API Dades Obertes - Diputació de Barcelona

Informació general

Nom màquina	patrimoni_cultural
Etiqueta	Patrimoni cultural
Descripció	Elements de patrimoni cultural, que inclouen el patrimoni immoble, moble, documental, immaterial i natural dels municipis de la demarcació de Barcelona.
Tipus de contingut	patrimonicultural
Clau Primària	id

Informació dels camps

Nom màquina del camp	Nom del camp	Descripció	Tipus
id	Id		text
titol	Títol		text
url	Url		url
bibliografia	Bibliografia		ltext
centuria	Centuria		text
notes_conservacio	Notes de conservació		ltext
descripcio	Descripció		ltext
codi_element	Codi d'element		text
ubicacio	Ubicació		ltext
historia	Història		ltext
coordenades	Coordenades		geo
utm_x	UTM X		text
utm_y	UTM Y		text
any	Any		text
rel_municipis	Municipi	-	relation
municipi_nom	Nom del municipi		text
tipus_acces	Tipus d'accés		text
estat_conservacio	Estat de conservació		text
images	Imatges		ltext
proteccio	Protecció		text
estil	Estil		text
ambit	Àmbit		text
tipologia	Tipologia		text
titularitat	Titularitat		text
us_actual	Ús actual		text
inspire_tipus	INSPIRE: Tipus		text
inspire_subtipus	INSPIRE: Subtipus		text
inspire_atribut	INSPIRE: Atribut		text
data_modificació	Data de modificació		date
autor_fitxa	Autor de la fitxa		ltext
autor_element	Autor de l'element		ltext
observacions	Observacions		ltext
codi_estil	Codi de l'estil		text
codi_tipologia	Codi de la tipologia		text
codi_tipo_sitmun	Codi de tipologia a sitmun		text
proteccio_id	Protecció id		text
rel_comarca	Comarca	-	relation

Camp 1:

Camp 2:

Camp 3:

Municipis:

Comarques:

Id	Títol	Url	Bibliografia	Centuria	Notes de conservació	Descripció	Codi d'element	Ubicació	Història	Coordenades	UTM X	UTM Y	Any	Municipi	Nom del municipi	Tipus d'accés	Estat de conservació	Imatges	Protecció	Estil	Àmbit	Tipologia	Titularitat	Ús actual	Data de modificació	Autor de la fitxa	Autor de l'element	Observacions	Codi de l'estil	Codi de la tipologia	Codi de tipologia a sitmun	Comarca	Conjunt de dades	Últim canvi
51122	Riu Llobregat	https://patrimonicultural.diba.cat/element/riu-llobregat-1	<p>www.wikipèdia, enciclopedia lliure.</p>			<p>Riu que neix al terme municipal de Castellar de N'Hug a les populars 'Fonts del Llobregat' i desemboca al Mar Mediterrani. Al seu pas pel terme municipal de Guardiola de Berguedà rep les aigües de diferents conques que conformen diferents valls. Per una banda tindríem la conca del Gavarrós, amb els torrents de Gavarrós, Pardinella, Coll de Pal, de la Coma, del clot del Forn, de l'home mort, per l'altre i al centre del municipi just en ple nucli poblacional rep les aigües del riu Bastareny, un important afluent del Llobregat que a banda de rebre les aigües de la conca de Gréixer, també ho fa de les aigües d'altres torrents com és el cas del torrent de la Muga, el torrent de Murcarols, el torrent de les Faves i dem prat de Rei i sobretot la Dou del Bastareny que forma un naixement similar al del Llobregat. El mateix riu és alimentat pel 'Bullidor de Sant Esteve' pertanyent al mateix aqüífer que la Dou, el torrent del Puig, el torrent del Forat alimentat pel torrent d'Escriu, el torrent de Galigan i el 'bullidor de la Llet'. Els darrers torrents que alimenten el Bastareny abans de rebre les aigües de la conca de Gréixer serien els torrentons, el torrent del Puig, el torrent dels Trulls i finalment el torrent del Casot. Després de passar la vila de Bagà el Bastareny rep les aigües menys cabaloses de la zona de Brocà amb el torrent de Paller o dels Banyadors, el torrent de Mullapà, el torrent del Mig, el de la Paelleta, el torrent de Clarà i finalment el torrent dels Bacs. Poc abans d'abandonar el municipi el riu rep les aigües de la conca del Saldes amb el torrent de la Boïga a sota de Mas dePei, el torrent de Bosoms, i el torrent de Vallcebre, entre altres. Les seves aigües principalment cabaloses van ser aprofitades per a construir rescloses per fer funcionar fàbriques com seria el cas de la cimentera de 'la colònia Pujol i Tomàs', canalitzar-les per a fer moure centrals hidroelèctriques de gran capacitat com és el cas de la central del Collet o fins hi tot transportar-les en nuclis més allunyats com és el cas del canal industrial de Berga. El riu també ha estat des de sempre un pas per a facilitar les comunicacions. Així doncs les valls de les diferents conques hidrogràfiques han estat vies de pas de camins rals (camí de Berga a Bagà que seguia el curs del Llobregat), el camí de Gavarrós, el de col de Jou i coll de Pendís. L'arribada del ferrocarril propicia que els vells camins fossin substituïts per les vies del ferrocarril que a banda de transportar passatger transportaven el ciment del collet i de l'aslant de Castellar de N'Hug i també el carbó de la conca minera de Fígols. Darrerament i degut a l'abandó del ferrocarril (carrilet) la moderna C-16 i el E.09 de Barcelona a Tolosa han facilitat les comunicacions amb Europa gràcies a la construcció del túnel del Cadí que comunica el Berguedà amb la Cerdanya i França i és el portal d'entrada i la principal via d'accés a les estacions d'esquí del Pirineu més oriental. En quant a l'ecologia hi ha un predomini a de les aus aquàtiques com el bernat pescaire, l'ànec collverd i el corb marí gros. En quan a espècies aquàtiques en cal destacar les truites comunes, la bagra comuna, el barb comú i la carpa.</p>	08099-224	Creua el municipi per la banda est limitant amb Castellar de n'Hug i també pel sud amb Cercs		42.2279900,1.8772600	407349	4675700		08099	Guardiola de Berguedà	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51122-foto-08099-224-2.jpg	Inexistent		Patrimoni natural	Zona d'interès	Pública	Altres	2020-09-24 00:00:00	Pere Cascante i Torrella		Riu que ha estat molt emprat al llarg de la història per a l'aprofitament de les seves aigües per a fer funcionar fàbriques tèxtils i produir energia hidroelèctrica. És un dels principals rius del vessant mediterrani català juntament amb Ter i el Fluvià. A l'alçada de Manresa rep les aigües del Cardener i de l'Anoia. A l'alçada de Cercs hi ha l'únic embassament de la seva conca que és el de la Baells		2153	5.1	14	Patrimoni cultural	2024-04-25 09:33
51123	Estanyet de Gréixer	https://patrimonicultural.diba.cat/element/estanyet-de-greixer		XX	Està en desús però es manté en bon estat.	<p>Estanyet artificial situat prop de la 'Font bona' de Gréixer i al costat de la pista que ascendeix a Escriu i la Font del Faig prop del 'Clot d'en Pere'. Es tracta d'un estany de titularitat privada encabit amb dues parets de pedra al torrent de la Font bona i amb una resclosa també atalussada a la part frontal. Es situa a 1135 mts d'alçada a la vessant sud del Moixeró i del Penyes-Altes que es troba envoltat per un bosc mixt de fajos de fula caduca i pinedes de pi roig. Es tracta d'un indret de gran bellesa dins del Parc Natural del Cadí Moixeró, especialment a les tardors i primaveres on el verd de les seves fulles forma un cromatisme amb la vegetació de l'entorn. És habitat d'espècies amfíbies i rèptils entre elles el tritó Pirinenc i la salamandra.</p>	08099-225	Prop del nucli de Gréixer	<p>Estanyol construït a principi de segle XX per la família Ponça per abastir d'aigua als conreus i nucli de Gréixer. També es va emprar per a produir electricitat gràcies a una petita central transformadora que acollia un petit generador que fabricava electricitat per a l'autoconsum.</p>	42.2888700,1.8397900	404349	4682502		08099	Guardiola de Berguedà	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51123-foto-08099-225-2.jpg	Legal	Contemporani	Patrimoni immoble	Obra civil	Privada	Sense ús	2020-09-23 00:00:00	Pere Cascante i Torrella		Indret de gran bellesa i protegit dins del Parc Natural del Cadí Moixeró	98	49	1.5	14	Patrimoni cultural	2024-04-25 09:33
51124	Conca de Gréixer al vessant sud del Moixeró i del Serrat Gran	https://patrimonicultural.diba.cat/element/conca-de-greixer-al-vessant-sud-del-moixero-i-del-serrat-gran				<p>Conca hidrogràfica del riu Gréixer que està formada per un costat pel riu de l'Hospitalet que bé alimentat pel torrent de la Mena amb naixement a la font homònima sota la Tosa d'Alp a més de 2400 mts d'alçada, el torrent del Serrat Gran amb naixement a la carena del serrat homònim i el torrent del 'salt d'aigua' que neix al vessant sud dels plans de Coma floriu i el mateix de Coma floriu. Tots ells neixen en unes roques a tocar de la cresta de les 'Pales de Coma floriu' i fomen la riera de l'Hospitalet a l'alçada de l'Hospitalet. A mida que descendeix i s'aproxima a l'hospital va rebent les aigües d'altres torrents com el de les 'Gralles' que prové de sota el Claper, de la 'Miquela' ambdós a la serra del Moixeró i també del 'Clot de l'Infern 'que prové dels Orris al T.M de Bagà. A mida que va descendint aigües avall i a l'alçada de Milleres rep les aigües del torrent de les Rovires que prové del pla de la Gavarra i de la font del Ciré a Bagà, A Gréixer se li ajunten les aigües que provenen del torrent de la 'Canal de la Serp' sota el cim del Penyes Altes, del torrent de la 'Font bona' que neix a la font i coll de Cabrera i el torrent de la Mena de l'Or. Finalment i a prop del pont de Sant Nazari el riu de Gréixer rep les aigües del torrent; el del Carrer d'en Torb que separa la solana Massena amb la Roca Tallada i el pas de la Mona ja al T.M de Bagà i del Bac de Diví a damunt de Rigoreixer. Finalment desemboca les seves aigües al Bastareny a l'alçada de la central hidroelèctrica del Pendís i del Càmping Bastareny a Bagà.</p>	08099-226	A la vall de Gréixer i Hospitalet		42.2968500,1.8717700	406998	4683352		08099	Guardiola de Berguedà	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51124-foto-08099-226-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51124-foto-08099-226-3.jpg	Legal		Patrimoni natural	Zona d'interès	Pública	Altres	2020-09-23 00:00:00	Pere Cascante i Torrella		Conques alpines d'aigües que procedeixen de les neus acumulades en els períodes hivernals i que conformen valls en estatge subalpí i montà. Amb boscos de pi rajolet, faig, roure, pastures i prats alpins a les zones altes i planells que faciliten el conreu del cereal. La seva humitat i la seva condició orogràfica provocava que quedés arrecerat dels rigorosos freds i nevades de l'Hivern afavorint un clima idoni per al cultiu del cereal i la vinya en les parts baixes. Les aigües del Gavarrós foren aprofitades per a la molta d'alguns molins i també per a l'ús de la seva aigua		2153	5.1	14	Patrimoni cultural	2024-04-25 09:33
51125	Conca hidrogràfica de Gavarrós	https://patrimonicultural.diba.cat/element/conca-hidrografica-de-gavarros				<p>Conca alimentada pel torrent de Coll de Pal que, neix als plans de Coma floriu al T.M. de Bagà i les seves aigües provinents de les neu a acumulades en els períodes hivernals descendeixen pel vessant sud del Puigllançada pel torrent homònim i que separa les muntanyes i els Rocs de Canells amb el cim del Puigllançada (TM. De Bagà). Un altre torrent que alimenta la mateixa conca és el torrent de 'la balma roja' que neix a les 'fontetes de Pardinella' sota mateix del cim del Puigllançada i que rep el seu nom perquè passa pel costat de la roca roja. Ambdós afluents i dos més que provenen del Clot del Forn de l'anomenada 'font del Pastor' i del torrent de la Boixeda que neix sota els prats de canells formen aquest riu. Tots junts conformen el riu de Gavarrós molt a prop del nucli de l'església. El riu va descendint i a l'alçada de la casa de l'Estret rep les aigües del torrent de Pardinella que s'alimenta del torrent de l'home mort que neix sota el 'Les roques de Rus', el de 'Pardinella' i finalment el de l'obaga fosca i també del torrent de la 'Coma ' que neix a sota la collada grossa de Sant Marc. Tots junts formen el 'Riu Tort' caracteritzat per les aigües 'tortes' i que desemboca al Llobregat a l'alçada de la casa de l'Espelt. Aquesta conca esta caracteritzada per un seguit de valls que accedeixen a les zones de pastura d'alta muntanya i que foren utilitzades per a l'hàbitat en època medieval</p>	08099-227	A la vall de Gavarrós		42.2616700,1.9257000	411394	4679388		08099	Guardiola de Berguedà	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51125-foto-08099-227-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51125-foto-08099-227-3.jpg	Legal		Patrimoni natural	Zona d'interès	Pública	Altres	2020-09-23 00:00:00	Pere Cascante i Torrella		Conques alpines d'aigües que procedeixen de les neus acumulades en els períodes hivernals i que conformen valls en estatge subalpí i montà. Amb boscos de pi rajolet, faig, roure, pastures i prats alpins a les zones altes i planells que faciliten el conreu del cereal. La seva humitat i la seva condició orogràfica provocava que quedés arrecerat dels rigorosos freds i nevades de l'Hivern afavorint un clima idoni per al cultiu del cereal i la vinya en les parts baixes. Les aigües del Gavarrós foren aprofitades per a la molta d'alguns molins i també per a l'ús de la seva aigua		2153	5.1	14	Patrimoni cultural	2024-04-25 09:33
51126	Cal Josepó de Gréixer	https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-josepo-de-greixer	<p>OLÓS MASCLANS, J; PAGÈS, M (1996). El monestir de Sant Llorenç prop Bagà. Artestudi. Barcelona p- 74 i 182.CABALLE CANTALAPIEDRA, FRANCESC ( 2009). Les empremtes del camí ral de Bagà. Associació Medieval de Bagà SERRA I VILARÓ, JOAN (1989). Baronies de Pinós i Mataplana. Investigació als seus arxius. Vol II i III. VILADES LLORENS, RAMON (1996). Les muralles de Bagà al segle XIV. Àmbit de Recerques del Berguedà. Padró d'habitants de Gréixer (Inèdit). Facilitat per Maria Gracia Ponça.</p>	XIV.-XX	Perfectament conservada per la seva propietat que n'hi té molta cura.	<p>Cal Josepó es situa a l'oest de la casa Gran i consisteix la segona casa de més importància del nucli de Gréixer. Està estructurada amb una forma rectangular composta per una planta baixa, un primer pis i golfes amb coberta de teulada a dues vessants de teula ceràmica àrab i amb el carener perpendicular a la façana principal que mira també a migdia formant un gran voladís. Tal i com succeïa amb la casa Gran té un predomini del massís respecte el buit. La porta d'entrada es situa a migdia i està composta per una obertura coronada amb llinda de fusta amb la data de 1756 damunt de la porta d'entrada. Al seu costat de hi ha una finestra o espitllera amb una notable reixa en forma de llangardaix de forja. Al damunt seu hi han dues balconeres amb barana de fusta que es coincideixen amb dues obertures més a nivell de golfa les quals comuniquen amb una àmplia balconada de fusta que ocupa tota l'amplada de la façana i que queda aixoplugada pel voladís de la coberta. Encara s'endevina una tercera obertura a sota la coberta, avui paredada i alterada per les modificacions de la teulada. Pel que fa l'aparell constructiu d'aquesta façana és amb obra de maçoneria de pedra rogenca mal treballada i escairada i amb les cantonades i bastiments de les obertures en pedra picada. La part superior i coincident amb el balcó està estucada amb un enlluït blanquinós. La façana oest hi ha un predomini del massís respecte el buit amb una balconera a nivell de la planta primera i tres petites obertures situades a tramuntana i una al damunt de l'altra. Hi té adossat un cos rectangular cobert amb volta de canó amb les dovelles disposades a plec de llibre i emprat com a magatzem. L'aparell de la façana presenta dues fases constructives diferents; una primera situada a ponent i format per un aparell més aviat regular de carreus de pedra rogenca, units amb argamassa de calç i disposats en filades més aviat regulars i un altre que correspon amb l'annex de migdia de fàbrica més irregular. Les façanes nord i est estan molt alterades car en aquesta darrera també s'hi evidencien dues fases constructives diferents. L'interior de la casa està estructurat amb dues crugies separades per pilars de pedra que sostenen la resta de la casa amb coberta d'embigat de fusta que recolza damunt dels pilars. Aquesta planta s'utilitza com a magatzem i algunes de les bigues encara estan pintades amb 'blauet'. El sòl és de lloses de pedra. En un extrem hi ha l'escala de pedra que ascendeix a la planta primera. Està ocupada en gran part per la sala principal on a la paret de ponent hi ha la campana de la llar de foc, el banc escó i la boca del forn de pa encastats a la paret de tramuntana. El sostre és de bigues de fusta tornejada i motllurades amb tapajunts. Als costats de ponent hi ha la cuina i dos dormitoris amb coberta d'embigat. La planta segona està ocupada per un escriptori i dues habitacions més.</p>	08099-228	Al nucli de Gréixer	<p>El nucli de Gréixer aniria lligat amb les esglésies de Sant Nazari i sobretot sant Andreu. Es documenta en temps del prevere Daguí una petita cel·la que passà a dependre de Ripoll. En l'acta de consagració del monestir de Sant Llorenç el 983. En coneixem un document del 949 que el bisbe Rodolf d'Urgell, dóna al monestir de Sant Llorenç un mas amb un molí i amb quatre peces de terra i dues vinyes situat dins el comtat de Cerdanya a la vall de Brocà a les rodalies de Bagà i al riu de Gréixer. Aquest referència localitzada per Mn. Serra i Vilaró en els documents de ACA. Monacals d'Hisenda, Vol 801. Afrontava amb Coma de Calls, figuera i amb un lloc dit la Portella. Aquestes afrontacions són perdudes llevat de la Portella que seria el camí ral de coll de Jou. Entendríem com a Gréixer la zona esmentada i també la casa de Cal Tinent i el molí de Rigoreixer que ja ens apareix i que s'ha pogut localitzar darrera l'estret de Malgrau. Coneixem un fogatge de 1385 el qual esmenta un total de 4 focs a la parròquia de Gréixer i altres tants al lloc anomenat el Bac. Cada foc equivalia amb una llar o casa que hi podia haver entre 4 o 5 persones. Aquesta xifra ens coincideix amb les cases que hi han al nucli. El lloc del Bac es podria referir a la obaga de Millares, Cal tinent o molí. També ens surt referenciat el 1346 quan es fa un inventari d'una de les cases que ens dona entendre com estaven distribuïdes quants objectes hi havia. Els inventaris corresponen en documents de molta importància per saber els objectes i pertinences que hi havia en cada llar. En el cas de la baronia de Pinós en conservem nombrosos tant de cases de Bagà com també de Gréixer. En aquest cas s'hi esmenta 'en una casa de Greixa hi havia els següents mobles: '3 flaçades e miya de borra, 3 flaçades holdanes de lans, II sobrelits de pels, VII lansols. II saclits, I matalaç, II capçals, I horeyler, XVIII medexes d'estam filat ab sa lana més no és filada, I porch, I borassa, III holes de coure, III paeles, II paroles, IV loces, I coç d'aram, III esperes, III foroyles, IIII cobertors, III asts per fer pochs, I resora, III morters de fust, II servidoras de fust, I tornel de ferr, III box, II pereyls de teosres, I cresol, III canades, I morter de perea, I pitxer de terra, III ferrades, II sedaç, V cabaç entre grans e pochs, III ferres de foch, II tailadors grans e VI pochs, I vinagrera, una ampola ab son calquer, unes cardes, unes pintes de epntinar la lana, I torn de lana a filar, I caldera, I escon, III taules, III banchs, I archa, II pasteres, la una cubertrada, I taulel, III cetrils, III caxes longues, III scryns, III caxetes poques, una espà, II botes, II pitxers de terra pochs, IIII escudeles de terra, VI esqueles, I esclapó, una escala , una huylera, I crivel, I càvech, II exades, II destarls, I maça de ferr. I jubet, I gonella vermella d'home, altra gonella de blanquet, una gramaya blava ab caperó, I calces blanques, I balesta, II pereyls de somals, II venigers, I tina, IIII vexels,I foladora, I ase, I somera ab lurs basts, I servidora de fusta pintada, V pels ab lana, I jou, II falç, I belendram, I lança i escut, una podedera, I exol, II draps de forn, Unes thovayles, IIII thovaylons, una conqua de fust, una soga d'espart, V braç de ayls, uns clamascles, unes mols de fust, I quintal de lana surça i diners i grans' L'inventari malgrat no diferenciï les cambres i llocs de la casa, podem endevinar quins atuells pertanyen a cada cambra. El fet de nombrar, escuts, esperons, llances i capell ens fa pensar en la casa d'un noble o cavaller que hi va residir. Al llarg del segle XVIII degué patir algunes reformes com ho testimonien la llinda d'alguna de les seves cases. El padró d'habitants de cal Josepó que ens ha cedit Gracia Ponça podem veure que es documenten famílies des de 1878 fins el 1916 amb una residència ininterrompuda. És a partir d'aquest moment que és adquirida per la família Ponça, la qual encara avui n'és la propietària de la casa.</p>	42.2852200,1.8486700	405076	4682086		08099	Guardiola de Berguedà	Restringit	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51126-foto-08099-228-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51126-foto-08099-228-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51126-foto-08099-228-3.jpg	Inexistent	Modern\|Medieval	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial	2020-09-23 00:00:00	Pere Cascante i Torrella		La casa ha estat molt alterada per les contínues reformes dels seus propietaris per a residir-hi. La reforma més destacable és la que hi va portar a terme la família Ponça el 1920 on la va distribuir de nou conservant algunes peces del seu antic mobiliari així com la campana de la llar de foc i habilitant nous espais. Externament encara es poden observar els elements originaris a la banda nord amb estructures de planta quadrada compostes per planta baixa i dues plantes pis ai amb aparell regular de pedra picada ben desbastada. Aquestes construccions de provable origen medieval van ser ampliades i engrandides al segle XVIII amb grans cossos orientats a migdia i amb estructures de fusta aixoplugades per grans voladissos. Aquestes estructures reuneixen les característiques arquitectòniques de les masies de muntanya tant de la zona de Brocà amb la casa de Cal Companyó o la de Rotllant i Vilella coma Gavarrós. En el cas de Cal Josepó; la casa era més petita i tenia una planta quadrada amb dues plantes pis i amb un aparell molt regular de carreus de pedra ben treballats i escairats, units amb argamassa de calç i filades horitzontals amb les cantonades de pedra picada. Les finestres haurien estat espitlleres de petites dimensions i de mida més aviat petita. La façana principal presenta les traces d0una obertura a sota teulada mig paredada que ens dona a entendre que hauria estat més alta que l'actual i amb un nivell de golfa. Tanmateix l'inventari que publica Serra a les Baronies de Pinós podria correspondre o bé a Cal Josepó o bé a la casa Gran.	94\|85	45	1.1	14	Patrimoni cultural	2024-04-25 09:33
51127	Ca la pastora de Gréixer	https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-la-pastora-de-greixer	<p>BOLÓS MASCLANS, J; PAGÈS, M (1996). El monestir de Sant Llorenç prop Bagà. Artestudi. Barcelona p- 74 i 182.CABALLE CANTALAPIEDRA, FRANCESC ( 2009). Les empremtes del camí ral de Bagà. Associació Medieval de Bagà SERRA I VILARÓ, JOAN (1989). Baronies de Pinós i Mataplana. Investigació als seus arxius. Vol II i III. VILADËS LLORENS, RAMON (1996). Les muralles de Bagà al segle XIV. Àmbit de Recerques del Berguedà. Padró d'habitants de Gréixer (Inèdit). Facilitat per Maria Gracia Ponsa.</p>	XVII-XIX	Només es pot veure la part superior dels murs est, oest i la testera del mur nord integrat en un marge de terrassa ment	<p>Ruïnes d'una casa coneguda amb el nom de 'Ca la Pastora' i documentada segons els padró d'habitants del nucli de Gréixer. Es tracta d'una construcció avui sepultada i reblerta per emprar el seu perímetre com a zona de conreu i pastura. Pel que encara es pot endevinar aquesta construcció hauria tingut una planta més aviat rectangular ambuna fisonomia molt similar a la resta de cases del nucli de Gréixer composta per una planta baixa, un primer pis i unes golfes amb el carener perpendicular a la façana principal orientada a sud. Actualment encara es pot observar encastat i formant part del terrassa ment d'un marge, el mur tester de la banda oest conservat en l'alçada del carener amb els pendents de la coberta encara visibles en el marge. L'aparell és de carreus molt irregulars de pedra rogenca mal treballada i escairada, unida amb argila i argamassa de calç i fragments de llosa i de pedra a trenca junt. S'hi endevinen també els encaixos de les bigues de fusta i dels colomers de la darrera planta. Els murs de llevant i ponent s'identifiquen encara en el marge modern però estan completament sepultats per aquest potent rebliment de terra. Tampoc s'aprecia amb claredat el mur de migdia.</p>	08099-229	Al nucli de Gréixer	<p>El nucli de Gréixer aniria lligat amb les esglésies de Sant Nazari i sobretot sant Andreu. Es documenta en temps del prevere Daguí una petita cel·la que passà a dependre de Ripoll. En l'acta de consagració del monestir de Sant Llorenç el 983. En coneixem un document del 949 que el bisbe Rodolf d'Urgell , dóna al monestir de Sant Llorenç un mas amb un molí i amb quatre peces de terra i dues vinyes situat dins el comtat de Cerdanya a la vall de Brocà a les rodalies de Bagà i al riu de Gréixer. 'Et est in ipso manso, cum ipso molino et cum quatuor precias de terra et duas vineas, in comiutatu Ceritaniense in valle Brocanense, in apendicum Bagada ad ipso rivo Garaeixer·'. Aquest referència localitzada per Mn. Serra i Vilaró en els documents de ACA. Monacals d'Hisenda, Vol 801. Afrontava amb Coma de Calls, figuera qui est ad ipsum, in via qui pergit de Portella i in loco ubi vocatur Pujol'. Aquestes afrontacions són perdudes llevat de la Portella que seria el camí ral de coll de Jou. Entendríem com a Gréixer la zona esmentada i també la casa de Cal Tinent i el molí de Rigoreixer que ja ens apareix i que s'ha pogut localitzar darrera l'estret de Malgrau. Posteriorment el lloc de Gréixer ens surt citat nombroses vegades en els documents de les baronies de Bagà. Coneixem un fogatge de 1385 a través d'un cobrador de focs el qual esmenta un total de 4 focs a la parròquia de Gréixer i altres tants al lloc anomenat el Bac per valor d'un florí. Cada foc equivalia amb una llar o casa que hi podia haver entre 4 o 5 persones. Aquesta xifra ens coincideix amb les cases que hi han al nucli. El lloc del Bac es podria referir a la obaga de Millares, Cal tinent o molí. També ens surt referenciat el 1346 quan es fa un inventari d'una de les cases que ens dona entendre com estaven distribuïdes quants objectes hi havia. Els inventaris corresponen en documents de molta importància per saber els objectes i pertinences que hi havia en cada llar. En el cas de la baronia de Pinós en conservem nombrosos tant de cases de Bagà com també de Gréixer.Deu anys més tard s'esmenta 'adobar lo pont de Greixa' relacionat amb un dels ponts esmentats a les fitxes 141 i 1433. També es té constància en documents posteriors i de 1666 que esmenten el lloc de Gréixer juntament amb Millerès, escriu i Hospitalet en temes relacionats amb les pastures. Consta que fixaven el nombre d e bestiar que podien tenir els masos de Millerès, Greixa, Escariu i Hospitalet i també el temps que els bestiar de la vila es podia estar en aquests masos quan anava a pasturar a la muntanya comuna. Al llarg del segle XVIII degué patir algunes reformes com ho testimonien la llinda d'alguna de les seves cases La casa de Ca la Pastora i gràcies a la documentació facilitada per Maria Gracia Ponça ,en coneixem el padró d'habitants i de les famílies que hi habitaren des de 1880 fins 1897. Al no trobar noves i empedronaments entenem que estava ja abandonada a finals del segle XIX. Les famílies que hi residiren en aquests moments erenJosefa Forgas, Maria Casals i Josep Casals, fill i el 1898 eren Josefa Espel, vúida. Tanmateix aquesta darrera i al ser la única persona que hi residia cognominà el nom de la casa amb el de 'Pastora' ja que la manera de viure dels habitants de Gréixer eren les pastures.</p>	42.2854600,1.8484200	405056	4682113		08099	Guardiola de Berguedà	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51127-foto-08099-229-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51127-foto-08099-229-2.jpg	Inexistent	Popular\|Modern	Patrimoni immoble	Jaciment arqueològic	Privada	Sense ús	2020-09-23 00:00:00	Pere Cascante i Torrella		Casa que conserva pràcticament tota la seva alçada dels murs; especialment el de tramuntanta que manté tota la seva alçada originària gràcies a un potent i important aportació de terres que rebleix completament el seu perímetre per emprar-ho com a terreny de pastura i només es poden endevinar els seus coronaments. Per l'aparell constructiu sembla correspondre amb una construcció d'època moderna sense descartar la possibilitat que sigui més antiga.	119\|94	1754	1.4	14	Patrimoni cultural	2024-04-25 09:33
51128	Caseta dels Carboners de Gréixer	https://patrimonicultural.diba.cat/element/caseta-dels-carboners-de-greixer	<p>SÀNCHEZ I VICENS, J (2008). 'Arqueologia del paisatge. Un cas pràctic' a El Picot Negre, revista informativa del Parc Natural del Cadí i Moixeró. Núm. 12. pp.</p>	XX	En desús però en bon estat.	<p>Antiga caseta que acollia als carboners de Gréixer. Es tracta d'una petita construcció que queda a peu pla de la pista que puja a Gréixer. Té una forma rectangular composta per una una única planta amb coberta a un sol vessant de teula ceràmica damunt de cavalls i llates de fusta. La porta es situa a la part central i està flanquejada per dues finestres de petites dimensions. L'aparell és de maçoneria i reble amb restes de revestiment de calç a les seves parets.</p>	08099-230	Sota el nucli de Gréixer	<p>Les carboneres eren situades en llocs obacs i prop de camins i vies de comunicació. Atès que l'operació de carboneig durava bastants dies i no es podia abandonar; el carboner havia de tenir un lloc on fer-hi estada a prop de l'explotació ja que i tal com s'ha dit els nuclis habitats més propers com Gréixer, Escriu, Gavarrós o Pardinella quedaven allunyats per poder-hi pernoctar una vegada hagués acabat el jornal. No obstant i tal com és el cas a la zona de Gréixer hi havia una caseta per allotjar els carboners que tenien les carboneres més a prop del nucli.</p>	42.2852600,1.8480600	405026	4682092		08099	Guardiola de Berguedà	Fàcil	Bo		Inexistent		Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Sense ús	2020-09-23 00:00:00	Pere Cascante i Torrella		Es tracta d'una estructura abandonada.		45	1.1	14	Patrimoni cultural	2024-04-25 09:33
51129	Casa de la font del Faig	https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-de-la-font-del-faig	<p>CABALLÈ CANTALAPIEDRA, F (2009). Les empremptes del camí ral de Bagà. Associació medieval de Bagà. C.A. TORRES (1905) 'Pirineu català'. Vol V. El Bergadà. P.305 i 320.FÍGULS; C (2016). 'Hostal de la font del Faig' a antics hostals del camí ral. https://hostals.blogspot.com JOLÍS, A (1950). Alto Bergadà y Cardener p. 97, 104 i 192. DDAA (1988). Bagà capital històrica de l'alt Berguedà. Ajuntament de la vila de Bagà</p>	XVIII-XX	Abandonada completament després que fos construït el refugi Sant Jordi.	<p>Ruïnes de l'antic hostal de la font del Faig que es va construir al costat mateix de la font homònima que es trobava al seu costat. Actualment es conserva el mur tester de la façana oest, part de la façana de migdia i de llevant. També s'endevinen algunes parets de les antigues pallisses construïdes amb un aparell de maçoneria i reble de pedra del país mal treballada i escairada, unides amb argamassa de calç formant filades irregulars i fragments de teula i maons a trenca-junt. Encara es poden veure els encaixos per als forats de les bigues de fusta dels diferents nivells. La porta d'entrada principal i les obertures han desaparegut i en el seu lloc han deixat uns grans esvorancs. Gràcies a fotografies que la propietat de la finca ens ha cedit sabem que es tractava d'una construcció de planta quadrada formada per una planta baixa, un primer pis i golfes amb teulada a dues vessants de teula ceràmica i amb el carener perpendicular a la façana principal orientada a l'est. La porta d'entrada estava resolta en arc rebaixat, al seu damunt hi havia la planta principal on s'hi obria una finestra i una balconera amb bastiments de fusta i a sota teulada coincidint amb el nivell de golfa s'ho obrien dues finestres més també de fusta. La façana del nord era completament cega i la resta de façanes tenien obertures menors. L'aparell era arrebossat amb un enlluït de calç. Davant seu i projectant-se a llevant hi havia un cos rectangular format per planta baixa i un pis i teulada a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana principal. Aquest cos era destinat a quadres i pallissa. S'hi obria una porta d'entrada amb els bastiments de fusta i dues finestres a nivell del primer pis. Com la resta de l'edifici estava enlluït amb argamassa de calç. Tot el conjunt estava encimbellat dalt d'un petit turó que dominava la vall.</p>	08099-231	Al paratge de la font del Faig	<p>Edifici del segle XVIII i del que no en tenim notícies anteriors. La majoria de documentació que hem pogut consultar data dels darrers temps que funcionà com a hostal gràcies a les notes dels diferents viatgers i també pel padró d'habitants que ens ha cedit la propietat de la finca (Mª Gràcia Ponça) i que es remunta des del 1880 i ens arriba fins el 1920. Els primers habitants que es tenen comptabilitzats són Joan Picas Burniol, José i Josefa Picas Sañas i Rosa Picas Sardà. Els darrers serien Martí Puig Fornell casat amb Angela Cardona Ponsa i els seus fills, Martí, Fernando, Angela i Montserrat Puig Cardona. Referent a les notes dels viatgers tenim que al 1898Arthur Osona en descriu el següent: ' ls guies s'asseuen a la vora del camí y encenen els cigarros. D'aquest lloch ne diuen el Forat, sens dubte perquè una de les pedres que formen el reclòs és foradada. Empaquetada la màquina, continuem pujant seguint les gerigonces del camí. A les vuit arribem a la Font del Faig. Els guies fermen el bestiar y nosaltres entrem a la casa a encarregar que'ns arreglin esmorzar. L'amo'ns conta que quan les coses anaven bé aquella casa estava molt ben assortida de tot y que aquell era un dels camins de més tranzit pera anar y venir de la Cerdanya. Una vegada hi tingué allotjats més de 40 traginers y molt bestiar durant tres dies, a causa de les neus que interceptaren el camí'. Posteriorment el 1899 el mateix autor el torna a citar en una descripció del camí del Pendís. Quant Cèsar August Torres descriu en el seu llibre de 'Pirineu Català' el 1905 esmenta que l'hostal ja és abandonat. '1905. 3h15 de Bagà. Font del Faig, 1490 m.alt. Hostal que es tingue d'abandonar per efecte dels repetits aiguats, aixis com l'antich cami ral de ferradura. De la casa no'n queden mes que les parets'. Amb tot les darreres famílies censades són de 1920 cosa que ens dona a suposar que l'hostal era abandonat però la casa continuava essent habitada .Cap el 1925 i 1930 es projecta la pista que va de Gréixer a Escriu i arriba a la font del Faig. a carretera començada a pic i pala els anys 1925-30, 'per iniciativa del propietari de la finca de Grèixer, amb el fi d'arrivar més cómodament fins a l'antic Hostal de la Font del Faig i, de pas treure'n un rendiment: desemboscar i beneficiar-se de l'extracció de la fusta i, de retruc donar feina a tota una colla de baganesos' El motiu era el d'explotar les mines del coll de Cabrera que segons esmenten només es van explotar uns 10 metres. Cap el 1950 Agustí Jolis esmenta que hi va haver diversos intents d'ocupació de la casa, però que van resultar tots fallits.'1950. Hostal abandonado. A pesar de haber estado habitado de nuevo en varias ocasiones, no ha logrado establecerse ninguna familia'. Capel 1950 la delegació Catalana de la federació espanyola de muntanyisme habilità l'antiga casa com a refugi per a excursionistes. Vegeu citació 'L'enrunada casa de la font del Faig feia també de refugi muntanyenc. La font neix a pocs metres de la casa, sota la petita bauma. Es tracta d'un punt de partida per a noves caminades vers al Moixeró o cap el Pedraforca'-El 1961la mateixa federació publica la notícia que el refugi romandrà habitat per un guarda, però el 29 d'octubre la Federació espanyola inaugura l'actual refugi Sant Jordi que reemplaça l'antic refugi de la font del faig que queda abnadonat el 1970. Des d'aleshores s'ha deteriorat moltíssim fins al punt que només en romanen unes quantes parets.</p>	42.2934600,1.8043800	401437	4683052		08099	Guardiola de Berguedà	Fàcil	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51129-foto-08099-231-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51129-foto-08099-231-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51129-foto-08099-231-3.jpg	Inexistent	Popular\|Modern	Patrimoni immoble	Jaciment arqueològic	Privada	Sense ús	2020-09-23 00:00:00	Pere Cascante i Torrella		Aquesta casa havia estat un antic hostal a partir del segle XVIII, tot i que la tenim referenciada d'abans.	119\|94	1754	1.4	14	Patrimoni cultural	2024-04-25 09:33
51130	Paratge de la font del Faig	https://patrimonicultural.diba.cat/element/paratge-de-la-font-del-faig	<p>CABALLÉ, CANTALAPIEDRA, F (2009). Les empremtes del camí ral. Associació Medieval de Bagà. Bagà. Www.parcnaturalcadimoixero.cat</p>		Convertida en abeurador per al bestiar i canalitzada per abastir el proper refugi de Sant Jordi	<p>Paratge de gran bellesa situat al vessant sud del Coll del Pendís, al costat del torrent homònim i sota les obagues de Galigan i del Solà de la Font del Faig prop dels colls de Cabrera i del roc d'en Filatus. Correspon amb una zona de planells on hi ha la cruïlla del PR.125 i també del GR.107 o camí dels Bons Homes. A escassos metres hi ha el conegut refugi de Sant Jordi de la CEC. La zona de la font del faig rep el seu nom a un enorme faig que hi havia darrere l'antiga casa i hostal situada a uns 100 metres al sud-oest de l'actual refugi. La font, és una a floració càrstica i natural al costat del torrent del Pendís en una zona obaga i ombrívola que surt dins d'una balma argilosa i la seva aigua forma unes mulleres als camps de sota. Està canalitzada per abastir el Refugi de Sant Jordi i s'empra com a abeurador per al bestiar</p>	08099-232	Al lloc de la Font del Faig		42.2934500,1.8044100	401440	4683051		08099	Guardiola de Berguedà	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51130-foto-08099-232-2.jpg	Legal		Patrimoni natural	Zona d'interès	Privada	Lúdic	2020-09-24 00:00:00	Pere Cascante i Torrella		Font convertida en mulleres i que denominà el lloc. Va ser inspirada pel mestre Elisard Sala en la seva canço. Dringa, dringa, esquellering. La campana fa ning-ning. Sona, sona, picarol, que l'ocell ja alçat el vol. Xiula, xiula, vent ventet, que l'airet és pur, fresquet. Canta, canta, rossinyol, que està a punt de sortir el sol. Sol, solet, vine'm aquí i assenyala'm el camí. No diries mai on vaig! A tastar la font del Faig!		2153	5.1	14	Patrimoni cultural	2024-04-25 09:33
51131	Font de l'Obert de Brocà	https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-lobert-de-broca			La font s'asseca en temporades estiuenques i actualment ha estat canalitzada per a omplir una bassa utilitzada per a la prevenció dels incendis forestals.	<p>Font situada en una obaga al costat del torrent de Sant Marc prop de la casa de Cercuneda i delimitada per la serra homònima i el coll de Joncar. Aquesta font actualment està pràcticament seca i canalitzada. Des de sempre ha estat utilitzada pels habitants de la casa de Cercuneda degut a la seva proximitat. Segons ens comenta J.Arocas que va ser resident de Cercuneda havien d'anar a buscar l'agua en aquest indret ja que la casa no en tenia. Actualment està canalitzada per aprofitar la seva aigua per omplir les basses conta incendis</p>	08099-233	Al lloc de Cercuneda		42.2619600,1.8910100	408533	4679457		08099	Guardiola de Berguedà	Fàcil	Regular		Legal		Patrimoni natural	Zona d'interès	Pública	Altres	2020-09-23 00:00:00	Pere Cascante i Torrella		En ús		2153	5.1	14	Patrimoni cultural	2024-04-25 09:33
51132	Font de Sant Llorenç	https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-sant-llorenc	<p>BOLÒS, J. (1995): 'Monestir de Sant Llorenç prop Bagà. Les fonts documentals. Els primers temps del monestir (segles IX-XIII)'. Investigacions arqueològiques i històriques al Berguedà (II). Sant Llorenç prop Bagà. Sant Quirze de Pedret. QCT. 6. Barcelona. p- 11-12.BOLÒS, J. (1986): 'Monestir de Sant Llorenç prop Bagà. Resum de les fonts documentals'. Memòria 1984, Diputació de Barcelona, Servei de Catalogació i Conservació de Monuments. Barcelona p-86-88.LÓPEZ MULLOR, A.(1991): La excavación del monasterio de Sant Llorenç prop Bagà. Campañas 1984-1989. Quaderns Científics i Tècnics, 3: Simposi Actuacions en el patrimoni edificat medieval i modern (segles X al XVIII): I. La intervenció arquitectònica. II. La recerca arqueològica. Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. P- 67-90. LÓPEZ MULLOR, A.; CAIXAL, À. (1987): Monasterio de Sant Llorenç prop Bagà (Guardiola de Berguedà, Barcelona). Novedades arqueológicas. II Congreso de Arqueología Medieval Española, Madrid. P-339-348. LÓPEZ MULLOR, A.; CAIXAL, À. (1995): 'Monestir de Sant Llorenç prop Bagà. Excavacions arqueològiques. Campanyes 1984-1989'. Quaderns Científics i Tècnics, 6: Investigacions arqueològiques i històriques al Berguedà (II). Sant Llorenç prop Bagà. Sant Quirze de Pedret. Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. P-24-177. LÓPEZ MULLOR, A.; CAIXAL, À. (1999): 'Nous descobriments arqueològics al monestir de Sant Llorenç prop Bagà'. L'Erol, 61. Berga, p- 21-30. LÓPEZ MULLOR, A.; CAIXAL, À. (2000): 'Resultats dels darrers treballs d'excavació al monestir de Sant Llorenç prop Bagà (Guardiola de Berguedà)'. Actes del I Congrés d'Arqueologia Medieval i Moderna de Catalunya. Igualada, 13-15 de novembre de 1998. Barcelona. P- 472-488. LÓPEZ MULLOR, A.; CAIXAL, À. (2002): 'Darrers treballs d'excavació al conjunt del monestir de Sant Llorenç prop Bagà (Guardiola de Berguedà, Berguedà)'. Lambard. Estudis d'art medieval, XIV (2001-2002). Institut d'Estudis Catalans. Barcelona p-47-74.LÓPEZ MULLOR, A.; CAIXAL, À.; VILA, J.M. (2003): El monestir de Sant Llorenç prop Bagà (Guardiola de Berguedà). Assaig d'evolució històrica. Actes del II Congrés d'Arqueologia Medieval i Moderna a Catalunya. Sant Cugat del Vallès, 18-21 d'abril de 2002. Vol. I. Barcelona. P- 35-48. LÓPEZ MULLOR, A.; CAIXAL, À. (2004): Las excavaciones en el monasterio de Sant Llorenç prop Bagà (Guardiola de Berguedà). 2ª Bienal de la Restauración Monumental. Vitoria-Gasteiz, del 21 al 24 de noviembre de 2002, Academia del Partal, Fundación Catedral de Santa María. Vitoria.p- 203-209. LÓPEZ MULLOR, A.; CAIXAL, À.; VILA, J.M. (2007):El recinte medieval del monestir de Sant Llorenç prop Bagà (Guardiola de Berguedà). Campanyes arqueològiques dels anys 2000-2004. Actes del III Congrés d'Arqueologia Medieval i Moderna a Catalunya. Sabadell, 18-21 de maig de 2006. Vol. II. Barcelona. P- 585-604.LÓPEZ MULLOR, A.; CAIXAL, A (2002).Memòria de intervenció arqueològica a Sant Llorenç prop Bagà. Campanya 2002. Diputació de Barcelona, Servei de Patrimoni Arquietctònic Local. LÓPEZ MULLOR, A.; CAIXAL MATA, A. (2001-2003); Memòria de les excavacions al conjunt del monestir de Sant Llorenç prop Bagà (Guardiola de Berguedà, Berguedà). Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. DDAA.(2008): Guardiola de Berguedà. Monestir de Sant Llorenç prop Bagà. Memòria de les excavacions arqueològiques. Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. VILA CARABASSA, J.M. (2000). Monestir de Sant Llorenç prop Bagà(Guardiola de Berguedà). Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona.. DDAA (2014). 'Nou monestir de Sant Llorenç'. Restaurar o reconstruïr. Actuacions del Servei de Patrimoni Arquitectònic Local en els monuments. Memòria SPAL 2002-2012. Vol I. Barcelona p- 455-484</p>	X-XXI		<p>Popular font que hi ha al costat del monestir de Sant Llorenç aprofitant l'aigua de l'antic aqüífer que nodria el monestir. La font de cronologia provablement medieval de de sempre ha estat un lloc de trobades i reunions. Per les característiques sembla que és una font de 'mina' que capta les aigües subterrànies. Aquesta aigua va ser motiu de l'establiment del cenobi al seu costat cap el 898 i des de sempre ha estat emprada per abastir-lo. En època medieval i gràcies als treballs de les diferents campanyes arqueològiques han podat al descobert diverses canalitzacions que procedien de la font i que alimentaven diverses dependències del monestir com ara la casa de l'abat, el claustre o la 'sala dels monjos'. L'aqüífer de Sant Llorenç actualment abasteix també el municipi de Guardiola.</p>	08099-234	Al monestir de Sant Llorenç	<p>Segons Jordi Bolós (1996).El primer document en el qual s'esmenta el monestir de Sant Llorenç prop de Bagà és de l'any 898. Segons aquest document, la comunitat de Sant Llorenç va rebre unes terres prop de Berga. Cal pensar, doncs, que a final del segle IX ja hi havia, sobre l'aiguabarreig del Bastareny amb el Llobregat, un cenobi mínimament estructurat. És molt probable que calgui relacionar el seu naixement amb la instal·lació en aquest indret d'un grup de religiosos que van arribar del sud dels Pirineus el segle VIII o, més aviat, durant el segle IX. Aquests primers religiosos de Sant Llorenç vivien a les coves que hi ha dessota l'actual monestir, o potser en algun petit edifici proper. Aquesta situació inicial s'alterà al segle X quant els membres de la casa comtal de Cerdanya-Besalú el finançaren de forma notable fent importants donacions de terres tant al Berguedà com també a la Cerdanya entre els anys 950 i 983 i que enriquiren de forma notable el seu patrimoni. Al costat dels lliuraments fets pels comtes, s'afegiren donacions dels grans propietaris de la contrada. Tot plegat constituïa, l'any 983, un patrimoni important format per més de 70 masos repartits entre la vall de Brocà que incloïa la vall del Bastareny, la vall de Gavarrós, la vall de Gréixer, el collet d'Eina, Brocà i segurament la zona de Gisclareny, per una quinzena d'esglésies, sovint parroquials, per uns drets sobre diverses viles i per nombroses altres terres. Aquestes parròquies serien repartides per tota la vall. En aquests moments el monestir deuria tenir uns 15 monjos. Amb la consagració del 983,el monestir es trobava potser en un dels moments més bons de la seva història. La comunitat arribà a estar formada per uns vint monjos, a més, evidentment, dels oblats, els novicis i els llecs. Les donacions continuaren fins el 110 però després del 983 ja no hi ha documentada cap nova cessió feta pels comtes. A la documentació conservada veiem que, durant aquesta etapa, surten citats un prior o un prebost, un procurador, un cellerer, un flequer, un forner, un escrivà, etc. Lentament, es produí, com en la major part dels monestirs, una estructuració interna de la comunitat. Així mateix, aquesta comunitat cedí l'administració de part de les seves terres a un villicus o procurador.. Al 1050 trobem els primers enfrontaments entre el monestir i els senyors de les rodalies. Aquesta situació de puixança va continuar així al llarg de tot el segle XII i bona part del XIII. La comunitat estava formada per gairebé vint membres. Dins aquesta comunitat, a part de la majoria dels oficis esmentats hi havia un forner, un cuiner, un traginer i fins hi tot un monjo responsable de les obres. D'altra banda, també hi continuà havent plets i enfrontaments, alguns ja força importants. Al final del segle XIV, el monestir, però, ja estava molt endeutat. Això cal pensar que fou degut al saqueig dels senyors veïns, a una possible reducció de les rendes i també, probablement, a causa que la comunitat degué voler fer més coses que les que podia pagar. Començà una etapa de supervivència: els monjos hagueren d'afranquir pagesos, normalment d'una forma temporal; calgué, fins i tot, vendre algunes possessions. D'altra banda, els enfrontaments amb els Pinós comportà fortes violències que arribaren a motivar l'excomunió de la major part dels rectors de la contrada.Com a conseqüència de la disminució de les collites i de la baixa demografia, que va suposar un descens considerable de les rendes dels senyorius, tant dels laics com dels eclesiàstics. D'aquesta crisi generalitzada no se'n va poder escapar el monestir, que va veure com les seves rendes minvaven cada cop més. El terratrèmols de 1426 i 1428 acabà amb la puixança econòmica entrant en una profunda crisi que no es va poder recuperar.</p>	42.2347000,1.8751600	407186	4676448		08099	Guardiola de Berguedà	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51132-foto-08099-234-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51132-foto-08099-234-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51132-foto-08099-234-3.jpg	Inexistent	Modern\|Medieval	Patrimoni natural	Zona d'interès	Pública	Lúdic	2020-09-23 00:00:00	Pere Cascante i Torrella		En funcionament i lloc molt preuat pels guardiolencs	94\|85	2153	5.1	14	Patrimoni cultural	2024-04-25 09:33
51133	Font del Panxut	https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-panxut	<p>www.guardiolade berguedà.cat</p>		En ús.	<p>Zona d 'esbarjo i recreativa d'una popular font de Guardiola que disposa de zones de pícnic, graelles, taules i bancs. Des de fa poc ha estat habilitada i restaurada i s'hi accedeix a través d'una passarel·la damunt del Llobregat des de la zona poliesportiva i piscines municipals</p>	08099-235	Al nucli de Guardiola		42.2315300,1.8833400	407856	4676087		08099	Guardiola de Berguedà	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51133-foto-08099-235-2.jpg	Física		Patrimoni natural	Zona d'interès	Pública	Lúdic	2020-09-23 00:00:00	Pere Cascante i Torrella		Arranjada i rehabilitada recentment		2153	5.1	14	Patrimoni cultural	2024-04-25 09:33
51134	Búnquer del carrer Comerç	https://patrimonicultural.diba.cat/element/bunquer-del-carrer-comerc	<p>Informació oral facilitada per Boris i Axel Lapuerta i Coll</p>	XX	En desús i abandonat.	<p>Refugi que es feia servir per la guerra civil a les persones que vivien al carrer comerç. No coneixem altres llocs de Guardiola amb aquestes característiques. Inicialment els veïns del carrer Comerç s'amagaven als camps de sant Miquel situats al seu damunt però s'havien de desplaçar i això els feia vulnerables que els poguessin veure o fossin víctima de bombardejos. La troballa d'aquesta quadra a la casa de 'Cal Iglesias' va fomentar que s'habilités aquest àmbit com a tal i així disminuïr el perill. La casa de 'cal Iglesias' era una casa de dos pisos que mirava al camí ral en una de les zones més apartades del nucli i mig amagades pel bosc. L'accés al carrer principal era a peu pla i a sota hi havia el soterrani abandonat que comunicava als horts. Era una antiga cort de porcs i carboneres reutilitzada com a tal. Els habitants de Guardiola comenten que s'hi estaven amb mantes i matalassos. No s'hi va anar gaire però les poques vegades que es va utilitzar va acollir a gairebé tota la població de Guardiola.</p>	08099-236	Al carrer comerç a la casa de 'Cal iglesias' S/N. 08694 (Guardiola de Berguedà)	<p>Antiga quadra i carbonera de la casa de 'Cal Iglesias' emprada temporalment com a refugi anti aèri.</p>	42.2305100,1.8769100	407324	4675981	1939	08099	Guardiola de Berguedà	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51134-foto-08099-236-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51134-foto-08099-236-3.jpg	Inexistent	Popular	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Sense ús	2020-09-23 00:00:00	Pere Cascante i Torrella		Informació facilitada per Boris i Axel Lapuerta i Coll	119	45	1.1	14	Patrimoni cultural	2024-04-25 09:33
51135	Locomotores del ferrocarril 'Berga'	https://patrimonicultural.diba.cat/element/locomotores-del-ferrocarril-berga	<p>SERRA, ROTES, R; ARTERO NOVELLA, I (2004). '100 anys del tren' a Erol. Suplement 3. P-16-22. SALMERON I BOSCH , J (1985). El ferrocarrils catalans. Cent anys d'història. Barcelona.DDAA (1984). ' Els camins de ferro' a Erol núm. 9 p.67-69.. www.manuserran.com, mnactec.cat/museual carrer. Informació facilitada per Ignasi Camps i Roca</p>	XIX-XX	Es conserven com a monuments urbans, alguns en mal estat i especialment la núm. 31 que està un funcionament per a trajectes turístics i la núm. 27 que recentment està cedida per l'Ajuntament de Barcelona al museu del ciment del Clot del Moro (antic museu del transport).	<p>Locomotora a Vapor amb el números de sèrie 27, 28, 30, 33 i 34 construïdes en diferents manufactures fabrils europees com ara el núm. 27 i 28 a la 'krauss'(Alemanya), la núm. 30 i la núm. 33 'Nuevo Vulcano' (Barcelona)i la 34 a 'La Maquinista terrestre i Marítima' a Barcelona. Les quatre primeres locomotores van ser comprades el 1883 a la firma alemanya de 'Lokomotivfabrik' i van ser destinades a la línia de Manresa-Berga raó de la qual es van batejar amb el nom de 'Manresa', 'Santpedor', 'Sallent' i 'Berga'. El 1888 la mateixa companyia ferroviària (Tramvia o Ferrocarril Econòmico Manresa-Berga) va encarregar un prototipus nou de locomotora a la firma Alemanya entre els 1887-1890 que va ser denominada com a 'Berga' ja que es va emprar a la línia de Sallent a Berga. L'allargament de la línia Berga-Guardiola, el 1904 va encarregar a la firma catalana de 'Societat Barcelonina de Navegación i Industria' la construcció d'onze locomotores que les van fabricar als tallers de 'Nuevo Vulcano' i de la 'La Maquinista Terrestre i Maritima' . Aquestes onze locomotores es van construïr entre els anys 1902 a 1911. Fins a aquest moment les locomotores anaven numerades amb els núm. 05 a 22 que corresponia amb els anys de fabricació. La fusió de les companyies com ara 'Camins de Ferro del Nord-Est d'Espanya'' , 'la de Ferrocarrils Catalans Centrals' i la de 'Ferrocarril Econòmico de Manresa-Berga' en una de sola amb el nom de Companyia General de Ferrocarrils Catalans S.A per a l'explotació de les línies catalanes, va provocar que les locomotores 'Berga' se'ls afegissin 20 nombres de més. L'explotació de la línia Manresa-Berga-Guardiola va ser mancomunada entre l'antiga companyia del 'Ferrocarril Econòmico' i la del Ferrocarril Central Català'. El 1950 l'estat es fa càrrec de les línies ferroviàries i poc a poc substitueix les antigues locomotores Berga a vapor per locomotores dièsel que provocà que les Berga es destinéssin a treballs més aviat secundaris. Amb el traspàs de competències a l'estat, les locomotores portaran les sigles EFE 'Explotación de Ferrocarriles del Estado' i les inicials M-O de Manresa-Olvan. La darrera locomotora 'Berga' que va funcionar va ser la núm. 34 que va ser llogada per l'empresa de Carbones de Berga per al transport de mercaderies pesants i va restar en ús fins el 1969. Tota la resta foren substituïdes per maquines dièsel i automotors fins a la supressió de les línies. Es tractava de màquines o locomotores amb les característiques de 'Tramvia' amb apagaguspires i carrossat lateral. A partir de 1922 aquests elements es van eliminar però es va mantenir la característica forma de maquina de vapor on aprofitant aquests canvis, se'ls hi incorporà un topall central. El fre va passar a ser d'aire comprimit i per aquest motiu es van col·locar uns dipòsits d'aire damunt de la marquesina. També es van instal·lar els elements necessaris per donar calefacció als cotxes o vagons de passatgers. Aquestes locomotores se'n van posar en servei 16 d'elles en diferents anys que van des del 1890 al 1911 mostrant una certa evolució en cadascuna d'elles. L'amplada del carril era de 1metre, la longitud entre topalls era de 6944 mm, el sistema de tracció era a vapor, pesava 19 tn, amb una potència de 264 Kw, 31 un d'esforç de tracció i amb una caldera de 1500 l de capacitat d'aigua i 1500 kg de carbó.</p>	08099-237	Varis llocs	<p>La substitució de les activitats agrícoles i ramaderes per la moderna industrialització del tèxtil i la mineria provocà que la gent dels nuclis rurals del municipi actual de Guardiola s'agrupessin en una zona més ben comunicada, prop del riu que aprofitava una bifurcació dels camins de Bagà i de La Pobla al voltant de l'Hostal nou. Així va ser com va néixer el nucli de Guardiola a l'actual emplaçament prop de les fàbriques de ciment del Collet i del Clot del Moro. Precisament va ser arran d ela construcció de la colònia industrial del Collet que comportà la construcció del canal industrial de Berga i en conseqüència l'allargament de la línia Manresa a Berga i de Berga i Guardiola . La construcció del 'Ferrocarril Económico Manresa-Berga' va ser iniciativa dels industrials del sector tèxtil de Cal Pons, Monegal, Soldevila, Rosal, Bassacs, Prat per unir les seves colònies amb els nuclis més poblats com serien el cas de Manresa i Barcelona. El primer projecte de 1879 es va començar a portar a terme el 1881 i justament tres any després, el 1884 la línia arribava a Sallent. Poc després les van seguir les poblacions de Puig Reig i finalment el 1887 el ferrocarril arribava Cal Rosal (Olvan). La ciutat de Berga que fins aleshores no superava els 5000 habitants estava situada en na zona més elevada, s'havia de modernitzar i per això calia una forta inversió en industrialització que va venir promoguda per la mà de Marcel·lí Boixader el qual va projectar un canal industrial que havia de portar l'aigua des de la resclosa situada a la zona del Collet fins a la fàbrica del Canal situada a Berga. Aquesta conducció significà una utilització gratuïta de l'aigua a les colònies situades Llobregat avall. El 1881. 'La Companyia Minera de Ferrocarril y Minas de Berga S.A' obtenia del ministerio de Fomento la concessió per ampliar la línia fins a Guardiola. Per a la seva execució es va contractar a l'empresa intailana 'Gavaretti, Vallido, Bovio &Cia' que ja explotava les mines de Sant Corneli. A Cercs hi va construir un carrer de cases i també un cantina però aquestes inversions no van ser suficients per eixugar el deute que aquesta empresa venia acumulant des de feia temps i van acabar amb la seva ruïna. El 1890 les empreses de 'Ferrocarriles y Minas de Berga S.A i Ferrocarril Económico Manresa-Berga' es van fusionar en una de sola promoguda per Lluís G. Pons i Enrich (amo de Cal Pons) i J.E. Olano de Loyzaga, amo de les mines de Cercs i enginyer de mines. Aquesta nova companyia és la que va portar el tren fins a Guardiola el 1904. Inicialment el projecte del ferrocarril de Guardiola havia d'arribar a la zona del collet on hi havia la colònia agrícola dels Pujol de Berga i també la captació del canal industrial, propietat de la família dels Boixader. Aquest doble joc d'interessos va despertar la prudència del Sr. Olano que va acabar allargant la línia fins a la zona de La Ribera on hi va situar l'estació terminal. La posada en funcionament de la fàbrica de ciment Asland del Clot del Moro va incentivar la construcció d'una línia de via estreta que unís Guardiola amb la fàbrica de ciment i donés origen al 'carrilet' de Guardiola a Castellar. Aquesta línia es va utilitzar per al transport de mercaderies i també per als passatgers amb parades a Riutort i també la Pobla. Ambdues línies tenien cam a estació terminal la població de Guardiola on hi tenien tots els serveis necessaris d'una estació terminal d'aquestes característiques (cotxeres, dipòsits d'aigua, tallers per a reparar les màquines) Aquest servei es va mantenir en funcionament fins el 1972 on la substitució del tren per l'automòbil en carretera, la crisi de la fàbrica de ciment i del carbó així com la construcció d'un embassament a la Baells que inundava terrenys per on passava el ferrocarril van obligar a clausurar la línia fèrria d'Olvan a Guardiola. La línia Guardiola la Pobla ho havia fet el 1966 i un any després (el 1973) es va tancar la línia de Sallent a Olvan</p>	42.2332000,1.8792000	407517	4676277	1898-191	08099	Guardiola de Berguedà	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51135-foto-08099-237-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51135-foto-08099-237-3.jpg	Física		Patrimoni moble	Col·lecció	Pública	Altres	2020-09-23 00:00:00	Pere Cascante i Torrella		Les locomotores 'Berga' es van fabricar entre el 1898 i 1911 per diferents firmes que enumerem a continuació. Cal destacar que les locomotores núm.27 a 30 foren fabricades entre els anys 1890 i 1896, les primeres per la firma alemanya Krauss i les dues darreres per Nuevo Vulcano de Barcelona el 1901. Amb la fabricació de les locomotores a la firma de 'La Maquinista Terrestre i Maritima' les locomotores reben noms de la línia Manresa-Olvan i Guardiola. Així el 1902 es fabrica la locomotora 'Serchcs' amb el núm31 , el 1902 la de 'Consolación' amb el núm. 32, el mateixa any es fabrica la núm. 33 amb el nom de 'Guardiola' i el núm 34 amb el nom de 'Llobregat', el 1904 es fabrica la núm. 35, 36, 37 i 38 amb els noms de 'La Baells', 'La Pobla', 'Catalunya' i 'Espanya'. Finalment el 1911 es fabriquen la resta de locomotores que van del núm. 39 a 42 i amb els noms de ' Fígols', 'La Pobla', 'Bastareny' i 'Cadí'. Actualment es conserva la núm. 31, en funcionament i cedida pels Amics del Ferrocarril de Catalunya a 'FGC' que s'empra per a ús turístic en la línia de Barcelona-Anoia. Altres locomotores d'aquesta sèrie que encara es conserven són la núm. 27 o 'Balsareny' exposades al museu del ciment del Clot del Moro , la núm. 29 'Navàs' està exposada a Barcelona, la núm. 33 o 'Guardiola' és a Martorell, la núm. 34 o 'Llobregat' és a Navàs, la núm. 37 o 'Catalunya' és a Cornellà de Llobregat i la núm. 41 o 'Bastareny' és a Esparreguera. La resta han desaparegut.		53	2.3	14	Patrimoni cultural	2024-04-25 09:33
51136	Col·lecció de pintura	https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-de-pintura-0		XX-XXI	Estan penjats i exposats al públic.	<p>Conjunt de quadres exposats del concurs de pintura ràpida que es celebra per la festa Major de Guardiola de Berguedà cada any. Es tracta d'un conjunt d'una vintena de quadres premiats que es custodien a l'Ajuntament i que representen diferents temes i paisatges de la població i del municipi. Els quadres estan penjats a les dependències de l'Ajuntament de Guardiola.</p>	08099-238	Plaça de l'Ajuntament núm. 03. 08694 (Guardiola de Berguedà)		42.2332000,1.8792000	407517	4676277		08099	Guardiola de Berguedà	Fàcil	Bo		Física		Patrimoni moble	Col·lecció	Pública	Ornamental	2020-09-23 00:00:00	Pere Cascante i Torrella	Diversos pintors			53	2.3	14	Patrimoni cultural	2024-04-25 09:33
51139	Material arqueològic procedent del monestir de Sant Llorenç	https://patrimonicultural.diba.cat/element/material-arqueologic-procedent-del-monestir-de-sant-llorenc	<p>BOLÒS, J. (1995): 'Monestir de Sant Llorenç prop Bagà. Les fonts documentals. Els primers temps del monestir (segles IX-XIII)'. Investigacions arqueològiques i històriques al Berguedà (II). Sant Llorenç prop Bagà. Sant Quirze de Pedret. QCT. 6. Barcelona. p- 11-12.BOLÒS, J. (1986): 'Monestir de Sant Llorenç prop Bagà. Resum de les fonts documentals'. Memòria 1984, Diputació de Barcelona, Servei de Catalogació i Conservació de Monuments. Barcelona p-86-88.LÓPEZ MULLOR, A.(1991): La excavación del monasterio de Sant Llorenç prop Bagà. Campañas 1984-1989. Quaderns Científics i Tècnics, 3: Simposi Actuacions en el patrimoni edificat medieval i modern (segles X al XVIII): I. La intervenció arquitectònica. II. La recerca arqueològica. Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. P- 67-90. LÓPEZ MULLOR, A.; CAIXAL, À. (1987): Monasterio de Sant Llorenç prop Bagà (Guardiola de Berguedà, Barcelona). Novedades arqueológicas. II Congreso de Arqueología Medieval Española, Madrid. P-339-348. LÓPEZ MULLOR, A.; CAIXAL, À. (1995): 'Monestir de Sant Llorenç prop Bagà. Excavacions arqueològiques. Campanyes 1984-1989'. Quaderns Científics i Tècnics, 6: Investigacions arqueològiques i històriques al Berguedà (II). Sant Llorenç prop Bagà. Sant Quirze de Pedret. Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. P-24-177. LÓPEZ MULLOR, A.; CAIXAL, À. (1999): 'Nous descobriments arqueològics al monestir de Sant Llorenç prop Bagà'. L'Erol, 61. Berga, p- 21-30. LÓPEZ MULLOR, A.; CAIXAL, À. (2000): 'Resultats dels darrers treballs d'excavació al monestir de Sant Llorenç prop Bagà (Guardiola de Berguedà)'. Actes del I Congrés d'Arqueologia Medieval i Moderna de Catalunya. Igualada, 13-15 de novembre de 1998. Barcelona. P- 472-488. LÓPEZ MULLOR, A.; CAIXAL, À. (2002): 'Darrers treballs d'excavació al conjunt del monestir de Sant Llorenç prop Bagà (Guardiola de Berguedà, Berguedà)'. Lambard. Estudis d'art medieval, XIV (2001-2002). Institut d'Estudis Catalans. Barcelona p-47-74.LÓPEZ MULLOR, A.; CAIXAL, À.; VILA, J.M. (2003): El monestir de Sant Llorenç prop Bagà (Guardiola de Berguedà). Assaig d'evolució històrica. Actes del II Congrés d'Arqueologia Medieval i Moderna a Catalunya. Sant Cugat del Vallès, 18-21 d'abril de 2002. Vol. I. Barcelona. P- 35-48. LÓPEZ MULLOR, A.; CAIXAL, À. (2004): Las excavaciones en el monasterio de Sant Llorenç prop Bagà (Guardiola de Berguedà). 2ª Bienal de la Restauración Monumental. Vitoria-Gasteiz, del 21 al 24 de noviembre de 2002, Academia del Partal, Fundación Catedral de Santa María. Vitoria.p- 203-209. LÓPEZ MULLOR, A.; CAIXAL, À.; VILA, J.M. (2007):El recinte medieval del monestir de Sant Llorenç prop Bagà (Guardiola de Berguedà). Campanyes arqueològiques dels anys 2000-2004. Actes del III Congrés d'Arqueologia Medieval i Moderna a Catalunya. Sabadell, 18-21 de maig de 2006. Vol. II. Barcelona. P- 585-604.LÓPEZ MULLOR, A.; CAIXAL, A (2002).Memòria de intervenció arqueològica a Sant Llorenç prop Bagà. Campanya 2002. Diputació de Barcelona, Servei de Patrimoni Arquietctònic Local. LÓPEZ MULLOR, A.; CAIXAL MATA, A. (2001-2003); Memòria de les excavacions al conjunt del monestir de Sant Llorenç prop Bagà (Guardiola de Berguedà, Berguedà). Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. DDAA.(2008): Guardiola de Berguedà. Monestir de Sant Llorenç prop Bagà. Memòria de les excavacions arqueològiques. Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. VILA CARABASSA, J.M. (2000). Monestir de Sant Llorenç prop Bagà(Guardiola de Berguedà). Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona.. DDAA (2014). 'Nou monestir de Sant Llorenç'. Restaurar o reconstruïr. Actuacions del Servei de Patrimoni Arquitectònic Local en els monuments. Memòria SPAL 2002-2012. Vol I. Barcelona p- 455-484</p>	XI-XIX	Custodiat a les reserves del SAM de Girona i al Gabinet Numismàtic del MNAC.	<p>Els materials arqueològics apareguts en el decurs de les campanyes realitzades al conjunt del monestir de Sant Llorenç prop Bagà (Guardiola de Berguedà) han estat dipositats al SAM de Girona (Servei Arqueològic de Museus). Són les campanyes: 1984-1990 (amb un lliurament formalitzat el 2 de febrer de 1995) 1996-1997 (lliurat el dia 15 de juny de 1999) 2000 (amb un dipòsit formalitzat el 2001) 2001-2003 (19 caixes) (amb un dipòsit formalitzat el març de 2005).El material de la campanya de 2008 està dipositat provisionalment al museu municipal de Berga i és un conjunt de dues caixes de ceràmica. Pel que fa a les monedes constens cinc lliuraments següents: 48 m. MNAC 27.07.93. 5 m. MNAC 23.04.96. 3 m. MNAC 18.06.01. 13 m. MNAC 11.07.02. 13 m. MNAC 02.02.09.</p>	08099-241	Dipòsit del Museu Arqueològic de Catalunya. Carrer de Pedret, 95, 17007 (Girona)	<p>Segons Jordi Bolós (1996).El primer document en el qual s'esmenta el monestir de Sant Llorenç prop de Bagà és de l'any 898. Segons aquest document, la comunitat de Sant Llorenç va rebre unes terres prop de Berga. Cal pensar, doncs, que a final del segle IX ja hi havia, sobre l'aiguabarreig del Bastareny amb el Llobregat, un cenobi mínimament estructurat. És molt probable que calgui relacionar el seu naixement amb la instal·lació en aquest indret d'un grup de religiosos que van arribar del sud dels Pirineus el segle VIII o, més aviat, durant el segle IX. Aquests primers religiosos de Sant Llorenç vivien a les coves que hi ha dessota l'actual monestir, o potser en algun petit edifici proper. Aquesta situació inicial s'alterà al segle X quant els membres de la casa comtal de Cerdanya-Besalú el finançaren de forma notable fent importants donacions de terres tant al Berguedà com també a la Cerdanya entre els anys 950 i 983 i que enriquiren de forma notable el seu patrimoni. Al costat dels lliuraments fets pels comtes, s'afegiren donacions dels grans propietaris de la contrada. Tot plegat constituïa, l'any 983, un patrimoni important format per més de 70 masos repartits entre la vall de Brocà que incloïa la vall del Bastareny, la vall de Gavarrós, la vall de Gréixer, el collet d'Eina, Brocà i segurament la zona de Gisclareny, per una quinzena d'esglésies, sovint parroquials, per uns drets sobre diverses viles i per nombroses altres terres. Aquestes parròquies serien repartides per tota la vall. En aquests moments el monestir deuria tenir uns 15 monjos. Amb la consagració del 983,el monestir es trobava potser en un dels moments més bons de la seva història. La comunitat arribà a estar formada per uns vint monjos, a més, evidentment, dels oblats, els novicis i els llecs. Les donacions continuaren fins el 110 però després del 983 ja no hi ha documentada cap nova cessió feta pels comtes. A la documentació conservada veiem que, durant aquesta etapa, surten citats un prior o un prebost, un procurador, un cellerer, un flequer, un forner, un escrivà, etc. Lentament, es produí, com en la major part dels monestirs, una estructuració interna de la comunitat. Així mateix, aquesta comunitat cedí l'administració de part de les seves terres a un villicus o procurador.. Al 1050 trobem els primers enfrontaments entre el monestir i els senyors de les rodalies. Aquesta situació de puixança va continuar així al llarg de tot el segle XII i bona part del XIII. La comunitat estava formada per gairebé vint membres. Dins aquesta comunitat, a part de la majoria dels oficis esmentats hi havia un forner, un cuiner, un traginer i fins hi tot un monjo responsable de les obres. D'altra banda, també hi continuà havent plets i enfrontaments, alguns ja força importants. Al final del segle XIV, el monestir, però, ja estava molt endeutat. Això cal pensar que fou degut al saqueig dels senyors veïns, a una possible reducció de les rendes i també, probablement, a causa que la comunitat degué voler fer més coses que les que podia pagar. Començà una etapa de supervivència: els monjos hagueren d'afranquir pagesos, normalment d'una forma temporal; calgué, fins i tot, vendre algunes possessions. D'altra banda, els enfrontaments amb els Pinós comportà fortes violències que arribaren a motivar l'excomunió de la major part dels rectors de la contrada.Com a conseqüència de la disminució de les collites i de la baixa demografia, que va suposar un descens considerable de les rendes dels senyorius, tant dels laics com dels eclesiàstics. D'aquesta crisi generalitzada no se'n va poder escapar el monestir, que va veure com les seves rendes minvaven cada cop més. El terratrèmols de 1426 i 1428 acabà amb la puixança econòmica entrant en una profunda crisi que no es va poder recuperar.</p>	42.2332000,1.8792000	407517	4676277		08099	Guardiola de Berguedà	Restringit	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51139-foto-08099-241-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51139-foto-08099-241-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51139-foto-08099-241-3.jpg	Legal i física	Modern\|Medieval	Patrimoni moble	Col·lecció	Pública	Científic	2020-10-07 00:00:00	Pere Cascante i Torrella		Material dipositat de forma definitiva amb la corresponent carta de lliurament i registre d'entrega d'acord amb la llei 9/93 de Patrimoni cultural català que regula les intervencions arqueològiques i paleontològiques de Catalunya. Informació facilitada per Àlvar Caixal i Mata de SPAL (Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona)	94\|85	53	2.3	14	Patrimoni cultural	2024-04-25 09:33
51140	Material arqueològic procedent del castell de Guardiola	https://patrimonicultural.diba.cat/element/material-arqueologic-procedent-del-castell-de-guardiola	<p>BARTRINA, ENRIC ( 1985). El castell de Guardiola. Àmbit de Recerques del Berguedà. Berga. BOLÓS MASCLANS, J; PAGÈS, M (1996). El monestir de Sant Llorenç prop Bagà. Artestudi. Barcelona p- 56. CATALÀ i ROCA, PERE. 'El castell de Guardiola' Els castells catalans. Vol V. (El Berguedà)P.910-916. CATALÂ i ROCA, PERE (1982).'El castell de Guardiola' a Inventari de Patrimoni arquitectònic de Catalunya GUARDIA, JORDI (2014) 'les excavacions al castell de Guardiola de Berguedà. Actes de les II jornades d'Arqueologia de la Catalunya Central. Vic- 13-15 de desembre de 2012 Generalitat de Catalunya .SERRA I VILARÓ; JOAN (1989). Les baronies de Pinós i Mataplana. Investigació als seus arxius. Vol. III.</p>	XII-XVI	Custodiat al museu Comarcal de Berga i també a l'Associació de Torre de Guaita.	<p>Conjunt de material ceràmic procedent del castell de Guardiola en fase d'estudi i dipositat de forma provisional al museu comarcal de Berga. Es conserven un conjunt de caixes amb material que va des del segle XI amb fragments de vores d'olla i olleta de ceràmica gris medieval, ceràmica decorada en verd i manganès dels segles XIII i XIV amb fragments de vores de plat i escudella, ceràmica blava dels tallers valencians de Paterna i de Barcelona amb vores de servidores, escudelles, plats, talladors i en menor mesura ceràmica valenciana decorada en Reflex metàl·lic. L majoria de les peces corresponen amb la ceràmica 'pisa esmaltada' però també hi ha un bon nombre de ceràmica vidriada de l'anomenada 'terra verda' o ceràmica vidriada dels segles XIV amb formes com ara setrills, olles, pitxers, poals i ceràmica comuna de vidriat plumbífer utilitzada per a la cuina de les llars. Corresponen amb formes de plat d'ala, olles, pitxers, gerres. En menor ,mesura també hi ha peces de l'obra aspra' o ceràmica comuna així com monedes de l'era comtal i reial i sivelles de bronze i fins hi tot una figureta en forma de cabra d'ivori.</p>	08099-242	Ajuntament de Guardiola de Berguedà Plaça de l'Ajuntament núm. 03. 08694 (Guardiola de Berguedà)	<p>Aquest castell que denomina el lloc de 'Guardiola' està documentat ja des del segle X com a guaita que controlava l'entrada a la vall de Brocà. La primera referència és del 939 quant el comte de Cerdanya Sunifred rep el dret d'aprisió o dret d'ocupar una terra erma per part de l'abat Dacó de Sant Sebastià de Sull amb propòsit d'explotar-la i treure'n profit. En aquest document s'esmenta el topònim de Rocha de Guardiola, juntament amb el poblat de les Llenes. Posteriors documents ja van lligats amb el monestir de Sant Llorenç que l'any 984 es fa esment del nucli de les Llenes i possiblement també al castell que es denomina 'roca'. En aquest moment l'antiga torre de guaita es deuria convertir ja en un castell. No trobem més notícies d'aquest lloc fins el 1281 quant en el testament que els senyors de Guardiola Pere de Guardiola i la seva esposa Berenguera donaren a la seva filla Agnès les possessions que tenien malgrat que el castell pertanyés al monestir . Agnès donà totes les seves possessions al monestir a canvi d'anar ben alimentada. .En aquet moment ja existia la batllia de guardiola. El 1279 hi havia cases edificades dins dels murs i el 1295 va ser un indret de pugnes entre els senyors de Pinós i l'abat de Sant Llorenç. Posteriorment entre el 1320 i 1339 i durant el govern de l'abat Guillem de ça Vila el monestir es va aliar amb el rei Jaume i Alfons d'Aragó per la seva posició estratègica. L'objectiu era que la corona es fes amb el castell per la seva situació de control i poder combatre contra les pugnes que hi havia constantment entre els barons de Pinós i l'abat de Sant Llorenç. Cal remarcar el 1328 el baró atacà el castell de Guardiola que acabà amb l'excomunió de tots els preveres de la baronia de Pinós. Aquestes excomunions van ser molt presents els anys següents al 1328 fins al 1335. Guillem permutà el castell de Guardiola a la Corona d'Aragó a canvi d'un lloc anomenat 'Vilaguisants' de gran utilitat però es reservà tot el dret del cobrament dels tributs. El rei n'havia de costejar de les obres. Ambdues parts havien de nomenar batlle. Aquesta permuta es va portar a terme el 11 de març de 1327. Cap el 1364 el castell de Guardiola es va vendre a la vila de Berga que era de jurisdicció reial del rei Pere III, el Cerimoniós per mil florins d'or i sinch mil sous de moneda Barcelonesa'. Atès que el castell era propietat del rei i aquest intentava extreure del monestir de Sant Llorenç tot el que necessitava , el 1371 l'abat Jaume Ça Prous va vendre la meitat del castell de Guardiola i el lloc de Llenes al baró de Pinós després d'un episodi de fortes bregues entre el baró i la sots-vegueria de Berga. Aquests esdeveniments desencadenaren noves lluites entre els barons de Bagà i els Berga . Posteriorment el 1393 els veguers de Berga es queixen al rei Joan II dels abusos que els oficials del castell de Guardiola en feien de les seves rendes i els demanen que se'ls prohibeixi fer-ne ús. El 1465 el castell de Guardiola i les seves possessions estaven a mans dels Pinós . Al nomenar Bernat Galceran de Pinós capità general de Catalunya se li atorga el castell de Guardiola que va ser apoderat pel mateix baró el 1482 juntament amb el castell de Berga. Finalment al segle XV i després d'un llarg plet entre els Pinós i la vegueria de Berga es signa un pacte entre l'abat de Sant Llorenç i la vegueria de Berga i en el que el consell de Berga renuncia a reclamar els deutes de l'abat i els predecessors a canvi que aquest segon renuncia a reclamar tot el que va ser pres . A partir d'aquest moment el castell passa a mans de la vila de Berga fins a mitjans del segle XIX. El castell també va ser escenari de les guerres de remença i Durant la guerra dels Segadors, el castell de Guardiola va ser novament escenari de conflictes. Francisco Vilardaga ens explica un conflicte que va succeir al castell el 1654 coincidint amb la retirada de l'exèrcit francès. No sabem quant va ser destruït doncs els documents no ens en parlen.</p>	42.2332000,1.8792000	407517	4676277		08099	Guardiola de Berguedà	Restringit	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51140-foto-08099-242-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51140-foto-08099-242-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51140-foto-08099-242-3.jpg	Física	Gòtic\|Medieval	Patrimoni moble	Col·lecció	Pública	Científic	2020-09-23 00:00:00	Pere Cascante i Torrella		Material dipositat en part al Museu Comarcal de Berga de forma provisional i una altre part a l'Associació de Torre de Guaita que el té com a dipòsit provisional i que s'exposa temporalment al monestir de Sant Llorenç	93\|85	53	2.3	14	Patrimoni cultural	2024-04-25 09:33
51141	Restes de barraques de pastors a Cabrera	https://patrimonicultural.diba.cat/element/restes-de-barraques-de-pastors-a-cabrera	<p>SÀNCHEZ I VICENS, j (2008). 'Arqueologia del paisatge. Un cas pràctic' a El Picot Negre, revista informativa del Parc Natural del Cadí i Moixeró. Núm. 12. pp.</p>	XIII-XX	Estan abandonats i perduts enmig del bosc.	<p>Barraca situada a las camps del Moixeró i a la zona de Cabrera. Aquestes barraques van associades a altres espais com ara les zones de carboneig a les parts baixes i fondalades més obagues de les valls amb una important coberta vegetal, la zona de conreu que oscil·la entre els 1180 i 1275 metres d'alçada i compostes per feixes grans limitades per murs de pedra seca, alguns prop de mulleres atès que s'irrigaven amb petits canals i la zona d'hàbitat de 1275 a 1475 on el conreu va disminuïnt, el pendent augmenta i s'han d'habilitar estructures que aprofitin el desnivell del terreny . Es tracta de construccions molt senzilles que medeix uns 2'5 metres x 3 metres aproximadament amb uns murs d'uns 40 cm. Tenn una sola porta i segurament la coberta hauria estat de branques o llosa a un sol vessant. Aquestes barraques poden aprofitar el pendent del terreny</p>	08099-243	A sota el coll de Cabrera	<p>Les carboneres eren situades en llocs obacs i prop de camins i vies de comunicació. Atès que l'operació de carboneig durava bastants dies i no es podia abandonar; el carboner havia de tenir un lloc on fer-hi estada a prop de l'explotació ja que i tal com s'ha dit els nuclis habitats més propers com Gréixer, Escriu, Gavarrós o Pardinella quedaven allunyats per poder-hi pernoctar una vegada hagués acabat el jornal.</p>	42.2948500,1.8475500	404998	4683157		08099	Guardiola de Berguedà	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51141-foto-08099-243-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51141-foto-08099-243-2.jpg	Legal	Modern\|Popular\|Medieval	Patrimoni immoble	Jaciment arqueològic	Privada	Sense ús	2020-09-24 00:00:00	Pere Cascante i Torrella			94\|119\|85	1754	1.4	14	Patrimoni cultural	2024-04-25 09:33
51142	Clau de Sant Llorenç	https://patrimonicultural.diba.cat/element/clau-de-sant-llorenc	<p>LÓPEZ MULLOR, A., (1991): La excavación del monasterio de Sant Llorenç prop Bagà. Campañas 1984-1989. Quaderns Científics i Tècnics, 3: Simposi Actuacions en el patrimoni edificat medieval i modern (segles X al XVIII): I. La intervenció arquitectònica. II. La recerca arqueològica. Barcelona, 1989. Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. Barcelona, 1991: 67-90. LÓPEZ MULLOR, A.; CAIXAL, À. (1987): Monasterio de Sant Llorenç prop Bagà (Guardiola de Berguedà, Barcelona). Novedades arqueológicas. II Congreso de Arqueología Medieval Española, Madrid 1987. Madrid, 1987: 339-348. LÓPEZ MULLOR, A.; CAIXAL, À. (1995): 'Monestir de Sant Llorenç prop Bagà. Excavacions arqueològiques. Campanyes 1984-1989'. Quaderns Científics i Tècnics, 6: Investigacions arqueològiques i històriques al Berguedà (II). Sant Llorenç prop Bagà. Sant Quirze de Pedret. Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. Barcelona, 1995: 24-177. LÓPEZ MULLOR, A.; CAIXAL, À. (1999): 'Nous descobriments arqueològics al monestir de Sant Llorenç prop Bagà'. L'Erol, 61. Berga, 1999: 21-30. LÓPEZ MULLOR, A.; CAIXAL, À. (2000): 'Resultats dels darrers treballs d'excavació al monestir de Sant Llorenç prop Bagà (Guardiola de Berguedà)'. Actes del I Congrés d'Arqueologia Medieval i Moderna de Catalunya. Igualada, 13-15 de novembre de 1998. Barcelona, 2000: 472-488. LÓPEZ MULLOR, A.; CAIXAL, À. (2002): 'Darrers treballs d'excavació al conjunt del monestir de Sant Llorenç prop Bagà (Guardiola de Berguedà, Berguedà)'. Lambard. Estudis d'art medieval, XIV (2001-2002). Institut d'Estudis Catalans. Barcelona, 2002: 47-74.LÓPEZ MULLOR, A.; CAIXAL, À.; VILA, J.M. (2003): El monestir de Sant Llorenç prop Bagà (Guardiola de Berguedà). Assaig d'evolució històrica. Actes del II Congrés d'Arqueologia Medieval i Moderna a Catalunya. Sant Cugat del Vallès, 18-21 d'abril de 2002. Vol. I. Barcelona, 2003: 35-48. LÓPEZ MULLOR, A.; CAIXAL, À. (2004): Las excavaciones en el monasterio de Sant Llorenç prop Bagà (Guardiola de Berguedà). 2ª Bienal de la Restauración Monumental. Vitoria-Gasteiz, del 21 al 24 de noviembre de 2002, Academia del Partal, Fundación Catedral de Santa María. Vitoria, 2004: 203-209. LÓPEZ MULLOR, A.; CAIXAL, À.; VILA, J.M. (2007):El recinte medieval del monestir de Sant Llorenç prop Bagà (Guardiola de Berguedà). Campanyes arqueològiques dels anys 2000-2004. Actes del III Congrés d'Arqueologia Medieval i Moderna a Catalunya. Sabadell, 18-21 de maig de 2006. Vol. II. Barcelona, 2007: 585-604.LÓPEZ MULLOR, A.; CAIXAL, A (2002).: Memòria de intervenció arqueològica a Sant Llorenç prop Bagà. Campanya 2002. Diputació de Barcelona, Servei de Patrimoni Arquietctònic Local. López Mullor, A.; Caixal, A. (2001-2003); Memòria de les excavacions al conjunt del monestir de Sant Llorenç prop Bagà (Guardiola de Berguedà, Berguedà). Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. DDAA.(2008): Guardiola de Berguedà. Monestir de Sant Llorenç prop Bagà. Memòria de les excavacions arqueològiques. Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. Vila Carabassa, J.M. (2000). Monestir de Sant Llorenç prop Bagà(Guardiola de Berguedà). Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona.. DDAA (2014). 'Nou monestir de Sant Llorenç'. Restaurar o reconstruïr. Actuacions del Servei de Patrimoni Arquitectònic Local en els monuments. Memòria SPAL 2002-2012. Vol I. Barcelona. 455-484</p>	XVIII	Està en ús per obrir la porta de l'Església de Sant Llorenç. Amb la restauració de 2008 es va decidir de recuperar-la després d'estar un temps en desús ja que s'hi accedia per un altre costat i amb una clau completament diferent.	<p>Clau de la porta de l'església del monestir. Es tracta d'una clau d'uns 15 cm de llarg x 5 cm d'ample (incloent l'anella de l'extrem superior) i realitzada en ferro forjat. En un extrem hi ha l'anella oval per on s'hi passava la mà per poder girar. La part principal és de secció circular i a la part inferior hi té una sèrie de tres dents que obren la porta. A la part central que va unida l'anella amb el tronc hi ha un petit espai on hi ha l'incisió d'una creu ornamental. Es tracta d'una clau que procedeix de la porta de l'església que es va obrir en el moment de construir la façana de llevant de l'església i vinculada amb una reforma del segle XVIII (1761) .La clau és la original i avui està en funcionament</p>	08099-244	Al monestir de Sant Llorenç	<p>El segle XVIII, tal i com passa al segle anterior, ens manquen les visites dels primers anys d'aquest segle. Sols disposem de les visites pastorals dels anys 1789, 1792 i 1796. En aquest cas, els documents deixen entreveure que des de darreries de la centúria anterior es devien haver anat realitzant diverses obres al monestir. Probablement, aquesta circumstància s'hagi de relacionar amb la revifalla econòmica que va experimentar el conjunt del Principat en aquells anys, i que degué comportar majors recursos per al cenobi. Aquest fet ha estat corroborat en el decurs de les investigacions arqueològiques, que mostren que, cap el 1760, es va fer una gran ordenació del conjunt, quedant soterrades la majoria de les construccions medievals, llevat d'una part de l'església. La imatge que ofereix la primera d'aquestes visites és la d'un temple amb diversos altars i una ornamentació correcta. Tot i això, encara es fa esment de la necessitat de fer noves obres en un edifici destinat a la residència del prior. La visita va ser feta per Joaquim de Parrella i de Rialp, abat del monestir de Camprodon, com a representant de la Congregació Claustral, qui, després d'haver visitat tots els monestirs de la congregació, va arribar aquell any a Sant Llorenç, on va ser rebut per fra Damià Serra, monjo i rector d'aquella parròquia, juntament amb dos acòlits. L'informe continuava amb la petició del monjo que el traslladessin a Sant Pau del Camp, per a la qual cosa argumentava que a la seva edat avançada se li havia d'afegir el fet d'haver de suportar unes dures condicions per complir amb el seu deure pastoral: 'el rigor de los fríos, hielos, y escarchas de aquella montaña, y lo escabroso dela situación de la sufragánea que sirve', circumstàncies que havien debilitat la seva complexió ja fràgil. Tot i que la petició va ser considerada justa pel visitador, no sembla que el trasllat fos immediat, ja que en la visita següent, de l'any 1792, encara s'esmenta el mateix monjo residint a Sant Llorenç. El progressiu deteriorament de la salut i l'edat encara més avançada de fra Damià Serra explicarien que el culte al monestir es trobés en aquell moment desatès i mancat d'ornaments i hàbits sacerdotals en bon estat. L'any 1796, al monestir ja hi habitava un nou monjo, fra Pau Perelló, que feia les funcions de rector. Aquesta circumstància va proporcionar una nova vida al lloc i es van fer diverses obres al llarg d'aquells anys, principalment a la casa prioral i també a l'església. El 3 d'octubre, fra Joaquim de Parrella i de Rialp va arribar a Sant Llorenç per a una visita de dos dies. Acompanyat d'un vicari i del rector, el visitador va entrar seguint el ritual acostumat, per passar posteriorment a inspeccionar les fonts baptismals i els diferents altars així com la sagristia amb tots els seus ornaments. Segons pròpies paraules: 'En todas partes hallamos a impulsos del zelo del actual senyor prior aquel aseo y limpieza que se debe a las cosas destinadas al sagrado culto. En acabat va passar a la biblioteca del prior que, segons queda consignat, era força important. Les obres fetes a l'església van ser motiu d'elogi per part del visitador: Igualmente quedamos muy satisfechos al ver las muchas y costosas obras que acaba de hacer, e irá continuando en su casa prioral, las que a un tiempo la aseguran y embellecen, y las considerables ventajosas mejoras que tiene proyectadas y que va á emprender desde luego en la iglesia y por último los desvelos y trabajos que emplea en el aumento de las rentas de este priorato, haviendo procurado adquirir de todas las escrivanias y archivos circunvecinos quantas noticias pueden conducir a tan importante fin'. Aquestes millores de la casa prioral i l'església coincideixen amb els resultats obtinguts dels treballs arqueològics que han confirmat una nova reforma del temple que va significar la reconstrucció definitiva del tram oest de la nau nord que li va donar l'aparença actual.</p>	42.2347900,1.8752700	407195	4676458	1769	08099	Guardiola de Berguedà	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51142-foto-08099-244-2.jpg	Física	Barroc	Patrimoni moble	Objecte	Privada accessible	Científic	2020-10-07 00:00:00	Pere Cascante i Torrella			96	52	2.2	14	Patrimoni cultural	2024-04-25 09:33
51143	Mercats de Guardiola	https://patrimonicultural.diba.cat/element/mercats-de-guardiola	<p>www.guardioladebergueda.cat</p>		Estan en període de creixement gràcies a la bona gestió del consistori de Guardiola.	<p>Conjunt de mercats com ara el mercat del bolet, el mercat de Nadal o del Tió o altres fires que es realitzen al llarg de l'any al municipi. De tots ells el que té més tradició i antiguitat és el mercat del bolet que es porta a terme cada tardor en un espai habilitat justament per aquesta finalitat davant de l'antiga estació de Guardiola i que es celebra des de fa més de 15 anys. El punt àlgic del mercat és la 'festa del bolet' on s'hi fan concursos i tasts de tapes de cuina i de vi relacionades amb els bolets, exposicions, tallers i amb el m popular 'esmorzar del boletaire'. Des de fa 5 anys s'hi ha incorporat el concurs de dibuix infantil. Altres fires i mercats que es fan al municipi són el popular mercat de Nadal que enguany ha estat la segona edició amb parades de tions, pessebres i també de productes agro alimentaris propis de la zona com la mel, fruits secs, formatges i embotits. Aquest mercat que té inici el 16 de desembre amb una festa s'allarga fins a les festes nadalenques. Ha estat una iniciativa municipal en col·laboració de l'empresa firàlia. Aquest mercat es fa a la plaça de davant de l'església de la Puríssima. El municipi compta amb altres mercats que es van realitzant al llarg de l'any coincidint amb les festivitats.</p>	08099-245	Ajuntament de Guardiola de Berguedà Plaça de l'Ajuntament núm. 03. 08694 (Guardiola de Berguedà)	<p>Mercat que es realitza des de fa 15 anys al municipi i que va començar amb l'establiment i venta ambulant d'aquests productes de tardor al costat de la carretera C-16 en el seu pas per Guardiola. Amb la construcció del barri de l'estació i l'enderrocament de les antigues instal·lacions ferroviàries es va urbanitzar al zona amb cases unifamiliars i es va habilitar un espai per a les parades del mercat amb pèrgoles per a col·locar els tendals i zones electrificades.</p>	42.2309100,1.8781400	407426	4676024		08099	Guardiola de Berguedà	Obert	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51143-foto-08099-245-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51143-foto-08099-245-3.jpg	Inexistent		Patrimoni immaterial	Manifestació festiva	Pública	Lúdic	2020-09-23 00:00:00	Pere Cascante i Torrella		Mercats de tradició molt arrelada, especialment el del bolet		2116	4.1	14	Patrimoni cultural	2024-04-25 09:33
51144	Aplec de Rocasança	https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-de-rocasanca	<p>VILADÉS, LLORENS,RAMON (2004). 'Tradicions i costums'. Erol . Suplement núm. 3</p>	XX	Es manté gràcies a l'associació dels Amics dels Monuments de la vall del Bastareny i als veïns del municipi de Guardiola i Bagà.	<p>Els amics dels monuments de la vall del Bastareny des de el 1994 i 1995 han volgut recuperar els aplecs de les esglésies de Sant Andreu de Gréixer i Santa Maria de Rocasança, tenint present que aquesta associació Baganesa des dels anys vuitanta que bé recuperant l'aplec de Sant Martí del Puig de l'Obaga a Gisclareny i el de Sant Joan de l'Avellanet a Bagà. Aquests aplecs tenien com a objectiu continuar amb el culte a aquestes antigues capelles medievals celebrant-hi una eucaristia i a continuació fent un ressopó de coca, allioli de codonyat , vi i cansalada. L'aplec de l'Hospitalet per les famílies i masovers del lloc. Actualment es continuen celebrant de forma voluntària i desinteressada</p>	08099-246	Al lloc de l'Hospitalet		42.2983200,1.8714800	406976	4683516		08099	Guardiola de Berguedà	Obert	Bo		Inexistent		Patrimoni immaterial	Manifestació festiva	Privada	Científic	2020-10-07 00:00:00	Pere Cascante i Torrella				2116	4.1	14	Patrimoni cultural	2024-04-25 09:33
51145	Restes de barraca de pastors a Canal de la Serp	https://patrimonicultural.diba.cat/element/restes-de-barraca-de-pastors-a-canal-de-la-serp	<p>SÀNCHEZ VICENS, J (2008). 'Arqueologia del paisatge. Un cas pràctic' a El Picot Negre, revista informativa del Parc Natural del Cadí i Moixeró. Núm. 12.</p>	XII-XX	Es conserven els murs que la delimiten per la banda de fora mig enderrocats.	<p>Barraca situada a la canal de la Serp que enllaça Gréixer amb el coll de Moixeró per una zona molt abrupte de cingles i canals molt escarpats. Aquestes barraques van associades a altres espais com ara les zones de carboneig a les parts baixes i fondalades més obagues de les valls amb una important coberta vegetal, la zona de conreu que oscil·la entre els 1180 i 1275 metres d'alçada i compostes per feixes grans limitades per murs de pedra seca, alguns prop de mulleres atès que s'irrigaven amb petits canals i la zona d'hàbitat de 1275 a 1475 on el conreu va disminuït, el pendent augmenta i s'han d'habilitar estructures que aprofitin el desnivell del terreny . Es tracta d'una construcció molt senzilla que medeix uns 2'5 metres x 3 metres aproximadament amb uns murs d'uns 40 cm que aprofiten part d'una balma natural i que conserva únicament part de la paret de tancament sud on hi havia la porta d'entrada.</p>	08099-247	A prop de la Canal de la Serp	<p>Les carboneres eren situades en llocs obacs i prop de camins i vies de comunicació. Atès que l'operació de carboneig durava bastants dies i no es podia abandonar; el carboner havia de tenir un lloc on fer-hi estada a prop de l'explotació ja que i tal com s'ha dit els nuclis habitats més propers com Gréixer, Escriu, Gavarrós o Pardinella quedaven allunyats per poder-hi pernoctar una vegada hagués acabat el jornal.</p>	42.2966000,1.8417700	404524	4683358		08099	Guardiola de Berguedà	Fàcil	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51145-foto-08099-247-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51145-foto-08099-247-2.jpg	Legal	Modern\|Popular\|Medieval	Patrimoni immoble	Jaciment arqueològic	Privada	Sense ús	2020-09-24 00:00:00	Pere Cascante i Torrella		L	94\|119\|85	1754	1.4	14	Patrimoni cultural	2024-04-25 09:33
51146	Restes de barraques de pastors a Balma Roja de Gavarrós	https://patrimonicultural.diba.cat/element/restes-de-barraques-de-pastors-a-balma-roja-de-gavarros	<p>SÀNCHEZ I VICENS, J (2008). 'Arqueologia del paisatge. Un cas pràctic' a El Picot Negre, revista informativa del Parc Natural del Cadí i Moixeró. Núm. 12. pp.</p>	XII-XX	Es continua utilitzant com a refugi de pastors en èpoques de mal temps.	<p>Ruïnes d'una barraca de pastors a Roca Roja a la zona de Gavarrós. Aprofita la balma de la Roca Roja per assentar-hi les seves parets que només conserven la part frontal. Correspon a simples construccions de pedra seca i morter de calç amb restes d'alguna obertura en llinda de fusta. Els murs són d'uns 40 centímetres d'amplada i normalment aprofiten el desnivell del terreny.</p>	08099-248	A sota de la roca roja de Gavarrós	<p>Les carboneres eren situades en llocs obacs i prop de camins i vies de comunicació. Atès que l'operació de carboneig durava bastants dies i no es podia abandonar; el carboner havia de tenir un lloc on fer-hi estada a prop de l'explotació ja que i tal com s'ha dit els nuclis habitats més propers com Gréixer, Escriu, Gavarrós o Pardinella quedaven allunyats per poder-hi pernoctar una vegada hagués acabat el jornal. El cas de la Blama Roja era situada en una zona de molta altitud i a l'abast de tempeses molt violentes en els periodes estivals. Continua sent lloc de refugi dels pastors i fins hi tot dels ramats.</p>	42.2881400,1.9332300	412052	4682320		08099	Guardiola de Berguedà	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51146-foto-08099-248-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51146-foto-08099-248-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51146-foto-08099-248-3.jpg	Legal	Modern\|Popular\|Medieval	Patrimoni immoble	Jaciment arqueològic	Privada	Altres	2020-09-24 00:00:00	Pere Cascante i Torrella			94\|119\|85	1754	1.4	14	Patrimoni cultural	2024-04-25 09:33
51147	Elements arquitectònics de cal Frare	https://patrimonicultural.diba.cat/element/elements-arquitectonics-de-cal-frare	<p>CASAS SOLER, QUIM (2004) 'La pagesia i l'època preindustrial' a Erol. Suplement 3. p.14. FIGOLS COMPANY, CARLES (2016). Antics hostals del camí ral. GALÍ FERRÉ, DAVID (2008). 'Hora et labora a l'entorn del monestir, els eremitoris, les estructures hidràuliques i l'hostal el Frare'. Erol. p.21-24. AHB. Registre de les hipotecas 1840 i 1841. AHB. Manuals notarials 1843, 1855, 1859 i 1870.</p>	XIV-XIX	La porta adovellada ha desaparegut completament i una de les cambres que tanca el pati per la banda nord conserva la part més oriental, ja que la resta ha desaparegut. Possiblement l'antiga casa de ca l'escriu que es situava a continuació de cal Frare va desaparèixer amb els aiguats de 1982.	<p>Conjunt d'elements arquitectònics de Cal Frare corresponents a les cambres amb volta de les naus que tanquen el pati per la part nord i oest. Es tracta d'un conjunt de naus rectangulars allargassades cobertes amb volta de canó, construïdes seguint la tècnica de l'encofrat i amb aparell de maçoneria. Les que hi ha a la banda nord es conserven en més bon estat, malgrat que només hi hagi la planta baixa. La seva orientació és de nord a sud i s'hi accedeix per dues portes coronades per una llinda de fusta i esplandit intern. En alguna d'elles encara hi han les menjadores i el paviment és de lloses i còdols de riu. L'altre nau es situa a la banda nord tancant el pati per aquesta crugia i es conserva parcialment ja que ha perdut bona part de la volta de canó que la cobria. Les restes que encara romanen dempeus tenen un aparell de maçoneria de pedres mal treballades i escairades, unides amb argamassa de calç i disposades en filades irregulars. La volta és de perfil rebaixat i està construïda seguint la tècnica de 'full de llibre'. Sembla que es tracta de construccions solidàries i amb una mateixa funcionalitat. Finalment i encastat al nord de la façana de cal Frare hi ha les arrencades de les tres primeres dovelles d'una porta que conserva el muntant esquerra en alçat. La resta ha desaparegut. Correspon amb les restes de l'antiga casa i ferreria de Ca l'Escriu.</p>	08099-249	Al lloc de Cal Frare	<p>Les referències documentals més antigues sobre l'indret esmentat, conegut aleshores com a mas de Sant Miquel, es remuntarien el 1585 quant un tal Baltasar Montmany, abat de Sant Llorenç l'estableix a Joan Salmurri, sastre de la vila de Bagà. Posteriorment i el 1654 el mas passa a mans de Josep Ferrussola, notari de Bagà on obté el dret per instal·lar-hi una taverna o hostal de la Batllia general de Catalunya. Aquest hostal seria denominat amb el topònim de Cal Frare. 'Joseph Ferrussola notari real de la vila de Bagà, bisbat de Solsona, ha molt temps que te en virtut de establiment fet per lo prior de Sant Llorens prop Bagà com á Sr Jurisdiccional del terme de Sant Llorens y Sardanyola la facultat de tenir hostal privative ad alios en tot aquell districte de terra compres des del torrent dit del Reboll fins a la casa de Guardiola del dit lloch de Sant Llorens'. La casa de Cal Guardiola seria la finca del 'Collet'. La família dels Ferrussola el van posseïr fins el 1752. En aquesta data un tal Francesc Amills va rebre la potestat i permís del monestir de Sant Llorenç prop Bagà ''lo dret y facultat de tenir hostal, taverna, fleca y carnisseria en la dita casa per ell construida'Aquest hostal de seguida es deuria fer petit i va caldre ampliar-lo amb noves dependències tal i com s'esmenta en un document de 1868 amb el nom de 'Hostal Nou'. La família Amills el va posseir fins el 1883 on va haver d'hipotecar la finca i vendre-la a Esteve Noguera i Forgas, un reconegut fabricant d'embotits de Barcelona i que el va reconvertir en fabrica d'embotits. '...va comprar Cal Frare a parts iguals, pel preu de 37.333 pessetes i 32 cèntims, i va convertir l'edifici en un obrador d'embotits, amb la zona de matança als baixos, manipulació i elaboració al primer pis i assecadors a la part superior. El producte de la Casa Noguera, fundada el 1870 i encara en activitat, que havia tingut botiga al número 9 de la plaça Nova de Barcelona'. El fabricant Esteve Noguera va ampliar l'hostal convertint-lo en un gran edifici. C.A Torres al 1905 el descriu en el seu llibre del 'Pirineu Català' i el defineix de la següent manera.' del grandiós Hostal Nou o del Frare, situat a la bifurcació del camí de Berga a La Pobla y a Baga. L'hostalera va confirmar-nos que seguiem bé'l camí y agafàrem el de Bagá.'. La fàbrica i l'hostal van funcionar fins el 1950 on després de diversos intents la família Noguera va decidir de vendre-ho l'any 2000. Actualment s'empra com a magatzem i l'edifici de l'hostal i antiga fàbrica d'embotits esta completament abandonat '.</p>	42.2364300,1.8753800	407207	4676640		08099	Guardiola de Berguedà	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51147-foto-08099-249-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51147-foto-08099-249-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51147-foto-08099-249-3.jpg	Inexistent	Modern\|Contemporani\|Popular\|Medieval	Patrimoni immoble	Element arquitectònic	Privada	Sense ús	2020-09-23 00:00:00	Pere Cascante i Torrella		Les cambres cobertes amb volta i també les restes de la porta adovellada corresponen possiblement amb construccions contemporànies i relacionades amb un antic molí fariner, per la proximitat al barranc de Sant Llorenç, i també amb la primera taberna que s'hi va obrir a mitjans del segle XVI.	94\|98\|119\|85	47	1.3	14	Patrimoni cultural	2024-04-25 09:33
51148	Pallisses i Rectoria de Greixer	https://patrimonicultural.diba.cat/element/pallisses-i-rectoria-de-greixer	<p>BOLÓS MASCLANS, J; PAGÈS, M (1996). El monestir de Sant Llorenç prop Bagà. Artestudi. Barcelona p- 74 i 182. CABALLE CANTALAPIEDRA, FRANCESC ( 2009). Les empremtes del camí ral de Bagà. Associació Medieval de Bagà. SERRA I VILARÓ, JOAN (1989). Baronies de Pinós i Mataplana. Investigació als seus arxius. Vol II i III. VILADËS LLORENS, RAMON (1996). Les muralles de Bagà al segle XIV. Àmbit de Recerques del Berguedà. Informació inèdita cedida per Gràcia Ponça.</p>	XIV-XVIII		<p>Les pallisses corresponen amb un gran cos rectangular compost de planta baixa i primer pis i cobert amb teulada a dues vessants amb el carener paral·lel a la façana principal formant un gran voladís. A la planta baixa hi existeix una cambra de més de 16 metres de longitud coberta amb volta de canó apuntada que correspon amb les quadres i que s'hi accedeix per dues portes obertes en cada extrem coronades per maó pla. La cambra està il·luminada per quatre finestres de les mateixes característiques que les portes. El paviment és de còdols de riu disposats de cantó i al seu centre hi ha una canaló que recolliria els excrements del animals atès que aquest àmbit era utilitzat com a quadra.. Damunt seu hi ha les pallisses hi han 5 arcs de mig punt amb les dovelles de pedra rogenca mal treballades i escairades. Aquest cos s'empra com a apartaments. Adossat a l'extrem est hi ha una altre casa de planta baixa, un primer pis i golfa amb la presència d'una eixida descoberta a sota teulada i separada per un pilar quadrat que sosté el carener de la coberta. Era denominada com a 'casa de dalt'. La rectoria es situa a la part sud del nucli al costat del camí d'accés a l'església de Sant Andreu. Està formada per un cos rectangular de planta baixa, pis i golfes coberta amb teulada a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana principal orientada a sud i amb un ràfec de dues filades de teula girada i maó pla. La distribució de les obertures amb un predomini del massís respecte el buit s'organitza amb una porta coronada per llinda de fusta a nivell de planta baixa, dues finestres al pis principal i dues darreres a les golfes coronades per arcs de descàrrega amb les pedres disposades a sardinell. A la façana est hi han dues obertures a cada planta de petites dimensions de la mateixa tipologia que les de la façana principal i se n'aprecien dues més paredades. La façana nord i oest no tenen cap obertura. L'aparell és de maçoneria de pedra mal treballada i escairada, unida amb argamassa de calç i disposats en filades més aviat irregular de pedra rogenca. Tan sols són en pedra picada les cantonades i muntants de les obertures. Darrere la casa gran hi ha un altre edificació o pallissa composta per una planta baixa i coberta amb teulada a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana principal orientada a sud i sostinguda per un pilar de pedra a la part central. Està emprat com a segona residència. Encara existeixen les ruïnes d'una quarta casa avui desapareguda i coneguda com a Ca la Pastora. Completa el conjunt una font a sota de l'església amb una pica de pedra buidada en un sol.</p>	08099-250	Al lloc de Gréixer	<p>El nucli de Gréixer aniria lligat amb les esglésies de Sant Nazari i sobretot sant Andreu. Es documenta en temps del prevere Daguí, una petita cel·la que passà a dependre de Ripoll. En l'acta de consagració del monestir de Sant Llorenç prop Bagà al 983 s'hi fa esment i en un document del 949 el bisbe Rodolf d'Urgell, dóna al monestir de Sant Llorenç un mas amb un molí i amb quatre peces de terra i dues vinyes situat dins el comtat de Cerdanya a la vall de Brocà a les rodalies de Bagà i al riu de Gréixer. 'Et est in ipso manso, cum ipso molino et cum quatuor precias de terra et duas vineas, in comiutatu Ceritaniense in valle Brocanense, in apendicum Bagada ad ipso rivo Garaeixer·'. Aquest referència va ser localitzada per Mn. Serra i Vilaró en els documents de ACA. Monacals d'Hisenda, Vol 801 i publicat a les baronies de Pinós i Mataplana. Afrontava amb Coma de Calls, figuera qui est ad ipsum, in via qui pergit de Portella i in loco ubi vocatur Pujol'. Aquestes afrontacions són perdudes llevat de la Portella que seria el camí ral de coll de Jou. Entendríem com a Gréixer la zona esmentada i també la casa de Cal tinent i el molí de Rigoreixer que ja ens apareix i que s'ha pogut localitzar darrere l'estret de Malgrau. Posteriorment el lloc de Gréixer ens apareix citat nombroses vegades en els documents de les baronies de Bagà. Coneixem un fogatge de 1385 a través d'un cobrador de focs el qual esmenta un total de 4 focs a la parròquia de Gréixer i altres tants al lloc anomenat el Bac per valor d'un florí. Cada foc equivalia amb una llar o casa que hi podia haver entre 4 o 5 persones. Aquesta xifra ens coincideix amb les cases que hi ha al nucli. El lloc del Bac es podria referir a la vaga de Millarès, cal tinent o molí. . També apareix esmentat sovint a la documentació baganesa. Per una banda de 1346 en data un inventari fet en una de les cases que ens dona entendre com estaven distribuïdes i quants objectes hi havia. Els inventaris corresponen en documents de molta importància per saber els objectes i pertinences que hi havia en cada llar. En el cas de la baronia de Pinós en conservem nombrosos tant de cases de Baga a com també de Gréixer. Deu anys més tard s'esmenta 'adobar lo pont de Greixa' relacionat amb un dels ponts esmentats a les fitxes 141 i 1433. També es té constància en documents posteriors i de 1666 el lloc de Gréixer juntament amb Millarès, Escriu i Hospitalet en temes relacionats amb les pastures. Consta que fixaven el nombre de bestiar que podien tenir els masos de Millarès, Greixa, Escriu i Hospitalet i també el temps que el bestiar de la vila es podia estar en aquests masos quan anava a pasturar a la muntanya comuna. Al llarg del segle XVIII degué patir algunes reformes com ho testimonien la llinda d'alguna de les seves cases coincidint en un període de bonança. Gràcies a la documentació facilitada per Mª Gracia Ponça, propietària de cal Josepó, sabem que a la Casa Gran per exemple entre el 1878 i 1928 hi van habitar una colla de famílies abans que fos adquirida pels Ponça els quals en foren rics propietaris que compren la finca de Gréixer que incloïa Escriu i la Font de Faig per a l'explotació ramadera i de la fusta.</p>	42.2851500,1.8487700	405084	4682079		08099	Guardiola de Berguedà	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51148-foto-08099-250-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51148-foto-08099-250-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51148-foto-08099-250-3.jpg	Inexistent	Modern\|Popular\|Medieval	Patrimoni immoble	Conjunt arquitectònic	Privada	Residencial	2020-09-24 00:00:00	Pere Cascante i Torrella		El conjunt està perfectament restaurat, conservat i harmonitzat amb l'entorn. A la casa Gran i cal Josepó s'hi evidencien els elements originaris a la banda nord amb estructures de planta quadrada compostes per planta baixa i dues plantes pis ai amb aparell regular de pedra picada ben desbastada. Aquestes construccions de provable origen medieval van ser ampliades i engrandides al segle XVIII amb grans cossos orientats a migdia i amb galeries i balcons de fusta aixoplugades per grans voladissos. Aquestes construccions reuneixen les característiques arquitectòniques de les masies de muntanya tant de la zona de Brocà amb la casa de Cal Companyó o la de Rotllant i Vilella coma Gavarrós. La casa gran presenta una disposició arquitectònica en la seva façana que ens recorda molt a l'edifici del Palau de Bagà ja que corresponen al mateix període. Pel que fa ala rectoria i les quadres ja són edificacions més modernes damunt d'una base més antiga. El conjunt està perfectament pels seus propietaris seguint els criteris i l'estil del lloc que hom el considera com un paratge de gran bellesa dins del Parc Natural del Cadí Moixeró.	94\|119\|85	46	1.2	14	Patrimoni cultural	2024-04-25 09:33
53914	Santa Creu de Montclar	https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-creu-de-montclar	Baraut, Cebrià (1978). Les actes de consagració d'esglésies del Bisbat d'Urgell (segles IX-XII), 'Urgellia', vol. 1, pàg. 103. Bolós, J. (2006) Diplomatari del monestir de Santa Maria de Serrateix (segles X-XV). Fundació Noguera. Bolós, J. (1983) Els monestirs del comtat de Berga des dels seus orígens fins al 1400. El monestir de Santa Maria de Serrateix. Tesi doctoral UB. Barcelona: Universitat de Barcelona, 1983. Buron, Vicenç (1977) Esglésies romàniques catalanes. Barcelona: Artestudi Ed. Gavín, J.M. (1985) Inventari d'esglésies. Vol. 17, El Berguedà. Ed. Arxiu Gavín. Barcelona. P. 88. Inventari de Patrimoni Arquitectònic de la Direcció General d'Arxius, Biblioteques, Museus i Patrimoni del Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya. Vigué, Jordi i Bastardes, Albert (1978) Monuments de la Catalunya romànica. I. El Berguedà. Artestudi, Barcelona. VVAA. (1985) Catalunya Romànica. XII. El Berguedà, Fundació Enciclopèdia Catalana, Barcelona.	XII-XIX		Aquesta església es troba al veïnat del Casó, al que pertanyen les cases Santa Creu, La Vila, el Cassó i casa Gua, que agrupa la part del municipi que és situada al nord del marge oest de la riera de Montclar, no gaire lluny de la carretera que porta a Montmajor. Està situada en un pla envoltat de camps de conreu, al costat de la masia Santa Creu. Limita a llevant per la Rasa del Casó i a ponent pel Pedró de Muntanyà. És una església d'origen romànic, d'una sola nau coberta amb volta de canó lleugerament apuntada feta de rajola i rematada per un absis semicircular ample cobert amb quart d'esfera a llevant i més baix que la nau. El parament és de carreus de pedra de dimensions molt irregulars i unida amb morter. La porta d'entrada s'obre la façana lateral de ponent, és un arc de mig punt adovellat. A l'absis hi ha una finestra de doble esqueixada de petites dimensions. La coberta exterior és a dues aigües amb teula àrab i ràfec de teules. Conserva un campanar d'espadanya d'un sol ull sobre la façana de tramuntana, amb una campana i una creu de ferro que remata la part superior del campanar, de factura més moderna. En aquesta façana s'obre una rosassa circular. El seu interior és molt senzill, amb les parets enguixades. L'absis és tapat per un envà, darrere el qual hi ha la sagristia. Al lloc on hi havia d'haver l'arc triomfal hi ha un arc matusser, apuntat, i segat pel cantó que hi ha la porta d'entrada a la sagristia. El terra és de rajola vermella. De l'antiga construcció d'època romànica no queda pràcticament res, ja que l'absis es devia fer molt tardanament tot i que és probable que la seva base sigui pre-romànica.	08130-1	Rasa del Casó, Santa Creu	Santa Creu de Montclar es troba situada dins l'antic comtat de Berga, molt a prop del seu límit occidental amb el comtat d'Urgell i la Vall de Lord. Possiblement l'església s'integrà al terme del castell de Montclar el segle XIV. La notícia més antiga sobre l'església i el lloc és de l'any 983 i consta com a propietat, juntament amb masos, terres i vinyes i també el seu cementiri i límits, del monestir de Sant Llorenç prop Bagà en l'acta de consagració d'aquesta església (Et in Monte Claro, ecclesiam sancte Crucis, cum ipsos masos, terras et vineas et cum cimiterio, et exiis et regresiis earum...). Situada en una zona on el monestir de Santa Maria de Serrateix tenia molts dominis, és esmentada sovint en la documentació del segle XI com un dels límits de les propietats de la casa de Serrateix; els anys 1025, el 1030 i el 1045 l'església de Santa Creu de Montclar termeneja amb molts béns cedits pietosament a Santa Maria de Serrateix. L'any 1050 Adalais donà a aquest monestir un alou al lloc de Correà, al comtat d'Urgell, alou que tenia com a límits Montmajor i la seva església, el lloc de Tolosa i l'església de Santa Creu. El 1075, Guillem Eremir ven al monestir de a Santa Maria de Serrateix un alou al comtat de Berga en els llocs de Montmajor, Montclar, Santa Creu de Montclar i Correà. (ACS, Pergamins de Santa Maria de Serrateix, núm. 96): Et est ipsum alode in comitatum Bergitano, in locum que vocant Monte Maiore sive in Monte Claro et Sancte Cruce et Churrizano, et abet affrontaciones de una parte in rivo de Anavel et de IIª in Cherol et de IIIª in collo Tolose vel Curriza et de IIIIª in ecclesia Sancte Cruce. L'església no devia ésser mai parròquia, almenys no surt esmentada com a tal en la visita al deganat de Berga de l'any 1312. Possiblement depenia de Sant Martí de Montclar, parroquial del lloc, malgrat ésser propietat del monestir de Sant Llorenç prop Bagà. El segle XVIII ja no s'esmenta, ni tan sols com a sufragània, la qual cosa fa pensar que quedà com a capella particular de la casa veïna del mateix nom. Avui l'església resta sense culte, tot i que s'hi diu missa per Santes Creus.	42.0286100,1.7441200	396037	4653716		08130	Montclar	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53914-foto-08130-1-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53914-foto-08130-1-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53914-foto-08130-1-3.jpg	Inexistent	Medieval\|Modern\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Religiós	2023-08-02 00:00:00	María del Agua Cortés Elía		Per accedir cal demanar-ho a la casa.	85\|94\|98	45	1.1	14	Patrimoni cultural	2024-04-25 09:37
53915	Santa Creu	https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-creu	Bolós, J. (2006) Diplomatari del monestir de Santa Maria de Serrateix (segles X-XV). Fundació Noguera. Bolós, J. (1983) Els monestirs del comtat de Berga des dels seus orígens fins al 1400. El monestir de Santa Maria de Serrateix. Tesi doctoral UB. Barcelona: Universitat de Barcelona, 1983. Iglésias, J. (1991).. El Fogatge de 1497, estudi i transcripció. Fundació Salvador Vives Casajoana. Barcelona. Iglésias, J. (1979).. El Fogatge de 1553. Fundació Salvador Vives Casajoana. Volum I. Barcelona. Inventari de Patrimoni Arquitectònic de la Direcció General d'Arxius, Biblioteques, Museus i Patrimoni del Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya.	XV - XVI		La casa de Santa Creu forma part d'un conjunt d'edificacions, amb cossos annexes i l'església. És una casa de planta baixa i dos pisos, el segon sota teulada de teula àrab i a doble vessant amb carener paral·lel a la façana principal que s'obre a migdia. És una casa amb planta quasi quadrangular, i d'estructura molt massissa i compacta. La façana principal, molt modificada, queda tancada per un baluard i un cobert, al que s'accedeix a traves d'una portalada moderna. Presenta, a la banda esquerra, una obertura a la planta baixa, una eixida al primer pis i una obertura al segon pis, totes amb llinda de fusta; metre que la banda dreta tots els pisos són massissos i amb una finestra al pis. L'obra és en pedra amb cantoneres i muntants de les finestres ben tallades. La façana nord-est mostra que la casa va ser ampliada amb posterioritat pel costat sud, així com la presència d'un contrafort; mostra una composició simètrica amb quatre finestres per pis, totes amb llindes de fusta. La resta de façanes són massisses i amb alguna obertura. A llevant d ela casa hi ha l'església romànica de Santa Creu.	08130-2	Rasa del Casó, Santa Creu	Les referències històriques més antigues que s'han trobat són al fogatge de 1497, que surt esmentat en Santacreu, i al de 1553 que esmenta a Joan Santacreu com un dels caps de casa de les vint famílies que aleshores poblaven Montclar de Berguedà. La casa devia tenir relació amb l'església propera, que sembla que no va ser mai parròquia i al segle XVIII quedà com a capella particular de la casa, ja que no s'esmenta ni tan sols com a sufragània de Sant Quintí. Tot i que no es conserven elements que denotin la seva antiguitat, l'estructura ens mostra una possible domus o casa forta que segurament seria coetània als inicis de l'església al segle X-XI.	42.0284700,1.7440500	396031	4653700		08130	Montclar	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53915-foto-08130-2-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53915-foto-08130-2-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53915-foto-08130-2-3.jpg	Inexistent	Modern\|Contemporani\|Medieval	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial	2023-08-02 00:00:00	María del Agua Cortés Elía		Per arribar cal prendre el camí de Montclar al costat del camp de futbol de les Alzines en direcció al nucli de Montclar, i a 370 metres prendre el camí de l'esquerra en direcció a la Santa Creu.	94\|98\|85	45	1.1	14	Patrimoni cultural	2024-04-25 09:37
53916	Creu de Santa Creu	https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-santa-creu		XX		Creu metàl·lica ubicada sobre una base de pedra que es troba davant la façana nord de l'església de Santa Creu. La base on es troba la creu encastada és de pedra i està formada per un primer cilindre circular tallat en pedra i de poca alçada, sobre el que trobem altre cilindre de pedra tallada amb decoració de fulles tallades al voltant del fus en el que està encastada la creu de metall de secció quadrada i d'uns 5 metres d'alçada. El conjunt està voltat d'una tanca externa de ferro forjat i vegetació diversa, i es complerta amb una imatge d'una Verge tallada i un marc de ferro que conté la pregària de la Creu Gloriosa 'Ecce crucem domini'.	08130-3	Masia Santa Creu	La creu té una relació directa amb la devoció que va generar la petita església dedicada a la Santa Creu. Desconeixem la data en que es va realitzar, tot i que es tracta d'un element contemporani.	42.0286800,1.7440600	396032	4653724		08130	Montclar	Obert	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53916-foto-08130-3-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53916-foto-08130-3-3.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni immoble	Element arquitectònic	Privada	Ornamental	2023-08-02 00:00:00	María del Agua Cortés Elía			98	47	1.3	14	Patrimoni cultural	2024-04-25 09:37
53917	Mola de pedra	https://patrimonicultural.diba.cat/element/mola-de-pedra				Al costat de la creu de metall i davant la façana principal de l'església de Santa Creu hi ha una taula formada per una mola de pedra posada horitzontal a sobre d'un cilindre de pedra vertical. Es tracta d'una mola sotana de molí fariner de pedra granítica.	08130-4	Masia Santa Creu	Desconeixem l'origen geogràfic e històric d'aquesta mola.	42.0286500,1.7440400	396030	4653720		08130	Montclar	Obert	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53917-foto-08130-4-2.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni immoble	Element arquitectònic	Privada	Altres	2023-08-02 00:00:00	María del Agua Cortés Elía			98	47	1.3	14	Patrimoni cultural	2024-04-25 09:37
53918	Sant Martí	https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-marti-0	<p>AA.DD. (1985) Catalunya Romànica. El Berguedà. Volum XII. Fundació Enciclopèdia Catalana. Barcelona. AA. DD. (1976) Els Castells Catalans. Barcelona: Rafael Dalmau Ed. Barcelona. Baraut, C. (1978) Les actes de consagració d'esglésies del Bisbat d'Urgell (segles IX-XII). A Urgellia, vol. I. La Seu d'Urgell. P. 56. Buron, Vicenç. (1977) Esglésies romàniques catalanes. Artestudi, col. Materials, 1 Ed. Dalmau Argemir, D. (2014) Campanars parroquials de torre de Catalunya. http://campaners.com/php/textos.php?text=6673 Gavín, J.M. (1985) Inventari d'esglésies. Vol. 17, El Berguedà. Ed. Arxiu Gavín. Barcelona. P. 87. Vigué, Jordi; Bastardes, Albert. (1978) Monuments de la Catalunya romànica. I. El Berguedà. Artestudi, Barcelona.</p>	XII		<p>L'església parroquial de Sant Martí de Montclar es troba al centre del nucli urbà, queda tancada en un clos que inclou el cementiri adossat a l'angle sud-oest i l'antiga rectoria a llevant. És un edifici d'una nau cobert amb teulada a doble vessant, amb absis semicircular a l'extrem de llevant que té decoració formada per una motllura simple sota la cornisa exterior i una finestra d'arc de doble esqueixada al centre. Al mur de migjorn s'obre la porta rectangular amb dos marcs motllurats, un frontó triangular amb una fornícula al timpà que no conserva imatge però que té un altaveu, una teulada a doble vessant protegeix el conjunt. La llinda horitzontal de la porta té la inscripció: ALABAT SIA LO SSM SACRAMENT 1678, junt a un calze amb custòdia i dues espalmatòries. Sobre la porta, en aquesta mateixa façana, hi ha les restes d'un rellotge de sol esgrafiat, del que es veu la part superior del quadre i el símbol marià a sobre; es conserva el gnòmon. Al costat de la porta hi ha afegit un porxo cobert amb teulada a un vessant que aprofita l'espai que proporciona la capella lateral que sobresurt de la nau, i que descansa en un pilar octogonal de pedra blanca i amb capitell toscà. A dins es conserva una estructura de fusta que possiblement subjectava una campana. A la banda de ponent hi ha un campanar de torre que va aprofitar una antiga espadanya adossada a la façana. El campanar torre és de planta quadrada i cobert amb teulada a quatre vessants i una obertura d'arc a cada una de les cares excepte a la de ponent que té dues aprofitades de l'antiga espadanya i a sota dues més tapiades. Es conserva una campana petita a l'interior. El parament és de carreus de pedra de dimensions grans, quadrats i col·locats a trenca junt, amb el morter de calç ben visible entre les juntes. L'interior de l'església és d'una nau, amb dues capelles laterals, cobert amb volta apuntada i cor a l'extrem de ponent. El retaule major barroc de Sant Martí es conserva a la nau; a la capella laterals de l'esquerra es conserva el retaule de la Mare de Déu del Roser, barroc, i a la de la dreta el retaule de Sant Isidre, neoclàssic tardà. Es conserva també una pica baptismal, una pica de pedra rectangular, una pintura sobre llenç d'època barroca que representa la resurrecció de Crist amb la Síndone. Els murs de l'interior de l'església no tenen cap tractament, ja que els carreus són visibles. El clos que tanca l'església disposa d'un portal d'entrada que recolza per un costat en l'edifici de la rectoria i per l'altre en el mur que tanca el cementiri. És una porta coberta amb teuladeta a doble vessant, amb llinda horitzontal amb la inscripció MESTRE 1690 81 RAL HAEC EST DOM DEI ET PORTA COELI. Es conserva una policromia de triangles i semicercles sota el ràfec de la teulada. Forma part del conjunt el cementiri i la rectoria.</p>	08130-5	Nucli de Montclar. Plaça de l'Església.	<p>L'església parroquial de Sant Martí de Montclar és un edifici d'origen romànic amb modificacions de diferents èpoques, com el transsepte que es va afegir al segle XVII formant dues capelles laterals, i la porta segons es veu gravat en la llinda. Els seus orígens els hem de lligar al naixement del castell de Montclar, documentat ja al s. XIII, ja que era segurament l'església del castell, tot i que no apareix esmentada en la documentació. Al segle X el lloc de Montclar apareix esmentat el 983 en l'acta de consagració del Monestir de Sant Llorenç prop Bagà; el 839 segurament ja era parroquial. El 1312 es confirma la seva categoria com a parròquia en la visita al deganat. Al segle XVII fou ampliada, fet que veiem a les llindes gravades de la porta d'accés; l'església fou molt modificada en aquell moment amb l'annexió d'un creuer i una nova porta d'entrada al mur de migjorn amb un entaulament fictici i coberta amb petit ràfec a dues aigües de teula àrab. S'aixecà també l' absis fins al nivell de la teulada i s'afegí un campanar de planta quadrada substituint el romànic d'espadanya. També en aquesta època es van fer les dues capelles laterals. A l'interior es conserven dos retaules barrocs del segle XVIII (Sant Martí i el Roser) i un neoclàssic del segle XIX (Sant Isidre). Al Museu Diocesà de Solsona es conserva un altre d'estil gòtic del segle XV. La rectoria que es troba al costat va ser bastida al segle XVIII. L'església fou restaurada pel Servei de Catalogació i Conservació de Monuments de la Diputació de Barcelona durant la dècada dels anys setanta del segle XX. L'església de Sant Martí depenia del Bisbat d'Urgell fins que es va crear el Bisbat de Solsona el 1593. Sant Quintí era la seva sufragània al segle XVIII.</p>	42.0184600,1.7653900	397781	4652563		08130	Montclar	Restringit	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53918-sqs.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53918-foto-08130-5-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53918-foto-08130-5-3.jpg	Legal	Romànic\|Gòtic\|Medieval	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Religiós	2021-05-25 00:00:00	María del Agua Cortés Elía			92\|93\|85	45	1.1	14	Patrimoni cultural	2024-04-25 09:37
53919	Sepultura	https://patrimonicultural.diba.cat/element/sepultura	Carreras, J. (1999). Una sepultura medieval al poble de Montclar. L' Erol, revista cultural del Berguedà, núm 61. Pp. 14-17. Castany, J. i altres (1990). El Berguedà: de la prehistòria a l'antiguitat. Els llibres de l'Àmbit, núm. 4.	XII	Actualment no existeix aquest element	Es tracta d'un enterrament medieval de fossa excavat a terra, però que estava mancada de qualsevol tipus de protecció de lloses, probablement pel fet que aquest indret anteriorment havia estat un hort treballat durant molts anys i segurament les lloses foren arrencades d'antic. Aquesta és una zona amb poca potència de sediment, uns 30 cm, degut a aquestes afectacions. Molt probablement encara pot haver-hi altres sepultures, tenint en compte que hi ha notícia d'una troballa amb un mort adult que es trobava en posició fetal i cobert per una llosa gran, de 70 cm de longitud, i sense material; així com han aparegut nombrosos fragments de terrissa grisa a tot l'entorn. La sepultura d'aquesta fitxa contenia un esquelet situat en decúbit supí, en direcció est-oest i amb el cap situat a oest i amb la cara mirant a sud-est; disposat a una fondària d'uns 75cm. Entre els braços de l'esquelet i abraçat amb ells, hi havia una olla de ceràmica globular de pasta grisa fosca, de cocció reductora, feta a torn lent (15cm de diàmetre màxim, 13cm de boca, 15,5m d'alçada), fragmentada però consolidada gràcies a la terra interior i que havia sigut reconstruïda per la família. L'esquelet és d'un individu de sexe femení, d'un 148cm d'alçada. La cronologia de la tomba es va establir al segle XII.	08130-6	Nucli de Montclar	A finals de març de 1978 la família Quadras va donar notícia de la troballa d'una sepultura quan feien treballs per arranjar el jardí situat entre la casa can Salvat i l'antic porxo habilitat com a habitatge el mateix any. La família ho va comunicar al Grup de Prehistòria i Arqueologia del Museu de Berga que van realitzar una excavació. La sepultura estava ubicada a la dreta del camí d'entrada al nucli de Montclar, molt propera a l'església, i es trobava excavada en part, ja que havia quedat afectada en l'actuació al jardí. No s'ha realitzat cap excavació amb posterioritat a aquesta identificació. El nucli del poble de Montclar es troba situat sobre un turó on es troba l'església de Sant Martí i un conjunt de cases que van ser majoritàriament reconstruïdes a partir dels anys 1960. Les sepultures trobades en aquest entorn podrien correspondre a l'antiga necròpolis de l'església.	42.0179600,1.7655200	397791	4652507		08130	Montclar	Sense accés	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53919-foto-08130-6-2.jpg	Inexistent	Medieval	Patrimoni immoble	Jaciment arqueològic	Privada	Sense ús	2019-11-27 00:00:00	María del Agua Cortés Elía		El material extret es troba dipositat al Museu Comarcal de Berga. La fotografia és de J. Cortina Serra i el dibuix de J. Carreras, a Carreras, J. (1999: 14-15)	85	1754	1.4	14	Patrimoni cultural	2024-04-25 09:37
