Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 38682 | FESTA MAJOR DE GRAUGÉS | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-grauges | XX | La Festa Major de Graugés es celebra el diumenge següent del 15 de maig, Sant Isidre, i les celebracions duren tot el cap de setmana des del divendres fins al diumenge. Es celebra per Sant Isidre perquè aquest és el patró dels pagesos i Garugés és essencialment agrícola, per aquest motiu l'església de Graugés és dedicada a aquest sant. Es fan diferents activitats festives entre les que destaca el ball del diumenge a la tarda que es celebra a un local de l'antiga colònia agropecuària i la missa del diumenge al matí. Encara es conserva la tradició dels priors i priores que consisteix en dues parelles, una jove i una més gran, que es cuiden de guarnir l'església i passar per les cases a demanar diners per la festa. En aquesta passada van acompanyats per la banda de música i acaben el recorregut a l'església on es celebra la missa de festa major a les 12 del migdia. Cada any les parelles es renoven. La resta d'activitats varia cada any, així alguna vegada s'ha realitzat un concurs de pintura ràpida, i durant un temps es va fer un concurs d'andròmines que es feien surar al llac de Sant Ramon amb els seus ocupants que feien una andròmina inspirada en algun tema i els seus ocupants anaven disfressats a conjunt. | 08011-158 | Graugés | Els orígens de la festa major de Graugés els hem de buscar en l'època d'auge de la colònia agrícola, moment en que la població pateix un increment important i es realitzen actes religiosos i balls populars, principalment. En un principi els actes religiosos es celebraven a l'antiga església de Graugés que es trobava als baixos de la Torre de Graugés i, a partir del 1996 a l'església nova. La tradició de celebrar la festa major es va perdre durant la Guerra Civil però es va recuperar poc després realitzant actes religiosos. Actualment la festa és arrelada al nucli de Graugés i, degut a l'increment de població els darrers anys, cada vegada és més participativa, sobre tot el ball. | 42.0772300,1.8227700 | 402622 | 4659021 | 08011 | Avià | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Social | 2021-09-21 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 2116 | 4.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:27 | |||||||||||||
| 38683 | CARAMELLES D'AVIÀ | https://patrimonicultural.diba.cat/element/caramelles-davia | AYMERICH, R. (1999). Les caramelles. Resò de Ressò nº 33. RAFART, J. (1995). Avià i les caramelles. Col. L'Escambell, núm. 14. Ed. Associació Cultural El Vilatà. iu (1998). Les Caramelles. Història i tradició. Ressò de Ressò nº 31. | XX | Les Caramelles és una de les tradicions més arrelades del poble d'Avià i en la que participen o han participat molts dels seus habitants ja que són obertes a tothom. És una festa d'origen religiós, tot i que les motivacions han anat evolucionant cap a motius més profans. És un grup de persones que recorren els carreres i les cases de pagès durant els dies de Pasqua a canvi d'una recompensa que en principi era en forma d'ous o llonganissa i que actualment és en diners. Les caramelles es canten el diumenge i el dilluns de Pasqua, de les 8 del matí fins a les 2 o les 3 de la tarda, quan s'acaba el recorregut. El diumenge es fa el recorregut pels carrers del poble, participant a la missa de les 12 i continuant després fins acabar a l'era de cal Mas on es fa l'última cantada del dia i els Mas conviden a un aperitiu a tot el grup. El dilluns es fa el recorregut per les cases de pagès i cada any es varia per tal d'arribar al màxim nombre de cases. Per tal de facilitar els trasllats dels caramellaires es compta amb el suport de vàries furgonetes que porten els mateixos caramellaires. Alguns fan el recorregut caminant, altres en bicicleta i fa dos anys que algunes persones ho fan a cavall. S'organitza un grup de nens i nenes que realitzen ballades a diferents llocs establerts per acompanyar els cants. El diumenge següent de Pasqua es fa la festa de la xocolatada, convidant a tot el poble, amb els diners recaptats durant les cantades. | 08011-159 | Les cantades de caramelles van iniciar-se a Catalunya al segle XVI. Segons Joan Amades al Berguedà era costum acompanyar les caramelles amb un terrabastall de petards o trets d'escopetes, i tant sols cantaven els homes. Gràcies a les fotografies de Ramon Mas Vilella sabem que ja es cantaven caramelles a Avià a inicis del segle XX, tot i que ben segur que ja es feia anteriorment. En aquestes fotografies veiem que els caramellaires eren nois, acompanyats per músics i per un ruc que arrossegava un carro molt engalanat per carregar el que els donaven les cases. L'any 1924 van començar a cantar caramelles un grup de nenes de deu o dotze anys dirigides per Justina Pellicer, però algunes persones s'ho van prendre malament ja que era costum d'homes i no les van deixar cantar a algunes cases. Fins els anys trenta no es van tornar a cantar les caramelles, un grup dirigit pel mestre Francisco López, 'senyor Francisco', que va organitzar un cor de nens. Des d'aquest moment ja mai es va interrompre el costum de cantar caramelles. L'any 1943, quan va marxar el senyor Francisco, va dirigir el grup el Tinet de la Farga de Cal Rosal. Als anys cinquanta va ser el mestre Farguell l'encarregat d'ensenyar les cançons als nens i es van anar fent càrrec els successius vicaris del poble: mossèn Josep Costa, mossèn Santamaria. De 1958 al 1963 va ser el mestre del poble Joan Algué el director i organitzador, aconseguint un grup de caramellaires força nombrós. Des d'aquella època els distintius dels caramellaires d'Avià són la camisa blanca, faixa i barretina vermelles, espardenyes de vetes i un mocador de colors al coll que ara s'ha substituït per una cinta de Senyera. L'any 1965 mossèn Viladés, nou rector del poble, va prendre la batuta i va donar impuls al grup integrant a les noies. El seu successor, Mn. Josep Codina va seguir al front dels caramellaires fins al 1976, any en que es va reorganitzar la colla de caramellaires de la mà de Vicenç Casafont i dirigides per Josep Esquerra, que poc després va esdevenir director de la Coral Santa Maria d'Avià. La direcció de Josep Esquerra es va mantenir fins al 1999 en que la va prendre l'actual director Xavier Llobet. | 42.0772300,1.8227700 | 402622 | 4659021 | 08011 | Avià | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Social | 2021-03-01 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 2116 | 4.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:27 | |||||||||||||
| 38684 | LA ROUREDA NOVA | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-roureda-nova | Registre de la propietat d'Avià 1901. (AMA). | XX | Aquesta és una casa de planta, dos pisos i golfes, coberta amb teulada a dues vessant amb carener perpendicular a la façana que és orientada a migdia i a la carretera de Cal Rosal a Avià. Resalten els tres cossos de galeries amb tres arcs de mig punt que li proporcionen simetria a la façana que augmenta la seva elegància. Les cantoneres són fetes amb carreus de pedra ben escairats i la pedra dels murs té còdols petits a les juntures que li donen un aspecte singular. Les finestres i portes són d'obra vista. Dintre de la senzillesa de l'obra cal esmentar alguns detalls decoratius, com la xemeneia d'inspiració clarament modernista, i l'acabat del frontó de la teulada amb rajols esglaonats. | 08011-160 | La Roureda Nova, Zona Molí del Castell. 08610 AVIÀ | Aquesta casa va ser construïda pels propietaris de la Roureda durant els anys 20 del segle XX després de que l'any 1901 Pedro Soler comprès la propietat a Catalina Pla Canudas, aquest va construir la casa Roureda Nova a prop de l'antiga casa en la que va posar masovers. La Roureda era una important propietat que ocupava els dos costats de la riera de Font Caldes, i que va ser ampliada amb més terres quan els Canudas van adquirir una part de Casancamp Vell. En la seva propietat també van construir les cases Casanova del Prat i cal Comelles a principis del segle XX. | 42.0796000,1.8443200 | 404408 | 4659260 | 1920 | 08011 | Avià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38684-foto-08011-160-1.jpg | Legal | Modernisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-09-21 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 105 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:27 | ||||||||
| 38685 | LA SARDANA D'AVIÀ | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-sardana-davia | RAFART, J. (1995). Avià i les caramelles. Col. L'Escambell, núm. 14. Ed. Associació Cultural El Vilatà. RAFART, J. (1996). La Coral Santa Maria d'Avià. Col. L'Escambell, núm. 16. Ed. Associació Cultural El Vilatà. RAFART, J. (1998). Avià i les sardanes. Col. L'Escambell, núm. 20. Ed. Associació Cultural El Vilatà. | XX | La 'Sardana d'Avià' descriu de manera senzilla i poètica els trets més característics del poble d'Avià. La sardana parla de la situació geogràfica d'Avià (entre el pla i la muntanya), de les persones que hi viuen (pagesos, minaires, teixidors,...), de les joies històriques del poble (l'església romànica de Santa Maria i la parròquia de Sant Martí), d'alguns paratges dels voltants (el Pla de la Parera, l'ermita del Remei, la font d'Avià, la de les Boixes,...) Surten també algunes entitats i activitats culturals i religioses que es duen a terme al poble: el teatre, el concurs de pessebres, la romeria anual de la parròquia al santuari de Queralt... | 08011-161 | Aquesta sardana va ser un encàrrec del grup de caramellaires d'Avià al músic Josep Vila i a la poetessa Neus Ballarà, aquesta havia estat mestra del poble durant els anys quaranta i va saber expressar bellament els trets característics del poble. Els arranjaments musicals els va fer Josep Serra, que més tard va composar el vals d'Avià. La Sardana d'Avià va ser estrenada per Pasqua de l'any 1978, després de la iniciativa del Grup de Caramelles per realitzar-la, aquest grup des del 1976 i sota la direcció de Josep Esquerra recorria els carrers i cases de pagès del poble el diumenge i el dilluns de Pasqua, activitat que actualment encara es manté. Principalment impulsats per la iniciativa d'Anselm Pellicer i Ramon Pagerols, els caramellaires avianesos van decidir encarregar una sardana que fos símbol del poble per poder-la cantar per Pasqua. Es tracta d'una de les dues peces musicals avianeses, i aquesta defineix molt bé l'essència del poble. La Sardana va tenir tant ressò que fins i tot un carrer del poble porta el nom de Flor de la Muntanya per votació popular. | 42.0772300,1.8227700 | 402622 | 4659021 | 1978 | 08011 | Avià | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Social | 2021-09-21 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | Josep Vila i Neus Ballarà | Flor de la muntanya,/ poble alegre d'Avià,/ amb tu l'ull s'enganya/ i et pren per joiell del pla. / Vora teu Santa Maria/ i, prop d'ella, Sant Martí:/ amorosa companyia/ que il·lumina el bon camí./ Pla de la Parera,/ ets com un coixí d'herbei./ I ets sempre encisera/ dolça ermita del Remei./ Braços que guien la rella,/ braços de minaire i teixidor,/ ben units, formem l'anella/ a la plaça del Padró./ Si per Nadal ens visiteu amb afany noble,/ un món petit trobareu en moltes llars,/ un món petit fet amb bocins de cor d'un poble,/ gelós custodi dels seus records més cars./ Si aneu cercant, guiats per la llum de l'altura,/ l'humil pessebre, no cal tirar endavant;/ mireu-lo ací, mireu-lo ací en miniatura,/ malgrat l'Infant que hi veieu sigui un Déu gran./ Si és a l'estiu que ens visiteu,/ us convidem a anar a la font,/ si ens visiteu,/ a anar a la font us convidem./ Cap a la font!/ Font d'Avià,/ font de les Boixes,/ totes són ben fresques,/ tra, la, la/ Cap a la font!/ Fonta d'Avià,/ font de les Boixes,/ totes són de bon trobar./ Devotament pugem cada any en romeria/ a venerar la Mare Verge de Queralt./ Estimem l'art i a tot devot que té Talia/ acull de grat la porta oberta del Casal./ El nostre poble cantarà aquesta sardana/ fent-se ressò del seu aire i dels seus mots,/ l'escamparem com benefactora tramuntana/ fins que s'hi trobin les veus de tots./ Si és a l'estiu.....'(es repeteix). | 62 | 4.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:27 | ||||||||||
| 38686 | EL VALS D'AVIÀ | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-vals-davia | RAFART, J. (1995). Avià i les caramelles. Col. L'Escambell, núm. 14. Ed. Associació Cultural El Vilatà. RAFART, J. (1996). La Coral Santa Maria d'Avià. Col. L'Escambell, núm. 16. Ed. Associació Cultural El Vilatà. RAFART, J. (1998). Avià i les sardanes. Col. L'Escambell, núm. 20. Ed. Associació Cultural El Vilatà. | XX | Cançó amb tonada de vals que parla de la festa Major d'Avià, del municipi i dels habitants. | 08011-162 | El vals 'La Festa Major d'Avià' va ser compost per Antoni Serra especialment per a la Coral Santa Maria d'Avià i es va estrenar el dia de la presentació oficial de la Coral, el 27 d'agost de 1982 en una vetllada que es va celebrar durant la Festa Major al Local Avianès. En aquesta època el director de la coral era Josep Esquerra. Es tracta d'una de les dues peces musicals d'essència avianesa. | 42.0772300,1.8227700 | 402622 | 4659021 | 1982 | 08011 | Avià | Obert | Regular | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Científic | 2021-09-21 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | Antoni Serra i Oribe | 'Ben abrigat per Queralt i en mig del Berguedà, s'alce, joiós i flairant, el bell poble d'Avià. De tot arreu hi va gent; el jovent, ni pot dormir tot pensant, que arriba la festa, festa que es fa sentir. Tots els carrers amb garlandes, gallardets i banderetes; quina il·lusió per a xics i grans, es que és la Feta Major i a missa hi van tots, tot seien als bancs que el mossèn vol fer llarg el sermó. S'acabat l'acte de la litúrgia. A la plaça del Padró hi ha sardanes!!. Fem rotllanes, donem-nos les mans!!, donem-nos les mans!!. Els xicots porten calces de pana perquè així semblen més escaients, els vells porten barretina i les noies s'han fet la permanent; no falta ningú a la gresca, ni l'alcalde ni el vell caporal, el mossèn també va a la festa i aquell prim xar-xot, què no té mai un ral. De les festes d'agost que molt valen, no hi ha d'altre que sigui millor, d'Avià a les contrades s'en parla, fins i tot arreu del Roselló. Visca, visca sempre Avià el nostre poble, i visca la Festa Major!.' | 62 | 4.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:27 | ||||||||||
| 38689 | CONTRAPÈS DE PREMSA VINÍCOLA DE SERRAPINYANA | https://patrimonicultural.diba.cat/element/contrapes-de-premsa-vinicola-de-serrapinyana-0 | COROMINAS, R. (1995). Estudi de diferents peces de pedra de probable època medieval i utilitat desconeguda. L'Erol nº 48, pàgs. 10-14. COROMINAS, R. I COROMINAS, J. (1998). Premses de biga bastides en codines i en pedres traslladables. L'Erol nº 57. RIU, M. (1989), L'arqueologia medieval a Catalunya. Col·lecció coneguem Catalunya. Els llibres de La Frontera. | X-XII | Aquest contrapès de premsa traslladable va ser aprofitada com a element per fer la paret d'un safareig que es troba a uns 200 m de la Casanova de Serrapinyana costa amunt. Es troba en bon estat de conservació i semi-soterrada. Té l'encaix allargat i eixamplat al centre seguint les característiques d'aquests contrapesos. Les mides aproximades són: 65x60x30 cm i un pes aproximat de 400 kg. | 08011-165 | Casanova de Serrapinyana. Costa del Pou. 08610 AVIÀ | Veure la fitxa 137. | 42.0753600,1.8047000 | 401124 | 4658835 | 08011 | Avià | Restringit | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2021-09-21 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | Al costat del safareig que es troba a 200 m de la casa, i que era regat per la font de Serrapinyana, hi ha una roca que forma una petita balma elevada amb la boca ovalada i que té un regatell excavat a la roca per la part superior per tal de desviar l'aigua i que no entrés a la balma. Medeix aproximadament 1'80 m d'alçada i 1'50 m de fons, de manera que hi cap una persona. | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:27 | |||||||||||
| 38690 | CONTRAPÈS DE PREMSA VINÍCOLA DE SERRAPINYANA | https://patrimonicultural.diba.cat/element/contrapes-de-premsa-vinicola-de-serrapinyana-1 | COROMINAS, R. (1995). Estudi de diferents peces de pedra de probable època medieval i utilitat desconeguda. L'Erol nº 48, pàgs. 10-14. COROMINAS, R. I COROMINAS, J. (1998). Premses de biga bastides en codines i en pedres traslladables. L'Erol nº 57. RIU, M. (1989), L'arqueologia medieval a Catalunya. Col·lecció coneguem Catalunya. Els llibres de La Frontera. | X-XII | Es troba en mal estat, ja que està molt desgastada. | Aquesta base de premsa de biga es troba al bosc, a prop de la font. És feta en un bloc de pedra d'aglomerat i es troba semi-soterrada al terreny de manera que tan sols es veu una part de la cara superior. En aquesta cara visible hi ha l'encaix de forma ovalada amb el centre més ample. | 08011-166 | Casanova de Serrapinyana. Costa del Pou. 08610 AVIÀ | Veure la fitxa 137. | 42.0755300,1.8052600 | 401171 | 4658853 | 08011 | Avià | Restringit | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2021-09-21 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:27 | |||||||||||
| 38691 | FORN DE CAL CASTANYER | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-cal-castanyer | DAURA, A., GALOBART, J., PIÑERO, J. (1995). L'arqueologia al Bages. Centre d'Estudis del Bages. | XVIII-XIX | Forn de maons o de teuleria que es troba a un marge del camp de darrera de la casa de Cal Castanyer i al vessant de la serra de Noet. Està situat entre dos camps de cultiu que formen dos nivells diferents. És un forn d'una única boca, en el que veiem a l'entrada la cambra de cocció què és de planta quadrada amb les parets i sostre d'argila cuita formant una volta de canó i amb dues fornícules quadrades a cada costat. A l'interior i al fons hi ha un forat que deu comunicar amb la cambra de combustió semi-subterrània. El terra es troba ple de terra i runa que tapen la boca exterior de la fogaina. Exteriorment es distingeix un mur de pedra barrejada i terra amb una porta en forma d'arc de mig punt feta amb carreus grossos i ben escairats, al que manca una part del costat esquerre. La porta s'obre cap a migdia. Possiblement aquesta primera cambra fou utilitzada com a magatzem d'estris. | 08011-167 | Cal Castanyer. Zona Molí del Castell. 08610 AVIÀ | Quasi totes les cases de pagès, i principalment les més importants, tenien un forn de maons i teules que van utilitzar en alguna obra important de la casa. No sabem l'època en que es construiria aquest, però si podem assegurar que a inicis del segle XX ja no s'utilitzava. Possiblement correspongui a l'època d'apogeu de la casa al segle XVIII, quan es van fer moltes reformes i es van construir les masoveries. | 42.0842500,1.8424100 | 404257 | 4659779 | 08011 | Avià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38691-foto-08011-167-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38691-foto-08011-167-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2021-09-21 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | Les mides de la cambra són: 1'8m de boca x 2 m de fons x 1'30 d'alçada. | 98|94 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:27 | ||||||||
| 38692 | Antiga trinxera de Noet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antiga-trinxera-de-noet | <p>BRAGANZA I BORBÓN, Mª de las Nives (1934). Mis memorias, nuestra campaña en Cataluña y en el centro. Madrid. Espasa Calpe. GOL I ROCA, Antoni (1987). L'última conjuració (Berga, 1873). Document mecanoscrit dipositat a la Biblioteca de Berga.</p> | XIX | <p>La serra de Noet es troba situada entre els termes municipals d'Avià i Berga, passant el terme pel centre de la carena. Té forma allargassada de NO a SE, i s'estén des de l'església de Sant Bartomeu de la Valldàn (NO) fins a la casa Noet (SE). A la carena de la serra de Noet, en la vessant que es troba en el municipi d'Avià, a ponent, hi ha una antiga trinxera excavada en el terreny. Actualment té poca profunditat, entre 80 cm i 1 m, ja que s'ha anat deteriorant paulatinament. Segueix al llarg de la carena per quasi tot el costat més llarg del serrat (aproximadament uns 700 m de longitud) i de forma quasi contínua fent ziga-zagues, estructura que caracteritza a les trinxeres. Des d'ella s'obté una vista privilegiada de la vall d'Avià i del Llobregat, essent un lloc de vigilància molt bo i, a més, serveix com a mur natural que protegeix Berga, que es troba darrera del serrat.</p> | 08011-168 | Serra de Noet 08610 AVIÀ | <p>La serra de Noet va ser escenari de les Guerres Carlines, ja que es va utilitzar sovint com a front de guerra degut a la seva posició davant de Berga, que va ser capital i gran simpatitzant carlina. A les memòries de Mª de las Nieves Braganza cita Avià com a lloc molt transitat pels carlíns. Des de la carena de la Serra de Noet els Infants Alfonso de Borbón i Mª de las Nieves, van dirigir l'atac sobre Berga l'agost de 1873 (BRAGANZA, 1934). Possiblement la trinxera es comencés a construir en aquesta època. Desprès, durant la Guerra Civil Espanyola (1936-39) els republicans es van atrinxerar a la serra de Noet per tal de no deixar avançar el front nacional cap a Berga. Segons expliquen encara alguns supervivents d'Avià, va morir molta gent a aquestes trinxeres al pas dels Nacionals i, fins i tot recorden haver acabat d'enterrar a gent que havia quedat en elles. És per tant un dels pocs elements físics visibles dels fronts de guerra que es van instal·lar a la carena de la serra. Sovint es troben restes de ferralla i fins i tot alguna bomba. L'any 1998 un particular va trobar una bomba de la Guerra Civil que van fer explosionar membres de la Guàrdia Civil de Berga.</p> | 42.0868500,1.8423600 | 404257 | 4660067 | 08011 | Avià | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38692-foto-08011-168-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38692-foto-08011-168-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2020-07-03 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | Al cim de la serra de Noet hi ha restes d'un antic poblat ibèric que no s'ha excavat. | 98 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:27 | ||||||||
| 38693 | TINA DEL MAS D'OBIOLS | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tina-del-mas-dobiols | <p>BALLBÉ I BOADA, Miquel (1993). Tines al mig de les vinyes a la comarca del Bages. Quaders del Centre d'Estudis del Bages, nº 6. COROMINES, R (2000). Les tines excavades a la roca de les Farreres d'Olvàn. L'Erol nº 65, pàg. 34-35. RIU, M. (1989). L'arqueologia medieval a Catalunya. Barcelona.</p> <p><span><span><span>Corominas, Camp, Jaume; Corominas Camp, Ramon (2017) Premses, tines i trulls medievals al Berguedà, nord del Bages i part del Solsonès. Centre d’Estudis del Bages i Àmbit de Recerques del Berguedà. P. 180-181.</span></span></span></p> | XIII-XV | <p>La tina es troba al costat del mur de llevant i aprofitant un marge que fa un desnivell per tot el costat est de l'explanada que acull el conjunt d'Obiols: mas, rectoria, església i necròpolis. És una tina de considerables dimensions, ja que fa uns 2 m de diàmetre per 1m de profunditat visible. La meitat és excavada en la roca, i la meitat que queda tocant al marge és tancada per un mur de blocs de pedra. No s'observa el forat de sortida per la part baixa, ja que la base està omplerta amb terra i runa i per l'exterior és tapada amb esbarzers.</p> | 08011-169 | Mas Obiols, Obiols. 08610 AVIÀ | <p>Aquesta tina pertany al mas Obiols de la parròquia de Sant Vicenç d'Obiols i pot tenir el seu origen a l'edat mitjana, tot i que l'estructura es va tancar amb un mur de pedra al aprofitar un desnivell. Per més informació històrica sobre l'utilitat les tines veure les fitxes 170 i 131.</p> | 42.0610338,1.8661121 | 406183 | 4657174 | 08011 | Avià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38693-foto-08011-169-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38693-obiols-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38693-obiols-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38693-obiols-plano.jpg | Legal | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-01-24 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 94|85 | 47 | 1.3 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:27 | |||||||
| 38694 | Tina de Terradelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tina-de-terradelles | <p>BALLBÉ I BOADA, Miquel (1993). Tines al mig de les vinyes a la comarca del Bages. Quaders del Centre d'Estudis del Bages, nº 6.</p> <p>COROMINES, R (2000). Les tines excavades a la roca de les Farreres d'Olvàn. L'Erol nº 65, pàg. 34-35. RIU, M. (1989). L'arqueologia medieval a Catalunya. Col·lecció coneguem Catalunya. Els llibres de La Frontera. Barcelona.</p> | XIII | <p>Conjunt format per dues possibles tines excavades en una roca i situades a prop del mas Terradelles. Està format per dues tines, una de gran tamany (2 metres de diàmetre x 1 m de profunditat) que es troba oberta, i una al costat més petita (1 m de diàmetre) i que es troba completament tapada amb terra i molsa. Estan situades en un costat en que la roca fa un desnivell, de manera que queden elevades per permetre el buidatge per baix. El recipient més gran és tancat pel costat proper al desnivell amb una paret de pedra.</p> | 08011-170 | Mas Terradelles. Obiols. 08610 AVIÀ | <p>La tina era un element imprescindible per l'elaboració del vi on es tirava el most que sortia un cop xafat el raïm amb les premses; aquí fermentava fins a convertir-se en vi. Generalment les tines es feien en llocs amb desnivell per tal de que a sota es pogués obrir un forat, la boixa, pel qual es retirava el vi que després es guardava en botes. La diferència d'alçada permetia abocar el most per dalt amb comoditat i recollir el vi per baix. Les tines excavades a la roca daten de l'edat mitjana (RIU, 1989), mentre que les folrades amb cairons envernissats es feien a partir del segle XVII ( BALLBÉ, 1993). Les excavades a la roca eren tines amb dos o tres recipients. Un dels recipients era la tina, generalment el més gran, i l'altre era el follador, on es trepitjava el raïm per després abocar-lo a la tina. La tina tenia un broc per on sortia el vi situat a la part baixa. Trobem altres paral·lels a Avià, a la casa Vilanova, al mas Ballús i a Avià (bassa de cal Titó). Possiblement aquesta tina seria propietat d'algun senyor o pagès important i reafirma el cultiu de vinya que trobem documentat fins al segle XVIII.</p> | 42.0451200,1.8538900 | 405148 | 4655421 | 08011 | Avià | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38694-foto-08011-170-2.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2021-11-29 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | Es troben tancades amb un filat subjectat amb bastons de ferro clavats al terra. | 85 | 47 | 1.3 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:27 | ||||||
| 38695 | FORN DE LA BAUMA | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-la-bauma | DAURA, A., GALOBART, J., PIÑERO, J. (1995). L'arqueologia al Bages. Centre d'Estudis del Bages. | XVIII-XIX | Forn de teules i maons situat a un marge entre un camp de cultiu i el camí que porta del Molí de la Riereta a Cal Saboia de L'Espunyola. Es troba tapat per esbarzers i quasi no es distingeix. Té dues boques obertes en una paret de pedra barrejada i formant dos arcs amb carreus ben tallats. Des de la boca es distingeixen dues cambres cobertes amb volta i separades per un mur. Deuen tenir una profunditat de quasi dos metres i uns dos metres de llarg per un i mig d'ample cada cambra. L'interior és bastant net, tot i que acumula runa. Als camps dels entorns es troben moltes restes de teules. | 08011-171 | Camí de La Riereta a Cal Saboia, Clarà. 08610 AVIÀ | Per l'estructura constructiva del forn deduïm que és tracta d'una obra de finals del segle XVIII o inicis del XIX, ja que aprofita els marges per accentuar el desnivell de la cambra. Tot i l'estructura del forn no tenim notícia de que es tractés d'un forn important, més aviat seria de tipus comunitari, utilitzat en les obres de les cases dels entorns: la Riereta, el Molí, la Bauma i cal Saboia. Tot i que no es distingeix clarament des de l'exterior, l'interior de les cambres es conserva en bon estat. | 42.0592600,1.8046100 | 401092 | 4657047 | 08011 | Avià | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38695-foto-08011-171-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38695-foto-08011-171-2.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2021-09-21 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | Es troba en el límit del terme d'Avià amb L'Espunyola. | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:27 | ||||||||
| 38696 | TEULERIA DEL POU | https://patrimonicultural.diba.cat/element/teuleria-del-pou | DAURA, A., GALOBART, J., PIÑERO, J. (1995). L'arqueologia al Bages. Centre d'Estudis del Bages. Llibre de Matrícula Industrial d'Avià 1899-1934. (AMA). | XX | Les restes d'aquesta antiga teuleria es troben a prop de la casa de El Pou, i aprofitant un desnivell del terreny. Actualment tan sols resten les runes de l'estructura principal del forn i de la bassa. El forn era de planta quadrada dividit pel mig amb un mur de maó. El murs exteriors són de blocs de pedra a la base i maó a la part superior, l'interior és folrat de maó i argila. No queden restes de la cúpula que cobria el forn però encara es poden distingir la porta que s'obre a migdia i dos canals de desguàs. Tot i que es troba en mal estat, aquest forn és bastant modern, ja que es va construir per substituir un altre que hi havia al poble l'any 1924. | 08011-172 | Casa El Pou, Costa del Pou. 08610 AVIÀ | Al Llibre de Matrícula Industrial d'Avià consta que va funcionar aquest forn de teuleria de l'any 1924 al 1942, amb José Reig Torrent, que abans de l'any 1924 tenia la teuleria al carrer Abat nº 14 d'Avià. Segons consta, aquest forn tenia 10 m3 de capacitat. A Avià hi havia dues teuleries més a inicis del segle XX: cal Taulé Nou (a l'entrada d'Avià per la carretera de Solsona) i la teuleria de Graugés. La teuleria de la carretera ja no existeix des de l'obertura de la carretera l'any 1999, però sabem que va funcionar de 1924 al 1929 amb Juan Comellas Guitart, i que el forn era de 10 m3. | 42.0744600,1.8099800 | 401560 | 4658729 | 1924 | 08011 | Avià | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38696-foto-08011-172-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38696-foto-08011-172-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2021-09-21 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 119|98 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:27 | ||||||||
| 38697 | OLIVERA D'HOMENATGE A LA GENT GRAN D'AVIÀ | https://patrimonicultural.diba.cat/element/olivera-dhomenatge-a-la-gent-gran-davia | XX | Al Parc del Tossal es troba un monument commemoratiu que es va instal·lat la tardor de l'any 1999. Està format per una olivera al costat d'un bloc de pedra en el que hi ha una inscripció sobre suports ceràmic a un costat, i l'escut de Catalunya a l'altre. La inscripció està composta per sis rajoles envoltades per una garlanda en la que s'alternen coloms i branques d'olivera. Hi ha l'inscripció: 'L'olivera, arbre noble i amb fondes arrels, de llarga vida i que dóna fruit. En el simbolisme d'aquest arbre, l'Ajuntament d'Avià vol homenatjar la Gent Gran en el seu Any Internacional i , amb respecte i gratitud, agrair el seu esforç, la seva generositat, ...el seu amor. Que la branca d'olivera, símbol de pau en el bec del colom, sobrevoli totes les nacions fent realitat el somni d'una humanitat feliç i lliure. Avià, 11 de setembre de 1999'. | 08011-173 | Parc del Tossal, 08610 AVIÀ | Aquesta olivera que va ser plantada al parc del Tossal per commemorar l'Any Internacional de la Gent Gran, el 1999, junt amb una placa que recorda l'efemèride. El Casal de la Gent Gran d'Avià és una entitat vinculada a L'Ateneu d'Avià que va començar l'any 1988 amb la intenció de procurar atendre el lleure i la dinamització de les persones majors de 60 anys o jubilades del municipi. És una entitat amb molta empenta que organitza moltes i variades activitats per a aquest col·lectiu, des de cursets de manualitats, caminades, gimnàstica, conferències, balls i obres de teatre. Durant la segona setmana de setembre es celebra cada any la Festa Homenatge a la Vellesa, amb diferents activitats i un festival amb actuacions en homenatge a aquest col·lectiu que ha arrelat fortament al poble i en el que participen tots els grups d'edat del municipi. | 42.0774200,1.8234000 | 402674 | 4659042 | 1999 | 08011 | Avià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38697-foto-08011-173-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2021-09-21 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 98 | 51 | 2.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:27 | |||||||||
| 38698 | MOLÍ DEL CASTELL | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-del-castell | Amillaramiento de Avià de 1862 (Arxiu Municipal d'Avià). Capbreu de Serrateix de 1729 i de 1763 (Arxiu Diocesà de Solsona). Catastro de casas y tierras del lugar de Avià. Año de 1767 (Arxiu Municipal d'Avià). Llibre de Matrícula Industrial d'Avià 1899-1934. (AMA). | XIII ? | Al costat de la riera Font Caldes i davant de la casa del Molí del Castell, resta un mur de l'antic Molí del Castell que va desaparèixer al segle XX, així com part del mur del rec. A l'inventari que va fer la Generalitat l'any 1993 encara quedava dempeus un altre mur paral·lel i bigues de fusta de la teulada. Aquest és el mur que es recolzava al desnivell del terreny i per aquest motiu encara es manté dempeus. És un mur que fa uns quatre metres d'ample i uns tres metres d'alçada, construït amb blocs de pedra petits disposats en filades regulars i amb les cantoneres més gruixudes. Encara es poden distingir els forats on recolzaven les bigues de l'edifici que devia ser de petites dimensions. | 08011-174 | Molí del Castell 08610 AVIÀ | És difícil establir el moment de la primera construcció del molí ja que existeix poca documentació, encara que el topònim pot suggerir que aquest fou el molí del Castell d'Avià o d'alguna torre castellera. Diverses fonts citen el castell i el molí: al capbreu del monestir de Serrateix de 1729 (Arxiu Diocesà de Solsona) la vídua de Joseph Gible de Berga confessa unes terres que termenen amb terres del Castell d'Avià (terres que abans eren de Golorans i de Bonells) i que es troben a aquesta zona per la situació que dóna; al capbreu de Serrateix de 1763 s'esmenta com a terme el camí d'Avià al Molí del Castell, essent la primera vegada que apareix el nom complert; al cadastre de 1767 el mas Castell era de Juan Gible de Berga i un molí de tres moles pertanyia a Carlos Gible de Berga; al 1862 els dos edificis pertanyien a D. Mariano Gironella de Berga i al 1879 eren propietat de Teresa de Gironella que va vendre la heretat Castell i els molins l'any 1893 a Jaume Satorras i Macià. De 1900 a 1916 el molí de farina treballava només tres mesos a l'any degut a la manca d'aigua a la riera que impedia el funcionament continu, essent el moliner Pedro Vilá Badia (AMA). Durant els darrers anys de funcionament el molí utilitzava l'aigua que sortia de la farinera del Rosal. La bassa del molí es trobava bastant amunt, al lloc davant la casa cal Pere Nou, i l'aigua es portava fins al molí a través d'un canal obert del que encara es poden veure traces al nivell superior del mur. El molí va deixar de funcionar cap a l'any 1925 i la seva degradació ha estat paulatina fins quasi desaparèixer. Davant les restes encara hi ha el mas del Molí que ara rep el topònim de Molí del Castell que ha cedit a la zona on es troba. | 42.0836200,1.8316400 | 403365 | 4659721 | 08011 | Avià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38698-foto-08011-174-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38698-foto-08011-174-2.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2021-09-21 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 94|98|85 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:27 | |||||||||
| 38700 | Arxiu parroquial de Sant Vicenç d'Obiols | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-parroquial-de-sant-vicenc-dobiols | XIX | <p>Els llibres parroquials de l'església de Sant Vicenç d'Obiols es conserven a la parròquia de Gironella, ja que el capellà actual és el de Viladomiu Vell que depèn de Gironella. Tan sols es conserven llibres de la segona meitat del segle XIX, ja que els més antics van desaparèixer durant les guerres carlines i perquè actualment els actes que es fan s'inscriuen a Gironella. Es conserven: un llibre d'obits de 1852 a 1931, un llibre de matrimonis de 1852 a 1913 i un llibre de baptismes de 1852 a 1906.</p> | 08011-176 | Església de Santa Eulàlia de Gironella, Plaça Església, 08680 GIRONELLA | <p>Tot i que es té constància de l'existència d'arxiu a Sant Vicenç d'Obiols, tots els llibres sacramentals van desaparèixer abans d'iniciar-se el segle XX. La data d'inici dels llibres que es conserven a la parròquia de Gironella coincideix amb el concordat entre la Santa Seu i Espanya pel qual es fan els llibres nous a totes les parròquies d'Espanya i es posa com a condició que siguin escrits en castellà, encara que a moltes parròquies no canvien l'idioma. La parròquia d'Obiols que pertanyia des dels seus inicis al monestir de Ripoll (Bisbat de Vic), passa l'any 1874 a dependre del Bisbat de Solsona. Hi ha una nota als llibres feta pel capellà d'Obiols, Ginés Molist, explicant aquest canvi i signada el 4 de juny de 1874. Hi ha una altra nota amb la mateixa data explicant que 'des del 3 de maig de 1873 fins al 4 de juny de 1874 la parròquia va estar sense capellà perquè el que hi havia va fugir per lliurar-se de la mort i que els feligresos havien d'acudir als veïns en les necessitats, on es van trobar els documents que falten'. Aquests documents als que feia esment no s'han trobat i no es té constància de que existeixin. A l'arxiu de Ripoll, degut a la crema de l'edifici durant les guerres carlines primer, i durant la Guerra Civil desprès, no es conserven documents referents a Obiols.</p> | 42.0772300,1.8227700 | 402622 | 4659021 | 08011 | Avià | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | Els preveres de la parròquia en cada època. | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:27 | ||||||||||||
| 38702 | JACIMENT CARRER VELL | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-carrer-vell | Darrera del bloc de pisos anomenat Carrer Vell que es troba a Graugés, hi ha una elevació del terreny formant un turó. En aquest turó i als seus voltants s'han fet troballes en superfície de material d'època ibèrica, principalment restes de ceràmica. | 08011-178 | Graugés. Carrer Vell | La manca d'excavació o de prospecció en aquest jaciment no ens permeten saber la seva magnitud ni l'època exacta d'ocupació. Tot i així es documenta per garantir la seva protecció futura. Constitueix un altre vestigi d'època ibèrica a la zona, junt amb el jaciment dels Serrat dels Tres Hereus i els jaciments de la Serra de Noet. | 42.0692000,1.8486700 | 404752 | 4658101 | 08011 | Avià | Obert | Regular | Legal | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2021-09-21 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | La informació d'aquest jaciment ha estat facilitada per l'arqueòleg Jaume Bernades Postils de Casserres, Director del Museu Diocesà de Solsona i membre de l'Associació d'Arqueòlegs del Berguedà, que va fer les troballes en superfície. | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:27 | |||||||||||||
| 38703 | CARRER NOU | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-nou | MOUREU-REY, X. (1967). Una dinastia industrial. Els Rosal de Berga. A Homenatge a J. Vicens Vives, II. Barcelona. Pàgs. 447-457. NOGUERA, J. (1988). La vida als estanys de Graugés (Avià). Llibres de l'Àmbit núm. 2. Àmbit de Recerques del Berguedà. NOGUERA, J. (2007). 'La Riereta i Graugés: bressol de l'agricultura al Berguedà'. a Avià: notes històriques d'un poble del Berguedà, P. 177-190. Centre d'Estudis d'Avià i Ajuntament d'Avià. IPAC, Generalitat de Catalunya, fitxa núm. 2946 (1983). | XIX-XX | Edifici de pisos de planta rectangular i cobert amb teulada a dues vessants que cobreix planta baixa, dos pisos i golfes sota teulada, amb un afegit davant la façana principal cobert amb teulada a un vessant que cobreix planta baixa i dos pisos. Construït de pedra i maó barrejat que després anava arrebossat. Els pisos estan compartimentats en blocs verticals de manera que hi ha sis entrades a la planta baixa, accedint-se als pisos a través d'escales independents per a cada bloc. Al primer i al segon pis hi havia les vivendes i a les golfes, que comptaven amb un assecador obert amb doble teulada, es guardaria el gra i la collita. A la banda de ponent hi ha una estructura que queda semi-soterrada, de pedra amb tres arcs que eren els antics femers dels porcs que es criaven pels treballadors de l'antiga colònia. | 08011-179 | Graugés | Bloc de cases construït a finals del segle XX pels treballadors de la colònia Agrícola de Graugés, per a 10-12 famílies. Cada una d'aquestes famílies tenien un habitatge gratuït i disposava d'una horta d'un octau d'hectàrea i de la collita; cada família comptava també amb una extensió de 2'5 a 3 hectàrees que havia de conrear obligatòriament, partint-se a mitges la collita amb l'amo. El parcer tenia l'obligació d'engreixar un porc per cada hectàrea de terreny que conreava, apilar i recollir els fems produïts que es concentraven en el femer de tres compartiments, de 7.000 metres cúbics de capacitat que es troba al costat del bloc de pisos. Tots els edificis es comunicaven amb una via fèrria i els treballadors disposaven de diferents serveis a la colònia que podien utilitzar. Es va iniciar la construcció l'any 1887, i al 1893 ja estaven construïts els tres blocs anomenats Cases noves de Graugés i ara conegudes com: Carrer Vell, Carrer del Mig i Carrer Nou de Graugés. | 42.0608500,1.8471100 | 404611 | 4657175 | 08011 | Avià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38703-foto-08011-179-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38703-foto-08011-179-2.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Residencial | 2021-03-01 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 106|98 | 46 | 1.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:27 | |||||||||
| 38705 | LA CASANOVA | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-casanova | CORTÉS, M. del A. (2007). 'La sagrera. Formació i evolució del poble'. a Avià: notes històriques d'un poble del Berguedà, pàgs. 79-90. Centre d'Estudis d'Avià i Ajuntament | XVIII | Conjunt format per tres edificacions fruit d'ampliacions de la mateixa casa. L'edificació principal és l'anomenada Ca la Francisqueta, composta d'un habitatge, a l'est hi ha una edificació anomenada Ca l'Esgriolé, composta de dos habitatges i unit a l'edificació principal, per la banda de ponent trobem la tercera edificació composta d'un habitatge. Ca l'Esgriolé segueix l'estructura de les cases de pagès de la zona: planta baixa, pis i golfes, amb la coberta de doble vessant i orientada a migdia. L'estructura interna és de tres crugies i no presenta elements remarcables. Ca la Francisqueta és una edificació de planta rectangular, amb dues crugies paral leles al carener de la teulada que és de doble vessant. A la planta baixa hi ha dos grups d'arcs de mig punt rebaixats que suporten l'estructura general, visibles dos d'ells a la mateixa façana. Les edificacions de Ca la Francisqueta i Ca l'Esgriolé es troben unides mitjançant una eixida a la planta pis, coberta amb teulada de doble vessant, amb barana de fusta i oberta, formant un pont sobre l'accés central al conjunt que li proporciona gran bellesa. Davant del conjunt hi ha una àmplia era restaurada recentment i que és una de les poques eres urbanes que resten a Avià. | 08011-181 | Avià | Aquesta casa era una antiga casa de pagès que es troba a l'entrada del nucli antic del poble d'Avià. No es conserva documentació sobre l'antiguitat de la casa, tot i que l'estructura general pot mostrar una edifcació de finals del segle XVIII que probablement aprofités una anterior. | 42.0784300,1.8247600 | 402788 | 4659152 | 08011 | Avià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38705-foto-08011-181-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38705-foto-08011-181-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38705-foto-08011-181-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-09-21 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 98|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:27 | |||||||||
| 38706 | Aqüeducte del Molí del Castell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aqueducte-del-moli-del-castell | <p>AA.DD. (1988). La vida als estanys de Graugés (Avià). Llibres de l'Àmbit núm. 2. Àmbit de Recerques del Berguedà. MOUREU-REY, X. (1967). Una dinastia industrial. Els Rosal de Berga. A Homenatge a J. Vicens Vives, II. Barcelona. Pàgs. 447-457.</p> | XX | <p>A prop de la farinera i sobre la riera de Font Caldes hi ha un aqüeducte de tres arcs que portava l'aigua de la riera fins a la fàbrica a través d'un canal d'obra i pedra. Està format per tres arcs de mig punt, el central més ample i sobre la riera Font Caldes, i un a cada costat més estrets també de mig punt. Per la part superior passava un canal que actualment es troba mig colgat de vegetació. La seva funció era portar aigua cap a la Farinera salvant el desnivell del terreny que forma la riera. Actualment no s'utilitza i es troba parcialment cobert de vegetació.</p> | 08011-182 | Carretera d'Avià al Molí del Castell 08610 AVIÀ | <p>Al Molí del Castell els germans Rosal tenien la farinera amb dues màquines de cilindres (de 60 cm de longitud) i un triturador moguts per acció de vapor destinats a obtenir farina de primera qualitat. També tenien un molí amb dues moles de La Ferté (França) mogudes també per vapor i que treballaven menys de tres mesos a l'any: una mola per cereals i l'altra per civada, ordi i blat de moro. Es feia servir l'aigua de la Riera de Font Caldes, des de l'any 1905, agafant-la mitjançant un aqüeducte d'obra de mamposteria abans d'arribar al Molí del Castell, d'aquí es conduïa a una bassa i amb un tub es proporcionava el salt fins a la turbina produint la força per la molta de gra. L'aigua que sortia de la farinera s'emmagatzemava en dues basses per després conduir-la a través d'un canal a cel obert fins al dipòsit del Serrat Roig des del qual s'alimentava el dipòsit de La Creu, i des d'aquest els de Graugés Vell i la Teulería. L'aqüeducte seria construït pels Rosal després d'adquirir part de la heretat Castell i els molins a Jaime Satorras i Macià cap a finals del segle XIX, aquest darrer ho havia comprat el 1893 a Teresa de Gironella. La farinera es va posar en marxa l'any 1903 i va funcionar fins al 1926. L'any 1930 els hereus d'Agustí Rosal van posar una fàbrica de filatures anomenada Filatures Avià S.A que es va mantenir fins al 1931. El salt d'aigua de 8 CV va seguir produint electricitat fins l'any 1943. Posteriorment altres empresaris van instal·lar fàbriques de filats i teixits de cotó des del 1964 al 1981. Actualment la planta baixa s'ha habilitat com a botiga de roba i els pisos són habitatges de particulars.</p> | 42.0845400,1.8303500 | 403260 | 4659825 | 1905 | 08011 | Avià | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2020-07-03 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:27 | |||||||||||
| 38707 | Tina de Santandreu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tina-de-santandreu | <p>BOLÓS, J. (1983). Els monestirs del comtat de Berga des dels seus orígens fins al 1400. El monestir de Santa Maria de Serrateix. Tesi doctoral UB. Capbreu d'Avià de la Abadia de Serrateix. Any 1701- 1704. Any 1729-1732. Any 1763-1772. Conservats a l'Arxiu Diocesà de Solsona. Pergamins de Santa Maria de Serrateix, ADS.</p> | <p>A la banda sud-est de la casa Santandreu, al costat d'un cobert, hi ha una antiga tina excavada a la roca. És d'un únic recipient circular d'uns 2 metres de diàmetre i 2 metres de profunditat, excavat a la roca d'un marge. No presenta senyals de galze per posar una tapa i no es pot distingir si disposa o no de boixa. Actualment està mig ple d'aigua.</p> | 08011-183 | Casa Santandreu. Camí d'Avià a Santandreu. 08610 AVIÀ. Zona Vilamarí | <p>La tina era un element imprescindible per l'elaboració del vi. A la tina es tirava el most que sortia un cop xafat el raïm amb les premses; aquí fermentava fins a convertir-se en vi. Generalment les tines es feien en llocs amb desnivell per tal de que a sota es pogués obrir un forat, la boixa, pel qual es retirava el vi que després es guardava en botes. La diferència d'alçada permetia abocar el most per dalt amb comoditat i recollir el vi per baix. Les tines excavades a la roca daten de l'edat mitjana (RIU, 1989), mentre que les folrades amb cairons envernissats es feien a partir del segle XVII ( BALLBÉ, 1993). Les excavades a la roca eren tines amb un, dos o tres recipients: un recipient era la tina, i els altres eren el follador on es trepitjava el raïm per després abocar-lo a la tina. La tina tenia un broc per on sortia el vi situat a la part baixa, i generalment un altre recipient a baix, més petit, en el que s'abocava el vi per després guardar-ho en una bota. Segons informació oral sembla que en aquesta tina es guardaven els aglans pels porcs. La documentació que es conserva de Vilanova (AB) i de cal Mas d'Avià (AM) ens documenta el cultiu de vinya al territori d'Avià des del segle XIV, així com les troballes de bases de premsa de biga al territori avianès. Possiblement aquesta tina seria propietat d'algun senyor o pagès important, ja que s'han trobat pocs paral·lels a Avià d'aquesta època: Terradelles, Obiols i a Avià (bassa de cal Titó), així com a llocs propers al Berguedà: a la casa Farreres d'Olvan i a la Rompuda de Berga. Tot i que l'estructura arquitectònica de la casa no mostra la seva antiguitat, el lloc ja el trobem documentat l'any 1050 (ADS) en la venda que va fer el Comte Bernat de part de l'alou de Villa Meredi (Vilamarí) en el que estava inclòs el mas de Barrals amb l'església de 'Sancti Andree'. Aquest mas Barrals seria el primer edifici del mas Santandreu al que va donar nom més tard l'església que s'aixecava al costat. Al capbreu de 1242 del monestir de Santa Maria de Serrateix ja es fa esment del 'Mas Sancti Andree' que tenia G. De Val (ADS). Un altre document de 1322 (ADS) el mas és cedit a l'abat de Serrateix i el masover (Pere de Santandreu) li presta homenatge de boca i mans. Posteriorment, troben notícia al Capbreu de Serrateix de 1701, en el que consta que Joan Pallarols, batlle de la Quadra de Vilamarí, té els masos Pallarols amb altres masos units: Sant Andreu, Coma, Puig i part del mas Ollers; mentre que al 1721 la meitat la té Francesc Boxader de Berga per compra a Maria Pallarols i Riba vídua de Pau Pallarols, i l'altra meitat Martí Pallarols. Al Cadastre de 1767 el mas és de Ventura Gironella de Berga i consta que hi ha un masover. Al 1862 era de D. Mariano Gironella de Berga, i es torns a fer referència de la capella del mas. La casa actual seria construïda cap a finals del segle XVII, ja que no conserva elements arquitectònics que facin pensar que sigui més antiga. En canvi les restes de murs de l'església mostren clarament el seu origen romànic.</p> | 42.0470600,1.8203000 | 402371 | 4655674 | 08011 | Avià | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38707-foto-08011-183-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38707-foto-08011-183-2.jpg | Legal | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | Inexistent | 2021-11-29 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 94|85 | 49 | 1.5 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:27 | ||||||||
| 38708 | Tina de Santamaria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tina-de-santamaria | <p>AAVV. Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Vol. 9. Ed. Enciclopèdia Catalana, 1994. Pàg.236-238.</p> <p>CAPSADA, J. I VALL-LAMORA, R. (1990). Masies d'Avià. L'Erol, núm. 31, pàgs. 14-16. Àmbit de Recerques del Berguedà.</p> <p>FRAGO, Mª P. (1985) Els Hospitalers al Berguedà: l'església de Sant Joan de Berga (1220-1378). Tesi de Llicenciatura Universitat de Barcelona. Còpia mecanografiada a la Biblioteca de Berga.</p> <p>IGLÉSIAS, J. (1979). El fogatge de 1553. Fundació Salvador Vives i Casajuana. Volum I. Barcelona.</p> <p>IGLÉSIAS, J. (1991). Fogatge de 1497, Estudi i transcripció. Fundació Salvador Vives i Casajuana. Barcelona.</p> <p>RIQUER, M. de (1971). Guillem de Berguedà. Vol. II, Edición crítica, notas y glosario. Abadía de Poblet. Pàgs. 94-95.</p> <p>Capbreu del Monestir de Santa Maria de Ripoll 1758-1759, ACA (Arxiu Corona d'Aragó),notarials, Berga/vària, vol.19.</p> <p><span><span><span>Corominas, Camp, Jaume; Corominas Camp, Ramon (2017) Premses, tines i trulls medievals al Berguedà, nord del Bages i part del Solsonès. Centre d’Estudis del Bages i Àmbit de Recerques del Berguedà. P. 178-179.</span></span></span></p> <p> </p> | <p>La tina es troba al costat del camí que porta de Santamaria a ca l'Escolà, a l'esquerra, aprofitant una roca que proporciona un desnivell al terreny. Era una tina d'uns 2 metres de diàmetre i d'un sol recipient. La boca va ser reforçada tardanament amb un petit mur de maons. Actualment està plena de terra per evitar perills. Durant molt temps els pagesos de Santamaria la utilitzaven per guardar el gra o la palla.</p> | 08011-184 | Mas Santamaria. 08610 AVIÀ | <p>La tina era un element imprescindible per l'elaboració del vi. A la tina es tirava el most que sortia un cop xafat el raïm amb les premses; aquí fermentava fins a convertir-se en vi. Generalment les tines es feien en llocs amb desnivell per tal de que a sota es pogués obrir un forat, la boixa, pel qual es retirava el vi que després es guardava en botes. La diferència d'alçada permetia abocar el most per dalt amb comoditat i recollir el vi per baix. Les tines excavades a la roca daten de l'edat mitjana (RIU, 1989), mentre que les folrades amb cairons envernissats es feien a partir del segle XVII ( BALLBÉ, 1993). Les excavades a la roca eren tines amb un, dos o tres recipients: un recipient era la tina, i els altres eren el follador on es trepitjava el raïm per després abocar-lo a la tina. La tina tenia un broc per on sortia el vi situat a la part baixa, i generalment un altre recipient a baix, més petit, en el que s'abocava el vi per després guardar-ho en una bota. Segons informació oral sembla que en aquesta tina es guardaven els aglans pels porcs. La documentació que es conserva de Vilanova (AB) i de cal Mas d'Avià (AM) ens documenta el cultiu de vinya al territori d'Avià des del segle XIV, així com les troballes de bases de premsa de biga al territori avianès. Possiblement aquesta tina seria propietat d'algun senyor o pagès important, ja que s'han trobat pocs paral·lels a Avià d'aquesta època: Terradelles, Obiols i a Avià (bassa de cal Titó), així com a llocs propers al Berguedà: a la casa Farreres d'Olvan i a la Rompuda de Berga. La casa Santamaria, situada al costat de l'església de Santa Maria d'Avià, depenia del monestir de Sant Llorenç prop Bagà des del moment de la seva dotació l'any 982: 'Et in Avizano ecclesiam Sanctae Marie et masos V et terras et vineas, cum suas decimas et primitias' (Pergamí nº 1110, AM). Al 1722 va passar a dependre de l'ordre militar de Sant Joan de Jerusalem (Hospitalers) que adquiriren els dominis de Sant Llorenç (FRAGO, 1985) i al 1758 depenia del monestir de Ripoll. El cognom Santamaria amb seguretat es va agafar del nom de la casa que es deia així per la proximitat de l'església.</p> | 42.0736030,1.8350279 | 403631 | 4658605 | 08011 | Avià | Obert | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38708-foto-08011-184-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38708-santa-maria-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38708-santa-maria-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38708-santa-maria-planol.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-01-24 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | La informació de l'existència d'aquesta tina va ser facilitada pel propietari de la masia Santamaria l'any 1995. | 94 | 49 | 1.5 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:27 | |||||||
| 38709 | Cal Candela | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-candela | <p>CORTÉS, M. del A. (2007). 'Les masies'. a Avià: notes històriques d'un poble del Berguedà. Centre d'Estudis d'Avià i Ajuntament d'Avià.</p> | XVIII-XIX | Està semi enderrocada | <p>Casa de planta baixa, pis i golfes amb la coberta de doble vessant i amb el carener paral·lel a la façana principal que s'obre a ponent. Presenta mal estat de conservació ja que està deshabitada, tot i que es manté la volumetria. A la façana de migdia té adossat un cos cobert amb teulada d'un sol vessant que faria funcions de cobert agrícola. Davant de la casa hi ha les ruïnes d'altres construccions, probablement una pallissa de doble crugia. Es troba situada en un entorn rural envoltada de camps de conreu.</p> | 08011-185 | Molí del Castell | <p>Aquesta casa era una de les masoveries de la casa Sant Elies. A l'amillarament de 1862 es nomena com a propietària del mas Sant Elies a Mariagna Sala de Berga, que també posseïa la capella, Can Candela i la Baga, masoveries que serien construïdes a finals del segle XVIII. La mateixa família ha ocupat la casa des de la seva construcció, tot i que el cognom Sala canvià els anys 40 quan la pubilla es casà amb un Tubau.</p> | 42.0795600,1.8513200 | 404987 | 4659248 | 08011 | Avià | Obert | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38709-foto-08011-185-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38709-foto-08011-185-2.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-07-03 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 98|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:27 | ||||||||
| 38710 | Aqüeducte del Molí de Ballús | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aqueducte-del-moli-de-ballus | <p>CORTÉS, M. del A. (2007). 'Les masies'. a Avià: notes històriques d'un poble del Berguedà. Centre d'Estudis d'Avià i Ajuntament d'Avià.</p> | XIX | <p>Seguint la riera d'Avià amunt des de la resclosa del molí, trobem un aqüeducte de pedra d'un arc que es va construir a finals del segle XIX i que servia per traslladar l'aigua a través d'un canal des de la riera fins al molí. Actualment aquest aqüeducte es troba molt tapat per esbarzers i és de difícil visibilitat.</p> | 08011-186 | Molí de Bellús. Obiols. 08610 AVIÀ | <p>La propietat dels Ballús ja és documentada al segle XV, essent aquests uns grans propietaris de la parròquia d'Obiols que van anar augmentant les seves propietats principalment al segle XVIII, data en la que van construir el molí. A l'Amillarament de 1862 la casa Ballús era de Josep Ballús junt amb la capella, la Serra de Ballús, el molí de Ballús, La Plana, el Collet i Tarradelles. L'any 1900 el molí l'utilitzava Joan Canudas Cots, tenia una pedra que treballa tres mesos a l'any utilitzant un 15% de força hidràulica al 1900. L'any 1922 la propietat va ser comprada per la família Canudas que encara la conserva. Segons informació oral, el molí de Ballús va deixar de funcionar en iniciar-se la Guerra Civil, l'any 1936, tot i que va moldre des de finals de la guerra fins a l'any 1954 d'estraperlo. Al 1954 va deixar de funcionar definitivament.</p> | 42.0502800,1.8532300 | 405101 | 4655995 | 08011 | Avià | Obert | Regular | Inexistent | Noucentisme | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2020-07-03 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 106 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:27 | ||||||||||
| 38711 | CAL VIMA VELL | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-vima-vell | CORTÉS, M. del A. (2007). 'Les masies'. a Avià: notes històriques d'un poble del Berguedà. Centre d'Estudis d'Avià i Ajuntament d'Avià. | XVIII-XIX | Conjunt format per la casa principal, una pallissa i un cobert. La casa és un edifici de planta baixa i pis, cobert amb teulada a doble vessant amb carener perpendicular a la façana que s'obre a SE. La casa ha estat fruit de l'annexió d'un cobert que es trobava a la banda de tramuntana, de manera que els vessants de la teulada no són simètrics i la casa té dos cossos situats a nivells diferents. L'accés principal és una porta amb llinda arrebossada situada al cos de llevant, elevada respecte a l'altre cos. Les obertures de la façana principal han aprofitat els buits existents anteriorment, de manera que s'ha respectat dues eixides al pis, una d'elles resta oberta i l'altra tancada amb vidre. La resta d'obertures són finestres arrebossades. El tractament de la façana exterior és arrebossat amb ciment, amb algunes llacunes de pedra a la façana de llevant, a la planta baixa. La pallissa que es troba al costat de la casa és de planta baixa i pis, d'obra de maó vist i cobert amb teulada a doble vessant. Tenia la característica que al pis, la façana principal oberta a SE té fustes verticals com a sistema de tancament, a la manera de les pallisses de la zona i que és l'element més destacable a més de la volumetria general del conjunt. L'accés al pis es fa a través d'una escala exterior que està adossada a un cobert de maó. A l'entorn del conjunt hi ha una zona enjardinada, per la façana SE i per la NW. L'interès del conjunt és degut a que es tracta d'una casa de pagès amb els elements característics. | 08011-187 | Camí de Santa Maria | Cal Vima és una masia característica de finals del XVIII i principis del XIX ubicada al extrem sud del poble i que ha quedat integrada al nucli urbà degut al creixement d'aquest. | 42.0737300,1.8295300 | 403176 | 4658625 | 08011 | Avià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38711-foto-08011-187-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38711-foto-08011-187-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38711-foto-08011-187-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | 2021-03-01 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 98|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:27 | |||||||||
| 38712 | EL COLLET | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-collet | CORTÉS, M. del A. (2007). 'Les masies'. a Avià: notes històriques d'un poble del Berguedà. Centre d'Estudis d'Avià i Ajuntament d'Avià. | XVIII-XIX | Casa de planta baixa, pis i golfes amb la coberta de dues vessants que fan el desaiguat a les façanes laterals i amb el carener perpendicular a la façana que s'obre a migdia. La casa es troba en un marge del terreny, al costat de la carretera. Es fruit de l'ampliació en diferents èpoques, atès que es veuen clarament tres etapes constructives que han donat una planta rectangular allargada. L'acabat exterior és arremolinat, la porta principal és adovellada amb blocs de pedra ben escairats i les obertures són emmarcades amb pedra carejada. Se situa en un entorn rural envoltada de camps de conreu i bosc. | 08011-188 | Graugés | La casa Collet es construí a finals del segle XVIII, en un moment en què l'agricultura inicià una època d'esplendor a la comarca i es construïren nombroses masoveries. El 1862 el mas formava part de les possessions de Josep Ballús, junt amb la casa Ballús, la capella de Ballús, la Serra, la Plana, Terradelles, el Collet i el molí de Ballús. A l'Amillarament de 1862 Ballús era de Josep Ballús junt amb la capella, la Serra de Ballús, el molí de Ballús, La Plana, el Collet i Tarradelles. A finals del segle XIX hi havia un hostal que donava servei a viatgers que feien ús del camí. | 42.0487300,1.8439100 | 404328 | 4655833 | 08011 | Avià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38712-foto-08011-188-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38712-foto-08011-188-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38712-foto-08011-188-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-09-21 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 98|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:27 | |||||||||
| 38713 | LA BAUMA | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-bauma | CORTÉS, M. del A. (2007). 'Les masies'. a Avià: notes històriques d'un poble del Berguedà. Centre d'Estudis d'Avià i Ajuntament d'Avià. | XIX-XX | Casa de planta, pis i golfes, de planta quasi quadrada i coberta amb teulada a doble vessant. Construïda amb murs de pedra i amb les finestres voltades de maó. Presenta una façana simètrica amb porta central i balcó al centre del primer pis i finestral ample a les golfes amb arc rebaixat. Al costat hi ha restes d'un altre edifici, probablement una pallissa, de la que només es conserva la base dels murs. | 08011-189 | Clarà | El propietari de la casa Vilanova conserva documentació d'aquesta: Es tracta d'un grup de documents solts i altres enquadernats en pergamí reutilitzat d'un document i que conté documentació en paper i pergamí i que porta el títol 'Actes de la heretat de Vilanova'. El document més antic és la venda a carta de gràcia de terres del mas Casanova de Clarà feta per Antoni Mas alias Vilanova a Joan Mas de L'Espunyola al 1580. Es conserven altres documents solts d' Antoni Canudas Pladelasala des del 1879 al 1919, es tracta de rebuts d'obres fetes a la casa Vilanova i de la construcció de la casa La Bauma a Avià l'any 1919. | 42.0556300,1.8079300 | 401361 | 4656640 | 08011 | Avià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38713-foto-08011-189-2.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-09-21 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:27 | |||||||||
| 38714 | CAL PLA | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-pla | NOGUERA, J. (2007). 'La Riereta i Graugés: bressol de l'agricultura al Berguedà'. a Avià: notes històriques d'un poble del Berguedà, P. 177-190. Centre d'Estudis d'Avià i Ajuntament d'Avià. VILARDAGA, J. (1919). Efemérides Berguedanas. Manresa. Mapa de Patrimoni Cultural d'Avià. Diputació de Barcelona i Ajuntament d'Avià. 2001. | XIX-XX | Casa de planta baixa, pis i golfes amb la coberta de dues vessants i amb el carener paral·lel a la façana principal que s'obre a migdia. És de planta quasi quadrada i presenta les façanes molt simètriques, amb porta central a les façanes principal i posterior, tres finestres al pis, mentre que les façanes laterals hi ha una finestra a la planta baixa, una al pis i una a les golfes. A més, les façanes són arrebossades, però presenten unes motllures verticals i horitzontals que emmarquen portes i finestres amb rajols ceràmics. La casa es troba en un lloc planer, amb una era enrajolada davant i disposa de dos coberts per estris agrícoles i garatge. Se situa en un entorn rural envoltada de camps de conreu i bosc. | 08011-190 | Graugés | Aquesta casa està vinculada amb l'antiga colònia agrícola de Graugés fundada entre els anys 1887 i 1889 per Agustí Rosal en unes terres i masos que havien comprat els germans Rosal a Graugés, que també fundaren la colònia agrícola al riu Llobregat. Construïren pisos pels treballadors (carrer Vell, del Mig i Nou), una via fèrria que comunicava tot el complex, una explotació lletera, magatzems de ferratges, molí de gra, forn i diferents serveis pels habitants. L'any 1898 s'els concedí la medalla d'or del IACSI en ser la primera colònia que feia servir electricitat per a usos agrícoles. A la mort dels germans Rosal, la propietat que era indivisa va quedar per les vídues i fills. El 1916 es dividia, quedant la colònia Agrícola pels successors d'Agustí i la fàbrica del riu pels successors d'Antoni, a partir d'aquí la colònia entrà en una crisi i davallada que ha portat al tancament definitiu els nostres dies. Aquesta casa forma part del conjunt de Graugés. | 42.0611100,1.8414400 | 404142 | 4657211 | 08011 | Avià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38714-foto-08011-190-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38714-foto-08011-190-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-03-01 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:27 | |||||||||
| 38715 | ELS PORXOS | https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-porxos | CORTÉS, M. del A. (2007). 'Les masies'. a Avià: notes històriques d'un poble del Berguedà. Centre d'Estudis d'Avià i Ajuntament d'Avià. | XVIII-XIX | Conjunt fomat per tres edificis diferents. El primer és l'antiga casa, amb la coberta de teula àrab de doble vessant i amb el carener perpendicular a la façana oberta a migdia. És de planta baixa, pis i golfes. A aquest cos se li afegí tardanament un altre de les mateixes característiques de maó. L'acabat exterior és arrebossat en la meitat de la façana i de totxo vist a l'altre meitat que es manté a la façana lateral. Les obertures es disposen de forma asimètrica en la façana principal, en canvi en les laterals es manté la simetria. Davant de la façana principal hi ha un cobert. L'altre habitatge és de planta baixa i pis, de forma rectangular amb la coberta de teula àrab, de dues vessants que fan el desaiguat a la façana principal i posterior. L'acabat exterior és arrebossat i pintat de color gris en una part i a l'altre de totxo vist i a la façana lateral arremolinat. A la façana principal hi ha la porta amb llinda de fusta i tres obertures arrebossades a l'alçada de la planta baixa i una al pis superior. Completa el conjunt un grup de pallisses i cobertss que formen angle recte i que tenen un assecador obert a la primera planta. La construcció dels lements antics és de pedra amb finestres de maó; la resta és de maó. Se situa en un entorn rural envoltada de camps de conreu i bosc. Habitatge que històricament ha estat lligat a explotació agrícola i ramadera. | 08011-191 | Clarà | La informació més antiga data del 1767 (Cadastre d'Avià) en què era propietat d'Antoni Farguell de Berga. La casa està directament relacionada amb el Verdaguer, ja que forma part des de llavors de la mateixa propietat. | 42.0657600,1.7932400 | 400161 | 4657782 | 08011 | Avià | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38715-foto-08011-191-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38715-foto-08011-191-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38715-foto-08011-191-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-09-21 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 98|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:27 | |||||||||
| 38716 | CASANOVA DEL PRAT | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casanova-del-prat | CORTÉS, M. del A. (2007). 'Les masies'. a Avià: notes històriques d'un poble del Berguedà. Centre d'Estudis d'Avià i Ajuntament d'Avià. | XIX-XX | Casa de planta baixa, pis i golfes. Té la coberta de dues vessants amb el carener perpendicular a la façana principal que s'obre a migdia. La façana és simètrica, amb porta central d'arc rebaixat de maó, tres balcons al primer pis, i três finestres juntes amb arc de mig punt de maó a les golfes. A la façana de llevant té afegit un cobert que forma un porxo a la part posterior de la casa. A l'entorn hi ha diferents coberts per a usos agrícoles. Se situa en un entorn rural envoltada de camps de conreu i bosc. Casa moderna construïda l'any 1922 seguint la tipologia de les cases de l'època a la zona que imita les edificacions industrials de finals del segle XIX i començaments del XX. | 08011-192 | Molí del Castell | Les cases La Roureda i la Casanova del Prat van ser construïdes pels Canudes a finals del segle XIX com a masoveries de la casa principal. | 42.0783900,1.8394300 | 404002 | 4659131 | 08011 | Avià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38716-foto-08011-192-2.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-09-21 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:27 | |||||||||
| 38717 | CODINES | https://patrimonicultural.diba.cat/element/codines | CORTÉS, M. del A. (2007). 'Les masies'. a Avià: notes històriques d'un poble del Berguedà. Centre d'Estudis d'Avià i Ajuntament d'Avià. | XIV-XIX | Codines és una masia que ha sofert diferents ampliacions visibles en la seva estructura, la trobem documentada des del segle XIV. Disposa de diferents coberts i corts al seu voltant. La casa principal té la planta baixa amb murs de pedra, i la meitat de la planta primera és en pedra, mentre que la resta, fruit d'una reforma posterior, és de maó. Hi ha dos edificis situats formant angle recte, un més antic i altre fruit de la darrera ampliació. Tots dos tenen planta baixa, pis i golfes, coberts amb teulada de doble vessant. La part més antiga té una eixida oberta a llevant amb quatre arcs de pedra d'arc rebaixat. El que resta d'obra en pedra és feta amb carreus bastants grossos i ben escairats, mostrant una factura antiga. La porta principal s'obria a ponent, tot i que actualment hi ha dues entrades, la de la masoveria a llevant i la del pis del amos a tramuntana. Aquest pis dels amos ocupa una part del primer pis i està rehabilitat completament, essent les parets de maó. Se situa en un entorn rural envoltada de camps de conreu i bosc. | 08011-193 | Camí de Sant Serni a Codines | Codines és una de les masies d'Avià documentades d'antic. S'esmenta a la documentació de Cal Mas d'Avià l'any 1374, i suposem que des d'aquesta data la casa aniria evolucionant fins a l'actualitat, amb una important ampliació a finals del segle XVIII. L'any 1856 era propietat de Ramon Bertran, propietat que es manté fins el 1876 en què la compra Ramon Pujol i Carsi, pare del que fou alcalde de Berga, Ramon Pujol i Thomàs. Probablement els cossos de galeries foren obra de Ramon Pujol, que li donaria una empenta important a l'explotació. Ramon Pujol i Thomàs morí l'any 1923 i deixà al seu hereu les propietats de Codines, el Pou i la fàbrica de Cal Piteu a Avià, entre d'altres propietats. | 42.0653800,1.8124900 | 401753 | 4657718 | 08011 | Avià | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38717-foto-08011-193-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38717-foto-08011-193-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38717-foto-08011-193-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-09-21 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 94|98|85 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:27 | |||||||||
| 38718 | PORTAL DEL CARRER PORTAL | https://patrimonicultural.diba.cat/element/portal-del-carrer-portal | CORTÉS, M. del A. (1996). Demografia històrica d'Avià. L'Erol, núm. 52, pàgs. 39-44. Àmbit de Recerques del Berguedà. CORTÉS, M. del A. (1996). Història i tradició: l'inici de la història d'Avià. Ressò de Resssò, núm. 17, pàgs. 21.23. Ajuntament d'Avià. CORTÉS, M. del A. (2007). 'La sagrera. Formació i evolució del poble'. a Avià: notes històriques d'un poble del Berguedà, pàgs. 79-90. Centre d'Estudis d'Avià i Ajuntament d'Avià. IPAC, Generalitat de Catalunya, fitxa núm. 2946 (1983) | XIV-XX | El carrer Portal travessa tota la zona nord del nucli antic d'Avià. Abans de sortir a la carretera de Cal Rosal i tancant el recinte habitat, es conserva un arc entre dues cases del que seria el portal d'entrada al nucli pel camí procedent de Berga en direcció a Cardona (Camí Ral de Cardona), i del que només es conserva una filada de l'arc de mig punt amb dovelles i la filada horitzontal que el tanca per la part superior. Les cases, que es situen a les dues bandes del carrer, de les que arrenca l'arc, daten majoritàriament dels segles XVII-XVIII, encara que moltes s'han reconstruït i modernitzat sobre edificacions que ja existien al segle XIII-XIV; cal destacar que el nucli ha estat habitat permanentment i, per tant, que les construccions són fruït de diferents segles. | 08011-194 | Carrer Portal | El nucli antic d'Avià es va configurar a l'entorn de l'antiga església de Sant Martí consagrada l'any 907. La sagrera ocupava la zona entorn la plaça Abat Oliba; a la part més elevada hi havia l'església romànica, la rectoria i el cementiri que van ser traslladats fóra del nucli al segle XVIII degut a l'augment de població. Al nucli antic d'Avià donaven accés dues portes: la del carrer Portal, de la que es conserva l'arc i que comunicava amb el camí Ral de Cardona, i una altra que conduïa a Santa Maria i als camps i vinyes del padró. El carrer Portal és el carrer més antic del nucli, que ja existia a l'Edat Mitjana; travessava tota la sagrera i unia les dues portes d'accés. Una part de la sagrera estaria emmurallada, mentre que les parets de les cases i el tossal donarien protecció per la part est. L'any 1999 es va refer el paviment dels carrers del nucli antic i es va tapar una escala excavada sobre la pedra natural al centre del carrer Portal davant de Cal Gasolà, i que era un dels vestigis antics d'aquest carrer, possiblement datables al segle XIV-XV. Entre les cases del carrer Portal destaquen les antigues 'Ramats', 'Gurans' i 'Brotons' que formen l'actual cal Mas Vell; l'antiga església que es trobava al lloc on actualment hi ha cal Gavarró i cal Serra; cal Campaner i cal Escolà on hi havia l'antiga rectoria; cal Xut i cal Fideuer, lloc on es conserva una sitja subterrània. Totes aquestes formen l'eix central entre el carrer Portal i el carrer Abat Oliba. Entre el carrer i el Tossal a l'Edat Mitjana hi havia camps i horts, i des del segle XVII s'han anat construint cases progressivament que donen la configuració actual. | 42.0778200,1.8253100 | 402833 | 4659084 | 08011 | Avià | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38718-foto-08011-194-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38718-foto-08011-194-2.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Estructural | 2021-09-21 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 94|98|85 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:27 | |||||||||
| 38719 | Abeurador de Santamaria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/abeurador-de-santamaria | XIX-XX | <p>Abeurador de forma rectangular allargada, fet d'obra de pedra i arrebossat amb ciment. S'omplia d'aigua procedent de les canalitzacions que, des de la riera Font Calda, portaven aigua a l'estany gran de Graugés. Actualment està sense ús i només s'omple amb aigua de pluja.</p> | 08011-195 | Carretera de Santa Maria a Graugés | <p>L'abeurador es troba al peu del ramal principal del camí ramader d'Avià i probablement s'utilitzaria per aquesta finalitat. Dins del terme d'Avià distingim principalment tres camins principals formats per diferents ramals. El primer ve de Gironella fins al Cadí, amb un ramal que entrava per La Plana i un altre que entrava pel pont d'Orniu i que s'unien a sota de Cal Gris on hi havia un lloc de parada i on s'ajuntaven els ramats d'Avià, Gironella, Prats, Olost i Vic principalment, d'aqui el camí seguia cap a Santa Maria i el poble, o enllaçava amb el camí de l'Espunyola. El segon camí era el que des de cal Gris anava fins a Coll de Pal, passant per la carena de la Serra de Noet i entrant a Berga. El tercer camí era el que venia de L'Espunyola i passava pel costat o sobre el camí Ral fins a Berga i d'aquí a Coll de Pal (carrerada de Berga). Els pastors tenien uns llocs de parada (returades) on aturaven els ramats a menjar i descansaven. A Avià hi havia parades a: sota de cal Gris, sota del carrer Nou, al camp de sobre de la Barraca de Vilamarí, al camp del Salvans situat a sota de Coloma, al pla de Sant Serni de Clarà i finalment davant de la casa Els Porxos, lloc on acostumaven fer nit. Generalment els camins passaven per les carenes de les muntanyes i eren una mica escarpats, la seva amplada variava segons el lloc per on passaven, així podien tenir una amplada entre 8 m com a mínim i 40 m com a màxim.</p> | 42.0723200,1.8360100 | 403710 | 4658461 | 08011 | Avià | Obert | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38719-foto-08011-195-2.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-07-03 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 98 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:27 | ||||||||||
| 38720 | Abeurador de Cal Ramonet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/abeurador-de-cal-ramonet | XIX-XX | <p>Abeurador situat a l'exterior de la casa cal Ramonet. És d'obra de pedra arrebossat amb ciment i forma un petit embassament i un safareig. S'omple amb aigua de la font de cal Ramonet situada uns metres més amunt i que dona orígen a un petit torrent que desaigua a la riera d'Avià una mica més avall.</p> | 08011-196 | Cal Ramonet | <p>Aquesta és una casa com d'altres d'Avià construïda en diferents èpoques, però no sabem de quina data pot ser la construcció més antiga, principalment perquè el nom que té actualment deu ser recent, de la època de l'ampliació del 1800, i perquè no es conserven documents referents a ella. Al 1856 era de Ramon Bertran. Constant encara de la mateixa família el 1914. L'abeurador té cert interès degut a que ja no es conserven d'aquest tipus a les masies del terme, fet que aconsella la seva protecció.</p> | 42.0715700,1.8179900 | 402218 | 4658398 | 08011 | Avià | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2020-07-03 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:27 | |||||||||||||
| 38721 | Antigues canalitzacions de subministre a l'Estany de Graugés | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antigues-canalitzacions-de-subministre-a-lestany-de-grauges | <p>NOGUERA, J. (1988). La vida als estanys de Graugés (Avià). Llibres de l'Àmbit núm. 2. Àmbit de Recerques del Berguedà. NOGUERA, J. (2007). 'La Riereta i Graugés: bressol de l'agricultura al Berguedà'. a Avià: notes històriques d'un poble del Berguedà, P. 177-190. Centre d'Estudis d'Avià i Ajuntament d'Avià. VILARDAGA, J. (1919). Efemérides Berguedanas. Manresa.</p> | XIX | <p>Restes de les canalitzacions construïdes pels germans Rosal per transportar aigua des de les rieres Font Calda i d'Avià fins als llacs artificials de Graugés. Hi ha algunes restes entre el Molí del Castell i Graugés, i entre Lluert d'Avià i Graugés. Concretament destaquen algunes canalitzacions a cel obert formades per canal de secció quadrangular amb parets de maó i amb petits ponts de maó d'arc rebaixat que permetien travessar per sobre. es conserven a la zona del Molí del Castell, de Lluert d'Avià, i de Santamaria (era del Segar i Batre). També es conserva un saltant d'aigua i una bassa a la zona del Molí del Castell, sota la carretera; una resclosa de ciment a Lluert d'Avià; el bagant d'entrada al llac gran de Graugés, i el bagant de sortida de l'aigua de l'estany Gran a l'estany de Sant Ramon. Hi ha altres restes de canalitzacions subterrànies de les que no es coneix exactament la ubicació. Tot i que es tracta d'elements que es conserven parcialment, la implicació històrica que van tenir amb l'evolució agrícola a Avià, aconsellen la seva conservació.</p> | 08011-197 | A diferents zones del terme | <p>Els germans Antoni (1852-) i Agustí (1854-1909) Rosal i Sala, que van néixer a Mataró, eren fills i nebots dels germans Rosal i Cortina de Berga que van fundar la fàbrica del Riu (colònia Rosal). L'afany emprenedor va portar a Agustí Rosal a construir la Colònia Agrícola de Graugés, que destacà pel nivell tecnològic emprat. Es va fundar entre els anys 1887 i 1889 en unes terres i masos que havien comprat a Graugés. Els cultius eren rotatius i es va fer un sistema de regadiu dels camps construint els llacs artificials que actuaven com a dipòsits, als que pujaven aigua del Llobregat i de la riera d'Avià i de Font Caldes amb un sistema de analització sense precedents a la comarca. De 425 hectàrees que tenia la finca, tres quartes parts eren de regadiu. L'antiga farinera construïda pels germans Rosal utilitzava aigua de la Riera de Font, l'aigua que sortia de la farinera s'emmagatzemava en dues basses per després conduir-la a través d'un canal a cel obert fins al dipòsit del Serrat Roig des del qual s'alimentava el dipòsit de La Creu, i des d'aquest els de Graugés Vell i la Teulería. Hi havia una conducció a pressió des del Serrat Roig i una altra des del dipòsit de La Creu fins al Grupo Central (zona central de la colònia de Graugés) que produïa un salt que desenvolupava força hidràulica i que posava en marxa diferents màquines, entre elles una de batre, una de xafar palla i una altra de fer farratges. L'explotació va ser visitada el 1908 pel rei Alfons XIII. L'any 1898 se'ls va concedir la medalla d'or del IACSI en ser la primera colònia que feia servir electricitat per a usos agrícoles. Va ser la primera explotació a la comarca amb una màquina de batre elèctrica proporcionada amb força hidràulica. A la mort dels germans Rosal, la colònia entrà en una crisi i davallada que ha portat al tancament definitiu als nostres dies.</p> | 42.0640200,1.8411200 | 404120 | 4657534 | 08011 | Avià | Obert | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38721-foto-08011-197-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38721-foto-08011-197-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2020-07-03 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 98 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:27 | |||||||||
| 38722 | ESCUT AL MAS LLEDÓ D'OBIOLS | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escut-al-mas-lledo-dobiols | <p>CAPSADA, J. I VALL-LAMORA, R. (1990). Masies d'Avià. L'Erol, núm. 31, pàgs. 14-16. Àmbit de Recerques del Berguedà. CORTÉS, M. del A. (2007). 'Les masies'. a Avià: notes històriques d'un poble del Berguedà. Centre d'Estudis d'Avià i Ajuntament d'Avià. GAVÍN, J.M. (1985). Inventari d'esglésies. Vol. 17 El Berguedà. Ed. Arxiu Gavín. Barcelona. IPAC, Generalitat de Catalunya, fitxa núm 2967 / Any 1984.</p> | XVII-XVIII | Es troba en mal estat la pedra | <p>Escut tallat en pedra en una dovella que està ubicada a la porta de l'edifici de migdia del mas Lledó d'Obiols. És un escut amb un element central sobresortint de forma val en el que sembla distingir-se una cara molt esquemàtica. A la part superior té tres franges horitzontals i a la inferior unes fulles, probablement símbol militar. Es troba en mal estat de conservació, fet que dificulta la interpretació.</p> | 08011-198 | Mas Lledó | <p>El Lledó és un dels masos antics del terme, tot i que les successives reformes han anat amagant els elements originals. A mitjans de segle XX es van realitzar una sèrie d'obres per tal de retornar a la casa el caràcter d'edifici medieval, de manera que molts dels elements que en ella trobem són reutilitzats d'altres llocs o realitzats imitant els que podrien existir en l'edat Mitjana. Es difícil esbrinar si el que s'ha fet és perquè realment existia o es deu a la voluntat historicista del propietari. La masia del Lledó ja s'esmenta al fogatge de 1553, on habitava Joan Ledo i era a la parròquia de Sant Vicenç d'Obiols. Posteriorment la trobem a l'Amillarament 1862: manso Lladó i caseta del Lladó de José Montorsí de Berga. L'any 1914 era de José i Dolores Montorsí i Massana. La capella és dedicada a la Mare de Déu de la Salut (GAVÍN, 1985:19), imatge que trobem a la font exterior. La major part de l'obra correspon als segles XVIII i XIX, te aspecte senyorial. Probablement l'escut fos recuperat d'algun enderroc, igual que les finestres de tipus gòtic que també es conserven a l'edifici.</p> | 42.0669600,1.8670600 | 406270 | 4657832 | 08011 | Avià | Obert | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38722-foto-08011-198-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38722-foto-08011-198-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | BCIN | National Monument Record | Commemoratiu | 2019-12-16 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 94 | 47 | 1.3 | 1769 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:27 | ||||
| 38723 | NECRÒPOLIS DE SANTA MARIA | https://patrimonicultural.diba.cat/element/necropolis-de-santa-maria | AAVV. Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Vol. 9. Ed. Enciclopèdia Catalana, 1994. Pàg.236-238. BARAUT, C. (1978). Les actes de consagracions d'esglésies del Bisbat d'Urgell (segles IX-XII). Urgellia, núm. 1. BENET ICLARÀ, Albert (1993). 'Relació de parròquies visitades pel vicari arquebisbal de Tarragona a la Diòcesi d'Urgell els anys 1312-1313', a 'Les parròquies del Bisbat de Solsona abans de la seva creació', , Erol nº 41, pag. 18. GAVÍN, J.M. (1985). Inventari d'esglésies. Vol. 17 El Berguedà. Ed. Arxiu Gavín. Barcelona. BOLÓS, J. (1986). El monestir de Sant Llorenç prop Bagà. Artestudi ed. Barcelona. RAFART, B. (1984). Notes sobre la data de consagració de l'església de Santa Maria. Ressò, núm. 3. Ajuntament d'Avià. Pàg. 7. | XII | A l'era de la casa Santamaria i no visibles ja que estan tapats per una pila de llenya, hi ha algunes sepultures antropomòrfiques excavades a la roca i què, segons expliquen fonts orals, una d'elles va ser excavada fa uns quaranta anys per Manuel Riu. Aquest fet fa pensar que l'església primigènia es trobaria més a prop de la necròpolis i possiblement al lloc ocupat actualment pels coberts. Probablement són molt similars a les d'Obiols. | 08011-199 | Mas Santamaría | El primer document en que es nomena l'església de Santa Maria és a l'acta de consagració de l'església del monestir de Sant Llorenç prop Bagà, el 21 de novembre del 983, en que el comte Oliba iba de Cerdanya-Besalú i la seva muller rmegarda feren algunes donacions entre les que es trobava l'església de Sta. Maria amb cinc masos, terres, delmes i primícies, i un mas a Clarà: 'Et in Avizano ecclesiam sanctae Marie et masos V et terras et vineas, cum suas decimas et primitias L'església per tant es trobava dins els límits de l'antic comtat de Berga i sota la jurisdicció eclesiàstica del bisbat d'Urgell, depenent del monestir benedictí de Sant Llorenç prop Bagà. El 1003 el Comte Oliba Cabreta la cedí al monestir de Santa Maria de Serrateix (que depenia de Sant Llorenç prop Bagà). Al segle X al bisbat d'Urgell les comunitats religioses es convertiran a la regla de Sant Benet, tenint cura aquests monestirs benedictins de les parròquies dependents, és per això que alguns historiadors opinen que la casa Santamaria, al costat de l'església, podia haver estat la seu d'un monestir femení que tenia cura del culte a la Mare de Déu. L'any 1312 mantenia la categoria de parròquia segons confirma la visita al deganat de Berga. Actualment depèn de la parròquia de St. Martí amb caràcter de sufragania. Durant la Guerra Civil (1936-1939) es va abandonar el culte i va ser convertida en magatzem fins que el 1970 el Servei de Patrimoni de la Diputació de Barcelona va realitzar importants treballs de restauració, retornant el culte el 14 de maig de 1973. De l'interior de l'església procedeix el frontal d'altar de Santa Maria atribuït al Mestre d'Avià, conservat al Museu Nacional d'Art de Catalunya i del que s'exposa una còpia a l'interior de l'església. A la Gran Geografia Comarcal de Catalunya es fa esment de l'existència d'aquestes tombes antropomòrfiques a l'era de la casa basant-se en l'estudi que va fer Manel Riu. | 42.0720800,1.8345100 | 403585 | 4658436 | 08011 | Avià | Restringit | Dolent | Legal | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2021-09-21 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:27 | ||||||||||||
| 38724 | Escultura La Vaca de Capolat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escultura-la-vaca-de-capolat | XXI | L'escultura és d'acer pintat de blanc, formant un rectangle en angle dins el que es troba retallada el perfil en negatiu d'una vaca. Es troba sobre una plataforma d'obra. Té dues plaques que informen del context i objectiu de l'obra. La primera diu Quan una llei és injusta, el correcte és desobeir', Mahatma Gandhi. La segona: 'Torturar un tot per plaer, per diversió, és molt més que torturar a un animal, és torturar una consciència', Víctor Hugo. | 08011-200 | Parc de La Torreta | El desembre de 2016 es va instal·lar l'escultura al parc de la Torreta. Segons l'Ajuntament es tracta d'un homenatge antitaurí en forma d'escultura i amb una visió reivindicativa per part de l'artista, que s'ha inspirat en la visió de la tauromàquia tenia Víctor Hugo i Mahatma Gandhi. Vol ser, en negatiu, l'antítesi o una evolució estètica i moral del famós Toro d'Osborne, símbol de l'espanyolisme, fent una crítica social a la tauromàquia. Citant Gandhi, Arisó considerava que 'quan una llei és injusta, el correcte és desobeir'. Mentre que, en paraules de Víctor Hugo, recordava: 'Torturar un toro per plaer, per diversió, és molt més que torturar un animal, és torturar una consciència'. L'obra s'emmarca dins el projecte AviART, que ha finançat l'àrea de Cultura de la Diputació de Barcelona i que té per objectiu transformar i embellir Avià. | 42.0746900,1.8257600 | 402865 | 4658736 | 2017 | 08011 | Avià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38724-foto-08011-200-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2021-09-21 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | Manel Arisó | Al costat de la Vaca de Capolat s'ha plantat una de les alzines filla de l'Alzina que porta el nom de Bigas Luna, segons va ser aprovat pel Consell de la Memòria Històrica de l'Ajuntament de Barcelona que el 19 de març del 2014. El Cosí d'en Bigas Luna, En Jordi Bigues, periodista, activista i ecologista ha estat l'impulsor de la iniciativa i qui ha portat una de les alzines filles de l'Alzina de Bigas Luna i ha ajudat a plantar-la. Amb l'alzina Avià també ha adquirit una aquarel·la original del director Català. | 98 | 51 | 2.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:27 | |||||||
| 38725 | Escultura Ahosta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escultura-ahosta | XXI | Escultura formada per dues bigues de roure verticals que suporten una barra de ferro horitzontal de la pengen 13 barres de ferro subjectes amb cadenes, de forma que tenen mobilitat. Amb el vent, aquestes produeixen diferents sons en xocar entre elles, i combinen estètica i simbolisme. S'acompanya d'una placa amb un poema de l'artista de Casserres Josep Grifoll, que diu: 'Ahosta: Dansa sense braços per unir persones'. | 08011-201 | Cementiri d'Avià | L'escultura Ahotsa és un homenatge a les víctimes del Franquisme, als morts d'Avià durant la Guerra Civil espanyola. És una escultura sonora que, en el seu sentit final, segons el seu autor, busca 'tornar la veu a les persones a qui se'ls hi va robar', evoca les veus del passat, en una història que no s'ha d'oblidar per no repetir. És obra de l'artista i picapedrer Basc Javier Olaizola (Errenteria 1961), amb l'assessorament de Konvent. L'obra s'emmarca dins el projecte AviART, que ha finançat l'àrea de Cultura de la Diputació de Barcelona i que té per objectiu transformar i embellir Avià. | 42.0730300,1.8242200 | 402735 | 4658553 | 2017 | 08011 | Avià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38725-foto-08011-201-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38725-foto-08011-201-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2021-09-21 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | Javier Olaizola | 98 | 51 | 2.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:27 | ||||||||
| 38726 | Escultura Aborigen | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escultura-aborigen | XXI | Escultura situada en una rotonda a l'entrada d'Avià. La peça és un cèrcol de ferro disposat vertical i dividit en dues meitats, un costat està omplert amb seccions circulars de troncs d'arbre, i l'altre amb maons d'argila disposats formant un mur. La part de fusta vol recordar els boscos de pi de la comarca, mentre que la part de rajols vol recordar el color de la terra, relacionant-la amb l'entorn natural d'Avià. El cercle de ferro que lliga la peça simbolitza l'energia, la simbiosi entre les dues parts, la persona i la terra, la persona que la cuida amb estima i respecte cap a la naturalesa. La intenció de l'artista és fer homenatge a tota la gent que ha dedicat la seva vida a treballar amb les mans. S'acompanya d'una placa amb un poema de l'artista de Casserres Josep Grifoll, que diu: 'Persona que ha sabut veure que es viu girant al revés'. | 08011-202 | Avinguda Francesc Macià / carrer del Roure | El seu creador és l'artista basc resident al Berguedà Javier Olaizola, natural d'Errenteria (1961), picapedrer de professió, en l'àmbit de l'escultura. Aborigen és una escultura que vincula l'entorn i la terra, inspirada en els colors de l'entorn. L'obra s'emmarca dins el projecte AviART, que ha finançat l'àrea de Cultura de la Diputació de Barcelona i que té per objectiu transformar i embellir Avià. | 42.0784100,1.8178800 | 402219 | 4659158 | 2017 | 08011 | Avià | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2021-09-21 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | Javier Olaizola | 51 | 2.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:27 | |||||||||||
| 38727 | Mapa mosaïc d'Avià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mapa-mosaic-davia | XXI | Plafó de rajoles ceràmiques que és el plànol del poble d'Avià situat a la façana de l'Ajuntament i edifici de l'Ateneu d'Avià. El plafó recull el plano esquemàtic de tot el municipi, remarcant els nuclis, carreteres i camins, rius i masies. El mosaic presenta elements paisatgístics i faunístics integrats en el plànol i amb els dibuixos d'alguns dels elements més emblemàtics del poble. Aquest plafó substitueix a un anterior que era de metracrilat i que reproduïa el mateix plano del municipi ubicat al mateix lloc des de l'any 1993. | 08011-203 | Ajuntament d'Avià. Ateneu d'Avià. Av. Pau Casals, 22. 08610. AVIÀ | El projecte i dibuix és obra de la veïna d'Avià i il·lustradora Susanna Campillo, guanyadora del concurs organitzat pel consistori dins el projecte AviArt impulsat per l'Ajuntament i amb finançament de la Diputació de Barcelona i que té per objectiu transformar i embellir Avià. | 42.0772300,1.8227500 | 402620 | 4659022 | 2017 | 08011 | Avià | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2021-09-21 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | Sussana Campillo Besses | 51 | 2.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:27 | |||||||||||
| 87938 | Tina de Torrentbó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tina-de-torrentbo | <p>Cortés Elía, María del Agua (2021) Vestigis del cultiu tradicional del vi a Avià. Ressó d'Avià, setembre de 2021.</p> | XIII-XV | No estan en ús i la conservació és regular. | <p><span><span><span>Conjunt format per dues tines excavades a la roca que es troben una al costat de l’altre i al costat de la paret nord de la casa. Una de les tines conserva el mur semicircular de pedra que les tancava, i es conserva part del mur divisori entre les dues tines i fragments de les frontisses d’una porta. Aproximadament fan uns 2m de diàmetre cada una. La de la banda de ponent conserva la boixa que dona a la segona tina. El cup està excavat a la roca, mentre que la part superior es tancava amb un mur de grossos carreus a la base i paredat a la part superior. No conserva vestigis de coberta.</span></span></span></p> | 08011-204 | Torrentbó | <p><span><span><span>Aquesta tina pertany al mas Torrentbó, que es troba en un pla que és al costat de l'Estany Gran de Graugés. La casa és d'origen medieval, possiblement una domus que es construiria inicialment en la mateixa època que la Casavella de Graugés, cap a finals del segle XIII, i que segurament reaprofitaria una estructura anterior. </span></span></span></p> | 42.0664476,1.8399710 | 404028 | 4657805 | 08011 | Avià | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/87938-img20210227110638.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/87938-img20210227110553.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/87938-img20210227110632.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/87938-img20210227110732.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-01-24 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 94|85 | 47 | 1.3 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:27 | ||||||
| 90149 | Tina de cal Gris | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tina-de-cal-gris | <p><span><span><span>Corominas, Camp, Jaume; Corominas Camp, Ramon (2017) Premses, tines i trulls medievals al Berguedà, nord del Bages i part del Solsonès. Centre d’Estudis del Bages i Àmbit de Recerques del Berguedà. P. 174-175.</span></span></span></p> | <p><span><span><span>Conjunt format per la tina i el follador que estan excavats en una codina de pedra situada al nord de la masia cal Gris, al costat del camí. El cup de la tina és circular i al costat hi ha un cup circular de menys diàmetre que està comunicat amb la tina mitjançat un petit canal excavat a la roca. El recipient més gran fa 2,67 m de diàmetre i 2 m de profunditat amb una capacitat total de 11.750 litres, mentre que el follador fa 1,40m de diàmetres i 0,70 d’alçada. A la part inferior de la tina hi ha una boixa que permetia extreure el líquid a la pica de decantació. </span></span></span></p> | 08011-205 | Cal Gris | <p><span><span><span>La tina era un element imprescindible per l'elaboració del vi. A la tina es tirava el most que sortia un cop xafat el raïm amb les premses; aquí fermentava fins a convertir-se en vi. Generalment les tines es feien en llocs amb desnivell per tal de que a sota es pogués obrir un forat, la boixa, pel qual es retirava el vi que després es guardava en botes. La diferència d'alçada permetia abocar el most per dalt amb comoditat i recollir el vi per baix. Les tines excavades a la roca daten de l'edat mitjana (RIU, 1989), mentre que les folrades amb cairons envernissats es feien a partir del segle XVII ( BALLBÉ, 1993). Les excavades a la roca eren tines amb un, dos o tres recipients: un recipient era la tina, i els altres eren el follador on es trepitjava el raïm per després abocar-lo a la tina. La tina tenia un broc per on sortia el vi situat a la part baixa, i generalment un altre recipient a baix, més petit, en el que s'abocava el vi per després guardar-ho en una bota. </span></span></span></p> | 42.0664749,1.8579179 | 405513 | 4657787 | 08011 | Avià | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/90149-cal-gris-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/90149-cal-gris-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/90149-cal-gris-planol.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-01-31 00:00:00 | Cortés Elía, María del Agua | 94|85 | 49 | 1.5 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:27 | ||||||||
| 90150 | Tina de la Subirana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tina-de-la-subirana | <p><span><span><span>Corominas, Camp, Jaume; Corominas Camp, Ramon (2017) Premses, tines i trulls medievals al Berguedà, nord del Bages i part del Solsonès. Centre d’Estudis del Bages i Àmbit de Recerques del Berguedà. P. 176-177..</span></span></span></p> | <p><span><span><span>Conjunt format per la tina, el follador i la pica de decantació que estan excavats en una codina de pedra situada al nord de la masia la Subirana. El cup de la tina és circular i al costat hi ha un cup circular de menys diàmetre que està comunicat amb la tina mitjançat un petit canal excavat a la roca, a un altre extrem hi ha la pica de decantació, de forma circular i a la que dona la boixa de la tina, per on s’extreia el líquid. El recipient més gran fa 2,60 m de diàmetre i 0,95 m de profunditat amb una capacitat total de 4.800 litres, mentre que el follador fa 1,17m de diàmetre i 0,45 d’alçada. A la part inferior de la tina hi ha una boixa que permetia extreure el líquid a la pica de decantació. </span></span></span></p> | 08011-206 | La Subirana | <p><span><span><span>La tina era un element imprescindible per l'elaboració del vi. A la tina es tirava el most que sortia un cop xafat el raïm amb les premses; aquí fermentava fins a convertir-se en vi. Generalment les tines es feien en llocs amb desnivell per tal de que a sota es pogués obrir un forat, la boixa, pel qual es retirava el vi que després es guardava en botes. La diferència d'alçada permetia abocar el most per dalt amb comoditat i recollir el vi per baix. Les tines excavades a la roca daten de l'edat mitjana (RIU, 1989), mentre que les folrades amb cairons envernissats es feien a partir del segle XVII ( BALLBÉ, 1993). Les excavades a la roca eren tines amb un, dos o tres recipients: un recipient era la tina, i els altres eren el follador on es trepitjava el raïm per després abocar-lo a la tina. La tina tenia un broc per on sortia el vi situat a la part baixa, i generalment un altre recipient a baix, més petit, en el que s'abocava el vi per després guardar-ho en una bota. </span></span></span></p> | 42.0639800,1.8501100 | 404864 | 4657520 | 08011 | Avià | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/90150-la-subirana-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/90150-la-subirana-planol.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | Inexistent | 2021-11-29 00:00:00 | Cortés Elía, María del Agua | 85 | 49 | 1.5 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:27 | ||||||||
| 90151 | Tina del Lladó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tina-del-llado | <p><span><span><span>Corominas, Camp, Jaume; Corominas Camp, Ramon (2017) Premses, tines i trulls medievals al Berguedà, nord del Bages i part del Solsonès. Centre d’Estudis del Bages i Àmbit de Recerques del Berguedà. P. 184-185.</span></span></span></p> | La tina està inacabada | <p><span><span><span>Conjunt format per una tina, i l’encaix per obrir un segon recipient inacabat. El cup de la tina és circular, fa 2,35 m de diàmetre i no es pot saber la profunditat ja que està colmatat. Al costat hi ha un rebaix que era per accedir a la boixa però no es va acabar de fer. </span></span></span></p> | 08011-207 | El Lladó d'Obiols | <p><span><span><span>La tina era un element imprescindible per l'elaboració del vi. A la tina es tirava el most que sortia un cop xafat el raïm amb les premses; aquí fermentava fins a convertir-se en vi. Generalment les tines es feien en llocs amb desnivell per tal de que a sota es pogués obrir un forat, la boixa, pel qual es retirava el vi que després es guardava en botes. La diferència d'alçada permetia abocar el most per dalt amb comoditat i recollir el vi per baix. Les tines excavades a la roca daten de l'edat mitjana (RIU, 1989), mentre que les folrades amb cairons envernissats es feien a partir del segle XVII ( BALLBÉ, 1993). Les excavades a la roca eren tines amb un, dos o tres recipients: un recipient era la tina, i els altres eren el follador on es trepitjava el raïm per després abocar-lo a la tina. La tina tenia un broc per on sortia el vi situat a la part baixa, i generalment un altre recipient a baix, més petit, en el que s'abocava el vi per després guardar-ho en una bota. </span></span></span></p> | 42.0667700,1.8678400 | 406335 | 4657810 | 08011 | Avià | Obert | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/90151-llado-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/90151-llado-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/90151-llado-planol.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | Inexistent | 2021-11-29 00:00:00 | Cortés Elía, María del Agua | 94|85 | 49 | 1.5 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:27 | |||||||
| 94174 | Dansa del segar i el batre d'Avià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/dansa-del-segar-i-el-batre-davia | <p>Cortés Elía, María del Agua; Escútia Fors, Eloi (2019) Les danses tradicionals del Berguedà. Recull històric, documental i coreogràfic. Berguedana de Folklore Total. P. 87-90.</p> | <p><span><span><span>Aquesta dansa es balla durant la Festa del Segar i el Batre d’Avià, el segon diumenge de juliol, a l’era de Santa Maria d’Avià, després de l’esmorzar dels segadors. La dansa, la música i la cançó van ser un encàrrec de la comissió de la festa del Segar i el Batre i és obra de Pep Lizandra i Xixu Oscat (Narcís Mellado). Es va començar a ballar a la festa de l’any 2015 i s’ha convertit en un element característic.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>És una dansa de parelles i els balladors han de ser múltiples de quatre. Recorda les feines que es feien al camp durant la sega, la batuda i quan aixecaven el paller, així com les celebracions posteriors a la collita. És una dansa cantada.</span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> <p><span><span><span><span><strong><span><span>Lletra de la cançó</span></span></strong></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>(Crida)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Segadors a segar a segar, que ja comença a clarejar.</span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> <p><span><span><span><span><span><span>(Segar)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Sega, sega, sega ben arran</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>que la palla va cara i esmola el volant</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>l’esclopet com a empara és molt important,</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>és molt important.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La mainada ja va arribant</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>amb la cistella plena de teca abundant</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>les mestresses a casa ho han “nat” preparant,</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>ho han “nat” preparant.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>(Lligar)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Lligarem amb els vencills,</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>les espigues fent bones garbes,</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>lligarem amb els vencills,</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>perquè no tenim pas cordills</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>(BIS)</span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> <p><span><span><span><span><span><span>(Batre)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>L’era ja està a punt per començar amb la batuda</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>i amb l’ajut del bestiar el gra de la palla es separarà</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>BIS</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>A batre, a batre,</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>que caigui el gra que és ben madur.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>A batre, a batre,</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>que el feinejar és molt dur.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>L’era hem ben escombrat</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>ara el gra ja és a dins les saques</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>i amb la palla restant</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>aixecarem un paller ben gran.</span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> <p><span><span><span><span><strong><span><span>Coreografia</span></span></strong></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Es diferencien tres parts: el passeig d’inici i la crida; la primera part que alterna segar i lligar; i la segona part que representa la batuda i fer el paller amb l’aixecament final de les balladores en un salt de quatre.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><strong><span><span>Inici: </span></span></strong><span><span>Passeig: els balladors circulen sense ordre, parlant els uns amb els altres.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><strong><span><span>Crida: </span></span></strong><span><span>quan es fa la crida els balladors es posen al seu lloc per iniciar la dansa. La posició d’inici és un cercle de parelles que queden encarades de dues en dues formant grups de quatre, les dones a la dreta de la seva parella (fig. 1).</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><strong><span><span>Primera part: </span></span></strong><span><span>S’alterna el segar i el lligar.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><strong><span><span>Segar: </span></span></strong><span><span>es fa la simulació de la sega del blat amb el volant, que és com s’anomena la falç al Berguedà. Les parelles avancen seguint el cercle en el sentit cap a on estan mirant, sense agafar-se de les mans. Fan dues passes per creuar-se amb la parella que tenien davant i superar-la (sempre creuant-se per les espatlles dretes, de Forma que els nois passen pels extrems del grup i el noies pel mig) (fig. 2) i s’aturen davant la parella següent que es troben de cara. Llavors les dones piquen</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>de mans dos cops i els homes fan el gest de segar amb la mà dreta ajupint-se una mica; segueixen avançant de la mateixa forma fins a la següent parella que troben</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>de cara i repeteixen el mateix; a la tercera vegada que avancen i es troben amb la següent parella primer fan un gir sencer sobre si mateixos, després piquen</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>amb una mà amb la contra parella que han trobat davant i finalment pica cada un amb les pròpies mans (fig. 3). Es repeteix tot.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><strong><span><span>Lligar: </span></span></strong><span><span>simula el lligat de les garbes de blat. La dansa segueix amb les parelles en grups de quatre encarades com a l’inici, però fent quadrilla amb les contraparelles que han trobat en acabar el segar. Les parelles s’agafen de la mà i avancen amb pas saltat en el sentit en què es troben disposades. Les parelles que avancen en sentit antihorari fan un pont aixecant les mans per sota del qual passa la contraparella</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>que tenien davant i que avança en sentit horari (fig. 4). Aquest moviment s’alterna a mida que es troben altres parelles: primer fent pont i després passant per sota. Així es fan quatre passades i en acabar fan mig gir sobre ells mateixos per canviar de direcció i retornar pel mateix camí repetint els mateixos passos però ara les parelles que han acabat la tirada anterior fent pont l’inicien passant per sota, i a l’inrevés. Aquests dos moviments, segar i lligar, es fan en total dues vegades.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><strong><span><span>Segona part</span></span></strong></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><strong><span><span>Batre: </span></span></strong><span><span>amb la música de preparació les parelles es posen en grups de dues parelles formant una rotllana agafats de les mans (fig. 5); si es balla amb volants es deixen a terra, al centre. Seguint el ritme de la música es comença a girar cap a la dreta amb pas saltat de costat, 8 compassos, i a la repetició de la melodia es fan 8 compassos cap a l’esquerra. Seguidament els balladors, amb el mateix pas saltat de costat, fan 4 compassos girant cap a la dreta, avançant i aixecant els braços cap al mig i amunt</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>cada vegada que es canta “a batre, a batre”; en la repetició de la melodia volten cap a l’esquerra fent el mateix moviment.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><strong><span><span>Fer paller: </span></span></strong><span><span>Tot seguit s’agafen de les espatlles (“l’era hem ben escombrat”) i giren 4 compassos cap a la dreta i 4 compassos cap a l’esquerra (“i amb la palla”) (fig. 6). Els balladors s’aturen quan diuen “aixecarem un paller....” es fa l’aixecament de les noies o </span></span><strong><span><span>salt de quatre</span></span></strong><span><span>. Les noies es recolzen en les espatlles dels nois mentre ells les aixequen per sota les aixelles (fig. 7), aguantant així fins que els músics acaben de tocar o cauen les balladores.</span></span></span></span></span></span></p> | 08011-208 | 42.0735359,1.8350077 | 403629 | 4658598 | 2011 | 08011 | Avià | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/94174-captura-de-pantalla-2023-05-16-122911.png|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/94174-0e3a41e2-4c1c-42a7-926c-60330df2592fsource-aspect-ratiodefault0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/94174-f3bf78de-9c92-4826-b133-5d23a0a72415source-aspect-ratiodefault0.jpg | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Lúdic/Cultural | Inexistent | 2023-05-16 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía. OPC | Narcís Mellado i Pep Lizandra | 62 | 4.4 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:27 | ||||||||||
| 40512 | Nucli històric | https://patrimonicultural.diba.cat/element/nucli-historic | <p>AA.VV. (1981). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Vol. II, Barcelona. AA.VV. (1985). Catalunya Romànica. Vol. XII El Berguedà. Fundació Enciclopèdia Catalana. MIQUEL, F. (1972). La llegenda de Galceran de Pinós. Barcelona. SERRA VILARÓ, J. (1950). Les baronies de Pinós i Mataplana. Reedició del Centre d'Estudis Baganesos, 1989. 3 vols. VIGUÉ, J. ; BASTARDES, A. (1978), Monuments de la Catalunya romànica. El Berguedà. Artestudi eds. Barcelona.</p> | XIII | Tot i que darrerament es rehabiliten molts edificis, encara l'estat de conservació d'alguns d'ells és bastant dolent. | <p>Bagà es troba situada a l'Alt Berguedà, en el límit amb la Cerdanya i a 6 km de la boca sud del túnel del Cadí; a 786 m d'altitud. El terme té un relleu molt accidentat i irregular, essent la major part agrícolament improductiu, centrant-se els conreus al peu del Bastareny. Té un total de 3.590 ha d'explotació forestal i de pastures. La major part de la població viu de l'activitat industrial, principalment tèxtil i minera, amb una població actual de 2.096 habitants que principalment viuen a la vila, amb poca població disseminada. Destaca la ubicació de dues piscifactories a la riba del Bastareny, així com de les oficines centrals del Parc Natural Cadí-Moixeró que gestiona tot el terme del parc natural, essent aquest un dels grans atractius del municipi. El nucli central es va originar a l'edat mitjana i conserva un cert regust antic; al seu entorn va créixer la vila, cap el Raval en direcció a Berga, i cap al nord i est, principalment. A la sortida sud de Bagà en direcció a Guardiola, hi ha el barri de Terradelles, on viuen unes 220 persones, i en el que distingim el nucli vell, al peu del Bastareny, i la nova urbanització, al costat esquerre de la carretera. El nucli antic es troba al peu de Palau, l'antic castell dels barons de Pinós, i encara resten vestigis de les muralles i torres que protegien aquest nucli inicial medieval que té una planta més aviat rectangular. Els carrers s'ordenen seguint una estructura perpendicular entre ells, mostrant clarament que van ser dissenyats prèviament amb una planificació sobre el terreny, i seguint les diferents terrasses del terreny en desnivell des de Palau cap al riu. A la part baixa de la vila destaca la plaça Porxada que actua com a centre neuràlgic i social, travessada pel carrer Major. Perpendicular a aquest i més al nord, travessa la vila el carrer Sobirà. L'església de Sant Esteve tanca el perímetre a la banda de llevant i sobre el riu. Aquesta trama urbana és molt regular i manté l'estructura d'illes rectangulars delimitades amb els carrers.</p> | 08016-1 | Nucli històric | <p>L'actual nucli de Bagà es va originar amb la concessió de la Carta de Franqueses per Galceràn IV de Pinós l'any 1233, que també va disposar l'organització dels carrers al peu del castell. Al llarg de l'edat mitjana es construïren les muralles, torres i portes, que ja consten construïdes al 1294; així com la nova església de Sant Esteve. Anteriorment el nucli urbà es trobava més al nord, al costat de l'antiga església de Sant Sebastià que va ser abandonada i desapareixent definitivament al segle XIV. Bagà, com a capital de la baronia participà en tots els afers en que s'involucraren els Pinós: el 1344 la guerra de Pere III de Catalunya contra el rei de Mallorca, la guerra contra Joan II, i altres. A la fi dels segle XV, estroncada la branca principal de la família dels barons, Bagà i les possessions passaren al duc d'Alba i finalment als de Medinaceli. Aquests darrers senyors abandonaren la vila iniciant-se una llarga decadència. Reviscolà al segle XVIII amb un augment demogràfic, i als segles XIX i XX arran de la industrialització.</p> | 42.2524500,1.8623800 | 406158 | 4678433 | 1233 | 08016 | Bagà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08016/40512-foto-08016-1-1.jpg | Inexistent | Medieval|Modern|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2020-09-22 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Mapa Topogràfic Moixeró-La Tosa, Parc natural Cadí-Moixeró, editorial Alpina, 2002. E/ 1:25.000. | 85|94|98 | 46 | 1.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:27 | ||||||
| 40513 | Arxiu Municipal de Bagà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-municipal-de-baga | <p>PEDRALS COSTA, X. (1997). Arxiu Municipal de Bagà. Anàlisi, actuació arxivística i descripció dels fons. Bagà. 2 volums. SERRA I VILARÓ, J. (1930). Les Baronies de Pinós i Mataplana. Investigació als seus arxius. Reproducció facsímil de 1989, Centre d'Estudis Baganesos. 3 vols.</p> | XIV-XX | <p>L'Arxiu Municipal de Bagà es troba ubicat al soterrani de l'edifici de l'Ajuntament, en una única sala dividida per una paret al centre de manera que l'espai té forma de U. La documentació es troba guardada en caixes de cartró d'arxiu dipositades en prestatges metàl·lics. Hi ha dos armaris metàl·lics en els que es guarda la documentació més important i antiga formada per pergamins i llibres. L'arxiu conserva principalment els fons documentals generats pel mateix ajuntament des de la segona meitat dels segle XIX fins a l'actualitat. Destaquen també alguns documents anteriors, com la còpia en pergamí de la carta de franqueses datada al segle XVI; llibre de despeses del cònsols de 1332; cadastres de 1735 i 1817; llibres de comptes dels XVII, XVIII; 7 documents en pergamí de 1355 a 1590, entre ells una còpia dels privilegis de Bagà del segle XVI; diferents llibres enquadernats en pergamí; documentació de la família Balderich des del segle XVI; llibres de notaris 1365, 1425, 1430, 1441, 1749. També compta amb la documentació del registre civil des de l'any 1869.</p> | 08016-2 | Nucli històric. Plaça Catalunya, 7. 08695 BAGÀ | <p>Bagà va ser escollit pels Barons de Pinós com a capital de la seva baronia; a partir del segle XII el poble es traslladà de lloc i s'edificà de nou, passant a establir la seva residència diferents famílies nobiliàries durant la baixa edat mitjana, moment de màxim esplendor de la vila. Així, la vila de Bagà, va generar un important fons documental iniciat amb els Pinós i augmentat amb el pas del temps, arxiu que era custodiat a l'edifici de l'església parroquial de Sant Esteve. L'arxiu era tancat amb tres claus que estaven en poder del conseller en cap, del cònsol en cap i del segon cònsol. Des del segle XIV es troben anotacions destinades a mantenir els papers en bon estat, i al segle XVII es prenen disposicions per a la seva protecció i conservació. Durant les guerres dels segles XVII i XVIII es va perdre part de l'arxiu, principalment per un incendi l'any 1753 al temple. També les Guerres Carlines van afectar i van provocar la desaparició d'alguns llibres, així com durant la Guerra Civil del 1936-39. A partir del 1908, Mn. Joan Serra i Vilaró, comissionat a Bagà de l'Institut d'Estudis Catalans per tal de recuperar i inventariar l'arxiu, va realitzar una important tasca donant a conèixer l'arxiu amb la publicació de les 'Baronies de Pinós i Mataplana' (SERRA VILARÓ). Amb l'estroncament de la línia dels Pinós al segle XVI, l'arxiu va ser repartit entre les diferents branques de la família, així quedà repartida una part entre els Alba (a Sevilla) i els Medinacelli (a Madrid), amb una petita part a l'arxiu del marquès de Barberà. La part que restava a Bagà, va ser dipositada provisionalment al Palau de Pedralbes, en iniciar-se la Guerra Civil, pel 'Servicio de Recuperación Bibliográfica y Documental'; al finalitzar la Guerra l'arxiu va ser traslladat a l'Arxiu de la Corona d'Aragó l'any 1939, on s'ha mantinugut una important part de l'arxiu històric de Bagà ja que no es va reclamar el fons dins els terminis establerts. A Bagà es conserva actualment una minsa representació d'aquest arxiu històric dels Pinós, tot i que es conserva la documentació municipal des de finals del segle XIX, algun element medieval i modern. L'Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona va realitzar un nou inventari dels fons existent al municipi entre març de 1996 i setembre de 1997, a càrrec de l'arxiver Xavier Pedrals (PEDRALS, 1997). Aquest va classificar de nou el fons seguint el quadre de classificació proposat pel Servei d'Arxius de la Generalitat de Catalunya.</p> | 42.2525700,1.8618000 | 406110 | 4678447 | 08016 | Bagà | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08016/40513-foto-08016-2-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08016/40513-foto-08016-2-2.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | L'espai que ocupa l'arxiu es troba davant del que ocupa la caldera de calefacció de l'ajuntament i a més, pel fet d'ocupar un soterrani, té humitats a la banda que dóna a la plaça. Per la part de darrera, la que dóna al carrer Mn. Jaume, hi ha una doble porta per la que es podria tenir un accés directe, tot i que es troba tancada, fet que li dona poca seguretat a l'espai que ocupa l'arxiu municipal. Mapa del nucli antic de Bagà. Diputació de Barcelona, servei cartogràfic. Escala 1:1000. | 94|98|85 | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:27 | ||||||||
| 40514 | Palau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/palau | <p>CASCANTE, P. (2000). El Palau dels Pinós a Bagà. A Bagadanum. Vol. III. Associació Medieval de Bagà. Pp. 11- 36). DALMAU, R.; CATALÀ ROCA, P. (1976). Els castells catalans. Ed. Rafael Dalmau. Barcelona. Pp.840-855. SERRA VILARÓ, J. (1930). Baronies de Pinós i Mataplana. Investigació als seus arxius. 3 vols. Reedició de 1989 del Centre d'Estudis Baganesos. SUBIRANAS, C.; ALONSO, I. (1998). Memòria de la intervenció arqueològica realitzada al Palau de Bagà. Abril de 1998. Dispositada a l'arxiu del Servei d'Arqueologia de Catalunya.</p> | XIII-XVIII | Nivell protecció a les NNSS de Bagà any 1983: 1a (elements a conservar). | <p>L'actual edifici ocupa el lloc de l'antiga residència palau-castell dels senyors de Pinós, en una illa sencera de la zona més elevada del turó on s'assenta la vila, limitat per la plaça dels Especiers a ponent, el carrer de la Muralla a tramuntana, el carrer de Palau a migdia. Constitueix un ampli recinte clos amb un casal del segle XVIII i la petita edificació de la 'capella de Palau'. La casa està formada per dos cossos que formen angle recte, de planta, pis i golfes, coberts amb teulades a doble vessant amb els careners perpendiculars a la façana de l'edifici central i que s'obren a un pati central tancat a modus de baluard. En la planta baixa d'aquests dos cossos s'obren arcs escarsers de pedra, un al cos principal i tres arcs al perpendicular, tots ells de les mateixes dimensions i que formen uns porxos. L'edifici és fruit de diferents èpoques històriques, tot i que la major part data del segle XVIII sobre una possible estructura medieval. El cos de ponent és el més noble, presenta una escala al costat esquerre, il·luminada per una llanterna, avui desapareguda, que els baganesos anomenaven 'el cel de Palau'. Al pis principal es troben les estances dels senyors decorades amb pintures murals neoclàssiques. Al cos perpendicular s'han habilitat dues grans sales, una a cada pis, amb tres balcons al pis i tres ulls de bou a les golfes; a la façana exterior encara s'endevinen unes ornamentacions pictòriques de la mateixa època que les interiors. Tanca el baluard per llevant la capella de Palau, i per ponent els anomenats horts de Palau, actualment solar sense edificar i en el que es troba l'accés a un túnel subterrani que comunicava el Palau amb el riu. Actualment, després d'una intervenció arquitectònica que encara està per finalitzar, s'ha ubicat a la planta baixa el Centre Medieval i dels Càtars de Bagà i l'oficina de turisme de la vila. Tot i que l'edifici que veiem actualment data del segle XVIII, encara es poden esbrinar alguns elements procedents de l'Edat Mitjana: els murs nord i est encara poden conservar panys de l'antiga muralla que tancava la vila per aquest costat, així com una torre de defensa (Subirana), el basament d'una altra torre circular i el lloc que possiblement ocupava la torre de Santa Maria al costat de la capella. Formant part de l'edifici, al costat de ponent, s'endevinen traces de la que podria ser la torre de l'homenatge amb un portal de mig punt que dona accés al recinte des de la plaça de l'Especier, actualment tancat; i un altre portal que s'obre a la part de darrera de l'edifici, actualment en ruïnes; la llinda de la porta és de doble biga de fusta formant llinda horitzontal a la part interna de l'arc de mig punt. Sembla possible que tan sols la base d'aquesta torre sigui d'origen medieval, essent la resta una reconstrucció d'èpoques posteriors. En realitzar la segona fase de rehabilitació de l'edifici van aparèixer estructures antigues al costat del mur de llevant que van motivar la realització d'una excavació d'urgència a càrrec de Carme Subirana i Icíar Alonso del 26 de febrer al 6 de març de l'any 1998. El seguiment arqueològic detectà l'aparició d'estructures antigues entre les que destaca un paviment empedrat del segle XVIII, un altre paviment de calç i un mur semicircular possiblement corresponent a una torre de les més tardanes. No es va constatar estratigrafia ni material arqueològic.</p> | 08016-3 | Nucli històric. Pujada de Palau, 7. 08695 BAGÀ | <p>El Palau es troba a tramuntana del perímetre de l'antiga vila, dominant el nucli antic amb una posició dominant degut al desnivell que ofereix el terreny en decreix cap al riu. Hem de trobar els seus orígens a l'Edat Mitjana, moment en que s'establiren i fundaren la vila els barons de Pinós, que tenien la seva residència al castell ja esmentat al 1234. A l'edat mitjana hi ha diferents notícies històriques sobre el castell: al segle XIV es parla de la Torre Subirana, ubicada a la part alta del recinte emmurallat; al segle XV es parla de la construcció d'un nou escriptori al castell (Serra Vilaró, 1989). A partir del segle XV es comença a anomenar 'palau' o 'palauet'. Segons diferents autors (VILADÈS, 1996; CASCANTE, 2000) l'anomenada 'Torre de l'Homenatge' seria el portal d'accés al castell a partir del segle XIV. A inicis del segle XVIII l'edifici era propietat de Francisco Roset i Badia, casat amb Maria que va heretar la casa en morir aquest. Posteriorment es va casar en segones núpcies amb Francisco de Còdol. Durant la guerra dels Segadors l'edifici va ser cremat i al segle XVIII va ser reconstruït primer per Francisco Roset i després pels senyors de Còdol (llibre de la família Còdol que es conserva a l'arxiu municipal de Bagà). Per tant aquest edifici conserva pocs elements medievals. A la mateixa època es va construir la capella. Entre els anys 1990 i 1995 es va realitzar una rehabilitació de l'edifici per l'arquitecte Josep Vidal i Arderiu que va refer la teulada i modificar elements estructurals, entre ells va fer la coberta i part de les escales del Cel de Palau o caixa de l'escala principal. L'estiu de 2003 es va ubicar el Centre Medieval i dels Càtars, així com l'Oficina de Turisme de Bagà a la planta baixa de l'edifici, després d'una rehabilitació seguint un projecte de Xavier Escura amb la col·laboració de Jaume Batista.</p> | 42.2535200,1.8610200 | 406047 | 4678553 | 08016 | Bagà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08016/40514-foto-08016-3-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08016/40514-foto-08016-3-2.jpg | Legal | Modern|Barroc|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Social | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2020-09-22 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | A més d'estar protegit per tenir la categoria de BIC, està inclòs als Plans d'Ordenació Municipal (1983) amb nivell de protecció 1a (elements a conservar). Mapa del nucli antic de Bagà. Diputació de Barcelona, servei cartogràfic. Escala 1:1000. | 94|96|85 | 45 | 1.1 | 1771 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:27 | |||
| 40515 | Muralles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/muralles | <p>CATALÀ, Pere (1976). Els castells catalans. Dalmau Ed. (vol. 11, pàg. 605). MADOZ, Pasqual (1845). Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de ultramar. Reedició Ed. Curial, Barcelona, 1985, pàg. 97. SERRA VILARÓ, J. (1930). Baronies de Pinós i Mataplana. Investigació als seus arxius. 3 vols. Reedició de 1989 del Centre d'Estudis Baganesos. TORRAS, Cèsar August (1905). Itineraris del Berguedà. Barcelona, pàg. 92. VILADÈS, R. (1996). Les muralles de Bagà. Llibres de l'Àmbit, nº 8. Àmbit de Recerques del Berguedà. ZAMORA, Francisco de (1787). Diario de los viajes hechos en Catalunya. Reedició Ed. Curial a cura de Ramon Boixareu, Barcelona, 1973, pàg. 97.</p> | XIII | Nivell protecció a les NNSS de Bagà any 1983: 1a (elements a conservar). | <p>L'antic recinte emmurallat de Bagà es troba situat en declivi sobre el riu Bastareny. Es va construir seguint una planificació en fundar-se la nova vila i tanca el recinte de cases que es troben en disposició longitudinal paral·leles al riu formant un recinte quasi rectangular flanquejat per torres de les que encara queden vestigis i que flanquejaven diferents portes. Actualment encara són visibles la torre de la Portella, la Subirana, la del Portalet i el basament de la torre de la Vilella. Les restes de la muralla són visibles en alguns trams del carrer de la Muralla i del carrer Calic, tot i que molt desfigurada per la reutilització que s'ha fet d'ella com a parets de les mateixes cases. Al carrer de la Muralla la factura d'aquesta és més sòlida, amb alguns grans carreus principalment a la base, mentre que al carrer Calic el mur està fet de còdols de riu barrejats i de diferents tamanys. El seu pas per aquest carrer és dubtós, ja que en estar estructurat en terrasses fins al riu, hi ha diferents murs, a més dels murs interiors de les cases, fet que no permet saber si el mur exterior de les cases actuals era part de la muralla o aquesta es trobava més endarrerida. El perímetre de la muralla seria el següent: des de l'església de Sant Esteve a la torre de la Vilella paral·lela al torrent de Paller, de la Vilella a la torre del portalet, d'aquí pujava fins a la torre Subirana o de Santa Maria al Palau per un lloc indefinit, el palau mateix feia de muralla pel costat de llevant fins a la torre Subirana que toca al carrer muralla, baixava pel carrer Muralla fins a la torre de la Portella i d'aquí agafava direcció cap a l'església seguint el carrer Calic. Hi havia diferents portals que permetien l'accés a la vila: Clota i Vilella al mur de migjorn; Portalet, Santa Maria i del Castell al mur de llevant; Gandesa, Malanyeu i Saldes al mur de tramuntana; portal del Molí al mur de ponent sobre el riu.</p> | 08016-4 | Nucli històric | <p>L'any 1233 Galceran III de Pinós i la seva muller Esclarmonda, atorguen la carta de franqueses a la vila de Bagà que permet la construcció de la vila al peu del castell dels barons. Anteriorment la vila era propietat del monestir de Sant Llorenç prop Bagà fins que passà a mans dels barons de Pinós. L'antiga vila estava més al nord, al lloc anomenat Sant Sebastià, i possiblement fou construïda entre els segles IX i X al voltant de l'església de Sant Sebastià.; va ser abandonada en construir-se la nova vila i va desaparèixer definitivament al segle XV quan es desfà l'antiga església per aprofitar el material per construir la nova de Sant Esteve. Els barons concediren franquesa de qüèsties, toltes, forçes, intèsties, eixòrquies, redempcions d'homes i dones, de cases i horts per tal de poblar i edificar la vila. Els habitants únicament havien de vetllar en cas de guerra el castell i la vila, i havien de treballar en la construcció dels murs i valls de la nova vila. La construcció de les muralles s'inicià a partir del 1234 i segons Mn. Serra Vilaró ja estaven construïdes al 1294 (SERRA VILARÓ, 1930). Tenim documentades diferents obres de reconstrucció i ampliació de les muralles i les torres durant el segle XIV. La primera notícia documental és de l'any 1343, als llibres de consolia s'esmenten obres a les muralles, fent adobar portals i construint la torre Subirana (doc. 126, llibres de Consolia, ACA). El llibre 121: 'Manual de messions dels murs' (sense data), corresponent als anys 1357-1358, és dedicat exclusivament a les obres dels murs, torres, portals i valls. A mitjans del segle XIII va començar a créixer la vila i és possible que al segle XIV, a mesura que creixia la població, s'ensorressin part de les muralles anteriors i es construïssin nous trams ampliant el perímetre del recinte emmurallat, constant a partir del 1358 la construcció de noves torres i murs. Al segle XV (1442) es reconstrueix la muralla i es fan noves torres. Segons Ramon Viladès (1996) les torres del segle XIV serien de planta quadrada (Sobirana, Portalet, Homenatge); les de planta circular ( La Portell i la Vilella) serien fetes a les reformes dels segles XV i XVI. Les cases estaven separades de la muralla per una mena de camí de ronda, ja que estava prohibit construir-les adossades. Hi havia un vall, probablement secs, que envoltaven tot el recinte a l'exterior de les muralles. Poques són les notícies que tenim de l'enderroc de les muralles, però durant la Guerra dels Segadors (1640-1657) la vila va ser incendiada diverses vegades. També al final de la Guerra de successió Bagà fou la darrera vila en capitular, fet que ens fa suposar que Felip V faria enderrocar el que quedaria de muralla i torres, quedant només dempeus la torre de la Portella i la de Vilella. A les cròniques de Francisco de Zamora (1787), de Pasqual Madoz (1845) i de Cèsar August Torras (1905) quasi no fan esment de les muralles, fet que ens fa pensar que en aquesta època existirien poques restes. El sistema constructiu era el següent: la part baixa dels murs era de pedra i argamassa amb una alçada de dos o tres metres; després continuava amb tàpia (barreja d'argila i còdols construïda amb motlle); posteriorment s'arrebossava amb calçobre (mescla de calç i sorra) que evitava el deteriorament. A la part baixa es deixaven espitlleres. A la part alta es remataven amb boix, terra i fulla (taulons prims de fusta) donant forma piramidal de manera que l'aigua i les glaçades no feien malbé la tàpia. L'amplada oscil·lava entre 1m i 1,30m, amb una alçada d'uns 7m.</p> | 42.2534100,1.8602300 | 405982 | 4678542 | 1233 | 08016 | Bagà | Obert | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08016/40515-foto-08016-4-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08016/40515-foto-08016-4-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08016/40515-foto-08016-4-3.jpg | Legal | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Estructural | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2020-09-22 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | A més d'estar protegit per tenir la categoria de BIC, està inclòs als Plans d'Ordenació Municipal (1983) amb nivell de protecció 1a (elements a conservar). A la memòria que s'adjunta a l'inventari hi ha un mapa detallat amb el perímetre hipotètic de la muralla, els trams en que es conserven elements, les torres i les portes. Mapa topogràfic de Catalunya editat per l'Institut Cartogràfic de Catalunya E/ 1:5.000. | 94|85 | 49 | 1.5 | 1771 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:27 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 154,63 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?
Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml