Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 37367 | Rocar del bosc de Can Colomer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rocar-del-bosc-de-can-colomer | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. MONTLLÓ, Jordi i FONT, Josep (2007). Inventari d'arquitectura rural i popular d'Alella. Inèdit. | es desconeix la seva dimensió real | Interessant conjunt de roques granítiques de grans dimensions. Entre els matolls i el sotabosc, s'observen diverses fileres de lloses i roques col·locades verticalment i alineades deixant, en alguna zona, un espai aproximadament de dos metres d'amplada. Poden correspondre a un camí antic per salvar el fort desnivell. Destaca principalment per la disposició de les pedres, molt divergent de les tradicionals feixes. També hi ha parets de vinya i/ o de marge. | 08003-227 | Bosc de Can Colomer, al nord del nucli de Can Magarola | 41.5078600,2.3053600 | 442030 | 4595370 | 08003 | Alella | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37367-foto-08003-227-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37367-foto-08003-227-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 2153 | 5.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | ||||||||||||
| 37369 | Plàtans de les fonts | https://patrimonicultural.diba.cat/element/platans-de-les-fonts | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. PARÉS, Eduard (2006). Arbres Monumentals de Catalunya. 18 anys des de la primera protecció. Ponència de la 2ª trobada d'Arbres Monumentals i Singulars. Alcalà d'Henares, 19-21 de 2005. Ed. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General de Medi Natural. Barcelona. PHILIPS, Roger (1989). Los Arboles. Editorial Blume, S.A. Barcelona | Es tracta de diversos individus de plataner, d'alçades compreses entre els 20 i els 25 metres, i amb perímetres de soca i de volta de canó importants, d'entre 2 i 3,5 metres. Els diàmetres de les capçades oscil·len entre els 10 i els 15 metres. Estan ubicats a pocs metres de les fonts. Així a la font de l'Esquerda se n'hi troben dos molt semblants i de grans dimensions, a la font del Fonoll n'hi ha un de molt important i diversos més petits, i a la font del Sarau també n'hi ha un de grans dimensions. Es tracta d'un arbre caducifoli, corpulent i amb una capçada arrodonia, molt ampla. El tronc és recte, amb l' escorça prima de tons verds grisosos que forma petites plaques irregulars que acostumen a caure durant tot l'any. Els fruits són petits i nombrosos, agrupats de dos en dos, en forma de boles d'uns 4 cm. de diàmetre. Floreixen a principis de la primavera i fructifiquen a finals d'estiu. Les fulles són grans, de tres a cinc lòbuls dentats. Del pecíol llarg i en forma de pita, surten tres nervis principals. | 08003-229 | Barri de Mas Coll | Aquest arbre en condicions òptimes, pot arribar a viure 300 anys. Malgrat tractar-se d'un arbre de ribera, el trobem sovint plantat com a ornamental de parcs i carrers, ja que suporta força bé la pol·lució atmosfèrica. Aquests arbres acostumen a ser aixopluc de moltes espècies d'ocells com el pardal, la garsa, la cadernera o el verdum. En els més vells, a peu de carreteres fins i tot, poden fer-hi niu algunes espècies de rapinyaires nocturns, com el xot i el mussol. | 41.5038400,2.2794000 | 439860 | 4594941 | 08003 | Alella | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37369-foto-08003-229-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37369-foto-08003-229-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Entorn forestal d'interès vinculat a les fonts de l'Esquerda, Fonoll i Sarau . Es tracta d'una zona molt humida, amb presència d'elements de bosc de ribera. Ús social rellevant. Àrea inclosa en el PEIN La Conreria - Sant Mateu - Céllecs. Només el plataner de la font de l'Esquerda està descrit al Catàleg d'arbres singulars, unitats de vegetació i paisatge d'Alella, elaborat per l'Observatori de la Sostenibilitat, amb el codi 06. | 2151 | 5.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | |||||||||||
| 37370 | Eucaliptus de la Font dels Eucaliptus | https://patrimonicultural.diba.cat/element/eucaliptus-de-la-font-dels-eucaliptus | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. | Grup de sis eucaliptus a l'entorn de la font. En el marge, hi ha tres eucaliptus alineats, presumiblement els més vells, parcialment morts però dels quals surten varis brots ben verds. Cal destacar el tronc d'un eucaliptus mort, ubicat al mig, ja que és ocupat per pigots en set forats de nius. Els altres dos eucaliptus ubicats a prop de la mina estan en bon estat. Finalment, prop de la barraca, a mà dreta, hi ha un jove espècimen que mesura uns 10 o 12 metres d'alçada. | 08003-230 | Bosc de les Quatre Torres, al NO del Mas Coll | 41.5070000,2.2740400 | 439416 | 4595296 | 08003 | Alella | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37370-foto-08003-230-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37370-foto-08003-230-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Entorn forestal d'interès vinculat a les fonts de l'Esquerda, Fonoll i Sarau . Es tracta d'una zona molt humida, amb presència d'elements de bosc de ribera. Ús social rellevant. Àrea inclosa en el PEIN La Conreria - Sant Mateu - Céllecs. | 2151 | 5.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | ||||||||||||
| 37371 | Pi bord / pi blanc de Mas Coll | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pi-bord-pi-blanc-de-mas-coll | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. | Individu madur d'una alçada de 30 metres, aproximadament, soca de 3,15 metres i volta de canó de 3 metres. El diàmetre de la capçada és d'uns 10 metres. Està ubicat a la confluència dels torrents del Sarau i de la Barraca d'en Casals, i just a sota hi ha una cruïlla de les pistes forestals que uneixen el torrent del Sarau i el del Fonoll amb la que duu cap a la font de l'Esquerda. | 08003-231 | Torrent del Sarau o del FonollAl nord-oest del nucli de Mas Coll | El pi blanc és un arbre del gènere Pinus, originari de la regió mediterrània tant del nord com del sud. El seu nom científic prové de la ciutat síria d'Alep. És un arbre amb un gran potencial colonitzador, ocupant conreus abandonats. Els incendis forestals favoreixen la seva propagació, ja que l'escalfor fa esclatar les pinyes i n'escampa les llavors. La fusta pot ser emprada en la producció de cel·lulosa i per a caixes de fusta. | 41.5039500,2.2758200 | 439561 | 4594956 | 08003 | Alella | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37371-foto-08003-231-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37371-foto-08003-231-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | És un dels arbres més singulars del municipi, conegut popularment com a Pi Bord. Entorn forestal d'interès vinculat a la zona verda del torrent del Fonoll, si bé no en forma part per uns trenta metres. Es tracta d'una zona molt humida, amb presència d'elements de bosc deribera. Ús social important. Àrea inclosa en el PEIN La Conreria - Sant Mateu - Céllecs. Exemplar protegit com a Arbre d'interès comarcal i local pel Decret 47/1988, d'11 de febrer, sobre declaració d'arbres d'interès comarcal i local. | 2151 | 5.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | |||||||||||
| 37372 | Pi pinyoner d'Alella Parc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pi-pinyoner-dalella-parc | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. PARÉS, Eduard (2006). Arbres Monumentals de Catalunya. 18 anys des de la primera protecció. Ponència de la 2ª trobada d'Arbres Monumentals i Singulars. Alcalà d'Henares, 19-21 de 2005. Ed. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General de Medi Natural. Barcelona. PHILIPS, Roger (1989). Los Arboles. Editorial Blume, S.A. Barcelona. | Pi pinyer d'una alçada d'entre 15 i 20 metres, soca de 3,80 metres i volta de canó de 3,05 metres. El diàmetre de la capçada és d'uns 13 metres. Està ubicat en la parcel·la urbana del número 3 del carrer Pau Piferrer, al nucli d'Alella Parc, parcel·la no construïda que conté, a més del pi esmentat, diversos pins més així com nombrosos arbustos. Situat en una parcel·la d'una urbanització sense continuïtat directa amb la trama urbana i sotmesa, per tant, a la legislació aplicable en matèria de prevenció d'incendis forestals en aquestes urbanitzacions. Descrit al Catàleg d'arbres singulars, unitats de vegetació i paisatge d'Alella, elaborat per l'Observatori de la Sostenibilitat, amb el codi 11. | 08003-232 | carrer Pau Piferrer número 3 | Aquesta conífera naturalitzada en el nostre país, és de procedència mediterrània. Es pot trobar des de nivell de mar fins als 1.000 metres d'altitud. Allí on creix i es desenvolupa més bé és en els terrenys silícics, sobretot sorrencs o de sauló, i generalment prop del litoral. La seva fusta no és gaire apreciada. És un combustible molt ràpid i en cas d'incendi, la resina i la pinya, permeten la propagació del foc a gran velocitat. | 41.5085100,2.2914000 | 440866 | 4595451 | 08003 | Alella | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37372-foto-08003-232-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37372-foto-08003-232-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Arbre perennifoli, les seves fulles, en forma d'agulla poden fer fins a 20 cm. de llarg, i es troben agrupades de dues en dues. La seva floració es produeix de març fins al mes de maig. El seu fruit és la pinya, de forma ovoide que pot mesurar fins a 15x10 centímetres. La llavor que s'hi troba al interior és el pinyó, molt apreciat en la cuina i les postres dels Països Catalans així com en altres indrets de la cuina mediterrània. La pinya madura a la tardor del tercer any, mentre que les pinyes dels altres pins ho fan en dos anys. | 2151 | 5.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | |||||||||||
| 37373 | Alzina de Can Rosselló | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-de-can-rossello | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. PARÉS, Eduard (2006). Arbres Monumentals de Catalunya. 18 anys des de la primera protecció. Ponència de la 2ª trobada d'Arbres Monumentals i Singulars. Alcalà d'Henares, 19-21 de 2005. Ed. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General de Medi Natural. Barcelona. PHILIPS, Roger (1989). Los Arboles. Editorial Blume, S.A. Barcelona. | tot i que es detecten fongs a la soca i en alguna de les branques. | Alzina madura, d'una alçada d'entre 30 i 40 metres, soca de 4,00 metres i volta de canó de 3,90 metres. El diàmetre de la capçada és d'uns 20 metres. Es tracta d'una alzina excepcional per edat i mida, situada dins la finca de Can Rosselló, a uns deu metres del mur de separació d'aquesta finca amb la riera Coma Clara. Es troba aïllada en una feixa agrícola no cultivada. | 08003-233 | Finca de Can Rosselló | La fusta de l'alzina és dura i compacta i s'utilitza per fer eines de pagès i fusteria. Les branques, des de temps immemorial, es fan servir per fer llenya i carbó vegetal de qualitat excel·lent . | 41.5035800,2.2962500 | 441266 | 4594901 | 08003 | Alella | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37373-foto-08003-233-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37373-foto-08003-233-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Exemplar protegit com a Arbre monumental segons el que estableix el Decret 214/1987, de 9 de juny, sobre declaració d'arbres monumentals. Únic arbre del municipi amb aquest grau de protecció. | 2151 | 5.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | ||||||||||
| 37374 | Lledoner de Can Magarola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lledoner-de-can-magarola | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. PARÉS, Eduard (2006). Arbres Monumentals de Catalunya. 18 anys des de la primera protecció. Ponència de la 2ª trobada d'Arbres Monumentals i Singulars. Alcalà d'Henares, 19-21 de 2005. Ed. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General de Medi Natural. Barcelona. PHILIPS, Roger (1989). Los Arboles. Editorial Blume, S.A. Barcelona. | Individu madur d'una alçada d'entre 15 i 20 metres, soca de 2,70 metres i volta de canó de 2,50 metres. El diàmetre de la capçada és d'uns 10 metres. Està ubicat per sota la rampa d'accés a la Masia - Museu de Can Magarola, en un espai destinat actualment a aparcament, a escassos metres de l'avinguda Sant Mateu. | 08003-234 | Can Magarola | Aquest arbre pot viure entre 500 i 600 anys i en tot tipus de terreny. La fusta del lledoner s'ha utilitzat tradicionalment per fer eines agrícoles com forques, pales de ventar, mànecs, jous, etc. aprofitant la seva flexibilitat i duració; les seves branques han estat usades com a alimentació per al bestiar, i també se n'obtenia llenya i carbó, per això es troba freqüentment a prop de les masies. Té propietats medicinals com a astringent, lenitiu, antidiarreic i estomacal. Les arrels s'havien utilitzat per extreure un colorant groc per tenyir la seda. Els seus fruïts són dolços i comestibles, se'n poden fer melmelades amb ells. | 41.5050400,2.2992500 | 441518 | 4595061 | 08003 | Alella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37374-foto-08003-234-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37374-foto-08003-234-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Descrit al Catàleg d'arbres singulars, unitats de vegetació i paisatge d'Alella, elaborat per l'Observatori de la Sostenibilitat, amb el codi 13. | 2151 | 5.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | |||||||||||
| 37375 | Alzina de Can Magarola 1 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-de-can-magarola-1 | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. | Individu madur d'una alçada d'entre 30 i 35 metres, soca de 3,95 metres i volta de canó de 3,50 metres. El diàmetre de la capçada és d'uns 15 metres. Aquesta alzina està ubicada en el talús d'un petit vial que comunica la riera Coma Clara i l'avinguda de Sant Mateu, ben a prop del col·legi Santa Maria del Pino. | 08003-235 | Vial que comunica la riera Coma Clara i l'avinguda de Sant Mateu del nucli de Can Magarola. | 41.5055800,2.2989800 | 441496 | 4595121 | 08003 | Alella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37375-foto-08003-235-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37375-foto-08003-235-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Descrit al Catàleg d'arbres singulars, unitats de vegetació i paisatge d'Alella, elaborat per l'Observatori de la Sostenibilitat, amb el codi 14. | 2151 | 5.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | ||||||||||||
| 37376 | Alzina de Can Magarola 2 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-de-can-magarola-2 | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. | Individu madur d'una alçada d'entre 25 i 30 metres, soca de 3,50 metres i volta de canó de 3,25 metres. El diàmetre de la capçada és d'uns 15 metres. Aquesta alzina està ubicada en el talús d'un petit vial que comunica l'avinguda Sant Mateu i la riera Coma Clara. | 08003-236 | Vial que comunica l'avinguda de Sant Mateu del nucli de Can Magarola amb la riera Coma Clara. | 41.5055800,2.2991000 | 441506 | 4595121 | 08003 | Alella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37376-foto-08003-236-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37376-foto-08003-236-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Descrit al Catàleg d'arbres singulars, unitats de vegetació i paisatge d'Alella, elaborat per l'Observatori de la Sostenibilitat, amb el codi 15. | 2151 | 5.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | ||||||||||||
| 37377 | Roure africà de Can Magarola 1 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roure-africa-de-can-magarola-1 | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. | Individu madur d'una alçada d'entre 15 i 20 metres, soca de 2,50 metres i volta de canó d'1,55 metres. El diàmetre de la capçada és d'uns 12 metres. Aquest individu, d'una espècie poc freqüent al municipi, creix en un torrent que aboca les aigües de la part alta dels vessants de Can Magarola a la riera Coma Clara | 08003-237 | Urbanització de Can Magarola. | 41.5064000,2.3007100 | 441641 | 4595211 | 08003 | Alella | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37377-foto-08003-237-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37377-foto-08003-237-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | La importància d'aquest individu rau en la seva raresa al municipi, on es comptabilitzen pocs exemplars de roure africà. Descrit al Catàleg d'arbres singulars, unitats de vegetació i paisatge d'Alella, elaborat per l'Observatori de la Sostenibilitat, amb el codi 16. | 2151 | 5.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | ||||||||||||
| 37378 | Roure africà de Can Magarola 2 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roure-africa-de-can-magarola-2 | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. | Individu madur d'una alçada d'entre 20 i 25 metres, soca de 2,35 metres i volta de canó de 2,25 metres. El diàmetre de la capçada és d'uns 20 metres. Aquest individu, d'una espècie poc freqüent al municipi, creix en un torrent que aboca les aigües de la part alta dels vessants de Can Magarola a la riera Coma Clara. | 08003-238 | Urbanització de Can Magarola. | 41.5065500,2.3029600 | 441829 | 4595226 | 08003 | Alella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37378-foto-08003-238-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37378-foto-08003-238-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | La importància d'aquest individu rau en la seva raresa al municipi, on es comptabilitzen pocs exemplars de roure africà. Descrit al Catàleg d'arbres singulars, unitats de vegetació i paisatge d'Alella, elaborat per l'Observatori de la Sostenibilitat, amb el codi 17. | 2151 | 5.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | ||||||||||||
| 37379 | Ametller del Torrent de Sistres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ametller-del-torrent-de-sistres | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. | Individu madur d'una alçada d'entre 5 i 10 metres, que consta de tres peus. Un d'ells mesura 1,55 metres de soca i 1 metre de volta de canó; el segon, 1,05 metres de soca i 0,65 metres de volta de canó; i el tercer, 1,05 metres de soca i 1 metre de volta de canó. El diàmetre de la capçada és d'uns 12 metres. | 08003-239 | Zona agrícola situada a l'oest del torrent de Sistres. | 41.4873300,2.2899000 | 440721 | 4593101 | 08003 | Alella | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37379-foto-08003-239-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37379-foto-08003-239-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | La seva importància rau en les seves dimensions, considerables en un arbre fruiter associat normalment a explotacions agràries o a arbrat ornamental.Descrit al Catàleg d'arbres singulars, unitats de vegetació i paisatge d'Alella, elaborat per l'Observatori de la Sostenibilitat, amb el codi 20. | 2151 | 5.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | ||||||||||||
| 37380 | Garrofer del Torrent de Sistres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/garrofer-del-torrent-de-sistres | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. | Individu madur d'una alçada d'entre 5 i 10 metres, soca de 4,95 metres i volta de canó de 2,25 metres. El diàmetre de la capçada és d'uns 9 metres. A uns set metres de distància hi ha un altre garrofer de característiques molt similars. | 08003-240 | Zona agrícola situada a l'oest del torrent de Sistres. | 41.4872900,2.2902600 | 440751 | 4593096 | 08003 | Alella | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37380-foto-08003-240-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37380-foto-08003-240-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Descrit al Catàleg d'arbres singulars, unitats de vegetació i paisatge d'Alella, elaborat per l'Observatori de la Sostenibilitat, amb el codi 22. | 2151 | 5.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | ||||||||||||
| 37381 | Garrofer de l'Eixample | https://patrimonicultural.diba.cat/element/garrofer-de-leixample | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. | Individu madur d'una alçada d'entre 10 i 15 metres, soca de 3,35 metres i volta de canó d'1,35 i 1,25 metres. El diàmetre de la capçada és d'uns 15 metres. | 08003-241 | Entre els carrers Sta. Gemma, Espígol i rambla de la Fontcalda | 41.4884800,2.2931800 | 440996 | 4593226 | 08003 | Alella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37381-foto-08003-241-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37381-foto-08003-241-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Descrit al Catàleg d'arbres singulars, unitats de vegetació i paisatge d'Alella, elaborat per l'Observatori de la Sostenibilitat, amb el codi 24. Sota la seva copa hi ha instal·lats dos bancs. | 2151 | 5.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | ||||||||||||
| 37382 | Alzina surera de la pedrera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-surera-de-la-pedrera | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. | Individu madur d'una alçada d'entre 15 i 20 metres, amb soca de 3,55 metres des de la qual creixen cinc peus amb les següents dimensions de volta de canó: 1,65; 1,54; 1,50; 1,35 i 0,80 metres. El diàmetre de la capçada és d'uns 15 metres. Aquest individu, d'una espècie poc freqüent al municipi, creix a poca distància del talús d'una antiga pedrera. | 08003-242 | A ponent del nucli d'Alella Parc. | 41.5114500,2.2872400 | 440521 | 4595781 | 08003 | Alella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37382-foto-08003-242-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37382-foto-08003-242-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Descrita al Catàleg d'arbres singulars, unitats de vegetació i paisatge d'Alella, elaborat per l'Observatori de la Sostenibilitat, amb el codi 35. | 2151 | 5.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | ||||||||||||
| 37383 | Lledoner del Sot del Marquès | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lledoner-del-sot-del-marques | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. | està mig descalçat cap al torrent i va patir la trencada de part del brancam en caure-li un ametller proper al damunt. | Individu madur d'una alçada d'entre 15 i 20 metres, amb soca de 2,50 metres des de la qual creixen quatre peus amb voltes de canó compreses entre els 0,70 i els 0,85 metres cadascuna. El diàmetre de la capçada és d'uns 12 metres. Creix en el costat de llevant del talús del torrent. | 08003-243 | Torrent del Sot del Marquès | 41.4941400,2.2986900 | 441461 | 4593851 | 08003 | Alella | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37383-foto-08003-243-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37383-foto-08003-243-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Descrit al Catàleg d'arbres singulars, unitats de vegetació i paisatge d'Alella, elaborat per l'Observatori de la Sostenibilitat, amb el codi 36. | 2151 | 5.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | |||||||||||
| 37384 | Aloc del Torrent de Rials | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aloc-del-torrent-de-rials | AJUNTAMENT D'ALELLA (2009). Avanç del Pla d'Ordenació Urbanística. Informe de sostenibilitat ambiental; pàg. 27, 40-41. Novembre 2009. AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. BOLÒS O. DE (1956). De vegetatione notulae, II. Collect. Bot., V (I): 195-268. CORBERA,J; MARCH,E. (2003). Rieres, rius i riberes. Els alocs de les rieres del Maresme. Un projecte pel seu estudi i conservació (pàg.. 103-108). Monografia Atzavara, núm. 11. CORBERA,J; FAIDELLA,L;GUARDIOLA,M; JOVER,M; LLOBET,M;CORBERA,J; SABATER,F. (2007). L'aloc (Vitex agnus-castus) al Maresme: distribució, abundància i amenaces a la seva conservació. Monografia l'Atzavara, núm. 15 (pàg.. 175-182). COMERMA,M; CORBERA,J; FAIDELLA,L; GUARDIOLA,M;JOVER,M (2005). Interpretació de les dades del Projecte Alocs obtingudes durant els anys 2003 i 2004. Anuari Alocs, 2005. (pàg.. 1-11). DOCE (1992). Directiva 92/43/CEE, relativa a la conservación de los hábitats naturales y de la fauna y flora silvestres. DOCE núm. L 206, de 22 de Juliol de 1992. GUARDIOLA, M. (2003) et al.. Síntesi del projecte Boscos de Ribera. Revista l'Atzavara núm. 11. Secció de Ciències Naturals del Museu de Mataró. GUARDIOLA, M; CORBERA,J; FAIDELLA, L; MARCH, E, SABATER, F; PARERA, J.M. (2004). Butlletí del grup d'estudi i conservació dels alocars del Maresme. Març 2004. Núm.1. Secció de Ciències Naturals del Museu de Mataró i el Centre d'Acció Territorial i Ambiental del Maresme. GUARDIOLA, M; CORBERA,J; FAIDELLA, L; MARCH, E, SABATER, F; PARERA, J.M. (2004). Butlletí del grup d'estudi i conservació dels alocars del Maresme. Juliol 2004. Núm.3. Secció de Ciències Naturals del Museu de Mataró i el Centre d'Acció Territorial i Ambiental del Maresme. MONTSERRAT, P. (1968). Flora de la Cordillera Litoral Catalana (porción comprendida entre los ríos Besós y Tordera). Ed. Caixa Estalvis Laietana. TARRUELLA,X. (2000). El projecte “Flora Amenaçada”: un pas per a la preservació de la biodiversitat del Parc Serralada Litoral. Museu Arxiu Municipal de Vilassar de Dalt. Revista Ipsa Arca, núm. 3 | Individu d'aloc d'una alçada d'entre 4 i 5 metres, soca de 0,60 metres i diàmetre de capçada d'uns 4 metres. Les seves dimensions són molt rellevants atès que els alocs normalment tenen port arbustiu mentre que aquest és un individu arborescent. Es tracta d'un arbust caducifoli amb una alçada que varia d'un a tres metres tot i que pot arribar a fer sis metres, molt representatiu dels marges de rieres i torrents i rambles del litoral silícic de la comarca del Maresme, localitzat al marge dret del Fondo de Rials, uns 150 metres per sota del pont de l'autopista C-32. Es pot reconèixer fàcilment gràcies a les seves fulles oposades, llargament peciolades i palmades. Floreix a l'estiu (juliol - agost) i les flors són d'un blau lilós que s'agrupen formant unes espigues llargues i estretes molt vistoses. El fruit de l'aloc és petit, de color negre vermellós i arrodonit. Aquest individu ha estat inclòs com a arbre singular pel fet de tractar-se d'un individu arborescent quan normalment aquesta espècie té un port arbustiu. Descrit al Catàleg d'arbres singulars, unitats de vegetació i paisatge d'Alella, elaborat per l'Observatori de la Sostenibilitat, amb el codi 37. En diversos punts propers a aquest aloc se'n troben més. Cal tenir en compte que el torrent en aquest tram fa de partió entre els termes municipals del Masnou i d'Alella. | 08003-244 | Torrent de Rials | L'aloc és l'únic representant llenyós autòcton de la família de les verbenàcies present a Catalunya. Els alocars han estat molt freqüents a la comarca del Maresme gràcies a que els pagesos els utilitzaven per a consolidar les motes de terra i fer estris de vímet. En els últims vint anys s'ha observat un declivi degut als canvis en els usos del sòl. Les rieres s'han anat asfaltant o tapant, les terrasses fluvials han estat destruïdes i aprofitades per construir-hi zones industrials, carreteres i urbanitzacions. Durant l'any 2002 es va dur a terme el Projecte Alocs (Projecte d'Estudi i Conservació dels Alocars del Maresme), amb l'objectiu de cartografiar-ne les poblacions, avaluar-ne l'estat de conservació i establir una diagnosi ambiental de la comarca del Maresme per tal de valorar si era viable la regeneració d'aquesta espècie en llocs on havia desaparegut per l'acció de l'home. Durant els anys 2003 i 2004 més de cent voluntaris van prospectar una trentena de torrents,rials i rieres. En el cas del municipi d'Alella, es va fer una prospecció de la Riera d'Alella, amb un total de 2.050 m., i un total de 82 trams, el resultat de la qual no va donar cap indici d'alocar. Per altra banda, un altre grup va prospectar 22 trams amb un total de 550 metres al Fondo de Rials. Es van detectar 8 trams amb un percentatge de 36,36% d'alocs naturals, és a dir, que creixien de manera espontània. A la biblioteca Nacional d'Àustria es conserva el Còdex Vindobonensis, conegut també com a Còdex Aniciae Julianae o encara Còdex Constantinopolitanus, datat d'abans de l'any 512 i que seria una còpia traduïda del manuscrit d'un metge grec del segle I, Pedacios Dioscòrides. En aquest manuscrit apareix per primera vegada una il·lustració de l'aloc, amb unes anotacions al dessota en grec on es descriu amb el nom de agnos (del grec, cast). L'obra d'aquest metge grec va tenir molta importància durant el Renaixement , gràcies al desenvolupament de la impremta. En el capítol 114 del llibre primer de la primera edició de 'Pedacio Dioscórides Anazarbeo, acerca de la materia medicinal y de los venenos mortíferos... ' impresa a Amvers el 1555, Andrés Laguna, metge, filòsof i humanista de Segovia, parla de l'aloc al qual anomena 'agno', tot i que comenta que en castellà es diu 'sauzgatillo'. Entre altres propietats, escriurà: '...Tiene el agno virtud caliente i estíptica. Su simiente, bebida, es útil a los mordidos de fieras empozoñadas, a los enfermos del bazo y a los hidrópicos. Bebida della una drama con vino, atrae la leche a las tetas, provoca el menstruo, deseca la esperma, tienta el celebro y da gana de dormir ... Bebida con poleo, su simiente, y aplicada o puesta en perfume, provoca la purgación menstrua. Administrada en forma de emplastro, sana el dolor de cabeza. Mezclada con aceite y vinagre, se derrama cómodamente sobre la cabeza de los letárgicos y frenéticos... Encoroporadas con manteca y hojas de vid, ablandan los companyones endurecios. La simiente, aplicada con agua, mitiga las resquebrajaduras del sieso; y si se añaden las hojas, sanan las desencasaduras de huesos y las heridas frescas... Llámase también lygos, que es lo mesmo que un mimbre, a causa que sus ramos se doblegan muy fácilmente'. | 41.4879600,2.3052800 | 442006 | 4593160 | 08003 | Alella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37384-foto-08003-244-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37384-foto-08003-244-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | L'alocar (codi 92D0) és un hàbitat natural d'interès comunitari inclòs a l'annex I de la Directiva Hàbitats Europea (97/62/UE). | 2153 | 5.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | |||||||||||
| 37385 | Garrofer de Rials | https://patrimonicultural.diba.cat/element/garrofer-de-rials | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. | Individu madur d'una alçada d'uns 10 metres, amb soca de 7 metres des de la qual creixien fins a mitjans 2009 tres peus amb voltes de canó de 2,20; 1,15 i 1,05 metres, respectivament. El diàmetre de la capçada era llavors de 10 metres. En aquell moment es va fer una actuació de tala de la qual només queden dos peus drets. Anteriorment ja s'havien detectat vestigis d'altres peus -tres- de dimensions importants que també es van tallar en algun moment. Fruit d'aquestes tallades, la soca ha pres dimensions importants. | 08003-245 | Límit est del polígon industrial de Rials. | Els garrofers (Ceretonia siliqua) són arbres que requereixen poques atencions per créixer, per això hi ha una dita popular que diu que quan l'amo dorm el garrofer vetlla. La garrofa, que n'és el seu fruit, s'utilitzava per alimentar el bestiar equí i també se'n feia farina per a consum humà. | 41.4901200,2.3047200 | 441961 | 4593401 | 08003 | Alella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37385-foto-08003-245-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37385-foto-08003-245-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Descrit al Catàleg d'arbres singulars, unitats de vegetació i paisatge d'Alella, elaborat per l'Observatori de la Sostenibilitat, amb el codi 38. | 2151 | 5.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | |||||||||||
| 37386 | Lledoner de la Riera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lledoner-de-la-riera | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. | Individu d'una alçada d'entre 10 i 12 metres, amb soca d'1,70 metres i volta de canó d'1,50 metres. El diàmetre de la capçada és d'uns 10 metres. Creix a la vora del mur de pedra que separa la vorera del carrer Riera Principal de l'espai de la riera. | 08003-246 | Costat dret de la riera d'Alella, a l'alçada del carrer Charles Rivel. | 41.4893100,2.2971800 | 441331 | 4593316 | 08003 | Alella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37386-foto-08003-246-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37386-foto-08003-246-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 2151 | 5.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | |||||||||||||
| 37387 | Plàtans de Can Llimona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/platans-de-can-llimona | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. PARÉS, Eduard (2006). Arbres Monumentals de Catalunya. 18 anys des de la primera protecció. Ponència de la 2ª trobada d'Arbres Monumentals i Singulars. Alcalà d'Henares, 19-21 de 2005. Ed. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General de Medi Natural. Barcelona. PHILIPS, Roger (1989). Los Arboles. Editorial Blume, S.A. Barcelona | Dos exemplars de plataner ubicats al barri de la finca de Can Llimona, un a cadascun dels costats. Tots dos mesures entre 10 i 15 metres d'alçada. El que està ubicat a l'esquerra en el sentit d'entrada a la finca és lleugerament més gran (4,30 metres de perímetre de soca i 3,50 de volta de canó) que el de la dreta (4 metres de soca i 3,25 de volta de canó). La capçada del primer també és major, amb uns 15 metres de diàmetre enfront dels 10 del segon. | 08003-247 | Riera Coma Clara, a l'entrada a la finca de Can Llimona. | Aquest arbre en condicions òptimes, pot arribar a viure 300 anys. Malgrat tractar-se d'un arbre de ribera, el trobem sovint plantat com a ornamental de parcs i carrers, ja que suporta força bé la pol·lució atmosfèrica. Aquests arbres acostumen a ser aixopluc de moltes espècies d'ocells com el pardal, la garsa, la cadernera o el verdum. En els més vells, a peu de carreteres fins i tot, poden fer-hi niu algunes espècies de rapinyaires nocturns, com el xot i el mussol. | 41.5008300,2.2949200 | 441153 | 4594596 | 08003 | Alella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37387-foto-08003-247-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37387-foto-08003-247-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Tots dos arbres formen part de l'element lineal número 41: Plàtans de les rieres del Catàleg d'arbres singulars, unitats de vegetació i paisatge d'Alella, elaborat per l'Observatori de laSostenibilitat.Es tracta d'un arbre caducifoli, corpulent i amb una capçada arrodonia, molt ampla. El tronc és recte, amb l' escorça prima de tons verds grisosos que forma petites plaques irregulars que acostumen a caure durant tot l'any. Els fruits són petits i nombrosos, agrupats de dos en dos, en forma de boles d'uns 4 cm. de diàmetre. Floreixen a principis de la primavera i fructifiquen a finals d'estiu. Les fulles són grans, de tres a cinc lòbuls dentats. Del pecíol llarg i en forma de pita, surten tres nervis principals. | 2151 | 5.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | |||||||||||
| 37388 | Plàtans de Can Cabús de Baix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/platans-de-can-cabus-de-baix | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. PARÉS, Eduard (2006). Arbres Monumentals de Catalunya. 18 anys des de la primera protecció. Ponència de la 2ª trobada d'Arbres Monumentals i Singulars. Alcalà d'Henares, 19-21 de 2005. Ed. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General de Medi Natural. Barcelona. PHILIPS, Roger (1989). Los Arboles. Editorial Blume, S.A. Barcelona | Aquest element el formen els gairebé 40 plàtans que constitueixen el passeig d'entrada a la masia de Can Cabús de Baix. Són arbres de dimensions mitjanes amb perímetres de soca i de volta de canó d'entre 0,75 i 1,50 metres de perímetre. L'alçada d'aquests individus supera els 10 metres i les copes, els 8 metres. | 08003-248 | Entrada a la finca de Can Cabús de Baix, a llevant de la carretera BP-5002. | Aquest arbre en condicions òptimes, pot arribar a viure 300 anys. Malgrat tractar-se d'un arbre de ribera, el trobem sovint plantat com a ornamental de parcs i carrers, ja que suporta força bé la pol·lució atmosfèrica. Aquests arbres acostumen a ser aixopluc de moltes espècies d'ocells com el pardal, la garsa, la cadernera o el verdum. En els més vells, a peu de carreteres fins i tot, poden fer-hi niu algunes espècies de rapinyaires nocturns, com el xot i el mussol. | 41.4979100,2.2960700 | 441246 | 4594271 | 08003 | Alella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37388-foto-08003-248-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37388-foto-08003-248-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Es tracta d'un arbre caducifoli, corpulent i amb una capçada arrodonia, molt ampla. El tronc és recte, amb l' escorça prima de tons verds grisosos que forma petites plaques irregulars que acostumen a caure durant tot l'any. Els fruits són petits i nombrosos, agrupats de dos en dos, en forma de boles d'uns 4 cm. de diàmetre. Floreixen a principis de la primavera i fructifiquen a finals d'estiu. Les fulles són grans, de tres a cinc lòbuls dentats. Del pecíol llarg i en forma de pita, surten tres nervis principals. | 2151 | 5.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | |||||||||||
| 37389 | Plàtans de Can Pareras | https://patrimonicultural.diba.cat/element/platans-de-can-pareras | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. PARÉS, Eduard (2006). Arbres Monumentals de Catalunya. 18 anys des de la primera protecció. Ponència de la 2ª trobada d'Arbres Monumentals i Singulars. Alcalà d'Henares, 19-21 de 2005. Ed. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General de Medi Natural. Barcelona. PHILIPS, Roger (1989). Los Arboles. Editorial Blume, S.A. Barcelona | el més gran, el de l'esquerra en sentit d'entrada, creix molt proper a una edificació. | Dos exemplars de plataner ubicats a l'entrada de la finca de Can Pareras de característiques molt semblants: mesuren uns 15 metres d'alçada i uns 10 metres de diàmetre de capçada, i amb perímetres de soca de 2,65 i 2,50 metres, i volta de canó de 2,40 i 2,15 metres, essent el que està situat a l'esquerra, en sentit d'entrada a la finca, el de dimensions majors. | 08003-249 | Carrer Mas Coll, a l'entrada de la finca de Can Pareras. | Aquest arbre en condicions òptimes, pot arribar a viure 300 anys. Malgrat tractar-se d'un arbre de ribera, el trobem sovint plantat com a ornamental de parcs i carrers, ja que suporta força bé la pol·lució atmosfèrica. Aquests arbres acostumen a ser aixopluc de moltes espècies d'ocells com el pardal, la garsa, la cadernera o el verdum. En els més vells, a peu de carreteres fins i tot, poden fer-hi niu algunes espècies de rapinyaires nocturns, com el xot i el mussol. | 41.5000200,2.2882000 | 440591 | 4594511 | 08003 | Alella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37389-foto-08003-249-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37389-foto-08003-249-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Es tracta d'un arbre caducifoli, corpulent i amb una capçada arrodonia, molt ampla. El tronc és recte, amb l' escorça prima de tons verds grisosos que forma petites plaques irregulars que acostumen a caure durant tot l'any. Els fruits són petits i nombrosos, agrupats de dos en dos, en forma de boles d'uns 4 cm. de diàmetre. Floreixen a principis de la primavera i fructifiquen a finals d'estiu. Les fulles són grans, de tres a cinc lòbuls dentats. Del pecíol llarg i en forma de pita, surten tres nervis principals. | 2151 | 5.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | ||||||||||
| 37390 | Plàtans de Mas Coll | https://patrimonicultural.diba.cat/element/platans-de-mas-coll | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. PARÉS, Eduard (2006). Arbres Monumentals de Catalunya. 18 anys des de la primera protecció. Ponència de la 2ª trobada d'Arbres Monumentals i Singulars. Alcalà d'Henares, 19-21 de 2005. Ed. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General de Medi Natural. Barcelona. PHILIPS, Roger (1989). Los Arboles. Editorial Blume, S.A. Barcelona | Periòdicament s'hi duen a terme treballs puntuals de poda selectiva de brancam per tal de reduir afectacions a l'aparcament de la masia de Can Coll. | Aquest element lineal està format per 14 plàtans de dimensions considerables, distribuïts en dues fileres. Els que ocupen la filera més propera al carrer estan sensiblement més desenvolupats que els de l'interior, que reben menys llum i tenen el condicionant del mur de la masia de Can Coll. Els més desenvolupats arriben fins els dos metres de perímetre de base i de volta de canó mentre que els de l'interior no assoleixen, tret d'alguna excepció, el metre i mig de perímetre. Tanmateix, tots ells tenen unes alçades importants, superant els 20 metres, i copes de més de 10 metres de diàmetre. | 08003-250 | Zona verda del carrer de Mas Coll, per sota de l'aparcament de la masia de Can Coll | Aquest arbre en condicions òptimes, pot arribar a viure 300 anys. Malgrat tractar-se d'un arbre de ribera, el trobem sovint plantat com a ornamental de parcs i carrers, ja que suporta força bé la pol·lució atmosfèrica. Aquests arbres acostumen a ser aixopluc de moltes espècies d'ocells com el pardal, la garsa, la cadernera o el verdum. En els més vells, a peu de carreteres fins i tot, poden fer-hi niu algunes espècies de rapinyaires nocturns, com el xot i el mussol. | 41.5014100,2.2868100 | 440476 | 4594666 | 08003 | Alella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37390-foto-08003-250-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37390-foto-08003-250-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Es tracta d'un arbre caducifoli, corpulent i amb una capçada arrodonia, molt ampla. El tronc és recte, amb l' escorça prima de tons verds grisosos que forma petites plaques irregulars que acostumen a caure durant tot l'any. Els fruits són petits i nombrosos, agrupats de dos en dos, en forma de boles d'uns 4 cm. de diàmetre. Floreixen a principis de la primavera i fructifiquen a finals d'estiu. Les fulles són grans, de tres a cinc lòbuls dentats. Del pecíol llarg i en forma de pita, surten tres nervis principals. | 2151 | 5.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | ||||||||||
| 37391 | Plàtan de Ca la Librada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/platan-de-ca-la-librada | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. PARÉS, Eduard (2006). Arbres Monumentals de Catalunya. 18 anys des de la primera protecció. Ponència de la 2ª trobada d'Arbres Monumentals i Singulars. Alcalà d'Henares, 19-21 de 2005. Ed. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General de Medi Natural. Barcelona. PHILIPS, Roger (1989). Los Arboles. Editorial Blume, S.A. Barcelona | Anualment es poda a brocada, per la qual cosa la seva capçada presenta dimensions reduïdes. | Individu d'uns 8 metres d'alçada, 1,80 metres de perímetre de soca i 1,70 metres de volta de canó. Capçada d'uns 10 metres de diàmetre. Es troba situat enmig de la trama urbana, en una zona de vorera per a vianants davant de la Casa Librada. | 08003-251 | Davant de l'Empedrat del Marxant, al centre urbà. | Aquest arbre en condicions òptimes, pot arribar a viure 300 anys. Malgrat tractar-se d'un arbre de ribera, el trobem sovint plantat com a ornamental de parcs i carrers, ja que suporta força bé la pol·lució atmosfèrica. Aquests arbres acostumen a ser aixopluc de moltes espècies d'ocells com el pardal, la garsa, la cadernera o el verdum. En els més vells, a peu de carreteres fins i tot, poden fer-hi niu algunes espècies de rapinyaires nocturns, com el xot i el mussol. | 41.4939800,2.2950900 | 441161 | 4593836 | 08003 | Alella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37391-foto-08003-251-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37391-foto-08003-251-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Es tracta d'un arbre caducifoli, corpulent i amb una capçada arrodonia, molt ampla. El tronc és recte, amb l' escorça prima de tons verds grisosos que forma petites plaques irregulars que acostumen a caure durant tot l'any. Els fruits són petits i nombrosos, agrupats de dos en dos, en forma de boles d'uns 4 cm. de diàmetre. Floreixen a principis de la primavera i fructifiquen a finals d'estiu. Les fulles són grans, de tres a cinc lòbuls dentats. Del pecíol llarg i en forma de pita, surten tres nervis principals. | 2151 | 5.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | ||||||||||
| 37392 | Torrents dels Averns i d'en Gurri | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torrents-dels-averns-i-den-gurri | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. | Aquesta arbreda està sotmesa a una elevada pressió antròpica per la proximitat del nucli de Mas Coll. En els darrers anys, fruit d'aquesta pressió i de diversos episodis de sequera, la majoria dels verns i un pollancre de grans dimensions han mort. | Es tracta d'un dels pocs indrets del municipi amb un curs d'aigua gairebé permanent. És d'interès la presència d'elements arboris propis dels boscos de ribera, com els verns o els pollancres, i de roures al torrent d'En Gurri confrontant amb el carrer Vallespir, si bé en els darrers anys han patit nombroses baixes. També és rellevant la presència de tres castanyers, únics individus d'aquesta espècie de la població. El sotabosc dels espais propers és dominat per espècies típiques d'alzinar, com el bruc o el marfull. Als estrats més baixos es detecta la presència de falgueres, heures i arítjol, tot i que la poca llum que deixen entrar els arbres en dificulten l'abundància i desenvolupament. Aquest espai està sotmès a una elevada pressió antròpica per la proximitat del nucli de Mas Coll. | 08003-252 | Torrent dels Averns i Torrent d'En Gurri. | 41.5008200,2.2866900 | 440466 | 4594601 | 08003 | Alella | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37392-foto-08003-252-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37392-foto-08003-252-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Espai d'interès paisatgístic en tant que esdevé el límit urbà - no urbanitzable, i elevada importància com a connector entre l'àmbit del torrent del Fonoll i el sector dels Ginestells.Vegetació: Pollancre (Populus nigra), Vern (Alnus glutinosa), Roure (Laurus nobilis), Alzina (Quercus ilex) i Castanyer (Castanea sativa). Una part d'aquesta arbreda forma part de lafranja perimetral de prevenció d'incendis forestals de la urbanització de Mas Coll. | 2153 | 5.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | |||||||||||
| 37393 | Arbreda de la Riera Alta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arbreda-de-la-riera-alta | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. | Una part d'aquesta arbreda forma part de la franja perimetral de prevenció d'incendis forestals de la urbanització d'Alella Parc per la qual cosa periòdicament s'hi duen a terme treballs detractament de la vegetació. | Es tracta d'una zona en bon estat de conservació amb una de les densitats d'alzina surera més elevada del municipi. | 08003-253 | Al capdamunt del carrer de la Riera Alta, al nucli d'Alella Parc. | 41.5124400,2.2872800 | 440526 | 4595890 | 08003 | Alella | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37393-foto-08003-253-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37393-foto-08003-253-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Espai d'interès paisatgístic. Declarada 'Arbreda monumental d'interès local' pel Ple de febrer de 2004 i ratificat per la Generalitat de Catalunya per l'Ordre MAH/228/2005, de 2 de maig, de declaració d'arbredes monumentals i d'actualització de l'inventari d'arbres i arbredesdeclarats d'interès comarcal i local (DOGC núm. 4393 de 27 de maig de 2005). | 2153 | 5.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | |||||||||||
| 37394 | Arbreda de Can Magarola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arbreda-de-can-magarola | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. | En tractar-se d'una parcel·la interior d'urbanització sense continuïtat immediata amb la trama urbana periòdicament s'hi duen a terme treballs de tractament de la vegetació d'acord ambla normativa aplicable sobre prevenció d'incendis. | Es tracta d'un bosc mixt de roure i alzina amb exemplars importants de roure africà, espècie poc freqüent al municipi. El sotabosc és dominat per espècies típiques d'alzinar, com el bruc o el llentiscle, que esdevenen de port gairebé arbori. Als estrats inferiors hom hi pot trobar diferents tipus de falgueres, heures i arítjol. | 08003-254 | entre el carrer dels Roures i l'Avinguda Sant Mateu, al nucli de Can Magarola. | 41.5065600,2.3047800 | 441981 | 4595226 | 08003 | Alella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37394-foto-08003-254-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37394-foto-08003-254-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Aquesta arbreda té interès per l'elevada presència i per les dimensions de roures africans, espècie molt poc freqüent al municipi. Fou declarada 'Arbreda monumental d'interès local' pel Ple de febrer de 2004 i ratificat per la Generalitat de Catalunya per l'Ordre MAH/228/2005, de 2 de maig, de declaració d'arbredes monumentals i d'actualització de l'inventari d'arbres i arbredes declarats d'interès comarcal i local (DOGC núm. 4393 de 27 de maig de 2005). | 2153 | 5.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | |||||||||||
| 37395 | Arbreda del Torrent de Rials | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arbreda-del-torrent-de-rials | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. | Arbreda vinculada als cursos hídrics del torrent de Rials i torrents que hi desemboquen. Hom hi pot trobar diversos exemplars de roures i alzines, de dimensions importants, alocs i llentiscles, que s'imposen al predomini de la canya (Arundo donax) als torrents de la comarca. | 08003-255 | Fondo de Rials i torrents propers | 41.4949500,2.3061700 | 442086 | 4593936 | 08003 | Alella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37395-foto-08003-255-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37395-foto-08003-255-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Interès paisatgístic i ecològic molt important, en tant que esdevé un trencament de la continuïtat agrícola de la vall de Rials i enriqueix considerablement l'ecosistema. Destaca també per la presència d'aloc, alguns exemplars dels quals són de port arbori. | 2153 | 5.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | ||||||||||||
| 37396 | Arbreda del Bosquet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arbreda-del-bosquet | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. | atesa l'elevada freqüentació i els tractaments de la vegetació herbàcia que periòdicament s'hi duen aterme. | El Bosquet constitueix una unitat discontínua de vegetació sense contacte directe amb altres unitats de vegetació arbòria. Tot i que la seva importància biològica no és gaire gran, ja que es tracta d'un bosc mono específic (Pi pinyer), els seus atributs paisatgístics i socials són molt importants: ha esdevingut un símbol de diverses generacions d'alellencs i periòdicament s'hi realitzen actes lúdics i socials. Tanmateix, aquesta elevada freqüentació ha comportat alguns problemes com l'elevada compactació del sòl o la manca de sotabosc desenvolupat. | 08003-256 | Vall de Rials, per damunt del Sot del Marquès, al costat de l'IES d'Alella. | 41.4940100,2.2997700 | 441551 | 4593836 | 08003 | Alella | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37396-foto-08003-256-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37396-foto-08003-256-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 2153 | 5.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | ||||||||||||
| 37397 | Arbredes de Can Serra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arbredes-de-can-serra | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. | L'arbreda superior està en mal estat de conservació de resultes dels darrers episodis de sequera i de neu. Bona part dels seus arbres estan esberlats o caiguts. A l'arbreda inferior les afectacions no han estat tan importants. | Aquestes dues arbredes, d'una superfície total d' aproximadament 1'5 hectàrees, tenen característiques molt similars: l'estrat arbori és clarament dominat pel pi pinyer, amb una cobertura major al 80% de l'espai, tot i que hi ha diferents individus d'altres espècies. Estan separades per una zona d'herbassar. En no ser tan freqüentades com el Bosquet, en aquestes arbredes es desenvolupa un sotabosc ric, amb espècies com el galzeran, que assoleix unes densitats i dimensions molt importants en el bosc ubicat més al sud, l'heura o l'esparreguera. Hom hi pot trobar elements per a l'esbarjo, com taules, bancs o cadires, a més d'alguna construcció antiga per a la canalització de l'aigua. De la vegetació cal destacar: Pi pinyer (Pinus pinea), Alzina (Quercus ilex), Olivera (Olea europaea), Lledoner (Celtis australis) i Pi pinastre (Pinus pinaster). | 08003-257 | Per damunt de la masia de Can Serra | 41.4967100,2.2984800 | 441446 | 4594136 | 08003 | Alella | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37397-foto-08003-257-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37397-foto-08003-257-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Aquestes dues arbredes tenen interès tant paisatgístic com ecològic: en el primer dels casos, se situen en un àmbit de carena visible des de molts indrets; en el segon, constitueixen taques de vegetació importants enmig del mosaic agrícola dominant. | 2153 | 5.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | |||||||||||
| 37398 | Arbreda de Can Teixidor | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arbreda-de-can-teixidor | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. | L'any 2007 va patir un incendi que va afectar-ne alguns arbres. | Aquesta arbreda està composta per diversos individus de plàtan, eucaliptus, xiprer i ametller, principalment. A més d'aquests elements arboris és molt destacable la presència de canyís, espècie molt poc freqüent a Alella, i que en aquest indret assoleix unes elevades densitats a la part més meridional. També és molt abundant la canya (Arundo donax) al torrent de Vallcirera. El sotabosc el constitueixen diferents espècies arbustives mediterrànies, com les estepes, i espècies de jardineria molt probablement provinents de les cases properes. | 08003-258 | a ponent de l'Av. de Teodor Torres ( nucli d'Alella de Mar). | 41.4772500,2.2952200 | 441156 | 4591978 | 08003 | Alella | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37398-foto-08003-258-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37398-foto-08003-258-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 2153 | 5.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | ||||||||||||
| 37399 | Arbreda de Can Cues | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arbreda-de-can-cues | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. | Aquesta arbreda presenta dues zones sensiblement diferents: per un costat hom hi pot trobar un bosc mixt de pi pinyer i alzines en estat força natural, com ho demostra el fet que existeix un ric i abundant sotabosc, i per l'altre, un espai més humanitzat amb espècies pròpies de jardineria o plantades amb finalitat ornamental, com podrien ser els eucaliptus, els xiprers, les palmeres o les mimoses. El sotabosc de la pineda és molt ric en espècies arbustives: estepes, botja de cuques, romaní, esbarzer, ginesta, bruc, heura, lligabosc, figuera de moro, falzia negra i gramínies, entre d'altres. Antuvi aquesta zona també foren vinyes i encara s'hi pot trobar algun cep dispers. De la seva vegetació cal destacar el pi pinyer, l'alzina, l' eucaliptus i els xiprers. | 08003-259 | Finca de Can Cues, al sud-est del nucli de Font de Cera | 41.5080400,2.2965600 | 441296 | 4595396 | 08003 | Alella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37399-foto-08003-259-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37399-foto-08003-259-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Diverses de les palmeres existents han mort o han estat greument afectades per l'atac de l'escarabat morrut roig (Rhynchophorus ferrugineus Olivier) | 2153 | 5.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | ||||||||||||
| 37400 | Arbreda de Cal Cinto | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arbreda-de-cal-cinto | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. | Arbreda formada bàsicament per pins pinyers plantats durant el primer quart del segle XX, amb presència de diverses espècies de sotabosc mediterrani. Una part d'aquesta arbreda forma part de la franja perimetral de prevenció d'incendis forestals de la urbanització de Can Comulada - Coma Fosca per la qual cosa periòdicament s'hi duen a terme treballs de tractament de la vegetació. | 08003-260 | riba de ponent de la Riera Coma Fosca, a llevant del nucli de Can Comulada - Coma Fosca | 41.4980000,2.2884600 | 440611 | 4594287 | 08003 | Alella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37400-foto-08003-260-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37400-foto-08003-260-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 2153 | 5.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | |||||||||||||
| 37401 | Arbreda de Cal Baró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arbreda-de-cal-baro | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. | La proximitat als habitatges i pel fet d'estar totalment rodejat pel continu urbà el fan un espai amb molta pressió antròpica i mals usos per la qual cosa s'hi ha hagut de limitar l'accés motoritzatamb una sèrie de tanques. | Aquesta arbreda està formada bàsicament per pi pinyer, tot i que té alguns exemplars d'alzina, roure, garrofer, eucaliptus i cedre. Té una important varietat d'espècies arbustives i herbàcies: aladern, arboç, estepes, esparreguera, heura, boix, galzeran, vidiella, lligabosc, rogeta o falgueres. És un espai amb un ús social molt alt, amb alguns camins i circuits que el recorren de dalt a baix. La importància d'aquesta arbreda rau en tres fets: l'elevada diversitat d'espècies, l'interès paisatgístic associat al fet que esdevé una massa forestal de dimensions considerables enmig del continu urbà, i l'ús social. | 08003-261 | Entre els carrers Onofre Talavera, Tèlia i Vinya del Rei, al nucli de Nova Alella. | 41.4913000,2.2913500 | 440846 | 4593541 | 08003 | Alella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37401-foto-08003-261-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37401-foto-08003-261-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 2153 | 5.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | ||||||||||||
| 37402 | Arbreda de Can Magarola 2 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arbreda-de-can-magarola-2 | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. | Es tracta d'un espai de fondalada amb un pendent important on hi creixen diversos exemplars de roure africà, espècie poc freqüent al municipi. Dos d'aquests roures assoleixen dimensions considerables, amb perímetres de base i de volta de canó superiors als dos metres, i amb alçades de fins a 25 metres. A banda d'aquests arbres, hom hi pot trobar també alzines i pins, i diverses espècies arbustives mediterrànies. | 08003-262 | Avinguda de Sant Mateu, al nucli de Can Magarola. | 41.5054600,2.3018000 | 441731 | 4595106 | 08003 | Alella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37402-foto-08003-262-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37402-foto-08003-262-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Just a llevant de la fondalada on creixen els roures i bona part de les alzines hom hi pot trobar la franja perimetral de prevenció d'incendis forestals del nucli de Can Magarola, que periòdicament rep tractaments de vegetació per tal de disminuir-ne la càrrega combustible. | 2153 | 5.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | ||||||||||||
| 37403 | Arbreda de Can Poch | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arbreda-de-can-poch | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. | Arbreda situada al nord de la masia de Can Poch, formada per diversos roures, alzines i pins, i amb un sotabosc constituït per espècies pròpies dels alzinars o d'associades als cursos hídrics. Hi destaca la presència de tres roures de dimensions considerables, que superen els 2 metres de perímetre de base i assoleixen alçades d'entre 15 i 20 metres. | 08003-263 | Uns 150 metres al nord de la masia de Can Poch, al nucli de Mas Coll. | 41.5074700,2.2844000 | 440281 | 4595341 | 08003 | Alella | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37403-foto-08003-263-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37403-foto-08003-263-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | La importància d'aquesta arbreda és fonamentalment paisatgística, per l'entorn on es troba i per l'efecte mosaic que genera el contacte entre masses forestals consolidades, com l'arbreda en qüestió i els boscos de la part alta d'aquesta vall, amb els espais agrícoles en actiu méspropers a les masies de Can Poch i Can Cortès. | 2153 | 5.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | ||||||||||||
| 37404 | Xiprers de Mas Coll | https://patrimonicultural.diba.cat/element/xiprers-de-mas-coll | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. | Element lineal d'uns 60 metres de longitud aproximadament, situat en una zona verda municipal d'una amplada compresa entre els 3 i els 5 metres delimitada per la vorera del carrer i els murs del darrere de diversos habitatges. Està format per cinc xiprers d'entre els quals en destaca un que mesura 1,60 metres de perímetre tant a la base com a la volta de canó. Té una alçada d'uns 13 metres i una capçada de 2,5 metres de diàmetre. Les característiques dels altres xiprers són similars, si bé no tan desenvolupats. Hi havia un sisè exemplar que va ser tallat l'any 2005 perquè estava mort. | 08003-264 | Zona verda ubicada al carrer La Selva, del nucli de Mas Coll | 41.5023000,2.2848200 | 440311 | 4594766 | 08003 | Alella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37404-foto-08003-264-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37404-foto-08003-264-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 2153 | 5.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | |||||||||||||
| 37405 | Plàtans de rieres i carrers | https://patrimonicultural.diba.cat/element/platans-de-rieres-i-carrers | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. | Els plàtans que constitueixen aquest element lineal tenen unes dimensions força similars. Normalment la seva base mesura entre 1,5 i 2 metres de perímetre, mides semblants a la volta de canó, tot i haver-hi exemplars majors i menors. Les seves capçades poden arribar a ser molt considerables, com en el cas dels plàtans de la zona verda de Can Sans o alguns de la Riera Principal, amb diàmetres superiors als 15 metres i alçada d'entre 15 i 20 metres. Tanmateix, els condicionants d'espai fan que alguns d'aquests arbres no es puguin desenvolupar plenament en totes les direccions, com passa en alguns trams del carrer Riera Fosca, on els habitatges són molt propers a les capçades. | 08003-265 | Rieres Principal, Coma Clara i Coma Fosca; C. Àngel Guimerà ; Av. Ferran Fabra; i zona de Can Sans | 41.4899200,2.2969100 | 441309 | 4593384 | 08003 | Alella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37405-foto-08003-265-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37405-foto-08003-265-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Alguns dels plataners en mal estat s'han talat i han estat reposats amb exemplars joves, pel risc que representaven a la via pública. Periòdicament es duen a terme treballs de poda d'alguns d'aquests arbres, per les afectacions en façanes, per controlar-ne el desenvolupament o per reduir riscos de caiguda a la via pública. Molts d'ells creixen en carrers i vials principals del municipi. | 2151 | 5.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | ||||||||||||
| 37406 | Plàtans de la Plaça | https://patrimonicultural.diba.cat/element/platans-de-la-placa | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. PARÉS, Eduard (2006). Arbres Monumentals de Catalunya. 18 anys des de la primera protecció. Ponència de la 2ª trobada d'Arbres Monumentals i Singulars. Alcalà d'Henares, 19-21 de 2005. Ed. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General de Medi Natural. Barcelona. PHILIPS, Roger (1989). Los Arboles. Editorial Blume, S.A. Barcelona | Aquest element lineal el configuren els 12 plàtans de la plaça de l'Ajuntament, al centre urbà de la població. D'edat madura i alçades compreses entre els 15 i 20 metres, presenten soques que mesuren una mitjana de 2,5 metres de perímetre a la base i voltes de canó de prop de 2 metres. Les capçades, segons les podes periòdiques que s'hi realitzen, poden arribar a 10 o 12 metres de diàmetre. | 08003-266 | Plaça de l'Ajuntament | Aquest arbre en condicions òptimes, pot arribar a viure 300 anys. Malgrat tractar-se d'un arbre de ribera, el trobem sovint plantat com a ornamental de parcs i carrers, ja que suporta força bé la pol·lució atmosfèrica. Aquests arbres acostumen a ser aixopluc de moltes espècies d'ocells com el pardal, la garsa, la cadernera o el verdum. En els més vells, a peu de carreteres fins i tot, poden fer-hi niu algunes espècies de rapinyaires nocturns, com el xot i el mussol. | 41.4937600,2.2947400 | 441131 | 4593812 | 08003 | Alella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37406-foto-08003-266-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37406-foto-08003-266-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Es tracta d'un arbre caducifoli, corpulent i amb una capçada arrodonia, molt ampla. El tronc és recte, amb l' escorça prima de tons verds grisosos que forma petites plaques irregulars que acostumen a caure durant tot l'any. Els fruits són petits i nombrosos, agrupats de dos en dos, en forma de boles d'uns 4 cm. de diàmetre. Floreixen a principis de la primavera i fructifiquen a finals d'estiu. Les fulles són grans, de tres a cinc lòbuls dentats. Del pecíol llarg i en forma de pita, surten tres nervis principals. | 2151 | 5.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | |||||||||||
| 37407 | Pins pinyers de la carretera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pins-pinyers-de-la-carretera | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. | Es tracta d'un element lineal format per pins pinyers de dimensions considerables, algun dels quals supera els 3,50 metres de perímetre de soca i de volta de canó. Tots ells oscil·len entre els 20 i els 25 metres d'alçada, i tenen capçades d'uns 15 metres. En la majoria dels casos, les branques no surten fins als 10 o 15 metres d'alçada de tronc. | 08003-267 | Carretera BP-5002, entre l'entrada al nucli de Can Magarola i la del nucli d'Alella Parc | 41.5031700,2.2950500 | 441166 | 4594856 | 08003 | Alella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37407-foto-08003-267-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37407-foto-08003-267-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 2151 | 5.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | |||||||||||||
| 37408 | Pins pinyers de Can Tito Serra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pins-pinyers-de-can-tito-serra | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. | Aquest element lineal està format per vuit pins pinyers, als quals cal afegir una alzina que creix entre ells, situats al marge dret del torrent d'accés a les finques de Can Tito Serra i Can Cues des de la riera Coma Clara. Les seves dimensions són considerables, superant alguns d'aquests exemplars els dos metres de perímetre tant a la base com a la volta de canó. Tenen una alçada d'entre 10 i 15 metres i les copes assoleixen fins a 15 metres de diàmetre. | 08003-268 | Torrent d'accés a Can Tito Serra i Can Cues des de la riera Coma Clara | 41.5048900,2.2959900 | 441246 | 4595046 | 08003 | Alella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37408-foto-08003-268-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37408-foto-08003-268-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Un dels pins va caure durant l'episodi de nevades del mes de març de 2010 | 98 | 2151 | 5.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | ||||||||||
| 37413 | Camí del Mig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-del-mig | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. FONT, Josep (2004). Catàleg del patrimoni arqueològic d'Alella. Inèdit. | Possible conservació parcial d'estructuresnegatives. | A l'entorn de l'any 1970, el Sr. J. Ramírez, tornant de les excavacions d'urgència que es realitzaven en la construcció de l'Autopista C-32 (antiga A-19), trobà casualment dues destrals de basalt polides en el marge del camí d'entrada a la finca. En el camp de sobre es van localitzar diversos fragments de ceràmica llisa brunyida, de color negrós. En la Carta Arqueològica d'Alella (1987) hi consta que en aquest mateix indret, enmig del camí, un membre de Ca n'Estela (explotació agrícola propera) hi trobà una altra destral similar. Actualment l' indret de les troballes forma part de l'accés i part davantera de la finca 'El Estribo', dedicada a la cria de cavalls. Durant la construcció i adequació de la finca es van modificar els antics accessos, realitzant una rampa pavimentada i construint murs de contenció en el talús que limitava els terrenys amb el Camí del Mig. Les estructures que abans indicaven l' indret, que segons la Carta Arqueològica d'Alella eren la part d'una arcada que marcava l'entrada de la finca i una 'estranya' construcció de morter, van ser probablement eliminades durant les esmentades reformes. En el cas que les destrals provinguin d'alguna estructura tipus sitja o fons de cabana, és possible la conservació parcial de les restes. | 08003-273 | entre els torrents del Sistres i de Vallcirera | Referències orals proporcionades pels Srs. J. Ramírez i T. Llinàs a l'equip que realitzava la Carta Arqueològica d'Alella, l'any 1987, segons els quals el Sr. Ramírez localitzà les restes entorn l'any 1970. No s'hi ha realitzat cap actuació, únicament la recollida de material superficial. | 41.4827300,2.2919800 | 440891 | 4592589 | 08003 | Alella | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37413-foto-08003-273-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37413-foto-08003-273-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37413-foto-08003-273-3.jpg | Legal | Neolític|Edats dels Metalls|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Es desconeix la ubicació dels materials.El jaciment està situat enfront del jaciment romà de la Plana, al marge sud del mateix Camí del Mig. | 78|79|76 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | ||||||||
| 37414 | Can Cues; Can Carbonell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-cues-can-carbonell | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. Carta Arqueològica d'Alella. Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya (IPAC). Generalitat de Catalunya, 1987. FONT, Josep (2004). Catàleg del patrimoni arqueològic d'Alella. Inèdit. GALERA, Lluís (1956). Masnou, 'VIII Reunión de la Comisaría Provincial de Excavaciones Arqueológicas de Barcelona', Madrid, p. 73-75. | L' indret on es localitzaren les restes ha estat enpart llaurat successivament i ha sofert moviments recents de terra. | L'agost de l'any 1955 durant la llaurada d'un camp amb un tractor, es van posar al descobert nombroses restes òssies humanes juntament amb objectes mobles, formant part d'una necròpoli o fossa sepulcral. Les notícies sobre les troballes, publicades per Lluís Galera i J. Serra i Ràfols (GALERA 1956, p.73; SERRA i RÀFOLS 1956 p.77) són molt poc precises i no hi ha informació concreta sobre l' indret i la forma d'aparició. Galera tan sols diu que la necròpoli es situava prop del km. 5 de la carretera (GALERA op.cit, p 73). Posteriorment situa el jaciment per sota de la Vinya d'en Tito Serra, més a prop del km. 4 (GALERA; ARTÉS 1975, p.21-A). D'altra banda, en la Carta Arqueològica d'Alella (1987) es situa el jaciment 'poc després del quilòmetre 4' i s'exposa que fou destruït per una urbanització, si bé en el plànol s'ubica el jaciment a prop de la mateixa masia. L'única urbanització que existeix en la zona, Font de Cera, es situa entre el PK. 4.800 i el 5.100, a uns 250 m de la masia de Can Cues. L'any 2007, durant la realització de l'inventari d'arquitectura rural i popular d'Alella, es va poder situar el jaciment amb la informació facilitada pel propietari de Can Cues, que va indicar personalment el lloc precís de la troballa. Ll. Galera i J. Ventura, assabentats de l'aparició de restes, van garbellar tres tones d'arena procedent de les 'cales efectuades'. Es desconeix quines 'cales' eren, ja que el Sr. Galera exposa que les restes aparegueren llaurant un camp. El garbellat de terres va proporcionar restes humanes corresponents aproximadament a 50 individus adults i fragments de dos cranis d'individus infantils. S'hi localitzaren a més, nombrosos fragments de banya de cérvol i 35 botons prismàtics amb perforacions en forma de 'V', de morfologies diverses i realitzats també amb banya de cérvol, una closca de mol·lusc amb un forat, una possible agulla o passador d'os i fragments de dos vasos de ceràmica. A més d'aquestes restes, el Sr. Galera recuperà un bol hemisfèric de ceràmica a mà 'espatulada' que el conductor del tractor havia llençat en un barranc proper. Aquesta informació permet pensar que es tracta d'una necròpoli calcolítica o d'inicis de l'Edat de Bronze. Es desconeix el tipus d'estructura funerària, si bé el Sr. Galera hi apunta una cripta sepulcral. Cal pensar també en la possibilitat que, donada la presència de nombroses roques de grans dimensions, pogués tractar-se d'algun tipus d'estructura paradolmènica eliminada per les màquines. | 08003-274 | Entre 100 i 150 m a l'est de la masia de Can Cues | La necròpoli fou descoberta l'agost de l'any 1953 quan es llaurava el camp amb un tractor. El Sr. Lluís Galera recollí les restes. J. Serra i Ràfols publicà la notícia de les troballes l'any 1956. Des del 2001, un equip format per Joan Galbany i Ramon Coll fan l'estudi de les restes òssies i del materials. Ramon Coll comunicà a l'equip del Catàleg del Patrimoni Arqueològic d'Alella (2004) que el número d'individus podria ser menor a l' establert inicialment. | 41.5076600,2.2976300 | 441385 | 4595353 | 08003 | Alella | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37414-foto-08003-274-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37414-foto-08003-274-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37414-foto-08003-274-3.jpg | Legal | Edats dels Metalls|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | El conjunt de restes es conserva de forma dispersa entre la Masia - Museu de Can Magarola i el Museu de la Nàutica del Masnou. | 79|76 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | ||||||||
| 37419 | Can Teixidor | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-teixidor | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. Carta Arqueològica d'Alella. Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya (IPAC). Generalitat de Catalunya, 1987. FONT, Josep (2004). Catàleg del patrimoni arqueològic d'Alella. Inèdit. MAYA, J.L. i PONS, E. (1982). Bronze Final, 'L'arqueologia a Catalunya avui', Generalitat de Catalunya, p. 76-77. PREVOSTI, Marta (1981). 'Cronologia i poblament a l'àrea rural de Baetulo'. Museu de Badalona. Badalona, p.233-243. Làm. XI-XII. RIBAS, Marià (1975). 'El Maresme en els primers segles del Cristianisme'. Mataró. | Destruït en part i la resta desconegut | A l'entorn de la masia de Can Teixidor, en els camps que l'envoltaven, s'hi observaren abundants fragments de ceràmica romana vers l'any 1980 (PREVOSTI 1981, 233). El 8 de desembre de 1960 el Sr. Lluís Galera inicià l'excavació d'unes restes de parets en una vinya de pendent suau i amb un petit promontori petri, sense vegetació. Aquest indret és actualment indeterminat. S'hi va documentar un conjunt de mur amb diversos àmbits. A l'oest s'hi documentà una paret de 10 m de longitud obrada amb grans pedres, que conformava un angle recte, al sud, amb una altra similar, de 50 cm d'amplada i 3 m de llargada. Perpendiculars a la primera, s'hi adossaven dos murs d'entre 50 i 60 cm d'amplada i de 1,60 i 2,80 m de llargada, separats entre per un metre de distància. Les restes formaven un mínim de tres àmbits: al nord un àmbit sense nivells arqueològics; al centre una petita cambra rectangular d'un metre d'amplada, on s'hi excavà una fossa per encabir-hi algun tipus de tenalla; al sud un àmbit de 7,90 m de llargada i com a mínim 3 m d'amplada. Aquest darrer presentava les parets de l'interior estucades, predominant el color vermell. Al centre s'hi localitzà un 'dipòsit', del qual se'n conservava un lateral de 5,40 m de llargada, revestit d'estuc vermellós a l'interior. Al centre del 'dipòsit' s'hi documentà una pedra de superfície plana, de 50 cm de llargada. L'excavació proporcionà tot tipus de produccions ceràmiques, predominant, en la vaixella fina, la T.S. Sud gàl·lica, T.S. Hispànica i T.S.Clara A, fet que situa els segles I i II dC com el període de major activitat. També s'hi exhumaren abundants fragments de Campaniana B i alguns de T.S. Clara D, fet que emmarca les restes entre els segles I aC i V dC. També s'hi localitzaren tres motlles de petites escultures. Entre els mesos d'octubre i novembre de 1970 la major part de restes foren destruïdes durant la construcció de la urbanització de Can Teixidor. Durant els treballs de construcció el Sr. Galera va detectar dues sitges en una rasa per a la conducció d'aigua. El 6 de desembre de 1970 va iniciar l'excavació d'una de les sitges. La segona va ser buidada pels obrers de l'obra. No hi ha referències dels resultats de cap de les dues. La Carta Arqueològica d'Alella (1987) exposa que en un indret indeterminat de Can Teixidor s'hi localitzà un vas sencer, dues bases i altres fragments ceràmics, amb decoracions cordades i incises, procedents d'una necròpoli 'hallstàttica'. Es desconeix l'any en què es van localitzar aquestes restes i la persona que les recuperà. La font que cita la Carta Arqueològica no situa a Can Teixidor cap necròpoli, sinó un poblat o restes a l'aire lliure del Bronze Final (MAYA; PONS 1982, p.76-77). | 08003-279 | Urbanització cal Teixidor, al límit sud del terme d'Alella. | Sr. Ll. Galera i col·laboradors el desembre de 1960, excavaren unes habitacions. El desembre de 1970, excavaren unes sitges, en el moment en què el jaciment era destruït per la urbanització dels terrenys. | 41.4767600,2.3014000 | 441672 | 4591920 | 08003 | Alella | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37419-foto-08003-279-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37419-foto-08003-279-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37419-foto-08003-279-3.jpg | Legal | Edats dels Metalls|Antic|Romà|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Alguns materials estan dipositats al Museu de la Nàutica del Masnou, inclosos els del Bronze Final. El jaciment romà pot tenir una clara vinculació amb el del carrer Catalunya, adjacents. És proper també als jaciments de la Serreta i Ca l'Aragó, d'Alella, i Bell Resguard, del Masnou.La major part del jaciment es situa en sòl del terme municipal del Masnou. | 79|80|83|76 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | ||||||||
| 37427 | Pedrera de Font de Cera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pedrera-de-font-de-cera | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. FONT, Josep (2004). Catàleg del patrimoni arqueològic d'Alella. Inèdit. | L'àrea del jaciment presenta diverses roques de granit de grans dimensions, aflorament habitual en la Serra de Marina. Una de les roques presenta en el lateral sud i en la seva part superior, a 55 cm del coronament, un conjunt de 5 clivelles artificials, disposades de forma alineada en sentit transversal. La separació entre elles és d'uns 8 cm. Les clivelles mesuren entre 17 i 21 cm de llargada, entre 8 i 12 cm d'alçada i entre 7 i 10 cm de profunditat. La secció és en tots els casos planoconvexa, presentant un lleuger desgast. Al davant de la roca, en el lateral sud, a uns 3 m, s'hi observa un petit mur d'una sola filada de pedres de granit, unides en sec, la major part d'ell amagat per la pinassa i el sediment arenós. El mur, disposat en sentit est - oest, té un mínim de 4,80 m de llargada, adossant-se en l'extrem oest amb una altra roca de notables dimensions. L'extrem est no és visible. A les darreres pedres visibles d'aquest sector, s'hi adossa perpendicularment un altre muret de característiques semblants, de 70 cm de llargada visible. Al nord est de l'esmentada roca, a uns 5 m, se'n localitza una altra on s'hi observa l'empremta de l'extracció d'un gran bloc, al lateral superior est. La concavitat produïda per l'extracció presenta una planta rectangular, lleugerament irregular, d'1,50 per 1,60 m. Les parets del tall són rectes en els laterals sud i oest, amb una fondària d'entorn els 65 cm; en els laterals nord i est són irregulars i inclinats vers el fons, pla en la part central. En aquests dos laterals, nord i est, s'hi conserven les empremtes de les diverses clivelles realitzades per a l'extracció del bloc mitjançant tascons. L'amplada restant d'aquestes clivelles és d'entorn els 4 cm i de poc més d'1 cm de profunditat, estant disposades de forma alineada transversalment i separades entre elles per uns 8 cm. L'àrea que comprèn aquests elements correspon a una antiga pedrera per a l'extracció de blocs de granit. Les clivelles que s'observen en la primera roca constitueixen les perforacions artificials que es realitzaven per a l'extracció de blocs de pedra mitjançant la tècnica de tascons. La interpretació es corrobora en la segona roca, testimoni de l'extracció d'un bloc de granit mitjançant l'esmentada tècnica. També ho confirmen els propers paral·lels de les pedreres del Bosc de Can Cabús i del Torrent d'en Cabús. Els murets situats davant la primera roca delimiten un espai semitancat entre aquests i les roques naturals. No és possible determinar, en l'estat actual, si aquest espai fou delimitat 'ex professo' amb una finalitat determinada o si bé es murs corresponen a feixes de conreu que casualment fixen la petita àrea. No s'ha localitzat cap material o element que permeti proposar una datació per el conjunt de restes. En tot cas, la tècnica de tascons per a l'extracció de pedres ha estat emprada com a mínim des d'època romana fins ben entrada l'època contemporània. | 08003-287 | límit sud del barri de Font de Cera | Jaciment localitzat en el mes de setembre de 2004, durant el treball de camp per dur a terme la revisió del Catàleg del Patrimoni Arqueològic d'Alella. | 41.5103500,2.2982000 | 441435 | 4595651 | 08003 | Alella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37427-foto-08003-287-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37427-foto-08003-287-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37427-foto-08003-287-3.jpg | Legal | Romà|Contemporani|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | El jaciment és limítrof amb els de Can Cues i la Vinya d'en Tito Serra. També és proper a la Pedrera del Torrent d'en Cabús i al jaciment romà del Bosc de Can Cabús. | 83|98|80 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | |||||||||
| 37428 | Pedrera del bosc de Can Cabús | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pedrera-del-bosc-de-can-cabus | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. FONT, Josep (2004). Catàleg del patrimoni arqueològic d'Alella. Inèdit. | L'àrea del jaciment presenta diverses roques de granit de grans dimensions, aflorament habitual en la Serra de Marina. Una de les roques, fragmentada, d'uns 2 m d'alçada i 3 d'amplada, presenta en l'extrem dret del lateral nord, a 30 cm de l'angle amb el lateral oest, un conjunt de 5 clivelles artificials, disposades de forma alineada en sentit longitudinal. La separació entre elles és d'uns 5 cm. Les clivelles mesuren uns 14 cm de llargada, entre 5 i 6 cm d'amplada i també entre 5 i 6 cm de profunditat. La secció és en tots els casos planoconvexa, presentant un lleuger desgast. L'àrea que comprèn aquests elements correspon a una antiga pedrera per a l'extracció de blocs de granit. Les clivelles que s'observen en la roca constitueixen les perforacions artificials que es realitzaven per a l'extracció de blocs de pedra mitjançant la tècnica de tascons. La interpretació es corrobora amb els propers paral·lels de les pedreres de Font de Cera i del Torrent d'en Cabús. No s'ha localitzat cap material o element que permeti proposar una datació per el conjunt de restes. En tot cas, la tècnica de tascons per a l'extracció de pedres ha estat emprada com a mínim des d'època romana fins ben entrada l'època contemporània. | 08003-288 | Bosc de Can Cabús | Jaciment localitzat en el mes de setembre de 2004, durant el treball de camp per dur a terme la revisió del Catàleg del Patrimoni Arqueològic d'Alella. | 41.5115200,2.3001800 | 441601 | 4595780 | 08003 | Alella | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37428-foto-08003-288-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37428-foto-08003-288-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37428-foto-08003-288-3.jpg | Legal | Romà|Contemporani|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | El jaciment és limítrof amb les restes romanes del Bosc de Can Cabús i també proper a la Pedrera del Torrent d'en Cabús, la Pedrera de Font de Cera i la Vinya d'en Tito Serra. | 83|98|80 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | |||||||||
| 37429 | Pedrera del Torrent d'en Cabús | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pedrera-del-torrent-den-cabus | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. FONT, Josep (2004). Catàleg del patrimoni arqueològic d'Alella. Inèdit. | L'àrea del jaciment presenta diverses roques de granit de grans dimensions, aflorament habitual en la Serra de Marina. Una de les roques, d'uns 90 cm. de llargada, 1,60 d'amplada i 60 cm de gruix, presenta un conjunt de 7 empremtes de clivelles realitzades per a l'extracció d'un bloc de la roca mitjançant tascons. L'amplada restant d'aquestes clivelles és d'entre 4 i 5 cm i de poc més d'1 cm. de profunditat, estant disposades de forma alineada longitudinalment i separades entre elles per uns 10 cm. Les clivelles es situen en el lateral oest de la roca. S'observa que la roca, de posició inclinada, s'ha desprès d'una roca de majors dimensions situada al seu nord i sobre la qual encara s'hi recolza lleugerament. L'àrea que comprèn aquests elements correspon a una antiga pedrera per a l'extracció de blocs de granit. Les restes de les clivelles que s'observen en la primera roca constitueixen les perforacions artificials que es realitzaven per a l'extracció de blocs de pedra mitjançant la tècnica de tascons. La interpretació es corrobora amb els propers paral·lels de les pedreres de Font de Cera i del Bosc d'en Cabús. No s'ha localitzat cap material o element que permeti proposar una datació per al conjunt de restes. En tot cas, la tècnica de tascons per a l'extracció de pedres ha estat emprada com a mínim des d'època romana fins ben entrada l'època contemporània. | 08003-289 | Nord d'Alella, en la vessant sud de la Serra de Marina | Jaciment inèdit fins al moment, localitzat en el mes de setembre de 2004, durant les prospeccions realitzades per a la realització del present catàleg. | 41.5128300,2.2993700 | 441535 | 4595926 | 08003 | Alella | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37429-foto-08003-289-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37429-foto-08003-289-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37429-foto-08003-289-3.jpg | Legal | Romà|Contemporani|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | El jaciment és proper als de la pedrera de Font de Cera, Can Cues, Vinya d'en Tito Serra, Bosc de Can Cabús i pedrera del Bosc de Can Cabús. | 83|98|80 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | |||||||||
| 37431 | Urbanització Mar i muntanya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/urbanitzacio-mar-i-muntanya | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. Carta Arqueològica d'Alella. Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya (IPAC). Generalitat de Catalunya, 1987. FONT, Josep (2004). Catàleg del patrimoni arqueològic d'Alella. Inèdit. GALBANY, J., GARRIGA, N., MAJORAL, M., COLL, R. i FLUXÀ, J. (2008) Microdesgaste y patología dental en la población de la Edad de Bronce de 'Mar i Muntanya' (Alella, Barcelona). Revista Española de Antropología Física 28: 25-34. GALERA, Lluís (1949). 'La intensitat arqueològica d'un triangle llevantí: Alella, Masnou, Teià.'. MVSEV. Mataró, pàgs. 119 i 120. GALERA, Lluís i ARTÉS, Salvador (1975). 'Notes històriques de la parròquia de Sant Feliu d'Alella'. Alella, pàg.. 18 - 21. MALUQUER, J. (1948). Cripta sepulcral de la urbanización 'Mar y Montaña' de Alella. Ampurias, IX-X. Barcelona, 1947-48, pàg. 269-272. | És possible la conservació de part de les restes o possibles altres estructures en el subsòl de les finques actuals i en alguns espais sense edificar. | El Dr. Maluquer publicà el maig de 1947 la localització, durant els treballs de rebaix del sòl d'unes parcel·les a la urbanització Mar i Muntanya, d'una fossa que contenia diverses inhumacions. Les restes foren excavades pel mateixos obrers (MALUQUER 1947, p. 269-272). Segons consta en la Carta Arqueològica d'Alella (1987), el Sr. Aragó, d'Alella, va participar també en les excavacions, mentre que Lluís Galera va fer-ne fotografies. El Dr. Maluquer visità l' indret el juliol del mateix any i observà encara l' indret exacte de la troballa. Les restes van aparèixer en la parcel·la núm. 99 de la urbanització, actual núm. 6 del Carrer Tarragona, en un talús d'1,60 m d'alçada. Es tractava d'una fossa artificial de planta indeterminada i secció hemisfèrica, de 2,30 m d'amplada i 1,01 m d'alçada, situant-se la part superior a 60 cm del sòl original del solar. Al seu interior s'hi dipositaven diverses inhumacions, amb discrepància respecte la seva col·locació. Segons uns obrers les restes òssies estaven disperses i, segons altres, els individus estaven alineats i amb orientació contraposada; altres afirmaven també que fins i tot estaven col·locats en diversos pisos (MALUQUER op.cit., p269-272). També s'hi localitzà una tenalla de ceràmica, sencera, que contenia el cos d'un infant. La tenalla, que es conserva al Museu de Can Magarola, és de forma ovoide, fons convex i presenta quatre elements de prensió horitzontals, en forma de llengüeta. Segons Maluquer, la fossa no s'excavà completament, restant una part intacta al fons i presumiblement també en uns 50 cm pel lateral oest. Un cop buidada la fossa, el obrers la rebliren de pedres per tal que no s'esllavissés. En un talús de la parcel·la contigua, el Dr. Maluquer hi observà també restes humanes. Les restes semblen respondre a una fossa sepulcral d'inicis de l'Edat de Bronze, a jutjar per les característiques de la tenalla de ceràmica. Actualment (2004) la zona està plenament urbanitzada i no és possible observar cap element relacionat amb les restes. | 08003-291 | C. Tarragona, 6 | Notícia publicada el 1947 pel Dr. Maluquer, que estiuejava al Masnou, a partir de les notícies de Tersol, dibuixant del Museu Arqueològic de Barcelona. Les restes humanes foren traslladades al cementiri d'Alella. La tardor de l'any 2000, Josep Fluxà, Ramon Coll, Jordi Galbany i d'altres van recuperar les restes òssies per iniciar-ne l'estudi antropològic, segons informació proporcionada per Ramon Coll durant la revisió del Catàleg del Patrimoni Arqueològic d'Alella (2004). | 41.4837900,2.2998200 | 441546 | 4592701 | 08003 | Alella | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37431-foto-08003-291-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37431-foto-08003-291-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37431-foto-08003-291-3.jpg | Legal | Edats dels Metalls|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Segons la Carta Arqueològica d'Alella (1987) la tenalla de ceràmica fou traslladada a l'Ajuntament. Posteriorment Josep Fluxà, d'Alella, la restaurà, el 23 d'agost de 1987, la diposità al Museu de Can Magarola. | 79|76 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | ||||||||
| 37434 | Plàtans de Vallbona - Garrofers | https://patrimonicultural.diba.cat/element/platans-de-vallbona-garrofers | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. | Aquest element lineal està format per 71 plàtans de dimensions mitjanes ubicats a la via pública, amb perímetres de soca i de volta de canó d'entre 0,50 i 1 metre de perímetre. L'alçada d'aquests individus supera els 10 metres i les copes, els 8 metres. | 08003-294 | Passeig de Marià Estrada i carrer d'Antoni Borrell (nucli Vallbona - Garrofers). | 41.4992300,2.2912600 | 440846 | 4594421 | 08003 | Alella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37434-foto-08003-294-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37434-foto-08003-294-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | A finals de 2009 es va dur a terme la reposició de diversos plataners que amb els anys havien mort al passeig Marià Estrada. Periòdicament s'hi duen a terme treballs de poda atèsque és una via de comunicació molt important del municipi. | 98 | 2153 | 5.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | ||||||||||
| 37435 | Camí de Can Teixidor | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-can-teixidor | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. | Camí d'interès històric que comença davant del carrer del Llaüt de la urbanització de Can Teixidor, darrera els laboratoris Alcon. És de terra i té una amplada mitja d'uns 3 metres que varia en funció del tram i una distància real tenint en compte el relleu de 220, 22 metres. Comença amb un lleuger descens en direcció oest, tot seguit gira a l'esquerra en direcció sud i es torna a adreçar cap a ponent en direcció Montgat. El torrent de Ca l'Estela en separa els dos termes municipals. El camí continua dins de Montgat. | 08003-295 | Urbanització Can Teixidor | 41.4767800,2.2960700 | 441227 | 4591925 | 08003 | Alella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37435-foto-08003-295-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37435-foto-08003-295-3.jpg | Legal | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Les UTM del punt inicial són: x = 441412; y= 4592150; z=47Les UTM del punt final són: x = 441260; y= 4592049; z=26 | 49 | 1.5 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 157,00 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?
Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.
Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/