53920	Bauma de l'home mort de Circuns	https://patrimonicultural.diba.cat/element/bauma-de-lhome-mort-de-circuns	Castany, J. (1990). 'El megalitisme i les coves sepulcrals i d'hàbitat', a El Berguedà: de la prehistòria a l'antiguitat. Els llibres de l'Àmbit, núm. 4. Pp. 113-165. Llorens, A.; Guerrero, Ll.; Lorenzo, J.I.; Lázaro, F. (1975). Cueva sepulcral del Home Mort de Circuns, Montclar (Barcelona). Noticiario Arqueológico Hispano. Prehistoria, núm. 4. Madrid. Pp. 339-356. Llorens Solé, Antoni; Guerrero Sala, Lluís Antoni; Lorenzo Lizalde, José Ignacio (1976). Memoria preliminar de excavación de la cueva sepulcral del Home Mort de Circuns (Montclar, Barcelona). Noticiario Arqueológico Hispánico. Prehistoria, núm. 5. Madrid. Pp. 247-252. Sánchez, E.. (1990). 'L'època ibèrica', a El Berguedà: de la prehistòria a l'antiguitat. Els llibres de l'Àmbit, núm. 4. Pp. 197-225.			Aquesta bauma es troba situada en el límit dels termes municipals de Serrateix i Montclar. És un abric natural excavat en pedra arenisca, situat en la paret d'un braç rocós que demarca dues propietats. Les dimensions de l'abric son reduïdes, amb una amplada màxima de 120cm, 170cm de profunditat i 96cm d'alçada màxima. S'observa la presència de forats per al suport de bigues excavats en la visera de la balma. A l'interior hi ha una cata de 20cm de profunditat. La localització és difícil, ja que es troba en una zona de bosc i accidentada. La zona de l'entorn la podem considerar d'expectativa arqueològica, ja que possiblement hi hagi altres jaciments neo-eneolítics.	08130-7	Al sud del terme municipal	Bauma sepulcral col·lectiva que en el moment de la descoberta ja havia estat saquejada totalment. Es va realitzar una excavació d'urgència durant 15 dies del mes de maig de 1973 per membres del Museu de Solsona sota la direcció d'Antoni Llorens Solé. La descoberta va ser feta pel presbíter de Linya, que va recollir els ossos i va donar notícia de la troballa al Museu. Els arqueòlegs del Museu de Solsona van centrar la seva feina en la descripció del jaciment, en l'estudi planimètric i en la recollida d'alguns ossos i materials. Sembla que s'havien destruït uns 23 cranis i diverses parts d'esquelets que es van trobar apilonats en un racó de la balma. Es va recuperar pocs materials arqueològics, entre ells un fragment ceràmic, una punta de sílex, una dena de collar d'esteatita i una petxina univalva amb una incisió anular per a sostenir-la com a penjoll. L'estat de conservació de les restes òssies era molt dolent i fragmentat; a partir de les peces dentals es va constatar la presència de 18 individus, dels que una tercera part eren nens entre 0 i 7 anys; tot i que els arqueòlegs confirmen al menys 24. Els materials es van dipositar al Museu Diocesà i Comarcal de Solsona.	41.9920500,1.7876200	399580	4649604		08130	Montclar	Difícil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53920-foto-08130-7-2.jpg	Inexistent	Edats dels Metalls	Patrimoni immoble	Jaciment arqueològic	Privada	Sense ús	2019-11-27 00:00:00	María del Agua Cortés Elía		Fotografia antiga a: Llorens, A.; Guerrero, Ll.; Lorenzo, J.I.; Lázaro, F. (1975: 356).	79	1754	1.4	14	Patrimoni cultural	2024-04-25 09:37
53921	El Verdaguer, jaciment	https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-verdaguer-jaciment	<p>Sánchez, E.. (1990). 'L'època ibèrica', a El Berguedà: de la prehistòria a l'antiguitat. Els llibres de l'Àmbit, núm. 4. Pp. 197-225.</p> <p><span><span><span>Asensio, David i altres (2020) El Solsonès en època d’Anníbal: el poblament ibèric a la zona durant el segle III aC (300-180 aC). Treballs d’Arqueologia, núm. 24. P. 78.</span></span></span></p>	III aC	No es coneix l'estat del jaciment ja que no s'ha fet cap intervenció.	<p>Possible poblat aturonat sobre una plataforma de 150m de llargària per 50m d'ample que es troba proper sobre un serrat de poca alçada a llevant del mas Verdaguer. En una prospecció superficial feta per J. Carreras, es va trobar ceràmica oxidada ibèrica i de vernís negre romana. També s'observen concentracions de pedres circulars que indiquen la presència de sitges, a més de restes d'una possible muralla en el vessant nord-oest.</p>	08130-8	Serrat del Verdaguer	<p>La seva morfologia recorda el poblat ibèric de Sant Miquel de Sorba. No s'ha fet cap intervenció arqueològica, només prospecció en superfície amb recollida de materials. Una part del material el conserva el Sr. Carreras i altra part està dipositada al Museu Comarcal de Berga.</p>	42.0314000,1.7694100	398135	4653995		08130	Montclar	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53921-foto-08130-8-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53921-foto-08130-8-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53921-foto-08130-8-3.jpg	Inexistent	Romà\|Ibèric	Patrimoni immoble	Jaciment arqueològic	Privada	Sense ús	2021-08-15 00:00:00	María del Agua Cortés Elía			83\|81	1754	1.4	14	Patrimoni cultural	2024-04-25 09:37
53922	Sepultures de Pla de Caus	https://patrimonicultural.diba.cat/element/sepultures-de-pla-de-caus	Sánchez, E.. (1990). 'L'època ibèrica', a El Berguedà: de la prehistòria a l'antiguitat. Els llibres de l'Àmbit, núm. 4. Pp. 197-225.	IX-XII		El jaciment de Pla de Caus es troba proper a la masia de la que pren el nom. S'hi accedeix per una pista que surt del P.K. 31,8 de la carretera de Solsona a Berga. S'ha de seguir aquesta pista uns 900 metres fins trobar un camí que arrenca vers el sud-oest i 200 metres abans d'arribar a la casa de Pla de Caus, a uns 500 metres d'aquest camí s'arriba a l'extrem d'un camp, i entre aquest i el mateix camí, hi ha una lleugera elevació coberta de bosc de pi on es troben un conjunt de tombes orientades en sentit est-oest i amb els peus a llevant. Es tracta de sis tombes fetes en lloses, totes elles saquejades i entre les quals encara poden haver-hi altres inèdites. En quant a la seva cronologia es pot considerar alt-medieval, en tractar-se d'un lloc d'enterrament d'inhumació col·lectiu o necròpolis, tot i que no es pot aproximar més la datació.	08130-9	Pla de Caus	A l'edat mitjana es feien alguns enterraments aïllats, lluny d'esglésies i relacionats amb un lloc d'hàbitat, generalment excavats a la roca i antropomòrfics. La tomba es cobria amb lloses de pedra encaixades, com en el cas d'aquest conjunt que es troba proper a la casa Pla de Caus.	42.0423700,1.7604900	397414	4655224		08130	Montclar	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53922-foto-08130-9-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53922-foto-08130-9-3.jpg	Inexistent	Medieval	Patrimoni immoble	Jaciment arqueològic	Privada	Sense ús	2019-11-27 00:00:00	María del Agua Cortés Elía			85	1754	1.4	14	Patrimoni cultural	2024-04-25 09:37
53923	La Tor	https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-tor-0	Homs i Brugarolas, Mercè (2005) El sindicat remença de l'any 1448. Ajuntament de Girona. Col·lecció Documents de l'Arxiu Municipal, 11. Inventari de Patrimoni Arquitectònic de la Direcció General d'Arxius, Biblioteques, Museus i Patrimoni del Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya. Iglésias, J. (1979). El fogatge de 1553. Fundació Salvador Vives i Casajuana. Volum I. Barcelona. Planes i Albets, A. (1985). L'arrendament de les prestacions pageses de caràcter feudal: consideracions sobre la figura del petit arrendatari del segle XVIII. Institut d'Estudis Ilerdencs. Lleida. 'Registro de las casas de campo de cada distrito y de los aforados de guerra'. 1856. Document original. ACB.	XIII-XX		Masia d'estructura clàssica, de planta rectangular coberta amb teulada a dues aigües de teula àrab, amb carener paral·lel a la façana principal que s'obre a migdia. La casa està organitzada en planta baixa i dos pisos, en pedra de diferents mides amb les cantoneres ben escairades, amb poques obertures més aviat petites i allindades, disposades de forma aleatòria a les façanes. La porta principal es troba quasi al centre de la façana, una mica desplaçada cap a ponent, és dovellada. S'han fet diferents intervencions, ja que es va pujar el nivell de la teulada i darrerament s'ha rehabilitat per fer turisme rural, desvirtuant l'estructura original, tot i que s'han conservat elements antics. Té diversos annexes fruit d'aquesta intervenció recent. A l'interior la casa estava distribuïda en tres crugies. A la planta baixa resta la part més antiga de la casa a la crugia de llevant de la banda de migdia, que conserva tres arcs diafragma medievals dels antics estables ara convertits en piscina interior. També es conserva la boca de l'antic forn. Al pis es manté l'aigüera de l'antiga cuina a la façana de migdia, i l'estructura de l'escudeller de la sala central que s'obre a la façana de tramuntana. La major part de les habitacions conserven els festejadors de pedra.	08130-10	La Tor	L'estructura general de la casa ens mostra un edifici d' origen medieval, possiblement si fem cas al topònim, una torre de defensa o una casa forta. Els elements arquitectònics gòtics a la planta baixa ens la ubiquen cronològicament a finals del XIII o inicis del XIV, tot i que es veuen molts elements afegits i modificats a diferents èpoques. La notícia documental més antiga trobada és del 1448, en la convocatòria dels homes del terme pel sindicat remença un dels convocats era Johannes Tor (Homs, 2005). La masia La Tor la trobem també al fogatge de 1553, fet per Pere Serra batlle, que esmenta entre els 20 caps de casa de Montclar, Gabriell Tor. També s'esmenta la casa a la llista de cases per combregar de 1588 que es conserva a l'Arxiu Diocesà de Solsona (ADS), La Tor, Gabriel Tor. Surt al llistat del registre de 'Casas de campo y aforados de guerra' de 1856: Tor, José Serra. En la darrera rehabilitació es van eliminar els forjats de tot l'interior i es va modificar la distribució interna, conservant només alguns elements antics.	42.0144100,1.7538300	396818	4652127		08130	Montclar	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53923-foto-08130-10-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53923-foto-08130-10-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53923-foto-08130-10-3.jpg	Inexistent	Modern\|Contemporani\|Medieval	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial	2023-08-02 00:00:00	María del Agua Cortés Elía		S'utilitza com a casa de turisme rural.	94\|98\|85	45	1.1	14	Patrimoni cultural	2024-04-25 09:37
53924	Tina de la granja de La Tor	https://patrimonicultural.diba.cat/element/tina-de-la-granja-de-la-tor	BALLBÉ I BOADA, Miquel (1993). Tines al mig de les vinyes a la comarca del Bages. Quaderns del Centre d'Estudis del Bages, nº 6. COROMINES, R (2000). Les tines excavades a la roca de les Farreres d'Olvan. L'Erol nº 65, pàg. 34-35. RIU, M. (1989) L'arqueologia medieval a Catalunya. Col·lecció coneguem Catalunya. Els llibres de La Frontera.		Es troba molt tapada per bardisses.	Tina excavada en una codina de roca exempta que es troba al sud de la granja de La Tor, a l'extrem del camp de cultiu. És una tina amb una boca d'aproximadament 180cm, circular i que no té encaixos al perímetre de la boca, únicament un seguit de forats circulars a l'exterior on es podria recolzar una tapa. A la part baixa de la codina, a la banda de ponent, hi ha oberta una boixa consistent en un forat circular a la roca, per on s'extreia el líquid, i que resta eixamplat per la part exterior de la roca. La profunditat total del cup pot ser de quasi 2m. A l'interior hi creixen bardisses, fet que dificulta la seva visió.	08130-11	Granja de La Tor	La tina era un element imprescindible per l'elaboració del vi on es tirava el most que sortia un cop xafat el raïm amb les premses; aquí fermentava fins a convertir-se en vi. Generalment les tines es feien en llocs amb desnivell per tal de que a sota es pogués obrir un forat, la boixa, pel qual es retirava el vi que després es guardava en botes. La diferència d'alçada permetia abocar el most per dalt amb comoditat i recollir el vi per baix. A l'edat mitjana les tines es feien excavades a la roca (RIU, 1989), mentre que a partir del segle XVII es construïen de pedra i es folrava el seu interior amb cairons envernissats que impermeabilitzaven el recipient circular (BALLBÉ, 1993). Possiblement aquesta tina seria propietat d'algun senyor o pagès important i reafirma el cultiu de vinya que trobem documentat des dels primers segles medievals fins al segle XVIII en aquesta zona. La tipologia d'aquesta tina és més senzilla que d'altres de la zona, fet que ens porta a pensar que pot ser més antiga.	42.0146700,1.7494500	396455	4652161		08130	Montclar	Obert	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53924-foto-08130-11-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53924-foto-08130-11-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53924-foto-08130-11-3.jpg	Inexistent	Modern\|Contemporani\|Medieval	Patrimoni immoble	Element arquitectònic	Privada	Sense ús	2023-08-02 00:00:00	María del Agua Cortés Elía			94\|98\|85	47	1.3	14	Patrimoni cultural	2024-04-25 09:37
53925	Molí de La Tor	https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-la-tor	Inventari de Patrimoni Arquitectònic de la Direcció General d'Arxius, Biblioteques, Museus i Patrimoni del Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya. 'Registro de las casas de campo de cada distrito y de los aforados de guerra'. 1856. Document original. ACB.	XVII-XX	Es troba en ruïnes	Actualment queden pocs murs de l'antic edifici que es troba en ruïnes. Era un edifici d'estructura clàssica cobert amb teulada a dues aigües de teula àrab i carener perpendicular a la façana de ponent. Estava distribuït en planta baixa i pis, a la planta superior s'allotjava l'escairador i el casal moliner, prop de la bassa que recollia l'aigua del torrent de la font calenta, i al cos inferior hi havia l'obrador de les moles, l'estable i el magatzem, i a sota, a un nivell inferior, el carcau. Es conserven traces d'arrebossat antic a les façanes, carreus de pedra a les cantoneres i als brancals de les obertures, així com diversos fragments de moles, algunes reaprofitades en el parament dels murs. A l'exterior i adossats a l'obrador hi ha la bassa i el pou amb el que es provocava el salt, que és circular.	08130-12	Riera de Montclar o del Casó	Sembla que aquest molí va ser construït al segle XVII, i que era explotat pels propietaris de la veïna masia de la Tor que l'ampliaren al segle XIX, incorporant-hi el molí escairador. Surt al llistat del registre de 'Casas de campo y aforados de guerra' de 1856: Molino de la Tor, Salvador Vilar. Es mantingué actiu fins després de la guerra civil el 1939 i les teules s'aprofitaren en altres construccions, factor que n'accelerà la degradació.	42.0022900,1.7594700	397265	4650775		08130	Montclar	Difícil	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53925-foto-08130-12-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53925-foto-08130-12-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53925-foto-08130-12-3.jpg	Inexistent	Contemporani\|Modern	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Sense ús	2023-08-02 00:00:00	María del Agua Cortés Elía		Les coordenades són aproximades degut a que la zona es troba molt plena de bardisses i és de difícil accés. La riera de Montclar en aquesta zona també s'anomena del Casó.Les fotografies estan extretes del Pla Especial Catàleg de Masies i Cases Rurals de Montclar, 2015.	98\|94	45	1.1	14	Patrimoni cultural	2024-04-25 09:37
53926	Puigpanal	https://patrimonicultural.diba.cat/element/puigpanal		XIX	Es troba en ruïnes	Restes d'una antiga casa de la que es conserven part dels paraments de tancament exteriors. Era de planta quasi quadrangular, de petites dimensions, amb els murs fets de pedra barrejada i les obertures de maó. Es troba el conjunt molt tapat per la vegetació ja que no conserva la coberta, i això impedeix distingir elements a l'interior.	08130-13	Obaga de La Tor / Rasa del Casó	Casa d'època moderna enrunada. Es va trobar fragments de sílex i ceràmica prehistòrica a un camp proper a la casa, fet que indica que la zona va estar habitada en aquesta època (font d'informació: Societat d'Arqueologia del Berguedà). S'ha fet fitxa de les ruïnes de la casa però no del jaciment. No s'ha trobat documentació històrica d'aquesta casa, però per l'estructura podria tractar-se d'una masoveria del segle XIX.	42.0022200,1.7626500	397528	4650763		08130	Montclar	Difícil	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53926-foto-08130-13-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53926-foto-08130-13-3.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Sense ús	2023-08-02 00:00:00	María del Agua Cortés Elía		Es van trobar fragments de sílex i ceràmica prehistòrica a un camp proper a la casa, fet que indica que la zona va estar habitada en aquesta època (font d'informació: Societat d'Arqueologia del Berguedà).	98	45	1.1	14	Patrimoni cultural	2024-04-25 09:37
53927	La Barraca	https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-barraca-5		XIX-XX		Masia de planta rectangular coberta amb teulada a doble vessant de teula àrab amb carener perpendicular a la façana principal que s'obre a migdia. L'estructura és de planta baixa, planta pis i golfes, sota teulada. Els murs són de paredat comú de pedra, amb carreus escairats a les cantonades de la part de tramuntana de la casa, i de maó a la part sud. Es veu clarament que la casa va ser ampliada tardanament amb un cos afegit a migdia, de la mateixa amplada que la casa antiga; mentre que a la façana nord es va afegir un cos d'una sola planta, la meitat cobert amb teulada d'un vessant i formant un cobert, i l'altre meitat que forma una terrassa. La façana principal és orientada a migdia i de composició simètrica amb portal a la planta baixa central, i balcó al pis, amb totes les llindes i brancals de maó massís.	08130-14	Al sud del terme municipal	Segons el cadastre els anys 1920 es devia fer l'ampliació de migdia, la resta de l'edifici pot correspondre a una petita casa per les tasques agrícoles de finals del segle XVIII o inicis del XIX.	41.9964100,1.7601100	397309	4650121		08130	Montclar	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53927-foto-08130-14-2.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial	2023-08-02 00:00:00	María del Agua Cortés Elía			98	45	1.1	14	Patrimoni cultural	2024-04-25 09:37
53928	Vilariquer	https://patrimonicultural.diba.cat/element/vilariquer	Homs i Brugarolas, Mercè (2005) El sindicat remença de l'any 1448. Ajuntament de Girona. Col·lecció Documents de l'Arxiu Municipal, 11. Iglésias, J. (1979). El fogatge de 1553. Fundació Salvador Vives i Casajuana. Volum I. Barcelona. Inventari de Patrimoni Arquitectònic de la Direcció General d'Arxius, Biblioteques, Museus i Patrimoni del Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya. Planes i Albets, A. (1985). L'arrendament de les prestacions pageses de caràcter feudal: consideracions sobre la figura del petit arrendatari del segle XVIII. Institut d'Estudis Ilerdencs. Lleida. 'Registro de las casas de campo de cada distrito y de los aforados de guerra'. 1856. Document original. ACB.	XIII-XIX		Masia de planta rectangular configurada per un cos primigeni i dos afegits a la banda de migdia, mostrant al menys tres èpoques constructives diferents. És cobert amb teulada a doble vessant de teula àrab amb carener perpendicular a la façana principal que s'obre a migdia i que està estructurada en dos nivells diferents, essent un pis més baix el del cos de migdia. La casa està situada en un desnivell del terreny i té dos accessos, així com diferents coberts al voltant. És construïda de paredat comú, amb cantoneres de pedra ben escairades i poques obertures allindades. Davant la façana principal hi ha un cos afegit que forma un porxo que tapa la porta principal que és adovellada i al que s'accedeix des de la façana de ponent a través d'altra porta d'arc i des de migdia també a través d'una porta d'arc. Un cop a dins es pot veure que la façana actual està afegida a un cos primigeni que encara conserva altra porta adovellada més antiga i amb dovelles més curtes. El cos primigeni és de planta, pis i graner sota teulada. A la façana nord hi ha un petit cos adossat que incorpora l'escala i una cisterna. A la façana de llevant hi ha una escala que condueix directament a la planta pis. A l'interior destaca l'escala de pedra que porta de la planta al pis; un espai a la planta baixa a la banda de llevant que era l'antic pastador, conserva la campana pel foc a terra i la campana i boca del forn, així com la boca superior d'una tina circular excavada a la roca i que ocupa l'alçada d'un pis soterrani a aquest espai, on s'obre la boixa i hi havia el celler. Al pis hi ha la capella a la sala amb una imatge Marededéu del Roser; el foc a terra amb campana rectangular i els escons de fusta amb taula abatible al voltant d'aquest. Es conserva una llinda d'una finestra exterior del pis que s'obre a llevant, amb una inscripció i la data 1797.	08130-15	Rasa de Vilarriquer	L'estructura d'aquesta masia mostra una casa antiga, possiblement d'orígens medievals. El topònim pot fer referència a un antic topònim d'origen romà o medieval. Sembla que durant la baixa edat mitjana pertanyia a la jurisdicció del baró de Montclar. La notícia documental més antiga trobada és del 1448, en la convocatòria dels homes del terme pel sindicat remença un dels convocats era Petrus Vilariquer (Homs, 2005). Al fogatge de 1447 s'esmenta a En Vila, possiblement referents a aquest mas. També al fogatge de 1553, fet per Pere Serra batlle, que esmenta entre els 20 caps de casa de Montclar, a Joan Vilariquer. També s'esmenta la casa a la llista de cases per combregar de 1588 que es conserva a l'Arxiu Diocesà de Solsona (ADS), en Vilariquer. Surt al llistat del registre de 'Casas de campo y aforados de guerra' de 1856: Vilariquer, José Plunas.	42.0115700,1.7459600	396161	4651821		08130	Montclar	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53928-foto-08130-15-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53928-foto-08130-15-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53928-foto-08130-15-3.jpg	Inexistent	Modern\|Contemporani\|Medieval	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial	2023-08-02 00:00:00	María del Agua Cortés Elía			94\|98\|85	45	1.1	14	Patrimoni cultural	2024-04-25 09:37
53929	Tina de Vilariquer	https://patrimonicultural.diba.cat/element/tina-de-vilariquer	BALLBÉ I BOADA, Miquel (1993). Tines al mig de les vinyes a la comarca del Bages. Quaderns del Centre d'Estudis del Bages, nº 6. COROMINES, R (2000). Les tines excavades a la roca de les Farreres d'Olvan. L'Erol nº 65, pàg. 34-35. RIU, M. (1989) L'arqueologia medieval a Catalunya. Col·lecció coneguem Catalunya. Els llibres de La Frontera.		S'omple d'aigua de la pluja.	A ponent de la casa Vilariquer i després de travessar un camp de cultiu, hi ha una superfície rocosa on es troba una tina excavada a la roca. Al costat hi ha un pal de la llum. És una tina de forma ovoide, de considerables dimensions, ja que deu fer uns 2m de diàmetre màxim i que en el moment de fer la fitxa es trobava plena d'aigua de pluja. Es distingeixen dos espais a l'interior, una part en forma circular que és la més profunda i que acomplia les funcions a la que es destinava, i una altra part que forma una graonada excavada a la roca i que permet l'accés a l'interior i per buidar la rapa que restaria al fons. Suposem que té boixa, però no és visible des de l'exterior a l'extrem de la roca, tot i que podria ser que es fes el buidat directament des de la boca amb portadores.	08130-16	Vilariquer	La tina era un element imprescindible per l'elaboració del vi on es tirava el most que sortia un cop xafat el raïm amb les premses; aquí fermentava fins a convertir-se en vi. Generalment les tines es feien en llocs amb desnivell per tal de que a sota es pogués obrir un forat, la boixa, pel qual es retirava el vi que després es guardava en botes. La diferència d'alçada permetia abocar el most per dalt amb comoditat i recollir el vi per baix. A l'edat mitjana les tines es feien excavades a la roca (RIU, 1989), mentre que a partir del segle XVII es construïen de pedra i es folrava el seu interior amb cairons envernissats que impermeabilitzaven el recipient circular (BALLBÉ, 1993). Possiblement aquesta tina seria propietat d'algun senyor o pagès important i reafirma el cultiu de vinya que trobem documentat des dels primers segles medievals fins al segle XVIII en aquesta zona.	42.0112300,1.7444400	396035	4651786		08130	Montclar	Obert	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53929-foto-08130-16-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53929-foto-08130-16-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53929-foto-08130-16-3.jpg	Inexistent	Modern\|Contemporani\|Medieval	Patrimoni immoble	Element arquitectònic	Privada	Sense ús	2023-08-02 00:00:00	María del Agua Cortés Elía			94\|98\|85	47	1.3	14	Patrimoni cultural	2024-04-25 09:37
53930	Les Sitges	https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-sitges	'Registro de las casas de campo de cada distrito y de los aforados de guerra'. 1856. Document original. ACB. Mallol, M.T. (2001) 'Establiments de masos després de la pesta negra'. A El mas català durant l'edat mitjana i la moderna (segles IX-XVIII). Actes del col·loqui celebrat a Barcelona 3-5 de novembre de 1999. Barcelona. CSIC. P. 189-212.	XVI-XX		Masia que forma part d'un conjunt, amb diferents coberts. La casa és de planta rectangular, coberta amb teulada de teula àrab a doble vessant amb carener perpendicular a la façana principal que s'obre a migdia. S'estructura en planta baixa i dos pisos, el segon sota teulada. Els murs són de pedra ben escairada i ben disposada, amb les obertures de maó. La façana principal és simètrica, amb porta central d'arc escarser en que els brancals alternen pedra i maó, un balcó central a cada pis i una finestra a cada banda, també amb arc escarser. La casa es troba en un desnivell del terreny, cosa que fa que la planta baixa quedi parcialment soterrada i des de la façana nord s'accedeix directament a la planta pis mitjançant unes escales. A la planta baixa hi ha diverses finestres amb forma d'espitlleres. La casa ha estat molt reformada i no conserva altres elements d'interès.	08130-17	Baga de cal Salla	L'estructura general de la casa ens mostra un edifici de possible origen medieval, malgrat es tracti d'un edifici molt reformat. La notícia documental més antiga és de l'any 1379, quan al terme del castell de Montclar es fa nou establiment al mas les Sitges (Cigiis), que era deshabitat des de les primeres morts per la pesta, els nous beneficiaris eren Bernat de Bovers i la seva filla Bonanada, que havien de tenir el mas hàbitat i conreat, havien de refer l'edifici si calia i havien de pagar els censos i obligacions del mas (ACA, Batllia General de Catalunya, reg. 614. Citat per Mallol, M.T., 2001: 195). També s'esmenta posteriorment a la llista de cases per combregar de 1588 que es conserva a l'Arxiu Diocesà de Solsona (ADS), Pere Serramalera a Les Sitges. El topònim que rep la casa fa referència al conjunt de sitges que es troba proper a una codina.	42.0093700,1.7790900	398901	4651538		08130	Montclar	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53930-foto-08130-17-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53930-foto-08130-17-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53930-foto-08130-17-3.jpg	Inexistent	Modern\|Contemporani\|Medieval	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial	2023-08-02 00:00:00	María del Agua Cortés Elía			94\|98\|85	45	1.1	14	Patrimoni cultural	2024-04-25 09:37
53931	Tines de Les Sitges	https://patrimonicultural.diba.cat/element/tines-de-les-sitges	BALLBÉ I BOADA, Miquel (1993). Tines al mig de les vinyes a la comarca del Bages. Quaderns del Centre d'Estudis del Bages, nº 6. COROMINES, R (2000). Les tines excavades a la roca de les Farreres d'Olvan. L'Erol nº 65, pàg. 34-35. RIU, M. (1989) L'arqueologia medieval a Catalunya. Col·lecció coneguem Catalunya. Els llibres de La Frontera.			Conjunt format per dues tines excavades en una roca exempta que es troba que es troba ponent de la casa Les Sitges, sobre un gran bloc de roca que es troba a l'extrem sud d'un turó i separat d'aquest un metre i mig aproximadament, de manera que queda un passadís estret entre mig. En aquest bloc hi ha excavades dues tines circulars, que tenen dues boixes obertes a la base de la roca i a la banda del passadís. Els dos recipients es troben un al costat de l'altre; una medeix 260cm de diàmetre i l'altre 180cm, amb una profunditat d'uns 200 cm. Tots dos recipients tenen un encaix que forma un cèrcol rebaixat a tot el perímetre de la boca que servia de graonet pel brescat i altres externs per tal de encaixar una tapa de fusta. Les boixes són un forat a la roca i una d'elles està centrada en un encaix tallat de forma rectangular amb encaixos, ja que segurament estaria tapada amb una portella. L'accés a les tines només era possible a través d'una passera de fusta des del la roca de davant, tot i que possiblement el passadís on s'obren les boixes estaria cobert per un sostre de fusta, ja que resten encaixos i algun graó que ajudaria a salvar el desnivell.	08130-18	Les Sitges	La tina era un element imprescindible per l'elaboració del vi on es tirava el most que sortia un cop xafat el raïm amb les premses; aquí fermentava fins a convertir-se en vi. Generalment les tines es feien en llocs amb desnivell per tal de que a sota es pogués obrir un forat, la boixa, pel qual es retirava el vi que després es guardava en botes. La diferència d'alçada permetia abocar el most per dalt amb comoditat i recollir el vi per baix. A l'edat mitjana les tines es feien excavades a la roca (RIU, 1989), mentre que a partir del segle XVII es construïen de pedra i es folrava el seu interior amb cairons envernissats que impermeabilitzaven el recipient circular (BALLBÉ, 1993). Possiblement aquesta tina seria propietat d'algun senyor o pagès important i reafirma el cultiu de vinya que trobem documentat des dels primers segles medievals fins al segle XVIII en aquesta zona. Desconeixem el moment de construcció d'aquestes tines, ja que no es conserva documentació, però segurament poden datar de finals de l'edat mitjana, quedant abandonades en el moment en que perdessin utilitat. El topònim Les Sitges el trobem a la llista de cases per combregar de 1588 que es conserva a l'Arxiu Diocesà de Solsona (ADS), Pere Serramalera a Les Sitges. Aquest fet ens pot indicar que aquestes sitges ja es trobaven actives al segle XVI.	42.0097700,1.7778100	398796	4651583		08130	Montclar	Restringit	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53931-foto-08130-18-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53931-foto-08130-18-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53931-foto-08130-18-3.jpg	Inexistent	Modern\|Medieval	Patrimoni immoble	Element arquitectònic	Privada	Sense ús	2020-06-30 00:00:00	María del Agua Cortés Elía		El topònim del paratge i del mas és modern, i l'ha pres d'aquestes tines pròximes, com passa a altres llocs. Aquestes sitges queden dins un tancat en el que hi ha bestiar i si es vol accedir cal demanar permís.	94\|85	47	1.3	14	Patrimoni cultural	2024-04-25 09:37
53932	Forn oli ginebre de Les Sitges	https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-oli-ginebre-de-les-sitges				El forn d'oli de ginebre del mas Les Sitges està situat a una roca al turó que hi ha al nord oest del mas, sobre una gran roca. És el rastre que queda d'un antic forn d'oli de ginebre picat completament a la roca. La part superior, on es col·locava el bidó ple de soques seques de ginebre blanc, és una incisió circular a la roca d'uns 37 centímetres de diàmetre, amb diverses petites regates picades a l'interior que convergeixen a l'extrem inferior de la circumferència, per on sortia l'oli. A partir d'aquesta circumferència comença una regata picada a la roca d'uns 62 centímetres i amb una lleugera pendent que acaba en un petit forat a l'extrem inferior del conjunt, on es recollia l'oli.	08130-19	Les Sitges	Els forns d'oli de ginebre servien per obtenir oli de ginebre, que és l'extracte de la resina obtingut de la combustió del ginebre blanc en un espai tancat. Les soques de ginebre blanc eren recol·lectades durant l'any i dipositades en una balma per permetre que s'anessin assecant però conservant sempre una mica d'humitat. Els forns són unes construccions de petites dimensions, de planta més o menys circular, excavades sobre una roca natural en forma de cubeta i amb una coberta en cúpula. Els forns més senzills no estaven coberts per cap estructura de pedra i eren tapats de forma rudimentària per algun element que es tingués a l'abast, com un bidó, argila, lloses, teules... Les soques de ginebre eren tallades i introduïdes a pressió en un espai tancat i s'hi prenia foc; aquestes soques desprenien una substància que sortia per un orifici i era conduïda a través d'una regatera picada a la roca, que es tapava amb teules, o lloses, i argiles, fins a una pica exterior o petita cavitat circular picada a la pedra que permetia recollir l'oli o bé un petit salt on es podia posar qualsevol estri per a recollir l'oli. Després d'un procés senzill de purificació, s'obtenia l'oli de ginebre. L'oli de ginebre era un remei antigament força utilitzat pel seu poder desinfectant. S'usava per guarir mals de panxa, mals de queixal i, especialment, com a desinfectant en les ferides del bestiar.	42.0098200,1.7779800	398810	4651589		08130	Montclar	Obert	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53932-foto-08130-19-2.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni immoble	Element arquitectònic	Privada	Sense ús	2019-11-27 00:00:00	María del Agua Cortés Elía		Es troba a l'aire lliure.	98	47	1.3	14	Patrimoni cultural	2024-04-25 09:37
53933	Sepultures del Serrat de cal Gabatx	https://patrimonicultural.diba.cat/element/sepultures-del-serrat-de-cal-gabatx	BOLÓS, J. i PAGÉS, M. (1982). Les sepultures excavades a la roca. A: Necròpolis i sepultures medievals de Catalunya. Annex 1. Departament d'Història Medieval U.B. SERRA, R. (1992). La mort al Berguedà medieval. A L'Erol nº 38. Àmbit de Recerques del Berguedà. Pas. 23-26.		Es troben en mal estat i molt tapades de vegetació	A la part superior del serrat de Cal Gavatx hi ha 4 sepultures excavades en la roca i molt properes entre elles. Desconeixem si hi ha altres, ja que la zona està molt plena de matolls que dificulten la visibilitat. Dues es troben en una codina que tanca un extrem del serrat, i les altres dues a la part interior. Totes orientades est-oest, de tipus banyera, amb els extrems lleugerament arrodonits i la capçalera més ample que els peus, amb una longitud aproximada de 190cm, tot i que hi ha una que deu ser infantil i que no amida més de 1m de longitud. Les dues excavades a la roca només conserven la meitat del perfil, ja que possiblement l'altra part estaria acabada amb lloses. Molt proper a aquest conjunt hi ha un grup de tines excavades a la roca.	08130-20	Serrat de Cal Gavatx	A l'edat mitjana es feien alguns enterraments aïllats, lluny d'esglésies i relacionats amb un lloc d'hàbitat, generalment excavats a la roca i antropomòrfics. Les tombes es cobrien amb lloses de pedra encaixades. Aquest conjunt de sepultures no ha estat fruit de cap excavació arqueològica, però poden haver patit intervencions furtives, ja que ens expliquen que els anys 1950 un veí havia recollit ossos en aquest indret. Desconeixem si aquest material es va dipositar en algun lloc.	42.0197800,1.7454000	396128	4652734		08130	Montclar	Difícil	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53933-foto-08130-20-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53933-foto-08130-20-3.jpg	Inexistent	Medieval	Patrimoni immoble	Element arquitectònic	Privada	Sense ús	2023-08-02 00:00:00	María del Agua Cortés Elía			85	47	1.3	14	Patrimoni cultural	2024-04-25 09:37
53934	Tines del Serrat de cal Gabatx	https://patrimonicultural.diba.cat/element/tines-del-serrat-de-cal-gabatx	BALLBÉ I BOADA, Miquel (1993). Tines al mig de les vinyes a la comarca del Bages. Quaderns del Centre d'Estudis del Bages, nº 6. Corominas Camp, Ramon i Jaume (2017) Premses, tines i trulls medievals al Berguedà, nord del Bages i part del Solsonès. Centre d'Estudis del Bages i l'Àmbit de Recerques del Berguedà. COROMINES, R (2000). Les tines excavades a la roca de les Farreres d'Olvan. L'Erol nº 65, pàg. 34-35. RIU, M. (1989) L'arqueologia medieval a Catalunya. Col·lecció coneguem Catalunya. Els llibres de La Frontera.		Es troben mig tapades de vegetació	Conjunt format per dues tines excavades en una roca que es troba al sudest del serrat de cal Gavatx, en una zona amb força vegetació. Les tines estan excavades sobre un gran bloc de roca, són dos recipients circulars, un al costat de l'altre i que tenen dimensions similars, uns 180 cm. La profunditat no es pot apreciar ja que es troben parcialment plenes de terra, però és superior als 150 cm. Tots dos recipients tenen un encaix al perímetre de la boca per tal de encaixar una tapa de fusta. A la banda sud dels dos recipients hi ha un desnivell de la roca d'aproximadament 1,5 metres d'alçada, on s'obre la boixa per on es buidaven les tines, i que està formada per un simple forat a la roca. Actualment es troben molt tapades de vegetació i hi creix un arbre dins una d'elles.	08130-21	Serrat de Cal Gavatx	La tina era un element imprescindible per l'elaboració del vi on es tirava el most que sortia un cop xafat el raïm amb les premses; aquí fermentava fins a convertir-se en vi. Generalment les tines es feien en llocs amb desnivell per tal de que a sota es pogués obrir un forat, la boixa, pel qual es retirava el vi que després es guardava en botes. La diferència d'alçada permetia abocar el most per dalt amb comoditat i recollir el vi per baix. A l'edat mitjana les tines es feien excavades a la roca (RIU, 1989), mentre que a partir del segle XVII es construïen de pedra i es folrava el seu interior amb cairons envernissats que impermeabilitzaven el recipient circular (BALLBÉ, 1993). Possiblement aquesta tina seria propietat d'algun senyor o pagès important i reafirma el cultiu de vinya que trobem documentat des dels primers segles medievals fins al segle XVIII en aquesta zona.	42.0202000,1.7465000	396220	4652779		08130	Montclar	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53934-foto-08130-21-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53934-foto-08130-21-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53934-foto-08130-21-3.jpg	Inexistent	Modern\|Medieval	Patrimoni immoble	Element arquitectònic	Privada	Sense ús	2023-08-02 00:00:00	María del Agua Cortés Elía		Fotografies de Corominas (2017: 206).També se les han anomenat Tines de Sabaters, ja que es troben properes a aquesta casa.	94\|85	47	1.3	14	Patrimoni cultural	2024-04-25 09:37
53935	Cal Gabatx	https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-gabatx		XVI-XX		Masia de planta rectangular coberta amb teulada de teula àrab, a doble vessant amb el carener perpendicular a la façana principal que s'obre a sud-oest. Té un cos annexat a la façana de llevant cobert amb teulada a un vessant amb aiguavés exterior i que segueix el pendent de la teulada principal; i un altre cos afegit a la façana de ponent que únicament té un pis. Davant la façana principal un seguit de coberts tanquen un petit pati. L'estructura de la casa és de planta, pis i golfes sota teulada, construït en pedra amb cantoneres ben escairades. La façana principal forma part d'un cos afegit a l'antiga façana que resta amagada a l'interior de la casa, presenta una estructura quasi simètrica, amb portal central de pedra amb arc de mig punt que té gravada la data 1854 a la dovella central, i amb la particularitat que les tres dovelles del mig estan una mica despreses i fan baixar l'arc. Al primer pis hi ha tres arcs de mig punt, el de la dreta tapiat, i finestres a cada banda; entre mig dels arcs que resten oberts hi ha un brancal amb la inscripció BARTOMEU CUTART 1776 JHS i una creu; mentre que a les golfes només hi ha un arc escarser de maó i dues finestres. Brancals i llindes són de pedra. La façana posterior i les laterals tenen poques finestres i alguna espitllera. L'interior està distribuït en tres crugies perpendiculars a la façana, que es repeteixen al pis; a la part central de la planta baixa es conserva l'antic portal adovellat, amb llargues dovelles i amb la data 1687 inscrita en la dovella central; queda tallat per la volta rebaixada del primer tram que va ser construïda al segle XVIII; en un espai lateral hi ha l'antic pastador i la boca del forn. L'escala de pedra a la crugia de central ens porta al primer pis, on hi ha dues zones diferenciades ja que una part de la casa es va modernitzar, la que correspon a l'afegit de llevant. La part antiga té la sala al centre i habitacions a cada costat, eixida a la banda de migdia i la cuina i espai del foc a la banda de tramuntana. A la sala hi ha una capella i una teiera amb campana de fums a un angle, així com diverses llindes amb dates del 1600, i la que comunica amb l'eixida amb la data 1687 i el nom CHRISTOFOL. Totes les finestres de les habitacions conserven els festejadors. La cuina està separada de l'espai del foc, i aquest conté la campana de forma semi cònica i els bancs al voltant.	08130-22	Pla de Sabaters	La casa és fruit de diferents èpoques, una primera possiblement entre els segles XIV i XV, una segona corresponent a la porta adovellada interior de mitjans del segle XVII, una tercera en la que es va fer l'afegit del cos davanter al 1776, i diferents reformes practicades al segle XIX, com la porta principal datada el 1854. El nom que porta actualment pot fer referència a algun ocupant francès, que ocupés la casa possiblement fruit de la immigració occitana a Catalunya durant la segona meitat del segle XVI i principis del XVII, moment en que està documentat a diferents zones del Berguedà la presència de francesos que van romandre al territori dels quals resta el gentilici a diverses cases.	42.0202400,1.7488900	396418	4652781		08130	Montclar	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53935-foto-08130-22-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53935-foto-08130-22-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53935-foto-08130-22-3.jpg	Inexistent	Contemporani\|Modern	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial	2023-08-02 00:00:00	María del Agua Cortés Elía			98\|94	45	1.1	14	Patrimoni cultural	2024-04-25 09:37
53936	Pallissa de cal Gabatx	https://patrimonicultural.diba.cat/element/pallissa-de-cal-gabatx				Davant la casa cal Gabatx, a l'altre banda del camí, hi ha un cobert de planta rectangular cobert amb teulada a doble vessant de teula àrab amb carener perpendicular a la façana principal que s'obre a migdia. L'obra és de pedra amb cantoneres ben escairades. La façana principal presenta dues obertures d'arc de mig punt que ocupen tota l'alçada de l'edifici, aproximadament dos pisos, una més ample que l'altre i separades per un pilar. La façana de tramuntana té una finestra al centre i ubicada a l'alçada del segon pis. La utilitat d'aquest edifici seria la de pallissa o magatzem per a utillatge agrícola.	08130-23	Pla de Sabaters. Cal Gabatx	La casa és fruit de diferents èpoques, una primera possiblement entre els segles XIV i XV, una segona corresponent a la porta adovellada interior de mitjans del segle XVII, una tercera en la que es va fer l'afegit del cos davanter al 1776, i diferents reformes practicades al segle XIX, com la porta principal datada el 1854. El nom que porta actualment pot fer referència a algun ocupant francès, que ocupés la casa possiblement fruit de la immigració occitana a Catalunya durant la segona meitat del segle XVI i principis del XVII, moment en que està documentat a diferents zones del Berguedà la presència de francesos que van romandre al territori dels quals resta el gentilici a diverses cases.	42.0196900,1.7488400	396413	4652720		08130	Montclar	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53936-foto-08130-23-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53936-foto-08130-23-2.jpg	Inexistent	Contemporani\|Modern	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Sense ús	2023-08-02 00:00:00	María del Agua Cortés Elía			98\|94	45	1.1	14	Patrimoni cultural	2024-04-25 09:37
53937	Sabaters	https://patrimonicultural.diba.cat/element/sabaters	HOMS I BRUGAROLAS, Mercè (2005) El sindicat remença de l'any 1448. Ajuntament de Girona. Col·lecció Documents de l'Arxiu Municipal, 11. IGLÉSIAS, J. (1979). El fogatge de 1553. Fundació Salvador Vives i Casajuana. Volum I. Barcelona. PLANES I ALBETS, A. (1985). L'arrendament de les prestacions pageses de caràcter feudal: consideracions sobre la figura del petit arrendatari del segle XVIII. Institut d'Estudis Ilerdencs. Lleida. 'Registro de las casas de campo de cada distrito y de los aforados de guerra'. 1856. Document original. ACB.	XV-XX		La casa Sabaters forma part d'un conjunt d'edificacions entre les que hi ha diversos coberts i altres edificis de recolzament a les tasques agrícoles, així com una part d'habitatge de nova planta afegit a l'edifici antic que és de planta rectangular, cobert amb teulada de teula àrab amb ràfec perimetral, a doble vessant amb carener perpendicular a la façana principal que s'obre a migdia. L'estructura és de planta, i dos pisos, el segon sota teulada. Els murs són de pedra amb algunes cantoneres ben escairades i tancaments amb cèrcols de maó. La façana principal, que s'obre a migdia, te una porta central adovellada amb llargues dovelles de pedra. Al pis hi ha un balcó central i una finestra a cada banda, tancades amb arc escarser de maó, i al segon pis un balcó amb arc de mig punt i una finestra a cada costat igual a les anteriors. A la façana de ponent hi ha una escala que permet l'accés directe a la primera planta; la resta d'obertures no tenen una ubicació simètrica i es troben tan a la planta com als dos pisos. A ponent hi ha un volum adossat de planta baixa, pis i golfes amb la façana de migdia més avançada i de construcció més moderna. Aquests afegits han modifiquen la volumetria general de la casa. La distribució interna de la casa és en tres crugies i a l'interior es conserva l'antiga porta principal amb llinda de pedra, que va quedar amagada amb l'afegit de la nova façana creant un espai entre les dues façanes. A la planta baixa es conserva la boca del forn i l'antiga cendrera amb arc de mig punt, totes dues tapiades.	08130-24	Pla de Sabaters	La notícia documental més antiga trobada és del 1448, en la convocatòria dels homes del terme pel sindicat remença un dels convocats era Petrus de Sabates (Homs, 2005). La masia Sabaters la trobem al fogatge de 1553, fet per Pere Serra batlle, que esmenta entre els 20 caps de casa de Montclar, a Pere Baraldis del mas Sebates. També s'esmenta la casa a la llista de cases per combregar de 1588 que es conserva a l'Arxiu Diocesà de Solsona (ADS), Joan Barales de Çabaters. També surt al llistat del registre de 'Casas de campo y aforados de guerra' de 1856: Sabates, Antonio Aransa. Ens trobem amb una casa que ha sofert moltes modificacions, tot i que a l'interior amaga alguns elements dels seus inicis al segle XV.	42.0207900,1.7485500	396391	4652842		08130	Montclar	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53937-foto-08130-24-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53937-foto-08130-24-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53937-foto-08130-24-3.jpg	Inexistent	Contemporani\|Modern	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial	2023-08-02 00:00:00	María del Agua Cortés Elía			98\|94	45	1.1	14	Patrimoni cultural	2024-04-25 09:37
53938	Casagua	https://patrimonicultural.diba.cat/element/casagua	HOMS I BRUGAROLAS, Mercè (2005) El sindicat remença de l'any 1448. Ajuntament de Girona. Col·lecció Documents de l'Arxiu Municipal, 11. IGLÉSIAS, J. (1979). El fogatge de 1553. Fundació Salvador Vives i Casajuana. Volum I. Barcelona. PLANES I ALBETS, A. (1985). L'arrendament de les prestacions pageses de caràcter feudal: consideracions sobre la figura del petit arrendatari del segle XVIII. Institut d'Estudis Ilerdencs. Lleida. 'Registro de las casas de campo de cada distrito y de los aforados de guerra'. 1856. Document original. ACB.			Masia que forma part d'un conjunt format per la casa i un cobert que es troba en semi-ruïna. L'edifici principal és de planta rectangular, cobert amb teulada a doble vessant de teula àrab, amb carener paral·lel a la façana principal que s'obre migdia. Estructura de planta baixa, pis i golfes sota coberta. S'hi identifiquen tres fases de construcció, la més moderna és un afegit situat al costat oest, construït el 1988, amb acabat arrebossat i coberta d'un vessant, amb obertures grans. La resta de l'edifici és de pedra, amb cantoneres escairades i es diferencia clarament una fase constructiva a la banda de llevant i altra a la de ponent. Tots els brancals i llindes són de pedra. La façana principal que s'obre a migdia té tres portes a la planta baixa, dues d'arc de mig punt i una amb llinda de fusta; així com finestres de diferents mides repartides al dos pisos. La façana de tramuntana té una sola porta al nivell del primer pis, a la que s'accedeix a través d'una escala exterior. A ponent de l'edifici principal hi ha un cobert que es troba en estat de ruïna.	08130-25	Santa Creu	La notícia documental més antiga trobada és del 1448, en la convocatòria dels homes del terme pel sindicat remença un dels convocats era Arambaldus de Casahuga (Homs, 2005). Al fogatge de 1497 surt en Sanahugo, entre els 15 focs de Montclar. Al de 1553, fet per Pere Serra batlle, esmenta entre els 20 caps de casa de Montclar, a Steve de Casanga. També s'esmenta la casa a la llista de cases per combregar de 1588 que es conserva a l'Arxiu Diocesà de Solsona (ADS), casa Casahuga. També surt al llistat del registre de 'Casas de campo y aforados de guerra' de 1856: Casa Huga, José Cortada. Tot i que el topònim ha anat variant al llarg del temps, ens trobem amb una casa que ha sofert moltes modificacions, però amb possible origen a finals de l'edat mitjana, al segle XV, o anterior.	42.0289800,1.7431700	395959	4653758		08130	Montclar	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53938-foto-08130-25-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53938-foto-08130-25-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53938-foto-08130-25-3.jpg	Inexistent	Contemporani\|Modern	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Sense ús	2023-08-02 00:00:00	María del Agua Cortés Elía			98\|94	45	1.1	14	Patrimoni cultural	2024-04-25 09:37

Estadístiques 2024

Patrimoni cultural

Mitjana 2024: 154,63 consultes/dia

Sabies que...?

...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?

Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.

Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml

Documentació

Documentació de l'API REST Catàleg de dades Què són les dades obertes? Idees i exemples Avís legal i normes d'ús