Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 37409 | Bosc de Can Cabús | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bosc-de-can-cabus | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. ÀLVAREZ, T., FONT, J. (2007). 'L'establiment rural del bosc de Can Cabús', dins Alella núm. 286. Alella, pàg.. 20 i 21. FONT, Josep (2004). Catàleg del patrimoni arqueològic d'Alella. Inèdit. | I-V dC | La conservació de les estructures és precària atès el seu seccionament i l'afectació en el passat de treballs agrícoles. Tot i així, part de les estructures no han estat localitzades i resten en un possible bon estat de conservació. | Petit establiment agrícola i ramader amb una ocupació en dues fases diferenciades, una alt imperial i una altra tardo romana, que des de la seva ubicació dominaria la petita vall del Torrent d'en Cabús i part del pla de Coma Clara. Es va localitzar durant el treball de camp per dur a terme la revisió del Catàleg del Patrimoni Arqueològic d'Alella, el setembre de l'any 2004, per la documentació d'abundants fragments de material constructiu i ceràmica romana en una zona de bosc, a l'entorn d'un revolt marcat per un petit torrent. En l' indret s'hi observaren fragments de 'tegulae' i de 'dolia', ben visibles en superfície. També en els diversos xaragalls que solquen el bosc s'hi observaven fàcilment la presència de restes ceràmiques, així com en l'entorn del camí que condueix a Can Cabús. En el marge nord del camí que mena a la cornisa, hi havia un nivell d'entre 20 i 40 cm de potència on hi abundaven aquestes restes juntament amb pedres de mida mitjana, potser formant part d'alguna estructura molt malmesa. En el mateix marge s'hi observava clarament una fossa, de secció cilíndrica, d' 1,75 m de llargada i un mínim de 1,10 m d'amplada i de fondària. El rebliment, arenós, contenia abundants fragments de 'dolium' i pedres de mida petita. La fossa havia estat seccionada pel camí, conservant-se parcialment en planta i malmesa contínuament pel trànsit del camí i per les aigües pluvials. També, en aquesta part de l'estructura, s'hi observaven fragments de 'dolium', d'àmfora i restes òssies. S'hi documentà un clau de ferro de 9 cm de llargada. Entre els fragments ceràmics que s'hi ha localitzat destaca l'àmfora de producció local, l'àmfora africana i la ceràmica comuna oxidada i reduïda. Donada la situació de les restes localitzades i la seva degradació continuada es decidí actuar-hi arqueològicament. La intervenció arqueològica realitzada el desembre del 2006 ha permès l'excavació i documentació de dues estructures d'època romana. La primera correspon a una fossa de planta rectangular que serviria per l'emmagatzematge o pel tractament de productes. En un dels laterals hi ha dos basaments per al sosteniment d'una superestructura, perduda, a base de pedres de pòrfir; en el lateral oposat, hi havia una banqueta amb una funcionalitat similar. Pel material arqueològic exhumat, d'entre els que destaca una beina de ganivet de bronze, s'ha pogut establir una cronologia que data l'estructura entre finals del segle IV i principis del segle V dC. La segona estructura correspon a una sitja amb rebliment de material arqueològic: material constructiu, ceràmica, restes de fauna i vidre. L'única ceràmica que aporta una cronologia concreta s'adscriu al segle I dC. | 08003-269 | Vessant est de la petita vall per on transcorre el Torrent d'en Cabús. | Jaciment localitzat en el mes de setembre de 2004, durant el treball de camp per dur a terme la revisió del Catàleg del Patrimoni Arqueològic d'Alella. En el mes de desembre de 2006 s'hi va realitzar una intervenció arqueològica preventiva per evitar la degradació d'unes restes que havien quedat al descobert dins del camí. La intervenció fou dirigida per Tània Àlvarez Herraiz (Actium Patrimoni Cultural, SL) i finançada per l'Ajuntament d'Alella. | 41.5110400,2.2998300 | 441572 | 4595726 | 08003 | Alella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37409-foto-08003-269-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37409-foto-08003-269-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37409-foto-08003-269-3.jpg | Legal | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | El jaciment és molt proper a les pedreres localitzades en aquest sector, especialment a la del Bosc de Can Cabús, a tan sols 30 m. També és proper a la Vinya d'en Tito Serra. | 83|80 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 08:57 | |||||||
| 37410 | Ca l'Aragó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-larago | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. Carta Arqueològica d'Alella. Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya (IPAC). Generalitat de Catalunya, 1987. FONT, Josep (2004). Catàleg del patrimoni arqueològic d'Alella. Inèdit. | I aC - VdC | Segons consta en la Carta Arqueològica d'Alella (1987), les antigues troballes estarien malmeses per la urbanització de l' indret. Les restes localitzades el 2004 estan en molt bon estat i considerable potència, si bé se'n desconeix l'extensió. | Entre els anys 1959 i 1960 es localitzaren fragments d''opus signinum' i ceràmiques romanes en un indret de la zona sense especificar. En la Carta Arqueològica d'Alella de 1987, constava que el lloc on s'efectuaren aquestes troballes està urbanitzat. En la visita a l' indret per dur a terme la revisió del Catàleg del Patrimoni Arqueològic d'Alella (2004) s'observà que en el talús que separa el camp de sobre l'edificació i el carrer de Montagut existia una seqüència estratigràfica que contenia 'tegulae', pedres, cendres i argila cuita. El talús és d'1,30 m. d'alçada i els estrats amb restes tenen una potència mínima de 70 cm., sense que es pugui observar la cota inferior, que restaria per sota del rasant actual del carrer. Apareixeren en un tram d' aproximadament 6 m de llargada, situat a tan sols 3 m del Torrent del Sistres, on existeix un vell mur de contenció parcialment seccionat, just a partir d'on es veuen les restes. No s'hi ha localitzat cap fragment ceràmic que confirmi una possible cronologia romana. Tenint en compte les notícies de les anteriors troballes, l'aspecte de les restes i la seva ubicació, és probable que aquestes corresponguin a l'estructura d'un establiment rural proper, d'època romana. Considerant també la proximitat amb el torrent i la presència de cendres i d'argila cuita, les restes podrien formar part d'un forn destinat a la producció de ceràmica i/o de material constructiu. | 08003-270 | Al sud del terme, entre els barris de La Soleia i Mar i Muntanya | No s'hi ha realitzat cap actuació, únicament la recollida de material superficial en els anys 1959-1960. Referències orals proporcionades pels Srs. J. Aragó i J. Ramírez a l'equip que realitzava la Carta Arqueològica d'Alella, l'any 1987. | 41.4812800,2.3002900 | 441583 | 4592422 | 08003 | Alella | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37410-foto-08003-270-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37410-foto-08003-270-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37410-foto-08003-270-3.jpg | Legal | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Es desconeix la ubicació dels materials recollits en els anys 1959 i 1960. | 83|80 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 08:57 | |||||||
| 37411 | Cal Baró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-baro-0 | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. ARTÉS, S.: 'Les cases del poble i el creixement de la població'. Alella, núm. 40, abril de 1964. BONET I GARÍ, Lluís (1983). Les masies del Maresme. CEC, Ed. Montblanc. Barcelona. FONT I PIQUERAS, J.(2004). 'Informe preliminar. Prospecció arqueològica a la masia de Cal Baró. Alella El Maresme.15-19 de març de 2004.' Generalitat de Catalunya, Servei d'Arqueologia. Inèdit. FONT, Josep (2004). Catàleg del patrimoni arqueològic d'Alella. Inèdit. | XIII | A l'interior de l'edifici, malgrat la pràctica absència desediments arqueològics, s'hi poden conservar possibles estructures subterrànies. En el jardí superior, es conserven en excel·lent estat, amb alçades superiors als dos metres. | La masia de Cal Baró presenta diversos cossos d'edificació, fruit de l'evolució de l'edifici des de l'edat mitjana. Segons Bonet i Garí, la torre de defensa sembla correspondre a l'element més antic, potser del segle XIII, mentre que el cos central de tres crugies seria afegit durant el segle XIV. Possiblement al segle XVI s'hi adossà el cos posterior, on s'ubica el celler, mentre que a la centúria següent es construiria el cos oriental, com a annex al celler. Finalment, durant el segle XIX i XX es construeix el cos poligonal que serà destinat a l'habitatge dels masovers. L'any 2004 es va realitzar una prospecció arqueològica preventiva, en motiu del projecte de reforma interior de l'edifici i de la construcció d'un aparcament soterrani en el jardí, que no es va acabar fent. Es van realitzar dos sondeigs a l'interior de la masia i es van delimitar les restes localitzades en un tercer sondeig al jardí. A l'interior de la masia s'excavà la meitat de ponent de la planta baixa de la torre de defensa circular (Sector 1), que va permetre documentar una reduïda seqüència estratigràfica constatant l'ocupació de l'edifici des de la Baixa Edat Mitjana fins a l'actualitat. Malgrat la poca fondària del sediment fins amb subsòl granític (únicament 8 cm), destaca la documentació d'una fossa que aportà material ceràmic que pot situar-se entre els segles XIII i XV. Es tracta per tant d'un nivell que corroboraria la hipòtesi que la part original de la masia fou edificada entre els segles XIII i XIV. En un estrat superior hi destaca la troballa d'una moneda d'Isabel II que concreta el període de les darreres reformes que es van realitzar en aquesta planta. Una segona cala, realitzada en l'àmbit nord de la crugia oriental del cos principal de la masia (Sector 2), va donar resultats negatius a nivell arqueològic, documentant-se directament el subsòl geològic sota el paviment. En ambdues cales es constatà que els murs de la masia no disposen de fonaments i que l'edifici fou construït rebaixant i anivellant el subsòl de granit. A l'exterior de la torre de defensa, en el jardí sobre elevat, entre un estany i el mur de contenció de l'aterrassament (Sector 3), s'hi va localitzar un edifici que fou annexat a la façana sud-oest de la masia en època moderna. Es tracta d'un conjunt format per un mínim de tres àmbits disposats a diferents nivells i que probablement foren construïts entorn els segles XVII-XVIII. La superfície del conjunt és d' aproximadament 192 m2 i una primera aproximació a la seva funcionalitat fa pensar en un annex al celler de la masia o en espais productius i d'emmagatzematge. La seqüència estratigràfica localitzada era molt simple i formada per un únic estrat de rebliment de sauló amb molt poc material arqueològic, pràcticament fins als paviments de les habitacions. Les restes tenen un bon estat de conservació, amb murs de fins a 2,40 m. d'alçada. També s'hi van documentar canalitzacions (mines) i la base d'una possible font corresponent al jardí de finals del segle XIX. Finalitzada la prospecció es va tornar a reblir les àrees descobertes, conservades íntegrament. | 08003-271 | Carrer Onofre Talavera, núm. 4. | Segons Salvador Artés, historiador local, la masia de Cal Baró correspondria al Mas Colomer de les Sorberas, documentat l'any 1300. L'any 1473 es té constància que el mas fou propietat de Benet Casals. Posteriorment passà a mans d'Antoni Ferrer; el 1619, quan el propietari era en Mateu Ferrer es coneixia amb el nom de Mas Ferrer de la Torre. A principis del segle XVIII, la família Ferrer fou expulsada a causa de deutes i la masia fou comprada en subhasta per Llorenç Soley, cònsol de França, passant a anomenar-se Mas Soley. El 1770 s'anomena Cal Canonge, ja que n'és propietari l'abat Codolà, Canonge de la Seu de Girona. A mitjan segle XIX el propietari passà a ser Josep Bofurull, baró de Ribelles, moment a partir del qual la casa és coneguda com a Cal Baró, fins a l'actualitat. | 41.4924800,2.2923100 | 440927 | 4593671 | 08003 | Alella | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37411-foto-08003-271-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37411-foto-08003-271-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37411-foto-08003-271-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | En el mes de març de 2004 s'hi va realitzar una prospecció arqueològica preventiva, en motiu del projecte de reforma interior de l'edifici i de la construcció d'un aparcament soterrani en el jardí. La intervenció fou dirigida per Josep Font i Piqueras (Actium Patrimoni Cultural, SL) i finançada pel promotor de l'obra, Miquel Nebot Dolz.En motiu de la rehabilitació de l'edifici, el febrer de 2007 es va realitzar un control de moviment de terres. | 94|98|85 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 08:57 | |||||||
| 37412 | Vinya d'en Tito Serra; Can Bernades; Vinya d'en Bernades | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vinya-den-tito-serra-can-bernades-vinya-den-bernades | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. FONT, Josep (2004). Catàleg del patrimoni arqueològic d'Alella. Inèdit. GALERA, Lluís i ARTÉS, Salvador (1975). Notes històriques de la parròquia de Sant Feliu d'Alella. Alella.1975. pàg. 21-A. PREVOSTI, Marta .: 'Cronologia i poblament a l'àrea rural de Baetulo'. Museu de Badalona. Badalona. 1981. p.245. | IIaC-IIIdC | desconegut | Segons les referències orals que el Sr. Lluís Galera proporcionà a Marta Prevosti, entorn l'any 1980, i la Carta Arqueològica d'Alella (1987) , s'hi ha localitzat superficialment ceràmica ibèrica (àmfora, ceràmica comuna a torn i a mà) i ceràmica romana (dolium, tègula, àmfora itàlica i tarraconense -f. Dressel 2/4 i Pascual 1-, T.S. Aretina, etc.). No s'hi ha documentat cap estructura. S'observen parets que poden correspondre a feixes de conreu. En la construcció de la caseta de la vinya s'emprà material ceràmic d'època romana. A l'est del terreny, prop del torrent d'en Cabús, s'hi trobà un dupondi amb la llegenda NERO CLAVD. CAESAR CAESAR AVG. GER. P.M. TR. P IMP. P. P. a l'anvers. Al revers s'hi llegia VICTORIA AVGVSTI S.C. En la visita a l' indret durant la revisió del Catàleg del Patrimoni Arqueològic d'Alella (2004) es localitzà un fragment de nansa d'àmfora tarraconense a la part inferior del revolt, però no es va poder observar el sòl de l'antiga vinya a causa de la gran deixadesa que presenta, amb gran quantitat de malesa i vegetació. Possiblement es tracta d'un assentament rural, de caràcter agrícola, d'època tardo republicana i d'inicis de l'Alt Imperi, segons els materials recuperats. | 08003-272 | Nord del municipi | Jaciment conegut a través del Sr. Lluís Galera, que ho publica l'any 1975. Referències orals proporcionades pel Sr. Ll. Galera a Marta Prevosti, entorn l'any 1980. El Sr. Tomeu Llinàs el redescobrí l'any 1986, quan també fou constatat per M. Prevosti, J. Ramírez, J. i X. Bagà i R. Coll,segons la Carta Arqueològica d'Alella (1987). | 41.5094200,2.2954300 | 441203 | 4595550 | 08003 | Alella | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37412-foto-08003-272-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37412-foto-08003-272-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37412-foto-08003-272-3.jpg | Legal | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | A la Masia - Museu Can Magarola d'Alella s'hi conserven diverses caixes de material ceràmic recollit superficialment.El jaciment limita amb els de Can Cues i la Pedrera de Font de Cera. També és proper al jaciment romà del Bosc de Can Cabús, a la pedrera del Bosc de Can Cabús i a la pedrera del Torrent d'en Cabús. | 83|80 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 08:57 | |||||||
| 37413 | Camí del Mig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-del-mig | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. FONT, Josep (2004). Catàleg del patrimoni arqueològic d'Alella. Inèdit. | Possible conservació parcial d'estructuresnegatives. | A l'entorn de l'any 1970, el Sr. J. Ramírez, tornant de les excavacions d'urgència que es realitzaven en la construcció de l'Autopista C-32 (antiga A-19), trobà casualment dues destrals de basalt polides en el marge del camí d'entrada a la finca. En el camp de sobre es van localitzar diversos fragments de ceràmica llisa brunyida, de color negrós. En la Carta Arqueològica d'Alella (1987) hi consta que en aquest mateix indret, enmig del camí, un membre de Ca n'Estela (explotació agrícola propera) hi trobà una altra destral similar. Actualment l' indret de les troballes forma part de l'accés i part davantera de la finca 'El Estribo', dedicada a la cria de cavalls. Durant la construcció i adequació de la finca es van modificar els antics accessos, realitzant una rampa pavimentada i construint murs de contenció en el talús que limitava els terrenys amb el Camí del Mig. Les estructures que abans indicaven l' indret, que segons la Carta Arqueològica d'Alella eren la part d'una arcada que marcava l'entrada de la finca i una 'estranya' construcció de morter, van ser probablement eliminades durant les esmentades reformes. En el cas que les destrals provinguin d'alguna estructura tipus sitja o fons de cabana, és possible la conservació parcial de les restes. | 08003-273 | entre els torrents del Sistres i de Vallcirera | Referències orals proporcionades pels Srs. J. Ramírez i T. Llinàs a l'equip que realitzava la Carta Arqueològica d'Alella, l'any 1987, segons els quals el Sr. Ramírez localitzà les restes entorn l'any 1970. No s'hi ha realitzat cap actuació, únicament la recollida de material superficial. | 41.4827300,2.2919800 | 440891 | 4592589 | 08003 | Alella | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37413-foto-08003-273-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37413-foto-08003-273-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37413-foto-08003-273-3.jpg | Legal | Neolític|Edats dels Metalls|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Es desconeix la ubicació dels materials.El jaciment està situat enfront del jaciment romà de la Plana, al marge sud del mateix Camí del Mig. | 78|79|76 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 08:57 | ||||||||
| 37414 | Can Cues; Can Carbonell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-cues-can-carbonell | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. Carta Arqueològica d'Alella. Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya (IPAC). Generalitat de Catalunya, 1987. FONT, Josep (2004). Catàleg del patrimoni arqueològic d'Alella. Inèdit. GALERA, Lluís (1956). Masnou, 'VIII Reunión de la Comisaría Provincial de Excavaciones Arqueológicas de Barcelona', Madrid, p. 73-75. | L' indret on es localitzaren les restes ha estat enpart llaurat successivament i ha sofert moviments recents de terra. | L'agost de l'any 1955 durant la llaurada d'un camp amb un tractor, es van posar al descobert nombroses restes òssies humanes juntament amb objectes mobles, formant part d'una necròpoli o fossa sepulcral. Les notícies sobre les troballes, publicades per Lluís Galera i J. Serra i Ràfols (GALERA 1956, p.73; SERRA i RÀFOLS 1956 p.77) són molt poc precises i no hi ha informació concreta sobre l' indret i la forma d'aparició. Galera tan sols diu que la necròpoli es situava prop del km. 5 de la carretera (GALERA op.cit, p 73). Posteriorment situa el jaciment per sota de la Vinya d'en Tito Serra, més a prop del km. 4 (GALERA; ARTÉS 1975, p.21-A). D'altra banda, en la Carta Arqueològica d'Alella (1987) es situa el jaciment 'poc després del quilòmetre 4' i s'exposa que fou destruït per una urbanització, si bé en el plànol s'ubica el jaciment a prop de la mateixa masia. L'única urbanització que existeix en la zona, Font de Cera, es situa entre el PK. 4.800 i el 5.100, a uns 250 m de la masia de Can Cues. L'any 2007, durant la realització de l'inventari d'arquitectura rural i popular d'Alella, es va poder situar el jaciment amb la informació facilitada pel propietari de Can Cues, que va indicar personalment el lloc precís de la troballa. Ll. Galera i J. Ventura, assabentats de l'aparició de restes, van garbellar tres tones d'arena procedent de les 'cales efectuades'. Es desconeix quines 'cales' eren, ja que el Sr. Galera exposa que les restes aparegueren llaurant un camp. El garbellat de terres va proporcionar restes humanes corresponents aproximadament a 50 individus adults i fragments de dos cranis d'individus infantils. S'hi localitzaren a més, nombrosos fragments de banya de cérvol i 35 botons prismàtics amb perforacions en forma de 'V', de morfologies diverses i realitzats també amb banya de cérvol, una closca de mol·lusc amb un forat, una possible agulla o passador d'os i fragments de dos vasos de ceràmica. A més d'aquestes restes, el Sr. Galera recuperà un bol hemisfèric de ceràmica a mà 'espatulada' que el conductor del tractor havia llençat en un barranc proper. Aquesta informació permet pensar que es tracta d'una necròpoli calcolítica o d'inicis de l'Edat de Bronze. Es desconeix el tipus d'estructura funerària, si bé el Sr. Galera hi apunta una cripta sepulcral. Cal pensar també en la possibilitat que, donada la presència de nombroses roques de grans dimensions, pogués tractar-se d'algun tipus d'estructura paradolmènica eliminada per les màquines. | 08003-274 | Entre 100 i 150 m a l'est de la masia de Can Cues | La necròpoli fou descoberta l'agost de l'any 1953 quan es llaurava el camp amb un tractor. El Sr. Lluís Galera recollí les restes. J. Serra i Ràfols publicà la notícia de les troballes l'any 1956. Des del 2001, un equip format per Joan Galbany i Ramon Coll fan l'estudi de les restes òssies i del materials. Ramon Coll comunicà a l'equip del Catàleg del Patrimoni Arqueològic d'Alella (2004) que el número d'individus podria ser menor a l' establert inicialment. | 41.5076600,2.2976300 | 441385 | 4595353 | 08003 | Alella | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37414-foto-08003-274-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37414-foto-08003-274-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37414-foto-08003-274-3.jpg | Legal | Edats dels Metalls|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | El conjunt de restes es conserva de forma dispersa entre la Masia - Museu de Can Magarola i el Museu de la Nàutica del Masnou. | 79|76 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 08:57 | ||||||||
| 37415 | Can Llinàs; Cal Mallorquí; Can Bofill; Caves Roura | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-llinas-cal-mallorqui-can-bofill-caves-roura | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. Carta Arqueològica d'Alella. Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya (IPAC). Generalitat de Catalunya, 1987. FONT, Josep (2004). Catàleg del patrimoni arqueològic d'Alella. Inèdit. GALERA, Lluís (1970). 'Alella i el mar: una troballa singular', Alella, 100, maig de 1970. p.36-37. GURT, J.M.(1977). 'Un tesorillo del siglo III en Masnou (Barcelona)'. Gaceta Numismática, 44. Barcelona, p. 81-89. MATEU, F. (1971). 'Hallazgos monetarios (XXI)', Revista Numisma, 108-113. Madrid, p.197. PREVOSTI, Marta (1981). 'Cronologia i poblament a l'àrea rural de Baetulo'. Museu de Badalona. Badalona, p.246-257. Làm. XIII-XV. SANAHUJA, S.E. (1971). 'Instrumental de hierro agrícola e industrial de la época ibero-romana en Cataluña'. Pyrenae, 7. Barcelona, p.84, fig. 22, 6. | II aC-VIdC | Es desconeix l'estat de les estructures excavades. Part van ser destruïdes amb la construcció de Caves Roura. | Des de mitjan segle XX, en els camps situats a l'entorn de les finques de Cal Mallorquí i Caves Roura s'hi havien localitzat superficialment nombrosos fragments de ceràmica romana, que presumien la possible existència d'una vil·la romana. El 19 de gener de 1969 el Sr. Galera, amb la col·laboració de T. Llinàs, J. Ramírez i altres, va iniciar l'excavació del que suposaven una sitja ibèrica. S'excavà fins a 6 m de fondària una fossa de funció indeterminada, on s'hi localitzaren ceràmiques. Posteriorment, en una nova cala en el mateix camp s'assolí el sauló natural a 50 cm de la superfície. Durant l'excavació s'exhumaren nombrosos fragments de ceràmica, 'sobretot sigil·lada', claus de ferro, una agulla d'os, una llàntia i dos fragments de ceràmica vidrada romana (PREVOSTI 1981, p. 246). Una tercera cala va permetre localitzar un dipòsit quadrangular, de parets lleugerament inclinades i fons convergent cap al centre. En les fotografies conservades s'observa que les parets mantenien uns 70 cm d'alçada i que el sòl de dipòsit era d''opus signinum', amb una mitja canya de junta amb la paret. En el rebliment s'hi localitzà tot tipus de ceràmica, dues lluernes, un botó d'os, una peça de bronze i altres restes. Destaca l'aparició d'un tresoret de 17 monedes de bronze, col·locat en un amagatall format per dues pedres verticals sostenint una d'horitzontal, situat en un dels angles del dipòsit. Les monedes es situen entre els emperadors Domicià (segle I dC) i Filip I (segle III dC). Al sud d'on es van realitzar les cales, segons la Dra. Prevosti en un camp situat al sud del camí que es dirigeix a Caves Roura (PREVOSTI 1981, p.247), s'hi va excavar una sitja amb materials d'entre el segle II i inicis de l'I aC. L'estructura va aparèixer quan es treien terres per a la construcció de l'autopista. Al camp de sobre de Cal Mallorquí s'hi localitzà un forn, de planta circular, que no fou excavat completament. Marta Prevosti hi fa constar que 'no hi van aparèixer ceràmiques significatives' (PREVOSTI op. cit, p.246). També es té constància de l'excavació de tres sitges més, d'ubicació indeterminada, una al costat d'una olivera, de la troballa d'un fragment escultòric de bronze que representa un cap de Silè i d'una petita piqueta de ferro, de 13,5 cm de llargada (PREVOSTI op. cit., p.246-247). Segons la descripció de la Dra. Prevosti, a 'mig camí de la carretera que hi mena', en un camp, s'hi va localitzar 'un bon nombre' d'enterraments amb 'tegula'. Es desconeix la ubicació concreta del lloc i si l'esmentat camí correspon al que duu a Cal Mallorquí o al que es dirigeix a Caves Roura (PREVOSTI op. cit., p.246). Les ceràmiques que es van localitzar en les esmentades excavacions permeten considerar una ocupació de l' indret entre els segles IIaC i VI dC, si bé la major part de produccions es situen entre mitjans del segle I dC i el segle III. Per ara, el conjunt de restes que s'hi ha localitzat permet considerar el jaciment com un notable centre productor, possiblement vinícola, si bé podria tractar-se d'una vil·la. Segons s'observa en les fotografies conservades, la zona on es localitzà el dipòsit correspon a l' indret on posteriorment es construí l'habitatge de Caves Roura. En el camps a l'entorn d'aquesta finca són molt abundants els fragments de 'tegula' i de ceràmiques. En la visita a l' indret per dur a terme la revisió del Catàleg del Patrimoni Arqueològic d'Alella (2004) s'hi va localitzar fragments d'àmfora africana, un opercle i una vora de 'dolium'. En un marge de la vinya situada al sud de Caves Roura s'hi observà una estructura de pedres i fragments de 'tegula', en una àrea amb abundants restes. No es pot confirmar que l'estructura sigui romana, podent tractar-se d'una margenada amb materials reutilitzats. | 08003-275 | Vall de Rials entre Cal Mallorquí i Caves Roura | Restes localitzades pels Srs. Lluís Galera, Bartomeu Llinàs i J. Ramírez i d'altres i excavades parcialment l'any 1969 per ells mateixos. | 41.4962100,2.3037800 | 441888 | 4594077 | 08003 | Alella | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37415-foto-08003-275-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37415-foto-08003-275-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37415-foto-08003-275-3.jpg | Legal | Ibèric|Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Sovint s'esmenta l'aparició d'un fragment de ceràmica ibèrica que disposa el dibuix d'un vaixell mitjançant el gravat. L'adscripció d'aquesta peça a Cal Mallorquí és dubtosa, ja que les fonts l'esmenten sempre malament amb la construcció de l'autopista.El jaciment reuneix una àmplia extensió de restes disperses. És probable la vinculació amb els jaciments de l'Hort d'en Font, Torrent de Rials, Can Petxiu i Can Serra.A la Masia - Museu Can Magarola d'Alella hi ha diverses caixes de materials del jaciment. | 81|83|80 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 08:57 | |||||||
| 37416 | Can Patxiu; Can Pitxiu; Can Petxiu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-patxiu-can-pitxiu-can-petxiu | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. Carta Arqueològica d'Alella. Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya (IPAC). Generalitat de Catalunya, 1987. FONT, Josep (2004). Catàleg del patrimoni arqueològic d'Alella. Inèdit. | I-V dC | Indeterminat | El Sr. Bartomeu Llinàs informà l'equip que realitzava la Carta Arqueològica d'Alella (1987) de la localització d'un o dos forns, probablement romans, en un camp de la finca. Les estructures no es van excavar. Es visità l' indret amb el Sr. Llinàs i es parlà amb el propietari de la finca, que recordava només un forn i mostrà el lloc exacte on pot conservar-se'n una part, tapat per una margenada de formigó. El propietari també recordava haver vist pels voltants fragments de 'tegulae'. Per a la revisió del Catàleg del Patrimoni Arqueològic d'Alella (2004) es tornà a visitar la finca i es parlà de nou amb el propietari. El Sr. Patxiu recordava l'aparició d'un forn, que definí com 'una taca circular grisosa d'un metre i mig de diàmetre'. Informà també que l'estructura es va localitzar en aplanar un camp antigament estructurat en tres feixes i que en aparèixer les restes ho comunicà al Sr. Llinàs. No s'excavà i no s'hi observaven materials a l'interior. El Sr. Patxiu, contràriament a l'any 1987, no recordava l'aparició de fragments de teules, si bé comentà que el forn podria haver estat destinat a coure aquest material constructiu. L' indret on va aparèixer l'estructura és al camp situat entre el Torrent de Rials, a l'est, i el camí d'accés a la finca, al sud. Probablement la margenada de formigó que s'esmenta en la Carta Arqueològica d'Alella (1987) és la feixa divisòria entre l'esmentat camp i els hivernacles situats a l'oest. | 08003-276 | Marge est del Torrent de Rials, | Referències orals proporcionades pel Sr. Bartomeu Llinàs a l'equip que realitzava la Carta Arqueològica d'Alella (1987). No s'hi ha realitzat cap actuació. | 41.4924400,2.3068800 | 442143 | 4593657 | 08003 | Alella | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37416-foto-08003-276-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37416-foto-08003-276-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37416-foto-08003-276-3.jpg | Legal | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | El jaciment sempre s'ha denominat erròniament com a Can Pitxiu, quanel nom correcte del mas i de la família de propietaris és Can Patxiu. El jaciment pot relacionar-se amb el propers de Cal Mallorquí, Hort d'en Font, Torrent de Rials. | 83|80 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 08:57 | |||||||
| 37417 | Can Serra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-serra | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. Carta Arqueològica d'Alella. Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya (IPAC). Generalitat de Catalunya, 1987. FONT, Josep (2004). Catàleg del patrimoni arqueològic d'Alella. Inèdit. FREIXA, Albert (1993). 'Can Serra, Alella'. Època romana. Antiguitat tardana. Campanyes 1982-1989. Anuari d'Intervencions Arqueològiques a Catalunya, 1. Servei d'Arqueologia, Barcelona, p. 168. PREVOSTI, Marta (1981). 'Cronologia i poblament a l'àrea rural d'Iluro'. Caixa d'Estalvis Laietana. Mataró. pàg. 46. | II aC-VdC | No es coneix | Els Srs. Bartomeu Llinàs i Josep Ramírez informaren Marta Prevosti de la troballa d'abundants fragments de 'tegulae', 'dolia', ceràmiques fines romanes i d'altres tipus (PREVOSTI 1981, p.46). A finals de 1989 i inicis de 1990 s'hi va realitzar una prospecció en motiu de l'aparició de nombroses ceràmiques quan es va llaurar el camp. La intervenció, dirigida per Albert Freixa, va permetre delimitar estructures d'època romana arranades, restes d''opus signinum' i un abocador. Finalitzats els treballs, s'acordà el rebliment de les restes, aixecant una mica el nivell original per tal de preservar-les de la plantació de ceps. A la Masia - Museu Can Magarola d'Alella hi ha diversos materials del jaciment; la majoria de ceràmiques són de producció ibèrica, circumstància que permet pensar que el jaciment no fou ocupat únicament en època romana. En la visita a l' indret durant la revisió del Catàleg del Patrimoni Arqueològic d'Alella (2004) no s'hi va detectar cap indici ni en el camp ni en l'entorn immediat. L'any 2009, durant l'elaboració del Catàleg per la revisió del POUM d'Alella, es van localitzar en superfície abundants fragments de material arqueològic d'època ibèrica i romana: material constructiu, ceràmica comuna, vaixella de taula (sigil·lades), àmfores, etc. La zona amb més densitat de material documentat es troba entre el bosc i el camp erm que hi ha més al nord. Dins el bosc s'observa una sitja excavada furtivament. | 08003-277 | Al nord-oest del centre urbà | Referències orals del Srs. Bartomeu Llinàs i Josep Ramírez a la Dra. Marta Prevosti, entorn l'any 1980, de l'existència de nombrosos fragments de ceràmiques romanes. A finals de 1989 i inicis de 1990 s'hi va realitzar una prospecció en motiu d'uns treballs agrícoles. La intervenció fou dirigida per Albert Freixa. | 41.4970400,2.2994500 | 441527 | 4594172 | 08003 | Alella | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37417-foto-08003-277-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37417-foto-08003-277-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37417-foto-08003-277-3.jpg | Legal | Ibèric|Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | No ha estat possible accedir a l'informe o memòria de la prospecció de 1989, potser extraviada.El jaciment pot tenir vinculació amb el proper de Cal Mallorquí | 81|83|80 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 08:57 | |||||||
| 37418 | Can Sors | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-sors-0 | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. Carta Arqueològica d'Alella. Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya (IPAC). Generalitat de Catalunya, 1987. FONT, Josep (2004). Catàleg del patrimoni arqueològic d'Alella. Inèdit. GALERA, Lluís (1969). 'El Cristianisme en la nostra comarca', Alella, 94, novembre de 1969, pàg. 6. GALERA, Lluís i ARTÉS, Salvador (1975). Notes històriques de la parròquia de Sant Feliu d'Alella. Alella. pàg. 21-A. PREVOSTI, Marta (1981). 'Cronologia i poblament a l'àrea rural d'Iluro'. Caixa d'Estalvis Laietana. Mataró. pàg. 47. RIBAS, Marià (1975). 'El Maresme en els primers segles del Cristianisme'. Mataró, pàg.. 98 - 99. | I-V dC | És possible la conservació de restes al subsòl dela masia i el seu entorn. | Lluís Galera donà coneixement, l'any 1969, de l'aparició d'un fragment de T. S. Clara D on hi havia estampada una creu, de doble línia, així com diversos fragments de ceràmica comuna, 'tegula', àmfora i una pedra de molí (GALERA 1969, p.6). La troballa la realitzà el Sr. Felicià Homs, propietari de l'empresa que realitzava uns rebaixos de terreny per construir una caseta, sota la presa del Molí de Can Sors. Les restes van aparèixer a 3 m de fondària. Durant la realització de la Carta Arqueològica d'Alella, l'any 1987, es va saber que la pedra de molí es trobava en una casa propera, sense poder-la veure. En el mateix moment, el propietari de Can Sors lliurà a l'equip que realitzava la Carta Arqueològica un fragment d'una peça circular de ceràmica, que presentava una decoració estampada d'un motiu circular amb una creu en relleu a l'interior, que es repetia a tot el contorn. En la visita a l' indret durant la revisió del Catàleg del Patrimoni Arqueològic d'Alella (2004) no s'hi va detectar cap indici de restes arqueològiques, possiblement a causa de la seva profunditat. | 08003-278 | Masia restaurant de Can Sors i entorn | Notícies històriques del Sr. Lluís Galera, sobre l'aparició d'un fragment de T.S. Clara D durant unes obres realitzades vers la primera meitat de la dècada de 1960, publicades l'any 1969. No s'hi ha realitzat cap actuació, únicament la recollida de material superficial. | 41.4829300,2.3051000 | 441986 | 4592602 | 08003 | Alella | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37418-foto-08003-278-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37418-foto-08003-278-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37418-foto-08003-278-3.jpg | Legal | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | La ceràmica lliurada pel propietari de Can Sors fou tramesa al Museu de Can Magarola. | 83|80 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 08:57 | |||||||
| 37419 | Can Teixidor | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-teixidor | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. Carta Arqueològica d'Alella. Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya (IPAC). Generalitat de Catalunya, 1987. FONT, Josep (2004). Catàleg del patrimoni arqueològic d'Alella. Inèdit. MAYA, J.L. i PONS, E. (1982). Bronze Final, 'L'arqueologia a Catalunya avui', Generalitat de Catalunya, p. 76-77. PREVOSTI, Marta (1981). 'Cronologia i poblament a l'àrea rural de Baetulo'. Museu de Badalona. Badalona, p.233-243. Làm. XI-XII. RIBAS, Marià (1975). 'El Maresme en els primers segles del Cristianisme'. Mataró. | Destruït en part i la resta desconegut | A l'entorn de la masia de Can Teixidor, en els camps que l'envoltaven, s'hi observaren abundants fragments de ceràmica romana vers l'any 1980 (PREVOSTI 1981, 233). El 8 de desembre de 1960 el Sr. Lluís Galera inicià l'excavació d'unes restes de parets en una vinya de pendent suau i amb un petit promontori petri, sense vegetació. Aquest indret és actualment indeterminat. S'hi va documentar un conjunt de mur amb diversos àmbits. A l'oest s'hi documentà una paret de 10 m de longitud obrada amb grans pedres, que conformava un angle recte, al sud, amb una altra similar, de 50 cm d'amplada i 3 m de llargada. Perpendiculars a la primera, s'hi adossaven dos murs d'entre 50 i 60 cm d'amplada i de 1,60 i 2,80 m de llargada, separats entre per un metre de distància. Les restes formaven un mínim de tres àmbits: al nord un àmbit sense nivells arqueològics; al centre una petita cambra rectangular d'un metre d'amplada, on s'hi excavà una fossa per encabir-hi algun tipus de tenalla; al sud un àmbit de 7,90 m de llargada i com a mínim 3 m d'amplada. Aquest darrer presentava les parets de l'interior estucades, predominant el color vermell. Al centre s'hi localitzà un 'dipòsit', del qual se'n conservava un lateral de 5,40 m de llargada, revestit d'estuc vermellós a l'interior. Al centre del 'dipòsit' s'hi documentà una pedra de superfície plana, de 50 cm de llargada. L'excavació proporcionà tot tipus de produccions ceràmiques, predominant, en la vaixella fina, la T.S. Sud gàl·lica, T.S. Hispànica i T.S.Clara A, fet que situa els segles I i II dC com el període de major activitat. També s'hi exhumaren abundants fragments de Campaniana B i alguns de T.S. Clara D, fet que emmarca les restes entre els segles I aC i V dC. També s'hi localitzaren tres motlles de petites escultures. Entre els mesos d'octubre i novembre de 1970 la major part de restes foren destruïdes durant la construcció de la urbanització de Can Teixidor. Durant els treballs de construcció el Sr. Galera va detectar dues sitges en una rasa per a la conducció d'aigua. El 6 de desembre de 1970 va iniciar l'excavació d'una de les sitges. La segona va ser buidada pels obrers de l'obra. No hi ha referències dels resultats de cap de les dues. La Carta Arqueològica d'Alella (1987) exposa que en un indret indeterminat de Can Teixidor s'hi localitzà un vas sencer, dues bases i altres fragments ceràmics, amb decoracions cordades i incises, procedents d'una necròpoli 'hallstàttica'. Es desconeix l'any en què es van localitzar aquestes restes i la persona que les recuperà. La font que cita la Carta Arqueològica no situa a Can Teixidor cap necròpoli, sinó un poblat o restes a l'aire lliure del Bronze Final (MAYA; PONS 1982, p.76-77). | 08003-279 | Urbanització cal Teixidor, al límit sud del terme d'Alella. | Sr. Ll. Galera i col·laboradors el desembre de 1960, excavaren unes habitacions. El desembre de 1970, excavaren unes sitges, en el moment en què el jaciment era destruït per la urbanització dels terrenys. | 41.4767600,2.3014000 | 441672 | 4591920 | 08003 | Alella | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37419-foto-08003-279-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37419-foto-08003-279-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37419-foto-08003-279-3.jpg | Legal | Edats dels Metalls|Antic|Romà|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Alguns materials estan dipositats al Museu de la Nàutica del Masnou, inclosos els del Bronze Final. El jaciment romà pot tenir una clara vinculació amb el del carrer Catalunya, adjacents. És proper també als jaciments de la Serreta i Ca l'Aragó, d'Alella, i Bell Resguard, del Masnou.La major part del jaciment es situa en sòl del terme municipal del Masnou. | 79|80|83|76 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 08:57 | ||||||||
| 37420 | Carrer Canonge / Pont de l'autopista | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-canonge-pont-de-lautopista | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. Carta Arqueològica d'Alella. Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya (IPAC). Generalitat de Catalunya, 1987. FONT, Josep (2004). Catàleg del patrimoni arqueològic d'Alella. Inèdit. GALERA, Lluís i ARTÉS, Salvador (1975). 'Notes històriques de la parròquia de Sant Feliu d'Alella'. Alella, p.17-B i 21-A. PREVOSTI, Marta (1981). 'Cronologia i poblament a l'àrea rural de Baetulo'. Museu de Badalona. Badalona, p.232-233. | II aC-VdC | No es coneix | Hi ha diverses notícies de l'aparició de restes en l' indret, d'ubicació poc concreta. Galera i Artés hi situen una vil·la romana (GALERA; ARTÉS 1975, p.17 i 21-A). Marta Prevosti separa les restes en dos jaciments, 'Pont de l'Autopista' i 'Carrer Canonge', segons les informacions facilitades per Ll. Galera i Josep Ramírez, vers 1980 (PREVOSTI 1981, p.232). Durant la realització de la Carta Arqueològica d'Alella (1987), Josep Ramírez informà de l'existència de restes de ceràmica ibèrica de tot tipus per la zona. Al carrer del Canonge, o en els entorns, es localitzà una possible sitja amb materials romans, entre els quals un as de Tiberi (anvers IMP.CAES.AVG.TR.POT.PON.MAX.P.P.; revers TI.CAESAR C.V.T.), uns amforiscs i una petita gerra de ceràmica grisa ibèrica. Segons M. Prevosti, en la sitja també va aparèixer un fragment de braç de marbre blanc d'una escultura (PREVOSTI op. cit., p.232). Durant la realització de la Carta Arqueològica d'Alella, es parlà amb el Sr. Joan Aragó i Ros, que efectuà la troballa i confirmà que el fragment d'escultura va aparèixer al Torrent del Sistres. Galera i Artés situen correctament la troballa al Torrent del Sistres. Durant la construcció de l'autopista, a l'alçada del pont que la creua, entre Creu de Pedra i Mar i Muntanya, s'hi va excavar una inhumació, de la qual se'n conservava el crani, 'de criatura' i esclafat, sense la part facial i amb càries a les dents, i part de les altres restes òssies, trossejades. La sepultura es constituïa d'una fossa, 'de forma antropomorfa', excavada en el subsòl argilós i orientada en sentit est - oest. L'individu era cobert amb 'tegulae', una de les quals disposant d'un orifici de 1,5 cm de diàmetre (PREVOSTI 1981, p.232). Pot tractar-se d'un enterrament tardor romà o alt - medieval. En la visita a l' indret per dur a terme la revisió del Catàleg del Patrimoni Arqueològic d'Alella (2004) no es va observar cap indici de restes arqueològiques en el sector del Canonge, molt urbanitzat. Per contra, en el solar erm situat al sud del punt de l'autopista, entre el lateral est de l'Avinguda d'Alella i el marge nord del Carrer Lleida, es van localitzar alguns fragments de ceràmica comuna ibèrica, ceràmica comuna romana i fragments de 'tegula'. Destaca un fragment de T.S. Sud gàl·lica que correspon a la meitat d'una base i on s'hi conserva part d'un segell de fàbrica, de tipus cartel·la, on s'hi llegeix 'A', com a darrera lletra. | 08003-280 | Entre els barris del Canonge i Mar i Muntanya. | Restes descobertes pels Srs. Lluis Galera i Josep Ramírez, a finals de la dècada de 1960. No es té constància de cap actuació posterior. | 41.4853300,2.2973000 | 441337 | 4592874 | 08003 | Alella | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37420-foto-08003-280-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37420-foto-08003-280-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37420-foto-08003-280-3.jpg | Legal | Ibèric|Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | El jaciment és molt proper als de l'Hort de Cal Magre i la Plana. És molt possible la vinculació entre ells.Es desconeix la ubicació dels materials. | 81|83|80 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 08:57 | |||||||
| 37421 | Carrer Catalunya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-catalunya | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. Carta Arqueològica d'Alella. Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya (IPAC). Generalitat de Catalunya, 1987. FONT, Josep (2004). Catàleg del patrimoni arqueològic d'Alella. Inèdit. | IIaC - VdC | No es coneix | Jordi i Xavier Bagà, Josep Ramírez i Ramon Coll van localitzar les restes el novembre de 1986 i n'informaren a l'equip que realitzava la Carta Arqueològica d'Alella (1987). Segons ells, en el marge oest del darrer solar del carrer Catalunya, al sud, s'hi va localitzar ceràmiques comunes ibèriques, àmfora ibèrica, un fragment de ceràmica grisa ibèrica de factura tardana, fragments de 'tegula' i un rebuig de cocció de ceràmica. No s'hi van observar estructures. En la visita a l' indret durant la revisió del Catàleg del Patrimoni Arqueològic d'Alella (2004) no s'hi observà cap indici de restes arqueològiques. El solar és enjardinat. | 08003-281 | Carrer Catalunya | Referències orals de Jordi i Xavier Bagà, Josep Ramírez i Ramon Coll a l'equip que realitzava la Carta Arqueològica d'Alella (1987). Les restes foren localitzades per ells el novembre de 1986. Ramon Coll en confirmà la noticia durant la revisió del Catàleg d'Alella. | 41.4789100,2.3014400 | 441677 | 4592158 | 08003 | Alella | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37421-foto-08003-281-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37421-foto-08003-281-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37421-foto-08003-281-3.jpg | Legal | Ibèric|Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | El jaciment és limítrof amb el de Can Teixidor. Pot tractar-se del mateix establiment. És proper als jaciments de Ca l'Aragó i La Serreta, d'Alella, i el Bell Resguard, del Masnou. | 81|83|80 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 08:57 | |||||||
| 37422 | Hort de Cal Magre; Hort d'en Pareras | https://patrimonicultural.diba.cat/element/hort-de-cal-magre-hort-den-pareras | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. Carta Arqueològica d'Alella. Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya (IPAC). Generalitat de Catalunya, 1987. FONT, Josep (2004). Catàleg del patrimoni arqueològic d'Alella. Inèdit. GALERA, Lluís (1949). 'La intensitat arqueològica d'un triangle llevantí: Alella, Masnou, Teià'; dins MVSEV. Mataró, pàg. 119 i 121. GALERA, Lluís i ARTÉS, Salvador (1975). 'Notes històriques de la parròquia de Sant Feliu d'Alella'. Alella, pàg. 21-A. PREVOSTI, Marta (1981). 'Cronologia i poblament a l'àrea rural de Baetulo'. Museu de Badalona. Badalona, pàg.. 243 i 244. | I-V dC | No es coneix | Lluís Galera publicà, l'any 1949, la troballa a l'Hort d'en Pareras d'una 'destral un xic barroera, que presentava una accentuada polimentació en el tall'. També, en la mateixa horta, hi observà 'una paret còncava i fumada', que s'interpreta com les restes d'un forn, així com diverses peses de teler d'argila cuita (GALERA 1949, p.119-121). Lluís Galera i Salvador Artés situen en l' indret una vil·la romana (GALERA; ARTÉS 1975, p. 21-A). Marta Prevosti, que registra l'Hort del Magre i l'Hort d'en Pareras com a dos jaciments diferents, hi cita també l'aparició de dues pedres de molí, una a cada horta (PREVOSTI 1981, p.243-244). Durant la realització de la Carta Arqueològica d'Alella (1987) es va poder veure una d'aquestes dues pedres, situada al costat de la barraca de l'Hort de Cal Magre. En la Carta es cita la localització, enfront el camp, d'una sepultura d'infant tapada per una 'tegula', durant les obres de construcció de l'autopista, 'on actualment hi ha un pont'. És possible que aquesta inhumació correspongui a la que s'inclou en el jaciment del Carrer Canonge / Pont de l'Autopista. La informació fou facilitada per Bartomeu Llinàs l'any 1987. En la visita a l' indret durant la revisió del Catàleg del Patrimoni Arqueològic d'Alella (2004) s'observà que l'horta que limita amb el Camí del Mig fou notablement rebaixada feia pocs anys, condicionant el terreny per al seu ús agrícola. En el talús que limita amb el Passeig de la Creu de Pedra no s'hi observaren restes. Tampoc no es localitzà la pedra de premsa que s'observà l'any 1987, potser desapareguda. | 08003-282 | Al sud-oest del centre urbà, a la zona de la Creu de Pedra | Jaciment descobert pel Sr. Pere Pareras, segons el Sr. Lluís Galera, que publicà la notícia de les troballes l'any 1949. Referències orals del Sr. Bartomeu Llinàs durant la realització de la Carta Arqueològica d'Alella (1987). No es té constància de cap actuació. | 41.4869500,2.2952900 | 441171 | 4593055 | 08003 | Alella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37422-foto-08003-282-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37422-foto-08003-282-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37422-foto-08003-282-3.jpg | Legal | Neolític|Edats dels Metalls|Antic|Romà|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | El jaciment pot estar vinculat als de la Plana i carrer Canonge / Pont de l'Autopista, molt propers. | 78|79|80|83|76 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 08:57 | |||||||
| 37423 | Hort d'en Font | https://patrimonicultural.diba.cat/element/hort-den-font | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. Carta Arqueològica d'Alella. Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya (IPAC). Generalitat de Catalunya, 1987. FONT, Josep (2004). Catàleg del patrimoni arqueològic d'Alella. Inèdit. GALERA, Lluís i ARTÉS, Salvador (1975). 'Notes històriques de la parròquia de Sant Feliu d'Alella'. Alella, pàg. 21-A. | I-V dC | No es coneix. Possiblement molt afectat pels conreus. | En l' indret, Lluís Galera i Salvador Artés hi situen una vil·la romana en la publicació de l'any 1975 (GALERA; ARTÉS 1975, p. 21-A). El Sr. Bartomeu Llinàs informà l'equip que realitzava la Carta Arqueològica d'Alella (1987) que en el marge d'una terrassa de l'hort aparegué una rasa plena de ceràmiques romanes i que en el torrent de Rials, que passa a l'est de l'hort, hi trobà un pivot d'àmfora en una rasa que s'obrí per enterrar una canalització. En la visita a l' indret durant la revisió del Catàleg del Patrimoni Arqueològic d'Alella (2004) no s'observà en superfície cap indici de restes arqueològiques, si bé l'existència de diversos hivernacles i plantacions en dificultaren l'observació. | 08003-283 | marge est del Torrent de Rials | Ll. Galera i S. Artés hi situen una vil·la romana en la publicació de l'any 1975. Referències orals proporcionades per Bartomeu Llinàs durant la realització de la Carta Arqueològica d'Alella (1987). No es té constància de cap actuació, únicament la recollida de material superficial. | 41.4908200,2.3054300 | 442021 | 4593478 | 08003 | Alella | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37423-foto-08003-283-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37423-foto-08003-283-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37423-foto-08003-283-3.jpg | Legal | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | No es té notícia de la conservació de materials. És possible la vinculació del jaciment amb els propers del torrent de Rials i Can Patxiu. | 83|80 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 08:57 | |||||||
| 37424 | La Plana; Alella - Autopista ; Cal Petxo | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-plana-alella-autopista-cal-petxo | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. BARRAL, Xavier (1978). 'Les mosaïques romaines et médievales de la Regio Laietana (Barcelone et ses environs)'. Universitat de Barcelona. Instituto de Arqueología y Prehistoria. Barcelona. Carta Arqueològica d'Alella. Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya (IPAC). Generalitat de Catalunya, 1987. FABRE, G. et alii (1984). 'Inscriptions romaines de Catalogne I. Barcelone (sauf Barcino)'. Paris, núm.81, làm. XXVIII. FONT, Josep (2004). Catàleg del patrimoni arqueològic d'Alella. Inèdit. GALERA, Lluís i ARTÉS, Salvador (1975). 'Notes històriques de la parròquia de Sant Feliu d'Alella'. Alella, pàg. 21-A. MIRÓ, J. (1983). 'La producció d'àmfores al Maresme. Una síntesi'. Laietània, 2-3. Mataró, 1982-83, p. 229. PREVOSTI, Marta (1981). 'Cronologia i poblament a l'àrea rural de Baetulo'. Museu de Badalona. Badalona, pàgs. 220-232. Làm. X-XI. SANAHUJA, S.E (1971). 'Instrumental de hierro agrícola e industrial de la época ibero-romana en Cataluña'. Pyrenae, 7. Barcelona, pàg. 84, fig.18,1. | I aC-IV dC | Les restes localitzades durant la construcció de l'autopista foren destruïdes. En els camps restants és molt possible la conservació de diverses estructures, especialment als sectors més elevats dels camps i en la fondalada vers el Torrent del Sistres. | En el sector denominat popularment 'la Plana', indret d'excel·lent situació geogràfica, s'hi ha localitzat, com a mínim des de mitjan segle passat, nombroses restes arqueològiques. Lluís Galera i Salvador Artés hi situen una luxosa vil·la romana, de tipus rural, sobre la base de la localització, possiblement dispersa, de fragments de 'dolium' i d'àmfores, diverses 'pipes' de terra cuita, un fragment de mosaic amb tessel·les de marbre, un fragment d'una làpida funerària, també de marbre, i una terracota d'un déu lar. També esmenten diverses inhumacions amb 'tegula' i amb monedes de Constantí i Galiè localitzades al marge dret del 'torrent de l'Anguera' (GALERA; ARTÉS 1975, p 21-22). Durant les obres de construcció de l'autopista C-32 (antiga A-19), entre els anys 1967 i 1968, Galera i diversos aficionats van realitzar diverses excavacions d'urgència de les restes que anaven apareixent. L'àrea on es localitzaren estructures comprenia un tram d'uns 550 m, entre els torrents del Sistres i de Vallcirera. Les restes apareixien a uns 50 cm de la superfície. La ubicació de les restes és força imprecisa, essent les descripcions i els croquis que se n'ha publicat (PREVOSTI 1981, p.220) de poca precisió. S'hi va localitzar una habitació de planta rectangular, de 3,10 per 2,40 m, on hi restava una possible llar, un forn, del qual se'n va excavar la cambra i 'el corredor de vent' i, a prop d'aquest, un enterrament de 'tegulae', que, segons s'esmenta, estava buit. El croquis de les restes, publicat per M. Prevosti, assenyala dos enterraments. També s'hi excavà una cisterna, conservava entre 30 i 40 cm de parets estucades i convergents vers el fons, i un dipòsit de planta quadrangular, amb un rebliment d'abundants restes de ceràmica. D'altra banda s'esmenta l'aparició d'un mínim de dues sitges, una d'elles reblerta amb nombrosos fragments d'àmfora (Pascual 1) amb deformacions de cocció. En el croquis publicat per M. Prevosti i en la Carta Arqueològica d'Alella (1987) situen, tocant al Torrent del Sistres, dos forns romans, un d'ells de planta rectangular, que l'any 1987 encara eren visibles i 'en un estat deplorable de conservació'. Barral hi situa, a més, un fragment de mosaic d'opus signinum', decorat amb cinc cubs de marbre blanc, de 10 per 6 cm (BARRAL, 1978). Prevosti també hi cita una pedra, de Montjuïc, de forma cúbica, d'uns 50 cm, amb fulles d'acant esculpides en un angle (PREVOSTI op.cit, p.220). El conjunt de ceràmiques recollides, nombrós i de tot tipus de produccions romanes, indica una ocupació del jaciment entre el segle I aC i el segle IV dC. També s'hi va localitzar tres monedes del segle IV i alguns estris de ferro. Les restes semblen correspondre a una vil·la o com a mínim a un establiment productiu de notable riquesa. En les publicacions s'ha interpretat que a la zona dels camps de Cal Petxo s'hi situaria la 'pars urbana', mentre que les restes localitzades durant la construcció de l'autopista constituirien elements de la 'pars rustica'. En la visita a l' indret durant la revisió del Catàleg del Patrimoni Arqueològic d'Alella (2004) es van observar fragments d'àmfora local (Pascual 1), de ceràmica de cuina africana i de ceràmica comuna en el camp situat al marge oest del Torrent del Sistres. A l'entrada del camp central de la Plana, en el marge est, on es subjecta la reixa de ferro i on es conserva un petit promontori més elevat que la resta del terreny, hi ha una estructura de pedres que conté abundants fragments de 'tegula'. En el mateix camp també s'hi ha localitzat fragments de T.S. Sudgàl·lica. | 08003-284 | Entre els torrent de Sistres i de Vallcirera, a l'oest de terme d'Alella. | Recollida de material superficial durant les dècades de 1950 i 1960. El Sr. Lluís Galera i els seus col·laboradors (T.Llinàs i J. Ramírez) entre 1967-68, durant les obres de construcció de la C-32, excavaren durant diversos caps de setmana o quan les màquines paraven, sense permís dels constructors. | 41.4829600,2.2939200 | 441053 | 4592613 | 08003 | Alella | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37424-foto-08003-284-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37424-foto-08003-284-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37424-foto-08003-284-3.jpg | Legal | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | S'hi ha d'incloure una sitja localitzada a l'est del Torrent del Sistres amb ceràmiques 'de tradició ibèrica', fragments d'àmfora i un cos sencer d'àmfora possiblement Pascual 1, plena de calç, entre d'altres, que M. Prevosti cita en el jaciment 'Torrent del Sistres'. El forn que s'hi esmenta és possiblement un dels dos que toquen al torrent i que s'han esmentat en la descripció. Un braç de marbre pertanyent a una estàtua, localitzat en el mateix Torrent del Sistres, també podria incloure's en el mateix jaciment.Es desconeix la ubicació dels materials. | 83|80 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 08:57 | |||||||
| 37425 | La Serreta; Costat esquerre de la zona esportiva de Can Teixidor | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-serreta-costat-esquerre-de-la-zona-esportiva-de-can-teixidor | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. Carta Arqueològica d'Alella. Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya (IPAC). Generalitat de Catalunya, 1987. FONT, Josep (2004). Catàleg del patrimoni arqueològic d'Alella. Inèdit. GALERA, Lluís i ARTÉS, Salvador (1975). 'Notes històriques de la parròquia de Sant Feliu d'Alella'. Alella, pàg. 21. MALUQUER, J. et alii (1982). Catàleg provisional dels poblats ibèrics del Principat de Catalunya. Barcelona, 1982, pàg. 20. MALUQUER, J. et alii (1986). Arquitectura i urbanisme ibèrics a Catalunya. Barcelona, pàg. 78. PREVOSTI, Marta (1981). 'Cronologia i poblament a l'àrea rural de Baetulo'. Museu de Badalona. Badalona, pàg. 232. | I- V dC | És possible la conservació de restes en algunsector dels camps, si bé els treballs agrícoles probablement han malmès gran part de les possibles restes. | Segons la Carta Arqueològica d'Alella (1987), Josep Ramírez afirmà haver descobert el possible jaciment entre els anys 1959 i 1960. En els camps s'hi localitzaren fragments d'àmfora romana amb marca al pivot (indeterminada). També es cita la troballa d'alguns materials que Lluís Galera i Salvador Artés (GALERA; ARTÉS 1975 p.21-22) situen a la Plana i no a la Serreta. En la Carta Arqueològica es situa el jaciment en els terrenys que ocupa actualment la zona esportiva de Can Teixidor. Segons Maluquer i altres el jaciment correspon a un poblat ibèric (MALUQUER et aliï 1982, p.20). Es desconeix en base a quines dades es realitza aquesta interpretació, molt dubtosa. Galera i Artés (GALERA; ARTÉS op. cit. p.21-A) també hi situen una 'troballa preromana'. En la visita a l' indret durant la revisió del Catàleg del Patrimoni Arqueològic d'Alella (2004) únicament s'ha observat algun fragment aïllat de ceràmica (àmfora local, ceràmica comuna i 'tegulae') en el sector dels camps que limiten amb el carrer La Vinya i en els talussos dels camps més propers a l'autopista. | 08003-285 | al sud del terme municipal, entre l'autopista C-32 i el barri de Can Teixidor | Referències orals proporcionades per Lluís Galera a Marta Prevosti, entorn l'any 1980. Referències orals proporcionades per Josep Ramírez durant la realització de la Carta Arqueològica d'Alella (1987), afirmant haver descobert el jaciment el 1959. No s'hi ha realitzat cap actuació, únicament la recollida de material superficial. | 41.4800000,2.2959300 | 441218 | 4592283 | 08003 | Alella | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37425-foto-08003-285-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37425-foto-08003-285-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37425-foto-08003-285-3.jpg | Legal | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | L'àrea delimitada és limítrof al nord amb el jaciment de la Plana, essent probablement ambdós el mateix jaciment. També és proper al jaciment del Carrer Canonge / Pont de l'Autopista i alde Ca l'Aragó.Es desconeix la ubicació dels materials. | 83|80 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 08:57 | |||||||
| 37426 | Nucli històric; Can Companyó ; Plaça de l'Ajuntament; Hort de la rectoria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/nucli-historic-can-companyo-placa-de-lajuntament-hort-de-la-rectoria | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. ARTÉS, Salvador (1964). 'Les cases del poble i el creixement de la població', Alella, 39, març. Carta Arqueològica d'Alella. Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya (IPAC). Generalitat de Catalunya, 1987. FONT, J. (2000). Cartes al director, Alella, 248, abril 2000 p.7. FONT, J.(2000). 'Patrimoni arqueològic vs obres urbanes: Alella, un cas més', Alella, 251, octubre - novembre 2000, p. 21-23. FONT, Josep (2004). Catàleg del patrimoni arqueològic d'Alella. Inèdit. GALERA, Lluís i ARTÉS, Salvador (1975). 'Notes històriques de la parròquia de Sant Feliu d'Alella'. Alella, pàg.. 22 i 23. PREVOSTI, Marta (1981). 'Cronologia i poblament a l'àrea rural de Baetulo'. Museu de Badalona. Badalona, pàg.. 245 i 246. REVISTA ALELLA(1973). 'Alella mil anys enrere', Alella núm. 132-133, març - abril de 1973, pàg. 3. Editorial. | I-XX dC | Parcialment destruït en les àrees afectades per obres.Probablement roman en bona conservació gran part del jaciment. | El nucli històric d'Alella comprèn l'espai des d'on originàriament s'ha establert i evolucionat la població no dispersa del municipi. L'àrea inclou diversos edificis de valor històric i arquitectònic que responen també a l'interès i valoració des del punt de vista arqueològic. En destaca l'església parroquial de Sant Feliu (BCIN, BOE 29/06/1985), amb part de l'edifici d'estil romànic i documentada ja l'any 993 i les masies d'època moderna de Can Lleonart, Can Companyó, Cal Barquer o Ca la Librada, totes elles amb documentació de la seva existència, havent estat l'edifici possiblement reformat, des dels segles XIV. L'any 1973 es publicà l'aparició de materials romans al subsòl de Can Companyó (Ed. rev. Alella, 1973, p. 3), notícia confirmada l'any 1975 per Salvador Artés, propietari de la finca (GALERA; ARTÉS 1975, p.22-23). Marta Prevosti també recull la informació, esmentant la localització, durant unes obres en l'eixida de la casa, de ceràmiques romanes i d'un as de Vespasià o Titus, amb l'anvers gastat i el revers amb la llegenda '...S.C' (PREVOSTI 1981, p.245). La Carta Arqueològica d'Alella (1987) assenyala que, durant la realització de la mateixa, Salvador Artés en negà l'aparició. Durant la revisió del Catàleg del Patrimoni Arqueològic d'Alella (2004) Josep Fluxà, aficionat d'Alella, informà de la localització i destrucció parcial d'un mur d'època romana durant les obres de construcció del soterrani de l'escenari de l'Hort de la Rectoria. El mur, del qual en roman part en el subsòl de l'actual aparcament, estava situat a l'entorn d'1,5 m de fondària i ubicat en diagonal respecte l'actual escenari, en sentit sud est - nord oest. El Sr. Fluxà, en realitzà un croquis i sol·licità el trasllat de les terres a Can Magarola, on, juntament amb altres, aficionats, la van garbellar. Entre els materials hi va aparèixer una moneda romana, una d'ibèrica i una d'indeterminada, ceràmica romana (l'equip que revisava el catàleg va poder veure fragments de 'dolium', d'àmfora local i d''opus signinum' a la Masia-Museu de Can Magarola), ceràmica ibèrica i fragments de vidre. També durant la revisió del Catàleg, Josep Font informà de l'aparició de diverses restes. A mitjan de la dècada de 1980, durant la instal·lació de serveis al lateral oest de la Plaça de l'Ajuntament es van seccionar nombroses inhumacions de l'antic cementiri, medieval i/o modern, situat darrera l'absis de l'església. L'any 2000, durant les obres de reforma del carrers del centre urbà, va observar la destrucció d'estructures romanes a la Plaça de l'Ajuntament, a 3 m davant de Cal Barquer, quan es realitzava una rasa per a la col·locació de serveis. S'hi observava l'existència d'un mínim de dues estructures, possibles murs, i una seqüència estratigràfica amb cendres i morter de calç, entre d'altres. A la terrera de l'obra s'hi va localitzar una vora de 'dolium' i una base d'una copa de T.S.Hispànica. Les restes apareixien a uns 40 cm de la superfície i fins a 1,5 m de fondària. També s'observà el seccionament de nombrosos murs d'època medieval o moderna al llarg dels carrers Dom Bosco i Rector Desplà i de la necròpolis de la Plaça. Així mateix, es localitzà un pivot d'àmfora tarraconense al mig del Torrent de Vallbona, a l'alçada del carrer Anselm Clavé. J. Font realitzà fotografies de les restes seccionades. L'any 2002, les obres de reforma del carrer Balmes també van seccionar antigues estructures. En el mateix carrer s'hi va localitzar un fragment de ceràmica decorada en verd i manganès. El conjunt de restes indica un origen romà per al centre del poble, essent l'àrea de localització de notables dimensions. El jaciment romà pot correspondre a un establiment rural de certa magnitud, si bé cal no descartar la possibilitat de que es tracti d'una vil·la ubicada entre les dues rieres. És possible la continuïtat de l'ocupació de l' indret en l'alta edat mitjana, justificant la construcció de l'església romànica i del nucli medieval. | 08003-286 | Alella | Notícies històriques de Salvador Artés sobre l'aparició de materials romans al subsòl de Can Companyó, publicades l'any 1975. Referències orals proporcionades per Josep Fluxà durant la revisió del Catàleg del Patrimoni Arqueològic d'Alella (2004) sobre l'aparició d'estructures romanes a mitjan de la dècada de 1980 a l'Hort de la Rectoria. Notícies de Josep Font sobre l'aparició d'estructures romanes a la Plaça de l'Ajuntament l'any 2000, publicades l'any 2000 i referències orals del mateix durant la revisió del Catàleg del Patrimoni Arqueològic d'Alella (2004). | 41.4938600,2.2948200 | 441138 | 4593823 | 08003 | Alella | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37426-foto-08003-286-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37426-foto-08003-286-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37426-foto-08003-286-3.jpg | Legal | Romà|Medieval|Modern|Contemporani|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | En les notícies publicades, Josep Font descriu erròniament que el fragment de Terra Sigil·lada localitzat a la Plaça de l'Ajuntament és aretina, ja que la peça és de producció hispànica, com es va comprovar en la revisió el Catàleg del Patrimoni Arqueològic d'Alella (2004). | 83|85|94|98|80 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 08:57 | |||||||
| 37427 | Pedrera de Font de Cera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pedrera-de-font-de-cera | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. FONT, Josep (2004). Catàleg del patrimoni arqueològic d'Alella. Inèdit. | L'àrea del jaciment presenta diverses roques de granit de grans dimensions, aflorament habitual en la Serra de Marina. Una de les roques presenta en el lateral sud i en la seva part superior, a 55 cm del coronament, un conjunt de 5 clivelles artificials, disposades de forma alineada en sentit transversal. La separació entre elles és d'uns 8 cm. Les clivelles mesuren entre 17 i 21 cm de llargada, entre 8 i 12 cm d'alçada i entre 7 i 10 cm de profunditat. La secció és en tots els casos planoconvexa, presentant un lleuger desgast. Al davant de la roca, en el lateral sud, a uns 3 m, s'hi observa un petit mur d'una sola filada de pedres de granit, unides en sec, la major part d'ell amagat per la pinassa i el sediment arenós. El mur, disposat en sentit est - oest, té un mínim de 4,80 m de llargada, adossant-se en l'extrem oest amb una altra roca de notables dimensions. L'extrem est no és visible. A les darreres pedres visibles d'aquest sector, s'hi adossa perpendicularment un altre muret de característiques semblants, de 70 cm de llargada visible. Al nord est de l'esmentada roca, a uns 5 m, se'n localitza una altra on s'hi observa l'empremta de l'extracció d'un gran bloc, al lateral superior est. La concavitat produïda per l'extracció presenta una planta rectangular, lleugerament irregular, d'1,50 per 1,60 m. Les parets del tall són rectes en els laterals sud i oest, amb una fondària d'entorn els 65 cm; en els laterals nord i est són irregulars i inclinats vers el fons, pla en la part central. En aquests dos laterals, nord i est, s'hi conserven les empremtes de les diverses clivelles realitzades per a l'extracció del bloc mitjançant tascons. L'amplada restant d'aquestes clivelles és d'entorn els 4 cm i de poc més d'1 cm de profunditat, estant disposades de forma alineada transversalment i separades entre elles per uns 8 cm. L'àrea que comprèn aquests elements correspon a una antiga pedrera per a l'extracció de blocs de granit. Les clivelles que s'observen en la primera roca constitueixen les perforacions artificials que es realitzaven per a l'extracció de blocs de pedra mitjançant la tècnica de tascons. La interpretació es corrobora en la segona roca, testimoni de l'extracció d'un bloc de granit mitjançant l'esmentada tècnica. També ho confirmen els propers paral·lels de les pedreres del Bosc de Can Cabús i del Torrent d'en Cabús. Els murets situats davant la primera roca delimiten un espai semitancat entre aquests i les roques naturals. No és possible determinar, en l'estat actual, si aquest espai fou delimitat 'ex professo' amb una finalitat determinada o si bé es murs corresponen a feixes de conreu que casualment fixen la petita àrea. No s'ha localitzat cap material o element que permeti proposar una datació per el conjunt de restes. En tot cas, la tècnica de tascons per a l'extracció de pedres ha estat emprada com a mínim des d'època romana fins ben entrada l'època contemporània. | 08003-287 | límit sud del barri de Font de Cera | Jaciment localitzat en el mes de setembre de 2004, durant el treball de camp per dur a terme la revisió del Catàleg del Patrimoni Arqueològic d'Alella. | 41.5103500,2.2982000 | 441435 | 4595651 | 08003 | Alella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37427-foto-08003-287-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37427-foto-08003-287-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37427-foto-08003-287-3.jpg | Legal | Romà|Contemporani|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | El jaciment és limítrof amb els de Can Cues i la Vinya d'en Tito Serra. També és proper a la Pedrera del Torrent d'en Cabús i al jaciment romà del Bosc de Can Cabús. | 83|98|80 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 08:57 | |||||||||
| 37428 | Pedrera del bosc de Can Cabús | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pedrera-del-bosc-de-can-cabus | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. FONT, Josep (2004). Catàleg del patrimoni arqueològic d'Alella. Inèdit. | L'àrea del jaciment presenta diverses roques de granit de grans dimensions, aflorament habitual en la Serra de Marina. Una de les roques, fragmentada, d'uns 2 m d'alçada i 3 d'amplada, presenta en l'extrem dret del lateral nord, a 30 cm de l'angle amb el lateral oest, un conjunt de 5 clivelles artificials, disposades de forma alineada en sentit longitudinal. La separació entre elles és d'uns 5 cm. Les clivelles mesuren uns 14 cm de llargada, entre 5 i 6 cm d'amplada i també entre 5 i 6 cm de profunditat. La secció és en tots els casos planoconvexa, presentant un lleuger desgast. L'àrea que comprèn aquests elements correspon a una antiga pedrera per a l'extracció de blocs de granit. Les clivelles que s'observen en la roca constitueixen les perforacions artificials que es realitzaven per a l'extracció de blocs de pedra mitjançant la tècnica de tascons. La interpretació es corrobora amb els propers paral·lels de les pedreres de Font de Cera i del Torrent d'en Cabús. No s'ha localitzat cap material o element que permeti proposar una datació per el conjunt de restes. En tot cas, la tècnica de tascons per a l'extracció de pedres ha estat emprada com a mínim des d'època romana fins ben entrada l'època contemporània. | 08003-288 | Bosc de Can Cabús | Jaciment localitzat en el mes de setembre de 2004, durant el treball de camp per dur a terme la revisió del Catàleg del Patrimoni Arqueològic d'Alella. | 41.5115200,2.3001800 | 441601 | 4595780 | 08003 | Alella | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37428-foto-08003-288-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37428-foto-08003-288-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37428-foto-08003-288-3.jpg | Legal | Romà|Contemporani|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | El jaciment és limítrof amb les restes romanes del Bosc de Can Cabús i també proper a la Pedrera del Torrent d'en Cabús, la Pedrera de Font de Cera i la Vinya d'en Tito Serra. | 83|98|80 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 08:57 | |||||||||
| 37429 | Pedrera del Torrent d'en Cabús | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pedrera-del-torrent-den-cabus | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. FONT, Josep (2004). Catàleg del patrimoni arqueològic d'Alella. Inèdit. | L'àrea del jaciment presenta diverses roques de granit de grans dimensions, aflorament habitual en la Serra de Marina. Una de les roques, d'uns 90 cm. de llargada, 1,60 d'amplada i 60 cm de gruix, presenta un conjunt de 7 empremtes de clivelles realitzades per a l'extracció d'un bloc de la roca mitjançant tascons. L'amplada restant d'aquestes clivelles és d'entre 4 i 5 cm i de poc més d'1 cm. de profunditat, estant disposades de forma alineada longitudinalment i separades entre elles per uns 10 cm. Les clivelles es situen en el lateral oest de la roca. S'observa que la roca, de posició inclinada, s'ha desprès d'una roca de majors dimensions situada al seu nord i sobre la qual encara s'hi recolza lleugerament. L'àrea que comprèn aquests elements correspon a una antiga pedrera per a l'extracció de blocs de granit. Les restes de les clivelles que s'observen en la primera roca constitueixen les perforacions artificials que es realitzaven per a l'extracció de blocs de pedra mitjançant la tècnica de tascons. La interpretació es corrobora amb els propers paral·lels de les pedreres de Font de Cera i del Bosc d'en Cabús. No s'ha localitzat cap material o element que permeti proposar una datació per al conjunt de restes. En tot cas, la tècnica de tascons per a l'extracció de pedres ha estat emprada com a mínim des d'època romana fins ben entrada l'època contemporània. | 08003-289 | Nord d'Alella, en la vessant sud de la Serra de Marina | Jaciment inèdit fins al moment, localitzat en el mes de setembre de 2004, durant les prospeccions realitzades per a la realització del present catàleg. | 41.5128300,2.2993700 | 441535 | 4595926 | 08003 | Alella | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37429-foto-08003-289-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37429-foto-08003-289-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37429-foto-08003-289-3.jpg | Legal | Romà|Contemporani|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | El jaciment és proper als de la pedrera de Font de Cera, Can Cues, Vinya d'en Tito Serra, Bosc de Can Cabús i pedrera del Bosc de Can Cabús. | 83|98|80 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 08:57 | |||||||||
| 37430 | Torrent de Rials | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torrent-de-rials | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. Carta Arqueològica d'Alella. Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya (IPAC). Generalitat de Catalunya, 1987. FONT, Josep (2004). Catàleg del patrimoni arqueològic d'Alella. Inèdit. PREVOSTI, Marta (1981). 'Cronologia i poblament a l'àrea rural d'Iluro'. Caixa d'Estalvis Laietana. Mataró, pàg. 47. | I-V dC | Indeterminat | Josep Ramírez informà Marta Prevosti, entorn l'any 1980, de l'aparició de ceràmiques romanes en superfície, en uns camps propers al Torrent de Rials (PREVOSTI 1981, p.47). Es tracta d'una notícia confusa. En la Carta Arqueològica d'Alella (1987) es considera que pot tractar-se del mateix jaciment que l'Hort d'en Font, si bé la descripció de la situació realitzada per la Dra. Prevosti sembla indicar que l' indret s'ubica al marge est del torrent. En el plànol de situació dels jaciments inclosos en la seva publicació, Prevosti l'ubica, efectivament, en aquesta àrea, si bé al sud de l'autopista. Durant la realització de la Carta Arqueològica d'Alella, l'any 1987, els membres de la Masia - Museu Can Magarola no van aportar més dades sobre el jaciment. És possible que el jaciment estigui situat al marge est del Torrent de Rials, segons la descripció original publicada per Prevosti. La relació amb el jaciments de l'Hort d'en Font i Can Patxiu és molt probable. En la visita a l' indret durant la revisió del Catàleg del Patrimoni Arqueològic d'Alella (2004) no s'hi va observar cap tipus d'indici de restes arqueològiques. Els camps es disposen en diverses terrasses i molt d'ells són coberts per hivernacles, dificultant l'observació de sòl. | 08003-290 | Marge est del Torrent de Rials | Referències orals proporcionades per Josep Ramírez a Marta Prevosti, entorn l'any 1980. | 41.4901000,2.3061200 | 442078 | 4593397 | 08003 | Alella | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37430-foto-08003-290-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37430-foto-08003-290-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37430-foto-08003-290-3.jpg | Legal | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | No es té notícia de la conservació de materials. Cal relacionar el jaciment amb els propers de l'Hort d'en Font i Can Patxiu. | 83|80 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 08:57 | |||||||
| 37431 | Urbanització Mar i muntanya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/urbanitzacio-mar-i-muntanya | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. Carta Arqueològica d'Alella. Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya (IPAC). Generalitat de Catalunya, 1987. FONT, Josep (2004). Catàleg del patrimoni arqueològic d'Alella. Inèdit. GALBANY, J., GARRIGA, N., MAJORAL, M., COLL, R. i FLUXÀ, J. (2008) Microdesgaste y patología dental en la población de la Edad de Bronce de 'Mar i Muntanya' (Alella, Barcelona). Revista Española de Antropología Física 28: 25-34. GALERA, Lluís (1949). 'La intensitat arqueològica d'un triangle llevantí: Alella, Masnou, Teià.'. MVSEV. Mataró, pàgs. 119 i 120. GALERA, Lluís i ARTÉS, Salvador (1975). 'Notes històriques de la parròquia de Sant Feliu d'Alella'. Alella, pàg.. 18 - 21. MALUQUER, J. (1948). Cripta sepulcral de la urbanización 'Mar y Montaña' de Alella. Ampurias, IX-X. Barcelona, 1947-48, pàg. 269-272. | És possible la conservació de part de les restes o possibles altres estructures en el subsòl de les finques actuals i en alguns espais sense edificar. | El Dr. Maluquer publicà el maig de 1947 la localització, durant els treballs de rebaix del sòl d'unes parcel·les a la urbanització Mar i Muntanya, d'una fossa que contenia diverses inhumacions. Les restes foren excavades pel mateixos obrers (MALUQUER 1947, p. 269-272). Segons consta en la Carta Arqueològica d'Alella (1987), el Sr. Aragó, d'Alella, va participar també en les excavacions, mentre que Lluís Galera va fer-ne fotografies. El Dr. Maluquer visità l' indret el juliol del mateix any i observà encara l' indret exacte de la troballa. Les restes van aparèixer en la parcel·la núm. 99 de la urbanització, actual núm. 6 del Carrer Tarragona, en un talús d'1,60 m d'alçada. Es tractava d'una fossa artificial de planta indeterminada i secció hemisfèrica, de 2,30 m d'amplada i 1,01 m d'alçada, situant-se la part superior a 60 cm del sòl original del solar. Al seu interior s'hi dipositaven diverses inhumacions, amb discrepància respecte la seva col·locació. Segons uns obrers les restes òssies estaven disperses i, segons altres, els individus estaven alineats i amb orientació contraposada; altres afirmaven també que fins i tot estaven col·locats en diversos pisos (MALUQUER op.cit., p269-272). També s'hi localitzà una tenalla de ceràmica, sencera, que contenia el cos d'un infant. La tenalla, que es conserva al Museu de Can Magarola, és de forma ovoide, fons convex i presenta quatre elements de prensió horitzontals, en forma de llengüeta. Segons Maluquer, la fossa no s'excavà completament, restant una part intacta al fons i presumiblement també en uns 50 cm pel lateral oest. Un cop buidada la fossa, el obrers la rebliren de pedres per tal que no s'esllavissés. En un talús de la parcel·la contigua, el Dr. Maluquer hi observà també restes humanes. Les restes semblen respondre a una fossa sepulcral d'inicis de l'Edat de Bronze, a jutjar per les característiques de la tenalla de ceràmica. Actualment (2004) la zona està plenament urbanitzada i no és possible observar cap element relacionat amb les restes. | 08003-291 | C. Tarragona, 6 | Notícia publicada el 1947 pel Dr. Maluquer, que estiuejava al Masnou, a partir de les notícies de Tersol, dibuixant del Museu Arqueològic de Barcelona. Les restes humanes foren traslladades al cementiri d'Alella. La tardor de l'any 2000, Josep Fluxà, Ramon Coll, Jordi Galbany i d'altres van recuperar les restes òssies per iniciar-ne l'estudi antropològic, segons informació proporcionada per Ramon Coll durant la revisió del Catàleg del Patrimoni Arqueològic d'Alella (2004). | 41.4837900,2.2998200 | 441546 | 4592701 | 08003 | Alella | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37431-foto-08003-291-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37431-foto-08003-291-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37431-foto-08003-291-3.jpg | Legal | Edats dels Metalls|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Segons la Carta Arqueològica d'Alella (1987) la tenalla de ceràmica fou traslladada a l'Ajuntament. Posteriorment Josep Fluxà, d'Alella, la restaurà, el 23 d'agost de 1987, la diposità al Museu de Can Magarola. | 79|76 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 08:57 | ||||||||
| 37432 | Vinya del Rei; Bosc de Cal Baró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vinya-del-rei-bosc-de-cal-baro | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. Carta Arqueològica d'Alella. Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya (IPAC). Generalitat de Catalunya, 1987. FONT, Josep (2004). Catàleg del patrimoni arqueològic d'Alella. Inèdit. PREVOSTI, Marta (1981). 'Cronologia i poblament a l'àrea rural de Baetulo'. Museu de Badalona. Badalona, pàg. 244. | I-V dC | No es coneix | Josep Ramírez informà la Dra. Marta Prevosti, entorn l'any 1980, de la troballa superficial de ceràmiques romanes, sense especificar-ne el tipus, sota un petit bosc de pins (PREVOSTI 1981, p.244). L'any 1987, en realitzar-se la Carta Arqueològica d'Alella, no s'hi van apreciar restes arqueològiques. En la visita a l' indret durant la revisió del Catàleg del Patrimoni Arqueològic d'Alella (2004) no s'observà cap indici de restes arqueològiques al bosc de pins existent en ambdós costats de la part sud del carrer Tèlia. | 08003-292 | barri de Nova Alella, al sud-oest del centre urbà. | Referències orals proporcionades per Josep Ramírez a Marta Prevosti, entorn l'any 1980. No s'hi ha realitzat cap actuació, únicament la recollida de material superficial. | 41.4912000,2.2913400 | 440845 | 4593530 | 08003 | Alella | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37432-foto-08003-292-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37432-foto-08003-292-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37432-foto-08003-292-3.jpg | Legal | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | La denominada Vinya del Rei estava situava sobre la part alta de l'àrea delimitada, entre el Carrer Vinya del Rei i el bosc del cementiri. El bosc on es situa el jaciment formava part de la finca de Cal Baró. | 83|80 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 08:57 | |||||||
| 37433 | Vinya del senyor Mañas; Can Coll ; Mas Coll | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vinya-del-senyor-manas-can-coll-mas-coll | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. Carta Arqueològica d'Alella. Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya (IPAC). Generalitat de Catalunya, 1987. COLL, Ramon (1988). ' Nota sobre les excavacions arqueològiques a Mas Coll (Alella, El Maresme)'. Alella, 200. Alella, pàg. 41. COLL, R. i CAZORLA, F. (1993). ' Can Coll. Alella.'. Època romana. Antiguitat tardana. Campanyes 1982-1989. Anuari d'Intervencions Arqueològiques a Catalunya, 1. Generalitat de Catalunya. Barcelona, pàg. 167. COLL, R.; PERA, J.; CAZORLA, F.(2001). 'El jaciment romà de Mas Coll. Alella. El Maresme.', XVII Sessió d'Estudis Mataronins. Mataró, pàg.. 219-238. FONT, Josep (2004). Catàleg del patrimoni arqueològic d'Alella. Inèdit. PREVOSTI, Marta (1981). 'Cronologia i poblament a l'àrea rural de Baetulo'. Museu de Badalona. Badalona, pàg. 244. | I -II dC | La majoria del jaciment ha estat destruït | A finals de la dècada de 1970, en obrir-se el carrer de La Selva, van aparèixer en el marge nord del vial diverses parets de factura romana i es trobà superficialment un amforisc i un vas de T.S. Lucente (f. Lamb. 28). Posteriorment la Dra. Marta Prevosti visità l' indret i hi observà fragments de 'tegulae', àmfora, ceràmica comuna, ceràmica de parets fines i un fragment de T.S.Clara A (PREVOSTI 1981, p.244). L'any 1982 els aficionats del Museu d'Alella hi van exhumar una àmfora bètica f. Belt. II A, sencera, localitzada 'in situ' en l'angle entre dos murs. L'excavació es limità a la realització d'un forat per a l'extracció de l'àmfora. Sense cap tipus de control arqueològic, l'any 1986 es començà la construcció d'una casa en el solar, destruint probablement gran part de les restes. Entre el gener i el febrer de 1987 s'hi va realitzar una excavació d'urgència, dirigida per Ramon Coll i Joaquim Pera, en motiu de la construcció d'una piscina. L'actuació consistí en l'excavació d'una franja de 8,5 m de llargada, seguint el traçat del carrer, i d'entre 3 i 1,75 m d'amplada, dividida en dos quadres. S'hi documentà un recinte o habitació format per tres parets realitzades amb pedres de granit local lligades amb argila; la paret oest hauria desaparegut en construir-se el carrer. L'amplada mitjana dels murs era de 50 cm, conservant en la part est entre 1,40 i 1,60 m d'alçada, mentre que en l'oest, tocant al carrer, apareixien arrasades fins al subsòl natural. No es constatà cap rasa de fonamentació, essent les parets construïdes sobre aquest subsòl. El paviment del recinte el formaria així mateix el nivell geològic. L'estrat d'enderroc, aparegut també a l'exterior de l'habitació, estava format per argila i grans quantitats de pedra, 'tegulae', 'imbrices' i alguns fragments de tovot i d''opus signinum'. Els directors de l'excavació plantegen la hipòtesi de l'ensorrament de la teulada en direcció SE, produït de manera sobtada. En aquest nivell s'hi recuperà alguns fragments de ceràmica Campaniana A, un fragment de T.S. Sud gàl·lica, T.S.Hispànica, T.S. Africana A, ceràmica de cuina africana, abundant terrissa comuna, àmfora (f. Dr.7-11 i Pascual 1) i fragments de 'dolia'. Destaquen també una anella i dos claus de ferro, tres fragments de separadors de cuita, un fragment de ponderal, un possible opercle i tres peces de terracota de forma triangular convexa. A l'interior del recinte, sota l'enderroc, es localitzà directament el sòl d'ocupació, constituït pel terreny natural. Retallant aquest estrat, s'hi documentà un forat de pal, de 41 cm de diàmetre màxim i una fondària de 50 cm. A l'exterior, destaca la localització de dos estrats amb cendres i amb nombrosa presència de terrisses cremades i abundants rebuigs de forn. Les restes correspondrien a un possible establiment rural que ben a prop disposaria d'un forn de cocció de ceràmiques comunes, del qual els estrats amb rebuigs en serien una possible escombrera. S'hi produirien olles f. Vegas 1, pàteres f. Vegas 20, cassoles de vora bífida imitació d'importacions i gerres f. Vegas 38. Es desconeix la cronologia fundacional de l'establiment, si bé podria estar entorn finals del segle I aC i inicis del segle I dC. L'amortització pot datar-se vers inicis del segle II dC. Actualment (2004) les restes son cobertes per un talús que protegeix la piscina de la finca. | 08003-293 | Carrer de La Selva, 28 | Les restes les detecten inicialment Luís Galera, B. Llinàs i J. Ramírez a finals dels anys setanta, quan l'obertura del carrer de la Selva afecta diverses estructures. L'any 1982 els aficionats del Museu d'Alella exhumen una àmfora sencera. L'any 1986 es construeix una casa en el solar on havien aparegut les restes, destruint-ne la major part. L'any 1987 s'hi realitza una excavació d'urgència en motiu de la construcció d'una piscina. La intervenció fou dirigida per Ramon Coll i Joaquim Pera, amb membres de l'AECC de Premià de Mar, aficionats del Museu d'Alella i estudiants de la Universitat de Barcelona acompanyats de Marta Prevosti. | 41.5027700,2.2820900 | 440084 | 4594820 | 08003 | Alella | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37433-foto-08003-293-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37433-foto-08003-293-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37433-foto-08003-293-3.jpg | Legal | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | A la Masia - Museu Can Magarola d'Alella s'hi conserven diverses caixes dels materials procedents de l'excavació d'urgència de 1987. | 83|80 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 08:57 | |||||||
| 93817 | Horta Nova | https://patrimonicultural.diba.cat/element/horta-nova | <p><span><span><span><span><span><span><span>GENERALITAT DE CATALUNYA (2008). <em>Inventari del patrimoni arqueològic d’Arenys de Mar</em>. [consulta en línia a: <a href='https://invarque.cultura.gencat.cat/search-result'>https://invarque.cultura.gencat.cat/search-result</a> el 21 de febrer de 2023].</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>JÁRREGA DOMÍNGUEZ, Ramón (2015). Ánforas vinarias en el este de la Hispania Citerior en época tardorepublicana (siglo IaC); dins <em>SPAL: Revista de prehistoria y arqueología de la Universidad de Sevilla</em>, pp. 77-98.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>OLESTI VILA , Oriol (1995). <em>El territori del Maresme en època republicana (s. III-I a.C.). Estudi d'Arqueomorfologia i Història</em>. Premi Iluro 1994. Mataró: Caixa d’Estalvis Laietana.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>PONS GURI, J.M. (1938). Notes per a l’arqueologia del Maresme; dins <em>Butlletí de l'Associació Excursionista de Catalunya</em>, pp. 48.</span></span></span></span></span></span></span></p> | IIaC -IdC | Parcialment destruït. | <p><span><span><span>Jaciment d'època romana identificat durant la confecció de la carta arqueològica del Maresme, l’any 1987. En el treball de camp es documentaren, en uns rebaixos, restes de ceràmiques d’època romana. Entre els materials documentats s'hi trobaven fragments d'àmfora, vores de Pascual 1 i Laietana 1, un fragment de ceràmica campaniana B, ceràmica comuna romana i ibèrica, fragments de doli i restes de teula. Alguns fragments d'àmfora estaven recremats i hi havia alguns fragments de maons d'argila típiques de les construccions de forns romans. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Donades les característiques de les troballes, podem parlar de la hipotètica existència, en aquest indret, d'un forn romà relacionat, possiblement, a partir de les noticies recollides per Pons Guri, amb un establiment rural d'explotació agropecuària d'època romana, tipus <em>vilae</em>. La cronologia estaria compresa a partir dels materials documentats entre el segle I aC. i el canvi d'era. Durant la prospecció efectuada el 2008, amb motiu de la revisió de la carta arqueològica del Maresme, no es va documentar en aquest indret cap tipus de resta arqueològica, ni béns mobles ni immobles. Tota la zona està completament urbanitzada.</span></span></span></p> | 08006-265 | Al marge esquerre de la riera d'Arenys, entre el tram del Pare Fita i el parc dels Països Catalans (carrer de Pompeu Fabra), al carrer de Calella. | <p><span><span><span>Segons notícies històriques recollides per J.M. Pons Guri (1938), als antics terrenys de la masia d'Horta Nova ja s'havien realitzat troballes semblants, al costat dels solars on es realitzaren les obres i les troballes actuals. Al costat de les noves construccions, va quedar l’any 1987 un solar sense edificar. On hi havia les terres mogudes i a l'altra banda del carrer Pompeu Fabra hi ha terres de conreu susceptibles de formar part del jaciment.</span></span></span></p> | 41.5882451,2.5454861 | 462117 | 4604161 | 08006 | Arenys de Mar | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93817-02p1570737.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93817-03p1570738.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93817-04p1570743.jpg | Legal | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | L'accés al jaciment es fa des del centre urbà d'Arenys de Mar, per la Riera del Bisbe Pol, i posteriorment pel carrer de la Riera del Pare Fita. La zona on s'ubica el jaciment es documenta al marge est de la riera d'Arenys, entre el carrer de la Riera del Pare Fita i el parc dels Països Catalans (carrer Pompeu Fabra), al carrer de Calella. Zona completament urbanitzada. | 83 | 1754 | 1.4 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 08:57 | |||||
| 93818 | Torre dels Encantats | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-dels-encantats-1 | <p><span><span><span>AA.VV (2004).<em>El poblat ibèric de la Torre dels Encantats</em>; catàleg de l’exposició. Arenys de Mar: Museu d’Arenys de Mar.</span></span></span></p> <p><span><span><span>AA.VV (2013). <em>Catàleg dels materials arqueològics de la Torre dels Encantats</em>; catàleg de l’exposició. Arenys de Mar: Ajuntament d'Arenys de Mar - Museu d’Arenys de Mar.</span></span></span></p> <p><span><span><span>BRUGUERA RIERA, Ramon (2004) El poblat ibèric de la Torre dels Encantats: síntesi històrica; dins AA.VV .<em>El poblat ibèric de la Torre dels Encantats</em>; catàleg de l’exposició. Arenys de Mar: Museu d’Arenys de Mar, pp. 5-11.</span></span></span></p> <p><span><span><span>GENERALITAT DE CATALUNYA (2008). Inventari del patrimoni arqueològic d’Arenys de Mar. [consulta en línia a: <a href='https://invarque.cultura.gencat.cat/search-result'><span><span>https://invarque.cultura.gencat.cat/search-result</span></span></a> el 21 de febrer de 2023].</span></span></span></p> <p><span><span><span>MASÓ, Felip (2013). Les veus del poblat. Historiografia i estudis sobre la Torre dels Encantats; dins AA.VV. <em><span>Catàleg dels materials arqueològics de la Torre dels Encantats</span></em>; catàleg de l’exposició. Arenys de Mar: Ajuntament d'Arenys de Mar - Museu d’Arenys de Mar; pp. 16-23.</span></span></span></p> <p><span><span><span>SALARICH, Joaquim (1882). <em>Apuntes para la historia de Caldas de Estrach</em>. Barcelona</span></span></span></p> | V aC - XV dC | Tot i que algunes pedres del jaciment es van reutilitzar per construir la torre de guaita i l'any 1937/38 per camuflar els búnquers de la platja de La Musclera. | <p><span><span><span>Restes d'un poblat ibèric de grans dimensions, amb una torre medieval al mig, documentat a partir de les intervencions realitzades a finals del segle XIX per Salarich i Pel<span><span><span><span><span><span>licer. Posteriorment, entre 1930 i 1960, s'hi realitzaren diferents intervencions, dutes a terme, entre d'altres, per J.M. Pons Guri i M. Ribas. </span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>Durant aquestes intervencions es varen documentar les restes de les habitacions del poblat, i la muralla d'aquest. També es documentaren sis sitges de grans dimensions, avui destruïdes. Entre els materials que s'hi recuperaren, segons Salarich, s'hi van documentar una dracma emporitana, ceràmica hel·lenística, i 42 pesos de teler. També es documentaren urnes cineràries. Aquest poblat fortificat, fou parcialment destruït els anys 1932 i 1942 quan s'hi instal·laren algunes bateries costeres i s'extragueren pedres del poblat per a la seva construcció. Aquells treballs afectaren els sectors meridionals i sud-oriental del poblat així com la muralla nord que fou totalment arrasada. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Es desconeix si la construcció de la torre medieval va destruir part del poblat ibèric, atès que no s'hi ha fet mai cap intervenció arqueològica, encara que cal suposar que, degut a la proximitat d'aquest, es devien aprofitar pedres del mateix per bastir la torre. Tenint en compte les característiques de les troballes, podem parlar de l'existència, al cim del turó de la Torre dels Encantats, d'un poblat ibèric que cronològicament podríem situar, en funció dels materials documentats durant les diferents intervencions, entre finals dels segle IV i el segle III aC, pervivint durant l'època romana republicana. Encara que s'ha parlat de l'existència en aquesta àrea de restes d'època romana, només Pons Guri en la seva publicació de 1938 cita la troballa de diferents objectes de terrissa i vidre romans i una moneda d'època republicana. </span></span></span></p> | 08006-266 | Turó de la Torre dels Encantats | <p>El descobridor d'un poblat ibèric al Turó de la Torre dels Encantats fou el vigatà Joaquim Salarich i Verdaguer, que a l'any 1881, faria la primera intervenció i organitzaria una visita pels socis excursionistes de La Catalanista, el 5 de juliol de 1881. Ho expliquen detalladament Ramon Bruguera (2004) i Felip Masó (2013). Fins als anys trenta del segle XX no es reprendrien les intervencions arqueològiques. Aquest cop de la mà de Josep Maria Pons i Guri. La Guerra Civil espanyola ho interrompria; però als anys 40 i 50 es reprendrien les tasques de recerca. Les campanyes més importants dirigides per J. M Pons i Guri serien les de l'any 1949-50 i la de l'any 1957, codirigida amb E. Ripoll. Des de llavors no s'ha fet cap altra intervenció arqueològica. En els article citats podeu trobar una àmplia bibliografia de les troballes.</p> <p><span><span><span>Durant la prospecció efectuada el 2008, amb motiu de la revisió de la carta arqueològica del Maresme, es constatà la conservació de part de la muralla del sector oest. També es van poder veure algunes restes d'habitacions descobertes a través de les diferents excavacions realitzades, encara que siguin poc visibles pel seu abandonament i per la vegetació que hi ha crescut.</span></span></span></p> | 41.5716143,2.5305328 | 460860 | 4602321 | 08006 | Arenys de Mar | Restringit | Bo | Legal | Romà|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Altres | Inexistent | 2023-11-13 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | L'accés al jaciment es fa des del centre urbà de Caldes d'Estrac, per la riera d'aquesta població. Cal agafar el carrer dels Pins d'en Selva, fins accedir al cim del turó. Un cop s'arriba a les últimes cases edificades, cal seguir a peu fins el jaciment. La zona on s'ubica el jaciment es localitza al cim del turó de la Torre dels Encantats, una zona de bosc i matolls al vessant nord, i una zona enjardinada al vessant sud. No és accessible al públic. | 83|85 | 1754 | 1.4 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 08:57 | ||||||
| 93819 | Sant Pere Avanto | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-pere-avanto | <p><span><span><span>AA.VV (1995). Autopistes i arqueologia. Memòries de les excavacions en la prolongació de l’autopista A-19. Barcelona: Generalitat de Catalunya i ACESA.</span></span></span></p> <p><span><span><span>GENERALITAT DE CATALUNYA (2008). Inventari del patrimoni arqueològic d’Arenys de Mar. [consulta en línia a: <a href='https://invarque.cultura.gencat.cat/search-result'><span><span>https://invarque.cultura.gencat.cat/search-result</span></span></a> el 21 de febrer de 2023].</span></span></span></p> | VII aC- XV dC | Es desconeix el seu estat actual de conservació ja que els sondejos fets només permeteren documentar ceràmica en superfície. | <p><span><span><span>Jaciment d'època iberoromana i medieval identificat durant la realització de la carta arqueològica del Maresme l’any 1987, a partir de la troballa de ceràmiques romanes en superfície. Entre els materials documentats s'hi trobaven fragments d’àmfora indeterminada, comuna ibèrica i romana i grisa medieval. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Atesa l'escassetat tipològica del material i l'àrea sondejada, no es pot especificar el tipus de jaciment ni acotar més acuradament l'adscripció cronològica. Encara que tenint en compte les característiques de les troballes, podem parlar de la hipotètica existència en aquest indret d'alguna estructura, tipus sitja, que podria estar relacionada amb el jaciment del Turó dels Encantats. Cronològicament, a partir de les restes ceràmiques documentades, aquest espai s'hauria ocupat en època ibèrica, perdurant en època romana i una reocupació en època medieval. </span></span></span></p> | 08006-267 | Al marge meridional de l'autopista C-32, al costat del pont que la creua, abanda i banda del camí del Remei. | <p><span><span><span>Durant les obres de realització de l'autopista del Maresme C-32, l’any 1992, es van fer 20 cales de sondatge amb resultat negatiu.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Durant la prospecció efectuada el 2008, amb motiu de la revisió de la carta arqueològica del Maresme, no es documentaren, en el lloc, cap tipus de restes arqueològiques, mobles ni immobles.</span></span></span></p> <p> </p> <p> </p> | 41.5775235,2.5278854 | 460643 | 4602978 | 08006 | Arenys de Mar | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93819-01p1570852.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93819-02p1570846.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93819-03p1570847.jpg | Inexistent | Romà|Medieval|Ibèric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Altres | Inexistent | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | L'accés al jaciment es fa des del nucli urbà de Caldes d'Estrac cap a la urbanització Andersen, pel carrer que dona al camí del Remei. Al costat del pont que creua l'autopista del Maresme C-32. La zona on s'ubica el jaciment es documenta al marge sud de l'autopista del Maresme C-32, al costat del pont que la creua, a banda i banda del camí del Remei. Zona de bosc i matolls. La part oest del jaciment a sofert rebaixos i una part està conreada. | 83|85|81 | 1754 | 1.4 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 08:57 | |||||
