Id
Títol
Url
Bibliografia
Centuria
Notes de conservació
Descripció
Codi d'element
Ubicació
Història
Coordenades
UTM X
UTM Y
Any
Municipi
Nom del municipi
Tipus d'accés
Estat de conservació
Imatges
Protecció
Estil
Àmbit
Tipologia
Titularitat
Ús actual
INSPIRE: Tipus
INSPIRE: Subtipus
INSPIRE: Atribut
Data de modificació
Autor de la fitxa
Autor de l'element
Observacions
Codi de l'estil
Codi de la tipologia
Codi de tipologia a sitmun
Protecció id
Comarca
Conjunt de dades
Últim canvi
40620 Pujada a Palau nº 4. Cal Carotes https://patrimonicultural.diba.cat/element/pujada-a-palau-no-4-cal-carotes <p>AA.VV. (1992). Història gràfica de Bagà. Volum 1, dels orígens a 1936. Centre d'Estudis Baganesos. CABALLE, F. ; UREÑA, J. (2000). Noms i renoms de la Vila de Bagà. . Col. Roca Tiraval, nº 1. Associació Medieval de Bagà. SERRA VILARÓ, J. (1930). Baronies de Pinós i Mataplana. Investigació als seus Arxius. 3 vols. Reedició de 1989 del Centre d'Estudis Baganesos.</p> Nivell protecció a les NNSS de Bagà any 1983: 1c (conservació estructura urbana i edificació). <p>La casa rep el sobrenom de Cal Carotes, degut a les cares esculpides a les bigues del balcó. Casa de planta, dos pisos i golfes situada entre mitgeres. Es troba situada en el desnivell que fa el carrer Pujada a Palau. La planta baixa té els murs de pedra, mentre que ja a partir de la meitat del segon pis són de maó molt mal acabats. Hi ha dues portes ala planta, una més estreta que l'altre segurament per permetre l'existència d'un magatzem al costat. Destaquen les bigues que suporten el balcó del primer pis, posades perpendiculars a la façana. En total hi ha quatre bigues i semblen tenir un cap tallat a la punta, similar a les de ca l'Agutzil, situada una mica més amunt. Tot i que no l'hem pogut veure, sembla que a l'interior hi ha un arc de mig punt a la planta baixa paral·lel a la façana.</p> 08016-109 Nucli històric. Pujada a Palau nº 4. 08695 BAGÀ <p>L'origen de la població de Bagà correspon a la iniciativa de Galceràn de Pinós IV i la seva muller Esclarmonda, quan l'any 1233 atorgà la carta de poblament i franqueses que donà origen a la nova vila. Sembla ser que fou el mateix baró qui dissenyà els carrers i establí les parcel·les de cada casa. El carrer Pujada de Palau, endinsat dins les muralles de Bagà, comunicava la plaça Galceràn de Pinós amb el castell-Palau de la vila, de manera que seria un dels carrers importants.</p> 42.2529500,1.8609400 406040 4678490 08016 Bagà Restringit Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08016/40620-foto-08016-109-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08016/40620-foto-08016-109-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08016/40620-foto-08016-109-3.jpg Inexistent Modern|Medieval Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Sense ús 2020-09-22 00:00:00 Cortés Elía, Mª del Agua Elements a conservar: caps de biga al balcó, arc de mig punt a l'interior. Mapa del nucli antic de Bagà. Diputació de Barcelona, servei cartogràfic. Escala 1:1000. 94|85 47 1.3 14 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
40621 La Presó https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-preso <p>AA.VV. (1992). Història gràfica de Bagà. Volum 1, dels orígens a 1936. Centre d'Estudis Baganesos. CABALLE, F. ; UREÑA, J. (2000). Noms i renoms de la Vila de Bagà. . Col. Roca Tiraval, nº 1. Associació Medieval de Bagà. SERRA VILARÓ, J. (1930). Baronies de Pinós i Mataplana. Investigació als seus Arxius. 3 vols. Reedició de 1989 del Centre d'Estudis Baganesos.</p> Nivell protecció a les NNSS de Bagà any 1983: 1c (conservació estructura urbana i edificació). <p>Edifici que té la façana de forma curvilínia situat al peu de les escales que forma el carrer Forment. És una casa de planta, tres pisos i petites golfes sota teulada. Amb la teulada inclinada cap al carrer. Destaca l'estructura dels seus murs: de pedra a la planta baixa i primer pis, de pedra i tàpia entre muntants de fusta al segon, tercer pis i golfes; tipus de construcció característica de Bagà per tal de no carregar amb pes els murs superiors i que encara es pot observar en alguns edificis. Al tercer pis pel costat esquerre destaca la barana de fusta de l'assecador, element també molt característic de la zona. La pedra utilitzada és molt arrodonida i hi ha pocs blocs grossos i ben carreuats. La porta d'entrada és senzilla, amb llinda de fusta i les finestres també tenen llinda de fusta. L'estat de conservació de l'edifici és molt dolent i degut a això no s'ha pogut accedir a l'interior.</p> 08016-110 Nucli històric. Carrer Forment nº 3. 08695 BAGÀ <p>El carrer Forment travessa l'anomenat 'barri jueu' de Bagà des del carrer Major fins al carrer Sobirà, tot i que abans desemboca a la plaça de la Verdura que toca a aquest carrer. És un carrer de forma sinuosa i amb fort desnivell salvat amb escales en tot el seu recorregut de manera que és un carrer transitable exclusivament a peu. Aquest nucli de cases es troba dins el recinte emmurallat de la vil·la. No és segur que aquest fos el barri jueu de Bagà, però la manca d'una distribució uniforme dels carrers, tal i com passa a la resta del nucli, ha fet que popularment s'hagi atribuït aquesta zona a la zona d'habitatge dels jueus a l'Edat Mitjana a Bagà. El petit barri es troba emmarcat entre el carrer Major, a la banda de ponent; la plaça Catalunya, a migjorn; el carrer Sobirà, a llevant; i la Pujada a Palau per tramuntana. Les cases s'arrengleren principalment seguint el traçat d'aquests carrers, però travessen carrers no rectilinis, que s'han adaptat a les edificacions i al desnivell del terreny (carrer Forment en direcció E-W, passatge Verdura direcció NW-SE), i dues places, la plaça de la Verdura, oberta al carrer Sobirà, i el pati del Forment que queda quasi tancat entre cases. Aquesta distribució permet que totes les cases tinguin sortida a un o altre carrer o a les places. La casa anomenada la Presó va ser donada per avantpassats de Ca la Masa a l'Ajuntament per tal de poder aixoplugar gent pobra. La part baixa era ocupada sovint per gitanos i passavolants, fins que es va construir una petita presó ja al segle XX. Resta abandonada.</p> 42.2528300,1.8613200 406071 4678476 08016 Bagà Restringit Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08016/40621-foto-08016-110-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08016/40621-foto-08016-110-2.jpg Inexistent Modern|Medieval Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2020-09-22 00:00:00 Cortés Elía, Mª del Agua Conservar: l'estructura general amb murs de pedra i tàpia, l'eixida amb barana de fusta. Mapa del nucli antic de Bagà. Diputació de Barcelona, servei cartogràfic. Escala 1:1000. 94|85 45 1.1 14 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
40622 Pati forment nº 2. Cal Trumfo https://patrimonicultural.diba.cat/element/pati-forment-no-2-cal-trumfo <p>AA.VV. (1992). Història gràfica de Bagà. Volum 1, dels orígens a 1936. Centre d'Estudis Baganesos. CABALLE, F. ; UREÑA, J. (2000). Noms i renoms de la Vila de Bagà. . Col. Roca Tiraval, nº 1. Associació Medieval de Bagà. SERRA VILARÓ, J. (1930). Baronies de Pinós i Mataplana. Investigació als seus Arxius. 3 vols. Reedició de 1989 del Centre d'Estudis Baganesos.</p> XIV Nivell protecció a les NNSS de Bagà any 1983: 1c (conservació estructura urbana i edificació). <p>La casa de la banda de tramuntana del pati del Forment és una de les més antigues del nucli. La casa tenia un estable adossat pel costat de llevant i que tanca la plaça deixant un estret pas. A la planta baixa d'aquest antic estable es conserven dos arcs diafragma: un paral·lel a la façana que dona a la plaça i que actua com a suport central d'aquest antic estable que era cobert amb volta de canó apuntada feta amb pedra tosca. Actualment només és visible la meitat posterior d'aquesta volta, ja que la que s'utilitza com a habitatge s'ha tapat amb un doble sostre de fusta. Hi ha un segon arc diafragma perpendicular a aquest i fent angle recte. Uneix l'estable amb el local del costat. L'estat de conservació d'aquest és molt bo, mentre que l'altre, tot i que està consolidat, va ser tapiat en diferents èpoques i els murs no son gaire regulars. A l'exterior, a l'entrada al pati del Forment, es pot veure la panxa que fa el mur darrera el qual hi ha la volta apuntada; el mur té una inclinació a modus de contrafort per suportar la volta. A la part de la casa que queda al costat de tramuntana es conserva a la planta baixa un cap de biga a sota de l'escala. Tot i que està enguixat, la forma recorda a la d'altres caps de biga de la vila.</p> 08016-111 Nucli històric. Pati Forment nº 2. 08695 BAGÀ <p>El pati del Forment es troba en ple centre de l'anomenat 'barri jueu' de Bagà. És una plaça de planta quadrada, tan sols oberta per un costat i centrada pel dibuix del paviment en cercles. Aquest nucli de cases es troba dins el recinte emmurallat de la vil·la. No és segur que aquest fos el barri jueu de Bagà, però la manca d'una distribució uniforme dels carrers, tal i com passa a la resta del nucli, ha fet que popularment s'hagi atribuït aquesta zona a la zona d'habitatge dels jueus a l'Edat Mitjana a Bagà. El petit barri es troba emmarcat entre el carrer Major, a la banda de ponent; la plaça Catalunya, a migjorn; el carrer Sobirà, a llevant; i la Pujada a Palau per tramuntana. Les cases s'arrengleren principalment seguint el traçat d'aquests carrers, però travessen carrers no rectilinis, que s'han adaptat a les edificacions i al desnivell del terreny (carrer Forment en direcció E-W, passatge Verdura direcció NW-SE), i dues places, la plaça de la Verdura, oberta al carrer Sobirà, i el pati del Forment que queda quasi tancat entre cases. Aquesta distribució permet que totes les cases tinguin sortida a un o altre carrer o a les places.</p> 42.2529100,1.8611300 406055 4678485 08016 Bagà Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08016/40622-foto-08016-111-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08016/40622-foto-08016-111-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08016/40622-foto-08016-111-3.jpg Inexistent Gòtic|Medieval Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Residencial 2020-09-22 00:00:00 Cortés Elía, Mª del Agua Elements a conservar: dos arcs diafragma, volta de canó apuntada, cap de biga, mur extern del cos que conté la volta. Mapa del nucli antic de Bagà. Diputació de Barcelona, servei cartogràfic. Escala 1:1000. 93|85 47 1.3 14 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
40623 Casa Cremada https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-cremada <p>AA.VV. (1992). Història gràfica de Bagà. Volum 1, dels orígens a 1936. Centre d'Estudis Baganesos. CABALLE, F. ; UREÑA, J. (2000). Noms i renoms de la Vila de Bagà. . Col. Roca Tiraval, nº 1. Associació Medieval de Bagà. SERRA VILARÓ, J. (1930). Baronies de Pinós i Mataplana. Investigació als seus Arxius. 3 vols. Reedició de 1989 del Centre d'Estudis Baganesos.</p> Nivell protecció a les NNSS de Bagà any 1983: 1c (conservació estructura urbana i edificació). <p>Els baixos de la casa tenen tres arcs de mig punt seguits i paral·lels a la façana que dona a la plaça, i un altre arc de mig punt rebaixat perpendicular a aquests i al sector de la casa que dona al carrer Major i que correspon a cal Noguera, nº 5. Sostres planta baixa amb teixinat de fusta entre bigues. Balcó exterior amb bigues amb caps treballats.</p> 08016-112 Nucli històric. Plaça Serra i Vilaró nº 4. 08695 BAGÀ <p>L'origen de la població de Bagà correspon a la iniciativa de Galceràn de Pinós IV i la seva muller Esclarmonda, quan l'any 1233 atorgà la carta de poblament i franqueses que donà origen a la nova vila. Sembla ser que fou el mateix baró qui dissenyà els carrers i establí les parcel·les de cada casa. Aquesta casa es trobava dins el perímetre de la muralla.</p> 42.2525400,1.8615500 406089 4678443 08016 Bagà Restringit Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08016/40623-foto-08016-112-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08016/40623-foto-08016-112-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08016/40623-foto-08016-112-3.jpg Inexistent Modern|Medieval Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Altres 2020-09-22 00:00:00 Cortés Elía, Mª del Agua Elements a conservar: tres arcs de mig punt a l'interior, l'estructura de balcons de fusta a la façana, els enteixinats de fusta del sostre de la planta baixa. Mapa del nucli antic de Bagà. Diputació de Barcelona, servei cartogràfic. Escala 1:1000. 94|85 47 1.3 14 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
40624 Reixa de la Rectoria https://patrimonicultural.diba.cat/element/reixa-de-la-rectoria <p>CABALLE, F. ; UREÑA, J. (2000). Noms i renoms de la Vila de Bagà. . Col. Roca Tiraval, nº 1. Associació Medieval de Bagà. SERRA VILARÓ, J. (1930). Baronies de Pinós i Mataplana. Investigació als seus Arxius. 3 vols. Reedició de 1989 del Centre d'Estudis Baganesos.</p> Nivell protecció a les NNSS de Bagà any 1983: 1c (conservació estructura urbana i edificació). <p>Tot i que l'edifici ha estat molt reformat, encara resten el marc de pedra de la finestra i la reixa de forja, reixa sostinguda per quatre espàrrecs de forja rematats en forma de pinya. És una reixa antiga, possiblement feta per algun dels forjadors de Bagà que dominaven aquesta tècnica. Està formada per barrons de ferro entrecreuats en angle recte de manera que els horitzontals passen pel mig dels verticals a través d'un eixamplament fet directament al barró. La reixa està clavada a la façana amb els mateixos barrons que es dobleguen formant un angle recte amb la punta arrodonida. A cada cantonada per l'exterior hi ha unes pinyes també de forja, símbol dels Pinós i de la vila, amb un total de quatre. Les altres finestres tenen també reixes similars però que són de factura nova imitant a la antiga. Al nucli antic de Bagà trobem altres treballs de forja d'artistes locals, des de balcons a reixes i forrellats.</p> 08016-113 Nucli històric. Plaça Serra i Vilaró nº 5. 08695 BAGÀ <p>L'origen de la població de Bagà correspon a la iniciativa de Galceràn de Pinós IV i la seva muller Esclarmonda, quan l'any 1233 atorgà la carta de poblament i franqueses que donà origen a la nova vila. Sembla ser que fou el mateix baró qui dissenyà els carrers i establí les parcel·les de cada casa. Aquesta casa es trobava dins el perímetre de la muralla. L'any 1314 encara estava per construir el solar que ocupa la rectoria, ja que es ven per construir (SERRA VILARÓ, 1989, vol II, p. 62). La rectoria, tot i que possiblement fou un edifici ja existent al segle XV, ha estat totalment reformada i tan sols conserva dels seus origen part del volum i la reixa.</p> 42.2524000,1.8613400 406072 4678428 08016 Bagà Obert Bo Inexistent Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Ornamental 2020-09-22 00:00:00 Cortés Elía, Mª del Agua Elements a conservar: reixa de forja a la façana. Mapa del nucli antic de Bagà. Diputació de Barcelona, servei cartogràfic. Escala 1:1000. 47 1.3 14 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
