API Dades Obertes - Diputació de Barcelona

Informació general

Nom màquina	patrimoni_cultural
Etiqueta	Patrimoni cultural
Descripció	Elements de patrimoni cultural, que inclouen el patrimoni immoble, moble, documental, immaterial i natural dels municipis de la demarcació de Barcelona.
Tipus de contingut	patrimonicultural
Clau Primària	id

Informació dels camps

Nom màquina del camp	Nom del camp	Descripció	Tipus
id	Id		text
titol	Títol		text
url	Url		url
bibliografia	Bibliografia		ltext
centuria	Centuria		text
notes_conservacio	Notes de conservació		ltext
descripcio	Descripció		ltext
codi_element	Codi d'element		text
ubicacio	Ubicació		ltext
historia	Història		ltext
coordenades	Coordenades		geo
utm_x	UTM X		text
utm_y	UTM Y		text
any	Any		text
rel_municipis	Municipi	-	relation
municipi_nom	Nom del municipi		text
tipus_acces	Tipus d'accés		text
estat_conservacio	Estat de conservació		text
images	Imatges		ltext
proteccio	Protecció		text
estil	Estil		text
ambit	Àmbit		text
tipologia	Tipologia		text
titularitat	Titularitat		text
us_actual	Ús actual		text
inspire_tipus	INSPIRE: Tipus		text
inspire_subtipus	INSPIRE: Subtipus		text
inspire_atribut	INSPIRE: Atribut		text
data_modificació	Data de modificació		date
autor_fitxa	Autor de la fitxa		ltext
autor_element	Autor de l'element		ltext
observacions	Observacions		ltext
codi_estil	Codi de l'estil		text
codi_tipologia	Codi de la tipologia		text
codi_tipo_sitmun	Codi de tipologia a sitmun		text
proteccio_id	Protecció id		text
rel_comarca	Comarca	-	relation

Camp 1:

Camp 2:

Camp 3:

Municipis:

Comarques:

Id	Títol	Url	Bibliografia	Centuria	Notes de conservació	Descripció	Codi d'element	Ubicació	Història	Coordenades	UTM X	UTM Y	Any	Municipi	Nom del municipi	Tipus d'accés	Estat de conservació	Imatges	Protecció	Estil	Àmbit	Tipologia	Titularitat	Ús actual	INSPIRE: Atribut	Data de modificació	Autor de la fitxa	Autor de l'element	Observacions	Codi de l'estil	Codi de la tipologia	Codi de tipologia a sitmun	Protecció id	Comarca	Conjunt de dades	Últim canvi
37494	Figures festives	https://patrimonicultural.diba.cat/element/figures-festives		XX		Les figures festives de les festes populars d'Alella estan formades principalment pels gegants, la gegantona i, també, pels capgrossos. Els gegants d'Alella són en Feliu i la Madrona, representen dos pagesos vinyataires en un dia de festa i porten els noms dels patrons del poble. Simbolitzen i s'identifiquen amb l'arrelada tradició vinícola d'Alella. En Feliu té una alçada de 3,5 metres i pesa 45 kg; i la Madrona té 3 metres d'alçada i pesa 40 kg. El seu constructor és en Lluís Traveria. Estan fets de fibra de vidre i l'estructura de fusta. Els gegants d'Alella són padrins dels gegants de Teià, l'Elionor i en Pere Noguera i dels gegants de Premià de Dalt, l'Altemir i la Bonadona. La Madrona, a més, fou pubilla gegantera del Maresme, l'any 2004. va rebre el relleu de l'Eulàlia Tallacolls, geganta del Masnou, i el va passar a l'Alarona, geganta de Mataró. La Facunda és la gegantona, representa una polida pagesa que acompanya els seus progenitors a la festa. La seva alçada és d'1'9 metres i pesa 30 kg. Està feta de fibra de vidre i estructura d'alumini. A la mà porta un cistell amb 'peres del bon cristià', una varietat que serveix per cuinar les peres farcides, plat típic de la festa Major d'Alella. El nom li ve d'una de les campanes de l'església parroquial. Els seus padrins són en Martí de Teià, en Galtetes de Sant Andreu i els gegantons de l'escola Bergantí del Masnou. Hi ha sis capgrossos que representen persones reals del poble: Quimet, Víctor, Pepito, Roser, Assumpció i Teresina. Estan fets amb fibra de vidre. A més, també hi ha el Forner, el Capellà, la Vella, l'Avi, en Patufet, la Maca i el Petit. Aquests tenen més de 25 anys i estan fets de cartró. Existeix un ball propi pels gegants escrit pel Sr. Montsant i estrenat l'any 2009. També hi ha un ball pels capgrossos.	08003-355	Av. Sant Josep de Calassanç, 23-25	Tant gegants com gegantona són obra de Lluís Traveria, que té el taller a Canet de Mar i ha treballat per diverses companyies teatrals a més de dedicar-se a les figures festives. Els gegants es van construir l'any 1980 i es van inaugurar durant la Festa Major d'Alella de l'any 1981. Els padrins van ser els gegants del Masnou, en Pere el Drapaire i l'Eulàlia Tallacolls. La Facunda es va estrenar durant la XIII Trobada gegantera de la verema, el 10 de setembre de l'any 2006. Els capgrossos de la col·lecció personatges de poble també estan fets per en Lluís Traveria, d'aquests els més antics són en Pepito Xicola i la Teresina, estrenats, com els gegants, durant la Festa major de l'any 1981. Després es van estrenar en Quimet Bancells, la Roser Arenas i en Víctor. El més recent és l'Assumpció Lucas, estrenat durant la festa Major del 2008. La resta de capgrossos estan fets en el taller El Ingenio, són de cartró i tenen més de 25 anys. Els vestits els han fet membres de la colla gegantera la Carmen Aguilar i la Isabel Vives.	41.4963200,2.2951300	441166	4594095		08003	Alella	Restringit	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37494-foto-08003-355-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37494-foto-08003-355-3.jpg	Física	Contemporani	Patrimoni moble	Objecte	Pública	Social		2023-08-02 00:00:00	Jordi Montlló Bolart			98	52	2.2		21	Patrimoni cultural	2024-04-19 06:17
37495	Plànol d'amillaraments	https://patrimonicultural.diba.cat/element/planol-damillaraments		XIX		Plànol del parcel·lari de l'Amillarament de 1860 emmarcat en un quadre amb vidre protector i amb un marc de fusta. El quadre fa 2 metres d'alçada per 1'62 metres d'amplada. En el plànol es detallen les parcel·les del municipi acompanyades d'una numeració i en algunes ocasions els noms propis o els llocs principals.	08003-356	Plaça de l'Ajuntament, 1	Aquest plànol prové del propi fons de l'Ajuntament, segurament de l'època en que es va encarregar. A l'arxiu de la Corona d'Aragó n'hi ha còpia. Anaven acompanyats d'una memòria on es detallaven els propietaris amb els noms i les hectàrees conreades i el tipus de conreu.	41.4936400,2.2951600	441166	4593798	1860	08003	Alella	Restringit	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37495-foto-08003-356-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37495-foto-08003-356-3.jpg	Física	Contemporani	Patrimoni documental	Fons documental	Pública	Científic		2023-08-02 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		es troba en el despatx d'alcaldia.	98	56	3.2		21	Patrimoni cultural	2024-04-19 06:17
37496	Arxiu municipal	https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-municipal-0		XVI-XX	No hi ha responsable, ni inventari.	L'arxiu municipal d'Alella conté documentació força antiga, sobretot 4 pergamins reials del segle XVI (Carles I i Felip II), que foren comprats en el seu moment, però també altra documentació dels segles XVII, XVIII i XIX. A finals dels anys 70 i principis dels 80, el senyor Salvador Artés va fer comprar un armari metàl·lic per tal de guardar-hi la documentació més antiga. L'arxiu històric es manté independent de l'arxiu administratiu. Aquest darrer, però, tampoc segueix un criteri unificat, sinó que cada departament s'organitza segons les seves necessitats.	08003-357	Plaça de l'Ajuntament, 1		41.4936000,2.2951800	441168	4593793		08003	Alella	Restringit	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37496-foto-08003-357-1.jpg	Física	Contemporani	Patrimoni documental	Fons documental	Pública	Científic		2023-08-02 00:00:00	Jordi Montlló Bolart			98	56	3.2		21	Patrimoni cultural	2024-04-19 06:17
37497	Arxiu parroquial	https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-parroquial		XIV-XX		<p>Important arxiu parroquial per que és dels pocs del Maresme que ha sobreviscut a la crema generalitzada de l'any 1936 i per conservar documents des del segle XIV fins els nostres dies. Està format per 116 volums entre llibres i carpetes, 45 pergamins i varis arxivadors dels darrers 100 anys. Els llibres més característics són els propis de la funció eclesial: baptisme, des de l'any 1524; òbits, des del mateix any; esposoris, des de 1567; un llibre de confirmacions, de 1846 a 1972; llibres de confessions i comunions, des de 1846, ... També hi ha els llibres de visites pastorals; testaments; capítols matrimonials, des de 1340; llibre d'actes del comú des de 1440; capbreus, des de 1460. També hi ha diversos llibres de confraries. El llibre més important de l'arxiu, però, és el De Redditibus. Es tracta d'una recopilació feta pel Doctor Francesc Riu de totes les coses de la parròquia. Consta de dues parts: la primera tracta de les rendes de la rectoria, i la segona és un resum dels principals costums del poble. També destaca el facsímil anomenat 'Manual d'Actes Vellíssimes' on s'ha trobat un registre de defunció datat l'any 1318, que a dia d'avui es considera el més antic d'Europa.</p>	08003-358	Plaça de l'Ajuntament, 13	<p>L'arxiu es va salvar gràcies a la iniciativa de diverses persones que van guardar l'arxiu a l'ajuntament. Després de la guerra civil, es va tornar a la rectoria i es va començar una primera classificació, entre els anys 1950 i 1954.</p>	41.4935600,2.2946100	441120	4593789		08003	Alella	Restringit	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37497-foto-08003-358-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37497-foto-08003-358-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37497-foto-08003-358-3.jpg	Física	Modern\|Contemporani\|Medieval	Patrimoni documental	Fons documental	Privada accessible	Científic		2020-10-07 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		El fons més antic està dipositat en dos armaris ignífugs dins un espai propi destinat a l'arxiu, amb accés restringit. Però no està digitalitzat.	94\|98\|85	56	3.2		21	Patrimoni cultural	2024-04-19 06:17
37499	Fons referent a la parròquia d'Alella de l'arxiu Diocesà de Barcelona	https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-referent-a-la-parroquia-dalella-de-larxiu-diocesa-de-barcelona	<p>MARTÍ BONET, Josep Maria (1975): Organigrama del Archivo Diocesano de Barcelona. MARTÍ BONET, Josep Maria (1985): 'Arxivo Diocesano de Barcelona' a Guia de los archivos y las bibliotecas de la Iglesia en España. Vol. I Archivos. Asociación Española de Archiveros Eclesiásticos. León, pàgs.. 151-167. SANABRE, Rdo. José (1947): El archivo diocesano de Barcelona. Arquebisbat de Barcelona. Barcelona. TRENS, Dr. (1926): Inventari del tresor de les parròquies de Barcelona. Arxiu Diocesà de Barcelona.</p>	XVI-XX		<p>Els fons i les col·leccions de l'arxiu diocesà s'organitzen en Seccions, subseccions, sèries i subsèries. Totes les parròquies tenen una sèrie pròpia amb una carpeta. A més, es pot trobar documentació referent a Alella en altres sèries. Una de les indexades per parròquies és la de les visites pastorals.</p>	08003-360	Carrer del Bisbe, 5 (Barcelona)	<p>L'origen d'aquest arxiu es remunta a l'any 1107, segons consta en dos privilegis papals de Pascual II. S'organitzen en origen a partir de les dues sèries més importants: 'Mensa Episcopal' i 'Registra Communium'. La primera té els seus orígens en el privilegi del rei Lluís II de França (878), segons el qual es concedia al bisbe de Barcelona, Frodoino, les primeres propietats i drets importants. La segona sèrie data de 1303, iniciada pel bisbe Ponç de Gualba. Arxivers que han estat claus per la història de l'arxiu diocesà són: Antonio Campillo Mateu (1721-1779), el P. Caresmar, abat de Les Avellanes i mossèn Josep Sanabre (1926-1972). A partir de 1972, sota el mandat del senyor cardenal Jubany es reorganitza l'arxiu, s'adapten els locals i es microfilma la pràctica totalitat dels arxius eclesiàstics.</p>	41.4935500,2.2943800	441101	4593788		08003	Alella	Restringit	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37499-foto-08003-360-1.jpg	Física	Contemporani	Patrimoni documental	Fons documental	Privada accessible	Científic		2020-10-07 00:00:00	Jordi Montlló Bolart			98	56	3.2		21	Patrimoni cultural	2024-04-19 06:17
37500	Fons referent a Alella de l'estudi de la masia catalana del Centre Excursionista de Catalunya	https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-referent-a-alella-de-lestudi-de-la-masia-catalana-del-centre-excursionista-de		XX		<p>Durant el primer quart del segle XX un grup d'estudiosos van voler aprofundir en el coneixement de la masia catalana, com a part part de la història de Catalunya, arrelada a la geografia del país. Van decidir fotografiar els masos i el seu entorn. El fons de l'Estudi és constituït bàsicament per 131 àlbums, dels quals 119 són dedicats a les comarques de Catalunya, 10 a les Illes i 2 més al País Valencià i Pirineus aragonès i navarrès. També en formen part 10 carpetes que sumen 300 dibuixos de masies. Les 7.700 fotografies estan aplegades als àlbums, sobre paper i en blanc i negre, formant part d'una fitxa on sol haver-hi el nom i referències de la imatge, l'autor de la fotografia i la data. El tema preferent és la visió arquitectònica de la casa, però també hi figuren imatges que reflecteixen les feines del camp i la vida del mas, així com vistes i detalls de pobles catalans. Entre els autors de la documentació gràfica de l'Estudi -un centenar de fotògrafs i una trentena de dibuixants- hi apareixen personatges destacats de l'àmbit cultural i excursionista de l'època: Josep M. Batista i Roca, Lluís Bonet i Garí, Josep Danès i Torras, Juli soler i Santaló, Cèsar A. Torras i Ferreri, Francesc Masclans, Lluís Estasen, Joaquim Rubió i Balaguer, etc. Una part d'aquest fons està constituït per imatges, fetes durant el primer terç del segle XX, de masos i cases del municipi d'Alella, com Can Lleonart, Can Tito Serra, Can Jonch, Can Calderó, Casa de les Monges, Can Cortés, Cal baró, mas Coll, Can Sors, Can Magarola o Can Viló</p>	08003-361	Carrer Paradís, 10 pral. (08002 -Barcelona)	<p>l'Estudi de la Masia Catalana va sorgir de la col·laboració del Centre Excursionista de Catalunya (CEC) amb la Fundació Rabell Vda. Romaguera i la Institució Patxot, patrocinades pel mecenes Rafel Patxot i Jubert (1872-1964). En dirigí els treballs l'arquitecte olotí Josep Danés i Torras (1895-1955) i inicià les seves activitats al CEC l'any 1923. El seu objectiu era, en principi, la publicació d'una gran obra on la masia fos estudiada sota diversos aspectes: arquitectura, mobiliari, indumentària i comportament humà i social. Però aquesta tasca quedà interrompuda l'any 1936, en marxar Rafel Patxot a l'exili el 1937. A partir de l'any 1976, per acord entre els hereus Patxot i el CEC, el material gràfic de l'Estudi de la Masia resta dipositat al local del CEC, on és obert a consulta.</p>	41.4937100,2.2954000	441186	4593806		08003	Alella	Restringit	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37500-foto-08003-361-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37500-foto-08003-361-3.jpg	Física	Contemporani	Patrimoni documental	Fons documental	Privada accessible	Científic		2020-01-24 00:00:00	Jordi Montlló Bolart			98	56	3.2		21	Patrimoni cultural	2024-04-19 06:17
37501	Arxiu Ferrer i Guàrdia	https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-ferrer-i-guardia		XX		Els responsables de la biblioteca Ferrer i Guàrdia d'Alella, van considerar que no n'hi havia prou amb el nom per fer justícia al creador de l'escola Moderna. Per aquest motiu va anar adquirint, a través de la compra, material relacionat amb la figura del pedagog alellenc. D'aquesta manera s'ha proveït de cartells, postals, fotografies, llibres i monografies que parlin de Francesc Ferrer i Guàrdia, però també dels fets de la Setmana Tràgica, cartes, etc. El punt culminant fou una exposició que es va organitzar per commemorar el centenari del seu assassinat i el seu 150 aniversari del seu naixement. També, des de l'any 2002, s'organitzen anualment les Jornades Francesc Ferrer i Guàrdia d'innovació educativa, les ponències de les quals es graven i, posteriorment, es publiquen.	08003-362	Hort de la rectoria, s/n	El servei de biblioteca pública es va inaugurar l'any 1980, en una aula de les escoles Fabra. L'any 1986, aquest servei es trasllada a les dependències actuals, creant la Biblioteca Ferrer i Guàrdia. Amb aquest nom, es vol retre homenatge al pedagog i educador d'origen alellenc i creador de l'Escola Moderna, Francesc Ferrer i Guàrdia, afusellat l'any 1909 pel règim en acusar-lo de ser l'incitador dels fets de la Setmana Tràgica, en un consell de guerra del tot irregular.	41.4933200,2.2948700	441142	4593763		08003	Alella	Restringit	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37501-foto-08003-362-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37501-foto-08003-362-3.jpg	Física	Contemporani	Patrimoni documental	Fons documental	Pública	Científic		2023-08-02 00:00:00	Jordi Montlló Bolart			98	56	3.2		21	Patrimoni cultural	2024-04-19 06:17
37503	Col·lecció de l'antic museu de Can Magarola	https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-de-lantic-museu-de-can-magarola	MONTLLÓ BOLART, Jordi (1998). Història i actualitat dels museus i col·leccions del Maresme. Treball de recerca del programa de doctorat del Departament d'Antropologia de la Universitat de Barcelona: Recerca en antropologia cultural. Tutor:Doctor Joan Bestard. Inèdit. Servei de Museus (1999). Guia de Museus de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona.	II aC-XX	Actualment el museu resta tancat i sense gestió	Quant el museu estava obert al públic, es podien visitar dues plantes: la planta baixa i el primer pis o planta noble. Cal dir que es conserva la forma primigènia de la masia, respectant les formes i en alguns casos les funcions. En la planta baixa trobem primer un distribuïdor, el de la masia, al que s'accedeix des del pati exterior. S'hi podien observar una col·lecció d'arades penjades a la paret. A l'altra paret hi havia una col·lecció de plànols de masies de la població realitzades per l'arquitecte Lluís Bonet Garí. Aquest espai serveix de pas cap a la cuina, als corrals, al celler i a les quadres, i d'ell surt l'escala que condueix a la planta noble. A continuació trobem la cuina de la casa, amb la llar de foc. Es conserva tal qual i a més hi havia una taula parada amb la vaixella corresponent i un pa assecat, així com altres atuells que pretenen donar-nos una petita idea de totes aquestes funcions familiars i de relació. Al costat hi ha un rentaplats i relleixos per guardar-hi la terrissa. S'hi recull un conjunt d'estris propis del pagès. Aquest espai s'utilitzava també per altres fins, com els cursets de tastavins. També per aquest espai s'accedeix a l'hipogeu, el qual es podia visitar. En la planta noble hi trobàvem tres tipus de sales, diferenciades entre si pels seus usos: sales administratives (despatx i sala de reunions) i dos tipus de sales expositives, les que recreen un espai conservant els usos primigenis d'aquella sala (capella, dormitori,..) i les sales expositives (sala d'arqueologia, de ceràmica, de l'audiovisual..). En primer lloc hi havia la sala d'arqueologia 'Bartomeu Llinàs i Planas', on s'exposen part de les restes arqueològiques trobades al terme d'Alella. Al llarg de vuit vitrines es feia un repàs a la història antiga d'Alella al llarg de 2.500 anys. Feia un discurs cronol·lògic des de la prehistòria (Eneolític, Edat del Bronze) fins el món romà. Les vitrines 7 i 8 feien un incís en la producció de vi a l'antiguitat, tractant-se com es tractava d'un museu dedicat al vi i de la tradició que manté aquesta població. Aquest sala disposava d'un full (Din A-4) que feia les funcions de Guia didàctica, redactada pels autors del muntatge. Anteriorment, aquesta sala també mostrava ceràmica però en una barreja de ceràmica antiga i moderna. A les parets hi havien rajoles populars de paret i gràfiques del desenvolupament del terme d'Alella i de les cases de pagès. La sala de la Sra. Montserrat es va fer en memòria de Montserrat Capdevila i Ponts, que fou la darrera senyora de Can Magarola. Hi havia mobles originaris de la masia i s'havia volgut recordar l'ambient d'aquelles sales d'estar pròpies de la majoria de les masies del poble. Des d'aquesta sala s'accedeix a la capella i a dues habitacions que mantenen l'estil de la sala d'estar. La capella, a la dreta de la sala gran, està dedicada al Sant Crist. Fou erigida en temps de Pere de Magarola, a mitjans del segle XVII. L'any 1786, el bisbe de Barcelona, concedí 40 dies d'indulgència a qui la visités. Una altra habitació en la mateixa línea és la sala menjador. Finalment, hi havia la sala Antoni Riera i Sallarés, on s'exposaven rajoles de ceràmica des del segle XVII. Celler Des del pati exterior de la masia es baixa al celler. Al porxo de l'entrada, s'hi guarda una col·lecció d'eines per treballar la vinya i de producció del vi. També es mostra l'evolució de la premsa del vi a través d'unes maquetes. Al celler s'hi exposen premses, botes, bombes de trafegar el most i altres eines. En aquest espai hi trobem la sala de tast, on s'exposa una col·lecció d'ampolles de vi de totes les Denominacions d'Origen de Catalunya, i una part de la col·lecció de porrons d'Alella. S'ofereix al visitant la possibilitat de tastar les diferents varietats de vins que produeixen els cellers de la Denominació d'Origen Alella.	08003-364	Av. Sant Mateu, 2	La Fundació Pública Municipal Masia Museu Can Magarola es va crear l'any 1983. Però amb anterioritat ja s'havien posat les primeres pedres del futur museu. Trobem els orígens, com en altres museus, en l'arqueologia. L'iniciador fou Bartomeu Llinàs i Planas. L'ajuntament va cedir la masia de Can Magarola per ubicar-hi les diferents col·leccions que s'havien anat aplegant i es procedí a la seva restauració. Un cop es va fer la restauració de la masia es va fer una crida a la població perquè aportés material per al museu que s'afegiria a la col·lecció arqueològica. Tot i haver estat inscrit en el registre de Museus de Catalunya (R 8-5-1995/DOGC 22-5-1995) resta sense direcció, tancat i sense gestió.	41.5048700,2.2994700	441536	4595042		08003	Alella	Restringit	Regular		Física	Romà\|Modern\|Contemporani	Patrimoni moble	Col·lecció	Pública	Sense ús		2023-08-02 00:00:00	Jordi Montlló Bolart			83\|94\|98	53	2.3		21	Patrimoni cultural	2024-04-19 06:17
37504	Fons d'Art Municipal	https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-dart-municipal		XX		Col·lecció d'obres d'art de propietat municipal formada per un centenar i mig de peces d'origen, composició, tècnica i materials diversos. Predominen les pintures en les seves diferents tècniques: aquarel·les, olis, litografies o gravats; però també hi trobem escultures en bronze o fusta.	08003-365	Plaça de l'Ajuntament, 1		41.4936000,2.2951600	441166	4593793		08003	Alella	Restringit	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37504-foto-08003-365-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37504-foto-08003-365-3.jpg	Física	Contemporani	Patrimoni moble	Col·lecció	Pública	Científic		2023-08-02 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		Les obres estan disperses en diferents dependències municipals, però l'any 2004 es va inventariar.	98	53	2.3		21	Patrimoni cultural	2024-04-19 06:17
37505	Fons local de la biblioteca municipal	https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-local-de-la-biblioteca-municipal		XX		La biblioteca Ferrer i Guàrdia d'Alella aplega 1125 volums dedicats al fons local. En aquests volums hi figuren monografies d'Alella o que en algun apartat facin referència al municipi alellenc; però també hi ha revistes com El Full o la revista Alella, biografies o obres literàries d'autors locals. També hi ha la publicació del premi de poesia Maria Oleart; que fou una poetessa d'Alella que en morir va deixar el seu fons personal al municipi i que també es troba a la biblioteca. En aquest fons, també s'hi poden trobar els llibres editats conjuntament amb l'Ajuntament i el grup Cerquem les arrels; així com Cd's, DVD's i vídeos de grups de música locals, molts d'ells desapareguts. També recull digitalment fotografies del municipi provinents de col·leccions particulars.	08003-366	Hort de la rectoria, s/n	El servei de biblioteca pública es va inaugurar l'any 1980, en una aula de les escoles Fabra. L'any 1986, aquest servei es trasllada a les dependències actuals, creant la Biblioteca Ferrer i Guàrdia. Amb aquest nom, es vol retre homenatge al pedagog i educador d'origen alellenc i creador de l'Escola Moderna, Francesc Ferrer i Guàrdia, afusellat l'any 1909 pel règim en acusar-lo de ser l'incitador dels fets de la Setmana Tràgica, en un consell de guerra del tot irregular.	41.4933200,2.2948700	441142	4593763		08003	Alella	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37505-foto-08003-366-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37505-foto-08003-366-3.jpg	Física	Contemporani	Patrimoni documental	Fons bibliogràfic	Pública	Científic		2023-08-02 00:00:00	Jordi Montlló Bolart			98	57	3.3		21	Patrimoni cultural	2024-04-19 06:17
37531	Dibuixos del MNAC	https://patrimonicultural.diba.cat/element/dibuixos-del-mnac	BORONAT i TRILL, Maria Josep (1999). La política d'adquisicions de la Junta de Museus 1890-1923. Monografies de la Junta de Museus de Catalunya, vol. 1. Publicacions de l'Abadia de Montserrat i Junta de Museus. Barcelona, pàg. 518.	XIX		Dos dibuixos acolorits obra de Joan F. Chia del poble d'Alella. El primer es titula 'Plaça d'Alella' (182 x 122 mm), i és una imatge del carreró, avui desaparegut per la construcció de la capella del santíssim annexa a l'església, que hi havia entre la paret de migdia de l'església i la rectoria. En aquesta imatge es pot veure el pas enlairat que connectava la rectoria amb l'església i, al fons, la plaça de l'Ajuntament. És el número d'inventari MNAC/GDG5147-D. El segon dibuix s'anomena 'Alella - Casa Calonge'(180 x 120 mm), i és una imatge de la torre de defensa i l'angle sud-est de la casa, coneguda actualment amb el nom de Cal Baró. És el número d'inventari MNAC/GDG 5148-D.	08003-393	Palau Nacional, Parc de Montjuic (08038 - Barcelona)	Formen part d'una donació feta a la Junta de Museus l'any 1916 per Josep Chia i Alba, d'un conjunt d'esbossos i estudis de decoració escenogràfica del seu germà Joan-Francesc Chia. Els dibuixos d'Alella en qüestió provenien d'una segona remesa feta el novembre del mateix any.	41.4936200,2.2944400	441106	4593796	1873	08003	Alella	Restringit	Bo		Física		Patrimoni moble	Objecte	Pública	Científic		2023-08-02 00:00:00	Jordi Montlló Bolart	Joan Francesc Chia			52	2.2		21	Patrimoni cultural	2024-04-19 06:17
37539	Finestra de Can Companyó	https://patrimonicultural.diba.cat/element/finestra-de-can-companyo		XV-XVI	Es va treure del seu lloc original i s'ha re ubicat.	Finestra gòtica d'arc conopial fistonat que estava ubicada a la façana de Can Companyó. Al damunt hi havia una pedra esculpida en relleu on un àngel sosté un escut amb unes tisores obertes, indicant que en aquella casa hi vivia un sastre.	08003-401	Plaça de l'Ajuntament, 10	Tant la finestra com l'escut es van traslladar arrel d'una reforma força radical de la casa.	41.4938800,2.2945900	441119	4593825		08003	Alella	Restringit	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37539-foto-08003-401-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37539-foto-08003-401-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37539-foto-08003-401-3.jpg	Física	Gòtic\|Modern\|Medieval	Patrimoni immoble	Element arquitectònic	Privada	Ornamental		2023-08-02 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		Actualment les dues pedres formen part de l'ornamentació de la llar de foc de la casa.	93\|94\|85	47	1.3		21	Patrimoni cultural	2024-04-19 06:17
93184	Clau de volta de la capella de sant Elm	https://patrimonicultural.diba.cat/element/clau-de-volta-de-la-capella-de-sant-elm	<p><span><span><span>BADOSA, Josep i VIADER, Montse (nn.cc). <em>Un recorregut per Arenys de Mar</em>. Regidoria de Cultura de l’Ajuntament d’Arenys de Mar.</span></span></span></p> <p><span><span><span>CASSÀ i BARRERA, Joaquim (2015). <em>Carrers d’Arenys de Mar</em>. Crea’t Edicions.</span></span></span></p> <p><span><span><span>CASTILLO i RABASCALL, Maria del (2006). El carrer de La Torre. Històries novel·lades d’un tros d’Arenys. Arenys de Mar: Amics del carrer d La Torre.</span></span></span></p> <p><span><span><span>ESPRIU i MALAGELADA, Agustí (2015). <em>Aproximació històrica al mite de Sinera.</em> Publicacions de l’Abadia de Montserrat.</span></span></span></p>	XVI		<p>Clau de volta amb la figura de Sant Elm, protector dels mariners, amb un vaixell a la mà dreta. Es troba encastada a la paret de la casa del número 50 del carrer de la Torre. Segurament pertanyia a l'antiga capella que, sota l'advocació del sant, hi havia a la zona de l'actual església de Santa Maria d'Arenys.</p>	08006-72	Carrer de La Torre, núm. 50	<p><span><span><span>El nom del carrer li ve d’una torre construïda cap a l’any 1560 que es coneixia com la Torre del Pobre Home o del Prohom. Era una torre de defensa de planta rodona. Les primeres cases que es van aixecar eren conegudes com les cases d’en Xiot, a finals del segle XVI; a la mateixa època que la construcció de l’església i es diu que el van dibuixar destradors o acanadors, que es dediquen a amidar carrers. Per això els veïns es vanten de ser el carrer més recte d’Arenys.</span></span></span></p> <p><span><span><span>En paraules de Núria Nogueras i Baró, publicades per Maria del Castillo (2006): “El carrer de La Torre comença a la cruïlla del Bisbe Pasqual, anomenat popularment de la Revolució. Abans, però, arribava només fins al carrer de J. Baralt, i a partir d’allà era ocupat per la finca Huerta Jesús, on hi havia, en regim de lloguer, el camp d’esports del Popular, que s’anomenava camp de baix [...] El camp de futbol era tancat per una paret que anava des d’on hi ha ara can Basilio fins a can Casas, i davant per davant del carrer de la Torre hi havia una porta de ferro forjat, alta i airosa, que li donava un aire d’importància i molt bonic. Bastant després d’acabada la guerra, i ja desaparegut el Popular, es va urbanitzar el solar i el carrer es va allargar fins a les escoles, encara que només en tenien fets els fonaments. La primera caseta que es va construir a l’antic solar com a promoció, la van rifar i en resultà guanyador en Martí Tomàs, que la va llogar a en Santiago Vilagrasa. Després d’aquesta primera caseta, d’una fàbrica i de la bonica torre d’en Calassanç Pi i de la seva esposa, la Maria Tàpies, s’hi va construir l’edifici de l’entitat Joventut Seràfica”.</span></span></span></p> <p><span><span><span>En el carrer hi ha dues capelletes, una dedicada a Sant Isidre, en el número 1, i l’altra dedicada a Sant Jaume, en el número 9. Els veïns i les veïnes del carrer van adoptar Sant Jaume com a patró del carrer i fan una festa en honor seu el dia del seu natalici o <em>dies natalis</em>. Durant la Guerra Civil espanyola (1936-39) es van destruir; però després de la guerra es van refer. Posteriorment se n’aixecà una altra dedicada a la Mare de Déu del Carme, en el número 22.</span></span></span></p> <p><span><span><span>En aquest carrer hi va néixer Josep Xifré i hi vivia amb els seus pares i els seus tres germans, dos nois i una noia. També hi va néixer, l’any 1813, el jesuïta Joaquim Forn i Roget, que fou rector de la parròquia de Westminster.</span></span></span></p>	41.5815624,2.5472738	462261	4603418		08006	Arenys de Mar	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93184-01dsc0020.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93184-02dsc0021.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93184-03p1560345.jpg	Física	Modern\|Gòtic	Patrimoni immoble	Element arquitectònic	Privada	Ornamental	Inexistent	2023-11-08 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		L’Ajuntament edità (BADOSA, Josep i VIADER, Montse; nn.cc) un itinerari on hi figura aquest element.	94\|93	47	1.3	2484	21	Patrimoni cultural	2024-04-19 06:17
93489	Pica baptismal	https://patrimonicultural.diba.cat/element/pica-baptismal-8	<p>GARRIGA RIERA, Joaquim (2004). L'edifici de Santa Maria d'Arenys; dins Pilar VELEZ (coord.) <em>L'esplendor de Santa Maria d'Arenys de Mar</em>. Barcelona: Pòrtic, pp. 16-17.</p> <p><span><span><span><span>PONS i GURI, Josep M. (1999). Quan nasqué, s'emancipà i s'organitza una vila (Arenys de Mar, 1574-1720). Pagès editors i Ajuntament d'Arenys de Mar.</span></span></span></span></p>	XVI		<p>Pica baptismal de forma octogonal feta en pedra de Girona. Procedeix de la primera església d'Arenys de Mar (segle XVI). Tal i com diu Joaquim Garriga (2004), la pica baptismal de l'església de Santa Maria d'Arenys és 'un objecte-document fundacional de pregones implicacions simbòliques [...]. esdevé un testimoni formidable de la celebració natalícia de l'Arenys mariner'. S'hi pot llegir, gravat als costats de la pica: 'SABASTIA DOY i MIQUEL RIERA SENDICHS A [N]Y 1575'. Són els noms dels síndics elegits l'11 de juliol de 1574.</p>	08006-148	Plaça de l'Església s/n	<p>No en sabem res d'aquesta primera església, que havia substituït la dedicació de Sant Elm per la de Santa Maria. Juntament amb la capella hi havia el cementiri. Es calcula que degué ocupar la part frontal de l'església actual, però es desconeix el lloc precís.</p>	41.5804037,2.5495778	462453	4603288	1575	08006	Arenys de Mar	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93489-02p1560016.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93489-03p1570685.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93489-04p1570686.jpg	Física	Modern	Patrimoni moble	Objecte	Privada accessible	Religiós	Inexistent	2023-11-08 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		El baptisteri, on hi ha ubicada la pica baptismal, es troba a l'entrada a mà dreta i està decorat amb unes pintures de Josep Obiols i Palau (1894-1967), que en va fer els esbossos, i executades per Francesc Vidal i Gomà, l'any 1967.	94	52	2.2	2484	21	Patrimoni cultural	2024-04-19 06:17
93881	Crist del Mont Calvari	https://patrimonicultural.diba.cat/element/crist-del-mont-calvari	<p><span><span><span>ESPRIU MALAGELADA, Agustí; PONS i RECOLONS, Maria Assumpció de; NOGUERAS i BARÓ, Núria (1983). <em>Aproximació històrica al mite de Sinera.</em> Editorial Curial. Barcelona.</span></span></span></p>	XVII		<p>Talla d'un Crist agònic a la creu que procedeix de l'ermita del Mont Calvari, al port d'Arenys de Mar. <span><span><span>Es tracta d’una talla del segle XVII. El retaule que l’emmarca és barroc (segle XVI) obra de Salvador Nogueras.</span></span></span></p>	08006-308	Carrer de l'Església, núm. 24		41.5806465,2.5493753	462437	4603316		08006	Arenys de Mar	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93881-02p1570700.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93881-03p1570701.jpg	Física	Modern	Patrimoni moble	Objecte	Pública	Religiós	Inexistent	2023-11-08 00:00:00	Jordi Montlló Bolart			94	52	2.2	2484	21	Patrimoni cultural	2024-04-19 06:17
93883	Mausoleu Xifré	https://patrimonicultural.diba.cat/element/mausoleu-xifre	<p>BADOSA, J; DOÑATE, C; MESTRE, F; RABELLA, J; RAMIS, C i RIBA, J.M. (1972). Treball – Inventari sobre el patrimoni artístico-arquitectònic d’Arenys de Mar, segles XVI-XX. Inèdit.</p> <p>BADOSA, Josep i MILÀ, Salvador (1990). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Ajuntament d’Arenys de Mar; Aprovat pel Ple en data 22 de març de 1990.</p> <p>BADOSA, Josep i VIADER, Montse (nn.cc). <em>Un recorregut per Arenys de Mar</em>. Regidoria de Cultura de l’Ajuntament d’Arenys de Mar.</p> <p>PONS i GURI, Josep M. (1999). <em>Quan nasqué, s'emancipà i s'organitza una vila (Arenys de Mar, 1574-1720)</em>. Pagès editors i Ajuntament d'Arenys de Mar.</p>	XIX		<p>Panteó amb les restes del fundador de l'Hospital Xifré, Josep Xifré i Casas, obra de l'escultor francès Charles Alphonse Gumery, per encàrrec del fill, Josep Xifré Downing. Està tot fet de marbre, és de tipus arcosoli pla, integrat a la paret. La figura central és la representació del difunt Xifré, jacent, damunt un sarcòfag, emmarcat per dues figures femenines. La figura jacent porta un vestit amb un hàbit llarg que li cobreix fins els peus i que penja simètricament sobre els costats del sarcòfag. Jeu amb les mans creuades sobre el pit i recolza el cap sobre un coixí.</p> <p>A la dreta de la tomba, trobem una de les figures de dona, que emmarca el sarcòfag. Porta la inscripció en llatí 'PERSEVERANTIA' a la part frontal del pedestal, significat de l'estàtua. A l'altre costat es troba l'altra figura femenina amb un nen amb el cap recolzat a la falda. Als seus peus, es pot llegir la inscripció en llatí 'BENEFICIENTIA' a la qual representa el conjunt.</p> <p>Presideix l'obra, l'escut de família en baix relleu, amb dos àngels laterals i un epitafi que diu: 'JOSEPHO XIFREY CASAS QUI DOMUM HANC AEGRIS CURANDIS AERE SUO FUNDAVIT' que vol dir Josep Xifré i Casas, qui del seu patrimoni fundà aquesta casa per la cura de malalts.</p> <p>El sarcòfag se situa damunt una base on es pot llegir en el frontal la data de la seva mort (7 d'agost de 1856): 'OBIIT ANNO DOM MDCCCLVI SEPTIMA DIE AUG'</p>	08006-310	Carrer d'Auterive, s/n	<p>L´Hospital Xifré fou construït entre 1844 i 1848 per Francesc Vila i Josep Boixareu, seguint les indicacions del propi Josep Xifré, promotor de l'obra, amb la voluntat de fer un hospital seguint els corrents higienistes de l'època, amb aigua corrent, ventilació a les habitacions i envoltat per horts (per assegurar l'abastiment de fruites i hortalisses) i jardins. </p> <p>Josep Xifré i Casas, nascut a Arenys de Mar el 1777, va marxar amb 21 anys amb destinació a Cuba on va desenvolupar diversos oficis i negocis, fins que fixa la seva residència a Nova York, l'any 1823, on va crear diverses empreses i institucions bancàries de manera que va reunir una fortuna considerable. Al marge de finançar algunes construccions de tipus cultural, com un teatre per a Arenys, Xifré, ben aviat, emprengué una tasca de potenciació arquitectònica de la qual n'és resultat el que coneixem com Cases d´en Xifré (1836-1840) a la façana marítima de Barcelona, de caire neoclàssic.</p>	41.5831855,2.5462049	462173	4603599	1856	08006	Arenys de Mar	Restringit	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93883-02dsc11830.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93883-03dsc11870.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93883-04dsc11850.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93883-05dsc11900.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93883-06p15705910.jpg	Física	Contemporani	Patrimoni immoble	Element arquitectònic	Pública	Altres	Inexistent	2023-11-08 00:00:00	Jordi Montlló Bolart	Charles Alphonse Gumery.	L’Ajuntament edità (BADOSA, Josep i VIADER, Montse; nn.cc) un itinerari on hi figura aquest element.	98	47	1.3	2484	21	Patrimoni cultural	2024-04-19 06:17
93916	Col·lecció de minerologia del Museu d'Arenys de Mar	https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-de-minerologia-del-museu-darenys-de-mar	<p>MONTLLÓ BOLART, Jordi (1998). <em>Història i actualitat dels museus i col·leccions del Maresme</em>. Treball de recerca del programa de doctorat del Departament d'Antropologia de la Universitat de Barcelona: Recerca en antropologia cultural. Tutor: Doctor Joan Bestard. Inèdit.</p> <p>RIBES SAN EMETERIO, Neus (coord.) (2010). <em>Minerals de Catalunya del Museu Mollfulleda de Minerologia d'Arenys de Mar</em>. Arenys de Mar: Museu d'Arenys de Mar.</p>	XX		<p>El Museu d'Arenys de Mar aplega el Museu Marès de la Punta i el Museu Mollfulleda de Minerologia, que es poden visitar en dos espais diferenciats, però que formen part d'un mateix ens. També aplega altres col·leccions relacionades amb la història i la vida de la vila d'Arenys. </p> <p>El Museu Mollfulleda aplega una de les col·leccions de minerologia de caràcter científic més importants de Catalunya. A la primera sala del Museu es pot trobar un espai per introduir-nos a la mineralogia: Què són els minerals? Per què serveixen? On s'obtenen? Informacions sobre els minerals i les aplicacions: el magnetisme, la duresa, els minerals que necessitem per construir un mòbil o un cotxe; i es pot contemplar una de les característiques més curioses d'alguns minerals: la fluorescència. </p> <p>La segona sala aplega un conjunt de minerals excepcionals distribuïts segons la classificació establerta per <span><span><span>Dana i Nickel-Strunz que divideixen els minerals segons la seva composició química i la seva estructura.</span></span></span> En aquest espai es poden trobar exemplars de gran valor com el bismut de Villanueva de Córdoba, amb un excepcional cristall esquelètic de 3 cm d’aresta, o la malaquita de Katanga, amb un joc de coloracions i formes de fantasia que fan que sigui una peça remarcable.</p> <p>La planta superior està dedicada a la mineralogia de Catalunya i és un espai únic per estudiar l’evolució de la mineria catalana on es poden contemplar exemplars de les diferents explotacions mineres del país i dels afloraments naturals: exemplars de les mines de sal de Cardona, les fluorites del Papiol, magnífics exemplars d’aragonita, o la diversitat de minerals de la zona del Priorat.</p> <p>El Museu també disposa d’un mòdul adreçat als invidents i les persones amb dificultats visuals, la mirada tàctil, amb exemplars que es poden manipular i amb textos en Braille.</p>	08006-342	Carrer de l'Església, núm. 37-39	<p><span><span>Es crea l’any 1988, gràcies a la donació de Joaquim Mollfulleda Borrell fa de la seva col·lecció de minerals a la població d’Arenys de Mar. El primer “museu” estava ubicat a Can Colomer, masia d’Arenys de Munt propietat de Joaquim Mollfulleda, des de l'any 1974.</span></span></p> <p><span><span>Mollfulleda era un aficionat a la minerologia que es va trobar amb aquesta afició per casualitat, ja que a ell li agradava la fotografia i la muntanya. Es va introduir en aquest món quan l’Institut Químic de Sarrià va demanar col·laboració als exalumnes per refer la col·lecció de minerals destruïda durant la Guerra Civil espanyola (1936-1939). Així, va començar a col·leccionar minerals i a partir d’aquí, li arribaven mostres per vies ben diferents i curioses: donacions, intercanvi, compra, o regals d’amics seus quan feien algun viatge. Un dels seus donants era el minerologista barceloní Joaquim Folch.</span></span></p> <p><span><span>En una entrevista realitzada el 22 de febrer de 1994, Mollfulleda explica la decisió de fer-ne donació a Arenys de Mar perquè no volia que la seva col·lecció es dispersés, amb la condició que instal·lessin les col·leccions adequadament i amb la garantia que existia, en aquell moment, un Patronat de Museus, la qual cosa representava una seguretat en la protecció i en la continuïtat. (Montlló, 1998).</span></span></p> <p><span><span>Des de l'any 2021, el Museu Mollfulleda de Mineralogia forma part de la Xarxa de Museus de Ciències de Catalunya.</span></span></p>	41.5816386,2.5483131	462348	4603426		08006	Arenys de Mar	Restringit	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93916-025269-fluorita-3511.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93916-035323-halita.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93916-058380-bismut-cordova.jpg	Física	Contemporani	Patrimoni moble	Col·lecció	Pública	Lúdic/Cultural	Inexistent	2023-11-08 00:00:00	Jordi Montlló Bolart			98	53	2.3	2484	21	Patrimoni cultural	2024-04-19 06:17
93917	Col·lecció de nàutica del Museu d'Arenys de Mar	https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-de-nautica-del-museu-darenys-de-mar	<p>MONTLLÓ BOLART, Jordi (1998). <em>Història i actualitat dels museus i col·leccions del Maresme</em>. Treball de recerca del programa de doctorat del Departament d'Antropologia de la Universitat de Barcelona: Recerca en antropologia cultural. Tutor: Doctor Joan Bestard. Inèdit.</p> <p> </p>	XVIII-XX		<p>El Museu d'Arenys de Mar aplega el Museu Marès de la Punta i el Museu Mollfulleda de Mineralogia, que es poden visitar en dos espais diferenciats, però que formen part d'un mateix ens. També aplega altres col·leccions relacionades amb la història i la vida de la vila d'Arenys. Una d'aquestes col·leccions és la de nàutica.</p> <p>La col·lecció de nàutica procedeix principalment de l’antic Museu Fidel Fita d’Arenys de Mar i està formada per eines de mestre d’aixa, instrumental per a la navegació, caixes de mariner, maquetes de vaixells. Els objectes fan referència al passat mariner d’Arenys de Mar caracteritzat per la importància del comerç amb Amèrica a finals del XVIII i segle XIX, la construcció de vaixells des del segle XVI i l’existència d’una de les principals Escoles de Nàutica d’Espanya del segle XIX. </p> <p><span><span><span>Cronològicament se situa des de finals del segle XVIII i fins el primer quart del segle XX.</span></span></span></p>	08006-343	Carrer de l'Església, núm. 43	<p>El Museu d’Arenys de Mar va obrir les portes el 13 de març de 1983, amb motiu de la cessió per part de la Generalitat de Catalunya de la col·lecció de puntes Frederic Marès i Deulovol, que aquest va donar en dipòsit amb la condició que fos exposada a Arenys de Mar sota el nom de Museu Marès de la Punta. Aquest espai ha anat creixent amb la donació i l'adquisició de peces de punta que l'han convertit en un museu de referència a Europa.</p> <p>Dins el Museu Marès de la Punta també es pot trobar una sala dedicada a la història d’Arenys de Mar, amb objectes procedents de l’antic Museu Municipal Fidel Fita, que ens parlen de la seva història des de les troballes del poblat ibèric de la Torre dels Encantats fins a la Guerra Civil.</p> <p>El primer intent de museitzar el patrimoni cultural i històric arenyenc va tenir lloc entre la segona i tercera dècada del segle XX. Anys més tard, el 1957, renaixia l’idea de dotar Arenys de Mar d’un museu en el qual poder mostrar el seu passat, del més llunyà al més proper. Instal·lat en unes dependències annexes a la Casa de la Vila, aquell museu tancà les portes definitivament l’any 1977. Bona part del valuós fons arqueològic i artístic que contenia s’ha mantingut guardat durant molts anys en els magatzems municipals, amatent d’una nova oportunitat per a ser admirat. Coincidint amb els primers vint-i-cinc anys de la fundació del Museu Marès de la Punta, moltes d’aquestes peces tornen a exhibir-se a tothom i ho fan de manera permanent. L’objectiu d’aquesta exposició és mostrar l’evolució d’Arenys de Mar com a poble, com a comunitat, dels seus inicis, a les darreries del segle XVI, a l’entrada de l’actual mil·leni.</p>	41.5817520,2.5482555	462344	4603439		08006	Arenys de Mar	Restringit	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93917-011463-foto-joan-torrento.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93917-2302.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93917-2333.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93917-2335a.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93917-2369.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93917-3675.jpg	Física	Contemporani\|Modern	Patrimoni moble	Col·lecció	Pública	Lúdic/Cultural	Inexistent	2023-11-08 00:00:00	Jordi Montlló Bolart			98\|94	53	2.3	2484	21	Patrimoni cultural	2024-04-19 06:17
93918	Col·lecció d'exvots del Montcalvari	https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-dexvots-del-montcalvari	<p>MONTLLÓ BOLART, Jordi (1998). <em>Història i actualitat dels museus i col·leccions del Maresme</em>. Treball de recerca del programa de doctorat del Departament d'Antropologia de la Universitat de Barcelona: Recerca en antropologia cultural. Tuto: Doctor Joan Bestard. Inèdit.</p> <p><span><span><span><span>PONS i GURI, Josep Maria; SOLÉ, Tiona i FONT, Mariona (2003). Arenys de Mar, una llarga relació amb la mar. Arenys de Mar: Museu d'Arenys de mar. catàleg de l'exposició; consultable : </span></span></span></span><a href='https://museu.arenysdemar.cat/ca/publicacions/publicaci%C3%B3-dexposicions-arenys-de-mar-una-llarga-relaci%C3%B3-amb-la-mar'>PUBLICACIÓ D'EXPOSICIONS: Arenys de Mar. Una llarga relació amb la mar. \| Museu d'Arenys de Mar</a></p> <p>SOLÉ, Tiona (2006).<em>Mont Calvari. Història i llegendes</em>. Ajuntament d'Arenys de Mar.</p> <p> </p> <p> </p>	XVIII-XX		<p>El Museu d'Arenys de Mar aplega el Museu Marès de la Punta i el Museu Mollfulleda de Minerologia, que es poden visitar en dos espais diferenciats, però que formen part d'un mateix ens. També aplega altres col·leccions relacionades amb la història i la vida de la vila d'Arenys. Una d'aquestes col·leccions és la d'exvots.</p> <p><span><span><span>Aquesta col·lecció està formada pels exvots que es trobaven a l’ermita del Montcalvari, situada en una penya davant el mar. A l’ermita de devoció marinera es trobaven diversos exvots que van ingressar a les col·leccions de l’antic Museu Municipal Fidel Fita. Es tracta de dos tipus d’exvots: maquetes de vaixells i pintures a l’oli sobre fusta on es descriuen els fets pels quals es va demanar l’ajut del Crist del Montcalvari.</span></span></span></p> <p>L'ermita del Montcalvari d'Arenys de Mar està amagada dins l'edifici del mateix nom que es troba davant el port esportiu. Aquesta ermita és una de les més antigues d'Arenys de Mar. Segons la llegenda va ser erigida per Hipòlit Doy l'any 1585 per expiat el seu pecat per haver assassinat la seva dona. A l'ermita es va instal·lar la figura del Crist del Montcalvari venerat especialment pels navegants, actualment ubicada a l'església de santa Maria. El Museu conserva la col·lecció d'exvots que es van trobar en l'ermita.</p>	08006-344	Carrer de l'Església, núm. 43	<p>El Museu d’Arenys de Mar va obrir les portes el 13 de març de 1983, amb motiu de la cessió per part de la Generalitat de Catalunya de la col·lecció de puntes Frederic Marès i Deulovol, que aquest va donar en dipòsit amb la condició que fos exposada a Arenys de Mar sota el nom de Museu Marès de la Punta. Aquest espai ha anat creixent amb la donació i l'adquisició de peces de punta que l'han convertit en un museu de referència a Europa.</p> <p>A les seves sales es pot fer un recorregut per la història de les puntes, un element essencial en la moda i els aixovars que neix a Venècia a finals del segle XVI i s’estén ràpidament per tot Europa. Al Museu es poden contemplar treballs des de finals del segle XVI fins a l’actualitat, distribuïts segons la procedència i la tècnica: colls, mocadors, ventalls, mantellines, o xals.</p> <p>Si bé els primers treballs de punta es van realitzar amb agulla, majoritàriament s’imposa la realització de les puntes amb boixets, que apareixen en l’antic territori de Flandes, actualment Bèlgica. França i Bèlgica són els països on es desenvolupen més negocis de punta i més varietat de tècniques i al Museu podeu trobar diversos exemples de blondes franceses, treballs de Le Puy, gasa i duquessa belga.</p> <p>Durant el primer quart del segle XX, el modernisme suposa una renovació del llenguatge estètic de les puntes i un dels principals representants és la Casa Castells d’Arenys de Mar (1862-1962). Marià Castells va ser l’autor de les estovalles d’altar, l’alba i el roquet per a la Capella de Sant Jordi del Palau de la Generalitat (1927-1930), que es poden contemplar en una de les sales del Museu al costat dels dissenys originals.</p> <p>Dins el Museu Marès de la Punta també es pot trobar una sala dedicada a la història d’Arenys de Mar, amb objectes procedents de l’antic Museu Municipal Fidel Fita, que ens parlen de la seva història des de les troballes del poblat ibèric de la Torre dels Encantats fins a la Guerra Civil.</p>	41.5817269,2.5482112	462340	4603436		08006	Arenys de Mar	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93918-24471.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93918-2476-restaurat.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93918-2479foto-toni-pou.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93918-arenys5ev2475.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93918-2327.jpg	Física	Contemporani\|Modern	Patrimoni moble	Col·lecció	Pública	Lúdic/Cultural	Inexistent	2023-11-08 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		L'ermita de Mont Calvari va ser fundada en una data desconeguda del segle XVI. Segons la tradició, va ser fundada per Hipòlit Doy, el qual, després d'haver matat la seva esposa en un atac de gelosia, va viatjar penedit a Roma i el papa li va fer construir la capella i la via donar el Sant Crist que la presidia. Durant molts anys va ser un lloc emblemàtic pels pescadors arenyencs, i solia ser l'últim lloc de terra que trepitjaven abans de fer-se a mar i el primer un cop tornaven. S'hi accedia mitjançant un pont que travessava la via del tren. Al costat de la capella hi havia adossada la casa del ermità. L'any 1892 va ser adquirida per l'arenyenc Narcís Serra, que hi va construir un balneari. L'any 1906 va ser traspassat a Enric Nel·lo, que el va transformar en un hotel de 50 habitacions, i deu anys després va passar a mans de Joan Artigas Alart i, posteriorment, a altres propietaris. L'any 1948 es va remodelar per convertir-se en habitatges i adquirir el seu aspecte actual, amb l'ermita integrada i gairebé engolida dins el complex arquitectònic.	98\|94	53	2.3	2484	21	Patrimoni cultural	2024-04-19 06:17
93919	Col·lecció d'història i etnogràfica del Museu d'Arenys de Mar	https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-dhistoria-i-etnografica-del-museu-darenys-de-mar	<p><span><span><span>AA.VV (2018). Posem fil a l’agulla. La indústria del gènere de punt a Arenys de Mar. Ajuntament d’Arenys de Mar; consultable a: <a href='https://museu.arenysdemar.cat/ca/publicacions/publicaci%C3%B3-dexposicions-posem-fil-lagulla-el-g%C3%A8nere-de-punt-arenys-de-mar'>https://museu.arenysdemar.cat/ca/publicacions/publicaci%C3%B3-dexposicions-posem-fil-lagulla-el-g%C3%A8nere-de-punt-arenys-de-mar</a></span></span></span></p> <p><span><span><span>FERNÁNDEZ ÁLVAREZ, Ana; LLODRÀ NOGUERAS, Joan Miquel (2010). Cèsar Cabanes Badosa. Retorn a casa. Museu d'Arenys de Mar; consultable a: </span></span></span><span><span><span>https://museu.arenysdemar.cat/ca/publicacions/publicaci%C3%B3-dexposicions-c%C3%A8sar-cabanes-badosa-retorn-casa</span></span></span></p> <p>MONTLLÓ BOLART, Jordi (1998). <em>Història i actualitat dels museus i col·leccions del Maresme</em>. Treball de recerca del programa de doctorat del Departament d'Antropologia de la Universitat de Barcelona: Recerca en antropologia cultural. Tutor: Doctor Joan Bestard. Inèdit.</p> <p><span><span><span><span>PONS i GURI, Josep Maria; SOLÉ, Tiona i FONT, Mariona (2003). Arenys de Mar, una llarga relació amb la mar. Arenys de Mar: Museu d'Arenys de mar. catàleg de l'exposició; consultable a: https://museu.arenysdemar.cat/ca/publicacions/publicaci%C3%B3-dexposicions-arenys-de-mar-una-llarga-relaci%C3%B3-amb-la-mar</span></span></span></span></p> <p> </p>	XVI-XXI		<p>Dins el Museu Marès de la Punta també es pot trobar una sala dedicada a la història d’Arenys de Mar, amb objectes procedents de l’antic Museu Municipal Fidel Fita, que ens parlen de la seva història des de les troballes del poblat ibèric de la Torre dels Encantats fins a la Guerra Civil.<br /> El primer intent de museitzar el patrimoni cultural i històric arenyenc va tenir lloc entre la segona i tercera dècada del segle XX. Anys més tard, el 1957, renaixia l’idea de dotar Arenys de Mar d’un museu en el qual poder mostrar el seu passat, del més llunyà al més proper. Instal·lat en unes dependències annexes a la Casa de la Vila, aquell museu tancà les portes definitivament l’any 1977. Bona part del valuós fons arqueològic i artístic que contenia s’ha mantingut guardat durant molts anys en els magatzems municipals, amatent d’una nova oportunitat per a ser admirat.<br /> Coincidint amb els primers vint-i-cinc anys de la fundació del Museu Marès de la Punta, moltes d’aquestes peces tornen a exhibir-se a tothom i ho fan de manera permanent. L’objectiu d’aquesta exposició és mostrar l’evolució d’Arenys de Mar com a poble, com a comunitat, dels seus inicis, a les darreries del segle XVI, a l’entrada de l’actual mil·leni.<span><span><span>.</span></span></span></p>	08006-345	Carrer de l'Església, núm. 43	<p>El Museu d’Arenys de Mar va obrir les portes el 13 de març de 1983, amb motiu de la cessió per part de la Generalitat de Catalunya de la col·lecció de puntes Frederic Marès i Deulovol, que aquest va donar en dipòsit amb la condició que fos exposada a Arenys de Mar sota el nom de Museu Marès de la Punta. Aquest espai ha anat creixent amb la donació i l'adquisició de peces de punta que l'han convertit en un museu de referència a Europa.</p> <p>En les seves sales es pot fer un recorregut per la història de les puntes, un element essencial en la moda i els aixovars que neix a Venècia a finals del segle XVI i s’estén ràpidament per tot Europa. Al Museu es poden contemplar treballs des de finals del segle XVI fins a l’actualitat, distribuïts segons la procedència i la tècnica: colls, mocadors, ventalls, mantellines, o xals.</p> <p>Si bé els primers treballs de punta es van realitzar amb agulla, majoritàriament s’imposa la realització de les puntes amb boixets, que apareixen en l’antic territori de Flandes, actualment Bèlgica. França i Bèlgica són els països on es desenvolupen més negocis de punta i més varietat de tècniques i al Museu podeu trobar diversos exemples de blondes franceses, treballs de Le Puy, gasa i duquessa belga.</p> <p>Durant el primer quart del segle XX, el modernisme suposa una renovació del llenguatge estètic de les puntes i un dels principals representants és la Casa Castells d’Arenys de Mar (1862-1962). Marià Castells va ser l’autor de les estovalles d’altar, l’alba i el roquet per a la Capella de Sant Jordi del Palau de la Generalitat (1927-1930), que es poden contemplar en una de les sales del Museu al costat dels dissenys originals.</p> <p>Dins el Museu Marès de la Punta també es pot trobar una sala dedicada a la història d’Arenys de Mar, amb objectes procedents de l’antic Museu Municipal Fidel Fita, que ens parlen de la seva història des de les troballes del poblat ibèric de la Torre dels Encantats fins a la Guerra Civil.</p>	41.5817600,2.5482488	462343	4603440		08006	Arenys de Mar	Restringit	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93919-2656foto-toni-pou.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93919-2743.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93919-11567.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93919-dscn6775.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93919-el-miracle-de-laigua.jpg	Física	Contemporani\|Modern	Patrimoni moble	Col·lecció	Pública	Lúdic/Cultural	Inexistent	2023-11-08 00:00:00	Jordi Montlló Bolart			98\|94	53	2.3	2484	21	Patrimoni cultural	2024-04-19 06:17
93920	Col·lecció arqueològica del Museu d'Arenys de Mar	https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-arqueologica-del-museu-darenys-de-mar	<p>MONTLLÓ BOLART, Jordi (1998). <em>Història i actualitat dels museus i col·leccions del Maresme</em>. Treball de recerca del programa de doctorat del Departament d'Antropologia de la Universitat de Barcelona: Recerca en antropologia cultural. Tutor: Doctor Joan Bestard. Inèdit.</p> <p><span><span><span>RIBES, Neus et alii (2013). Catàleg dels materials arqueològics de la Torre dels Encantats. Col·lecció del Museu d'Arenys de Mar. Ajuntament d’Arenys de mar, consultable a: <a href='https://museu.arenysdemar.cat/ca/publicacions/cat%C3%A0leg-cat%C3%A0leg-dels-materials-arqueol%C3%B2gics-de-la-torre-dels-encantats-col%C2%B7lecci%C3%B3-del'>https://museu.arenysdemar.cat/ca/publicacions/cat%C3%A0leg-cat%C3%A0leg-dels-materials-arqueol%C3%B2gics-de-la-torre-dels-encantats-col%C2%B7lecci%C3%B3-del</a></span></span></span></p>	VI aC- III dC		<p>El Museu d'Arenys de Mar aplega el Museu Marès de la Punta i el Museu Mollfulleda de Minerologia, que es poden visitar en dos espais diferenciats, però que formen part d'un mateix ens. També aplega altres col·leccions relacionades amb la història i la vida de la vila d'Arenys sota la denominació Fons Josep Maria Pons i Guri, com la col·lecció arqueològica.</p> <p><span><span><span>Les peces d'aquesta col·lecció procedeixen principalment de dos jaciments: El poblat ibèric del Puig de Castellar (darreries del segle V aC. - segle I aC.) situat a la Torre dels Encantats, que va ser excavat per Josep Maria Pons i Guri, entre 1949 i 1950; i entre 1956 i 1957, amb peces de ceràmica, farga i forneria. El segon jaciment és la vil·la romana de Valldemaria, datat entre mitjan segle I aC i segle I dC, excavat principalment entre 1987-1988.</span></span></span></p> <p>Dins el Museu Marès de la Punta també es pot trobar una sala dedicada a la història d’Arenys de Mar, amb objectes procedents de l’antic Museu Municipal Fidel Fita, que ens parlen de la seva història des de les troballes del poblat ibèric de la Torre dels Encantats fins a la Guerra Civil.<br /> El primer intent de museitzar el patrimoni cultural i històric arenyenc va tenir lloc entre la segona i tercera dècada del segle XX. Anys més tard, el 1957, renaixia l’idea de dotar Arenys de Mar d’un museu en el qual poder mostrar el seu passat, del més llunyà al més proper. Instal·lat en unes dependències annexes a la Casa de la Vila, aquell museu tancà les portes definitivament l’any 1977. Bona part del valuós fons arqueològic i artístic que contenia s’ha mantingut guardat durant molts anys en els magatzems municipals, amatent d’una nova oportunitat per a ser admirat.<br /> Coincidint amb els primers vint-i-cinc anys de la fundació del Museu Marès de la Punta, moltes d’aquestes peces tornen a exhibir-se a tothom i ho fan de manera permanent. L’objectiu d’aquesta exposició és mostrar l’evolució d’Arenys de Mar com a poble, com a comunitat, dels seus inicis, a les darreries del segle XVI, a l’entrada de l’actual mil·leni.</p>	08006-346	Carrer de l'Església, núm. 43	<p>El Museu d’Arenys de Mar va obrir les portes el 13 de març de 1983, amb motiu de la cessió per part de la Generalitat de Catalunya de la col·lecció de puntes Frederic Marès i Deulovol, que aquest va donar en dipòsit amb la condició que fos exposada a Arenys de Mar sota el nom de Museu Marès de la Punta. Aquest espai ha anat creixent amb la donació i l'adquisició de peces de punta que l'han convertit en un museu de referència a Europa.</p> <p>En les seves sales es pot fer un recorregut per la història de les puntes, un element essencial en la moda i els aixovars que neix a Venècia a finals del segle XVI i s’estén ràpidament per tot Europa. Al Museu es poden contemplar treballs des de finals del segle XVI fins a l’actualitat, distribuïts segons la procedència i la tècnica: colls, mocadors, ventalls, mantellines, o xals.</p> <p>Si bé els primers treballs de punta es van realitzar amb agulla, majoritàriament s’imposa la realització de les puntes amb boixets, que apareixen en l’antic territori de Flandes, actualment Bèlgica. França i Bèlgica són els països on es desenvolupen més negocis de punta i més varietat de tècniques i al Museu podeu trobar diversos exemples de blondes franceses, treballs de Le Puy, gasa i duquessa belga.</p> <p>Durant el primer quart del segle XX, el modernisme suposa una renovació del llenguatge estètic de les puntes i un dels principals representants és la Casa Castells d’Arenys de Mar (1862-1962). Marià Castells va ser l’autor de les estovalles d’altar, l’alba i el roquet per a la Capella de Sant Jordi del Palau de la Generalitat (1927-1930), que es poden contemplar en una de les sales del Museu al costat dels dissenys originals.</p> <p>Dins el Museu Marès de la Punta també es pot trobar una sala dedicada a la història d’Arenys de Mar, amb objectes procedents de l’antic Museu Municipal Fidel Fita, que ens parlen de la seva història des de les troballes del poblat ibèric de la Torre dels Encantats fins a la Guerra Civil.</p>	41.5817259,2.5482166	462341	4603436		08006	Arenys de Mar	Restringit	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93920-3108.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93920-3685.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93920-3710foto-david.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93920-9387-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93920-9407.jpg	Física	Antic	Patrimoni moble	Col·lecció	Pública	Lúdic/Cultural	Inexistent	2023-11-08 00:00:00	Jordi Montlló Bolart			80	53	2.3	2484	21	Patrimoni cultural	2024-04-19 06:17
93921	Col·lecció de puntes de coixí del Museu d'Arenys de Mar	https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-de-puntes-de-coixi-del-museu-darenys-de-mar	<p><span><span><span>AA.VV (2010). Estudi del fons industrial tèxtil de Catalunya. Mostraris de teixits del CDMT de Terrassa i mostraris de punta del Museu d’Arenys de Mar. Centre de Documentació Tèxtil de Terrassa i Museu d’Arenys de Mar; consultable a: <a href='https://museu.arenysdemar.cat/ca/publicacions/publicaci%C3%B3-dexposicions-estudi-del-fons-industrial-t%C3%A8xtil-de-catalunya'>https://museu.arenysdemar.cat/ca/publicacions/publicaci%C3%B3-dexposicions-estudi-del-fons-industrial-t%C3%A8xtil-de-catalunya</a>. </span></span></span></p> <p><span><span><span>AA.VV (2016). Vestits per a l'ocasió. La indumentària en els ritus de pas. Ajuntament d’Arenys de Mar; consultable a:<a href='https://museu.arenysdemar.cat/ca/publicacions/publicaci%C3%B3-dexposicions-vestits-locasi%C3%B3'>https://museu.arenysdemar.cat/ca/publicacions/publicaci%C3%B3-dexposicions-vestits-locasi%C3%B3</a></span></span></span></p> <p><span><span><span>AAVV (2020). Un mar de tul. El ret fi, una punta d'Arenys. Ajuntament d’Arenys de Mar; consultable a:<a href='https://museu.arenysdemar.cat/ca/publicacions/publicaci%C3%B3-dexposicions-un-mar-de-tul-el-ret-fi-una-punta-darenys'>https://museu.arenysdemar.cat/ca/publicacions/publicaci%C3%B3-dexposicions-un-mar-de-tul-el-ret-fi-una-punta-darenys</a>. </span></span></span></p> <p><span><span>GILBERT F, Quim (1983) <em>El President visità Arenys</em>. La Veu del Maresme, 18 de març de 1983, pp. 9 i 10. Mataró.</span></span></p> <p><span><span>GILBERT </span></span><span><span>F, Quim. (1983b) <em>El Museu de Puntes s’inaugurarà el 13 de març</em>. La Veu del Maresme, 11 de febrer de 1983, pp. 21. Mataró.</span></span></p> <p> </p> <p><span><span><span>LLODRÀ NOGUERAS, Joan Miquel, coord. (2007). Els Castells, uns randers modernistes. Museu d’Arenys de mar, consultable a:</span></span></span><span><span><span><a href='https://museu.arenysdemar.cat/ca/publicacions/publicaci%C3%B3-dexposicions-els-castells-uns-randers-modernistes'>https://museu.arenysdemar.cat/ca/publicacions/publicaci%C3%B3-dexposicions-els-castells-uns-randers-modernistes</a>.</span></span></span></p> <p>MONTLLÓ BOLART, Jordi (1998). <em>Història i actualitat dels museus i col·leccions del Maresme</em>. Treball de recerca del programa de doctorat del Departament d'Antropologia de la Universitat de Barcelona: Recerca en antropologia cultural. Tutor: Doctor Joan Bestard. Inèdit.</p> <p><span><span>PONS i GURI, Josep Maria (1985). <em>Museu Marès de la Punta</em>. Arenys de Mar: Ajuntament d’Arenys de Mar i Museu Marés de la Punta.</span></span></p>	XVII-XX		<p>El Museu d'Arenys de Mar aplega el Museu Marès de la Punta i el Museu Mollfulleda de Minerologia, que es poden visitar en dos espais diferenciats, però que formen part d'un mateix ens. També aplega altres col·leccions relacionades amb la història i la vida de la vila d'Arenys. </p> <p>A les seves sales es pot fer un recorregut per la història de les puntes, un element essencial en la moda i els aixovars que neix a Venècia a finals del segle XVII i s’estén ràpidament per tot Europa. Al Museu podreu contemplar treballs des de finals del segle XVI fins a l’actualitat distribuïts segons la procedència i la tècnica: colls, mocadors, ventalls, mantellines, xals. <span><span><span>El fons el constitueixen també utensilis: coixins, estris per fer puntes... disseny i patrons. Integrada per diverses col·leccions, la inicial de Frederic Marès i Deulevol, la de Carmen Tórtola Valencia, Carmen Delgado, Francesca Bonnemaison... Destaca els fons de dissenys, patrons, llibres de mostraris i peces de la Casa Castells empresa de puntes artesanes d’Arenys de Mar (1862-1962).</span></span></span></p> <p>Si bé els primers treballs de punta es van realitzar amb agulla, majoritàriament s’imposa la realització de les puntes amb boixets, que apareixen en l’antic territori de Flandes (actualment Bèlgica). França i Bèlgica són els països on es desenvolupen més negocis de punta i més varietat de tècniques i al Museu podeu trobar diversos exemples de blondes franceses, treballs de Le Puy, gasa i duquessa belga.</p> <p>Durant el primer quart del segle XX, el modernisme suposa una renovació del llenguatge estètic de les puntes i un dels principals representants és la Casa Castells d’Arenys de Mar (1862-1962). Marià Castells va ser l’autor de les estovalles d’altar, l’alba i el roquet per a la Capella de Sant Jordi del Palau de la Generalitat (1927-1930), que es poden contemplar en una de les sales del Museu al costat dels dissenys originals.</p>	08006-347	Carrer de l'església, núm. 43	<p>El Museu d’Arenys de Mar va obrir les portes el 13 de març de 1983, amb motiu de la cessió per part de la Generalitat de Catalunya de la col·lecció de puntes Frederic Marès i Deulovol, que aquest va donar en dipòsit amb la condició que fos exposada a Arenys de Mar sota el nom de Museu Marès de la Punta. Aquest espai ha anat creixent amb la donació i l'adquisició de peces de punta que l'han convertit en un museu de referència a Europa.</p> <p>Dins el Museu Marès de la Punta també es pot trobar una sala dedicada a la història d’Arenys de Mar, amb objectes procedents de l’antic Museu Municipal Fidel Fita, que ens parlen de la seva història des de les troballes del poblat ibèric de la Torre dels Encantats fins a la Guerra Civil.</p>	41.5817450,2.5482421	462342	4603438		08006	Arenys de Mar	Restringit	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93921-972foto-enric-pera-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93921-357baixa.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93921-522.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93921-1500-sn.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93921-2552.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93921-11617.jpg	Física	Contemporani\|Modern	Patrimoni moble	Col·lecció	Pública	Científic/Cultural	Inexistent	2023-11-13 00:00:00	Jordi Montlló Bolart			98\|94	53	2.3	2484	21	Patrimoni cultural	2024-04-19 06:17
93967	Marinarenys	https://patrimonicultural.diba.cat/element/marinarenys	<p>FUENTE BÉRMUDEZ, Vicente de la (nn.cc). <em>Marinarenys, mosaic d'Armand Olivé Milián</em> (inèdit).</p>	XX	El mateix autor en va fer una restauració	<p>Mosaic realitzat per Armand Olivé Milian amb peces ceràmiques retallades que evoca motius mariners com els peixos, la barca de rems, les aus, el mar i el sol. Es va instal·lar en origen a l'oficina de Caixa de Pensions, a la Riera, però e<span><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span><span>s va traslladar al pati del Museu Mollfulleda, on sota una carpa i durant un dies va ser restaurat pel propi Armand </span></span></span><span lang='DA'><span><span>Oliv</span></span></span><span lang='FR'><span><span>é</span></span></span> <span lang='DE'><span><span>Milia</span></span></span><span lang='ES-TRAD'><span><span>n. Es van substituir algunes peces </span></span></span><span lang='FR'><span><span>trencades</span></span></span><span lang='ES-TRAD'><span><span> durant l’operació. </span></span></span><span lang='DA'><span><span>Oliv</span></span></span><span lang='FR'><span><span>é</span></span></span> <span lang='DE'><span><span>Milia</span></span></span><span lang='ES-TRAD'><span><span>n va utilitzar peces originals de la dècada de 1970 que encara conserva al seu taller. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span><span>Com d’altres dels molts mosaics que va realitzar Armand Olivé Milian, aquest no estava signat. Amb la restauració s’ha afegit una petita peça de ceràmica amb el nom d’Olivé </span></span></span><span lang='DE'><span><span>Milia</span></span></span><span lang='ES-TRAD'><span><span>n </span></span></span><span lang='IT'><span><span>serigrafiada </span></span></span><span lang='ES-TRAD'><span><span>i amb la data de l'any al qual el va realitzar, 1975. Tampoc tenia un títol concret i a la pregunta de quin nom li donaria l’Olivé </span></span></span><span lang='DE'><span><span>Milia</span></span></span><span lang='ES-TRAD'><span><span>n va respondre sense dubtar, “Marinarenys”.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p>Com diu l'historiador de l'art, Vicente de la Fuente, es tracta d'u<span><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span><span>n art quotidià que al segle XXI va començar a desaparèixer. La destrucció d’algunes d’aquestes decoracions i la seva </span></span></span><span lang='IT'><span><span>repercussi</span></span></span><span lang='ES-TRAD'><span><span>ó mediàtica van cridar l’atenció sobre unes peces i uns artistes fins ara oblidats i que, darrerament, estan recobrant el prestigi.</span></span></span></span></span></span></span></span></p>	08006-373	Carrer de l'Església, núm. 37-39	<p><span><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span><span>Al setembre de l’any 2022 </span></span></span><span lang='IT'><span><span>ingressa</span></span></span><span lang='ES-TRAD'><span><span> al Museu d’Arenys de Mar, procedent d’una antiga oficina de la Caixa de Pensions (actualment Caixabank) situada a la Riera del Bisbe Pol. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span><span>El tancament de l’oficina bancària on estava emplaçat i la seva transformació en habitatges, amenaçava la seva pervivència. Un acord amb els propietaris va permetre el seu ingrés al Museu i la seva instal·lació definitiva al pati del Museu Mollfulleda. L’arrancament de l’obra de la seva localització originària va permetre el seu estudi i atribuir-li una autoria. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span><span>No és l’única peça decorativa ceràmica que es conserva a Arenys d’aquest </span></span></span><span lang='IT'><span><span>per</span></span></span><span lang='ES-TRAD'><span><span>íode tan ric i creatiu. Obra dels principals artistes, ceramistes i tallers es pot gaudir a diversos indrets d’Arenys amb signatures com les de Julio Bono, Vila Grau, Jordi Aguadé, Joan Rifà o el cas que ens ocupa, Olivé </span></span></span><span lang='DE'><span><span>Milia</span></span></span><span lang='ES-TRAD'><span><span>n.</span></span></span></span></span></span></span></span></p>	41.5815995,2.5481509	462335	4603422	1975	08006	Arenys de Mar	Restringit	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93967-02p1580347.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93967-03p1580348.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93967-04.jpg	Física	Contemporani	Patrimoni moble	Element urbà	Pública	Ornamental	Inexistent	2023-11-08 00:00:00	Jordi Montlló Bolart	Armand Olivé Milian	Vicente de la Fuente, en un text inèdit facilitat pel Museu d'Arenys contextualitza l'obra d'Armand Olivé. Explica que és dins el panorama de les dècades de 1960 a 1980 on s’integra la producció d’Armand Olivé Milian, artista que es pot considerar autodidacta. Estudia comerç, però de jove entra com aprenent al taller de Ramon Carrera Morales. Carrera (1924-2018) va ser un decorador, dissenyador i mosaïcista de reconegut prestigi a la seva època. La seva obra més coneguda és a l’església de Santa Agnès. Construïda com capella d’un convent per l’arquitecte Francesc de Paula i Villar, al carrer Sant Elies de Barcelona. L'any 1936, a l’inici de la Guerra Civil, la FAI va establir una txeca, on va ser assassinat el bisbe Irurita. L'any 1958 l’església conventual es va transformar en parròquia per l’arquitecte Leopoldo Gil Nebot, reforma que va incloure el mosaic de Carrera.Després entra com a dibuixant a ACMA, Cristalería Barcelonesa SA, que fabricaven el PLAVIT, petites tessel·les que recobrien moltes façanes i interiors als anys 60 del passat segle XX. És molt similar al Gresite, de fabricació italiana, però en aquest cas les tessel·les són de ceràmica.D’aquesta època és el mosaic més antic, fins ara, localitzat a Arenys de Mar d'Armand Olivé Milian. Es tracta de la rosa dels vents al paviment del pati del Club Nàutic d’Arenys de Mar. La reforma dels espais socials del Club Nàutic van ser encarregades al 1966 a l’arquitecte Manel Valls i Verges (1912-2000). Nascut a Barcelona va desenvolupar una part de la seva obra a Arenys, on va ser arquitecte municipal. Titulat al 1940 va formar part del Grup R, tenint despatx juntament amb Josep Antoni Coderch fins inicis de la dècada de 1960. Segons consta a la documentació conservada, respecte a les obres d’ampliació del Club Nàutic, la decoració del edifici, mobles, plafons ceràmics, terres, rajoles, mobiliari de jardí; va ser responsabilitat de l’empresa de Barcelona Nicolau & Perelló. Segons consta en la factura conservada, el mosaic va tenir un preu final de 20.026,25 ptes, tot sent instal·lat definitivament al juliol del 1969. A l’agost i a l’octubre de l’any 1969 i, novament, al 1972, el mosaic es va restaurar, ja que algunes tessel·les s’havien després. És una època de grans encàrrecs i boom immobiliari. Però a Olivé no li agrada el material, segons paraules seves, el format de la rajoleta PLAVIT, de mida 1 x 1 cm, no li donava prou possibilitats d'expressió. Una necessitat creativa que el porta a experimentar en altres terrenys, com en el disseny de portades de llibre. Durant anys va ser un dels encarregats de les portades de les edicions dels guanyadors del Premi Planeta.S’estableix pel seu compte després de fer el servei militar l'any 1965, primer en un taller a Sant Boi i finalment a Vilassar de Dalt. Treballa amb ceràmica reciclada. No encarrega peces. Només quan busca un color determinat una empresa de Vilassar li feia la peça amb el color serigrafiat i amb vernissos s’aconseguia el to desitjat. Treballa amb plafons decoratius per edificis d'habitatges, restaurants, esglésies o piscines. Són mosaics amb dissenys propis o a demanda del client. Però també va col·laborar amb diversos pintors realitzant el seus projectes decoratius en mosaic. Aquesta producció pot estar signada només amb el nom del pintor que proporcionava el cartó per fer el mosaic. Dibuixants com Francesc Fornells-Pla (1921-1999) pintor i vitraller (obra seva és la decoració de la Pista de Gel del Barça, de les Piscines Picornell i molts vitralls en ciment); Pau Macià Pons (1917-1980), muralista, cartellista i il·lustrador o Jordi Vila Rufas (1924-2011), pintor i retaulista (com els retaules de Sant Joan de Vilassar de Dalt). Amb aquest últim va fer un mosaic per la façana de la Passió, a la Sagrada Família, al 1968-9, que després Subirachs va semi ocultar amb les seves escultures. A la dècada de 1980 treballa a Girona amb el pintor Lluís Roure (1945).Moltes de les seves obres es troben en edificis privats però en espais públics, com porteries, façanes d’edificis o oficines bancaries. Això li ha donat molta visibilitat, però, fins ara, poc reconeixement de la seva autoria, un fet que ve donat perquè la majoria dels mosaics no els signava. Al principi de la seva carrera alguns van signats com Armand, però la signatura més coneguda és la d’Olivé Milian. Els encàrrecs venien directament dels arquitectes responsables de l’edifici. El cas de les decoracions de les oficines de La Caixa és diferent. La dècada de 1970 és un moment d’expansió de les sucursals bancàries, en baixos comercials, per apropar-se a una potencial clientela que anava en augment. En un moment de prestigi de la ceràmica, s’opta per singularitzar les oficines amb obres d’art amb un material que la població percep com propi, popular i ben considerat. Aquesta política va ser seguida per altres bancs, caixes d’estalvis o serveis com el metro i ferrocarrils al mateix període. A localitats on la terrisseria és important, s’encarreguen les decoracions a artistes terrissers locals, com a Esparreguera, on les decoracions de La Caixa i el Banc de Sabadell són obra del terrisser Ivan Marín. Evidentment Olivé Milian no va ser l’únic artista en rebre encàrrecs per decorar oficines de La Caixa, l’entitat va recórrer a d’altres ceramistes, com Julia Lahiguera.En el cas de l’oficina de de La Caixa a la Riera d’Arenys la decoració va ser inaugurada al 1975, donant-se total llibertat a Olivé Milián en l’elecció del tema a representar. A inicis de la dècada del 2020, la fusió i reconversió de caixes i bancs en negocis digitals va comportar el tancament de nombroses de les antigues oficines d’atenció al públic. Una de les quals va ser la sucursal de la Caixa, a la Riera d’Arenys. L’edifici va ser enderrocat per construir-ne un de nou, però gràcies a un acord amb els nous propietaris el mosaic va poder ser arrancat de la paret. Aquesta complexa operació va donar l’oportunitat de descobrir com s’havia realitzat. El mosaic de més de 300 kg, s’havia dividit en tres grans fragments per la seva realització. Cada part estava composta per un suport de fibrociment, sobre el qual s’havien adherit les peces que conformen el dibuix. Després, amb cargols, cadascun dels tres fragments van ser emplaçats sobre la superfície sobre el mur [informació de Manel Picas, responsable del trasllat del mosaic]. Estem en un moment on els autors d’aquestes decoracions murals estan desapareixent, igual que les seves obres. L’acord al qual s’ha arribat entre particulars i l’administració pública, respecte a aquest mosaic, és un exemple de sensibilitat envers el nostre patrimoni històric més recent; aquell que veiem cada dia als carrers, a les nostres cases, als negocis que visitem i que no sempre valorem.	98	51	2.1	2484	21	Patrimoni cultural	2024-04-19 06:17
93970	Fons documental de l'Arxiu històric Fidel Fita	https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-historic-fidel-fita	<p>PONS i GURI, Josep M. (1982). <em>Arxiu Històric “Fidel Fita” d’Arenys de Mar</em>; dins: <em>Guies dels Arxius Històrics de Catalunya, 1</em>. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, pp. 7-34.</p> <p>PONS i GURI, Josep M. (1984). <em>Inventari dels pergamins de l’Arxiu Històric “Fidel Fita” d’Arenys de Mar</em>. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.</p> <p>PONS i GURI, Josep M. i PALOU i MIQUEL, Hug (1992). <em>Catàleg de l’Arxiu Històric Notarial d’Arenys de Mar</em>. Barcelona: Fundació Noguera (Arxius Notarials de Catalunya, 14).</p>			<p>L’Arxiu Històric Fidel Fita, municipal d’Arenys de Mar, es troba instal·lat a l’edifici consistorial. La seu principal té l’accés pel número 10 de la Riera del Bisbe Pol, en una part de l’immoble del segle XVII que havia estat forn de puja, caserna de la Guàrdia Civil i jutjats. En aquesta zona hi ha la sala de consultes, amb sis punts de lectura. La resta de l’equipament, format per zona de treball i dipòsits, té l’accés per Bisbe Pol 8 o Plaça de la Vila número 1, immoble del segle XVII que havia fet d’hostal abans de convertir-se en ajuntament en el darrer quart del segle XVIII. La superfície total de l’equipament és de 217m2 i el conjunt dels set dipòsits documentals existents, que es reparteixen entre les dues adreces, sumen una capacitat total de 1.100 m/l de prestatgeria.</p> <p>L’AHFF neix per la necessitat d’adoptar mesures urgents per a posar remei al deplorable estat de conservació en què es trobava el fons documental antic de l’arxiu municipal, a les golfes de l’Ajuntament d’Arenys de Mar, i el risc de destrucció o desaparició de documents d’arxiu que aquella situació comportava. L’avinentesa d’haver de cedir un local per a instal·lar l’Arxiu Històric de Protocols del Districte, d’acord amb el Decret de 7 de novembre de 1921 del “Reglamento de la organización y régimen del notariado”, i el recent Decret de 12 de novembre de 1931, que caracteritzava els protocols notarials de més de cent anys com a històrics, amb la qual cosa la seva gestió havia de recaure en facultatius d’arxius, configurarien els fons inicials amb els quals l’AHFF iniciava el seu servei. Aquests fons inicials es van completar amb els llibres de la Comptadoria d’Hipoteques que es conservaven al jutjat de 1ª Instància d’Arenys de Mar. Aquests diversos fons documentals són els que configuren l’abast geogràfic de l’AHFF, afectant municipis de les comarques del Maresme (Alt Maresme), Vallès Oriental i la Selva. Els fons que d’ençà aleshores s’han anat afegint a aquests inicials es mantenen, majoritàriament, dins dels mateixos territoris.</p> <p>És el servei administratiu tècnic responsable de la definició, implantació i manteniment d’un sistema de gestió de la documentació administrativa i de la conservació i gestió dels documents d’arxiu de l’Ajuntament d’Arenys de Mar, d’acord amb allò que la Llei 10/2001, de 13 de juliol, d’arxius i documents, li reconeix en l’article 32.</p> <p>En tant que arxiu municipal, l’AHFF té el deure de vetllar per la protecció del patrimoni documental en el terme municipal d’Arenys de Mar, tant pel que fa a documents de persones físiques com jurídiques, donat l’interès històric i cultural que pot arribar tenir per a la localitat.</p> <p>L’Arxiu Històric Fidel Fita forma part del Sistema d’Arxius de Catalunya d’acord amb l’article 21.1.c de l’esmentada Llei 10/2001. Això confereix una sèries de responsabilitats a l’administració pública de la qual depèn, contingudes al Decret 190/2009, de 9 de desembre, dels requisits dels arxius del Sistema d'Arxius de Catalunya, del procediment d'integració i del Registre d'Arxius de Catalunya.</p> <p>Concebut inicialment per a conservar i gestionar la documentació inactiva amb valor històric i cultural, l’Arxiu Històric Fidel Fita assumeix la gestió de la documentació semi-activa a partir de 2007 i a intervenir en la gestió de la documentació activa a partir de 2011.</p>	08006-376	Riera del Bisbe Pol, núm. 8-10	<p>L’Arxiu Històric Fidel Fita, municipal d’Arenys de Mar, es crea, com a servei públic, per acord de l’Ajuntament d’Arenys de Mar de 5 de maig de 1934, a partir d’una proposta del regidor de Cultura i Assistència Social, Josep M. Pons i Guri. L’11 de juliol de 1935, en el context de la Festa Major d’aquell any, obre les portes.</p> <p>Un Patronat rector, el funcionament del qual venia regulat per uns Estatuts aprovats el 5 de gener de 1935, havia de garantir la independència de l’arxiu dels vaivens de la política. Paradoxalment, a partir de 1979, amb l’adaptació dels Estatuts i del Patronat a la nova situació de representativitat social i política sorgida amb els anomenats ajuntaments democràtics, es va anar deixant el Patronat sense l’assignació econòmica que garantia el funcionament de l’arxiu, les seves reunions s’anaren espaiant i el 27 de desembre de 2007 el ple de l’ajuntament acordava la seva extinció.</p> <p>Creat originàriament amb el nom d’Arxiu Històric Municipal i Notarial d’Arenys de Mar, a l’any 1957 pren el nom d’Arxiu Històric Fidel Fita en homenatge a l’insigne pare jesuïta, fill d’Arenys de Mar, director de la Real Academia de la Historia entre 1912 i 1918.</p>	41.5794732,2.5514044	462604	4603184		08006	Arenys de Mar	Restringit	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93970-01dsc8173.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93970-02p1570942.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93970-03p1570943.jpg	Física	Modern\|Contemporani\|Medieval	Patrimoni documental	Fons documental	Pública	Administratiu	Inexistent	2023-11-13 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		L'AHFF es troba integrat orgànicament a l'Àrea de Serveis Generals.	94\|98\|85	56	3.2	2484	21	Patrimoni cultural	2024-04-19 06:17
93971	Arxiu parroquial de Santa Maria d'Arenys	https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-parroquial-de-santa-maria-darenys				<p>L'Arxiu parroquial de Santa Maria d'Arenys de Mar es troba en procés re organització. Manté els llibres sacramentals (baptismes, confirmacions, matrimonis i òbits) des del segle XVI, ja que durant la Guerra civil espanyola foren custodiats per la municipalitat. L'Arxiu Diocesà disposa de còpies.També preserva altres llibres de confraries, comptes / claveria.</p> <p>Part dels documents, sobretot els relacionats mb la comunitat de preveres, es conserven a l'Arxiu històric Fidel Fita, gràcies a una intervenció de salvament del senyor Pons i Guri.</p>	08006-377		<p>Santa Maria d'Arenys de Mar és una parròquia segregada l'any 1555 d’Arenys de Munt, si bé tingué la condició de sufragània d’aquesta fins al 1779. Temple bastit de 1575 a 1628 i allargat per la banda de la façana principal el 1755. Té un important retaule major barroc, obrat per Pau Costa el 1706. Durant els anys 1958-1977 va pertànyer al bisbat de Barcelona.</p>	41.5805793,2.5493672	462436	4603308		08006	Arenys de Mar	Restringit	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93971-01.jpg	Física	Contemporani	Patrimoni documental	Fons documental	Privada accessible	Científic/Cultural	Inexistent	2023-11-08 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		Els arxius parroquials de més de 100 anys es conserven en l’Arxiu diocesà. Les disposicions diocesanes del Bisbat de Girona, des de fa anys, han previst la conservació de la documentació dels arxius parroquials en l’Arxiu diocesà, seguint les orientacions de la Santa Seu i de la Conferència episcopal espanyola. Així el Decret episcopal sobre els trasllat dels arxius parroquials a l’Arxiu diocesà de l’1 de març de 1986 i la Nota de Vicaria General de 13 de setembre de 2005, recordant i actualitzant les disposicions del decret de 1986.De la documentació dels arxius parroquials, els llibres sacramentals (baptismes, confirmacions, matrimonis i òbits), establerts des d’inicis del segle XVI, i també els llibres de testaments, tenen un gran interès per a les recerques genealògiques. Per això fa anys foren fotografiats i actualment es poden consultar a través del web de l’Arxiu diocesà. Aquesta consulta es fa sempre a partir de les dades de més de 100 anys per assegurar-ne la seva privacitat d’acord amb les lleis vigents.També molts dels arxius parroquials dipositats a l’Arxiu diocesà contenen documentació d’altres activitats o realitats de la parròquia. Aquesta documentació ha estat inventariada i es troba a disposició de la consulta dels investigadors que volen estudiar alguna parròquia.	98	56	3.2	2484	21	Patrimoni cultural	2024-04-19 06:17
93972	Fons documental de l'Arxiu de l'Ateneu Arenyenc	https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-de-lateneu-arenyenc	<p>BARCELÓ, Carles; MONTMANY, Lluís i TORRUS, Joan (2006). Un viatge per la història de l'Ateneu Arenyenc. Arenys de Mar.</p>	XIX-XX		<p>El fons de l'Arxiu de l'Ateneu Arenyenc conserva documentació de tipologia variada vinculada a l'exercici de les activitats i les funcions que li són pròpies de l'entitat: organització general (marc jurídic, organització interna, govern i recursos humans); gestió econòmica (patrimoni i comptabilitat), vida associativa, hemeroteca i biblioteca auxiliars. En total uns trenta metres lineals.</p>	08006-378	Carrer de Josep Anselm Clavé, núm. 22	<p>L'Ateneu Arenyenc és una societat sense afany de lucre, reconeguda d'utilitat pública des de l'any 2012. A mitjans de setembre de l'any 1884, un grup d'amics, que habitualment es reunien al cafè d'en Flos, van decidir fundar un ateneu. Començaren amb vetllades literàries, artístiques i científiques. L'any 1885, celebraren el primer certamen literari.</p> <p>El 1886, la seu social es traslladà a una casa de lloguer al carrer d’Avall, i a la planta baixa s’obri la biblioteca i es començà a impartir<strong> </strong>formació per a obrers. En poc temps, el local va fer-se petit i es comprà un casal del carrer Ample [actual carrer d'Anselm Clavé], que tenia un pati que donava al passeig Xifré.</p> <p>L'Ateneu organitza moltíssimes activitats culturals, esportives, socials, d'excursionisme amb la voluntat de reafirmar els principis ateneístics de treballar per una societat plural, moderna i oberta que vol crear, acollir i difondre la cultura.</p>	41.5795139,2.5524263	462690	4603188	1884-2023	08006	Arenys de Mar	Restringit	Bo		Física		Patrimoni documental	Fons documental	Privada accessible	Administratiu		2023-11-08 00:00:00	Jordi Montlló Bolart				56	3.2		21	Patrimoni cultural	2024-04-19 06:17
93973	Fons referent a la figura de salvador Espriu del Centre de Documentació i Estudi Salvador Espriu	https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-referent-a-la-figura-de-salvador-espriu-del-centre-de-documentacio-i-estudi-salvador		XX		<p><span><span><span>Tal com s’expressa en l’estatut de constitució de l’Organisme Autònom Local Centre de Documentació i Estudi Salvador Espriu (d’ara endavant, OAL Centre Espriu), l’objectiu és el de confegir un fons documental el més exhaustiu possible entorn de l’obra i de la personalitat de Salvador Espriu. La intenció és, doncs, esdevenir el principal punt de referència per a tots aquells que estiguin interessats en aquest escriptor i la seva obra.</span></span></span></p> <p><span><span><span>És un centre especialitzat en la figura i l’obra de Salvador Espriu i, com a tal, té un tractament diferenciat del que pugui tenir una biblioteca generalista. Pràcticament, tot el que s’hi troba dipositat hi és perquè té alguna connexió amb l’escriptor, la seva obra, el seu entorn, el moment històric, les relacions personals, els nexes amb altres disciplines artístiques i els seus creadors.</span></span></span></p> <p><span><span><span>És important, i necessari, assenyalar diversos aspectes en relació a la creació i construcció de les diverses seccions que integren els fons del Centre Espriu, ja que aquest organisme neix sense cap aportació de fons significatius, llevat del que hi diposita el Sr. Josep M. Ainaud de Lasarte, uns quants llibres de Salvador Espriu (alguns primeres edicions) i dues carpetes, una amb retalls de premsa i l’altra amb impresos diversos com díptics, programes de mà, o invitacions d’activitats relacionades amb l’escriptor i la seva obra.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Pràcticament la totalitat del fons que acull el Centre Espriu s’ha anat confegint de diverses maneres al llarg de tots aquests anys que han passat d’ençà de la seva creació. Gran part de les col<span>·</span>leccions han estat adquirides pel Centre Espriu. També s’han rebut i admès diverses donacions, entre les quals destaca la procedent de la pròpia família de Salvador Espriu. </span></span></span></p> <p>El fons principal és el bibliogràfic i e<span><span><span>stà constituït per llibres de diversa tipologia, encapçalats per les obres de Salvador Espriu en les seves diverses edicions i tipus d’edicions, antologies i reculls, com també traduccions a moltes altres llengües. </span></span></span>La resta del fons està format per antologies, estudis i crítica literària, obres biogràfiques, llibres d’entrevistes, epistolaris i memòries, actes de congressos, col·loquis o simposis, reculls d’homenatge, llibres d’artistes, d’arts escèniques, música i cançó, ensenyament, obres generals de llengua i literatura catalanes, diccionaris, etc. En total, estaríem parlant d’uns 25 o 30 metres lineals.</p> <p><span><span><span>A més del fons bibliogràfic que s’ha anat confegint, el Centre acull la biblioteca personal de la Sra. Amàlia Tineo Gil<strong>,</strong> cedida pels seus hereus amb motiu del seu traspàs. Amàlia Tineo formava part del més íntim cercle d’amics d’Espriu del temps de la universitat, juntament amb Tomeu Rosselló-Pòrcel, Mercè Muntañola i Lola Solà. Aquesta és una biblioteca de tota una vida, un conjunt de llibres important –més de 80 metres lineals— on destaquen temàtiques com la filosofia, l’ètica, la sociologia, la literatura i la història, l’art. La raó per la qual es troba al Centre Espriu és perquè inclou llibres que pertanyien a Salvador Espriu, és a dir, que formarien part de la “biblioteca personal” de l’escriptor. En algun moment determinat de la seva vida, Espriu es va quedar només amb uns quants llibres de capçalera i la resta els va traspassar a alguns amics, sobretot a l’Amàlia Tineo, que els “incorporava” a la seva pròpia biblioteca. Espriu va fer el mateix amb la seva germana Maria Lluïsa, molt conscient que ella també els conservaria. </span></span></span></p> <p><span><span><span>A més, hi ha una part d'hemeroteca. Molt important, també, perquè al llarg de la seva vida, sobretot a partir de final de la dècada dels 50 del segle passat, Espriu tenia una presència molt notòria en la premsa, a les publicacions periòdiques i altres publicacions d’àmbit privat. També hi ha publicacions estrangeres.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Trobem una secció d'impresos molt diversificada que inclou tot allò que no són llibres, ni publicacions periòdiques o catàlegs, per exemple. Ens referim a cartells (de diverses mides i formats), o programes de mà (fullets, díptics, desplegables, invitacions, recordatoris, publicitat).</span></span></span></p> <p><span><span><span>També hi trobem una secció epistolar i de manuscrits, </span></span></span><span><span><span>cartes escrites per Espriu, algunes originals, altres en còpia, que han aportat els receptors de les cartes. Cal dir que Espriu no va conservar la correspondència que rebia, per tant és molt difícil poder confegir una “relació epistolar” completa amb gairebé cap dels seus corresponsals. </span></span></span><span><span><span>Pel que fa a manuscrits de les obres, Espriu tampoc els va conservar. Es disposa només d’algunes pàgines d’un quadern i poca cosa més, excepte un fitxer de lectura que es pot visionar complet al Corpus Literari Català, de la Càtedra Màrius Torres de la Universitat de Lleida.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Caldria distingir una sèrie de fotografies de la part específicament relacionada amb la persona de Salvador Espriu, la seva família, la casa familiars, de la resta de fotografies que apleguem i que es corresponen a altres àmbits com la vila d’Arenys de Mar i els seus entorns, el cementiri. I, també, relacionades amb activitats que s’han fet i s’han documentat. Així com enregistraments sonors i videogràfics. </span></span></span><span><span><span>Programes televisats, alguna representació teatral, música (sobretot), La pel<span>·</span>lícula <em>Laia </em>en dues versions; o les intervencions al I Simposi Internacional Salvador Espriu (2003).</span></span></span></p> <p>També s'hi poden trobar t<span><span><span>esis doctorals i de llicenciatura, treballs finals de màster, treballs de recerca, treballs escolars. </span></span></span><span><span><span>Espriu i la seva obra han estat, i són, motiu de diversos treballs d’investigació de tot tipus, des del darrer terç del segle XX. Es conserven i estan a disposició dels investigadors tots aquells que s’han dipositat al Centre. </span></span></span><span><span><span>Actualment, les tesis i treballs finals solen estar disponibles online, la qual cosa facilitat la recerca.</span></span></span></p> <p><span><span><span>També hi ha obra plàstica de diversos autors: g</span></span></span><span><span><span>ravats, litografies, aquarel<span>·</span>les<span>, </span>dibuixos/il<span>·l</span>ustracions originals, retrat a l’oli, petites escultures; documentació personal i alguns objectes.</span></span></span></p>	08006-379	Pavelló Sert. Can Nadal, s/n	<p><span><span><span>El Centre Espriu va ser constituït per l’Ajuntament d’Arenys de Mar en sessió plenària de 25 de març de 1987, i extingit per l’acord adoptat pel Ple en data de 27 de desembre de 2007, amb efecte a data d’1 de gener de 2008. L’Ajuntament esdevé el successor universalment de l’OAL Centre Espriu en els seus béns, drets i obligacions.</span></span></span></p>	41.5833844,2.5452893	462097	4603621		08006	Arenys de Mar	Restringit	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93973-02p1580356.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93973-03p1580361.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93973-04p1580357.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93973-05p1580362.jpg	Física	Contemporani	Patrimoni documental	Fons documental	Pública	Científic/Cultural	Inexistent	2023-11-08 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		No es tracta d’un fons estàtic i/o tancat, sinó dinàmic i que s’enriqueix constantment, bé a través de donacions o de l’adquisició d’elements o materials no localitzats fins a la data, bé a la constant incorporació de novetats editorials o d’altres tipus de materials. Salvador Espriu és un clàssic, un escriptor cabdal de les lletres catalanes de tots els temps, que segueix interessant als lectors, que se segueix traduint i que segueix sent objectiu de recerca d’alt nivell.	98	56	3.2	2484	21	Patrimoni cultural	2024-04-19 06:17
93974	Fons referent a la parròquia de Santa Maria de l'Arxiu Diocesà de Girona	https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-referent-a-la-parroquia-de-santa-maria-de-larxiu-diocesa-de-girona		XVI-XX		<p><span><span><span><span>L’Arxiu diocesà de Girona, preserva més de dos-cents documents relacionats amb les dispenses matrimonials, processos de la Cúria, beneficis, expedients matrimonials, des del 1500. També custodia aquella documentació procedent de l’església de Santa Maria d’Arenys amb més de cent anys d’antiguitat, com són, els Llibres de baptisme, de matrimoni, d'òbits i els registres d’albats des de la segona meitat del 1500. Una part d’aquesta documentació està digitalitzada i es pot consultar via on-line a la pàgina web de l’Arxiu diocesà de Girona. La resta està inventariada amb un petit regest que permet sol·licitar-la en cas de treball d’investigació.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='FR'><span>CAT ADG 1 2 3 1 <strong>DI 3625</strong> Dispensa matrimonial d'impediment per tercer i quart graus de consanguinitat entre Agustí Clausell i Puig i Ignàsia Rossell i Puig, naturals i veïns d'Arenys de Mar (1790)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='FR'><span>CAT ADG 1 2 3 1 <strong>DI 3655</strong> Dispensa matrimonial d'impediment per tercer grau de consanguinitat entre Benet Gotall i Colombí de Tossa i Caterina Fàbregues i Vila, d'Arenys de Mar (1791)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='FR'><span>CAT ADG 1 2 3 1 <strong>DI 3658a</strong> Dispensa matrimonial d'impediment per tercer i quart graus d'afinitat entre Jaume Catà i Riera i Maria Teresa Gualba i Dorca, d'Arenys de Mar (1791)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='FR'><span>CAT ADG 1 2 3 1 <strong>DI 3658b</strong> Dispensa matrimonial d'impediment per quart i cinquè graus d'afinitat entre Antic Catà i Nonó i Isabel Clausell i Gualba, d'Arenys de Mar (1791)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='FR'><span>CAT ADG 1 2 3 1 <strong>DI 3686</strong> Dispensa matrimonial d'impediment per tercer i quart graus de consanguinitat entre Pere Castelló i Serra, mestre d'aixa i Maria Ignàsia Cabrisses i Serra, solters d'Arenys de Mar (1793)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='FR'><span>CAT ADG 1 2 3 1 <strong>DI 3724</strong> Dispensa matrimonial d'impediment per quart grau de consanguinitat entre Esteve Pasqual i Catà, jornaler i Esperança Riera i Ferran, solters, naturals i veïns d'Arenys de Mar (1794)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='FR'><span>CAT ADG 1 2 3 1 <strong>DI 3742</strong> Dispensa matrimonial d'impediment per quart grau de consanguinitat entre Nicolau Barraquer i Simon, timoner i Damiana Pruna i Torras, solters, naturals i veïns d'Arenys de Mar (1794)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='FR'><span>CAT ADG 1 2 3 1 <strong>DI 3752</strong> Dispensa matrimonial d'impediment per primer i segon graus de consanguinitat entre Francesc Segalà i Parelló, vidu cap de rendes i Antònia Rossich i Segalà, soltera, naturals de La Nou de Gaià (Tarragona) i veïns d'Arenys de Mar (1794 - 1795)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='FR'><span>CAT ADG 1 2 3 1 <strong>DI 3768</strong> Dispensa matrimonial d'impediment per tercer i quart graus de consanguinitat entre Bonaventura Barrera i Puigener, mariner i Teresa Cassola i Barrera, solters, naturals i veïns d'Arenys de Mar (1795)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='FR'><span>CAT ADG 1 2 3 1 <strong>DI 3869</strong> Dispensa matrimonial d'impediment per pública honestedat entre Josep Font i Vilamitjana, mestre d'aixa, natural de Vic i veí d'Arenys de Mar i Caterina Antònia Julià i Mundo, natural i veïna d'Arenys de Mar, solters (1797)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='FR'><span>CAT ADG 1 2 3 1 <strong>DI 3891</strong> Dispensa matrimonial d'impediment per quart grau de consanguinitat entre Jaume Vila i Ciutat, comerciant i Narcisa Fàbrega i Pruna, solters, naturals i veïns d'Arenys de Mar (1797 - 1798)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='FR'><span>CAT ADG 1 2 3 1 <strong>DI 3899</strong> Dispensa matrimonial d'impediment per quart grau de consanguinitat entre Pau Espriu i Llobet i Josepa Gallart i Pullés, solters, naturals i veïns d'Arenys de Mar (1797 - 1798)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='FR'><span>CAT ADG 1 2 3 1 <strong>DI 3929</strong> Dispensa matrimonial d'impediment per tercer i quart graus de consanguinitat entre Marià Casacoberta i Barrera, mestre d'aixa i Magdalena Montalt i Vila, solters, naturals i veïns d'Arenys de Mar (1798 - 1799)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='FR'><span>CAT ADG 1 2 3 1 <strong>DI 4004</strong> Dispensa matrimonial d'impediment per quart grau de consanguinitat entre Francesc Bou i Roget, pilot mariner i Anna Maria Moles i Costa, solters, naturals i veïns d'Arenys de Mar (1798 - 1800)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='FR'><span>CAT ADG 1 2 3 1 <strong>DI 4057</strong> Dispensa matrimonial d'impediment per quart grau de consanguinitat entre Miquel Torres i Ferrer, comerciant i Lucrècia Pica i Ferrer, solters, naturals i veïns d'Arenys de Mar (1801 - 1802)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='FR'><span>CAT ADG 1 2 3 1 <strong>DI 4165</strong> Dispensa matrimonial d'impediment per quart grau de consanguinitat entre Joan Roure i Casanoves, pilot mariner i Maria Compte i Baralt, solters, naturals i veïns d'Arenys de Mar (1806 - 1807)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='FR'><span>CAT ADG 1 2 3 1 <strong>DI 4211</strong> Dispensa matrimonial d'impediment per quart grau de consanguinitat entre Andreu Pere Pruna i Fontanals, pilot mariner i Maria Josepa Clairà i Roure, solters, naturals i veïns d'Arenys de Mar (1805 - 1806)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='FR'><span>CAT ADG 1 2 3 1 <strong>DI 4247</strong> Dispensa matrimonial d'impediment per quart grau de consanguitat entre Salvador Majó i València, bracer i Maria Francesca Coll i Mas, solters, naturals i veïns d'Arenys de Mar (1806 agost 12 - 1807 març 23)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='FR'><span>CAT ADG 1 2 3 1 <strong>DI 4279</strong> Dispensa matrimonial d'impediment per tercer grau de consanguitat entre Salvador Barrera i Moles, mitger i Caterina Barrera i Llúria, solters, naturals i veïns d'Arenys de Mar (1810 - 1810 juliol 27)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='FR'><span>CAT ADG 1 2 3 1 <strong>DI 4280</strong> Dispensa matrimonial d'impediment per tercer grau de consanguitat entre Joan Gelpí i Boix, pilot mariner i Josepa Fàbregues i Pruna, solters, naturals i veïns d'Arenys de Mar (1810 - 1810 maig 08)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='FR'><span>CAT ADG 1 2 3 1 <strong>DI 4375</strong> Dispensa matrimonial d'impediment per tercer amb quart graus de consanguinitat entre Miquel Travessa i Casamitjana, natural i veí de Barcelona i Teresa Sagrera i Rifà, natural d'Arenys de Mar, solters (1811 - 1811 juny 19)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='FR'><span>CAT ADG 1 2 3 1 <strong>DI 4416</strong> Dispensa matrimonial d'impediment per tercer grau d'afinitat entre Domènec Botet i Darder, cirurgià, natural i veí de Palamós i Maria Rita Forn i Fina, natural de Palamós i veïna d'Arenys de Mar (1812 - 1813 abril 23)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='FR'><span>CAT ADG 1 2 3 1 <strong>DI 4450</strong> Dispensa matrimonial d'impediment per quart grau de consanguitat entre Josep Puig i Auladell, sastre, natural de Sant Esteve de la Costa (fogars de Montclús) i veí d'Arenys de Mar i Josepa Vilardell i Corney, natural i veïna d'Arenys de Mar, solters (1813 - 1813 juny 25)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='FR'><span>CAT ADG 1 2 3 1 <strong>DI 4465</strong> Dispensa matrimonial d'impediment per quart i cinquè graus de consanguitat entre Nicolau Esther i Romaní, comerciant, natural d'Arenys de Mar i veí de Blanes i Anna Maria Gallart i Caselles, natural i veïns de Blanes, solters (1814 abril - 1814 maig 07)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='FR'><span>CAT ADG 1 2 3 1 <strong>DI 4482</strong> Dispensa matrimonial d'impediment per segon i tercer graus d'afinitat entre Antoni Roure i Bonafè, comerciant, vidu de Francesca Gualba i Borrell i Josepa Casanoves i Mates, soltera, naturals i veïns d'Arenys de Mar (1814 gener - 1814 gener 26)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='FR'><span>CAT ADG 1 2 3 1 <strong>DI 4577</strong> Dispensa matrimonial d'impediment per quart grau de consanguinitat entre Jaume Pica i Preses i Ignàsia Vilar i Fita, solters, naturals i veïns d'Arenys de Mar (1815 març - 1816 gener 9)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 564</strong> Agustí Ferran i Batlle, prevere de Llavaneres contra Miquel Vila, rector de Pineda, pel Benefici de la Concepció i Sant Elm d’Arenys de Mar (1761)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 596</strong> Josep Cabirol, mercader de Barcelona i administrador de la Causa pia Fornaguera d’Arenys de Mar contra Maria Pujades i Batlle, d’Arenys, per deutes de pensió de censal (1695)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 684</strong> Francesc i Margarida Ros, germans residents a Puerto de Santa Maria, contra Marian Fontanals, d’Arenys de Mar, sobre dret a administrar la Causa pia Fornaguera (1764)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 741</strong> Isidre Pijoan, beneficiat d’Arenys de Mar, marmessor de Feliu Ros, prevere, contra Josep Forn, jornaler d’Arenys, sobre nul·litat de venda (1766)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 787</strong> El rector i la Comunitat de Preveres d’Arenys de Mar contra Jaume Prat, hortolà d’aquesta vila, per deutes de pensió de censal (1760)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 980</strong> Els protectors de les fundacions d’Arenys de Mar contra Jaume i Teresa Pons Prat i Galvany, del lloc, per deutes de pensió de censal (1767)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 1005</strong> Josep Coma, rector d’Arenys de Munt, contra l’ajuntament d’Arenys de Mar, per no haver ofert aquest al seu bací (1766)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 1047</strong> La Comunitat de Preveres d’Arenys de Mar contra Francesca i Teresa Morelló, de Barcelona, per deutes de pensió de censal (1760)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 1065</strong> L’ajuntament d’Arenys de Munt contra l’ajuntament d’Arenys de Mar, sobre la necessitat de dividir les dues rectories (1779)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 1084</strong> Antoni Roure i Portals, mariner d’Arenys de Mar contra els aniversaris d’aquesta parroquial, sobre deute de pensió de censal (1786)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='FR'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 1220</strong> Els marmessors de Pere Bonosi Coll, rector d’Arenys de Mar, contra la Comunitat de Preveres d’aquest lloc, per deutes (1818)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 1320</strong> Francesc Alzina Coderch i Rifà, estudiant d’Arenys de Mar contra Gaspar Serratosa i Masvidal i Salvador Bernadet, diaca de Barcelona, pel Benefici de Sant Miquel de Tordera (1784)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 1321</strong> Josep Antoni Miralbell, prevere tresident a Blanes, contra Josep Vieta i Burset, estudiant, pel Benefici del Roser i Sant Miquel de Blanes, unit a Carles Aigüesvives, prevere resident a Arenys de Mar contra Benet Pla, de Blanes (1733, actuari Ramon Soler) (1733 - 1803)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 1343</strong> Antoni de Batlle i Cerdà, de Banyoles, contra Narcís de Balle i Milans del Bosch, clergue d’Arenys de Mar, pel Benefici de Santa Maria del claustre de la Seu (1791), unit a Narcís de Batlle i Sala i Josep Rotllant, estudiant d’Arenys de Mar, contra Antoni de Batlle i Cerdà (1786, actuari Burch Surís) (1786 - 1791)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 1358</strong> Antoni Puig Guilló i Saris, pagès de Canapost i Pere Salelles i Barceló, estudiant de Sant Sadurní contra Floris Canyà, prevere de la Bisbal, pel Benefici de Sant Julià i Santa Basilissa de la Seu (1781), unit a Pere Canyà, estudiant de la Bisbal contra Ramon Pujol i Mir, prevere d’Arenys de Mar (1761, actuari Burch Surís); Jaume Canyà contra Jaume Vilarrúbia, prevere de Vic (1706, actuari Vilalba); Jaume Hereu i Riquer, estudiant de Vilobí i Pere Canyà, estudiant de Girona contra Ramon Pujol i Mir, prevere (1761, actuari Burch Surís) i Pau Salelles contra Floris Canyà (1706 - 1789)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 1399</strong> Jaume Finet i Bataller, clergue d’Arenys de Mar contra Bonaventura Torres, estudiant de Castell d’Aro, pel Benefici de Santa Elena de la Seu (1759), unit a Joan Pons, rector de Fornells, contra Josep Guinart, clergue de Girona, (1734, actuari Ramon Soler) i a Gaspar Sala i Maig, de Lloret, contra Jaume Finet i Bataller (1758) (1734 - 1759)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 1401</strong> Josep Figuerola i Torres, d’Arenys de Mar, contra Josep Guitart, prevere, pel Benefici de Sant Roc i Sant Miquel d’Arenys de Mar (1768), unit a Francesc Torres, clergue d’Arenys, contra Joan Baptista Pla (1722, actuari Francesc Lagrifa) (1722 - 1768)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 1409</strong> Francesc Arnau, prevere d’Arenys de Mar, contra Josep Ortiz, estudiant, pel Benefici del Roser d’Arenys de Mar (1793)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 1421</strong> Miquel Illa, rector d’Orcau (Isona, bisbat d’Urgell), contra Antoni de Domènech, de Sant Feliu de Girona, pel Benefici de Sant Antoni de Pàdua, d’Arenys de Mar (1763)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 1438</strong> Bonaventura Barrera i Moles, d’Arenys de Mar, contra Marian Roig i Sala, estudiant de Barcelona, pel Benefici de Sant Antoni d’Arenys de Mar (1800)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 1442</strong> Teodor Jaurés, prevere d’Arenys de Mar contra Segimon Llunell, clergue de la mateixa vila. MANCA (s. XVIII)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 1488</strong> Teodor Jaurés, beneficiat i mestre de primeres lletres d’Arenys de Mar contra Segimon Llunells, clergue de la mateixa vila, pel Benefici del Roser d’Arenys (1808)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 1503</strong> L’Ajuntament d’Arenys de Mar contra Llorenç Sànies, beneficiat de la vila, sobre compliment de decret episcopal (1793)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 1552</strong> Feliu Grau i Compte, mariner d’Arenys de Mar contra diversos creditors de Fidel Grau, beneficiat de la vila, en causa de graduació (1795)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 1703</strong> Els regidors d’Arenys de Mar i els obrers de la parròquia, contra Josep Pujades i Vilarrasa, de la mateixa vila, sobre possessió d’una casa (1745)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 2139</strong> Joan Figuerola, d’Arenys de Mar contra Fidel Grau, clergue de la vila. MANCA (s. XVIII)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 2184</strong> Bernat de Méndez i Morell, de Barcelona i Joan Baptista Morell, notari de Figueres contra Josep Cabirol, prevere de Tarragona, pel Benefici de la Mare de Déu de la Pietat d’Arenys de Mar (1759)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 2228</strong> Jaume Finet, mariner d’Arenys de Mar contra Antònia Anglada, per empara de llicència matrimonial (1735)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 2257</strong> Antoni Ferrer, mariner d’Arenys de Mar, contra els administradors de la Confraria de Sant Roc i els jurats de la vila, sobre construcció de capella al temple de Santa Maria. Deposicions testificals (1618)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 2293</strong> Benet Buscastell, rector de Caldes d’Estrac, bisbat de Barcelona contra Jaume Tries, d’Arenys de Mar. Deposicions testificals (1623)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 2368</strong> Josep Fontanals, prevere d’Arenys de Mar contra Margarida i Manel d’Avinyó, de Peralada, per deutes de pensió de censal (1729)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 2422</strong> Execució sobre els béns de Josep Lleu, beneficiat d’Arenys de Mar (1722)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 2617</strong> Caterina Victòria Marimon, de Malgrat contra Gabriel Roig, d’Arenys de Mar. </span></span><span lang='ES'><span>MANCA (s. XVII)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 2675</strong> Antoni Ros, clergue de Lloret, resident a Roma contra Francesc Ferrer, clergue de Mataró, pel Benefici del Roser d’Arenys de Mar (1647)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 2693</strong> Joan Petxodral, prevere d’Arenys de Mar contra Antic Ferrer, rector de Pineda, sobre satisfacció de deute (1623)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 2701</strong> La universitat de la vila d’Arenys de Mar, contra Joan Pibernat i altres obrers de la parròquia, sobre dret a llogar organista (1608)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 3562</strong> Jaume Vilar, rector d’Arenys de Mar, contra els preveres de la mateixa església, sobre dret a admetre preveres a les celebracions funeràries (1630)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 3655</strong> Josep Baguer, prevere de Sant Pere de Galligants contra Maria Pibernat, vídua d’Arenys de Mar, per deutes de pensió de censal (1700)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='FR'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 3695</strong> Montserrat Lleu, clergue d’Arenys de Mar contra Miquel Ortiz, clergue de la mateixa vila, pel Benefici de Sant Roc d’Arenys (1710)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='FR'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 3931</strong> Andreu Mandri i Carcasés, natural de Sant Andreu de Llavaneres contra Bonaventura Vila, d’Arenys de Mar i Francesc Pagès i Simon, de Barcelona, tots clergues, pel Benefici de la Concepció i Sant Elm d’Arenys de Mar (1718)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 3938</strong> Bonaventura Pararols rector de Sant Feliu de Pallerols, contra Ignasi Ballester, rector d’Arenys de Mar, sobre permuta de beneficis (1728)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 3988</strong> Margarida Lladó, vídua d’Arenys de Mar, contra el rector de la parròquia, sobre restitució del dot, que inclou un censal que dota un benefici (1689)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 4039</strong> L’administrador de la Causa pia de Sala contra Josep Deu, beneficiat d’Arenys de Mar, per deutes de pensió de censal (1702)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 4200</strong> Josep Abras, causídic de Girona contra Josep Lleu, beneficiat d’Arenys de Mar, sobre satisfacció de serveis jurídics (1716)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 4420</strong> Francesca Ros i Cassà, soltera d’Arenys de Mar, contra Josep Berenguer, fuster d’aquesta vila, sobre promesa de casament (1758)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 4503</strong> Francesc Fornaguera, pagès d’Arenys de Mar contra l’administrador de la Causa pia Fornaguera, sobre rendició de comptes de la mateixa Causa pia (1752)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 4585</strong> L’administrador de la Causa pia de Jaume Avellà, beneficiat que fou d'Arenys de Mar contra Miquel Pujol i Auladell, també pagès d’Arenys, sobre venda a carta de gràcia (1756)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 4627</strong> L’administrador de la Causa pia Avellà, d’Arenys de Mar contra Francesc Pibernat, del mateix lloc, per deutes de pensió de censal (1762)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 4659</strong> L’administrador de la Causa pia de Jaume Avellà, d’Arenys de Mar contra Josep Oms i Sibina, pagès del mateix lloc. Deposicions testificals (1762)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 4823</strong> Tomàs Joana i Vidal i Jaume Vidal i Rissech, naturals de Tossa, contra Jacint Vidal i Tries, estudiant d’Arenys de Mar, pels beneficis fundats a Tossa per Grau Vidal i Ferro, de la mateixa vila, com a marmessor de Tomàs Vidal i Rei (1772)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 4852</strong> La Comunitat de Preveres d’Arenys de Mar, contra Gerard Gelpí rector de la parròquia, sobre participació en distribucions (1785)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 4854</strong> Marc Milans i altres beneficiats d’Arenys de Mar contra Francesc Serra, organista de la mateixa església, per difamació (1784)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 4883</strong> Francesca Vila, d’Arenys de Mar contra Josep Planes, jornaler del mateix lloc. MANCA (Finals s. XVIII)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 5132</strong> Pere Màrtir Font, clergue de Mataró, contra Pere Joan Teixidor, clergue d’Arenys de Mar, pel Benefici del Roser d’Arenys (1639)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 6096</strong> L’administrador de la Causa pia de Miquel Adroher contra Josep Pla, negociant d’Arenys de Mar, per deutes de pensió de censal (1723)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 6218</strong> Francesc Boy, teixidor d’Arenys de Mar contra Maria Blasi, donzella de la mateixa vila. MANCA (s. XVII)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 6371</strong> Josep Llens, prevere de Sant Celoni contra Josep Ramis i de Milans, de la mateixa vila, sobre dret de presentació del Benefici de Sant Antoni, d’Arenys de Mar (1746)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 6508</strong> Josep Coma, rector d’Arenys de Mar, com a marmessor de Tomàs Corriol, prevere, contra Baltasar Mir, rector d’Hostalric. </span></span><span lang='EN-US'><span>Deposicions testificals (1773)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 6588</strong> Cristòfol Arqués i Ruyra, Ciutadà Honrat de Barcelona i altres obrers d’Arenys de Mar, contra l’ajuntament d’aquesta vila, sobre drets dels obrers de la parròquia (1781)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 6746</strong> L’ajuntament d’Arenys de Mar contra el rector, síndic i diaconil de Santa Maria d’Arenys, sobre obligacions i dret de presentació del diaconil (1777)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 6762</strong> Joan Baptista Clavell, d’Arenys de Mar contra Maria Puig, del lloc, sobre empara de llicència matrimonial (1751)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 6799</strong> Magdalena Guilló, vídua de Bellcaire contra Joan Cruanyes, ferrer d’Arenys de Mar, sobre empara de llicència matrimonial (1786)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 7006</strong> Josep Clavell, prevere de Barcelona, contra Tomàs Montferrer, estudiant de Barcelona, pel Benefici de Santa Caterina d’Arenys de Mar (1754)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 7109</strong> Josep Llorens, rector d’Arenys de Munt contra Marc, Casalins, Joan Guilla, Jaume Lladó, Maties Torres i Josep Salis, preveres i Agustí Alegre, Josep Gualba, Ignasi Cabirol i Josep Lleu, clergues, tots beneficiats d’Arenys de Mar, sobre el dret d'aquests a actuar com a Comunitat de Preveres (1699)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 7322</strong> Joan Massip, rector de Canet de Mar, contra Isidre Caminal, d’Arenys de Mar, en causa incidental de contumàcia (1686)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 7361</strong> Joan Guilla, beneficiat d’Arenys de Mar contra Antoni Serra, rector de la parròquia, per impedir-li la residència (1688)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 7404</strong> Martí Rich, rector d’Arenys de Mar, contra Francesc Torra, prevere d’aquesta vila, sobre el servei de la sagristia (1670)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 7474</strong> Jaume Arquer, notari d’Arenys de Mar, contra Miquel Riera, marmessor de Segimon Valls, pagès, administrador de la Causa pia de la Cera del Viàtic d’Hostalric, sobre satisfacció de serveis notarials (1701)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 7497</strong> Enquesta del fiscal contra Jacint Medina, prevere d’Arenys de Mar, sobre rebre confessions a casa seva (1679)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 7685</strong> Joan Socarrats, prevere resident a Girona i antic rector de Llambilles contra Caterina Navarro, vídua de Pere Bonafe, que fou metge d'Arenys de Mar, el seu fill, Joan Carles Bonafe i Navarro, notari i Salvador Forn i Teresa Balis del mateix lloc, per deutes de pensió de censal (1738)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 7692</strong> Joan Baptista Pastor i de Sentís, Ciutadà Honrat de Barcelona d’Arenys de Mar contra els obrers d’Arenys i Feliu Xapús, obtentor del Benefici de Santa Caterina, sobre dret a banc a l’església (1724)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='FR'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 7924</strong> Francesc Mont i Casalins, clergue de Calella contra Joan Carles Bonafè, escrivent d’Arenys de Mar, per deute de blat (1735)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='FR'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 8254</strong> El fiscal contra Miquel Lligada, clergue d’Arenys de Mar, per mort de Pere Galceran, adroguer de la vila (1677)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='FR'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 8443</strong> Pere Grau, fiscal contra Andreu Basies, prevere francès, servidor de l'església d'Arenys de Mar, per tractes deshonestos amb Paula Misser (1608)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='FR'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 8481</strong> Procés contra Montserrat Creixell, beneficiat d'Arenys de Mar, per escàndols (1623)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='FR'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 8719</strong> Conra Pau Lladó, prevere d'Arenys de Mar, per desacreditar la justícia eclesiàstica (1678)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='FR'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 8797</strong> Procés contra els preveres d'Arenys de Mar, per actuar com a pretesa Comunitat de preveres (1699)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='FR'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 9003</strong> Expedient a instància de l'Ajuntament, els obrers i Tomàs Simon, sagristà, tots d'Arenys de Mar, sobre la casa de l'escolà (1832)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='FR'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 9028</strong> Salvi Carbó, rector d'Arenys de Mar contra Miquel Joher, rector d'Arenys de Munt, sobre delmes anomenats d'alous (1835)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 9068</strong> Procés contra Joan Baptista Pruna, caputxí exclaustrat, sobre excessos verbals en un sermó predicat a Arenys de Mar (1846)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 9140</strong> Joan Arimon, veí del Masnou, contra Francesc Torrent, beneficiat d'Arenys de Mar, sobre cobrament d'un pagaré (1868)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 9308</strong> Josep i Maria Capdevila i Arabia, esposos, negociants d'Arenys de Mar, contra Francesc Bonafè, beneficiat de la mateixa vila, sobre devolució de diners (1804)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 9313</strong> Salvador Teixonera del Bosch, contra Vicenç Passart, clergue d'Arenys de Mar, pel Benefici de Sant Antoni de Pàdua del lloc (1811)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 9362</strong> La Congregació dels Dolors d'Arenys de Mar contra Martí Vinyals i Colomer, prevere corrector, per no acceptar una elecció de junta (1909)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 9519</strong> Informació sobre admissió del patrimoni de Bernat Surís, clergue d'Arenys de Mar (1623)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 9683</strong> Procés de col·lació del Benefici del Roser d'Arenys de Mar a favor de Miquel Petxodral, clergue de Barcelona (1645)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 9931</strong> Procés informatiu sobre escarnis d'actes religiosos fets a Arenys de Mar durant el Carnestoltes (1831)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 9990</strong> Procés d'execució de dispensa de residència a favor de Joan Guilla, beneficiat d'Arenys de Mar (1717)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 10039</strong> Informació sobre la malaltia d'Agustina Forns, d'Arenys de Mar, a fi d'excloure'n la possessió diabòlica (1846)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 10159</strong> Josep Buscastell, canonge de Vilabertran contra Baltasar Riera, d'Arenys de Mar, sobre deute de pensió de censal (1691)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 10199</strong> Els jurats i obrers de Llagostera, contra en Roqueta, clergue d'Arenys de Mar, per no complir les càrregues del benefici dels Sant Abdó i Sant Senèn de Llagostera que obté (1681)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 10316</strong> Procés informatiu sobre la coadjutoria de la canongia de la Seu que posseeix Jaume Nicolau, a instància de Josep Nicolau, clergue d'Arenys de Mar (1739)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 10338</strong> Procés informatiu sobre la coadjutoria de la canongia de Vilabertran que posseeix Pere Rabassa, a instància de Francesc Borrell, clergue d'Arenys de Mar (1735)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 10460</strong> Salvador Teixonera del Bosc, com a pare i administrador del doctor Josep Teixonera i Saurí, contra Vicenç Passant, clergue d'Arenys de Mar, pel Benefici de Sant Antoni de Pàdua d'Arenys de Munt (1811)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 10461</strong> Segimon Llunell, clergue resident a Tarragona, contra Pere Bonosi i Coll, rector d'Arenys de Mar, en pretensió d'obtenir el càrrec de sagristà (1806)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 10594</strong> Ramon Llirós, metge d'Arenys de Mar, contra Josep Frigola, rector de Canet de Verges i marmessor de Francesc Frigola i Verdaguer, domer que fou de Torroella de Montgrí, per deute de serveis mèdics (1816)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 10634</strong> Josep Roget, d'Arenys de Mar, contra Clara, muller seva, sobre deure de cohabitar (1822)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 10651</strong> Vicenç Pujol, d'Arenys de Mar, contra Francesc Bonafè, beneficiat de la parròquia, sobre continuació de causa (1816)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 10851</strong> Els protectors dels aniversaris de la parroquial d'Arenys de Mar, contra el rector, sobre participació d'aquest al rosari mensual cantat que hi ha fundat (1808)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 11129</strong> Expedient sobre validesa del matrimoni contret entre Mateu Rius, de Palafrugell i Anna Bohera, d'Arenys de Mar (1870)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='FR'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 11334</strong> Pau Garriga i Rossell, d'Arenys de Mar contra Dolors Bas, de Tossa, sobre promesa de matrimoni (1864)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='FR'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 11427</strong> Expedient de solteria de Benet Comes i Mundet, taper de Sant Feliu de Guíxols, pel temps que visqué a França, en vista al matrimoni que té projectat amb Josepa Xena i Romaguera, natural d'Arenys de Mar i veïna de Blanes (1865)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='FR'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 11586</strong> Francesc Escarraguell, confiter d'Arenys de Mar contra la seva muller Maria Roure, en causa de separació per abandonament del domicili conjugal (1857)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 11604</strong> Maria Concepció Guix, de Barcelona contra el seu marit, Ramon Teixidor i de Pol, advocat, veí d'Arenys de Mar, en causa de separació per sevícia (1871)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 11833</strong> Procés d'execució contra Pere Sauleda, de Sant Pol, a instància de Josep Sala, clergue d'Arenys de Mar (1665)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 11897</strong> Informació sobre el valor del benefici del Roser d'Arenys de Mar, a instància d'Isidre Fontanals (1692)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 12141</strong> Angela Cortina i Auguet, d'Arenys de Mar contra el seu marit Jaume Vallvé i Martí, natural de Valls, en causa de separació (1911)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 12229</strong> Rosa Julià i Prat, d'Arenys de Mar contra el seu marit Antoni Tosquella i Vidal, en causa de separació (1924)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 12249</strong> Manuel Ferrer i Vergés contra la seva muller Concepció Rossell i Graupera, d'Arenys de Mar, en causa de separació (1928)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='FR'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 12266</strong> Maria Colomer i Valls, d'Arenys de Munt, contra el seu marit, Benet Fors i Roca, d'Arenys de Mar (1930)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='FR'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 3030-2</strong> Absolució de jurament a favor d'Elisabet, vídua d'Esteve Ferrer, pel debitori a Gabriel Lleu, mariners d'Arenys de Mar (1608)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='FR'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 7524-40</strong> Isidre Coromina, d'Arenys de Munt, contra el doctor Joan Massip, rector de Canet de Mar i marmessor de Martí Rich, rector que fou d'Arenys de Mar, per contumàcia (1686)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='FR'><span>CAT ADG 3/11 1 1 1 <strong>B1-2</strong> Llibre de Baptismes I-II de la parròquia de Santa Maria d'Arenys de Mar (1576 - 1643)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='FR'><span>CAT ADG 3/11 1 1 1 <strong>B3</strong> Llibre de Baptismes III de la parròquia de Santa Maria d'Arenys de Mar (1644 - 1682)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='FR'><span>CAT ADG 3/11 1 1 1 <strong>B4-5</strong> Llibre de Baptismes IV-V de la parròquia de Santa Maria d'Arenys de Mar (1682 - 1737)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='FR'><span>CAT ADG 3/11 1 1 1 <strong>B6</strong> Llibre de Baptismes VI de la parròquia de Santa Maria d'Arenys de Mar (1738 - 1762)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='FR'><span>CAT ADG 3/11 1 1 1 <strong>B7</strong> Llibre de Baptismes VII de la parròquia de Santa Maria d'Arenys de Mar (1762 - 1780)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='FR'><span>CAT ADG 3/11 1 1 1 <strong>B8-9</strong> Llibre de Baptismes VIII-IX de la parròquia de Santa Maria d'Arenys de Mar (1781 - 1797)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='FR'><span>CAT ADG 3/11 1 1 1 <strong>B10</strong> Llibre de Baptismes X de la parròquia de Santa Maria d'Arenys de Mar (1798 - 1814)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='FR'><span>CAT ADG 3/11 1 1 1 <strong>B11</strong> Llibre de Baptismes XI de la parròquia de Santa Maria d'Arenys de Mar (1815 - 1832)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='FR'><span>CAT ADG 3/11 1 1 1 <strong>B12</strong> Llibre de Baptismes XII de la parròquia de Santa Maria d'Arenys de Mar (1832 - 1843)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='FR'><span>CAT ADG 3/11 1 1 1 <strong>B13</strong> Llibre de Baptismes XIII de la parròquia de Santa Maria d'Arenys de Mar (1844 - 1851)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='FR'><span>CAT ADG 3/11 1 1 1 <strong>B14</strong> Llibre de Baptismes XIV de la parròquia de Santa Maria d'Arenys de Mar (1851 - 1859)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='FR'><span>CAT ADG 3/11 1 1 1 <strong>B15</strong> Llibre de Baptismes XV de la parròquia de Santa Maria d'Arenys de M</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='FR'><span>CAT ADG 3/11 1 1 1 <strong>B16</strong> Llibre de Baptismes XVI de la parròquia de Santa Maria d'Arenys de Mar (1869 - 1877)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='FR'><span>CAT ADG 3/11 1 1 1 <strong>B17</strong> Llibre de Baptismes XVII de la parròquia de Santa Maria d'Arenys de Mar (1877 - 1890)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='FR'><span>CAT ADG 3/11 1 1 1 <strong>B18</strong> Llibre de Baptismes XVIII de la parròquia de Santa Maria d'Arenys de Mar (1890 - 1907)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='FR'><span>CAT ADG 3/11 1 2 1 <strong>C1</strong> Llibre de Confirmacions I de la parròquia de Santa Maria d'Arenys de Mar (1647 - 1829)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span>CAT ADG 3/11 1 2 1 <strong>C2</strong> Llibre de Confirmacions II de la parròquia de Santa Maria d'Arenys de Mar (1848)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span>CAT ADG 3/11 1 2 1 <strong>C3</strong> Llibre de Confirmacions III de la parròquia de Santa Maria d'Arenys de Mar (1857 - 1960)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span>CAT ADG 3/11 1 3 1 <strong>M1-2</strong> Llibre de Matrimonis I-II de la parròquia de Santa Maria d'Arenys de Mar (1585 - 1709)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span>CAT ADG 3/11 1 3 1 <strong>M3-5</strong> Llibre de Matrimonis III-V de la parròquia de Santa Maria d'Arenys de Mar (1709 - 1782)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span>CAT ADG 3/11 1 3 1 <strong>M6</strong> Llibre de Matrimonis VI de la parròquia de Santa Maria d'Arenys de Mar (1783 - 1813)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span>CAT ADG 3/11 1 3 1 <strong>M7-8</strong> Llibre de Matrimonis VII-VIII de la parròquia de Santa Maria d'Arenys de Mar (1814 - 1851)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span>CAT ADG 3/11 1 3 1 <strong>M9</strong> Llibre de Matrimonis IX de la parròquia de Santa Maria d'Arenys de Mar (1851 - 1867)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span>CAT ADG 3/11 1 3 1 <strong>M10-11</strong> Llibre de Matrimonis X-XI de la parròquia de Santa Maria d'Arenys de Mar (1867 - 1901)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span>CAT ADG 3/11 1 3 10 <strong>M Exp. Matr. 1</strong> Expedients Matrimonials I de la parròquia de Santa Maria d'Arenys de Mar (1940 - 1942)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span>CAT ADG 3/11 1 3 10 <strong>M Exp. Matr. 2</strong> Expedients Matrimonials II de la parròquia de Santa Maria d'Arenys de Mar (1943 - 1944)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span>CAT ADG 3/11 1 3 10 <strong>M Exp. Matr. 3</strong> Expedients Matrimonials III de la parròquia de Santa Maria d'Arenys de Mar (1945)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span>CAT ADG 3/11 1 3 10 <strong>M Exp. Matr. 4</strong> Expedients Matrimonials IV de la parròquia de Santa Maria d'Arenys de Mar (1946)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span>CAT ADG 3/11 1 3 10 <strong>M Exp. Matr. 5</strong> Expedients Matrimonials V de la parròquia de Santa Maria d'Arenys de Mar (1947)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span>CAT ADG 3/11 1 3 10 <strong>M Exp. Matr. 6</strong> Expedients Matrimonials VI de la parròquia de Santa Maria d'Arenys de Mar (1948)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span>CAT ADG 3/11 1 3 10 <strong>M Exp. Matr. 7</strong> Expedients Matrimonials VIII de la parròquia de Santa Maria d'Arenys de Mar (1949 - 1950)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span>CAT ADG 3/11 1 3 10 <strong>M Exp. Matr. 8</strong> Expedients Matrimonials VIII de la parròquia de Santa Maria d'Arenys de Mar (1951)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span>CAT ADG 3/11 1 3 10 <strong>M Exp. Matr. 9</strong> Expedients Matrimonials IX de la parròquia de Santa Maria d'Arenys de Mar (1952 - 1953)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span>CAT ADG 3/11 1 3 10 <strong>M Exp. Matr. 10</strong> Expedients Matrimonials X de la parròquia de Santa Maria d'Arenys de Mar (1954 - 1955)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span>CAT ADG 3/11 1 3 10 <strong>M Exp. Matr. 11</strong> Expedients Matrimonials XI de la parròquia de Santa Maria d'Arenys de Mar (1956)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span>CAT ADG 3/11 1 3 10 <strong>M Exp. Matr. 12</strong> Expedients Matrimonials XII de la parròquia de Santa Maria d'Arenys de Mar (1957)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span>CAT ADG 3/11 1 3 10 <strong>M Exp. Matr. 13</strong> Expedients Matrimonials XIII de la parròquia de Santa Maria d'Arenys de Mar (1958)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span>CAT ADG 3/11 1 3 10 <strong>M Exp. Matr. 14</strong> Expedients Matrimonials XIV de la parròquia de Santa Maria d'Arenys de Mar (1959 - 1960)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span>CAT ADG 3/11 1 3 10 <strong>M Exp. Matr. 15</strong> Expedients Matrimonials XV de la parròquia de Santa Maria d'Arenys de Mar (1961 - 1962)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span>CAT ADG 3/11 1 3 10 <strong>M Exp. Matr. 16</strong> Expedients Matrimonials XVI de la parròquia de Santa Maria d'Arenys de Mar (1963 - 1964)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span>CAT ADG 3/11 1 3 10 <strong>M Exp. Matr. 17</strong> Expedients Matrimonials XVII de la parròquia de Santa Maria d'Arenys de Mar (1965 - 1966)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span>CAT ADG 3/11 1 3 10 <strong>M Exp. Matr. 18</strong> Expedients Matrimonials XVIII de la parròquia de Santa Maria d'Arenys de Mar (1967 - 1969)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span>CAT ADG 3/11 1 3 10 <strong>M Exp. Matr. 19</strong> Expedients Matrimonials XIX de la parròquia de Santa Maria d'Arenys de Mar (1970 - 1971)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span>CAT ADG 3/11 1 3 10 <strong>M Exp. Matr. 20</strong> Expedients Matrimonials XX de la parròquia de Santa Maria d'Arenys de Mar (1972)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span>CAT ADG 3/11 1 3 10 <strong>M Exp. Matr. 21</strong> Expedients Matrimonials XXI de la parròquia de Santa Maria d'Arenys de Mar (1973)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span>CAT ADG 3/11 1 3 10 <strong>M Exp. Matr. 22</strong> Expedients Matrimonials XXII de la parròquia de Santa Maria d'Arenys de Mar (1974)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span>CAT ADG 3/11 1 3 10 <strong>M Exp. Matr. 23</strong> Expedients Matrimonials XXIII de la parròquia de Santa Maria d'Arenys de Mar (1975 - 1976)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span>CAT ADG 3/11 1 3 10 <strong>M Exp. Matr. 24</strong> Expedients Matrimonials XXIV de la parròquia de Santa Maria d'Arenys de Mar (1977 - 1978)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span>CAT ADG 3/11 1 3 10 <strong>M Exp. Matr. 25</strong> Expedients Matrimonials XXV de la parròquia de Santa Maria d'Arenys de Mar (1979 - 1980)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span>CAT ADG 3/11 1 3 10 <strong>M Exp. Matr. 26</strong> Expedients Matrimonials XXVI de la parròquia de Santa Maria d'Arenys de Mar (1981 - 1983)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span>CAT ADG 3/11 1 3 10 <strong>M Exp. Matr. 27</strong> Expedients Matrimonials XXVII de la parròquia de Santa Maria d'Arenys de Mar (1984 - 1986)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span>CAT ADG 3/11 1 3 10 <strong>M Exp. Matr. 28</strong> Expedients Matrimonials XXVIII de la parròquia de Santa Maria d'Arenys de Mar (1987 - 1988)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span>CAT ADG 3/11 1 3 10 <strong>M Exp. Matr. 29</strong> Expedients Matrimonials XXIX de la parròquia de Santa Maria d'Arenys de Mar (1989 - 1990)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span>CAT ADG 3/11 1 3 10 <strong>M Exp. Matr. 30</strong> Expedients Matrimonials XXX de la parròquia de Santa Maria d'Arenys de Mar (1991 - 1992)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span>CAT ADG 3/11 1 3 10 <strong>M Exp. Matr. 31</strong> Expedients Matrimonials XXXI de la parròquia de Santa Maria d'Arenys de Mar (1993 - 1996)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span>CAT ADG 3/11 1 3 10 <strong>M Exp. Matr. 32</strong> Expedients Matrimonials XXXII de la parròquia de Santa Maria d'Arenys de Mar (1997 - 1999)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span>CAT ADG 3/11 1 4 1 <strong>O1-3</strong> Llibre d'Òbits I-II-III de la parròquia de Santa Maria d'Arenys de Mar (1576 - 1684)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span>CAT ADG 3/11 1 4 1 <strong>O4</strong> Llibre d'Òbits IV de la parròquia de Santa Maria d'Arenys de Mar (1685 - 1718)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span>CAT ADG 3/11 1 4 1 <strong>O5-7</strong> Llibre d'Òbits V-VI-VII de la parròquia de Santa Maria d'Arenys de Mar (1719 - 1788)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span>CAT ADG 3/11 1 4 1 <strong>O8</strong> Llibre de d'Òbits VIII de la parròquia de Santa Maria d'Arenys de Mar (1789 - 1811)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span>CAT ADG 3/11 1 4 1 <strong>O9</strong> Llibre d'Òbits IX de la parròquia de Santa Maria d'Arenys de Mar (1812 - 1840)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span>CAT ADG 3/11 1 4 1 <strong>O10</strong> Llibre d'Òbits X de la parròquia de Santa Maria d'Arenys de Mar (18</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span>CAT ADG 3/11 1 4 1 <strong>O11</strong> Llibre d'Òbits XI de la parròquia de Santa Maria d'Arenys de Mar (1851 - 1864)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span>CAT ADG 3/11 1 4 1 <strong>O12</strong> Llibre d'Òbits XII de la parròquia de Santa Maria d'Arenys de Mar (1865 - 1886)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span>CAT ADG 3/11 1 4 1 <strong>O13</strong> Llibre d'Òbits XIII de la parròquia de Santa Maria d'Arenys de Mar (1887 - 1908)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='FR'><span>CAT ADG 3/11 1 4 2 <strong>OP1-2</strong> Llibre d'Òbits d'Albats I-II de la parròquia de Santa Maria d'Arenys de Mar (1659 - 1784)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='FR'><span>CAT ADG 3/11 1 4 2 <strong>OP3</strong> Llibre d'Òbits d'Albats III de la parròquia de Santa Maria d'Arenys de Mar (1784 - 1830)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='FR'><span>CAT ADG 3/11 1 4 2 <strong>OP4</strong> Llibre d'Òbits d'Albats IV de la parròquia de Santa Maria d'Arenys de Mar (1830 - 1851)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='FR'><span>CAT ADG 3/11 1 4 2 <strong>OP5</strong> Llibre d'Òbits d'Albats V de la parròquia de Santa Maria d'Arenys de Mar (1851 - 1872)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='FR'><span>CAT ADG 3/11 1 4 2 <strong>OP6</strong> Llibre d'Òbits d'Albats VI de la parròquia de Santa Maria d'Arenys de Mar (1873 - 1909)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='FR'><span>CAT ADG 3/11 1 4 2 <strong>OP7</strong> Llibre d'Òbits d'Albats VII de la parròquia de Santa Maria d'Arenys de Mar (1910 - 1965)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='FR'><span>CAT ADG 3/12 1 1 1 <strong>B6</strong> Libre de Batismes de la Iglésia Parrochial de Sant Martí de Arenys de Mar del present Bisbat de Girona, terme de Montpalau (1681 - 1698)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span>CAT ADG 3/12 1 4 1 <strong>O6</strong> Llibre de Òbits de la Iglésia parroquial de Sant Martí de Arenys de Mar (1786 - 1851)</span></span></span></span></span></span></p>	08006-380	Pujada de Sant Martí, número 15 - 17004 Girona.	<p><span><span><span><span><span>L’Arxiu diocesà de Girona conserva la documentació de la diòcesi de Girona des del segle IX fins als nostres dies. Inclou 1.500 metres lineals, amb més de 32.000 pergamins. Destaquen els propis del Bisbe (Mitra, visites pastorals, lletres, ordenacions), de la Cúria (notaria, beneficis, dispenses matrimonials, testaments), de la Secretaria de Cambra (correspondència, personal, immobles i institucions), els fons incorporats (Sant Feliu de Girona, altres canòniques, monestirs, comunitats de preveres, Pies almoines, Seminari, fons patrimonials o personals) i també conserva els fons dels arxius parroquials d’una antiguitat superior als cent anys.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’Arxiu Capitular de la Catedral de Girona, és el testimoni documental de l’administració del patrimoni i del culte de la Catedral de Girona, des del segle IX fins a l’actualitat. Inclou 400 metres lineals a més de 14.000 pergamins. Està format, a més del fons principal del Capítol, pel fons de la comunitat dels beneficiats, el de l’administració de l’església de sant Lluc, fons de confraries de la Catedral, Col·legi de dignitats, causes pies, un apart dels fons de les Pies almoines i el de la col·lectoria dels subsidis que s’havien de pagar a la Corona. També té un fons d’arxiu musical i 160 manuscrits. El seu fons bibliogràfic imprès s’ha incorporat a la Biblioteca diocesana. Des de l’any 2014 la seva gestió està unida a la de l’Arxiu diocesà i la Biblioteca diocesana en l’edifici del Seminari.</span></span></span></span></span></p>	41.5805492,2.5494323	462441	4603305		08006	Arenys de Mar	Restringit	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93974-catadg1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93974-catadg3.jpg	Física	Contemporani\|Modern	Patrimoni documental	Fons documental	Privada accessible	Científic/Cultural	Inexistent	2023-11-08 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		Als primitius registres, els bisbes hi feien prendre còpia de totes les lletres oficials. Des del segle XVI s’hi troben lletres possessòries beneficials i també lletres d’erecció de confraries, permisos de sepultura als temples, concessions d’indulgència i tota mena de llicències i autoritzacions. També hi ha un seguit de protocols degut que el 1619 s’abandona la transcripció en registres en foli de les lletres. Per tant, resten els registres en mig foli vertical que es conserven des de 1586, anomenats Protocols pel seu caràcter d’eina a ús dels notaris de la cúria. Els cinc primers llibres de l’Arxiu diocesà estan buidats exhaustivament. La resta de manera selectiva, però on s’hi han localitzat alguns documents relacionats amb Arenys de Mar, com per exemple:Jubileu a Sant Esteve de Guialbes, 20 desembre 1693; semblant al Monticalvari d'Arenys, f 272. U-269 f.. 267v.Llicència a Jaume Bas, pagès, de tenir sepultura a l'església de Fenals, 15 octubre 1693; semblant a Josep Simon, mariner d'Arenys de Mar, f 260. U-269 f.. 257v.Normativa pels combregars generals on participa la confraria de Sant Elm d'Arenys de Mar, 6 novembre 1702.Altar privilegiat al dels Desemparats d'Arenys de Mar, 9 setembre 1706.Llicència a Francesc Ciutat, negociant, de tenir tomba a la parroquial d'Arenys de Mar, 21 gener 1710.	98\|94	56	3.2	2484	21	Patrimoni cultural	2024-04-19 06:17
93975	Fons referent a Arenys de Mar de l'Arxiu Comarcal del Maresme	https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-referent-a-arenys-de-mar-de-larxiu-comarcal-del-maresme	<p><span><span><span><span><span><span><span>COLOMINES, J. i JOANIQUET, A. (2002). <em>50 años, Club Nàutic d'Arenys de Mar</em>. Barcelona: Sinergia Editorial i Editorial Noray. </span></span></span></span></span></span></span></p> <p> </p>	XX		<p><span><span><span><span><span><span><span>L’Arxiu Comarcal del Maresme preserva el fons judicial del Jutjat de Primera Instància i Instrucció 1 d’Arenys de Mar, des de l’any 1916 fins l’any 1996 (FONS ACM70-16). Aquests documents textuals, es subdivideixen alhora en processos civils (conciliacions, desconeixements i verbals) i en processos penals i de jurisdicció voluntària (judicis de faltes, diligències prèvies i diligències indeterminades).</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>També preserva el fons judicial de Primera Instància i Instrucció 3 d’Arenys de Mar (FONS ACM70-17) des de l’any 1936 fins l’any 1983. Aquests documents textuals, es subdivideixen alhora en processos civils (conciliacions, desconeixements i verbals) i en processos penals i de jurisdicció voluntària (judicis de faltes, diligències prèvies i diligències indeterminades).</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>En tercer lloc, custòdia el fons del Club Nàutic d’Arenys de Mar entre els anys, 1951 i 2020 (FONS ACM70-366). Aquest consta de 1.326 unitats documentals contínues en 267 capses, 131 documents de gran format; i 3.128 fotografies, entre positius i negatius, contínues en 12 capses de les instal·lacions del port d’Arenys i esdeveniments organitzats per l’associació i competicions on hi participà. Els fons fou traslladat des de les instal·lacions del Club Nàutic fins a uns tinglats del port d'Arenys separat d'aquestes. Inclou 127 cartes nàutiques i un catàleg. El 16 de abril de 2021 es produeix l'acord de comodat pel qual el Club Nàutic lliura la documentació a la Generalitat de Catalunya per la seva conservació a l'Arxiu Comarcal del Maresme. </span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>En quart lloc, destaca la Col·lecció patrimonial i familiar de la famílies Cortils i Draper d’Arenys de Mar (FONS ACM70-148). Consta d’un lligall d’escriptures (64 unitats documentals) patrimonials des de l’any 1690 fins l’any 1930. Els documents a què fa referència aquest lligall es remunten al segle XVII on trobem els avantpassats de la família al terme municipal de Tossa de Mar, d’on prové la documentació escrita. La Generalitat de Catalunya adquirí al mercat de vell el lligall i el va dipositar a l’Arxiu Comarcal del Maresme. Els documents són bàsicament certificats de matrimoni i de baptisme i documents de tipus notarial com còpies de testaments, sentències judicials, escriptures, cessions i actes d’emancipació. També s’hi localitza la refuta de pagament, comptes de curatela, diplomes i oficis. La documentació abraça des del segle XVII fins a inicis del segle XX.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>També disposa d’un important fons i col·leccions fotogràfiques i audiovisuals, on poden aparèixer fotografies de diferents èpoques del municipi com són les incorporades recentment de tipologia turística del Maresme de Xavier Nubiola i Castellarnau, entre 1950 i 2010 o la col·lecció d’impresos com els programes de Festa Major dels pobles del Maresme (segles XX-XXI), Col·lecció de retalls de premsa del Maresme (1981-2008).</span></span></span></span></span></span></span></p>	08006-381	Arenys de Mar	<p><span><span><span><span><span lang='ES'><span><span>L’Arxiu Comarcal del Maresme (ACM) forma part de la Xarxa d’Arxius Comarcals adscrita al Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Està gestionat pel Consell Comarcal del Maresme i està situat a l’edifici de Can Palauet, propietat de l’Ajuntament de Mataró.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span><span>El 31 de gener de l’any 1984 se signà un conveni entre el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Mataró amb motiu de la seva creació. El 2 de maig de 1996 començava a funcionar com arxiu i s’inaugurà el 20 de desembre de 1997.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span><span>Custodia més de 3.510’83 metres lineals de documentació entre la qual destaquen varis pergamins, des del segle XII i altres fins a l’actualitat, produïda per diferents ens públics (notaries, judicial, administració local i autonòmica) així com de fons privats, la Comptadoria d’Hipoteques del Districte de Mataró (1768-1862) i les cambres agràries o l’Arxiu del Districte Notarial de Mataró (1715-1987) i l’Arxiu Municipal de Mataró (1410-2010).</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span><span>Proporciona informació general i d’assessorament especialitzat sobre els fons documentals, bibliogràfics i hemerogràfics així com informació de referència sobre altres centres d’arxiu i fons documental.</span></span></span></span></span></span></span></p>	41.5793735,2.5515425	462616	4603173		08006	Arenys de Mar	Restringit	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93975-02acm-club-nautic-darenys-de-mar-llibre-actes-0700366200001540005.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93975-03acm-colleccio-pergamins-esparcos-0700190200000040001.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93975-04acm-tasques-de-manteniments-i-primers-tractaments-de-la-documentacio.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93975-05acm-jutjats-de-1r-instancia-i-instruccio-num-1-darenys-de-mar.jpg	Física	Contemporani	Patrimoni documental	Fons documental	Pública	Científic/Cultural	Inexistent	2024-01-11 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		Destaca la col·lecció d’hemeroteca de premsa clandestina, premsa comarcal, i les publicacions periòdiques d’institucions i entitats, que està digitalitzada.A més dels fons, també cal tenir present la Biblioteca Auxiliar, que comprèn diverses monografies dels pobles del Maresme i també sobre la comarca del Maresme.Destaca el Fons de complement de l’Arxiu Comarcal del Maresme amb documentació sobre l’Ateneu Arenyenc (1884-2022). Amb el codi de referència ACM71-33-T2-2 es preserva el Segon Certamen Literari de l’Ateneu Arenyenc celebrat el 10 de juliol de 1886 a Arenys de Mar, de 318 pàgines. Amb el codi de referència ACM71-33-T2-1 es localitza el Primer Certamen Literari de l’Arenyenc del 10 de juliol de 1885, de 144 pàgines.	98	56	3.2	2484	21	Patrimoni cultural	2024-04-19 06:17
93992	Fons d'imatges referents a Arenys de Mar del centre Excursionista de Catalunya	https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-dimatges-referents-a-arenys-de-mar-del-centre-excursionista-de-catalunya		XIX-XX		<p><span><span><span><span><span lang='ES'><span><span>El fons fotogràfic del Centre Excursionista de Catalunya, que fa referència al municipi d’Arenys de Mar, es compon d’un total de 99 imatges realitzades per autors diversos que s’agrupen en tres col·leccions: l’arxiu fotogràfic-estudi de la masia catalana, l’arxiu fotogràfic-col·leccions fotogràfiques i finalment, l’arxiu fotogràfic-fons personals:</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span><span>BLASI i Vallespinosa, Francesc (1872-1951), amb 10 fotografies (afcecag_33172; afcecag_33193; afcecag_33409; afceccf_19507; afceccf_19657; afceccf_19734; afceccf_21072; afceccf_22097; afceccf_22120; afceccf_22156).</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span><span>IZARD Llonch, Arnau (1897-1993) amb 19 fotografies (afceccf_23088; afceccf_23122; afceccf_23260; afceccf_23283; afceccf_23312; afceccf_23485; afceccf_23488; afceccf_23581; afceccf_23636; afceccf_23653; afceccf_23755; afceccf_24910; afceccf_25132; afceccf_25258; afceccf_25317; afceccf_25360; afceccf_25365; afceccf_25457; afceccf_25519). </span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span><span>FARGAS i Bonell, Carles (1883-1942) amb 12 fotografies (afcecag_48466; afcecag_48608; afcecag_48693; afcecag_48745; afcecag_48811; afcecag_48906; afcecag_49084; afcecag_49138; afcecag_49216; afcecag_49291; afcecag_49309).</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span><span>CO i de Triola, Josep Maria (1884-1965) amb 20 fotografies (afcecag_13921; afcecag_14108; afcecag_14132; afcecag_14179; afcecag_14198; afcecag_14253; afcecag_14283; afcecag_14350; afcecag_14422; afcecag_14534; afcecag_14611; afcecag_14640; afcecag_14656; afcecag_14785; afcecag_14819; afcecag_14827; afcecag_14859; afcecag_14900; afcecag_15896; afcecag_15897; afcecag_15898).</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span><span>BORRÀS amb 5 fotografies (afcecag_7486; afcecag_7489; afcecag_7546; afcecag_7657; afcecag_7730; afcecag_7798). </span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span><span>FLAQUER i Barrera, Rossend (1873-1947), amb 7 fotografies (afcecag_5271;</span></span></span> <span lang='ES'><span><span>afcecag_5298; afcecag_5481; afcecag_5665; afcecag_5701; afcecag_5773_platja; afcecag_5806).</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span><span>DANÉS i Torras, Josep (1891-1955), amb 11 fotografies (afcecemc_5632; afcecemc_6402; afcecemc_6530; afcecemc_6826; afcecemc_7355; afcecemc_7725; afcecemc_7790; afcecemc_7921; afcecemc_8262; afcecemc_8370; afcecemc_8447).</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span><span>BONET i Garí, Lluís (1893-1993), amb 3 fotografies (afcecemc_5383; afcecemc_7947; afcecemc_8101).</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span><span>GARCIA Fernandez, Germà (1942), amb 4 fotografies (afceccf_1587; afceccf_1751; afceccf_1783; afceccf_1846).</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span><span>BARTOMEUS i Casanovas, Antoni (1856-1935) amb 1 fotografia (afceccf_35818).</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span><span>ARMENGOL Bas, Josep Maria, amb 4 fotografies (afcecemc_5386; afcecemc_6590; afcecemc_7554; afcecemc_7752).</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span><span>GAUSACHS i Gausachs, Marcel·lí, amb 1 fotografia (afcecemc_5900).</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span><span>Autor desconegut i segons CEC, facilitada per Arxiu Mas el 1918 (afcecemc_8415).</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span><span>Les imatges estan compreses en un període cronològic que va des del darrer quart del segle XIX fins a finals del segle XX. La temàtica és bàsicament paisatgística i d’oci (Riera d’Arenys, platges, camps de conreu); d’arquitectura religiosa (interior de l’església de Santa Maria d’Arenys, retaules); d’arquitectura relacionada amb els estudis de la Masia Catalana (Torre dels Encantats, masos amb terres de conreu); obra civil (línia ferroviària); etnografia (pagès amb barretina, pesca, escenes costumistes) i arqueologia.</span></span></span></span></span></span></span></p>	08006-382	Carrer del Paradís, número 10 (08002 - Barcelona)	<p>El Centre Excursionista de Catalunya (CEC) és una entitat fundada l’any 1890 a partir del la fusió de dues entitats, l’Associació Catalanista d’Excursions Científiques i l’Associació d’Excursions Catalana. L’any 1923, l’industrial Rafael Patxot i Jubert (1872-1964) encarrega un projecte ideat per ell mateix al Centre Excursionista de Catalunya, amb l’objectiu d’editar una gran obra de referència de la masia sota tots els seus aspectes, no només arquitectònicament sinó també de mobiliari, indumentària i etnològic. El director del projecte de “l’Estudi de la Masia” serà l’arquitecte Josep Danès i Torras (1895-1955). S’envolta d’un equip extraordinari que treballarà per tot Catalunya fotografiant i donant a conèixer el ric patrimoni no només a través de la fotografia sinó també a partir de la difusió, a partir de conferències i articles. L’aventura queda interrompuda amb la fugida de Patxot a l’exili tot just començada la Guerra Civil, l’any 1936. Durant aquest període de temps (10 anys) es realitzaran 7.705 imatges d’unes 1.500 masies. L’any 1975 Núria Delétra-Carreras Patxot cedeix el fons al CEC, que l’ha posat a disposició d’investigadors i públic en general a través del Repositori de la Memòria Digital de Catalunya.</p>	41.5793875,2.5515439	462616	4603175		08006	Arenys de Mar	Obert	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93992-02afcecemc7355torre-de-guaita-rodona-del-carrer-davalldanes00-08-1929.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93992-03afceccf25317platjaizard10-08-1919.jpg	Física	Contemporani	Patrimoni documental	Fons d'imatges	Privada accessible	Científic/Cultural	Inexistent	2023-11-08 00:00:00	Jordi Montlló Bolart			98	55	3.1	2484	21	Patrimoni cultural	2024-04-19 06:17
93994	Fons Fèlix Cucurull i Tey	https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-felix-cucurull-i-tey	<p>CUCURULL, Fèlix (1970). Orígens i evolució del federalisme català. Edicions Salvà.</p> <p>CUCURULL, Fèlix (1975). Panoràmica del nacionalisme català. Edicions catalanes de París.</p>	XX	Hi ha documents fràgils	<p>La Biblioteca municipal Pare Fidel Fita conté a la seva col·lecció local els arxius documentals de diverses personalitats arenyenques que han estat rellevants dins l'àmbit cultural català i europeu de la vila d'Arenys de Mar. Entre ells preserva el fons Fèlix Cucurull, format per 4314 llibres i 4000 documents i que fou donat per la seva família. Consta de nombrosa correspondència amb escriptors contemporanis seus. Cal destacar la que mantingué amb els escriptors i personatges del món cultural portuguès dels anys 60 del segle XX. Sense oblidar la correspondència amb els escriptors catalans, com Miquel Arimany, Agustí Bartra, Salvador Espriu, Lluís Ferran de Pol i altres. La seva correspondència ofereix una visió àmplia dels moviments culturals i polítics de l'època (Assemblea d´Intel·lectuals Catalans, Associació d´Escriptors en Llengua Catalana (A.E.L.C.), premi Lletra d´Or, Lo Fellibrige, etc.). És important el recull d´articles periodístics que va escriure en diversos diaris de l'època, principalment a l'Avui. Contribuí a posar les bases per a una historiografia catalana rigorosa.</p> <p>Pel que fa a Arenys, és important la documentació sobre el Premi Internacional de Novel·la Ateneu Arenyenc, que Fèlix Cucurull va fundar, l´any 1960, i la que fa referència a la vida sociopolítica del moment. Forma part del llegat la biblioteca personal de Fèlix Cucurull que està incorporada al fons general de la Biblioteca. Hi ha una representació molt important d'autors portuguesos que ell va conèixer personalment, amb alguns exemplars dedicats. Recentment, s'ha creat una base de dades que comprèn tots els documents registrats del seu arxiu personal. </p>	08006-383	Carrer de Bonaire, núm. 2	<p>Fèlix Cucurull i Tey neix a Arenys de Mar, l´any 1919, en un entorn familiar d´un bagatge cultural i polític elevat, que fa que visqui de prop l'interès per la cosa pública, la vida del poble, el sentit de país. El seu interès intel·lectual el porta a escriure ben aviat. Als quinze anys guanya un accèssit als Jocs Florals de l'Ateneu Arenyenc i als disset guanya la Flor Natural dels I Jocs Escolars de Mataró amb <em>Glòria</em>. Va ser precoç en política: als dotze anys funda, juntament amb altres amics de la vila d'Arenys, la Joventut Catalanista d´Arenys de Mar. Va ser una persona amb un gran interès per la cultura catalana i la lluita política. Escriptor, poeta, militant polític; tres vessants de la personalitat de Fèlix Cucurull, viscudes amb profunditat i amb honestedat. Vessants reflectides clarament en la seva obra escrita i en la seva correspondència.</p> <p>Va ser becari de la Fundació Gulbenkian de Portugal, el que li va permetre conèixer a fons la cultura portuguesa i participar activament amb la ideologia del iberisme. Va morir l'any 1996, a la seva vila natal d´Arenys de Mar.</p>	41.5801620,2.5490762	462411	4603262		08006	Arenys de Mar	Fàcil	Bo		Física		Patrimoni documental	Fons documental	Pública	Científic/Cultural		2024-02-12 00:00:00	Jordi Montlló Bolart				56	3.2		21	Patrimoni cultural	2024-04-19 06:17
93995	Fons Ferran de Pol	https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-ferran-de-pol		XX		<p>La Biblioteca municipal Pare Fidel Fita conté a la seva Col·lecció Local els arxius documentals de diverses personalitats arenyenques que han estat rellevants dins l'àmbit cultural de la vila d'Arenys de Mar. Entre ells preserva el Fons Ferran de Pol, important per l´estudi de la nostra cultura i molt valuós per entendre què va representar per a molts catalans, l'exili i el seu pas pels camps de concentració.</p> <p>Conté escrits originals de Ferran de Pol així com articles periodístics publicats a Mèxic (<em>El Nacional</em>) i Catalunya (Tele-Exprés, La Vanguardia, Diari de Barcelona, El Maresme, Tele-Estel,...), fotografies personals, correspondència amb alguns dels escriptors més coneguts contemporanis seus (interessant la mantinguda amb Xavier Benguerel, Salvador Espriu, Joan Oliver o Joan Triadú, entre d'altres) i també ressenyes i comentaris crítics sobre la vida i l'obra de Lluís Ferran de Pol. Forma part d'aquest fons la revista <em>Quaderns de l´exili </em>que ell va fundar juntament amb Joan Sales. Es troba en aquest fons documentació escrita de la seva esposa Esyllt T. Lawrence. Interessant la documentació de la seva col·laboració a la revista arenyenca <em>Vida Parroquial</em>, amb una secció per als infants.</p> <p>Forma part del llegat la biblioteca personal de Lluís Ferran de Pol i de la seva esposa Esyllt T. Lawrence, una biblioteca de contingut literari i polític i amb un bon nombre de llibres gal·lesos que està incorporada al fons general de la Biblioteca.</p>	08006-384	Carrer de Bonaire, núm. 2	<p>Lluís Ferran de Pol neix a Arenys de Mar el 17 de gener del 1911. Estudia Dret a la Universitat de Barcelona. Escriptor autodidacte, amb l'esclat de la Guerra Civil l'any 1936 s'allista a l'exèrcit republicà i marxa cap el front d'Aragó. L’any 1937 el seu llibre <em>Tríptic</em> obté el premi Narcís Oller de contes, obra que resta inèdita fins a l'any 1964. La derrota republicana motiva la seva marxa. És internat durant cinc mesos al camp de concentració de Sant Cebrià, ho explica en el llibre <em>Campo de concentración</em> (2003). Ferran de Pol embarca a Seta rumb a Veracruz. A Mèxic participa en la creació de dues revistes catalanoamericanes: <em>Full Català</em> i <em>Quaderns de l'Exil</em>. Dirigeix la secció d'art del diari <em>El Naciona</em>l i col·laborà a la <em>Revista de Filosofía y Letras </em>de la Universitat de Mèxic. L'any 1946 es llicencia en Filosofia i Lletres.</p> <p>L’any 1949 torna de l'exili i compagina, a Arenys de Mar, la seva feina d’advocat amb la creació literària i les col·laboracions periodístiques. Publica: <em>Abans de l'alba</em> (1954); <em>La Ciutat i el tròpic</em> (1956), que rep el Premi Víctor Català de l’any 1955; <em>Érem quatre</em> (1960); <em>Miralls tèrbols</em> (1966); <em>De lluny i de prop</em> (1973); els contes infantils <em>Sedna</em> (1980) i <em>Entre tots ho farem tot</em> (1982). El 1987 queda finalista del Premi Sant Jordi amb la novel·la <em>Jo, ella i el càntic</em> (1987), obra inèdita. Tradueix l’obra <em>El Vell i el mar </em>de Hemingway. L’11 de novembre del 1986 rep la Creu de Sant Jordi.</p> <p>Mor a Arenys de Mar l'any 1995 a l'edat de 84 anys.</p>	41.5801329,2.5490963	462413	4603258		08006	Arenys de Mar	Obert	Bo		Física		Patrimoni documental	Fons documental	Pública	Científic/Cultural		2023-11-08 00:00:00	Jordi Montlló Bolart				56	3.2		21	Patrimoni cultural	2024-04-19 06:17
93997	Fons referent a Arenys de Mar de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya	https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-referent-a-arenys-de-mar-de-linstitut-cartografic-i-geologic-de-catalunya		XIX-XX		<p><span><span><span><span><span><span><span><span>La cartoteca digital de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya hostatja un fons de 222 elements relacionats amb Arenys de Mar. Destaquen els mapes topogràfics de vàries èpoques i de diferent procedència. Alguns, estan editats pel propi Institut, com per exemple, el </span></span></span></span></span>Mapa topogràfic de Catalunya editat per l’ICG a escala 1:10 000 de data de vol juny de 2009 (núm. de full 149-059. De projecció Universal Transversa Mercator (UTM), fus, 31, sobre el·lipsoide internacional i datum europeu. D’altres han passat a formar part de la cartoteca, des del servei de Cartografia i Fotogrametria de la Diputació de Barcelona, com per exemple, els mapes topogràfics de la Província de Barcelona, (85 x 60 cm) en paper polièster, escala 1:2.000, de diversos anys (1966, 1980 i anys 1990), fulls 394-166 i d’altres.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Entre els mapes, destaquen les còpies manuscrites del Mapa planimètric i el topogràfic a escala 1:25.000 del municipi de l’any 1914, <span><span><span><span><span>corresponents a l'aixecament del Mapa de España 1: 50.000. Les còpies a mà les va encarregar entre 1914 i 1936 el Servei Geogràfic de la Mancomunitat de Catalunya, per a utilitzar-les com a base del Mapa Geogràfic de Catalunya a 1:100 000 (Registres, RM.118487 i RM.118488)</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>Un altre mapa molt interessant és el que porta per títol, “Partit judicial d’Arenys de Mar”. La data estimada de publicació de la Geografia general és entre els anys 1908 i el 1918, registre, RL.23361_099. Pertany a la Geografia general de Catalunya, volum II, que correspon a la província de Barcelona, editat per Martín Albert, obra de Francesc Carreras i Candi. Del mateix autor, amb la referència <span><span><span><span><span>RL.23361_107: Vila d’Arenys de Mar (Barcelona).</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>També es pot consultar la <em>“Guia itinerària de las montanyas de la regió del Montseny; ab totes sas derivacions, inclús las Guillerias: ó sia del Ter fins al Congost, Mogent y Tordera, dividida en 144 itineraris”</em>, d’Artur Osona, editat pel Centre Excursionista de Catalunya; Estampa de F. Altés y Alabart, l’any 1893. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>Hi ha diverses imatges panoràmiques realitzada pels Serveis Aeris Comercials Espanyols (SACE), l’any 1960 i 1985, per Carlos Rodríguez Escalona (RFSACE.42) en blanc i negre i d’altres en color, realitzades pel mateix autor, el 13 de maig de 1979 i en vols posteriors. Aquestes imatges testimonien del creixement urbanístic de finals del segle XX i inicis del XXI.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>Del fons Pau Vila (1920-1970), es preserva una fotografia en carta postal titulada “Banys a la platja”, de 9 x 14cm. Està realitzada per C. Solà.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>Del fons família Cuyàs (1905-1980) es conserven vàries fotografies panoràmiques amb les referències (RF.4037; RF.4045; RF.4053; RF.4038; RF.4046; RF.4054; RF.4039; RF.4048; RF.4055; RF.4056; RF.4043; RF.4044; RF.4042; RF.4047; )</span></span></span></span></span></span></span></span></p>	08006-385	Parc de Montjuïc s/n – 08038 Barcelona	<p><span><span><span><span><span><span><span><span>Des de la seva creació, l'any 1982, i reprenent la tasca iniciada pels serveis geogràfics de la Mancomunitat i de la Generalitat a l'època de la República, l'ICGC ha esmerçat els seus esforços en situar en uns nivells d'innovació i modernitat els estudis i la producció cartogràfica fets a Catalunya. Corresponen a l'ICGC, en l'exercici de les competències de la Generalitat sobre geodèsia i cartografia, les següents funcions: establir, gestionar, conservar i millorar la infraestructura física i els sistemes tecnològics necessaris per a construir i gestionar el Servei de Posicionament Geodèsic Integrat de Catalunya i el manteniment de les bases de dades topogràfiques que hi donen suport.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>La Cartoteca de Catalunya aplega documentació cartogràfica antiga i moderna de tot el món. Fou creada l’any 1985 i està integrada dins l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya. Posa a disposició dels investigadors mapes, llibres, fotografies i fons documentals relacionats amb el territori. Des de l’any 2007 és consultable al catàleg digital que permet la visualització en línia i la descàrrega en alta resolució de la documentació cartogràfica a mida que es va digitalitzant. La cartografia i les imatges es complementen amb col·leccions que es denominen singulars com ara la d’instruments antics relacionats amb la confecció de mapes, o un seguit de fons documentals de persones i institucions tots ells relacionats amb la cartografia, geografia o gestió del territori. Cada imatge té un camp de drets on s’especifica el seu tipus de copyright. </span></span></span></span></span></span></span></span></p>	41.5795219,2.5515613	462618	4603190		08006	Arenys de Mar	Obert	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93997-02partit-judicial-darenys-de-mar-rm23361099icgc.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93997-03la-danca-darenys-rf4046fons-familia-cuyas-1957-icgc.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93997-04astilleros-gallartrfsace2119icgc.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93997-05banys-a-la-platja-fons-plau-vila-csola-rf47450icgc.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93997-06port-darenys-de-mar-scfdiputacio-de-barcelona-1966-full-394-205-icgc.jpg	Física	Contemporani	Patrimoni documental	Fons documental	Pública	Científic/Cultural	Inexistent	2023-11-08 00:00:00	Jordi Montlló Bolart			98	56	3.2	2484	21	Patrimoni cultural	2024-04-19 06:17
94053	Fons gràfic referent a Arenys de Mar de la Fundació Institut Ametller d'Art Hispànic	https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-grafic-referent-a-arenys-de-mar-de-la-fundacio-institut-ametller-dart-hispanic		XX		<p><span><span><span>L’Arxiu Fotogràfic de la Fundació Amatller d’Art Hispànic conserva un conjunt de setanta imatges d’Arenys de Mar produïdes per diferents autors en franges cronològiques variades. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Entre els subjectes documentats hi apareixen vistes generals de carrers, preses del taller de Can Castells, de l’església de Santa Maria i del retaule Major, de la llotja i dels pescadors, d’obres d’art pertanyents a col·leccions particulars.</span></span></span></p>	08006-389	Passeig de Gràcia, núm. 41	<p><span><span><span><span><span><span>Des de la seva fundació l’any 1943, per part de Teresa Amatller, i fins a l’actualitat, la Fundació Institut Amatller d’Art Hispànic compleix amb diferents objectius, entre els quals fomentar la recerca al voltant de l’art hispànic, donant suport mitjançant una biblioteca i un arxiu fotogràfic, tots dos especialitzats en aquesta matèria. L’Arxiu Fotogràfic disposa concretament d’un repertori de més de 360.000 fotografies produïdes per diferents autors al llarg del segle XX. </span></span></span></span></span></span></p>	41.5795019,2.5514540	462609	4603187		08006	Arenys de Mar	Restringit	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94053-0205231015.jpg	Física	Contemporani	Patrimoni documental	Fons d'imatges	Privada accessible	Científic/Cultural	Inexistent	2023-11-08 00:00:00	Jordi Montlló Bolart	Autors diversos.		98	55	3.1	2484	21	Patrimoni cultural	2024-04-19 06:17
94065	Gegants i figures festives d'Arenys de mar	https://patrimonicultural.diba.cat/element/gegants-i-figures-festives-darenys-de-mar		XX-XXI		<p>En aquesta fitxa, agrupem el conjunt de figures festives d'Arenys de Mar: els gegants, els capgrossos i el drac Arenyot, que formen part de totes les grans festes del calendari del municipi. Hi ha quatre parelles de gegants: en Tallaferro i la Flor d'Alba; en Roc i la Maria; l'Elm i la Carmeta; la parella de gegantons d'en Xavier i la Laia Cartulinus i el gegantó Zenon.</p> <p>En Tallaferro, rep el seu nom de la figura mítica del comte Tallaferro, creat per Jacint Verdaguer a la seva obra èpica Canigó, que data de 1886. Verdaguer es va inspirar en el comandant Bernat I de Besalú, conegut també sota el nom de Bernat Tallaferro que va viure durant el segle X. Aquest sobrenom li ve per ser un governant enèrgic i un gran guerrer. És obra de Domènec Umbert que s'inspirà en l'actor Corner Wilder per modelar el rostre. Té un pes de 75 kg i una alçada de 385 cm.</p> <p>El nom de Flor d'Alba, també està inspirat en l'obra Canigó (1886) de Jacint Verdaguer. En aquest cas però, amb una modificació. En el poema original, el personatge que sedueix al comte Tallaferro és la reina de les fades, que porta per nom Flordeneu. Com que a Arenys poca neu s'hi veu, es va optar per canviar 'neu' per 'alba' i d'aquí li ve el nom a la nostra geganta. També és obra de Domènec Umbert que s'inspirà en l'actriu Joan Fontaine per modelar el rostre. Té un pes de 72 kg i una alçada de 382 cm.</p> <p>Els padrins d'en Tallaferro i na Flor d'Alba són els gegants de la família Robafaves de Mataró i els gegants del Barri dels Abells de Canet de Mar, en <em>Petrus</em> i la <em>Carlota</em>, gegants que van estar al bateig i presentació de la parella. I ells són padrins dels gegants de Vallgorguina, en <em>Bernat</em> i l'<em>Elionor</em>; dels gegants vells d'Arenys de Munt, en <em>Martí</em> i la <em>Remei</em>; dels de Canet de Mar, en <em>Guillem-Bernat de Montferrer</em> i l'<em>Agnès de l'Aubó</em> i també ho són dels gegants <em>Roc</em> i <em>Maria</em> i <em>Elm</em> i <em>Carmeta</em>.</p> <p>En Roc i la Maria són la representació de la parella de nuvis que balla la dansa d'Arenys. Aquest ball es fa a la sortida de l'ofici de Sant Roc i justament la primera aparició en públic d'en Roc i la Maria va ser per Sant Roc, el 16 d'agost, de l'any 1980. En Roc pesa 35 kg i té una alçada de 325 cm i la Maria pesa 32'5 kg i té una alçada de 324 cm.</p> <p>Es construeixen l'any 1980 per Josep Cardona, de la casa Ingenio de Barcelona. Els van finançar un grup anònim de ciutadans, que van cedir la parella a la vila d'Arenys de Mar. El seu creador no es va inspirar en ningú d'Arenys per modelar les cares dels dos gegants, malgrat comentaris que sovint ha creat la semblança, sobretot de la Maria, amb alguna dona de la vila. Van ser apadrinats per en Tallaferro i na Flor d'Alba i els noms són donats en honor a Sant Roc i en record de la titular de la parròquia del poble. També són els padrins d'Elm i Carmeta.</p> <p>L'Elm i la Carmeta arriben l'estiu de 1997, donats per l'Esplai de la Gent Gran i la Confraria de Pescadors de Sant Elm. Els va crear l'artista arenyenc Martí Doy, els va vestir el sastre Francesc Calopa. Representen un pescador i una peixatera, ofici molt arrelat a la nostra vila. L'Elm és un autèntic llop de Mar, i la veu popular li ha trobat semblances amb l'avi 'Tautau'. La Carmeta és molt estimada pels arenyencs i són molts, i de diverses generacions, els que li troben similitud amb la seva pròpia àvia. Ambdós pesen<em> </em>uns 20 Kg i mesuren uns 280 cms d'alçada.</p> <p>La creació d'una tercera parella de gegants sorgeix de l'Esplai de la Gent Gran, abanderats per l'Alfons Alcaraz. L'Ajuntament, la Confraria de pescadors i el mateix Esplai van pagar la seva construcció. La festa de presentació es va fer al port d'Arenys, el 15 d'agost de 1997. Els dos gegants van arribar en barca. Al moll els esperaven els Gegants d'Arenys i més de quatre mil persones. El bateig es va celebrar l'endemà, 16 d'agost, diada de Sant Roc, a l'església de Santa Maria, després de l'ofici. Els padrins van ser en Tallaferro i na Flor d'Alba i en Roc i la Maria. Mossèn Martí Amagat, rector d'Arenys, va oficiar la cerimònia, en llatí, fent servir una fórmula del segle XIX.</p> <p>En Xavier i la Laia Cartulinus són dos gegantons fets per en Lluís Macià i representen un hereu i una pubilla. Sorgeixen a partir de la necessitat de fer uns gegantons pels nens, ja que a la colla, molts dels fills d'aquests començaven a fer-se grans i a voler dur gegants. Estan fets de materials lleugers, perquè estan pensats, sobretot, per ser portats per infants d'entre 5 i 10 anys. </p> <p>En Zenon és un gegantó que neix l'any 2010, de les mans de la Tatiana Albert. És el cosí de la Laia i en Xavier que es va quedar amb la colla després de visitar el poble i les festes de Sant Zenon i Sant Roc. Porta el mateix nom del patró d'Arenys, però va vestit de captador dels macips. La seva presentació fou el 9 de juliol del 2010, tot i que es va estar fent des del desembre de 2009. </p> <p>Als gegants els acompanyen els capgrossos i un drac. L'any 1919, Jaume Gras Janer va donar els quatre primers capgrossos que va tenir la vila, però aquests ja no existeixen. Va ser l'any 1954 quan Joaquim Mollfulleda, donà uns capgrossos que van servir com a acompanyants als gegants d'Arenys. Posteriorment, Manuel Romans va donar una munió de capgrossos que encara es conserven. </p> <p>El Drac Arenyot va ser un regal fet per la família Regàs. El pots trobar recorrent els carrers de la vila per dies senyalats com Sant Jordi, Sant Zenon i durant la Nocturna de Sant Roc. El nom s'escollí per votació popular i conservat en una faixa que sempre du al coll simbolitzant el seu lligam amb els gegants i els geganters de la vila. Fet al Magic World d'Arenys de Munt, el drac es desplaça sobre rodes empès per una sola persona des de dins, la seva boca és mòbil.</p>	08006-401	Arenys de Mar	<p>En Tallaferro i na Flor d'Alba són la representació mítica de l'antiga monarquia catalana, són el rei i la reina que acostumaven a ser els personatges centrals dels contes de principis de segle. Van ser creats l'any 1955 per Domènec Umbert. La seva primera aparició va ser per l'enramada de la plaça d'Arenys de Munt i el 8 de juliol de l'any 1955, vigília de Sant Zenon, oficialment per Sant Zenon. La parella de gegants la va costejar Josep Pons i Vila. Qui els va cedir a la vila d'Arenys de Mar.</p> <p>El primer vestuari que van portar els gegants va ser dissenyat i confeccionat per Miquel Guri. Als anys vuitanta, el sastre arenyenc Francesc Calopa, cenyint-se als models originals, va adaptar i confeccionar un nou vestuari del qual en va ser característic el vol de les faldilles. Aquest segon vestuari fou renovat, per l'actual, el Sant Zenon del 2015 amb motiu del 60è aniversari dels gegants mantenint la inspiració en el model original.</p> <p>Aquests gegants no són únics, ja que el motlle no va ser destruït, tal com s'havia pactat amb l'autor. Per això, es poden trobar gegants exactes com és el cas dels de Premià de Mar. L'únic que canvia, respecte a en Tallaferro i na Flor d'Alba és el vestuari i alguns detalls.</p>	41.5827401,2.5478625	462311	4603549		08006	Arenys de Mar	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94065-02image.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94065-031523316481.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94065-04image.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94065-05image.jpg	Física	Contemporani	Patrimoni moble	Col·lecció	Pública	Lúdic	Inexistent	2023-11-08 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		Els gegants, capgrossos i bestiari festiu són elements vius, dinàmics i protagonistes de festes populars dels municipis catalans. No tindrien sentit o restarien fossilitzats i oblidats si no fos per tota una colla de persones i una colla de músics que els fan ballar. Gent que treballa per difondre el patrimoni cultural immaterial a través de la diversió, la festa i l'alegria. Surten en dies de festa Major i festes com la Marededéu del Carme, Sant Roc, o Sant Zenon.	98	53	2.3	2484	21	Patrimoni cultural	2024-04-19 06:17
94120	Fons referent a Arenys de Mar de l'Arxiu Nacional de Catalunya	https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-referent-a-arenys-de-mar-de-larxiu-nacional-de-catalunya		XIX-XX		<p><span><span><span><span><span><span><span>L’Arxiu Nacional de Catalunya preserva una gran quantitat de pergamins de Sant Martí d’Arenys, però concretament d’Arenys de Mar, destaquen dos documents gràfics. El primer document és una aquarel·la d’Emile Boisselier, pintor i oficial francès de finals del segle XIX. Es tracta de l’Hospital Xifré, casa de beneficència per a pobres malalts d’Arenys de Mar, datada del 18 d’octubre de 1890 (codi ANC1-1092-N-62).</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>Forma part de l’àlbum <em>Souvenirs d’Espagne (Catalogne)</em> 1864, que consta de 106 làmines pintades anys més tard, a partir de notes preses durant el viatge que Boisselier féu a Catalunya en la dècada del 1860.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>La imatge representa una vista de la façana principal amb quatre monges, dues a l’interior del jardí, i dues a la riera, que rep en nom de Rambla del Pare Fidel Fita. Aquest edifici fou construït per iniciativa de l’indià, Josep Xifré i Casas (Arenys de Mar, 1777 – Barcelona, 1856). Segons una nota manuscrita a la mateixa làmina, estava regit per una comunitat de monges de la congregació francesa de les Filles de la Caritat de Sant Vicenç de Paül, i la superiora de la congregació, Sor Maria Cuson, era cosina de l’artista.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>L’edifici s’atribueix als arquitectes Josep Buixareu Gallart i Francesc Vila. L’edifici és d’estil neoclàssic, de planta rectangular (53 x 14m) amb dos cossos que sobresurten als extrems per la part posterior. Totes les obertures estan decorades amb pilastres adossades, planes i estriades. S’hi observen uns grups escultòrics i un fris de terracota, desapareguts en l’actualitat que coronaven l’edifici.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>El segon document gràfic és una fotografia en blanc i negre (Fons ANC1-1-N5616/ Generalitat de Catalunya – Segona República) de la vista de la façana principal de l’edifici del Preventori-Escola d’Arenys, depenent del Segell Pro Infància del departament de Governació i Assistència Social (1937-1939). I un document de la Comissió liquidadora de la Mancomunitat de Catalunya. Manaments de pagament: Exercici: 1924-1925. Lliurament 3605. Beneficència. Establiments. Hospital Xifré del 13 d’agost de 1925 (ANC1-449-T-1374)</span></span></span></span></span></span></span></p>	08006-409	Carrer de Jaume I, núm. 33 – 08195 Sant Cugat del Vallès	<p><span><span><span><span><span>L’Arxiu Nacional de Catalunya és l’arxiu general de l’administració catalana i l’arxiu històric. Està adscrit al Departament de Cultura, dins la Direcció General del Patrimoni Cultura i integrat al Sistema d’Arxius de Catalunya (SAC).</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Com a arxiu històric, recupera tota la informació de caràcter privat que, pel seu valor testimonial i referencial, té una rellevància per al coneixement de la història nacional. Mentre que, com a arxiu general de l’administració ingressa, recupera i gestiona aquella documentació generada per l’acció política i administrativa dels departaments, organismes i empreses de la Generalitat de Catalunya.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’antecedent més antic d’aquesta institució és de l’any 1412, quan les Corts de Barcelona acorden la creació d’un arxiu propi per a la Generalitat històrica o Diputació del General. L’any 1936 el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya crea l’Arxiu General de Catalunya, però amb l’esclat de la Guerra Civil al 1936 aquest arxiu és l’encarregat d’aplegar als seus dipòsits tota la documentació per tal de protegir-la dels efectes nefasts de la guerra. L’entrada de les tropes franquistes i la dictadura, suposa la supressió de l’arxiu.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Amb la restitució de la Generalitat, el 28 de novembre de 1980, el govern català crea l’Arxiu Nacional de Catalunya amb la missió de protegir el patrimoni documental català, garantint l’accés per part de tota la ciutadania. Des de l’any 1995 la seu és a Sant Cugat del Vallès i disposa d’una superfície de 12.625 metres quadrats i fins a 62 quilòmetres de prestatgeries amb documents.</span></span></span></span></span></p>	41.5833059,2.5460654	462162	4603613		08006	Arenys de Mar	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94120-02fons-anc1-1-n5616-generalitat-de-catalunya-segona-republica.jpg	Física	Contemporani	Patrimoni documental	Fons d'imatges	Pública	Científic/Cultural	Inexistent	2023-11-08 00:00:00	Jordi Montlló Bolart			98	55	3.1	2484	21	Patrimoni cultural	2024-04-19 06:17
94254	Fons Elvira Elias i Cornet	https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-elvira-elias-i-cornet	<p>AJUNTAMENT D'ARENYS DE MAR (2009)<em>. Guia d'escriptores i il·lustradores d'Arenys de Mar</em>. Arenys de Mar: Ajuntament d'Arenys de Mar.</p> <p>LLODRÀ, Joan Miquel (2012). Elias, Elvira. <em>Una senyora de Barcelona</em>. Barcelona: Abadia de Montserrat; Arenys de Mar : Ajuntament d'Arenys de Mar.</p>	XX-XXI		<p>La Biblioteca municipal Pare Fidel Fita conté a la seva col·lecció local els arxius documentals de diverses personalitats arenyenques que han estat rellevants dins l'àmbit cultural català i europeu de la vila d'Arenys de Mar. Entre ells és dipositària del fons personal d'Elvira Elias Cornet (Barcelona, 1917 – Arenys de Mar, 2016), un referent de la història de la il·lustració infantil catalana.</p> <p>Aquest fons està format per una interessant col·lecció de llibres d’art on destaquen les especialitats de pintura, escultura i arquitectura d’arreu del món. També hi trobem una gran quantitat de material i informació referent al seu pare, Feliu Elias, gran dibuixant, caricaturista, pintor, il·lustrador i crític d’art, el qual signava sota el pseudònim d’”Apa”, tal com correspondència o manuscrits originals. Novel·les i publicacions periòdiques completen el seu llegat, amb més de 220 documents en procés de catalogació i d’incorporació al catàleg de la Xarxa de Biblioteques Municipals de la Diputació de Barcelona.</p> <p>El Museu d'Arenys de Mar conserva les serigrafies que Elvira Elias va fer els anys 70-80 i que va donar a l'Ajuntament l'any 2004.</p>	08006-441	Carrer de Bonaire, núm. 2		41.5801379,2.5490896	462412	4603260		08006	Arenys de Mar	Fàcil	Bo		Física		Patrimoni documental	Fons documental	Pública	Científic/Cultural		2023-11-08 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		La trajectòria estilística de la carrera d'Elvira Elias no és constant ni uniforme. L'autora es va veure fortament influïda durant els seus inicis per l'estil del seu pare. Més endavant va veure com els editors li demanaven formes més endolcides i properes a l'estil de Mercè Llimona, que tant agradaven al públic i al qual es va adaptar perfectament. Elias va rebre també una forta influència de clàssics com Rembrandt o Botticelli, així com de l'estil noucentista i barroc, que es pot observar en les il·lustracions de Tirant el blanc. Durant els anys seixanta va ser capaç d'adaptar-se als nous corrents artístics, deixant de banda les perspectives picades i encarant els dibuixos de manera frontal.		56	3.2		21	Patrimoni cultural	2024-04-19 06:17
94255	Fons Salvador Espriu	https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-salvador-espriu		XX		<p>La Biblioteca municipal Pare Fidel Fita conté a la seva col·lecció local els arxius documentals de diverses personalitats arenyenques que han estat rellevants dins l'àmbit cultural de la vila d'Arenys de Mar. Entre ells dos fons de Salvador Espriu: Fons Salvador Espriu - escriptor i Fons Salvador Espriu-Lola Solà.</p> <p>El primer és un dels fons destacables de la Col·lecció Local de la Biblioteca. És també un material on els investigadors o interessats en conèixer la figura de l'escriptor hi poden trobar recursos de gran utilitat. El fons disposa de les obres de l'autor per a consulta o préstec, on hi destaca un exemplar d'<em>Israel</em>, la primera obra que va publicar de ben jove en castellà, amb dues dedicatòries escrites en èpoques diferents i molt curioses. També s'hi poden trobar totes les obres escrites sobre la seva figura, així com un recull d'articles i retalls de premsa on es fa referència a l'autor. La Biblioteca disposa també d'un material audiovisual divers que completa el fons.</p> <p>Cal destacar altres tipus de documents relacionats amb Salvador Espriu com és el manuscrit de l'obra <em>Cementiri de Sinera</em> que va dedicar a Esyllt T. Lawrence, que forma part del fons Ferran de Pol. A més en el dietari de la Biblioteca s'hi recull el procés i l'estada que l'escriptor va fer a la biblioteca l'any 1965, on hi va fer una lectura de l'obra <em>Llibre de Sinera, </em>i el llibre d'honor de l'equipament, on l'autor i va escriure una dedicatòria firmada.</p> <p>Finalment també s'ha de tenir en compte la correspondència que Salvador Espriu va creuar amb els dos autors arenyencs Fèlix Cucurull i Lluís Ferran de Pol, on aquests comenten fets relacionats amb les seves obres, actes socials i literaris de l'època i relacions familiars, en el cas de Ferran de Pol, emmarcades dins dels fons personals que els familiars d'ambdós escriptors van cedir després de la seva mort a la Biblioteca.</p> <p>En resum, 250 llibres més 41 dossiers de premsa. Tot catalogat i incorporat al catàleg.</p> <p>El Fons Salvador Espriu - Lola Solà, recull la documentació que mostra la relació entre Salvador Espriu i Lola Solà, una de les seves grans amigues de la Universitat, amb qui l'escriptor va mantenir relació fins a la seva mort. El fons, tot i no ser gaire extens, conté documents d'un gran valor que permeten conèixer la relació íntima entre aquest dos personatges i mostra una cara menys acadèmica de l'autor a la que tant ens té avesats. Entre ells hi podrem trobar dedicatòries molt personals i divertides, algunes amb un llenguatge utilitzat en clau íntima, que demostren una bona complicitat entre ambdós.</p> <p>A més d'aquest fons de llibres dedicats hi trobem una col·lecció d'obres d'Espriu, estudis sobre l'escriptor, llibres de diversos autors sobre ell i retalls de diaris i revistes que parlen o citen Salvador Espriu i que Lola Solà va anar guardant. També hi trobem invitacions, programes d'actes o d'estrenes teatrals, conferències, homenatges i unes poques cartes i targetes, que són una petita mostra de la correspondència que varen mantenir al llarg de la seva vida.</p>	08006-442	Carrer Bonaire, núm. 2		41.5801539,2.5490836	462411	4603261		08006	Arenys de Mar	Fàcil	Bo		Física		Patrimoni documental	Fons documental	Pública	Científic/Cultural		2023-11-08 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		Lola Solà va estudiar Filosofia i va estar lligada a Salvador Espriu per una gran amistat que va néixer de l'època que ambdós van compartir, juntament amb altres intel·lectuals com Amàlia Tineo, Mercè Muntañola o Bartomeu Rosselló-Pòrcel, a la Universitat de Barcelona. Solà també va participar al Creuer Universitari pel Mediterrani d'estudiants de Madrid i Barcelona, entre ells Espriu, el 1933 a bord del vaixell Ciudad de Cádiz. L'experiència va servir als participants per familiaritzar-se amb el món clàssic i convertir les llargues estades a bord en àgores literàries.La mort d'Espriu, el 22 de febrer de 1985, va colpir durament Lola Solà, que segons Isabel Bonet, neboda de l'escriptor, va lamentar amb un sentit 'I ara amb qui riuré jo?'. El fons que conserva la Biblioteca P. Fidel Fita obre la porta a conèixer aquesta llarga, bonica, i alhora enigmàtica, relació entre els dos personatges.		56	3.2		21	Patrimoni cultural	2024-04-19 06:17
94259	Fons Esyllt T. Lawrence	https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-esyllt-t-lawrence		XX	En termes generals manté un bon estat de conservació tot i que alguns documents són més fràgils.	<p>La Biblioteca municipal Pare Fidel Fita conté a la seva col·lecció local els arxius documentals de diverses personalitats arenyenques que han estat rellevants dins l'àmbit cultural català i europeu de la vila d'Arenys de Mar. Entre ells el Fons Esyllt T. Lawrence, escriptora i esposa de Lluís Ferran de Pol.</p> <p>El fons conté escrits originals, traduccions de l'obra de Lluís Ferran de Pol, informes literaris per editorials catalanes, bibliografia i documentació sobre el moviment independentista gal·lès i documentació personal. Així com un recull de premsa sobre l'autora. En total vuit arxivadors amb els dossiers corresponents.</p>	08006-443	Carrer Bonaire, núm. 2	<p>Esyllt T. Lawrence neix, l'any 1917, a Morriston (Swansea), població del sud del País de Gal·les, en una zona en un avançat procés d'anglicització. Les excel·lents qualificacions acadèmiques van facilitar-li l'obtenció d'una beca a la Universitat de Cambridge, el 1937, on roman fins al 1940, en què va llicenciar-se al <em>Newnham College</em> en llengües modernes (alemany i francès).</p> <p>L'any 1941 obté el <em>Master of Arts de la Universita</em>t de Cambridge. El mateix any contrau matrimoni civil amb el diplomàtic Derek Michael Poole. L'any 1943 es traslladen a Mèxic, on aviat se separarien. El 1944 es doctora en lletres amb una tesi sobre García Lorca (un dels primers estudis de conjunt sobre l'obra del poeta). Col·labora al periòdic <em>El Nacional</em> amb articles i ressenyes de llibres publicats en anglès. A la Universitat de Mèxic, coneix l'escriptor Lluís Ferran de Pol, quan aquest estava exiliat. El 27 d'agost de 1947 es casen pel civil i el 3 de juliol de 1948 ho fan per l'Església per establir-se a l'Espanya franquista que no hauria reconegut el seu matrimoni civil mexicà.</p> <p>El juliol de 1948 Esyllt Lawrence, s' instal·la a Arenys de Mar, tota sola i a punt de tenir un fill; el seu marit va haver d'esperar tres mesos a França abans de tenir permís per entrar a Catalunya. Aviat deixen Arenys de Mar per traslladar-se, amb la filla, Maria Elvina, a un mas d'Arenys de Munt. S'hi estan fins l'any 1974, en què de nou tornen a Arenys de Mar. A més de la seva tasca de traductora, i autora d'articles, Esyllt Lawrence treballa com a lectora i consellera de l'Editorial Vergara i el seu marit, com a advocat.</p> <p>Després de la jubilació de Ferran de Pol, el 1989, viuen de maig a octubre a Y Bont Faen (Cowbridge en anglès), un poble gal·lès on ella tenia una casa (<em>Llyswen</em>, el Mas Blanc) rebuda en herència. El seu compromís amb el País de Gal·les la fa participar en política i el 1991 és elegida regidora d'Y Bont Faen en representació del Partit Nacionalista Gal·lès, Plaid Cymru.</p> <p>Esyllt Thomas Lawrence mor el 4 d'abril de 1995 a l'Hospital Princesa de Gal·les de Pen-y-bont ar Ogwr (Bridgend, en anglès). Uns mesos més tard moriria el seu marit.</p>	41.5801269,2.5490937	462412	4603258		08006	Arenys de Mar	Fàcil	Bo		Física		Patrimoni documental	Fons documental	Pública	Científic/Cultural		2024-02-12 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		És important per veure les tendències literàries en les editorials catalanes, la relació entre la cultura catalana i la gal·lesa, així com per la informació sobre el partit nacionalista gal·lès Plaid Cymru.Aquest fons està integrat dins del fons Lluís Ferran de Pol. Tot i que es descriu a part per la seva importància documental.		56	3.2		21	Patrimoni cultural	2024-04-19 06:17
94261	Fons Antoni Miquel i Mayola	https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-antoni-miquel-i-mayola		XIX-XX		<p>La Biblioteca municipal Pare Fidel Fita conté a la seva col·lecció local els arxius documentals de diverses personalitats arenyenques que han estat rellevants dins l'àmbit cultural de la vila d'Arenys de Mar. Entre ells el Fons Antoni Miquel i Mayola (Arenys de Mar, 26 de desembre de1926- 4 de març de 2001) que conté documentació sobre l'Ateneu Arenyenc, política local i els partits polítics amb seu a Arenys de Mar, sobre l'Ajuntament i les seves activitats, així com entitats i associacions esportives i culturals (Coral l'Esperança, Teatre Principal, Joventut Seràfica, ...). També conté documentació sobre cinema i la Sala Mercè; un fons d'hemeroteca i fotografies d'Arenys de Mar; documentació sobre els pendonistes de Sant Zenon, programes de festes, teatre, cinema, carnestoltes, etc. Era Director-gerent del Club Nàutic.</p>	08006-444	Carrer Bonaire, núm. 2	<p>Recull iniciat a finals del segle XIX per Pere Màrtir Puig i Estapé; prohom arenyenc (1875-1936) i continuat per l'Antoni Miquel.</p>	41.5801881,2.5490762	462411	4603265		08006	Arenys de Mar	Restringit	Bo		Física		Patrimoni documental	Fons documental	Pública	Científic/Cultural		2023-11-08 00:00:00	Jordi Montlló Bolart				56	3.2		21	Patrimoni cultural	2024-04-19 06:17
94264	Fons Enric Maass	https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-enric-maass		XX-XXI		<p>La Biblioteca municipal Pare Fidel Fita conté a la seva col·lecció local els arxius documentals de diverses personalitats arenyenques que han estat rellevants dins l'àmbit cultural català de la vila d'Arenys de Mar. Entre ells, el Fons Enric Maass (Stuttgart, 1942 - Arenys de Mar, 2013). En realitat es tracta d'una col·lecció de 19 làmines: 9 dibuixos per il·lustrar el conte<em> El gegant i el rabadà</em>, de Lluís Ferran de Pol i 10 esbossos a l'aiguatinta de la cara de Lluís Ferran de Pol.</p>	08006-445	Carrer Bonaire, núm. 2	<p>Enric Maass (Stuttgart, 1942 – Arenys de Mar, 2013). Fill d’antiquari i descendent de la il·lustre casa fotogràfica Napoleon, va estudiar a l’Escola de Belles Arts de Sant Jordi de Barcelona. La seva primera obra pictòrica s’emmarca dins de l’informalisme abstracte i és amb aquest estil que participa l’any 1962 al Primer <em>Ciclo de Arte de Hoy</em>, organitzat pel Cercle Artístic de Sant Lluc. És, sobretot, a partir de la llarga estada que fa a Horta de Sant Joan amb la seva dona, la poetessa Teresa Bertran, que la seva obra fa un canvi radical cap a un art figuratiu amb un estil molt propi i d’una gran qualitat tècnica.</p> <p>La historiadora i crítica d’art Llum Torrents (<a href='https://arenysdemar.cat/document.php?id=25671'>https://arenysdemar.cat/document.php?id=25671</a>) ha escrit: “L’art d’Enric Maass és figuratiu. Tot i això, els procediments i la matèria, gratada, incisa, colpejada o acaronada en cada llenç, s’imposen amb un valor propi. La bellesa i la ironia de les formes i la significació explícita de les textures palesen la modernitat d’aquest artista. L’obra i la vida d’Enric Maass s’erigeixen com a exemple de compromís ètic, exemple de lluita per la defensa dels drets culturals com a drets fonamentals de les persones.” </p> <p>Va exposar a Barcelona, Madrid, Palma i Girona. Havia exposat a Vilassar de Mar (Museu de la Marina, 2008 i Museu Monjo, 2010) i a Arenys de Mar (Centre Cultural Calisay, 2005; Espai Local - Taller Massimo Cova, 2008, i Club del Cep, 2012). Les seves il·lustracions han estat publicades a la revista Rels. Revista d’idees i cultura (núm. 8, Tortosa, 2006) i al recull de poesia Versos de vi novell, de Teresa d’Arenys (Tarragona: Arola, 2009). Quant a la producció escultòrica, destaca el monument dedicat a Mossèn Pere Ribot per a la plaça de l’Església de Vilassar de Mar.</p>	41.5801228,2.5491057	462414	4603257		08006	Arenys de Mar	Restringit	Bo		Física		Patrimoni documental	Fons documental	Pública	Científic/Cultural		2024-02-12 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		Es tracta d'un material inèdit molt valuós segons els crítics d'art.		56	3.2		21	Patrimoni cultural	2024-04-19 06:17
94265	Fons Tiona Solé	https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-tiona-sole		XX-XXI		<p>La Biblioteca municipal Pare Fidel Fita conté a la seva col·lecció local els arxius documentals de diverses personalitats arenyenques que han estat rellevants dins l'àmbit cultural de la vila d'Arenys de Mar. Entre ells el Fons Tiona Solé (1946-2010), escriptora arenyenca. El Fons conté articles, poemes i contes de l'autora en diverses publicacions i mitjans de la vila; documentació i fotografies sobre tradicions arenyenques com Sant Roc, o els macips.</p> <p>També inclou vestuari relacionat amb la dansa d'Arenys, programes de Ràdio Arenys escrits, dirigits i presentats per ella; i Cd's sobre la història d'Arenys i poemes, narracions i altres textos.</p>	08006-446	Carrer Bonaire, núm. 2		41.5801394,2.5490917	462412	4603260		08006	Arenys de Mar	Restringit	Bo		Física		Patrimoni documental	Fons documental	Pública	Científic/Cultural		2023-11-08 00:00:00	Jordi Montlló Bolart				56	3.2		21	Patrimoni cultural	2024-04-19 06:17
94266	Fons Núria Nogueras	https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-nuria-nogueras	<p><span><span><span>ESPRIU MALAGELADA, Agustí; PONS i RECOLONS, Maria Assumpció de; NOGUERAS i BARÓ, Núria (1983). <em>Aproximació històrica al mite de Sinera.</em> Editorial Curial. Barcelona.</span></span></span></p>	XX		<p>La Biblioteca municipal Pare Fidel Fita conté a la seva col·lecció local els arxius documentals de diverses personalitats arenyenques que han estat rellevants dins l'àmbit cultural català de la vila d'Arenys de Mar. Entre ells el Fons Núria Nogueras (1956-2000), periodista i impulsora de la iniciativa de l'ús terapèutic del cannabis, juntament amb el grup Àgata, associació de dones afectades pel càncer de mama.</p> <p>El Fons conté diversos programes de Televisió Espanyola (TVE), on va realitzar reportatges d'actualitat; uns 19 vídeos emesos durant els anys 1983, 1987 i 1988.</p>	08006-447	Carrer Bonaire, núm. 2		41.5801419,2.5490910	462412	4603260		08006	Arenys de Mar	Restringit	Bo		Física		Patrimoni documental	Fons documental	Pública	Científic/Cultural		2023-11-08 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		El Grup Àgata fou el responsable de la campanya amb el nom 'Projecte Núria Nogueras' en homenatge a la periodista arenyenca.		56	3.2		21	Patrimoni cultural	2024-04-19 06:17
94267	Fons del Centre d'Estudis Josep Baralt	https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-del-centre-destudis-josep-baralt		XX-XXI		<p>La Biblioteca municipal Pare Fidel Fita conté a la seva col·lecció local els arxius documentals de diverses personalitats arenyenques que han estat rellevants dins l'àmbit cultural de la vila d'Arenys de Mar. Entre ells el Fons del centre d'Estudis Josep Baralt. Aquest fons conté la documentació del centre, les seves publicacions, cartells i invitacions de les activitats realitzades, projectes, memòries, documentació referent a seminaris, cursos i beques que oferia l'associació.</p>	08006-448	Carrer Bonaire, núm. 2	<p>El Centre d'Estudis Josep Baralt editava la revista Salobre (segona època)i es va dissoldre el novembre de l'any 2011, després de més de vint anys d'activisme cultural.</p>	41.5801434,2.5490910	462412	4603260		08006	Arenys de Mar	Restringit	Bo		Física		Patrimoni documental	Fons documental	Pública	Científic/Cultural		2023-11-08 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		El Centre d'Estudis Josep Baralt és una associació extinta que cedí el seu fons documental a la biblioteca P. Fidel Fita. Amb aquest fons es pot seguir la història de l'entitat, la seva àrea d'influència i la relació amb d'altres agents culturals de la vila.		56	3.2		21	Patrimoni cultural	2024-04-19 06:17
94270	Fons Lluís Montmany i Vidal	https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-lluis-montmany-i-vidal		XX		<p>La Biblioteca P. Fidel Fita conté a la seva Col·lecció Local arxius documentals de diverses personalitats arenyenques que han estat rellevants dins l'àmbit cultural de la vila d'Arenys de Mar. Recentment ha rebut la donació del Fons fotogràfic Lluís Montmany, compost per més de quatre mil sis-centes fotografies en blanc i negre, algunes en color, ordenades temàticament.</p> <p>Lluís Montmany havia fet algunes exposicions fotogràfiques sobre festes i tradicions locals d’Arenys. Tot i així, li agradava combinar la fotografia tant en l’àmbit públic com en l'íntim. En aquest arxiu, s’hi poden veure fotografies amb un contingut ben divers de persones i paisatges d’Arenys del segle XX.</p>	08006-449	Carrer Bonaire, núm. 2	<p>Lluís Montmany i Vidal neix a Arenys de Mar el 26 de juliol de 1913 i mor el 7 de desembre del 2006. Tenia una fàbrica tèxtil, però la seva rellevància li ve de la seva afició a la fotografia. Fou un fotògraf autodidacte que treballava tot el procés fotogràfic: realització i revelat. L'interessava especialment el treball de la fotografia en blanc i negre.</p>	41.5801529,2.5490910	462412	4603261		08006	Arenys de Mar	Restringit	Bo		Física		Patrimoni documental	Fons d'imatges	Pública	Científic/Cultural		2024-02-12 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		Es troben en procés de catalogació.		55	3.1		21	Patrimoni cultural	2024-04-19 06:17
94272	Fons referent a Arenys de Mar de l'Arxiu Gavin	https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-referent-a-arenys-de-mar-de-larxiu-gavin	<p>GAVIN, Josep Maria (1991) Inventari d'esglésies. Maresme. Vol. 24. Barcelona: editorial Pòrtic.</p>	XX		<p>El fons referent a Arenys de Mar que es pot trobar a l'Arxiu Gavín està integrat per una col·lecció de 102 fotografies de l'inventari d'esglésies, en blanc i negre fetes entre els anys 1900 i 1985 que corresponen a 29 edificis religiosos. Més unes 500 fotografies i postals externes. També disposa d'una petita mostra de trenta goigs d'advocacions diverses; uns 300 articles de premsa i fulletons i quatre monografies locals.</p>	08006-451	Monestir de les Avellanes (Ctra. C-12 PK 181 - 25612 Os de Balaguer)	<p>L'Arxiu Gavín és un arxiu generat per la iniciativa personal de Josep Maria Gavin i Barceló. Va néixer a Barcelona, el 21 de juny de 1930 i de ben petit comença a ser un aferrissat col·leccionista. Als quatre anys comença la seva col·lecció d'estampes de Sant Josep. Estudià al col·legi Balmes dels Pares Escolapis fins l'any 1945 i després d'algunes feinetes, entrà a treballar a La Caixa de Pensions l'any 1949. Després d'algunes experiències com a actor (de pastorets i de films), l'any 1952 fa el servei militar, i allà exerceix, com no, de fotògraf. Anys després, el 1966, entra com a soci de la UEC, i allà coneix a estudiosos que li ajuden a cercar esglésies als llibres. Com a resultat d'aquest ímpetu primerenc, l'any 1978 surt el primer volum de l'Inventari d'Esglésies. L'any 1979 és nomenat President dels Amics de l'Art Romànic de Barcelona, càrrec que ocupa durant 4 anys. De la mateixa manera, és nomenat Vicepresident de l'Ateneu Santcugatenc, fins el 1989. L'any 1984 obté la Creu de Sant Jordi, al mateix temps la seva situació laboral li permet dedicar-se a temps complet a la tasca de l'arxiu. A més al llarg de la seva trajectòria ha rebut diversos guardons, entre els quals, quatre Guiness. A inicis del anys vuitanta Gavín fa donació a la Generalitat del fons de l'arxiu que tenia fins llavors. Des dels anys vuitanta fins al canvi de mil·lenni l'arxiu creix molt, de fet arriba a triplicar el volum de documentació del seu fons. A causa d'això es veu obligat a buscar un nova ubicació tant per a emmagatzemar la documentació com per a garantir la continuïtat de l'arxiu. Fins aleshores estava a Valldoreix (Vallès occidental). Després d'un llarg periple buscant nova ubicació, Gavín es posa en contacte amb l'Institut de Germans Maristes de Catalunya, amb el qual arriben a un acord. A finals del 2006 s'acaben les obres de l'edifici que allotjarà l'arxiu al Monestir de les Avellanes i es fa el trasllat de gran part de la documentació. El juny del 2007 es signà l'acord per tal que tot l'arxiu es conservés al Monestir de les Avellanes. El 4 d'octubre del 2008 es va inaugurar oficialment la nova seu.</p>	41.5795006,2.5515549	462617	4603187		08006	Arenys de Mar	Restringit	Bo		Física		Patrimoni documental	Fons documental	Privada accessible	Científic/Cultural		2023-11-08 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		L'Arxiu Gavín ha definit el seu fons segons l'activitat generada per Josep Maria Gavín. La naturalesa d'aquest fons recull documentació de temàtica religiosa, així com de cultura popular catalana. Actualment l'arxiu conserva 48 col·leccions diferents, que ocupen aproximadament 1500 metres lineals. La tipologia dels documents també és diversa, ja que conserva documentació en suport paper, de formats diversos, mapes, imatges en format de fotografies, diapositives i postals, i finalment objectes. El fons de l'Arxiu Gavín es divideix en tres grans apartats, Fons documentals, Col·leccions i Biblioteca. Els fons documentals d'arxiu, contenen la documentació relacionada amb la tasca de crear o recollir documents sobre pobles, esglésies i personatges de Catalunya: Fons de pobles i comarques de Catalunya (FPC); Fons de l'inventari d'esglésies de Catalunya (IEC); Fons de personatges celebres catalans (PCC). L'Inventari d'esglésies és l'obra mestra d'en Josep Maria Gavín. Aquest és el testimoni fotogràfic de 26.444 fons temàtics de l'Arxiu Gavin edificis religiosos. Actualment s'està treballant de nou en l'actualització de l'inventari. El fons conté imatges d'esglésies, capelles, monestirs, priorats, convents, ermites, santuaris, cartoixes, catedrals, oratoris privats, oratoris públics, etc., o sia, qualsevol edifici religiós (catòlic) de Catalunya, incloent-hi la Catalunya nord, Andorra, i Franja de Ponent. Segons la Library of Congress de Washington, és l'únic inventari exhaustiu que existeix de tota una nació.		56	3.2		21	Patrimoni cultural	2024-04-19 06:17
95158	Rinoceront llanut	https://patrimonicultural.diba.cat/element/rinoceront-llanut				<p><span><span><span lang='CA'>Crani i maxil·lar complet d’un rinoceront llanut (<em>Coelodonta antiquitatis</em>) trobat a Arenys de Mar el 1914. Es tracta del primer exemplar de <em>Coelodonta antiquitatis </em>trobat a Catalunya. Pertany al Plistocè superior.</span></span></span></p> <p><span><span><span lang='CA'>Trobat a l'extrem alt del carrer de Sant Antoni.</span></span></span></p>	08006-497	Plaça Leonardo Da Vinci, núms. 4-5, (08019 Barcelona)	<p><span><span><span><span><span><span>El 30 de juny de 1914 una notícia del diari La Vanguardia ens parla de la localització d’un crani d’un animal molt gran trobat a la zona del Bareu d’Arenys de Mar. El 2 de juliol la notícia ja especifica que es tracta d’una espècie extingida de rinoceront. Anys després, el 1919, aquestes restes de rinoceront llanut, <em>Coelodonta antiquitatis (Blumenbach, 1803)</em>, van passar a formar part del Museu Martorell, integrat actualment dins el Museu de Ciències Naturals de Barcelona del Parc de la Ciutadella. La Junta de Ciències Naturals de Barcelona va adquirir el crani a la casa Can Soler per 375 pessetes. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>El director de l’Arxiu Municipal d’Arenys de Mar, consultant els padrons de l’època (1925), ha pogut situar la família Soler que vivien en el número 16 del carrer Bareu. Es tracta de Joan Soler i Ribas, carnisser, que vivia juntament amb la seva dona Josepa Radó i els seus fills Francesc i Isabel. Molt probablement seria aquesta família Soler qui va trobar el crani del rinoceront i qui el va vendre a la Junta de Ciències Naturals, ja que en aquella època la zona al davant d’aquestes cases només hi havia horts. Aquesta informació coincideix amb la notícia de la troballa que diu que el crani es va trobar en un marge d’un camí, a la zona que llavors es denominava Bareu. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>El crani que avui forma part de l’exposició permanent del Museu de Ciències Naturals de Barcelona és de gran importància perquè van ser les primeres restes de rinoceront llanut que es van trobar a Catalunya. Aquestes no són les úniques restes paleontològiques d’Arenys de Mar, al Museu de Ciències Naturals també s’hi conserven unes restes d’ullal de mamut, tot i que no tenen la importància de la troballa de l’any 1914.</span></span></span></span></span></p>	41.5812334,2.5523552	462685	4603379		08006	Arenys de Mar	Restringit	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/95158-02mgb-33181.jpg	Física	Cenozoic	Patrimoni moble	Objecte	Pública	Científic/Lúdic/Cultural	Inexistent	2023-11-13 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		Aquestes restes s'exposen al Museu de Ciències Naturals de Barcelona, amb el número de referència MGB 33181.	123	52	2.2	2484	21	Patrimoni cultural	2024-04-19 06:17
37777	Capelleta de Sant Martí	https://patrimonicultural.diba.cat/element/capelleta-de-sant-marti		XVIII-XIX		Capelleta dedicada a Sant Martí, patró d'Arenys de Munt, ubicada a la façana d'una casa de cos de la riera d'Arenys de Munt, davant mateix l'església. Es troba a l'alçada del primer pis. La imatge està dins una fornícula tancada per una porta de vidre amb el marc de fusta, damunt un petit ampit d'obra motllurat.	08007-92	Rambla de Sant Martí, 32		41.6090200,2.5407100	461731	4606470		08007	Arenys de Munt	Difícil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37777-foto-08007-92-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37777-foto-08007-92-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37777-foto-08007-92-3.jpg	Física	Contemporani\|Modern	Patrimoni immoble	Element arquitectònic	Privada	Religiós		2023-08-02 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		Està a Ca l'Alsina o Rebost de l'àvia.	98\|94	47	1.3		21	Patrimoni cultural	2024-04-19 06:17
37853	Rellotges de sala o paret fets per la nissaga Roca	https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotges-de-sala-o-paret-fets-per-la-nissaga-roca	PONS i GURI Josep Maria i RODRÍGUEZ FITA, Montserrat (2002). Una antiga rellotgeria arenyenca Arenys d'Amunt 1742-1837, Arenys de Mar, 1799-1837. Arenys de Mar. TUDURÍ VALLS, Isabel (1986). La indústria rellotgera a Arenys de Munt. A Arennios, núm. 2, desembre de 1986. Col·lectiu pel Museu-Arxiu d'Arenys de Munt, pp. 13 i 14.	XVIII, XX		Tres exemplars de rellotges domèstics d'estil català, fabricats a Arenys a la segona meitat del segle XVIII per Francesc Roca i Tolrà, Feliu Roca i Catà i Genís Pou. Comprats per l'Ajuntament d'Arenys de Munt. Pons i Guri (2002) va estudiar i publicar un treball sobre els rellotges d'Arenys molt acurat. Ell ens explica les característiques. Els rellotges d'Arenys del segle XVIII i primer quart del XIX es presenten com uns rellotges de paret o sala. La decoració de l'esfera amb motllures cantoneres de metall, recorden els d'estil anglès. Respon al prototipus de rellotge de paret amb pèndol i corda de pesos per un dia (en realitat 30 hores). Rematen la peça dues campanes per tocar hores, quarts i despertador per mitjà de martellets de caputxina, és a dir amb peça separada de l'eix, on entra a pressió. La mida no es homogènia, aproximadament són de 30 x 21 x 18 cm, amb la gàbia de ferro, pilastres quadrades i un únic pont-platina al centre. Funcionen amb força de tres peces, pèndol, àncora i la roda de fuga, que actualment es coneix per escapament català. Al frontís dos cercles concèntrics en un àrum de zenc, l'un interior, que en els rellotges més corrents -els que tenen una busca curta horària i una de més llarga pels minuts- el cercle interior té incises les hores en xifres romanes i l'extrem els minuts en xifres aràbigues. En els escassos rellotges d'una sola busca, tant per assenyalar hores com minuts, el disseny és sense numerar al cercle interior, mentre que les hores figuren a l'exterior. Els cercles són fets a compàs i les incisions i xifres executades a pols sobre el zenc. Les busques generalment són de ferro i de disseny molt simple, amb la punta de fletxa amb una esquemàtica ornamentació que recorda la del N de la cartografia. Algun exemplar d'etapa més avançada, es mostra amb menys austeritat i a voltes en llautó o coure. Al cimal del mateix frontís, en un frontó arrodonit, hi ha clavat un disc també de zenc on, per incisió manual de punxó hi figuren, l'any de confecció, el seu origen de Catalunya o Cataluña, la localitat amb el nom d'Arenys, Arenÿs o bé Areñs i sovint el nom i el cognom del rellotger constructor. Són lletres fetes amb menys pulcritud que en l'esfera. No presenta número d'ordre de producció. En la trentena de rellotges fets a Arenys -excepte tres- hi llueix en la retolació del disc l'esment de ser fets a Catalunya o Cataluña, peculiaritat que no trobem en cap dels altres 118 exemplars catalans fins ara localitzats. En algun exemplar tardà, l'esfera és de porcellana blanca. En altres es conserva un dispositiu circular de llautó a l'entorn de l'eix de les busques per graduar el despertador. Difícilment hom trobarà aquest tipus rellotges en la seva integritat originària, tant per les renovacions de peces i reparacions, com per alguna restauració, i encara més per l'abandó sofert. La valoració d'aquests rellotges és relativament recent. El pèndol és una de les parts menys conservades dels rellotges catalans del s.XVIII, només coneixem un dels del Museu d'Arenys de Mar. La part ornamental és a base de peces de fosa de llautó, d'estil barroc. A l'entorn de l'esfera horària, quatre peces idèntiques repartides a les cantonades de la cara davantera. A cada costat del disc del frontó, hi ha dues altres peces de fosa de llautó, ben iguals en gairebé tots els rellotges fets a Arenys, a base de motius vegetals; i en l'angle de cada una de les quatre peces que fan cantó a l'esfera hi figura una testa humana de caient mitològic. Aquesta uniformitat es trenca només en un dels exemplars conservats. Sembla que aquestes peces de fosa no eren produïdes al taller del rellotger, sinó comprades a fora, ja que algun exemplar de rellotge d'altres localitats també fa ús d'idèntiques peces ornamentals. En algun exemplar es pot veure el rastre d'un disseny previ dels engranatges fet amb compàs i punxó sobre planxes metàl·liques per a la confecció d'unes peces que serien produïdes manualment amb treball de llima.	08007-168	Ajuntament d'Arenys de Munt , Rambla Francesc Macià, 59	Informació de l'estudi de Pons i Guri (2002) sobre la nissaga dels Roca: La família dels Roca, és originària de Juneda (les Garrigues), i es va establir a Arenys d'Amunt a l'inici del s. XVIII. JOSEP ROCA I SANTANDREU (Juneda -1690 / Arenys d'Amunt- 1774). És el primer de la nissaga que radica a Arenys d'Amunt. El 1715 es casà amb Teresa, filla de Bernat Catà, arrelant definitivament a Arenys. En les capitulacions matrimonials consta d'ofici serraller, en documents del 1719 en endavant com a rellotger, i a vegades, serraller i rellotger. S'esmenta com a encarregat del rellotge públic de la vila, ja abans del 1742. Com a rellotger figura inscrit en la confraria gremial dels menestrals d'Arenys d'Amunt sota l'advocació de sant Joan. Tingué dos fills, Feliu i Francesc, i dues filles. Feliu, fou heretat pel pare l'any 1745 en els seus capítols matrimonials. Francesc, es casà el 1750 amb Antònia Novell, donzella de Santa Maria de Palautordera, on exercí de rellotger. Josep Roca i Santandreu morí a Arenys de Munt el 8 d'octubre de 1774. No podem atribuir-li cap dels rellotges conservats i identificats com del taller dels Roca, el més antic és datat de l'any 1775. I tampoc l'autoria dels quatre exemplars que es conserven i no porten firma ni data de fabricació. El 1752, en la plenitud de Josep Roca, trobem el seu fill Feliu, amb 32 anys, obrant com a mestre d'un rellotge dels anomenats de paret o de sala. FELIU ROCA I CATÀ (Arenys d'Amunt 1720-1792). Hereu de l'anterior. Es casà el 1745 amb Esperança Tolrà i Lledó de Vilassar de Dalt. Pertany a la confraria dels menestrals de sant Joan, tingué el càrrec de clavari. És el primer que deixa rastre documentat de la construcció de rellotges de sala, com a mínim des de 1752, quan fa lliurament de l'obra acabada a l'hisendat Bellsolell qui el qualifica de mestre. Però no podem atribuir-li l'autoria dels cinc rellotges que llueixen el nom de Feliu Roca. El cap de la família i dels negocis seguia essent el vell Josep Roca i, oficialment, Feliu Roca durant la vida del pare no prengué la categoria de mestre en la confraria i esperà el seu ascens fins a l'any 1783. Feliu va incrementar el patrimoni dels Roca i la seva participació en la vida social de la localitat. En el règim autoritari d'aleshores, hi havia dissensions i grupets que malden pel govern local. Feliu es mou en el sector que compta amb el noble i batlle natural de les viles d'Arenys d'Amunt i d'Avall, Bonaventura de Jalpí i de Vilalba i altres hisendats com els Bellsolell i els Borrell. L'any 1777, Bonaventura de Jalpí nomenà batlle d'Arenys d'Amunt Feliu Roca i el duc de Medinaceli, com a baró jurisdiccional, va confirmar el nomenament. Això portà llargs conflictes amb els regidors de l'Ajuntament que eren del grup oposat. L'any 1748 va néixer Francesc, l'hereu. Tingué dos altres fills, Josep i Feliu. El 1768, Francesc, l'hereu, va contraure matrimoni amb Teresa Fontrodona (de Caldes d'Estrac) i fou instituït hereu pel seu pare. En les capitulacions matrimonials hi fou present el vell Josep Roca per donar la seva conformitat a l'heretament. Feliu Roca, igualment, es preocupar de dotar les seves filles casadores, i de situar, els altres dos fills. Feliu fou apotecari, i li pagà el viatge i les despeses d'establir-se a Còrdova de Tocuman, a Buenos Aires. A Josep, li féu aprendre l'ofici de tirador d'or i l'establí a Barcelona. Feliu Roca i Catà, morí a Arenys d'Amunt el 2 de novembre de 1792, i el succeí el seu fill Francesc. FRANCESC ROCA I TOLRÀ (Arenys d'Amunt 1748-1807). El 1768 es casà amb Teresa Fontrodona i Ribas de Caldes d'Estrac. Van tenir quatre fills, Feliu era l'hereu, i els altres, Josep, Pere i Martí. Participa en la vida pública local i és regidor a l'Ajuntament l'any 1797. Figuren al seu nom la major part de rellotges del taller dels Roca avui coneguts, amb dotze exemplars datats que van des de l'any 1775 al 1800, i un tretzè sense data. (Continua a observacions)	41.6113600,2.5394800	461630	4606730		08007	Arenys de Munt	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37853-foto-08007-168-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37853-foto-08007-168-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37853-foto-08007-168-3.jpg	Física	Contemporani\|Modern	Patrimoni moble	Col·lecció	Pública	Científic		2023-08-02 00:00:00	Jordi Montlló Bolart	Francesc Roca, Feliu Roca i Genís Pou	(Continuació història) Al disc del frontó dels que figuren al seu nom, els anys 1775, 1777 i 1782 i en un de no datat hi posa 'Franch. Roca', en dos del 1777 'Frch. Roca' i en sis altres, datats del 1775 al 1800, 'Franch. Roca' el seu ofici 'regr.' abreviació de re[llot]g[e]r. A finals del s. XVIII, el diner aflueix a Arenys d'Avall o de Mar, arran de les travessies atlàntiques. La vila creix a llevant de la Riera, al lloc conegut per La Bomba; el 1791, Francesc hi va comprar un cós i mig de terra. S'inicia l'expansió de les activitats industrials dels Roca a Arenys de Mar. El 1800 instal·la a la casa de la Bomba d'Arenys de Mar el fill Josep, que tenia 18 anys i figura en les matrícules industrials, però en els cadastres consta l'immoble a nom de Francesc. L'hereu, el segon Feliu, segueix al capdavant del negoci a Arenys d'Amunt. L'establiment d'Arenys de Mar, fou una activitat industrial complementària de la d'Arenys d'Amunt i tant Francesc com els seus fills Feliu i Josep seguiren vivint a la vila d'origen. Francesc Roca morí a Arenys d'Amunt el 14 de gener de 1807, deixant per hereu a Feliu, qui ho era per les capitulacions matrimonials.FELIU ROCA I FONTRODONA (Arenys d'Amunt 1772- 1867). Batejat amb els noms de Francesc, Feliu i Josep, noms del seu pare, avi i besavi. Però adoptà i figurà sempre amb el de Feliu. El 1800 es casà amb Antònia, filla de Sebastià Cabot de la Creu, de Llavaneres, i seguí treballant al costat del seu pare en la rellotgeria d'Arenys d'Amunt, mentre que Josep romania en la d'Arenys de Mar. En política es situa al costat absolutista, com els més importants terratinents d'Arenys d'Amunt. El 1872 és designat batlle reial i, després de fer el jurament de fidelitat a Ferran VII i possessionar-se del càrrec, posa per secretari de l'Ajuntament el seu company de causa Ramon Bellsolell. A la caiguda del sistema anterior, compromès en conspiracions carlistes, l'any 1834, va ser represaliat pel govern liberal. D'aquest Feliu Roca, coneixem un sol rellotge de sala, datat el 1814, i localitzat al casal Ramis-Milans d'Arenys de Mar i al qual potser no fou aliè el seu germà Josep, que seguia amb la rellotgeria del carrer de la Bomba. La manca d'altres exemplars atribuïbles a aquesta darrera etapa fa pensar en una notable minva de la producció de rellotges dels Roca i potser amb una posterior extinció de l'activitat al tombar el primer quart del s.XIX. La manca de documentació a l'Arxiu Municipal d'Arenys d'Amunt, la pèrdua de la família Roca i la destrucció de protocols notarials del s. XIX a Arenys de Mar a l'estiu de 1936, no permeten aclarir les coses. La presència de Josep Roca i Fontrodona a la rellotgeria de la Bomba d'Arenys de Mar, acaba l'any 1819, i el seu lloc, el pren Feliu, que també és el titular cadastral de l'immoble. Del 1824 a 1887, Feliu Roca és propietari de quatre cases a Llevant de la Riera d'Arenys de Mar i no figura a la casa de la Bomba. Segueix tributant com a rellotger a Arenys de Mar fins el 1837. Després no figura en els padrons i llistats impositius. Feliu Roca Fontrodona, conservà i augmentà el patrimoni familiar amb nombroses propietats a Arenys d'Amunt, on morí com un veritable hisendat, més que no pas un industrial. Morí el 15 de febrer del 1867, amb 94 anys, deixant tres fills: Josep, Maria-Ventura i Teresa. L'hereu, Josep Roca i Cabot, que fou el darrer rellotger de la nissaga, es casà amb Antònia Bellsolell, morí l'any 1878, i va deixar un fill, Josep, que ja no fou rellotger i que, mort sense descendència, s'extingia la dinastia dels Roca.Pons i Guri (2002) ha fet una recerca sobre el tal Genis Pou, que signa un dels tres rellotges d'aquesta fitxa. Les seves conclusions són que es tracta d'un Genís Pou no era d'Arenys, ni del d'amunt ni del d'avall. Jaume Xarrié dóna a conèixer, d'aquells temps, un Miquel Pou que firma un rellotge a Terrassa. Tal volta, Genís pot pertànyer a la família del rellotger egarenc i estigués amb els Roca per treballar o per aprendre l'ofici.	98\|94	53	2.3		21	Patrimoni cultural	2024-04-19 06:17
37864	Arxiu històric	https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-historic		XVIII-XX		El gruix de la documentació que es conserva és d'àmbit municipal i segueix els mateixos criteris classificatoris que un arxiu municipal. No hi ha, però, cap criteri o protocol establert pel traspàs de la documentació de l'arxiu administratiu a l'arxiu històric. Destaquen els llibres d'actes fins l'any 1973. Els més antics conservats són de 1770 i 1823. També hi ha un fons del Jutjat de Pau entre l'any 1930 i 1960; un fons de l'antiga biblioteca de la República; l'arxiu de la Falange; fons d'entitats i associacions d'entre les que destaca la Cooperativa La Econòmica (anys 20 i 30); un petit fons notarial; el fons de la Cambra Agrària Local (1940-63); diversos llegats patrimonials (Pere Salvat i Agustí Barrera); el fons Corbera (1840-1930) amb una petita part notarial que va des de l'any 1760; també es conserva un fons gràfic compost de fotografies en blanc i negre i en color; de temàtica local, sobretot a partir dels anys 40, amb una petita mostra d'un reportatge de l'escola republicana.	08007-179	Can Borrell	L'arxiu es crea l'any 2001 i es troba en procés d'inventari i catalogació. Aquesta feina la fa el senyor Francesc Forn els dijous i dissabtes de 18 a 20 hores. No hi ha establerts protocols de traspàs de la documentació de l'arxiu administratiu a l'arxiu històric.	41.6097300,2.5384900	461546	4606549		08007	Arenys de Munt	Restringit	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37864-foto-08007-179-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37864-foto-08007-179-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37864-foto-08007-179-3.jpg	Física	Contemporani\|Modern	Patrimoni documental	Fons documental	Pública	Científic		2023-08-02 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		Informació facilitada pel Sr. Francesc Forn.	98\|94	56	3.2		21	Patrimoni cultural	2024-04-19 06:17

Estadístiques 2024

Patrimoni cultural

Mitjana 2024: 157,00 consultes/dia

Sabies que...?

...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?

La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.

Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/biblioteques/geord-camp/localitzacio/geord-cord/41.641289,2.017917/pag-fi/5

Documentació

Documentació de l'API REST Catàleg de dades Què són les dades obertes? Idees i exemples Avís legal i normes d'ús