| 93820 | Vall de Maria; Can Linati | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vall-de-maria-can-linati | <p><span><span><span>ALMAGRO, M; SERRA RÀFOLS, J de C; COLOMINAS, J. (1945). Carta Arqueológica de España: Barcelona; Madrid: Instituto Diego Velázquez CSIC.</span></span></span></p> <p><span><span><span>ALSIUS ,P. (1898). La Vall de Maria; dins RAAAB, I. Banyoles.</span></span></span></p> <p><span><span><span>BARRAL, Xavier (1978). <em>Les mosaiques romaines et médiévales de la regió Laietana (Barcelona et ses environs)</em>. Barcelona: Universitat de Barcelona.</span></span></span></p> <p><span><span><span>ESTRADA, Josep (1969). <em>Vías y poblamiento romano en el territorio del àrea metropolitana de Barcelona</em>. Barcelona: Comisión de urbanismo, 65.</span></span></span></p> <p><span><span><span>FITA, F.(1885). Estudios históricos; dins Butlletí de l’Acadèmia de la Història.</span></span></span></p> <p><span><span><span>GENERALITAT DE CATALUNYA (2008). Inventari del patrimoni arqueològic d’Arenys de Mar. [consulta en línia a: <a href='https://invarque.cultura.gencat.cat/search-result'><span><span>https://invarque.cultura.gencat.cat/search-result</span></span></a> el 21 de febrer de 2023].</span></span></span></p> <p><span><span><span>GORGES, J.G (1979). <em>Les villes hispano-romaines: Inventaire et problemàtiques archéologique</em>. París: Université de Bordeaux.</span></span></span></p> <p><span><span><span>PELLICER, J.M. (1887). <em>Estudios histórico-arqueológicos sobre Iluro</em>. Mataró.</span></span></span></p> <p><span><span><span>PLA CARGOL, C.F. J (1949). <em>Comisión provincial de monumentos de Gerona. Un siglo de actuación</em>; dins Memòria Anales del Instituto de Estudios Gerundenses, VI. Girona.</span></span></span></p> <p><span><span><span>PONS GURI, J.M. (1938). Notes per a l’arqueologia del Maresme; dins Butlletí de l'Associació Excursionista de Catalunya, pp. 48.</span></span></span></p> <p><span><span><span>SERRA RÀFOLS, j DE c (1928). <em>Forma Conventus tarraconensis</em>; dins Memòria, vol. I, fasc. 4. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans, pp. 69.</span></span></span></p> | II aC - V dC | Parcialment destruït. | <p><span><span><span>Jaciment d’època romana, segurament un hàbitat que fou excavat l’any 1931. La intervenció arqueològica permeté documentar dos paviments, un d'opus testaceum i l<span><span><span><span><span><span>'altre de reticulatum. També es va documentar un forn, al marge sud-est, i canalitzacions d'aigua. Totes aquestes estructures van ser destruïdes segons X. Barral (1978) el mateix 1931. </span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>L’any 1987 es va realitzar una intervenció arqueològica que va descobrir un dipòsit amb parets de maons revestits d'opus signinum, amb un paviment d'opus reticulatum en tota la superfície, que presenta un desnivell progressiu intencionat. També es va documentar un abocador. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Tota la zona del dipòsit es va cobrir amb sauló, conservant-lo. Malgrat aquestes mesures protectores l'àrea es va urbanitzar i en l'actualitat l'espai del jaciment és ocupat per un càmping: 'El Carlitos'. Segons el material que es conserva, i les notícies de les troballes que es van observar a principis de segle passat, es pot establir l'existència d'una vil·la romana. De manera concreta, les restes estructurals, restes de mosaics, conservades en diferents museus, semblen pertànyer a la pars urbana d'aquest establiment. Cronològicament, a partir de les restes ceràmiques documentades i la informació de què es disposa, aquest espai s'hauria ocupat en època romana sense poder-ne acotar més la seva datació. </span></span></span></p> | 08006-268 | Carrertera N-II PK 659 | <p><span><span><span>Jaciment documentat abans de 1885 per Fidel Fita, que va trobar-hi ceràmica, monedes i restes de mosaics d'opus tessellatum i d'opus sectile. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Durant la prospecció efectuada el 2008, amb motiu de la revisió de la carta arqueològica del Maresme, no s'ha documentat cap resta arqueològica ja que la zona està plenament urbanitzada pel càmping 'El Carlitos'. Es desconeix si durant la urbanització del càmping es varen destruir les restes del dipòsit documentat l'any 1987.</span></span></span></p> | 41.5852279,2.5693631 | 464105 | 4603816 | 08006 | Arenys de Mar | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93820-02p1570278.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93820-03p1570275.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93820-04dsc0866.jpg | Inexistent | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Altres | Inexistent | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | L'accés al jaciment es fa des de la carretera N-II, un cop passat el nucli urbà d'Arenys de Mar en direcció cap a Canet de Mar, abans d'arribar al PK 659. L'àrea on s'ubica el jaciment es documenta al cantó nord de la carretera, on actualment hi ha el càmping 'El Carlitos'. Zona totalment urbanitzada i rebaixada per les diverses obres del càmping. | 83 | 1754 | 1.4 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 08:57 | |||||
| 93821 | Can Lloberas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-lloberas-0 | <p><span><span><span>ESTRADA, Josep (1969). <em>Vías y poblamiento romano en el territorio del àrea metropolitana de Barcelona</em>. Barcelona: Comisión de urbanismo, 65.</span></span></span></p> <p><span><span><span>GENERALITAT DE CATALUNYA (2008). Inventari del patrimoni arqueològic d’Arenys de Mar. [consulta en línia a: <a href='https://invarque.cultura.gencat.cat/search-result'><span><span>https://invarque.cultura.gencat.cat/search-result</span></span></a> el 21 de febrer de 2023].</span></span></span></p> <p><span><span><span>PONS GURI, J.M. (1938). Notes per a l’arqueologia del Maresme; dins Butlletí de l'Associació Excursionista de Catalunya, pp. 48.</span></span></span></p> | II aC. - V dC. | Es desconeix el seu estat de conservació actual. | <p><span><span><span>Jaciment d'època romana documentat al primer quart del segle XX, quan es varen trobar a la zona on s'ubica el jaciment, alguns fragments de <em>tègula </em>i ceràmica romana indeterminada<span><span><span><span><span><span>, així com fragments de plom treballat. </span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>Segons J.M. Pons Guri, que publicà la noticia el 1938, es podrien interpretar aquelles troballes com a restes de sepultures romanes, sense concretar res més respecte els materials ceràmics que ell mateix esmenta. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Atesa l'escassa diversitat tipològica del material no es pot especificar el tipus de jaciment ni acotar més acuradament l'adscripció cronològica. Tota la zona està ocupada per hivernacles, i s'hi han efectuat moviments de terres per adequar els camps als conreus.</span></span></span></p> | 08006-269 | Entre el Rial Llarg i el Rial d'en Navarra, per sota la C-32 | <p><span><span><span>L’any 1987, quan es va realitzar la carta arqueològica del Maresme, no es varen identificar materials arqueològics en superfície.</span></span></span></p> | 41.5778004,2.5320750 | 460993 | 4603007 | 08006 | Arenys de Mar | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93821-02dsc1935.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93821-03p1570824.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93821-04p1570815.jpg | Inexistent | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Altres | Inexistent | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | L'accés al jaciment es fa des de la carretera N-II, al PK 665, sortint pel lateral que porta a la zona comercial. En aquest punt cal agafar el rial Llarg, i seguir aquest camí uns 900 metres fins arribar a la finca de can Lloberes, just abans de travessar l'autopista C-32. La zona on s'ubica el jaciment es tracta d'una explotació agropecuària a la finca de can Lloberes, entre el rial Llarg i el rial d'en Navarra. | 83 | 1754 | 1.4 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 08:57 | |||||
| 93822 | Carrer d'Amunt; Carrer d'Andreu Guri | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-damunt-carrer-dandreu-guri | <p><span><span><span>ALMAGRO, M; SERRA RÀFOLS, J de C; COLOMINAS, J. (1945). Carta Arqueológica de España: Barcelona; Madrid: Instituto Diego Velázquez CSIC.</span></span></span></p> <p><span><span><span>BADOSA, Josep i MILÀ, Salvador (1990). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Ajuntament d’Arenys de Mar; Aprovat pel Ple en data 22 de març de 1990.</span></span></span></p> <p><span><span><span>GENERALITAT DE CATALUNYA (2008). Inventari del patrimoni arqueològic d’Arenys de Mar. [consulta en línia a: <a href='https://invarque.cultura.gencat.cat/search-result'><span><span>https://invarque.cultura.gencat.cat/search-result</span></span></a> el 21 de febrer de 2023].</span></span></span></p> <p><span><span><span>MADOZ, P. (1854). <em>Diccionario geográfico - estadístico - histórico de España y sus posesiones de ultramar.</em></span></span></span></p> <p><span><span><span>PONS GURI, J.M. (1938). Notes per a l’arqueologia del Maresme; dins Butlletí de l'Associació Excursionista de Catalunya, pp. 48.</span></span></span></p> | II aC. - V dC. | Es desconeix l'estat actual del jaciment, ja que es troba urbanitzat en la seva totalitat. | <p><span><span><span>Jaciment d'època romana documentat arran de l'aparició de dos sepulcres: un amb obra de maçoneria, el qual contenia un sarcòfag de plom, i un altre construït amb <em>tègules</em></span></span></span><span><span><span><span><span><span>.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>Ateses les característiques de les troballes, podem parlar de la hipotètica existència, en un indret proper a aquest carrer, d'alguna zona de necròpolis associada amb algun assentament romà de característiques indeterminades. Cronològicament, a partir de les restes documentades, aquest possible espai de necròpolis s'hauria ocupat en època romana, sense poder acotar més acuradament l'adscripció cronològica. </span></span></span></p> | 08006-270 | Carrer d'Andreu Guri, abans conegut com carrer d'Amunt (i no de munt). | <p><span><span><span>No es pot concretar la data de les troballes, només es coneix que va ser a finals del segle XIX o principis del segle XX.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Durant la prospecció efectuada el 2008, amb motiu de la revisió de la carta arqueològica del Maresme, no es va documentar cap resta arqueològica ja que la zona està totalment urbanitzada. Es va observar, però, que aquest carrer s'ha urbanitzat de nou i s'ha realitzat una canalització de clavegueram nova sense que consti cap seguiment arqueològic.</span></span></span></p> | 41.5795520,2.5502028 | 462504 | 4603194 | 08006 | Arenys de Mar | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93822-02p1570930.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93822-03p1570931.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93822-04p1570932.jpg | Legal | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Altres | Inexistent | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | L'accés al jaciment es fa des del nucli urbà d'Arenys de Mar, per la riera del Bisbe Pol, a la banda est. El carrer d’Amunt, actualment carrer d'Andreu Guri, presenta un traçat sinuós perpendicular a la riera. El jaciment no es pot ubicar amb exactitud a causa de la manca d'informació precisa. L'àrea està totalment urbanitzada des de principis de segle XX. | 83 | 1754 | 1.4 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 08:57 | |||||
| 93823 | El Turó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-turo | <p><span><span><span>BADOSA, Josep i MILÀ, Salvador (1990). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Ajuntament d’Arenys de Mar; Aprovat pel Ple en data 22 de març de 1990.</span></span></span></p> <p><span><span><span>GENERALITAT DE CATALUNYA (2008). Inventari del patrimoni arqueològic d’Arenys de Mar. [consulta en línia a: <a href='https://invarque.cultura.gencat.cat/search-result'><span><span>https://invarque.cultura.gencat.cat/search-result</span></span></a> el 21 de febrer de 2023].</span></span></span></p> | II aC. - V dC. | Es desconeix l'estat actual del jaciment perquè es tracta d'una finca tancada d'accés restringit. | <p><span><span><span>Jaciment d'època romana documentat a partir de la troballa efectuada per J. Pera i Isern, a principis dels anys 80 del segle XX, on assenyalava que al carrer de les Mar<span><span><span><span><span><span>garides s'hi havien trobat materials d'època romana rodats, procedents segurament del cim del turó. Entre els materials hi havia un pivot d'àmfora amb grafit. Atesa l'escassa diversitat tipològica del material no es pot especificar el tipus de jaciment ni acotar més acuradament l'adscripció cronològica. </span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 08006-271 | El Turó | <p><span><span><span>Durant la prospecció efectuada el 2008, amb motiu de la revisió de la carta arqueològica del Maresme, no es va poder entrar en aquest indret, ja que es tracta d'una finca tancada.</span></span></span></p> | 41.5812554,2.5515962 | 462622 | 4603383 | 08006 | Arenys de Mar | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93823-02dsc1930.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93823-03dsc1932.jpg | Legal | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | La zona on s'ubica el jaciment es documenta al cim i al vessant oest de la muntanya coneguda amb el topònim del Turó, que s’hi accedeix des de la Riera del Bisbe Pol. Cal agafar el carrer de l'Olivar, i pujar per aquest fins al carrer de la Plana. Es tracta d’una finca tancada on s'hi localitzen diferents edificacions i una zona de bosc. | 83 | 1754 | 1.4 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 08:57 | |||||
| 93824 | Horta Fassina; Can Fassina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/horta-fassina-can-fassina | <p><span><span><span>AA.VV (1995). Autopistes i arqueologia. Memòries de les excavacions en la prolongació de l’autopista A-19. Barcelona: Generalitat de Catalunya i ACESA.</span></span></span></p> <p><span><span><span>GENERALITAT DE CATALUNYA (2008). Inventari del patrimoni arqueològic d’Arenys de Mar. [consulta en línia a: <a href='https://invarque.cultura.gencat.cat/search-result'><span><span>https://invarque.cultura.gencat.cat/search-result</span></span></a> el 21 de febrer de 2023].</span></span></span></p> <p><span><span><span>MALUQUER DE MOTES, Joan (1986). <em>Arquitectura i urbanisme ibèrics a Catalunya</em>. Barcelona: Universitat de Barcelona, Institut d’Arqueologia ni Prehistòria.</span></span></span></p> <p><span><span><span>PONS GURI, J.M. (1933). Una nova estació ibèrica al Maresme; dins Diari de Mataró, núm. 2918, pp. 3 [Reproduït a La Veu de Catalunya, núm. 11497 (19 d’abril 1933) p. 5].</span></span></span></p> <p><span><span><span>PONS GURI, J.M. (1938). Notes per a l’arqueologia del Maresme; dins Butlletí de l'Associació Excursionista de Catalunya, pp. 48.</span></span></span></p> <p><span><span><span>SANMARTÍ i GRECO, Joan (1987). La Laietana ibèrica. Estudi d’arqueologia i d’història. Barcelona: Universitat de Barcelona.</span></span></span></p> <p> </p> | III aC. - I dC. | Parcialment destruït. | <p><span><span><span>Jaciment d'època ibèrica i romana identificat l'an<span><span><span><span><span><span>y 1912. Durant unes obres, es van documentar una sèrie de sitges d'època ibèrica i romana. Aquestes foren destruïdes l’any 1920 (es va recollir ceràmica comuna ibèrica, campaniana i pondera). Segons el propietari de la finca, a la zona on sortiren les sitges (davant de la casa, cap el Sud) no hi queda res, ja que el terreny fou rebaixat fins a nivell geològic. </span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>L'any 1992, amb motiu de la construcció de l'autopista C-32, la zona nord-oest de la finca, va ser prospectada i excavada. En un sondatge varen aparèixer quatre sitges: </span></span></span></p> <p><span><span><span>1. Sitja escapçada, de planta circular i secció ovoïdal. En el seu interior es van documentar fragments d'àmfora ibèrica, àmfora itàlica, ceràmica oxidada i grisa ibèrica feta a torn. </span></span></span></p> <p><span><span><span>2. Sitja on es va trobar ceràmica ibèrica oxidada feta a torn, ceràmica feta a mà, un fragment informe de ceràmica campaniana B. </span></span></span></p> <p><span><span><span>3. Sitja de parets verticals, al seu interior es va trobar poc material arqueològic. </span></span></span></p> <p><span><span><span>4. Fons arrodonit de sitja, que presentava poc material ceràmic, ceràmica campaniana A i B, ceràmica de parets fines, àmfora itàlica, ceràmica a torn oxidada, àmfora tarraconense i ceràmica grisa ibèrica. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Aquestes sitges, un cop excavades i documentades, foren destruïdes al efectuar els rebaixos per la construcció de l'autopista C-32. Atesa la diversitat tipològica del material, tant el que es va documentar durant l'excavació de 1992, com el que es va recollir a principis del segle XX, pot permetre situar cronològicament el jaciment des de finals del segle III aC. fins a inicis del segle I dC. Segons les característiques de les troballes es pot parlar de l'existència en aquest indret d'un camp de sitges que podria estar relacionat amb un element de producció més complex que, actualment, desconeixem. </span></span></span></p> | 08006-272 | Horta fassina | <p><span><span><span>Durant la prospecció efectuada el 2008, amb motiu de la revisió de la carta arqueològica del Maresme, no es va documentar material arqueològic en superfície, ja que la zona ha patit grans obres i serveis que han transformat la seva morfologia. Tot i això, cal pensar que el jaciment encara es conserva al sud de l'autopista C-32.</span></span></span></p> | 41.5926905,2.5626469 | 463550 | 4604647 | 08006 | Arenys de Mar | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93824-01p1580067.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93824-02p1580075.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93824-03p1580077.jpg | Legal | Romà|Ibèric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Altres | Inexistent | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | L'accés al jaciment es fa des del nucli urbà de Canet de Mar. Des de l'avinguda Via Cannetum cal agafar el camí de Canet de Mar cap a Arenys de Munt. El jaciment està als voltants de la casa Can Fassina, al costat del pont que creua l'autopista del Maresme C-32. La zona on s'ubica el jaciment es documenta al marge sud de l'autopista del Maresme C-32, als camps de conreu de la finca de Can Fassina. La part sud està rebaixada fins al geològic, la banda oest també està conreada i al nord està l'autopista, el camí a Canet de Mar i altres serveis. | 83|81 | 1754 | 1.4 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 08:57 | |||||
| 93825 | Can Deri | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-deri-0 | <p><span><span><span>GENERALITAT DE CATALUNYA (2008). Inventari del patrimoni arqueològic d’Arenys de Mar. [consulta en línia a: <a href='https://invarque.cultura.gencat.cat/search-result'><span><span>https://invarque.cultura.gencat.cat/search-result</span></span></a> el 21 de febrer de 2023].</span></span></span></p> | VI - I aC. | Es desconeix la situació actual del jaciment. | <p><span><span><span>Jaciment d'època ibèrica identificat a partir de les troballes efectuades durant la realització de la Carta arqueològica a l'any 1989, quan en uns camps d'arbres conreats,<span><span><span><span><span><span> just per sobre del camí que porta a la nàutica Dalmau, des de la carretera d'Arenys de Mar a Sant Celoni B-511, es localitzaren, de manera dispersa, abundants fragments rodats de ceràmica ibèrica. </span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>No s'hi va observar cap estructura. Ateses les característiques de les troballes i l'escassa diversitat tipològica del material no es pot especificar el tipus de jaciment ni acotar més acuradament l'adscripció cronològica. </span></span></span></p> | 08006-273 | Entre el Rial de Sa Clavella, al límit del terme d'Arenys de Munt, pel nord, i la nàutica Dalmau, pel sud. | <p><span><span><span>Durant la prospecció efectuada el 2008, amb motiu de la revisió de la carta arqueològica del Maresme, es va confirmar la presència en superfície de ceràmiques comunes ibèriques molt rodades prop del rial de Sa Clavella. Es va prospectar la part més alta de la zona del jaciment i no s'hi documentaren ni materials ni restes d'estructures arqueològiques.</span></span></span></p> | 41.5872541,2.5358087 | 461309 | 4604055 | 08006 | Arenys de Mar | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93825-02p1580943.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93825-03p1580940.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93825-04p1580947.jpg | Legal | Ibèric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Altres | Inexistent | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | L'accés al jaciment es fa des de la carretera d'Arenys de Mar a Sant Celoni B-511. Al PK 1,450, un cop creuada l'autopista C-32, cal girar a l'esquerra pel nus viari i agafar un camí cap a l'oest que porta a la nàutica Dalmau. La zona on s'ubica el jaciment es documenta en un camp de conreu propietat de la finca Deri, entre el rial de Sa Clavella, el límit de terme amb Arenys de Munt, pel nord, i la nàutica Dalmau pel sud. | 81 | 1754 | 1.4 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 08:57 | |||||
| 93826 | Can Mils | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-mils | <p><span><span><span>GENERALITAT DE CATALUNYA (2008). Inventari del patrimoni arqueològic d’Arenys de Mar. [consulta en línia a: <a href='https://invarque.cultura.gencat.cat/search-result'><span><span>https://invarque.cultura.gencat.cat/search-result</span></span></a> el 21 de febrer de 2023].</span></span></span></p> | XVIII-XX | Parcialment destruït. | <p><span><span><span>Jaciment d'època moderna identificat l'any 2001, durant el seguiment arqueològic dels rebaixos realitzats als horts de la masia de Can Mils. Aquest seguiment permeté documentar restes òssies correspon<span><span><span><span><span><span>ents a diverses inhumacions. A partir de l'excavació arqueològica de les restes, es van documentar 14 individus distribuïts en 5 fosses. </span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>Els límits d'aquestes fosses es varen poder determinar a partir de l'excavació de les restes durant el rebaix de les terres. Això fa que no es pugui descartar l'existència de més enterraments als espais entre les diferents fosses documentades o als entorns d'aquestes. Dels 14 individus recuperats, 13 estaven en connexió anatòmica, mentre que el restant estava amb connexions parcials. També es recuperaren, durant la intervenció, restes òssies disperses que podrien correspondre a un o més individus. Per les dimensions i característiques dels ossos, sembla que es tractarien d'individus d'edat jove o adulta, sense poder determinar clarament el seu sexe. L'orientació dels cossos era est-oest, combinant-se individus amb el cap a l'est i d'altres amb el cap a l'oest. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La cronologia d'aquestes inhumacions es pot determinar a partir dels materials arqueològics recuperats a l'interior del rebliment de les fosses, així com del material recuperat a l'estrat que tallaven aquestes. Aquests materials, bàsicament ceràmica vidrada, indicarien una cronologia que aniria des del segle XVIII fins a inicis del segle XIX. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Per la característica de les inhumacions i pel fet que estiguin en un mateix nivell i tallant el mateix estrat, es pot dir que correspondrien a enterraments realitzats en el mateix moment cronològic. El fet que els enterraments no es localitzin a la zona del cementiri de la població o prop d'alguna església, i que a l'hora de col·locar els individus s'hagués tingut molt poca cura, indicaria que podria tractar-se o bé d'inhumacions corresponents a morts produïdes per un conflicte bèl·lic, per algun tipus d'accident, o bé per una epidèmia, encara que al no documentar-se l'existència de calç relacionada amb les inhumacions podria descartar aquest fet. </span></span></span></p> <p><span><span><span>L'any 2015 es va realitzar un anàlisi forense i carboni 14 de les restes trobades i es va determinar que havien mort probablement en un conflicte bèlic. Francesc Forn afirma que són membres del somatent arenyenc que van ser ajusticiats per les tropes borbòniques. </span></span></span>Aquesta anàlisi no ha pogut determinar amb exactitud la datació dels ossos, i planteja 3 períodes possibles, essent el de la Guerra del Francès (1808-1814), el que té un percentatge de probabilitat més elevat.</p> | 08006-274 | Can Mils | <p><span><span><span>Durant la prospecció efectuada el 2008, amb motiu de la revisió de la carta arqueològica del Maresme, la zona on es varen documentar les inhumacions s'ha convertit en el pàrquing del supermercat Lidl, restant una zona erma tancada, segurament com a reserva arqueològica.</span></span></span></p> | 41.5754288,2.5397247 | 461628 | 4602741 | 08006 | Arenys de Mar | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93826-01dsc0940.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93826-02p1570383.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93826-03dsc0941.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Altres | Inexistent | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | L'accés al jaciment es fa des de la carretera N-II, a l'alçada de la zona comercial d'Arenys de Mar, per la sortida que indica Polígon Val de Gata - Draper. La zona on s'ubica el jaciment es documenta als antics horts de la masia coneguda com Can Mils, situada als afores del nucli urbà d'Arenys de Mar, a l'oest del municipi, al costat de la carretera N-II, actualment ocupats pel pàrquing del supermercat Lidl. | 98|94 | 1754 | 1.4 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 08:57 | |||||
| 93827 | Cal Nei | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-nei | <p><span><span><span>GENERALITAT DE CATALUNYA (2008). Inventari del patrimoni arqueològic d’Arenys de Mar. [consulta en línia a: <a href='https://invarque.cultura.gencat.cat/search-result'><span><span>https://invarque.cultura.gencat.cat/search-result</span></span></a> el 21 de febrer de 2023].</span></span></span></p> <p><span><span><span>POU i CALVET, Roser (2005). Memòria de la intervenció arqueològica al carrer Camí Ral núm. 61 de Caldes d'Estrac, núm. 5034 [inèdita]</span></span></span></p> | XVIII-XX | Destruït. | <p><span><span><span>Jaciment d'època moderna documentat a partir de la intervenció arqueològica d'urgència efectuada l'any 2005, al quedar afectat aquest solar pel projecte de construcció d'un edifici d'habitatges. Aquesta intervenció es va realitzar a <span><span><span><span><span><span>partir d'una comunicació a l'arqueòleg territorial Sr. Antoni Caballé, en què Francesc Vila, de Caldes d'Estrac, l'hi va esmentar la noticia i/o llegenda històrica entorn la Torre dels Encantats situada al cim del turó, en la qual es recollia la possibilitat que existís alguna cavitat que permetés accedir des del mar al cim del turó. També hi havia notícies de la troballa de ceràmica prehistòrica al voltant del turó. </span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>A partir d'aquestes dades, es va procedir al desbrossament i neteja mitjançant una màquina retroexcavadora de tota la zona on s'havien de practicar desmunts per la construcció de l'habitatge. Això va permetre posar al descobert una cavitat situada entre dos murs, un d'ells delimitava un espai construït a dintre la cavitat, i l'altre, situat a la part posterior de la penya, impedia l'accés a la casa des de l'exterior. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Els dos murs que tancaven la cavitat eren construïts amb pedres i totxos lligats amb morter de calç; el que tancava la cavitat per la part posterior s'havia realitzat des de l'exterior, i per darrera d'aquest mur es localitzaren les terres dels marges. La resta del solar estava ocupat per uns marges artificials construïts amb pedres en què s'hi havia plantat vinya, que en el moment d'efectuar la intervenció, estava abandonada. Un cop buidada la cavitat s'efectuà un sondeig en la part posterior de la penya. Aquí es van localitzar dos graons de pedra i calç recolzats a les sorres del marge, que permetien l'accés des de la part inferior als marges superiors, paral·lels a la penya. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La intervenció va donar com a resultat la identificació d'un sortint de la roca mare del penya-segat del Turó dels Encantats, d'una obertura en forma d'arc formada per l'erosió marina. Pel que fa als materials ceràmics recuperats, es tractava de ceràmica vidrada, majoritàriament marró, alguns fragments de blava, de l'orla de la ditada amb un motiu indeterminat central. Tot plegat de finals del segle XVIII inicis del XIX. Les restes de construccions documentades dins l'espai format per la cova natural, semblen pertànyer a una part de les edificacions d'aquests segles, fetes servir com a trasters o fresquera, amortitzades durant una de les remodelacions que va patir la casa que encara es conservava fins a mitjans del segle XX. </span></span></span></p> | 08006-275 | Camí Ral, núm. 61 | <p><span><span><span>Durant la prospecció efectuada el 2008, amb motiu de la revisió de la carta arqueològica del Maresme, s'ha comprovat que tot el solar ja esta construït i la cavitat destruïda.</span></span></span></p> | 41.5703561,2.5300258 | 460817 | 4602182 | 08006 | Arenys de Mar | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93827-01p1570775.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93827-02p1570772.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93827-03p1570773.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | S'accedeix al jaciment des nucli urbà de Caldes d'Estrac, agafant el carrer del Camí Ral cap a l'est, fins a les afores. El jaciment es documenta en una zona propera al límit entre els municipis de Caldes d'Estrac i Arenys de Mar, en el vessant sud del Turó dels Encantats. Al carrer del Camí Ral, núm. 61. | 98|94 | 1754 | 1.4 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 08:57 | |||||
| 93828 | Pla de Can Sala | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pla-de-can-sala | <p><span><span><span>AA.VV (1995). Autopistes i arqueologia. Memòries de les excavacions en la prolongació de l’autopista A-19. Barcelona: Generalitat de Catalunya i ACESA.</span></span></span></p> <p><span><span><span>GENERALITAT DE CATALUNYA (2008). Inventari del patrimoni arqueològic d’Arenys de Mar. [consulta en línia a: <a href='https://invarque.cultura.gencat.cat/search-result'><span><span>https://invarque.cultura.gencat.cat/search-result</span></span></a> el 21 de febrer de 2023].</span></span></span></p> | II aC. - I aC. | Parcialment destruït. | <p><span><span><span>Jaciment d'època romana identificat l'any 1992, durant el seguime<span><span><span><span><span><span>nt arqueològic de les obres de construcció de l'autopista C-32, quan es va localitzar en una terrassa retallada en el terreny natural de sauló, les restes d'una conducció d'imbrex, protegida per ambdós costats per pedres granítiques, amb una orientació est-oest. </span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>Transversalment també es va documentar un mur molt arrasat del qual només es conservava una filada. La canalització estava limitada a ponent per una terrassa excavada en el sauló i estava associada segurament a una olla ceràmica feta a mà, de grans dimensions, falcada per fragments d'imbrex, tègula i dolies. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Tant la conducció com l'olla es trobaren dins un retall realitzat per a encabir ambdues estructures. Perpendicular a la canalització discorria un mur fonamentat sobre sauló, fet de pedra seca amb còdols de la riera i elements reaprofitats, com fragments de tègula, que possiblement formava angle amb la canalització. Els autors de l'excavació proposaren una cronologia de segle II - I aC per al jaciment, a causa de la localització de ceràmica ibèrica i àmfora itàlica, i interpretaren la olla i la canalització com una única unitat coherent, relacionada amb el mur del jaciment, situat perpendicular a aquesta unitat. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Les estructures localitzades presentaven un molt mal estat de conservació, tot i així, segons els autors de la intervenció, és possible relacionar-les amb algun tipus d'activitat agrícola i amb l'hàbitat rural situat en la plana. Ateses les característiques de les troballes, podem parlar de la hipotètica existència, en aquest indret, de les restes d'un establiment rural d'explotació agropecuària d'època romana, possiblement relacionat amb alguna vil·la rural. Tenint en compte l'escassetat tipològica del material, no es pot acotar més acuradament l'adscripció cronològica.</span></span></span></p> | 08006-276 | Entre el camí de Canet de Mar a Arenys de Munt i el Rial dels Ruals | <p><span><span><span>Durant la prospecció efectuada l'any 2008, amb motiu de la revisió de la Carta Arqueològica del Maresme, s'ha comprovat que tot aquest espai ha estat profundament modificat, tant per la construcció de l'autopista C-32, com per adaptar aquest espai a les necessitats del pàrquing d'autocaravanes.</span></span></span></p> | 41.5943595,2.5660050 | 463830 | 4604831 | 08006 | Arenys de Mar | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93828-02p1580062.jpg | Inexistent | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | L'accés al jaciment es fa des del nucli urbà de Canet de Mar. Des de l'avinguda Via Cannetum, cal agafar el camí de Canet de Mar cap a Arenys de Munt, fins arribar a la zona on aparquen les autocaravanes. La zona on s'ubica el jaciment es documenta en una propietat privada que va quedar afectada puntualment per la construcció de l'autopista C-32, en el PK 108,480. en un vessant molt suau entre el camí de Canet de Mar a Arenys de Munt i el rial dels Ruals. Actualment és una finca tancada que es fa servir de pàrquing d'autocaravanes. | 83 | 1754 | 1.4 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 08:57 | |||||
| 93829 | Depuradora d'aigües d'Arenys de Mar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/depuradora-daigues-darenys-de-mar | <p><span><span><span>AA.VV (1995). Autopistes i arqueologia. Memòries de les excavacions en la prolongació de l’autopista A-19. Barcelona: Generalitat de Catalunya i ACESA.</span></span></span></p> <p><span><span><span>GENERALITAT DE CATALUNYA (2008). Inventari del patrimoni arqueològic d’Arenys de Mar. [consulta en línia a: <a href='https://invarque.cultura.gencat.cat/search-result'><span><span>https://invarque.cultura.gencat.cat/search-result</span></span></a> el 21 de febrer de 2023].</span></span></span></p> | XVIII-XX | Parcialment destruït. | <p><span><span><span>Amb motiu de l<span><span><span><span><span><span>a construcció de la nova depuradora d’aigües i donada la seva situació, a uns 160 metres al nord-est de Can Fassina, on al 1992 es va excavar quatre sitges del segle I aC, els dies 20 i 22 de febrer de 2002 s’efectuà el control dels rebaixos, per tal d'esbrinar la possible continuïtat del jaciment abans esmentat. </span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>Es va fer el seguiment de la retirada vegetal en una àrea de 1800 metres quadrats, fins una profunditat d’1,60 metres. De seguida es documentà el sauló i la roca mare (granit) a la part superior del rectangle, mentre que a la part inferior es va documentar primer un estrat de deposició de la riera. Només es va registrar l'existència d'una mina d'època moderna però no es va evidenciar la presencia de restes arqueològiques, ni béns mobles ni immobles. </span></span></span></p> | 08006-277 | Entre el Rial de les Comes d'en Sala i el Rial dels Ruals. Al començament de la Riera o Torrent de la Vall de Maria. | <p><span><span><span>Durant la prospecció efectuada el 2008, amb motiu de la revisió de la Carta Arqueològica del Maresme, no es van documentar materials arqueològics en superfície, ni béns mobles ni immobles. </span></span></span></p> | 41.5947366,2.5633979 | 463613 | 4604874 | 08006 | Arenys de Mar | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93829-01p1580050.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93829-02p1580056.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93829-03p1580058.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93829-04p1580057.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | L'accés al jaciment es fa des del nucli urbà de Canet de Mar. Des de l'avinguda Via Cannetum, cal agafar el camí de Canet de Mar cap a Arenys de Munt. Abans d'arribar a la casa de Can Fassina, cal creuar el pont de l'autopista del Maresme C-32 i agafar el camí en direcció est. La zona on s'ubica el jaciment es documenta al marge nord de l'autopista del Maresme C-32, entre el rial de les Comes d'en Sala i el rial dels Ruals, al començament de la riera o torrent de la Vall de Maria. Zona construïda on s'ubica la depuradora, zona de bosc i matoll cap al nord i erms a la banda sud. | 98|94 | 1754 | 1.4 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 08:57 | |||||
| 93830 | Carrer d'Avall, núm. 30-32 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-davall-num-30-32 | <p><span><span><span>GENERALITAT DE CATALUNYA (2008). Inventari del patrimoni arqueològic d’Arenys de Mar. [consulta en línia a: <a href='https://invarque.cultura.gencat.cat/search-result'><span><span>https://invarque.cultura.gencat.cat/search-result</span></span></a> el 21 de febrer de 2023].</span></span></span></p> | XVIII-XX | Parcialment destruït. | <p><span><span><span>Jaciment documentat l’any 1988, amb motiu de la reforma dels habitatges que suposaren l'enderrocament dels immobles i posterior aixecament del paviment, per part de la constructora Construcciones Torre d'Arenys SA. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Durant<span><span><span><span><span><span> aquestes obres, van aparèixer unes estructures subterrànies que van fer aturar les obres i demanar al Servei d'Arqueologia que n'efectués un seguiment. Els resultat del seguiment d'aquests rebaixos va ser negatiu, des del punt de vista de noves troballes de restes arqueològiques. </span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>Les estructures subterrànies aparegudes durant l'enderroc, resultaren ser tres dipòsits construïts amb totxo i morter de calç, dos d'ells recoberts amb rajoles de la Bisbal i el tercer amb la paret arrebossada. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Aquests dipòsits es pogueren datar, amb documentació extreta de l'Arxiu Municipal d'Arenys, a finals del segle XIX o principis del XX. </span></span></span></p> | 08006-278 | Carrer d'Avall, núm. 30-32 | 41.5785839,2.5491178 | 462414 | 4603086 | 08006 | Arenys de Mar | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93830-01p1570754.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93830-02p1570751.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98|94 | 1754 | 1.4 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 08:57 | |||||||
| 93831 | Església de Santa Maria d'Arenys de Mar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-de-santa-maria-darenys-de-mar | <p><span><span><span>GENERALITAT DE CATALUNYA (2008). Inventari del patrimoni arqueològic d’Arenys de Mar. [consulta en línia a: <a href='https://invarque.cultura.gencat.cat/search-result'><span><span>https://invarque.cultura.gencat.cat/search-result</span></span></a> el 21 de febrer de 2023].</span></span></span></p> | XVI-XVIII | <p><span><span><span>L’any 1985, amb motiu de les obres de reparació i alleugeriment de la teulada de l'església de Santa Maria d'Arenys, es va aixecar part de l'enrajolat i del formigó de calç que segellaven la part superior del sostre i que conformava el sòl de la porxada de sota la teulada. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Durant aquesta actuació es va documentar la presència de terrissa, a l'interior dels carcanyols de la capçalera, a l'estil de nombroses esglésies medievals i modernes de Catalunya. Aquest fet va motivar una intervenció d'urgència. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La intervenció arqueològica va consistir en la recuperació del material que apareixia a l'interior dels carcanyols. Aquest conjunt registrat va aportar noves dades sobre el mètode emprat per farcir les voltes, àmpliament difós des d'època gòtica, i situar un horitzó cronològic pels tipus ceràmics entre els segles XVI a XVIII. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Es varen recollir amforetes, vasos cònics i ovals, bacins, barralines, bugaders, cantimplores, càntirs, cassoles, fogons, gerres, gàrgoles, gibrells, olles, etc. També es va documentar restes de ceràmica blava catalana i reflexos metàl·lics. </span></span></span></p> | 08006-279 | Plaça de l'Església, núm. 1 | <p><span><span><span>L'església de Santa Maria d'Arenys començà a construir-se l'any 1584 i fou acabada el 1628, tot aprofitant i ampliant la capella de Sant Elm. En realitat no se sap del cert si el temple es construí al costat de la capella dedicada a Sant Elm (tal com indicà el bisbe), o si es bastí al voltant de l'antiga capella, tal com acostumava a fer-se e<span><span><span><span><span><span>n aquella època. </span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>Malgrat que en el contracte es pactà la construcció en l'estil renaixentista, anomenat aleshores a la romana, tant a la coberta de la nau com a les capelles, es seguí encara l'estil gòtic. A més, s'hi dóna la curiosa peculiaritat que les nervadures de les voltes gòtiques arrenquen de mènsules del més pur ordre dòric. Així, és possible observar en aquest temple la diversitat entre la construcció renaixentista dels panys de paret i les motllures, i la gòtica, als claus de volta, arcs i nervadures. L'any 1755, el temple fou allargat per la banda davantera i s'hi construí un nou portal, ja d'estil barroc. Del 1777 fins al 1789 s'hi feren nous eixamplaments laterals a manera de creuer, es suprimiren les sagristies de les dues bandes del presbiteri i se n'obrà una de nova darrera l'absis. A mitjan segle XIX es construí la capella del Santíssim Sagrament. </span></span></span></p> | 41.5805387,2.5494430 | 462442 | 4603304 | 08006 | Arenys de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93831-02dsc9737.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93831-03dsc9747.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Religiós | BCIN | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | La nova església es va dedicar a Santa Maria i s'ubica a la zona de l'antiga ermita preexistent de Sant Elm, patró dels mariners, emplaçada en un espai fins el moment imprecís, vora el marge dret de la riera. Conjuntament amb el petit cementiri que s'hi adossava, degué ocupar l'espai enfront l'actual església. | 94 | 1754 | 1.4 | 1760 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 08:57 | ||||||
| 93832 | Jaciment del Camí del Remei | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-del-cami-del-remei | VI-I aC. | Es desconeix perquè no s'hi ha fet cap intervenció arqueològica que ho pugui determinar. | <p>Amb motiu de l'elaboració d'aquest treball es van detectar en el marge de ponent del Camí del Remei una sèrie de fragments ceràmics. Un anàlisi més detallat permet identificar aquests fragments com a ceràmica comuna d'època ibèrica, a excepció d'un fons de ceràmica feta a mà i un fragment d'imbrex.</p> <p>Es troba 500 metres al nord del jaciment conegut amb el nom de Sant Pere Avanto, a la banda septentrional de l'autopista C32, passat el pont en direcció a la capella del Remei d'Arenys de Munt.</p> <p> </p> | 08006-280 | Camí del Remei | <p>Jaciment inèdit, trobat per Laura Bosch i Jordi Montlló en el transcurs del treball de camp per l'elaboració del Mapa de Patrimoni Cultural d'Arenys de Mar. No consta a l'inventari del patrimoni arqueològic del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.</p> | 41.5809585,2.5250047 | 460405 | 4603361 | 08006 | Arenys de Mar | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93832-02p1570857.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93832-03p1570858.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93832-04p1570859.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93832-05p1570861.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93832-06p1570866.jpg | Inexistent | Ibèric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 81 | 1754 | 1.4 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 08:57 | |||||||
| 37686 | Can Jalpí (jaciment) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-jalpi-jaciment | BOSCH DE DÒRIA, Marc i VIDAL SÁNCHEZ, Àlex (2004). Prospecció, control d'obra i excavació arqueològica al jaciment de Can Jalpí. Arenys de Munt (El Maresme). Memòria de la intervenció arqueològica. Inèdita. CABALLÉ, Antoni. (1995). Can Jalpí., dins Inventari del patrimoni arqueològic. Arenys de Munt. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. Inèdit. FORN i SALVÀ, Francesc (coord.) (1997). Carta arqueològica: Arenys de Mar, Arenys de Munt, Caldes d'Estrac i Sant Iscle de Vallalta. Col·lecció Raimon Torroja, núm. 1. Ajuntament d'Arenys de Munt. FORN i SALVÀ, Francesc (1993). Can Jalpí: una nova vil·la romana a Arenys de Munt, a Arennios núm. 23, setembre de 1993, pp. 4-8. OLESTI i VILA, Oriol (1995). El territori del Maresme en època republicana (s. III - I a.C.). Estudi d'arqueomorfologia i Història. Caixa d'Estalvis Laietana. Mataró. PONS i GURI, Josep Maria (1938). Notes per l'arqueologia del Maresme (termes d'Arenys de Mar i Arenys de Munt). Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, núm. 513-514. Barcelona. RIBAS i BERTRAN, Marià (1952) El poblament d'Ilduro. Estudi arqueològic i topogràfic des dels temps prehistòrics fins a la destrucció d'Iluro. Institut d'estudis Catalans. Barcelona. | IaC-IVdC | Part del jaciment està sota la urbanització. | La troballa de material arqueològic en superfície va fer pensar en una possible vila romana. Gràcies a aquestes troballes la zona es va catalogar com a jaciment arqueològic que intervencions posteriors (2002-2004) determinaren l'existència d'un establiment rural d'època romana, tot i que no s'ha fet cap excavació en extensió. Les conclusions dels darrers treballs han permès confirmar l'existència d'un establiment rural d'època romana en aquesta zona i han permès delimitar una àrea agrícola a la riba oest de la riera d'arenys que cal relacionar amb d'altres jaciments propers. Entre totes les restes arqueològiques es van identificar sis fases històriques des de la segona meitat del segle I aC. fins l'actualitat. Del segle I a.C. destaquen quatre estructures de combustió i una sèrie de murs fets en pedra seca i lligats amb fang, d'entre 40 o 50 cm d'amplada. A la fase del segle I d.C.s'han documentat els nivells d'abandonament i amortització de les estructures de la fase anterior. Bàsicament, farciment de dues sitges. En els segles II - IV d.C. es documenta una possible reocupació del territori. En destaca un llarg mur de 23 metres que serviria per delimitar els camps i protegir-los de la riera. | 08007-1 | Entre Can Jalpí i Can Sagrera | Actuacions d'aficionats i clandestins permeteren posar sobre avís de l'existència d'un possible jaciment arqueològic. Entorn l'any 1993 el 'Col·lectiu pel Museu Arxiu d'Arenys de Munt' va realitzar prospeccions arqueològiques sense permís. Segons la CCAA, els tècnics del Servei d'Arqueologia hi van fer una inspecció el 26 d'abril de 1995, i es va documentar gran concentració de materials arqueològics en uns horts entre la masoveria de Can Jalpí i un petit torrent que desemboca a la Riera d'Arenys. Els materials són, bàsicament, fragments de teules, dolia, tovots i àmfores (Pascual 1), algunes amb deformacions de cuita i/o recremades. A l'altre costat de l'esmentat torrent hi ha una petita elevació on s'hi troben materials de la mateixa tipologia. Francesc Forn informà a Toni Caballé, territorial del Servei d'Arqueologia, de la recollida de Terra Sigil·lata Sudgal·lica, Campaniana A i Sigil·lates clares. Aquesta zona fou objecte de l'execució de dos projectes urbanístics entre els anys 2002 i 2004 que han transformat completament el seu aspecte. Com a jaciment catalogat que és, fou necessària la realització d'una sèrie d'intervencions de caràcter preventiu amb l'objectiu de documentar les restes. En total s'hi ha realitzat quatre intervencions entre l'estiu de 2002 i el gener de 2004, sota la direcció de Marc Bosch i Àlex Vidal, de l'empresa Actium, patrimoni cultural, S.L. La darrera fase es va portar a terme parcialment durant la primavera del mateix any, a càrrec de l'empresa Arke S.C.P. | 41.5966100,2.5405900 | 461713 | 4605092 | 08007 | Arenys de Munt | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37686-foto-08007-1-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37686-foto-08007-1-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37686-foto-08007-1-3.jpg | Legal | Antic|Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Material trobat en superfície a les dependències del 'Col·lectiu pel Museu-Arxiu d'Arenys de Munt' en un local cedit per l'Ajuntament.El DOGC és del 16.11.1988 | 80|83 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 08:57 | |||||||
| 37687 | Can Bellsolell (jaciment) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-bellsolell-jaciment | IPAC (1995). Can Bellsolell., dins Inventari del patrimoni arqueològic. Arenys de Munt. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. Inèdit. DÍAZ i PÉREZ Roser i FORN SALVÀ, Francesc (1986). Una vil·la romana a Arenys de Munt: Can Bellsolell. Arennios, núm. 1, juliol de 1986. Col·lectiu pel Museu Arxiu d'Arenys de Munt, pp. 13-16. FORN i SALVÀ, Francesc (coord.) (1997). Carta arqueològica: Arenys de Mar, Arenys de Munt, Caldes d'Estrac i Sant Iscle de Vallalta. Col·lecció Raimon Torroja, núm. 1. Ajuntament d'Arenys de Munt. | IaC-IIIdC | Construcció moderna a l'àrea arqueològica. | Troballes de restes arqueològiques d'època romana en el camí i bosc del vessant del Turó de Bellsolell. Va aparèixer ceràmica romana d'ús comú, teules, ceràmica feta a mà, opus signinum, dolia i mitja pedra de molí. Material rodat i desgastat degut a les feixes agrícoles. També s'observa un enfosquiment del color de la terra en punts de la part baixa dels caminets fets a la vinya. Sembla que es podria tractar d'un abocador d'un hàbitat romà. | 08007-2 | Prop del Turó d'en Bellsolell i del camí que comunica amb la Vallalta. | Primeres troballes realitzades l'any 1982. | 41.6149900,2.5457700 | 462156 | 4607130 | 08007 | Arenys de Munt | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37687-foto-08007-2-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37687-foto-08007-2-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37687-foto-08007-2-3.jpg | Legal | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Es troba prop d'un camí principal en l'antiguitat, com ho demostra que a l'any 1651 fos un dels sis indrets on s'instal·là un control per impedir el pas d'apestats a la població.A la zona delimitada com a jaciment arqueològic, s'hi ha construït recentment una casa. | 83|80 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 08:57 | |||||||
| 37688 | Confluència de la Riera amb Torrent d'en Puig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/confluencia-de-la-riera-amb-torrent-den-puig | MARTÍN, A. i RIGO, A. (1987). Inventari del patrimoni arqueològic. Arenys de Munt. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. Inèdit. PONS GURI, J. M. (1938). Notes per a l'arqueologia del Maresme. BCEC XLVIII, pàg. 75. Barcelona. | I-VdC. | Edificat | Notícia antiga que dóna J.M. Pons Guri de la troballa de ceràmica romana. L'any 1987 els autors de la Carta Arqueològica ja no observaren cap resta. Es tracta d'un sector molt urbanitzat, a la confluència d'un polígon industrial i un sector d'habitatges. Pel mig passa el Torrent d'en Puig. | 08007-3 | Torrent d'en Puig | Quan es va fer la fitxa de la Carta Arqueològica, s'estava construint la zona per part de E. Mollfulleda Borrell. | 41.6050100,2.5394900 | 461627 | 4606025 | 08007 | Arenys de Munt | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37688-foto-08007-3-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37688-foto-08007-3-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37688-foto-08007-3-3.jpg | Legal | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 83|80 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 08:57 | ||||||||
| 37689 | Camí de l'ermita del Remei | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-lermita-del-remei | MARTÍN, A. i RIGO, A. (1987). Inventari del patrimoni arqueològic. Arenys de Munt. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. Inèdit. PONS GURI, J. M. (1938). Notes per a l'arqueologia del Maresme. BCEC XLVIII, pàg. 51. Barcelona. | VI-IaC. | No hi ha construccions properes i no sembla remenat. | Material trobat superficialment consistent en ceràmica ibèrica a torn i feta a mà, àmfora itàlica, àmfora púnico-ebussitana, en quantitat abundant. | 08007-4 | Al sud del municipi. En el camí del Remei | J.M. Pons Guri informa de la troballa d'un fragment de ceràmica ibèrica abans de l'any 1938. Els autors de la Carta Arqueològica (agost de 1987) constataren l'existència d'abundant ceràmica ibèrica en superfície. | 41.5887100,2.5277900 | 460642 | 4604220 | 08007 | Arenys de Munt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37689-foto-08007-4-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37689-foto-08007-4-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37689-foto-08007-4-3.jpg | Legal | Ibèric|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | El material es troba dipositat en el Servei d'Arqueologia de Catalunya | 81|80 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 08:57 | |||||||
| 37690 | Mas Aiguaviva / Camí de Ca l'Arnau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-aiguaviva-cami-de-ca-larnau | ALSIUS, P. (1898). La Vall de Maria. Descubrimientos arqueológicos. R.A.A.A.B, vol. 1, pp. 483-487. ESTRADA, J. (1969). Vías y poblamiento romanos en el area metropolitana de Barcelona, núm. 36. Barcelona, pàg. 28. FORN i SALVÀ, Francesc (coord.) (1997). Carta arqueològica: Arenys de Mar, Arenys de Munt, Caldes d'Estrac i Sant Iscle de Vallalta. Col·lecció Raimon Torroja, núm. 1. Ajuntament d'Arenys de Munt. MARTÍN, A. i RIGO, A. (1987). Inventari del patrimoni arqueològic. Arenys de Munt. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. Inèdit. PONS GURI, J. M. (1938). Notes per a l'arqueologia del Maresme. BCEC XLVIII, pàg. 74. Barcelona. SERRA RÀFOLS, J. de C.; COLOMINAS, J. i ALMAGRO, M.(1945).Carta arqueológica de España. Madrid. | VaC-VdC. | Només es tracta de troballes superficials i es desconeix l'existència de possibles estructures. | Zona molt extensa entre els termes municipals d'Arenys de Mar i Arenys de Munt on hi ha diverses notícies antigues i on les troballes es concentren en uns punts determinats. Pons Guri (1938) diu: 'Per les immediacions del Mas Aiguaviva, propietat del senyor Vilanova, si bé no hi he fet un examen detingut, he trobat altres fragments de terrissa romana de poca importància. Al camí i rial de Can Arnau, que va de la Riera d'Arenys al rial d'en Barreu he trobat un important i característic fragment de dolium romà (terme d'Arenys de Mar)'. Durant la realització de la Carta Arqueològica, els autors van considerar l'existència de dos jaciments: Mas Aiguaviva i Camí de Ca l'Arnau. El primer correspondria a una troballa realitzada per J.M. Pons Guri que afirma que unes obres destruïren sitges ibèriques. En el segon jaciment es trobà material arqueològic en abundància: ceràmica ibèrica a torn, àmfora itàlica, una vora d'àmfora greco-itàlica, dolia, teules, Campaniana B, gris emporitana, parets fines, àmfora cartaginesa i Pascual 1. En realitat, es podria tractar d'un únic establiment. També s'han trobat monedes d'època romana al voltant de la masia. | 08007-5 | Al sud del terme municipal, vessant esquerra de la Riera. | L'any 1992 es realitzà una intervenció arqueològica perquè estava afectat per la construcció de l'autopista A-19 (actual C-32). Es van fer 44 cales de sondatge amb resultats negatius. L'any 2005, amb motiu del Projecte de relligament tècnic de Gas Natural en el tram Argentona-Canet de Mar, es va realitzar una intervenció arqueològica preventiva, consistent en una prospecció superficial de la franja d'afectació de l'obra per tal d'evidenciar l'abast del jaciment. No es va poder documentar la presència de restes arqueològiques. L'únic fet remarcable és un aflorament en tota l'àrea del substrat geològic (el sauló) a una cota molt alta. | 41.5927000,2.5464900 | 462203 | 4604655 | 08007 | Arenys de Munt | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37690-foto-08007-5-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37690-foto-08007-5-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37690-foto-08007-5-3.jpg | Inexistent | Ibèric|Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | La segona zona identificada pels autors de la Carta Arqueològica correspon al terme municipal d'Arenys de Mar.Material dipositat en el Museu d'Arenys de Mar i segons la Carta Arqueològica en l'antic Servei d'Arqueologia de la Generalitat. | 81|83|80 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 08:57 | |||||||
| 37691 | Can Cametes (jaciment) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-cametes-jaciment | MARTÍN, A. i RIGO, A. (1987). Inventari del patrimoni arqueològic. Arenys de Munt. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. Inèdit. PONS GURI, J. M. (1938). Notes per a l'arqueologia del Maresme. BCEC XLVIII, pàg. 73. Barcelona. | I-V dC. | No es veu material en superfície. | Troballes de ceràmiques romanes indeterminades en superfície des dels anys 30 del segle passat, informades per Josep Maria Pons i Guri. L'any 1987 es va trobar un fragment de ceràmica romana de parets fines i un fragment de base de ceràmica comuna africana. Per tant, sembla tractar-se d'un possible establiment d'època romana. | 08007-6 | Al sud del terme municipal, a la dreta de la Riera. | J.M. Pons Guri informa de la troballa d'un fragment de ceràmica romana. Els autors de la Carta Arqueològica (agost de 1987) trobaren un fragment de ceràmica romana de parets fines i un fragment de base de ceràmica comuna africana en superfície. | 41.5902700,2.5362000 | 461344 | 4604390 | 08007 | Arenys de Munt | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37691-foto-08007-6-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37691-foto-08007-6-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37691-foto-08007-6-3.jpg | Legal | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Aquests dos fragments trobats pels redactors de la Carta arqueològica es van dipositar en l'antic Servei d'Arqueologia de la Generalitat. | 83|80 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 08:57 | |||||||
| 37692 | Can Catà de Dalt (jaciment) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-cata-de-dalt-jaciment | ESTRADA, J. (1969). Vías y poblamiento romanos en el area metropolitana de Barcelona, núm. 36. Barcelona, pàg. 28. FORN i SALVÀ, Francesc (coord.) (1997). Carta arqueològica: Arenys de Mar, Arenys de Munt, Caldes d'Estrac i Sant Iscle de Vallalta. Col·lecció Raimon Torroja, núm. 1. Ajuntament d'Arenys de Munt. GORGES, J.G. (1979). Les villes Hispano-romaines. Paris, pàg. 198. MARTÍN, A. i RIGO, A. (1987). Inventari del patrimoni arqueològic. Arenys de Munt. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. Inèdit. PONS GURI, J. M. (1938). Notes per a l'arqueologia del Maresme. BCEC XLVIII, pàg. 74. Barcelona. SERRA RÀFOLS, J. de C.; COLOMINAS, J. i ALMAGRO, M.(1945).Carta arqueológica de España. Madrid. | I-V dC. | Només es tracta de troballes superficials i es desconeix l'existència de possibles estructures. | Troballes superficials de fragments d'àmfora, teules i ceràmica diversa realitzades per J.M Pons Guri en un bosc proper a la masia de Can Catà de Dalt. Els autors de la Carta Arqueològica (juliol de 1987) no observaren material en superfície; només veieren algun fragment de teules romanes a les parets del marge del costat de la masia. | 08007-7 | Terrenys de Can Catà de Dalt. Sobre Can Jalpí. | J.M. Pons Guri informa de la troballa de fragments d'àmfora romana a les rieres de Can Catà i Can Pica (o Cursaví), interpretant-los com a rodats del jaciment de Can Catà de Dalt. | 41.5961500,2.5313600 | 460944 | 4605045 | 08007 | Arenys de Munt | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37692-foto-08007-7-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37692-foto-08007-7-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37692-foto-08007-7-3.jpg | Legal | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 83|80 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 08:57 | ||||||||
| 37693 | Camí del Mormo | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-del-mormo | ESTRADA, J. (1969). Vías y poblamiento romanos en el area metropolitana de Barcelona, Comisió de Urbanismo de Barcelona. Barcelona, pàg. 28. FORN i SALVÀ, Francesc (coord.) (1997). Carta arqueològica: Arenys de Mar, Arenys de Munt, Caldes d'Estrac i Sant Iscle de Vallalta. Col·lecció Raimon Torroja, núm. 1. Ajuntament d'Arenys de Munt. MARTÍN, A. i RIGO, A. (1987). Inventari del patrimoni arqueològic. Arenys de Munt. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. Inèdit. PONS GURI, J. M. (1938). Notes per a l'arqueologia del Maresme. BCEC XLVIII, pàg. 74. Barcelona. MALUQUER de MOTES, J. Et alii (1982). Catálogo provisional de los poblados de la época ibérica en el Principado. Barcelona. MALUQUER de MOTES, J. Et alii (1986). Arquitectura i urbanisme ibèrics a Catalunya. Barcelona. | I-V dC. | Només es tracta de notícies antigues de troballes superficials que no s'han pogut confirmar a posteriori. | Troballes superficials de fragments d'àmfora romana realitzades per J.M Pons Guri. Els autors de la Carta Arqueològica (juliol de 1987) no observaren material en superfície. | 08007-8 | Camí d'Arenys a Canet | 41.6028500,2.5529300 | 462745 | 4605779 | 08007 | Arenys de Munt | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37693-foto-08007-8-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37693-foto-08007-8-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37693-foto-08007-8-3.jpg | Legal | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | En fer el present treball, tampoc hem observat ceràmica superficial. | 83|80 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 08:57 | ||||||||
| 37694 | Vessant Oriental del Montalt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vessant-oriental-del-montalt | FORN i SALVÀ, Francesc (coord.) (1997). Carta arqueològica: Arenys de Mar, Arenys de Munt, Caldes d'Estrac i Sant Iscle de Vallalta. Col·lecció Raimon Torroja, núm. 1. Ajuntament d'Arenys de Munt. MARTÍN, A. i RIGO, A. (1987). Inventari del patrimoni arqueològic. Arenys de Munt. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. Inèdit. PONS GURI, J. M. (1938). Notes per a l'arqueologia del Maresme. BCEC XLVIII, pp. 42-43. Barcelona. RIBAS i BERTRAN, Marià (1952). El poblament d'Ilduro. Barcelona. SERRA RÀFOLS, J. De C. i ALMAGRO, M.(1945).Carta arqueológica de España. Madrid. | il·localitzat | Notícia antiga de J.M. Pons Guri segons la qual a la vessant del Montalt que pertany al terme municipal d'Arenys de Munt, sense que hi hagi cap altra especificació del lloc, s'hi van trobar destrals neolítiques. | 08007-9 | Turó del Montalt | Segons Francesc Forn (1997), foren trobades tres destrals al Torrentbó: una trobada al Turó del Montalt que formava part de la col·lecció Clariana de Mataró, una altra es guarda a la col·lecció Sala de Vic i una tercera destral de fibrolita que no s'ha localitzat. | 41.6055600,2.4983300 | 458197 | 4606105 | 08007 | Arenys de Munt | Sense accés | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37694-foto-08007-9-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37694-foto-08007-9-3.jpg | Inexistent | Neolític | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Segons la carta arqueològica pertany a Jaume Riviere; C. Nena Casas, 76, de BCN Tel. 93 203 22 04No hi ha plànol de situació ni coordenades. Nosaltres n'hem posat de referència geogràfica. | 78 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 08:57 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 155,49 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?
Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.
Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/