Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 37493 | Festa de la Verema | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-de-la-verema | XX | La tradició vitivinícola d'Alella es manifesta entre d'altres activitats amb una festa popular. Per celebrar l'inici de la collita anual, es fa la Festa de la Verema, amb activitats que s'allarguen tres dies i on participa gran part de la població i atrau gent de fora. Durant aquests dies se celebren moltes activitats d'arrel més tradicional que donen el nom a la festa. El dissabte al matí, a la vinya testimonial a la Masia Museu de Can Magarola, es fa la collita tradicional del raïm, amb les pubilles i els hereus, amb les portadores per transportar la collita. A la tarda, a la plaça de la vila, es fa la trepitjada dels raïms amb els peus, la forma més tradicional, i en surt el primer most, que es beneeix. També es fa la mostra de Vins i Restauració i es poden visitar les parades de productes artesans i gaudir dels balls i altres activitats. | 08003-354 | Alella | Festa que es va començar a celebrar a parir de l'any 1975 arrel de la celebració del Mil·lenari d'Alella. | 41.4930600,2.2949800 | 441151 | 4593734 | 1975 | 08003 | Alella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37493-foto-08003-354-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37493-foto-08003-354-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 2116 | 4.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:27 | |||||||||
| 37494 | Figures festives | https://patrimonicultural.diba.cat/element/figures-festives | XX | Les figures festives de les festes populars d'Alella estan formades principalment pels gegants, la gegantona i, també, pels capgrossos. Els gegants d'Alella són en Feliu i la Madrona, representen dos pagesos vinyataires en un dia de festa i porten els noms dels patrons del poble. Simbolitzen i s'identifiquen amb l'arrelada tradició vinícola d'Alella. En Feliu té una alçada de 3,5 metres i pesa 45 kg; i la Madrona té 3 metres d'alçada i pesa 40 kg. El seu constructor és en Lluís Traveria. Estan fets de fibra de vidre i l'estructura de fusta. Els gegants d'Alella són padrins dels gegants de Teià, l'Elionor i en Pere Noguera i dels gegants de Premià de Dalt, l'Altemir i la Bonadona. La Madrona, a més, fou pubilla gegantera del Maresme, l'any 2004. va rebre el relleu de l'Eulàlia Tallacolls, geganta del Masnou, i el va passar a l'Alarona, geganta de Mataró. La Facunda és la gegantona, representa una polida pagesa que acompanya els seus progenitors a la festa. La seva alçada és d'1'9 metres i pesa 30 kg. Està feta de fibra de vidre i estructura d'alumini. A la mà porta un cistell amb 'peres del bon cristià', una varietat que serveix per cuinar les peres farcides, plat típic de la festa Major d'Alella. El nom li ve d'una de les campanes de l'església parroquial. Els seus padrins són en Martí de Teià, en Galtetes de Sant Andreu i els gegantons de l'escola Bergantí del Masnou. Hi ha sis capgrossos que representen persones reals del poble: Quimet, Víctor, Pepito, Roser, Assumpció i Teresina. Estan fets amb fibra de vidre. A més, també hi ha el Forner, el Capellà, la Vella, l'Avi, en Patufet, la Maca i el Petit. Aquests tenen més de 25 anys i estan fets de cartró. Existeix un ball propi pels gegants escrit pel Sr. Montsant i estrenat l'any 2009. També hi ha un ball pels capgrossos. | 08003-355 | Av. Sant Josep de Calassanç, 23-25 | Tant gegants com gegantona són obra de Lluís Traveria, que té el taller a Canet de Mar i ha treballat per diverses companyies teatrals a més de dedicar-se a les figures festives. Els gegants es van construir l'any 1980 i es van inaugurar durant la Festa Major d'Alella de l'any 1981. Els padrins van ser els gegants del Masnou, en Pere el Drapaire i l'Eulàlia Tallacolls. La Facunda es va estrenar durant la XIII Trobada gegantera de la verema, el 10 de setembre de l'any 2006. Els capgrossos de la col·lecció personatges de poble també estan fets per en Lluís Traveria, d'aquests els més antics són en Pepito Xicola i la Teresina, estrenats, com els gegants, durant la Festa major de l'any 1981. Després es van estrenar en Quimet Bancells, la Roser Arenas i en Víctor. El més recent és l'Assumpció Lucas, estrenat durant la festa Major del 2008. La resta de capgrossos estan fets en el taller El Ingenio, són de cartró i tenen més de 25 anys. Els vestits els han fet membres de la colla gegantera la Carmen Aguilar i la Isabel Vives. | 41.4963200,2.2951300 | 441166 | 4594095 | 08003 | Alella | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37494-foto-08003-355-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37494-foto-08003-355-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 52 | 2.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:27 | ||||||||||
| 37495 | Plànol d'amillaraments | https://patrimonicultural.diba.cat/element/planol-damillaraments | XIX | Plànol del parcel·lari de l'Amillarament de 1860 emmarcat en un quadre amb vidre protector i amb un marc de fusta. El quadre fa 2 metres d'alçada per 1'62 metres d'amplada. En el plànol es detallen les parcel·les del municipi acompanyades d'una numeració i en algunes ocasions els noms propis o els llocs principals. | 08003-356 | Plaça de l'Ajuntament, 1 | Aquest plànol prové del propi fons de l'Ajuntament, segurament de l'època en que es va encarregar. A l'arxiu de la Corona d'Aragó n'hi ha còpia. Anaven acompanyats d'una memòria on es detallaven els propietaris amb els noms i les hectàrees conreades i el tipus de conreu. | 41.4936400,2.2951600 | 441166 | 4593798 | 1860 | 08003 | Alella | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37495-foto-08003-356-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37495-foto-08003-356-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | es troba en el despatx d'alcaldia. | 98 | 56 | 3.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:27 | ||||||||
| 37496 | Arxiu municipal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-municipal-0 | XVI-XX | No hi ha responsable, ni inventari. | L'arxiu municipal d'Alella conté documentació força antiga, sobretot 4 pergamins reials del segle XVI (Carles I i Felip II), que foren comprats en el seu moment, però també altra documentació dels segles XVII, XVIII i XIX. A finals dels anys 70 i principis dels 80, el senyor Salvador Artés va fer comprar un armari metàl·lic per tal de guardar-hi la documentació més antiga. L'arxiu històric es manté independent de l'arxiu administratiu. Aquest darrer, però, tampoc segueix un criteri unificat, sinó que cada departament s'organitza segons les seves necessitats. | 08003-357 | Plaça de l'Ajuntament, 1 | 41.4936000,2.2951800 | 441168 | 4593793 | 08003 | Alella | Restringit | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37496-foto-08003-357-1.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 56 | 3.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:27 | ||||||||||
| 37497 | Arxiu parroquial | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-parroquial | XIV-XX | <p>Important arxiu parroquial per que és dels pocs del Maresme que ha sobreviscut a la crema generalitzada de l'any 1936 i per conservar documents des del segle XIV fins els nostres dies. Està format per 116 volums entre llibres i carpetes, 45 pergamins i varis arxivadors dels darrers 100 anys. Els llibres més característics són els propis de la funció eclesial: baptisme, des de l'any 1524; òbits, des del mateix any; esposoris, des de 1567; un llibre de confirmacions, de 1846 a 1972; llibres de confessions i comunions, des de 1846, ... També hi ha els llibres de visites pastorals; testaments; capítols matrimonials, des de 1340; llibre d'actes del comú des de 1440; capbreus, des de 1460. També hi ha diversos llibres de confraries. El llibre més important de l'arxiu, però, és el De Redditibus. Es tracta d'una recopilació feta pel Doctor Francesc Riu de totes les coses de la parròquia. Consta de dues parts: la primera tracta de les rendes de la rectoria, i la segona és un resum dels principals costums del poble. També destaca el facsímil anomenat 'Manual d'Actes Vellíssimes' on s'ha trobat un registre de defunció datat l'any 1318, que a dia d'avui es considera el més antic d'Europa.</p> | 08003-358 | Plaça de l'Ajuntament, 13 | <p>L'arxiu es va salvar gràcies a la iniciativa de diverses persones que van guardar l'arxiu a l'ajuntament. Després de la guerra civil, es va tornar a la rectoria i es va començar una primera classificació, entre els anys 1950 i 1954.</p> | 41.4935600,2.2946100 | 441120 | 4593789 | 08003 | Alella | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37497-foto-08003-358-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37497-foto-08003-358-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37497-foto-08003-358-3.jpg | Física | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | El fons més antic està dipositat en dos armaris ignífugs dins un espai propi destinat a l'arxiu, amb accés restringit. Però no està digitalitzat. | 94|98|85 | 56 | 3.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:27 | |||||||||
| 37500 | Fons referent a Alella de l'estudi de la masia catalana del Centre Excursionista de Catalunya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-referent-a-alella-de-lestudi-de-la-masia-catalana-del-centre-excursionista-de | XX | <p>Durant el primer quart del segle XX un grup d'estudiosos van voler aprofundir en el coneixement de la masia catalana, com a part part de la història de Catalunya, arrelada a la geografia del país. Van decidir fotografiar els masos i el seu entorn. El fons de l'Estudi és constituït bàsicament per 131 àlbums, dels quals 119 són dedicats a les comarques de Catalunya, 10 a les Illes i 2 més al País Valencià i Pirineus aragonès i navarrès. També en formen part 10 carpetes que sumen 300 dibuixos de masies. Les 7.700 fotografies estan aplegades als àlbums, sobre paper i en blanc i negre, formant part d'una fitxa on sol haver-hi el nom i referències de la imatge, l'autor de la fotografia i la data. El tema preferent és la visió arquitectònica de la casa, però també hi figuren imatges que reflecteixen les feines del camp i la vida del mas, així com vistes i detalls de pobles catalans. Entre els autors de la documentació gràfica de l'Estudi -un centenar de fotògrafs i una trentena de dibuixants- hi apareixen personatges destacats de l'àmbit cultural i excursionista de l'època: Josep M. Batista i Roca, Lluís Bonet i Garí, Josep Danès i Torras, Juli soler i Santaló, Cèsar A. Torras i Ferreri, Francesc Masclans, Lluís Estasen, Joaquim Rubió i Balaguer, etc. Una part d'aquest fons està constituït per imatges, fetes durant el primer terç del segle XX, de masos i cases del municipi d'Alella, com Can Lleonart, Can Tito Serra, Can Jonch, Can Calderó, Casa de les Monges, Can Cortés, Cal baró, mas Coll, Can Sors, Can Magarola o Can Viló</p> | 08003-361 | Carrer Paradís, 10 pral. (08002 -Barcelona) | <p>l'Estudi de la Masia Catalana va sorgir de la col·laboració del Centre Excursionista de Catalunya (CEC) amb la Fundació Rabell Vda. Romaguera i la Institució Patxot, patrocinades pel mecenes Rafel Patxot i Jubert (1872-1964). En dirigí els treballs l'arquitecte olotí Josep Danés i Torras (1895-1955) i inicià les seves activitats al CEC l'any 1923. El seu objectiu era, en principi, la publicació d'una gran obra on la masia fos estudiada sota diversos aspectes: arquitectura, mobiliari, indumentària i comportament humà i social. Però aquesta tasca quedà interrompuda l'any 1936, en marxar Rafel Patxot a l'exili el 1937. A partir de l'any 1976, per acord entre els hereus Patxot i el CEC, el material gràfic de l'Estudi de la Masia resta dipositat al local del CEC, on és obert a consulta.</p> | 41.4937100,2.2954000 | 441186 | 4593806 | 08003 | Alella | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37500-foto-08003-361-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37500-foto-08003-361-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-01-24 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 56 | 3.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:27 | ||||||||||
| 37501 | Arxiu Ferrer i Guàrdia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-ferrer-i-guardia | XX | Els responsables de la biblioteca Ferrer i Guàrdia d'Alella, van considerar que no n'hi havia prou amb el nom per fer justícia al creador de l'escola Moderna. Per aquest motiu va anar adquirint, a través de la compra, material relacionat amb la figura del pedagog alellenc. D'aquesta manera s'ha proveït de cartells, postals, fotografies, llibres i monografies que parlin de Francesc Ferrer i Guàrdia, però també dels fets de la Setmana Tràgica, cartes, etc. El punt culminant fou una exposició que es va organitzar per commemorar el centenari del seu assassinat i el seu 150 aniversari del seu naixement. També, des de l'any 2002, s'organitzen anualment les Jornades Francesc Ferrer i Guàrdia d'innovació educativa, les ponències de les quals es graven i, posteriorment, es publiquen. | 08003-362 | Hort de la rectoria, s/n | El servei de biblioteca pública es va inaugurar l'any 1980, en una aula de les escoles Fabra. L'any 1986, aquest servei es trasllada a les dependències actuals, creant la Biblioteca Ferrer i Guàrdia. Amb aquest nom, es vol retre homenatge al pedagog i educador d'origen alellenc i creador de l'Escola Moderna, Francesc Ferrer i Guàrdia, afusellat l'any 1909 pel règim en acusar-lo de ser l'incitador dels fets de la Setmana Tràgica, en un consell de guerra del tot irregular. | 41.4933200,2.2948700 | 441142 | 4593763 | 08003 | Alella | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37501-foto-08003-362-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37501-foto-08003-362-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 56 | 3.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:27 | ||||||||||
| 37504 | Fons d'Art Municipal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-dart-municipal | XX | Col·lecció d'obres d'art de propietat municipal formada per un centenar i mig de peces d'origen, composició, tècnica i materials diversos. Predominen les pintures en les seves diferents tècniques: aquarel·les, olis, litografies o gravats; però també hi trobem escultures en bronze o fusta. | 08003-365 | Plaça de l'Ajuntament, 1 | 41.4936000,2.2951600 | 441166 | 4593793 | 08003 | Alella | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37504-foto-08003-365-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37504-foto-08003-365-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Les obres estan disperses en diferents dependències municipals, però l'any 2004 es va inventariar. | 98 | 53 | 2.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:27 | ||||||||||
| 37505 | Fons local de la biblioteca municipal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-local-de-la-biblioteca-municipal | XX | La biblioteca Ferrer i Guàrdia d'Alella aplega 1125 volums dedicats al fons local. En aquests volums hi figuren monografies d'Alella o que en algun apartat facin referència al municipi alellenc; però també hi ha revistes com El Full o la revista Alella, biografies o obres literàries d'autors locals. També hi ha la publicació del premi de poesia Maria Oleart; que fou una poetessa d'Alella que en morir va deixar el seu fons personal al municipi i que també es troba a la biblioteca. En aquest fons, també s'hi poden trobar els llibres editats conjuntament amb l'Ajuntament i el grup Cerquem les arrels; així com Cd's, DVD's i vídeos de grups de música locals, molts d'ells desapareguts. També recull digitalment fotografies del municipi provinents de col·leccions particulars. | 08003-366 | Hort de la rectoria, s/n | El servei de biblioteca pública es va inaugurar l'any 1980, en una aula de les escoles Fabra. L'any 1986, aquest servei es trasllada a les dependències actuals, creant la Biblioteca Ferrer i Guàrdia. Amb aquest nom, es vol retre homenatge al pedagog i educador d'origen alellenc i creador de l'Escola Moderna, Francesc Ferrer i Guàrdia, afusellat l'any 1909 pel règim en acusar-lo de ser l'incitador dels fets de la Setmana Tràgica, en un consell de guerra del tot irregular. | 41.4933200,2.2948700 | 441142 | 4593763 | 08003 | Alella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37505-foto-08003-366-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37505-foto-08003-366-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons bibliogràfic | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 57 | 3.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:27 | ||||||||||
| 37509 | Font de la Mare de Déu de Núria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-mare-de-deu-de-nuria | XX | Font construïda en una cantonada entre el Torrent Vallbona i el carrer del Mig, inserida en la mateixa paret de carrer. La font està estructurada en tres parts: el frontal amb l'aixeta, la pica i un plafó de ceràmica a la part superior. L'aixeta, metàl·lica, és de polsador i de color daurat. Està col·locada sobre un plafó de rajola vermella en ziga-zaga. La pica en forma de brocal, en secció de quart de cercle, format un sòcol fet de pedra granítica amb un ampit fet amb maons posats a llibret. El plafó decoratiu de ceràmica valenciana està dedicat a la Mare de Déu de Núria, amb la imatge al centre (6 rajoles) i una garlanda de motius vegetals al voltant. | 08003-370 | Torrent Vallbona / Carrer del Mig | 41.4947100,2.2944800 | 441110 | 4593917 | 08003 | Alella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37509-foto-08003-370-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37509-foto-08003-370-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 51 | 2.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:27 | |||||||||||
| 37511 | Monument 'El llibre de Gaudí' | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-el-llibre-de-gaudi | XXI | Però amb la presència de grafits | Monument al·legòric a la figura de Gaudí feta de ferro corten, bronze i mosaic. Es tracta d'una doble planxa oberta com si d'un llibre es tractés i posada verticalment sobre un paviment inclinat fet de trencadís de rajoles de colors blanc, groc i beige. La planxa de l'esquerra està foradada, amb la silueta de la cara de Gaudí. A l'interior de l'altra planxa, hi ha el bust de perfil en bronze del propi Gaudí. Uns garrofers emmarquen l'obra per la seva banda oriental. | 08003-372 | Plaça Antoni Gaudí | Monument dedicat a l'arquitecte modernista Antoni Gaudí, situat a la plaça que porta el seu nom, inaugurada el 14 d'abril de l'any 2002, quan n'era alcalde d'Alella el senyor Salvador Artés i Llovet. | 41.4942300,2.2922200 | 440921 | 4593865 | 08003 | Alella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37511-foto-08003-372-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37511-foto-08003-372-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 51 | 2.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:27 | |||||||||
| 37520 | Pedra gravada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pedra-gravada | XIX-XX | Bloc de pedra granítica de color gris amb una creu gravada orientada al sud-oest en una de les seves cares més planes. La creu fa 15 cm del pal llarg i 8 cm del travesser, amb una amplada d'1 cm i una profunditat, tot i que una mica erosionada, de 9 mm. Està situada per damunt del Camí de la Cornisa, molt a prop d'aquest, en un bosc de pins amb sotabosc de romaní, bruc i estepes. Podria tractar-se d'un antic límit de propietat o de la marca feta per un picapedrer, ja que en aquesta zona l'extracció de blocs de granit era una activitat molt corrent de la que encara en queden rastres. | 08003-381 | Camí de la Carena | 41.5138500,2.3056600 | 442061 | 4596035 | 08003 | Alella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37520-foto-08003-381-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37520-foto-08003-381-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Simbòlic | 2019-11-20 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:27 | |||||||||||
| 37521 | Mas Antic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-antic | XVIII-XIX | Mas als quatre vents de planta rectangular que consta de planta baixa i pis, amb la coberta de teules àrabs a dues aigües i el carener perpendicular a la façana principal, que està orientada a migdia. Destaca a l'angle sud-est, una torreta de planta circular i coberta de volta, amb una petita espitllera. La façana principal està estructurada amb una composició simètrica a partir de dos eixos de verticalitat amb la porta d'accés en un costat i una finestra a l'altre. A la planta pis, hi ha dues finestres adintellades igual que la de la planta baixa. Enmig del capcer hi ha, esgrafiat, un rellotge de sol. A la part posterior, s'hi ha afegit modernament un altre cos de coberta plana més alta que la coberta de l'anterior. | 08003-382 | Passeig Antoni Borrell, 25 | 41.4988600,2.2906700 | 440796 | 4594380 | 08003 | Alella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37521-foto-08003-382-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37521-foto-08003-382-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37521-foto-08003-382-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Al darrera hi havia fins fa uns anys una bassa que ja l'any 2006 havia estat inutilitzada. Actualment la bassa s'ha cobert i s'ha anivellat el vial públic. | 98|94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:27 | ||||||||||
| 37522 | Monument a Lluís Desplà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-a-lluis-despla | XX | Monument dedicat al rector d'Alella entre els anys 1508 i 1524, Lluís Desplà. Es tracta d'un prisma de pedra granítica format per diversos blocs, amb una base més ampla i baixa; un segon bloc amb l'escut familiar en relleu i un tercer bloc, el principal, on hi ha la imatge del rector Lluís Desplà en relleu emmarcat per un cercle i a sota la inscripció gravada següent: 'LLUÍS DESPLÀ RECTOR D'ALELLA 1508 - 1524'. En l'angle inferior dret del bloc on hi ha la imatge del rector hi ha dues inicials que poden correspondre a l'autor del monument, es tracta de les inicials J.O | 08003-383 | Plaça de l'Ajuntament, s/n | 41.4937300,2.2945500 | 441115 | 4593808 | 08003 | Alella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37522-foto-08003-383-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37522-foto-08003-383-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 51 | 2.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:27 | |||||||||||
| 37525 | Aplec de l'arròs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-de-larros | XX | Es celebra el segon diumenge de juny. Actualment es fa en el Bosquet i ho organitza el casal d'Alella amb la col·laboració de l'Ajuntament. Entre altres activitats es fan jocs per a tothom i un concurs d'arrossos de paella i de cassola, que també premia la paella més sostenible. La organització facilita el lloc per fer foc, llenya i aigua. S'amenitza la jornada amb espectacles infantils i sardanes. | 08003-386 | Avinguda del Bosquet, s/n | Festa que es va començar a celebrar a parir de l'any 1975 arrel de la celebració del Mil·lenari d'Alella | 41.4938200,2.3001300 | 441581 | 4593815 | 1975 | 08003 | Alella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37525-foto-08003-386-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37525-foto-08003-386-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 2116 | 4.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:27 | |||||||||
| 37532 | DO Alella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/do-alella | XX | El municipi d'Alella dona nom, per importància, tradició i història a la denominació d'Origen Alella, que inclou els municipis del Maresme d'Alella, Teià, Tiana, Premià de Dalt, Vilassar de Dalt, Montgat, El Masnou, Premià de Mar, Cabrils, Òrrius i Argentona; o els del Vallès Oriental de Vallromanes, Santa Maria de Martorelles, Montornès del Vallès, Sant Fost de Campsentelles, Martorelles, Vilanova del Vallès o la Roca del Vallès. Les seves vinyes es situen al vessant marítim de la Serralada Litoral, obert a la influència del sol i la bris a marítima de la Mediterrània. La Serralada protegeix dels vents freds i condensa la humitat procedent del mar, creant un microclima amb estius càlids i secs i hiverns suaus ideal pel conreu de la vinya. Les vinyes estan distribuïdes en parcel·les esglaonades que van des del 90 metres sobre el nivell del mar fins els 260 metres. La característica més significativa de la DO Alella és l'existència del sauló, un terreny arenós d'origen granític (granit desfet amb mica i feldespat) i color pràcticament blanc, que té una gran permeabilitat per l'aigua i una gran capacitat de retenció de la irradiació solar. Això facilita la maduració del raïm i aporta finor als vins, on el baix poder de retenció de l'aigua queda compensat pel microclima local. Els vins d'aquesta zona són suaus de grau i acidesa moderada. La varietat més característica de la DO Alella és la pansa blanca, molt propera a l'anomenada xarel·lo. Els vins blancs perfumats i lluents són els més característics d'Alella, secs o dolços; mentre que per l'elaboració de rosats o negres s'utilitza bàsicament la garnatxa negra. Actualment, els cellers adscrits a aquesta DO són: Parxet,SA; Alella vinícola Can jonc, SL; Caves Roura; Alta Alella; Altrabanda, SCP; Joaquim Batlle i Bouquet Alella, SL. | 08003-394 | Masia de Can Magarola (Av. Sant Mateu, 2) | Des del moment fundacional, Alella Vinícola, primer com a sindicat i després com a cooperativa tenia entre els seus objectius la protecció de la autenticitat dels vins d'Alella. L'any 1942 i 1946 es proposen iniciatives com la de crear un consell regulador en defensa dels vins d'Alella. Finalment. El 29 d'abril de 1953, es crea el Consejo Regulador de la Denominación de Origen Alella. L'any 1955 s'aprova el primer reglament. Però el conreu de vinya en aquest territori ve testimoniat per gran quantitat de jaciments d'època romana, alguns dels quals han conservat les restes dels primers cellers de la comarca. El cas més proper i significatiu és el de la Cella vinaria de Teià. Les fonts clàssiques, com Plini el Vell a la seva obra Naturalis Historia i Marc valeri Marcial, en els seus epigrames, també fan referència a l'elaboració de vi en aquestes contrades. | 41.5048700,2.2993700 | 441528 | 4595042 | 1953 | 08003 | Alella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37532-foto-08003-394-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37532-foto-08003-394-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immaterial | Tècnica artesanal | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 60 | 4.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:27 | |||||||||
| 37533 | Font de la Plaça de l'Ajuntament | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-placa-de-lajuntament | XX | Actualment el pas de l'aigua està tancat | Font feta a partir d'un bloc monolític de pedra, de secció circular i superfície superior convexa, d'on surten els brolladors que s'accionen pitjant un mecanisme situat al terra. La superfície exterior és rugosa i a una distància regulada hi ha tres rebaixos triangulars que simulen l'escletxa d'una clivella de pedrera. Al voltant de la font hi ha una barana baixa d'acer inoxidable. | 08003-395 | Plaça de l'Ajuntament, s/n | Es va col·locar amb la remodelació de la plaça, l'any 2000. | 41.4938200,2.2950000 | 441153 | 4593818 | 2000 | 08003 | Alella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37533-foto-08003-395-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37533-foto-08003-395-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 51 | 2.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:27 | ||||||||
| 37539 | Finestra de Can Companyó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/finestra-de-can-companyo | XV-XVI | Es va treure del seu lloc original i s'ha re ubicat. | Finestra gòtica d'arc conopial fistonat que estava ubicada a la façana de Can Companyó. Al damunt hi havia una pedra esculpida en relleu on un àngel sosté un escut amb unes tisores obertes, indicant que en aquella casa hi vivia un sastre. | 08003-401 | Plaça de l'Ajuntament, 10 | Tant la finestra com l'escut es van traslladar arrel d'una reforma força radical de la casa. | 41.4938800,2.2945900 | 441119 | 4593825 | 08003 | Alella | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37539-foto-08003-401-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37539-foto-08003-401-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37539-foto-08003-401-3.jpg | Física | Gòtic|Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Actualment les dues pedres formen part de l'ornamentació de la llar de foc de la casa. | 93|94|85 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:27 | ||||||||
| 37540 | Làpides de l'església | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lapides-de-lesglesia | XVII | Conjunt de quatre làpides funeràries que corresponen a les tombes de dues famílies nobles d'Alella; els Coll i els Pujades de Munt. Són les úniques que es conserven de cinc famílies d'Alella. Estan fetes de pedra granítica . Una correspon a la família de Gabriel Coll i és de l'any 1613. L'altra correspon a Pere Pujades de Munt i la seva família i és del 1660. Les dues lloses quadrades cobrien les entrades de les respectives criptes. | 08003-402 | Plaça de l'Església, s/n | Durant el segle XVII, a canvi d'aportacions econòmiques, es va concedir llicència a cinc famílies importants del municipi per construir-hi les seves tombes dins l'església parroquial. Es tractava dels Coll, els Pujades de Munt, els Pujades de Vall, els Roure i els Sors. A finals del segle XVIII es va decidir segellar les tombes i traslladar les despulles al nou cementiri, però les làpides quedaren sota el paviment o es perderen. L'any 1990, durant les obres de nova pavimentació aparegueren les làpides de les famílies Coll i Pujades de Munt.. | 41.4934800,2.2942400 | 441089 | 4593781 | 08003 | Alella | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37540-foto-08003-402-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37540-foto-08003-402-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2019-11-20 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 94 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:27 | ||||||||||
| 37542 | Pou del dipòsit de la Serra de Teià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-del-diposit-de-la-serra-de-teia | XVIII-XIX | ha perdut part de l'arrebossat i presenta alguna esquerda. | Caseta de pou de planta quadrada (1'2 x 1'2 m) amb la coberta de maons plans a dues aigües i el carener perpendicular a la façana principal. Sobresurt amb un petit ràfec pels costats. Té la porteta metàl·lica i el parament és de maons arrebossat. Al costat de ponent (esquerre) té un afegitó d'obra, de planta rectangular ( 2 x 1'2 m), amb la coberta plana i una porteta també metàl·lica a la façana principal, amb un accés esglaonat. | 08003-404 | Vall de Rials | 41.4958000,2.3084900 | 442281 | 4594029 | 08003 | Alella | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37542-foto-08003-404-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37542-foto-08003-404-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37542-foto-08003-404-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2019-11-20 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98|94 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:27 | ||||||||||
| 37544 | Vall de Rials | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vall-de-rials | La Vall de Rials és una de les zones agrícoles més ben conservades del municipi d'Alella que encara es manté en actiu. La part baixa de la vall concentra l'àrea de regadiu, amb terres d'al·luvió, formades pels sediments transportats per les aigües corrents fruit de les pluges. Els conreus més característics d'aquesta horta són els tomàquets, els enciams, les maduixes, els pèsols, els espinacs, les faves, les mongetes i els alls tendres. Però el conreu predominant de la vall de Rials és la vinya. No només en l'actualitat, sinó que es remunta a època romana. Durant els segles XVII, XVIII i XIX el conreu de la vinya fou extensiu a Alella i a tota la zona, en diversos graus i mesura segons l'època i les necessitats. En els darrers anys s'ha intensificat l'esforç per impulsar noves plantacions. La Vall de Rials concentra un terç de totes les vinyes de la Denominació d'origen Alella. Es poden trobar vinyes plantades a l'estil tradicional o plantacions noves, amb rengleres de ceps orientades en totes direccions. Conviuen varietats autòctones, com la pansa blanca o la garnatxa, amb d'altres foranies, com el merlot o el chardonnay. Tota aquesta tradició tan arrelada del conreu de la vinya, ha deixat a la Vall de Rials empremtes culturals que encara es poden observar, algunes força evidents i d'altres més amagades. L'element més característic són les barraques, sobretot aquelles amb volta de tartana. També es poden observar al costat dels camps i dels masos les basses d'aigua pel rec, alimentades per mines, amb els seus pous i registres. Més amunt a la zona de Les Costes, es troben coves excavades en el sauló i sots d'aigua, destinats a acumular aigua de pluja i aprofitar-la per fer la barreja o 'caldo bordolés' (boullie bordelaise), i que es feia barrejant aigua i calç amb sulfat de coure per sulfatar la vinya. | 08003-406 | A l'Est del terme municipals | 41.4953200,2.3048200 | 441974 | 4593978 | 08003 | Alella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37544-foto-08003-406-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37544-foto-08003-406-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Altres fitxes relacionades: 337, 349, 350, 373,374,404 i 412. | 2153 | 5.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:27 | |||||||||||||
| 37545 | Peres farcides del Bon Cristià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/peres-farcides-del-bon-cristia | Les peres farcides de la varietat del bon cristià és un plat típic de la Festa Major d'Alella. Per tal de potenciar-lo, cada any es fa un concurs. El plat es prepara a casa i es presenten dues peres farcides amb el seu suc. Els ingredients per preparar el plat són: 12 peres del bon cristià, 300 gr. de carn de vedella, 300 gr. de carn de porc, 4 ous, 20 gr. de pernil, 1 llimona, 1 ceba, 1/2 presa de xocolata sense llet, 1/2 branca de canyella, 300 gr. d'ametlles torrades, 1 borrego, sal, sucre, alls, llard i oli. La recepta per preparar el plat és la següent: Es rosteixen les dues carns juntes amb el llard, la ceba i els alls. El suc que resulti de la cocció s'ha de reservar. Per preparar les peres es trinxa la carn ben rostida, juntament amb la pell d'una llimona, uns trossos petits de pera crua i el pernil. S'hi afegeixen els ous i es treballa com si es fes una pilota. Tot seguit cal rentar les peres, s' eixuguen, es buiden per la part oposada a la cua (tot tallant la part inferior en rodó per poder-la fer servir de tap) i s'omplen amb el farcit. Es posa una paella al foc amb força oli, en la qual es fregeixen les peres fins que siguin daurades (abans s' hauran sucat en un plat amb un ou batut i un altre amb farina). Es posen les peres (amb les cues enlaire) en una cassola de terrissa plena d'aigua. S'hi afegeix l'oli que ha servit per fregir-les, la pell d'una llimona, mitja branca de canyella, sal, una cullerada de sucre i mitja presa de xocolata. Quan siguin toves d'un costat, es donen la volta i s'hi afegeix una picada ben fina feta amb les ametlles i el borrego. Com més vegades s'escalfin les peres o es tornin a fer bullir més bones seran. Cal estar a l'aguait durant la cocció, perquè és molt fàcil que s'enganxin a la cassola. Aquest plat es pot menjar fred o calent. | 08003-407 | Alella | 41.4926500,2.2949700 | 441149 | 4593688 | 08003 | Alella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37545-foto-08003-407-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37545-foto-08003-407-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tècnica artesanal | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | El concurs està ben consolidat però la dificultat del plat i l'escassetat d'aquesta varietat de peres fa que el nombre de concursants no sigui tan gran com caldria esperar. Per aquest motiu es fa un concurs paral·lel de truites. | 60 | 4.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:27 | |||||||||||||
| 37547 | Cova de la Font del Pastor | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-de-la-font-del-pastor | XIX-XX | està parcialment ensorrada | Cova excavada en el sauló de planta circular, es conserva en 2 x 1'7 x 0'8 metres, amb el sostre en forma de volta. Es troba en el camí del camp de tir, molt a prop de la Font del Pastor. | 08003-409 | Camí del camp de Tir, a prop de la Font del Pastor | Les anomenades coves o coves de sauló són refugis excavats en el sauló que fan les funcions de les barraques de pagès: aixopluc, guardar-hi eines,.. De vegades també servien per guardar-hi el bestiar. S'acostumen a trobar en zones en un pendent rellevant, on s'hi ha fet terrasses per fer-hi vinyes o altres cultius, creant marges entre feixa i feixa. En aquests marges saulonencs és més fàcil i econòmic excavar una petita cova de planta circular que en l'interior pot haver-hi banqueta correguda o no, que construir una barraca. | 41.5123700,2.3004000 | 441620 | 4595874 | 08003 | Alella | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37547-foto-08003-409-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37547-foto-08003-409-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:27 | |||||||||
| 37549 | Monument a Blanca Thieme Bruguera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-a-blanca-thieme-bruguera | XX | Monument dedicat a Blanca Thieme Bruguera, tal i com indica la inscripció feta de lletres individuals col·locades al costat frontal d'un pilar fet d'obra amb recobriment de pedra retallada irregularment que fa un metre i mig d'alt per 50 cm de costat. Aquest pilar està damunt una peanya de pedra, també quadrada, de base més ampla que el pilar. Damunt el pilar hi ha el bust en bronze de Blanca Thieme Bruguera amb un gerro de ceràmica al costat. | 08003-411 | Jardí de la Blanca, Riera Coma Fosca | Blanca Thieme Bruguera tenia els seus orígens a la família de Cal Doctor. Va morir molt jove, de malaltia, el 31 de març de l'any 1992 a Alella. El jardí i el monument foren inaugurats el 16 de juny de l'any 1996. Tant l'enjardinament com el monument foren costejats per la mare de Blanca. | 41.4959100,2.2914300 | 440857 | 4594052 | 1996 | 08003 | Alella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37549-foto-08003-411-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37549-foto-08003-411-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | J. Cases | 98 | 51 | 2.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:27 | ||||||||
| 37551 | Barraca del Turó del Bessó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-turo-del-besso | XX | Barraca de pagès o de vinya de planta trapezoïdal amb els quatre costats desiguals (3,6 x 3 x 2,25 x 5 metres respectivament). La coberta és plana i està feta de maons; en sobresurt el tub del fumeral o xemeneia. Les parets estan fets de maons calats i arrebossada de forma bastant barroera. La porta, de llinda recta, és de fusta i està mal conservada. De la façana principal, orientada a llevant, en sobresurt una estructura metàl·lica en forma de pèrgola. A la façana nord, hi ha una petita obertura com a finestra. | 08003-413 | Turó del Bessó, a l'est del terme municipal. | 41.4915800,2.2826400 | 440119 | 4593578 | 08003 | Alella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37551-foto-08003-413-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37551-foto-08003-413-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Tot i ser una barraca de construcció força tosca, està cuidada i en plena activitat ja que presideix una zona de conreu de vinya. | 98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:27 | ||||||||||
| 37552 | Pou i dipòsit del Turó del Bessó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-i-diposit-del-turo-del-besso | XX | Pou d'aigua amb dipòsits adjacents. El pou és de secció circular d'un metre i mig de diàmetre. Està construït de maó pla posats en vertical i ajuntats amb ciment. Té una tapadora metàl·lica que es tanca amb un cadenat. També disposa d'una estructura metàl·lica destinada a penjar-hi la galleda amb la corriola. Al seu costat hi ha dos dipòsits; un de més petit (20 x 20 cm) i un altre més gran (60 x 60 cm). En aquests dipòsits es feia la barreja o 'caldo bordolés' (boullie bordelaise), i que es feia barrejant aigua i calç amb sulfat de coure per sulfatar la vinya. | 08003-414 | Turó del Bessó, a l'est del terme municipal. | 41.4917600,2.2826400 | 440119 | 4593598 | 08003 | Alella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37552-foto-08003-414-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37552-foto-08003-414-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2019-11-20 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Al costat hi ha una prunera. | 98 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:27 | ||||||||||
| 37554 | Mina Mulassa de baix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mina-mulassa-de-baix | XVIII-XIX | Registre o repartidor de mina amb una doble canalització i la caseta de planta rectangular feta d'obra (maó) i amb la coberta de volta de maó pla, restaurada recentment. Les portelles són metàl·liques. Al costat hi ha una altra portella i una caixa d'obra amb els repartidors a dins. | 08003-416 | Can Comajoana | Un dels propietaris d'aquesta mina és el senyor Pere Millet, que resideix a la casa coneguda com Can Comajoana. Ell en va restaurar aquest registre quan va comprar la finca. | 41.4995200,2.2978100 | 441393 | 4594449 | 08003 | Alella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37554-foto-08003-416-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37554-foto-08003-416-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37554-foto-08003-416-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | El nom Mulassa de baix és el que figura a les escriptures de propietat. | 98|94 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:27 | |||||||||
| 37555 | Panteó de la Família Borrell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/panteo-de-la-familia-borrell | XIX | Panteó ubicat al centre del primer recinte del cementiri. És de planta rectangular d'estil historicista amb destacats elements gòtics. La cambra mortuòria està sota el nivell de pas del recinte i s'hi accedeix a través d'una doble escalinata amb barana central calada que condueix a la porta d'entrada al panteó, de bronze, amb arc flamíger, esculpit amb motius florals. En l'angle que es produeix a cada costat de les escales, hi ha sengles àngels. A la part superior del panteó un monument format per una creu, un sarcòfag de pedra i una dona presideix el conjunt. | 08003-417 | Camí Baix de Tiana, 1 (cementiri) | Panteó de la Família Borrell que després va passar a la fundació de l'Escola Pia de Catalunya | 41.4890000,2.2910000 | 440815 | 4593286 | 08003 | Alella | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37555-foto-08003-417-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37555-foto-08003-417-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37555-foto-08003-417-3.jpg | Legal | Historicista|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 116|98 | 51 | 2.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:27 | ||||||||||
| 37556 | Bassa de la Vil·la Enriqueta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassa-de-la-villa-enriqueta | XIX-XX | Bassa de recollida d'aigua pel rec, de planta rectangular (6 x 7 m). Els murs són de paredat, fet de pedres petites i irregulars i unides amb morter; arrebossats, de 60 cm d'amplada. L'ampit de la bassa està fet de rajols. | 08003-418 | Av. De Sant Josep de Calassanç, 14-16 | 41.4982600,2.2962300 | 441260 | 4594310 | 08003 | Alella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37556-foto-08003-418-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37556-foto-08003-418-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:27 | |||||||||||
| 93832 | Jaciment del Camí del Remei | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-del-cami-del-remei | VI-I aC. | Es desconeix perquè no s'hi ha fet cap intervenció arqueològica que ho pugui determinar. | <p>Amb motiu de l'elaboració d'aquest treball es van detectar en el marge de ponent del Camí del Remei una sèrie de fragments ceràmics. Un anàlisi més detallat permet identificar aquests fragments com a ceràmica comuna d'època ibèrica, a excepció d'un fons de ceràmica feta a mà i un fragment d'imbrex.</p> <p>Es troba 500 metres al nord del jaciment conegut amb el nom de Sant Pere Avanto, a la banda septentrional de l'autopista C32, passat el pont en direcció a la capella del Remei d'Arenys de Munt.</p> <p> </p> | 08006-280 | Camí del Remei | <p>Jaciment inèdit, trobat per Laura Bosch i Jordi Montlló en el transcurs del treball de camp per l'elaboració del Mapa de Patrimoni Cultural d'Arenys de Mar. No consta a l'inventari del patrimoni arqueològic del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.</p> | 41.5809585,2.5250047 | 460405 | 4603361 | 08006 | Arenys de Mar | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93832-02p1570857.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93832-03p1570858.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93832-04p1570859.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93832-05p1570861.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93832-06p1570866.jpg | Inexistent | Ibèric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 81 | 1754 | 1.4 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:27 | |||||||
| 93840 | Barraca de vinya del rial del Draper | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-del-rial-del-draper | XIX-XX | Part de la coberta i la façana principal estan perdudes. | <p>Típica barraca de pagès o de vinya de tartana, per la forma de la coberta que recorda la vela d'una tartana. Es tracta d'una tipologia de barraques molt freqüent al Maresme fetes a l'època en què la gran majoria de muntanyes i camps de la comarca estaven sembrats de vinya. És de planta rectangular amb la coberta de volta de maó pla, amb els costats plans. Sovint tenien conductes per recollir l'aigua de pluja i conduir-la a un dipòsit proper. Utilitzaven l'aigua per fer la barreja o 'caldo bordelès' (boullie bordelaise), i que es feia barrejant aigua i calç amb sulfat de coure, per sulfatar la vinya.</p> <p>Les parets són de paredat antic, amb pedres de diversa grandària i maó. Els exteriors estan arrebossats. Estava orientada a migdia, però la porta d'entrada no es conserva. Hi ha una petita obertura, semblant a una espitllera, a la façana de ponent.</p> | 08006-288 | Polígon Industrial Valldegata-Draper | 41.5772226,2.5430037 | 461903 | 4602938 | 08006 | Arenys de Mar | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93840-02p1590029.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93840-03p1590037.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93840-04p1590040.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93840-05p1590036.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93840-06p1590030.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | A Arenys de Mar se n'han identificat dues més, en més bon estat de conservació. | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:27 | |||||||
| 93853 | Goigs dedicats a Santa Maria Assumpta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-dedicats-a-santa-maria-assumpta | XIX-XX | Vigent | <p><span><span><span><span><span>Goig a lloança de Santa Maria Assumpta al Cel, patrona de la parròquia d’Arenys de Mar. La present edició de l’any 1989 està editada per la Llibreria El Set-ciències, s.l. i impresa per Santa Maria – Arenys de Mar.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Se la representa pujant al cel en cos i ànima, amb els braços oberts damunt d’un núvol envoltada per àngels, que en realitat es correspon amb la imatge de l’altar barroc de l’església de Santa Maria d’Arenys de Mar. La imatge està flanquejada per dos àngels que toquen un instrument musical i que acompanyen l’ascensió. A la part inferior del text, hi ha la partitura musical. L’orla d’emmarcament del document presenta motius geomètrics i florals </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El text es disposa en tres columnes sense decoració interior que diu així:</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Primera columna:</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Puig que sou nostra advocada,/ Verge Assumpta de l’Areny, / enjoieu vostra fillada / d’alegria, força i seny. //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Flor de gleva, sou la fada / que defensa els nostres camps, / allunyeu la pedregada, / la tempesta i els malgams. / <em>Puig que sou...</em> // </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Segona columna:</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Flor de sol pel cel desclosa / que ullpreneu la sang i el cor, / sou esclat de pau joiosa, / lliri-jonc del nostre amor. . / <em>Puig que sou...</em> // </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Flor de roca que cimeja / l’encanteri del mareny / sou ris d’or que als ulls flameja / i la flama que ens empeny. / <em>Puig que sou...</em> // </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Tercera columna:</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Flor de bosc, flor de ginesta / que el retaule presidiu, / aromeu la vella festa / que ens aplega cada estiu. . / <em>Puig que sou...</em> // </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Flor de vent, sou la senyera / que ens aplega i fa de nord. / Flor de mar sou la sendera / que ens emmena cap al Port. . / <em>Puig que sou...</em> // </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>V. Sou exaltada Santa Mare de Déu. // R. Sobre tots els corsr dels àngels del regne celestial. //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>IMPREMTA SANTA MARIA – ARENYS DE MAR // </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Els Goigs d’Arenys de Munt i de Mar // </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Edita: Llibreria El Set-ciències, s.l. // </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>XXVII //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Dipòsti legal: B. 18.837-2000 //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Altés, s.l. L’Hospitalet de Llobregat</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>PREGUEM:</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Déu omnipotent i etern, vós us emportàreu Maria de Natzaret, Mare de Jesús, en cos i ànima a la glòria del cel. Concediu-nos, si us plau, que delejant sempre la veritat i el bé, meresquem de tenir part, un dia, en la seva glòria. Us ho demanem per Crist Senyor nostre.</span></span></span></span></span></p> | 08006-293 | Carrer de l’Església, núm. 24 | <p><span><span><span><span><span>El trasllat, segons els catòlics romans, rep el nom <em>d’Assumptio Beatae Mariae Virginis, </em>la doctrina dels quals fou definida com a dogma pel papa Pius XII l’1 de novembre de 1950. També rep els noms de Mare de Déu d’agost, i la seva festa se celebra el 15 d’agost.</span></span></span></span></span></p> <p> </p> | 41.5805693,2.5491835 | 462420 | 4603307 | 08006 | Arenys de Mar | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Social | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Lletra de Martí Amagat i Matamala. Música de Jaume Lloret i Maresme. Dibuix de Josep Barrenechea. | Els goigs són cançons populars o poesies de caire religiós, adreçades als sants, les santes, la Mare de Déu o Crist. Tradicionalment es canten en les festivitats religioses. Acostumen a tenir dues parts: a la primera s'explica la vida, miracles i martiri del sant; mentre que a la segona se li fan peticions de protecció per a la comunitat.La tradició dels goigs té els seus orígens en la representació dels misteris medievals. La primera vegada que es troba documentada la paraula goigs és a la Crònica de Ramon Muntaner (1325-1328), on consta que ja se'n cantaven, i el primer text conegut de goigs són els Goigs de Nostra Dona, conservats al manuscrit del Llibre vermell de Montserrat (de final del segle XIV).Els gremis i confraries, especialment la del Roser, popularitzen els goigs dels seus patrons respectius. Malgrat tot, els goigs tal i com els coneixem i que es canten actualment, cal situar-la a partir de la determinació del Concili de Trento (1545-1563), per potenciar la pietat popular a través d'aquest tipus de manifestacions litúrgiques. El gran moment de creació dels goigs fou el segle XVII, quan totes les esglésies parroquials, així com les capelles i capelletes més petites foren dotades d'aquestes manifestacions. Es desconeix el creador de la lletra i la música dels goigs, però quasi bé tots foren editats per impremta durant les primeres dècades del segle XX, i les músiques foren recompostes i arranjades també durant aquest període. | 62 | 4.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:27 | ||||||||||
| 93855 | Goigs en alabança de la Verge de la Santa Perseverança que els canten els Novicis Caputxins a Arenys de Mar. | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-en-alabanca-de-la-verge-de-la-santa-perseveranca-que-els-canten-els-novicis-caputxins | XIX-XX | Vigent | <p><span><span><span><span><span>Goig a lloança a la Mare de Déu de la Perseverança, patrona del Sant Noviciat dels PP Caputxins de Catalunya i Balears. La present edició (sense data) es compon d’una imatge central superior a l’interior d’una fornícula, que representa la Mare de Déu asseguda amb el Nen Jesús abraçant-la. El dibuix és fet a mà. A la part inferior esquerra hi ha una creu amb les inicials “D.C.”. El marc de la fornícula està decorat per un cordó onejant amb flors de quatre i tres pètals. A l’exterior, a banda i banda, hi ha l’encapçalament del goig, amb una petita sanefa. Està flanquejada per un gerro amb dues argolles i un ram de flors en forma de ventall amb quatre ocells. Dessota hi ha l’orla tipogràfica clàssica de motius geomètrics amb el càntic repartit en tres columnes i la partitura lletra manuscrita signada per l’autor, el mestre Font Palmarola i música del Pare Hilari d’Arenys de Mar, o.f.m. Cap.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El goig forma part de la Col·lecció de Fra Silveri de Mataró, o.f.m. Cap. Fou editat per l’impressor Enric Parellada (carrer Baix Sant Pere, 42 int. A de Barcelona).</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El text es disposa en tres columnes sense decoració que diu així:</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Primera columna:</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Quina corona us faría/ de perles i diamantst; / oh dolça Verge Maria, feu-nos ser perseverants. //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Amb el fillet que tremola / arrupidet en el pit, / com estrelleta que vola / ens fa alegre la nit, /oh qui no sent alegria /en veure-us prop uns instants: / oh dolça Verge Maria,/ feu-nos ser perseverants. //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Quina garlanda més bella /us posaríem als peus / amb un retall de centella / i la caçó de mil veus /que vostre cor gronxaria / com un breçol plé d’infants: / oh dolça Verge Maria //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Segona columna:</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>feu-nos ser perseverants.//</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Sou tota santa, sou pura / sou un model maternal, / aquella nit amb gran cura, / el dia Sant de Nadal / divina Rosa us neixia / per fer-nos tots cristians: oh dolça Verge Maria,/ feu-nos ser perseverants. //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>I Sant Francesc recordava /amb una mula i un bou / a tot el món que estimava / ell no deia mai prou, / que el Verb de Déu ens venia /la nit de goigs i d’encants: / oh dolça Verge Maria,/ feu-nos ser perseverants. //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Ací venim, Santa Mare / que recolliu pecadors / sols per besar vostra cara / la millor flor de les flors, / a demanar coratgia /quan se’ns refredin les mans: / oh dolça Verge Maria,/ feu-nos ser perseverants. //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Aquesta vida de frare /</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Tercera columna:</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Que mai nosaltres sabrem / seguir com el nostre Pare, / això, oh Mare, us prenguem;/ sigueu per tots bona guia /tant pels petits com pels grans: / oh dolça Verge Maria,/ feu-nos ser perseverants. //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Si Déu ens vols i ens demana /tota la vida el cor I si a toc de campana / hem de seguir sense enyor, / però en Vós què faria /el nostre sey plé d’espants: / Sant Telm, meneu la bonança, / i així podrem navegar. //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Agomboldeu-nos / que l’hora / li cal aquell bon ajut, / tingueu-nos prop. A la vora / d’aquell camí on la virtut / no se’n mou mai, nit i dia, / d’aquestes fonts abundants: / oh dolça Verge Maria,/ feu-nos ser perseverants. //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El cel obriu-nos, Maria, / quan abellim el descans. / oh dolça Verge Maria,/ feu-nos ser perseverants. //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>[partitura]</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>V/. Ora pro nobis, Sancta Dei genitrix. // R/. Ut digni efficiamur promissionibus Christi.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>OREMUS</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Gratiam tuam quaesumus, Domini, mentibus nostris infunde: ut qui Angelo nuntiante, Christi Filii tui encarnationem cognovimus; per passionem eius et crucem, ad resurrectionis gloriam perducamur. Per Christum Dominun nostrum. Amen.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>(Amb la deguda llicència).</span></span></span></span></span></p> | 08006-295 | carrer de Santa Maria, núm. 7 | <p><span><span><span><span><span>Hilari d’Arenys de Mar és el nom que prengué l’escriptor Josep Puig i Bosch (Arenys de Mar, 1889 – Barcelona, 1976) en entrar a l’orde caputxí. Josep Font Palmarola (Vic, 1898 – Barcelona, 1960), fou pianista, compositor i pedagog musical. El seu fons documental es conserva a la Biblioteca de Catalunya. Ocasionalment signà amb el pseudònim Monter.</span></span></span></span></span></p> | 41.5837061,2.5491017 | 462415 | 4603656 | 08006 | Arenys de Mar | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Social | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Hilari, autor de la lletra; (Josep)Font Palmarola, autor de la música; D.C. autor de la xilografia. | Els goigs són cançons populars o poesies de caire religiós, adreçades als sants, les santes, la Mare de Déu o Crist. Tradicionalment es canten en les festivitats religioses. Acostumen a tenir dues parts: a la primera s'explica la vida, miracles i martiri del sant; mentre que a la segona se li fan peticions de protecció per a la comunitat.La tradició dels goigs té els seus orígens en la representació dels misteris medievals. La primera vegada que es troba documentada la paraula goigs és a la Crònica de Ramon Muntaner (1325-1328), on consta que ja se'n cantaven, i el primer text conegut de goigs són els Goigs de Nostra Dona, conservats al manuscrit del Llibre vermell de Montserrat (de final del segle XIV).Els gremis i confraries, especialment la del Roser, popularitzen els goigs dels seus patrons respectius. Malgrat tot, els goigs tal i com els coneixem i que es canten actualment, cal situar-la a partir de la determinació del Concili de Trento (1545-1563), per potenciar la pietat popular a través d'aquest tipus de manifestacions litúrgiques. El gran moment de creació dels goigs fou el segle XVII, quan totes les esglésies parroquials, així com les capelles i capelletes més petites foren dotades d'aquestes manifestacions. Es desconeix el creador de la lletra i la música dels goigs, però quasi bé tots foren editats per impremta durant les primeres dècades del segle XX, i les músiques foren recompostes i arranjades també durant aquest període. | 62 | 4.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:27 | ||||||||||
| 93856 | Goigs de la Mare de Déu de l’ermita de la Pietat posada al clos del cementiri d’Arenys de Mar. | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-la-mare-de-deu-de-lermita-de-la-pietat-posada-al-clos-del-cementiri-darenys-de-mar | XIX-XX | Vigent | <p><span><span><span><span><span>Goig a lloança de la Mare de Déu de l’ermita de la Pietat, posada al clos del cementiri d’Arenys de Mar. Es tracta d’una peça de tela brodada, amb el goig estampat. Es compon d’una imatge central emmarcada a l’interior d’una fornícula amb la imatge de la Mare de Déu i el seu fill Jesucrist en els seus braços, després de ser crucificat i baixat de la Creu. A l’exterior, a banda i banda, destaca una corona de flors. Al seu interior, a mà esquerra, els claus, en nombre de tres, procedents de la Creu. A mà dreta, un martell i unes tenalles, instruments del martiri. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La caixa està emmarcada per una orla tipogràfica ricament decorada de motius vegetals amb fulles d’acant a la part superior i inferior, mentre que als laterals destaca una sanefa de flors amb cinc orenetes entrellaçades. La tipografia és de Joan Batlle, de Barcelona.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El text es disposa en tres columnes sense decoració que diu així:</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Primera columna:</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>A la Costa de Llevant/hi ha una ermita, hi ha una er / i s’hi resa, s’hi medita [mita/i s’hi puja bo i resant. //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Té una porta que és humida / del sospir i del plorar / i les flors no tenen vida / i no es poden olorar /i la rosa es veu petita, /té un cor que va sagnant//</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Les poncelles hi tremolen /amb els cors atribulats, / com les llàgrimes rodolen els sospirs esgarrifats; /té verdets de malaquita /l’aliret és de llevant//</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Una Verge que l’abriguen / aquells vels de portar dol / les espines la corlliguen / el seu cor és com un sol;/ quina pena premedita;/ se la veu sempre plorant;//</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Segona columna:</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Té extès damunt la falda / el Jesús del Naixement; quan el vent remou la balda / just que sigui un pensament, / us desperta la sospita/ de sentir-lo pantejant; //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Santa Verge dolorosa / d’aquest lloc de pietat; / oreneta candorosa / amb el fill amortallat, / quin repòs us delita / l’ermiteta ben fragant; //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Quin racer tan plè de calma,/quin confort es troba ací; / al defora hi ha una palma / i ben prop un xurrabí / que no sap el que recita / inquiet en el seu cant;//</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Tercera columna:</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Més aprop una pujada / i un cingle, i ve la mar, / i enllà com de passada / un camí que va a l’atzar / una dona l0aprofita / per seguir-lo caminant;//</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Els xiprers tot bo guarneixen,/ tot arreu hi posen pau / uns ramells que s’hi panseixen / amb un floc de color blau, /una creu que duu escrita / l’últim mot d’un cor amant;//</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>A la Verge a la capella / no es mourà fins el moment /que respiri la centella / al bell mig del firmament; / quan la carn ja ressuscita! / tot el cel va davallant! //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Verge Santa de l’ermita / de la Costa de Llevant; / allargueu vostra visita / mentre els morts vagin entrant. //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>V/. Ora pro nobis, Virgo dolorosíssima.. // R/. Ut digni efficiamur promissionibus Christi.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>OREMUS</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Deus, in cuius passione, secundum Simeonis propbetiam, dulcissimam animam gloriosae Virginis et Matris Mariae doloris gladius pertransívit: concedí propitius; ut qui transfirionen eius et passionem venerando recolimus, gloriosis meritis et precibus omnium Sanctorum cruci fideliter astantium intercedentibus, passionis tuae effectum felicitar consequamur: Qui vivis et regnas...</span></span></span></span></span></p> | 08006-296 | Ermita de la Pietat del clos del cementiri d’Arenys de Mar | <p><span><span><span><span><span>N’existeix una segona edició, aquesta en paper, sense datar. A mà esquerra hi ha el goig, idèntic al que es pot veure estampat sobre tela. A mà dreta hi ha una explicació que transcrivim a continuació amb la partitura musicada al dessota, sense que hi consti l’autor:</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>'Verge de la Pietat // La seva festa es celebra el dia de la Soletat de la Verge del divendres Sant// </span></span></span></span></span><span><span><span><span><span>Arenys de Mar té fama d’ésser un poble bo, de gent excel·lent; serà perquè s’aprofita de la gràcia de Déu. Diuen: seràs bo sí et nodreixes de coses bones, i correlativament seràs fort si assimiles la fortalesa. Arenys de Mar aclofat al breçol de la seva riera fresca i regalada, té dues ermites molt venerades: a llevant la del Calvari; a ponent la de la Verge de la Pietat, tenint en compte que prega a la capella de la “Verge del bon tornar” i a la “del Remei”, posades als seus encontorns o rodalies. La Verge de la Pietat és tot un misteri. Es Ella la que vetlla tots els morts enterrats al cementiri d’Arenys de Mar. El primer mort és el més sagrat, el que de sí és immortal és el seu Santíssim Fill del qual conserva encara sobre la falda el cadàver de la seva pobre naturalesa humana destrossada per aquells que no el varen conèixer?... però el podrien conèixer?... i el debien conèixer. I entre aquests no hi ets tú, amic lector? Què penses tú? On et situes? Arenys de Mar, on és l’ermita del Calvari? Còm tens la de la Pietat? I les altres, i les altres? Pots queixar-te a Déu si no el coneixes?'.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En el turó del cementiri s’hi alçava antigament una torre de guaita. Al seu costat s’hi construí una ermita dedicada a la Mare de Déu de la Pietat. Fins que l’any 1816 comencen les obres del cementiri i s’enderroca la torre i l’ermita. Gairebé cent anys després, l’any 1894 s’amplia el cementiri i es construeix l’actual capella que s’envolta des de llavors, de notables panteons.</span></span></span></span></span></p> | 41.5781245,2.5462948 | 462178 | 4603036 | 08006 | Arenys de Mar | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93856-02pietatarenysmarbatlle.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Social | Inexistent | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Els goigs són cançons populars o poesies de caire religiós, adreçades als sants, les santes, la Mare de Déu o Crist. Tradicionalment es canten en les festivitats religioses. Acostumen a tenir dues parts: a la primera s'explica la vida, miracles i martiri del sant; mentre que a la segona se li fan peticions de protecció per a la comunitat.La tradició dels goigs té els seus orígens en la representació dels misteris medievals. La primera vegada que es troba documentada la paraula goigs és a la Crònica de Ramon Muntaner (1325-1328), on consta que ja se'n cantaven, i el primer text conegut de goigs són els Goigs de Nostra Dona, conservats al manuscrit del Llibre vermell de Montserrat (de final del segle XIV).Els gremis i confraries, especialment la del Roser, popularitzen els goigs dels seus patrons respectius. Malgrat tot, els goigs tal i com els coneixem i que es canten actualment, cal situar-la a partir de la determinació del Concili de Trento (1545-1563), per potenciar la pietat popular a través d'aquest tipus de manifestacions litúrgiques. El gran moment de creació dels goigs fou el segle XVII, quan totes les esglésies parroquials, així com les capelles i capelletes més petites foren dotades d'aquestes manifestacions. Es desconeix el creador de la lletra i la música dels goigs, però quasi bé tots foren editats per impremta durant les primeres dècades del segle XX, i les músiques foren recompostes i arranjades també durant aquest període. | 98 | 62 | 4.4 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:27 | ||||||
| 93857 | Cobles al gloriós Sant Roc advocat contra la pesta, que canta el poble d’Arenys de Mar per complir el vot de vila fet a l’any 1607 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cobles-al-glorios-sant-roc-advocat-contra-la-pesta-que-canta-el-poble-darenys-de-mar-per | XIX-XX | Vigent | <p><span><span><span><span><span>Goig a lloança de Sant Roc, advocat contra la pesta, amb motiu del vot de poble fet l’any 1607.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La present edició està dissenyada per Josep Barrenechea, dins d’una tradició clàssica de l’edició dels goigs. A l’encapçalament, hi ha la imatge de Sant Roc, pelegrí. Els seus atributs són un bordó, amb una carbasseta. A la cama mostra una nafra que li llepa un gos situat als seus peus. A la part inferior esquerra del dibuix, hi ha les inicials de J.B.(Josep Barrenechea). La imatge està flanquejada per dos testos amb jacints. L’orla tipogràfica segueix una línia clàssica, amb una decoració geomètrica i floral a base de tulipes pintades. A la part inferior del goig, hi ha la caixa amb la partitura musicada i els diferents autors. Fora de l’orla, a la part inferior el nom de la impremta “Impremta Santa Maria – Arenys de Mar.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El text es disposa en tres columnes amb una doble línia vertical de separació i amb la tornada per encapçalament central, que diu així:</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><em><span><span>Cavaller de la tendresa / vell sant Roc, amic fidel, / complirem tots la promesa, Vós porteu-nos cap al cel.//</span></span></em></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Primera columna:</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>A vint anys us adonàreu / que la gent patia molt/ i a ajudar-la us consagràreu / amb el bàlsam del consol. / Milionari de bonesa / que impartíeu ple de zel/ complirem tots la promesa, / Vós, porteu-nos cap al cel.//</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Quan la pesta negra anava / traslladant la mort arreu / vostra mà no reposava / i guaria vostra veu. / Campió de la grandesa, / cristià de soca-rel, / complirem tots la promesa, / Vós, porteu-nos cap al cel.//</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Segona columna:</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Tanmateix la greu malura / s’allòtjà en el vostre cos / i les nafres sense cura / us llepava un pobre gos. / Perquè al llarg de la contesa / la constància guanyà al cel. / complirem tots la promesa, / Vós, porteu-nos cap al cel.//</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Quan ben jove vós moríeu / un argàngel dixà escrit / que valença vós seríeu / per al pobre adolorit. / Perquè sou en la comesa / un exemple i un model, / complirem tots la promesa, / Vós, porteu-nos cap al cel.//</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Tercera columna:</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Quan la pesta rampelluda / ens portà un terrible hivern, / pidolàrem vostra ajuda / fent un vot de vila etern. / Perquè el poble amb gran fermesa / vau salvar del gam crudel, / complirem tots la promesa, / Vós, porteu-nos cap al cel.//</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Dins el poble i als afores, / comparets i terrassans, / blancs macips i captadores / fan pregó del vot d’abans / i els Arenys amb veu encesa / repeteixen amb anhel: / complirem tots la promesa, / Vós, porteu-nos cap al cel.//</span></span></span></span></span></p> <p> </p> <p><span><span><span><span><span>V/. Ora pro nobis, Sancte Roche.. // R/. Ut digni efficiamur promissionibus Christi.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>OREMUS</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Omnipotens et misericors Deus, qui meritis et praecibus Sancti Roche, confessoris tui, quandam pestem hominem generalem gratiose revocasti, praesta suplicibus tuis ut qui pro simile peste revocanda at tuam confufiunt fiduciam, ipsius floriosi confessoris precamine, ab ipsa infirmitate et ab omni perturbatione liberentus. Per Christum Dominum Nostrum. - Amen</span></span></span></span></span></p> | 08006-297 | <p><span><span><span><span><span>Existeix una segona versió en paper color (disseny i composició a.s.a.) de l’any 2013, amb una imatge central de composició fotogràfica digital, lluny dels fotogravats clàssics. Al centre hi ha la imatge de Sant Roc, a l’interior d’una fornícula. Al darrera seu, la parròquia de Santa Maria d’Arenys de Mar. Se’l representa amb l’hàbit dominicà, però porta les cuixes i cames sense vestir, mostrant una nafra. El seu atribut principal és la gaiata amb la carbasseta, que porta a la mà dreta. Recolzat sobre les dues potes posteriors, i amb les davanteres sobre la cuixa esquerra de Sant Roc, un gos que mirant-lo porta un bocí de pa a la boca. La imatge està flanquejada per dues almorratxes de vidre amb el ramet al capdamunt. Dessota, la lletra del goig està repartida en dues columnes. Al centre, el vitrall de la rosassa de l’església amb els joves celebrant la festa i les pubilles desfilant amb el compositor i l’almorratxa a la mà. L’orla tipogràfica clàssica se substitueix per una sanefa fotogràfica de branquillons florits de romaní. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>A Arenys de Mar, el 16 d’agost se celebra un vot de vila en honor de Sant Roc, com a mostra de l’agraïment per haver-los deslliurat de la pesta. Les colles de macips i captadores surten acompanyades per un flabiol i un tamborí, mentre ruixen la població amb almorratxes d’aigua perfumada i guarnides d’alfàbrega. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Sant Roc hauria nascut segons la tradició a Montpeller entre 1295 i 1350. Fou un pelegrí que es desplaçà a Roma. Recorregué Itàlia guarint els infectats de la pesta. El sant verdader del qual en deriva Sant Roc seria Racus o Rachus d’Autum (mort ca. 660). Aquest sant era invocat contra tempestes i el seu nom podria haver derivat en Roc (Roccus). I el seu patronatge hauria derivat de les tempestes a la protecció de la pesta, per un procés d’afèresi en els termes occitants i francesos. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El músic Jaume Lloret i Maresma (1934-20 d’octubre de 2021), és autor de la música del goig. Va entrar al seminari però temps després ho deixà per dedicar-se a la música. Durant la seva carrera destacà com a intèrpret, compositor i director de cor. De petit, s’inicià amb el tible i la tenora. Als anys quaranta i cinquanta del segle passat, tocava el saxofon i el violí en alguns grups mataronins i també a l’antic teatre de Joventut Seràfica, on més tard enregistraria la música dels Pastorets. Més endavant aprendria a tocar el flabiol i el tamborí, on va fer carrera a la Cobla Maresme, la Cobla Costa Daurada i la Cobla Mil·lenària. Composà varies peces musicals, entre les quals destaquen, l’any 1989, “Cobles al Gloriós Sant Roc que canta el poble d’Arenys” amb lletra de mossèn Martí Amagat, declarada Festa d’especial interès per la Generalitat de Catalunya. L’any 2013 el Patronat de Sant Roc li concedeix l’Almorratxa d’Honor. L'any 2000 funda la Coral Gregoriana Femenina d’Arenys de Mar.</span></span></span></span></span></p> | 41.5805953,2.5493082 | 462431 | 4603310 | 08006 | Arenys de Mar | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93857-rocarenysmar1989.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93857-rocarenysmar1989lloret.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós/Cultural | Inexistent | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Els goigs són cançons populars o poesies de caire religiós, adreçades als sants, les santes, la Mare de Déu o Crist. Tradicionalment es canten en les festivitats religioses. Acostumen a tenir dues parts: a la primera s'explica la vida, miracles i martiri del sant; mentre que a la segona se li fan peticions de protecció per a la comunitat.La tradició dels goigs té els seus orígens en la representació dels misteris medievals. La primera vegada que es troba documentada la paraula goigs és a la Crònica de Ramon Muntaner (1325-1328), on consta que ja se'n cantaven, i el primer text conegut de goigs són els Goigs de Nostra Dona, conservats al manuscrit del Llibre vermell de Montserrat (de final del segle XIV).Els gremis i confraries, especialment la del Roser, popularitzen els goigs dels seus patrons respectius. Malgrat tot, els goigs tal i com els coneixem i que es canten actualment, cal situar-la a partir de la determinació del Concili de Trento (1545-1563), per potenciar la pietat popular a través d'aquest tipus de manifestacions litúrgiques. El gran moment de creació dels goigs fou el segle XVII, quan totes les esglésies parroquials, així com les capelles i capelletes més petites foren dotades d'aquestes manifestacions. Es desconeix el creador de la lletra i la música dels goigs, però quasi bé tots foren editats per impremta durant les primeres dècades del segle XX, i les músiques foren recompostes i arranjades també durant aquest període. | 98 | 62 | 4.4 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:27 | |||||||
| 93859 | Goigs a llaor de Santa Clara que es canten en el seu monestir d’Arenys de Mar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-a-llaor-de-santa-clara-que-es-canten-en-el-seu-monestir-darenys-de-mar | XIX-XX | No vigent | <p><span><span><span><span><span>Goig a lloança de </span></span>de Santa Clara, cantats al convent de Santa Clara d’Arenys de Mar.<span><span> La present edició és de l’any 1953. Foren editats amb motiu del VII centenari de la mort de Santa Clara pel Taller de J. Prats Bernadàs, de Barcelona. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Iconogràficament se la representa vestida amb un hàbit franciscà i el vel al cap. A la mà dreta porta un lliri, símbol de la puresa i la virginitat. La imatge no està emmarcada en cap requadre, tant sols col·locada al centre amb una franja horitzontal de color marró amb muntanyes, el convent de les Clarisses a mà dreta i un mas a mà esquerra. L’orla d’emmarcament del document està feta al boix per Antoni Gelabert que hi ha representat un seguit de tórtores volant al voltant de la santa.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El text es disposa en tres columnes sense decoració interior que diu així:</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Primera columna:</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>ENTRADA</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Del diví jardí, una rosa / llença ací la seva olor. / Canta, verge del Senyor, / el dolç càntic de l’esposa.//</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Oh, talment Marta i Maria, / qui diria el goig mai vist? / visc als peus de Jesucrist / en conversa nit i dia. / L’esperit en Ell reposa / en la joia i la dolor. / Canta, verge del Senyor, / el dolç càntic de l’esposa.//</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’Esperit, com ens empara / en aquest diví recer ! Hem trobat el nostre Bé / i l’escalf de Mare Clara. / I veiem, en cada cosa, / de l’Amat la resplendor. // Canta, verge del Senyor, / el dolç càntic de l’esposa.//</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Gentilíssima donzella, / Clara veu el món feliç. / És la tórtora d’Assis. / Crist la tornarà una anyella. / Seguirà a Francesc, que posa / a l’hostal de l’abandó. / Canta, verge del Senyor, / el dolç càntic de l’esposa.//</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>De llinatge ric i noble, / Clara vol el dia clar, / i amb Francesc, diví joglar, / serà mare d’un gran poble. / Trenca el primer cant l’alosa. / No sentiu la tebior? Canta, verge del Senyor, / el dolç càntic de l’esposa.//</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Segona columna:</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Estimant millor riquesa, / dóna al pobre or i joiell, / i es vestia de burell / que el món té per niciesa. / Lliure, ja, de tota nosa, / ateny la perfecció. / Canta, verge del Senyor, / el dolç càntic de l’esposa.//</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Amb la creu, alta senyera, / La Porciúncula us rep, / i Francesc, pàmpol del cep, / tallà vostra cabellera. / Oh Clara, com t’has desclosa / a la falç del segador ! / Canta, verge del Senyor, / el dolç càntic de l’esposa.//</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Tortres enamoradisses / volen al vostre taller / i platàreu el primer monestir de les Clarisses, / Angès ve, i Beatriu gosa / abraçar vida millor. / Canta, verge del Senyor, / el dolç càntic de l’esposa.//</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Tercera columna:</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Catalunya us acollia / i plant`reu l’heretat. / Tramuntana i malvestat / no trencaren l’harmonia. / La ferida, si bé closa, vessa mel pel pecador. / Canta, verge del Senyor, / el dolç càntic de l’esposa.//</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’aixopluc de nostra tenda /acull nous esbarts de fresc, / enamorats de Francesc i de Clara, amb la bevenda / de la sang del Verb, que arrosa el cor de joia i perdó. / Canta, verge del Senyor, / el dolç càntic de l’esposa.//</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Vivim de vostra Paraula, / Verb del Pare, i, per honor, / us fem retaule d’amor / i Anyell de la nostra Taula. / Oh altar ! La Verge ens imposa ! / L’Esperit li fa claror. / Canta, verge del Senyor, / el dolç càntic de l’esposa.//</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Hem plantat novella casa / al recer d’Arenys de Mar. / Si Clara vetlla la llar, / l’Esperit manté la brasa. / No delim per altra cosa. / A l’ombra, quina frescor ! / Canta, verge del Senyor, / el dolç càntic de l’esposa.//</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>TORNADA</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Foc d’amor damunt la llosa / Oh dolcíssima abundor! Canta, verge del Senyor, / el dolç càntic de l’esposa.//</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>V. Specie tua et pulchritudine tua. // R. Intende, prospere procede, et regna. //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>OREMUS</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Exaudi nos, Deus, salutaris nostre: ut, sicut de beatae Clarae Virginis tuae festivitate gaudemus; ita piae devotionis erudiamur affectu. Per...</span></span></span></span></span></p> | 08006-299 | Carrer de Santa Clara, núm. 16 | <p><span><span><span><span><span>A la part inferior, fora de l’orla s’hi pot llegir: Aquests Goigs foren de bell nou dictats per Mossèn Pere Ribot, pvre., amb melodia del Mestre X Maymí, d’Arenys de Mar i boixos d’Antoni Gelabert, editats als Tallers de J. Prats Bernadàs, de Barcelona.- Laus Deo. Any del Senyor del 1953. VII Centenari de la mort de Santa Clara.</span></span></span></span></span></p> | 41.5841545,2.5460172 | 462159 | 4603706 | 08006 | Arenys de Mar | Obert | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Social | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Lletra de mossèn Pre Ribot, pvre. Música del mestre X. Maymí d’Arenys de Mar. Boixos d’Antoni Gelabert. Editats als Tallers de J. Prats Bernadàs, de Barcelona. | Els goigs són cançons populars o poesies de caire religiós, adreçades als sants, les santes, la Mare de Déu o Crist. Tradicionalment es canten en les festivitats religioses. Acostumen a tenir dues parts: a la primera s'explica la vida, miracles i martiri del sant; mentre que a la segona se li fan peticions de protecció per a la comunitat.La tradició dels goigs té els seus orígens en la representació dels misteris medievals. La primera vegada que es troba documentada la paraula goigs és a la Crònica de Ramon Muntaner (1325-1328), on consta que ja se'n cantaven, i el primer text conegut de goigs són els Goigs de Nostra Dona, conservats al manuscrit del Llibre vermell de Montserrat (de final del segle XIV).Els gremis i confraries, especialment la del Roser, popularitzen els goigs dels seus patrons respectius. Malgrat tot, els goigs tal i com els coneixem i que es canten actualment, cal situar-la a partir de la determinació del Concili de Trento (1545-1563), per potenciar la pietat popular a través d'aquest tipus de manifestacions litúrgiques. El gran moment de creació dels goigs fou el segle XVII, quan totes les esglésies parroquials, així com les capelles i capelletes més petites foren dotades d'aquestes manifestacions. Es desconeix el creador de la lletra i la música dels goigs, però quasi bé tots foren editats per impremta durant les primeres dècades del segle XX, i les músiques foren recompostes i arranjades també durant aquest període. | 62 | 4.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:27 | ||||||||||
| 93860 | Goigs dedicats a Santa Maria del bon viatge | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-dedicats-a-santa-maria-del-bon-viatge | XIX-XX | Vigent | <p><span><span><span><span><span>Goig a llaor de Nostra Bona Dona Santa Maria del Bon Viatge que es canten al convent de Pares Caputxins d’Arenys de Mar, en la seva festa, el dia 2 de juliol. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Se la representa surant al mig del mar, envoltada de velers amb l’Infantó nuet a la seva falda. La imatge està emmarcada per una orla de peixos i flanquejada per dos vaixells de vela sostinguts per les antenes d’un llamàntol. L’orla d’emmarcament del goig presenta una certa originalitat. Consisteix, a la part superior i inferior, una sanefa de flors amb un vaixell de vela central. Als costats, la meitat superior de la línia vertical correspon al cel, amb estels, núvols, la lluna, un globus Montgolfier i un avió. Mentre a la inferior s’hi pot veure dibuixos de fauna marina.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El text es disposa en tres columnes sense decoració interior que diu així:</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Primera columna:</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Nuvolet suau d’un celatge, / estel que neix per lluir: / Oh Mare del Bon Viatge, / ompliu de pau el camí. //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Feu el camí de muntanya / amb un sospir en el cor / bo i sentint dins l’entranya / el fill de Déu Creador / que prèn el nostre llinatge / reclòs a dins vostre si: / Oh Mare del Bon Viatge, / ompliu de pau el camí. //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Que dolça és la lloança / de la cosina Isabel: / li salta el cor d’esperança / d’assaborir rou de mel / per tot aquell prometatge / que Zacaries oí: / Oh Mare del Bon Viatge, / ompliu de pau el camí. //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Quan són les veles donades / i al vent les infla i fa por / aquest saltar les onades, / apaivagueu la maror /</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Segona columna:</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>i reu reposar tot l’onatge, / tota la mar de setí: / Oh Mare del Bon Viatge, / ompliu de pau el camí. //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Tots els camins van i venen / i com alguns se n’hi van / amb l’esperança que tenen / del seu retorn, qui sap quan, / feu-los trobar avantatge/ en llur anar i venir: / Oh Mare del Bon Viatge, / ompliu de pau el camí. //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Haver de fer lluny l’estada / com entristeix, ho sabeu; / una caseta pintada / enlloc es troba ni es veu / com la d’aquest veïnatge / si, poble meu, el mes fi: / Oh Mare del Bon Viatge, / ompliu de pau el camí. //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Guariu-nos Vós l’enyorança / que és la dolor d’estimar, / és una pena que cança / i no s’eixuga el plorar /</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Tercera columna:</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>I tot el cor perd coratge, / el cos es sent defallir: / Oh Mare del Bon Viatge, / ompliu de pau el camí. //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Es un camí nostra vida / que tot s’acaba en el cel; / aquesta terra florida / feu que’ns desvetlli l’anhel / de veure lluny l’esclavatge / de cap pecat, al morir: Oh Mare del Bon Viatge, / ompliu de pau el camí. //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Posada dins la capella / cara a la mar i al món, / de cara al núvol i estrella, / al carreret i al pont, / oh Verge, us fem l’homenatge / que fa l’alosa al matí: / Oh Mare del Bon Viatge, / ompliu de pau el camí. //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Davant la vostra Imatge / hi preguem tots, som aquí: Oh Mare del Bon Viatge, / ompliu de pau el camí. //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>V. Benedicta tu in mulieribus. // R. Et benedictus fructus ventris tuí. //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>OREMUS</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Famulis tuis, quaesumus, domini coelestis, gratiae munus impertire: ut quibus beatae Virginis partus exslitit salutis exordium; visitationis eius votiva solemnitas pacis tribuat incrementun. Per dominum Nostrum...</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>A la part inferior de la Caixa, hi ha la partitura amb la lletra manuscrita i signada pel Rvnd. Joan Baptista Casanova.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El goig forma parat de la Col·lecció de Fra Silveri de Mataró. O.f.m. Cap.</span></span></span></span></span></p> | 08006-300 | Carrer de Santa Maria, núm. 7 | <p><span><span><span><span><span>Existeix una versió de 1949, de luxe publicada en el Primer llibre de goigs amb un gravat d’E.C. Ricart. I la versió de l’any 2018 impresa a la Impremta Castells, de Castellar del Vallès, editada pels Amics dels Goigs (carrer del Comte Borrell, 307. 2n de Barcelona). Es va fer un tiratge de 650 exemplars en paper Conqueror amb motiu dels 400 anys de presència caputxina a Arenys de Mar “Aquest any de 20148 s’han complert quatre segles des que els framenors caputxins s’establiren a la Vila el dia 7 de febrer de 1618”. El que descrivim és el número 267 (Dipòsit Legal: B-24908 – 2018).</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La lletra és la mateixa però la caixa és moderna, amb una orla geomètrica molt fina i al centre del quadre, la imatge de Nostra Dona Santa Maria del Bon Viatge a l’interior d’una mena de capelleta o fornícula dibuixada per Francesc d’Assís Beneseit. Al darrera del goig hi ha la imatge en color del pòrtic del Convent i un escrit de Fra Valentí Serra de Manresa, arxiver dels caputxins, que transcrivim a continuació:</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>“Els framenors caputxins s’establiren a la Vila d’Arenys de Mar el dia 7 de febrer de 1618. Després d’un sojorn provisional a la capella de la Pietat els frares bastiren, en diverses etapes de construcció i reconstrucció, un convent a l’indret conegut com “la Plana del Paradís” que dedicaren a la Mare de Déu del Camí, o “del Bon Viatge”; una advocació que era molt popular entre els arenyencs que treballaven en els oficis del mar, especialment en la navegació i la pesca.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La festa de la Mare de Déu del “Bon Viatge” s’esqueia el dia 2 de juliol, coincidint amb la festa litúrgica de la Visitació, el mateix dia en què els frares caputxins, amb data 2 de juliol de 1620, “feren camí” i es traslladaren del turó de la Pietat al nou convent de la Plana. Tanmateix, durant alguns anys de la primera meitat del segle XVII, la festa s’havia celebrat el dia 29 d’agost. L’any 1653, però, fou fixada definitivament en el dia 2 de juliol. Actualment, amb la reforma litúrgica del Concili Vaticà II, la celebració de la festa titular de l’església del convent d’Arenys de Mar – que l’any 1879, ran de la restauració fou dedicat a la Visitació, talment el millor coronament del mes de maig, “mes de Maria”, quan l’Església fa memòria litúrgica d’aquell feliç i “bon viatge” que Maria Santíssima efectuà immediatament després de l’Anunciació per tal de visitar a la seva cosina Elisabet i maldar per ajudar-la en els preparatius de la naixença de Joan Baptista, el Precursor del Messies.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La il·lustració de la present edició dels goigs de “L’any caputxí” és un dibuix efectuat a la ploma per Francesc d’Assís Beneseit, membre del terç orde franciscà, un autor de traç ferm que ja havia il·lustrat alguna edició de goigs preparada pel caputxí Andreu de Palma de Mallorca i que, inicialment, havia previst a guisa d’il·lustració per a la lletra d’uns goigs que l’any 1941 escriví el P. Andreu, en llengua castellana, però que no s’arribaren a estampar. En tot cas, ara la recuperem gojosament per tal d’embellir la present edició commemorativa dels 400 anys de l’arribada dels franciscans caputxins a la Vila d’arenys de Mar car expressa, molt bé, la popular i antiga devoció marina compartida pels arenyencs i els caputxins a la Mare de Déu del Bon Viatge.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Cal assenyalar que en el ja llunyà 1946 la lletra d’aquests goigs ara novament reeditats – que escriví el caputxí Hilari d’Arenys de Mar i que musicà Mn. Joan Baptista Casanova -, foren editats a cura fra Silveri de Mataró amb una bella ornamentació de Lluís Saumell estampada en els obradors de la impremta Corominas de Solsona. Posteriorment, en el 1949 el P. Hilari en féu una nova edició de luxe que publicà dins el Primer llibre de goigs, amb un preciós gravat d’E.C. Ricart.”.</span></span></span></span></span></p> | 41.5837994,2.5490320 | 462409 | 4603666 | 08006 | Arenys de Mar | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93860-02bonviatgearenysmar2018adg3267.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós/Cultural | Inexistent | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Lletra de Rvnd. P. Hilari d’Arenys de Mar. Música de Rvnd. Joan Bta. Casanova. Exornament de Lluís Saumell. Impremta Corominas (Solsona). Autor del dibuix de la versió de 2018: Francesc d’Assís Beneseit. | Els goigs són cançons populars o poesies de caire religiós, adreçades als sants, les santes, la Mare de Déu o Crist. Tradicionalment es canten en les festivitats religioses. Acostumen a tenir dues parts: a la primera s'explica la vida, miracles i martiri del sant; mentre que a la segona se li fan peticions de protecció per a la comunitat.La tradició dels goigs té els seus orígens en la representació dels misteris medievals. La primera vegada que es troba documentada la paraula goigs és a la Crònica de Ramon Muntaner (1325-1328), on consta que ja se'n cantaven, i el primer text conegut de goigs són els Goigs de Nostra Dona, conservats al manuscrit del Llibre vermell de Montserrat (de final del segle XIV).Els gremis i confraries, especialment la del Roser, popularitzen els goigs dels seus patrons respectius. Malgrat tot, els goigs tal i com els coneixem i que es canten actualment, cal situar-la a partir de la determinació del Concili de Trento (1545-1563), per potenciar la pietat popular a través d'aquest tipus de manifestacions litúrgiques. El gran moment de creació dels goigs fou el segle XVII, quan totes les esglésies parroquials, així com les capelles i capelletes més petites foren dotades d'aquestes manifestacions. Es desconeix el creador de la lletra i la música dels goigs, però quasi bé tots foren editats per impremta durant les primeres dècades del segle XX, i les músiques foren recompostes i arranjades també durant aquest període. | 98 | 62 | 4.4 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:27 | |||||
| 93882 | Fita de terme | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fita-de-terme-9 | XVIII | <p>Fita de terme del segle XVIII de pedra granítica i forma de prisma rectangular. Té dues cares paral·leles iguals de més amplada que les dues laterals. Està situada al costat de la Riera a tocar amb el terme municipal d'Arenys de Munt, per sota la C-32. En dues de les seves cares, les més amples, s'hi pot llegir la inscripció 'AREN/YS DE MAR/ 1737'.</p> <p>Està posada en una base quadrada delimitada per un marc metàl·lic i pedruscall.</p> | 08006-309 | 41.5897417,2.5435308 | 461954 | 4604328 | 1737 | 08006 | Arenys de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93882-02p1560365.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93882-03p1560358.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | Inexistent | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 94 | 51 | 2.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:27 | |||||||||
| 93884 | Monument a la família del pescador | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-a-la-familia-del-pescador | XX | <p>Monument d'homenatge als pescadors i les seves famílies. Una figura femenina situada com si fos un mascaró de proa d'una barca, sosté un nen amb els dos braços oberts. Les dues figures tenen la mirada fixada a l'horitzó en direcció al mar. El vestit de la dona, fet a tires, i els cabells simulen voleiar al fort vent. Està col·locada sobre un suport metàl·lic, que simula al seu punt més alt les ones del mar.</p> <p>A la part posterior del suport, s'hi pot llegir: 'A LA FAMILIA DEL PESCADOR / ERIGIDO POR LA COFRADÍA DE PESCADORES DE SAN TELMO / E INAUGURADO EL DÍA 9 DE SEPTIEMBRE DE 1981 / POR EL EXMO. SR. DN LÁZARO ROSA JORDÁN SIENDO / PRESIDENTE DEL FROM DE LA PESCA'.</p> <p>Es tracta d'un homenatge als patiments de les famílies dels pescadors amb una mare jove i el seu fillet mirant el mar encrespat, com a una versió laica de la Mare de Déu i l’Infant Jesús.</p> | 08006-311 | Carretera del Port, s/n | 41.5793644,2.5551219 | 462914 | 4603170 | 1981 | 08006 | Arenys de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93884-02p1540568.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93884-03dsc8530.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93884-04p1540564.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | Inexistent | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Emili Colom | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:27 | |||||||
| 93885 | Monument a Josep Anselm Clavé | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-a-josep-anselm-clave-3 | XX | <p>Bust fet en marbre de Josep Anselm Clavé col·locat damunt un pedestal de maons emmarcat per un parterre delimitat per una tanca de maons i barana metàl·lica. A la part frontal del pedestal hi ha una placa on s'hi pot llegir: 'HOMENATGE DE LES / CORALS ARENYENQUES / A J.A.CLAVÉ / 1951-1989'. En aquesta placa també s'hi observa la silueta d'esquena d'una persona dirigint, suposadament, una coral.</p> <p> </p> <p> </p> | 08006-312 | Parc de Lourdes | 41.5849640,2.5446801 | 462047 | 4603797 | 1989 | 08006 | Arenys de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93885-02dsc0078.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93885-03p1560413.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93885-04p1560414.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | Inexistent | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Arturo | Les corals de la vila recorden amb aquest monument, erigit el 1951 i traslladat al seu emplaçament actual el 1989, el fundador del moviment coral català. | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:27 | ||||||
| 93887 | Monument als set ciències o de l'espiral | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-als-set-ciencies-o-de-lespiral | XXI | <p>Monument conegut oficialment amb el nom de l'Espiral. Popularment és conegut com el monument als 'setciències' dedicat als arenyencs, anomenats així pels habitants de municipis veïns, amb un to mig irònic i mig ofensiu per haver de desplaçar-se a Arenys de Mar per fer molts tràmits administratius, burocràtics, notarials, judicials, etc. </p> <p>Consisteix en una espiral de set compartiments col·locada damunt un pedestal. En una placa metàl·lica es pot llegir: 'ESPIRAL / JORDI COLL i ALZINA / SERRALLERIA MECÀNICA ALSINA / DIRECCIÓ JOSEP PÉREZ i SERRAT / MAIG DE 2014'</p> | 08006-314 | Ruiera del Bisbe Pol, s/n | 41.5788112,2.5517906 | 462636 | 4603111 | 2014 | 08006 | Arenys de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93887-02p1530745.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93887-03p1530749.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93887-04p1530746.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | Inexistent | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Jordi Coll i Alzina | Els set graons representen, alhora, les set ciències humanes, que ens dirigeixen cap al cel.Va ser una donació de l'artista local Jordi Coll Alzina, i és la reproducció a gran escala d'una obra anterior del mateix autor. | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:27 | ||||||
| 93888 | Monument al IV Centenari de la Vila d'Arenys | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-al-iv-centenari-de-la-vila-darenys | XX | <p>Monòlit de granit sense treballar amb la inscripció 'IV CENTENARI / DE LA VILA / 1574-75 1974-75'. Està col·locat en un espai de planta rectangular delimitat per un emmarcament d'obra i clavat en el terreny amb terra i sauló.</p> <p>Commemora els 400 anys de l'assoliment de vila independent d'Arenys de Munt, l'any 1575.</p> | 08006-315 | 41.5848106,2.5449121 | 462066 | 4603780 | 1975 | 08006 | Arenys de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93888-02p1560421.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93888-03p1560424.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93888-04p1560425.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | Inexistent | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:27 | |||||||||
| 93890 | Homenatge a la Gent Gran | https://patrimonicultural.diba.cat/element/homenatge-a-la-gent-gran | XXI | <p>No es pot parlar pròpiament de monument. Es tracta d'una placa amb Corten, ubicada al parterre central de la riera del Bisbe Pol, a l'alçada del número 104, amb el qual l'Ajuntament d'Arenys de Mar ha volgut retre en forma d'homenatge a la gent gran de la vila.</p> <p>A la part superior del plafó es pot llegir HOMENATGE A LA GENT GRAN, amb lletres trepanades en el Corten. A la part central una placa acerada i fixada en el Corten diu: 'Honor i agraïment a la / Gent Gran d'Arenys de Mar / que ha sostingut i sosté amb la / seva constant protecció, la nostra / societat'. I a sota posa: 'Arenys de Mar 27 d'octubre de 2019 / Consell Municipal de la Gent Gran'. </p> | 08006-317 | Riera del Bisbe Pol, s/n | 41.5851110,2.5464383 | 462194 | 4603812 | 2019 | 08006 | Arenys de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93890-02dsc0483.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93890-03dsc0482.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | Inexistent | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:27 | ||||||||
| 93891 | Escut de l'Ajuntament | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escut-de-lajuntament | XVIII | <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>Escut fet en pedra i situat damunt l'entrada de l'actual edifici de l'Ajuntament, per damunt la finestra del primer pis. És ovalat i al centre del camper hi ha representat un aranyoner. En punta ones del mar.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>Aquestes dues figures, l'aranyoner i el mar, simbolitzen més que la terra i el mar de l'arenyenc, com el mateix arbust espinós de l'aranyoner que floreix abans d'aparèrixer les seves fulles, decora i no escatima un perfum agradable al seu entorn, el seu fruit rendible. A més a més és l'escut d'Arenys, que condensa mitjançant el llenguatge de signes heràldics adoptat d'antic, tota una història de diferents activitats típiques, comercials i culturals, tant de mar enfora com de terra endins, de manera clara i simple <em>(Text extret del llibre Escuts i cases pairals de Catalunya: http://arenys.org/demar/escut.htm)</em></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> | 08006-318 | Riera del Bisbe Pol, núm. 8 | 41.5794801,2.5515610 | 462618 | 4603185 | 08006 | Arenys de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93891-p1530770.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93891-p1530772.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Simbòlic | BCIN | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | El topònim Arenys, segons uns, ve d'aranyoner (Prunus espinosa, de Linneo), arbust abans molt abundant a la zona. Diu una llegenda que lo náufrech Arenyensoní, Duch italià, socorregut en la parroquia de Sant Martí, feu abundososos donatius á la mateixa, que per recort y gratuit se titolá Sant Martí d'Arenyensoní, després Arenys de Munt. Pero la veritable etimología, segons l'il.lustre filóleg Dr. Josep Balari, es la següent: «De arena se formó aren-i-um -en catalá areny- esto es, «rambla ó terreno que las corrientes de las aguas dejan cubierto de arena después de las avenidas. La villa de Arenys, en la costa, tomó su nombre de esta palabra y se halla nombrada ya en 998, en estos términos: «Pertingit usque at ipsa serra qui est super ecclesiam sancti martini sita super arennos». La palabra areny ó arenys, en plural, se usó como nombre de lugar».Diu una vella crónica guardada en l'arxiu municipal: «La sufrágena de Arenys de Munt se llamó Arenys de Mar, ab arenis maris, pués aumentándose la población se construyó una gran parte sobre las playas del mar...» | 94 | 47 | 1.3 | 1760 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:27 | ||||||||
| 93892 | Font de l'Ajuntament | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-lajuntament-1 | XX | <p>Font encastada a la façana que mira a migdia de l'edifici de l'Ajuntament i que s'obre a la plaça. Broc d'aram en un plafó ceràmica de fons amb motius geomètrics, emmarcat per un arcosoli de mig punt i de pedra treballada amb dovelles, coronat amb un capcer triangular, motllurat. La pica, de marbre, és rectangular, i sobresurt amb vores arrodonides de la línia de façana.</p> <p>A la part superior, hi ha un magnífic plafó ceràmica on es pot llegir: 'ARENYS DE MAR / LLOC DEL COMTAT I DE LA VEGUERIA DE GIRONA, DINS EL / VESCOMTAT DE CABRERA I TERME DEL CASTELL DE MONTPALAU, DES / DEL SEGLE XIV ERA EL BARRI DE MAR DE SANT MARTÍ D'ARENYS / EL 10 DE JULIOL DEL 1574 ES CONSTITUÍ EN UNIVERSITAT DE / PROHOMS DE LA RIBERA D'ARENYS, REBENT LA CONSIDERACIÓ DE / GOVERN LOCAL AMB JURATS I PROHOMS DEL CONSELL. / ÉS CAP DE PARTIT JUDICIAL I ADMINISTRATIU / DES DEL 21 D'ABRIL DEL 1834'.</p> <p>A sota hi ha una representació gràfica de la vila, extreta d'un gravat de principis del segle XIX.</p> | 08006-319 | Riera del Bisbe Pol, núm. 8 | 41.5794329,2.5514792 | 462611 | 4603180 | 1980 | 08006 | Arenys de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93892-02p1530786.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93892-03p1530776.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93892-04p1530778.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93892-05p1530788.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | Inexistent | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Ofelia Sanz | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:27 | |||||||
| 93893 | Placa commemorativa dels 25 anys de la festa del carrer de la Torre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-commemorativa-dels-25-anys-de-la-festa-del-carrer-de-la-torre | XXI | <p>Planxa metàl·lica commemorativa dels 25 anys de la festa del carrer de La Torre. Està col·locada a terra, a la cruïlla entre el carrer homònim i el carrer de Frederic Marés.</p> <p>Enterrada, sota la planxa, hi ha una càpsula del temps, amb un diari, monedes i altres objectes.</p> <p>La idea i promotor fou Manel Isnart.</p> | 08006-320 | Carrer de La Torre, cruïlla amb el carrer de Frederic Marés | 41.5813530,2.5475336 | 462283 | 4603395 | 2011 | 08006 | Arenys de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93893-02p1560325.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93893-03p1560323.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | Inexistent | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Manel Isnart | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:27 | |||||||
| 93894 | Placa dedicada a Josep M. Pascual Soler | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-dedicada-a-josep-m-pascual-soler | XX | <p>Placa de marbre col·locada a la façana de la casa número 30 del Carrer d'Anselm Clavé, on va néixer i morir Josep M. Pascual i Soler (1843 - 1928). Com diu la inscripció: 'NACIO EN ESTA CASA EN 1843 / Y EN ELLA MURIO EN 22 DE AGOSTO DE 1928 / EL ILUSTRE Y CULTO PERIODISTA AREÑENSE / ENTUSIASTA DE TODO NOBLE ESFUERZO / JOSE Mª PASCUAL SOLER / LA VILLA DE ARENYS DE MAR / RINDE TRIBUTO A SU EJEMPLAR / MEMORIA'.</p> | 08006-321 | Carrer d'Anselm Clavé, núm. 30 | 41.5796192,2.5526610 | 462709 | 4603200 | 08006 | Arenys de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93894-02dsc8443.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93894-03p1540342.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | Inexistent | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:27 | |||||||||
| 93895 | Plafó ceràmic del Camí de Can Quintana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/plafo-ceramic-del-cami-de-can-quintana | XX | <p>Plafó ceràmic ubicat a la paret de l'edifici que fa cantonada entre el carrer de Sant Pere i el Camí de Can Quintana. Es tracta d'un plafó de cinc rajoles d'alçada per set d'amplada, emmarcat per una sanefa de rajoles amb motius geomètrics. El tema central del plafó és figuratiu i representa Sant Pere, a la platja, entre dos pescadors, un assegut fumant una llarga pipa i l'altre dins una barca de vela llatina, trafegant amb la xarxa. Al costat dret s'hi veuen dues nanses de pescar.</p> | 08006-322 | Carrer del Camí de Can Quintana, cantonada amb el carrer de Sant Pere | 41.5793093,2.5475983 | 462287 | 4603168 | 1992 | 08006 | Arenys de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93895-02dsc9922.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93895-03p1560332.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | Inexistent | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Doy | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:27 | |||||||
| 93896 | Plafons ceràmics de la plaça Lloveras | https://patrimonicultural.diba.cat/element/plafons-ceramics-de-la-placa-lloveras | XX | <p>Dos plafons ceràmics ubicats a la façana que delimita l'espai de la Plaça Lloveras, on hi havia el balneari homònim. El primer plafó està situat a la façana propera al carrer de Sant Joan. Es tracta d'un plafó de rajoles (10 x 8 rajoles). El motiu central és una imatge de l'antic balneari Lloveras. Damunt el dibuix, es pot llegir: 'PLAÇA / LLOVERAS'; a sota: 'EN AQUEST LLOC, FOU CONTRUIT / L'ANY 1899, EL BALNEARI LLOVERAS'. Està emmarcat per una sanefa de rajoles on s'hi representa una estrella dels vents.</p> <p>El segon plafó està ubicat a la façana o espai més proper al Rial de Pau Costa. Aquest consta d'una amplada de 10 rajoles i una alçada de nou rajoles. El tema central és el vaixell Carlitos. Un pailebot de dos pals, que fou el darrer en construir-se a les drassanes d'Arenys. A les rajoles s'hi pot llegir: 'EL CARLITOS L'ÚLTIM VAIXELL CONSTRUIT / A LA MESYTRANÇA D'ARENYS, EN AQUESTA PLATJA / L'ANY 1918'.</p> | 08006-323 | Plaça Lloveras | 41.5796371,2.5540078 | 462822 | 4603202 | 1990 | 08006 | Arenys de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93896-02p1540528.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93896-03dsc8503.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93896-04p1540534.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | Inexistent | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Ofelia Sanz | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:27 | |||||||
| 93897 | Plaques dels noms dels carrers | https://patrimonicultural.diba.cat/element/plaques-dels-noms-dels-carrers | XX | <p>En els carrers d'Arenys de Mar no hi ha plaques que identifiquen el nom dels carrers, sinó plafons ceràmics que li donen una estètica més noble a la vila, amb una uniformitat estètica. El nom del carrer està escrit en una àrea de sis rajoles (3 x 2) en negre sobre fons blanc. Les lletres en capital, totes. Al voltant hi trobem una sanefa floral en groc i blau sobre fons blanc que emmarca el nom. En els quatre costats hi ha quatre rajoles quadrades amb una roseta o floró ornamental.</p> | 08006-324 | Arenys de Mar | 41.5793975,2.5515318 | 462615 | 4603176 | 08006 | Arenys de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93897-02p1540792.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93897-03p1560204.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93897-04p1570193.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93897-05p1540504.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93897-06p1540233.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | Inexistent | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:27 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 154,63 consultes/dia
Sabies que...?
...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?
La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc