Id
Títol
Url
Bibliografia
Centuria
Notes de conservació
Descripció
Codi d'element
Ubicació
Història
Coordenades
UTM X
UTM Y
Any
Municipi
Nom del municipi
Tipus d'accés
Estat de conservació
Imatges
Protecció
Estil
Àmbit
Tipologia
Titularitat
Ús actual
INSPIRE: Tipus
INSPIRE: Subtipus
INSPIRE: Atribut
Data de modificació
Autor de la fitxa
Autor de l'element
Observacions
Codi de l'estil
Codi de la tipologia
Codi de tipologia a sitmun
Protecció id
Comarca
Conjunt de dades
Últim canvi
40569 Pica beneitera de Sant Esteve https://patrimonicultural.diba.cat/element/pica-beneitera-de-sant-esteve <p>CABALLÉ, F. (1999). Del patrimoni artístic berguedà salvat per Lluís Rubiralta. Bagadanum vol II, p. 81- 90. VIGUÉ, J. ; BASTARDES, A. (1978). Monuments de la Catalunya Romànica. El Berguedà. Artestudi edicions. Barcelona.</p> XII-XIII <p>L'element que es conserva al Museu és la part superior de la pica beneitera que es trobava a l'església de Sant Esteve de Bagà i que probablement ja procediria de l'antiga església. La pica està feta aprofitant un antic capitell romànic buidat i que es recolzava sobre un altre capitell avui desaparegut. És de secció octogonal, forma troncocònica, amb la base més petita que la boca. Està decorat amb imatges humanes esculpides a cada una de les cares en altrelleu i separades amb bordons decorats amb estries diagonals.</p> 08016-58 Manresa. Museu Comarcal <p>Aquesta pica beneitera va ser donada per perduda durant molts anys. Va ser localitzada i identificada l'any 1987 per Francesc Caballé al Museu Comarcal de Manresa, on es conserva actualment fitxada amb el número 0265. Lluís Rubiralta (Manresa 1902-1980), delegat del Museu de Manresa, va dirigir la recuperació de diferents obres del patrimoni artístic i arqueològic del Bages i el Berguedà durant la Guerra Civil, salvant els elements dels piquets destructius. De Bagà es va endur algunes taules del retaule gòtic, una tapa d'un sepulcre i una pica beneitera. Les taules gòtiques i la tapa del sepulcre es troben actualment en parador desconegut. Després de ser identificada en aquest museu, Mn. Antoni Guixé, rector de Bagà, va fer un informe de reclamació de la pica beneitera dirigit al Director General de Patrimoni de la Generalitat l'any 1988, sense que encara no s'hagi donat resposta. El primer testimoni de la pica és del llibre de Cèsar August Torras, 'Pirineu Català. Guia itinerari' de l'any 1905, a la pàgina 93 cita la pica romànica amb notables i variades motllures. A volum I dels Monuments de la Catalunya Romànica (VIGUE, 1978) hi ha una fotografia de l'any 1918. Aquesta pica sembla que ja es trobava a l'antiga església de Sant Esteve al primer nucli habitat de Bagà, i que va ser traslladada a la nova església l'any 1339.</p> 42.2525700,1.8618000 406110 4678447 08016 Bagà Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08016/40569-foto-08016-58-1.jpg Inexistent Romànic Patrimoni moble Objecte Pública Científic 2020-10-07 00:00:00 Cortés Elía, Mª del Agua Mapa topogràfic de Catalunya editat per l'Institut Cartogràfic de Catalunya E/ 1:5.000. 92 52 2.2 14 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
40570 Pou de gel https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-gel <p>AA. VV. (1988). Bagà. La capital històrica de l'Alt Berguedà. Ajuntament de la Vila de Bagà. CABALLÉ, F.(1990). El pou de glaç de Bagà. L'Erol nº 31.</p> XVII-XVIII Nivell protecció a les NNSS de Bagà any 1983: sense especificar. <p>Pou de gel o de glaç format per una estructura circular que inicialment anava coberta amb cúpula avui perduda. Els murs estan construïts en diferents fileres de pedra en sec, d'aproximadament 1'70 m d'alçada cada una, separades pels forats on s'aguantaven les cintres. La primera filera, la més baixa, està feta amb còdols arrodonits posats en filades; la següent és de pedra irregular; la tercera torna a ser de còdols i pedra barrejada. Té un diàmetre de 5,30 m i una alçada de 5,50 m. La petita porta d'accés és reconstruïda, però inicialment era allindada. El gruix dels murs és de 60 cm. Es troba situat a un lloc ombrívol al marge dret del riu Bastareny, a 4 m dels curs d'aigua del torrent de Nou Comes. Actualment es troba dins els terrenys de la piscifactoria de la Generalitat de Catalunya.</p> 08016-59 Nucli vila. Riu Bastareny, als Cells <p>Les notícies documentals del pou de glaç es remunten a l'any 1614, quan era propietat d'Antoni Lluch (llibre de Rodaria 1754, citat per Caballé, 1990); i ja diu que estava situat en un terreny prop del torrent de Nou Comes. El pou continuà essent explotat durant tot el segle XVIII i sembla que abastia la vila de Bagà. És l'únic pou de glaç o de gel que es conserva de Bagà, tot i que a la documentació es fa referència al menys a tres pous més (ja citat). Es situaven a prop de torrents d'aigua i en llocs ombrívols per facilitar el refredament de l'aigua. Aquest pou de gel va ser netejat i mig reconstruït l'any 1990.</p> 42.2520100,1.8583800 405827 4678388 08016 Bagà Difícil Dolent Inexistent Patrimoni immoble Obra civil Privada Sense ús 2020-09-22 00:00:00 Cortés Elía, Mª del Agua Plano de Caballé (CABALLÉ, 1990). Mapa Topogràfic Moixeró-La Tosa, Parc natural Cadí-Moixeró, editorial Alpina, 2002. E/ 1:25.000. 49 1.5 14 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
40571 Retaule de Santa Teresa a Paller https://patrimonicultural.diba.cat/element/retaule-de-santa-teresa-a-paller <p>CABALLÉ, F. (1993). El santuari de Paller, deu anys de restauració. L'Erol, nº 42, p. 40-41. CABALLÉ, F. (1995). A l'ombra de Paller: el santuari de la Mare de Déu de Paller. Columna, Albí. PLADEVALL, A. (1979). Santuari de la Mare de Déu de Paller. Gran Enciclopèdia Comarcal. Tom 12, Barcelona. ROIG TORRENTÓ, M.A. (1991). La decoració escultòrica del santuari de la Mare de Déu de Paller, prop Bagà. L'Erol, nº 35, p. 16-18. SERRA VILARÓ, J. (1935). El santuari de la Mare de Déu de Paller, que es venera a la molt noble vila de Bagà. Tarragona. VILADÉS, R. (1999). Santuari de Paller. Ed. L'Espill. Berga.</p> XVIII <p>És un retaule d'estil neoclàssic, però seguint línies barroques en l'ornamentació. A l'àtic i al cos principal hi ha les fornícules que albergaven les imatges dels sants, que van ser destruïdes el 1936, durant la Guerra Civil. Tot i que el retaule era dedicat a Santa Teresa, els anys quaranta es va posar una imatge de Sant Ramon, fet que ha provocat que popularment es conegui com retaule de Sant Ramon.</p> 08016-60 Paller. Al Santuari de Paller de Baix <p>El retaule va ser començat a esculpir l'any 1786 pels germans Segimon i Josep Pujol, pare i fill, naturals de Sant Llorenç de Morunys i de nissaga d'artistes. Van realitzar altres retaules al Berguedà. L'any 1806 Miquel Moliner el va daurar.</p> 42.2668800,1.8758600 407291 4680020 1786 08016 Bagà Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08016/40571-foto-08016-60-1.jpg Inexistent Neoclàssic Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Religiós 2020-09-22 00:00:00 Cortés Elía, Mª del Agua Segimon i Josep Pujol Mapa Topogràfic Moixeró-La Tosa, Parc natural Cadí-Moixeró, editorial Alpina, 2002. E/ 1:25.000. 99 47 1.3 14 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
40572 Parc Natural Cadí-Moixeró https://patrimonicultural.diba.cat/element/parc-natural-cadi-moixero <p>FARELL eds. (2002). Parc natural del Cadí-Moixeró. Itineraris per l'Alt Urgell, Berguedà i Cerdanya. Ed. Farell, Llibres de muntanya. GARCIA, J. (1986). El parc natural Cadí-Moixeró. L'Erol, nº 16, p. 32-33. GARCIA, J. (1997). Fauna (vertebrats) del Parc Natural Cadí-Moixeró. Ed. Lynx. VIGO et altri (2003). Flora del Parc Natural Cadí-Moixeró i de les serres veïnes. Monografies del Museu de Ciències Naturals.</p> <p>El parc inclou municipis de tres comarques: Alt Urgell, Cerdanya i Berguedà, amb un total de 17 municipis. Abasta les serres del Cadí, del Moixeró, i els massissos de la Tosa i del Puigllançada; amb altituds entre 800 i 2.647 m del puig de la Canal Baridana. Aquesta barrera muntanyosa pertany al Pre-Pirineu català, amb un relleu esquerp que es suavitza cap a la vall cerdana. És el segon espai natural protegit que ocupa major superfície, aproximadament 413 km2. La principal característica és la biodiversitat d'espècies i hàbitats que hi viuen, així com els seus paisatges de muntanya i els diferents microclimes que podem trobar. És un bon representant de les muntanyes alpines, amb alguns trets mediterranis. La gran diversitat de paisatges presenten zones altitudinals típiques que van des de l'estatge bassal mediterrani fins a prats alpins, passant pels boscos submediterranis, fagedes, boscos boreals de pi roig i boscos de coníferes de pi negre i avet. Destaca també per un poblament faunístic de notable diversitat i la presència d'espècies animals rares a Catalunya (gall fer, picot negre, pardal d'ala blanca, esparver d'estany, marta i gat fer). També hi ha presència de cérvol, isard i cabirol, així com diversitat de fauna invertebrada.</p> 08016-61 Pirineus <p>Amb el Decret 353/1983, de 15 de juliol, es crea el Parc Natural del Cadí-Moixeró, que inclou dins els seus límits el massís del Pedraforca, que ja havia estat declarat Paratge Natural d'Interès Nacional l'any 1982. La protecció d'aquest territori es va iniciar l'any 1932 amb una proposta de la Generalitat Republicana de conservació de la zona, posteriorment la Diputació de Barcelona torna a plantejar la protecció fent un parc de l'Alt Berguedà l'any 1963. L'any 1966 es crea per la Llei 13/66, de 31 de maig, la Reserva nacional de caça del Cadí, amb l'objectiu de regular la caça i promoure poblacions, fet que va permetre la vetlla del territori amb guàrdies forestals. El parc ha estat declarat Zona d'Especial Protecció per a les Aus (ZEPA) per la Unió Europea; així com hi ha 30 hàbitats i 30 espècies de flora i fauna protegides a nivell europeu (Directiva 92/43/CEE hàbitats), que ha permès que s'inclogui en la Xarxa Natura 2000 d'espais naturals protegits europeus. La Oficina del Parc Natural del Cadí -Moixeró que el gestiona es troba a Bagà. Els objectius principals del parc natural és garantir la conservació dels seus valors naturals i la preservació dels seus hàbitats per al futur, tot això compaginat amb les activitats humanes. Així el parc a més promou activitats que permeten el seu coneixement, a més de totes aquelles relacionades amb la protecció.</p> 42.3080700,1.8796800 407666 4684589 08016 Bagà Obert Bo Legal Patrimoni natural Zona d'interès Pública Social 2020-10-07 00:00:00 Cortés Elía, Mª del Agua Mapa Comarcal de Catalunya: El Berguedà, E/ 1:50.000. Institut Cartogràfic de Catalunya. Edició de l'any 1994. 2153 5.1 14 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
40573 Pont de Patola https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-patola <p>AA. VV. (1988). Bagà. La capital històrica de l'Alt Berguedà. Ajuntament de la Vila de Bagà. CABALLÉ. F. (1998). El Déu de Bagà. Columna Albí eds.</p> XIV Nivell protecció a les NNSS de Bagà any 1983: sense especificar. <p>Es troba entre Sant Joan de l'Avellanet i la Torre de Santa Magdalena (la Faia), sobre el riu Bastareny. És un pont d'una sola arcada de pedra de mig punt, construït amb carreus de pedra no gaire ben escairats i insinuant una mica d'esquena d'ase a la part superior. Té una petita barana de pedra a cada banda. Medeix 2,10 m d'amplada i 6 m d'alçada des del nivell de l'aigua, i 4,5 m de llum interior de l'arc.</p> 08016-62 Roca Tiraval <p>Ben segur aquest pont correspon al documentat com a pont de l'Avellanet l'any 1393 (SERRA VILARÓ, 1930: 147, vol II). El lloc era pas obligat pels habitants de Gisclareny per enllaçar amb el camí Ral de coll de Pendís cap a la Cerdanya. L'any 1996 es va fer una important restauració.</p> 42.2647680,1.8275292 403302 4679839 08016 Bagà Fàcil Bo Inexistent Patrimoni immoble Obra civil Pública Social 2020-09-22 00:00:00 Cortés Elía, Mª del Agua Mapa Topogràfic Moixeró-La Tosa, Parc natural Cadí-Moixeró, editorial Alpina, 2002. E/ 1:25.000. 49 1.5 14 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
40574 Els Empedrats https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-empedrats <p>FARELL eds. (2002). Parc natural del Cadí-Moixeró. Itineraris per l'Alt Urgell, Berguedà i Cerdanya. Ed. Farell, Llibres de muntanya.</p> <p>Per arribar als Empedrats cal agafar el camí de Bagà direcció Gisclareny, a 2 km, abans de creuar el Bastareny, cal agafar una pista a la dreta que ens portarà fins a cal Cerdanyola i la font Nostra. D'allà surt el camí cap al refugi Sant Jordi en direcció NE, senyalitzat com a sender de petit recorregut PR-C 125, marcat amb rectangles blancs i grocs. El camí transcorre en una zona boscosa humida que segueix el torrent. Després de passar el Bullidor de la Llet passarem uns trams en que s'ha de travessar vàries vegades el torrent seguint camins marcats amb pedres per sobre de l'aigua. Aquest és el tram que rep el nom dels Empedrats, en el que el torrent passa per un engorjat que va pujant i que obliga a passar pel mig del riu sortejant pedres i aigua.</p> 08016-63 Empedrats. Al torrent de la Font del Faig 42.2805300,1.8187900 402605 4681599 08016 Bagà Difícil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08016/40574-foto-08016-63-2.jpg Legal Patrimoni natural Zona d'interès Privada Social 2020-10-07 00:00:00 Cortés Elía, Mª del Agua Els Empedrats es troben dins el terme del Parc Natural Cadí-Moixeró. Mapa Topogràfic Moixeró-La Tosa, Parc natural Cadí-Moixeró, editorial Alpina, 2002. E/ 1:25.000. 2153 5.1 14 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
40575 Escultura de Galceran de Pinós https://patrimonicultural.diba.cat/element/escultura-de-galceran-de-pinos <p>AA. VV. (1988). Bagà. La capital històrica de l'Alt Berguedà. Ajuntament de la Vila de Bagà.</p> XX <p>Escultura de ferro que representa a Galceràn de Pinós, baró de Bagà. És una imatge d'un personatge dempeus, habillat amb armilla curta, capa i espasa, amb el cap cobert amb una malla que simula ser metàl·lica. Es troba situada sobre una peanya de pedra amb l'escut de la vila tallat i que la eleva 50 cm del terra. La imatge es troba al costat de tramuntana de la plaça, sobre una elevació a la que s'accedeix amb escales i que ajuda a igualar els desnivell que fa el carrer. Porta la inscripció: Galceran de Pinos. Bagà 1966.</p> 08016-64 Nucli històric. Plaça Galceràn de Pinós <p>Josep M. Companyó, que signa amb el nom Comcaber, va néixer a Puig Reig l'any 1928, tot i que als dos anys va anar a viure a Bagà. Va aprendre les tècniques de l'escultura i la pintura als tallers Matarile de Sant Cugat del Vallès. Destaca principalment per la seva obra escultòrica en metall, fetes amb soldadura autògena, tot i que també s'ha dedicat a la pintura. La seva obra artística és present en molts racons de la vila, en portes, reixes i escultures. També té obres a Manresa, Bellaterra (el cavall Berguedà) i altres llocs de la comarca, així com a col·leccions privades de Nova York i Copenhaguen. Aquesta escultura es va posar en aquest indret l'any 1966.</p> 42.2528600,1.8601700 405976 4678481 1966 08016 Bagà Fàcil Bo Inexistent Patrimoni moble Element urbà Pública Ornamental 2020-09-22 00:00:00 Cortés Elía, Mª del Agua Josep M. Companyó Per desgràcia, l'estiu passat es va repintar l'escultura i això ha malmès la seva imatge general. Mapa del nucli antic de Bagà. Diputació de Barcelona, servei cartogràfic. Escala 1:1000. 51 2.1 14 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
40576 Monument als Minaires https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-als-minaires <p>AA. VV. (1988). Bagà. La capital històrica de l'Alt Berguedà. Ajuntament de la Vila de Bagà.</p> XX <p>El monument està format per una locomotora elèctrica seguida de dos vagons: un per extreure el carbó i altre per transportar la fusta que s'utilitzava per apuntalar la mina. Procedeix de l'antiga empresa Carbons de Berga.</p> 08016-65 Nucli vila. <p>A l'entrada de la vila es va erigir un monument als minaires, degut a que a Bagà, igual que a tot l'Alt Berguedà, el treball a les mines de carbó ha estat durant la primera meitat del segle XX, principalment, la principal font d'ingressos dels habitants. Es va instal·lar l'any 1989.</p> 42.2502200,1.8652600 406392 4678182 08016 Bagà Obert Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08016/40576-foto-08016-65-2.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni moble Element urbà Pública Ornamental 2020-09-22 00:00:00 Cortés Elía, Mª del Agua Mapa topogràfic de Catalunya editat per l'Institut Cartogràfic de Catalunya E/ 1:5.000. 98 51 2.1 14 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
40577 Fons de Bagà al Museu Diocesà de Solsona https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-de-baga-al-museu-diocesa-de-solsona <p>AA.VV. (1993). Guia del Museu Diocesà i Comarcal de Solsona. 1993. Bisbat del Solsona, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. SERRA VILARÓ, J. (1930). Baronies de Pinós i Mataplana. Investigació als seus arxius. 3 vols. Reedició de 1989 del Centre d'Estudis Baganesos. Guia de Museus de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Edicions 62. Barcelona 1999.</p> XVI-XVIII <p>En aquest museu es conserven algunes obres d'art procedents de Bagà. La més important son tres figures de talla de fusta d'un davallament: es tracta d'un Crist jacent i dues santes dones, de fusta policromada i de principis del segle XVI (MDCS 287, 288, 289). Diferents objectes litúrgics: una capa pluvial blanca amb galons daurats s. XVIII; 2 dalmàtiques blanques amb galons daurats s. XVIII; 2 colls de dalmàtica s. XVIII; humeral blanc florejat verd, groc i vermell s. XVIII; casulla blanca amb flors s. XVIII; estola estampada amb galons daurats s. XVIII; estola s. XVIII; dos maniples blancs s. XVIII; cobrecalze blanc s. XVIII; bossa de corporals s. XVIII. També es va portar al Museu de Solsona una imatge d'una Mare de Déu de factura romànica procedent de la capella del Pont de la Vila i portada per Mn. Serra Vilaró, tot i que no podem assegurar que es tracti d'alguna de les que hi ha al museu ja que no estan documentades.</p> 08016-66 Bisbat de Solsona. Palau Episcopal. 25280 SOLSONA <p>El Museu de Solsona es va crear l'any 1896 impulsat pel bisbe Ramon Riu i Cabanes que creà l'Aula d'Arqueologia Cristiana i inaugurà el museu amb una col·lecció d'objectes d'art i ús litúrgic instal·lada a l'edifici del Seminari. L'any 1909, Mn. Joan Serra Vilaró entrà com a director del Museu i impulsà campanyes d'excavació arqueològiques que van proporcionar gran quantitat de materials arqueològics al Museu, ampliant així les col·leccions. Mn. Serra Vilaró també va aportar diferent material eclesiàstic fruit de la seva visió proteccionista en certs municipis, com per exemple Bagà, durant el temps en que va estar a la vila com a comissionat a Bagà de l'Institut d'Estudis Catalans per tal de recuperar i inventariar l'arxiu, va realitzar una important tasca donant a conèixer l'arxiu amb la publicació de les 'Baronies de Pinós i Mataplana' (SERRA VILARÓ). Des de l'any 1981 la Generalitat col·labora amb el Museu a través del Departament de Cultura, fet que va provocar una renovació en les sales d'exposició. El material que predomina al Museu és aquell que procedeix de les excavacions de Mn. Serra Vilaró i el procedent de les esglésies que depenen del Bisbat.</p> 42.2525700,1.8618000 406110 4678447 08016 Bagà Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08016/40577-foto-08016-66-1.jpg Inexistent Gòtic|Modern Patrimoni moble Col·lecció Privada accessible Científic 2020-10-07 00:00:00 Cortés Elía, Mª del Agua Inscrit al Registre de Museus de la Generalitat de Catalunya (R 10-1-1995/DOGC 25-1-1995). 93|94 53 2.3 14 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
40578 Fons de Bagà al Museu Comarcal de Berga https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-de-baga-al-museu-comarcal-de-berga <p>VIOLANT SIMORRA, R. (1976). L'art popular a Catalunya. Edicions 62. Barcelona.</p> XIX <p>Al Museu Comarcal de Berga hi ha exposat el taller del baster de Bagà, Ramon Cuberas. El baster feia tots aquells elements relacionats amb els animals de tir, de sella i de bast. Un important ofici en una zona en que el transport en animals era molt important. Feien morralles, cabeçades, brides, pitrals, regnes i guarniments de carro. Feien des del dibuix, fins al retallat del cuir, el clavetejat i el repujat. El taller està format per una mola d'aigua, un banc de treball amb tamboret, un calaix de paret per eines, un guarda-eines de paret amb les eines de baster, una base de fusta vertical que servia per clavetejar, morrions, mordassa de peu. Aquest taller va ser donat al Museu de Berga pels hereus de Ramon Cuberes a finals dels anys 1980.</p> 08016-67 Museu Comarcal de Berga. C/ dels Àngels, 7. 08600 BERGA <p>El Museu de Berga es creà per iniciativa municipal l'any 1962 amb l'objectiu d'aplegar i protegir el patrimoni històric i artístic de la ciutat i la comarca, si bé no funcionà plenament obert al públic fins a l'any 1980. El Museu s'instal·là en unes dependències de la Casa de la Vila i amb col·leccions molt diverses: material arqueològic procedent de la comarca, fons de geologia i paleontologia, fons d'etnologia i material de la Patum. Actualment està pendent d'una nova ubicació i organització.</p> 42.2525700,1.8618000 406110 4678447 08016 Bagà Fàcil Bo Física Patrimoni moble Col·lecció Pública Científic 2020-10-07 00:00:00 Cortés Elía, Mª del Agua Inscrit al Registre de Museus de la Generalitat de Catalunya (R 17-10-1995/DOGC 3-11-1995). 53 2.3 14 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
40579 Monument Rescat de les Cent Donzelles https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-rescat-de-les-cent-donzelles XX <p>Es tracta d'un plafó en fundició de bronze que es troba sobre una base de pedra de forma rectangular i disposada sobre un jardí. El plafó representa una escena del rescat, el moment en que les donzelles van trobar a Galceràn a la platja de Salou. Hi ha dos grups de persones a cada banda i que es troben al centre on hi ha la figura de Galceràn i Santcerní agenollats al terra. Al grup de donzelles de l'esquerra hi ha també un bou, i al de la dreta un cavall.</p> 08016-68 Nucli històric. Plaça rescat de les Cent Donzelles <p>Aquest monument es va instal·lar a Bagà l'any 1996 per recordar l'agermanament de Bagà amb Vilaseca, poble que participa en la llegenda dels rescat ja que és on la comitiva de donzelles va trobar a Galceràn segons explica la llegenda. El monument es troba ubicat en l'escenari de la representació teatral del Rescat que es celebra cada estiu. És una còpia d'un altre relleu que es troba a l'Ajuntament de Vilaseca.</p> 42.2529600,1.8602500 405983 4678492 1996 08016 Bagà Obert Bo Inexistent Patrimoni moble Element urbà Pública Ornamental 2020-09-22 00:00:00 Cortés Elía, Mª del Agua J. Salvadó Voltes Morera. Fundició R. Viladecavalls. Mapa del nucli antic de Bagà. Diputació de Barcelona, servei cartogràfic. Escala 1:1000. 51 2.1 14 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
40580 Passadís de Palau al riu https://patrimonicultural.diba.cat/element/passadis-de-palau-al-riu <p>CABALLÉ. F. (1998). El Déu de Bagà. Columna Albí eds.</p> <p>A l'hort de Palau, a sota de la plaça d'armes, hi ha la boca d'un passadís. Té aproximadament 150 cm d'alçada i forma una volta en part excavada en la roca i en part feta amb pedra. És un passadís que en la seva entrada medeix aproximadament 90 cm d'amplada i que gira el seu recorregut cap a la dreta de manera que sembla endinsar-se en la vila cap a la plaça i que comença a fer una pendent cap a baix. No hem seguit el passadís, i ens han dit diferents veïns que sembla finalitzar a la casa que conté la torre de la Portella, a la plaça Porxada, però que la sortida en aquell indret va ser tapiada. Igualment sembla que les diferents obres que s'han fet al llarg de la història al nucli poden haver fet malbé parts d'aquest passadís subterrani.</p> 08016-69 Nucli històric. Palau <p>Segons expliquen les cròniques, els 'moros' van assetjar Bagà i volien guanyar fent-los passar gana. Però els de la vila es reien d'ells perquè cada dia pescaven truites al Bastareny, ja que accedien des de l'interior de la vila a través d'un túnel que els portava fins al riu. Hem conegut l'existència d'aquest passadís per la informació de diferents persones de la vila. La gent fins i tot diu que es podia passar amb cavall.</p> 42.2533800,1.8606600 406017 4678538 08016 Bagà Restringit Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08016/40580-foto-08016-69-2.jpg Inexistent Patrimoni immoble Obra civil Pública Sense ús 2020-09-22 00:00:00 Cortés Elía, Mª del Agua Mapa del nucli antic de Bagà. Diputació de Barcelona, servei cartogràfic. Escala 1:1000. 49 1.5 14 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
40581 Col·lecció pintura de l'Ajuntament https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-pintura-de-lajuntament XX <p>Es conserven 22 quadres repartits per diferents sales de l'edifici de l'Ajuntament de Bagà. Entre els que destaquen pintures de Ernest Descals i Joan Vila Arimany. La temàtica general del quadres és el municipi de Bagà, destacant els paisatges urbans del casc antic i medieval de la vila. Són pintures realitzades a l'oli o amb acrílics en format mitjà.</p> 08016-70 Nucli vila. Ajuntament <p>L'any 1984 es va començar a celebrar un concurs de pintura ràpida local al municipi de Bagà. Era organitzat pel mateix Ajuntament dins els actes de la festa major d'agost. Es van celebrar 17 edicions del concurs de pintura, des del 1984 a 2001.</p> 42.2526600,1.8618000 406110 4678457 1987 08016 Bagà Restringit Bo Inexistent Patrimoni moble Col·lecció Pública Científic 2020-10-07 00:00:00 Cortés Elía, Mª del Agua Mapa topogràfic de Catalunya editat per l'Institut Cartogràfic de Catalunya E/ 1:5.000. 53 2.3 14 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
40582 Mina de barita de la Bòfia https://patrimonicultural.diba.cat/element/mina-de-barita-de-la-bofia <p>AA. VV. (1988). Bagà. La capital històrica de l'Alt Berguedà. Ajuntament de la Vila de Bagà. SOLER, R.; ORIOLA, J. (1997). Relleu fotogràfic de les mines del Berguedà. Berga.</p> XX <p>Situada al coll de la Bòfia, prop de coll de Pal. Per arribar cal agafar la carretera que porta a Coll de Pal, després del mirador dels Orris i abans d'arribar al Xalet de la Diputació, un trencant a l'esquerra porta al peu de les mines. En aquesta mina la barita es trobava junt amb calcita, malaquita, atzurita i calcopirita. En un principi es va extreure coure i posteriorment barita. Encara es poden veure les restes de l'antiga explotació: dues galeries, una d'elles al costat del pou vertical que té uns 3 metres de diàmetre de boca, i l'altra (la bocamina 'Conxa') que es troba tapiada. Encara queden restes de dues vies, una en direcció a la zona d'abocador de pedra i altra al dipòsit de mineral. Aquest dipòsit o tremuja, de ferro i fusta, encara resta al mateix lloc, al costat de la bocamina 'Conxa', aprofitant un desnivell de la roca per facilitar l'abocament del material al dipòsit superior i l'extracció per baix. Dins el pou encara hi ha restes de material de ferro i vies, tot i que es troba força omplert de pedra. Encara és un lloc perillós ja que no hi ha cap tipus de protecció que eviti accidents possibles.</p> 08016-71 Coll de Pal. <p>Ernest Llofriu i Claris va obtenir diferents concessions per explotar diversos materials com coure, ferro, carbó i petroli, però la dificultat de transport d'alguns d'aquests materials va fer que només obrís la mina 'Concha' per extreure coure. El mineral es troba en cavitats càrstiques de forma irregular. El 16 d'octubre de 1906 va vendre la mina a l'advocat Antoni Muntaner i Castaño de Barcelona. Aquest la va cedir a Jules León Claviez i Gassolet, ciutadà francès i soci de la societat Companyia Minera de Riutort, el 16 d'agost del mateix any. Al cap d'un temps deixaren l'extracció de coure per manca de mineral. El 1917 es va autoritzar a Tomàs Font Bataller de Barcelona, l'explotació de La Bòfia i 'La Pleta Bella del Monte Bosch i Montaña del Común', citant les mines amb els noms d'Alba i Blanca, noms de les filles del propietari de la concessió (AMB, Actes del Consell Municipal 9 gener de 1917). Va restar abandonada fins el 1946, quan Marcel·lí Duat i Miquel Rossinyol, de Bagà, van decidir explotar un jaciment de barita proper a aquesta mina. Van explotar també la mina 'Conxa' extraient barita. Van instal·lar un telefèric que es va suprimir en tancar la mina. L'any 1964 ho explotà Eduardo Felipe Devals, fins el 1968. En un principi el mineral era transportat en trineu tirat per un matxo, després amb camió cap a Gavarrós, d'aquí a Riutort i a l'estació de Guardiola. Més tard, en construir-se la carretera de la bocamina a Rebost, l'any 1966, ja comunicava amb Bagà i estalviaven temps en el transport. L'any 1969 Domingo Rodríguez, Roque Líria i Francisco Sánchez van explotar la mina i començaren a fer el pou de 16 m, fins que van deixar l'explotació el mateix any degut a problemes amb el propietari de la concessió. A inicis dels setanta els senyors Rossinyol i Escriu de Bagà, varen reprendre l'explotació de barita fins al tancament definitiu l'any 1978. En el pou es van matar dos nois excursionistes en caure, un l'any 1964 i l'altre el 1985. La barita, un cop tractada, servia per fer pintura de vaixells, ja que és resistent a la humitat. Alguns forners la pastaven junt amb la farina per tal que el pa tingués una mica més de pes.</p> 42.2953400,1.8956700 408966 4683159 1900 08016 Bagà Difícil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08016/40582-foto-08016-71-2.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni natural Zona d'interès Pública Sense ús 2020-10-07 00:00:00 Cortés Elía, Mª del Agua Mapa Topogràfic Moixeró-La Tosa, Parc natural Cadí-Moixeró, editorial Alpina, 2002. E/ 1:25.000. 98 2153 5.1 14 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
40583 Mina de manganès de la Tosa https://patrimonicultural.diba.cat/element/mina-de-manganes-de-la-tosa <p>SOLER, R.; ORIOLA, J. (1997). Relleu fotogràfic de les mines del Berguedà. Berga.</p> XX <p>La Mina de Manganès de La Tosa o de Niu d'Àliga es troba a l'esquerra de la font de la Mena i per sota del Niu d'Àliga, al vessant sud de La Tosa. Té quatre bocamines en direcció nord. Tres d'elles es troben molt malmeses per diferents ensorrades, però una es conserva molt bé. En aquesta encara hi ha una vagoneta de plataforma de fusta per extreure el material i la via; a l'entrada hi ha la data 1965 gravada al formigó; era la més important del conjunt amb uns cent cinquanta metres de profunditat del túnel; va deixar de ser explotada el 1966 a causa d'un ensorrament. Hi ha també cinc bocamines en direcció oest. No són de gaire profunditat i alguna es troba molt ensorrada, però altres conserven la forma de la galeria cap a l'interior de la roca. S'extreien minerals de manganès i ferro (pirolusita, hematites). Són les mineralitzacions d'aquest tipus més importants del Pirineu Català.</p> 08016-72 Coll de Pal. <p>L'explotació d'aquest conjunt de mines tan sols es podia fer de maig a finals d'octubre degut a les inclemències meteorològiques de la zona. El mineral que sortia de la mina, manganès, era abocat a través d'un tub a unes vagonetes que eren transportades per un telefèric fins a una tremuja que es troba per damunt de les mines. El telefèric, bicable, era mogut per un motor de gas-oil. De la tremuja es passava a un camionet amb el que es transportava el material a l'altre cantó de la Cerdanya. Allà ho guardaven en una altra tremuja fins que tenien més quantitat i es carregava en un camió més gran que el transportava al seu destí. Hi treballaven entre 25 i 30 homes que feien estada en una barraca de pedra que actualment encara existeix, tot i que en mal estat.</p> 42.3139500,1.8948000 408921 4685226 1948 08016 Bagà Difícil Dolent Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Pública Sense ús 2020-10-07 00:00:00 Cortés Elía, Mª del Agua Propietat del Sr. Torres de Barcelona, va ser explotada els anys 1948, 1967 i 1968. Mapa Topogràfic Moixeró-La Tosa, Parc natural Cadí-Moixeró, editorial Alpina, 2002. E/ 1:25.000. 2153 5.1 14 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
40584 Àrea d'interès botànic Serra Pedregosa-Cortils https://patrimonicultural.diba.cat/element/area-dinteres-botanic-serra-pedregosa-cortils <p>Departament de Medi Ambient. Generalitat de Catalunya. (1999). Pla Especial del Parc Natural del Cadí-Moixeró. Inèdit. Propietat del Parc Natural.</p> <p>Hi viu una de les poblacions de l'endemisme pirenaico-oriental de Delphinium montanum. Els cingles que hi ha per sobre mostren exemples de les comunitats vegetals alpines de roca calcària, amb alguna espècie escassa de Saxifraga caesia. Els prats alpins adjacents són singulars en el context del Cadí per la gran extensió que assoleixen les comunitats del festucion airoidis, molt corrents al Pirineu axial, però rares a les serres pre-pirinenques.</p> 08016-73 Bagà 42.2780800,1.6956600 392448 4681476 08016 Bagà Obert Bo Legal Patrimoni natural Zona d'interès Pública Social 2020-10-07 00:00:00 Cortés Elía, Mª del Agua 2153 5.1 14 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
40585 Àrea d'interès botànic el Claper https://patrimonicultural.diba.cat/element/area-dinteres-botanic-el-claper <p>Departament de Medi Ambient. Generalitat de Catalunya. (1999). Pla Especial del Parc Natural del Cadí-Moixeró. Inèdit. Propietat del Parc Natural.</p> <p>Zona de cingles al vessant sud de la Tosa d'Alp. Àrea subalpina de cingles calcaris on es localitza l'única població als Pirineus orientals de l'endemisme pirenaico-central Antirrhinum sempervirens, molt rar a Catalunya. També hi ha altres espècies d'interès com Juniperus sabina, Arenaria ligericina i Asplenium seelosii. El lloc és d'accés complicat i no presenta cap risc important, de manera que seria interessant mantenir-lo en les condicions actuals de baixa freqüentació. Àrea que també té interès faunístic.</p> 08016-74 Bagà 42.3061900,1.8694000 406816 4684392 08016 Bagà Obert Bo Legal Patrimoni natural Zona d'interès Pública Social 2020-10-07 00:00:00 Cortés Elía, Mª del Agua Mapa Topogràfic Moixeró-La Tosa, Parc natural Cadí-Moixeró, editorial Alpina, 2002. E/ 1:25.000. 2153 5.1 14 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