40626 Camí empedrat del Portalet a Sant Sebastià https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-empedrat-del-portalet-a-sant-sebastia <p>AA.VV. (1993). Guia del Museu Diocesà i Comarcal de Solsona. 1993. Bisbat del Solsona, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. AA.VV. (1994). Revelar el passat. Homenatge a Joan Serra Vilaró en el XXV aniversari de la seva mort. 1994. Museu Diocesà i Comarcal de Solsona. Museu Nacional Arqueològic de Tarragona. VILADÈS, R. (1996). Les muralles de Bagà. Llibres de l'Àmbit, nº 8. Àmbit de Recerques del Berguedà.</p> XIII <p>Camí que en el seu primer tram, des de la torre del Portalet fins a Palau, és un camí que transcorre entre un mur de pedra i un marge, es troba empedrat amb pedra de diferents mides i disposades desordenadament. A banda i banda forma una petita rasa que queda una mica més enfonsada que el camí, possiblement per desviar les aigües tant de pluja com dels horts de la zona. La secció del camí és una mica corbada cap a aquestes rases per evitar que l'aigua baixi recta i es pugui desviar cap a les rases. És un dels pocs exemples de camí empedrat que resten a la zona.</p> 08016-115 Nucli històric <p>Camí que surt de l'antic portal que estava flanquejat per la torre del Portalet i que des de la vila portava a l'antic nucli de Sant Sebastià. Del Portalet pujava fins l'actual carretera cap a Coll de Pal i llavors en línia recta portava a l'antiga església que es feia servir com a parròquia fins que va ser construïda la nova de Sant Esteve, iniciada el 1330 i que el 1435 ja estava en ús.</p> 42.2532600,1.8616400 406098 4678523 08016 Bagà Obert Regular Inexistent Patrimoni immoble Obra civil Pública Social 2020-09-22 00:00:00 Cortés Elía, Mª del Agua Mapa del nucli antic de Bagà. Diputació de Barcelona, servei cartogràfic. Escala 1:1000. 49 1.5 14 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
40627 Monument a Emili Vendrell https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-a-emili-vendrell <p>AA. VV. (1988). Bagà. La capital històrica de l'Alt Berguedà. Ajuntament de la Vila de Bagà.</p> XX <p>Monòlit de pedra situat al centre d'una petita zona ajardinada a la cruïlla L'Avinguda Salarich i l'Avinguda Vilaseca, a la part més nova de la vila. A la part de davant hi ha una inscripció amb uns versos esculpits que indica que el monument es va erigir en memòria de Emili Vendrell el 29 de novembre de 1987. La inscripció diu: 'Bagà al cantaire de catalunya Emili Vendrell i Bars 1893-1962. Visions de Bagà. Et ve de centúries la noblesa! / quan els Pinós petjaren ta vessant / amb gran amor mataren ta pobresa / i a l'ombra del Cadí t'has fet més gran'.</p> 08016-116 Nucli vila. <p>Emili Vendrell era un eminent tenor líric que va fer estades curtes a Bagà, quedant colpit pel paisatge natural de l'entorn i de la mateixa vila. Va fer uns versos sobre Bagà dels que una part s'ha esculpit al monòlit. Va néixer a Barcelona l'any 1893 i va morir el 1962.</p> 42.2515800,1.8647500 406352 4678333 1987 08016 Bagà Obert Bo Inexistent Patrimoni moble Element urbà Pública Ornamental 2020-09-22 00:00:00 Cortés Elía, Mª del Agua Mapa topogràfic de Catalunya editat per l'Institut Cartogràfic de Catalunya E/ 1:5.000. 51 2.1 14 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
40628 Barraca de pastor 1 https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pastor-1 <p>FUSTÉ, G.; CAZORLA, X. (1997). Estudi sobre els antics camins ramaders a l'Alt Berguedà. Estudi realitzat per estudiants de Ciències Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona, promogut pel Parc Natural del Cadí-Moixeró. Propietat del Parc. Inèdit. Departament de Medi Ambient. Generalitat de Catalunya. (1999). Pla Especial del Parc Natural del Cadí-Moixeró. Inèdit. Propietat del Parc Natural.</p> <p>Barraca construïda aprofitant un marge del camp que fa desnivell, de manera que la part interior es troba una mica dins de la muntanya, foradant aquesta. Té forma semi arrodonida, feta amb blocs de pedra sense desbastar i units amb terra compactada. Per sobre és coberta amb terra sobre la que ha crescut la vegetació. La porta és orientada a ponent, és allindada amb llinda de fusta i a sobre té un arc de descàrrega fet amb maons prims. L'interior és buit i amb terra compactada a les parets.</p> 08016-117 Nucli vila. Carretera a Sant Joan de l'Avellanet. <p>Els pastors tenien uns llocs de parada (returades) on aturaven els ramats a menjar i descansaven. Utilitzaven per protegir-se diferents tipus de construccions de pedra seca: si eren per pernoctar es diuen barraques de pastor; els paravents eren només eren un recer; i els padrons eren per guaitar el bestiar. Al límit de les pastures hi havia pletes per aplegar el bestiar. Aquestes dues barraques de pastor que es conserven a la sortida de Bagà es troben al peu de dos camins ramaders: el Camí dels Empedrats a Coll de Pendís (de Bagà a la Cerdanya). Té 8 km, un desnivell de 1000 m. És la ruta que es seguia per anar de Bagà a la Cerdanya. Va de Bagà a cal Cerdanyola on el camí s'estreny fins a Coll de Pendís, passa per les gorges dels Empedrats i arriba al refugi Sant Jordi i d'aquí a coll de Pendís. El Camí de Coll de Pendís a la font del Violí, per la Boixassa. És un itinerari alternatiu a l'anterior quan per època de pluges no es pot passar pels Empedrats. Té 4 km de llarg, 900 metres de desnivell i 1,5 metres d'ample. Passa pels Colls de la Boixassa, Galigans i Pelosa. Tendeix a la desaparició pel desús.</p> 42.2558400,1.8520200 405308 4678820 08016 Bagà Fàcil Bo Inexistent Patrimoni immoble Obra civil Privada Sense ús 2020-09-22 00:00:00 Cortés Elía, Mª del Agua Els camins ramaders estan protegits per la llei 3/1995, de 23 de març, de Vies Pecuàries. Segons la llei un camí ramader és la ruta per on discorre o ha discorregut el trànsit ramader, es a dir, que encara que no hi passi un ramat, la llei encara el considera com a tal. Es poden donar altres usos compatibles o complementaris a la seva naturalesa, donant prioritat al trànsit ramader. Són camins públics que gestiona la Generalitat de Catalunya a través del DARP. La llei obliga a inventariar, per protegir-les de les obres públiques, els particulars i l'abandonament en que es troben. Són imprescriptibles, es a dir, que el que ha estat camí ramader no pot deixar de ser-ho. Hi ha l'obligació de classificar-los des de l'any 1995, i s'han de senyalitzar per garantir el seu ús públic i la seva integritat. Mapa Topogràfic Moixeró-La Tosa, Parc natural Cadí-Moixeró, editorial Alpina, 2002. E/ 1:25.000. 49 1.5 14 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
40629 Barraca de pastor 2 https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pastor-2 <p>FUSTÉ, G.; CAZORLA, X. (1997). Estudi sobre els antics camins ramaders a l'Alt Berguedà. Estudi realitzat per estudiants de Ciències Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona, promogut pel Parc Natural del Cadí-Moixeró. Propietat del Parc. Inèdit. Departament de Medi Ambient. Generalitat de Catalunya. (1999). Pla Especial del Parc Natural del Cadí-Moixeró. Inèdit. Propietat del Parc Natural.</p> <p>Construcció de pedra seca construïda al mig d'un camp. És de planta quasi quadrada i s'adapta al desnivell del terreny que és poc inclinat. Els murs són gruixuts, de pedra no treballada i coberta amb una llinda de fusta que forma la porta que ocupa tot l'ample de la façana oberta a ponent. Fa pocs anys s'ha refet amb morter de ciment.</p> 08016-118 Nucli vila. Carretera a Sant Joan de l'Avellanet. <p>Els pastors tenien uns llocs de parada (returades) on aturaven els ramats a menjar i descansaven. Utilitzaven per protegir-se diferents tipus de construccions de pedra seca: si eren per pernoctar es diuen barraques de pastor; els paravents eren només eren un recer; i els padrons eren per guaitar el bestiar. Al límit de les pastures hi havia pletes per aplegar el bestiar. Aquestes dues barraques de pastor que es conserven a la sortida de Bagà es troben al peu de dos camins ramaders: el Camí dels Empedrats a Coll de Pendís (de Bagà a la Cerdanya). Té 8 km, un desnivell de 1000 m. És la ruta que es seguia per anar de Bagà a la Cerdanya. Va de Bagà a cal Cerdanyola on el camí s'estreny fins a Coll de Pendís, passa per les gorges dels Empedrats i arriba al refugi Sant Jordi i d'aquí a coll de Pendís. El Camí de Coll de Pendís a la font del Violí, per la Boixassa. És un itinerari alternatiu a l'anterior quan per època de pluges no es pot passar pels Empedrats. Té 4 km de llarg, 900 metres de desnivell i 1,5 metres d'ample. Passa pels Colls de la Boixassa, Galigans i Pelosa. Tendeix a la desaparició pel desús.</p> 42.2590300,1.8464900 404857 4679181 08016 Bagà Fàcil Bo Inexistent Patrimoni immoble Obra civil Privada Sense ús 2020-09-22 00:00:00 Cortés Elía, Mª del Agua Els camins ramaders estan protegits per la llei 3/1995, de 23 de març, de Vies Pecuàries. Segons la llei un camí ramader és la ruta per on discorre o ha discorregut el trànsit ramader, es a dir, que encara que no hi passi un ramat, la llei encara el considera com a tal. Es poden donar altres usos compatibles o complementaris a la seva naturalesa, donant prioritat al trànsit ramader. Són camins públics que gestiona la Generalitat de Catalunya a través del DARP. La llei obliga a inventariar, per protegir-les de les obres públiques, els particulars i l'abandonament en que es troben. Són imprescriptibles, es a dir, que el que ha estat camí ramader no pot deixar de ser-ho. Hi ha l'obligació de classificar-los des de l'any 1995, i s'han de senyalitzar per garantir el seu ús públic i la seva integritat. Mapa Topogràfic Moixeró-La Tosa, Parc natural Cadí-Moixeró, editorial Alpina, 2002. E/ 1:25.000. 49 1.5 14 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
40630 Taxons de flora amb protecció legal https://patrimonicultural.diba.cat/element/taxons-de-flora-amb-proteccio-legal <p>Departament de Medi Ambient. Generalitat de Catalunya. (1999). Pla Especial del Parc Natural del Cadí-Moixeró. Inèdit. Propietat del Parc Natural.</p> <p>Taxons de flora amb protecció legal: - per normativa europea 92/43/CEE, el Dracocephalum austriacum, única població catalana i pirinenca - per normativa catalana: - ordre 5-11-1984 de la Generalitat de Catalunya: Taxus baccata, gentiana lutea. - Ordre 28-11-1986 de la Generalitat de Catalunya: llex aquifolium - Decret 328/92 de 14-12-1992, pel qual s'aprova el Pla d'Espais d'Interès Natural, incorpora una llista de plantes protegides dins l'àmbit del Parc: seseli peucedanoides, dracocephalum austriacum, woodsia pulchella, xatardia scabra, campanula jaubertiana, iris latifolia, oxytropis amethystea, adonis pyreraica, potentilla nivalis, daphne alpina.</p> 08016-119 Bagà 42.2525700,1.8618000 406110 4678447 08016 Bagà Difícil Bo Legal Patrimoni natural Espècimen botànic Pública Científic 2021-05-26 00:00:00 Cortés Elía, Mª del Agua 2151 5.2 14 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
40631 Àrea d'interès botànic i faunístic Fageda de Rebost https://patrimonicultural.diba.cat/element/area-dinteres-botanic-i-faunistic-fageda-de-rebost <p>Departament de Medi Ambient. Generalitat de Catalunya. (1999). Pla Especial del Parc Natural del Cadí-Moixeró. Inèdit. Propietat del Parc Natural.</p> <p>L'estatge muntà del Parc Natural Cadí-Moixeró, entre 800 i 1600 m d'alçada, acull les espècies més mediterrànies entre les que destaca l'alzina carrasca i importants comunitats de faig (Fagus sylvatica). A Rebost hi ha un important bosc de faig que acull una important diversitat de fauna. En aquests bosc hi ha cérvol, picot graser, mallerenga, pinsà, essent un important lloc de reproducció de nombroses espècies degut a les característiques que ofereix el bosc.</p> 08016-120 Bagà 42.2897200,1.8750400 407257 4682557 08016 Bagà Obert Bo Legal Patrimoni natural Zona d'interès Pública Social 2020-10-07 00:00:00 Cortés Elía, Mª del Agua 2153 5.1 14 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
40632 Fons documental de Bagà a l'Arxiu Ducal d'Híjar https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-baga-a-larxiu-ducal-dhijar <p>CASAUS BALLESTER, M.J. (1997). Archivo Ducal de Híjar. Catalogo de los fondos del antiguo ducado de Híjar (1268-1919).- Zaragoza: Gobierno de Aragón; Teruel: Instituto de Estudios Turolenses, 1997. (Archivos de Aragón;7).</p> XV <p>Es tracta de documentació dels Pinós guardada en un volum amb cronologia des del segle XIII, els arbres genealògics dels segles XVII i XVIII, alguns documents del segle XV i manuscrits relacionats amb la genealogia dels Pinós en els que apareixen referències al miracle de Sant Esteve (1646). Entre els documents destaquen: plet sobre les propietats de Francisca Pinós a Bagà; còpia del 1553 de privilegis dels Pinós del 1425; censal del 1498; escriptures i capitulacions matrimonials de Bernardo Galceràn de Pinós del 1413; testament del mateix de 1418; concòrdia del 1425; censal de les rendes de Bagà del 1425; capítols matrimonials de Sibila filla de Galceràn de Pinós del 1294 (pergamí); taules genealògiques de 1651; gravats d'escut i monedes de Bagà del 1651.</p> 08016-121 Archivo Histórico Provincial. C/ Diego Dormer, 6-8. 50001 ZARAGOZA <p>L'Arxiu senyorial de la casa de Hijar es troba actualment dipositat a l'Arxiu Històric i Provincial a Saragossa que té un conveni amb el Ministeri de Cultura des de l'any 1986. Aquest arxiu estava en propietat del ducs Fernández de Híjar (avi de l'actual duquessa d'Alba) fins que amb motius de la Guerra Civil l'any 1936 va ser portat a la Biblioteca Nacional de Madrid per ser custodiat. L'any 1940, acabada la Guerra, els propietaris podien recuperar els seus arxius, i el duc de Híjar el va dipositar a la Casona de los Aranda a Épila. L'any 1992 l'arxiu es va donar a el Archivo Histórico Provincial de Zaragoza que depèn de la Diputación General de Aragón. L'any 1579, amb el matrimoni de Juan Francisco Fernández de Híjar, III duque de Híjar, i Francisca de Castro Pinós i Fenollet, III comtessa de Vallfogona i Guimerà, es van unir les famílies Híjar i Castro Pinós. El Archivo Histórico Provincial de Zaragoza (AHPZ) va ser creat l'any 1948. Conserva fons documentals des del segle X fins l'any 1984.</p> 42.2525700,1.8618000 406110 4678447 08016 Bagà Restringit Bo Inexistent Modern Patrimoni documental Fons documental Pública Científic 2020-10-07 00:00:00 Cortés Elía, Mª del Agua 94 56 3.2 14 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
40633 Fons de Bagà al Museu Episcopal de Vic https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-de-baga-al-museu-episcopal-de-vic <p>BRACONS, J. (1983), Catàleg de l'escultura gòtica del Museu Episcopal de Vic. Patronat d'Estudis Ausonencs. Guia de Museus de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Edicions 62. Barcelona 1999.</p> XIII-XIV <p>El Museu Episcopal de Vic té entre les seves col·leccions dos objectes provinents de Bagà: un hostier que es troba exposat a les sales d'exposició, i un crucifix exposat a les Galeries d'Estudi. L'hostier és de ferro forjat, burinat i punxonat. Datat al segle XIII. Nº registre MEV 16348. El crucifix és de fusta amb restes de policromia. Prové de l'església de Sant Esteve de Bagà. Datat a finals del segle XIII i primera meitat del XIV. Nº de registre MEV 3883. (BRACONS, 1983).</p> 08016-122 Museu Episcopal de Vic. Pl. Bisbe Oliba. 08500 VIC <p>L'origen de les col·leccions del Museu es remunten a l'any 1868 quan s'inaugura l'Exposició Arqueològica Artística d'Art Retrospectiu a la Casa de Caritat, organitzada per l'Ajuntament de Vic i el capítol catedralici. El pas decisiu per la creació d'un Museu va ser l'any 1889, quan s'uniren les primeres peces exposades i els objectes que havia anat reunint el bisbe Morgades dels que treia de les parròquies de la diòcesis de Vic que es trobaven en perill de desaparició. Entre 1891 i 1985 la intensa recollida de material van fer créixer els fons del museu, que prengué gran impuls amb el nomenament de Josep M. Gudiol com a conservador el 1898. El 1932 se'n fa càrrec el doctor Eduard Junyent que traslladà els objectes a un nou edifici de l'antic col·legi de Sant Josep. Degut al mal estat de l'edifici es va enderrocar i s'ha construït un nou que s'inaugurà l'any 2003. El museu conté objectes des del neolític fins al segle XIX, principalment religiosos, essent molt importants els d'època medieval.</p> 42.2525700,1.8618000 406110 4678447 08016 Bagà Restringit Bo Inexistent Gòtic Patrimoni moble Col·lecció Privada accessible Científic 2020-10-07 00:00:00 Cortés Elía, Mª del Agua Museu inscrit al Registre de Museus de Catalunya (R 10-1-1195/DOGC 25-1-1995). 93 53 2.3 14 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
40634 Fons documental de Bagà a l'Arxiu Comarcal de Berga https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-baga-a-larxiu-comarcal-de-berga XX <p>L'Arxiu Comarcal de Berga conserva poca documentació sobre Bagà, ja que aquesta es troba bàsicament a l'Arxiu de la Corona d'Aragó i a l'Arxiu Municipal de Bagà. Tot i així conserva alguna documentació compartida amb la resta de municipis de la comarca, com la que hi ha al llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y de los aforados de guerra, con expresión de sus dueños', de 1856. En ell es fa una relació de les cases amb el nom del propietari, de Bagà. En total es nomenen 34 cases.</p> 08016-123 Pavelló de Suècia. 08600 BERGA <p>L'Arxiu Comarcal de Berga es va formar per iniciativa d'historiadors locals l'any 1982. Durant un llarg període actuava com a arxiu municipal històric i administratiu. L'any 1998 va entrar a formar part de la Xarxa d'Arxius de la Generalitat i va ser traslladat a la nova ubicació al Pavelló de Suècia.</p> 42.2525700,1.8618000 406110 4678447 1856 08016 Bagà Restringit Bo Inexistent Patrimoni documental Fons documental Pública Científic 2020-10-07 00:00:00 Cortés Elía, Mª del Agua Mapa topogràfic de Catalunya editat per l'Institut Cartogràfic de Catalunya E/ 1:5.000. 56 3.2 14 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
96177 Bolangera de Bagà https://patrimonicultural.diba.cat/element/bolangera-de-baga <p><span><span><span><span>Arxiu Josep M. Castells i Andilla (1897-1988). Bolangera. Bagà. Caixa 111, sobre 11, Bolangera de Bagà. Arxiu de Patrimoni Etnològic de Catalunya. Departament de Cultura Generalitat de Catalunya. (Recull les dades de Joan Pardinilla).</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Arxiu Joan Comas i Vicenç (1909-1977). Bolangera. Bagà. Caixa 95, sobre 293, Bolangera de Bagà. Arxiu de Patrimoni Etnològic de Catalunya. Departament de Cultura Generalitat de Catalunya. (Recull les dades de Pardinilla- Guiu).</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Caballé, Francesc (1988) 'El neguit d’aquella mestra feta dansa'. A <em>L’Erol</em> núm. 23, p. 9-11.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Pardinilla Vilaplana, Jordi (2001) <em>Esbart Cadí de Bagà. 50 anys de compromís, 50 anys d'il·lusió</em>. Edita Esbart Cadí de Bagà. Bagà.</span></span></span></span></p> <p>Cortés Elía, María del Agua; Escútia Fors, Eloi (2020) Les danses tradicionals del Berguedà. Recull històric, musical i coreogràfic. Volum 2. Edita Berguedana de Folklore Total. Berga. </p> XIX-XX-XXI <p><span><span><span><span><span><span>És una dansa en cercle que s’havia ballat molt i a molts llocs i per això hi ha moltes versions, tant de la música com del ball. Al Berguedà coneixem bolangeres a Berga, Bagà, Gósol, Gisclareny, La Pobla de Lillet, Santa Maria de Merlès i Sant Julià de Cerdanyola. Totes elles comparteixen l'aire alegre, el ritme binari, l'inici en anacrusi i el tenir dues frases musicals, la primera sempre de 8 compassos i la segona de 8 o 10.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La partitura d’aquesta dansa de Bagà va ser escrita i harmonitzada per a piano l’any 1953 per Daniel Sanahuja Capella<a href='#_ftn1'><span><span><span><span><span><span>[1]</span></span></span></span></span></span></a> a partir de la informació recollida per Joan Pardinilla i Maria Guiu, i a petició d'ells. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La coreografia de la bolangera de Bagà la trobem també a Gisclareny, Gréixer, Gósol, Tuixent i Cornellana, tal i com apuntava Pardinilla. </span><span>S'acompanyava d'una cançó que és també freqüent a altres zones, tot i que s'hi anaven introduint variants.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span>La Bolangera té diners</span></span></p> <p><span><span>que no els ha suat pas gaire,</span></span></p> <p><span><span>que se'ls ha guanyat filant</span></span></p> <p><span><span>de Ripoll fins a Valldaura.</span></span></p> <p> </p> <p><span><span>La Bolangera té un tupí,</span></span></p> <p><span><span>sense foc el fa bullir;</span></span></p> <p><span><span>sap escriure sense riure,</span></span></p> <p><span><span>sap comptar fins a una lliura,</span></span></p> <p><span><span>sap fer coves i paners</span></span></p> <p><span><span>i unes quantes coses més.</span></span></p> <p> </p> <p><span><span><span><a href='#_ftnref1'><span><span><span><span><span>[1]</span></span></span></span></span></a> Daniel Sanahuja i Capella (1902-2004), músic, compositor, musicòleg, director d'orquestra, professor de música i de cant català. Fundà i dirigí les Edicions Musicals Arraona, que van instrumentar i harmonitzar un gran nombre de ballets populars catalans, arranjats per a cobla.</span></span></span></p> 08016-124 <p><span><span><span><span><span><span>La Bolangera és una dansa que comença a adquirir una entitat a partir del Renaixement i que va tenir una expansió important durant els segles XVII i XVIII, per davallar progressivament al XIX, ja que els valsos i les polques van propiciar-ne la reculada i aquesta dansa va quedar com a joc d'infants. Al segle </span><span>XX encara es ballava i ha tingut una recuperació a finals del segle XX en algunes zones. S’ha relaci</span><span>onat amb el cicle festiu agrari, com una dansa per fer festa durant les trobades posteriors a algunes feines del camp. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>L'any 1951 es va recuperar aquesta bolangera gràcies a la memòria de Josep Casals de Bagà, <em>Tendre</em>, i la feina de recerca feta per la mestra de Bagà Maria Guiu Serradell (1907-1987) i el seu espòs Joan Pardinilla i Busquets, també mestre i historiador local (Pardinilla, 2001: 76). L'any 1951 van fundar l’Esbart Cadí de Bagà i es van dedicar a la recuperació d'alguns dels balls que s’havien ballat a l’Alt Berguedà, com són el ball Cerdà de Bagà, la Bolangera, el ball de les Senyores de Gósol, el ballet de Déu de Gósol, entre d'altres.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Aquesta bolangera sembla que es va ballar fins a inicis del segle XX tots els diumenges i festes de Bagà que anaven acompanyades de ball, segons va apuntar Joan Pardinilla.</span></span></span></span></span></span></p> 42.2527062,1.8605982 406011 4678463 08016 Bagà Obert Bo Inexistent Patrimoni immaterial Música i dansa Pública Lúdic 2024-03-01 00:00:00 María del Agua Cortés Elía En el ball d'exhibició que es fa actualment a la plaça Porxada de Bagà, les parelles agafades de la mà entren a la plaça en filera i se situen en diferents rotllanes. Cada rotllana agrupa sis parelles i, els balladors agafats de les mans, fan ball en cercle en sentit antihorari durant una tirada de la primera melodia, similar a la dansa que es fa en altres llocs (fig. 1). En finalitzar es disposen en cercle agafats tots de les mans i mirant al centre, amb la segona melodia inicien les figures que es van alternant amb el passeig en cercle. 62 4.4 14 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
96178 Ball de rentadores https://patrimonicultural.diba.cat/element/ball-de-rentadores <p><span><span><span>Amades, Joan. (1982) <em>Costumari Català</em>. Volum<em> </em>I, p. 730, 731, 732, 957. Salvat i Edicions 62. Edició facsímil.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Arxiu Joan Bial i Serra (1888-1970). Ball cerdà de les rentadores. Bagà. Caixa 120, sobre 242. Arxiu de Patrimoni Etnològic de Catalunya. Departament de Cultura Generalitat de Catalunya. </span></span></span></p> <p>Cortés Elía, María del Agua; Escútia Fors, Eloi (2020) Les danses tradicionals del Berguedà. Recull històric, musical i coreogràfic. Volum 2. Edita Berguedana de Folklore Total. Berga. </p> XIX-XX Aquesta dansa ja no es balla <p>Ball en rotllana en el que participen només dones i en el que, en un moment específic, fan entrar un home per convertir la dansa en un joc, ja que l'home rep les seves burles i és l'objecte de les rialles que provoca, essent un joc entre les dones que simulen castigar un home per divertir-se.</p> <p> </p> <p>S'acompanya de la següent cançó:</p> <p>Riera amunt, riera avall,</p> <p>riera amunt, riera avall,</p> <p>trobo l’amor que està rentant,</p> <p>lailarà, lararà larà.</p> <p> </p> <p>Jo li dic: -On tens el galant?</p> <p>-A la guerra, que està <em>peleiant</em>;</p> <p>Nit i dia hi estic pensant.</p> <p>Mare de Déu, si el mataran.</p> <p>-Ai, bon amor, no penseu tant,</p> <p>Que el teniu al vostre davant.</p> 08016-125 <p><span><span><span>Joan Amades va recollir aquesta dansa a la conca alta del riu Llobregat, una dansa que seria freqüent a tota la zona, i de la que existien variants en diferents llocs, ja que era habitual que, en trobar-se les rentadores als safareigs o al riu per rentar la roba, fessin jocs i balls al so de diverses cançons que cantaven elles mateixes per passar l'estona. Amades la situa concretament a Bagà, i diu que es ballava acompanyada d’una cançó de la qual va fer la transcripció musical el mestre Joan Tomàs, i que es va deixar de fer a inicis del segle XX. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Els mestres de Bagà, Maria Guiu Serradell i Joan Pardinilla i Busquets, també van deixar constància que s'havia ballat però no van recollir-ne les característiques ja que s'havia perdut en l’oblit feia temps. Actualment l'esbart Cadí de Bagà balla una versió de Ball de Rentadores que correspon a una coreografia genèrica que es va arranjar per a esbarts i que tenen al repertori des de l'any 1988.</span></span></span></p> 42.2527245,1.8606051 406012 4678464 08016 Bagà Obert Regular Inexistent Patrimoni immaterial Música i dansa Pública Lúdic 2024-02-28 00:00:00 María del Agua Cortés Elía La dansa que expliquem és la que va recollir Joan Amades (1982: 957). Es formen dos cercles, un a l’exterior i un altre a l'interior, amb el mateix nombre de balladores, encarades i sense agafar (fig. 1). Comencen fent un moviment suau saltat, de costat a costat a l’estil de la jota, i amb les mans a la cintura. Cada dona porta el picador que utilitza per estovar la roba a la mà esquerra i a la darrera nota de la cançó donen un cop amb el picador de l’una contra el de l’altra (fig. 2). En repetir la tornada, cada dona del cercle interior s’agafa de les mans amb la que té davant, mà dreta amb mà dreta, i fan un molinet en direcció horària saltironant com a l’ inici (fig. 3). Mentre fan la volta, en passar per la vora de la balladora del grup immediat, copegen els picadors que porten a la mà esquerra (fig. 4), primer amb la d'un grup i després amb la de l'altre. Després totes les balladores es distribueixen en un cercle més o menys regular. De forma alterna una dona de cada parella mira cap a l’interior i l’altra cap a l’exterior del cercle, agafades mà dreta amb mà dreta i ballant amb el moviment de jota de costat a costat (fig. 5). Si poden arreplegar un home, el posen al centre del cercle i en acabar les frases melòdiques, sempre seguint amb el mateix ball, la balladora a qui va més bé li venta cop de picador al darrera i el mateix repeteixen totes les altres, mentre l’home dins del cercle i sense poder escapar s’ha de defensar de l’atac que va rebent ja que l’amenacen de tots costats. 62 4.4 14 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
96179 Ball cerdà eugasser de Paller https://patrimonicultural.diba.cat/element/ball-cerda-eugasser-de-paller <p><span><span><span>Amades, Joan. (1982) <em>Costumari Català</em>. Volum III, p. 914, 455, 456, 457, 458. Salvat i Edicions 62. Edició facsímil.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Arxiu Joan Bial i Serra (1888-1970). Ball cerdà eugasser. Bagà. Caixa 120, sobre 241. Arxiu de Patrimoni Etnològic de Catalunya. Departament de Cultura Generalitat de Catalunya. (Recull el que va escriure Amades)</span></span></span></p> <p><span><span><span>Serra i Vilaró, J. (1950). <em>Les Baronies de Pinós i Mataplana</em>. Volum III. Editorial Balmes. Barcelona. Re edició del Centre d'Estudis Baganesos, 1989, Bagà.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Cortés Elía, María del Agua; Escútia Fors, Eloi (2020) Les danses tradicionals del Berguedà. Recull històric, musical i coreogràfic. Volum 2. Edita Berguedana de Folklore Total. Berga. </span></span></span></p> XIX-XX Actualment ja no es balla <p><span><span><span>Segons Joan Amades el ball utilitzava la cançó de la <em>Roseta de</em> <em>Gironella</em>, coneguda popularment com <em>A Gironella</em>, que cantaven els balladors mentre feien el ball, una música i cançó que era freqüent per als balls plans i balls cerdans d'aquest territori, ja que els músics la tocaven sovint. </span></span></span></p> 08016-126 <p><span><span><span>Joan Amades va documentar aquesta dansa que sembla ser que s'havia ballat a l'aplec de la Mare de Déu de Paller de Bagà i també a l'aplec de la Mare de Déu de les Esposes de Sant Julià de Cerdanyola, aplecs que es celebren el segon diumenge de setembre. La dansa es va perdre a inicis del segle XX. Només comptem actualment amb la informació que Amades va publicar, el qual trobava una relació del ball amb alguna antiga cerimònia per afavorir la fecundació de les eugues, ja que deia que podria representar l'aparellament dels animals de peu rodó: 'quan un cavall està fogós i s'acosta a l'eugassada, les eugues ràpidament fan un rogle totes cap endins del redol i de potes enfora per tal de tirar guitzes al cavall. El cavall no para de voltar per fora del rogle fins que tot d'una, una d'elles es desprèn del grup i se'n va amb el cavall' (Amades: 455). Degut a les similituds dels passos dels balladors del ball cerdà, en què es balla a dins d'un cercle on el ballador festeja la balladora, deien els mateixos dansaries que anaven 'a ballar l'euga”. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Aquest seria un de tants balls cerdans que es ballaven per aquesta zona i que podria no estar relacionat directament amb Bagà ja que el mestre Joan Pardinilla, que va recollir informació de les danses de l'Alt Berguedà, no el va documentar i dubtava de la seva existència, tal i com va deixar escrit en una carta que va enviar a Josep M. Castells Andilla l’any 1974 (Arxiu Castells, caixa 111, sobre 11). Nosaltres incloem la dansa en aquest recull ja que molt possiblement s’havia ballat en algunes zones del Pirineu, tot i que no el podem atribuir concretament a un lloc específic tenint en compte els comentaris de Joan Pardinilla. </span></span></span></p> <p><span><span><span>El santuari de Santa Maria de Paller (Bagà), també conegut com Paller de Baix, es va construir el 1748 però la notícia més antiga que tenim és de 1258 (Serra Vilaró, 1950: 235). L'any 1760 ja s’hi feia un aplec, on tot el poble de Bagà hi anava en processó i on es dinava. L'any 1681 (Serra Vilaró, 1950: 246) hi havia músics que hi participaven, concretament un organista i altres músics de la seva família, però desconeixem si es ballava durant l'aplec. Pel que fa al santuari de la Mare de Déu de les Esposes (Sant Julià de Cerdanyola), es va construir el 1858 després d'una epidèmia de còlera morbo que va assolar el territori. Els veïns van decidir aixecar un santuari a la Mare de Déu dels Dolors per demanar la seva protecció, fet que va fer que es convertís en un important centre de devoció de tot el terme municipal i dels municipis de l'entorn. En arribar la processó al santuari es feien alguns balls, com el Ball de Tres Parts de Sant Julià de Cerdanyola que vam explicar al volum 1 d'aquesta col·lecció.</span></span></span></p> 42.2665985,1.8758101 407286 4679989 08016 Bagà Obert Regular Inexistent Patrimoni immaterial Música i dansa Pública Lúdic 2024-02-28 00:00:00 María del Agua Cortés Elía CoreografiaEls balladors es disposen en dos cercles, a l’interior un de més compacte de noies agafades de les mans i al voltant d’aquest un altre de nois agafats de les mans, tots dos mirant cap al centre, les noies més juntes i els nois amb els braços estesos (fig. 1). Les noies giren en sentit antihorari i els nois en direcció contrària. Així roden durant les tres primeres passades de la cançó, amb pas de ball pla seguint el ritme. Quan acaba la cançó, si a un noi li agrada una noia la va a buscar (fig. 2), l’agafa de la ma dreta i li fa fer un rístol per situar-se entre les dues rotllanes i donant-se l'esquena per iniciar el ball; mentrestant, les noies del cercle es giren cap als balladors i refan la rotllana, de manera que tots els balladors queden mirant la parella que desenvolupa la dansa entre els dos cercles. La parella inicia el ball (fig. 3): primer fan una volta de ball pla cada un en una direcció (8 compassos), ella amb el pas de ball pla molt lliscat i ell més saltat; en trobar-se es fan una salutació i segueixen fins a tornar a trobar-se al lloc on havien començat (8 compassos més) (fig. 4), on el ballador fa fer un rístol a la noia. Llavors es giren cap a la direcció d’on havien vingut i repeteixen el ball. En creuar-se se saluden i en trobar-se altra vegada al lloc d'inici (després de 16 compassos) s'agafen de les respectives mans interiors i ballen junts una volta sencera amb passeig de ball pla en sentit antihorari (16 compassos) (fig. 5). Després de les tres passades la parella surt del ball i marxa (fig. 6). La rotllana de noies es torna a girar per mirar cap a l'interior i inicien altra vegada la dansa. Un cop ballat en cercle tres voltes de la melodia (fig. 1), un altre noi tria balladora i repeteixen el ball. La dansa acaba quan tots els balladors han triat parella i han ballat amb ella. 62 4.4 14 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
43193 Berguedana o Maixerina https://patrimonicultural.diba.cat/element/berguedana-o-maixerina SOLER i VILABELLA, Ramon: Ensayo sobre la máquina catalana de hilar algodón llamada berguedana o maixerina, sense lloc ni data. COROMINAS i CAMP, Ramon: 'La Berguedana o Maixerina', L'Erol, 32, hivern 1990, pàgs. 33-39. XVIII La màquina de filar coneguda com a Berguedana o Maixerina estava construïda per una estructura de fusta de pi; la gàbia, que ocupava un espai de 1,80 metres de llarg per una amplada variable depenent del nombre de pues (a les màquines de 130 pues, aquesta mida era de 2,58 metres). La seva alçada a les bancades, costats o laterals de la gàbia, era de 0,80 metres. A la bancada de la dreta del filador hi havia el mecanisme de transmissió que posava en moviment les pues. En aquest mateix indret de la gàbia s'hi trobava el plegador. 08022-1 La Maixerina era un perfeccionament de la màquina de filar Jenny, construïda per l'anglès Hargreaves, ideada, a les darreries del segle XVIII, pel berguedà Ramon Farguell i Montorsí, conegut popularment com el Maixerí. En Ramon Farguell era mestre fuster i tenia un taller amb els seus germans Pau i Anton. Preocupats per poder obtenir una major productivitat, els germans Farguell estudiaren la Jenny anglesa i la perfeccionaren. Els elements essencials eren els mateixos però la introducció de l'engravació a la transmissió, que feia anar moltes més pues amb el mateix esforç; l'ús del ferro unglat, que assegurava una correcta torsió; la introducció del contrapés, que donava una tensió constant; la filera del carro o la regata del ballador, que va significar un primer intent de lubrificació constant; la perfeccionaren fins a tal punt que, tan pel què a producció respecta com pel que fa a qualitat de fil, superà, amb escreix, la seva anàloga anglesa. Ràpidament, l'invent d'en Farguell va anar substituïnt màquines de filar anteriors. 42.1038600,1.8459400 404578 4661952 1790-95 08022 Berga Sense accés Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43193-foto-08022-1-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43193-foto-08022-1-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43193-foto-08022-1-3.jpg Inexistent Modern Patrimoni immaterial Tècnica artesanal Pública Altres 2023-08-01 00:00:00 Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. Ramon Farguell i els seus germans Pau i Anton Aquesta fitxa fa referència a la Berguedana d'una forma genèrica ja que aquest invent, nascut a Berga, va revolucionar mundialment la indústria del tèxtil a finals del segle XVIII. Actualment no se'n conserva cap de sencera. Només en resten algunes peces originals, però esparses, al fons del Museu Municipal de Berga, on també existeix una maqueta a escala d'aquesta màquina de filar. 94 60 4.2 14 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
43194 Museu Municipal de Berga https://patrimonicultural.diba.cat/element/museu-municipal-de-berga BERNADICH, Anna; ROTA, Montserrat; SERRA, Rosa: Guia d'art del Berguedà, Berga, 1991, pàg. 40. AADD: Guia del Berguedà, Berga, 1985, pàgs. 171-173. AADD: 'Un passeig per la història del Berguedà', El Vilatà, 21, març 1983, pàg. 10. XX El Museu Municipal de la Ciutat de Berga consta d'un seguit de sales entrellaçades, el recorregut obligat de les quals en un determinat ordre permet de fer-se una idea del procés evolutiu de Berga i la comarca al llarg dels darrers 4.500 anys. 08022-2 Nucli urbà En realitat, el Museu va néixer l'any 1962 a iniciativa del Grup d'Arqueologia i Prehistòria que, degut a les prospeccions que anava fent i en vistes de la necessitat de dipositar les troballes en algun lloc, van decidir crear un primer museu. En aquest s'hi col·locaren les primeres troballes, provinents sobretot de la Canal dels Avellaners, però romania tancat al públic i només s'obria en visites concertades. A més, aquest primer museu estava molt mal dotat en quan a espai i a catalogació del material. Fou amb els primers ajuntaments democràtics, i a iniciativa del senyor Josep Carreras i algun dels seus col·laboradors, quan es veié la necessitat de renovar el Museu i que aquest fos obert al públic, cosa que tingué lloc el 23 de gener del 1983. El Museu es va organitzar en una estructura que es va mantenir fins al tancament, provisonal, del Museu, amb sales dedicades a diferents disciplines: arqueologia, geologia, oficis i tèxtil, etnologia, militar i guerres carlines i numismàtica. Actualment romanen obertes dues sales de la planta baixa acondicionades com a sala d'exposicions. 42.1044300,1.8458500 404572 4662016 1983 08022 Berga Obert Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43194-foto-08022-2-2.jpg Legal Contemporani Patrimoni moble Col·lecció Pública Científic 2023-08-01 00:00:00 Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. Josep Carreras i Balaguer i d'altres Actualment, i degut a la voluntat de fer un Museu Comarcal a la zona de l'antiga Caserna Militar al Pla de l'Alemany, el Museu Municipal es troba tancat al públic, amb una part important dels seus fons encapsats esperant un trasllat que s'ha anat allargant. 98 53 2.3 14 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
43195 Secció de les Guerres Carlines del Museu Municipal de Berga https://patrimonicultural.diba.cat/element/seccio-de-les-guerres-carlines-del-museu-municipal-de-berga BERNADICH, Anna; ROTA, Montserrat; SERRA, Rosa: Guia d'art del Berguedà, Berga, 1991, pàg. 40. AADD: Guia del Berguedà, Berga, 1985, pàgs. 171-173. AADD: 'Un passeig per la història del Berguedà', El Vilatà, 21, març 1983, pàg. 10. XX La sala es troba igual que quan el Museu estava obert, però ni tan sols es neteja, amb la qual cosa l'acumulació de pols damunt els objectes que no es troben a l'interior de les vitrines és notòria. La sala destinada a encabir el material conservat de les Guerres Carlines i altres materials militars, es troba al soterrani de l'edifici, just després de la sala del tèxtil i d'altres oficis i abans de les escales que permeten accedir a la planta baixa. 08022-3 Nucli urbà La secció dedicada a les Guerres Carlines del Museu Municipal de Berga va néixer l'any 1983 en inaugurar-se el Museu. En ella s'hi poden trobar diferents plànols de la ciutat de Berga, el castell i les seves fortificacions militars, datats entre finals del segle XVIII i finals del segle XIX; una reproducció a escala del castell de Sant Ferran i de la Torre de la Petita (fortificació de la Primera Guerra Carlina) i diferents armes de l'època. 42.1044300,1.8458500 404572 4662016 1983 08022 Berga Sense accés Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43195-foto-08022-3-2.jpg Legal Contemporani Patrimoni moble Col·lecció Pública Altres 2023-08-01 00:00:00 Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. Josep Carreras i Balaguer i d'altres Com la resta de seccions del Museu Municipal de Berga, actualment roman tancada. 98 53 2.3 14 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
43196 Secció del Tèxtil del Museu Municipal de Berga https://patrimonicultural.diba.cat/element/seccio-del-textil-del-museu-municipal-de-berga BERNADICH, Anna; ROTA, Montserrat; SERRA, Rosa: Guia d'art del Berguedà, Berga, 1991, pàg. 40. AADD: Guia del Berguedà, Berga, 1985, pàgs. 171-173. AADD: 'Un passeig per la història del Berguedà', El Vilatà, 21, març 1983, pàg. 10. XX La sala es troba igual que quan el Museu estava obert, però ni tan sols es neteja, amb la qual cosa l'acumulació de pols damunt els objectes que no es troben a l'interior de les vitrines, que són la majoria, és notòria. La sala dedicada al Tèxtil es troba al soterrani de l'edifici, entre les sales amb peces barroques i medievals i la sala militar o dels carlins. A més del Tèxtil, inclou altres oficis (escloper, fuster, corder, espardenyer, impressor, fotògraf, culleraire) però per història i tradició, aquest fons és el més important. 08022-4 Nucli urbà La secció del Tèxtil del Museu Municipal de Berga, encabida dins la sala dels oficis, va néixer l'any 1983 en inaugurar-se el Museu. En ella hi trobem la reproducció a escala d'una Maixerina (màquina de filar d'origen berguedà) i un ampli ventall d'estris provinents del són del tèxtil. 42.1044300,1.8458500 404572 4662016 1983 08022 Berga Sense accés Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43196-foto-08022-4-2.jpg Legal Contemporani Patrimoni moble Col·lecció Pública Altres 2023-08-01 00:00:00 Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. Josep Carreras i Balaguer i d'altres Com la resta de seccions del Museu Municipal de Berga, actualment roman tancada. 98 53 2.3 14 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
43197 Secció de Numismàtica del Museu Municipal de Berga https://patrimonicultural.diba.cat/element/seccio-de-numismatica-del-museu-municipal-de-berga BERNADICH, Anna; ROTA, Montserrat; SERRA, Rosa: Guia d'art del Berguedà, Berga, 1991, pàg. 40. AADD: Guia del Berguedà, Berga, 1985, pàgs. 171-173. AADD: 'Un passeig per la història del Berguedà', El Vilatà, 21, març 1983, pàg. 10. XX La vitrina destinada a encabir les col·leccions de monedes i paper moneda es trobava a l'esquerra tan bon punt s'entrava a la planta baixa del Museu. Actualment aquesta vitrina ha desaparegut. 08022-5 Nucli urbà La secció de Numismàtica del Museu Municipal de Berga va néixer l'any 1983 en inaugurar-se el Museu. En ella hi trobem mostres del paper moneda editat al Berguedà l'any 1937, monedes de diferents èpoques (des d'època romana fins a època moderna) i medalles commemoratives diverses. 42.1044300,1.8458500 404572 4662016 1983 08022 Berga Sense accés Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43197-foto-08022-5-2.jpg Legal Contemporani Patrimoni moble Col·lecció Pública Altres 2023-08-01 00:00:00 Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. Josep Carreras i Balaguer i d'altres Com la resta de sales i seccions del Museu Municipal de Berga, actualment roman tancada. Havent desaparegut la vitrina, el material que en ella s'hi trobava, prou interessant d'altra banda, es troba encapsat esperant el trasllat. 98 53 2.3 14 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
43198 Secció d'Arqueologia del Museu Municipal de Berga https://patrimonicultural.diba.cat/element/seccio-darqueologia-del-museu-municipal-de-berga BERNADICH, Anna; ROTA, Montserrat; SERRA, Rosa: Guia d'art del Berguedà, Berga, 1991, pàg. 40. AADD: Guia del Berguedà, Berga, 1985, pàgs. 171-173. AADD: 'Un passeig per la història del Berguedà', El Vilatà, 21, març 1983, pàg. 10. XX La Secció d'Arqueologia del Museu Municipal de Berga ocupava gairebé la totalitat de la planta baixa de l'edifici i part del soterrani i estava subdividida en diferents apartats. Actualment, la planta baixa està habilitada com a sala d'exposicions. 08022-6 Nucli urbà La Secció d'Arqueologia del Museu Municipal de Berga neix l'any 1962 arrel de la troballa de diversos jaciments importants a la comarca, sobretot la Canal dels Avellaners (Berga), el Clot dels Llops (Gironella) i Cal Pallot (Puig-reig), i les posteriors excavacions que s'hi portaren a terme. De fet, es pot considerar que aquesta col·lecció fou la que va acabar gestant la totalitat del Museu. Fou l'any 1983, però, quan aquest s'inaugurà, que aquesta col·lecció va poder començar a ser visitada i quan va adquirir una entitat pròpia. En ella hi podem trobar enterraments i materials neolítics, eneolítics, de l'edat del bronze, ibèrics, visigots i medievals. Així mateix, també hi ha interessants plafons d'estratigrafies, maquetes, reproduccions artístiques, etc. 42.1044300,1.8458500 404572 4662016 1962 08022 Berga Sense accés Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43198-foto-08022-6-2.jpg Legal Contemporani Patrimoni moble Col·lecció Pública Altres 2023-08-01 00:00:00 Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. Josep Carreras i Balaguer i d'altres Com la resta de sales i seccions del Museu Municipal de Berga, actualment roman tancada. Havent-se reutilitzat l'espai físic, el material que en ella s'hi trobava, el més interessant del Museu, sens dubte, es troba encapsat esperant el trasllat. 98 53 2.3 14 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
43199 Poblat de can Maurí https://patrimonicultural.diba.cat/element/poblat-de-can-mauri BUCHACA, Modest; CARRERAS, Josep; TRESSERRES, Florenci: Cova de can Mauri. Berga. Excavació efectuada pel Grup de Prehistòria i Arqueologia del Museu de Berga, Berga, 1964, pàssim. CASTANY, Josep: 'La cova de can Mauri. Berga' SÁNCHEZ, Eduard: 'Un jaciment que cal revisar: can Mauri. Berga', a El Berguedà: de la prehistòria a l'antiguitat, Berga, 1990, pàgs. 94-95, 147-151 i 219-221. XANDRI i SOLÉ, Joanna: 'El Museu Diocesà i Comarcal de Solsona (3)', L'Erol, 19, primavera 1987, pàgs. 47-48. A prop de la Cova de can Mauri, al solell i a un nivell més elevat, s'hi van trobar murs corresponents a nuclis d'`hàbitat, restes antropològiques, fragments ceràmics i altres objectes lítics, metàl·lics i òssis, però d'una cronologia força posterior respecte de les restes de l'interior de la cova. 08022-7 Muntanya de la Figuerassa Aquest poblat fou excavat el 1952 per Alberto del Castillo i Manuel Riu, que el 1961 publicaren la memòria al VII Congreso Nacional de Arqueologia. 42.1175000,1.8316100 403414 4663483 08022 Berga Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43199-foto-08022-7-2.jpg Inexistent Medieval Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Pública Altres 2023-08-01 00:00:00 Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres Els materials extrets es troben actualment al Museu Municipal de Berga i al Museu Diocesà de Solsona. Els treballs i les memòries d'excavació deixen palès que caldria revisar novament aquest jaciment. 85 1754 1.4 14 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
43200 Monument a Ramon Vinyes i Cluet https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-a-ramon-vinyes-i-cluet BERNADICH, Anna; ROTA, Montserrat; SERRA, Rosa: Guia d'art del Berguedà, Berga, 1991, pàg. 46. AADD: Guia del Berguedà, Berga, 1985, pàgs. 168-169. JMS: 'El savi català', El Vilatà 24, juny 1983, pàg. 8. XX Es tracta d'un pedestal de marbre blanc, d'uns 120 centímetres d'alçada, culminat amb un bust de l'escriptor, d'uns 50 centímetres d'alt, fet amb el mateix material. Al davant s'hi troba una placa commemorativa de marbre negre, quadrada i d'uns 70 centímetres. 08022-8 Nucli urbà La idea d'aquest monument va començar a gestar-se l'any 1982, coincidint amb els actes de celebració del Centenari del naixement de Ramon Vinyes. Finalment fou inaugurat al primer semestre del 1983. 42.1002200,1.8445300 404456 4661550 1983 08022 Berga Fàcil Bo Inexistent Patrimoni moble Element urbà Pública Ornamental 2023-08-01 00:00:00 Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. Francisco Sala 51 2.1 14 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
43201 Els Pastorets https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-pastorets-0 ADD: 'Els Pastorets', L'Erol, 3, desembre 1982 (dossier monogràfic). AADD: Guia del Berguedà, Berga, 1985, pàg. 173. RUMBO i SOLER, Albert: Centenari dels Pastorets d'en Pitarra a Berga, (inèdit), Berga, 2000. MONTANYÀ i BOIXADER, Josep: Centenari dels Pastorets de Pitarra a Berga, Berga, 2000. XIX Els Pastorets són un espectacle de teatre nadalenc que té les seves arrels en el teatre medieval català i que ens relaciona les antigues narracions hebrees sobre el naixement de Jesús amb el paisatge i el costumari autòctons. A Berga cal destacar la ubicació dels passatges narrats a l'obra en paratges locals i comarcals i la tradició de les 44 Garrofes. 08022-9 Nucli urbà El Bressol de Jesús o en Garrofa i en Pallanga, obra de Serafí Pitarra, va començar a representar-se a la ciutat de Berga el Nadal de l'any 1900, després que en Josep Coma (a) Andreu Borras, director escènic del Foment Catòlic, els hagués vist a Barcelona. Aquesta obra va venir a substituir uns Pastorets més antics, els del Bato i el Borrego, que es feien en castellà. Excepció feta del 1901 i dels tres anys de la Guerra Civil espanyola, aquests Pastorets s'han vingut representant ininterrompudament. Del 1900 fins al 1917 es varen representar al local del Foment Catòlic, a Cal Minga. Amb el trasllat de la seu d'aquesta societat, l'escenari també va canviar, representant-se al Teatre Patronat del 1918 al 1983. Del 1984 fins a l'actualitat s'han vingut escenificant al Casino Berguedà, Teatre Municipal. Entre els actors i els directors que han tingut aquests Pastorets cal destacar la figura del gran dramaturg que fou en Ramon Vinyes i Cluet, que els va dirigir a primers de segle. També és remarcable el fet que les escenes tenen lloc en indrets coneguts i populars de Berga i el Berguedà (El Pedraforca, el portal de Santa Magdalena, l'església de Sant Quirze de Pedret, etc.). Per la seva qualitat i originalitat, l'any 1982, els Pastorets de Berga foren un dels tres seleccionats per ser representats al Teatre Poliorama en la Mostra de Pastorets de Catalunya. Mossèn Josep Armengou va qualificar Els Pastorets de Berga com 'la nostra Patum d'hivern', mostra clara de la importància que tenen per la població. 42.1026200,1.8436800 404390 4661817 1891 08022 Berga Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43201-foto-08022-9-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43201-foto-08022-9-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43201-foto-08022-9-3.jpg Inexistent Romàntic|Contemporani Patrimoni immaterial Manifestació festiva Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. Frederic Soler i Hubert (a) Serafí Pitarra El dia de Nadal de l'any 2000 es va celebrar el primer centenari de la representació d'aquests Pastorets a la ciutat de Berga. 101|98 2116 4.1 14 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
43202 Gala de Queralt https://patrimonicultural.diba.cat/element/gala-de-queralt AADD: Guia del Berguedà, Berga, 1985, pàg. 175. ARMENGOU i FELIU, Josep: El santuari de la Mare de Déu de Queralt, Granollers, 1971. XIV La Gala de Queralt ve a ser la festa major del santuari i, juntament amb el Dijous de Corpus, és una de les dues festes locals de la ciutat de Berga. Malgrat que el dia central és el 8 de setembre, dia que l'Església celebra i commemora la Nativitat de la Mare de Déu, els actes comencen el 31 d'agost amb l'inici de la Novena. El 8 de setembre, molta gent puja a peu des de Berga fins al santuari. Allí es celebra una missa i també hi ha una audició de sardanes que clou els actes festius. La nit anterior, el dia 7, té lloc la Vetlla de la Mare de Déu, amb una missa i la posterior acampada a l'exterior del Santuari. 08022-10 Muntanya de Queralt La referència més antiga de què disposem ens fa remuntar aquesta celebració a l'any 1667, si bé la documentació conservada la considera una solemnitat immemorial, iniciada probablement en els temps en que l'antiga vila de Berga va començar a administrar el santuari. La festa és organitzada, costejada i presidida pels Capitans, dues parelles casades, quatre solters i el capellà custodi del santuari (fins el 1963 era un dels capellans de la comunitat de preveres de Santa Eulàlia). Aquests capitans es renoven anualment. 42.1069700,1.8275200 403060 4662318 08022 Berga Obert Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43202-foto-08022-10-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43202-foto-08022-10-3.jpg Inexistent Medieval Patrimoni immaterial Manifestació festiva Pública Religiós 2023-08-02 00:00:00 Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. La importància de la Gala de Queralt, derivada de la gran devoció que molts berguedans tenen per la Mare de Déu, és tanta que el seu dia és festiu i en canvi no ho és el dia de la Festa Major de Berga, el 10 de desembre, diada de Santa Eulàlia, patrona de la ciutat. 85 2116 4.1 14 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
43203 Pou de glaç de la font del Querot https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-glac-de-la-font-del-querot COROMINAS, Ramon; COROMINAS, Jaume: 'Els pous de glaç de Berga, la Pobla i Bagà', L'Erol, 24, estiu 1988, pàgs. 26-27. BADAL, Ferran; GRENZING, Gerhard: 'L'orgue de Sant Pere: un romàntic a punt de solfa', L'Erol, 27, estiu 1989, pàgs. 41-44. Una neteja acurada als seus entorns podria ajudar a millorar el seu aspecte. Es tracta d'un pou vertical, cobert per una cúpula. Amb una obertura lateral de càrrega i descàrrega, situada per sota de la volta i orientada al cantó bac (servia de cambra d'aire fred). És possible que també comptés amb desguassos a la part inferior. Un gruix considerable de terra cobreix la cúpula del pou. La factura de les seves parets i de la cúpula és força matusera. S'hi accedeix per una estreta obertura en forma de passadís i un xic de pendent que travessa tot el gruix de la base de la cúpula (3,5 metres aproximadament.). La cúpula és cònica, realitzada amb pedra i morter. A la cúspide, a manera de clau de volta, hi ha un forat quadrat tapat amb una llosa d'utilitat desconeguda. S'hi emmagatzemava indiferentment glaç o neu. 08022-11 Muntanya de Queralt El seu arrendament pot documentar-se des del segle XVII als llibres de clavariat de la vila de Berga. Documents de 1724 i 1742-1748 ens donen a conèixer la normativa establerta respectivament sobre les condicions d'arrendament i la venda. L'arrendament es feia per un any i es saldava en dues pagues. L'arrendador havia de proveir de neu o de glaç la vila de Berga i s'havia de vendre a la menuda. També s'havia de proveir al Santuari de Queralt. Cap a finals del segle XIX no devia ser massa rentable i es deixà d'arrendar. 42.1112200,1.8270400 403027 4662791 08022 Berga Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43203-foto-08022-11-2.jpg Inexistent Medieval Patrimoni immoble Element arquitectònic Pública Sense ús 2023-08-01 00:00:00 Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. 85 47 1.3 14 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
43204 Creu processional de Santa Eulàlia de Berga https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-processional-de-santa-eulalia-de-berga <p>VILADÉS i LLORENS, Ramon: 'Les creus processionals del Berguedà', L'Erol, 7, desembre 1983, pàgs. 43-51.</p> XVI-XVII <p>Es tracta d'una creu processional de 125 per 52'5 centímetres de coure i flordelisada. Anvers: al centre, el Crist; a la part superior, el Pelicà; a la part inferior, la Resurecció; a la dreta, sant Marc; i a l'esquerra, sant Joan. Revers: al centre, santa Eulàlia; a la part superior sant Joan; a la part inferior, sant Mateu; a la dreta, la Dolorosa; i a l'esquerra, sant Lluc. El nus és el més ben treballat de les creus d'aquest tipus que es conserven al Berguedà; té forma d'edifici gòtic, amb pinacles, gàrgoles i contraforts, als peus dels quals hi ha un àngel dret. Entre els contraforts hi ha sis sants: Pere, Pau, Andreu i Jaume; dos resten sense identificar. Sota del nus n'hi ha un altre d'hexagonal de petites dimensions. Els plans de la creu són cisellats amb motius vegetals.</p> 08022-12 Nucli urbà <p>Es desconeix l'autoria i l'any de construcció de la creu. Tot i així sabem, per una petita placa al peu de la canya, que fou restaurada al maig de 1943. La restauració es va realitzar al taller d'orfebreria de Massagi i Molina de Barcelona. Segurament, degut a aquesta operació de millora els evangelistes no figuren, com és costum, tots quatre al revers.</p> 42.1046100,1.8461800 404599 4662035 08022 Berga Sense accés Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43204-foto-08022-12-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43204-foto-08022-12-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43204-foto-08022-12-3.jpg Física Renaixement|Modern Patrimoni moble Objecte Privada accessible Religiós 2020-01-07 00:00:00 Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. 95|94 52 2.2 14 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
43205 Jaciment de la Font del Ros https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-la-font-del-ros ASSOCIACIÓ DE VEÏNS DE LA FONT DEL ROS: 'Els primers pobladors del Berguedà visqueren a la Font del Ros', El Vilatà, 84, novembre 1990, pàg. 21. MORA, Rafael: 'La comunitat epipaleolítica de la Font del Ros. Berga', El Berguedà de la prehistòria a l'antiguitat, Berga, 1990, pàgs. 26-27. PARDINILLA, Jordi: 'Descobertes restes de fa 10.000 anys. Jaciment arqueològic de la Font del Ros', El Vilatà, 73, novembre 1989, pàgs. 14-15. TERRADAS i BATLLE, Xavier: Las estrategias de gestión de los recursos líticos del Prepirineo catalan en el IX milenio BP: el assentamiento prehistórico dela Font del Ros (Berga, Barcelona), Bellaterra, 1995, pàssim. No es conserva. Els sondejos efectuats en successives excavacions d'urgència van permetre identificar un conjunt d'indústries de sílex i quars d'origen local, així com restes òssies de 'cerbus elaphus' i 'equus sp.'. No s'hi ha identificat l'existència de cap fogar, però si restes de carbons, cendres i òssos cremats que n'indiquen la seva existència. Es fa evident, però, una extensa ocupació humana dels darrers caçadors-recol·lectors de Catalunya. La comunitat de la Font del Ros vivia de la caça, la pesca i la recol·lecció, però no es coneix res sobre la seva organització social, l'hàbitat i les formes de vida. Tot fa pensar que es tracta d'un establiment a l'aire lliure de caràcter estacional, d'estiu o de tardor, per controlar el moviment de ramats naturals que cercaven cursos d'aigua, com el mateix Llobregat. L'extensió del jaciment és important, per la qual cosa la comunitat devia ser formada per un bon nombre d'individus. 08022-13 Nucli urbà El jaciment fou descobert l'estiu de 1988 per Josep Carreras, del Grup de Prehistòria i Arqueologia del Museu Municipal de Berga. L'excavació fou efectuada per una vintena d'arqueòlegs i estudiants de la Universitat Autònoma de Barcelona, sota la direcció de Rafael Mora. Hi participà també la catedràtica dels EUA Paula Villa. L'excavació, tot i ser considerada d'urgència, es perllongà fins a 1991. 42.0969400,1.8452100 404508 4661185 08022 Berga Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43205-foto-08022-13-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43205-foto-08022-13-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43205-foto-08022-13-3.jpg Inexistent Paleolític|Prehistòric Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Pública Residencial 2023-08-01 00:00:00 Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. Després de les excavacions d'urgència, s'han edificat diversos blocs de pisos damunt del jaciment. La major part d'estudis i memòries sobre l'estació resten encara inèdites al Servei d'Arqueologia del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i a la Universitat Autònoma de Barcelona. 77|76 1754 1.4 14 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
43206 Cova de can Maurí https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-de-can-mauri BUCHACA, Modest; CARRERAS, Josep; TRESSERRES, Florenci: Cova de can Mauri. Berga. Excavació efectuada pel Grup de Prehistòria i Arqueologia del Museu de Berga, Berga, 1964, pàssim. CASTANY, Josep: 'La cova de can Mauri. Berga' SÁNCHEZ, Eduard: 'Un jaciment que cal revisar: can Mauri. Berga', a El Berguedà: de la prehistòria a l'antiguitat, Berga, 1990, pàgs. 94-95, 147-151 i 219-221. XANDRI i SOLÉ, Joanna: 'El Museu Diocesà i Comarcal de Solsona (3)', L'Erol, 19, primavera 1987, pàgs. 47-48. La cova és una cavitat de planta triangular i de forma cònica, de 28 metres d'amplada, 7'5 metres d'alçada a l'entrada i uns 39 metres de llarg. La seva forma es deu a una falla de la roca, erosionada posteriorment per les aigües. La gran humitat, la situació d'esquena al sol i la mala sortida de fums la fan poc apta per habitar-hi. Les excavacions efectuades demostren la impossibilitat d'establir-hi una estratigrafia clara, ja que la cova ha estat molt malmesa per buscadors furtius i els materials han quedat totalment barrejats. A més la sedimentació és molt feble i no depassa els 0'50 metres. La funció de la cova fou bàsicament sepulcral, encara que no pot excloure's alguna ocupació esporàdica, per aquest motiu es fa difícil distingir si els objectes i ceràmiques localitzats formen part d'aixovars o procedeixen de l'habitació directa de la cova. 08022-14 Muntanya de la Figuerassa La cova va ser excavada en dues campanyes diferents. La primera s'efectuà el 1921 per part de Joan Serra Vilaró; la segona va tenir lloc el 1962 a càrrec del Grup de Prehistòria i Arqueologia del Museu Municipal de Berga. 42.1186100,1.8327100 403507 4663605 08022 Berga Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43206-foto-08022-14-1.jpg Inexistent Neolític|Edats dels Metalls Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Pública Altres 2023-08-01 00:00:00 Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. Els materials extrets es troben actualment al Museu Municipal de Berga i al Museu Diocesà de Solsona. Els treballs i memòries d'excavació deixen palès que caldria revisar novament aquest jaciment. 78|79 1754 1.4 14 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
43207 Forns de ceràmica de Casa en Ponç https://patrimonicultural.diba.cat/element/forns-de-ceramica-de-casa-en-ponc BOLÒS i MASCLANS, Jordi; RIU DE MARTÍN, M. Carme: 'Forns de ceràmica de Casa en Ponç', Catalunya Romànica, vol. XII: el Berguedà, Barcelona, 1985, pàgs. 129-130. DESEURAS, Josep: 'Casa en Ponç, primera excavació del Dr. Riu al Berguedà', L'Erol, 61, estiu 1999, pàgs. 39-43. PADILLA LAPUENTE, J. I.: 'Contribución al estudio de las cerámicas grises catalanas de época medieval: el taller, los hornos y la producción de Casampons', Acta mediaevalia, annex 2, 1984, pàgs. 99 i segs. RIU, Carme: 'Els forns de ceràmica de Casa en Pons', L'Erol, 8, març de 1984, pàgs. 40-41. RIU i RIU, Manuel: L'arqueologia medieval a Catalunya, Barcelona, 1989, pàgs. 110-115. XII-XIII No es conserva. Es tracta de cinc petits forns de ceràmica i el seu taller adjunt. Tot i la poca entitat del jaciment es dedueix que la seva producció fou molt important i s'exportà a gran part de Catalunya, especialment al llarg de la conca del Llobregat. Les parets i les voltes de les cambres de cuita no es van poder reconstruir durant l'excavació. Les mides aproximades de la cambra de foc eren d'1'60 metres de longitud, d'1 metre d'amplada i de 0'75 metres d'alçada. Els forns destinats a la cuita de ceràmica, d'ús comú, eren situats prop del camí que portava a la casa i ocupaven una longitud de 73 x 4 m. Eren separats per una distància de 5 a 7 metres i la seva boca es situava a 20 centímetres del camí. Tots presenten una planta ovalada. El forn III presentava algunes singularitats respecte dels altres. Se'n van extreure més de 9.000 fragments ceràmics. 08022-15 Nucli urbà El jaciment, descobert el 1956 en una finca de l'advocat Joan Traserra, va ser excavat entre 1958 i 1959, sota la direcció d'Alberto del Castillo, per Antoni Arribas, Glòria Trias i Manuel Riu. El 1971 el lloc -on encara quedaven forns per excavar i estudiar- fou rebaixat per tal de construir-hi edificis. 42.1025000,1.8582700 405596 4661787 08022 Berga Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43207-foto-08022-15-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43207-foto-08022-15-3.jpg Inexistent Medieval Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Pública Residencial 2023-08-01 00:00:00 Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. Els fragments ceràmics extrets es conserven al Museu d'Arqueologia de Barcelona i un parell d'olletes reconstruïdes al Museu Municipal de Berga. Actualment el jaciment resta desaparegut, car sobre seu s'hi construïren vivendes de protecció oficial el 1971. 85 1754 1.4 14 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
43208 Balma dels Ossos https://patrimonicultural.diba.cat/element/balma-dels-ossos CASTANY, Josep: 'Balma dels Ossos. Berga', El Berguedà: de la prehistòria a l'antiguitat, Berga, 1990, pàgs. 140-144. Es tracta d'una balma oberta en una mola terciària. Medeix 22 metres de llarg. Està orientada al sudoest i la seva planta té forma d'arc rebaixat amb una profunditat màxima de 4 metres al centre. El sòl és força horitzontal, excepte a la banda meridional, on es localitzaren els enterraments. Aquests eren disposats en una raconada i dintre d'una cambra funerària rectangular de 2 x 3 metres, reforçada per la part interna i en contacte amb la paret de la balma, amb una llosa rectangular col·locada verticalment. Aquesta fossa proporcionà un nivell arqueològic fèrtil amb una potència de 0'60 metres. Tant els òssos com els aixovars funeraris es troben en força desordre a causa d'anteriors profanacions. Van aparèixer alguns aixovars de ceràmiques i sílexs, uns setze cranis adults i els òssos de les seves extremitats, una plaqueta d'esquist verda, una dena de collar d'or i un crani de nen. 08022-16 Serra de Casa en Ponç El jaciment fou excavat per Alberto del Castillo amb la col·laboració de Manuel Riu, Modest Buchaca i Josep Carreras, l'any 1960. Dos anys més tard del Castillo publicà la memòria de l'excavació al VII Congreso Nacional de Arqueologia. 42.0983400,1.8777200 407198 4661304 08022 Berga Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43208-foto-08022-16-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43208-foto-08022-16-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43208-foto-08022-16-3.jpg Inexistent Edats dels Metalls|Prehistòric Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Pública Altres 2023-08-01 00:00:00 Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres Els materials extrets es troben al Museu Municipal de Berga. 79|76 1754 1.4 14 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
43209 Cabana i sepulcre de cal Galta https://patrimonicultural.diba.cat/element/cabana-i-sepulcre-de-cal-galta CASTANY, Josep: 'El sepulcre de cal Galta. Berga', El Berguedà: de la prehistòria a l'antiguitat, Barcelona, 1990, pàg. 84. Format per un pis (fons de cabana) circular d'1'70 metres de diàmetre amb restes de carbons i algunes ceràmiques, sense que s'observessin estructures indicatives del tipus de construcció. A sota i a una profunditat de 0'80 metres hi aparegué un enterrament individual, inclòs dintre de les terres argiloses, sense lloses ni senyals exteriors d'identificació. Les ceràmiques del fons de cabana són les mateixes que acompanyen l'esquelet, fet que evidencia la seva sincronia. 08022-17 Antic municipi de la Valldan El Grup de Prehistòria i Arqueologia del Museu Municipal de Berga va poder recuperar parcialment aquest jaciment de la seva destrucció l'any 1977, quan va ser afectat per un rebaixament de terres amb màquines excavadores. 42.0861100,1.8466100 404607 4659981 08022 Berga Sense accés Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43209-foto-08022-17-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43209-foto-08022-17-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43209-foto-08022-17-3.jpg Legal i física Neolític|Prehistòric Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Altres 2023-08-01 00:00:00 Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. Aquest enterrament fou recollit sencer i sense excavar dintre de les argiles que el contenien i es diposità al Museu Municipal de Berga. 78|76 1754 1.4 14 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
43210 Abrics de Roca Roja https://patrimonicultural.diba.cat/element/abrics-de-roca-roja CASTANY, Josep: 'Abrics de Roca Roja. Berga', El Berguedà: de la prehistòria a l'antiguitat, Barcelona, 1990, pàgs. 95 i 99. Són dos llargs abrics naturals enlairats i quasi penjats que formen una estreta cornisa amb orientació cap al sud, amb raconades que han permès l'acumulació de sediments arqueològics fèrtils. La gran paret tectònica que l'arrecera presenta diverses fases de litogènesi que evidencien antics regalims d'aigua. No s'ha pogut determinar una estratigrafia clara, que li pogués donar un cert rigor científic. Una de les cales efectuades a l'abric de Roca Roja II oferí uns nivells molt remenats i no massa lògics, amb ceràmiques ibèriques, romanes, algun fragment d'urna del Bronze final i altres fragments ceràmics amb decoració incisa del Bronze mitjà. A una profunditat d'entre 70 i 100 centímetres va aparèixer un fogar amb un conjunt arqueològic homogeni ben associable a un moment concret del Neolític final, pertanyent a un nucli d'hàbitat. 08022-18 Muntanya de la Figuerassa El jaciment fou objecte d'excavacions arqueològiques durant el 1962 per Grup de Prehistòria i Arqueologia de Museu Municipal de Berga. 42.1175000,1.8327100 403505 4663482 08022 Berga Difícil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43210-foto-08022-18-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43210-foto-08022-18-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43210-foto-08022-18-3.jpg Inexistent Neolític|Antic|Romà|Prehistòric Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Pública Altres 2023-08-01 00:00:00 Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. Els materials extrets es conserven al Museu Municipal de Berga. 78|80|83|76 1754 1.4 14 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
43211 Jaciment de la Feixa d'en Palau https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-la-feixa-den-palau CASTANY, Josep: 'La feixa d'en Palau. Berga', El Berguedà: de la prehistòria a l'antiguitat, Berga, 1990, pàg. 155. No es conserva com a jaciment. Es tracta d'un fons de cabana sense estructures complementàries, amb un nivell de carbons i cendres, d'entre les quals se'n recolliren algunes ceràmiques; la seva tipologia i la decoració incisa han permès de delimitar la cronologia del jaciment. 08022-19 Nucli urbà El jaciment es descobrí a mitjan anys 1980 en un rebaixament de terres que es realitzà al carrer Cercs. S'hi portà a terme una excavació d'urgència. 42.1033300,1.8474300 404701 4661892 08022 Berga Sense accés Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43211-foto-08022-19-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43211-foto-08022-19-2.jpg Inexistent Edats dels Metalls|Prehistòric Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Pública Residencial 2023-08-01 00:00:00 Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. El jaciment es troba actualment desaparegut. El materials es conserven al Museu Municipal de Berga. 79|76 1754 1.4 14 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
43212 Canal dels Avellaners https://patrimonicultural.diba.cat/element/canal-dels-avellaners CARRERAS i BALAGUER, Josep: 'L'estratigrafia arqueològica de la Canal dels Avellaners (Berga)', Revista del Centre d'Estudis Berguedans, 1, 1982, pàgs. 221-229. CARRERAS i BALAGUER, Josep: 'La Canal dels Avellaners' i SÁNCHEZ, Eduard: 'Canal dels Avellaners. Estrat III. Berga', El Berguedà de la prehistòria a l'antiguitat, Berga 1990, pàgs. 29-76 i 208-210 resp. És una esquerda oberta entre roques calcàries amb fortes erosions posteriors, on s'han pogut acumular gran quantitat de materials arqueològics, fruït de la continuïtat de l'hàbitat. La seva privilegiada situació física va fer que fós utilitzada com a habitacle per moltes cultures durant llargs períodes de temps. L'acumulació de materials d'origen geològic i antròpic formà un gruix màxim de 5'20 metres i donà lloc a la formació d'una important estratigrafia. S'hi poden distingir 16 estrats, 12 amb restes deixades per l'home i 4 completament estèrils. Fora de l'escletxa s'acumularen gran quantitat de restes, en un terraplè, especialment ceràmica. Pròpiament dins de la canal, també hi varen aparèixer, a part dels fragments ceràmics i lítics, altres objectes i restes antropològiques. 08022-20 Muntanya de Queralt El jaciment fou excavat pel Grup de Prehistòria i Arqueologia del Museu Municipal de Berga (Josep Carreras, Florenci Tresserres i Modest Buchaca al capdavant) de l'any 1962 al 1969, encara que durant els anys 1965, 1967 i 1968 no s'hi excavà. 42.1058300,1.8232700 402707 4662196 08022 Berga Difícil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43212-foto-08022-20-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43212-foto-08022-20-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43212-foto-08022-20-3.jpg Inexistent Neolític|Medieval|Prehistòric Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Pública Altres 2023-08-01 00:00:00 Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. Els materials extrets es conserven al Museu Municipal de Berga. 78|85|76 1754 1.4 14 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
43213 Sepulcre del Mercadal https://patrimonicultural.diba.cat/element/sepulcre-del-mercadal CASTANY, Josep: 'Sepulcre del Mercadal. Berga', El Berguedà: de la prehistòria a l'antiguitat, Berga, 1990, pàgs. 127. Es tracta d'un sepulcre megalític format per grans lloses. S'hi van localitzar algunes restes antropològiques molt fragmentades. 08022-21 Muntanya de la Figuerassa No s'hi ha realitzat fins ara una excavació arqueològica exhaustiva i rigorosa. L'any 1977 el Grup de Prehistòria i Arqueologia del Museu Municipal de Berga solament va poder prendre les mides de les lloses més grans i recuperar algunes restes antropològiques. 42.1069500,1.8457300 404566 4662295 08022 Berga Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43213-foto-08022-21-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43213-foto-08022-21-2.jpg Inexistent Edats dels Metalls|Prehistòric Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Pública Altres 2023-08-01 00:00:00 Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. Resta inclòs en un marge de pedra de contenció, cosa que li ha fet perdre la fesomia original. 79|76 1754 1.4 14 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
43215 Privilegi de 'Non separando' https://patrimonicultural.diba.cat/element/privilegi-de-non-separando SANTANDREU i SOLER, M. Dolors: 'Els privilegis', L'Erol, 40, primavera 1993, pàgs. 10-15. XIV Fou restaurat el 1993 arran del seu 600 aniversari. Es conserva a l'Arxiu Històric Comarcal de Berga. És un extens document, otorgat el 14 d'octubre de 1393 al castell reial de Tortosa, en el qual Joan I confirma el privilegi de 'non separando a Regia corona' a la vila, batllia i vicaria de Berga. En primer lloc el Rei fa un repàs retrospectiu als motius pels quals s'ha decidit a confirmar el privilegi, que ja havia estat concedit el 1322. En segon lloc amplia el privilegi i també hi inclou la vegueria de Berga i el Berguedà, els seus vassalls i llocs, les seves terres, termes, jurisdiccions, preeminences, homes i dones i els uneix a perpetuïtat a la corona reial d'Aragó, al Principat de Catalunya, al comtat de Barcelona i a la vila de Berga, perquè mai no se'n separin, renunciant a qualsevol us, costum o dret. El rei fa redactar el document en pergamí i el segella amb el seu segell de plom, que actualment encara penja del pergamí original. El segell té uns 6 centímetres de diàmetre. Al seu anvers hi ha la figura del rei assegut en un tron i al revers l'escut reial. Al document també hi figuren les signatures corresponents: la del Rei, la dels testimonis, la del notari, etc. 08022-23 Nucli urbà Al llarg del segle XIV la vila de Berga va estar successivament separada i annexionada als dominis de la corona. La darrera separació va tenir lloc l'any 1392, quan passà a mans dels Foix. Des de la confirmació d'aquest privilegi la vila, batllia i vegueria de Berga van seguir sempre més vinculades al patrimoni reial. Fou confirmat novament als segles XV i XVI. 42.0973900,1.8409400 404155 4661239 1393 08022 Berga Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43215-foto-08022-23-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43215-foto-08022-23-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43215-foto-08022-23-3.jpg Legal i física Gòtic|Medieval Patrimoni documental Fons documental Pública Altres 2023-08-01 00:00:00 Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. Joan I (concedeix el privilegi) 93|85 56 3.2 14 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
43216 Parc del Lledó https://patrimonicultural.diba.cat/element/parc-del-lledo CLARET i SALA, Josep M.; COSTA i CURRIU, Agustí: 'Restauració i ampliació del Parc del Lledó', L'Erol, 25, tardor-hivern 1988, pàgs. 125-127. BERNADICH, Anna; ROTA, Montserrat; SERRA, Rosa: Guia de l'art del Berguedà, Berga, 1991, pàg. 44. XX Tot i que recentment (2001) s'hi han produït diversos desperfectes. Es tracta del parc més gran de la ciutat de Berga. Es troba situat entre el casc antic, l'eixample i el nucli residencial dels Pedregals. Ocupa una extensió de tres hectàrees, amb jardins a diferents nivells que li aporten un atractiu arquitectònic i paisatgístic. Compta amb passeigs, un amfiteatre a l'aire lliure, places, fonts i un estany. Fins fa poc hi havia també instal·lat un monument commemoratiu en bronze d'Enric Prat de la Riba, que ha estat destruït pels bretols. Pot accedir-se al parc per diferents indrets (carrer Pinsania, carrer Santa Joaquima de Vedruna, escales de Sant Joan, passeig del Lledó, etc.) cosa que permet comunicar fàcilment diverses zones de la ciutat. 08022-24 Nucli urbà S'inaugurà el 1983. El seu disseny potencià la permanència i la recuperació d'elements que de sempre l'havien caracteritzat: les fonts, els pilars d'entrada amb els xiprers i les pollancres centrals. Els responsables de l'obra van ser els arquitectes Josep M. Claret i Agustí Costa. 42.1033700,1.8409600 404166 4661903 1983 08022 Berga Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43216-foto-08022-24-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43216-foto-08022-24-3.jpg Física Contemporani Patrimoni natural Zona d'interès Pública Social 2023-08-01 00:00:00 Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. Josep M. Claret i Sala i Agustí Costa i Curriu 98 2153 5.1 14 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
43217 Colònia Rosal https://patrimonicultural.diba.cat/element/colonia-rosal AADD: Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Barcelona, 1994, pàg. 36. AADD: 'Les colònies industrials', dins El Llobregat nervi de Catalunya, Manresa, 1997, pàg. 113. CLUA i MERCADAL, Jordi: Les colònies industrials al Berguedà: estudi d'una transformació econòmica i urbana, Berga, 1994, pàgs. 17, 24 i 42. VALL i CASES, Pere: De colònies industrials a Parc Fluvial. El sistema de colònies tèxtils del Baix Berguedà. Gènesi i revaloració, Barcelona, 1999, pàssim. XIX Es tracta d'una colònia industrial formada per un gran nombre d'edificis. D'entre aquests en destaca el complex de la fàbrica, l'escola, les botigues, el cafè-casino, els habitatges plurifamiliars, l'església i el convent. Fins no fa massa anys conservava també l'estació de ferrocarril (en terme d'Olvan), que fou enderrocada després d'algunes controvèrsies. La colònia es construí sobre un antic molí i una forta llera de roca, cosa que evità haver de fer inversions massa desproporcionades. 08022-25 A l'extrem sud del terme municipal La colònia fou fundada el 1858 per la família berguedana cognominada Rosal. Durant molt temps fou una de les colònies industrials més grans i emblemàtiques de Catalunya. Les seccions de filatura, teixits i tints van arribar a tenir prop de 2.000 treballadors. Els Rosal també van fundar una de les poques colònies agrícoles de Catalunya, la de Graugés, a Avià. La colònia no parà de créixer fins ben entrat el segle XX, però la generalitzada crisi del tèxtil acabà per fer tancar les instal·lacions i s'enderrocaren alguns edificis com l'antiga estació de ferrocaril. 42.0755100,1.8711600 406622 4658777 1858 08022 Berga Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43217-foto-08022-25-2.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Pública Residencial 2023-08-01 00:00:00 Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. Família Rosal Amb més o menys encert s'han portat a terme algunes solucions arquitectòniques per tal d'amagar o esborrar la fesomia de colònia fabril; per exemple, en la reconversió de les vivendes. 98 46 1.2 14 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
43218 Monument a Guernica https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-a-guernica BERNADICH, Anna; ROTA, Montserrat; SERRA, Rosa: Guia de l'art del Berguedà, Berga, 1991, pàg. 47. XX Es tracta d'un bloc monolític esculpit amb els escuts i motius de les ciutats de Berga i Guernica, d'entre els quals destaquen el Pi de les Tres Branques i l'Arbre de Guernica. El bloc s'aixeca en un parterra on hi ha plantats alguns arbres i altres espècies vegetals. Alhora, monument i parterra serveixen de rotonda en aquest espai, que uneix el barri de Santa Eulàlia (carrer Pere II, la carretera de Pedret, la carretera C-1411, el veïnat de Casa en Ponç, etc.). 08022-26 Nucli urbà El monument fou erigit sota la iniciativa de l'Ajuntament de Berga, després d'haver agermanat aquesta ciutat amb la de Guernica, l'any 1987. 42.1024900,1.8579700 405571 4661787 1987 08022 Berga Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43218-foto-08022-26-2.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni moble Element urbà Pública Ornamental 2023-08-01 00:00:00 Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. 98 51 2.1 14 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
43219 Arxiu Parroquial de Santa Eulàlia de Berga https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-parroquial-de-santa-eulalia-de-berga XIII-XX <p>Es tracta del conjunt de documentació que la parròquia de Santa Eulàlia ha anat aglutinant al llarg dels segles. Cal distingir, per una banda, la documentació estrictament parroquial, d'entre la qual destaquen els registres sacramentals, conservats gairebé en la seva integritat. Per altra banda conté altres subfons: són els pertanyents a l'antiga comunitat de preveres de la parròquia, a la notaria parroquial adjunta, a les desaparegudes cofraries i a parròquies a hores d'ara inexistents (Santa Maria de la Baells). El conjunt de pergamins de la notaria ocupa un important lloc en aquest arxiu, tant per la quantitat com per la riquesa informativa. El conjunt de la documentació es conserva en prestatgeries metàl·liques, en arxivadors tipus caixa i també en mitja dotzena d'armaris metàl·lics amb portes. Es fa difícil de precisar el nombre de metres lineals de documentació que hi ha en aquest arxiu.</p> 08022-27 Nucli urbà <p>Com tot arxiu religiós ha sofert moltes vicissituds al llarg dels temps, especialment en èpoques de conflictes bèl·lics, però en general no sembla que hagi perdut massa documentació. A començament dels anys 1990, M. Dolors Santandreu, Xavier Pedrals i Florenci Besora, entre altres, van fer una primera tria, endreça i neteja de la documentació (pergamins), que fins aleshores estava molt dispersa a la rectoria.</p> 42.1046100,1.8461800 404599 4662035 08022 Berga Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43219-foto-08022-27-1.jpg Física Contemporani Patrimoni documental Fons documental Privada accessible Religiós 2020-01-21 00:00:00 Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. Si bé la documentació es conserva en bon estat, caldria una actuació arxivística profunda i rigorosa, que permetés deixar la documentació totalment ordenada i inventariada. 98 56 3.2 14 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
43220 Església de Sant Bartomeu de la Valldan https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-de-sant-bartomeu-de-la-valldan AADD: Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Barcelona, 1994, pàg. 34. BASTARDES, Albert; VIGUÉ, Jordi: 'Sant Bartomeu de la Valldan', dins Monuments de la Catalunya Romànica: el Berguedà, Barcelona, 1978. BERNADICH, Anna; ROTA, Montserrat; SERRA, Rosa: Guia d'art del Berguedà, Berga, 1991, pàg. 51. RIU, Manuel: 'Sant Bartomeu de la Valldan i Sant Pere de Madrona', Quaderns de l'Àmbit de Recerques del Berguedà, 1, 1991, pàgs. 11-24. VILADÉS i LLORENS, Ramon; SERRA i ROTÉS, Rosa: 'Sant Bartomeu de la Valldan', Catalunya Romànica, vol. XII: El Berguedà, Barcelona, 1985, pàg. 127. XIII Es tracta d'una església curiosament orientada al sudest. Sembla conservar parets laterals de factura romànica. Al mur de ponent, s'hi pot veure tapiada una antiga porta, amb dovelles que recorden l'època de transició. Més a la dreta, en direcció a la capçalera, s'hi obre una finestra adovellada en forma d'arc de mig punt, que per dintre és tapiada. A la part de llevant també s'hi perfilen, de forma no massa clara, antigues obertures. L'aparell és disposat en filades de pedra treballada amb punxó, encara que en algunes parts es mostra força desigual. La resta de l'edifici deixa veure constants remodelacions. El lloc de l'absis, per exemple, l'ocupa ara la rectoria. La volta, d'arcs diafragmats, és feta de rajola. A les parets interiors s'hi van obrir algunes fornícules. La façana de tramuntana ha estat molt modificada. Actualment compta amb una porta feta a imitació d'una de romànica. Al costat esquerre, hi ha un campanar modern fet amb maons i el cementiri. 08022-28 Antic municipi de la Valldan Antigament es situava dins del terme del castell de Madrona, al límit amb el castell d'Avià i dins del comtat de Berga. Hom ha apuntat que Sant Salvador de Monterrot -com es coneixia antigament aquesta església- era una construcció dels monjos de Sant Salvador de Mata, propers a l'indret. L'església fou sempre sufragània de Sant Pere de Madrona, fins que, el 1607, el rector Salvador Brocà va aconseguir donar-li la titularitat de parroquial i a Sant Pere la de sufragània. En aquestes dates l'església s'amplià i s'hi construí el nou cementiri. Llavors passà a denominar-se Sant Bartomeu. El 1939 passà a dependre de la parròquia de Santa Eulàlia de Berga, però actualment torna a ostentar la categoria de parroquial. L'interior es restaurà a mitjan dels anys 1980. 42.0901000,1.8316400 403375 4660440 08022 Berga Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43220-foto-08022-28-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43220-foto-08022-28-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43220-foto-08022-28-3.jpg Legal i física Romànic|Medieval Patrimoni immoble Edifici Privada Religiós 2023-08-01 00:00:00 Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. 92|85 45 1.1 14 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
43221 Castell de Sant Ferran https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-de-sant-ferran <p>AADD: Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Barcelona, 1994, pàgs. 30-32. BERNADICH, Anna; ROTA, Montserrat; SERRA, Rosa: Guia d'art del Berguedà, Berga, 1991, pàgs. 48-49. CASELLAS, Isabel; ROSINYOL, Josep M.; SANTANDREU, M. Dolors: Castells medievals del Berguedà (1), Berga, 1998, pàgs. 26-29. HUCH i GUIXER, Ramon: Notes històriques de la ciutat de Berga, Barcelona-Berga, 1994, pàgs. 80-84. PEÑARANDA, Francesc: 'Restauració del castell de Sant Ferran', El Vilatà, 82, agost-setembre 1990, pàg. 11. ROTA, Montserrat: 'El castell de Sant Ferran', El Vilatà, 64, juliol 1988, s/p. SANTANDREU i SOLER, M. Dolors: 'Els castells del Berguedà en un document de 1309', Revista del Centre d'Estudis del Berguedà, 1, 1982, pàgs. 101-108. SANTANDREU i SOLER, M. Dolors: 'Castell de Berga', dins Catalunya Romànica, vol. XII: El Berguedà, Barcelona, 1985, pàgs. 122-125. SERRA, Rosa: 'La ciutat al segle XIX i als primers anys del segle XX', L'Erol, 25, tardor-hivern 1988, pàgs. 99-111.</p> XI <p>Fins als anys 1940 encara eren visibles les principals estructures i edificacions del castell. Malauradament, les remodelacions efectuades posteriorment van esborrar la major part dels vestigis més antics. Actualment només podem constatar que es troba sobre un turó allargassat, vorejat al nord per la riera de Metge; a migdia, s'hi esglaonen les cases de la Berga antiga. Les fotografies de començament de segle deixen entreveure uns sòlids murs amb merlets i altres construccions, avui difícils de datar a causa del gran nombre de modificacions i ampliacions que ha patit al llarg de la seva història. Hom creu que del castell originàriament bastit per Pere de Berga només en resten uns fragments de mur (d'uns 9 metres de llarg, per 2 metres d'alt i 0'5 metres d'ample) en un turó proper al castell actual i on en època carlina s'hi edificà una fortificació accessòria. Aquests murs són formats per carreus molt irregulars i altres de més ben treballats a les cantoneres.</p> 08022-29 Nucli urbà <p>Hom ja documenta el castell al segle XI, a mans dels comtes de Cerdanya. Al segle XII es cedí a Hug de Peguera i, posteriorment, aquest el va vendre a Pere de Berga. Als segles XII i XIII començaren les ampliacions, que continuaren durant els segles posteriors. És també als segles XIV i XV quan es construïren les muralles de Berga, que conectaven directament amb el castell. La situació estratègica que ocupa dins de la ciutat, de la comarca i com a punt de pas obligat cap als Pirineus el convertí en escenari de molts conflictes entre els segles XVI-XVIII, cosa que provocà diferents i successives destruccions i remodelacions. La Guerra del Francès el deixà molt enrunat. Amb les Guerres Carlines es constituí com a una forta plaça militar i fou totalment reconstruït. Immenses construccions canviaren totalment la seva fesomia: noves torres, muralles, fortificacions annexes, etc. Després de la darrera Guerra Carlina s'abandonà fins que el 1928 fou subhastat públicament i acabà en mans de particulars. Durant els anys posteriors a 1940 es volgué convertir, amb molt poca fortuna, en un nucli residencial i hoteler, cosa que desvirtuà el seu aspecte. El 1988 passà a mans del Consell Comarcal del Berguedà, que féu els possibles per recuperar-lo i dignificar-lo com a edifici.</p> 42.1062400,1.8458300 404573 4662217 08022 Berga Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43221-foto-08022-29-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43221-foto-08022-29-3.jpg Legal Medieval Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Pública Altres BCIN National Monument Record Defensa 2020-06-23 00:00:00 Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. Al Museu Municipal de Berga hi ha una col·lecció molt important de plànols i maquetes dels edificis projectats al llarg del segle XIX. 85 46 1.2 1771 14 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
43222 Màquina de vapor de la Colònia Rosal https://patrimonicultural.diba.cat/element/maquina-de-vapor-de-la-colonia-rosal BAYÓ, Conxa: 'La màquina de vapor de la Colònia Rosal', L'Erol, 47, estiu 1995, pàgs. 38-39. XIX El 1998, quan encara funcionava, fou traslladada al futur Museu Comarcal del Berguedà. El trasllat fou molt poc rigorós i desafortunat, ja que actualment manquen peces i la màquina no funciona. Es tracta d'una màquina de vapor, de tipus marí (habitualment utilitzades per moure grans vaixells). És d'unes grans dimensions, solament l'alçada supera els 5 metres tenia una potència de 600 cavalls, treballava a 12 atmòsferes i funcionava a una velocitat de 150 revolucions per minut. El motor és de triple expansió (d'alta, baixa i mitjana pressió) i utilitzava el sistema Compound de tres cilindres paral·lels, un a continuació de l'altre i el cigonyal del motor repartit a 120 graus. Els cilindres tenen tots el mateix recorregut, però cadascun d'ells és de diferent diàmetre i conecten tots amb el mateix cigonyal. 08022-30 Nucli urbà Es tracta d'una màquina fabricada a Suècia el 1898 per Apparat Copenagen Mullerups M. Calusen. Actualment s'ignora si les primeres voltes les donà a la Colònia Rosal o bé si funcionà a la sala de màquines d'algun vaixell. 42.0962200,1.8411800 404173 4661109 1989 08022 Berga Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43222-foto-08022-30-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43222-foto-08022-30-3.jpg Legal i física Contemporani Patrimoni moble Objecte Pública Ornamental 2023-08-01 00:00:00 Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. 98 52 2.2 14 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
43223 Canal Industrial de Berga https://patrimonicultural.diba.cat/element/canal-industrial-de-berga AADD: 'El Canal Industrial de Berga', El Llobregat, nervi de Catalunya, Manresa, 1997, pàgs. 101-107. AADD: 'El centenari de la concessió del Canal Industrial de Berga' (dossier), L'Erol, 13, juliol 1985, pàgs. 19-42. CAMPRUBÍ i PLANS, Josep: 'El Canal Industrial de Berga (1 i 2)', Fàbriques i Empreses, Manresa, 1994, 8 i 15/12/1985. GROS i MATEO, Francesc: 'Marcel·lí Buxadé i el Canal Industrial de Berga', Revista del Centre d'Estudis Berguedans, 1, 1982, pàgs. 13-22. NOGUERA i CANAL, Josep: Berga en temps del Canal Industrial (1885-1900), Berga, 1989. XIX Alguns trams es presenten força degradats. Es tracta d'un canal de 20'02 quilòmetres, una amplada de 3 metres, una fondària a cel obert d'1'5 metres, amb foradades a un 35 per cent del seu recórregut (34), amb un cabal de 2.349 litres per segon, 18 salts projectats (3 en rendiment), un desnivell de 195'11 metres i una energia potencial de 5202'90 cavalls. El canal, tot i que s'adapta a les dificultats del relleu, es va dissenyar intentant escapar dels problemes geològics, els obstacles naturals i les expropiacions forçoses. L'encert en el traçat ha quedat demostrat pel fet que cent anys després el canal encara està en servei. 08022-31 Travessant el terme municipal de nord a sud Berga, a mitjan segle XIX, havia vist decaure la consolidació econòmica, amb base a la indústria cotonera i tèxtil, que s'havia adquirit a finals del segle XVIII. Per aquest motiu es pensà en fer arribar a Berga l'aigua del Llobregat i poder, així, revitalitzar econòmicament la ciutat. El 1885 el constructor d'obres Marcel·lí Buxadé, gràcies a una intervenció del diputat Manuel Farguell, va aconseguir la concessió per poder fer realitat el seu projecte. El finançament es buscà majoritàriament en les suscripcions populars; molt importants inicialment, però que no aconseguiren reunir el conjunt del capital. Finalment, la Diputació de Barcelona i l'Ajuntament de Berga, també varen concedir algunes subvencions. La seva construcció s'endarrerí més del que es tenia previst. Finalment, el 1899, s'inaugurà l'obra, amb multitudinàries festes a Berga i posteriors homenatges al seu promotor. Marcel·lí Buxadé havia nascut a Berga el 1846 i hi morí el 1907 com a fill predilecte. L'any 2000 li fou col·locada una placa commemorativa a la seva casa natal (entre els números 28-30 del carrer Buxadé) i una altra en ceràmica prop del centre Cívic de Berga. 42.1024100,1.8521200 405087 4661784 1885-99 08022 Berga Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43223-foto-08022-31-2.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Obra civil Privada Productiu 2023-08-01 00:00:00 Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. Marcel·lí Buxadé (promotor) 98 49 1.5 14 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
43224 Creu de La Valldan https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-la-valldan <p>CASELLAS, Isabel i SANTANDREU, Dolors: Creus del Berguedà, Berga, 1997, pàgs. 12-16 i 24.</p> XV-XX <p>La Creu de La Valldan presenta un peu de pedra i una creu de ferro. La creu, situada al capdamunt d'un fust o pilar que a la seva vegada es sustenta sobre un sòcol circular, sembla ser més moderna que el peu.</p> 08022-32 Antic municipi de La Valldan <p>Són ben poques les coses que coneixem de les creus de terme de Berga. La ciutat de Berga, com tantes altres poblacions catalanes i d'arreu d'Europa, compta, com a mínim d'ençà de la Baixa Edat Mitjana, amb la presència de diverses creus de terme. Algunes d'aquestes es troben documentades ja al segle XV, per bé que la seva història fins als nostres dies és confusa i molt fragmentada. Aquesta contingència fa que sigui molt difícil seguir-ne el rastre des de l'època medieval fins als nostres dies, així com poder datar les mostres que es conserven actualment. Malgrat que algú parla de quatre creus de terme a la ciutat de Berga, el cert és que n'hem documentat només tres: la Creu de Cal Parraquer, la Creu de la Pinya i la Creu de La Valldan.</p> 42.0928100,1.8351400 403669 4660737 08022 Berga Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43224-foto-08022-32-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43224-foto-08022-32-2.jpg Legal Contemporani|Medieval Patrimoni immoble Element arquitectònic Pública Ornamental BCIN National Monument Record Religiós i/o funerari 2019-12-17 00:00:00 Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. 98|85 47 1.3 1781 14 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
43225 Monument a Rafael de Casanova https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-a-rafael-de-casanova MONTANYÀ, Josep: Cròniques berguedanes, Barcelona-Berga, 1999, pàgs. 147-148. XX Es tracta d'una estatua de coure, d'aproximadament 1 metre d'alçada, copiada de la que hi ha insatal·lada a la ronda de Sant Pere de Barcelona. L'estatua es troba damunt d'un pedestal de marbre blanc, on hi ha una placa amb un text commemoratiu. El pedestal s'alça damunt d'un jardí o parterra, que al seu torn també es troba lleugerament alçat del terra. 08022-33 Nucli urbà Fou col·locada en temps de la República, el 1934, arran d'una reforma del parc. Acabada la Guerra Civil fou violentament arrancada del seu pedestal i romangué un temps per terra fins que va ser arraconada en uns magatzems municipals. L'any 1979, després de la presa de possessió del primer ajuntament democràtic, fou localitzada entre un munt de fustes, runes i deixalles. L'11 de setembre del mateix any es féu una reposició oficial del monument, en presència de Josep Illa, alcalde durant la seva instal·lació republicana. Actualment, es celebra un acte commemoratiu l'11 de setembre, amb la participació de diverses persones, partits polítics i entitats berguedanes. 42.0978300,1.8404800 404118 4661289 1934 08022 Berga Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43225-foto-08022-33-2.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni moble Element urbà Pública Simbòlic 2023-08-01 00:00:00 Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. G. Bechini, fonedor de Barcelona 98 51 2.1 14 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
43227 Museu del Circ https://patrimonicultural.diba.cat/element/museu-del-circ R.: 'El Museu del Circ', El Vilatà, 54, juny 1987, s. pàg.. Inventari del Museu del Circ, (no publicat), Ajuntament de Berga, 1987. XX El Museu del Circ inclou una col·lecció importantíssima, reconeguda arreu del continent europeu com una de les més importants existents sobre aquesta temàtica, de cartells i programes des de finals del segle XIX fins a l'actualitat; tant de l'estat espanyol com de la resta de països europeus. També inclou fotografies, retalls de premsa i revistes relacionades amb el món del circ. En total, el seu fons té registrats un total de 3.488 documents. 08022-35 Nucli urbà La història del Museu del Circ va lligada a la del col·leccionista que al llarg de tota la seva vida el va anar creant; en Josep Vinyes i Sabartés. Aquest senyor, afeccionat i gran coneixedor del tema, va fer donació de la seva extraordinària col·lecció (la més important de l'estat espanyol sobre el tema i una de les més importants d'Europa) a l'Ajuntament de la seva ciutat natal l'any 1987. És a partir d'aquell any quan la col·lecció comença a funcionar com a Museu. Actualment, esperant l'obertura del Museu Comarcal, el Museu del Circ roman tancat. 42.1041600,1.8466300 404636 4661985 1987 08022 Berga Sense accés Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43227-foto-08022-35-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43227-foto-08022-35-3.jpg Legal Contemporani Patrimoni documental Fons documental Pública Social 2023-08-01 00:00:00 Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. Josep Vinyes i Sabartés Malgrat trobar-se ubicat en un altre edifici, el Museu del Circ es considera com una secció del Museu Municipal de Berga. 98 56 3.2 14 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural

Mitjana 2024: 170,86 consultes/dia

Sabies que...?

...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?

La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.

Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/biblioteques/geord-camp/localitzacio/geord-cord/41.641289,2.017917/pag-fi/5