Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 72446 | Font de l'Abel | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-label | XX | L'aigua segueix rajant, però s'ha perdut el broc. | <p>Aquesta font està localitzada enmig d'uns terrers del barranc que baixa per la cara sud-oest de les Collades de Picamill. Orientada a migjorn, hi havia un petit broc fet per una teia de fusta mig acanalada, gairebé arran de terra, que actualment s'ha perdut, possiblement pel pas del bestiar i fauna salvatge que s'acostava a abeurar-se a l'aflorament d'aigua. Marca el punt d'aigua, un parell de plaques de fusta tallades col·locades en un petit exemplar de pi negre. A la placa superior es llegeix: 'Font de l'Abel. 1945'. A l'inferior: ' Font del Abel 1945 al 7 5 2003' i s'inclou una fotografia.</p> | 08299-70 | Sector nord. Al peu de les collades de Picamill | <p>Si ens atenim a la inscripció, possiblement fou arranjada en última instància per l'Abel l'any 1945. Observant els afloraments d'aigua de l'entorn, es podria tractar d'un broll natural com altres s'obren pas al llarg del torrent. Tot i que l'activitat antròpica en relació a la font és possible que sigui antiga, no n'hem trobat referències documentals. Més enllà de la tradició local de les fontades, el municipi de Vilada es va convertir a finals del s. XIX i al llarg del XX en un punt d'estiueig i descans important a la comarca, sobretot reconegut pels seus aires frescos i la qualitat de les seves fonts, algunes d'elles considerades medicinals. És variada la documentació de principis del s. XX que cita el nostre municipi com la Petita Suïssa Catalana. Vilada era recomanada pels metges barcelonins per fer salut, pels aires i per les aigües. Una de les activitats més senyalades, en el qual encara els fulletons dels 60's ho acrediten, era el dia de les Fonts, en el que s'organitzaven transports públics especials des de Barcelona, per arribar al municipi. En aquest dia d'aplec, les famílies, veïns i visitants, es reunien en les fonts més importants del poble per descansar, dinar, ballar i celebrar l'últim dia de la Festa Major. Actualment, però, aquesta festa està totalment perduda, i només roman en el record dels avis del poble qui ho recorden amb nostàlgia Anunci publicat al diari La Vanguardia en data de 13 de juny de 1913, en el que es destaca les fonts com a principals element destacats del poble: ' dotada de numerosas fuentes de agua potables y dos de aguas sulfurosas, muy recomendadas por varias eminencias médicas, ... saliendo de la misma carruajes combinados con todos los trenes, excepto el último y otros especiales para las fuentes sulfurosas, a petición de los señores veraneantes..' Una segona cita interesant és del butlletí del centre excursionista de Catalunya (any XIII - juliol de 1903 - n.° 102) referent a l'excursió a Alpens, Santuari de La Quar, Vilada i Sant Jaume de Frontanyà per part d'un grup liderat per Cesar August Torras: 'Deixàrem Vilada. Aquest poble, a 58o m. alt., es molt pintoresch. Sa vall es molt rienta, a l'estiu, rublerta de conreus, verdor y arbrat. Té en son terme aigües medicinals y mines de succí (àmbar groch) y betums.'</p> | 723593 | -852066 | 1945 | 08299 | Vilada | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72446-foto-08299-70-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72446-foto-08299-70-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-02-06 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | Possiblement és la font més alta del terme municipal de Vilada a 1415 m, tot i que més que d'una font, estaríem parlant d'una mullera. Es troba a poca distància del cim compartit del municipi, Sobrepuny (1655m.), enmig del PEIN Serra del Catllaràs. Coincideix d'ubicació amb el camí ramader de la Baells al Catllaràs amb el codi ICR23. | 98 | 2153 | 5.1 | 1785 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:28 | ||||
| 78721 | Fàbrica de l'Ametlla de Merola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fabrica-de-lametlla-de-merola | VV.AA (2004): L'Ametlla de Merola, L'EROL núm especial R.SERRA: L'Ametlla de Merola, parc Fluvial del Llobregat s.d. I. TERRADAS SABORIT (1978). 'Dades històriques de L'Ametlla de Merola'. Ametlla de Merola. I. TERRADAS SABORIT (1988). 'De les colònies industrials a la crisi de l'Estat Providència'. L'Avenç. Barcelona I. TERRADAS SABORIT(1979). Les Colònies industrials. Laia. Barcelona. I. TERRADAS SABORIT(1994). La qüestió de les colònies industrials. Centre Estudis del Bages, Manresa R. SERRA (2000). Les colonies textils a Catalunay, Manresa Angle editorial AADD (2011). Pla d'ordenacio urbanística municipal. Catàleg del patrimoni arquitectònic, històric i artístic. Ajuntament de Puig-reig. Fitxa j7 VV.AA. (1994). Inventaridel Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. CABANA, Francesc (2006): La saga dels cotoners catalans, Barna, Ed. Proa TEIXIDOR, E. I SERRA,R.(2010). Vida de colònia. Les colònies tèxtils a Catalunya, Angle Ed. | XIX | El març del 2010 un incendi va destruir, en la seva totalitat, una de les naus més antigues. | El conjunt fabril de l'Ametlla de Merola està format per un conjunt de naus construïdes en diferents èpoques i que ocupen una gran extensió. El conjunt més antic i més proper al nucli d'habitatges de la colònia obrera el formen dues naus rectangulars cobertes a dues vessants amb teules ceràmica, i amb planta baixa i un pis, amb els característics finestrals seriats. Els murs estan fets de maçoneria cara vista i els finestrals remarcats amb totxo deixat vist, amb dintells o arcs de totxo a la part superior. | 08175-19 | Recinte industrial Ametlla de Merola, 08672- L'Ametlla de Merola | L'any 1854 en Josep Comas i Ametlla ven el molí a un empresari de Balsareny, en Francesc Sunyer i Enric. La mort d'aquest abans d'enllestir el projecte féu que en Pere Cruells, el seu marmessor, acabés construint una fàbrica de filar i teixir. Però no fou fins l'any 1864, quan en Mateu Serra i Tauran, comprà els terrenys i la fàbrica a en Pere Cruells. Inicià l'ampliació de la mateixa i la construcció del Carrer Vell, sent l'any 1870 quan la fàbrica comença a funcionar, i quan, davant els esdeveniments econòmics i socials d'Europa comença a fer-se realitat el futur d'aquell lloc: La Colònia. La fàbrica va tancar portes l'any 1999. | 41.9076900,1.8828100 | 407343 | 4640131 | 08175 | Puig-reig | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78721-foto-08175-19-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78721-foto-08175-19-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | 98|119 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:22 | ||||||||
| 78722 | Teatre de l'Ametlla de Merola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/teatre-de-lametlla-de-merola | VV.AA (2004). L'Ametlla de Merola, L'EROL núm especial R.SERRA: L'Ametlla de Merola, parc Fluvial del Llobregat s/d. I. TERRADAS SABORIT. 'Dades històriques de L'Ametlla de Merola'. Ametlla de Merola.1978. I. TERRADAS SABORIT. 'De les colònies industrials a la crisi de l'Estat Providència'. L'Avenç. Barcelona 1988. I. TERRADAS SABORIT. Les Colònies industrials. Laia. Barcelona. 1979. I. TERRADAS SABORITLa qüestió de les colònies industrials. Centre Estudis del Bages, Manresa 1994. R. SERRA. Les colonies textils a Catalunay, Manresa Angle editorial, 2000. CLOTET, D. I SERRA, R. 'Teatre i cinema', a Histories del riu. El llegat de les olònies, Regio7, 2005, p.51-52 AADD (2011). Pla d'ordenacio urbanística municipal. Catàleg del patrimoni arquitectònic, històric i artístic. Ajuntament de Puig-reig. Fitxa j7 VV.AA. Inventaridel Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 1994. TEIXIDOR, E. I SERRA,R.(2010). Vida de colònia. Les colònies tèxtils a Catalunya, Angle Ed. | XX-XXI | El 2009 s'iniciaren les obres de restauració i adequació del teatre, dirigides per l'estudi Lloveras & Soler de Barcelona. | És un edifici allargat, de planta rectangular, amb coberta escalonada que consta de planta baixa més planta pis al volum central i de planta baixa al volum de l'entrada principal. No hi han finestres, únicament disposa de portes de sortida d'emergència de la sala a més de l'accés principal. L'edifici el teatre, en curs de restauració, té annex el Cafè, centre de reunions els Ametllans. | 08175-20 | Plaça del Teatre, 08672- L'Ametlla de Merola | El 1880 ja es té noticia de l'existència d'un petit teatre a l'edifici que avui acull la biblioteca i llar d'avis, on ja es feren uns pastorets íntegres, fins el 1902 que s'inaugurà el teatre nou ubicat al mateix lloc que avui, i s'aprofita també per estrenar nous pastorets amb 'El naixement del Salvador o la redempció de l'esclau' i 'La venjança de Jesús' que s'anaren alternant fins a l'any 1912. El 1912 S'estrena 'La Rosa de Jericó', l'obra que dóna més ressò i prestigi dels pastorets que s'havien anat fent a l'Ametlla. Aquests es van fer fins l'any 1939 i s'anaren alternant amb d'altres obres com 'L'estel de Natzaret', 'La venjança de Jesús' i 'Jesús infant'. El 1949 es reforma el teatre dotant-lo de nous mitjans tècnics i modificant-ne la seva estructura perquè el pati de butaques passés a un aforament de 600 persones i l'escenari fos més gran per adequar-se tant als actors com a l'escenografia. L'obra representada encara era 'La Rosa de Jericó' però una sèrie de canvis (incorporació de dones i nous quadres) i la renovació de la lletra per part d'en Francesc d'Assís Picas i la música per part d'en Josep Conangla (fills de l'Ametlla), van fer que l'obra passés a anunciar-se com 'Els pastorets de l'Ametlla de Merola'. 1954 Per tots aquests canvis i l'evolució cap a una obra més entenedora barrejant-hi alguns elements de l'obra 'La Rosa de Jericó' , naixerà finalment 'La flor de Nadal', i d'aleshores ençà són els únics que s'han representat. Tots aquests factors han portat també a anomenar l'obra com 'Els pastorets de l'Ametlla de Merola' ja que tant l'autor de la lletra com el de la música, F. A. Picas i J. Conangla, s'n fills de l'Ametlla i van dotar a l'obra una personalitat característica, aprofitant també tot el passat teatral històric que s'havia anat portant a terme fins llavors. També s'ha de dir que els diferents directors que han anat passant al llarg del temps dels pastorets han sigut de l'Ametlla i tots ells han ajudat a evolucionar, perfeccionar i adaptar l'obra al temps que vivim igual que totes aquelles millores tècniques que s'han realitzat com l'arranjament de la música per part d'en Carles Cases al 1992 i altres millores escenogràfiques | 41.9078600,1.8830300 | 407361 | 4640149 | 1902 | 08175 | Puig-reig | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78722-foto-08175-20-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78722-foto-08175-20-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78722-foto-08175-20-3.jpg | Legal i física | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | La seva importància, més que pels seus valors arquitectònics, és pel valor social que ha dinamitzat la vida de la colònia; per aquesta raó els ametllans iniciaren una campanya reivindicant la restauració de l'equipament, cosa que s'està fent en l'actualitat en diferents fases. | 98|119 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:22 | ||||||
| 78725 | Ball de Cascavells de l'Ametlla de Merola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ball-de-cascavells-de-lametlla-de-merola | J.MIRALDA (1984): El ball de Cascavells de l'Ametlla de Merola, a L'EROL núm. 10, p.38-39; J.AMADES: Costumari català, vol. II, p. 859. VV.AA (2004): L'Ametlla de merola, L'EROL núm especial R. SERRA: L'Ametlla de Merola, parc Fluvial del Llobregat s/d; R. SERRA (2000). Les colonies textils a Catalunay, Manresa Angle editorial, 2000. I. TERRADAS SABORIT (1978). 'Dades històriques de L'Ametlla de Merola'. Ametlla de Merola. I. TERRADAS SABORIT (1988). 'De les colònies industrials a la crisi de l'Estat Providència'. L'Avenç. Barcelona. I. TERRADAS SABORIT (1979). Les Colònies industrials. Laia. Barcelona. 1979. I. TERRADAS SABORIT( 1994). La qüestió de les colònies industrials. Centre Estudis del Bages, Manresa | XIX-XX | S'ha mantingut fins ara sense variacions ni en la música ni en la coreografia. El ball consta de cinc parts: 1a Part: Els balladors segueixen la música en filera i rodona i a l'últim compàs el que porta la bandera dóna una volta sobre si mateix; es repeteix la tornada i la meitat dels balladors (alternativament a l'abanderat) donen una volta sobre si mateixos sense parar de caminar; finalment, a l'últim compàs, són tots els balladors els que giren sobre si mateixos. 2a Part: Dansen els balladors en pas de polca i a partir del compàs 9 ballen de dos en dos i cara per cara; es repeteix dues vegades més fins a arribar a l'últim compàs en què fan una nota seca. 3a Part: Després de ballar en filera, els balladors es posen de quatre en quatre en forma de creu donant-se les mans i voltant; es torna a ballar en filera i es repeteix el procés dues vegades més. 4a Part: Ballen en filera i rodona a temps de polca i a partir del compàs 9 es posen a ballar de dos en dos i davant per davant; es torna a ballar en filera i rodona i es repeteix tres vegades més fins a arribar a l'últim compàs en què fan una nota seca. 5a Part: Ballen agafats de les mans i en rodona i a una nota determinada posen el peu dret al mig; es fa el mateix però posant el peu esquerre i a la tercera vegada fan tots un cop sec donant per finalitzat el ball. | 08175-23 | L'Ametlla de Merola | L'actual ball de cascavells de l'Ametlla de Merola prové de l'antic nucli de Merola i sembla que es va introduir a l'Ametlla sobre l'any 1902. El primer que el va ensenyar fou un tal Cucharrera, motejat “El pequeño de la Granota”. Documentalment, el ball es troba descrit en un article de Pere Feliu publicat l'any 1905 en un butlletí del Centre Excursionista de Catalunya. També es troba citat en el “Costumari Català” de Joan Amades. | 41.9078600,1.8830300 | 407361 | 4640149 | 08175 | Puig-reig | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78725-foto-08175-23-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78725-foto-08175-23-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78725-foto-08175-23-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Lúdic | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | Els balls de cascavells són manifestacions folklòriques de la Catalunya Interior. Reben el nom del camal (calçó ple de cascavells o picarols) que porten els dansaires a les cames i que fan un so característic en les voltes i en els salts. Els balladors són únicament homes tot i que altres indrets també ballen les dones. | 119|98 | 62 | 4.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:22 | ||||||||
| 78708 | Festa Major de l'Ametlla de Merola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-lametlla-de-merola | AMADES, Joan; Costumari català, Volum II, pp. 858, 859, 860, 1011 TEIXIDOR, E. I SERRA,R.(2010). Vida de colònia. Les colònies tèxtils a Catalunya, Angle Ed. www.ametllademerola.cat www.puig-reig.cat | XX | La festa Major de l'Ametlla de Merola se celebra el cap de setmana més proper a la festivitat de Sant Mateu, el 21 de setembre. La festa major comença el divendres a la tarda amb la penjada de la creu al campanar, un concurs de cuina seguit d'un sopar popular al vespre i amb l'audició del pregó de la festa major i un concert amb grups locals. El dissabte al matí es realitza un concurs de pesca i a la tarda la ja tradicional presentació de l'equip de futbol sala del poble amb el memorial Josep Maria Feliu, un dels principals impulsors d'aquest esport a la colònia. També hi ha festa per als més menuts, un espectacle infantil i a la nit teatre i per als que tenen ganes de ballar seguidament ball-discoteca. El diumenge a primera hora tenim la tradicional cercavila i després de la missa solemne la tirada de coets i el tradicional ball de cascavells. Després de tants dies de festa, el dilluns la festa comença al migdia amb un concert-vermut, a la tarda ball popular i al vespre sardanes. La festa, finalment acaba el dimarts baixant la creu del campanar. | 08175-6 | L'Ametlla de Merola | Fins a la inauguració oficial de l'església, la Festa Major es celebrava el dia 15 d'agost, però posada sota patrocini de Sant Mateu començà a celebrar-se el dia 21 de setembre, fos quin fos el dia de la setmana en què s'esqueia. Més tard, la traslladaren al diumenge més proper a la festivitat del sant. En els seus inicis i durant més de 20 anys venia una orquestra a amenitzar tots els actes que es celebraven que solien ser: dissabte al vespre, completes cantades de l'Orfeó; diumenge a les 8 del matí, cercavila pels carrers; en sortir de l'església, balls de l'esbart dansaire i els de nans i cascavells; a la tarda, processó; al vespre serenates i teatre; el dilluns hi havia l'ofici de difunts al matí, concert a la tarda i castell de focs per acabar la Festa Major al vespre. Aquest programa que, amb poques variants durà molts anys, amb el temps ha anat canviant i ara és un xic diferent. Així podem veure que la festa comença el divendres a la tarda amb la penjada de la creu al campanar, el concurs de plats culinaris al vespre seguit d'un sopar popular, el pregó de la festa major i nit musical amb l'actuació de grups locals. El dissabte comença ben d'hora amb el concurs de pesca; a la tarda hi ha la presentació de l'equip de futbol-sala, el memorial Josep Ma Feliu i l'espectacle infantil, i a la nit hi ha teatre i seguidament ball-discoteca. El diumenge al matí hi ha la cercavila, la missa solemne i en sortir-ne la tirada de coets i els balls de cascavells, nans i gegants que són seguits per les sardanes de migdia; a la tarda hi ha ball popular i al vespre, revetlla al cafè. Dilluns comença més tard, al migdia amb el concert-vermut; a la tarda hi ha ball popular i al vespre sardanes. La Festa Major acaba dimarts amb la baixada de la creu del campanar. | 41.9079100,1.8833400 | 407387 | 4640155 | 08175 | Puig-reig | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78708-foto-08175-6-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78708-foto-08175-6-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | 98 | 2116 | 4.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:22 | |||||||||
| 78709 | Els Pastorets de l'Ametlla de Merola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-pastorets-de-lametlla-de-merola | Fitxes d'Etnografia i Folklore del Berguedà. Municipi Puig-reig. Àmbit de Recerques del Berguedà,1985. J.M.FONTANET, J.MIRALDA i M.FITE (1982): 'Cent anys de Pastorets a l'Ametlla de Merola', L'EROL n. 3, Berga hivern, p. 20-23. 'La Flor de Nadal', Editorial Millà, 1972 'El Centenari dels Pastorets de l'Ametlla de Merola', 1982 Associaicó de Veins de l'Ametlla de Merola: 125 anys de Pastorets, a l'EROL núm. Especial 2004, pag. 34-36. CLOTET, D i SERRA, R: 'Colònia i Pastorets', a 'Histories del riu. El llegat de les colònies, Regio7 2005, p.41-42 TEIXIDOR, E. I SERRA,R.(2010). Vida de colònia. Les colònies tèxtils a Catalunya, Angle Ed. www.ametllademerola.cat www.puig-reig.cat | XIX-XXI | Els Pastorets de l'Ametlla de Merola gairebé tenen la mateixa edat que la colònia, no és d'estranyar doncs que identifiquem els mots Pastorets i Ametlla com un conjunt. Tot i que han anat canviant al llarg del temps, sempre han mantingut la seva essència, han estat representats per gent de la colònia i més endavant per l'Associació Cultural Esplai, amb una participació fins a 160 persones. Aquesta llarga tradició es va veure compensada l'any 2007, quan la Generalitat atorgà la Creu de Sant Jordi 2007. Els Pastorets de l'Ametlla es poden veure any rere any per dates nadalenques, l'obra s'estructura en tres actes i té un total de vint quadres. La representació es fa al teatre, recentment rehabilitat amb orquestra i coral en directe. Paral·lelament a la representació dels Pastorets es fa un concert teatralitzat 'La flor de Nadal' de Francesc d'Assís amb l'arranjament sobre la música original de Josep Conangla i amb la direcció de Sergi Cuenca a on es va començar a representar els Pastorets, a l'església de la colònia el 1878. | 08175-7 | Teatre Esplai de l'Ametlla de Merola | Les primeres representacions de l'Ametlla de Merola van lligades al naixement de la colònia. Al 1878 les primeres representacions es feien durant la Missa del Gall a l'església de la colònia. Més endavant, la representació es deixà de fer a l'església per fer-la al nou teatre on allà es representava “El naixement de Salvador” i “La venjança de Jesús”. El 1912 s'estrenà “La Rosa de Jericó”, obra íntimament lligada als pastorets. Des de l'any 1912 fins el 1939 es representaran alternativament altres obres, “L'Estel de Nazaret”, “La venjança de Jesús” o bé “Jesús infant”, exceptuant-ne el període de la guerra civil que els Pastorets no es van representar. Durant el període de la postguerra es representà alternativament “La Rosa de Jericó” i “La venjança de Jesús”. L'any 1949 l'obra “La Rosa de Jericó” passà a denominar “Els pastorets de l'Ametlla de Merola” ja que Francesc d'Assís Picas va renovar el text i Josep Conangla va renovar la música. A aquesta renovació hi hem d'afegir la incorporació de dones a la representació i nous quadres. El 1954 naixerà també “La flor de Nadal” anomenada també “Els Pastorets de l'Ametlla de Merola”. Cal saber que Francesc d'Assís Picas i Josep Conangla van donar a la representació una identitat pròpia a través de la tradició d'anys enrere. Ell són de la colònia, tal i com ho seran tots els directors que hi ha hagut al llarg dels anys, gràcies a ells i a la participació de molts veïns, els Pastorets de l'Ametlla de Merola ja són patrimoni immaterial de la colònia i tradició. | 41.9079100,1.8833400 | 407387 | 4640155 | 1878 | 08175 | Puig-reig | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78709-foto-08175-7-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78709-foto-08175-7-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | L'Ametlla de Merola celebra amb joia els aniversaris destacats dels Pastorets: el 1982 celebrà el centenari i el 2007 el 125è aniversari. | 98 | 2116 | 4.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:22 | |||||||
| 78712 | Caramelles de l'Ametlla de Merola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/caramelles-de-lametlla-de-merola | Fitxes d'Etnografia i Folklore del Berguedà. Municipi Puig-reig. Àmbit de Recerques del Berguedà,1985. VV.AA (1982): Caramelles, a L'EROL núm.3, Berga hivern, p. 20-23. TEIXIDOR, E. I SERRA,R.(2010). Vida de colònia. Les colònies tèxtils a Catalunya, Angle Ed. www.ametllademerola.cat www.puig-reig.cat | XX-XXI | La celebració de la Pasqua amb Caramelles és una de les manifestacions més tradicionals de l'Ametlla de Merola des de finals del s. XIX. Consta que, pels anys 1880-85, existia una forta rivalitat entre el grup de les caramelles i el cor parroquial que acabaren per fusionar-se en una de sola per realitzar el recorregut pels carrers de l'Ametlla, la majoria de vegades han seguit la lletra i música d'en Josep Conangla. | 08175-10 | Ametlla de Merola | L'any 1919 es va fundar l'Orfeó de l'Ametlla de Merola, dirigit per Manuel Guiu i Bosch i amb Josep Conangla com a sots-director; el nombre de cantadors arribava al centener i van fer el debut el dia de l'Ascensió de 1920; el seu esperit lluitador i ambiciós quedà reflectit en la conferència que el 1927 va pronunciar el mestre Lluís Millet al teatre de l'Ametlla sobre el tema de la cançó popular catalana. L'Orfeó, que va tenir una vida curta de només deu anys, fou l'escola de formació de molts ametllans que han mantingut viva la tradició de les caramelles. Tot i que amb alts i baixos, la majoria de les Pasqües s'escolten caramelles a l'Ametlla | 41.9079100,1.8833400 | 407387 | 4640155 | 08175 | Puig-reig | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78712-foto-08175-10-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Científic | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | 98 | 62 | 4.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:22 | |||||||||
| 78768 | Fons fotogràfic de l'Arxiu de l'Associació de Veïns de l'Ametlla de Merola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-fotografic-de-larxiu-de-lassociacio-de-veins-de-lametlla-de-merola | <p>VV.AA: L'Ametlla de merola, L'EROL núm especial 2004. R.SERRA: L'Ametlla de Merola, parc Fluvial del Llobregat s/d TERRADAS SABORIT, I. (1978) 'Dades històriques de L'Ametlla de Merola'. Ametlla de Merola. TERRADAS SABORIT, I (1980). 'De les colònies industrials a la crisi de l'Estat Providència'. L'Avenç. Barcelona. TERRADAS SABORIT, I (1979). Les Colònies industrials. Laia. Barcelona. TERRADAS SABORITLa qüestió de les colònies industrials. Centre d'Estudis del Bages. Manresa.1994. R. SERRA. Les colonies textils a Catalunay, Manresa Angle Editorial, 2000.</p> | XX | <p>Arxiu fotogràfic format per materials originals, còpies i digitalitzacions procedents de diferents donacions (empresa Serra Feliu Sa i particulars) en relació a la història de l'Ametlla de Merola i dels Ametllans. Destaca especialment les imatges referides a la intensa i rica activitat cultural de l'Ametlla, tot i que també s'hi troben imatges d'activitats relacionades amb el treball i la construcció i creixement de la colònia.</p> | 08175-66 | Plaça del Teatre s/n, 08736- L'Ametlla de Merola | <p>El 1864 es començà a construir la fàbrica i a redós seu creix la colònia que el 1880 ja es va haver d'ampliar juntament amb la fàbrica assolint una extensió de 98.577 m2. El creixement de la colònia, però, no quedà exempt de tensions i situacions de conflicte, especialment el 1890 i durant la Guerra Civil. Després dl conflicte, malgrat les dificultats dels primers anys de postguerra –marcats per la misèria, la repressió dels vençuts, l'autarquia, les restriccions elèctriques i l'estraperlo-, la colònia de l'Ametlla de Merola seguí ben viva fins als anys seixanta, quan es deixaren notar els primers indicis de crisi en el sector tèxtil. Els propietaris afrontaren aquests moments difícils arrendant a particulars alguns serveis de la colònia, reduint la plantilla i, posteriorment, renovant maquinària per poder ser competitius. Durant els anys vuitanta també es visqueren situacions molt complicades: les inundacions del novembre de 1982 i la crisi de final de dècada, que comportà una dràstica reducció de la plantilla de treballadors. La fàbrica, malgrat tot, continuà en funcionament fins l'any 1998.</p> | 41.9079100,1.8833400 | 407387 | 4640155 | 08175 | Puig-reig | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78768-foto-08175-66-2.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | El fons fotogràfic sou inventariat, juntament amb la resta de documentació, amb el suport de l'OPC de la Diputació de Barcelona | 98 | 55 | 3.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:22 | ||||||||
| 78856 | L'Ametlla de Merola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lametlla-de-merola | VV.AA: L'Ametlla de Merola, L'EROL núm especial 2004. R.SERRA: L'Ametlla de Merola, parc Fluvial del Llobregat s/d I. TERRADAS SABORIT. 'Dades històriques de L'Ametlla de Merola'. Ametlla de Merola.1978. I. TERRADAS SABORIT. 'De les colònies industrials a la crisi de l'Estat Providència'. L'Avenç. Barcelona.1980 I. TERRADAS SABORIT. Les Colònies industrials. Laia. Barcelona. 1979 I. TERRADAS SABORITLa qüestió de les colònies industrials. Centre d'Estudis del Bages. Manresa.1994. R. SERRA. Les colonies textils a Catalunay, Manresa Angle Editorial, 2000. CLOTET, D. I SERRA, R. 'Els pisos', a Histories del riu. El llegat de les olònies, Regio7, 2005, p.59-60 VV.AA. (1994). Inventaridel Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. CABANA, Francesc (2006): La saga dels cotoners catalans, Barna, Ed. Proa VV.AA. (2010). Colònies Industrials, Catàleg de l'Exposició Colònies Industrials, Museu d'Història de Catalunya/ Col·legi de Periodistes de Catalunya, Barcelona TEIXIDOR, E. I SERRA,R.(2010). Vida de colònia. Les colònies tèxtils a Catalunya, Angle Ed. | XIX-XX | La colònia es va construir a la riba dreta del riu i més concretament en un dels seus meandres més singulars que ha permés al llarg de més de 140 anys el seu aprofitament com a amplia i fructífera zona d'horta. A la zona central d'aquets espai pla s'hi asenta la colónia obrera (habitatges i serveis) a redós de la qual s'esten l'ampli espai industrial. Fora del nucli central, al peu de la carretera d'accès s'hi ha construit recentment lazona esportiva (tenis, futbol sala, frontó i basquet). Els carrers, convertits recentment en illa devianants, formen una reticula ordenada i s'obren forman tres places: la del mercat, la de l'Església i la del Teatre on es concentren els edificis d'oci, el quel i dona nom i que durant molts anys fou també cinema, el cafè, la biblioteca, i els esapis de l'antiga escola, onvertits en locals socials de l'Associaicó de Veïns, colla gegantera, grup de Joves, La Llar d'Avis i la biblioteca convertida en centre de noves tecnologies. A diferencia d'altres colònies, en l'Ametlla mai va haver muralla, aquesta va ser substituïda per un canal que envolta el conjunt, i l'aïllament estava garantit degut a la llunyania de la carretera i el ferrocarril. La població de l'Ametlla de Merola no arriba als 400 habitants que mantenen actiu un extens programa de festes iactivitats, algunes més que centenaries; la seva Associaicó de Veïns ha fet possible la recuperació del nucli urbà i el manteniment de la identitat i l'activitat cultural. | 08175-154 | 08736- L'Ametlla de Merola | L'Ametlla de Merola és un nucli d'uns 300 habitants situat a la vessant meridional de la comarca del Berguedà. L'origen de l'Ametlla és remunta a l'any 1832 , al molí d'en Josep Comas i Ametlla, amb una petita fàbrica de màqui nes de cardar. L'any 1873, la fàbrica es va completar. Es va construir el canal i el Carrer Vell. En aquells moments hi ha 90 pisos i la 'Casa de les Noies' amb cabuda per a 150 persones, menjador, cuina i dormitoris. A la Colònia hi treballen 500 persones. Es construeix l'església entre el 1875-1882, els nens tenen un mestre , i així l'amo va convertint el que era una zona verge en un poble com a tal, dotat de serveis (botiga, teatre, cafè...) fins als nostres díes. Tota la colònia s'anirà construint paulatinament a partir de l'any 1880, sent el carrer Montserrat l'ultim a fer-se l'any 1928.L'any 1854 en Josep Comas i Ametlla ven el molí a un empresari de Balsareny, en Francesc Sunyer i Enric. La mort d'aquest abans d'enllestir el projecte féu que en Pere Cruells, el seu marmessor, acabés construint una fàbrica de filar i teixir. Però no fou fins l'any 1864, quan en Mateu Serra i Tauran, comprà els terrenys i la fàbrica a en Pere Cruells. Inicià l'ampliació de la mateixa i la construcció del Carrer Vell, sent l'any 1870 quan la fàbrica comença a funcionar, i quan, davant els esdeveniments econòmics i socials d'Europa comença a fer-se realitat el futur d'aquell lloc, la Colònia. Aquella incipient activitat económica coincideix en l'època que el tèxtil arrencava a Catalunya. | 41.9079100,1.8833400 | 407387 | 4640155 | 08175 | Puig-reig | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78856-foto-08175-154-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78856-foto-08175-154-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78856-foto-08175-154-3.jpg | Inexistent | Popular|Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Social | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | La colònia de l'Ametlla de Merola està regulada pel 'Pla director urbanístic de les colònies industrials del Llobregat'; els plans directors urbanístics son un instrument de planejament urbanístic general definit a l' article 56 del Text Refós de la Llei d'urbanisme, aprovat pel Decret legislatiu 1/2005 de 26 de juliol. Els Plans directors urbanístics estableixen directrius, normes i recomanacions per l'ordenació urbanística del territori. Els plans estableixen determinacions que han de ser respectades per les actuacions de desenvolupament territorial, especialment pel planejament urbanístic general municipal, relatives al tractament del sòl no urbanitzable i protecció del patrimoni territorial, a les infraestructures de mobilitat i a l' ordenació dels assentaments i activitats econòmiques. Comprèn els municipis d'Avià, Balsareny, Berga, Casserres, Gaià, Gironella, Navàs, Olvan i Puig-reig. (EDICTE de 27 de juliol de 2007, sobre una resolució del conseller de Política Territorial i Obres Públiques referent a diversos municipis de les comarques del Bages i del Berguedà. (DOGC núm. 4940 publicat el 03/08/2007). | 119|116|98 | 46 | 1.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:22 | |||||||||
| 79107 | Els horts de l'Ametlla de Merola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-horts-de-lametlla-de-merola | VV.AA: L'Ametlla de Merola, L'EROL núm especial 2004. R.SERRA: L'Ametlla de Merola, parc Fluvial del Llobregat s/d. I. TERRADAS SABORIT. 'Dades històriques de L'Ametlla de Merola'. Ametlla de Merola.1978. I. TERRADAS SABORIT. 'De les colònies industrials a la crisi de l'Estat Providència'. L'Avenç. Barcelona 1988. I. TERRADAS SABORIT. Les Colònies industrials. Laia. Barcelona. 1979. I. TERRADAS SABORITLa qüestió de les colònies industrials. Centre Estudis del Bages, Manresa 1994. R. SERRA. Les colonies textils a Catalunay, Manresa Angle editorial, 2000. | XIX-XXI | Els horts de l'Ametlla de Merola ocupen l'espai comprés entre la zona urbana (la colònia i el conjunt fabril) i el riu Llobregat, a la zona coneguda com 'El meandre', i s'estenen en una extensió d'una hectàrea, espai que està parcel·lat des dels mateixos orígens de la colònia i que ha donat lloc a la formació d'uns 300 horts, majoritàriament encara en conreu. Els horts formen un mosaic canviant en funció de la temporada de l'any i del ritme de creixements dels productes plantats; l'aigua per al reg hi arriba d'un petit caneló que connecta amb el canal que porta l'aigua a la turbina i que es coneix amb el nom de 'la regadora' i que fa que els horts més preuats siguin els més propers a aquesta estructura. Tradicionalment els adobs procedien dels pous negres de la colònia y de les deixalles que s'acumulaven a la zona de l'escorxador prop del qual es cremaven. Al costat dels horts s'hi van construir galliners, conillers i en alguns casos tenen barraques d'uns 4 m2. | 08175-333 | 08736-L'Ametlla de Merola | Fou el 1864, quan en Mateu Serra i Tauran, comprà els terrenys per construir la fàbrica i la colònia de l'Ametlla, la fàbrica de la qual va tancar portes l'any 1999. Des de la seva fundació l'espai més proper al riu es destina a zona d'horts que porporcionaven aliments importants per una gran qwuantitat de famílies treballadores; propietat de l'empresa o de la masia veïna de 'El Grapal' o 'Alsina de Graells', eren reservats per lesfamílies de la colònia. Actualment els hortalans pagen un cànon anual per el conrreu d'aquets horts. | 41.9080800,1.8847800 | 407507 | 4640172 | 08175 | Puig-reig | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/79107-foto-08175-333-2.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Productiu | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | L'Ajuntament de Puig-reig seguint les recomanacions el Pla Director de les Colònies del Llobregat intenta regular i harmonitzar les construccions efímeres els horts amb l'objectiu d'aconseguir millorar el paisatge d'aquesta zona tant emblemàtica. | 119 | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:22 | ||||||||
| 78730 | El contrapàs dels Merolans | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-contrapas-dels-merolans | 'El contrapàs dels Merolans', a Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, Any XV Barcelona, Desembre 1905, núm 131. Recollit per Pere Feliu, soci delegat de Puig-reig, pag. 378 I 379. R.SERRA i J. MIRALDA: Merola, un poble, a Associació Cultural l'Esplai, 1990. | XVIII-XX | No es fan representacions públiques | El contra pas dels Merolans, fadrins, jo us el cantaré, tra-la- ral -la-ra, fadrins, jo us el cantaré, tra-la- ral -la-la-ra-la-ré. El Grapal com li direm, el Grapat com a primer? El Grapat el garriguer, y cal Genís el fuster. Y cal Genís el fuster, y a l'Alsina'! Serpeter. Y l'Alsina'1 serpeter, y a Vilafresca''1 patofler. Y a Vilafresca'I patofler, y a la Barraca'l violiner. Y a la Barraca'! Violiner, y el Daina també hi vol ser. Y el Daina també hi vol ser, y el Putxot I'escopeter. Y el Putxot I'escopeter, y a i Merola'I campaner. Y a la Granota l'hostaler, Alguns diuen Vilafranca. Y a Merola'l campaner, y a cal Japet el fuseller. Y a cal Japet el fuseller, y a cal Percuns l'araller. Y a cal Percuns l'araller, y a cal Roig el pigoter. Y a cal Roig el pigoter, y a Casa Nova l'arrauer. Y a Casa Nova l'arrauer, Y a cal Pla lo ganyofer. Y a cal Pia lo ganyofer, ya Subirana'l tabaquer. Y a Subirana' l tabaquer. Y a Casa Vella'! Carboner. Y a Casa Vella'1 carboner, y a Subiraneta'I gabatxer. Y a Subiraneta'I gabatxer, y a cal Riera I'escaler. Y a cal Riera I'escaler, y a la Granota l'hostaler. Y a la Granota l'hostaler, y al Molí'1 tamboriner. | 08175-28 | La cançó d'aquest ball fou dictada fa uns cent cinquanta o dos-cents anys per un pobre que vivia entre totes les esmentades cases, que en aquella època eren les úniques que hi havia en el terme de Merola, y qual cançó sembla ésser una parodia dels oficis y maneres de cada una de les citades cases. El nom del pobre que va treure aquesta cançó era Nofre i recorria les cases de Merola demanant almoina; se'l coneixia amb el renom de Mofa, a causa de la facilitat que tenia de parodiar a tothom. | 41.9081300,1.8832600 | 407381 | 4640179 | 08175 | Puig-reig | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78730-foto-08175-28-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78730-foto-08175-28-2.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | La cançó d'aquest ball fou dictada fa uns cent cinquanta o dos-cents anys per un pobre que vivia entre totes les esmentades cases, que en aquella època eren les úniques que hi havia en el terme de Merola, y qual cançó sembla esser una parodia dels oficis y maneres de cada una de les citades cases. El nom del pobre que va treure aquesta cançó era Nofre i recorria les cases de Merola demanant almoina; se'l coneixia amb el renom de Mofa, a causa de la facilitat que tenia de parodiar a tothom. | 94|98 | 62 | 4.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:22 | |||||||||
| 78731 | Ball de Nans de l'Ametlla de Merola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ball-de-nans-de-lametlla-de-merola | AMADES, Joan; Costumari català, Volum II, pp. 858, 859, 860, 1011 TEIXIDOR, E. I SERRA,R.(2010). Vida de colònia. Les colònies tèxtils a Catalunya, Angle Ed. www.ametllademerola.cat www.puig-reig.cat | XX | El ball de Nans és un dels elements més destacat del patrimoni immaterial de l'Ametlla de Merola. Els nans han rebut popularment els noms de rei (bufó), la reina (trobador), el barber i el torero, però la seva vestimenta i figures corresponen a quatre òperes: 'Il Rigoletto', 'El Trobador', 'Don Juan' i 'El Barbero de Sevilla'. Els vestits es renovaren l'any 1988, conservant totes les característiques dels originals. La seva dansa es compon de tres parts: - 1a Part: Dansa americana que es repeteix dues vegades, els nans ballen de dos en dos i a la segona vegada giren i canvien de parella. - 2a Part: Representa el ballet de Déu, d'arrel berguedana i es subdivideix en dues parts, la primera es balla agafats de les mans per parelles i voltant i la segona es posen cara a cara i amb els braços enlaire toquen les castanyoles i fan vuit salts canviant de peu cada quatre; es repeteix una altra vegada. - 3a Part: Corranda amb vuit punts a la dreta i vuit a l'esquerra; la dansa s'acaba amb un cop fort de música i els nans fan una salutació tots quatre alhora amb el cap a dintre. | 08175-29 | L'Ametlla de Merola | Sembla molt probable que els seus orígens es remuntin a la celebració de la Patum a l'Ametlla de Merola que es va fer durant uns anys en el segle passat a semblança i imitació a la que es feia a Berga per la presència d'una família de Berga a la colònia. Uns anys més tard es deixà de fer, però d'ella encara se'n conserven els quatre nans. Documentalment, els quatre nans es troben ressenyats en un article signat per Mn. G. Vila a la revisa 'La Veu de Montserrat', de l'any 1899. Cal dir que a l'any 1928, la música del ball fou arranjada per a cobla pel mestre Josep Conangla juntament amb la dels cascavells. | 41.9081300,1.8832600 | 407381 | 4640179 | 1902 | 08175 | Puig-reig | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78731-foto-08175-29-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78731-foto-08175-29-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78731-foto-08175-29-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Lúdic | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | 119|98 | 62 | 4.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:22 | ||||||||
| 78720 | Sant Mateu de l'Ametlla de Merola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-mateu-de-lametlla-de-merola | D. SANTANDREU i X. PEDRALS (1982): Centenari de l'església de l'Ametlla de Merola, a L'EROL núm.2, setembre 1982, p.44-45. VV.AA (2004): L'Ametlla de Merola, L'EROL núm especial. R.SERRA: L'Ametlla de Merola, parc Fluvial del Llobregat s.d. TERRADAS SABORIT, I (1978). 'Dades històriques de L'Ametlla de Merola'. Ametlla de Merola. TERRADAS SABORIT, I (1988). 'De les colònies industrials a la crisi de l'Estat Providència'. L'Avenç. Barcelona TERRADAS SABORIT, I (1979). Les Colònies industrials. Laia. Barcelona. TERRADAS SABORIT, I. (1994). La qüestió de les colònies industrials. Centre Estudis del Bages, Manresa SERRA, Rosa (2000). Les colonies textils a Catalunay, Manresa Angle editorial AADD (2011). Pla d'ordenacio urbanística municipal. Catàleg del patrimoni arquitectònic, històric i artístic. Ajuntament de Puig-reig. Fitxa j7 VV.AA. Inventaridel Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 1994. TEIXIDOR, E. I SERRA,R.(2010). Vida de colònia. Les colònies tèxtils a Catalunya, Angle Ed. | XIX | Edifici religiós d'una sola nau flanquejat amb capelles laterals, a manera de naus, i un absis poligonal a la capçalera; disposa de cor i sagristia així com d'un espai reservat per que els amos de la colònia poguessin seguir els actes religiosos des de el costat oposat al de la sagristia. La façana principal té el portal d'entrada decorat amb llinda, timpà semicircular i arquivolta de mig punt sostinguda amb pilastres d'estil clàssic. A la part superior central té un petit rosetó, quatre petites finestres com a espitlleres d'arc de mig punt als costats i un campanar amb una espadanya de dos obertures. Les cobertes són de teula àrab a dues vessants. Adossada a l'església es va construir la rectoria i la sagristia. | 08175-18 | Plaça de l'Església , 08672- L'Ametlla de Merola | Les obres de l'església de l'Ametlla s'iniciaren el 1875 i el 1877 ja funcionava provisionalment. L'obra no es va completar amb la rapidesa prevista, per què no es va consagrar fins el 1882. L'arquitecte dels altars fou Ramon Morell i la pedra va arribar d'una pedrera de Busa; els fusters de l'obra van ser els germans Riba de Balsareny. L'any 1940 es van refer els altars i el bisbe Comellas va beneir l'altar major obra de l'artista Joan Rubió; els altars laterals foren beneïts de nou el 1946 pel bisbe Tarancón que també consagrà l'altar major el 1948. | 41.9082800,1.8830200 | 407361 | 4640196 | 1882 | 08175 | Puig-reig | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78720-foto-08175-18-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78720-foto-08175-18-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Eclecticisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | A la llinda de la porta principal s'hi llegeix. 'ANNO DOMINI MDCCCLXXXII'. Les campanes foren batejades el 1885 amb els noms de Mateua, la gran, i Vicenta, la petita. La primera mà de pintura, després de la inicial, va tenir lloc el 1914, el 1934 es van canviar les cadires de boga per bons bancs de fusta de noguer. La decoració interior de tots els altars i les respectives imatgeries foren cremades durant els primers dies de la Guerra Civil (1936-39). Els nous altars foren beneits el 1946 i 1948 pel bisbe Tarancón. | 98|119|102 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:22 | |||||||
| 78740 | Goigs de Sant Mateu de l'Ametlla de Merola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-sant-mateu-de-lametlla-de-merola | VV.AA (2004): L'Ametlla de merola, L'EROL núm especial R. SERRA: L'Ametlla de Merola, parc Fluvial del Llobregat s/d; I. TERRADAS SABORIT (1978). 'Dades històriques de L'Ametlla de Merola'. Ametlla de Merola. I. TERRADAS SABORIT (1988). 'De les colònies industrials a la crisi de l'Estat Providència'. L'Avenç. Barcelona. I. TERRADAS SABORIT (1979). Les Colònies industrials. Laia. Barcelona. 1979. I. TERRADAS SABORIT( 1994). La qüestió de les colònies industrials. Centre Estudis del Bages, Manresa R. SERRA (2000). Les colonies textils a Catalunay, Manresa Angle editorial Margarita BRIONES i Joan SANTACREU SIMON (1988): Goigs i devoció popular al Berguedà, a L'EROL núm. 23, Berga | XIX-XX | Reproduïts en fulls amb la notació musical, no l''Oremus' amb llatí, i la lletra es obra de Josep Cardona i la música de Gaietà Casadevall. La xilografia amb la imatge del sant patró, del 1960, es obra d'A. Gelabert. L'estrofa de començament diu: 'Puig que cenyiu l'aurèola de l'Evangelista de Déu, a l'Ametlla de Merola, protegiu, oh Sant Mateu'. La segona edició dels goigs es va imprimir a Barcelona, a Cal Casulleras, de la Via Laietana. | 08175-38 | Església de Sant Mateu de l'Ametlla de Merola | L'any 1854 en Josep Comas i Ametlla ven el molí a un empresari de Balsareny, en Francesc Sunyer i Enric. La mort d'aquest abans d'enllestir el projecte féu que en Pere Cruells, el seu marmessor, acabés construint una fàbrica de filar i teixir. Però no fou fins l'any 1864, quan en Mateu Serra i Tauran, comprà els terrenys i la fàbrica a en Pere Cruells. Inicià l'ampliació de la mateixa i la construcció del Carrer Vell, sent l'any 1870 quan la fàbrica comença a funcionar, i quan, davant els esdeveniments econòmics i socials d'Europa comença a fer-se realitat el futur d'aquell lloc. La fàbrica va tancar portes l'any 1999. | 41.9082800,1.8830200 | 407361 | 4640196 | 08175 | Puig-reig | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Privada | Religiós | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | 62 | 4.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:22 | ||||||||||||
| 78723 | Torre de l'Amo de l'Ametlla de Merola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-de-lamo-de-lametlla-de-merola | VV.AA: L'Ametlla de Merola, L'EROL núm especial 2004. R.SERRA: L'Ametlla de Merola, parc Fluvial del Llobregat s/d. I. TERRADAS SABORIT (1978). 'Dades històriques de L'Ametlla de Merola'. Ametlla de Merola. I. TERRADAS SABORIT (1988). 'De les colònies industrials a la crisi de l'Estat Providència'. L'Avenç. Barcelona. I. TERRADAS SABORIT (1979). Les Colònies industrials. Laia. Barcelona. 1979. I. TERRADAS SABORIT( 1994). La qüestió de les colònies industrials. Centre Estudis del Bages, Manresa R. SERRA(2000). Les colonies textils a Catalunay, Manresa Angle Editorial, 2000. AADD (2011). Pla d'ordenacio urbanística municipal. Catàleg del patrimoni arquitectònic, històric i artístic. Ajuntament de Puig-reig. Fitxa j7. VV.AA. (1994). Inventaridel Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. CABANA, Francesc (2006): La saga dels cotoners catalans, Barna, Ed. Proa TEIXIDOR, E. I SERRA,R.(2010). Vida de colònia. Les colònies tèxtils a Catalunya, Angle Ed. | XIX-XX | La torre, a diferencia d'altres, és un vell molí fariner que va a ser remodelat i ampliat com a la residència dels Serra. És una edificació de planta rectangular que consta de dos cossos. El cos principal és de planta baixa més dos pisos i l'altre cos únicament de planta baixa més un pis superior. Les façanes són totes arrebossades i, com la resta dels habitatges a la colònia, són de color blanc. Les obertures són disposades regularment d'arcs de mig punt a la planta baixa de la façana principal i la resta amb arcs rebaixats amb decoracions a la llinda, els escopidors són de pedra. Hi ha un balcó a la façana lateral amb barana metàl·lica. Les cobertes són de teula àrab a dues aigües. | 08175-21 | Recinte Industrial de l'Ametlla, 08672- L'Ametlla de Merola | L'any 1854 en Josep Comas i Ametlla ven el molí a un empresari de Balsareny, en Francesc Sunyer i Enric. La mort d'aquest abans d'enllestir el projecte féu que en Pere Cruells, el seu marmessor, acabés construint una fàbrica de filar i teixir. Però no fou fins l'any 1864, quan en Mateu Serra i Tauran, comprà els terrenys i la fàbrica a en Pere Cruells. Inicià l'ampliació de la mateixa i la construcció del Carrer Vell, sent l'any 1870 quan la fàbrica comença a funcionar, i quan, davant els esdeveniments econòmics i socials d'Europa comença a fer-se realitat el futur d'aquell lloc: La Colònia. La fàbrica va tancar portes l'any 1999. | 41.9082900,1.8827300 | 407337 | 4640197 | 08175 | Puig-reig | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78723-foto-08175-21-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78723-foto-08175-21-2.jpg | Legal | Modern|Popular|Contemporani|Eclecticisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | Conserva al seu interior i concretament a la planta soterrani, alguns dels elements de l'antic molí fariner, concretament les dues moles i algunes de les estructures arquitectòniques, així com el canal d'entrada de l'aigua. | 94|119|98|102 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:22 | ||||||||
| 78791 | Gegants de l'Ametlla de Merola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gegants-de-lametlla-de-merola | <p>VV.AA: L'Ametlla de Merola, L'EROL núm especial 2004. R.SERRA: L'Ametlla de Merola, parc Fluvial del Llobregat s/d I. TERRADAS SABORIT. 'Dades històriques de L'Ametlla de Merola'. Ametlla de Merola.1978. I. TERRADAS SABORIT. 'De les colònies industrials a la crisi de l'Estat Providència'. L'Avenç. Barcelona.1980 I. TERRADAS SABORIT. Les Colònies industrials. Laia. Barcelona. 1979 I. TERRADAS SABORITLa qüestió de les colònies industrials. Centre d'Estudis del Bages. Manresa.1994. R. SERRA (2000), Les colonies textils a Catalunay, Manresa Angle Editorial. Muntada, Albert; Montraveta, Anselm. Manel Casserras (1997): 'Obra de gegants'. Manresa: Edicions Intercomarcals.</p> | XX | <p>En Mateu i la Maria de l'Ametlla de Merola, reberen aquest nom per votació popular entre tots els socis. Mateu perquè és el nom del patró de l'Ametlla i Maria en honor a la Mare de Déu de Merola, antiga parròquia de l'Ametlla. Representen un teixidor i una filadora, les feines que antigament feien viure la nostra colònia, i que el seu vestuari acaba de definir, amb una americana de vellut, camisa ratllada, faixa morada i gorra per al gegant, i vestit de sac, faldilla i mantellina per a la geganta; era el vestit de festa de la colònia de principis de segle. El seu constructor és en Manel Casserras de Solsona. El gegants tenen el bust i les mans de cartró - pedra, els cossos i els braços de cartró i fibra de vidre i l'estructura és de fusta. En Mateu pesa 41 quilos, medeix 365,5 cm i porta una llançadora. La Maria pesa 36 quilos, medeix 352 cm. i porta una fusada de metxera.</p> | 08175-89 | L'Espirantat, Plaça de l'Església s/n, 08736 Ametlla de Merola | <p>L'Ametlla de Merola pot definir-se com un ampli compendi d'activitats culturals i folklòriques que s'han anat desenvolupant al llarg de la seva història, fent que el seu tarannà fos característic i especial. Dins aquest context s'hi afegí, l'any 1990, la colla gegantera de l'Ametlla de Merola, que suposa un nou pas en el bagatge cultural, un nou valor que calia donar a conèixer. La idea de fer uns gegants era força vella. El que va néixer primer fou la il·lusió cultural, que ja estava latent amb l'existència dels seus avantpassats, el sol i la mulassa que daten de l'any 1980. Finalment, l'any 1990, la il·lusió es va transformar en realitat i es va poder completar l'equip de nans i cascavells de vida centenària i celebrar també el 150è aniversari de l'empresa Serra i Feliu S.A., sempre lligada a l'activitat cultural de l'Ametlla de Merola. El desenvolupament de la idea va anar a càrrec de l'Associació Cultural Esplai, que va cridar a reunió a tots els joves per exposar els motius i les ganes de fer els gegants. D'aquí es formà una junta promotora que es va posar en contacte amb l'escultor Manel Casserras de Solsona, gran constructor de la majoria de gegants de Catalunya. El projecte es va anar convertint en una realitat que fou possible gràcies a la col·laboració econòmica de tota la gent de l'Ametlla de Merola, de la Caixa d'Estalvis de Manresa, de l'empresa Serra i Feliu (ara ja desapareguda), de l'Ajuntament de Puig-reig i de d'altres administracions públiques. El seu bateig fou el 16 de setembre del 1990, dins els actes de la Festa Major, i els seus padrins foren els Nans, que feia molt de temps que els esperaven. Amb la seva creació també va néixer la Colla Gegantera, formada per una cinquantena de persones, que va assumir la tasca de fer conèixer els gegants arreu de Catalunya. Tenia sempre el suport dels seus socis i de les altres entitats de l'Ametlla. Aquesta tasca va celebrar 10 anys el passat 1 de setembre de l'any 2000, fet innegable de persistència i conservació, encara, de la cultura popular de l'Ametlla de Merola.</p> | 41.9083400,1.8837500 | 407422 | 4640202 | 1980 | 08175 | Puig-reig | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78791-foto-08175-89-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78791-foto-08175-89-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78791-foto-08175-89-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Lúdic | 2020-01-09 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | Manel Casserras (Solsona) | Els acompanyen els geganters i grallers que vesteixen pantaló negre, faixa morada, camisa ratllada i armilla. Tots calcen espardenyes de set vetes. La música per a cobla és d'en Josep Ma Conangla i Triviño, nét del mestre Josep Conangla, que havia arranjat la música dels nans i cascavells. La coreografia del ball és obra d'en Joan Josep Mora. El ball de gegants es divideix en dues parts, el vals i el galop. En el vals ballen els gegants sols i passegen d'un costat a l'altre de la plaça saludant-se cada cop que es troben fins que queden un enfront de l'altre i, en vals lent, la geganta volta al costat del gegant fent-li l'aleta; un cop ha donat tota la volta, s'escapa i el gegant li va al darrera fins a trobar-la i llavors junts avancen pel mig de la plaça fins que, en acabar la música, dansen amb grans voltes. En el galop, els gegants són acompanyats per vuit parelles de balladors que vesteixen igual que ells; els gegants, en pas de galop, fan quatre compassos endavant i quatre de volta alternativament fins a acabar voltant molt fort; els balladors dansen al seu voltant fins a acabar encerclant els gegants en sardana. | 119|98 | 52 | 2.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:22 | ||||||
| 78792 | Nans de l'Ametlla de Merola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/nans-de-lametlla-de-merola | <p>Marc FITE MORA: L'Ametlla de merola, L'EROL núm especial 2004. R.SERRA: L'Ametlla de Merola, parc Fluvial del Llobregat s/d I. TERRADAS SABORIT. 'Dades històriques de L'Ametlla de Merola'. Ametlla de Merola.1978. I. TERRADAS SABORIT. 'De les colònies industrials a la crisi de l'Estat Providència'. L'Avenç. Barcelona.1980 I. TERRADAS SABORIT. Les Colònies industrials. Laia. Barcelona. 1979 I. TERRADAS SABORITLa qüestió de les colònies industrials. Centre d'Estudis del Bages. Manresa.1994. R. SERRA. Les colonies textils a Catalunay, Manresa Angle Editorial, 2000.</p> | XIX | Els nans es conserven en caixes de fusta en l'espai de l'Aspirantat. Periòdicament són objecte de restauracions per part d'experts restauradors. | <p>Els quatre nans o capgrosos de l'Ametlla de Merola són figures centenaries fabricades de manera artesanal amb cartró premsat o paper faller, fabricat a partir de cartró, guix i oli secant sobre els quals s'hi colocaren capes d'argila amb les quals fou possible modular els trets facials dels quatre personatges: celles, ulls, la boca, el nas, les galtes, el nas, i també els cavells i els bigotis. Sobre aquets materials convenientment aixuts i polits si va estendre diferents capes de pintura.</p> | 08175-90 | L'Espirantat, Plaça de l'Església s/n, 08736 Ametlla de Merola | <p>Sembla molt probable que els seus orígens es remuntin a la celebració de la Patum a l'Ametlla de Merola que es va fer durant uns anys en el segle passat a semblança i imitació a la que es feia a Berga per la presència d'una família de Berga a la colònia. Uns anys més tard es deixà de fer, però d'ella encara se'n conserven els quatre nans. Documentalment, els quatre nans es troben ressenyats en un article signat per Mn. G. Vila a la revisa “La Veu de Montserrat”, de l'any 1899. Cal dir que a l'any 1928, la música del ball fou arranjada per a cobla pel mestre Josep Conangla juntament amb la dels cascavells. Els nans han rebut popularment els noms de rei (bufó), la reina (trobador), el barber i el torero, però la seva vestimenta i figures corresponen a quatre òperes: “Il Rigoletto”, “El Trobador”, “Don Juan” i “El Barbero de Sevilla”. Els vestits es renovaren l'any 1988, conservant totes les característiques dels originals. La seva dansa es compon de tres parts: 1a Part: Dansa americana que es repeteix dues vegades, els nans ballen de dos en dos i a la segona vegada giren i canvien de parella. 2a Part: Representa el ballet de Déu, d'arrel berguedana i es subdivideix en dues parts, la primera es balla agafats de les mans per parelles i voltant i la segona es posen cara a cara i amb els braços enlaire toquen les castanyoles i fan vuit salts canviant de peu cada quatre; es repeteix una altra vegada. 3a Part: Corranda amb vuit punts a la dreta i vuit a l'esquerra; la dansa s'acaba amb un cop fort de música i els nans fan una salutació tots quatre alhora amb el cap cap a dintre</p> | 41.9083400,1.8837500 | 407422 | 4640202 | 08175 | Puig-reig | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78792-foto-08175-90-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78792-foto-08175-90-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78792-foto-08175-90-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Lúdic | 2020-01-13 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | 119|98 | 52 | 2.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:22 | ||||||||
| 79081 | Jaciment de la Riera de Navarons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-la-riera-de-navarons | BADIA, Josep (1984). “Dades arqueològiques i històriques entorn de Navàs”. Actes de la XXVI Assemblea Intercomarcal d'Estudiosos (Manresa, 1981), 1r vol. Manresa, p. 115-121. BADIA, Josep (1988)“Navàs, Història del Bages, vol. II. Ed. Parcir, Manresa, p. 155-182 DAURA, Antoni; GALOBART, Joan; PIÑERO, Jordi (1995). L'arqueologia al Bages. Centre d'Estudis del Bages, Manresa, p. 131, 173. | I-V | Tossalet situat entre la casa del Pinellet i el punt quilomètric 74 de la carretera C-16, a la seva banda oest, en l'indret de partió entre els termes de Navàs i Puig-reig. El jaciment va ser localitzat per Josep M. Badia a partir de la troballa superficial d'unes ceràmiques romanes del tipus sigil·lata. De moment no es coneixen més materials ni estructures | 08175-307 | Riera de Navarons | Les reses d'unes ceràmiques romanes del tipus sigil·lata són evidenciesd'un poblament antic. | 41.9083300,1.8775800 | 406910 | 4640207 | 08175 | Puig-reig | Fàcil | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/79081-foto-08175-307-2.jpg | Inexistent | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | 83 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:22 | ||||||||||
| 79116 | Jaciment de la Riera de Navarons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-la-riera-de-navarons-0 | BADIA, Josep (1984). Dades arqueològiques i històriques entorn de Navàs”. Actes de la XXVI Assemblea Intercomarcal d'Estudiosos (Manresa, 1981), 1r vol. Manresa, p. 115-121. BADIA, Josep (1988). “Navàs”, Història del Bages, vol. II. Ed. Parcir, Manresa, p. 155-182 DAURA, Antoni; GALOBART, Joan; PIÑERO, Jordi (1995). L'arqueologia al Bages. Centre d'Estudis del Bages, Manresa, p. 131, 173. | I-V | Tossalet situat entre la casa del Pinellet i el punt quilomètric 74 de la carretera C-16, a la seva banda oest, en l'indret de partió entre els termes de Navàs i Puig-reig. El jaciment va ser localitzat per Josep M. Badia a partir de la troballa superficial d'unes ceràmiques romanes del tipus sigil·lata. De moment no es coneixen més materials ni estructures | 08175-342 | Vora les Granges Pinellet de Navàs | 41.9083300,1.8775800 | 406910 | 4640207 | 08175 | Puig-reig | Fàcil | Regular | Legal | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:22 | |||||||||||||
| 78818 | Palanca o Pont de ferro de l'Ametlla de Merola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/palanca-o-pont-de-ferro-de-lametlla-de-merola | VV.AA: L'Ametlla de Merola, L'EROL núm especial 2004. R.SERRA: L'Ametlla de Merola, parc Fluvial del Llobregat s/d I. TERRADAS SABORIT. 'Dades històriques de L'Ametlla de Merola'. Ametlla de Merola.1978. I. TERRADAS SABORIT. 'De les colònies industrials a la crisi de l'Estat Providència'. L'Avenç. Barcelona.1980 I. TERRADAS SABORIT. Les Colònies industrials. Laia. Barcelona. 1979 I. TERRADAS SABORITLa qüestió de les colònies industrials. Centre d'Estudis del Bages. Manresa.1994. R. SERRA. Les colonies textils a Catalunay, Manresa Angle Editorial, 2000. TEIXIDOR, E. I SERRA,R.(2010). Vida de colònia. Les colònies tèxtils a Catalunya, Angle Ed. | XIX | L'any 2002 la palanca fou totalment restaurada amb una ajuda econòmica de la Generalitat de Catalunya | La palanca, un magnífic pont de ferro reblonat que salva el riu Llobregat prop de la resclosa i de l'inici del canal de derivació d'aigua, es una estructura de gelosia d'enreixat múltiple amb la forma bàsica de creu de Sant Andreu: El pont de 54 m de llarg i 2,45 metres d'ample, consta de dos trams que s'aguanten sobre tres gruixuts pilars de pedra ben tallada i col·locada contrapunt unida amb morter; sobre els dos estreps i el pilar central, reposa l'estructura de ferro, completament rectilínia. El tauler es fet amb travesses de fusta | 08175-116 | La palanca de l'Ametlla | La Maquinista Terrestre y Marítima comença a construir ponts de ferro cap el 1867 fruit dels encarrecs que va rebre del es companyies feroviàries catalanes i de f¡diferents llocs d'Espanya; des d'aleshores i fins el 1940 en va construir 740, un els quals, el 1890, fou el de l'Ametlla de Merola. L'empresa Serra Feliu el va encarregar per tal de que la gent que vivien a Gaià, Galera i el sector esquerre del riu Llobregat puguesin creuar-lo sense perill i d'aquesta manera facilitar l'accès segur a la fàbrica. | 41.9110300,1.8833600 | 407393 | 4640501 | 1889-90 | 08175 | Puig-reig | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78818-foto-08175-116-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78818-foto-08175-116-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Estructural | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | Lluís Ferrater, enginyer | Una placa recorda que la palanca es va construir el 1890 per iniciativa de la raó social 'Serra Hermanos', propietària de la colònia de l'Ametlla de Merola. L'Associació de Veïns de l'Ametlla de Merola conserva, convenientment emmarcat i protegit, els plànols originals del pont de ferro, obra de la Maquinista Terrestre y Marítima i signats per l'enginyer Luís Ferrater. | 119|98 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:22 | |||||
| 78813 | Resclosa i canal de l'Ametlla de Merola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/resclosa-i-canal-de-lametlla-de-merola | VV.AA (2004): L'Ametlla de merola, L'EROL núm especial. SERRA, Rosa: L'Ametlla de Merola, parc Fluvial del Llobregat s/d TERRADAS SABORIT, I. (1978).'Dades històriques de L'Ametlla de Merola'. Ametlla de Merola. TERRADAS SABORIT, I. (1980).'De les colònies industrials a la crisi de l'Estat Providència'. L'Avenç. Barcelona TERRADAS SABORIT, I. (1979). Les Colònies industrials. Laia. Barcelona. TERRADAS SABORIT, I (1994). La qüestió de les colònies industrials. Centre d'Estudis del Bages. Manresa SERRA, Rosa (2000).. Les colonies textils a Catalunay, Manresa Angle Editorial. TEIXIDOR, E. I SERRA,R.(2010). Vida de colònia. Les colònies tèxtils a Catalunya, Angle Ed. VALL CASAS, Pere (1999). De colònies tèxtils a Parc Fluvial. El sistema e colònies el Baix Berguedà. Genesi i revaloritzacio, a Col·lecció Cultura, Tècnica i Societat, Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya. | XIX-XX | La resclosa i el canal actuals són fruit d'un seguit d'obres que tenen com a punt de partida l'estructura hidràulica d'un vell molí fariner que funcionava des de començaments del s. XIX. Amb el pas dels anys i amb la concessió d'aprofitament hidràulic augmentada per a usos industrials, es construeix el nou canal o rec que, seguint les corbes de nivell i la forma del meandre del riu, porta l'aigua des de la resclosa fins a la turbina. La resclosa, una imponent estructura de pedra i formigó de finals del s. XIX, també substituí la vella de fusta. L'obra d'enginyeria hidràulica fou autoritzada per l'enginyer encarregat del servei d'aigües de la conca alta del Llobregat que, en nom de la secció de foment de la Diputació de Barcelona, verificava sobre el terreny el projecte de resclosa i embassament, i inspeccionava la seva construcció. | 08175-111 | Camí de la Resclosa, 08736-L'Ametlla de Merola | L'any 1854 en Josep Comas i Ametlla ven el molí a un empresari de Balsareny, en Francesc Sunyer i Enric. La mort d'aquest abans d'enllestir el projecte féu que en Pere Cruells, el seu marmessor, acabés construint una fàbrica de filar i teixir. Però no fou fins l'any 1864, quan en Mateu Serra i Tauran, comprà els terrenys i la fàbrica a en Pere Cruells. Inicià l'ampliació de la mateixa i la construcció del Carrer Vell, sent l'any 1870 quan la fàbrica comença a funcionar, i quan, davant els esdeveniments econòmics i socials d'Europa comença a fer-se realitat el futur d'aquell lloc: La Colònia. La fàbrica va tancar portes l'any 1999. | 41.9110900,1.8834200 | 407398 | 4640507 | 08175 | Puig-reig | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78813-foto-08175-111-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78813-foto-08175-111-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78813-foto-08175-111-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Productiu | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | La resclosa i el canal són claus en el sistema de funcionament de les turbines i la generació d'hidroelectricitat. Els propietaris estan agrupats en l'Associació de Productors i Usuaris d'Energia Elèctrica (APUEE) que des de 1992 defensa el interesos del sector minihidráulic a Catalunya. | 119|98 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:22 | |||||||||
| 79122 | Barraca del Grapal 2 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-grapal-2 | Plans Maestra, Jaume (2009): Arquitectura tradicional rural en pedra seca a la comarca del Bages. Biblioteca de cultura popular Valeri Serra i Voldú, 20. Publicacions de l'Abadia de Montserrat. TORRAS, C.A. (1905) Bergadà. Valls Altes del Llobregat, L'avenç, Barcelona | XIX-XX | La barraca és una construcció obrada en pedra seca que es feia servir d'aixopluc, per guardar-hi eines o alberg de bestiar, entre d'altres, i que per a la seva construcció s'utilitzen materials que es tenen més a l'abas, en aquets cas íntegrament de pedra i lligades en sec. Per al cobriment de la barraca es va fer servir el sistema de falsa cúpula, també anomenat superposició de filades, que consisteix a sobreposar pedres planes que a cada filada aniran sobresortint dos o tres dits per damunt de l'anterior, totes amb la deguda inclinació per no deixar entrar l'aigua de la pluja al interior. Quan les filades arribin gairebé a concloure la cúpula, es tanca amb una llosa o més. Es destaca els elements com el voladís i el pedrís, el carcaterístic seient de pedra. | 08175-348 | La vinya del Grapaler | Notícies escadusseres documenten l'¡existència de vinya a l'època medieval. Els documents en relació a la família vescomtal del Puig-reig, -inclòs Guillem de Berguedà en el seu testament de 1187- esmenten donacions, compres i vendes de vinyes al terme del Castell. També en la documentació referida als dominis senyorials de l'Orde militar del Temple (s. XIII i XIV). Als segles moderns la vinya es consolida, especialment al s. XVIII. Augmenta l'extensió de les terres de conreu de les grans i mitjanes masies, el terme s'omple de masoveries, i el conreu de la vinya es generalitza: entremig dels boscos de pinassa i pi blanc nascuts a la segona dècada del segle XX s'entreveuen marges i feixes de velles vinyes, costerudes i aprofitant terres secundaries, però sempre properes a la masia i sempre cara solei. A l'interior de totes les masies si construeixen tines i premses, des de finals del XVII i molt especialment al llarg del s. XVIII i XIX, fins a l'arribada de la fil·loxera. La situació geogràfica septentrional i un ampli terme expliquen que fos el municipi berguedà on, al llarg del XIX el conreu de la vinya es més extens. El 1889 (Cens agrícola) declaraven vinya les masies de La Serreta, Cal Pallot, El Grapal, Tresserra, Cal Joan prat, Borbons, Subirana, El Soler de Jaumàs, Cal Feliu, Obradors, El Lladó, La Garsa, cal Riera, La Cortada, Cal Garrigal, Verdaguer, trulls, Cal Cigala, l'Alsina de Merola, Filomera, les Comas i la Sala. Cèsar August Torras, que visita el berguedà el 1905, descriu breument aquets paisatge de vinyes: 'Les produccions agrícoles del país son generals y variades, des de la vinya que's troba a Puig-reig i Gironella... '(pag. 12); a l'Itinerari 89. De l'Ametlla de Merola a Fonollet i Casserras, escriu: ' 10m hostal de la Granota a l'esquerra de la carretera. Se passa pel peu de l'hostal y's pren uin carril que s'enfila per entre migrats vinyals plantats entre roques' (pags. 228). Avui encara, les últimes vinyes del Berguedà es troben, com es lògic, al terme municipal de Puig-reig, concretament a la zona més meridional i propera a Navàs. Es el cas del sector de la zona compresa entre el mas del Grapal i Vilafresca, principalment, però també n'hi ha d'escadusseres a la zona del cal Bardaix. | 41.9127800,1.8769200 | 406862 | 4640702 | 08175 | Puig-reig | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/79122-foto-08175-348-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | La vinya del Grapaler és la vinya més importants del terme municipal de Puig-reig tant per la seva extensió com pel fet que el conreu s'ha mantingut des de la replantació de ceps posteriors a la fil·loxera. | 119 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:22 | ||||||||
| 79089 | Barraca del Grapal 1 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-grapal-1 | Plans Maestra, Jaume (2009): Arquitectura tradicional rural en pedra seca a la comarca del Bages. Biblioteca de cultura popular Valeri Serra i Voldú, 20. Publicacions de l'Abadia de Montserrat. TORRAS, C.A. (1905) Bergadà. Valls Altes del Llobregat, L'avenç, Barcelona | XIX-XX | La barraca és una construcció obrada en pedra seca que es feia servir d'aixopluc, per guardar-hi eines o alberg de bestiar, entre d'altres, i que per a la seva construcció s'utilitzen materials que es tenen més a l'abast, en aquets cas íntegrament de pedra i lligades en sec. Per al cobriment de la barraca es va fer servir el sistema de falsa cúpula, també anomenat superposició de filades, que consisteix a sobreposar pedres planes que a cada filada aniran sobresortint dos o tres dits per damunt de l'anterior, totes amb la deguda inclinació per no deixar entrar l'aigua de la pluja al interior. Quan les filades arribin gairebé a concloure la cúpula, es tanca amb una llosa o més. Es destaca els elements com el voladís i el pedrís, el carcaterístic seient de pedra. | 08175-315 | La Vinya del Grapaler o La Vinya del Grapal | Notícies escadusseres documenten l'¡existència de vinya a l'època medieval. Els documents en relació a la família vescomtal del Puig-reig, -inclòs Guillem de Berguedà en el seu testament de 1187- esmenten donacions, compres i vendes de vinyes al terme del Castell. També en la documentació referida als dominis senyorials de l'Orde militar del Temple (s. XIII i XIV). Als segles moderns la vinya es consolida, especialment al s. XVIII. Augmenta l'extensió de les terres de conreu de les grans i mitjanes masies, el terme s'omple de masoveries, i el conreu de la vinya es generalitza: entremig dels boscos de pinassa i pi blanc nascuts a la segona dècada del segle XX s'entreveuen marges i feixes de velles vinyes, costerudes i aprofitant terres secundaries, però sempre properes a la masia i sempre cara solei. A l'interior de totes les masies si construeixen tines i premses, des de finals del XVII i molt especialment al llarg del s. XVIII i XIX, fins a l'arribada de la fil·loxera. La situació geogràfica septentrional i un ampli terme expliquen que fos el municipi berguedà on, al llarg del XIX el conreu de la vinya es més extens. El 1889 (Cens agrícola) declaraven vinya les masies de La Serreta, Cal Pallot, El Grapal, Tresserra, Cal Joan prat, Borbons, Subirana, El Soler de Jaumàs, Cal Feliu, Obradors, El Lladó, La Garsa, cal Riera, La Cortada, Cal Garrigal, Verdaguer, trulls, Cal Cigala, l'Alsina de Merola, Filomera, les Comas i la Sala. Cèsar August Torras, que visita el berguedà el 1905, descriu breument aquets paisatge de vinyes: 'Les produccions agrícoles del país son generals y variades, des de la vinya que's troba a Puig-reig i Gironella... '(pag. 12); a l'Itinerari 89. De l'Ametlla de Merola a Fonollet i Casserras, escriu: ' 10m hostal de la Granota a l'esquerra de la carretera. Se passa pel peu de l'hostal y's pren uin carril que s'enfila per entre migrats vinyals plantats entre roques' (pags. 228). Avui encara, les últimes vinyes del Berguedà es troben, com es lògic, al terme municipal de Puig-reig, concretament a la zona més meridional i propera a Navàs. Es el cas del sector de la zona compresa entre el mas del Grapal i Vilafresca, principalment, però també n'hi ha d'escadusseres a la zona del cal Bardaix. | 41.9131500,1.8771200 | 406879 | 4640743 | 08175 | Puig-reig | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | La vinya del Grapaler és la vinya més importants del terme municipal de Puig-reig tant per la seva extensió com pel fet que el conreu s'ha mantingut des de la replantació de ceps posteriors a la fil·loxera. | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:22 | |||||||||||
| 79068 | Vilafresca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vilafresca | AADD. (2011). Pla d'ordenació urbanística municipal. Catàleg de masies i cases rurals. Ajuntament de Puig-reig. Fitxa 5.10 | XIX-XX | Casa de pagès que ha conservat les característiques constructives tradicionals, tot i que amb un cos annex de construcció recent. Es tracta d'una edificació de planta quadrada, distribuïda en dues crugies. Té planta baixa més un pis i planta sotacoberta. Els murs són de maçoneria i la coberta de teula àrab a dues vessants, amb el carener perpendicular a la façana principal, orientada a l'est. Les obertures són emmarcades amb arcs rebaixats de maó, excepte el balcó de la façana, fet amb llinda i brancals. Al costat sud té una ampliació feta a finals del segle XX, amb obra de maó. Al costat nord-est té una construcció en semiruïna pertanyent a una tina i, al costat, un pou. A l'exterior es conserva una pedra foradada que servia com a base d'una premsa. | 08175-294 | Vilafresca | Per les característiques constructives podria ser un edifici del segle XIX. La casa està situada en terrenys del Grapal, també anomenada Alsina de Graells. | 41.9133000,1.8679400 | 406118 | 4640770 | 08175 | Puig-reig | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/79068-foto-08175-294-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/79068-foto-08175-294-3.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | 119 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:22 | |||||||||
| 79069 | Cal Vila | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-vila-2 | SERRA, Rosa. Aproximació a la historia de Puig-reig, Manresa 1982 | XVIII-XIX | Humitats a les façanes | Casa de pagès de tamany mitjà que ha conservat la volumetria originària i alguns dels elements constructius tradicionals. És de planta gairebé quadrada i consta de planta baixa i un pis, amb coberta a dues vessant que té l'ala de ponent més llarga, i el carener paral·lel a la façana principal, orientada a llevant. Els murs són de pedra i han estat arrebossats, deixant a la vista els carreus de les cantoneres, els brancals i les llindes de les obertures: la majoria de pedra i algunes fetes amb maó. Té un cobert adossat a l'angle nord-oest. | 08175-295 | Conjunt del Grapal | La casa del Grapal, també anomenada Alsina de Graells, és una partició de l'Alsina vella de Merola, que és el mas originari. Posteriorment, al costat del Grapal es construïren dues cases més, fruit de les particions entre la família. Per les seves característiques constructives, cal Vila podria ser una construcció del segle XVIII o principis del XIX. | 41.9164600,1.8792600 | 407061 | 4641108 | 08175 | Puig-reig | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/79069-foto-08175-295-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/79069-foto-08175-295-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/79069-foto-08175-295-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | 119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:22 | ||||||||
| 79066 | L'Alsina de Graells | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lalsina-de-graells | SERRA, Rosa; MIRALDA, Jordi (1990). Merola, un poble. Associació Cultural Esplai; Comissió Caminada Popular. SERRA, Rosa. Aproximació a la historia de Puig-reig, Manresa 1982 | XVIII-XX | Masia de tamany mitjà, força reformada i modificada, que consisteix en una construcció de planta rectangular, amb planta baixa més un pis. La coberta és a doble vessant, amb el carener perpendicular a la façana principal, orientada a ponent. Els murs, de pedra, han estat arrebossats. Les obertures, més aviat petites, presenten una distribució irregular i en bona mesura han estat reformades. La casa té cossos adossats al costat de migdia i està envoltada per diversos coberts de construcció recent que dónen al conjunt un aspecte heterogeni i desendreçat. | 08175-292 | L'Alsina de Graells | L'Alsina de Graells, també anomenada el Grapal, és una partició de l'Alsina vella de Merola, que és el mas originari. Per les característiques constructives podria tractar-se d'una masia dels segles XVII-XVIII. Posteriorment, al costat del Grapal es construïren dues cases més, fruit de les particions entre la família. | 41.9165500,1.8802600 | 407144 | 4641117 | 08175 | Puig-reig | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/79066-foto-08175-292-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/79066-foto-08175-292-2.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | 119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:22 | |||||||||
| 79072 | El Grapal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-grapal | SERRA, Rosa. Aproximació a la historia de Puig-reig, Manresa 1982 | XIX-XX | Casa de pagès de dimensions considerables, de construcció força recent. Consta de dos cossos adossats en angle recte. El cos principal és de planta rectangular i té planta baixa i dos pisos. La façana principal, orientada a migdia, presenta una distribució d'obertures regular amb finestres i balcons a les dues plantes superiors. A la segona planta té una galeria central amb arc rebaixat força ample. Les obertures estan emmarcades amb maó. Les parets són arrebossades i pintades. El cos del costat de ponent també té tres plantes. A la planta inferior presenta dues arcades com a portal d'accés, mentre que la tercera planta consta d'una galeria amb quatre arcs i baranes d'obra calada. Els murs d'aquest cos lateral són fets de maó. | 08175-298 | El Grapal | La casa del Grapal, també anomenada Alsina de Graells, és una partició de l'Alsina vella de Merola, que és el mas originari. Posteriorment, al costat del Grapal es construïren dues cases més, fruit de les particions entre la família. Per les seves característiques constructives, aquesta sembla la construcció més tardana, possiblement del final del segle XIX i la primera meitat del segle XX . | 41.9166200,1.8796700 | 407095 | 4641126 | 08175 | Puig-reig | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/79072-foto-08175-298-1.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | 94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:22 | |||||||||
| 79065 | L'Alsina Vella de Merola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lalsina-vella-de-merola | AADD. (2011). Pla d'ordenació urbanística municipal. Catàleg de masies i cases rurals. Ajuntament de Puig-reig. Fitxa 5.07 SERRA, Rosa; MIRALDA, Jordi (1990). Merola, un poble. Associació Cultural Esplai; Comissió Caminada Popular, p. 14. SERRA, Rosa. Aproximació a la historia de Puig-reig, Manresa 1982 | XVII-XIX | Façanes i tancaments precaris. | Masia de dimensions considerables formada pel cos residencial més diversos coberts, tines i dues pallisses situats al voltant, així com altres instal·lacions agropecuàries més modernes. L'edifici principal, situat en un desnivell del terreny, és de planta rectangular, per bé que l'estructura és irregular i respon a diverses fases d'ampliació. Consta de planta baixa més dos pisos. La coberta és a dues vessants, amb el carener perpendicular a la façana principal, orientada a migdia, la qual consta de ddos nivells de galeries als dos pisos superiors fets amb arcs de maó rabaixats. Aquesta façana, que ha estat parcialment reconstruïda modernament amb maó, és posterior i cobreix la façana originària, que ha quedat a l'interior i conserva el portal adovellat. En les dues façanes laterals (est i oest) el cos de la masia sobressurt i els paraments són formats per filades de pedra força regular. Al costat est hi ha dos contraforts. Les finestres són amb llindes i brancals, i una conserva el trencaaigües. A la part posterior hi ha un cobert adossat amb diverses tines de la casa i les instal·lacions de la premsa. L'interior ha conservat l'estructura constructiva tradicional: el terra és format per grans lloses de pedra i s'hi pot veure un arc diafragmàtic apuntat. A la part davantera hi ha un gran cobert adossat, ampliat modernament amb paret de maó. En un nivell semisoterrani hi ha una gran cambra coberta amb volta de pedra que era el femer. El conjunt consta de dues pallisses i, a la part posterior, una construcció independent amb 5 tines que eren destinades als rabassaires. | 08175-291 | El Grapal | En una donació de l'any 1050 feta a favor de l'església de Santa Maria de Merola ja s'esmenta el mas de l'Alzina. L'arc apuntat que es conserva als baixos confirma l'antiguitat de la casa, que es devia ampliar progressivament al llarg dels segles XVII, XVIII i XIX. Entorn de 1990 els propietaris van construir una casa nova més a prop de la carretera, també coneguda com l'alzina. | 41.9188000,1.8778600 | 406948 | 4641370 | 08175 | Puig-reig | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/79065-foto-08175-291-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/79065-foto-08175-291-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/79065-foto-08175-291-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | Llinda d'un portal posterior: AN ALSINA 1706El Catàleg de masies i cases rurals proposa la declaració de Bé d'Interès Local (BCIL) d'aquest element. | 119|94 | 46 | 1.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:22 | |||||||
| 79064 | Cal Mingo | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-mingo-1 | SERRA, Rosa. Aproximació a la historia de Puig-reig, Manresa 1982 SERRA, Rosa; MIRALDA, Jordi (1990). Merola, un poble. Associació Cultural Esplai; Comissió Caminada Popular, p. 14. | XIX | Conjunt format per dues antigues cases de pagès més una pallissa, situades en una terrassa pròxima a la riera de Merola. La casa principal ha estat molt reformada i pràcticament només se n'ha conservat les parets mestres i la volumetria general. Està situada en un desnivell del terreny i té planta baixa més dos pisos. Actualment els murs són arrebossats i pintats. Al costat té una altra casa, actualment en ruïna, de la qual només se'n conserven restes dels murs. A la part superior hi ha l'antiga pallissa. A la part baixa es conserven vestigis d'un rec, que derivava de la riera de Merola i servia per a regar els horts. | 08175-290 | La Granota | Per aquest indret hi transcorria el camí ral de Manresa a Berga, el qual continuava, cap al nord, més per l'interior de la vall, per Merola, Farriols, Tresserra, Vilarrasa, l'Hostal Nou, etc. L'any 1626 apareix documentat Gabriel Alsina com a hostaler de l'hostal que és 'prop lo camí ral', i que probablement es refereix a l'Hostal de la Granota. Probablement fou a finals del s. XVIII o començaments dell XIX que es va copnstruir la masoveria, aprofitant la vitalitat del lloc. | 41.9212400,1.8815400 | 407257 | 4641636 | 08175 | Puig-reig | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/79064-foto-08175-290-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/79064-foto-08175-290-3.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | 119 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:22 | |||||||||
| 79063 | La Granota | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-granota-0 | AADD. (2011). Pla d'ordenació urbanística municipal. Catàleg de masies i cases rurals. Ajuntament de Puig-reig. Fitxa 5.06 SERRA, Rosa; MIRALDA, Jordi (1990). Merola, un poble. Associació Cultural Esplai; Comissió Caminada Popular, p. 36 ZAMORA, Francisco de. Diario de los Viajes hechos en Cataluña, Barcelona, 1973, p. 103. SERRA, Rosa. Aproximació a la historia de Puig-reig, Manresa 1982 SERRA, Rosa. Cal Riera, Consorci Parc Fluvial, sd. FÍGOLS, Carles (2005). Els orígens de l'hostaleria al Berguedà, L'EROL núm.84. | XVII-XX | Conjunt format per dues cases situades de costat a la part final de la riera de Merola. Una correspon a l'antic hostal de la Granota, mentre que l'altra és un edifici posterior de vivendes rurals, probablement del segle XIX. La construcció de l'antic hostal ha estat substancialment reformada no fa gaires anys. Se n'han conservat parcialment la part baixa de les parets mestres, de maçoneria, amb algunes finestres antigues. La resta ha esta reconstruïda amb pedra i actualment és un edifici amb diferents cossos de planta irregular, amb un porxo davanter, situat en un pun on, antigament, hi havia estables i coberts de l'antic hostal. L'altre casa ha mantingut les característiques constructives tradicionals. És una edificació força alta que acull diferents vivendes al seu interior. És de planta quadrada amb un seguit de coberts adossats a la part posterior. Esta situada en un desnivell del terreny, en una terrassa pròxima a la riera de Merola, i consta de planta baixa més tres pisos, amb coberta a doble vessant. La façana principal, que dóna al camí, té petits balcons a cada nivell. La resta d'obertures són fetes amb emmarcament de maó. La casa consta de diverses entrades i, a l'angle sud-oest té una base en forma de contrafort que apuntala el mur d'una alçada considerable. | 08175-289 | La Ganota | Per aquest indret hi transcorria el camí ral de Manresa a Berga, el qual continuava, cap al nord, més per l'interior de la vall, per Merola, Farriols, Tresserra, Vilarrasa, el Lledó... L'any 1626 apareix documentat Gabriel Alsina com a hostaler de l'hostal que és 'prop lo camí ral', i que probablement es refereix a l'Hostal de la Granota. El 1697 regentaven aquest hostal Joan Parcerisa i la seva muller Isabel. L'Hostal de la Granota continuava funcionant l'any 1776, quan n'eren propietari la família Riera, que també tenien l'Hostal Nou (avui hostal de Farriols). Aquest any hi va sojornar Francisco de Zamora, el qual va escriure: 'Comimos en Caserras y después salimos de este pueblo para la Granota, encontrando algunos montes de carrascas y robles, hasta llegar al mesón de la Granota, que es, una venta infeliz'. Probablement al segle XIX es construí el segon edifici, destinat a acollir diverses famílies. Per la proximitat amb les colònies de cal Riera i l'Ametlla de Merola molts dels estadants que hi vivien treballaven a les fàbriques. A mitjan segle XX l'hostal ja no funcionava però encara hi havia una petita botigueta, regentada pels masovers. Entorn de 1990 els masovers van adquirir-ne la propietat i van fer-hi reformes. | 41.9215200,1.8828900 | 407369 | 4641666 | 08175 | Puig-reig | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/79063-foto-08175-289-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/79063-foto-08175-289-3.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | 119 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:22 | |||||||||
| 65774 | Terradelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/terradelles-2 | IGLÉSIES, Josep (1992). El fogatge de 1497. Estudi i transcripció. Dalmau. IGLÉSIES, Josep (1981). El fogatge de 1553. Estudi i transcripció. Dalmau. Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Santa Maria de Merlès. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat el maig de 2007. | XVII-XVIII | El mas Terradelles està situat a l'extrem sud del terme municipal, en una apèndix que queda envoltat per municipis de la comarca del Bages. Es tracta d'una masia de grans dimensions formada per un volum principal de planta rectangular fruit de diverses ampliacions i diverses estructures adossades al voltant. El volum principal, de planta baixa, primer pis i golfes, està bastit amb murs de maçoneria de pedra amb carreus treballats delimitant les cantonades. La teulada és de doble vessant amb aigües a les façanes principal i posterior. La façana principal, orientada al sud, té un pati tancat al davant, delimitat per diverses estructures d'ús agropecuari adossades, i que té l'accés principal davant la façana est de l'edifici. La façana està dominada per un cos ampliat que forma dues eixides a nivell de primer pis i golfes, ambdues sustentades per un pilar central amb simples motllures a l'extrem superior, essent el pilar més estret al nivell superior. A nivell de planta baixa, on el cos ampliat forma un espai cobert amb volta d'obra vista, hi ha el portal d'arc de mig punt adovellat, que correspon al volum original de l'edifici. De la part dreta de la façana en sobresurt un cos que conté una porta emmarcada amb pedra bisellada amb la data de 1775 inscrita a la llinda. La façana oest té adossat a la part dreta el pati tancat que també s'estén davant la façana principal, amb un accés de lliça emmarcat amb brancals de pedra treballada i llinda de fusta i també té dues petites estructures adossades que sobresurten al centre i a l'esquerra. Pròpiament a la façana i a nivell de planta baixa hi ha una finestra emmarcada amb monòlits de pedra bisellada, una finestra emmarcada amb maó i una obertura d'arc de mig punt a l'extrem dret que correspon al cos adossat al sud, amb la data de 1760 inscrita. Al primer pis hi ha tres finestres emmarcades amb pedra bisellada i una emmarcada amb maó, i a les golfes dues finestres, una emmarcada amb monòlits de pedra bisellada i l'altra simplement amb pedra bisellada. La façana nord conté, a nivell de planta baixa, dues espitlleres emmarcades amb monòlits de pedra bisellada, la de l'extrem esquerra emmarcada amb un sol monòlit. Al primer pis hi ha una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada tapiada, una finestra emmarcada amb pedra bisellada i una petita galeria formada per dues obertures d'arc rebaixat emmarcades amb maó, sustentades per un pilar central de pedra motllurat a l'extrem superior. A les golfes hi ha dues finestres emmarcades amb monòlits de pedra treballada, una de les quals tapiada, i una finestra emmarcada amb maó. La façana est té un cos adossat a la part esquerra que conté una finestra emmarcada amb pedra bisellada, a més d'altres obertures reformades. A la meitat dreta hi ha dues finestres emmarcades amb pedra bisellada al primer pis i dues finestres més a les golfes, una emmarcada amb pedra bisellada i l'altra amb pedra treballada. | 08255-18 | Sector sud del terme municipal | Terradelles surt esmentada en el fogatge de 1497 i 1553 dins la parròquia i terme de Cornet. L' edificació actual data d'època moderna, entre els segles XVII i XVIII. | 41.9273600,1.9757000 | 415073 | 4642218 | 08255 | Santa Maria de Merlès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65774-foto-08255-18-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65774-foto-08255-18-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65774-foto-08255-18-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Popularment es coneix la masia amb el nom de Sant Miquel. | 98|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:27 | ||||||||
| 65767 | Sant Miquel de Terradelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-miquel-de-terradelles | AADD (1984). Catalunya Romànica. Berguedà. Volum XII. Enciclopèdia Catalana, S.A. AADD (1995). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Bages, Berguedà i Solsonès. Enciclopèdia Catalana, S.A. AADD (1994). Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà. Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura. BURON, Vicenç (1977). Esglésies romàniques catalanes. Guia. Artestudi Edicions. GAVIN, Josep M (1985). Inventari d'esglésies. Berguedà. Edita Arxiu Gavín. VIGUÉ, Jordi i BASTARDES, Albert (1978). El Berguedà, monuments de la Catalunya Romànica, 1. Artestudi Edicions. Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Santa Maria de Merlès. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat el maig de 2007. | XII-XVII | L'edifici actual està ben conservat ja que fou restaurat l'any 1982 pel Servei de Catalogació i Conservació de Monuments de la Diputació de Barcelona. Les obres de restauració que foren dirigides per l'arquitecte Antoni González i Moreno-Navarro van consistir en escatar el guix que recobria els paraments interiors, consolidar la coberta i reparar la teulada. També es va readaptar el portal i es va dignificar el temple per al culte. | L'església de Sant Miquel de Terradelles es troba situada a l'extrem sud del terme municipal, uns metres a l'est del mas Terradelles. Es tracta d'una església romànica d'una sola nau, de 10 x 3'35 m, coberta amb volta de canó d'arc de mig punt lleugerament apuntada, i amb un absis semicircular al costat de llevant. L'absis és cobert amb quart d'esfera i les seves dimensions són considerables ja que gairebé presenta la mateixa amplària que la nau de l'església. Està construït amb murs de maçoneria de pedres, en part, disposades en filades regulars. Al centre hi ha una finestra de doble esqueixada, coberta amb un arc de mig punt monolític i ornamentada amb relleus, a mode d'arquivoltes, amb decoracions de trena de corda en el seu arc. Al mur de ponent hi ha la porta d'entrada, restaurada, emmarcada amb brancals i llinda de pedra motllurada amb la data de 16 + 72 inscrita a la llinda. A l'interior s'han conservat, superposades, les restes de la primitiva porta romànica i les de la porta barroca. Sobre la porta hi ha una finestra coronada per dos arcs de mig punt, l'interior monolític i l'exterior adovellat. Corona la teulada un campanar d'espadanya de dos ulls, construït amb tres murets de pedra, coronat amb una coberta de fusta i teula àrab de doble vessant, que conté una campana provinent de Sant Miquel nou. La vella coberta de fusta, molt deteriorada, es va substituir per una d'idèntica de nova construcció. | 08255-11 | Sector sud del terme municipal | L'església de Sant Miquel de Terradelles es trobava dins l'antic terme del castell de Gaià, al comtat de Manresa i al de Vic. Les primeres notícies sobre l'església de Sant Miquel daten de l'any 1011, referides a l'existència d'un nucli de població i a la construcció de l'església, la qual fou substituïda al segle XII per l'actual. Abans del 1152 era parròquia independent i fou considerada com a filial de Gaià (Bages). Entre 1152 i el 1331, quan la visità el bisbe Galceran Sacosta, li foren concedides funcions parroquials i absorbí l'antiga parròquia de Sant Amanç de Pedrós. Al segle XIV, a causa de la disminució de la població, perdé el caràcter de parròquia i passà a ser sufragània de la parròquia de Santa Maria de Gaià. Al segle XVII i com a conseqüència de l'augment de població l'església fou modificada l'estructura de l'edifici: s'obrí la porta al mur de ponent (1672), es cobrí el campanar d'espadanya i s'enguixà l'interior. Durant l'any 1838 es realitzà una nova i molt important reforma funcional de l'interior, possiblement a conseqüència de les recomanacions fetes durant alguna visita pastoral. L'espai interior de l'absis es transformà en sagristia mitjançant la construcció d'un envà que separava aquest espai de la resta de la capella. Aquest envà va ser decorat amb senzilles pintures al tremp, així com el retaule de l'altar nou. A l'interior de la sagristia es va instal·lar un rentamans. Amb motiu de la reforma parroquial consegüent al Concordat de 1854, es pensà erigir de nou la parròquia de Sant Miquel de Terradelles. Van decidir erigir una església parroquial nova i una casa rectoral a uns 300 metres a l'oest de l'església romànica, les obres de les quals acabaren l'any 1887. Des d'aleshores l'església romànica de Sant Miquel de Terradelles fou abandonada i s'utilitzà, fins a la dècada dels 70 del segle XX, com a magatzem del mas Terradelles. Cap a l'estiu de 1970, la parròquia va endegar unes primeres obres de neteja, i el novembre de 1979, es va refer la teulada de la nau i es va enderrocar l'envà que delimitava la sagristia. El mateix any la parròquia va sol·licitar a la Diputació de Barcelona la col·laboració per a una intervenció més completa en les obres de reparació i consolidació. L'any 1982 es van realitzar les obres de restauració per part del Servei de Catalogació i Conservació de Monuments de la Diputació de Barcelona. Les obres foren dirigides per l'arquitecte Antoni González. | 41.9275100,1.9759900 | 415097 | 4642235 | 08255 | Santa Maria de Merlès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65767-foto-08255-11-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65767-foto-08255-11-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65767-foto-08255-11-3.jpg | Inexistent | Romànic|Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Per la festa Major i un cop al mes es diu missa a Sant Miquel de Terradelles, tot i que es combina amb Sant Miquel de Terradelles nou. | 92|94|85 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:27 | |||||||
| 65977 | Sarcòfag | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sarcofag | <p>AADD (1984). Catalunya Romànica. Berguedà. Volum XII. Enciclopèdia Catalana, S.A. VILARÓ, Eva (2001). Inventari de béns artístics del bisbat de Vic (inèdit). BDV. 1394.</p> | XII-XIII | Presenta esquerdes en la zona de l'urna i de la tapa algunes força considerables que han comportat la seva fragmentació. | <p>El sarcòfag es troba situat dins el recinte de l'antic cementiri de Sant Miquel de Terradelles (vell). Es tracta d'un sepulcre de pedra de planta i volum rectangular de 104 x 43 x 60 centímetres. Presenta la superfície llisa, sense decoració i força erosionada i desgastada. La coberta és de dues aigües i segueix la mateixa planta que l'urna que també està força deteriorada i fragmentada en tres trossos. El sarcòfag es recolza sobre dos peus de pedra que l'eleven del terra.</p> | 08255-221 | Sector sud del terme municipal | 41.9275700,1.9759100 | 415091 | 4642242 | 08255 | Santa Maria de Merlès | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65977-foto-08255-221-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65977-foto-08255-221-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65977-foto-08255-221-3.jpg | Física | Gòtic|Medieval | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Sense ús | 2020-01-17 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 93|85 | 52 | 2.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:27 | |||||||||
| 66006 | Festa Major de Sant Miquel de Terradelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-sant-miquel-de-terradelles | Gran participació a la festa Major. | La festa Major de Sant Miquel de Terradelles es celebra el diumenge proper al dia 29 de setembre, diada del patró. El diumenge es celebra la missa a les 12h del migdia a l'església nova de Sant Miquel de Terradelles, i es canten els goigs de Sant Miquel. En sortir es balla el ball de cascavells (organitzat conjuntament amb els parroquians de Cornet) i s'ofereix un aperitiu a la gent. Per dinar s'organitza una arrossada, un dinar popular, on hi participen tant els veïns així com molta gent de la contrada. Antigament en haver dinat s'organitzava un ball amb un acordionista però actualment ja no es fa. | 08255-250 | Sector sud del terme municipal | 41.9283900,1.9719000 | 414759 | 4642337 | 08255 | Santa Maria de Merlès | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | La imatge ha estat extreta del fons fotogràfic municipal. | 2116 | 4.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:27 | |||||||||||||
| 65768 | Església nova de Sant Miquel de Terradelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-nova-de-sant-miquel-de-terradelles | GAVIN, Josep M (1985). Inventari d'esglésies. Berguedà. Edita Arxiu Gavín. | XIX | L'església nova de Sant Miquel de Terradelles es troba situada a 300 metres a l'oest de l'església romànica de Sant Miquel de Terradelles, a l'extrem sud del terme municipal. Es tracta d'un conjunt arquitectònic format per l'església i la rectoria adossada. L'església és de planta rectangular, teulada de doble vessant amb aigües laterals, absis carrat i coronada amb un campanar d'espadanya de dos ulls que conserva una campana. Està construïda amb murs de maçoneria de pedra irregular i presenta cantonades diferenciades. La façana principal, orientada al sud-oest, està formada per un portal d'arc rebaixat emmarcat amb pedra treballada, on hi ha la data inscrita de 1887. Sobre el portal s'hi obre un òcul i damunt seu hi ha un rellotge de sol. Adossada a la façana nord-oest, hi ha la rectoria. La façana principal es troba orientada al sud-oest, igual que l'església. Està construïda de maçoneria de pedra irregular i formada per planta baixa, un pis i golfes. Presenta un portal emmarcat amb brancals i llinda de pedra treballada amb un arc de descàrrega de maó a sobre. Flanquejant el portal hi ha dues finestres. Al primer pis s'hi obren tres finestres i una a les golfes; totes elles emmarcades amb maó. A la dreta sobresortint perpendicularment hi ha la pallissa, de planta baixa i un pis, construïda amb obra. A la part posterior de la rectoria hi ha un cos sobresortint amb teulada d'una vessant i tres finestres, una a la planta baixa i dues al primer pis, emmarcades amb maó. A la façana nord-oest hi ha diverses obertures emmarcades amb maó. | 08255-12 | Sector sud del terme municipal | Amb motiu de la reforma parroquial consegüent al Concordat de 1854, es pensà erigir de nou la parròquia de Sant Miquel de Terradelles. Van decidir erigir una església parroquial nova i una casa rectoral a uns 300 metres a l'oest de l'església romànica, les obres de les quals acabaren l'any 1887. Des d'aleshores l'església romànica de Sant Miquel de Terradelles fou abandonada. | 41.9284800,1.9719700 | 414765 | 4642346 | 08255 | Santa Maria de Merlès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65768-foto-08255-12-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65768-foto-08255-12-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Un cop al mes es diu missa a Sant Miquel de Terradelles, tot i que es combina amb Sant Miquel de Terradelles vell. | 98 | 46 | 1.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:27 | ||||||||
| 65989 | Goigs a Sant Miquel | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-a-sant-miquel | XXI | <p>Es tracta dels Goigs en honor a Sant Miquel, patró de la parròquia de Sant Miquel de Terradelles. Els Goigs estan emmarcats en un requadre ornamentat amb motius vegetals. A la part superior hi ha un dibuix de l'església de Sant Miquel de Terradelles (vell) flanquejat per les estrofes de lloança i pregàries dels vilatans que s'encomanen a la seva protecció. A la part inferior hi ha la partitura amb la música. Puix la fe fa meravelles i del Cel mostra un esquinç: Sant Miquel de Terradelles vetlleu sempre pels veïns; Des del dotze, el segle noble, i amb la vènia dels Gaià, en el cor del nostre poble heu tingut el vostre altar. Dels hereus i les donzelles amoixeu els seus destins: Sant Miquel de Terradelles vetlleu sempre pels veïns; Sant Miquel pren l'embranzida començant a prendre el vol. De la fe que dóna vida n'ha sentit el ventijol i del dany n'ha fet clivelles estripant-lo en mil bocins: Sant Miquel de Terradelles vetlleu sempre pels veïns; Contra mal vau fer forrolla amb l'escut suprem del Bé i la vida quan trontolla l'ha avivat el vostre alè. A la llum de les estrelles que ens indiquen els camins: Sant Miquel de Terradelles vetlleu sempre pels veïns; Sant Miquel que nit i dia sou el braç del Déu Vivent concediu la gallardia als que us cerquen de valent. Si del mal en fem estrelles dels ermots farem jardins: Sant Miquel de Terradelles vetlleu sempre pels veïns; Amb els precs i les ofrenes acudim als vostres peus. Baneiu-nos a mans plenes les boscúries, els conreus, dels ocells les cantarelles i el brogit festós dels pins: Sant Miquel de Terradelles vetlleu sempre pels veïns; 'Qui com Déu' el nom indica en els mots de Daniel. Lluitador, teniu palica a favor del Déu del Cel. Mai les ments seran meselles si la fe viu ben endins: Sant Miquel de Terradelles vetlleu sempre pels veïns; Que la nostra rodalia que s'escapa pel collet visqui a fons la simpatia per Jesús de Natzaret. Desvetlleu-nos les parpelles amb un vol de serafins: Sant Miquel de Terradelles vetlleu sempre pels veïns; L'esgarip de la secada allunyeu del nostre tros i la terra assaonada darà fruit al nostre esforç. Que no ens manquin pinetelles ni el perfum dels romanins: Sant Miquel de Terradelles vetlleu sempre pels veïns; Puix la fe fa meravelles i del Cel mostra un esquinç: Sant Miquel de Terradelles vetlleu sempre pels veïns;</p> | 08255-233 | Església de Sant Miquel de Terradelles. Santa Maria de Merlès. | 41.9284800,1.9719700 | 414765 | 4642346 | 2000 | 08255 | Santa Maria de Merlès | Restringit | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Religiós | 2020-01-24 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Mn. Sebastià Codina (lletra), Mn. Jesús Capdevila (música) | Els goigs es canten el dia de la festa Major de Sant Miquel, el diumenge proper al dia 29 de setembre. | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:27 | |||||||||||
| 65775 | Coll de Pitxell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/coll-de-pitxell | XVIII | Coll de Pitxell està situada en un petit coll de la carena on es troben les esglésies de Sant Miquel de Terradelles, al sud-est, i Sant Jordi de Lloberes, al nord-oest. Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions formada per dos volums adossats, un de planta baixa i primer pis i l'altre amb golfes, bastits amb murs de maçoneria de pedra parcialment arrebossats. Les cantonades estan delimitades amb carreus treballats, tot i que en algunes parts l'arrebossat les tapa. La teulada és de doble vessant amb aigües a les façanes principal i posterior. La façana principal, orientada al sud-est, té al davant una lliça tancada per diverses estructures agropecuàries, un mur de maçoneria de pedra i un gran portal emmarcat amb brancals de pedra treballada i llinda de fusta amb la data inscrita de 1739. A la façana del cos original hi ha un portal d'arc rebaixat emmarcat amb carreus treballats i una finestra reformada a la planta baixa, i un balcó i una finestra al primer pis. El cos adossat a l'esquerra, de major alçada i dimensions, està bastit parcialment amb obra i forma dos grans eixides, una a nivell de primer pis i l'altra a les golfes. La façana sud-oest està dominada completament pel volum de major alçada que conté tres finestres i un balcó al primer pis i quatre finestres a les golfes. La façana nord-oest presenta en el cos de menor alçada tres finestres a nivell de primer pis i en l'altre, un portal emmarcat amb brancals de pedra treballada i llinda de fusta a la planta baixa i una finestra tant al primer pis com a les golfes. Finalment la façana nord-est està dominada per diverses estructures adossades d'ús agropecuari, i no conté cap obertura. | 08255-19 | Sector sud del terme municipal | L'actual edifici de Coll de Pitxell va ser bastit al segle XVIII al peu del camí ral i ramader que provenia de Sant Miquel de Terradelles. Antigament fou i hostal i casa de parada d'aquests camins. | 41.9304800,1.9689300 | 414516 | 4642572 | 08255 | Santa Maria de Merlès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65775-foto-08255-19-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65775-foto-08255-19-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65775-foto-08255-19-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:27 | ||||||||||
| 78843 | Fàbrica de Cal Riera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fabrica-de-cal-riera | VV.AA. (1994). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. CABANA, Francesc (2006): La saga dels cotoners catalans, Barna, Ed. Proa TEIXIDOR, E. I SERRA,R.(2010). Vida de colònia. Les colònies tèxtils a Catalunya, Angle Ed. SERRA, R. Cal Riera, Consorci Plarc Fluvial, sd | XIX-XX | Fàbrica de pisos que segueix el model 'manchesterià' amb parets perimetrals gruixudes, fets amb pedra ben treballada a les cantonades i amb maó present a obertures, portes i finestres. Les naus, amb una amplada de 21 metres, es distribueixen en planta baixa , primer pis i golfes, les quadres s'aguanten a partir de revoltons i columnes de ferro fos. La coberta, a dues vessants i teula àrab. | 08175-141 | Recinte industrial de Cal Riera, 08692-Puig-reig | Els orígens de Cal Riera són comuns a moltes altres colònies de Catalunya situades al costat del riu Llobregat, Ter o Cardener: uns industrials emprenedors que compraren un vell molí fariner, i les terres del seu voltant, per instal·lar-hi una fàbrica tèxtil que aprofités l'aigua del riu com a font d'energia. En el cas d'aquesta colònia, l'impulsora fou la societat Manent, Massana, Vilaseca i Llibre -formada per diferents industrials tèxtils-, que adquirí la finca de la Casa Gran de Cal Riera, construí la fàbrica i sol·licità el permís d'utilització d'aigües industrials. La fàbrica ja funcionava l'any 1895 i l'any 1905 ja trobem documentada l'existència d'habitatges per als obrers i la presència de la torre de l'amo. La colònia també disposà d'altres serveis, equipaments i edificis que caracteritzen el model de colònia industrial com la botiga, el cafè, l'església o l'escola, però Cal Riera sempre fou una colònia de tamany modest, i més encara si la comparem amb Cal Rosal o l'Ametlla de Merola. | 41.9297100,1.8801700 | 407156 | 4642578 | 1890 | 08175 | Puig-reig | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78843-foto-08175-141-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78843-foto-08175-141-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78843-foto-08175-141-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | Gonfaus Grup és una indústria tèxtil de caire familiar amb llarga experiència en el sector que s'ha especialitzat en filatura de qualitat en fibranas, tencel, poliester, lli, mescles, corespun lycra i fils fins pentinats. Ocupa el 50% de les naus de la fàbrica des del 1980. | 98|119 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:22 | |||||||
| 65946 | Font de l'horta del Pitxell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-lhorta-del-pitxell | La font de l'horta del Pitxell està situada en un punt enclotat a l'est de Coll de Pitxell i al sud de Sant Miquel de Terradelles. S'accedeix a la font a través d'un camí descendent que s'inicia a la masia de Coll de Pitxell i baixa entre camps i per un bosc de pins fins la font, situada sota una petita balma. La font està formada per un brollador metàl·lic que sobresurt de la paret frontal del dipòsit, format amb grans lloses de pedra i ubicat just sota una petita balma aprofitant les parets d'aquesta. | 08255-190 | Sector sud del terme municipal | 41.9305600,1.9713800 | 414719 | 4642578 | 08255 | Santa Maria de Merlès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65946-foto-08255-190-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65946-foto-08255-190-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:27 | ||||||||||||||
| 78844 | Torre de l'Amo de Cal Riera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-de-lamo-de-cal-riera | CLOTET, D i SERRA, R. 'Els amos de les colònies', a Històries del riu. El llegat de les colònies, Regió7, 2005, p. 43-44 CLOTET, D. I SERRA, R. 'La casa de l'amo', a Histories del riu. El llegat de les colònies, Regio7, 2005, p. 67-68 VV.AA. (1994). Inventaridel Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. CABANA, Francesc (2006): La saga dels cotoners catalans, Barna, Ed. Proa SERRA, R. Cal Riera, Consorci Plarc Fluvial, sd TEIXIDOR, E. I SERRA,R.(2010). Vida de colònia. Les colònies tèxtils a Catalunya, Angle Ed. | XX | La torre de Cal Riera és una edificació de planta rectangular situada al nord-oest de la fàbrica, a un nivell superior del terreny. Disposa de planta baixa més dos pisos i sota coberta. Esta feta amb murs de pedra sense arrebossar i carreus a les cantonades. Les obertures són rectangulars disposades de manera regular a les façanes, són fetes amb llindes i brancalls de ceràmica decorades amb formes d'arcs conopials i, en alguns casos, amb baranes d'estil clàssic amb balustres. Té també balcons metàl·lics a les obertures centrals i ocults a la planta sota coberta. La coberta és a dues aigües de teula àrab. | 08175-142 | Carrer de la Fàbrica s/n, Cal Riera, 08692-Puig-reig | Els orígens de Cal Riera són comuns a moltes altres colònies de Catalunya situades al costat del riu Llobregat, Ter o Cardener: uns industrials emprenedors que compraren un vell molí fariner, i les terres del seu voltant, per instal·lar-hi una fàbrica tèxtil que aprofités l'aigua del riu com a font d'energia. En el cas d'aquesta colònia, l'impulsora fou la societat Manent, Massana, Vilaseca i Llibre -formada per diferents industrials tèxtils-, que adquirí la finca de la Casa Gran de Cal Riera, construí la fàbrica i sol·licità el permís d'utilització d'aigües industrials. La fàbrica ja funcionava l'any 1895 i l'any 1905 ja trobem documentada l'existència d'habitatges per als obrers i la presència de la torre de l'amo. La colònia també disposà d'altres serveis, equipaments i edificis que caracteritzen el model de colònia industrial com la botiga, el cafè, l'església o l'escola, però Cal Riera sempre fou una colònia de tamany modest, i més encara si la comparem amb Cal Rosal o l'Ametlla de Merola. Dels anys posteriors a la Guerra Civil de 1936-1939 és destacable que Cal Riera esdevingué, sobretot durant els anys cinquanta i seixanta, una de les colònies del Berguedà on arribaren més treballadors vinguts de diferents punts d'Espanya, especialment d'Andalusia, Extremadura, Múrcia o Castella. Cal Riera tancà portes durant la dècada dels setanta. Amb el tancament de la fàbrica, els serveis de la colònia deixaren de funcionar i la majoria dels treballadors anaren a viure a d'altres llocs, especialment a Navàs (Bages). | 41.9298700,1.8796200 | 407110 | 4642597 | 1904 | 08175 | Puig-reig | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78844-foto-08175-142-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78844-foto-08175-142-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78844-foto-08175-142-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani|Historicista | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | 119|98|116 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:22 | ||||||||
| 78855 | Colònia Cal Riera o Cal Manent | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colonia-cal-riera-o-cal-manent | SERRA, R. Cal Riera, Parc Fluvial del Llobregat, sd. CLOTET, D. I SERRA, R. 'Els pisos', a Histories del riu. El llegat de les olònies, Regio7, 2005, p.59-60 TEIXIDOR, E. I SERRA,R.(2010). Vida de colònia. Les colònies tèxtils a Catalunya, Angle Ed. VV.AA. (1994). Inventaridel Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. CABANA, Francesc (2006): La saga dels cotoners catalans, Barna, Ed. Proa VV.AA. (2010). Colònies Industrials, Catàleg de l'Exposició Colònies Industrials, Museu d'Història de Catalunya/ Col·legi de Periodistes de Catalunya, Barcelona | XIX-XX | La colònia industrial de Cal Riera s'ubica en la zona central del terme de Puig-reig, és la segona colònia de sud a nord dins del municipi després de l'Ametlla de Merola. Com totes les colònies del terme, es situa al costat del riu Llobregat, aprofitant l'ús de l'aigua com a font d'energia per a la seva fàbrica tèxtil. És una colònia de moderades dimensions distribuïda en dos nivells, al nivell inferior, al costat del riu i al sud de la colònia, l'edifici de la fàbrica, i al nivell superior, la part nord, la colònia obrera amb els edificis d'habitatges pels obrers, els edificis d'equipaments i serveis, l'església i la torre. | 08175-153 | Cal Riera, 08692-Puig-reig | Els orígens de Cal Riera són comuns a moltes altres colònies de Catalunya situades al costat del riu Llobregat, Ter o Cardener: uns industrials emprenedors que compraren un vell molí fariner, i les terres del seu voltant, per instal·lar-hi una fàbrica tèxtil que aprofités l'aigua del riu com a font d'energia. En el cas d'aquesta colònia, l'impulsora fou la societat Manent, Massana, Vilaseca i Llibre -formada per diferents industrials tèxtils-, que adquirí la finca de la Casa Gran de Cal Riera, construí la fàbrica i sol·licità el permís d'utilització d'aigües industrials. La fàbrica ja funcionava l'any 1895 i l'any 1905 ja trobem documentada l'existència d'habitatges per als obrers i la presència de la torre de l'amo. La colònia també disposà d'altres serveis, equipaments i edificis que caracteritzen el model de colònia industrial com la botiga, el cafè, l'església o l'escola, però Cal Riera sempre fou una colònia de tamany modest, i més encara si la comparem amb Cal Rosal o l'Ametlla de Merola. Dels anys posteriors a la Guerra Civil de 1936-1939 és destacable que Cal Riera esdevingué, sobretot durant els anys cinquanta i seixanta, una de les colònies del Berguedà on arribaren més treballadors vinguts de diferents punts d'Espanya, especialment d'Andalusia, Extremadura, Múrcia o Castella. Cal Riera tancà portes durant la dècada dels setanta. Amb el tancament de la fàbrica, els serveis de la colònia deixaren de funcionar i la majoria dels treballadors anaren a viure a d'altres llocs, especialment a Navàs (Bages). | 41.9306400,1.8797700 | 407124 | 4642682 | 08175 | Puig-reig | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78855-foto-08175-153-1.jpg | Inexistent | Popular|Historicista | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Social | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | La Colònia de Cal Riera està regulada pel 'Pla director urbanístic de les colònies industrials del Llobregat'; els plans directors urbanístics son un instrument de planejament urbanístic general definit a l' article 56 del Text Refós de la Llei d'urbanisme, aprovat pel Decret legislatiu 1/2005 de 26 de juliol. Els Plans directors urbanístics estableixen directrius, normes i recomanacions per l'ordenació urbanística del territori. Els plans estableixen determinacions que han de ser respectades per les actuacions de desenvolupament territorial, especialment pel planejament urbanístic general municipal, relatives al tractament del sòl no urbanitzable i protecció del patrimoni territorial, a les infraestructures de mobilitat i a l' ordenació dels assentaments i activitats econòmiques. Comprèn els municipis d'Avià, Balsareny, Berga, Casserres, Gaià, Gironella, Navàs, Olvan i Puig-reig. (EDICTE de 27 de juliol de 2007, sobre una resolució del conseller de Política Territorial i Obres Públiques referent a diversos municipis de les comarques del Bages i del Berguedà. (DOGC núm. 4940 publicat el 03/08/2007). PROJECTE D'URBANITZACIÓ DE LA UNITAT D'ACTUACIÓ UA3 DE LA COLÒNIA DE ‘CAL RIERA' DEL MUNICIPI DE PUIG-REIG, que tenia per objecte el desenvolupament de les obresd'urbanització de la Unitat d'Actuació UA3 prevista al PGOU del municipi de Puig-reig ique s'enclava en la Colònia de ‘Cal Riera'. L'actuació que s'hi està duent a terme consisteix en renovar completament les infraestructures de la colònia i en dotar-la d'un centre cívic, que s'habilitarà a l'edifici de les antigues escoles. Les obres realitzades han estat possibles gràcies a un acord amb la propietat del 70% de la colònia, l'empresa Redaxsa. | 119|116 | 46 | 1.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:22 | ||||||||
| 78809 | Resclosa i canal de Cal Riera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/resclosa-i-canal-de-cal-riera | R.SERRA: Cal Riera, Parc Fluvial del Llobregat s/d R.SERRA: Les colonies tèxtils a Catalunya, Manresa, Angle Editorial, 2000 TEIXIDOR, E. I SERRA,R.(2010). Vida de colònia. Les colònies tèxtils a Catalunya, Angle Ed. La resclosa iel canal són claus en el sistema e funcionament de les turbines i la generació d'hidroelectricitat. Els propietaris estan agrupats en l'Associació de Productors i Usuaris d'Energia Elèctrica (APUEE) que des de 1992 defensa el interesos del sector minihidráulic a Catalunya. VALL CASAS, Pere (1999). De colònies tèxtils a Parc Fluvial. El sistema e colònies el Baix Berguedà. Genesi i revaloritzacio, a Col·lecció Cultura, Tècnica i Societat, Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya. | XIX-XX | La resclosa i el canal actuals de cal Riera son fruits d'unes obres d'adequació que es van fer a principis del S.XIX i que van substituir una antiga resclosa de fusta en un punt en que els amos de cal Riera volien construir un molí. La resclosa aprofita un pas estret del Llobregat i amb un canal molt curt aconsegueix la força suficient per fer funcionar la turbina. L'obra d'enginyeria hidràulica fou autoritzada per l'enginyer encarregat del servei d'aigües de la conca alta del Llobregat que, en nom de la secció de foment de la Diputació de Barcelona, verificava sobre el terreny el projecte de resclosa i embassament, i inspeccionava la seva construcció. L'alçada de la resclosa actual, construïda el 1900 en substitució d'una primera de fusta construïda a mitjans s. XIX, estava calculada per que l'embassament d'aigua que formaria no pogués superar el límit inferior del canal de desguàs de la fabrica de l'Ametlla de Merola, situada uns quants quilòmetres riu avall. El canal, d'1 metre d'amplada i 0,50 de profunditat, segueix una lleugera pendent de secció suficient per a donar pas a prop de 3000 l/s. Conserva en molt bon estat les comportes del vagant del canal | 08175-107 | Colònia de Cal Riera, 08692-Puig-reig | Els orígens de Cal Riera són comuns a moltes altres colònies de Catalunya situades al costat del riu Llobregat, Ter o Cardener: uns industrials emprenedors que compraren un vell molí fariner, i les terres del seu voltant, per instal·lar-hi una fàbrica tèxtil que aprofités l'aigua del riu com a font d'energia. En el cas d'aquesta colònia, l'impulsora fou la societat Manent, Massana, Vilaseca i Llibre -formada per diferents industrials tèxtils-, que adquirí la finca de la Casa Gran de Cal Riera, construí la fàbrica i sol·licità el permís d'utilització d'aigües industrials. La fàbrica ja funcionava l'any 1895 i l'any 1905 ja trobem documentada l'existència d'habitatges per als obrers i la presència de la torre de l'amo. La colònia també disposà d'altres serveis, equipaments i edificis que caracteritzen el model de colònia industrial com la botiga, el cafè, l'església o l'escola, però Cal Riera sempre fou una colònia de tamany modest, i més encara si la comparem amb Cal Rosal o l'Ametlla de Merola. Dels anys posteriors a la Guerra Civil de 1936-1939 és destacable que Cal Riera esdevingué, sobretot durant els anys cinquanta i seixanta, una de les colònies del Berguedà on arribaren més treballadors vinguts de diferents punts d'Espanya, especialment d'Andalusia, Extremadura, Múrcia o Castella. Cal Riera tancà portes durant la dècada dels setanta. Amb el tancament de la fàbrica, els serveis de la colònia deixaren de funcionar i la majoria dels treballadors anaren a viure a d'altres llocs, especialment a Navàs (Bages). | 41.9309300,1.8808500 | 407214 | 4642713 | 08175 | Puig-reig | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78809-foto-08175-107-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78809-foto-08175-107-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78809-foto-08175-107-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Productiu | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | La resclosa i el canal són claus en el sistema de funcionament de les turbines i la generació d'hidroelectricitat. Els propietaris estan agrupats en l'Associació de Productors i Usuaris d'Energia Elèctrica (APUEE) que des de 1992 defensa el interesos del sector minihidráulic a Catalunya. | 119|98 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:22 | ||||||||
| 78858 | Merola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/merola | SERRA, Rosa; SANTANDREU SOLER, M. Dolors; JUNYENT, Francesc; MAZCUÑAN, Alexandre (1985). 'Castell de Merola', Catalunya Romànica, vol. XII El Berguedà. Fundació Enciclopèdia Catalana, Barcelona, p. 399-400 SERRA, Rosa; MIRALDA, Jordi (1990). Merola, un poble. Associació Cultural Esplai; Comissió Caminada Popular. SERRA, Rosa. “El castell de Merola (Puig-reig)”, l'Erol, núm. 33, Berga 1991, Àmbit de Recerques del Berguedà, p. 46-48. SERRA, Rosa. Aproximació a la historia de Puig-reig, Manresa 1982 VV.AA. (1994). Inventaridel Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. | X-XIX | Masia esfondrada, sense coberta, embrossada i amb pèrdua notable de materials constructius. Estat ruïnós. | Restes d'una casa de pagès en ruïnes, situada al costat de l'antic castell de Merola i de l'església parroquial de Santa Maria de Merola. Conserva part dels murs perimetrals fins a una alçada d'uns tres metres. Es tracta d'una construcció de planta rectangular que tenia planta baixa i un pis. L'entrada principal (actualment destruïda) era a la façana sud-est. Els paraments són fets de maçoneria, força irregulars, amb carreus a les cantoneres. A la façana est conserva algunes finestres. A la part posterior conserva restes de dues tines adossades a la casa i, més enllà, una construcció independent amb 5 tines més. Uns metres a ponent té un cobert de pedra, amb teulada a una vessant. | 08175-156 | Merola | L'església de Sant Maria de Merola fou bastida prop de la torre de l'antic Castell de Merola i al peu del camí de Merola, en un lloc més avinent, un cop s'abandonà l'antiga església parroquial de Santa Maria (romànica) l'any 1609 degut al seu lamentable estat de conservació. L'any 1609, Miquel Ferrer, àlies Barbut, batlle de Merola, i els pagesos de la parròquia de Santa Maria, demanaren al Bisbe d'Urgell permís per a construir una nova església prop de la Torre de Merola. La nova església de Santa Maria passà a ser sufragània de Sant Martí de Puig-Reig. El 2 d'agost del 1609 s'hi col·loca la primera pedra, i la consagració es feu el 27 de novembre del 1611. L'altar principal es va dedicar a Santa Maria i el secundari a Sant Joan. L'obra és un dels pocs exemples d'arquitectura renaixentista de la comarca del Bergueda, feta pel mestre d'obres Gabriel Lleonart de Castellterçol, que va cobrar 125 lliures. A la nova església s'hi va traslladar la talla romànica, que es va perdre durant la Guerra Civil de 1936, i les relíquies de Sant Crissantó i Santa Dòria. L'any 1621 s'hi col·locà un retaule de pintura fet per Gabriel Claramunt de Vic (perdut també durant la Guerra Civil). A començaments del segle XIX l'església fou renovada. L'última visita efectuada a la nova església de Merola, en la qual es confirma el seu caràcter de parroquial, és de l'any 1830. En un principi les noves esglésies que es construeixen a les colònies industrials properes, com les de cal Vidal o de l'Ametlla, depenien de la parròquia de Santa Maria de Merola, però aviat s'independitzaren. La de cal Vidal l'any 1922 i la de l'Ametlla anteriorment. | 41.9312700,1.8719900 | 406480 | 4642760 | 08175 | Puig-reig | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78858-foto-08175-156-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78858-foto-08175-156-2.jpg | Inexistent | Modern|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | 94|119 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:22 | ||||||||
| 78997 | Torre de Merola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-de-merola | <p>AADD (1976). Els castells catalans, vol V. Dalmau Editors, p. 993. AADD. (2011). Pla d'ordenació urbanística municipal. Catàleg del patrimoni arquitectònic, històric i artístic. Ajuntament de Puig-reig. Fitxa b.1 SERRA, Rosa; SANTANDREU SOLER, M. Dolors; JUNYENT, Francesc; MAZCUÑAN, Alexandre (1985). 'Castell de Merola', Catalunya Romànica, vol. XII El Berguedà. Fundació Enciclopèdia Catalana, Barcelona, p. 399-400 SERRA, Rosa; MIRALDA, Jordi (1990). Merola, un poble. Associació Cultural Esplai; Comissió SERRA, Rosa. 'El castell de Merola (Puig-reig)', l'Erol, núm. 33, Berga 1991, Àmbit de Recerques del Berguedà, p. 46-48. SERRA, Rosa. Aproximació a la historia de Puig-reig, Manresa 1982 VV.AA. (1994). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.</p> | XII | Es considera un radi de protecció de 100 m al voltant del jaciment arqueològic. Quan a les actuacions recomanades: Per a qualsevol intervenció haurà estar present un arqueòleg responsable de la supervisió dels treballs. Es necessari conservar la torre i evitar el seu total enrunament. | <p>Torre de l'homentatge de l'antic castell de Merola, que s'ha conservat parcialment i de la qual només en resta la paret de tramuntana (de 4,94 m de llarg) i algunes restes de la de llevant. Era una construcció de planta gairebé quadrada que constava de tres nivells. Els dos primers eren coberts amb volta (de les quals encara se'n veu l'arrencada) i el superior amb fusta. La torre és coronada amb merlets i s'hi accedia mitjançant dues portes, probablement d'arc de mig punt adovellat, de les quals se n'insinuen les arrencades al mur de llevant. L'aparell, força regular i col·locat a filades, denota una obra característica del romànic del segle XII. Això no obstant, s'hi observen dos tipus paraments diferenciats: un fet amb carreus lleugerament més grossos, probablement a conseqüència de reparacions en el mur. Bona part de l'aparell de la torre i de la fortificació fou aprofitada als segles posteriors per a bastir les masies del terme de Merola. La torre era la part més fortificada de l'estructura del castell, situat en un petit promontori de forma circular. El castell devia comptar amb altres dependències tancades per una muralla, de la qual se'n conserven algunes restes sobretot al costat de migdia.</p> | 08175-223 | Merola | <p>El lloc de Merola és documentat ja al segle IX. Des de mitjan segle XI es té notícia de la família Merola, vicaris del castell de Puig-reig, que senyorejava la vall de la riera de Merola i tenia importants lots de terra al Baix Berguedà. Al segle XII la importància de la família anà en agument. De ben segur que els Merola van aconseguir del comte de la Cerdanya i del comte de Barcelona el dret a bastir la fortalesa de Merola, amb terme casteller i, per tant, desvinculada de la potestat del castell de Puig-reig. Situat en una cruïlla de camins, el castell protegia el corredor de terres que, des del baix Berguedà, s'endinsaven a les terres més orientals que formaven la marca del comtat de Berga. Molt probablement fou Bernat de Merola, el membre més destacat de la família, el constructor del castell. Fou amic de Guillem de Berguedà, el trobador, i s'enfrontà repetidament amb el bisbe de Vic. Casat amb Berenguera de Joval, augmentà considerablement el seu patrimoni al Solsonès, amb castells com el d'Olius, Joval i Lavit. Al segle XIII la branca famíliar s'extingeix i els seus dominis passaren als senyors de Berga, després a la comtessa de Pallars i posteriorment a la monarquia. El 1363 la reina Elionor, muller de Pere III, va vendre el castell de Merola, junt al de Blancafort i diverses esglésies, al mercader de Berga Pere Fresc. L'any 1609 al costat del castell s'hi construí la nova església de Merola. Popularment, aquest castell és conegut com la torre dels Moros</p> | 41.9313000,1.8714000 | 406431 | 4642764 | 08175 | Puig-reig | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78997-foto-08175-223-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78997-foto-08175-223-3.jpg | Legal | Romànic | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2019-12-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | La paret s'ha reforçat amb un contrafort situat a l'extrem de ponent i la base del cantó nord-est ha estat reforçada amb ciment. | 92 | 45 | 1.1 | 1771 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:22 | |||
| 78735 | Llegenda del Cavaller de Merola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-del-cavaller-de-merola | FÍGOLS, J. I FORNELL, N. (1993): Sis llegendes del Berguedà, Àmbit de Recerques del Berguedà, AMADES, Joan: Les millors lIegendes catalanes Ed. Selecta. SANTANDREU, M.D. (1986):Lleguendes del Berguedà, L'EROL 16, Berga | XVIII-XXI | La llegenda del Cavaller de Merola explica d'aquesta manera, com el cavaller de Merola va aconseguir una de les barres de l'escut de Catalunya: Quan va saber-se a Barcelona la rendició de la ciutat de València al rei Jaume, va haver-hi una gran alegria al palau, i la reina i les principals dames mullers i filles dels cavallers que estaven a la campanya es van entusiasmar per a anar a València i donar una sorpresa dels seus marits i pares. I així ho van fer. Portat per l' l'entusiasme regnant entre la nostra gent, van voler arribar fins al límit del lloc que s'havia fixat com a frontera amb els moros, per tal de veure la mala carota que feien els sarraïns, i sense dir res a ningú van organitzar una llarga cavalcada que va anar-se'n terres enllà. Quan menys s'ho podien pensar, es van travar voltades de moros que se'ls van abraonar, i segurament que les haurien fetes presoneres i les haurien mortes si no hagués estat per la diligència i el braó del cavaller de Merola, que es va adonar de I'entremaliadura i, acompanyat d'un estol de valents homes, va seguir la cavalcada de la vora per conjurar qualsevol possible contratemps. Per fer fugir els moros els guerrers van haver de lIuitar molt aferrissadament. Quan el rei Jaume i els altres cavallers interessats van saber el que havia passat, van tenir un gran disgust, sobretot de pensar el dol que hauria entelat la gran victòria si la reina i les dames més principals haguessin caigut en mans dels moros. El rei va cridar el cavaller de Merola i li va dir que se sentia obligat amb el!, que demanés allò que volgués, perquè per a un rei no hi havia res impossible. El senyor de Merola li va demanar una de les cinc barres que aleshores tenia I'escut reial de Catalunya. El rei va trobar que era molt demanar; però, com que paraula de rei no torna enrera, i li havia promès donar-li allò que demanés, li va concedir el que volia. Des d'aleshores que I'escut de Catalunya, que tenia cinc barres o pals, va tenir-ne només quatre. L' escut del cavaller i senyor de Merola, que feia unes aigües, va ostentar enmig un pal vermell de sang, com el de l' escut de Catalunya, concedit pel gran rei Jaume. | 08175-33 | Merola | Les llegendes sobre la Reconquesta són molt freqüents en la nostra literatura oral i també són molt freqüents les que fan referència al rei Jaume I, com es el cas de la Ilegenda del Cavaller de Merola. Podem datar cronològicament els fets narrats envers I'any 1238, moment en què el rei conquereix la ciutat de València. Si agafem les Cròniques de Jaume I (les quals tenen una dubtosa historicitat en alguns episodis) trobem una narració que si bé no és exacta a la llegenda sí que té una certa semblança. Diu que en els moments de la conquesta de València el rei fa venir la reina a la frontera i quan la comitiva volgué passar el riu d'UIIdecona no pogueren a causa de la forta pluja que havia caigut; només va passar un cavaller que va anar a Peníscola a informar al rei sobre l' aïllament de la reina i les dones que I'acompanyaven (volum V de la Cronica de Jaume 1). Aquest cavaller podria ser ben bé el cavaller de Merola. | 41.9313700,1.8711100 | 406407 | 4642773 | 08175 | Puig-reig | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78735-foto-08175-33-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78735-foto-08175-33-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | 94|98 | 61 | 4.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:22 | |||||||||
| 78991 | Santa Maria de Merola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-maria-de-merola | AADD. (2011). Pla d'ordenació urbanística municipal. Catàleg del patrimoni arquitectònic, històric i artístic. Ajuntament de Puig-reig. Fitxa b.4 SERRA, Rosa (1985). 'Santa Maria de Merola', Catalunya Romànica, vol. XII El Berguedà. Fundació Enciclopèdia Catalana, Barcelona, p. 400-401 SERRA, Rosa; MIRALDA, Jordi (1990). Merola, un poble. Associació Cultural Esplai; Comissió Caminada Popular. SERRA, Rosa. Aproximació a la historia de Puig-reig, Manresa 1982 VV.AA. (1994). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. | XvIIXVIII | Interior dolent | Església d'una sola nau, acabada amb un absis poligonal. Als murs laterals té adossats sengles cossos, de característiques diferents, a manera de transepte. El del costat de tramuntana, amb altar dedicat a Sant Joan, és el més antic i té coberta a doble vessant. El del costat de migdia és de major dimensió i amb coberta a una sola vessant. La façana principal, al costat de migdia, conserva l'arrebossat i té una porta de llinda i brancals de pedra, així com una finestra d'arc de mig punt. Al damunt, s'aixeca un robust campanar d'espadanya de mides superiors a les proporcions generals de l'edifici, el qual sembla afegit posteriorment. A l'església se li adossà la rectoria, emplaçada a l'angle sud-est, posteriorment abandonada i derruïda, i de la qual pràcticament no n'ha quedat cap rastre. Els murs són de pedra i l'aparell més regular i ben treballat es troba a la façana, el campanar i la porta. La coberta és a doble vessant. L'interior es troba en mal estat. A l'angle sud-oest té un petit tancat de pedra amb un pedrís per seure-hi. | 08175-217 | Merola | L'església de Sant Maria de Merola fou bastida prop de la torre de l'antic Castell de Merola i al peu del camí de Merola, en un lloc més avinent, un cop s'abandonà l'antiga església parroquial de Santa Maria (romànica) l'any 1609 degut al seu lamentable estat de conservació. L'any 1609, Miquel Ferrer, àlies Barbut, batlle de Merola, i els pagesos de la parròquia de Santa Maria, demanaren al Bisbe d'Urgell permís per a construir una nova església prop de la Torre de Merola. La nova església de Santa Maria passà a ser sufragània de Sant Martí de Puig-Reig. El 2 d'agost del 1609 s'hi col·loca la primera pedra, i la consagració es feu el 27 de novembre del 1611. L'altar principal es va dedicar a Santa Maria i el secundari a Sant Joan. L'obra és un dels pocs exemples d'arquitectura renaixentista de la comarca del Bergueda, feta pel mestre d'obres Gabriel Lleonart de Castellterçol, que va cobrar 125 lliures. A la nova església s'hi va traslladar la talla romànica, que es va perdre durant la Guerra Civil de 1936, i les relíquies de Sant Crissantó i Santa Dòria. L'any 1621 s'hi col·locà un retaule de pintura fet per Gabriel Claramunt de Vic (perdut també durant la Guerra Civil). A començaments del segle XIX l'església fou renovada. L'última visita efectuada a la nova església de Merola, en la qual es confirma el seu caràcter de parroquial, és de l'any 1830. En un principi les noves esglésies que es construeixen a les colònies industrials properes, com les de cal Vidal o de l'Ametlla, depenien de la parròquia de Santa Maria de Merola, però aviat s'independitzaren. La de cal Vidal l'any 1922 i la de l'Ametlla anteriorment. | 41.9314000,1.8710700 | 406404 | 4642776 | 1611 | 08175 | Puig-reig | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78991-foto-08175-217-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78991-foto-08175-217-3.jpg | Legal | Renaixement | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | Gabriel Lleonart (arquitecte) | 95 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:22 | ||||||
| 79135 | Pont de Merola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-merola | SERRA, Rosa; SANTANDREU SOLER, M. Dolors; JUNYENT, Francesc; MAZCUÑAN, Alexandre (1985). 'Castell de Merola', Catalunya Romànica, vol. XII El Berguedà. Fundació Enciclopèdia Catalana, Barcelona, p. 399-400 SERRA, Rosa; MIRALDA, Jordi (1990). Merola, un poble. Associació Cultural Esplai; Comissió Caminada Popular. SERRA, Rosa. “El castell de Merola (Puig-reig)”, l'Erol, núm. 33, Berga 1991, Àmbit de Recerques del Berguedà, p. 46-48. SERRA, Rosa. Aproximació a la historia de Puig-reig, Manresa 1982 VV.AA. (1994). Inventaridel Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. | XVIII | Pont de pedra que salva la riera de Merola a partir de quatre arcs, dos de principals, de mig punt, fets amb pedra tallada i escairada i col·locada a contrajunt. Es destaquen els pilars gruxuts que reposen sobre les codines de la riera. El coronament del pont es modern i les baranes, senzilles estructures de ferro. | 08175-361 | Merola | L'església de Sant Maria de Merola fou bastida prop de la torre de l'antic Castell de Merola i al peu del camí de Merola, en un lloc més avinent, un cop s'abandonà l'antiga església parroquial de Santa Maria (romànica) l'any 1609 degut al seu lamentable estat de conservació. L'any 1609, Miquel Ferrer, àlies Barbut, batlle de Merola, i els pagesos de la parròquia de Santa Maria, demanaren al Bisbe d'Urgell permís per a construir una nova església prop de la Torre de Merola. La nova església de Santa Maria passà a ser sufragània de Sant Martí de Puig-Reig. El 2 d'agost del 1609 s'hi col·loca la primera pedra, i la consagració es feu el 27 de novembre del 1611. L'altar principal es va dedicar a Santa Maria i el secundari a Sant Joan. L'obra és un dels pocs exemples d'arquitectura renaixentista de la comarca del Bergueda, feta pel mestre d'obres Gabriel Lleonart de Castellterçol, que va cobrar 125 lliures. A la nova església s'hi va traslladar la talla romànica, que es va perdre durant la Guerra Civil de 1936, i les relíquies de Sant Crissantó i Santa Dòria. L'any 1621 s'hi col·locà un retaule de pintura fet per Gabriel Claramunt de Vic (perdut també durant la Guerra Civil). A començaments del segle XIX l'església fou renovada. L'última visita efectuada a la nova església de Merola, en la qual es confirma el seu caràcter de parroquial, és de l'any 1830. En un principi les noves esglésies que es construeixen a les colònies industrials properes, com les de cal Vidal o de l'Ametlla, depenien de la parròquia de Santa Maria de Merola, però aviat s'independitzaren. La de cal Vidal l'any 1922 i la de l'Ametlla anteriorment. | 41.9319800,1.8718400 | 406468 | 4642839 | 08175 | Puig-reig | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/79135-foto-08175-361-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/79135-foto-08175-361-2.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | 119|94 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:22 | |||||||||
| 78850 | Mare de Déu de Montserrat de Cal Riera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mare-de-deu-de-montserrat-de-cal-riera | VV.AA. (1994). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. CABANA, Francesc (2006): La saga dels cotoners catalans, Barna, Ed. Proa SERRA, R. Cal Riera, Consorci Plarc Fluvial, sd TEIXIDOR, E. I SERRA,R.(2010). Vida de colònia. Les colònies tèxtils a Catalunya, Angle Ed. | XX | És una església senzilla d'una sola nau i absis semicircular a la capçalera. A la façana principal hi ha un campanar de espadanya i un petit rosetó damunt de la porta principal, d'arc de mig punt amb arquivolta i impostes. Les obertures formades per petites d'arcs de mig punt disposades a les façanes laterals. La coberta és a dues vessants de teula àrab. | 08175-148 | Carrer de Sant Antoni, Cal Riera, 08692-Puig-reig | Els orígens de Cal Riera són comuns a moltes altres colònies de Catalunya situades al costat del riu Llobregat, Ter o Cardener: uns industrials emprenedors que compraren un vell molí fariner, i les terres del seu voltant, per instal·lar-hi una fàbrica tèxtil que aprofités l'aigua del riu com a font d'energia. En el cas d'aquesta colònia, l'impulsora fou la societat Manent, Massana, Vilaseca i Llibre -formada per diferents industrials tèxtils-, que adquirí la finca de la Casa Gran de Cal Riera, construí la fàbrica i sol·licità el permís d'utilització d'aigües industrials. La fàbrica ja funcionava l'any 1895 i l'any 1905 ja trobem documentada l'existència d'habitatges per als obrers i la presència de la torre de l'amo. La colònia també disposà d'altres serveis, equipaments i edificis que caracteritzen el model de colònia industrial com la botiga, el cafè, l'església o l'escola, però Cal Riera sempre fou una colònia de tamany modest, i més encara si la comparem amb Cal Rosal o l'Ametlla de Merola. Dels anys posteriors a la Guerra Civil de 1936-1939 és destacable que Cal Riera esdevingué, sobretot durant els anys cinquanta i seixanta, una de les colònies del Berguedà on arribaren més treballadors vinguts de diferents punts d'Espanya, especialment d'Andalusia, Extremadura, Múrcia o Castella. Cal Riera tancà portes durant la dècada dels setanta. Amb el tancament de la fàbrica, els serveis de la colònia deixaren de funcionar i la majoria dels treballadors anaren a viure a d'altres llocs, especialment a Navàs (Bages). | 41.9321900,1.8789700 | 407060 | 4642855 | 08175 | Puig-reig | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78850-foto-08175-148-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78850-foto-08175-148-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Religiós | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | 98|119 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:22 | |||||||||
| 65777 | Casanova del Vilà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casanova-del-vila | Ha crescut força vegetació a l'interior de l'estructura i sobre els murs. | La Casanova del Vilà es troba situada a 650 metres al nord-est de la casa de Coll de Pitxell, seguint un camí que marxa de darrere la casa, enmig del bosc. Conserva una planta rectangular amb algunes parets mitgeres de murs de maçoneria de pedra irregular conservats fins a 50 centímetres d'alçada. A la part est el mur conservat arriba a 2 metres d'alçada. A la part oest i sud es conserven les plantes d'estructures o estances annexes també amb murs conservats de fins a 50 centímetres d'alçada. | 08255-21 | Sector sud del terme municipal | 41.9333800,1.9704800 | 414648 | 4642892 | 08255 | Santa Maria de Merlès | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65777-foto-08255-21-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65777-foto-08255-21-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:27 | |||||||||||||
| 79079 | Creu de Merola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-merola | XVIII-XIX | Restes d'una antiga creu que indicaria una cruïlla de camins, situada al costat del camí de Merola. Se n'ha conservat el pedestal, format per un bloc de pedra de forma cúbica, sobre una base més àmplia de planta quadrada. Del pedestal en surt la base de la columna o de la creu, de secció circular, que està trencada i no s'ha conservat. | 08175-305 | Merola | 41.9339600,1.8756400 | 406786 | 4643055 | 08175 | Puig-reig | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/79079-foto-08175-305-1.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Simbòlic | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | 94 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:22 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 155,49 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?
La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.