40586 Fia-faia https://patrimonicultural.diba.cat/element/fia-faia <p>CABANA, R. (1999). La Fia-faia un ritual ancestral del foc fecundant. Bagadanum vol. II, p. 41-47. PLANES, J. (1993) Notes i hipòtesis per una interpretació de la Fia-faia. L'Erol nº 42. P. 32-35. SERRA VILARÓ, J. (1930). Baronies de Pinós i Mataplana. Investigació als seus arxius. 3 vols. Reedició de 1989 del Centre d'Estudis Baganesos.</p> XIII ? <p>Celebració característica de Bagà que es realitza el dia 24 de desembre a la nit. És un ritual festiu que es fa coincidint amb el solstici d'hivern, un ritual de foc com a garantia de nova llum i de fertilitat de vida. Consisteix en la crema d'unes falles o torxes fetes d'una herba que rep el nom de faia a Bagà, la Cephalaria leucantha. Aquesta herba es cull i es fa assecar; amb ella es fan unes torxes entrellaçant l'herba amb ella mateixa, tan altes com sigui possible i proporcionalment gruixudes. Algunes arriben als sis metres d'alçada. Actualment la festa es concentra a la plaça Catalunya de la vila i encenen les faies a les 19 hores, fins que ja no es poden aguantar amb les mans i les tiren a terra, moment en que la gent aprofita per saltar per sobre. Antigament s'acompanyava amb la cantarella: 'Fia-faia, que nostro senyor ha nascut a la paia' i el toc de les campanes de l'església. Després es reparteixen torrades amb allioli de codony. Abans d'iniciar-se la crema es fa una foguera a algun lloc de la muntanya, al lloc on es pon el sol, i des d'allà el foc és transportat per un grup de fallaires fent una davallada nocturna molt vistosa. En arribar a la població el foc es reparteix a la resta de faies.</p> 08016-75 Bagà <p>L'origen de la Fia-faia és antic. El 1087 s'anomena com a topònim, que segons Serra Vilaró pot significar fageda. La festa podria tenir arrels paleocristianes d'un ritu de culte al sol que correspondria a la celebració dels solstici d'hivern, essent la Fia-faia una plegaria ritual per aturar l'escurçament dels dies. La memòria popular explica que la tradició ve dels nobles de Faia. Els nobles de Faia edificaren el seu castell proper a Bagà, la torre de la Faia. Aquests nobles estan documentats el 1254 i tenien el costum de baixar a Missa del Gall a Bagà (a 3 quilòmetres), fent els baganesos un cerimonial de rebuda, ritual que es va mantenir durant molt temps. Però de fet sembla que la faia és una tradició que té arrels pre-cristianes més antigues, derivada d'un culte generalitzat als Pirineus relacionat amb el solstici d'hivern i amb el d'estiu. Aquesta tradició es celebra també a Sant Julià de Cerdanyola i hi ha altres variants a altres indrets, com les falles d'Isil al Pallars Sobirà.</p> 42.2525700,1.8618000 406110 4678447 08016 Bagà Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08016/40586-foto-08016-75-2.jpg Legal Patrimoni immaterial Manifestació festiva Pública Científic 2020-10-07 00:00:00 Cortés Elía, Mª del Agua L'any 2010 la Fia-faia de Bagà i de Sant Julià de Cerdanyola va ser declarada Festa Patrimonial d'Interès Nacional per la Generalitat de Catalunya. L'any 2015 va ser declarada Patrimoni Immaterial de la UNESCO junt a les falles d'estiu del Pirineu. L'any 2010 va ser declarada la festa de la Fia-faia de Bagà i Sant Julià de Cerdanyola com a festa patrimonial d'interès nacional per la Generalitat de Catalunya DOGC 24/11/2010 2116 4.1 14 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
40587 El rescat de les cent donzelles https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-rescat-de-les-cent-donzelles <p>AA.VV. (2000). El rescat de les cent donzelles. Associació Medieval de Bagà. FORT, E. (Francesc Miquel) (1972). La llegenda de Galzeran de Pinós. Ed. Rafael Dalmau. Episodis de la història. FORT, E. (Francesc Miquel) (1973). La llegenda dels rescat de Sant Esteve. Monografies Vilaseca-Salou. RIQUER, M. de (1944). La leyenda de Galcerán de Pinós y el rescate de las cien doncellas. Real Academia de Buenas Letras. Barcelona. TOMIC, P. (Reproducció facsímil de la seva obra de 1448). Històries e conquestes dels reis d'Aragó e comtes de Barcelona. Centre d'Estudis Baganesos, 1990.</p> <p>Es representa a la plaça Galceran de Pinós el segon dissabte de juliol. És un espectacle de teatre, música, cant coral i dansa, que representen els mateixos habitants de Bagà. S'emmarca dins la Setmana Medieval que reviu aquest període històric de la vila i en la que també es celebra el Mercat Medieval, constituint aquests dos actes els més importants de la setmana. La representació es fa a la plaça Porxada, plaça de Galceràn de Pinós, amb més de cent actors, música en directe i la participació de la Polifònica de Puig Reig. L'Associació Medieval de Bagà és l'entitat que s'encarrega de l'organització de la representació i del Mercat Medieval dins de la Setmana Medieval. La representació es celebra des de l'any 1989. Els primers 10 anys es va fer amb un guió escrit per Mn. Serra Jané i Jaume Batiste. Des del 1002 es segueix un nou guió de Nicari Camps Pinós.</p> 08016-76 Bagà <p>La llegenda explica que l'any 1147, Ramon Berenguer IV organitzà una expedició per a conquerir Almeria, ciutat refugi de pirates musulmans. Galceran de Pinós, senyor de Bagà, fou anomenat almirall de la flota catalana. La incursió contra els sarraïns va ser un èxit; però Galceran i el seu company el cavaller Sancerní de Sull, caigueren en poder d'aquests i van ser fets presoners. El rescat demanat per l'enemic fou considerable i difícil de reunir: cent mil dobles d'or, cent cavalls, cent vaques, cent peces de brocat de Tuïr i cent donzelles verges. En poc temps els senyors de Pinós aplegaren tot el rescat excepte les cent donzelles, per la qual cosa acordaren que les famílies en donessin filles segons el nombre d'elles que tinguessin. Després de reunit tot, la comitiva marxà cap a Salou, on s'havia d'embarcar. Les súpliques de Galceran i Santcerní als seus patrons, Sant Esteve i Sant Genís, foren escoltades i van ser alliberats miraculosament de la seva presó, trobant-se a la platja de Salou on es trobaren amb tot el seguici. Celebraren l'esdeveniment i tornaren a Bagà, regalant a totes les donzelles vestits verd i vermell, colors de la baronia, i van lliurar a les seves famílies del tribut de remença. La llegenda va ser difosa gràcies a l'obra de l'historiador Pere Tomic, que va difondre un primer escrit anònim de l'any 1431 (Històries e conquestes dels Reis d'Aragó e Comtes de Barcelona, editada a Barcelona el 1485). Va ser el gremi de freners de Barcelona que encarregà a Pere Tomic la seva redacció en estar interessats en conèixer els miracles del seu patró, Sant Esteve.</p> 42.2525700,1.8618000 406110 4678447 08016 Bagà Restringit Bo Inexistent Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Simbòlic 2023-05-18 00:00:00 Cortés Elía, Mª del Agua 61 4.3 14 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
40588 Festa de l'Arròs https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-de-larros <p>AA. VV. (1988). Bagà. La capital històrica de l'Alt Berguedà. Ajuntament de la Vila de Bagà.</p> XX <p>Aquesta festa d'hivern es celebra el segon diumenge de febrer, tot i que abans es feia el diumenge de carnaval. Consisteix en la realització d'un arròs que es reparteix a tots els assistents. Abans de menjar l'arròs es balla el ball Cerdà a la plaça Porxada; mentre l'arròs es prepara en una paella de 2,80 m de diàmetre i amb 220 quilos d'arròs. Actualment la festa és molt concorreguda i es podria dir que és com la festa major d'hivern i s'arriben a repartir unes dues mil racions. El cuiner és Pere Paz i l'Ajuntament és el que paga la despesa de materials.</p> 08016-77 Bagà. <p>Denominada també àpat dels pobres. Trobem documentació d'aquesta celebració ja des dels orígens de la vila, quan els cònsols passaven per les cases recaptant donatius, en diners o en espècies, per oferir un àpat a la gent necessitada de la vila i de fora. Aquest costum era molt estès pels pobles de la Catalunya Vella.</p> 42.2525700,1.8618000 406110 4678447 08016 Bagà Fàcil Bo Inexistent Patrimoni immaterial Manifestació festiva Pública Lúdic 2020-09-22 00:00:00 Cortés Elía, Mª del Agua 2116 4.1 14 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
40589 Ball Cerdà https://patrimonicultural.diba.cat/element/ball-cerda <p>CABALLÉ. F. (1998). El Déu de Bagà. Columna Albí eds.</p> <p>Cortés Elía, María del Agua; Escútia Fors, Eloi (2020) Les danses tradicionals del Berguedà. Recull històric, musical i coreogràfic. Volum 2. Edita Berguedana de Folklore Total. Berga. </p> <p>El Ball Cerdà és un ball tradicional de les zones de muntanya que va ser recuperat a mitjans del segle XX i és el més conegut que balla l'esbart Cadí de Bagà. En aquest ball la parella que l'obria era la formada pels primers més joves que tenien previst casar-se. La futura núvia confeccionava un vestit en secret que es posava per primera vegada pel ball causant l'admiració dels assistents. L'Esbart Cadí balla altres coreografies típiques, com La Bolangera, el Ball de Rentadores, el Ball del Eugassers, el Contrapàs.</p> 08016-78 Bagà <p>L'any 1935 el Sr. Joan Pardinilla i la seva esposa Maria Guiu, mestres a Bagà, van recollir dades relatives a les danses i balls de Bagà a partir d'informació que els va proporcionar oralment gent gran de la vila. Van recuperar diferents balls de la zona, entre ells el ball Cerdà que sembla que es va deixar de ballar perquè en el galop final, un sector del jovent eixelebrat, desvirtuava l'acabament amb una frenètica sortida de la plaça de les voltes cap als carrers, ocasionant incidents i alguna caiguda de la gent gran que també hi prenia part del ball. Es ballava per la Festa Major. Actualment es balla el dia de la festa de l'arròs, el segon diumenge de febrer.</p> 42.2525700,1.8618000 406110 4678447 08016 Bagà Restringit Bo Inexistent Patrimoni immaterial Música i dansa Privada Científic 2024-03-01 00:00:00 Cortés Elía, Mª del Agua L'Esbart Cadí fa ser format l'any 1949 per Joan Pardinilla i Maria Guiu. 62 4.4 14 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
40590 Mercat Medieval https://patrimonicultural.diba.cat/element/mercat-medieval <p>AA. VV. (1988). Bagà. La capital històrica de l'Alt Berguedà. Ajuntament de la Vila de Bagà.</p> XX <p>El Mercat Medieval es celebra cada any dins el marc de la Setmana Medieval, cada tercer diumenge de juliol. Diferents artesans munten les seves parades repartides per tots els carrers i places del nucli antic de la vila ornamentades a l'estil medieval i amb vestimenta també de l'època. L'objectiu del mercat és recrear un mercat medieval mostrant diferents artesans treballant i venent els seus productes, esdevenint una fira-mercat-espectacle. A més dels diferents artesans es fan múltiples escenificacions que rememoren escenes de la vida quotidiana en un mercat medieval: els senyors passejant, els joglars, tastar la cuina de l'època,... El Mercat s'organitza des de l'any 1992.</p> 08016-79 Bagà. Nucli històric <p>L'any 1234 Galceran de Pinós i la seva muller Esclarmonda concedeixen una carta de franqueses que va afavorir el poblament i la creació de la nova vila de Bagà al lloc que ocupa actualment. La nova vila va créixer en direcció al Bastareny d'acord amb els planejaments que havia fet el baró, que escollí com a sistema de creixement l'esquema d'un pati. L'any 1322 es començaren a construir cases fóra de les muralles, formant el Raval. La carta de franqueses explica com havia de ser construïda la vila i com s'havia de poblar, concedeix la franquesa de quèsties, toltes, forces, prestacions personals i mals usos; també estableix la manera de fer obres al castell i muralles. Galceràn de Pinós concedí a la vila la facultat de tenir un mercat setmanal, així com els emprius de boscos, llenya, pedres i riberes. El senyor es reservà els drets de justícia major, ús del molí i el forn, i els drets d'host i cavalcada. Per tant, el mercat setmanal s'ha celebrat a Bagà des del moment de la seva fundació i ha estat protegit al llarg del temps pels mateixos senyors de Pinós.</p> 42.2534000,1.8608000 406029 4678540 08016 Bagà Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08016/40590-foto-08016-79-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08016/40590-foto-08016-79-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immaterial Manifestació festiva Pública Científic 2020-10-07 00:00:00 Cortés Elía, Mª del Agua Mapa topogràfic de Catalunya editat per l'Institut Cartogràfic de Catalunya E/ 1:5.000. 98 2116 4.1 14 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
40591 Cançoner de Calic https://patrimonicultural.diba.cat/element/canconer-de-calic <p>CABALLÉ. F. (1998). El Déu de Bagà. Columna Albí eds.</p> <p>En Calic, Joan Prat Molins, nascut al mas de la Costa (1837-1918) era un baganès trobador de la seva època que cantava cançons que aprenia i d'altres que ell mateix inventava, acompanyant-se d'un flabiol. El Calic, tot i que era quasi analfabet, va ser un cronista de la seva època, ja que deixà entre cançó i cançó una mica d'història local ja que en elles surten noms de cases, personatges i fets històrics de Bagà. El renom 'calic' prové de l'època de la Guerra del Francès, quan un grup d'homes de Bagà que tenien cura de vigilar el pas del Coll de Pendís, es van quedar adormits i un grup de francesos els va descobrir matant a quasi tots. Alguns es van escapar i la població els considerà uns covards, anomenant-los calics. Entre aquell grup hi havia el Francisco Prat, avi de Joan Prat i Molins, protagonista del cançoner.</p> 08016-80 Bagà <p>Mn. Serra Vilaró va recopilar moltes de les cançons que cantava en Calic, amb lletra i música, fent un llibret recopilatori. El cançoner conté 135 cançons, tot i que Serra Vilaró no va prendre nota d'algunes que li van semblar massa descarades. No totes les cançons són originals d'en Calic, ja que ell mateix en va recollir algunes. El Cançoner de Calic va ser publicat per primera vegada l'any 1913 com un fascicle dins el Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya. Podem dir que el cançoner és una de les obres de literatura popular més important de Bagà. Entre les cançons trobem la 'Cançó del Tutà', 'Les Baldriques', 'La noia del Cambrot', 'Les fabricantes', fent referència a fets baganesos.</p> 42.2525700,1.8618000 406110 4678447 08016 Bagà Fàcil Regular Inexistent Patrimoni immaterial Música i dansa Pública Científic 2020-10-07 00:00:00 Cortés Elía, Mª del Agua Joan Prat i Molins, Calic 62 4.4 14 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
40593 Terradelles https://patrimonicultural.diba.cat/element/terradelles-0 <p>CABALLE, F. ; UREÑA, J. (2000). Noms i renoms de la Vila de Bagà. . Col. Roca Tiraval, nº 1. Associació Medieval de Bagà. SERRA VILARÓ, J. (1930). Baronies de Pinós i Mataplana. Investigació als seus arxius. 3 vols. Reedició de 1989 del Centre d'Estudis Baganesos.</p> XIV-XX <p>Terradelles és un barri pertanyent al municipi de Bagà situat a uns dos quilòmetres de la vila i abans del terme de Guardiola de Berguedà. Inclou dos veïnats, el nou i el vell. Terradelles vell es troba a l'esquerra de la carretera C-16 en direcció Bagà, configurat al voltant del molí del Casó i formant un reduït nucli de cases a prop del riu Bastareny: cal Puxenc o cal Puig, el molí del Casó, la Casa Vella, cal Terradelles (documentada des del 1613), cal Gralla, cal Grífol, la Torre o la Caseta, cal Llibori, cal Bussoms (les dues darreres a tocar el torrent de Reboll que termena amb Guardiola). El camí Ral arribava a aquest lloc després de creuar el pont romànic del riu Bastareny (pont de Terradelles) i continuant fins a Bagà cap a la Cerdanya. Aquest pont és l'element més emblemàtic d'aquest nucli. Actualment una palanca de ciment amb baranes de ferro permet la comunicació amb les cases que es troben a l'altre costat del riu, ja que el que resta del pont romànic no es troba sobre el riu. Terradelles nou va créixer una mica més avall, cap a Guardiola, a la dreta de la C-16, als camps de la casa del Berbet i sota la casa de l'Atalaia. La primera d'aquestes cases va desaparèixer en fer la carretera i de la segona tan sols queda una pica d'abeurar el bestiar. Al peu de la carretera hi ha cal Xeixa, que va ser un molí de ciment.</p> 08016-82 Terradelles <p>Terradelles es va configurar com un petit llogaret a prop del monestir de Sant Llorenç prop Bagà però depenent directament de Bagà. La documentació més antiga és la que es refereix al pont romànic de Terradelles o de Dues Sorors, la carta de franqueses de Bagà del 1234, anomenant el pont com a límit del terme de Bagà (FONT, 1998). El 1388 (SERRA VILARÓ, 1930, vol II, p. 146) els cònsols de la vila pagaren 94 sous a Bartomeu Coch, manobre, per l'obra del pont de Terradelles. Al 1332 està documentat l'inici de les obres del Pont de Dues Sorors (SERRA VILARÓ, 1930, vol II, p. 146), utilitzant pedra que s'arrencava del grau de Palau (començat l'11 de juny i acabat el 16 d'agost). El 1343 hi ha un problema entre l'abat de Sant Llorenç i Pere Galceràn de Pinós pel domini sobre les cases de Terradelles (SERRA VILARÓ, 1930, vol. I, p.136), aconsellant el bisbe d'Urgell que ho arreglin per via de sentència arbitral. El 1444, s'esmenta una terra prop del molí de Terradelles en uns capítols matrimonials (SERRA VILARÓ, 1930, vol. II, p. 241). Possiblement en aquesta sentència arbitral es decidís que Terradelles formaria part definitivament de Bagà en passar a ser domini dels Pinós. Hem de suposar que la casa que actualment es diu Terradelles, fou la primera en edificar-se en aquest indret, junt amb el molí. Desconeixem si La Torre podia haver tingut un origen anterior.</p> 42.2402700,1.8721300 406944 4677069 08016 Bagà Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08016/40593-foto-08016-82-1.jpg Inexistent Modern|Contemporani Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Privada Residencial 2020-09-22 00:00:00 Cortés Elía, Mª del Agua Mapa Topogràfic Moixeró-La Tosa, Parc natural Cadí-Moixeró, editorial Alpina, 2002. E/ 1:25.000. 94|98 46 1.2 14 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
40594 Cadenes d'en Galceràn de Pinós https://patrimonicultural.diba.cat/element/cadenes-den-galceran-de-pinos <p>CABALLÉ. F. (1998). El Déu de Bagà. Columna Albí eds.</p> XII <p>Les cadenes es troben penjades a la paret de la primera capella lateral de l'església, al costat de la vitrina que guarda diferents objectes de culte. Tenen un metre aproximadament de llargària, formades per 12 anelles de ferro molt deteriorades, una d'elles oberta (CABALLÉ, 1998).</p> 08016-83 Nucli vila. Església de Sant Esteve <p>Segons la tradició aquestes cadenes foren les que va portar Galceran de Pinós en ser fet presoners pels àrabs. Dels grillons que agafaven els canells de Galceràn en queden aquestes cadenes, que li foren tretes per uns pastors de Vilaseca després que es van trobar amb la comitiva de Bagà. Les cadenes estan documentades des del 1626 en un manuscrit que explica que les guardava el prohom Jaume Aldrofeu a casa seva a Bagà i que li foren donades pel mateix Galceràn en arribar a Bagà. El 1788 la família les va donar a l'església de Sant Esteve on van ser exposades a la vista dels fidels. Sembla que durant la Guerra Civil van desaparèixer i després de diferents vicissituds formaven part del fons del museu local. L'any 1995, membres del patronat del Rescat i el rector d'aleshores, Mn. Viladés, van facilitar el retorn a l'església . Actualment formen part del fons eclesiàstic.</p> 42.2523500,1.8621400 406138 4678422 08016 Bagà Fàcil Dolent Inexistent Patrimoni moble Objecte Privada accessible Científic 2020-10-07 00:00:00 Cortés Elía, Mª del Agua Mapa topogràfic de Catalunya editat per l'Institut Cartogràfic de Catalunya E/ 1:5.000. 52 2.2 14 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
40595 Rellotge del campanar de l'església de Sant Esteve de Bagà https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-del-campanar-de-lesglesia-de-sant-esteve-de-baga <p>AA. VV. (1988). Bagà. La capital històrica de l'Alt Berguedà. Ajuntament de la Vila de Bagà. Http/www//towerclocks.org</p> XVI <p>És tot d'obra de forja, enterament clavillat, amb so de quarts i hores, a dues campanes. Des d'inicis del segle XVIII fins a la instal·lació de l'actual rellotge elèctric l'any 1970, estigué a càrrec de la família Pernau, serrallers i forjadors de Bagà. Aquesta família es dedicava a fer romanes i hostiers que es van estendre per tot Catalunya. Medeix 80 x 65 x 125 cm. Té la particularitat de que se l'ha de donar corda diàriament. El rellotge té una estructura quadrada formada per barres planes de ferro formant un cub buit a les seves cares, dins el qual es troba la maquinària.</p> 08016-84 Nucli vila. Església de Sant Esteve <p>El campanar de l'església de Bagà allotja dos rellotges. Un actual que domina les quatre esferes i toca les hores i mitges hores, que fou posat per l'Ajuntament l'any 1953 o 1954. Per la seva col·locació es transformaren en circulars els ulls de les quatre cares del campanar que abans eren arcs de mig punt ja que el seu destí era allotjar les campanes. L'altre rellotge, actualment en desús, va ser fet l'any 1435 per Michael Petro, ciutadà de Mallorca i resident a Cardona. El va construir a canvi d'un rellotge anterior més antic i trenta-cinc florins i mig. El rellotge que es conserva actualment sembla ser un exemplar construït al segle XVI i es desconeix el seu autor. L'any 1998 va ser restaurat pel forjador de Bagà Llorenç Pedrals Pujol, que va haver de forjar noves peces que havien estat substituïdes amb posterioritat, així com va tornar a fer les clavilles que havien estat substituïdes per cargols. La maquinària va ser envernissada a pistola després de la restauració, fet que va provocar que la maquinària es clavés i actualment s'està portant a terme una segona restauració per eliminar aquest vernís, a càrrec del mateix Pedrals.</p> 42.2523520,1.8619185 406120 4678422 08016 Bagà Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08016/40595-foto-08016-84-2.jpg Inexistent Renaixement Patrimoni moble Objecte Privada accessible Religiós Inexistent 2022-05-23 00:00:00 Cortés Elía, Mª del Agua Desconegut Actualment el rellotge està en procés de restauració al taller del forjador de Bagà Llorenç Pedrals Pujol. Mapa topogràfic de Catalunya editat per l'Institut Cartogràfic de Catalunya E/ 1:5.000. 95 52 2.2 2484 14 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
40596 Camí ral de Cerdanya https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-ral-de-cerdanya <p>CAMPILLO, X.; MARTÍ, R. (1995). Xarxa de camins a les comarques de muntanya. Pirineus. Estudi fet pel Parc Natural del Cadí-Moixeró. 3 volums. Departament de Medi Ambient. Generalitat de Catalunya. (1999). Pla Especial del Parc Natural del Cadí-Moixeró. Inèdit. Propietat del Parc Natural.</p> <p>Des de Guardiola el camí Ral de Cerdanya passa per Terradelles Vell i d'aquí enfila cap a Bagà, passant pel centre del municipi per enfilar després la carretera de Riugréixer passant per l'estret de Malgrau, ara carretera, que segueix paral·lela al riu. S'arriba a l'Hospitalet de Roca Sança, antic hostal per vianants, d'aquí es pujava a la casa Claper ara enderrocada, s'ascendeix pel camp del Teixó fins arribar a Les Barreres, passem entre les Roques del Claper i d'aquí fins el Coll. El Coll de Jou és el pas més baix entre les Penyes Altes del Moixeró i Les Muntanyetes. El camí de Coll de Jou a la Cerdanya és més suau fins arribar a Urús i Das. En general el sender és estret i dret, en alguns trams estava empedrat per evitar les patinades de les mules en temps de glaçades; actualment molts trams estan ja coberts per noves carreteres asfaltades. Altres senders o camins passaven pel terme amb la finalitat de comunicar territoris. Els més importants són: camí de Coll de Pal, camí de Coll de Pendís, camí de Tuixén a Bagà, camí de Bagà a Castellar (CAMPILLO, 1995). El pas del camí per Bagà es feia seguint dos ramals ja que el camí Ral es bifurcava en arribar a Sant Llorenç prop Bagà i tornava a unir-se un cop sortint de la vila. Un ramal passava per l'obaga, prop de la Vinya Vella, cap al portal del Molí passant pel pont de la Vila, i pel costat de ponent de la muralla s'enfilava cap a Cerdanya pel carrer Fonteta. L'altre travessava el pont de Terradelles i seguia per la banda solell fins al portal de Vilella i passava pel carrer Raval, la plaça i pujava pel carrer Fonteta.</p> 08016-85 Bagà <p>El camí Ral que comunicava el Berguedà amb la Cerdanya i França passava per Bagà procedent de Guardiola i de Berga. S'ha insinuat el probable origen romà del camí i la possibilitat de que Annibal passés els Pirineus per aquest indret. El relleu muntanyós de la zona permetia tenir diferents passos estratègics per assolir la travessia pirinenca. Aquest era el camí més curt per passar la muralla rocosa del pre-pirineu i comunicar Cerdanya i Berguedà. Aquest camí havia estat transitat per molta gent, entre ells els Pinós i el rei Pere II el Cerimoniós. Diferents documents deixen constància dels camins, entre ells un del 1361 en que els cònsols manen als propietaris a reparar una paret que toca al camí que va a Puigcerdà al seu pas pel serrat de l'Om (SERRA VILARÓ, vol. II, p. 144). A diferents llibres dels cònsols durant el segle XIV es fa referència a que es fa netejar la neu del camí al pas per Coll de Jou (ídem). Diferents ponts permetien el pas o la comunicació amb el camí Ral i altres camins: el pont de Terradelles, el pont de la Vila, el pont del Roser, el pont de Gréixer i el de Patolà. Hi havia un impost de pas per mantenir els camins: l'impost de barra, que ja cobraven els cònsols de Bagà el segle XIV. També hi havia dret a lleuda i passatges, drets pertanyents al senyor. La lleuda era igual que la barra, només que aquesta la cobrava el senyor i l'altre els cònsols. La barra servia per adobar els camins i la lleuda era per protecció per part del senyor. El de passatge era sobre el bestiar que passava pel camí.</p> 42.2481200,1.8670300 406535 4677947 08016 Bagà Obert Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08016/40596-foto-08016-85-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08016/40596-foto-08016-85-3.jpg Inexistent Medieval|Romà Patrimoni immoble Obra civil Privada Social 2020-09-22 00:00:00 Cortés Elía, Mª del Agua Mapa Comarcal de Catalunya: El Berguedà, E/ 1:50.000. Institut Cartogràfic de Catalunya. Edició de l'any 1994. 85|83 49 1.5 14 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
40597 Camins ramaders https://patrimonicultural.diba.cat/element/camins-ramaders <p>FUSTÉ, G.; CAZORLA, X. (1997). Estudi sobre els antics camins ramaders a l'Alt Berguedà. Estudi realitzat per estudiants de Ciències Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona, promogut pel Parc Natural del Cadí-Moixeró. Propietat del Parc. Inèdit. MIRALLES, F. i ROVIRA, J. (1999). Camins de transhumància al Penedès i al Garraf. Associació d'Amics dels Camins Ramaders. Departament de Medi Ambient. Generalitat de Catalunya. (1999). Pla Especial del Parc Natural del Cadí-Moixeró. Inèdit. Propietat del Parc Natural.</p> XII <p>L'any 1977 el Parc Natural del Cadí-Moixeró va promoure la realització d'un estudi amb la intenció de conèixer, cartografiar, i descriure la xarxa de camins ramaders que comunicava les terres baixes amb l'alta muntanya. Van obtenir ajuda de Ramon Espel, coneixedor del camins i la toponímia local, i de l'Associació de ramaders de Muntanya del Berguedà que els van facilitar un llistat de ramaders coneixedors dels camins. (FUSTÉ, CAZORLA, 1997). En aquest estudi es van identificar els diferents camins ramaders que passen pel municipi de Bagà: 1- Camí vell de Bagà: part del camí és el GR-4-2, de aproximadament 2000 m de longitud, sense desnivell i de 3 a 5 metres d'ample. El camí va de Bagà a Guardiola. Passa per l'interior del poble, pel safareig, el carrer del Fang (en el que han posat escales i bancs que dificulten el pas dels ramats), carrer Muralla fins al carrer Sant Esteve, Avinguda Reina Elisenda, passa per darrera de les escoles i enfila la baixada de la Font del Sofre, Avinguda Salarich fins al carrer Raval, carretera del túnel del Cadí. 2- Camí dels Empedrats a Coll de Pendís (de Bagà a la Cerdanya). Té 8 km, un desnivell de 1000 m. És la ruta que es seguia per anar de Bagà a la Cerdanya. Va de Bagà a cal Cerdanyola on el camí s'estreny fins a Coll de Pendís, passa per les gorges dels Empedrats i arriba al refugi Sant Jordi i d'aquí a coll de Pendís. 3- Camí de Coll de Pendís a la font del Violí, per la Boixassa. És un itinerari alternatiu a l'anterior quan per època de pluges no es pot passar pels Empedrats. Té 4 km de llarg, 900 metres de desnivell i 1,5 metres d'ample. Passa pels Colls de la Boixassa, Galigans i Pelosa. Tendeix a la desaparició pel desús. 4- Camí de Bagà a Coll de Jou. Per la carretera de Riugréixer a l'Hospitalet de Roca Sança i d'aquí a coll de Jou. Segueix el camí Ral. 5- Camí de Bagà a coll de Pal per Paller de Dalt. Longitud 2,9 km, 1300 metres de desnivell. Una part és un camí de ferradura i altra part és carretera. S'uneix amb el camí de Sant Romà de la Clusa a Coll de Pal. 6- Camí de Sant Romà de la Clusa a Coll de Pal. Longitud 13,5 km, 1200 m desnivell. Terme de Guardiola. 7- Camí de Sant Martí del Puig a coll de Balma passant per Murcarols. Té 10 km de longitud, 600 metres desnivell. Puja per l'obaga de Murcarols fins al coll de la Bena i coll de Balma. És transitable i hi ha marcada una ruta de BTT. Els pastors tenien uns llocs de parada (returades) on aturaven els ramats a menjar i descansaven. Utilitzaven per protegir-se diferents tipus de construccions de pedra seca: si eren per pernoctar es diuen barraques de pastor; els paravents eren només eren un recer; i els padrons eren per guaitar el bestiar. Al límit de les pastures hi havia pletes per aplegar el bestiar.</p> 08016-86 Bagà <p>Els camins ramaders eren camins per on els ramats feien la transhumància des dels Pirineus i altres muntanyes fins a la terra baixa o la marina, i en els que els ramats tenen drets de pas. La majoria dels camins tenen més de mil anys d'antiguitat ja que els trobem documentats al segle IX, però la seva utilització és més antiga encara que no consten als mapes i que hi ha pocs documents escrits. S'estan perdent i oblidant, a vegades per falta d'ús i a vegades perquè els mateixos particulars els fan desaparèixer intencionadament o per desconeixement. Per això s'ha de recollir de la tradició oral dels pocs pastors que els van fer i que encara ens poden ajudar a marcar els llocs de pas dels camins. El manteniment dels camins en ús és important perquè són corredors ecològics essencials per a la migració i l'intercanvi genètic d'espècies i modelen el paisatge. El primer camí ramader que es va organitzar era el que al segle XII feien els ramats del Císter per tal d'enviar els ramats a passar l'estiu a les verdes pastures de l'Alt Berguedà, el Ripollès i la Cerdanya. Aquesta és una carrerada secundària resultant de la prolongació de l'antic camí ramader de Poblet als Rasos i que passava per Roda de Berà, Rodonyà, Santa Coloma de Queralt, Calaf, Pinós, Cardona, Montmajor, Berga, una bifurcació a Bagà i al Puigllançada, i una altra bifurcació a Castellar de N'Hug i Pla d'Anyella. A Bagà trobem diferent documentació dels Pinós que fa referència als drets de pastura (SERRA VILARÓ, 1930, vol II, p. 320) ja al segle XIII. Els cònsols fixaven els llocs on els veïns de la vila podien portar el ramat a pasturar. El 1257 la cabana del monestir de Santes Creus pasturava al port de Gavarrós.</p> 42.2534900,1.8581600 405811 4678553 08016 Bagà Obert Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08016/40597-foto-08016-86-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08016/40597-foto-08016-86-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08016/40597-foto-08016-86-3.jpg Legal Modern|Contemporani|Medieval Patrimoni immoble Obra civil Pública Social 2020-09-22 00:00:00 Cortés Elía, Mª del Agua Els camins ramaders estan protegits per la llei 3/1995, de 23 de març, de Vies Pecuàries. Segons la llei un camí ramader és la ruta per on discorre o ha discorregut el trànsit ramader, es a dir, que encara que no hi passi un ramat, la llei encara el considera com a tal. Es poden donar altres usos compatibles o complementaris a la seva naturalesa, donant prioritat al trànsit ramader. Són camins públics que gestiona la Generalitat de Catalunya a través del DARP. La llei obliga a inventariar, per protegir-los de les obres públiques, els particulars i l'abandonament en que es troben. Són imprescriptibles, es a dir, que el que ha estat camí ramader no pot deixar de ser-ho. Hi ha l'obligació de classificar-los des de l'any 1995, i s'han de senyalitzar per garantir el seu ús públic i la seva integritat. Mapa Comarcal de Catalunya: El Berguedà, E/ 1:50.000. Institut Cartogràfic de Catalunya. Edició de l'any 1994. 94|98|85 49 1.5 14 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
40598 Forjador Llorenç Pedrals Pujol https://patrimonicultural.diba.cat/element/forjador-llorenc-pedrals-pujol <p>AA. VV. (1988). Bagà. La capital històrica de l'Alt Berguedà. Ajuntament de la Vila de Bagà.</p> XX <p>Taller de ferrer i forjador que es troba a l'interior del taller mecànic situat al carrer Raval. El taller conserva quasi totes les eines que ja eren del taller del pare: 1/ el fornal, fogaina amb campana i xemeneia on s'escalfa el ferro, provist d'un ventilador que actualment és elèctric per donar bona combustió al carbó i aprofitar bé les calories. 2/ l'enclusa, peça de ferro massís que s'utilitza per moldejar el ferro a cops de martell. 3/ mola esmeril. 4/ banc de treball. 5/ màquina de foradar. 6/ autògena i soldadura elèctrica. 7/ estenalles, diferents martells i altres eines. Utilitza la tècnica de forja, modelant el ferro calent amb martell; i és un dels pocs forjadors que queden i practiquen aquesta tècnica.</p> 08016-87 Nucli vila. <p>Llorenç Pedrals Pujol, nascut a Bagà l'any 1934 a Bagà. Fill de Pere Pedrals Pernau i nebot de Josep Pernau, personatge polifacètic que a més de ser ferrer i forjador tenia les carbòniques Cadí, membre d'una família de tradició en l'ofici de ferrers a Bagà, es dedicava a la fotografia. El taller del pare era a cal Boira fins que l'any 1945 es va fer la casa nova al carrer Raval i la ferreria es va traslladar. El pare es dedicava fonamentalment a la realització d'eines: arades, volants i altres tipus d'eines del camp; mentre que el fill s'ha dedicat més a la realització de reixes i d'altres ornaments que poden veure repartits per tota la vila, ja que principalment s'ha dedicat al taller mecànic que es va muntar posteriorment. El desaparegut ferrer Pernau, que feia romanes i hostiaris, era tiet d'aquest ferrer. Entre les seves obres destaquen les teieres de la plaça Galceràn de Pinós i diferents reixes. L'any 1998 va restaurar l'antic rellotge de l'església de Bagà, en el que treballa actualment.</p> 42.2528700,1.8624200 406162 4678479 08016 Bagà Restringit Bo Inexistent Patrimoni immaterial Tècnica artesanal Privada Productiu 2020-09-22 00:00:00 Cortés Elía, Mª del Agua Mapa topogràfic de Catalunya editat per l'Institut Cartogràfic de Catalunya E/ 1:5.000. 60 4.2 14 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
40599 Fons documental de Bagà a l'Arxiu Històric de Lleida https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-baga-a-larxiu-historic-de-lleida <p>CASES, Ll. (1983). Catàleg dels protocols Notarials de Lleida. Fundació Noguera. Barcelona. SERRA VILARÓ, J. (1930). Baronies de Pinós i Mataplana. Investigació als seus arxius. 3 vols. Reedició de 1989 del Centre d'Estudis Baganesos.</p> XVIII-XIX <p>A aquest arxiu es conserva documentació de Bagà que es desconeix com va anar a parar aquí, possiblement amb el trasllat de documents a l'inici de la Guerra Civil Espanyola. Conserven cinc llibres de protocols notarials i un llibre del cadastre. Protocols notarials del notari Bonaventura Minoves Fiter, volums dels anys 1797-1799, 1800-1802, 1804-1806, 1807-1811, 1815-1818. Repartiment individual del cadastre de 1747.</p> 08016-88 Lleida <p>L'Arxiu Històric de Lleida es va crear amb el decret de 1947 de 24 de juliol, sobre Ordenació d'Arxius i Bibliotèques i del Tresor Documental. L'any 1950 es van fer obres per rehabilitar la primera planta de l'edifici del Roser, antic convent de dominics, per ubicar l'arxiu. L'any 1981 la gestió de l'arxiu es traspassa a la Generalitat de Catalunya pel decret 1.010/1981, firmant un conveni el 16 d'abril de 1982 entre la Generalitat i l'estat, amb el que l'arxiu s'integra a la xarxa d'Arxius de la Generalitat. Els fons notarials, els més importants de l'arxiu, van ingressar el febrer de 1951, procedent del dipòsit que es trobava a l'Arxiu Episcopal des del començament de la Guerra Civil. La documentació del cadastre va ingressar durant la dècada dels seixanta procedent de la Delegació d'Hisenda. Conté dades del cadastre fet per Patiño el 1716 i altres anys, de moltes localitats del Principat, entre elles Bagà.</p> 42.2525700,1.8618000 406110 4678447 08016 Bagà Restringit Bo Inexistent Patrimoni documental Fons documental Pública Científic 2020-10-07 00:00:00 Cortés Elía, Mª del Agua 56 3.2 14 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
40600 Fons documental de Bagà a l'Arxiu Ducal de Medinaceli https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-baga-a-larxiu-ducal-de-medinaceli <p>SERRA VILARÓ, J. (1930). Baronies de Pinós i Mataplana. Investigació als seus arxius. 3 vols. Reedició de 1989 del Centre d'Estudis Baganesos.</p> XIII-XVII <p>Els documents que es conserven són: 1- A la sèrie estats i pertinences de la Casa de Castro, Baronies de Pinós i Mataplana: 7 lligalls entre 1298 i 1858 en els que hi ha censals, possessions, jurisdicció, delmes, dominis). 2- A la sèrie Plets: 4 lligalls entre 1509 i 1669 formats per plets sobre la successió de vàries baronies entre les que es troba la de Pinós. Cal assenyalar que aquesta documentació es troba microfilmada a l'abast dels investigadors a l'Arxiu del Monestir de Poblet.</p> 08016-89 Sevilla <p>L'arxiu documental dels Pinós sembla que va ser repartit i dispersat en estroncar-se la línia dreta dels Pinós el segle XVI, entre els seus hereus: els Alba i els Medinaceli, que els van portar als seus llocs de residència, Madrid i Sevilla. Per tant la documentació que es conserva en aquests arxius és la primera dels Pinós. Al catàleg general de l'Arxiu Ducal de Medinaceli apareix documentació de la baronia de Pinós associada amb la de Mataplana, dins de la secció Castro (Marquesado de Puebla de Castro, vizcondado de Illa y baronías de Peralta de Sal, Alfajarín, Cuatro Castillos, Hoz, Espés, Anzano, Pinós y Mataplana, La Llacuna, Moralcamp, Pontils y Castisens). Als índexs de l'arxiu apareixen referències a la Casa d'Alba en la documentació dels Pinós, per la que es confirma el repartiment de documents entre les dues cases ducals. En morir un dels barons sense descendència legítima, la baronia va quedar en mans de Felip Galceràn de Castro i Pinós, entre 1471-1472. La casa de Castro va quedar englobada en la gran casa d'Aitona (família Montcada) a inicis del segle XVII i un segle després en la casa de Medinaceli, després del matrimoni entre Maria Teresa de Montcada, marquesa d'Aitona, i Luís Antonio Fernández de Córdoba, duc de Medinaceli. Així, per matrimonis successius les baronies passaren a les cases ducals d'Alba i de Medinaceli. Aquests no residien a Bagà, sinó que entregaren les baronies a administradors i governadors.</p> 42.2525700,1.8618000 406110 4678447 08016 Bagà Restringit Bo Inexistent Modern Patrimoni documental Fons documental Privada accessible Científic 2020-10-07 00:00:00 Cortés Elía, Mª del Agua 94 56 3.2 14 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
40601 Molí del Mingo https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-del-mingo <p>AYMAMÍ, G. (2002). Els molins hidràulics de la vall del Bastareny. Exemple d'una etapa preindustrial desapareguda. Col·lecció Roca Tiraval, nº 2, Associació Medieval de Bagà.</p> XX <p>Molí de moles de tracció elèctrica. El molí es troba ubicat en els baixos d'un local sobre els que es van construir posteriorment els pisos de l'habitatge. El molí el va construir el mateix moliner, fent la part de ferro el ferrer Pere Pedrals. Té l'estructura d'un molí de farina amb la diferència de que està situat sobre un suport que l'eleva quasi dos metres per sobre del terra. Això és perquè a sota hi ha els engranatges que permetien moure la mola a través del motor elèctric que es troba al costat. Les moles estan dins un calaix de fusta sobre el que hi ha la tremuja. El gra es pujava amb una petita cinta vertical amb petits recipients i a dalt ho abocaven a la tremuja. Un cop molt sortia pel farinal i ja podia ser empacat directament. El molí té la cabra al costat per aixecar les moles per picar-les, així com conserven les eines per picar les pedres i reparar el molí.</p> 08016-90 Nucli vila. <p>Domingo Puig i Carrubí, conegut per Mingo. Va néixer l'any 1921 a Sant Martí del Bas (Osona), fill de moliner. L'any 1946 feia de moliner a Gósol. L'any 1951 es trasllada a Bagà i construeix un local als afores de la vila destinat a molí i habitatge, posant en marxa el molí l'any 1962. Es trobava situat a prop del riu , però era mogut per força elèctrica, ja que el local es troba més amunt que el nivell del riu. El Mingo va seguir fent de moliner tot i que el sindicat de pagesos va muntar un triturador de gra al municipi. Va tancar definitivament l'any 1976, tot i que encara es conserva el molí. El Mingo va morir l'any 2003.</p> 42.2496600,1.8651400 406381 4678120 1951 08016 Bagà Restringit Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08016/40601-foto-08016-90-2.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2020-09-22 00:00:00 Cortés Elía, Mª del Agua Domingo Puig Carrubí i Pere Pedrals Puig Mapa Topogràfic Moixeró-La Tosa, Parc natural Cadí-Moixeró, editorial Alpina, 2002. E/ 1:25.000. 98 45 1.1 14 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
40602 Carrer Calic https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-calic <p>SERRA VILARÓ, J. (1930). Baronies de Pinós i Mataplana. Investigació als seus Arxius. 3 vols. Reedició de 1989 del Centre d'Estudis Baganesos. VILADÈS, R. (1996). Les muralles de Bagà. Llibres de l'Àmbit, nº 8. Àmbit de Recerques del Berguedà.</p> XIV Nivell protecció a les NNSS de Bagà any 1983: 1a (elements a conservar). <p>El carrer Calic és un carrer característic pel fet que transcorre paral·lel a l'antiga muralla que tancava la vila pel cantó del riu. Aquí hi havia, i encara existeixen, diferents terrasses que salven el desnivell des del nucli fins al riu Bastareny, de manera que les mateixes terrasses feien de frontera o delimitació natural junt amb el riu. El carrer transcorre des de l'església de Sant Esteve fins a la torre de la Portella i tan sols té edificacions a un costat, al de llevant tocant a la vila. Aquestes cases van ser construïdes aprofitant aquest possible mur que tancava de la Portella al portal del Molí ( a l'església) i tenen una estructura molt específica: són la façana posterior de les cases que donen a la Plaça Galceràn de Pinós i al c/ Major, planta baixa en la que s'han obert garatges, a sobre hi ha tres o quatre pisos i golfes sota teulada. Per això des d'aquest carrer les cases són més altes, perquè han aprofitat el desnivell del terreny guanyant espai excavant la terrassa que quedava darrera de la muralla. Aquest darrer espai a principis de segle XX estava ocupat per horts que possiblement toquessin a la muralla i que posteriorment van ser utilitzats per ampliar les cases i van ser buidats aconseguint aquest soterrani. Les cases estaven separades de la muralla per una mena de camí de ronda, ja que estava prohibit construir-les adossades. Aquest espai pot correspondre a l'antic camí de ronda i es constata la diferència de construcció en aquest espai. A fotografies que es conserven de començaments del segle XX es pot veure un important pany de mur fet amb còdols d'aproximadament 3 metres d'alçada i que podria correspondre a la muralla. En aquestes fotos el mur no té cap obertura visible tot i que actualment es troba ja foradat per aquestes portes que s'han obert.</p> 08016-91 Nucli històric <p>La construcció de les muralles s'inicià a partir del 1234 i segons Mn. Serra Vilaró ja estaven construïdes al 1294. Tenim documentades diferents obres de reconstrucció i ampliació de les muralles i les torres durant el segle XIV. L'any 1343, als llibres de consolia s'esmenten obres a les muralles, fent adobar portals i construint la torre Subirana (doc. 126, llibres de Consolia, ACA). El llibre 121: 'Manual de messions dels murs' (sense data), corresponent als anys 1357-1358, és dedicat exclusivament a les obres dels murs, torres, portals i valls. A mitjans del segle XIII va començar a créixer la vila i és possible que al segle XIV, a mesura que creixia la població, s'ensorressin part de les muralles anteriors i es construïssin nous trams ampliant el perímetre del recinte emmurallat, constant a partir del 1358 la construcció de noves torres i murs. En les primeres muralles s'aprofitaria el mur de les cases. Al segle XV (1442) es reconstrueix la muralla i es fan noves torres. Segons Ramon Viladès (1996) les torres del segle XIV serien de planta quadrada (Sobirana, Portalet, Homenatge); les de planta circular ( La Portell i la Vilella) serien fetes a les reformes dels segles XV i XVI. Segons Viladés (VILADÉS, 1996) sembla que en aquest pany de muralla del carrer Calic podia haver una bestorre, és a dir, mitja torre bastida al mur i oberta per la part interior, i que es troba documentada (SERRA VILARÓ, 1930, vol. II, p. 161).</p> 42.2524500,1.8606500 406015 4678434 08016 Bagà Obert Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08016/40602-foto-08016-91-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08016/40602-foto-08016-91-3.jpg Legal Medieval Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Pública Social BCIN National Monument Record Urbans 2020-09-22 00:00:00 Cortés Elía, Mª del Agua Tot i que la majoria de les cases ja han fet el garatge obert a aquest carrer, cal tenir en compte en futures intervencions a les cases, al carrer o a les terrasses del riu, que aquesta és una zona important d'expectativa arqueològica. Elements a conservar: les façanes posteriors dels edificis nº 24 i 19 de la plaça Galceràn de Pinós, especialment. Considerar el subsòl com a zona d'expectativa arqueològica en qualsevol intervenció. Mapa topogràfic de Catalunya editat per l'Institut Cartogràfic de Catalunya E/ 1:5.000. 85 46 1.2 1775 14 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
40603 Carrer Muralla https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-muralla <p>SERRA VILARÓ, J. (1930). Baronies de Pinós i Mataplana. Investigació als seus Arxius. 3 vols. Reedició de 1989 del Centre d'Estudis Baganesos. VILADÈS, R. (1996). Les muralles de Bagà. Llibres de l'Àmbit, nº 8. Àmbit de Recerques del Berguedà.</p> XIV Nivell protecció a les NNSS de Bagà any 1983: 1a (elements a conservar). <p>El carrer de la Muralla s'estén des de la torre de la Portella fina a l'entrada a la Pujada de Palau per llevant; per tant és un carrer que fa angle recte i que tanca el recinte antic de Bagà per tramuntana i per llevant. Des de la torre de la Portella el carrer fa pujada, incrementant-se aquesta en arribar a la plaça de Sant Roc, de manera que s'ha salvat el desnivell amb escales i rampes de nova construcció, acabat d'urbanitzar l'any 2001. El carrer transcorre seguint el pany de muralla que es va construir en aquest costat de la vila i fa angle a la torre Subirana, a la cantonada NE de Palau. Tot i que les cases de l'interior del nucli s'han construït aprofitant aquesta muralla, encara són visibles molts trams d'ella tot i que molt reformats. S'han obert portes i finestres a quasi totes les cases que donen a aquest carrer, però s'ha mantingut l'estructura general del mur en pedra. La muralla és ben visible a les cases nº 11 del carrer Elisard Sala, nº 4, 5 (conserva una espitllera) del carrer muralla, i nº 36 i 37 (conserva una espitllera) del carrer Sobirà. A meitat de camí de la banda de tramuntana d'aquest carrer, hi ha la placeta de Sant Roc, on es trobava la desapareguda capella advocada a aquest sant. En aquest tram de muralla hi havia el portal i torre de Gandesa a la sortida del carrer Sobirà, el portal i torre d'en Malanyeu a la sortida del carrer Elisard Sala. Aquests dos portals donaven la sortida cal al camí de Cerdanya. El portal de Saldes o de la Faia, que conduïa cap a aquests dos llocs, es trobava flanquejat per la torre actualment anomenada de la Portella. Tan sols restes dues torres: la de la Portella i la torre Subirana a l'angle del Palau.</p> 08016-92 Nucli històric <p>L'any 1233 Galceran III de Pinós i la seva muller Esclarmonda, atorguen la carta de franqueses a la vila de Bagà que permet la construcció de la vila al peu del castell dels barons. Els barons concediren franquesa de qüèsties, toltes, forçes, intèsties, eixòrquies, redempcions d'homes i dones, de cases i horts per tal de poblar i edificar la vila. Els habitants únicament havien de vetllar en cas de guerra el castell i la vila, i havien de treballar en la construcció dels murs i valls de la nova vila. La construcció de les muralles s'inicià a partir del 1234 i segons Mn. Serra Vilaró ja estaven construïdes al 1294 (SERRA VILARÓ, 1930) i aquestes aprofitarien els murs de les cases. Tenim documentades diferents obres de reconstrucció i ampliació de les muralles i les torres durant el segle XIV. La primera notícia documental és de l'any 1343, als llibres de consolia s'esmenten obres a les muralles, fent adobar portals i construint la torre Subirana (doc. 126, llibres de Consolia, ACA). El llibre 121: 'Manual de messions dels murs' (sense data), corresponent als anys 1357-1358, és dedicat exclusivament a les obres dels murs, torres, portals i valls. A mitjans del segle XIII va començar a créixer la vila i és possible que al segle XIV, a mesura que creixia la població, s'ensorressin part de les muralles anteriors i es construïssin nous trams ampliant el perímetre del recinte emmurallat, constant a partir del 1358 la construcció de noves torres i murs. Al segle XV (1442) es reconstrueix la muralla i es fan noves torres. Les cases estaven separades de la muralla per una mena de camí de ronda, ja que estava prohibit construir-les adossades. Hi havia un vall, probablement secs, que envoltaven tot el recinte a l'exterior de les muralles. Poques són les notícies que tenim de l'enderroc de les muralles, però durant la Guerra dels Segadors (1640-1657) la vila va ser incendiada diverses vegades. També al final de la Guerra de successió Bagà fou la darrera vila en capitular, fet que ens fa suposar que Felip V faria enderrocar el que quedaria de muralla i torres, quedant només dempeus la torre de la Portella i la de Vilella. A les cròniques de Francisco de Zamora (1787), de Pasqual Madoz (1845) i de Cèsar August Torras (1905) quasi no fan esment de les muralles, fet que ens fa pensar que en aquesta època existirien poques restes. El sistema constructiu era el següent: la part baixa dels murs era de pedra i argamassa amb una alçada de dos o tres metres; després continuava amb tàpia (barreja d'argila i còdols construïda amb motlle); posteriorment s'arrebossava amb calçobre (mescla de calç i sorra) que evitava el deteriorament. A la part baixa es deixaven espitlleres. A la part alta es remataven amb boix, terra i fulla (taulons prims de fusta) donant forma piramidal de manera que l'aigua i les glaçades no feien malbé la tàpia. L'amplada oscil·lava entre 1m i 1,30m, amb una alçada d'uns 7m. Aquesta part de la muralla deu conservar molts trams de mur ja que les cases es van fer aprofitant aquesta paret.</p> 42.2532000,1.8599500 405958 4678519 08016 Bagà Obert Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08016/40603-foto-08016-92-3.jpg Legal Medieval Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Pública Social BCIN National Monument Record Defensa 2020-09-22 00:00:00 Cortés Elía, Mª del Agua Elements a conservar: en general tot el mur del carrer, que conté restes de l'antiga muralla; i en especial les torres Sybirana i Portella, així com els murs del nº del carrer Elisard Sala, nº 36 i 37 (conserva una espitllera) del carrer Sobirà i nº 4 de la Plaça de l'Especier. Considerar el subsòl com a zona d'expectativa arqueològica en qualsevol intervenció. Mapa topogràfic de Catalunya editat per l'Institut Cartogràfic de Catalunya E/ 1:5.000. 85 46 1.2 1771 14 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
40604 Pujada de l'Especier https://patrimonicultural.diba.cat/element/pujada-de-lespecier <p>SERRA VILARÓ, J. (1930). Baronies de Pinós i Mataplana. Investigació als seus Arxius. 3 vols. Reedició de 1989 del Centre d'Estudis Baganesos. VILADÈS, R. (1996). Les muralles de Bagà. Llibres de l'Àmbit, nº 8. Àmbit de Recerques del Berguedà.</p> XIV Nivell protecció a les NNSS de Bagà any 1983: 1a (elements a conservar). <p>Aquest carrer comença a la plaça del Rescat de les cent donzelles i fa doble angle perquè és desviat a l'entorn de la casa nº 11 del carrer de la Fruita. Segueix pujant fins al carrer Sobirà i d'aquí mitjançant escales arriba a la plaça Especier, petita plaça tancada al costat de Palau. El carrer segueix pujant des d'aquesta plaça fins a Palau, al que s'accedeix a través d'una porta d'arc de mig punt. Al carrer o passatge Especiers, a continuació de la plaça, destaca la casa del nº 6 que encara conserva parets de tàpia amb muntants de fusta al primer pis. Al nº 3 de la plaça es conserva un contrafort a la façana.</p> 08016-93 Nucli històric <p>L'origen de la població de Bagà correspon a la iniciativa de Galceràn de Pinós IV i la seva muller Esclarmonda, quan l'any 1233 atorgà la carta de poblament i franqueses que donà origen a la nova vila. Sembla ser que fou el mateix baró qui dissenyà els carrers i establí les parcel·les de cada casa. Aquest carrer era el que al segle XIV donaria accés al Palau a través de l'entrada de la torre de l'Homenatge (VILADÉS, 1996).</p> 42.2532000,1.8602800 405986 4678518 08016 Bagà Obert Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08016/40604-foto-08016-93-2.jpg Inexistent Medieval Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Pública Social 2020-09-22 00:00:00 Cortés Elía, Mª del Agua Elements a conservar: en el moment en que es renovi l'escala que permet l'accés a Palau des del carrer Especiers, convindria que anés acompanyat d'una excavació o prospecció arqueològica de la zona. Mapa topogràfic de Catalunya editat per l'Institut Cartogràfic de Catalunya E/ 1:5.000. 85 46 1.2 14 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
40605 Barri jueu de Bagà https://patrimonicultural.diba.cat/element/barri-jueu-de-baga <p>SERRA , R. (1987). Aproximació a l'estudi de la comunitat jueva medieval al Berguedà. A L'Erol nº 21. P. 20-27.</p> XIII Nivell protecció a les NNSS de Bagà any 1983: 1c (conservació estructura urbana i edificació). <p>Aquest nucli de cases es troba dins el recinte emmurallat de la vil·la. No és segur que aquest fos el barri jueu de Bagà, però la manca d'una distribució uniforme dels carrers, tal i com passa a la resta del nucli, ha fet que popularment s'hagi atribuït aquesta zona a la zona d'habitatge dels jueus a l'Edat Mitjana a Bagà. El petit barri es troba emmarcat entre el carrer Major, a la banda de ponent; la plaça Catalunya, a migjorn; el carrer Sobirà, a llevant; i la Pujada a Palau per tramuntana. Les cases s'arrengleren principalment seguint el traçat d'aquests carrers, però travessen carrers no rectilinis, que s'han adaptat a les edificacions i al desnivell del terreny (carrer Forment en direcció E-W, passatge Verdura direcció NW-SE), i dues places, la plaça de la Verdura, oberta al carrer Sobirà, i el pati del Forment que queda quasi tancat entre cases. Aquesta distribució permet que totes les cases tinguin sortida a un o altre carrer o a les places. Hi ha un passatge que comunica la plaça de la Verdura i el carrer Forment, sobre el que havia la casa de ca la Faxona i que ara ja no existeix, tot i que s'ha conservat aquest pas. Aquesta característica de barri tancat és el que li ha proporcionat aquest sobrenom de 'barri jueu' de Bagà, ja que els jueus es concentraven en barris tancats respecte a la resta de la població de les viles.</p> 08016-94 Nucli històric <p>Es desconeix la ubicació exacta del call jueu de Bagà, ja que a la documentació recopilada per Serra Vilaró mai es parla de la seva situació. Són documentats per primera vegada el 1279 i s'indica que residien ja a la nova vila i sota el patrocini dels barons de Pinós i consentiment de la monarquia. Les notícies concretes dels jueus baganesos corresponen principalment a la família d'Astruc Prohençal, documentada des del 1304 (SERRA VILARÓ, 1930, vol II, p. 487-489). Des de l'any 1324, els barons de Pinós concediren privilegis als jueus de la vila. Les comunitats jueves s'emparentaven entre si, així troben jueus de Bagà emparentats amb jueus de Berga, Puigcerdà i Solsona. En general es dedicaven a activitats financeres, tot i que a Bagà hi ha un metge jueu documentat el 1410 , Samuel Astruc Leví, d'origen tortosí (SERRA VILARÓ, 1930, vol. II, p. 489). Els jueus de Bagà tenien fixat pel baró de Pinós l'interès del 5% sobre l'interès fixat pel Rei; l'any 1325 foren confiscats les béns dels jueus de Bagà que no pagaven la part del 5% al baró i aquests es traslladaren a Berga. Possiblement a mitjans del segle XIV a Bagà ja no quedés quasi comunitat jueva.</p> 42.2528800,1.8614100 406078 4678481 1279 08016 Bagà Obert Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08016/40605-foto-08016-94-2.jpg Inexistent Medieval Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Privada Residencial 2020-09-22 00:00:00 Cortés Elía, Mª del Agua Considerar el subsòl com a zona d'expectativa arqueològica en qualsevol intervenció. Elements a conservar: l'edifici de la Presó, nº 3 carrer Forment; nº 2 del Pati del Forment, així com l'estructura general del petit barri. Mapa topogràfic de Catalunya editat per l'Institut Cartogràfic de Catalunya E/ 1:5.000. 85 46 1.2 14 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
40606 Plaça Galceràn de Pinós nº 17 i 18 https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-galceran-de-pinos-no-17-i-18 <p>CABALLE, F. ; UREÑA, J. (2000). Noms i renoms de la Vila de Bagà. . Col. Roca Tiraval, nº 1. Associació Medieval de Bagà. SERRA VILARÓ, J. (1930). Baronies de Pinós i Mataplana. Investigació als seus arxius. 3 vols. Reedició de 1989 del Centre d'Estudis Baganesos.</p> XIV Nivell protecció a les NNSS de Bagà any 1983: 1b (conservació parcial i rehabilitació). <p>Casa que es troba entre la Plaça Galceràn de Pinós i el carrer Calic. La característica de les cases que es troben entre aquests dos carrers és que son cases que tenen quatre cruïlles: la primera correspon a l'espai del porxo, la segona i tercera es troben al mateix nivell de la plaça i serien les utilitzades com habitatges ja a l'edat mitjana, i la quarta, la que dona al carrer Calic, es troba un nivell per sota de manera que actua com a soterrani obert al carrer Calic. Aquest darrer espai a principis de segle XX estava ocupat per horts que possiblement toquessin a la muralla i que posteriorment van ser utilitzats per ampliar les cases i van ser buidats aconseguint aquest soterrani. Les cases estaven separades de la muralla per una mena de camí de ronda, ja que estava prohibit construir-les adossades. Aquest espai pot correspondre a l'antic camí de ronda i es constata la diferència de construcció en aquest espai. El porxo de la plaça Galceràn de Pinós és amb biga horitzontal de fusta i pilar al centre de carreus de pedra, el sostre del porxo és fet amb bigues juntes perpendiculars a la biga del porxo. A la planta baixa hi ha tres portes, la d'accés a l'habitatge que dona a una escala que porta al pis i que té el mur mitger amb la casa nº 17 de pedra i d'obra d'opus spicatum des de la base fins a l'alçada del sostre del primer pis. La porta del mig, més ample, té un arc diafragma que divideix l'espai en dos i que es troba mig tapiat. Darrera hi ha un tercer espai que té un subterrani a nivell del carrer Calic aprofitat com a garatge.</p> 08016-95 Nucli històric. Plaça Galceràn de Pinós nº 17-18. 08695 BAGÀ <p>Conegudes com cal Culleraire (18) i ca la Caritat (17). Les dues cases avui formen una sola. La plaça té origen en el traçat i parcel·lació de la vila feta per Galceràn de Pinós l'any 1234 en concedir la carta de fundació. L'any 1290 es té notícia d'unes cessions de patis, un dels quals es trobava a la plaça. Hem de suposar que l'estructura porxada ja procedeix de l'edat mitjana tot i que les cases han sofert moltes variacions al llarg del temps. Tan sols es conserven elements puntuals que tenen un interès històric, a més de l'estructura general de la plaça. El conjunt de cases que limita amb el carrer Calic es troben al costat o sobre l'antiga muralla. Les cases estaven separades de la muralla per una mena de camí de ronda, ja que estava prohibit construir-les adossades.</p> 42.2527000,1.8603200 405988 4678463 08016 Bagà Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08016/40606-foto-08016-95-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08016/40606-foto-08016-95-2.jpg Inexistent Gòtic|Medieval Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Residencial 2020-09-22 00:00:00 Cortés Elía, Mª del Agua Elements a conservar: arc diafragma planta baixa, mur d'opus spicatum planta baixa i primer pis del nº 17. Considerar el subsòl com a zona d'expectativa arqueològica en qualsevol intervenció. Mapa del nucli antic de Bagà. Diputació de Barcelona, servei cartogràfic. Escala 1:1000. 93|85 47 1.3 14 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
40607 Plaça Galceràn de Pinós nº 19 https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-galceran-de-pinos-no-19 <p>CABALLE, F. ; UREÑA, J. (2000). Noms i renoms de la Vila de Bagà. . Col. Roca Tiraval, nº 1. Associació Medieval de Bagà. SERRA VILARÓ, J. (1930). Baronies de Pinós i Mataplana. Investigació als seus Arxius. 3 vols. Reedició de 1989 del Centre d'Estudis Baganesos. VILADÈS, R. (1996). Les muralles de Bagà. Llibres de l'Àmbit, nº 8. Àmbit de Recerques del Berguedà.</p> XIII-XIV Nivell protecció a les NNSS de Bagà any 1983: 1b (conservació parcial i rehabilitació). <p>Casa de planta i quatre pisos, més un soterrani pel carrer Calic. La façana que dona a la plaça no té elements d'interès: en pedra el porxo de la planta baixa i el primer pis, arrebossat el segon i tercer pis. L'element característic d'aquesta casa son els murs interiors de pedra de l'accés de la planta baixa per la plaça, el sostre de la planta baixa de bigajunt de fusta i l'estructura general dels murs que donen al carrer Calic. És una paret de pedra feta amb còdols i conserva els forats de les bigues per recolzar la bastida de construcció, dos a cada pis, amb un total de vuit. L'aspecte general d'aquesta façana és molt massís, recordant una torre. No hi ha cap indici de que aquí pogués haver una de les torres de la muralla, tot i que l'estructura general ho recorda.</p> 08016-96 Nucli històric. Plaça Galceràn de Pinós nº 19. 08695 BAGÀ <p>Coneguda com cal Peça. La plaça té origen en el traçat i parcel·lació de la vila feta per Galceràn de Pinós l'any 1234 en concedir la carta de fundació. L'any 1290 es té notícia d'unes cessions de patis, un dels quals es trobava a la plaça. Hem de suposar que l'estructura porxada ja procedeix de l'edat mitjana tot i que les cases han sofert moltes variacions al llarg del temps. Tan sols es conserven elements puntuals que tenen un interès històric, a més de l'estructura general de la plaça. El conjunt de cases que limita amb el carrer Calic es troben al costat o sobre l'antiga muralla. Les cases estaven separades de la muralla per una mena de camí de ronda, ja que estava prohibit construir-les adossades.</p> 42.2526800,1.8604000 405995 4678460 08016 Bagà Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08016/40607-foto-08016-96-2.jpg Inexistent Medieval Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2020-12-04 00:00:00 Cortés Elía, Mª del Agua Considerar el subsòl com a zona d'expectativa arqueològica en qualsevol intervenció. Elements a conservar: el volum exterior del carrer Calic. Mapa del nucli antic de Bagà. Diputació de Barcelona, servei cartogràfic. Escala 1:1000. 85 45 1.1 14 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
40608 Plaça Galceràn de Pinós nº 7 https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-galceran-de-pinos-no-7 <p>CABALLE, F. ; UREÑA, J. (2000). Noms i renoms de la Vila de Bagà. . Col. Roca Tiraval, nº 1. Associació Medieval de Bagà. SERRA VILARÓ, J. (1930). Baronies de Pinós i Mataplana. Investigació als seus Arxius. 3 vols. Reedició de 1989 del Centre d'Estudis Baganesos. VILADÈS, R. (1996). Les muralles de Bagà. Llibres de l'Àmbit, nº 8. Àmbit de Recerques del Berguedà.</p> XIV Nivell protecció a les NNSS de Bagà any 1983: 1b (conservació parcial i rehabilitació). <p>Casa amb planta, tres pisos i golfes sota teulada amb carener paral·lel a l'eix de la plaça i degut al desnivell del terreny, té un pis menys al carrer de la Fruita. A la façana que dona al carrer de la Fruita, resta la columna central del finestral gòtic que es va tapar en arrebossar la façana i que es troba al centre de la façana a l'alçada del primer pis. Era un finestral de doble arc de mig punt amb columna al mig amb un petit capitell i cobert amb un arc conopial amb una rosassa al centre. Està molt reformada la façana que dona a la plaça. A la plaça Rescat el mur és de pedra i es veu l'ampliació del porxo, ja que va ser fet a mitjans del segle XX, tal i com es pot comprovar en fotografies. Paret de pedra amb còdols barrejats.</p> 08016-97 Nucli històric. Plaça Galceràn de Pinós nº 7. 08695 BAGÀ <p>Coneguda com Cal Vilaseca. Va viure i morir el Calic, Joan Prat i Molins, a inicis del segle XX. La plaça té origen en el traçat i parcel·lació de la vila feta per Galceràn de Pinós l'any 1234 en concedir la carta de fundació. L'any 1290 es té notícia d'unes cessions de patis, un dels quals es trobava a la plaça. Les cases de la banda de llevant segueixen una estructura similar entre elles. Aquestes cases donen al carrer de la Fruita i a la plaça, ocupant tot l'ample de la illa. Aprofiten el desnivell del terreny, de manera que la planta baix que queda a nivell dels porxos a la banda de la plaça, al carrer de darrera, de la Fruita, el nivell del carrer és el del primer pis. L'ample de façana és d'una mitjana de 5 metres d'ample a cada una de les 8 cases que hi ha; sis d'aquestes tenen el porxo amb una divisió al mig amb un pilar, mentre que altres dues no en tenen divisió. Tenen planta baixa, dos pisos i unes golfes sota teulada, amb el carener de la teulada paral·lel a l'eix de la plaça. Generalment cada casa té una porta petita d'entrada allindada i una altra porta més ampla en la que generalment hi havia una botiga. En els dos primers pisos hi ha balcons, amb barana de ferro o de fusta, i tan sols tres cases conserven bigues a sota el balcó del primer pis amb els caps de biga tallats. El pis que es troba sota la teulada és l'antic assecador i, tot i que actualment es troben ja tapats amb finestres, encara alguns conserven les baranes de fusta o ferro seguint l'estructura típica de la zona. En quant al tipus d'obra, la planta baixa és generalment de pedra o arrebossada, mentre que als pisos totes les cases estan arrebossades i en totes elles son visibles les reformes que s'han portat a terme els darrers anys. Tots els pilars dels porxos són de pedra i les bigues de les llindes de fusta. El sostre dels porxos acostuma a ser de bigues de fusta amb llosa o rajola entre mig.</p> 42.2529300,1.8603400 405990 4678488 08016 Bagà Obert Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08016/40608-foto-08016-97-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08016/40608-foto-08016-97-2.jpg Inexistent Gòtic|Medieval Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Residencial 2020-09-22 00:00:00 Cortés Elía, Mª del Agua Elements a conservar: columna i finestral gòtic. Considerar el subsòl com a zona d'expectativa arqueològica en qualsevol intervenció. Mapa del nucli antic de Bagà. Diputació de Barcelona, servei cartogràfic. Escala 1:1000. 93|85 47 1.3 14 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
40609 Plaça Galceràn de Pinós nº 6 https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-galceran-de-pinos-no-6 <p>CABALLE, F. ; UREÑA, J. (2000). Noms i renoms de la Vila de Bagà. . Col. Roca Tiraval, nº 1. Associació Medieval de Bagà. SERRA VILARÓ, J. (1930). Baronies de Pinós i Mataplana. Investigació als seus Arxius. 3 vols. Reedició de 1989 del Centre d'Estudis Baganesos. VILADÈS, R. (1996). Les muralles de Bagà. Llibres de l'Àmbit, nº 8. Àmbit de Recerques del Berguedà.</p> XIV Nivell protecció a les NNSS de Bagà any 1983: 1b (conservació parcial i rehabilitació). <p>Casa que segueix l'estructura de les altres de la plaça ja explicada a la fitxa nº 97. La façana és de pedra a baix i arrebossada als pisos. A l'interior de la planta baixa hi ha dos arcs de pedra de mig punt i amples, seguits, fent mitgera amb el nº 5.</p> 08016-98 Nucli històric. Plaça Galceràn de Pinós nº 6. 08695 BAGÀ <p>La plaça té origen en el traçat i parcel·lació de la vila feta per Galceràn de Pinós l'any 1234 en concedir la carta de fundació. L'any 1290 es té notícia d'unes cessions de patis, un dels quals es trobava a la plaça. Les cases de la banda de llevant segueixen una estructura similar entre elles. Aquestes cases donen al carrer de la Fruita i a la plaça, ocupant tot l'ample de la illa. Aprofiten el desnivell del terreny, de manera que la planta baix que queda a nivell dels porxos a la banda de la plaça, al carrer de darrera, de la Fruita, el nivell del carrer és el del primer pis. L'ample de façana és d'una mitjana de 5 metres d'ample a cada una de les 8 cases que hi ha; sis d'aquestes tenen el porxo amb una divisió al mig amb un pilar, mentre que altres dues no en tenen divisió. Tenen planta baixa, dos pisos i unes golfes sota teulada, amb el carener de la teulada paral·lel a l'eix de la plaça. Generalment cada casa té una porta petita d'entrada allindada i una altra porta més ampla en la que generalment hi havia una botiga. En els dos primers pisos hi ha balcons, amb barana de ferro o de fusta, i tan sols tres cases conserven bigues a sota el balcó del primer pis amb els caps de biga tallats. El pis que es troba sota la teulada és l'antic assecador i, tot i que actualment es troben ja tapats amb finestres, encara alguns conserven les baranes de fusta o ferro seguint l'estructura típica de la zona. En quant al tipus d'obra, la planta baixa és generalment de pedra o arrebossada, mentre que als pisos totes les cases estan arrebossades i en totes elles son visibles les reformes que s'han portat a terme els darrers anys. Tots els pilars dels porxos són de pedra i les bigues de les llindes de fusta. El sostre dels porxos acostuma a ser de bigues de fusta amb llosa o rajola entre mig.</p> 42.2529100,1.8604000 405995 4678486 08016 Bagà Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08016/40609-foto-08016-98-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08016/40609-foto-08016-98-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08016/40609-foto-08016-98-3.jpg Inexistent Modern|Contemporani|Medieval Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Residencial 2020-09-22 00:00:00 Cortés Elía, Mª del Agua Considerar el subsòl com a zona d'expectativa arqueològica en qualsevol intervenció. Elements a conservar: dos arcs interiors. Mapa del nucli antic de Bagà. Diputació de Barcelona, servei cartogràfic. Escala 1:1000. 94|98|85 47 1.3 14 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
40610 Plaça Galceràn de Pinós nº 3. Cal Mas https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-galceran-de-pinos-no-3-cal-mas <p>CABALLE, F. ; UREÑA, J. (2000). Noms i renoms de la Vila de Bagà. . Col. Roca Tiraval, nº 1. Associació Medieval de Bagà. SERRA VILARÓ, J. (1930). Baronies de Pinós i Mataplana. Investigació als seus Arxius. 3 vols. Reedició de 1989 del Centre d'Estudis Baganesos. VILADÈS, R. (1996). Les muralles de Bagà. Llibres de l'Àmbit, nº 8. Àmbit de Recerques del Berguedà.</p> Nivell protecció a les NNSS de Bagà any 1983: 1b (conservació parcial i rehabilitació). <p>Dues cases unificades que segueixen l'estructura de les cases d'aquest costat dels porxos: planta amb porxo, dues plantes i golfes sota teulada, i que s'ha explicat a la fitxa nº 97. Sota la casa hi ha un passatge mig colgat cap al carrer de la Fruita. Hi havia un forn del que no es conserva res. Les voltes enteixinades del porxo estan decorades amb relleus heràldics situats dins cercles que s'interseccionen entre ells. Es poden distingir pinyes, flors de lis, i altres motius geomètrics, símbols nobiliaris. Relleus de guix tenyit sobre planxa de fusta. Les 12 bigues de fusta del porxo estan decorades amb els caps de biga tallats, la meitat tenen superposat un nou balcó sense que s'hagin tret les bigues antigues que queden visibles, i els caps de biga de les noves s'han tallat seguint el model dels antics.</p> 08016-99 Nucli històric. Plaça Galceràn de Pinós nº 3. 08695 BAGÀ <p>Coneguda com Cal Mas, abans ca la Xita del Forn. La plaça té origen en el traçat i parcel·lació de la vila feta per Galceràn de Pinós l'any 1234 en concedir la carta de fundació. L'any 1290 es té notícia d'unes cessions de patis, un dels quals es trobava a la plaça. Les cases de la banda de llevant segueixen una estructura similar entre elles. Aquestes cases donen al carrer de la Fruita i a la plaça, ocupant tot l'ample de la illa. Aprofiten el desnivell del terreny, de manera que la planta baix que queda a nivell dels porxos a la banda de la plaça, al carrer de darrera, de la Fruita, el nivell del carrer és el del primer pis. L'ample de façana és d'una mitjana de 5 metres d'ample a cada una de les 8 cases que hi ha; sis d'aquestes tenen el porxo amb una divisió al mig amb un pilar, mentre que altres dues no en tenen divisió. Tenen planta baixa, dos pisos i unes golfes sota teulada, amb el carener de la teulada paral·lel a l'eix de la plaça. Generalment cada casa té una porta petita d'entrada allindada i una altra porta més ampla en la que generalment hi havia una botiga. En els dos primers pisos hi ha balcons, amb barana de ferro o de fusta, i tan sols tres cases conserven bigues a sota el balcó del primer pis amb els caps de biga tallats. El pis que es troba sota la teulada és l'antic assecador i, tot i que actualment es troben ja tapats amb finestres, encara alguns conserven les baranes de fusta o ferro seguint l'estructura típica de la zona. En quant al tipus d'obra, la planta baixa és generalment de pedra o arrebossada, mentre que als pisos totes les cases estan arrebossades i en totes elles son visibles les reformes que s'han portat a terme els darrers anys. Tots els pilars dels porxos són de pedra i les bigues de les llindes de fusta. El sostre dels porxos acostuma a ser de bigues de fusta amb llosa o rajola entre mig.</p> 42.2528300,1.8605600 406008 4678477 08016 Bagà Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08016/40610-foto-08016-99-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08016/40610-foto-08016-99-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08016/40610-foto-08016-99-3.jpg Inexistent Contemporani|Medieval Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Residencial 2020-09-22 00:00:00 Cortés Elía, Mª del Agua Considerar el subsòl com a zona d'expectativa arqueològica en qualsevol intervenció. Elements a conservar: caps de biga, voltes del porxo. Mapa del nucli antic de Bagà. Diputació de Barcelona, servei cartogràfic. Escala 1:1000. 98|85 47 1.3 14 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
40611 Plaça Galceràn de Pinós nº 2. Cal Serres https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-galceran-de-pinos-no-2-cal-serres <p>CABALLE, F. ; UREÑA, J. (2000). Noms i renoms de la Vila de Bagà. . Col. Roca Tiraval, nº 1. Associació Medieval de Bagà. SERRA VILARÓ, J. (1930). Baronies de Pinós i Mataplana. Investigació als seus Arxius. 3 vols. Reedició de 1989 del Centre d'Estudis Baganesos. VILADÈS, R. (1996). Les muralles de Bagà. Llibres de l'Àmbit, nº 8. Àmbit de Recerques del Berguedà.</p> Nivell protecció a les NNSS de Bagà any 1983: 1b (conservació parcial i rehabilitació). <p>Casa que segueix l'estructura de les cases d'aquest costat dels porxos: planta amb porxo, dues plantes i golfes sota teulada, i que s'ha explicat a la fitxa nº 97. Hi ha 9 caps de biga del porxo, alguns tallats, i sobre els que s'ha fet un balcó amb barana de ferro forjat amb una decoració al centre amb una creu. (amb la data 1800 ?). A la planta baixa hi havia una bodega ara tancada. El balcó del segon pis també te una reixa de forja decorada i es suporta sobre bigues també amb el cap tallat però moderns.</p> 08016-100 Nucli històric. Plaça Galceràn de Pinós nº 3. 08695 BAGÀ <p>Cal Serres. La plaça té origen en el traçat i parcel·lació de la vila feta per Galceràn de Pinós l'any 1234 en concedir la carta de fundació. L'any 1290 es té notícia d'unes cessions de patis, un dels quals es trobava a la plaça. Les cases de la banda de llevant segueixen una estructura similar entre elles. Aquestes cases donen al carrer de la Fruita i a la plaça, ocupant tot l'ample de la illa. Aprofiten el desnivell del terreny, de manera que la planta baix que queda a nivell dels porxos a la banda de la plaça, al carrer de darrera, de la Fruita, el nivell del carrer és el del primer pis. L'ample de façana és d'una mitjana de 5 metres d'ample a cada una de les 8 cases que hi ha; sis d'aquestes tenen el porxo amb una divisió al mig amb un pilar, mentre que altres dues no en tenen divisió. Tenen planta baixa, dos pisos i unes golfes sota teulada, amb el carener de la teulada paral·lel a l'eix de la plaça. Generalment cada casa té una porta petita d'entrada allindada i una altra porta més ampla en la que generalment hi havia una botiga. En els dos primers pisos hi ha balcons, amb barana de ferro o de fusta, i tan sols tres cases conserven bigues a sota el balcó del primer pis amb els caps de biga tallats. El pis que es troba sota la teulada és l'antic assecador i, tot i que actualment es troben ja tapats amb finestres, encara alguns conserven les baranes de fusta o ferro seguint l'estructura típica de la zona. En quant al tipus d'obra, la planta baixa és generalment de pedra o arrebossada, mentre que als pisos totes les cases estan arrebossades i en totes elles son visibles les reformes que s'han portat a terme els darrers anys. Tots els pilars dels porxos són de pedra i les bigues de les llindes de fusta. El sostre dels porxos acostuma a ser de bigues de fusta amb llosa o rajola entre mig.</p> 42.2528000,1.8607400 406023 4678473 1800? 08016 Bagà Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08016/40611-foto-08016-100-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08016/40611-foto-08016-100-2.jpg Inexistent Contemporani|Medieval Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Residencial 2020-09-22 00:00:00 Cortés Elía, Mª del Agua Considerar el subsòl com a zona d'expectativa arqueològica en qualsevol intervenció. Elements a conservar: caps de biga, reixes balcons. Mapa del nucli antic de Bagà. Diputació de Barcelona, servei cartogràfic. Escala 1:1000. 98|85 47 1.3 14 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
40612 Carrer Major nº 3. Cal Noguera https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-major-no-3-cal-noguera <p>CABALLE, F. ; UREÑA, J. (2000). Noms i renoms de la Vila de Bagà. . Col. Roca Tiraval, nº 1. Associació Medieval de Bagà. SERRA VILARÓ, J. (1930). Baronies de Pinós i Mataplana. Investigació als seus Arxius. 3 vols. Reedició de 1989 del Centre d'Estudis Baganesos.</p> Nivell protecció a les NNSS de Bagà any 1983: 1c (conservació estructura urbana i edificació). <p>Cal Noguera. Casa que dona al carrer Major però que interiorment comunica amb la casa Cremada, a la que s'accedeix per la plaça Serra Vilaró. Conserva un arc que actualment és de punt rodó, però que per l'amplitud i caiguda sembla que tapi un anterior arc diafragma d'aproximadament 3 metres de llum. L'arc és paral·lel al carrer i dista uns 3,5 metres de la porta d'entrada. Actualment està arrebossat de nou, de manera que la pedra no és visible. L'edifici no s'utilitza i la planta baixa actua com a magatzem del Bar Centre. És un edifici amb les característiques dels que es troben en aquest carrer: planta amb dues portes, dos pisos i golfes sota teulada amb el pendent cap al carrer. Està arrebossada exteriorment.</p> 08016-101 Nucli històric. Carrer Major nº 3. 08695 BAGÀ <p>L'actual nucli de Bagà es va originar amb la concessió de la Carta de Franqueses per Galceràn IV de Pinós l'any 1233, que també va disposar l'organització dels carrers al peu del castell. Al llarg de l'edat mitjana es construïren les muralles, torres i portes, que ja conten construïdes al 1294; així com la nova església de Sant Esteve. El carrer Major constitueix un dels dos eixos N-S del clos emmurallat. Carrer estret i un xic pendent, sobre un traçat i parcel·lació probable del segle XIII. És l'accés principal a la plaça major, porxada, des de la parròquia i la placeta de la nova casa de la Vila. És un carrer curt travessat per un carrer, cap al riu anomenat carrer del Mur i cap a la part alta de la vila anomenat carrer Forment. La major part de les cases van ser reformades modernament, tot i que algunes conserven elements destacables. La illa de cases entre el carrer Major i el carrer Calic sembla que tingui la base més antiga que les cases de davant. Sembla probable que hi hagués un porxo a sota de les cases i que es respectés el camí de ronda abans de la muralla. Sens dubte aquest carrer ja va ser parcel·lat l'any 1233 amb la carta de fundació i privilegis de poblament de la vila.</p> 42.2526300,1.8615300 406088 4678453 08016 Bagà Restringit Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08016/40612-foto-08016-101-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08016/40612-foto-08016-101-2.jpg Inexistent Modern|Contemporani|Medieval Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Altres 2020-09-22 00:00:00 Cortés Elía, Mª del Agua Elements a conservar: arc interior. Considerar el subsòl com a zona d'expectativa arqueològica en qualsevol intervenció. Mapa del nucli antic de Bagà. Diputació de Barcelona, servei cartogràfic. Escala 1:1000. 94|98|85 47 1.3 14 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
40613 Carrer Major nº 7 https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-major-no-7 <p>CABALLE, F. ; UREÑA, J. (2000). Noms i renoms de la Vila de Bagà. . Col. Roca Tiraval, nº 1. Associació Medieval de Bagà. SERRA VILARÓ, J. (1930). Baronies de Pinós i Mataplana. Investigació als seus Arxius. 3 vols. Reedició de 1989 del Centre d'Estudis Baganesos.</p> XIV Nivell protecció a les NNSS de Bagà any 1983: 1c (conservació estructura urbana i edificació). <p>Casa amb façana al carrer Major o oberta per darrera al carrer Calic. És un edifici amb les característiques dels que es troben en aquest carrer: planta amb dues portes, dos pisos i golfes sota teulada amb el pendent cap al carrer. La data 1877 està gravada a la façana. A l'interior hi ha un arc diafragma paral·lel a l'eix del carrer i a 3,5 metres aproximadament de la porta d'entrada. L'arc té aproximadament 3 metres de llum, és de pedra amb carreus ben tallats que formen l'arc. La punta està oculta, per raons estètiques i condicionants del nou sostre instal·lat de fusta que també tapa la volta apuntada que cobreix tot el local. L'exterior de la casa no mostra cap element que es consideri important, tot i que tota la façana és de pedra vista. Tota la façana ha estat reformada recentment.</p> 08016-102 Nucli històric. Carrer Major nº 7. 08695 BAGÀ <p>L'actual nucli de Bagà es va originar amb la concessió de la Carta de Franqueses per Galceràn IV de Pinós l'any 1233, que també va disposar l'organització dels carrers al peu del castell. Al llarg de l'edat mitjana es construïren les muralles, torres i portes, que ja conten construïdes al 1294; així com la nova església de Sant Esteve. El carrer Major constitueix un dels dos eixos N-S del clos emmurallat. Carrer estret i un xic pendent, sobre un traçat i parcel·lació probable del segle XIII. És l'accés principal a la plaça major, porxada, des de la parròquia i la placeta de la nova casa de la Vila. És un carrer curt travessat per un carrer, cap al riu anomenat carrer del Mur i cap a la part alta de la vila anomenat carrer Forment. La major part de les cases van ser reformades modernament, tot i que algunes conserven elements destacables. La illa de cases entre el carrer Major i el carrer Calic sembla que tingui la base més antiga que les cases de davant. Sembla probable que hi hagués un porxo a sota de les cases i que es respectés el camí de ronda abans de la muralla. Sens dubte aquest carrer ja va ser parcel·lat l'any 1233 amb la carta de fundació i privilegis de poblament de la vila.</p> 42.2526600,1.8611700 406058 4678457 08016 Bagà Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08016/40613-foto-08016-102-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08016/40613-foto-08016-102-2.jpg Inexistent Gòtic|Medieval Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Residencial 2020-09-22 00:00:00 Cortés Elía, Mª del Agua Elements a conservar: arc diafragma, volta apuntada i murs de pedra interiors. Mapa del nucli antic de Bagà. Diputació de Barcelona, servei cartogràfic. Escala 1:1000. 93|85 47 1.3 14 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
40614 Carrer Major nº 9 https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-major-no-9 <p>CABALLE, F. ; UREÑA, J. (2000). Noms i renoms de la Vila de Bagà. . Col. Roca Tiraval, nº 1. Associació Medieval de Bagà. SERRA VILARÓ, J. (1930). Baronies de Pinós i Mataplana. Investigació als seus Arxius. 3 vols. Reedició de 1989 del Centre d'Estudis Baganesos.</p> XIX Nivell protecció a les NNSS de Bagà any 1983: 1c (conservació estructura urbana i edificació). <p>Casa de planta i dos pisos, amb dos balcons a cada pis amb baranes de ferro decorades amb filigranes; a la planta baixa hi ha dues portes, la d'entrada als pisos i una per botiga. A la façana es conserven un esgrafiats de finals del segle XIX. Tota té una capa de color rosat i sobre ella un seguit de dibuixos geomètrics: al voltant de les finestres hi ha una franja vermellosa, mentre que a l'espai que queda entre mig és el que té més decoració. Al pis superior hi ha un rombe amb el perímetre de color rosat i emmarcat amb dues bandes verticals grises i amb dibuixos florals i llaços blaus i vermells al centre. Al primer pis hi ha una rosa dels vents emmarcada en un cercle, tot en tons vermellosos; just a sota d'aquest, en un requadre amb les cantoneres blaves, hi ha la data 1879.</p> 08016-103 Nucli històric. Carrer Major nº 9. 08695 BAGÀ <p>L'actual nucli de Bagà es va originar amb la concessió de la Carta de Franqueses per Galceràn IV de Pinós l'any 1233, que també va disposar l'organització dels carrers al peu del castell. Al llarg de l'edat mitjana es construïren les muralles, torres i portes, que ja conten construïdes al 1294; així com la nova església de Sant Esteve. El carrer Major constitueix un dels dos eixos N-S del clos emmurallat. Carrer estret i un xic pendent, sobre un traçat i parcel·lació probable del segle XIII. És l'accés principal a la plaça major, porxada, des de la parròquia i la placeta de la nova casa de la Vila. És un carrer curt travessat per un carrer, cap al riu anomenat carrer del Mur i cap a la part alta de la vila anomenat carrer Forment. La major part de les cases van ser reformades modernament, tot i que algunes conserven elements destacables. La illa de cases entre el carrer Major i el carrer Calic sembla que tingui la base més antiga que les cases de davant. Sembla probable que hi hagués un porxo a sota de les cases i que es respectés el camí de ronda abans de la muralla. Sens dubte aquest carrer ja va ser parcel·lat l'any 1233 amb la carta de fundació i privilegis de poblament de la vila. Aquest edifici va ser l'antic local de l'Ateneu, local social que feia la competència amb l'altre local de ball del carrer Raval, cal Mari, que era de tendències polítiques oposades. L'Ateneu era més de dretes i l'altre era més popular. La decoració correspon a un tipus noucentista de l'època modernista.</p> 42.2526700,1.8610900 406052 4678458 1879 08016 Bagà Obert Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08016/40614-foto-08016-103-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08016/40614-foto-08016-103-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08016/40614-foto-08016-103-3.jpg Inexistent Modernisme|Noucentisme|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2020-09-22 00:00:00 Cortés Elía, Mª del Agua Elements a conservar: esgrafiats de la façana. Mapa del nucli antic de Bagà. Diputació de Barcelona, servei cartogràfic. Escala 1:1000. 105|106|98 45 1.1 14 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
40615 Carrer Major nº 13 https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-major-no-13 <p>CABALLE, F. ; UREÑA, J. (2000). Noms i renoms de la Vila de Bagà. . Col. Roca Tiraval, nº 1. Associació Medieval de Bagà. SERRA VILARÓ, J. (1930). Baronies de Pinós i Mataplana. Investigació als seus Arxius. 3 vols. Reedició de 1989 del Centre d'Estudis Baganesos.</p> Nivell protecció a les NNSS de Bagà any 1983: 1c (conservació estructura urbana i edificació). <p>Casa coneguda com ca la Dolores del Forn ja que havia hagut un forn de pa a inicis del segle XX que sembla que ja existia abans. L'immoble es troba situat al casc antic de Bagà, dins el perímetre de l'antiga muralla i sobre la terrassa paral·lela al riu Bastareny. És una casa entre mitgeres, amb façana principal al carrer Major i façana posterior al carrer Calic. L'accés principal s'efectua pel carrer Major, tot i que hi ha un accés secundari des de la plaça Porxada a una part de la planta soterrani (soterrani respecte al carrer Major, però a uns 3,5 m d'alçada respecte al nivell del carrer Calic). La façana del carrer Major té 6,5 m d'amplada, i la del carrer Calic 10,30 m. A l'interior es conserven diferents elements interessants: al passadís d'entrada des del carrer Major hi ha una mènsula tallada en fusta i amb restes de policromia possiblement de l'època gòtica de la casa, part del mur interior mitjaner amb la casa del nº 11 conserva fragments d'aparell d'opus spicatum. Finalment s'ha d'esperar a la possibilitat de que el mur del carrer Calic contingui fragment de la muralla medieval (per informació de la muralla mirar la fitxa corresponent). Amb l'enderroc de la casa ha desaparegut el sostre enteixinat de la sala que quedava al centre de l'edifici, així com el forn de pa que es trobava a prop del carrer Calic i més cap a cal Solanell.</p> 08016-104 Nucli històric. Carrer Major nº 13. 08695 BAGÀ <p>L'actual nucli de Bagà es va originar amb la concessió de la Carta de Franqueses per Galceràn IV de Pinós l'any 1233, que també va disposar l'organització dels carrers al peu del castell. Al llarg de l'edat mitjana es construïren les muralles, torres i portes, que ja conten construïdes al 1294; així com la nova església de Sant Esteve. El carrer Major constitueix un dels dos eixos N-S del clos emmurallat. Carrer estret i un xic pendent, sobre un traçat i parcel·lació probable del segle XIII. És l'accés principal a la plaça major, porxada, des de la parròquia i la placeta de la nova casa de la Vila. És un carrer curt travessat per un carrer, cap al riu anomenat carrer del Mur i cap a la part alta de la vila anomenat carrer Forment. La major part de les cases van ser reformades modernament, tot i que algunes conserven elements destacables. La illa de cases entre el carrer Major i el carrer Calic sembla que tingui la base més antiga que les cases de davant. Sembla probable que hi hagués un porxo a sota de les cases i que es respectés el camí de ronda abans de la muralla. Sens dubte aquest carrer ja va ser parcel·lat l'any 1233 amb la carta de fundació i privilegis de poblament de la vila. La casa està actualment en procés de rehabilitació i per aquest motiu entre novembre i desembre de 2003 es van enderrocar tres quartes parts de l'interior de l'edifici (tenint en compte que aquest formava tres cossos paral·lels als carrers, fruit de diferents èpoques i reformes constructives) i part del mur que dóna al carrer Calic. La façana del carrer Calic possiblement s'assenti sobre la muralla de Bagà, monument protegit pel Decret de Castells de 22 d'abril de 1949 (BOE 5-5-1949), que especifica que tots els castells d'Espanya, sigui quin sigui el seu estat de ruïna, queden sota protecció de l'Estat. Les muralles de Bagà es consideren BIC monument (R-I-51-5194, llei 16/1985 60 25 BOE). Tot i així s'està a l'espera de la prospecció arqueològica que es realitzarà en breu per tal de conèixer l'existència de possibles vestigis.</p> 42.2526800,1.8609500 406040 4678460 08016 Bagà Restringit Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08016/40615-foto-08016-104-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08016/40615-foto-08016-104-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08016/40615-foto-08016-104-3.jpg Inexistent Modern|Medieval Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2020-09-22 00:00:00 Cortés Elía, Mª del Agua Elements a conservar: Parament d'opus spicatum, mènsula de fusta i possibilitat de que surti una altra oposada a aquesta. Mapa del nucli antic de Bagà. Diputació de Barcelona, servei cartogràfic. Escala 1:1000. 94|85 45 1.1 14 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
40616 Carrer Sobirà nº 2. Cal Peu Curt https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-sobira-no-2-cal-peu-curt <p>CABALLE, F. ; UREÑA, J. (2000). Noms i renoms de la Vila de Bagà. . Col. Roca Tiraval, nº 1. Associació Medieval de Bagà. SERRA VILARÓ, J. (1930). Baronies de Pinós i Mataplana. Investigació als seus Arxius. 3 vols. Reedició de 1989 del Centre d'Estudis Baganesos.</p> Nivell protecció a les NNSS de Bagà any 1983: 1c (conservació estructura urbana i edificació). <p>Cal Peu Curt es troba a l'entrada al carrer Sobirà per la plaça Catalunya; és la primera casa a la dreta. Casa de planta, dos pisos i golfes sota teulada inclinada cap al carrer. A la planta baixa hi ha dues portes, una estreta d'entrada als pisos i altra més ampla que donaria accés a una botiga. Les dues portes tenen una biga de fusta que travessa la façana de costat a costat, aproximadament de 4 metres de llarg i molt ampla. Sobre aquesta biga es recolzen 10 bigues perpendiculars que suporten una altra biga més exterior sobre la que s'assenta la façana superior de la casa que queda avançada respecte a la planta baixa aproximadament 50 cm. Aquestes bigues perpendiculars tenen el cap tallat formant dibuixos geomètrics amb una rosassa tallada al centre. El cap de biga que toca a l'edifici de la plaça Catalunya es troba mig ficat en el mur d'aquest edifici edificat amb posterioritat. A l'interior hi ha un arc de mig punt de pedra paral·lel a l'eix del carrer, amb dovelles estretes de pedra. El sostre de la planta baixa és de bigues i revoltò. El mur de la banda de llevant formaria part de la muralla entre la torre de la Vilella i la del Portalet, tot i que no resten mostres significatives.</p> 08016-105 Nucli històric. Carrer Sobirà nº 2. 08695 BAGÀ <p>El nom del carrer indica el que està més amunt o bé el que és principal. Per ell passava el camí Ral que venia del carrer Raval passava pel carrer Sobirà i sortia pel portal continuant cap a Coll de Jou i la Cerdanya, i per tant devia ser un dels més transitats. A cada banda del carrer hi havia portals que permetien l'accés al nucli, el que es trobava a prop de l'actual plaça Catalunya era el portal de Vilella, del que encara resta part de la base d'una torre; a l'est hi havia el Portalet amb la torre del mateix nom que encara es conserva, i que donava accés a la vila pel camí que provenia de Sant Sebastià, l'antiga vila. A tramuntana, la sortida al carrer de la Muralla es feia a través del portal dit de Gandesa, del que no queden rastres. L'origen de la població de Bagà correspon a la iniciativa de Galceràn de Pinós IV i la seva muller Esclarmonda, quan l'any 1233 atorgà la carta de poblament i franqueses que donà origen a la nova vila. Sembla ser que fou el mateix baró qui dissenyà els carrers i establí les parcel·les de cada casa. Possiblement en aquest carrer es concentressin alguns dels edificis importants de la vila, tot i que els nobiliaris es trobaven a la plaça Porxada. Cal Peu Curt era una casa important ja que els seus propietaris a finals del segle XIX tenien moltes propietats a Bagà, principalment terres. La casa era més gran, ja que comprenia aquesta i la colindant del nº 4. Més tard va ser dividit en dos habitatges fent l'entrada al nº 4 pel carrer Portalet, fóra muralla.</p> 42.2530200,1.8618200 406112 4678496 08016 Bagà Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08016/40616-foto-08016-105-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08016/40616-foto-08016-105-3.jpg Inexistent Modern Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Residencial 2020-09-22 00:00:00 Cortés Elía, Mª del Agua Elements a conservar: caps de biga a la façana del carrer Sobirà, arc de mig punt de pedra a l'interior. Mapa del nucli antic de Bagà. Diputació de Barcelona, servei cartogràfic. Escala 1:1000. 94 47 1.3 14 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
40617 Carrer Sobirà nº 12. Ca l'Agustí o cal Camatxo https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-sobira-no-12-ca-lagusti-o-cal-camatxo <p>CABALLE, F. ; UREÑA, J. (2000). Noms i renoms de la Vila de Bagà. . Col. Roca Tiraval, nº 1. Associació Medieval de Bagà. SERRA VILARÓ, J. (1930). Baronies de Pinós i Mataplana. Investigació als seus Arxius. 3 vols. Reedició de 1989 del Centre d'Estudis Baganesos.</p> XVII Nivell protecció a les NNSS de Bagà any 1983: 1c (conservació estructura urbana i edificació). <p>El carrer Sobirà fa cruïlla perpendicularment amb altres carrers més estrets que permeten accedir a Palau des de la plaça de les Voltes o part baixa de la vila. Aquesta casa és de planta i dos pisos, quedant el segon sota teulada i formant una bella eixida oberta al davant. La façana és de pedra, tota restaurada fa pocs anys. Conserva 10 caps de bigues treballats que suporten la balconada de l'eixida del segon pis que té barana de fusta característica de la zona, i que queda seguida de la de la casa colindant, ca l'Agutzil. Abans de la restauració a la façana hi havia la data 1687 que ara ha quedat oculta. Destaca al balcó del primer pis la reixa de ferro forjat.</p> 08016-106 Nucli històric. Carrer Sobirà nº 12. 08695 BAGÀ <p>El nom del carrer indica el que està més amunt o bé el que és principal. Per ell passava el camí Ral que venia del carrer Raval passava pel carrer Sobirà i sortia pel portal continuant cap a Coll de Jou i la Cerdanya, i per tant devia ser un dels més transitats. A cada banda del carrer hi havia portals que permetien l'accés al nucli, el que es trobava a prop de l'actual plaça Catalunya era el portal de Vilella, del que encara resta part de la base d'una torre; a l'est hi havia el Portalet amb la torre del mateix nom que encara es conserva, i que donava accés a la vila pel camí que provenia de Sant Sebastià, l'antiga vila. A tramuntana, la sortida al carrer de la Muralla es feia a través del portal dit de Gandesa, del que no queden rastres. L'origen de la població de Bagà correspon a la iniciativa de Galceràn de Pinós IV i la seva muller Esclarmonda, quan l'any 1233 atorgà la carta de poblament i franqueses que donà origen a la nova vila. Sembla ser que fou el mateix baró qui dissenyà els carrers i establí les parcel·les de cada casa. Possiblement en aquest carrer es concentressin alguns dels edificis importants de la vila, tot i que els nobiliaris es trobaven a la plaça Porxada.</p> 42.2531700,1.8608700 406034 4678514 1687 08016 Bagà Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08016/40617-foto-08016-106-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08016/40617-foto-08016-106-2.jpg Inexistent Modern|Medieval Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Residencial 2020-09-22 00:00:00 Cortés Elía, Mª del Agua Elements a conservar: els caps de biga, la barana de l'eixida i la reixa del balcó. Mapa del nucli antic de Bagà. Diputació de Barcelona, servei cartogràfic. Escala 1:1000. 94|85 47 1.3 14 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
40618 Carrer Sobirà nº 26. Cal Camarot https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-sobira-no-26-cal-camarot <p>CABALLE, F. ; UREÑA, J. (2000). Noms i renoms de la Vila de Bagà. . Col. Roca Tiraval, nº 1. Associació Medieval de Bagà. SERRA VILARÓ, J. (1930). Baronies de Pinós i Mataplana. Investigació als seus Arxius. 3 vols. Reedició de 1989 del Centre d'Estudis Baganesos.</p> Nivell protecció a les NNSS de Bagà any 1983: 1c (conservació estructura urbana i edificació). <p>Casa amb façana de pedra, amb planta, dos pisos i golfes sota teulada. És una casa estreta, amb una única porta d'entrada i que s'ha restaurat els darrers anys. Tot i així cal destacar el portal adovellat d'arc de mig punt amb el centra un xic més avall del que correspondria. Està fet amb grosses dovelles ben carreuades. La casa queda encaixonada dins de la casa nº 28, de manera que la part de darrera no dóna al carrer Forment.</p> 08016-107 Nucli històric. Carrer Sobirà nº 26. 08695 BAGÀ <p>El nom del carrer indica el que està més amunt o bé el que és principal. Per ell passava el camí Ral que venia del carrer Raval passava pel carrer Sobirà i sortia pel portal continuant cap a Coll de Jou i la Cerdanya, i per tant devia ser un dels més transitats. A cada banda del carrer hi havia portals que permetien l'accés al nucli, el que es trobava a prop de l'actual plaça Catalunya era el portal de Vilella, del que encara resta part de la base d'una torre; a l'est hi havia el Portalet amb la torre del mateix nom que encara es conserva, i que donava accés a la vila pel camí que provenia de Sant Sebastià, l'antiga vila. A tramuntana, la sortida al carrer de la Muralla es feia a través del portal dit de Gandesa, del que no queden rastres. L'origen de la població de Bagà correspon a la iniciativa de Galceràn de Pinós IV i la seva muller Esclarmonda, quan l'any 1233 atorgà la carta de poblament i franqueses que donà origen a la nova vila. Sembla ser que fou el mateix baró qui dissenyà els carrers i establí les parcel·les de cada casa. Possiblement en aquest carrer es concentressin alguns dels edificis importants de la vila, tot i que els nobiliaris es trobaven a la plaça Porxada.</p> 42.2532500,1.8604200 405997 4678524 08016 Bagà Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08016/40618-foto-08016-107-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08016/40618-foto-08016-107-2.jpg Inexistent Modern|Medieval Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2020-09-22 00:00:00 Cortés Elía, Mª del Agua Elements a conservar: estructura façana, portal adovellat. Mapa del nucli antic de Bagà. Diputació de Barcelona, servei cartogràfic. Escala 1:1000. 94|85 45 1.1 14 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
40619 Ca l'Agutzil https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lagutzil <p>AA.VV. (1992). Història gràfica de Bagà. Volum 1, dels orígens a 1936. Centre d'Estudis Baganesos. CABALLE, F. ; UREÑA, J. (2000). Noms i renoms de la Vila de Bagà. . Col. Roca Tiraval, nº 1. Associació Medieval de Bagà. SERRA VILARÓ, J. (1930). Baronies de Pinós i Mataplana. Investigació als seus Arxius. 3 vols. Reedició de 1989 del Centre d'Estudis Baganesos.</p> Nivell protecció a les NNSS de Bagà any 1983: 1c (conservació estructura urbana i edificació). <p>El nº 3, cal Perris i el nº 1, ca l'Agutzil, actualment formen una única casa. Cal Perris ha estat tota reformada. Ca l'Agutzil fa cantonada entre el carrer Sobirà i la Pujada a Palau. És una casa que conserva elements dels sistema constructiu medieval característic de la vila de Bagà. Té planta baixa, pis i golfes. L'entrada principal és per la Pujada a Palau i s'efectua pujant per una escala exterior. L'escala interior que permet l'accés a la planta baixa des del pis és de blocs de pedra ben escairats formant un petit gir. Al pis es conserva una campana de xemeneia ampla, sobre biga de fusta i que té un escut en alt relleu sobre la campana. És un escut blasó d'una família, formant ones a cada costat i acabat en punta per baix, i que presenta al centre unes inicials o lletres que no s'han desxifrat encara. Semblen lletres de caràcters gòtics i d'elles surten tres fulles. A sota hi ha una creu de tres braços. En aquest pis es conserva un sostre enteixinat de fusta del estil d'altres que hi ha a Bagà. Al pis corresponent a les golfes, a l'habitació que dona al balcó del carrer Sobirà, en saltar la pintura del mur de migjorn s'han mig destapat unes pintures murals en les que es poden veure una estrella de vuit puntes i una altra encerclada. Caldrà treure el guix de la paret per veure el que resta. Es distingeix una lleu policromia en tons blaus. La façana de l'edifici és molt característica. Al mur que dona a la Pujada a Palau l'obra és de pedra, i es pot veure un antic arc ara tapiat i que possiblement fou un finestral que queda entre el primer i el segon pis. La façana que dona al carrer Sobirà presenta un balcó a l'eixida que sobresurt de la façana. Està suportat per 16 bigues de fusta perpendiculars a la façana i que es recolzen en una biga dins el mur. 10 d'aquestes bigues són antigues i presenten caps tallats. El balcó de l'eixida té una barana de fusta que es va recuperar de paller ja que la anterior s'havia malmès. Al pis es conserva la típica estructura de llistons de fusta verticals i horitzontals que es feia per pujar les parets de tàpia. Els esgrafiats que es conserven són molt semblants als que havia a la casa que hi havia al lloc que actualment ocupa l'Ajuntament (foto a pàg. 61 AA.VV. (1992).</p> 08016-108 Nucli històric. Pujada a Palau nº 1. 08695 BAGÀ <p>L'origen de la població de Bagà correspon a la iniciativa de Galceràn de Pinós IV i la seva muller Esclarmonda, quan l'any 1233 atorgà la carta de poblament i franqueses que donà origen a la nova vila. Sembla ser que fou el mateix baró qui dissenyà els carrers i establí les parcel·les de cada casa. El carrer Pujada de Palau, endinsat dins les muralles de Bagà, comunicava la plaça Galceràn de Pinós amb el castell-Palau de la vila, de manera que seria un dels carrers importants. A ca l'Agutzil hi va viure en Ramon Prat, nét del Calic, que durant quaranta anys va fer d'algutzir de la vila. Documentació antiga situa aquí la residència del que fou senyor de Santa Eulàlia, noble proper a la família dels Pinós.</p> 42.2531600,1.8609400 406040 4678513 08016 Bagà Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08016/40619-foto-08016-108-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08016/40619-foto-08016-108-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08016/40619-foto-08016-108-3.jpg Inexistent Modern|Medieval Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2020-09-22 00:00:00 Cortés Elía, Mª del Agua Elements a conservar: campana de la xemeneia, escales interiors de pedra, esgrafiats interiors, estructura general de la façana, caps de biga. Mapa del nucli antic de Bagà. Diputació de Barcelona, servei cartogràfic. Escala 1:1000. 94|85 45 1.1 14 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural

Mitjana 2024: 170,86 consultes/dia

Sabies que...?

...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?

Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.

Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml