcal-de-solsona | <p>CASTANY,J. i altres: El Berguedà: de la Prehistòria a l'Antiguitat. Àmbit de Recerques el Berguedà, 1990. MALUQUER DE MOTES, J. (1942): La cerámica con asas de apéndice de botón y el final de la cultura megalítica del nordeste de la península. A AMPURIAS, Revista de Arqueología, prehistoria y etnologia, núm. IV, pàg. 171-191. Diputación Provincial de Barcelona. SERRA VILARÓ,J. (1927): Civilització Megalítica a Catalunya. Musaeum Archaeologicum Diocesanum, Solsona.</p> | <p>El Museu Comarcal de Solsona conserva l'aixovar extret del dolmen del Bressol de la Marededéu en l'excavació feta per Mn. Serra Vilaró el 1918. Del material recuperat hi ha un conjunt de peces que es troben exposades a la Sala de Prehistòria del Museu, són les següents: -Ganivets de sílex, de secció majoritàriament triangular, a la zona proximal té més tendència a trapezoïdal, és blanquinós amb aigües grises, mides 6x2x1x0,4 cm. Del Bronze Mig. (Número de registre: 1615) -Ganivet de sílex blanc, de 14 cm de llarg. Del Bronze Antic-Mig. (Número de registre: 1616) -Ganivet de sílex de secció triangular, blanquinós amb aigües grises; un fragment de mides: 2,9x1,6x0,4 cm. Del Bronze Mig. (Número de registre: 1617) -Vas ceràmic fet a mà, carenat, de vora exvasada i llavi arrodonit. El color de les superfícies és marronós. D'influència nord-italiana. Les mides de la peça reconstruïda són: 9,2x12,2x0,5cm. i diàmetre: 12,7cm. (les mides del fragment són: 6,5x4x4x0,5 cm.). Del Bronze mig. Reconstruït en època de Serra Vilaró, restaurant al CRBMC de Sant Cugat. (Número de registre: 1614) -Dena de collar realitzada sobre una petxina de cargol de mar, del tipus Columbel·la rústica (ballaruga), de color blanquinós amb aigües grises i concrecions marronoses. Mides: 0,9x1,4x0,8 cm. Del Bronze mig. (Número de registre: 1618) -Dena de collar fragmentada, feta sobre una conquilla de petxina (dentalium), amb forma cònica i arquejada, la perforació no és antròpica i la secció transversal és circular. Mides: 0,3x0,7 cm de gruix i 0,2 cm de diàmetre de la perforació. Del bronze mig. (Número de registre: 1619) -Fragment de punxó de bronze, de secció quadrada, fet amb fossa. Mides: 3,4x0,3x0,3 cm. Del calcolític. Restaurat. (Número de registre: 1620) A més, a la reserva del Museu hi consten custodiats altres materials procedents de l'Espunyola, entre els quals hi ha diversos fragments de ceràmica corresponents a diferents vasos ceràmics, restes humanes, bàsicament peces dentals aïllades, pertanyents a un mínim de quatre individus (1 infantil d'entre 3 i 4 anys, i 3 adults joves, de menys de 25 anys), fragments de sílex corresponents a restes de tall, un possible nucli de sílex, i una dena discoïdal; en conjunt datat en una cronologia del Calcolític-Bronze Mig.</p> | 08078-161 | Museu Diocesà i Comarcal de Solsona, Palau Episcopal. 25280 SOLSONA | <p>El dolmen del Bressol de la Marededéu va ser excavat per Mn. Serra Vilaró l'any 1920 i els resultats van ser publicats el 1927 (SERRA VILARÓ: 1927: 142-149).</p> | 42.0535000,1.7679600 | 398050 | 4656451 | 08078 | L'Espunyola | Restringit | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48706-foto-08078-161-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48706-foto-08078-161-2.jpg | Legal i física | Edats dels Metalls|Prehistòric | Patrimoni moble | Col·lecció | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 79|76 | 53 | 2.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:22 | |||||||||||
| 48707 | Fons arqueològic del Bosc de Correà al Museu Diocesà i Comarcal de Solsona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-arqueologic-del-bosc-de-correa-al-museu-diocesa-i-comarcal-de-solsona | <p>CASTANY,J. i altres (1990: 121): El Berguedà: de la Prehistòria a l'Antiguitat. Àmbit de Recerques del Berguedà, 1990. MALUQUER DE MOTES, J. (1942): La cerámica con asas de apéndice de botón y el final de la cultura megalítica del nordeste de la península. A Ampurias, Revista de Arqueología, prehistoria y etnologia, núm. IV, pàg. 171-191. Diputación Provincial de Barcelona. ROVIRA, J. (1994): Ámbar y pasta vítrea. Elementos de prestigio entre el neolítico avanzado y el bronce final del nordeste de la península ibérica. Un primer estado de la cuestión. A Quaderns de Prehistòria i Arqueoliogia de Castelló, núm. 16, 1994, pàg. 67-91 (75-76). ROVIRA, J. (1996): Una cuenta singular vitrificada de tipo orientalizante entre los depósitos funerarios de un túmulo catalán del Bronce medio: El monumento I de el Bosc de Correà (L'Espunyola, Berguedà, Catalunya). A Trabajos de Prehistoria, núm. 53; CSCIC, Madrid, 1996, pàg. 155-162. SERRA VILARÓ,J. (1927:183-188): Civilització Megalítica a Catalunya. Musaeum Archaeologicum Diocesanum, Solsona.</p> | <p>El Museu Diocesà i Comarcal de Solsona té dipositat el material procedent de l'excavació que Mn. Serra Vilaró va realitzar al dolmen del Bosc de Correà l'any 1918. Una part del material es troba exposat a la sala de Prehistòria del Museu, entre el qual hi consten algunes de les peces que es relacionen: -Vas de ceràmica fet a mà, carenat, reconstruït a partir de 18 fragments, amb vora exvasada i llavi arrodonit, nansa vertical i apèndix de botó. El color de la pasta, de les superfícies exterior i interior és de tons negres i marrons. Mides: 11x15x0,4cm. Reconstruït per Serra Vilaró. Del Bronze Mig. (Número de registre: 1835) - Collaret format per 88 denes fetes sobre conquilla de petxina dentalium, amb forma d'ullal d'elefant. Algunes estan fragmentades. La perforació longitudinal no és antròpica. La secció transversal és circular. Mides de la peça més gran i de la més petita: alçada 2,7/0,5 cm., i amplada 0,4/0,3 cm de diàmetre. Del Bronze Mig. (Número de registre: 1836) -Denes de collaret d'ambre, en total 18 peces, 10 de senceres i la resta fragmentades. Color vermellós i marronós. Mides de la peça més gran i de la més petita, 1,8/0,6x2,4/0,9x0,4/0,4 cm. Restaurat. Del Bronze Mig. (Número de registre: 1837) -Denes de collar, de cargol de mar del tipus columbel·la rustica (ballaruga) , 12 peces; la conquilla és allargada, cònica i llisa. Color marronós, tanques blanques i petites de marró. Mides de la peça més gran: 1,1x1,6x1cm i perforació de 0,35 cm., i la més petita: 0,7 x 1x0,6 i perforació de 0,3 cm. de diàmetre. Bronze mig, (Número de registre: 1838) -Denes de collar de petxina, 2 peces; tenen forma discoïdal, la perforació circular és centrada i antròpica, la secció és cònica. Les mides de la peça més gran i de la més petita són: diàmetre de 0,7/0,9cm., perforació de 0,2/0,2 cm, i gruix de 0,2/0,15 cm. Del bronze mig. (Número de registre: 1839) -Punxó de bronze(agulla), de secció quadrada. Mesura 8 cm de llarg. Està restaurat. Del Bronze Antic. (Número de registre: 1840) -Braçalet de bronze, de secció biconvexa i forma circular oberta. Diàmetre 3,8 cm i gruix 3 cm, de fosa. Bronze mig. (Número de registre: 1841) -Plaqueta de bronze que podria correspondre a una destraleta . Mesura 3 cm de llarg. Del Bronze Antic-Mig. (Número de registre: 1842) -Anella de bronze, de forma amb tendència a circular i de secció circular. Un extrem està partit. Del Bronze mig. (Número de registre: 1845) -Ganivet de sílex, un fragment de làmina. Part central de secció triangular, amb retocs intencionals als dos costat. Color beix amb taquetes grises. Bronze antic-mig. (Número de registre: 1849) - Dena de pasta vítrea, té forma subesfèrica, amb la cara superior i inferior aplanada. La perforació és antròpica, està en posició axial i és cilíndrica, tot i que s'eixampla lleugerament en els extrems. Decoració de solcs i ondulacions longitudinals profundes que formen tres triangles i una ondulació superior amb l'objectiu de ressaltar el forat de la perforació. El color és marronós. El diàmetre és 1,6 cm., gruix 1,2 cm., i diàmetre de la perforació 0,4cm. Del Bronze Mig. (Número de registre: 7674) -Dena de petxina, un fragment. Té forma amb tendència a triangular, la 'base' és curvilínia. Color blanc trencat. Mides: 1x1,1x0,1cm. Del Bronze Mig. (No és segur que pertanyi al dolmen del Bosc, tal i com diu Serra Vilaró) (Número de registre: 7478) -Dena (?) realitzada en la closca d'algun cargol marí, té forma discoïdal gairebé circular. La perforació no és antròpica. Color blanc trencat i concrecions marrons. Mides: 0,7 de diàmetre, i 0,6 diàmetre perforació, i 0,45 cm de gruix. Bronze mig. (Número de registre: 7479)</p> | 08078-162 | Museu Diocesà i Comarcal de Solsona, Palau Episcopal. 25280 SOLSONA | <p>El dolmen del Bosc de Correà va ser excavat per Mn. Serra Vilaró l'any 1920 i els resultats van ser publicats el 1927 (SERRA VILARÓ: 1927:183-188).</p> | 42.0535000,1.7679600 | 398050 | 4656451 | 08078 | L'Espunyola | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48707-foto-08078-162-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48707-foto-08078-162-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48707-foto-08078-162-3.jpg | Legal i física | Edats dels Metalls|Prehistòric | Patrimoni moble | Col·lecció | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | (Continuació) El conjunt de material recuperat és molt més ampli. En el fons del museu hi consta registrat altre material procedent del dolmen del Bosc, entre el que hi ha diverses peces o fragments de peces de bronze, com un possible rebló, un anell en forma d'espiral, un fragment d'agulla, un braçalet, una cabota de clau (?); també alguna ascla de sílex i altres de quars. Gran quantitat de fragments de ceràmica, la majoria corresponents a restes de vasos ceràmics fets a mà, sobretot hi ha fragments informes però també hi trobem algunes vores, fons i nanses, entre els fragments també n'hi ha alguns exemples amb decoració, especialment motius decortius fets per incisió; les cronologies d'aquest material ceràmic són sobretot del Bronze mig, i també del Bronze Antic, a més d'alguns fragments escassos datats del període medieval i algun d'ibèric. També hi figuren algunes restes humanes, bàsicament peces dentals aïllades que han indicat presència mínima de 13 individus amb dentició permanent; mínim dos individus de més de 18 anys, i 10 de menys de 26 anus, i peces de 4 individus subadults d'entre 1 i 4 anys. | 79|76 | 53 | 2.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:22 | |||||||||
| 48708 | Fons arqueològic del Collet de les Forques al Museu Diocesà i Comarcal de Solsona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-arqueologic-del-collet-de-les-forques-al-museu-diocesa-i-comarcal-de-solsona | <p>CASTANY,J. i altres (1990: 118): El Berguedà: de la Prehistòria a l'Antiguitat. Àmbit de Recerques del Berguedà, 1990. SERRA VILARÓ,J. (1927:142-149): Civilització Megalítica a Catalunya. Musaeum Archaeologicum Diocesanum, Solsona. TURBON, D. (1981): Antropología de Cataluña en el II milenio a.C.. (Ed. Univ. Barcelona, Barcelona).</p> | <p>El Museu Diocesà i Comarcal de Solsona té dipositat el material que va proporcionar l'excavació arqueològica realitzada al dolmen del Collet de les Forques per Mn. Serra Vilaró a l'any 1920. Una part del material procedent d'aquest megàlit és exposat a la Sala de Prehistòria del Museu i la resta es troba custodiat a l'espai de reserva. El material exposat és el següent: -Punta de fletxa de sílex gris, en forma de llorer i amb retoc bifacial. Mides: 57x21x9mm. Del Bronze Antic. (Número de registre: 1637) - Punta de fletxa de sílex, amb aletes i peduncle. Mides: 16x16x3 mm. Del Bronze Antic. (Número de registre: 1642) -Nucli, de sílex gris. Diàmetre de 30 mm. Bronze Antic. (Número de registre: 1639) -Perforador, de sílex gris. Mides: 23 mm de llargada. Del Bronze Antic. (Número de registre: 1643) - Dent de falç, de sílex gris. Bronze Antic. (Número de registre: 1644) - Punxó de bronze, amb punxa per cada extrem i secció quadrada. Mides: 43 mm. de llarg. Restaurat Bronze Antic. (Número de registre: 1649) -Punyal de llengüeta de coure, de secció plana i tall martellejat. Mides: 15,8x4x0,24cm., i 50 grams de pes. Restaurat. Del Bronze Antic. (Número de registre: 1646) -Reblons de bronze, dues peces. Restaurat. Bronze Antic. (Número de registre: 1650) -Botó d'os, en forma de V. Bronze Antic. (Número de registre: 1647) -Denes de collar, dues peces, són realitzades sobre closca de petxina, té forma discoïdal, de secció quadrada i de color blanc. Mides: 0,4 cm de perforació, 0,7cm de diàmetre total i 0,2cm de gruix. Bronze Antic. (Número de registre: 1648) -Vas de ceràmica feta a mà, 7 fragments informes (un dels quals consta de sis fragments enganxats) probablement del mateix vas. Té decoració pròpia dels vasos campaniformes, s'observen 4 franges decoratives, 2 llises i 2 línies obliqües puntillades. El color de la pasta és vermell, i la superfície exterior i interior vermell i marró. Del Calcolític-Bronze Antic. (Número de registre: 1652) A més del material exposat, a la reserva del museu hi consta registrat: -Punta de fletxa de sílex, amb aletes i peduncle. Sílex de Múrcia. Mides: 36x29x3 mm. Del Bronze Antic. (Número de registre: 1638) -Punta de fletxa de sílex amb aletes i peduncle. Mides: 26x20x5 mm. Del Bronze Antic. (Número de registre: 1640) -Punta de fletxa de sílex amb aletes i peduncle. Mides: 26x14x4 mm. Del Bronze Antic. (Número de registre: 1641) -Ascle de sílex gris. 10 ascles, no tenen retocs, són de diferents colors. Del Calcolític-Bronze Antic. (Número de registre: 1645) -Percutor de quars. Bronze Antic. (Número de registre: 1651) -Restes de fauna, correspon a un fragment de dent (el tercer molar) de porc (d'un Sus Domesticus). Mides: 1,4x2,2x1,4cm. No surt en la publicació de Serra Vilaró (és inèdit). Calcolític-Bronze Antic. (Número de registre: 1651) -Restes humanes. Peces cranials, post cranials i peces dentals aïllades que indiquen la presència mínima de 5 individus d'edats indeterminades; s'han descrit 2 mandíbules d'un individu masculí i 1 d'un individu femení, la resta són individus de sexe no determinat. Estudi antropològic fet per Eulàlia Subirana el 2007. Bronze Antic. (Número de registre: 1654)</p> | 08078-163 | Museu Diocesà i Comarcal de Solsona, Palau Episcopal. 25280 SOLSONA | <p>El dolmen del Collet de les Forques va ser excavat per Mn Serra Vilaró l'any 1920 (SERRA VILARÓ: 1927: 142-149). El material obtingut en aquells treballs és el que consta dipositat al Museu Diocesà i Comarcal de Solsona.</p> | 42.0535000,1.7679600 | 398050 | 4656451 | 08078 | L'Espunyola | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48708-foto-08078-163-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48708-foto-08078-163-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48708-foto-08078-163-3.jpg | Legal i física | Edats dels Metalls|Prehistòric | Patrimoni moble | Col·lecció | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Les dades que proporciona Serra Vilaró en la publicació dels resultats obtinguts en l'excavació del dolmen del Collet de les Forques (SERRA VILARÓ: 1927:142-149) i els materials que consten al museu hi ha algunes variacions. | 79|76 | 53 | 2.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:22 | |||||||||
| 48709 | Fons arqueològic del Codonyet del Cint al Museu Diocesà i Comarcal de Solsona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-arqueologic-del-codonyet-del-cint-al-museu-diocesa-i-comarcal-de-solsona | <p>CASTANY,J. i altres (1990: 118): El Berguedà: de la Prehistòria a l'Antiguitat. Àmbit de Recerques del Berguedà, 1990. SERRA VILARÓ,J. (1927:142-149): Civilització Megalítica a Catalunya. Musaeum Archaeologicum Diocesanum, Solsona.</p> | <p>El Museu Diocesà i Comarcal de Solsona custodia el material arqueològic que va aparèixer en la intervenció que Mn. Serra Vilaró va dur a terme al Dolmen del Codonyet del Cint a l'any 1918. El material que hi ha consta al Museu Diocesà i Comarcal de Solsona segons les fitxes de registre és el següent: -Restes humanes, corresponents a restes cranials (ossos i dents) que indiquen la presència d'un únic individu, de sexe i edat indeterminada. Del Calcolític-Bronze Antic. (Fitxa núm. 2581) -Restes de fauna, d'un ovicàprid. Es tracta d'una peça dental corresponent a un molar (M1 o M2) d'una ovella o cabra. Mides: 3,3x1,9x0,9cm. Dada inèdita, no s'esmenta en la publicació de Serra Vilaró. Del Calcolític-Bronze Antic. (Fitxa núm. 2582) -Vas de ceràmica feta a mà, dos fragments de vora i un fragment informe, de tipus campaniforme. Del Bronze Antic. (Fitxa núm. 2583) -Vas de ceràmica a mà, un fragment informe amb decoració campaniforme. Del Bronze Antic. (Fitxa núm. 2584) -Restes de fauna, un molar corresponent a un bòvid (Bos taurus). Mides: 5,2x2,4x1,7cm. Del Bronze Antic. (Fitxa núm. 2683)</p> | 08078-164 | Museu Diocesà i Comarcal de Solsona, Palau Episcopal. 25280 SOLSONA | <p>El dolmen del Codonyet del Cint va ser excavat per Mn. Serra Vilaró l'any 1918 (SERRA VILARÓ: 1927:226). El material obtingut en aquells treballs és el que consta dipositat al Museu Diocesà i Comarcal de Solsona.</p> | 42.0535000,1.7679600 | 398050 | 4656451 | 08078 | L'Espunyola | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48709-foto-08078-164-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48709-foto-08078-164-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48709-foto-08078-164-3.jpg | Legal i física | Edats dels Metalls|Prehistòric | Patrimoni moble | Col·lecció | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Les dades han estat facilitades pel Museu i s'han pogut recollir a partir de les fitxes de registre del Museu. Cal indicar que el fons del museu està en procés de catalogació, per tant algunes fitxes encara no han estat actualitzades. La imatge 1 ha estat facilitada pel Museu Diocesà i Comarcal de Solsona | 79|76 | 53 | 2.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:22 | |||||||||
| 49774 | Exposició permanent Torre de l'amo de Viladomiu Nou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/exposicio-permanent-torre-de-lamo-de-viladomiu-nou | XIX-XX | Els espais interiors del primer pis i golfes, mostren com es vivia en una torre senyorial de les colònies tèxtils a inicis de segle XX, es tracta d'una col·lecció de mobiliari, roba i objectes disposats en les diferents estances reproduint l'ambient de l'època. La col·lecció és extensa, reuneix un gran nombre de peces bàsicament del segle XX, el mobiliari típic de les habitacions els llits, tauletes, algun armari, els moble propis d'un menjador, taula i cadires, amb un munt d'objectes d'ús quotidià plats, coberts, cristalleria, també hi ha un piano, etc. | 08092-133 | a la Colònica Viladomiu, en diferents espais de la Torre. | A inicis del segle XX l'edifici va ser restaurat per convertir-lo en seu del centre d'interpretació de la història i del patrimoni de les colònies tèxtils de l'Alt Llobregat, actualment és propietat de l'Ajuntament i continua funcionant com a centre d'interpretació de les colònies tèxtils oferint entre altres, la visita a espais interiors. | 42.0035600,1.8869800 | 407827 | 4650771 | 08092 | Gironella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49774-foto-08092-133-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49774-foto-08092-133-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | En paral·lel a l'edifici es pot veure una exposició sobre el món de les colònies i el seu patrimoni. | 98 | 53 | 2.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:22 | |||||||||
| 49777 | Col·lecció de pintura de l'Ajuntament de Gironella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-de-pintura-de-lajuntament-de-gironella | XX-XXI | La col·lecció de quadres de pintura de l'Ajuntament de Gironella és de l'entorn d'una trentena, els quals es troben en diferents sales de l'edifici consistorial. La col·lecció és formada pel conjunt de quadres guanyadors de les diferents edicions del concurs de pintura ràpida que es celebra anualment. En general les temàtiques dels quadres són diverses, vistes general del parts del municipi, destacant entorns urbans, el cas antic de Gironella i els racons més emblemàtics del terme. Pel que fa a les autories d'alguns dels quadres es poden destacar els pintors: Joan Vila Arimany, Ernest Descals, Lluis Puigrós Puigdellívol, entre altres. | 08092-136 | A diferents espais de l'edifici consistorial | El concurs es realitza coincidint amb la Festa Major, l'any 2017 va arribar a la seva 37ena edició. | 42.0336000,1.8825100 | 407500 | 4654111 | 08092 | Gironella | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49777-foto-08092-136-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49777-foto-08092-136-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98 | 53 | 2.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:22 | ||||||||||
| 49778 | Fons de material de Gironella al Museu Comarcal de Berga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-de-material-de-gironella-al-museu-comarcal-de-berga | VIIIaC-XX | Els materials provinents del municipi de Gironella conservats al Museu Comarcal de Berga, són bàsicament els dels l'excavacions de l'església vella de Santa Eulàlia de Gironella, de Cal Cortadeta, els materials del Clot del Llop i els fragments recollits a l'indret de la Costa de Cal Peu Curt. Inclou materials d'un ventall cronològic molt ampli des de l'Edat dels Metalls fins època contemporània. Entre els tipus de materials custodiats hi ha restes òssies humanes i de fauna, ceràmica de tipologies i èpoques diverses, destacant com a major quantitat les ceràmiques medievals grises i també gran quantitat de ceràmiques modernes; es conserven fragments informes, la gran majoria, però també hi ha formes, vores, anses, bases, etc. A més, també hi ha diferents objectes de metall i alguns fragments informes, destaquem algunes monedes medievals i modernes, una sivella, etc. També hi ha alguns materials lítics . | 08092-137 | Museu de Berga, c/ dels Àngels, s/n. 08600 Berga. | La majoria dels materials van ser recuperats en excavacions realitzades a les darreres dècades del segle XX. | 42.0336000,1.8825100 | 407500 | 4654111 | 08092 | Gironella | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49778-foto-08092-137-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49778-foto-08092-137-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49778-foto-08092-137-3.jpg | Física | Romà|Medieval|Modern|Contemporani|Edats dels Metalls | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Les imatges han estat facilitades pel Museu Comarcal de Berga i la Societat d'Arqueologia del Berguedà. | 83|85|94|98|79 | 53 | 2.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:22 | |||||||||
| 49836 | Vestuari del ball de l'Almorratxa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vestuari-del-ball-de-lalmorratxa | XIX-XXI | El vestuari que s'utilitza en el Ball de l'Almorratxa es considera que correspon al típic vestuari de gala català del segle XIX. La majoria de peces que s'utilitzen van ser recopilades per part l'Esbart, després pels amics de l'Almorratxa i actualment per l'Ajuntament. Tot i que es compta amb un ampli conjunt de peces, algunes les porta personalment cada ballador o balladora, com les sabates, les mitges, la majoria d'enagos, les camises dels nois i el vestit del nuvi. Després de la desaparició de l'esbart dansaire, tot el vestuari que tenia l'entitat, junt amb les peces més específiques del Ball de l'Almorratxa, el guarda l'Ajuntament. Algunes de les peces de roba són el vestit de la núvia incloent els enagos; les faldilles, camises i mantellines de les balladores inclosa la de la núvia; la capa, un faixí i una ruixa del nuvi; pantalons i jaquetes dels nois, entre altres. A més, també compta amb unes almorratxes, una pinta i un barret de copa adquirit recentment per part del consistori. El conjunt de vestuari inclou diversitat de peces, algunes de les quals en època de l'esbart eren utilitzades per representar altres balls. Pel que fa al vestuari dels balladors del ball de l'Almorratxa, el senyor feudal porta un vestit de gala negre amb camisa blanca i capa llarga, també negra; a més, va complementat amb sabates negres, barret de copa i l'almorratxa guarnida. El vestit de la núvia està format per sac i faldilles, o sigui brusa i una faldilla llarga fins als peus; la faldilla és recte de davant amb plecs al costat i darrera, la jaqueta o brusa és de cos cenyit amb una mica de farbalà a la part baixa, coll de tireta i mànigues de pernil (amples de la part superior i cenyides al braç). Pel que fa a la roba interior són enagos i mitges blanques, com a complements porta sabates negres, pinta i mantellina blanca, a més d'altres elements com poden ser arracades, algun collaret o algun fermall per la mantellina. La roba de les noies consisteix amb una brusa negra de màniga curta o tres quarts, davantal negre acabat amb puntes sobre la faldilla, la qual és de plecs suaus (actualment de color rosat o granat), pot anar complementat amb mitenes negres o blanques fins als colzes i mantellina al cap de color blanc; la roba interior consisteix amb enagos amb punta i mitja blanca. Els nois porten pantalons de pana negra fins a sota el genoll, camisa blanca amb llacet negre, excepte el nuvi que és blau o negre, jaqueta negra de pana, complementat amb faixa i a vegades barretina, també porten mitja blanca amb calçat negre, sovint amb sivella o llacet. | 08092-195 | en dependències municipals. | Tradicionalment el vestuari era de cada ballador o balladora. Sembla que una de les peces de roba més antigues del conjunt és la capa del nuvi. Part de la roba de les noies és dels anys 60 del segle XX, moment en que es comencen a fer algunes peces de roba per part del propi esbart, dissenyant-les de manera que fos fàcil adaptar-les per a diferents balladores. El vestit de la núvia es va estrenar l'any 1978 o 1979, excepte els enagos que són més vells. La roba dels nois, pantalons i jaquetes, es van fer a finals dels anys 80. També d'aquesta època són les mantellines. Actualment, les peces que eren del fons de l'Esbart les guarda l'Ajuntament de Gironella, qui l'ha ampliat i té en propietat una almorratxa, la pinta de la núvia, que la van comprar a Saragossa l'any 2017 i el barret del feudal, comprat també l'any 2017 als Encants de Barcelona, es tracta d'un barret fabricat a Barcelona i que té uns 100 anys o més. | 42.0337600,1.8825800 | 407506 | 4654129 | 08092 | Gironella | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49836-foto-08092-195-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49836-foto-08092-195-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Per l'elaboració de la fitxa s'ha comptat amb la col·laboració de Lourdes Lladó, qui va ser balladora del ball de l'Almorratxa durant molts anys, junt amb altres membres de la seva família; de fet, van formar part activa de l'Esbart i posteriorment, quan va desaparèixer van continuar mantenint actiu el ball junt amb altres persones del poble, Lluís Boix, Josep Soler i Josep Puig. | 98 | 53 | 2.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:22 | |||||||||
| 49838 | Conjunt de tampons de Manufacturas Viladomiu S.A. | https://patrimonicultural.diba.cat/element/conjunt-de-tampons-de-manufacturas-viladomiu-sa | http://imatex.cdmt.es/_cat/fitxa_cerca_resultats.aspx | XX | El Centre de Documentació i Museu Tèxtil de Terrassa (CDMT) compta amb un conjunt de tampons procedents de l'empresa Manufacturas Viladomiu S.A. Es tracta d'una col·lecció d'un total de 23 tampons de fusta i metall que eren emprats per marcar les peces de roba un cop acabades i abans de ser enviades al majorista; la majoria dels tampons tenen el nom del dibuix enganxat a la part del darrera. Tots els tampons tenen dibuixos diferents, de temàtiques diverses, bàsicament figures humanes i animals, per exemple una papallona, un lleó, un paó, diferents tipus d'ocells, un cargol, diferents figures humanes, sobretot femenines, de cos sencer o només bust, també n'hi ha algun que són lletres, una corona, un escut, entre altres. Aquests segell servien per marcar les peces de roba de cotó per llençols produïdes a la fàbrica de la colònia Viladomiu Vell. | 08092-197 | Centre de Documentació i Museu Tèxtil de Terrassa. C/ Salmerón, 25. Terrassa | Les peces provenen de la fàbrica Manufacturas Viladomiu S.A., de Gironella, més concretament de Viladomiu Vell. Les peces van ser donades al CDMT per part d'un antic treballador de la fàbrica i amb vinculació amb la ciutat de Terrassa, d'aquí que el donatiu es fes en aquest centre. El donant explicà que ell va treballar a la fàbrica fins el 1978, període en que ja no s'empraven els tampons però si que recorda haver vist peces de roba amb les marques dels tampons. Aquestes marques identificaven a cada majorista, així quan es finalitzava una tirada de roba per a un client concret s'assenyalava la peça amb la marca del tampó corresponent; aquestes marques es posaven a la tela de sobre de cada paquet, en alguns casos també es feia amb les inicials del majorista. Per la tipologia de segell, especialment pels dibuixos, es creu que poden ser dels anys 1950-1960. | 42.0337600,1.8825800 | 407506 | 4654129 | 08092 | Gironella | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49838-foto-08092-197-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49838-foto-08092-197-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Les informacions recollides en la fitxa han estat recopilades a través del portal web del Centre de Documentació i Museu Tèxtil de Terrassa, en concret a través del portal IMATEX i a partir de les dades facilitades pel mateix museu. | 98 | 53 | 2.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:22 | ||||||||
| 49845 | Fons l'Aroma Gironellenca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-laroma-gironellenca | -BUSQUETS I CASTELLA, J.; MONTAÑÀ, D.; PUJOL, J.; SERRA, R.: (1999): Gironella. Notes històriques. Calaf: Edicions del Centre d'Estudis de l'Associació Cultural El Vilatà del Berguedà, Col·lecció L'Escambell, núm. 12. | XIX-XX | el material està pendent de valoració i inventari, també seria convenient restaurar algun dels estendards. | Del fons de la desapareguda entitat l'Aroma Gironellense es conserven diversos elements, destaca especialment el conjunt d'estendards, almenys quatre exemplars, tots ells de color vermell o grana amb lletres i dibuixos brodats, també alguns amb altres elements ornamentals, serrells, cintes, etc. Un és quadrat indica Banda de l'Aroma Gironellense, un de triangular amb el text Grup Sardanista l'Aroma Gironellense, un altre de quadrat amb la indicació Rondalla de l'Aroma Gironellense, i un altre estendard molt més elaborat i decorat que la resta en el que hi ha brodat el text Societat Coral L'Aroma Gironellense – Gironella. També compta amb altres peces com cistells, algun instrument com una pandereta i alguns platets, a més de diverses cintes o bandes, junt amb alguns diplomes, cartells i programes, partitures, a més d'altra documentació i peces, tot pendent de valoració i inventari. | 08092-204 | Carrer Pont Vell, 19. 08680 Gironella | Els estendards i material del 'coro' l'Aroma gironellense, estaven guardats als antics edificis de l'escola Gironella, actualment es custodien a les dependències de l'Arxiu Històric Municipal Josep Busquets. Es tracta d'una entitat que fa anys que va desaparèixer; els seus orígens els trobem en els anys d'or del noucentisme i l'època d'or dels cors Clavé. Va ser una coral amb una llarga trajectòria, reconeguda, i dirigida per diverses figures com a va ser una coral A finals del segle XIX, sembla que el 1882, es va constituí la societat coral La Lira Gironellense, que formava part de la Federació de Cors de Clavé. La societat va canviar de nom en més d'una ocasió, durant la darrera etapa s'anomenà l'Aroma Gironellenca. Aquesta societat era coneguda i anomenada popularment com El Coro. El cor era només masculí, va ser dirigit entre altres per Josep Font i Parera, músic i autor de diverses sardanes, entre les quals 'Anís Garriga', 'La Festa Major de Gironella', 'Pasqua',.. El Cor també va ser dirigit per Josep Codina Serra, gironellenc, músic i compositor de diverses sardanes, com una versió de la Roseta de Gironella 'A Gironell', 'A la Font del Balç', 'Puigreigenca','Pasqua d'amor', entre altres. L'entitat participava en la cantada anual de Caramelles, i durant anys va organitzar una trobada de corals de la Societat Cors Clavé coincidint amb la Fira de Sant Josep. | 42.0337700,1.8828300 | 407527 | 4654129 | 08092 | Gironella | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49845-foto-08092-204-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49845-foto-08092-204-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98 | 53 | 2.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:22 | ||||||||
| 82993 | Restes de material ceràmic procedent de la cova de Cal Bisbe | https://patrimonicultural.diba.cat/element/restes-de-material-ceramic-procedent-de-la-cova-de-cal-bisbe | CABALLÈ CANTALAPIEDRA, F (1995). Les tres-centes cases de Gisclareny. Albí. P.37, MARTIN, E (2005). Una mirada sobre la història de Gisclareny. P. 55. AHG. cadastre de 1776. ACA. Llibrets de compliemt pasqual. Amillarament de 1863. Extret de Martín, E; 2005. Annex 21 DDAA (2004) Ceràmica medieval catalana. Actes de la taula rodona celebrada a Barcelona els dies 15 i 16 de Novembre de 2004. dins Quaderns Científics i tècnics. Diputació de Barcelona. Àrea de cooperació Servei del Patrimoni Arquitectònic Local; DDAA (1998).Ceràmica medieval i Postmedieval. Circuits Productius i seqüències culturals. Dins Monografies d'Arqueologia Medieval i Post Medieval nº 4.Grup de recerca d'Arqueologia Medieval i Post Medieval del departament d'Història Medieval, Paleografia i Diplomàtica. Facultat de Geografia i Història. Divisió de Ciències Humanes i Socials de la Universitat de Barcelona. | XII-XVIII | Fragments sense forma d'attuells de cuina molt rodats i amb part de la seva engalba despaareguda degut a la pròpia oxidació | Es tracta d'alguns fragments de ceràmica gris medieval i també vidriada moderna procedent de les coves de cal Bisbe. Aquest material, dipositat al fons de reserva del museu de Berga i recollit per Josep Sànchez i Vicens correspon amb tres fragments de ceràmica; dos d'ells de ceràmica vidriada moderna i un darrer de ceràmica gris medieval de cocció reductora. Els dos primers són amb la pasta de cocció oxidant de color marró i ataronjant amb les parets externes en reserva i marques de foc i la interna en vernís vidriat marró i també marró clar i groc amb línies verdoses. Semble fragments de ceràmica comuna molt tardana. El darrer fragment correspon amb un fragment sense forma de ceràmica gis medieval de cocció reductora amb desgreixant de quars i mica de mida petiat i mitjana i la pasta de color gris clar, Segons les característiques tipològiques sembla correspondre amb un fragment d'olla o olleta dels forns de caramica de Casa en ponç de Berga i datats de mitjans del segle XIII. Aquest fet ens permet posar en èmfasi que la balma ja era ocupada des de temps medievals coincidint amb la tradició oral que diuen que correspon amb una de les cases més antigues de Giscalreny (Caballè, Cantalapiedra, 1995) | 08093-83 | A les roques i balmes de Cal Bisbe a sota dels Castellots i de l'Escriga | Malgrat que F. Caballè (Caballè, 1995) i E, Martín (Martín, 2005) i també la tradició oral del poble afirmin que correspon amb la casa més antiga del poble, no hi ha constàncies documentals de la seva existència anetriors el segle XVII. Tot i així J. Sànchez hi ha trobat restes de ceràmica medieval en superfície, fet que testimonia que la cova ja era habitada des de temps medievals. Tot i així l'arxiu de Gsclareny la documenta en el cadastre de 1776 on s'hi esmenta que a la casa hi habitave 3 persones, oagaven 2 lliures i 6 sous de cadastre, 17 sous i 13 lliures de cadastre reial i 8 diners de caps de bestiar (AHG, cadastre 1776). Posteriorment en un document de 1863 esmenta que el mas de Cal Bisbe era d'un tal Pere Bover, hi habitaben 2 persones majors de 7 anys i pagaven 23 sous de contribució rural, 15 de constribució urbana i 38 de contribució total. (AHG. Cocument 1861). Ja ben entrat el segle XX en una relació de casesexistents, figura ja com a deshabitada. Des de sempre ha estat una masia més aviat pobre degut a la seva localització geogràfica i composició arquitectònica. El topònim bisbe no se sap d'on prové, tanmateix sembla que d'una possible visita pastoral del segle XVII. | 42.2543300,1.7907500 | 400252 | 4678723 | 08093 | Gisclareny | Restringit | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/82993-foto-08093-83-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/82993-foto-08093-83-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/82993-foto-08093-83-3.jpg | Legal | Modern|Medieval | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Altres | 2021-10-05 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Els fragments han estat recollits de forma casual en superfície ja que a la balma no s'hi ha realitzat mai cap cala arqueològica per a demostrar la seva existència i ocuació en el temps. | 94|85 | 53 | 2.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:22 | |||||||
| 83009 | Objectes litúrgics de l'església del Roser de Gisclareny | https://patrimonicultural.diba.cat/element/objectes-liturgics-de-lesglesia-del-roser-de-gisclareny | CABALLÈ I CANTALAPIEDRA, F ( 1996). Les tres-centes cases de Giscareny. Columna Albí. P.25. MARTIN, E (2005). Una mirada sobre la història de Gisclareny. P.33-38. GENERALITAT DE CATALUNYA. Inventari de Patrimoni arquitectònic (IPA). Fitxa núm. 3335. SERRA i VILARÓ , J (1989). Les Baronies de Pinós i Mataplana. Investigació als seus arxius. Llibres I, II i III; Documentació ADS (Arxiu Diocesà de Solsona). Carpeta de Gisclareny ACA (Notarials. Bagà ) publicats per Martín | XVII-XIX | caldria restaurar els bancs i també les peces d'orfebreria | A l'interior de l'església de la Mare de Déu del Roser de Gisclareny es guarden un seguit d'objectes litúrgics, emprats per al culte i en els que cal destacar una creu processional, una talla de fusta de la verge del Roser (fitxa 100), una imatge de Santa Llúcia, de la verge dels Dolors i de Sant Isidre presidint l'altar major, una creu de bronze parcialment rextaurada damunt de l'altar, dos penons o domassos de la confraia del Roser i un quadre sobre tela d'una ofrena d'autor desconegut. Altres objectes de mobiliàri litúrgic serien una col·lecció de quatre bancs amb respatller dits 'archibanc' i caracteritzats per tenir quatre posts que sostenen els banca amb respatller pla, els psa broaçoss decorats en fusta i el psa peus també. Dels quatre bancs que hi ha; dos d'ells són mñes snzills i els altres dos estan decorats i tallats amb motius corbats. Semblen correspondre als bancs dels prohoms i membres importants de l'obreria així com també dels rectors u sacerdots. La creu processional és de llautó ab els quatre braços i el sant crist a la part central i el peu que recolza damunt d'un cimbori decorat amb alguns pinacles. Sembla correspondre una obra de mitjans del segle XVI o principi del XVII. | 08093-99 | Al l'interior de l'església del Roser a sota de la Gargallosa al sud dominant el clot del pou | Documentada inicialment a l'edat mitjana com a capella o 'església del castell' no va adqirir el seu caràcter de parròquia fins en època moderna que substituí la veïna església de Sant Miquel de Turbians o 'de Paradís'. Sembla que amb la creació del Bsibat de Solsona es deuria traslladar la parròquia al veïnat del Roser. Malgrat que aquesta no ens apareixi esmentada abans el segle XVII (Serra i Vilaró, 1989. Baronies) pensem que ja existia anteriorment car alguns apunten que corresponia amb l'església del castell (Martin, 2005 p. 29). A més a nivelll constructiu ja hem comentat que s'hi observaven diverses fases cronològiques, les més antigues de les quals datarien del període baix medieval. Segons el mateix Martín, el Gisclareny parroquial es trobava inclòs el 1630 dins el bisbat d'Urgell. Comprenia nuclis a Sant Mqiuel de Turbians, el Roser pels habitants de la part de Llevant, Sant martí del Puig a la vall del Bastereny i Sant Andreu de Gréixer a la zona de més a l'oest i avui integrada al terme municipal de Guardiola de Berguedà. Sant Miquel i el Roser es disputaven la parroquialitat, així doncs si Sant Miquel era la parròquia històrica però el Roser era on es guardava el santíssim sagrament i les ofnts bapstismals a banda de ser el lloc on hi havia la rectoria (Martín, 2005 p. 29). Consta que una tempesta de vent va fer caure la campana de Sant Mquel, motiu que comportà que els feligresos reuníssin els diner suficients per a fer-ne una de nova que al final va ser col·locada al Roser. El 1752 es va signar una concòrdia en la qual els dies festius es faria missa a les dues esglésies en hores diferents, els ingressos de les quals s'obtinguessin es repartirien als dos bàndols. Segons el mateix Martín i en un document original trobat a l'arxiu diocesà de Solsona els anys posteriors el segle XVIII, la parròquia es trasllada definitivament al Roser.El rectorr de Gisclareny declarava el 1752 un ingrés net de 150 lliures (Martín, 2005). En aquest document ja fa esment de la pobresa del territori. Per sufragar les despeses derivades dels actes litúrgics, l'església va instaurar un sistema de crèdit basat en aportació de les famílies més benestants en misses pels difunts, causes pies, beneficis i censals. A través de la creeça del purgatòri per treure l'anima del cos del difunt, les classes més acomodades feien aportacions en vida com a deixes trestamentàries per a realitzar misses per les animes dels difunts a partir d'unes tarifes establertes pel nombre de sacerdots otambé per a la construcció d'altars. Aquests crèdits eren administrats a les rectories. A més a més també existia la causa pia, una mena de crèdit o aportacions de censals per a les dots de les donzelles (Martín, 2005 p.31)'per donzelles maridar o en religió entrar'. Algunes vegades el capital anava dirigit a constituïr alguna institució concreta com ara una confraia. Així doncs una operació daquestes característiques és la que va fer Martí Bover a la parròquia de Sant martí del Puig . Moltes de les masies del terme van ser adquirides per les comunitats de preveres mitjançant el sistema de les causes pies basades en els censals. Hi ha algunes causes pies de la família Tor (Martín, 2005 i doc. Original ACA. Notarials. Bagà. Lligall III ). El mas Jovell va ser comprat a canvi d'un d'aquests Censals per la família Tor. El sistema de les cartes de Gràcia era una altre sistema de crèdit imposat pels preberes. Com a mecanisme de participació dels feligresos en la marxa de la parròquia, Martín esmenta el sistema de les obreries (confraries) que es beneficiaven dels donatius dels feligressos i que garantia el fet d'ocupar lliocs privilegiats en la celebració de les misses, diposar de sepultura pròpia en el moment de la mort. Amb el capital obtingut es compraven censals. Segons martín al Gisclareny històric hi han dues obreries; una per a cada parròquia. Si la de sant Miquel és poc esmentada la del Roser titulada 'lluminaria del santíssim sagrament' a partir de 1716 és documentada en l'aparició de quatre censals de 88, 76, 134 i 136 lliures entre els anys 1716 i 1780. Els administradors eren els cònsols, el batlle i regisdors (Martín, 2005. P.38). La fundació de la obreria va ser a càrrec de Josep Tor. Ja veiem que és el segle XVIII el moment en que la parròouia de Gisclareny va tenir la major puixança coincidint amb un increment poblacional i que es va mantenir al llarg del segle XIX i principi del XX. Des prés de la guerra civil. Actualment malagrat mantingui el caràcter de parròquia és administrada des de l'unitat pastoral de Bagà i del ser rector. | 42.2500200,1.7864200 | 399888 | 4678249 | 08093 | Gisclareny | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/83009-foto-08093-99-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/83009-foto-08093-99-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/83009-foto-08093-99-3.jpg | Física | Barroc|Modern | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Religiós | 2021-10-05 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Srgons F. Caballè esmenta que l'església va ser restaurada a mitjans del segle XX i hi havia els altars de Sant Julià i la verge del Carme (Caballè; 1995) | 96|94 | 53 | 2.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:22 | |||||||
| 83011 | Gegants de Gisclareny | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gegants-de-gisclareny | CABALLÈ I CANTALAPIEDRA, F ( 1996). Les tres-centes cases de Giscareny. Columna Albí. P.48; MARTIN, E (2005). Una mirada sobre la història de Gisclareny. | XX | Es conserven en bon estat a dins de l'església i no han patit masses restauracions | A l'interior de l'església es conserven els dos gegants del municipi que es treuen a ballar el dia de la Festa Major. Es trcata de dos elements en talla de fusta i pasta de paper amb els personatges del Miquel i la Roser al·lusius a les dues parròquies del terme municipal (Santra Maria del Roser i Sant Miquel). Estan vestits de la forma tradicional i catalana amb barretina, capa blava damunt del vestit que tapa el suport de fusta que el sostè en el moment de fer el ball i la Roser, vestida amb la ret al cap i una capa vermella damunt d'un vestit. Aquests gegants es treuen a ballar el dia de la festa Major que acostuma a ser el primer diumenge d'octubre coincidint amb la festivitat de la mare de Déu del Roser. Acostumen a ballar després de la celebració de l'ofici de l'església a la plaça del poble juntament amb els capgrossos ia companyats del ball i sardana pròpia de la població editada per Jordi Pi, el 1987 i versionada per F. Caballè el 1991. Aquesta festa es manté viva i s'ha anat incrementant afegint-hi actes el dia abans com un foc de camp i la representació teatral d'pepisodis de la hstòria de Gisclareny a càrrec de E. Martín. | 08093-101 | A l'església del Roser situada a l'oest de la Gargalllosa al mig del veïnat i sobre el Clot del Pou | Segons E. Martín (Martín, 2005) les primeres referències escrites i orals sobre els gegants de Gisclareny dataria de mitjans del segle XVIII quant en les celebracions de Sant Isidre (festa major petita de Gisclareny i patró dels pagesos) com també en la celebració de la festa de la patrona, el primer cap de setmana d'octubre s'acompanyaven els actes religiosos amb actes de caire més lúdic acompanyats de músics de carrer i encara que no ho esmenti possiblement també gegants i capgrossos. Semblen que també s'empraven com a acompanyament de les processons religioses. Degut a que poc a poc va prendre més importància la festa de la patrona al lloc del Roser i la pagesia va deixar de tenir el pes que tenia, la celebració més important es va traslladar a l'octubre on avui dia encara es celebra cada any. Es gegants daten de 1978. | 42.2500000,1.7863900 | 399885 | 4678247 | 1978 | 08093 | Gisclareny | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/83011-foto-08093-101-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/83011-foto-08093-101-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Lúdic | 2021-10-05 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Els gegants van ser font d'ispiració als gegants de la vila de Bagà. De fet en les primeres trobades de gegants que hi havia a Bagà, els de Gisclareny eren els únics que hi havia més propers del territòri. Els gegants de Gisclareny semblen datar de la dècada dels setanta (1978) | 98 | 53 | 2.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:22 | ||||||
| 51004 | Material arqueològic dipositat al Museu Comarcal de Berga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/material-arqueologic-dipositat-al-museu-comarcal-de-berga | <p>LÓPEZ MULLOR, A.; CAIXAL, A (2002).: Memòria de intervenció arqueològica a Sant Llorenç prop Bagà. Campanya 2002. Diputació de Barcelona, Servei de Patrimoni Arquietctònic Local. López Mullor, A.; Caixal, A. (2001-2003); Memòria de les excavacions al conjunt del monestir de Sant Llorenç prop Bagà (Guardiola de Berguedà, Berguedà). Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. DDAA.(2008): Guardiola de Berguedà. Monestir de Sant Llorenç prop Bagà. Memòria de les excavacions arqueològiques. Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. Vila Carabassa, J.M. (2000). Monestir de Sant Llorenç prop Bagà(Guardiola de Berguedà). Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona</p> | VIIII-XIX | Estan inventariades en les respectives memòries d'intervenció arqueològica, però manca fer-ne el catàleg. | <p>Al fons de reserva del Museu Comarcal del Berguedà i situades a les antigues cotxeres de la caserna i magatzems del pla de l'Alemany hi ha el material arqueològic procedent dels jaciments del Berguedà que s'han excavat fins a dia d'avui. Aquesta tasca realitzada per la Societat d'arqueologia del Berguedà, en col·laboració a l'Ajuntament de Berga ha anat recollint el material arqueològic de les intervencions arqueològiques realitzades al Berguedà amb la finalitat i objectiu de recuperar i inventariar el material arqueològic dipositat. En el cas del municipi de Guardiola de Berguedà s'ha pogut recollir el material procedent del monestir de Sant Llorenç prop Bagà de les campanyes de2008 així com algunes peces de les campanyes anteriors. Aquest material està recollit en una sèrie de caixes i està pendent de catalogació malgrat es coneixin els inventaris que s'han lliurat en les memòries d'intervenció arqueològica. Es tracta de peces de ceràmica que van des del segle VIIII, la més antiga al segle XX. En cal destacar un elevat nombre d'olles de ceràmica de cocció reduïda dels tallers i forns de Casa en Ponç i també locals, així com fragments de ceràmica pisa decorada en blau Barcelona i de Paterna, ceràmica decorada en verd i manganès, reflex metàl·lic i també les típiques vaixelles de ceràmica blava catalana. Cal destacar-ne algunes monedes de cronologia medieval i a altres de més tardanes. També hi ha els fragments d'estuc o enlluït de calç amb decoració pictòrica i procedents de l'antiga església visigòtica o paleocristiana localitzada a l'hort dels masovers. A banda de les peces de Sant Llorenç també hi ha un molí de mà procedent de Vilalta (Brocà) i algunes mostres de material arqueològic de les recents campanyes arqueològiques que es porten a terme al castell de Guardiola sota la mà de l'Associació de la Torre de Guaita</p> | 08099-106 | Museu Comarcal de Berga. Pla de l'Alemany S/N. 08600 (Berga) | <p>Es creà per iniciativa municipal l'any 1962 amb l'objectiu d'aplegar i de protegir el patrimoni històric i artístic de la ciutat i de la comarca, si bé no funcionà plenament obert al públic fins a l'any 1980. El Museu s'instal·là en unes dependències de la Casa de la Vila i es constituí amb col·leccions de caràcter i procedència molt diversos: les col·leccions d'arqueologia provenen d'excavacions fetes a la comarca durant els anys seixanta i setanta per la mà dels arqueòlegs Josep Carreras i Alberto del Castillo entre altres.Els fons de geologia i paleontologia procedeixen de donacions particulars, els d'etnologia i oficis són el resultat de diferents adquisicions i donacions, i la col·lecció de material de la festa de la Patum és d'origen municipal. El Museu està configurat entorn de cinc àmbits generals: el medi natural; història: les bases per a la industrialització, industrialització: el tèxtil; industrialització: mineria del carbó, i el Berguedà: bressol de cultura. Algunes de les peces estan exposades al carrer dels angels núm. 7 dins un centre d'interpretació que es titula. Espai Berga i que en cal destacar les peces procedents de Casa en Ponç, de Vilosiu, de Pedret, la Maixerina o 'Berguedana' i algunes armes de foc. També hi ha un espai dedicat al castell de Berga. La resta d'objectes i de peces són el magatzem o dipòsit situat al pla de l'Alemany. El museu de Berga està inscrit en el registre de Museus de Catalunya amb el número R 17-10-1995 / DOGC 3-11-1995. El museu conté també altres seccions com l'espai de natura, la col·lecció del circ o la casa de la Patum</p> | 42.2331900,1.8792100 | 407518 | 4676276 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51004-foto-08099-106-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51004-foto-08099-106-3.jpg | Legal i física | Modern|Medieval | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Al dipòsit de reserva del Museu Comarcal del Berguedà i situades a les antigues casernes i magatzems del pla de l'Alemany hi ha el material arqueològic procedent dels jaciments del Berguedà que s'han excavat fins a dia d'avui. Aquesta tasca realitzada per la Societat d'Arqueologia del Berguedà, en col·laboració a l'Ajuntament de Berga ha anat recollint el material arqueològic de les intervencions arqueològiques realitzades al Berguedà amb la finalitat i objectiu de recuperar i inventariar el material arqueològic dipositat. Entre els jaciments cal destacar-ne la canal dels Avellaner, al cova de Can Maurí, la Font del Ros, el Serrats dels tres Hereus, les restes trobades en les obres de construcció de la variant de la Valldan, el material dels forns de Casa en Ponç, de Vilosiu, de Sant Pere de Graudescales i també de les intervencions arqueològiques realitzades per SPAL (servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona) a Sant Quirze de Pedret, Sant Pere de Madrona, Sant Sadurní de Rotgers, Santa Eulàlia de Gironella, Santa Maria de Merlès, Pont de Pedret). Finalment es recull el material arqueològic procedent de Sant Pere de Casserres i de l'accés est a Casserres | 94|85 | 53 | 2.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:23 | |||||||
| 51135 | Locomotores del ferrocarril 'Berga' | https://patrimonicultural.diba.cat/element/locomotores-del-ferrocarril-berga | <p>SERRA, ROTES, R; ARTERO NOVELLA, I (2004). '100 anys del tren' a Erol. Suplement 3. P-16-22. SALMERON I BOSCH , J (1985). El ferrocarrils catalans. Cent anys d'història. Barcelona.DDAA (1984). ' Els camins de ferro' a Erol núm. 9 p.67-69.. www.manuserran.com, mnactec.cat/museual carrer. Informació facilitada per Ignasi Camps i Roca</p> | XIX-XX | Es conserven com a monuments urbans, alguns en mal estat i especialment la núm. 31 que està un funcionament per a trajectes turístics i la núm. 27 que recentment està cedida per l'Ajuntament de Barcelona al museu del ciment del Clot del Moro (antic museu del transport). | <p>Locomotora a Vapor amb el números de sèrie 27, 28, 30, 33 i 34 construïdes en diferents manufactures fabrils europees com ara el núm. 27 i 28 a la 'krauss'(Alemanya), la núm. 30 i la núm. 33 'Nuevo Vulcano' (Barcelona)i la 34 a 'La Maquinista terrestre i Marítima' a Barcelona. Les quatre primeres locomotores van ser comprades el 1883 a la firma alemanya de 'Lokomotivfabrik' i van ser destinades a la línia de Manresa-Berga raó de la qual es van batejar amb el nom de 'Manresa', 'Santpedor', 'Sallent' i 'Berga'. El 1888 la mateixa companyia ferroviària (Tramvia o Ferrocarril Econòmico Manresa-Berga) va encarregar un prototipus nou de locomotora a la firma Alemanya entre els 1887-1890 que va ser denominada com a 'Berga' ja que es va emprar a la línia de Sallent a Berga. L'allargament de la línia Berga-Guardiola, el 1904 va encarregar a la firma catalana de 'Societat Barcelonina de Navegación i Industria' la construcció d'onze locomotores que les van fabricar als tallers de 'Nuevo Vulcano' i de la 'La Maquinista Terrestre i Maritima' . Aquestes onze locomotores es van construïr entre els anys 1902 a 1911. Fins a aquest moment les locomotores anaven numerades amb els núm. 05 a 22 que corresponia amb els anys de fabricació. La fusió de les companyies com ara 'Camins de Ferro del Nord-Est d'Espanya'' , 'la de Ferrocarrils Catalans Centrals' i la de 'Ferrocarril Econòmico de Manresa-Berga' en una de sola amb el nom de Companyia General de Ferrocarrils Catalans S.A per a l'explotació de les línies catalanes, va provocar que les locomotores 'Berga' se'ls afegissin 20 nombres de més. L'explotació de la línia Manresa-Berga-Guardiola va ser mancomunada entre l'antiga companyia del 'Ferrocarril Econòmico' i la del Ferrocarril Central Català'. El 1950 l'estat es fa càrrec de les línies ferroviàries i poc a poc substitueix les antigues locomotores Berga a vapor per locomotores dièsel que provocà que les Berga es destinéssin a treballs més aviat secundaris. Amb el traspàs de competències a l'estat, les locomotores portaran les sigles EFE 'Explotación de Ferrocarriles del Estado' i les inicials M-O de Manresa-Olvan. La darrera locomotora 'Berga' que va funcionar va ser la núm. 34 que va ser llogada per l'empresa de Carbones de Berga per al transport de mercaderies pesants i va restar en ús fins el 1969. Tota la resta foren substituïdes per maquines dièsel i automotors fins a la supressió de les línies. Es tractava de màquines o locomotores amb les característiques de 'Tramvia' amb apagaguspires i carrossat lateral. A partir de 1922 aquests elements es van eliminar però es va mantenir la característica forma de maquina de vapor on aprofitant aquests canvis, se'ls hi incorporà un topall central. El fre va passar a ser d'aire comprimit i per aquest motiu es van col·locar uns dipòsits d'aire damunt de la marquesina. També es van instal·lar els elements necessaris per donar calefacció als cotxes o vagons de passatgers. Aquestes locomotores se'n van posar en servei 16 d'elles en diferents anys que van des del 1890 al 1911 mostrant una certa evolució en cadascuna d'elles. L'amplada del carril era de 1metre, la longitud entre topalls era de 6944 mm, el sistema de tracció era a vapor, pesava 19 tn, amb una potència de 264 Kw, 31 un d'esforç de tracció i amb una caldera de 1500 l de capacitat d'aigua i 1500 kg de carbó.</p> | 08099-237 | Varis llocs | <p>La substitució de les activitats agrícoles i ramaderes per la moderna industrialització del tèxtil i la mineria provocà que la gent dels nuclis rurals del municipi actual de Guardiola s'agrupessin en una zona més ben comunicada, prop del riu que aprofitava una bifurcació dels camins de Bagà i de La Pobla al voltant de l'Hostal nou. Així va ser com va néixer el nucli de Guardiola a l'actual emplaçament prop de les fàbriques de ciment del Collet i del Clot del Moro. Precisament va ser arran d ela construcció de la colònia industrial del Collet que comportà la construcció del canal industrial de Berga i en conseqüència l'allargament de la línia Manresa a Berga i de Berga i Guardiola . La construcció del 'Ferrocarril Económico Manresa-Berga' va ser iniciativa dels industrials del sector tèxtil de Cal Pons, Monegal, Soldevila, Rosal, Bassacs, Prat per unir les seves colònies amb els nuclis més poblats com serien el cas de Manresa i Barcelona. El primer projecte de 1879 es va començar a portar a terme el 1881 i justament tres any després, el 1884 la línia arribava a Sallent. Poc després les van seguir les poblacions de Puig Reig i finalment el 1887 el ferrocarril arribava Cal Rosal (Olvan). La ciutat de Berga que fins aleshores no superava els 5000 habitants estava situada en na zona més elevada, s'havia de modernitzar i per això calia una forta inversió en industrialització que va venir promoguda per la mà de Marcel·lí Boixader el qual va projectar un canal industrial que havia de portar l'aigua des de la resclosa situada a la zona del Collet fins a la fàbrica del Canal situada a Berga. Aquesta conducció significà una utilització gratuïta de l'aigua a les colònies situades Llobregat avall. El 1881. 'La Companyia Minera de Ferrocarril y Minas de Berga S.A' obtenia del ministerio de Fomento la concessió per ampliar la línia fins a Guardiola. Per a la seva execució es va contractar a l'empresa intailana 'Gavaretti, Vallido, Bovio &Cia' que ja explotava les mines de Sant Corneli. A Cercs hi va construir un carrer de cases i també un cantina però aquestes inversions no van ser suficients per eixugar el deute que aquesta empresa venia acumulant des de feia temps i van acabar amb la seva ruïna. El 1890 les empreses de 'Ferrocarriles y Minas de Berga S.A i Ferrocarril Económico Manresa-Berga' es van fusionar en una de sola promoguda per Lluís G. Pons i Enrich (amo de Cal Pons) i J.E. Olano de Loyzaga, amo de les mines de Cercs i enginyer de mines. Aquesta nova companyia és la que va portar el tren fins a Guardiola el 1904. Inicialment el projecte del ferrocarril de Guardiola havia d'arribar a la zona del collet on hi havia la colònia agrícola dels Pujol de Berga i també la captació del canal industrial, propietat de la família dels Boixader. Aquest doble joc d'interessos va despertar la prudència del Sr. Olano que va acabar allargant la línia fins a la zona de La Ribera on hi va situar l'estació terminal. La posada en funcionament de la fàbrica de ciment Asland del Clot del Moro va incentivar la construcció d'una línia de via estreta que unís Guardiola amb la fàbrica de ciment i donés origen al 'carrilet' de Guardiola a Castellar. Aquesta línia es va utilitzar per al transport de mercaderies i també per als passatgers amb parades a Riutort i també la Pobla. Ambdues línies tenien cam a estació terminal la població de Guardiola on hi tenien tots els serveis necessaris d'una estació terminal d'aquestes característiques (cotxeres, dipòsits d'aigua, tallers per a reparar les màquines) Aquest servei es va mantenir en funcionament fins el 1972 on la substitució del tren per l'automòbil en carretera, la crisi de la fàbrica de ciment i del carbó així com la construcció d'un embassament a la Baells que inundava terrenys per on passava el ferrocarril van obligar a clausurar la línia fèrria d'Olvan a Guardiola. La línia Guardiola la Pobla ho havia fet el 1966 i un any després (el 1973) es va tancar la línia de Sallent a Olvan</p> | 42.2332000,1.8792000 | 407517 | 4676277 | 1898-191 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51135-foto-08099-237-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51135-foto-08099-237-3.jpg | Física | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Altres | 2020-09-23 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Les locomotores 'Berga' es van fabricar entre el 1898 i 1911 per diferents firmes que enumerem a continuació. Cal destacar que les locomotores núm.27 a 30 foren fabricades entre els anys 1890 i 1896, les primeres per la firma alemanya Krauss i les dues darreres per Nuevo Vulcano de Barcelona el 1901. Amb la fabricació de les locomotores a la firma de 'La Maquinista Terrestre i Maritima' les locomotores reben noms de la línia Manresa-Olvan i Guardiola. Així el 1902 es fabrica la locomotora 'Serchcs' amb el núm31 , el 1902 la de 'Consolación' amb el núm. 32, el mateixa any es fabrica la núm. 33 amb el nom de 'Guardiola' i el núm 34 amb el nom de 'Llobregat', el 1904 es fabrica la núm. 35, 36, 37 i 38 amb els noms de 'La Baells', 'La Pobla', 'Catalunya' i 'Espanya'. Finalment el 1911 es fabriquen la resta de locomotores que van del núm. 39 a 42 i amb els noms de ' Fígols', 'La Pobla', 'Bastareny' i 'Cadí'. Actualment es conserva la núm. 31, en funcionament i cedida pels Amics del Ferrocarril de Catalunya a 'FGC' que s'empra per a ús turístic en la línia de Barcelona-Anoia. Altres locomotores d'aquesta sèrie que encara es conserven són la núm. 27 o 'Balsareny' exposades al museu del ciment del Clot del Moro , la núm. 29 'Navàs' està exposada a Barcelona, la núm. 33 o 'Guardiola' és a Martorell, la núm. 34 o 'Llobregat' és a Navàs, la núm. 37 o 'Catalunya' és a Cornellà de Llobregat i la núm. 41 o 'Bastareny' és a Esparreguera. La resta han desaparegut. | 53 | 2.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:23 | ||||||||
| 51136 | Col·lecció de pintura | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-de-pintura-0 | XX-XXI | Estan penjats i exposats al públic. | <p>Conjunt de quadres exposats del concurs de pintura ràpida que es celebra per la festa Major de Guardiola de Berguedà cada any. Es tracta d'un conjunt d'una vintena de quadres premiats que es custodien a l'Ajuntament i que representen diferents temes i paisatges de la població i del municipi. Els quadres estan penjats a les dependències de l'Ajuntament de Guardiola.</p> | 08099-238 | Plaça de l'Ajuntament núm. 03. 08694 (Guardiola de Berguedà) | 42.2332000,1.8792000 | 407517 | 4676277 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Bo | Física | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Ornamental | 2020-09-23 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Diversos pintors | 53 | 2.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:23 | ||||||||||||
| 51139 | Material arqueològic procedent del monestir de Sant Llorenç | https://patrimonicultural.diba.cat/element/material-arqueologic-procedent-del-monestir-de-sant-llorenc | <p>BOLÒS, J. (1995): 'Monestir de Sant Llorenç prop Bagà. Les fonts documentals. Els primers temps del monestir (segles IX-XIII)'. Investigacions arqueològiques i històriques al Berguedà (II). Sant Llorenç prop Bagà. Sant Quirze de Pedret. QCT. 6. Barcelona. p- 11-12.BOLÒS, J. (1986): 'Monestir de Sant Llorenç prop Bagà. Resum de les fonts documentals'. Memòria 1984, Diputació de Barcelona, Servei de Catalogació i Conservació de Monuments. Barcelona p-86-88.LÓPEZ MULLOR, A.(1991): La excavación del monasterio de Sant Llorenç prop Bagà. Campañas 1984-1989. Quaderns Científics i Tècnics, 3: Simposi Actuacions en el patrimoni edificat medieval i modern (segles X al XVIII): I. La intervenció arquitectònica. II. La recerca arqueològica. Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. P- 67-90. LÓPEZ MULLOR, A.; CAIXAL, À. (1987): Monasterio de Sant Llorenç prop Bagà (Guardiola de Berguedà, Barcelona). Novedades arqueológicas. II Congreso de Arqueología Medieval Española, Madrid. P-339-348. LÓPEZ MULLOR, A.; CAIXAL, À. (1995): 'Monestir de Sant Llorenç prop Bagà. Excavacions arqueològiques. Campanyes 1984-1989'. Quaderns Científics i Tècnics, 6: Investigacions arqueològiques i històriques al Berguedà (II). Sant Llorenç prop Bagà. Sant Quirze de Pedret. Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. P-24-177. LÓPEZ MULLOR, A.; CAIXAL, À. (1999): 'Nous descobriments arqueològics al monestir de Sant Llorenç prop Bagà'. L'Erol, 61. Berga, p- 21-30. LÓPEZ MULLOR, A.; CAIXAL, À. (2000): 'Resultats dels darrers treballs d'excavació al monestir de Sant Llorenç prop Bagà (Guardiola de Berguedà)'. Actes del I Congrés d'Arqueologia Medieval i Moderna de Catalunya. Igualada, 13-15 de novembre de 1998. Barcelona. P- 472-488. LÓPEZ MULLOR, A.; CAIXAL, À. (2002): 'Darrers treballs d'excavació al conjunt del monestir de Sant Llorenç prop Bagà (Guardiola de Berguedà, Berguedà)'. Lambard. Estudis d'art medieval, XIV (2001-2002). Institut d'Estudis Catalans. Barcelona p-47-74.LÓPEZ MULLOR, A.; CAIXAL, À.; VILA, J.M. (2003): El monestir de Sant Llorenç prop Bagà (Guardiola de Berguedà). Assaig d'evolució històrica. Actes del II Congrés d'Arqueologia Medieval i Moderna a Catalunya. Sant Cugat del Vallès, 18-21 d'abril de 2002. Vol. I. Barcelona. P- 35-48. LÓPEZ MULLOR, A.; CAIXAL, À. (2004): Las excavaciones en el monasterio de Sant Llorenç prop Bagà (Guardiola de Berguedà). 2ª Bienal de la Restauración Monumental. Vitoria-Gasteiz, del 21 al 24 de noviembre de 2002, Academia del Partal, Fundación Catedral de Santa María. Vitoria.p- 203-209. LÓPEZ MULLOR, A.; CAIXAL, À.; VILA, J.M. (2007):El recinte medieval del monestir de Sant Llorenç prop Bagà (Guardiola de Berguedà). Campanyes arqueològiques dels anys 2000-2004. Actes del III Congrés d'Arqueologia Medieval i Moderna a Catalunya. Sabadell, 18-21 de maig de 2006. Vol. II. Barcelona. P- 585-604.LÓPEZ MULLOR, A.; CAIXAL, A (2002).Memòria de intervenció arqueològica a Sant Llorenç prop Bagà. Campanya 2002. Diputació de Barcelona, Servei de Patrimoni Arquietctònic Local. LÓPEZ MULLOR, A.; CAIXAL MATA, A. (2001-2003); Memòria de les excavacions al conjunt del monestir de Sant Llorenç prop Bagà (Guardiola de Berguedà, Berguedà). Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. DDAA.(2008): Guardiola de Berguedà. Monestir de Sant Llorenç prop Bagà. Memòria de les excavacions arqueològiques. Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. VILA CARABASSA, J.M. (2000). Monestir de Sant Llorenç prop Bagà(Guardiola de Berguedà). Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona.. DDAA (2014). 'Nou monestir de Sant Llorenç'. Restaurar o reconstruïr. Actuacions del Servei de Patrimoni Arquitectònic Local en els monuments. Memòria SPAL 2002-2012. Vol I. Barcelona p- 455-484</p> | XI-XIX | Custodiat a les reserves del SAM de Girona i al Gabinet Numismàtic del MNAC. | <p>Els materials arqueològics apareguts en el decurs de les campanyes realitzades al conjunt del monestir de Sant Llorenç prop Bagà (Guardiola de Berguedà) han estat dipositats al SAM de Girona (Servei Arqueològic de Museus). Són les campanyes: 1984-1990 (amb un lliurament formalitzat el 2 de febrer de 1995) 1996-1997 (lliurat el dia 15 de juny de 1999) 2000 (amb un dipòsit formalitzat el 2001) 2001-2003 (19 caixes) (amb un dipòsit formalitzat el març de 2005).El material de la campanya de 2008 està dipositat provisionalment al museu municipal de Berga i és un conjunt de dues caixes de ceràmica. Pel que fa a les monedes constens cinc lliuraments següents: 48 m. MNAC 27.07.93. 5 m. MNAC 23.04.96. 3 m. MNAC 18.06.01. 13 m. MNAC 11.07.02. 13 m. MNAC 02.02.09.</p> | 08099-241 | Dipòsit del Museu Arqueològic de Catalunya. Carrer de Pedret, 95, 17007 (Girona) | <p>Segons Jordi Bolós (1996).El primer document en el qual s'esmenta el monestir de Sant Llorenç prop de Bagà és de l'any 898. Segons aquest document, la comunitat de Sant Llorenç va rebre unes terres prop de Berga. Cal pensar, doncs, que a final del segle IX ja hi havia, sobre l'aiguabarreig del Bastareny amb el Llobregat, un cenobi mínimament estructurat. És molt probable que calgui relacionar el seu naixement amb la instal·lació en aquest indret d'un grup de religiosos que van arribar del sud dels Pirineus el segle VIII o, més aviat, durant el segle IX. Aquests primers religiosos de Sant Llorenç vivien a les coves que hi ha dessota l'actual monestir, o potser en algun petit edifici proper. Aquesta situació inicial s'alterà al segle X quant els membres de la casa comtal de Cerdanya-Besalú el finançaren de forma notable fent importants donacions de terres tant al Berguedà com també a la Cerdanya entre els anys 950 i 983 i que enriquiren de forma notable el seu patrimoni. Al costat dels lliuraments fets pels comtes, s'afegiren donacions dels grans propietaris de la contrada. Tot plegat constituïa, l'any 983, un patrimoni important format per més de 70 masos repartits entre la vall de Brocà que incloïa la vall del Bastareny, la vall de Gavarrós, la vall de Gréixer, el collet d'Eina, Brocà i segurament la zona de Gisclareny, per una quinzena d'esglésies, sovint parroquials, per uns drets sobre diverses viles i per nombroses altres terres. Aquestes parròquies serien repartides per tota la vall. En aquests moments el monestir deuria tenir uns 15 monjos. Amb la consagració del 983,el monestir es trobava potser en un dels moments més bons de la seva història. La comunitat arribà a estar formada per uns vint monjos, a més, evidentment, dels oblats, els novicis i els llecs. Les donacions continuaren fins el 110 però després del 983 ja no hi ha documentada cap nova cessió feta pels comtes. A la documentació conservada veiem que, durant aquesta etapa, surten citats un prior o un prebost, un procurador, un cellerer, un flequer, un forner, un escrivà, etc. Lentament, es produí, com en la major part dels monestirs, una estructuració interna de la comunitat. Així mateix, aquesta comunitat cedí l'administració de part de les seves terres a un villicus o procurador.. Al 1050 trobem els primers enfrontaments entre el monestir i els senyors de les rodalies. Aquesta situació de puixança va continuar així al llarg de tot el segle XII i bona part del XIII. La comunitat estava formada per gairebé vint membres. Dins aquesta comunitat, a part de la majoria dels oficis esmentats hi havia un forner, un cuiner, un traginer i fins hi tot un monjo responsable de les obres. D'altra banda, també hi continuà havent plets i enfrontaments, alguns ja força importants. Al final del segle XIV, el monestir, però, ja estava molt endeutat. Això cal pensar que fou degut al saqueig dels senyors veïns, a una possible reducció de les rendes i també, probablement, a causa que la comunitat degué voler fer més coses que les que podia pagar. Començà una etapa de supervivència: els monjos hagueren d'afranquir pagesos, normalment d'una forma temporal; calgué, fins i tot, vendre algunes possessions. D'altra banda, els enfrontaments amb els Pinós comportà fortes violències que arribaren a motivar l'excomunió de la major part dels rectors de la contrada.Com a conseqüència de la disminució de les collites i de la baixa demografia, que va suposar un descens considerable de les rendes dels senyorius, tant dels laics com dels eclesiàstics. D'aquesta crisi generalitzada no se'n va poder escapar el monestir, que va veure com les seves rendes minvaven cada cop més. El terratrèmols de 1426 i 1428 acabà amb la puixança econòmica entrant en una profunda crisi que no es va poder recuperar.</p> | 42.2332000,1.8792000 | 407517 | 4676277 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51139-foto-08099-241-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51139-foto-08099-241-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51139-foto-08099-241-3.jpg | Legal i física | Modern|Medieval | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Material dipositat de forma definitiva amb la corresponent carta de lliurament i registre d'entrega d'acord amb la llei 9/93 de Patrimoni cultural català que regula les intervencions arqueològiques i paleontològiques de Catalunya. Informació facilitada per Àlvar Caixal i Mata de SPAL (Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona) | 94|85 | 53 | 2.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:23 | |||||||
| 51140 | Material arqueològic procedent del castell de Guardiola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/material-arqueologic-procedent-del-castell-de-guardiola | <p>BARTRINA, ENRIC ( 1985). El castell de Guardiola. Àmbit de Recerques del Berguedà. Berga. BOLÓS MASCLANS, J; PAGÈS, M (1996). El monestir de Sant Llorenç prop Bagà. Artestudi. Barcelona p- 56. CATALÀ i ROCA, PERE. 'El castell de Guardiola' Els castells catalans. Vol V. (El Berguedà)P.910-916. CATALÂ i ROCA, PERE (1982).'El castell de Guardiola' a Inventari de Patrimoni arquitectònic de Catalunya GUARDIA, JORDI (2014) 'les excavacions al castell de Guardiola de Berguedà. Actes de les II jornades d'Arqueologia de la Catalunya Central. Vic- 13-15 de desembre de 2012 Generalitat de Catalunya .SERRA I VILARÓ; JOAN (1989). Les baronies de Pinós i Mataplana. Investigació als seus arxius. Vol. III.</p> | XII-XVI | Custodiat al museu Comarcal de Berga i també a l'Associació de Torre de Guaita. | <p>Conjunt de material ceràmic procedent del castell de Guardiola en fase d'estudi i dipositat de forma provisional al museu comarcal de Berga. Es conserven un conjunt de caixes amb material que va des del segle XI amb fragments de vores d'olla i olleta de ceràmica gris medieval, ceràmica decorada en verd i manganès dels segles XIII i XIV amb fragments de vores de plat i escudella, ceràmica blava dels tallers valencians de Paterna i de Barcelona amb vores de servidores, escudelles, plats, talladors i en menor mesura ceràmica valenciana decorada en Reflex metàl·lic. L majoria de les peces corresponen amb la ceràmica 'pisa esmaltada' però també hi ha un bon nombre de ceràmica vidriada de l'anomenada 'terra verda' o ceràmica vidriada dels segles XIV amb formes com ara setrills, olles, pitxers, poals i ceràmica comuna de vidriat plumbífer utilitzada per a la cuina de les llars. Corresponen amb formes de plat d'ala, olles, pitxers, gerres. En menor ,mesura també hi ha peces de l'obra aspra' o ceràmica comuna així com monedes de l'era comtal i reial i sivelles de bronze i fins hi tot una figureta en forma de cabra d'ivori.</p> | 08099-242 | Ajuntament de Guardiola de Berguedà Plaça de l'Ajuntament núm. 03. 08694 (Guardiola de Berguedà) | <p>Aquest castell que denomina el lloc de 'Guardiola' està documentat ja des del segle X com a guaita que controlava l'entrada a la vall de Brocà. La primera referència és del 939 quant el comte de Cerdanya Sunifred rep el dret d'aprisió o dret d'ocupar una terra erma per part de l'abat Dacó de Sant Sebastià de Sull amb propòsit d'explotar-la i treure'n profit. En aquest document s'esmenta el topònim de Rocha de Guardiola, juntament amb el poblat de les Llenes. Posteriors documents ja van lligats amb el monestir de Sant Llorenç que l'any 984 es fa esment del nucli de les Llenes i possiblement també al castell que es denomina 'roca'. En aquest moment l'antiga torre de guaita es deuria convertir ja en un castell. No trobem més notícies d'aquest lloc fins el 1281 quant en el testament que els senyors de Guardiola Pere de Guardiola i la seva esposa Berenguera donaren a la seva filla Agnès les possessions que tenien malgrat que el castell pertanyés al monestir . Agnès donà totes les seves possessions al monestir a canvi d'anar ben alimentada. .En aquet moment ja existia la batllia de guardiola. El 1279 hi havia cases edificades dins dels murs i el 1295 va ser un indret de pugnes entre els senyors de Pinós i l'abat de Sant Llorenç. Posteriorment entre el 1320 i 1339 i durant el govern de l'abat Guillem de ça Vila el monestir es va aliar amb el rei Jaume i Alfons d'Aragó per la seva posició estratègica. L'objectiu era que la corona es fes amb el castell per la seva situació de control i poder combatre contra les pugnes que hi havia constantment entre els barons de Pinós i l'abat de Sant Llorenç. Cal remarcar el 1328 el baró atacà el castell de Guardiola que acabà amb l'excomunió de tots els preveres de la baronia de Pinós. Aquestes excomunions van ser molt presents els anys següents al 1328 fins al 1335. Guillem permutà el castell de Guardiola a la Corona d'Aragó a canvi d'un lloc anomenat 'Vilaguisants' de gran utilitat però es reservà tot el dret del cobrament dels tributs. El rei n'havia de costejar de les obres. Ambdues parts havien de nomenar batlle. Aquesta permuta es va portar a terme el 11 de març de 1327. Cap el 1364 el castell de Guardiola es va vendre a la vila de Berga que era de jurisdicció reial del rei Pere III, el Cerimoniós per mil florins d'or i sinch mil sous de moneda Barcelonesa'. Atès que el castell era propietat del rei i aquest intentava extreure del monestir de Sant Llorenç tot el que necessitava , el 1371 l'abat Jaume Ça Prous va vendre la meitat del castell de Guardiola i el lloc de Llenes al baró de Pinós després d'un episodi de fortes bregues entre el baró i la sots-vegueria de Berga. Aquests esdeveniments desencadenaren noves lluites entre els barons de Bagà i els Berga . Posteriorment el 1393 els veguers de Berga es queixen al rei Joan II dels abusos que els oficials del castell de Guardiola en feien de les seves rendes i els demanen que se'ls prohibeixi fer-ne ús. El 1465 el castell de Guardiola i les seves possessions estaven a mans dels Pinós . Al nomenar Bernat Galceran de Pinós capità general de Catalunya se li atorga el castell de Guardiola que va ser apoderat pel mateix baró el 1482 juntament amb el castell de Berga. Finalment al segle XV i després d'un llarg plet entre els Pinós i la vegueria de Berga es signa un pacte entre l'abat de Sant Llorenç i la vegueria de Berga i en el que el consell de Berga renuncia a reclamar els deutes de l'abat i els predecessors a canvi que aquest segon renuncia a reclamar tot el que va ser pres . A partir d'aquest moment el castell passa a mans de la vila de Berga fins a mitjans del segle XIX. El castell també va ser escenari de les guerres de remença i Durant la guerra dels Segadors, el castell de Guardiola va ser novament escenari de conflictes. Francisco Vilardaga ens explica un conflicte que va succeir al castell el 1654 coincidint amb la retirada de l'exèrcit francès. No sabem quant va ser destruït doncs els documents no ens en parlen.</p> | 42.2332000,1.8792000 | 407517 | 4676277 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51140-foto-08099-242-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51140-foto-08099-242-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51140-foto-08099-242-3.jpg | Física | Gòtic|Medieval | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2020-09-23 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Material dipositat en part al Museu Comarcal de Berga de forma provisional i una altre part a l'Associació de Torre de Guaita que el té com a dipòsit provisional i que s'exposa temporalment al monestir de Sant Llorenç | 93|85 | 53 | 2.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:23 | |||||||
| 53975 | Col·lecció de Montclar al Museu de Berga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-de-montclar-al-museu-de-berga | Carreras, J. (1999). Una sepultura medieval al poble de Montclar. L' Erol, revista cultural del Berguedà, núm 61. Pp. 14-17. Castany, J. i altres (1990). El Berguedà: de la prehistòria a l'antiguitat. Els llibres de l'Àmbit, núm. 4. Guia de Museus de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Edicions 62. Barcelona 1999. | Molts materials són fragmentats. L'olleta es conserva sencera. | Al Museu Comarcal de Berga es troba dipositat part del material arqueològic dels jaciments de Montclar en els que va intervenir el grup d'arqueologia del Museu els anys 60 i 70. De la sepultura que es va descobrir al nucli es van recollir fragments de terrissa grisa, alguns pertanyents a una olleta que es va reconstruir i que es conserva al Museu, així com els ossos humans que es van trobar dins la sepultura. L'olleta es va trobar damunt el pit de l'esquelet i per les seves característiques (pasta grisa negrosa, de cocció reductora, feta a torn, bicònica amb vora exvasada) es datada vers el final del segle XI o XII. També es conserva material del jaciment del turó de El Verdaguer consistent en fragments ceràmics de ceràmica oxidada ibèrica i de vernís negre; una part del material el conserva el Sr. Carreras i altra part està dipositada al Museu Comarcal de Berga. | 08130-62 | Museu Comarcal de Berga. Espai de Reserva, Pla de l'Alemany, s/n. 08600-Berga | El Museu de Berga es creà per iniciativa municipal l'any 1962 amb l'objectiu preservar, documentar i donar a conèixer el patrimoni històric i artístic de la ciutat i la comarca, si bé no funcionà plenament obert al públic fins l'any 1980. Actualment la secció d'arqueologia del Museu es troba a la sala de reserva ja que està pendent una nova ubicació i reorganització. El grup d'arqueologia del museu es va formar l'any 1962 per iniciativa d'aficionats de la zona encapçalades per Josep Carreras, que durant els anys 60 i 70 es van dedicar a realitzar algunes prospeccions i excavacions arqueològiques a la zona. | 42.0182000,1.7650900 | 397756 | 4652535 | 08130 | Montclar | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53975-foto-08130-62-1.jpg | Física | Medieval | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 85 | 53 | 2.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:27 | |||||||||
| 53976 | Col·lecció de Montclar al Museu Diocesà i Comarcal de Solsona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-de-montclar-al-museu-diocesa-i-comarcal-de-solsona | AA.DD. . (1990) Museu Diocesà i Comarcal de Solsona. Catàleg d'art romànic i gòtic. Patronat del Museu Diocesà i Comarcal de Solsona. Bisbat de Solsona, Ajuntament de Solsona, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. AA.DD. . (2004) Museu Diocesà i Comarcal de Solsona. Catàleg 1, segle XVI-XX. Patronat del Museu Diocesà i Comarcal de Solsona. Bisbat de Solsona, Ajuntament de Solsona, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Castany, J. (1990). 'El megalitisme i les coves sepulcrals i d'hàbitat', a El Berguedà: de la prehistòria a l'antiguitat. Els llibres de l'Àmbit, núm. 4. Pp. 113-165. Giró, Romà (2004) El vot del poble de Montclar a Sant Sebastià. L'Erol núm. 80. P.39-40. Àmbit de Recerques del Berguedà. Berga. Llorens, A.; Guerrero, Ll.; Lorenzo, J.I.; Lázaro, F. (1975). Cueva sepulcral del Home Mort de Circuns, Montclar (Barcelona). Noticiario Arqueológico Hispano. Prehistoria, núm. 4. Madrid. Pp. 339-356. Llorens Solé, Antoni; Guerrero Sala, Lluís Antoni; Lorenzo Lizalde, José Ignacio (1976). Memoria preliminar de excavación de la cueva sepulcral del Home Mort de Circuns (Montclar, Barcelona). Noticiario Arqueológico Hispánico. Prehistoria, núm. 5. Madrid. Pp. 247-252. Sánchez, E.. (1990). 'L'època ibèrica', a El Berguedà: de la prehistòria a l'antiguitat. Els llibres de l'Àmbit, núm. 4. Pp. 197-225. Serra, R. (1990) El Museu Diocesà i Comarcal de Solsona. L'Erol núm. 29. P. 49. | Al Museu es troben diferents objectes, tan arqueològics com artístics procedents de les esglésies. Pel que fa al material arqueològic, es va dipositar el que es va extreure de l'excavació realitzada a la Bauma de l'Home Mort de Circuns; hi ha part d'un esquelet, fragment d'una olla ceràmica, fragment d'un punxó d'os, fragment d'espàtula d'os, fulla de sílex, fragments de dues plaquetes d'os, fragment d'ullal de porc fer; en altres fosses no identificades del mateix jaciment es van extreure un burí de sílex, un gratador de sílex, fragments d'espàtula d'os, fragments de punxó d'os, una dena de collar d'esteatita i una petxina univalva amb una incisió anular per a sostenir-la com a penjoll. Dels objectes procedents de les esglésies, es conserva la lipsanoteca de Sant Quintí de Montclar (MDCS núm. inv. 965), que va entrar al Museu abans de 1910. Es conserven diversos fragments de dos antics retaules desapareguts i procedents de Sant Martí de Montclar que van entrar al Museu el 1946 i que es troben fragmentats ja que les taules es van utilitzar per construir la calaixera de la sagristia. Un és l'antic retaule gòtic datat al segle XV-XVI (núm. de registre MDCS 33); la peça central de 80 x 110 cm, de pintura al tremp sobre taula amb la imatge de Sant Martí, patró de l'església, assegut en una càtedra amb la mitra i el bàcul, beneint amb la dreta, es veu part d'una segona escena amb dues figures i l'escena del sant mort i estirat al llit; així com un altre fragment de 80x30cm. També hi ha tres fragments de d'un retaule renaixentista datades al segle XVII, que amiden respectivament 105x78cm, 105x70cm, 107x63,5cm, (Núm. de registre MDCS 55.1-3). Representen escenes de la vida del sant patró: la consagració com a bisbe de Sant Martí, el sant ressuscitant un mort, i Sant Martí partint la capa amb un pobre, escenes de la iconografia més popular d'aquest sant bisbe. També conserva en dipòsit un calze que el bisbe Morgades va regalar al doctor Josep Sobrevias i Parcerissa, teòleg procedent de Montclar, després de la celebració del 20è aniversari d'ordenació, l'any 1898. Aquest calze des del 1911 s'utilitzava a la parròquia de Montclar en la cerimònia que acompanyava la celebració del vot del poble a Sant Sebastià, per expressa voluntat de Josep Sobrevias, que ho deixà escrit a les darreres voluntats certificades a Roma el 28 de juny de 1908. El calze, acompanyat de la patena, la cullereta i la pàl·lia, va ser dipositat al Museu per la família Giró-Sobrevias l'any 2002. És un calze d'argent, porcellana, vidre, amb formes neogòtiques i realitzat a finals del segle XIX. | 08130-63 | Museu Diocesà i Comarcal de Solsona, Palau Episcopal. 25280 SOLSONA | El Museu de Solsona es va crear l'any 1896 impulsat pel Bisbe Ramon Riu i Cabanes que creà l'Aula d'Arqueologia Cristiana i inaugurà el museu amb una col·lecció d'objectes d'art i ús litúrgic instal·lada a l'edifici del Seminari. Des-de l'any 1981 la Generalitat col·labora amb el Museu a través del Departament de Cultura, fet que va provocar una renovació en les sales d'exposició. L'any 1909, Mn. Joan Serra Vilaró entrà com a director del Museu i impulsà campanyes d'excavació arqueològiques que van proporcionar gran quantitat de materials arqueològics al Museu, ampliant així les col·leccions. El material que predomina al Museu és aquell que procedeix de les excavacions de Mn. Serra Vilaró i el que prové de les esglésies pertanyents al Bisbat. Per aquest motiu conserva material de la zona del Berguedà propera, com Montclar. A la bauma sepulcral col·lectiva, que en el moment de la descoberta ja havia estat saquejada, es va realitzar una excavació d'urgència durant 15 dies del mes de maig de 1973 per membres del Museu de Solsona sota la direcció d'Antoni Llorens Solé. Els arqueòlegs del Museu de Solsona van centrar la seva feina en la descripció del jaciment, en l'estudi planimètric i en la recollida d'alguns ossos i materials. | 42.0182000,1.7650900 | 397756 | 4652535 | 08130 | Montclar | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53976-foto-08130-63-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53976-foto-08130-63-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53976-foto-08130-63-3.jpg | Legal i física | Medieval|Gòtic|Modern|Renaixement|Contemporani|Neoclàssic|Edats dels Metalls | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | Degut a l'interès d'alguns objectes, s'ha fet una fitxa individualitzada d' alguns. | 85|93|94|95|98|99|79 | 53 | 2.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:27 | |||||||||
| 54191 | Els Gegants del Comú de Montmajor | https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-gegants-del-comu-de-montmajor | <p>MUNTADA, A. (2000). Manel Casserras. Obra de gegants. Edicions Regió 7.</p> | XX | <p>El Gegants del Comú de Montmajor son les personificacions de' 'El Casanova' i de la 'Pubilla Xica', acompanyats per uns nans que representen un gall, un ànec, un conill, un xai, un porc i un vedell. Les imatges es van realitzar a partir de els personatges reals i per tant son molt representatius d'aquests. Van vestits com els pagesos de principis del segle XX quan anàven al mercat: ella amb un cistell i un mocador al cap, i ell amb gorra de visera, corbata i un bastó. El Casanova pesa 55 kg i medeix 320 cm; la Pubilla Xica pesa 40 kg i medeix 280 cm.</p> | 08132-87 | Montmajor | <p>Ramon Riba Puig, 'El Casanova', va nèixer l'any 1881 a Montmajor, on hi va viure tota la vida fins els 72 anys. Era un home de gran intel·ligència i molt murri, que va perdre al seu pare quan nomès tenia vuit anys. Aleshores es guanyà la vida comprant i venent animals. D'ell s'expliquen moltes anècdotes, entre les que destaca la dels seus elàstics i camises blanques, ja que tothom rumiava com s'ho feia per dur-les tan netes, i és que l'home es comprava unes quantes i de les posava sense treure's la de sota. Fou el primer en promoure el Mercat de Montmajor. Concepció Torrens i Macià, 'La Pubilla Xica', va nèixer a Montmajor l'any 1897 i va morir a la casa de la Roca al novembre de 1967 als 70 anys. Era tota menuda, però es prenia les coses amb molt bon humor, per això deia d'ella mateixa: 'Jo sóc xica, però de tot tinc una mica'. Enraonava amb tothom i vivia molt entregada a la seva feina de pagesa. Els gegants van ser realitzats per l'artista geganter manel Casserras de Solsona l'any 1988. El poeta Jaume Sala Cortada, fill de Gargallà, i el músic Valentí Miserachs Grau, de Vic i organista de Santa Maria la Major de Roma, vàren escriure i composar les corrandes dels Gegants del Comú de Montmajor.</p> | 42.0177120,1.7354107 | 395298 | 4652516 | 1988 | 08132 | Montmajor | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08132/54191-gegants-de-montmajor.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08132/54191-foto-08132-87-1.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | Inexistent | 2022-10-05 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Manel Casserras | 119|98 | 53 | 2.3 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:27 | |||||
| 54200 | Fons de Montmajor del Museu Comarcal de Berga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-de-montmajor-del-museu-comarcal-de-berga | <p>Guia de Museus de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Edicions 62. Barcelona 1999.</p> | El material es conserva en general en bon estat | <p>Al Museu Comarcal de Berga es troba dipositat part del material arqueològic dels jaciments de Montmajor que va excavar el grup d'arqueologia del Museu els anys 60 i 70. Hi ha dipositat diferent material procedent de la bófia de Boixadera dels Bancs (destrals de pedra, ganivets de sílex, 3 cranis, 3 mandíbules, fragments de ceràmica, fragments d'ossos humans); material procedent de Sant Pere de Graudescales (4 cranis humans, fragments de mandíbules, fragments d'ossos humans, sarcòfag tallat en pedra tosca del segle XI, espitllera monolítica amb arc de ferradura del segle X, capitell de forma troncocònica, fragments de ceràmica); material procedent de Sant Miquel de Sorba (un vas ceràmic gris ibèric, fragments de ceràmica ibèrica, ceràmica gris pintada ibèrica).</p> | 08132-96 | Museu Comarcal de Berga. C/ del Àngels, 7. 08600 BERGA | <p>El Museu de Berga es creà per iniciativa municipal l'any 1962 amb l'objectiu d'aplegar i protegir el patrimoni històric i artístic de la ciutat i la comarca, si bé no funcionà plenament obert al públic fins l'any 1980. El Museu s'instal·là en unes dependències de la Casa de la Vila i amb col·leccions molt diverses: material arqueològic procedent de la comarca, fons de geologia i paleontologia, fons d'etnologia i material de La Patum. Actualment està pendent una nova ubicació i reorganització. El grup d'arqueologia del museu es va formar l'any 1962 per iniciativa d'aficionats de la zona encapçalats per Josep Carreras, que durant els anys 60 i 70 es van dedicar a realitzar algunes prospeccions i excavacions arqueològiques a la zona.</p> | 42.0177179,1.7354214 | 395299 | 4652517 | 08132 | Montmajor | Restringit | Bo | Física | Ibèric|Romà|Medieval | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | Inexistent | 2022-10-07 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Escala del plànol: 1:50000. | 81|83|85 | 53 | 2.3 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:27 | |||||||
| 54201 | Fons de Montmajor del Museu Diocesà i Comarcal de Solsona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-de-montmajor-del-museu-diocesa-i-comarcal-de-solsona | <p>CALDERER, J. I altres (1993). Guia del Museu Diocesà i Comarcal de Solsona. Bisbat de Solsona, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. XANDRI, J. (1985). El Museu Diocesà i Comarcal de Solsona (1). A L'Erol nº 17, pàgs. 46-48. XANDRI, J. (1985). El Museu Diocesà i Comarcal de Solsona (2). A L'Erol nº 18, pàgs. 49-50. SERRA, R. (1988). El Museu Diocesà i Comarcal de Solsona (8). A L'Erol nº 29, pàg. 49. SERRA, R. (1988). El Museu Diocesà i Comarcal de Solsona (9). A L'Erol nº 31, pàgs. 45-46.</p> | <p>Material arqueològic procedent de : Tomba del Moro de Sorba, cista del Pla de la Pinassa de Sorba, cista Vinya de la Cabana de Sorba, cista de Ca N'Agut de Sorba, dolmen de Cal Conill Gros de Montmajor, bauma de Boixadera dels Bancs de Montmajor (material de les excavacions de Serra Vilaró), poblat ibero-romà de Sant Miquel de Sorba, restes de ceràmica medieval del Pujol de Planès (recolliden en superfície). Objectes procedents d'esglésies del terme: dues taules del retaule gòtic de Sant Andreu de Gargallà (segle XV) (nº 28), Mare de Déu del Pujol de Planès (barroc, segle XVIII) (nº 372), dues bacines del Pujol de Planès (segle XVIII) en dipòsit (nº 553, 554), creu processional del Pujol de Planès (neoclàssic, segle XIX) (nº 371), figura d'ànima de fusta del Pujol de Planès (segle XIX) (nº 370), imatge del Sagrat Cor del Pujol de Planès (segle XIX) en dipòsit (nº 620). Quasi tots els objectes es troben a la sala de reserves, excepte alguns objectes puntuals de Sant Miquel de Sorba i del dòlmen de Cal Conill Gros que formen part de l'exposició permanent. En general els objectes es troben en bon estat de conservació, tot i que el material de Sorba en la seva majoria no està restaurat.</p> | 08132-97 | Museu Diocesà i Comarcal de Solsona, Palau Episcopal. 25280 SOLSONA | <p>El Museu de Solsona es va crear l'any 1896 impulsat pel bisbe Ramon Riu i Cabanes que creà l'Aula d'Arqueologia Cristiana i inaugurà el museu amb una col·lecció d'objectes d'art i ús litúrgic instal·lada a l'edifici del Seminari. L'any 1909, Mn. Joan Serra Vilaró entrà com a director del Museu i impulsà campanyes d'excavació arqueològiques que van proporcionar gran quantitat de materials arqueològics al Museu, ampliant així les col·leccions. Des-de l'any 1981 la Generalitat col·labora amb el Museu a travès del Departament de Cultura, fet que va provocar una renovació en les sales d'exposició. El material que predomina al Museu és aquell que procedeix de les excavacions de Mn. Serra Vilaró i aquell que prové de les esglésies pertanyents al Bisbat.</p> | 42.0177040,1.7353838 | 395295 | 4652515 | 08132 | Montmajor | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08132/54201-foto-08132-97-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08132/54201-foto-08132-97-2.jpg | Física | Ibèric|Romà|Medieval|Romànic|Gòtic|Modern|Barroc|Neoclàssic|Edats dels Metalls | Patrimoni moble | Col·lecció | Privada accessible | Científic | Inexistent | 2022-10-07 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 81|83|85|92|93|94|96|99|79 | 53 | 2.3 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:27 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 157,90 consultes/dia
Sabies que...?
...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?
La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc