Id
Títol
Url
Bibliografia
Centuria
Notes de conservació
Descripció
Codi d'element
Ubicació
Història
Coordenades
UTM X
UTM Y
Any
Municipi
Nom del municipi
Tipus d'accés
Estat de conservació
Imatges
Protecció
Estil
Àmbit
Tipologia
Titularitat
Ús actual
INSPIRE: Tipus
INSPIRE: Subtipus
INSPIRE: Atribut
Data de modificació
Autor de la fitxa
Autor de l'element
Observacions
Codi de l'estil
Codi de la tipologia
Codi de tipologia a sitmun
Protecció id
Comarca
Conjunt de dades
Últim canvi
37503 Col·lecció de l'antic museu de Can Magarola https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-de-lantic-museu-de-can-magarola MONTLLÓ BOLART, Jordi (1998). Història i actualitat dels museus i col·leccions del Maresme. Treball de recerca del programa de doctorat del Departament d'Antropologia de la Universitat de Barcelona: Recerca en antropologia cultural. Tutor:Doctor Joan Bestard. Inèdit. Servei de Museus (1999). Guia de Museus de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. II aC-XX Actualment el museu resta tancat i sense gestió Quant el museu estava obert al públic, es podien visitar dues plantes: la planta baixa i el primer pis o planta noble. Cal dir que es conserva la forma primigènia de la masia, respectant les formes i en alguns casos les funcions. En la planta baixa trobem primer un distribuïdor, el de la masia, al que s'accedeix des del pati exterior. S'hi podien observar una col·lecció d'arades penjades a la paret. A l'altra paret hi havia una col·lecció de plànols de masies de la població realitzades per l'arquitecte Lluís Bonet Garí. Aquest espai serveix de pas cap a la cuina, als corrals, al celler i a les quadres, i d'ell surt l'escala que condueix a la planta noble. A continuació trobem la cuina de la casa, amb la llar de foc. Es conserva tal qual i a més hi havia una taula parada amb la vaixella corresponent i un pa assecat, així com altres atuells que pretenen donar-nos una petita idea de totes aquestes funcions familiars i de relació. Al costat hi ha un rentaplats i relleixos per guardar-hi la terrissa. S'hi recull un conjunt d'estris propis del pagès. Aquest espai s'utilitzava també per altres fins, com els cursets de tastavins. També per aquest espai s'accedeix a l'hipogeu, el qual es podia visitar. En la planta noble hi trobàvem tres tipus de sales, diferenciades entre si pels seus usos: sales administratives (despatx i sala de reunions) i dos tipus de sales expositives, les que recreen un espai conservant els usos primigenis d'aquella sala (capella, dormitori,..) i les sales expositives (sala d'arqueologia, de ceràmica, de l'audiovisual..). En primer lloc hi havia la sala d'arqueologia 'Bartomeu Llinàs i Planas', on s'exposen part de les restes arqueològiques trobades al terme d'Alella. Al llarg de vuit vitrines es feia un repàs a la història antiga d'Alella al llarg de 2.500 anys. Feia un discurs cronol·lògic des de la prehistòria (Eneolític, Edat del Bronze) fins el món romà. Les vitrines 7 i 8 feien un incís en la producció de vi a l'antiguitat, tractant-se com es tractava d'un museu dedicat al vi i de la tradició que manté aquesta població. Aquest sala disposava d'un full (Din A-4) que feia les funcions de Guia didàctica, redactada pels autors del muntatge. Anteriorment, aquesta sala també mostrava ceràmica però en una barreja de ceràmica antiga i moderna. A les parets hi havien rajoles populars de paret i gràfiques del desenvolupament del terme d'Alella i de les cases de pagès. La sala de la Sra. Montserrat es va fer en memòria de Montserrat Capdevila i Ponts, que fou la darrera senyora de Can Magarola. Hi havia mobles originaris de la masia i s'havia volgut recordar l'ambient d'aquelles sales d'estar pròpies de la majoria de les masies del poble. Des d'aquesta sala s'accedeix a la capella i a dues habitacions que mantenen l'estil de la sala d'estar. La capella, a la dreta de la sala gran, està dedicada al Sant Crist. Fou erigida en temps de Pere de Magarola, a mitjans del segle XVII. L'any 1786, el bisbe de Barcelona, concedí 40 dies d'indulgència a qui la visités. Una altra habitació en la mateixa línea és la sala menjador. Finalment, hi havia la sala Antoni Riera i Sallarés, on s'exposaven rajoles de ceràmica des del segle XVII. Celler Des del pati exterior de la masia es baixa al celler. Al porxo de l'entrada, s'hi guarda una col·lecció d'eines per treballar la vinya i de producció del vi. També es mostra l'evolució de la premsa del vi a través d'unes maquetes. Al celler s'hi exposen premses, botes, bombes de trafegar el most i altres eines. En aquest espai hi trobem la sala de tast, on s'exposa una col·lecció d'ampolles de vi de totes les Denominacions d'Origen de Catalunya, i una part de la col·lecció de porrons d'Alella. S'ofereix al visitant la possibilitat de tastar les diferents varietats de vins que produeixen els cellers de la Denominació d'Origen Alella. 08003-364 Av. Sant Mateu, 2 La Fundació Pública Municipal Masia Museu Can Magarola es va crear l'any 1983. Però amb anterioritat ja s'havien posat les primeres pedres del futur museu. Trobem els orígens, com en altres museus, en l'arqueologia. L'iniciador fou Bartomeu Llinàs i Planas. L'ajuntament va cedir la masia de Can Magarola per ubicar-hi les diferents col·leccions que s'havien anat aplegant i es procedí a la seva restauració. Un cop es va fer la restauració de la masia es va fer una crida a la població perquè aportés material per al museu que s'afegiria a la col·lecció arqueològica. Tot i haver estat inscrit en el registre de Museus de Catalunya (R 8-5-1995/DOGC 22-5-1995) resta sense direcció, tancat i sense gestió. 41.5048700,2.2994700 441536 4595042 08003 Alella Restringit Regular Física Romà|Modern|Contemporani Patrimoni moble Col·lecció Pública Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Jordi Montlló Bolart 83|94|98 53 2.3 21 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
37504 Fons d'Art Municipal https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-dart-municipal XX Col·lecció d'obres d'art de propietat municipal formada per un centenar i mig de peces d'origen, composició, tècnica i materials diversos. Predominen les pintures en les seves diferents tècniques: aquarel·les, olis, litografies o gravats; però també hi trobem escultures en bronze o fusta. 08003-365 Plaça de l'Ajuntament, 1 41.4936000,2.2951600 441166 4593793 08003 Alella Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37504-foto-08003-365-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37504-foto-08003-365-3.jpg Física Contemporani Patrimoni moble Col·lecció Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 Jordi Montlló Bolart Les obres estan disperses en diferents dependències municipals, però l'any 2004 es va inventariar. 98 53 2.3 21 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
93916 Col·lecció de minerologia del Museu d'Arenys de Mar https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-de-minerologia-del-museu-darenys-de-mar <p>MONTLLÓ BOLART, Jordi (1998). <em>Història i actualitat dels museus i col·leccions del Maresme</em>. Treball de recerca del programa de doctorat del Departament d'Antropologia de la Universitat de Barcelona: Recerca en antropologia cultural. Tutor: Doctor Joan Bestard. Inèdit.</p> <p>RIBES SAN EMETERIO, Neus (coord.) (2010). <em>Minerals de Catalunya del Museu Mollfulleda de Minerologia d'Arenys de Mar</em>. Arenys de Mar: Museu d'Arenys de Mar.</p> XX <p>El Museu d'Arenys de Mar aplega el Museu Marès de la Punta i el Museu Mollfulleda de Minerologia, que es poden visitar en dos espais diferenciats, però que formen part d'un mateix ens. També aplega altres col·leccions relacionades amb la història i la vida de la vila d'Arenys. </p> <p>El Museu Mollfulleda aplega una de les col·leccions de minerologia de caràcter científic més importants de Catalunya. A la primera sala del Museu es pot trobar un espai per introduir-nos a la mineralogia: Què són els minerals? Per què serveixen? On s'obtenen? Informacions sobre els minerals i les aplicacions: el magnetisme, la duresa, els minerals que necessitem per construir un mòbil o un cotxe; i es pot contemplar una de les característiques més curioses d'alguns minerals: la fluorescència. </p> <p>La segona sala aplega un conjunt de minerals excepcionals distribuïts segons la classificació establerta per <span><span><span>Dana i Nickel-Strunz que divideixen els minerals segons la seva composició química i la seva estructura.</span></span></span> En aquest espai es poden trobar exemplars de gran valor com el bismut de Villanueva de Córdoba, amb un excepcional cristall esquelètic de 3 cm d’aresta, o la malaquita de Katanga, amb un joc de coloracions i formes de fantasia que fan que sigui una peça remarcable.</p> <p>La planta superior està dedicada a la mineralogia de Catalunya i és un espai únic per estudiar l’evolució de la mineria catalana on es poden contemplar exemplars de les diferents explotacions mineres del país i dels afloraments naturals: exemplars de les mines de sal de Cardona, les fluorites del Papiol, magnífics exemplars d’aragonita, o la diversitat de minerals de la zona del Priorat.</p> <p>El Museu també disposa d’un mòdul adreçat als invidents i les persones amb dificultats visuals, la mirada tàctil, amb exemplars que es poden manipular i amb textos en Braille.</p> 08006-342 Carrer de l'Església, núm. 37-39 <p><span><span>Es crea l’any 1988, gràcies a la donació de Joaquim Mollfulleda Borrell fa de la seva col·lecció de minerals a la població d’Arenys de Mar. El primer “museu” estava ubicat a Can Colomer, masia d’Arenys de Munt propietat de Joaquim Mollfulleda, des de l'any 1974.</span></span></p> <p><span><span>Mollfulleda era un aficionat a la minerologia que es va trobar amb aquesta afició per casualitat, ja que a ell li agradava la fotografia i la muntanya. Es va introduir en aquest món quan l’Institut Químic de Sarrià va demanar col·laboració als exalumnes per refer la col·lecció de minerals destruïda durant la Guerra Civil espanyola (1936-1939). Així, va començar a col·leccionar minerals i a partir d’aquí, li arribaven mostres per vies ben diferents i curioses: donacions, intercanvi, compra, o regals d’amics seus quan feien algun viatge. Un dels seus donants era el minerologista barceloní Joaquim Folch.</span></span></p> <p><span><span>En una entrevista realitzada el 22 de febrer de 1994, Mollfulleda explica la decisió de fer-ne donació a Arenys de Mar perquè no volia que la seva col·lecció es dispersés, amb la condició que instal·lessin les col·leccions adequadament i amb la garantia que existia, en aquell moment, un Patronat de Museus, la qual cosa representava una seguretat en la protecció i en la continuïtat. (Montlló, 1998).</span></span></p> <p><span><span>Des de l'any 2021, el Museu Mollfulleda de Mineralogia forma part de la Xarxa de Museus de Ciències de Catalunya.</span></span></p> 41.5816386,2.5483131 462348 4603426 08006 Arenys de Mar Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93916-025269-fluorita-3511.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93916-035323-halita.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93916-058380-bismut-cordova.jpg Física Contemporani Patrimoni moble Col·lecció Pública Lúdic/Cultural Inexistent 2023-11-08 00:00:00 Jordi Montlló Bolart 98 53 2.3 2484 21 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
93917 Col·lecció de nàutica del Museu d'Arenys de Mar https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-de-nautica-del-museu-darenys-de-mar <p>MONTLLÓ BOLART, Jordi (1998). <em>Història i actualitat dels museus i col·leccions del Maresme</em>. Treball de recerca del programa de doctorat del Departament d'Antropologia de la Universitat de Barcelona: Recerca en antropologia cultural. Tutor: Doctor Joan Bestard. Inèdit.</p> <p> </p> XVIII-XX <p>El Museu d'Arenys de Mar aplega el Museu Marès de la Punta i el Museu Mollfulleda de Mineralogia, que es poden visitar en dos espais diferenciats, però que formen part d'un mateix ens. També aplega altres col·leccions relacionades amb la història i la vida de la vila d'Arenys. Una d'aquestes col·leccions és la de nàutica.</p> <p>La col·lecció de nàutica procedeix principalment de l’antic Museu Fidel Fita d’Arenys de Mar i està formada per eines de mestre d’aixa, instrumental per a la navegació, caixes de mariner, maquetes de vaixells. Els objectes fan referència al passat mariner d’Arenys de Mar caracteritzat per la importància del comerç amb Amèrica a finals del XVIII i segle XIX, la construcció de vaixells des del segle XVI i l’existència d’una de les principals Escoles de Nàutica d’Espanya del segle XIX. </p> <p><span><span><span>Cronològicament se situa des de finals del segle XVIII i fins el primer quart del segle XX.</span></span></span></p> 08006-343 Carrer de l'Església, núm. 43 <p>El Museu d’Arenys de Mar va obrir les portes el 13 de març de 1983, amb motiu de la cessió per part de la Generalitat de Catalunya de la col·lecció de puntes Frederic Marès i Deulovol, que aquest va donar en dipòsit amb la condició que fos exposada a Arenys de Mar sota el nom de Museu Marès de la Punta. Aquest espai ha anat creixent amb la donació i l'adquisició de peces de punta que l'han convertit en un museu de referència a Europa.</p> <p>Dins el Museu Marès de la Punta també es pot trobar una sala dedicada a la història d’Arenys de Mar, amb objectes procedents de l’antic Museu Municipal Fidel Fita, que ens parlen de la seva història des de les troballes del poblat ibèric de la Torre dels Encantats fins a la Guerra Civil.</p> <p>El primer intent de museitzar el patrimoni cultural i històric arenyenc va tenir lloc entre la segona i tercera dècada del segle XX. Anys més tard, el 1957, renaixia l’idea de dotar Arenys de Mar d’un museu en el qual poder mostrar el seu passat, del més llunyà al més proper. Instal·lat en unes dependències annexes a la Casa de la Vila, aquell museu tancà les portes definitivament l’any 1977. Bona part del valuós fons arqueològic i artístic que contenia s’ha mantingut guardat durant molts anys en els magatzems municipals, amatent d’una nova oportunitat per a ser admirat. Coincidint amb els primers vint-i-cinc anys de la fundació del Museu Marès de la Punta, moltes d’aquestes peces tornen a exhibir-se a tothom i ho fan de manera permanent. L’objectiu d’aquesta exposició és mostrar l’evolució d’Arenys de Mar com a poble, com a comunitat, dels seus inicis, a les darreries del segle XVI, a l’entrada de l’actual mil·leni.</p> 41.5817520,2.5482555 462344 4603439 08006 Arenys de Mar Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93917-011463-foto-joan-torrento.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93917-2302.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93917-2333.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93917-2335a.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93917-2369.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93917-3675.jpg Física Contemporani|Modern Patrimoni moble Col·lecció Pública Lúdic/Cultural Inexistent 2023-11-08 00:00:00 Jordi Montlló Bolart 98|94 53 2.3 2484 21 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
93918 Col·lecció d'exvots del Montcalvari https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-dexvots-del-montcalvari <p>MONTLLÓ BOLART, Jordi (1998). <em>Història i actualitat dels museus i col·leccions del Maresme</em>. Treball de recerca del programa de doctorat del Departament d'Antropologia de la Universitat de Barcelona: Recerca en antropologia cultural. Tuto: Doctor Joan Bestard. Inèdit.</p> <p><span><span><span><span>PONS i GURI, Josep Maria; SOLÉ, Tiona i FONT, Mariona (2003). Arenys de Mar, una llarga relació amb la mar. Arenys de Mar: Museu d'Arenys de mar. catàleg de l'exposició; consultable : </span></span></span></span><a href='https://museu.arenysdemar.cat/ca/publicacions/publicaci%C3%B3-dexposicions-arenys-de-mar-una-llarga-relaci%C3%B3-amb-la-mar'>PUBLICACIÓ D'EXPOSICIONS: Arenys de Mar. Una llarga relació amb la mar. | Museu d'Arenys de Mar</a></p> <p>SOLÉ, Tiona (2006).<em>Mont Calvari. Història i llegendes</em>. Ajuntament d'Arenys de Mar.</p> <p> </p> <p> </p> XVIII-XX <p>El Museu d'Arenys de Mar aplega el Museu Marès de la Punta i el Museu Mollfulleda de Minerologia, que es poden visitar en dos espais diferenciats, però que formen part d'un mateix ens. També aplega altres col·leccions relacionades amb la història i la vida de la vila d'Arenys. Una d'aquestes col·leccions és la d'exvots.</p> <p><span><span><span>Aquesta col·lecció està formada pels exvots que es trobaven a l’ermita del Montcalvari, situada en una penya davant el mar. A l’ermita de devoció marinera es trobaven diversos exvots que van ingressar a les col·leccions de l’antic Museu Municipal Fidel Fita. Es tracta de dos tipus d’exvots: maquetes de vaixells i pintures a l’oli sobre fusta on es descriuen els fets pels quals es va demanar l’ajut del Crist del Montcalvari.</span></span></span></p> <p>L'ermita del Montcalvari d'Arenys de Mar està amagada dins l'edifici del mateix nom que es troba davant el port esportiu. Aquesta ermita és una de les més antigues d'Arenys de Mar. Segons la llegenda va ser erigida per Hipòlit Doy l'any 1585 per expiat el seu pecat per haver assassinat la seva dona. A l'ermita es va instal·lar la figura del Crist del Montcalvari venerat especialment pels navegants, actualment ubicada a l'església de santa Maria. El Museu conserva la col·lecció d'exvots que es van trobar en l'ermita.</p> 08006-344 Carrer de l'Església, núm. 43 <p>El Museu d’Arenys de Mar va obrir les portes el 13 de març de 1983, amb motiu de la cessió per part de la Generalitat de Catalunya de la col·lecció de puntes Frederic Marès i Deulovol, que aquest va donar en dipòsit amb la condició que fos exposada a Arenys de Mar sota el nom de Museu Marès de la Punta. Aquest espai ha anat creixent amb la donació i l'adquisició de peces de punta que l'han convertit en un museu de referència a Europa.</p> <p>A les seves sales es pot fer un recorregut per la història de les puntes, un element essencial en la moda i els aixovars que neix a Venècia a finals del segle XVI i s’estén ràpidament per tot Europa. Al Museu es poden contemplar treballs des de finals del segle XVI fins a l’actualitat, distribuïts segons la procedència i la tècnica: colls, mocadors, ventalls, mantellines, o xals.</p> <p>Si bé els primers treballs de punta es van realitzar amb agulla, majoritàriament s’imposa la realització de les puntes amb boixets, que apareixen en l’antic territori de Flandes, actualment Bèlgica. França i Bèlgica són els països on es desenvolupen més negocis de punta i més varietat de tècniques i al Museu podeu trobar diversos exemples de blondes franceses, treballs de Le Puy, gasa i duquessa belga.</p> <p>Durant el primer quart del segle XX, el modernisme suposa una renovació del llenguatge estètic de les puntes i un dels principals representants és la Casa Castells d’Arenys de Mar (1862-1962). Marià Castells va ser l’autor de les estovalles d’altar, l’alba i el roquet per a la Capella de Sant Jordi del Palau de la Generalitat (1927-1930), que es poden contemplar en una de les sales del Museu al costat dels dissenys originals.</p> <p>Dins el Museu Marès de la Punta també es pot trobar una sala dedicada a la història d’Arenys de Mar, amb objectes procedents de l’antic Museu Municipal Fidel Fita, que ens parlen de la seva història des de les troballes del poblat ibèric de la Torre dels Encantats fins a la Guerra Civil.</p> 41.5817269,2.5482112 462340 4603436 08006 Arenys de Mar Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93918-24471.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93918-2476-restaurat.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93918-2479foto-toni-pou.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93918-arenys5ev2475.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93918-2327.jpg Física Contemporani|Modern Patrimoni moble Col·lecció Pública Lúdic/Cultural Inexistent 2023-11-08 00:00:00 Jordi Montlló Bolart L'ermita de Mont Calvari va ser fundada en una data desconeguda del segle XVI. Segons la tradició, va ser fundada per Hipòlit Doy, el qual, després d'haver matat la seva esposa en un atac de gelosia, va viatjar penedit a Roma i el papa li va fer construir la capella i la via donar el Sant Crist que la presidia. Durant molts anys va ser un lloc emblemàtic pels pescadors arenyencs, i solia ser l'últim lloc de terra que trepitjaven abans de fer-se a mar i el primer un cop tornaven. S'hi accedia mitjançant un pont que travessava la via del tren. Al costat de la capella hi havia adossada la casa del ermità. L'any 1892 va ser adquirida per l'arenyenc Narcís Serra, que hi va construir un balneari. L'any 1906 va ser traspassat a Enric Nel·lo, que el va transformar en un hotel de 50 habitacions, i deu anys després va passar a mans de Joan Artigas Alart i, posteriorment, a altres propietaris. L'any 1948 es va remodelar per convertir-se en habitatges i adquirir el seu aspecte actual, amb l'ermita integrada i gairebé engolida dins el complex arquitectònic. 98|94 53 2.3 2484 21 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
93919 Col·lecció d'història i etnogràfica del Museu d'Arenys de Mar https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-dhistoria-i-etnografica-del-museu-darenys-de-mar <p><span><span><span>AA.VV (2018). Posem fil a l’agulla. La indústria del gènere de punt a Arenys de Mar. Ajuntament d’Arenys de Mar; consultable a: <a href='https://museu.arenysdemar.cat/ca/publicacions/publicaci%C3%B3-dexposicions-posem-fil-lagulla-el-g%C3%A8nere-de-punt-arenys-de-mar'>https://museu.arenysdemar.cat/ca/publicacions/publicaci%C3%B3-dexposicions-posem-fil-lagulla-el-g%C3%A8nere-de-punt-arenys-de-mar</a></span></span></span></p> <p><span><span><span>FERNÁNDEZ ÁLVAREZ, Ana; LLODRÀ NOGUERAS, Joan Miquel (2010). Cèsar Cabanes Badosa. Retorn a casa. Museu d'Arenys de Mar; consultable a: </span></span></span><span><span><span>https://museu.arenysdemar.cat/ca/publicacions/publicaci%C3%B3-dexposicions-c%C3%A8sar-cabanes-badosa-retorn-casa</span></span></span></p> <p>MONTLLÓ BOLART, Jordi (1998). <em>Història i actualitat dels museus i col·leccions del Maresme</em>. Treball de recerca del programa de doctorat del Departament d'Antropologia de la Universitat de Barcelona: Recerca en antropologia cultural. Tutor: Doctor Joan Bestard. Inèdit.</p> <p><span><span><span><span>PONS i GURI, Josep Maria; SOLÉ, Tiona i FONT, Mariona (2003). Arenys de Mar, una llarga relació amb la mar. Arenys de Mar: Museu d'Arenys de mar. catàleg de l'exposició; consultable a: https://museu.arenysdemar.cat/ca/publicacions/publicaci%C3%B3-dexposicions-arenys-de-mar-una-llarga-relaci%C3%B3-amb-la-mar</span></span></span></span></p> <p> </p> XVI-XXI <p>Dins el Museu Marès de la Punta també es pot trobar una sala dedicada a la història d’Arenys de Mar, amb objectes procedents de l’antic Museu Municipal Fidel Fita, que ens parlen de la seva història des de les troballes del poblat ibèric de la Torre dels Encantats fins a la Guerra Civil.<br /> El primer intent de museitzar el patrimoni cultural i històric arenyenc va tenir lloc entre la segona i tercera dècada del segle XX. Anys més tard, el 1957, renaixia l’idea de dotar Arenys de Mar d’un museu en el qual poder mostrar el seu passat, del més llunyà al més proper. Instal·lat en unes dependències annexes a la Casa de la Vila, aquell museu tancà les portes definitivament l’any 1977. Bona part del valuós fons arqueològic i artístic que contenia s’ha mantingut guardat durant molts anys en els magatzems municipals, amatent d’una nova oportunitat per a ser admirat.<br /> Coincidint amb els primers vint-i-cinc anys de la fundació del Museu Marès de la Punta, moltes d’aquestes peces tornen a exhibir-se a tothom i ho fan de manera permanent. L’objectiu d’aquesta exposició és mostrar l’evolució d’Arenys de Mar com a poble, com a comunitat, dels seus inicis, a les darreries del segle XVI, a l’entrada de l’actual mil·leni.<span><span><span>.</span></span></span></p> 08006-345 Carrer de l'Església, núm. 43 <p>El Museu d’Arenys de Mar va obrir les portes el 13 de març de 1983, amb motiu de la cessió per part de la Generalitat de Catalunya de la col·lecció de puntes Frederic Marès i Deulovol, que aquest va donar en dipòsit amb la condició que fos exposada a Arenys de Mar sota el nom de Museu Marès de la Punta. Aquest espai ha anat creixent amb la donació i l'adquisició de peces de punta que l'han convertit en un museu de referència a Europa.</p> <p>En les seves sales es pot fer un recorregut per la història de les puntes, un element essencial en la moda i els aixovars que neix a Venècia a finals del segle XVI i s’estén ràpidament per tot Europa. Al Museu es poden contemplar treballs des de finals del segle XVI fins a l’actualitat, distribuïts segons la procedència i la tècnica: colls, mocadors, ventalls, mantellines, o xals.</p> <p>Si bé els primers treballs de punta es van realitzar amb agulla, majoritàriament s’imposa la realització de les puntes amb boixets, que apareixen en l’antic territori de Flandes, actualment Bèlgica. França i Bèlgica són els països on es desenvolupen més negocis de punta i més varietat de tècniques i al Museu podeu trobar diversos exemples de blondes franceses, treballs de Le Puy, gasa i duquessa belga.</p> <p>Durant el primer quart del segle XX, el modernisme suposa una renovació del llenguatge estètic de les puntes i un dels principals representants és la Casa Castells d’Arenys de Mar (1862-1962). Marià Castells va ser l’autor de les estovalles d’altar, l’alba i el roquet per a la Capella de Sant Jordi del Palau de la Generalitat (1927-1930), que es poden contemplar en una de les sales del Museu al costat dels dissenys originals.</p> <p>Dins el Museu Marès de la Punta també es pot trobar una sala dedicada a la història d’Arenys de Mar, amb objectes procedents de l’antic Museu Municipal Fidel Fita, que ens parlen de la seva història des de les troballes del poblat ibèric de la Torre dels Encantats fins a la Guerra Civil.</p> 41.5817600,2.5482488 462343 4603440 08006 Arenys de Mar Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93919-2656foto-toni-pou.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93919-2743.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93919-11567.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93919-dscn6775.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93919-el-miracle-de-laigua.jpg Física Contemporani|Modern Patrimoni moble Col·lecció Pública Lúdic/Cultural Inexistent 2023-11-08 00:00:00 Jordi Montlló Bolart 98|94 53 2.3 2484 21 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
93920 Col·lecció arqueològica del Museu d'Arenys de Mar https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-arqueologica-del-museu-darenys-de-mar <p>MONTLLÓ BOLART, Jordi (1998). <em>Història i actualitat dels museus i col·leccions del Maresme</em>. Treball de recerca del programa de doctorat del Departament d'Antropologia de la Universitat de Barcelona: Recerca en antropologia cultural. Tutor: Doctor Joan Bestard. Inèdit.</p> <p><span><span><span>RIBES, Neus et alii (2013). Catàleg dels materials arqueològics de la Torre dels Encantats. Col·lecció del Museu d'Arenys de Mar. Ajuntament d’Arenys de mar, consultable a: <a href='https://museu.arenysdemar.cat/ca/publicacions/cat%C3%A0leg-cat%C3%A0leg-dels-materials-arqueol%C3%B2gics-de-la-torre-dels-encantats-col%C2%B7lecci%C3%B3-del'>https://museu.arenysdemar.cat/ca/publicacions/cat%C3%A0leg-cat%C3%A0leg-dels-materials-arqueol%C3%B2gics-de-la-torre-dels-encantats-col%C2%B7lecci%C3%B3-del</a></span></span></span></p> VI aC- III dC <p>El Museu d'Arenys de Mar aplega el Museu Marès de la Punta i el Museu Mollfulleda de Minerologia, que es poden visitar en dos espais diferenciats, però que formen part d'un mateix ens. També aplega altres col·leccions relacionades amb la història i la vida de la vila d'Arenys sota la denominació Fons Josep Maria Pons i Guri, com la col·lecció arqueològica.</p> <p><span><span><span>Les peces d'aquesta col·lecció procedeixen principalment de dos jaciments: El poblat ibèric del Puig de Castellar (darreries del segle V aC. - segle I aC.) situat a la Torre dels Encantats, que va ser excavat per Josep Maria Pons i Guri, entre 1949 i 1950; i entre 1956 i 1957, amb peces de ceràmica, farga i forneria. El segon jaciment és la vil·la romana de Valldemaria, datat entre mitjan segle I aC i segle I dC, excavat principalment entre 1987-1988.</span></span></span></p> <p>Dins el Museu Marès de la Punta també es pot trobar una sala dedicada a la història d’Arenys de Mar, amb objectes procedents de l’antic Museu Municipal Fidel Fita, que ens parlen de la seva història des de les troballes del poblat ibèric de la Torre dels Encantats fins a la Guerra Civil.<br /> El primer intent de museitzar el patrimoni cultural i històric arenyenc va tenir lloc entre la segona i tercera dècada del segle XX. Anys més tard, el 1957, renaixia l’idea de dotar Arenys de Mar d’un museu en el qual poder mostrar el seu passat, del més llunyà al més proper. Instal·lat en unes dependències annexes a la Casa de la Vila, aquell museu tancà les portes definitivament l’any 1977. Bona part del valuós fons arqueològic i artístic que contenia s’ha mantingut guardat durant molts anys en els magatzems municipals, amatent d’una nova oportunitat per a ser admirat.<br /> Coincidint amb els primers vint-i-cinc anys de la fundació del Museu Marès de la Punta, moltes d’aquestes peces tornen a exhibir-se a tothom i ho fan de manera permanent. L’objectiu d’aquesta exposició és mostrar l’evolució d’Arenys de Mar com a poble, com a comunitat, dels seus inicis, a les darreries del segle XVI, a l’entrada de l’actual mil·leni.</p> 08006-346 Carrer de l'Església, núm. 43 <p>El Museu d’Arenys de Mar va obrir les portes el 13 de març de 1983, amb motiu de la cessió per part de la Generalitat de Catalunya de la col·lecció de puntes Frederic Marès i Deulovol, que aquest va donar en dipòsit amb la condició que fos exposada a Arenys de Mar sota el nom de Museu Marès de la Punta. Aquest espai ha anat creixent amb la donació i l'adquisició de peces de punta que l'han convertit en un museu de referència a Europa.</p> <p>En les seves sales es pot fer un recorregut per la història de les puntes, un element essencial en la moda i els aixovars que neix a Venècia a finals del segle XVI i s’estén ràpidament per tot Europa. Al Museu es poden contemplar treballs des de finals del segle XVI fins a l’actualitat, distribuïts segons la procedència i la tècnica: colls, mocadors, ventalls, mantellines, o xals.</p> <p>Si bé els primers treballs de punta es van realitzar amb agulla, majoritàriament s’imposa la realització de les puntes amb boixets, que apareixen en l’antic territori de Flandes, actualment Bèlgica. França i Bèlgica són els països on es desenvolupen més negocis de punta i més varietat de tècniques i al Museu podeu trobar diversos exemples de blondes franceses, treballs de Le Puy, gasa i duquessa belga.</p> <p>Durant el primer quart del segle XX, el modernisme suposa una renovació del llenguatge estètic de les puntes i un dels principals representants és la Casa Castells d’Arenys de Mar (1862-1962). Marià Castells va ser l’autor de les estovalles d’altar, l’alba i el roquet per a la Capella de Sant Jordi del Palau de la Generalitat (1927-1930), que es poden contemplar en una de les sales del Museu al costat dels dissenys originals.</p> <p>Dins el Museu Marès de la Punta també es pot trobar una sala dedicada a la història d’Arenys de Mar, amb objectes procedents de l’antic Museu Municipal Fidel Fita, que ens parlen de la seva història des de les troballes del poblat ibèric de la Torre dels Encantats fins a la Guerra Civil.</p> 41.5817259,2.5482166 462341 4603436 08006 Arenys de Mar Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93920-3108.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93920-3685.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93920-3710foto-david.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93920-9387-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93920-9407.jpg Física Antic Patrimoni moble Col·lecció Pública Lúdic/Cultural Inexistent 2023-11-08 00:00:00 Jordi Montlló Bolart 80 53 2.3 2484 21 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
93921 Col·lecció de puntes de coixí del Museu d'Arenys de Mar https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-de-puntes-de-coixi-del-museu-darenys-de-mar <p><span><span><span>AA.VV (2010). Estudi del fons industrial tèxtil de Catalunya. Mostraris de teixits del CDMT de Terrassa i mostraris de punta del Museu d’Arenys de Mar. Centre de Documentació Tèxtil de Terrassa i Museu d’Arenys de Mar; consultable a: <a href='https://museu.arenysdemar.cat/ca/publicacions/publicaci%C3%B3-dexposicions-estudi-del-fons-industrial-t%C3%A8xtil-de-catalunya'>https://museu.arenysdemar.cat/ca/publicacions/publicaci%C3%B3-dexposicions-estudi-del-fons-industrial-t%C3%A8xtil-de-catalunya</a>. </span></span></span></p> <p><span><span><span>AA.VV (2016). Vestits per a l'ocasió. La indumentària en els ritus de pas. Ajuntament d’Arenys de Mar; consultable a:<a href='https://museu.arenysdemar.cat/ca/publicacions/publicaci%C3%B3-dexposicions-vestits-locasi%C3%B3'>https://museu.arenysdemar.cat/ca/publicacions/publicaci%C3%B3-dexposicions-vestits-locasi%C3%B3</a></span></span></span></p> <p><span><span><span>AAVV (2020). Un mar de tul. El ret fi, una punta d'Arenys. Ajuntament d’Arenys de Mar; consultable a:<a href='https://museu.arenysdemar.cat/ca/publicacions/publicaci%C3%B3-dexposicions-un-mar-de-tul-el-ret-fi-una-punta-darenys'>https://museu.arenysdemar.cat/ca/publicacions/publicaci%C3%B3-dexposicions-un-mar-de-tul-el-ret-fi-una-punta-darenys</a>. </span></span></span></p> <p><span><span>GILBERT F, Quim (1983) <em>El President visità Arenys</em>. La Veu del Maresme, 18 de març de 1983, pp. 9 i 10. Mataró.</span></span></p> <p><span><span>GILBERT </span></span><span><span>F, Quim. (1983b) <em>El Museu de Puntes s’inaugurarà el 13 de març</em>. La Veu del Maresme, 11 de febrer de 1983, pp. 21. Mataró.</span></span></p> <p> </p> <p><span><span><span>LLODRÀ NOGUERAS, Joan Miquel, coord. (2007). Els Castells, uns randers modernistes. Museu d’Arenys de mar, consultable a:</span></span></span><span><span><span><a href='https://museu.arenysdemar.cat/ca/publicacions/publicaci%C3%B3-dexposicions-els-castells-uns-randers-modernistes'>https://museu.arenysdemar.cat/ca/publicacions/publicaci%C3%B3-dexposicions-els-castells-uns-randers-modernistes</a>.</span></span></span></p> <p>MONTLLÓ BOLART, Jordi (1998). <em>Història i actualitat dels museus i col·leccions del Maresme</em>. Treball de recerca del programa de doctorat del Departament d'Antropologia de la Universitat de Barcelona: Recerca en antropologia cultural. Tutor: Doctor Joan Bestard. Inèdit.</p> <p><span><span>PONS i GURI, Josep Maria (1985). <em>Museu Marès de la Punta</em>. Arenys de Mar: Ajuntament d’Arenys de Mar i Museu Marés de la Punta.</span></span></p> XVII-XX <p>El Museu d'Arenys de Mar aplega el Museu Marès de la Punta i el Museu Mollfulleda de Minerologia, que es poden visitar en dos espais diferenciats, però que formen part d'un mateix ens. També aplega altres col·leccions relacionades amb la història i la vida de la vila d'Arenys. </p> <p>A les seves sales es pot fer un recorregut per la història de les puntes, un element essencial en la moda i els aixovars que neix a Venècia a finals del segle XVII i s’estén ràpidament per tot Europa. Al Museu podreu contemplar treballs des de finals del segle XVI fins a l’actualitat distribuïts segons la procedència i la tècnica: colls, mocadors, ventalls, mantellines, xals. <span><span><span>El fons el constitueixen també utensilis: coixins, estris per fer puntes... disseny i patrons. Integrada per diverses col·leccions, la inicial de Frederic Marès i Deulevol, la de Carmen Tórtola Valencia, Carmen Delgado, Francesca Bonnemaison... Destaca els fons de dissenys, patrons, llibres de mostraris i peces de la Casa Castells empresa de puntes artesanes d’Arenys de Mar (1862-1962).</span></span></span></p> <p>Si bé els primers treballs de punta es van realitzar amb agulla, majoritàriament s’imposa la realització de les puntes amb boixets, que apareixen en l’antic territori de Flandes (actualment Bèlgica). França i Bèlgica són els països on es desenvolupen més negocis de punta i més varietat de tècniques i al Museu podeu trobar diversos exemples de blondes franceses, treballs de Le Puy, gasa i duquessa belga.</p> <p>Durant el primer quart del segle XX, el modernisme suposa una renovació del llenguatge estètic de les puntes i un dels principals representants és la Casa Castells d’Arenys de Mar (1862-1962). Marià Castells va ser l’autor de les estovalles d’altar, l’alba i el roquet per a la Capella de Sant Jordi del Palau de la Generalitat (1927-1930), que es poden contemplar en una de les sales del Museu al costat dels dissenys originals.</p> 08006-347 Carrer de l'església, núm. 43 <p>El Museu d’Arenys de Mar va obrir les portes el 13 de març de 1983, amb motiu de la cessió per part de la Generalitat de Catalunya de la col·lecció de puntes Frederic Marès i Deulovol, que aquest va donar en dipòsit amb la condició que fos exposada a Arenys de Mar sota el nom de Museu Marès de la Punta. Aquest espai ha anat creixent amb la donació i l'adquisició de peces de punta que l'han convertit en un museu de referència a Europa.</p> <p>Dins el Museu Marès de la Punta també es pot trobar una sala dedicada a la història d’Arenys de Mar, amb objectes procedents de l’antic Museu Municipal Fidel Fita, que ens parlen de la seva història des de les troballes del poblat ibèric de la Torre dels Encantats fins a la Guerra Civil.</p> 41.5817450,2.5482421 462342 4603438 08006 Arenys de Mar Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93921-972foto-enric-pera-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93921-357baixa.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93921-522.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93921-1500-sn.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93921-2552.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93921-11617.jpg Física Contemporani|Modern Patrimoni moble Col·lecció Pública Científic/Cultural Inexistent 2023-11-13 00:00:00 Jordi Montlló Bolart 98|94 53 2.3 2484 21 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
94065 Gegants i figures festives d'Arenys de mar https://patrimonicultural.diba.cat/element/gegants-i-figures-festives-darenys-de-mar XX-XXI <p>En aquesta fitxa, agrupem el conjunt de figures festives d'Arenys de Mar: els gegants, els capgrossos i el drac Arenyot, que formen part de totes les grans festes del calendari del municipi. Hi ha quatre parelles de gegants: en Tallaferro i la Flor d'Alba; en Roc i la Maria; l'Elm i la Carmeta; la parella de gegantons d'en Xavier i la Laia Cartulinus i el gegantó Zenon.</p> <p>En Tallaferro, rep el seu nom de la figura mítica del comte Tallaferro, creat per Jacint Verdaguer a la seva obra èpica Canigó, que data de 1886. Verdaguer es va inspirar en el comandant Bernat I de Besalú, conegut també sota el nom de Bernat Tallaferro que va viure durant el segle X. Aquest sobrenom li ve per ser un governant enèrgic i un gran guerrer. És obra de Domènec Umbert que s'inspirà en l'actor Corner Wilder per modelar el rostre. Té un pes de 75 kg i una alçada de 385 cm.</p> <p>El nom de Flor d'Alba, també està inspirat en l'obra Canigó (1886) de Jacint Verdaguer. En aquest cas però, amb una modificació. En el poema original, el personatge que sedueix al comte Tallaferro és la reina de les fades, que porta per nom Flordeneu. Com que a Arenys poca neu s'hi veu, es va optar per canviar 'neu' per 'alba' i d'aquí li ve el nom a la nostra geganta. També és obra de Domènec Umbert que s'inspirà en l'actriu Joan Fontaine per modelar el rostre. Té un pes de 72 kg i una alçada de 382 cm.</p> <p>Els padrins d'en Tallaferro i na Flor d'Alba són els gegants de la família Robafaves de Mataró i els gegants del Barri dels Abells de Canet de Mar, en <em>Petrus</em> i la <em>Carlota</em>, gegants que van estar al bateig i presentació de la parella. I ells són padrins dels gegants de Vallgorguina, en <em>Bernat</em> i l'<em>Elionor</em>; dels gegants vells d'Arenys de Munt, en <em>Martí</em> i la <em>Remei</em>; dels de Canet de Mar, en <em>Guillem-Bernat de Montferrer</em> i l'<em>Agnès de l'Aubó</em> i també ho són dels gegants <em>Roc</em> i <em>Maria</em> i <em>Elm</em> i <em>Carmeta</em>.</p> <p>En Roc i la Maria són la representació de la parella de nuvis que balla la dansa d'Arenys. Aquest ball es fa a la sortida de l'ofici de Sant Roc i justament la primera aparició en públic d'en Roc i la Maria va ser per Sant Roc, el 16 d'agost, de l'any 1980. En Roc pesa 35 kg i té una alçada de 325 cm i la Maria pesa 32'5 kg i té una alçada de 324 cm.</p> <p>Es construeixen l'any 1980 per Josep Cardona, de la casa Ingenio de Barcelona. Els van finançar un grup anònim de ciutadans, que van cedir la parella a la vila d'Arenys de Mar. El seu creador no es va inspirar en ningú d'Arenys per modelar les cares dels dos gegants, malgrat comentaris que sovint ha creat la semblança, sobretot de la Maria, amb alguna dona de la vila. Van ser apadrinats per en Tallaferro i na Flor d'Alba i els noms són donats en honor a Sant Roc i en record de la titular de la parròquia del poble. També són els padrins d'Elm i Carmeta.</p> <p>L'Elm i la Carmeta arriben l'estiu de 1997, donats per l'Esplai de la Gent Gran i la Confraria de Pescadors de Sant Elm. Els va crear l'artista arenyenc Martí Doy, els va vestir el sastre Francesc Calopa. Representen un pescador i una peixatera, ofici molt arrelat a la nostra vila. L'Elm és un autèntic llop de Mar, i la veu popular li ha trobat semblances amb l'avi 'Tautau'. La Carmeta és molt estimada pels arenyencs i són molts, i de diverses generacions, els que li troben similitud amb la seva pròpia àvia. Ambdós pesen<em> </em>uns 20 Kg i mesuren uns 280 cms d'alçada.</p> <p>La creació d'una tercera parella de gegants sorgeix de l'Esplai de la Gent Gran, abanderats per l'Alfons Alcaraz. L'Ajuntament, la Confraria de pescadors i el mateix Esplai van pagar la seva construcció. La festa de presentació es va fer al port d'Arenys, el 15 d'agost de 1997. Els dos gegants van arribar en barca. Al moll els esperaven els Gegants d'Arenys i més de quatre mil persones. El bateig es va celebrar l'endemà, 16 d'agost, diada de Sant Roc, a l'església de Santa Maria, després de l'ofici. Els padrins van ser en Tallaferro i na Flor d'Alba i en Roc i la Maria. Mossèn Martí Amagat, rector d'Arenys, va oficiar la cerimònia, en llatí, fent servir una fórmula del segle XIX.</p> <p>En Xavier i la Laia Cartulinus són dos gegantons fets per en Lluís Macià i representen un hereu i una pubilla. Sorgeixen a partir de la necessitat de fer uns gegantons pels nens, ja que a la colla, molts dels fills d'aquests començaven a fer-se grans i a voler dur gegants. Estan fets de materials lleugers, perquè estan pensats, sobretot, per ser portats per infants d'entre 5 i 10 anys. </p> <p>En Zenon és un gegantó que neix l'any 2010, de les mans de la Tatiana Albert. És el cosí de la Laia i en Xavier que es va quedar amb la colla després de visitar el poble i les festes de Sant Zenon i Sant Roc. Porta el mateix nom del patró d'Arenys, però va vestit de captador dels macips. La seva presentació fou el 9 de juliol del 2010, tot i que es va estar fent des del desembre de 2009. </p> <p>Als gegants els acompanyen els capgrossos i un drac. L'any 1919, Jaume Gras Janer va donar els quatre primers capgrossos que va tenir la vila, però aquests ja no existeixen. Va ser l'any 1954 quan Joaquim Mollfulleda, donà uns capgrossos que van servir com a acompanyants als gegants d'Arenys. Posteriorment, Manuel Romans va donar una munió de capgrossos que encara es conserven. </p> <p>El Drac Arenyot va ser un regal fet per la família Regàs. El pots trobar recorrent els carrers de la vila per dies senyalats com Sant Jordi, Sant Zenon i durant la Nocturna de Sant Roc. El nom s'escollí per votació popular i conservat en una faixa que sempre du al coll simbolitzant el seu lligam amb els gegants i els geganters de la vila. Fet al Magic World d'Arenys de Munt, el drac es desplaça sobre rodes empès per una sola persona des de dins, la seva boca és mòbil.</p> 08006-401 Arenys de Mar <p>En Tallaferro i na Flor d'Alba són la representació mítica de l'antiga monarquia catalana, són el rei i la reina que acostumaven a ser els personatges centrals dels contes de principis de segle. Van ser creats l'any 1955 per Domènec Umbert. La seva primera aparició va ser per l'enramada de la plaça d'Arenys de Munt i el 8 de juliol de l'any 1955, vigília de Sant Zenon, oficialment per Sant Zenon. La parella de gegants la va costejar Josep Pons i Vila. Qui els va cedir a la vila d'Arenys de Mar.</p> <p>El primer vestuari que van portar els gegants va ser dissenyat i confeccionat per Miquel Guri. Als anys vuitanta, el sastre arenyenc Francesc Calopa, cenyint-se als models originals, va adaptar i confeccionar un nou vestuari del qual en va ser característic el vol de les faldilles. Aquest segon vestuari fou renovat, per l'actual, el Sant Zenon del 2015 amb motiu del 60è aniversari dels gegants mantenint la inspiració en el model original.</p> <p>Aquests gegants no són únics, ja que el motlle no va ser destruït, tal com s'havia pactat amb l'autor. Per això, es poden trobar gegants exactes com és el cas dels de Premià de Mar. L'únic que canvia, respecte a en Tallaferro i na Flor d'Alba és el vestuari i alguns detalls.</p> 41.5827401,2.5478625 462311 4603549 08006 Arenys de Mar Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94065-02image.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94065-031523316481.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94065-04image.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94065-05image.jpg Física Contemporani Patrimoni moble Col·lecció Pública Lúdic Inexistent 2023-11-08 00:00:00 Jordi Montlló Bolart Els gegants, capgrossos i bestiari festiu són elements vius, dinàmics i protagonistes de festes populars dels municipis catalans. No tindrien sentit o restarien fossilitzats i oblidats si no fos per tota una colla de persones i una colla de músics que els fan ballar. Gent que treballa per difondre el patrimoni cultural immaterial a través de la diversió, la festa i l'alegria. Surten en dies de festa Major i festes com la Marededéu del Carme, Sant Roc, o Sant Zenon. 98 53 2.3 2484 21 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
37751 Col·lecció de Fauna Jordi Puigduví https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-de-fauna-jordi-puigduvi Petita col·lecció d'ous, nius i animals dissecats. Bàsicament ocells i algun petit mamífer. Estan presentats en petites escenografies reproduint paisatges i ecosistemes. L'exposició està dividida en dos àmbits, per una banda la col·lecció d'ous i nius d'ocells i per l'altre la col·lecció d'aus i mamífers més propis dels nostres paisatges mediterranis. La col·lecció d'ous i nius d'ocells està formada per 150 nius i 1500 ous de diferents espècies, ordenats segons el lloc on es fa el niu i el material utilitzat en la seva construcció. La col·lecció d'aus i mamífers es mostra presentant les diferents espècies en els ambients on viuen: alzinars i pinedes, zones humides, bosc de ribera, medi urbà, alta muntanya, conreus i erms. Així com una mostra de les diferents espècies d'ànecs que es poden trobar a Catalunya. Aquesta exposició 'Fauna vertebrada' té com a objectiu mostrar la diversitat d'espècies d'aus i mamífers presents a les contrades del Maresme, i per extensió d'altres comarques de Catalunya. Existeix, també, un important fons museístic d'exemplars naturalitzats d'espècies de mamífers i aus, ous i nius que resten emmagatzemats, com fons de material científic, a l'abast d'estudiosos de la zoologia i més concretament de l'ornitologia. 08007-66 Rial de Bellsolell, 5 La col·lecció de Fauna vertebrada porta el nom de Jordi Puigduví, veí d'Arenys de Munt, que va fer possible aquest fons museístic. La compra es realitzà l'any 1991 per un import de 2 milions de les antigues pessetes. 41.6102800,2.5411400 461767 4606609 08007 Arenys de Munt Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37751-foto-08007-66-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37751-foto-08007-66-3.jpg Inexistent Patrimoni moble Col·lecció Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 Jordi Montlló Bolart Gratuït 53 2.3 21 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
37853 Rellotges de sala o paret fets per la nissaga Roca https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotges-de-sala-o-paret-fets-per-la-nissaga-roca PONS i GURI Josep Maria i RODRÍGUEZ FITA, Montserrat (2002). Una antiga rellotgeria arenyenca Arenys d'Amunt 1742-1837, Arenys de Mar, 1799-1837. Arenys de Mar. TUDURÍ VALLS, Isabel (1986). La indústria rellotgera a Arenys de Munt. A Arennios, núm. 2, desembre de 1986. Col·lectiu pel Museu-Arxiu d'Arenys de Munt, pp. 13 i 14. XVIII, XX Tres exemplars de rellotges domèstics d'estil català, fabricats a Arenys a la segona meitat del segle XVIII per Francesc Roca i Tolrà, Feliu Roca i Catà i Genís Pou. Comprats per l'Ajuntament d'Arenys de Munt. Pons i Guri (2002) va estudiar i publicar un treball sobre els rellotges d'Arenys molt acurat. Ell ens explica les característiques. Els rellotges d'Arenys del segle XVIII i primer quart del XIX es presenten com uns rellotges de paret o sala. La decoració de l'esfera amb motllures cantoneres de metall, recorden els d'estil anglès. Respon al prototipus de rellotge de paret amb pèndol i corda de pesos per un dia (en realitat 30 hores). Rematen la peça dues campanes per tocar hores, quarts i despertador per mitjà de martellets de caputxina, és a dir amb peça separada de l'eix, on entra a pressió. La mida no es homogènia, aproximadament són de 30 x 21 x 18 cm, amb la gàbia de ferro, pilastres quadrades i un únic pont-platina al centre. Funcionen amb força de tres peces, pèndol, àncora i la roda de fuga, que actualment es coneix per escapament català. Al frontís dos cercles concèntrics en un àrum de zenc, l'un interior, que en els rellotges més corrents -els que tenen una busca curta horària i una de més llarga pels minuts- el cercle interior té incises les hores en xifres romanes i l'extrem els minuts en xifres aràbigues. En els escassos rellotges d'una sola busca, tant per assenyalar hores com minuts, el disseny és sense numerar al cercle interior, mentre que les hores figuren a l'exterior. Els cercles són fets a compàs i les incisions i xifres executades a pols sobre el zenc. Les busques generalment són de ferro i de disseny molt simple, amb la punta de fletxa amb una esquemàtica ornamentació que recorda la del N de la cartografia. Algun exemplar d'etapa més avançada, es mostra amb menys austeritat i a voltes en llautó o coure. Al cimal del mateix frontís, en un frontó arrodonit, hi ha clavat un disc també de zenc on, per incisió manual de punxó hi figuren, l'any de confecció, el seu origen de Catalunya o Cataluña, la localitat amb el nom d'Arenys, Arenÿs o bé Areñs i sovint el nom i el cognom del rellotger constructor. Són lletres fetes amb menys pulcritud que en l'esfera. No presenta número d'ordre de producció. En la trentena de rellotges fets a Arenys -excepte tres- hi llueix en la retolació del disc l'esment de ser fets a Catalunya o Cataluña, peculiaritat que no trobem en cap dels altres 118 exemplars catalans fins ara localitzats. En algun exemplar tardà, l'esfera és de porcellana blanca. En altres es conserva un dispositiu circular de llautó a l'entorn de l'eix de les busques per graduar el despertador. Difícilment hom trobarà aquest tipus rellotges en la seva integritat originària, tant per les renovacions de peces i reparacions, com per alguna restauració, i encara més per l'abandó sofert. La valoració d'aquests rellotges és relativament recent. El pèndol és una de les parts menys conservades dels rellotges catalans del s.XVIII, només coneixem un dels del Museu d'Arenys de Mar. La part ornamental és a base de peces de fosa de llautó, d'estil barroc. A l'entorn de l'esfera horària, quatre peces idèntiques repartides a les cantonades de la cara davantera. A cada costat del disc del frontó, hi ha dues altres peces de fosa de llautó, ben iguals en gairebé tots els rellotges fets a Arenys, a base de motius vegetals; i en l'angle de cada una de les quatre peces que fan cantó a l'esfera hi figura una testa humana de caient mitològic. Aquesta uniformitat es trenca només en un dels exemplars conservats. Sembla que aquestes peces de fosa no eren produïdes al taller del rellotger, sinó comprades a fora, ja que algun exemplar de rellotge d'altres localitats també fa ús d'idèntiques peces ornamentals. En algun exemplar es pot veure el rastre d'un disseny previ dels engranatges fet amb compàs i punxó sobre planxes metàl·liques per a la confecció d'unes peces que serien produïdes manualment amb treball de llima. 08007-168 Ajuntament d'Arenys de Munt , Rambla Francesc Macià, 59 Informació de l'estudi de Pons i Guri (2002) sobre la nissaga dels Roca: La família dels Roca, és originària de Juneda (les Garrigues), i es va establir a Arenys d'Amunt a l'inici del s. XVIII. JOSEP ROCA I SANTANDREU (Juneda -1690 / Arenys d'Amunt- 1774). És el primer de la nissaga que radica a Arenys d'Amunt. El 1715 es casà amb Teresa, filla de Bernat Catà, arrelant definitivament a Arenys. En les capitulacions matrimonials consta d'ofici serraller, en documents del 1719 en endavant com a rellotger, i a vegades, serraller i rellotger. S'esmenta com a encarregat del rellotge públic de la vila, ja abans del 1742. Com a rellotger figura inscrit en la confraria gremial dels menestrals d'Arenys d'Amunt sota l'advocació de sant Joan. Tingué dos fills, Feliu i Francesc, i dues filles. Feliu, fou heretat pel pare l'any 1745 en els seus capítols matrimonials. Francesc, es casà el 1750 amb Antònia Novell, donzella de Santa Maria de Palautordera, on exercí de rellotger. Josep Roca i Santandreu morí a Arenys de Munt el 8 d'octubre de 1774. No podem atribuir-li cap dels rellotges conservats i identificats com del taller dels Roca, el més antic és datat de l'any 1775. I tampoc l'autoria dels quatre exemplars que es conserven i no porten firma ni data de fabricació. El 1752, en la plenitud de Josep Roca, trobem el seu fill Feliu, amb 32 anys, obrant com a mestre d'un rellotge dels anomenats de paret o de sala. FELIU ROCA I CATÀ (Arenys d'Amunt 1720-1792). Hereu de l'anterior. Es casà el 1745 amb Esperança Tolrà i Lledó de Vilassar de Dalt. Pertany a la confraria dels menestrals de sant Joan, tingué el càrrec de clavari. És el primer que deixa rastre documentat de la construcció de rellotges de sala, com a mínim des de 1752, quan fa lliurament de l'obra acabada a l'hisendat Bellsolell qui el qualifica de mestre. Però no podem atribuir-li l'autoria dels cinc rellotges que llueixen el nom de Feliu Roca. El cap de la família i dels negocis seguia essent el vell Josep Roca i, oficialment, Feliu Roca durant la vida del pare no prengué la categoria de mestre en la confraria i esperà el seu ascens fins a l'any 1783. Feliu va incrementar el patrimoni dels Roca i la seva participació en la vida social de la localitat. En el règim autoritari d'aleshores, hi havia dissensions i grupets que malden pel govern local. Feliu es mou en el sector que compta amb el noble i batlle natural de les viles d'Arenys d'Amunt i d'Avall, Bonaventura de Jalpí i de Vilalba i altres hisendats com els Bellsolell i els Borrell. L'any 1777, Bonaventura de Jalpí nomenà batlle d'Arenys d'Amunt Feliu Roca i el duc de Medinaceli, com a baró jurisdiccional, va confirmar el nomenament. Això portà llargs conflictes amb els regidors de l'Ajuntament que eren del grup oposat. L'any 1748 va néixer Francesc, l'hereu. Tingué dos altres fills, Josep i Feliu. El 1768, Francesc, l'hereu, va contraure matrimoni amb Teresa Fontrodona (de Caldes d'Estrac) i fou instituït hereu pel seu pare. En les capitulacions matrimonials hi fou present el vell Josep Roca per donar la seva conformitat a l'heretament. Feliu Roca, igualment, es preocupar de dotar les seves filles casadores, i de situar, els altres dos fills. Feliu fou apotecari, i li pagà el viatge i les despeses d'establir-se a Còrdova de Tocuman, a Buenos Aires. A Josep, li féu aprendre l'ofici de tirador d'or i l'establí a Barcelona. Feliu Roca i Catà, morí a Arenys d'Amunt el 2 de novembre de 1792, i el succeí el seu fill Francesc. FRANCESC ROCA I TOLRÀ (Arenys d'Amunt 1748-1807). El 1768 es casà amb Teresa Fontrodona i Ribas de Caldes d'Estrac. Van tenir quatre fills, Feliu era l'hereu, i els altres, Josep, Pere i Martí. Participa en la vida pública local i és regidor a l'Ajuntament l'any 1797. Figuren al seu nom la major part de rellotges del taller dels Roca avui coneguts, amb dotze exemplars datats que van des de l'any 1775 al 1800, i un tretzè sense data. (Continua a observacions) 41.6113600,2.5394800 461630 4606730 08007 Arenys de Munt Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37853-foto-08007-168-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37853-foto-08007-168-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37853-foto-08007-168-3.jpg Física Contemporani|Modern Patrimoni moble Col·lecció Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 Jordi Montlló Bolart Francesc Roca, Feliu Roca i Genís Pou (Continuació història) Al disc del frontó dels que figuren al seu nom, els anys 1775, 1777 i 1782 i en un de no datat hi posa 'Franch. Roca', en dos del 1777 'Frch. Roca' i en sis altres, datats del 1775 al 1800, 'Franch. Roca' el seu ofici 'regr.' abreviació de re[llot]g[e]r. A finals del s. XVIII, el diner aflueix a Arenys d'Avall o de Mar, arran de les travessies atlàntiques. La vila creix a llevant de la Riera, al lloc conegut per La Bomba; el 1791, Francesc hi va comprar un cós i mig de terra. S'inicia l'expansió de les activitats industrials dels Roca a Arenys de Mar. El 1800 instal·la a la casa de la Bomba d'Arenys de Mar el fill Josep, que tenia 18 anys i figura en les matrícules industrials, però en els cadastres consta l'immoble a nom de Francesc. L'hereu, el segon Feliu, segueix al capdavant del negoci a Arenys d'Amunt. L'establiment d'Arenys de Mar, fou una activitat industrial complementària de la d'Arenys d'Amunt i tant Francesc com els seus fills Feliu i Josep seguiren vivint a la vila d'origen. Francesc Roca morí a Arenys d'Amunt el 14 de gener de 1807, deixant per hereu a Feliu, qui ho era per les capitulacions matrimonials.FELIU ROCA I FONTRODONA (Arenys d'Amunt 1772- 1867). Batejat amb els noms de Francesc, Feliu i Josep, noms del seu pare, avi i besavi. Però adoptà i figurà sempre amb el de Feliu. El 1800 es casà amb Antònia, filla de Sebastià Cabot de la Creu, de Llavaneres, i seguí treballant al costat del seu pare en la rellotgeria d'Arenys d'Amunt, mentre que Josep romania en la d'Arenys de Mar. En política es situa al costat absolutista, com els més importants terratinents d'Arenys d'Amunt. El 1872 és designat batlle reial i, després de fer el jurament de fidelitat a Ferran VII i possessionar-se del càrrec, posa per secretari de l'Ajuntament el seu company de causa Ramon Bellsolell. A la caiguda del sistema anterior, compromès en conspiracions carlistes, l'any 1834, va ser represaliat pel govern liberal. D'aquest Feliu Roca, coneixem un sol rellotge de sala, datat el 1814, i localitzat al casal Ramis-Milans d'Arenys de Mar i al qual potser no fou aliè el seu germà Josep, que seguia amb la rellotgeria del carrer de la Bomba. La manca d'altres exemplars atribuïbles a aquesta darrera etapa fa pensar en una notable minva de la producció de rellotges dels Roca i potser amb una posterior extinció de l'activitat al tombar el primer quart del s.XIX. La manca de documentació a l'Arxiu Municipal d'Arenys d'Amunt, la pèrdua de la família Roca i la destrucció de protocols notarials del s. XIX a Arenys de Mar a l'estiu de 1936, no permeten aclarir les coses. La presència de Josep Roca i Fontrodona a la rellotgeria de la Bomba d'Arenys de Mar, acaba l'any 1819, i el seu lloc, el pren Feliu, que també és el titular cadastral de l'immoble. Del 1824 a 1887, Feliu Roca és propietari de quatre cases a Llevant de la Riera d'Arenys de Mar i no figura a la casa de la Bomba. Segueix tributant com a rellotger a Arenys de Mar fins el 1837. Després no figura en els padrons i llistats impositius. Feliu Roca Fontrodona, conservà i augmentà el patrimoni familiar amb nombroses propietats a Arenys d'Amunt, on morí com un veritable hisendat, més que no pas un industrial. Morí el 15 de febrer del 1867, amb 94 anys, deixant tres fills: Josep, Maria-Ventura i Teresa. L'hereu, Josep Roca i Cabot, que fou el darrer rellotger de la nissaga, es casà amb Antònia Bellsolell, morí l'any 1878, i va deixar un fill, Josep, que ja no fou rellotger i que, mort sense descendència, s'extingia la dinastia dels Roca.Pons i Guri (2002) ha fet una recerca sobre el tal Genis Pou, que signa un dels tres rellotges d'aquesta fitxa. Les seves conclusions són que es tracta d'un Genís Pou no era d'Arenys, ni del d'amunt ni del d'avall. Jaume Xarrié dóna a conèixer, d'aquells temps, un Miquel Pou que firma un rellotge a Terrassa. Tal volta, Genís pot pertànyer a la família del rellotger egarenc i estigués amb els Roca per treballar o per aprendre l'ofici. 98|94 53 2.3 21 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
37862 Col·lecció de l'Associació de Puntaires d'Arenys de Munt https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-de-lassociacio-de-puntaires-darenys-de-munt <p>FORN i SALVÀ, Francesc (1994). La col·lecció Vinyals de puntes. A Arennios, núm. 25, març de 1994. Col·lectiu pel Museu-Arxiu d'Arenys de Munt, pp. 8 - 9.</p> XIX-XX <p>Col·lecció de peces relacionades amb l'activitat de fer puntes de boixet. Els patrons i les matrius són els elements més abundants. Tot i que no està inventariat, es podria parlar d'uns dos mil exemplars de cada. La majoria estan guardats en planeres, calaixos metàl·lics plans i amples, d'altres amb carpetes. També hi ha puntes antigues i modernes; per exemple un cos de vestit del segle XI o una tovallola de combregar o una mantellina. També disposen d'un mostrari i fotografies antigues i modernes de puntaires d'Arenys de Munt.</p> 08007-177 Can Borrell <p>L'entitat fou fundada l'any 1991 i ha anat recollint material procedent de donacions particulars i, sobretot, de la col·lecció Badia-Viñals. Altres peces són comprades: Les germanes Maria i Mercè Badia, nétes d'uns randers d'Arenys de Munt (Josep Viñals i Josepa Rossell) van fer donació d'un miler de patrons i fulls i de dos mostraris al Col·lectiu per al Museu Arxiu d'Arenys de Munt, i aquests la cediren en dipòsit a l'Associació de Puntaires d'Arenys de Munt.</p> 41.6097300,2.5384900 461546 4606549 08007 Arenys de Munt Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37862-foto-08007-177-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37862-foto-08007-177-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni moble Col·lecció Privada accessible Científic 2020-10-07 00:00:00 Jordi Montlló Bolart 98 53 2.3 21 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
37929 Col·lecció del Museu Arxiu d'Arenys de Munt https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-del-museu-arxiu-darenys-de-munt <p>BARRERA, Agustí (1996). 10 anys d'Arennios, 11 anys de Col·lectiu, 15 anys de defensa del nostre patrimoni històric, cultural i natural. A Arennios, núm. 35, setembre de 1996. Col·lectiu pel Museu-Arxiu d'Arenys de Munt, pp. 12-15. VIADER, Montserrat i FORN, Francesc (1986). Les pedres renaixentistes de l'Altar Major de Sant Martí d'Arenys. A Arennios, núm. 2. Col·lectiu pel Museu-Arxiu d'Arenys de Munt, pp.9 i 10.</p> I-XIX Objectes que no tenen les mesures preventives de conservació necessàries. <p>Col·leccions variades referents a la història local d'Arenys de Munt. Una part de la col·lecció és arqueològica, dels jaciments romans de Can Jalpí i Can Bellsolell. També hi ha documentació i objectes diversos. Destaca una talla policroma del segle XVII de la Mare de Déu del Roser. No es coneix l'origen d'aquesta talla, però era d'una família d'Arenys que se la volien vendre a un antiquari. La gent del Col·lectiu va aconseguir comprar-la al mateix preu (75.000 ptes de l'any 1987) gràcies a un donatiu particular. També és remarcable les pedres corresponents a l'altar major de l'església fet per Jaume Safont, que a l'any 1936 es va desmuntar i s'utilitzaren per fer un mur. No s'han pogut recuperar totes, només una petita part. Entre els objectes també hi ha un alambí, ampolletes i cartells pulicitaris provinents de Licors Lladó; una ventadora, arades i altra maquinària, eines agrícoles, i ceràmica popular. Hi ha una considerable quantitat de documentació, alguna fotocopiada, i separada de l'arxiu històric. Destaca un conjunt de cartes (fotocòpies) entre Joaquín de Arquer i Joan de Borbó; fons de l'empresa tèxtil Can Borés; programes de Festa Major i Bredes; documentació de les eleccions municipals des de 1987; fons de la Germandat del Remei (1899-1959); fotocòpies d'un centenar de pergamins de Ca l'Arquer des dels segles XIII a XVIII (els originals estan a l'Arxiu Nacional de Catalunya). També conserven tres o quatre centenars de fotografies de tema local: masies, fets i esdeveniments socials i culturals, etc.</p> 08007-244 Can Borrell <p>El grup del Col·lectiu es comença a formar arrel de la primera exposició d'eines i objectes locals que es va fer l'any 1981. Aquest procés culminà l'any 1985 amb la creació del Col·lectiu pel Museu-arxiu d'Arenys de Munt, i l'any 1986 amb el primer número de la revista Arennios. Pel que fa a les pedres renaixentistes de l'Altar Major de Sant Martí, van restar entaforades durant més de 50 anys en el mur de contenció del pati de les escoles. Els treballs per extreure-les van començar el setembre de l'any 1980 i es van allargar fins el desembre. Es van recuperar uns 26 fragments en relleu i els que participaren d'aquesta tasca diuen que una altra vintena van quedar per sempre més sota una capa de formigó a causa de les obres que s'estaven realitzant en aquells moments.</p> 41.6097300,2.5384900 461546 4606549 08007 Arenys de Munt Restringit Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37929-foto-08007-244-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37929-foto-08007-244-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37929-foto-08007-244-3.jpg Física Romà|Modern|Contemporani|Antic Patrimoni moble Col·lecció Privada accessible Científic 2020-10-07 00:00:00 Jordi Montlló Bolart 83|94|98|80 53 2.3 21 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
37953 Fons del Museu d'Arenys de Mar referent a Arenys de Munt https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-del-museu-darenys-de-mar-referent-a-arenys-de-munt XVI Es tracta de peces procedents del municipi d'Arenys de Munt que es troben en el Museu d'Arenys de Mar. En concret són dues peces procedents de l'antiga església: - Clau de volta de la capella lateral de l'Església de Sant Martí que representa a Sant Pere i Sant Pau. L'autor és l'escultor Jaume Safont. - Escultura en forma de cap de vedell en pedra de color gris, enganxada en un suport de fusta (número 3805 de l'inventari del Museu d'Arenys de Mar). És obra de Jaume Safont i fa 21 x 14'5 cm i és del segon quart segle XVI. - Grup de rajoles procedents del Mas Pascual d'Arenys de Munt. Segons Pons i Guri són de finals del segle XVI. 08007-268 Carrer de l'Església, 43 Segons testimoni del senyor Josep M. Pons i Guri, la clau de volta i l'escultura amb cap de vedell, les va treure de les escombraries d'unes obres que es van realitzar. La clau de volta i les rajoles del Mas Pascual estan encastades a la paret del vestíbul de l'Ajuntament, que abans era la seu de l'antic Museu d'Arenys de Mar. 41.6113800,2.5394700 461629 4606732 08007 Arenys de Munt Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37953-foto-08007-268-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37953-foto-08007-268-3.jpg Física Modern Patrimoni moble Col·lecció Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 Jordi Montlló Bolart Jaume Safont (clau de volta i escultura) 94 53 2.3 21 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
38016 Museu del Càntir https://patrimonicultural.diba.cat/element/museu-del-cantir <p>CALVO, Oriol (2000) Museu del Càntir d'Argentona. Inauguració del nou estatge. Museu del Càntir d'Argentona. 2000. MONTLLÓ BOLART, Jordi (1998) Història i actualitat dels museus i col·leccions del Maresme. Treball de recerca del programa de doctorat del Departament d'Antropologia de la Universitat de Barcelona: Recerca en antropologia cultural.Tutor: Doctor Joan Bestard. Inèdit.</p> XX <p>El Museu, tal i com es visita actualment, es va inaugurar el 20 de juliol de l'any 2000. La visita es comença per la planta soterrani, des d'on s'agafa un ascensor que porta a la 2a planta. D'allí es baixa per unes escales fins a la 1a planta, per finalitzar a la planta baixa, on hi ha la botiga i la sala d'exposicions temporals. A la planta soterrani s'explica la relació de la humanitat i l'aigua mitjançant atuells construïts segons els seus recursos, coneixements tècnics i conceptes culturals. En el segon àmbit d'aquesta planta es mostren diferents formes, tipologies i funcions dels atuells d'aigua. L'àmbit 3 el trobem a la segona planta, on s'explica la història del càntir. Comença amb la prehistòria fins els nostres dies. A l'àmbit 4 es mostren diferents tipologies de càntirs, fins a 30 de diferents, adaptant-se a les necessitats més diverses. L'àmbit 5 explica el procés d'elaboració d'aquests atuells. A la planta primera s'h mostren exposicions monogràfiques i canviants, d'una durada anual.</p> 08009-1 Nucli urbà. Pl. de l'Església, 9 <p>La raó per la qual existeix el Museu del Càntir a Argentona és de tipus històric i ens hem de remuntar a mitjans del segle XVII, quan les aigües d'Argentona van ser objecte d'un accident que va fer que sortissin dolentes i provoquessin una greu pesta a la població (1650 - 1652). Es va invocar a St. Domènec de Guzman, tingut com a patró de les aigües, perquè fes que aquestes tornessin a sortir bones. Argentona va fer un 'vot de poble' i posà les seves nombroses fonts sota la seva protecció amb resultats positius. Les aigües van tornar a sortir bones i des d'aleshores cada any se celebra la festivitat de St. Domènec, el 4 d'agost, en recordança i agraïment a aquest esdeveniment. A partir de la recuperació de la festa del càntir, la persona que estava al davant d'aquesta entitat 'Amics d'Argentona', Jaume Clavell, va començar a col·leccionar càntirs pel seu compte. Era un home que en sabia molt de terrissa. L'any 1975 es va plantejar la possibilitat de fer una biblioteca on ara hi va haver el primer museu; però, al final es va deixar córrer aquesta idea perquè La Caixa Laietana va equipar una biblioteca popular molt aprop. Llavors el senyor Jaume Clavell, va proposar que es creés el Museu del Càntir i la proposta va ser acceptada per l'Ajuntament. Era l'any 1975, coincidint amb el 25 è aniversari de la recuperació de la festa. Es va començar amb la col·lecció inicial d'aquest senyor, unes 300 peces; posteriorment es van aconseguir 16 peces del Museu de Ceràmica de Barcelona, de càntirs de volta (ss XIV- XVIII), dels que sortien en les voltes d'edificis antics. Llavors es va crear un concurs de ceràmica i terrissa, a nivell de tot l'Estat. Amb aquesta mecànica, on els terrissers participaven en el concurs, moltes peces ja quedaven en el Museu, sense necessitat de fer treball de camp per tota la Península. Això fou positiu perquè durant els anys 70 encara hi havia molts terrissers que actualment han deixat l'ofici; són peces que ara costarien bastant d'aconseguir. A més, també es van fer algunes compres puntuals, que amb el temps s'han anat incrementant. Cal destacar la compra d'un càntir de Pau Picasso. Actualment l'entrada de peces és molt selectiva, perquè va arribar un moment que amb això del concurs, entraven peces que ja teníen o que els terrissers ja no presentaven les peces tradicionals sinó que inventaven formes noves, que no tenien interès etnogràfic. També va baixar el nombre de participants, es repetien moltes formes,... fins que a l'any 1990 es va convocar per darrera vegada (XVI Mostra-Concurs de Ceràmica i Terrissa del Càntir). A partir de l'any 1991 es va mostrar una fira que ha funcionat molt bé. Actualment el fons del museu està compost per unes 3000 peces, agrupades en les següents col·leccions o seccions: arqueologia, terrissa medieval i moderna, terrissa contemporània i ceràmica artística.</p> 41.5541100,2.4003400 449992 4600445 1975 08009 Argentona Fàcil Bo Física Patrimoni moble Col·lecció Pública Científic 2023-05-16 00:00:00 Jordi Montlló Bolart / ACTIUM 53 2.3 21 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
38081 Fons d'art de l'Ajuntament https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-dart-de-lajuntament Fons d'art de l'Ajuntament format bàsicament per pintura, en diferents de les seves tècniques: aquarel·la, olis, gravat, carbó,... El modus d'adquisició és bàsicament a partir del concurs anual de pintura ràpida. Però també hi ha donacions. La més important fou la de l'Aixernador, amb més d'un centenar d'obres de diverses tècniques: olis, aquarel·les, gouache, carbó, pastel serigrafia, gravat, acrílic, fotografia, ceràmica i escltura. Amb la donació també hi anaven 292 arxivadors i 37 capses, que han passat a l'arxiu. Destaquen alguns autors com Martí Alzina, Rovira Brull , Yago Vilamañà, Vila Arrufat, Raul Capitani,... 08009-66 Varia 41.5554700,2.4003200 449992 4600596 08009 Argentona Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38081-foto-08009-66-2.jpg Física Contemporani Patrimoni moble Col·lecció Pública Científic 2022-12-14 00:00:00 Jordi Montlló Bolart / ACTIUM Es troba en diferents dependències municipals i en els magatzems de la Velcro. 98 53 2.3 21 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
41894 Objectes arqueològics Museu de Mataró https://patrimonicultural.diba.cat/element/objectes-arqueologics-museu-de-mataro VI-I aC Fons d'objectes arqueòlogics procedents de les excavacions de jaciments de Cabrera de Mar, que es formen part del fons del Museu de Mataró. Destaquen els objectes de cronologia ibèrica, tant ceràmics com metàl·lics, procedents de l'aixovar de les necròpolis de Can Rodon de l'Hort i del Turó dels Dos Pins, entre els que sobresurten l'armament, com espases, puntes de llança o umbons d'escut. També són destacables les restes ceràmiques procedents del poblat ibèric de Burriac, algunes de les quals amb restes d'epigrafia en ibèric. També cal fer esment de la important col·lecció numismàtica procedent de les excavacions en territori de Cabrera, com les monedes trobades a Burriac. 08029-157 Carrer Sant Josep, 9. Mataró 41.5260800,2.3933000 449383 4597337 08029 Cabrera de Mar Obert Bo Física Ibèric Patrimoni moble Col·lecció Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 Marc Guàrdia i Llorens 81 53 2.3 21 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
42064 Fons del Museu - Arxiu de Vilassar de Dalt procedent de Cabrils https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-del-museu-arxiu-de-vilassar-de-dalt-procedent-de-cabrils BENITO i MONCLÚS, Pere (1997) Catàleg de la documentació en pergamí del Museu Municipal de Vilassar de Dalt. Fons Armengol. Museu Municipal de Vilassar de Dalt, octubre de 1997. Inèdit. El Museu Arxiu de Vilassar de Dalt està ubicat a la Masia de Can Banús, des de l'any 1974. Correspon a l'antic mas canals, depenent del monestir de Sant Marçal del Montseny. Els Canal, com la resta de pagesos dependents de Sant Marçal del Montseny, obtingueren la condició d'aloers l'any 1365. A la segona meitat del segle XV passà a denominar-se Serra. Està inventariada en el catàleg del Pla Especial de protecció del patrimoni de l'Ajuntament de Vilassar de Dalt. La temàtica del museu està centrada en arqueologia, ciència i tècnica (tèxtil), però també alguns element d'art, arts decoratives i etnografia. No disposa d'una exposició permanent, sinó que s'hi fan diverses exposicions temporals, fruit del treball de les diferents seccions de col·laboradors voluntaris (arqueologia, història, fotografia, pessebristes ....) o d'entitats locals. Segons consta en el registre de museus de la Generalitat, la data de formació del museu és de 1961, com a formalització legal de la col·lecció arqueològica reunida pel 'Grup d'Arqueologia Local'. Els inicis del Museu cal buscar-los en aquest Grup d'Arqueologia, al capdavant del qual hi havia Jaume Ventura, que actuava de subcomissari local d'excavacions arqueològiques, sota la tutela del Baró d'Esponellà. Els inicis d'aquest grup cal buscar-los a partir de la segona meitat dels anys 40 que realitzaren la primera campanya arqueològica a l'acabament de la Segona Guerra Mundial, sota la direcció del Dr. Serra Ràfols i de Marià Ribas. De les intervencions a partir dels anys 40 es va formar la col·lecció arqueològica A partir de 1980 va començar l'interès per la indústria i es van recuperar materials de les fàbriques tèxtils de Vilassar. Amb aquests elements es va muntar una exposició 'La Fàbrica i el carrer' als locals d'una antiga fàbrica, Can Valls, on havien de quedar instal·lats com exposició permanent, però un incendi va malmetre alguns materials. Actualment el Museu Arxiu de Vilassar de Dalt consta com col·lecció dins el Registre de la Generalitat i està treballant amb l'objectiu de registrar-se com a Museu. Forma part de la Xarxa de Museus Locals de la Diputació de Barcelona. El material procedent de Cabrils ubicat en el seu fons és: Màquina de moneda falsa procedent de Can Xinxa Material arqueològic obtingut durant l'època de la Comisaria Provincial de Excavaciones Arqueològiques, per les excavacions de Jaume Ventura i el grup local d'arqueologia. Hem constatat els següents elements: Núm. 120: àmfora reconstruïda procedent del Montcabrer. Núm. 119: una sivella de bronze. Núm. 403: 6 fragments de sílex procedent de la Cova de les Encantades. Núm. 528 i 529: elements de sílex procedent de donacions. Núm. 1544 i 1550: dos tampons de La Concòrdia. Núm. 2283 a 2288: diversos fragments de ceràmica grollera feta mà procedents de la zona de la Mútua Metalúrgica. Un altre lot procedent de Cabrils que es conserva en el Museu-Arxiu de Vilassar és una sèrie de documents referits a una mateixa finca, relacionats amb l'Hostal de la Plaça. Hi ha escriptures, capítols matrimonials i altres des de principis del segle XVIII fins a principis del segle XX. Aquests documents van ser una donació d'Aurora Mas, el novembre de 2004. També es conserva documentació procedent de Ca l'Armengol de Cabrils (masia avui desapareguda). Es tracta d'una quarantena de pergamins restaurats i classificats per Pere Benito. 08030-137 C. Marquès de Barberà, 9 de Vilassar de Dalt. Amb la desaparició de Jaume Ventura també es van perdre materials i informació que només tenia ell. És possible que s'hagin perdut peces extretes de jaciments de Cabrils, però això mai ho sabrem. 41.5262700,2.3676400 447243 4597374 08030 Cabrils Obert Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42064-foto-08030-137-1.jpg Física Antic|Modern Patrimoni moble Col·lecció Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 Jordi Montlló Bolart Per consultar aquests fons us podeu posar en contacte amb el Museu 93 750 74 88. 80|94 53 2.3 21 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
42065 Fons del Museu de l'Estampació de Premià de Mar procedent de Cabrils https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-del-museu-de-lestampacio-de-premia-de-mar-procedent-de-cabrils VIaC-VdC Es conserven materials arqueològics procedents dels jaciments de Cabrils del Turó de l'Infern (1984), Cova de les Bones Dones, del Poblat Ibèric del Cementiri, de la vil·la de l'Alzina Surera i una fitxa i fragments informes de ceràmica del Camí de la Font d'en Didol. 08030-138 C. Joan XXIII, 1 (Premià de Mar) 41.5262700,2.3676400 447243 4597374 08030 Cabrils Fàcil Bo Física Ibèric|Romà Patrimoni moble Col·lecció Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 Jordi Montlló Bolart 81|83 53 2.3 21 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
42066 Fons del Museu de Mataró procedent de Cabrils https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-del-museu-de-mataro-procedent-de-cabrils 2000aC-200 Materials arqueològics procedents dels jaciments de la Vil·la del Sant Crist (fitxa 17), Sitja del Camí del Mig (fitxa 29) i d'una excavació en el jaciment del Camí del Cementiri (fitxa 10). Els materials són d'època romana, del bronze i ibèrics respectivament. 08030-139 Carreró 17-19 de Mataró 41.5262700,2.3676400 447243 4597374 08030 Cabrils Fàcil Bo Física Edats dels Metalls|Antic|Ibèric|Romà Patrimoni moble Col·lecció Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 Jordi Montlló Bolart 79|80|81|83 53 2.3 21 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
42085 Col·lecció del Museu de Cabrils https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-del-museu-de-cabrils CALLS, Albert (1993) Museu històric municipal de Ca l'Arrà (Cabrils). La Clau, nov-93 del 12 al 18 Ca l'Arrà. Díptic de difusió. No hi ha un magatzem que reuneixi les condicions mínimes de conservació. La temàtica és bàsicament etnogràfica: pagesia, oficis artesans, espais domèstics. També s'hi contemplen les ciències naturals i l'arqueologia. Els diferents àmbits han vingut donats per les motivacions dels voluntaris que el porten. En aquests moments, els materials es troben repartits en diferents llocs, tots provisionals: Can Campins, Font Picant i cases particulars. Destaca el material arqueològic i etnogràfic, i també un parell de plànols del segle XIX, un retaule de 1727 que podria tractar-se del que, segons algunes notícies, estava a la capella de Sant Cristòfol fins fa uns anys. També hi ha una quantitat significativa de documentació variada i una bona col·lecció de fotografies. 08030-158 Can Campins (C. Can Campins s/n) A partir de l'any 1982 un grup de ciutadans de Cabrils van decidir endegar un museu on poder recollir els objectes i testimonis de la història de la població. Es va plantejar a l'Ajuntament, el qual va decidir que pagava el lloguer de la finca de Ca l'Arrà, seu del museu. Des de llavors es van dedicar a buscar tot tipus d'estris per fer realitat el museu. Dos anys més tard, el 19 d'agost de 1984, l'inaugurava oficialment el senyor Miquel Coll i Alentorn, llavors President del Parlament de Catalunya. Sempre ha funcionat amb el treball voluntari, més o menys intens segons la conjuntura. Es va intentar crear un sistema de seccions temàtiques segons les afeccions dels components, encara que no va arribar a bon terme. La única cosa que no ha variat des dels seus inicis ha estat el grup originari de 4 o 5 persones que s'han anat trobant regularment. Des de la seva inauguració s'han fet activitats diverses com exposicions i tertúlies, a la vegada que s'ha col·laborat en diversos actes de caire cultural. 41.5255100,2.3637300 446916 4597292 08030 Cabrils Restringit Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42085-foto-08030-158-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42085-foto-08030-158-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42085-foto-08030-158-3.jpg Física Antic|Medieval|Modern|Contemporani|Prehistòric Patrimoni moble Col·lecció Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 Jordi Montlló Bolart La ubicació actual és provisional a l'espera de traslladar-se a la nova seu. No hi ha cap projecte museològic. 80|85|94|98|76 53 2.3 21 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
42091 Col·lecció d'Art de l'Ajuntament https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-dart-de-lajuntament GARCIA BAUTISTA, Victoria (2005). Inventari de la col·lecció municipal d'obres d'art. Cabrils. Inèdit. XX Col·lecció d'obres d'art de l'Ajuntament de Cabrils. La majoria d'obres són quadres fets a l'oli o a l'aquarel·la. També hi ha llapis de grafit, acrílic, escultures i ceràmiques. Alguns dels autors de les obres són: R. Vilar, Vilar Arimany, Pere Reus, I. Felipe, Marzal Carop, Puel Malan, C. Cami Soler, Vaccaro, Magda Genestar, S. Fontanills, J. Capella, Bernal Rubio, etc. Es troben repartits per diferents dependències municipals. 08030-164 C. Domènec Carles, 1 La majoria d'obres procedeixen del concurs de pintura ràpida que es realitza. 41.5262700,2.3676400 447243 4597374 08030 Cabrils Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42091-foto-08030-164-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42091-foto-08030-164-3.jpg Física Contemporani Patrimoni moble Col·lecció Pública Científic 2020-10-07 00:00:00 Jordi Montlló Bolart 98 53 2.3 21 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
48215 Col·lecció de Dosrius al Museu de Mataró https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-de-dosrius-al-museu-de-mataro <p>ABRIL I FIGUERAS, Mn. Jaume (2011). Santuari del Corredor de la Mare de Déu del Socors. Origen, història i restauració del santuari. [S.l.]: Santuari del Corredor de la Mare de Déu del Socors. Parròquia de St. Andreu d'Alfar, p. 81. Font: fons documental del Museu de Mataró. PUIG-PLA, Josep (2017). 'Vida rural i Guerra Civil al Far (1936-1939)'. Duos Rios, núm. 3, p. 141. Http://www.museusenlinia.gencat.cat/ [Consulta: 13-05-2018].</p> <p>Col·lecció heterogènia formada per diversos de materials relacionats amb el terme municipal de Dosrius, que es conserven i custodien al Museu de Mataró. Està formada per les restes del retaule de Sant Iscle i Santa Victòria de l'església parroquial de Dosrius (amb un total de quatre taules), quatre talles escultòriques hagiogràfiques datades entre els segles XVI-XVIII (procedïen del Santuari del Corredor i representen a Sant Cosme, Sant Damià, Sant Joan Baptista i Santa Magdalena), una caixa de roba interior procedent de l'empresa Manufactures Canyamars (mitjans del segle XX) i diverses obres pictòriques paisatgístiques de Dosrius, Canyamars i el Far atribuïdes al pintor Jordi Arenas i Clavell (datades entre l'any 1942 i 1994). Pel qua fa als materials arqueològics provenen de diferents jaciments, excavacions i prospeccions dutes a terme al municipi. Es tracta dels jaciments del Cau de la Serra Polsaruda (2 caixes de materials correponents a la campanya 2007), l'Avenc, el Mirador i la Balmeta (formen part de l'àrea de la serra Polsaruda, campanya 2000), Necròpolis del Bataller, Hipogeu de la Costa de can Martorell (un total de 28 caixes de material, entre les que destaca la col·lecció de puntes de sageta), Puig Pedrós (campanya 2007) i el Dolmen de ca l'Arenes I (campanya 2006-2007).</p> 08075-305 Museu de Mataró - El Carreró, 17 - Mataró <p>Les restes del retaule i les talles hagiogràfiques ingressaren al museu mitjançant un dipòsit del Patrimoni Artístic Nacional, la caixa de Manufactures Canyamars fou una donació de la Fundació Jaume Vilaseca i les pintures corresponen al llegat de Jordi Arenas i Clavell.</p> 41.5946700,2.4060900 450503 4604945 08075 Dosrius Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48215-foto-08075-305-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48215-foto-08075-305-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48215-foto-08075-305-3.jpg Física Edats dels Metalls|Ibèric|Romà|Modern|Renaixement|Popular|Neolític Patrimoni moble Col·lecció Pública Científic 2020-10-07 00:00:00 Adriana Geladó Prat Les imatges han estat cedides pel Museu de Mataró. 79|81|83|94|95|119|78 53 2.3 21 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:22
48216 Col·lecció de Dosrius al Museu de Ciències Naturals de Granollers https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-de-dosrius-al-museu-de-ciencies-naturals-de-granollers <p>ARRIZABALAGA I BLANC, Antoni; BERTRAN I DUARTE, Jordi (1999). 'Un possible elefant antic, Elephas (Palaeoloxodon) antiquus (Falconer i Cautley, 1847), a Canyamars (Maresme)'. II Trobada d'estudiosos del Montnegre i el Corredor: Teatre Monumental de Mataró, 30 de novembre de 1995: ponències. Sant Celoni: Centre de Documentació del Parc Natural del Montnegre i el Corredor; [Barcelona]: Diputació de Barcelona. Servei de Parcs Naturals, p. 73-75. RIERA, Joan Manel (1997). 'Riera d'Argentona: conca amb gent o gent sense conca'. L'Atzavara núm. 7, p. 24-25.</p> <p>Col·lecció de restes fòssils procedent del jaciment paleontològic de la riera de Canyamars. En realitat, aquestes restes corresponen a una molar M3 superior del maxil·lar dret d'un elefàntid (MDG-CCNN, número d'inventari 9989). Pel que fa a la seva datació, cal tenir en compte que les troballes paleontològiques d'aquesta espècie estan datades entre el pleistocè i el würmià antic (de 75.000 a 60.000 anys). El museu compta amb una reconstrucció d'aquest elefant antic.</p> 08075-306 Museu de Ciències Naturals de Granollers - Carrer de Palaudàries, 102 - Granollers 41.5946700,2.4060900 450503 4604945 08075 Dosrius Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48216-foto-08075-306-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48216-foto-08075-306-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48216-foto-08075-306-3.jpg Física Popular|Paleolític Patrimoni moble Col·lecció Pública Científic 2020-10-07 00:00:00 Adriana Geladó Prat Les imatges han estat extretes de l'espai web Geoportal del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. 119|77 53 2.3 21 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:22
51338 Mobles de l'antic Sindicat de Pagesos https://patrimonicultural.diba.cat/element/mobles-de-lantic-sindicat-de-pagesos XX Col·lecció de mobles conservada a Can Desclapers, antiga Cooperativa de Malgrat. En concret, es tracta d'una llibreria, un escriptori, dues butaques i una taula, tots ells fets de fusta i d'estil modernista, que incorporen elements metàl·lics, profusament decorats. 08110-179 C. Desclapers, 14-18 Els mobles eren de l'antic Sindicat de Pagesos de Malgrat, que s'allotjava dins el mateix edifici de la Cooperativa. 41.6461100,2.7414300 478468 4610518 08110 Malgrat de Mar Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08110/51338-foto-08110-179-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08110/51338-foto-08110-179-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni moble Col·lecció Pública Ornamental 2023-01-30 00:00:00 Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. 98 53 2.3 21 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:27
51360 Col·lecció de Fèlix Cardona Puig https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-de-felix-cardona-puig XX La col·lecció de Fèlix Cardona Puig està situada a l'Arxiu Municipal de Malgrat. Es tracta d'una col·lecció etnològica que, tot i que conté algun objecte i document personal, la majoria forma part de l'àmbit professional de l'explorador. Conté un fons documental, amb llibretes i quaderns de viatge, diccionaris, càlculs topogràfics, correspondència, fotografies, plànols, etc; i una col·lecció d'objectes topogràfics, fotogràfics i indígenes, tals com brúixoles, animals dissecats, indumentària indígena, etc. La col·lecció es troba inventariada. 08110-212 C. de Mar, 63 El malgratenc Fèlix Cardona Puig (1903-1982) va ser un destacat explorador català. Va dedicar bona part de la seva vida a la fins aleshores inexplorada selva de Veneçuela. La col·lecció va ser comprada per l'Ajuntament de Malgrat de Mar a la família Cardona-Johnson. 41.6444900,2.7432700 478620 4610337 08110 Malgrat de Mar Obert Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08110/51360-foto-08110-212-2.jpg Física Contemporani Patrimoni moble Col·lecció Pública Científic 2023-01-30 00:00:00 Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. 98 53 2.3 21 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:27
51757 Pinacoteca municipal https://patrimonicultural.diba.cat/element/pinacoteca-municipal XIX-XX Col·lecció de pintura d'artistes locals i foranis que s'ha format fruit de les donacions directes i les efectuades pels artistes que exposen al Museu. La donació més rellevants de les quals és la del senyor Emili Sala Barberà. Està formada per quadres del segle XIX i XX de tècniques variades (aquarel·la, oli sobre tela, oli sobre fusta, oli sobre paper, ...), amb autors com Josep Pineda, J. Mongay, A. Jacobsen, Ramón Padró Pedret, Vicenç Oliveras, Pere Pujadas Roig, Moix Solé, etc. 08118-69 Carrer Josep Pujades Truch, 1 A La col·lecció havia estat ubicada a la Casa de Cultura 41.4827500,2.3157200 442873 4592575 08118 El Masnou Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51757-foto-08118-69-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51757-foto-08118-69-3.jpg Física Contemporani Patrimoni moble Col·lecció Pública Científic 2022-04-21 00:00:00 Jordi Montlló Bolart 98 53 2.3 21 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:27
51950 Col·lecció arqueològica del museu de Nàutica del Masnou https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-arqueologica-del-museu-de-nautica-del-masnou ALMUZARA, Rosa (1992). Museu Municipal de Nàutica del Masnou. Prospecte de difusió. Ajuntament del Masnou, Departament de Cultura. BALADA MAGALLON, Jordi et alii (any, no consta): Projectes per una nova ordenació del Museu Municipal del Masnou. Inèdit. ESPUGA i CONDAL, Cristina (2005). Catàleg de les col·leccions del Patronat Municipal. Ajuntament del Masnou, Patronat Municipal. El Masnou. MONTLLÓ BOLART, Jordi (1998). Història i actualitat dels museus i col·leccions del Maresme. Treball de recerca del programa de doctorat del Departament d'Antropologia de la Universitat de Barcelona: Recerca en antropologia cultural. Tuto: Doctor Joan Bestard. Inèdit. MURAY, Joan (1989). Museu Municipal del Masnou. Programa de Festa Major del Masnou de 1989. Ajuntament del Masnou, El Masnou. MURAY, Joan (1995). Els nostres museus (5). Gent del Masnou, núm. 94. El Masnou, pàgines 14 - 17. Els fons del Museu de Nàutica del Masnou es poden agrupar en quatre col·leccions: la històrica, la arqueològica, la pinacoteca i l'arxiu fotogràfic. La col·lecció arqueològica es comença a crear des del principi del museu. Els membres voluntaris del museu es van agrupar en diverses àrees, segons els propis interessos, per tal de fer treballs de camp i d'estudi. Una de les principals àrees fou la d'arqueologia, amb la realització d'excavacions. En el fons arqueològic del museu hi ha objectes de diferents procedències i èpoques històriques, però a l'exposició permanent es mostra aquells objectes que pertanyen a jaciments o troballes ubicades dins el terme municipal del Masnou o zones adjacents. Tots ells ajuden a situar el Masnou en les seves primeres fases d'ocupació i de desenvolupament econòmic, bàsicament dins el món ibèric de la laietana, la romanització i el món romà. 08118-204 Carrer Josep Pujades Truch, 1 A Tot i que el Patronat del primer 'Museo Histórico-Arqueológico de la Villa' es crea l'any 1957 (Almuzara,1992), cal cercar els orígens abans de la Guerra Civil, quan una colla de con vilatans, motivats per un mateix afany d'estimació per la història, van començar a fer troballes arqueològiques i a reunir objectes històrics. Cal tenir en compte el ressò de les troballes de la vil·la romana de Cal Ros de les Cabres, l'any 1899, i que es publiquen les primeres referències ben aviat. Se'ns dubte seria un esdeveniment a nivell local que despertaria la curiositat i l'interès dels masnovins. Segons Jordi Balada (et al. n/c), aquesta colla van comprar una casa a la plaça de la Llibertat per 3.000 ptes. per fer-hi el museu. La Guerra Civil va dispersar aquest grup. Després de la Guerra només va quedar el senyor Lluís Galera i Isern. Durant els anys 50, fou el responsable local de la Comissaria d'Excavacions Arqueològiques. Finalment l'any 1957 es crea el Patronat del Museu i els seus estatuts. L'alcalde del Masnou és el Sr. Salazos que aconsegueix de la Diputació de Barcelona una subvenció de 25.000 pessetes pel museu (Balada,Jordi et al.,n/c) i es fan els plànols del nou edifici, que s'inaugura el dia de Sant Pere (Festa Major del Masnou) de l'any 1962. S'inaugura amb una exposició de peces aportades per 31 col·laboradors, 12 dels quals van fer-ne donació al fons permanent del Museu (Almuzara:1992). Durant els anys 80 col·laboren en alguna exposició com 'La aventura Americana del Maresme' i n'organitzen una sobre recents troballes a la vila romana de Cal Ros de les Cabres. L'any 1990 es decideix denominar al museu 'Museu Municipal de Nàutica del Masnou' atès el volum d'informació existent sobre el món marítim de la vila. Però, també, perquè les darreres tècniques museogràfiques així ho aconsellen (Almuzara, Rosa:1992). L'any 1990, l'Ajuntament va reestructurar el Patronat del Museu Municipal de Nàutica del Masnou i va impulsar especialment la creació de l'Escola de Maquetisme Naval (adscrita al Museu) i la secció de documentació. També es crea la revista 'La Roca de Xeix'. L'any 1991, es va acordar que l'Arxiu Històric Municipal també formés part de la secció de patrimoni documental. D'aquesta manera es van unificar els fons del Museu i els de l'Ajuntament. El nou espai es va inaugurar el 7 de març de 1992. L'any 1999 es decideix traslladar el Museu a la seva ubicació actual i destinar íntegrament l'espai del carrer Sant Francesc d'Assís a l'Arxiu Històric. 41.4820800,2.3246700 443619 4592495 08118 El Masnou Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51950-foto-08118-204-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51950-foto-08118-204-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51950-foto-08118-204-3.jpg Física Antic|Ibèric|Romà|Prehistòric Patrimoni moble Col·lecció Pública Científic 2022-04-21 00:00:00 Jordi Montlló Bolart L'exposició permanent està dedicada a la relació entre la vila del Masnou i la mar. Els objectes i la informació es disposen sobre una sèrie d'elements escenogràfics que evoquen les temàtiques que s'hi desenvolupen. Després d'una introducció a la mar del Masnou, hi ha un bloc sobre els orígens de la vila, de la prehistòria a l'edat moderna, on es poden observar materials arqueològics d'època prehistòrica, ibèrica, romana i medieval. En destaquen les troballes procedents de la vila romana de Cal Ros de les Cabres. Després s'expliquen el treball i les instal·lacions de les drassanes de la vila; les tasques dels pescadors, que sempre van desenvolupar-se com una activitat complementària a la navegació comercial i per a consum local; la navegació comercial i els tipus d'embarcacions procedents del Masnou; el comerç català a Amèrica i la ruta del Tasajo; i les tasques que desenvolupava la resta de la població -els terrestres- que sovint feien activitats complementàries a les marineres, com ara els corders, els boters, els xocolaters, els terrissaires, els sastres, i fins i tot els pagesos, que orientaven la producció cap a l'exportació marítima. Finalment, es presenta l'entorn natural i econòmic en què es desenvolupa actualment el Masnou i les seves perspectives de futur, així com els lligams que encara es mantenen amb la mar. 80|81|83|76 53 2.3 21 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:27
51951 Col·lecció històrica del museu de Nàutica del Masnou https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-historica-del-museu-de-nautica-del-masnou ALMUZARA, Rosa (1992). Museu Municipal de Nàutica del Masnou. Prospecte de difusió. Ajuntament del Masnou, Departament de Cultura. BALADA MAGALLON, Jordi et alii (any, no consta): Projectes per una nova ordenació del Museu Municipal del Masnou. Inèdit. ESPUGA i CONDAL, Cristina (2005). Catàleg de les col·leccions del Patronat Municipal. Ajuntament del Masnou, Patronat Municipal. El Masnou. MONTLLÓ BOLART, Jordi (1998). Història i actualitat dels museus i col·leccions del Maresme. Treball de recerca del programa de doctorat del Departament d'Antropologia de la Universitat de Barcelona: Recerca en antropologia cultural. Tuto: Doctor Joan Bestard. Inèdit. MURAY, Joan (1989). Museu Municipal del Masnou. Programa de Festa Major del Masnou de 1989. Ajuntament del Masnou, El Masnou. MURAY, Joan (1995). Els nostres museus (5). Gent del Masnou, núm. 94. El Masnou, pàgines 14 - 17. XVIII-XX Els fons del Museu de Nàutica del Masnou es poden agrupar en quatre col·leccions: la històrica, la arqueològica, la pinacoteca i l'arxiu fotogràfic. La col·lecció històrica del museu està formada per multiplicitat d'objectes que testimonien una època, una manera de viure o d'entendre el món, amb una especial atenció en aquells objectes que fan referència a la relació de la vila amb el mar (mariners, pescadors, mestres d'aixa, etc). 08118-205 Carrer Josep Pujades Truch, 1 A Tot i que el Patronat del primer 'Museo Histórico-Arqueológico de la Villa' es crea l'any 1957 (Almuzara,1992), cal cercar els orígens abans de la Guerra Civil, quan una colla de con vilatans, motivats per un mateix afany d'estimació per la història, van començar a fer troballes arqueològiques i a reunir objectes històrics. Cal tenir en compte el ressò de les troballes de la vil·la romana de Cal Ros de les Cabres, l'any 1899, i que es publiquen les primeres referències ben aviat. Se'ns dubte seria un esdeveniment a nivell local que despertaria la curiositat i l'interès dels masnovins. Segons Jordi Balada (et al. n/c), aquesta colla van comprar una casa a la plaça de la Llibertat per 3.000 ptes. per fer-hi el museu. La Guerra Civil va dispersar aquest grup. Després de la Guerra només va quedar el senyor Lluís Galera i Isern. Durant els anys 50, fou el responsable local de la Comissaria d'Excavacions Arqueològiques. Finalment l'any 1957 es crea el Patronat del Museu i els seus estatuts. L'alcalde del Masnou és el Sr. Salazos que aconsegueix de la Diputació de Barcelona una subvenció de 25.000 pessetes pel museu (Balada,Jordi et al.,n/c) i es fan els plànols del nou edifici, que s'inaugura el dia de Sant Pere (Festa Major del Masnou) de l'any 1962. S'inaugura amb una exposició de peces aportades per 31 col·laboradors, 12 dels quals van fer-ne donació al fons permanent del Museu (Almuzara:1992). Durant els anys 80 col·laboren en alguna exposició com 'La aventura Americana del Maresme' i n'organitzen una sobre recents troballes a la vila romana de Cal Ros de les Cabres. L'any 1990 es decideix denominar al museu 'Museu Municipal de Nàutica del Masnou' atès el volum d'informació existent sobre el món marítim de la vila. Però, també, perquè les darreres tècniques museogràfiques així ho aconsellen (Almuzara, Rosa:1992). L'any 1990, l'Ajuntament va reestructurar el Patronat del Museu Municipal de Nàutica del Masnou i va impulsar especialment la creació de l'Escola de Maquetisme Naval (adscrita al Museu) i la secció de documentació. També es crea la revista 'La Roca de Xeix'. L'any 1991, es va acordar que l'Arxiu Històric Municipal també formés part de la secció de patrimoni documental. D'aquesta manera es van unificar els fons del Museu i els de l'Ajuntament. El nou espai es va inaugurar el 7 de març de 1992. L'any 1999 es decideix traslladar el Museu a la seva ubicació actual i destinar íntegrament l'espai del carrer Sant Francesc d'Assís a l'Arxiu Històric. 41.4808000,2.3260100 443730 4592352 08118 El Masnou Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51951-foto-08118-205-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51951-foto-08118-205-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51951-foto-08118-205-3.jpg Física Contemporani|Modern Patrimoni moble Col·lecció Pública Científic 2022-04-21 00:00:00 Jordi Montlló Bolart L'exposició permanent està dedicada a la relació entre la vila del Masnou i la mar. Els objectes i la informació es disposen sobre una sèrie d'elements escenogràfics que evoquen les temàtiques que s'hi desenvolupen. Després d'una introducció a la mar del Masnou, hi ha un bloc sobre els orígens de la vila, de la prehistòria a l'edat moderna, on es poden observar materials arqueològics d'època prehistòrica, ibèrica, romana i medieval. En destaquen les troballes procedents de la vila romana de Cal Ros de les Cabres. Després s'expliquen el treball i les instal·lacions de les drassanes de la vila; les tasques dels pescadors, que sempre van desenvolupar-se com una activitat complementària a la navegació comercial i per a consum local; la navegació comercial i els tipus d'embarcacions procedents del Masnou; el comerç català a Amèrica i la ruta del Tasajo; i les tasques que desenvolupava la resta de la població -els terrestres- que sovint feien activitats complementàries a les marineres, com ara els corders, els boters, els xocolaters, els terrissaires, els sastres, i fins i tot els pagesos, que orientaven la producció cap a l'exportació marítima. Finalment, es presenta l'entorn natural i econòmic en què es desenvolupa actualment el Masnou i les seves perspectives de futur, així com els lligams que encara es mantenen amb la mar. 98|94 53 2.3 21 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:27
51713 Col·lecció de pintura municipal https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-de-pintura-municipal-1 XX-XXI <p>Col·lecció de pintura que es troba situada a l'edifici de l'Ajuntament de Montgat. Són obres figuratives de format mitjà, eminentment pintades en oli sobre tela. La temàtica comuna en tots ells és el poble de Montgat, amb un clar predomini del paisatge entorn el Casc Antic.</p> 08126-64 Ajuntament de Montgat. Plaça de la Vila, s/n <p>Les pintures formen part del Concurs de Pintura Ràpida que convoca cada dos anys el Centre Recreatiu i Cultural de Montgat. El primer quadre premiat passa a formar part de la col·lecció municipal, i el segon i tercer corresponen a les entitats financeres patrocinadores.</p> 41.4667100,2.2790000 439792 4590819 08126 Montgat Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08126/51713-foto-08126-64-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08126/51713-foto-08126-64-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08126/51713-foto-08126-64-3.jpg Inexistent Realisme|Contemporani Patrimoni moble Col·lecció Pública Ornamental 2020-09-25 00:00:00 Marta Lloret Blackburn 103|98 53 2.3 21 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:27
51715 Col·lecció municipal de capitells https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-municipal-de-capitells XV <p>Col·lecció capitells que es troben exposats en una vitrina de la biblioteca municipal. El primer i el segon són de marbre blanc amb la columna de marbre rosat, i procedeixen del claustre de la cartoixa de Santa Maria de Montalegre de Tiana. El tercer i el darrer són de pedra, un dels quals amb columna de pedra, procedents del claustre de la cartoixa de Santa Maria de Benifassà. El quart és un capitell de pedra provinent del monestir de Santa Maria de Poblet.</p> 08126-66 Ronda dels Països Catalans, s/n <p>La col·lecció de capitells van ser donada al poble de Montgat pel badaloní Eudald Núnez i Parra, principal promotor de l'associació Joventut Aspirantat Sant Jordi. Aquesta entitat nascuda el 1962 va organitzar des de Montgat unes colònies d'estiu al poble d'Alcanar, al Montsià. Durant els anys noranta, ja dissolta l'associació, es van reprendre les relacions entre Badalona i Montgat i Alcanar. A l'entrada d'aquest últim poble, hi havia una imatge de la Mare de Déu de Montserrat que va ser duplicada després de quedar malmesa la original. Una de les rèpliques va ser donada a Núñez, qui la va cedir al municipi de Montgat. L'any 2001 Badalona i Montgat es van agermanar amb Alcanar i l'Eudald Núñez va rebre el títol de Fill Adoptiu d'Alcanar. Els antics membres de la Joventut Aspirantat Sant Jordi van promoure que el 2005 també fos nomenat Fill Adoptiu de Montgat. Poc abans de morir també va donar al poble la col·lecció d'objectes que havia recopilat al llarg de la seva vida, entre els que hi ha els capitells.</p> 41.4689400,2.2742200 439395 4591070 08126 Montgat Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08126/51715-foto-08126-66-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08126/51715-foto-08126-66-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08126/51715-foto-08126-66-3.jpg Física Gòtic|Medieval Patrimoni moble Col·lecció Pública Ornamental 2020-09-25 00:00:00 Marta Lloret Blackburn 93|85 53 2.3 21 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:27
51721 Fons municipal d'arqueologia https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-municipal-darqueologia <p>CATALUNYA. GENERALITAT. DEPARTAMENT DE CULTURA. Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Montgat (Maresme), 2007.</p> -VII/-I <p>Una part del material arqueològic procedent de les excavació del Turó de Montgat està emmagatzemat en vitrines de la biblioteca pública. Es troba classificat amb cartells identificatoris. Hi trobem fragments de lucerna (s I a.C.); una vora d'àmfora greco-itàlica Lyding-will A1 (s. III a.C.); un fragment d'àmfora itàlica de forma Lamboglia II (s.I a.C.); una vora de cuina itàlica (s. II- I a.C.); ceràmica comuna oxidada ibèrica; ceràmica comuna reduïda ibèrica amb peu de grafit; fragments d'àmfora punicoebussitana; una nansa trencada de ceràmica de la costa catalana (s. III-II a.C.); fragments de vas de ceràmica gris de la costa catalana (s. III-II a.C.); nanses d'àmfora ibèrica; un fragment d'ham de bronze; una agulla d'os; ceràmica comuna oxidada feta a mà amb nansa amb forma de cap de bou (Edat del Ferro 650 -575 a.C); una nansa kalathos ibèrica; fòssils; entre d'altres.</p> 08126-72 Ronda dels Països Catalans, s/n <p>La primera excavació del Turó de Montgat va ser organitzada pel Grup Excursionista de Badalona al voltant del 1930. La segona es va fer el 1940 sota la direcció de l'historiador i arqueòleg badaloní J.M Cuyàs. Les sitges que es van localitzar van ser saquejades, i del fragment de mur no n'ha quedat constància. Als anys 70 el Grup de Puig Castellar de Santa Coloma de Gramanet va fer una tercera excavació al nord oest del turó. Jorge de la Pinta i Laude Tolosa van fer un estudi estratigràfic, que no va permetre definir una seqüència cronològica a causa de la dispersió del material. L'any 1986 l'Ajuntament de Montgat promogué una nova prospecció, sota la direcció d'A. Freixa i V. Moreno. Aquests van determinar que l'ocupació del turó es consolidà entre els segles IV a.C i el I a.C, amb indicis d'un assentament anterior del segle VIII a .C. En motiu de l'obertura d'un nou vial, l'any 2005 es va tornar a excavar la zona, amb l'únic resultat de fragments de ceràmica ibèrica i romana. Diverses fonts han identificat el Turó de Montgat amb el Promontorium Lunarium de Ptolomeu, que es correspon amb el nom llatí d'un cap de costa situat entre Baetulo (Badalona) i Iluro (Mataró). Aquest turó, avançat sobre el mar, podria haver estat un bon lloc d'observació dels fenòmens astronòmics. Tanmateix, d'altres autors l'han identificat amb el Cap de Tossa, Montjuïc o el Montcabrer, entre d'altres. En el transcurs dels segles, el Turó de Montgat ha experimentat canvis importants. Aquest estava més avançat sobre el mar, amb un fort desnivell vertical, ja que la seva alçada rondava els setanta metres. La primera notícia que se'n té després de la caiguda de l'imperi romà no serà fins al segle XI, en què està documentada l'existència d'un castell al cim del turó. A principis del segle XV apareix citada al mateix emplaçament una capella, dedicada a Sant Joan, Sant Sebastià i Sant Roc. El turó fou escenari de nombroses batalles a causa de la seva situació estratègica, fins que les tropes de Felip V van enderrocar el castell en acabar la Guerra de Successió. Tot i que va ser posteriorment reconstruït, durant la primera meitat del segle XIX fou finalment abandonat. A mitjans del segle XX es va començar a construir el túnel ferroviari sota el turó, per tal de fer arribar el ferrocarril a Mataró. La pedra necessària pel carril es va extreure del mateix turó, pel que les seves dimensions van quedar notablement reduïdes. Més endavant, a causa de la construcció de la carretera N-II, va ser seccionat transversalment, fet que va provocar la destrucció d'un camp de sitges. Finalment, l'any 1976 es va construir un mirador al cim en motiu del centenari del Centre Excursionista de Catalunya.</p> 41.4689400,2.2742200 439395 4591070 08126 Montgat Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08126/51721-foto-08126-72-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08126/51721-foto-08126-72-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08126/51721-foto-08126-72-3.jpg Física Edats dels Metalls|Antic|Ibèric|Romà|Prehistòric Patrimoni moble Col·lecció Pública Científic 2020-10-07 00:00:00 Marta Lloret Blackburn 79|80|81|83|76 53 2.3 21 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:27
51745 Col·lecció de medalles de Montgat https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-de-medalles-de-montgat XX <p>Es tracta d'un total de cinc medalles de petit format fabricades amb acer. Totes elles tenen representat l'escut de Montgat, amb el turó davant del mar on hi ha una barca. Dos d'ells són de color, un daurat i dos platejats. Aquests últims incorporen en el revers la data '6 de febrer del 1955' i '5 de febrer de 1961' respectivament.</p> 08126-96 Ajuntament de Montgat. Plaça de la Vila, s/n <p>Les monedes van ser adquirides l'any 1991 per l'aleshores regidor municipal Antonio Gasca i Palafín.</p> 41.4667100,2.2790000 439792 4590819 08126 Montgat Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08126/51745-foto-08126-96-2.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni moble Col·lecció Pública Sense ús 2020-09-25 00:00:00 Marta Lloret Blackburn L'Ajuntament de Montgat ha comprat dos troquels més de l'època de la República a la Societat Cooperativa Medina, que es poden veure en les fotografies. Aquests s'incorporen dins la mateixa col·lecció, ja que originàriament en formaven part. 98 53 2.3 21 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:27
90138 Tresoret d’Òrrius https://patrimonicultural.diba.cat/element/tresoret-dorrius <p><span><span><span><span>BALAGUER, A.M.; CRUSAFONT, M. (1982)</span><span> “Troballa de diners comtals a Òrrius (Maresme)”. <em>L’arqueologia a Catalunya avui</em>. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, p. 180.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>BALAGUER, A.M.; CRUSAFONT, M. (1982) “Els Diners de Berenguer Ramon I (1018 - 1035): una important troballa en els límits del Vallès”. <em>Arrahona</em>, II època, núm. 13. Sabadell: Museu d'Història de Sabadell, p. 41-51.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>BALAGUER, A.M.; CRUSAFONT, M. (1983) <em>Estudi preliminar de la troballa de monedes comtals.</em> Barcelona: Departament de Cultura de la generalitat de Catalunya, p. 59-104.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CALICÓ i REBULL, F.X. (1982) “Un Importante hallazgo en la Iglesia parroquial de Orrius (Barcelona)”. <em>Gaceta numismàtica</em>, núm. 64. Barcelona: Asociación Numismática Española, p. 31-32.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CAMPO, M.; ESTRADA-RIUS, A.; CLUA, M. (2004). <em>Guia numismàtica</em>. Barcelona: Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC), p. 78-80.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>GARUPERA, J. (1992) 'L'església de Sant Andreu d'Òrrius'. </span><em><span>Catalunya Romànica</span></em><span>, vol XX. Barcelona: Fundació Enciclopedia Catalana, p. </span><span>499-501.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>PADILLA, J.I. (1981)</span> “<span>El Hallazgo de un tesorillo de moneda condal, de fines del siglo XI, en Órrius (Barcelona): Nuevos tipos inéditos atribuibles a Berenguer Ramon II (1076 - 1096)”. <em>Acta Historica et Archaeologica Mediaevalia</em>,</span> <span>núm. 2. Barcelona: Departament d'Història Medieval, Paleografia i Diplomàtica de la Universitat de Barcelona, p. 231-241.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>UBACH, P. (1994) <em>Memòries etno-arqueològiques. Vilassar de Dalt, 1934-1993. 6000 anys d'història del Maresme</em>. Argentona: L'Aixernador.</span></span></span></span></p> XI <p><span><span><span><span>El tresoret d´Òrrius és un conjunt de monedes antigues, trobades l’any 1981, durant les obres de restauració de la de la Capella de Nostra Senyora del Roser, a l’església de Sant Andreu d’Òrrius.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Es tracta de 216 diners d’argent o de billó ric, acunyades amb algunes tipologies monetàries desconegudes. És probable que haguessin estat amagades per tal de protegir-les d’una possible ràtzia, entre els anys 1032 i 1041.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Es troben classificades en tres grups:</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>El primer grup, format per 211 monedes datades pels volts de l’any 1035, en època de Berenguer Ramon I (1018-1035). A l’anvers presenten un bust amb el cap cobert per un mocador, una diadema i la mà alçada, amb la llegenda “BARCHINONA CIV”. En el revers hi ha una creu amb braços amb la llegenda “B-E_G_CO” (Berengarius comes).</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>El segon grup, format per una sola moneda de tipologia inèdita fins al moment, molt malmesa. En l’anvers hi ha una roseta de set pètals dins de cercles i la llegenda “[...]NGER CO[...]” (Berengarius comes). Al revers hi ha una creu amb la llegenda “[...]CINON [..]” (Barchinona). És una emissió del Rosselló del comte Guislabert (991-1013).</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>El tercer grup, format per 4 diners episcopals de Girona, datats pels volts de l’any 1030. A l’anvers hi ha un bust de la Mare de Déu i la llegenda “S.M” (Sancta Maria). En el revers hi ha un element vegetal amb la llegenda “CIVITAS GIRVNDA”. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>El tresoret d´Òrrius s’exposa al Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC), a la col·lecció de numismàtica (MNAC/GNC 302276-302473).</span></span></span></span></p> 08153-35 Museu Nacional d’Art de Catalunya. Palau Nacional, Parc de Montjuïc, s/n, 08038 Barcelona. 41.5550400,2.3547700 446193 4600576 1032-1041 08153 Òrrius Restringit Bo Legal i física Patrimoni moble Col·lecció Pública Científic/Cultural 2022-06-23 00:00:00 Virgínia Cepero González Fotografia extreta del web del MUSEU NACIONAL D’ART DE CATALUNYA: https://www.museunacional.cat/ 53 2.3 21 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:27
90760 Materials d’Òrrius al Museu d’Arqueologia de Catalunya https://patrimonicultural.diba.cat/element/materials-dorrius-al-museu-darqueologia-de-catalunya VII-I aC <p><span><span><span><span>Al Museu d’Arqueologia de Catalunya es custodien materials que provenen del terme municipal d’Òrrius.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>La relació és la següent:</span></span></span></span></p> <ul> <li><span><span><span><span>6 caixes de materials arqueològics de Céllecs (núm. registre: MACBCN 047604).</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>1 caixa de materials prehistòrics provinents de l’estació a l’aire lliure anomenada can Tarascó (núm. registre: MACBCN 047558).</span></span></span></span></li> </ul> 08153-75 Museu d'Arqueologia de Catalunya. Passeig de Santa Madrona, 39-41, Barcelona. 41.5550500,2.3547100 446188 4600577 08153 Òrrius Restringit Bo Legal i física Edats dels Metalls|Ibèric Patrimoni moble Col·lecció Pública Científic/Cultural BCIN 2022-05-26 00:00:00 Virgínia Cepero González Informacions facilitades per Antoni Palomo (Museu d'Arqueologia de Catalunya).Aquesta col·lecció és considerada BCIN pel Decret 474/1962, de l'1 de març, per al qual determinats museus (i els seus fons) són declarats monuments historicoartístics. 79|81 53 2.3 1760 21 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:27
90798 Materials d’Òrrius al Museu de Granollers https://patrimonicultural.diba.cat/element/materials-dorrius-al-museu-de-granollers <p><span><span><span><span>ESTRADA, J. (1993) <em>Granollers a l’antiguitat</em>. Granollers: Tarafa, editora de publicacions, p. 27.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><a><span>PANOSA, M.I (2012) <em>Els ibers del Vallès Oriental</em>. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, p. 30, Fig. 17.</span></a></span></span></span></p> VII-I aC <p><span><span><span><span>El Museu de Granollers disposa de materials arqueològics procedents de la zona Céllecs, tot i que consten com a pertanyents al municipi de la Roca del Vallès.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>La relació és la següent:</span></span></span></span></p> <ul> <li><span><span><span><span>Del poblat ibèric de Céllecs:</span></span></span></span> <ul> <li><span><span><span><span>Registre 2828: bossa de material arqueològic.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>Registre 5463: bossa de material arqueològic.</span></span></span></span> </li> </ul> </li> </ul> <p><span><span><span><span>Ambdues bosses, que són producte de prospecció, contenen material rodat d’època ibèrica, principalment fragments de ceràmica informes a torn.</span></span></span></span></p> <ul> <li><span><span><span><span>De Céllecs (no precisa que es tracti del poblat):</span></span></span></span> <ul> <li><span><span><span><span>Registre 6259: fragment de sivella de bronze ibèrica. Publicat a PANOSA, M.I (2012) <em>Els ibers del Vallès Oriental</em>. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, p. 30, Fig. 17.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>Registre 6615: punta de sageta (lític), amb aletes i peduncle.</span> <span>Donació de Josep Estrada. Està informada com a neolítica, però també podria ser calcolítica. Publicada a ESTRADA, J. (1993) <em>Granollers a l’antiguitat</em>. Granollers: Tarafa, editora de publicacions, p. 27.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>Registre 6616: destral o aixa prehistòrica. Donació de Josep Estrada.</span></span></span></span></li> </ul> </li> </ul> 08153-77 Museu de Granollers. C. Anselm Clavé, 40, Granollers. <p><span><span><span><span>El Museu de Granollers ha actuat com a focus de recerca arqueològica dins de l'àmbit comarcal durant varies dècades. Aquest fet ha repercutit en la col·lecció arqueològica del seu fons. L'abast geogràfic s'estén per tota la comarca del Vallès Oriental. El material de Céllecs està inventariat com a pertanyent a la Roca del Vallès. </span></span></span></span></p> 41.5550500,2.3547100 446188 4600577 08153 Òrrius Restringit Bo Física Ibèric Patrimoni moble Col·lecció Pública Científic/Cultural Inexistent 2022-05-26 00:00:00 Virgínia Cepero González Informacions facilitades per Marc Guàrdia (Museu de Granollers). 81 53 2.3 2484 21 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:27
90805 Materials d’Òrrius al Museu de Vilassar de Dalt https://patrimonicultural.diba.cat/element/materials-dorrius-al-museu-de-vilassar-de-dalt VII aC-XVII dC <p><span><span><span><span>Al Museu de Vilassar de Dalt es custodien un gran nombre de materials que provenen del terme municipal d’Òrrius, majoritàriament del poblat ibèric de Céllecs.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>La relació és la següent:</span></span></span></span></p> <ul> <li><span><span><span><span>Registres 1000-1127 / 550-638 / 640 / 642-666 / 726-993 / 996-999: fragments de gerra, <a>ceràmica, </a>tapadora, àmfora, tovot, pedra, còdol, kalathos, gerreta, pàtera, carbó, escòria (registres 1008-1030 zona torre del cavall / registres 1054-1086 zona habitació paviment = recinte IV). Segle III-I aC.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>Registres 1905-1907 / 308-327 / 330-344 / 513-515 / 518 i 519 / 521-524 / 641 / 994: fragments de ceràmica, fusaiola, pes de teler, fitxa, carbó, ferro, còdol, tenalla, bol, olla (registres 1905-1907 zona torre del cavall / registres 310-313 i 513-515 zona recinte IV Céllecs / registre 314 zona recinte III Céllecs / registres 320-322 excavació any 1980). Ibèric. </span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>Registres 312 / 319 / 441: ceràmica, tenalla, olla. Edat del bronze.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>Registres 328 i 329 / 344 / 346 / 525: destral, ceràmica, rascadora. Prehistòria.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>Registres 374 / 693-725: projectil, ferro, ossos, ceràmica, tapadora. Indeterminada.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>Registre 3959: molí. Romana.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>Registre 450: cossi. Medieval.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>Registre 553: ceràmica. Moderna.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>Registre 639: bol. Hallstat.</span></span></span></span></li> </ul> 08153-78 Museu de Vilassar de Dalt. C. Marquès de Barberà, 9 (can Banús). 41.5550500,2.3547100 446188 4600577 08153 Òrrius Restringit Bo Física Edats dels Metalls|Ibèric|Romà|Medieval|Modern Patrimoni moble Col·lecció Pública Científic/Cultural Inexistent 2022-05-26 00:00:00 Virgínia Cepero González Informacions facilitades per Enric Ortega (Museu Arxiu de Vilassar de Dalt). 79|81|83|85|94 53 2.3 2484 21 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:27
91297 Campanes de Sant Andreu d’Òrrius https://patrimonicultural.diba.cat/element/campanes-de-sant-andreu-dorrius <p><span><span><span><span><span>AMAT i TEIXIDÓ, J. (2008) “La Repressió al mataronès, 1936-1939: els casos de Cabrils, Cabrera i Òrrius”. <em>Sessió d'Estudis Mataronins, </em>núm. XXV. Mataró: Museu Arxiu de Santa Maria, p. 41-61.</span></span></span></span></span></p> XIX-XXI <p><span><span><span><span>El campanar de l'església de Sant Andreu d’Òrrius té quatre campanes, que es toquen a través de moderns sistemes electrònics. Es tracta de les següents:</span></span></span></span></p> <ul> <li><span><span><span><span>Campana 1, creada a la fàbrica de Buenaventura Pallés i Armengol, l’any 1889.</span><span> Presenta una garlanda concèntrica, al cap, i l’escut coronat de Barcelona, a la panxa i anses decorades amb caps humans.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>Campana 2, es desconeix el taller on va ser fosa i la seva cronologia, probablement és del segle XX. És decorada amb tres orles epigràfiques al cap, en disposició concèntrica i, a la part baixa, una creu flanquejada per branques d’olivera.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>Campana Ernesta Anna, fosa l’any 2001. És decorada amb una orla al cap, de disposició concèntrica. Presenta el nom, a la panxa, i una inscripció commemorativa, sobre el peu.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>Campana Dolors, fosa l’any 2001.</span><span> És decorada amb una orla al cap, de disposició concèntrica. Presenta el nom, a la panxa, i una inscripció commemorativa, sobre el peu. </span></span></span></span></li> </ul> 08153-107 Església de Sant Andreu d'Òrrius. Pl. de l'Església, s/n. <p><span><span><span><span>L' any 1936, durant la Guerra Civil Espanyola, els membres d'un Comitè Revolucionari, van profanar l'església de Sant Andreu d'Òrrius i van fer caure una de les campanes, per a endur-se-la i fondre-la com a material de guerra.</span></span></span></span></p> 41.5552652,2.3548834 446202 4600601 08153 Òrrius Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08153/91297-107jpg0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08153/91297-107jpg1.jpg Física Contemporani Patrimoni moble Col·lecció Privada accessible Religiós/Cultural Inexistent 2022-05-26 00:00:00 Virgínia Cepero González Informacions facilitades per Àlex Marzo, rector de la parròquia de Sant Andreu d’Òrrius. 98 53 2.3 2484 21 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:27
93222 Col·lecció del Molí d'en Puigvert https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-del-moli-den-puigvert <p>- Informe: Documentació de la Col·lecció del Dipòsit-Arxiu Agrocultura Molí d'en Puigvert (2009). Diputació de Barcelona. Ajuntament de Palafolls.</p> Actualment s’està treballant en la restauració de la col·lecció per part d’un equip format per una restauradora i el taller ocupacional del Molí Fariner de Palafolls, de manera que els objectes de la col·lecció estan recuperant a poc a poc les seves característiques d’origen i a més reben tractament contra alguns d’aquests agents externs. <p>La col·lecció del Molí Fariner de Palafolls està formada per grups d’objectes de diferents oficis: hi ha eines i objectes de l’agricultura, de ferrer, de fuster, de flequer, de boter, del món del vi, de la llar, de les cosidores, etc., així com algun objecte que no forma part de cap grup concret, com una bicicleta de joguina de principis del segle XX.</p> <p>Es tracta d’una col·lecció heterogènia formada per petits grups entre els quals destaca la col·lecció d’eines i objectes d’agricultura amb una presència del 50% d’objectes. L’origen de la col·lecció està relacionada amb la formació de l’equipament, procedent de diversos donants, aproximadament 12 persones. Malgrat que es coneix el nom dels donants, no es van fer actes de donació i en la major part dels casos no queda clar qui fou la persona que va fer la donació o cessió.</p> <p>Quant a l’estat de conservació de la col·lecció, hem observat que hi ha molts objectes afectats per xilòfags, rovell, excrements dels ocells que s’introdueixen contínuament a l’interior de l’edifici, principalment.</p> 08155-64 Gorg el moli de Puigvert, 1 41.6882300,2.7388300 478265 4615195 08155 Palafolls Restringit Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93222-645.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93222-646.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93222-647.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93222-648.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93222-649.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93222-617.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93222-618.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93222-619.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93222-593.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93222-594.jpg Física Patrimoni moble Col·lecció Privada accessible Científic/Cultural Inexistent 2024-01-09 00:00:00 Àlvar Sáez Puig Aprofitant el model de fitxa de registre s’introduïen les següents variables: - número de registre - classificació genèrica - nom objecte - ubicació - precisions ubicació - material - dimensions - descripció - ús - cronologia - estat conservació - data estat conservació - forma ingrés - data ingrés - font ingrés - data registre - fitxa feta perLes tasques documentals han comprès: - el marcatge o siglat dels objectes - la recerca d’informació d’aquells objectes poc coneguts mitjançant bibliografia especialitzada - introducció de la informació recollida en el programa informàtic facilitat per la Diputació de Barcelona - valoració de l’estat de conservació de cada objecte - realització d’una o més imatges digitals de cada objecte que es troben numerades amb el mateix número que s’ha donat a cada objecte i que també s’ha donat a la fitxa corresponent. 53 2.3 2484 21 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:27
58296 Col·lecció del Museu d'Estampació https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-del-museu-destampacio <p>LLANAS, Joan (1981). Un exponent de Cultura: el Museu municipal; dins Butlletí AECC, núm. 8, gener-juny de 1981. AECC, Servei Tècnic del Museu municipal de Premià de Mar. MONTLLÓ BOLART, Jordi (1994). Els orígens del Museu Tèxtil de Premià de Mar, dins La Clau, març del 4 al 10 i de l'11 al 17. Vilassar de Mar. MONTLLÓ BOLART, Jordi (1998). Història i actualitat dels museus i col·leccions del Maresme. Treball de recerca del programa de doctorat del Departament d'Antropologia de la Universitat de Barcelona: Recerca en antropologia cultural. Tuto: Doctor Joan Bestard. Inèdit. SALICRÚ i PUIG, Manel (1984). Els museus del Maresme, dins Fulls del Museu - arxiu de Santa Maria, núm. 21, pàgs. 16 a 19. Mataró.</p> Va C-XX <p>La col·lecció principal del Museu de l'Estampació Tèxtilt és un conjunt d'elements que expliquen l'evolució històrica dels sistemes de decoració de teixits mitjançant elements d'estampació. Aquesta evolució es desenvolupa des del segle XVIII fins l'actualitat. El Museu, també té una col·lecció d'arqueologia, història i etnografia local com a únic museu municipal que hi ha, fruit també d'una llarga tradició en estudis històrics i arqueològics a la població.</p> 08172-102 Avinguda Joan XXIII, 2-8 <p>L'origen el trobem l'any 1968 quan una colla d'amics que volien crear un grup per protegir el patrimoni del seu voltant s'ajunten. Els inicis van anar molt vinculats a l'arqueologia, car era objecte de freqüents destruccions i representava d'una manera més ostensible els orígens i la identitat que cercaven. Després d'un any de vida, es va produir un fet prou significatiu de cara a consolidar-los: aparegueren les restes d'una vil·la romana a la Gran Via de Premià de Mar; fou una troballa localment molt comentada. D'altra banda, també es preocupaven pel patrimoni arquitectònic i la paleontologia, afició aportada per un dels membres del grup. La qüestió era que el treball que cadascú del grup realitzés fos com el seu hobby; per això es van crear les diferents seccions: arqueologia, fotografia, ciències naturals, història i més tard tèxtil. Però no és fins l'any 1977 que poden reglamentar-se amb uns estatuts. Això permeté la integració de socis col·laboradors que amb una quota anual participaven tant de les despeses com dels diferents serveis que s'oferien. Des d'un primer moment, l'objectiu a assolir era la creació d'un museu. El primer acte públic que es va fer, consistia en una exposició per conscienciar la gent de Premià de la seva pròpia història i demostrar que hi havia possibilitats materials per a la creació del referit museu, entès com a centre d'exposició permanent, conservació i difusió d'un patrimoni concret. Més endavant es fa una altra exposició aprofitant una Festa Major (a principis dels 70). Els estatuts van significar una llançadora molt important per pactar un acord entre l'AECC i l'Ajuntament per la creació del primer Museu (1979). Des d'aquest moment es planteja la idea de museu monogràfic. A Catalunya hi ha una gran tradició museística i el que no es volia, era fer un museu més, com tants d'altres. L'elecció de museu d'estampació tèxtil es va fer per la gran importància que aquesta activitat econòmica va tenir a Premià i a la comarca en general. Premià de Mar fou el primer poble de l'estat on s'estampà amb el sistema 'Lyonesa', l'any 1929. El 13 d'abril de 1983, el Museu Municipal d'Estampació Tèxtil de Premià de Mar, conjuntament amb el Museu-Arxiu Municipal de Calella, el Museu Marès de la Punta i el Museu Comarcal de Mataró, s'integra a la Xarxa de Museus Locals i Comarcals de la Generalitat; contemplat en el conveni amb el Departament de Cultura de la Generalitat com a museu de ciència i tècnica. Tres anys més tard s'inaugurava, a la masia de Can Manent, la primera exposició permanent que va estar oberta al públic fins l'any 2000. L'any 2000, l'arquitecte Rafael de Cáceres rehabilita, gràcies al finançament de la Unió Europea, l'antiga Fàbrica de Gas, creada l'any 1884 i que el poble havia recuperat com a patrimoni local, per acollir, entre d'altres dependències municipals, el futur museu. Finalment s'inaugura la nova seu el 14 d'abril de 2002. Des de llavors s'han anat inaugurant fases de la nova exposició permanent.</p> 41.4888800,2.3527600 445970 4593232 08172 Premià de Mar Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58296-foto-08172-102-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58296-foto-08172-102-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58296-foto-08172-102-3.jpg Física Ibèric|Romà|Contemporani|Antic Patrimoni moble Col·lecció Pública Científic Inexistent 2022-10-28 00:00:00 Jordi Montlló Bolart 81|83|98|80 53 2.3 2484 21 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:32
58341 Figures festives de Premià https://patrimonicultural.diba.cat/element/figures-festives-de-premia <p>JIMÉNEZ, Xito i SOL, Joan (2006). La festa dels pirates. Edició Àfrica Vela. Premià de Mar.</p> XX <p>El grup de figures festives de Premià de Mar consta de dues parelles de gegants, un gegantó, vuit capgrossos i un gafarró (bestiari). Les parelles de gegants són en Tòfol (Cristòfol) i la Ciseta i l'Omar i l'Ester. El gegantó és en Martí i els capgrossos en Raixid, l'Alcamar, la Samira, en Jafar (pirates), en Ramiru, la Conxita, l'Eulàlia i en Quimet (premianencs). En Tòfol i la Ciseta són gegantstipus 'reis catòlics'. Tòfol és un diminutiu de Cristòfol, el nom del patró de la població que, alhora, és com es deia el primer habitant mitològic del municipi. La seva alçada és de 3,65 m. La Ciseta es diu així en honor a la Mare de Déu de La Cisa, protectora dels nostres mariners. La seva alçada és de 3,60 m. El día del seu bateig oficial va haver-hi una errada referent al nom de la geganta confonent-lo amb el de 'Cinteta'. Tot, i això, ha restat el nom actual, 'Ciseta'. L'Omar, l'Ester i en Martí són més baixets i corresponen als personatges del guió central de la festa major. Els capgrossos representen els dos bàndols de la Festa Major i es van crear per acompanyar l'Omar, l'Ester i en Martí i alhora fer 3 balls-lluita que marquen els 3 moments de la festa: l'atac pirata, la revolta premianenca i l'expulsió. El Gafarró de Premià de Mar fa 2 x 2 x 2,5 m. És una bèstia de foc que representa un gafarró (variant del pardal comú), en honor al sobrenom dels premianencs de mar. Surt en correfocs juntament amb els diables i també en cercaviles i actes més de lluïment, de dia, fent inclús un ball propi.</p> 08172-147 Carrer Sant Antoni, 21-27 <p>En Cristòfor i la Ciseta van ser comprats a la botiga de la família Vinyals de Barcelona, l'any 1977, per 50.000 ptes. Però van ser fabricats al taller 'El Ingenio' de Barcelona. Tot i que en alguna publicació s'ha escrit que són de segona mà i que es van comprar en un poble de l'Aragó. S'havien de presentar en societat durant la Festa Major de l'any de l'accident d'autocar ple de gent gran de Premià, a la població de Graus, on van morir molts avis i àvies, i les festes es van suspendre. Finalment es van estrenar l'any 1982. El pintor i escultor Joan Moreno va fer el cap de l'Ester a petició de la Regidoria de Cultura de Premià i va prendre la seva filla com a model, però va lliurar l'obra el dia abans de la Festa Major de 1998 i no va donar temps de fer el cos ni el vestit. Per l'any següent es va encarregar el cos i les mans de l'Ester al taller de Marc Torné (de Cabrera), així com l'Omar, amb cap i tors. Al fer l'Ester es va adonar que Joan Moreno havia fet el cap de cartró pedra i que no resistiria les ruixades pròpies del desembarcament pirata i l'utilitzà com a motlle per fer-ne una rèplica de fibra de vidre. Finalment, durant la Festa Major de 1999 es va fer la presentació pública de l'Ester i l'Omar. Els vestits els van fer el grup de cosidores del taller de costura de Connex, dirigides per Paquita Ballester. Van costar poc més de 500.000 ptes. Els capgrossos són obra de Dolors Sans, de Vilafranca i es van estrenar entre 2005 i 2006. El gafarró és obra de Mateu Rossell i es va estrenar l'any 2006. El grup de figures festives de Premià de Mar ha augmentat considerablement en els darrers 10 anys per adaptar-se al calendari festiu de la població i ha pres l'essència de la festa pirata per incorporar un repertori entre la tradició i l'actualització, incorporant balls (bastoners i panderos), que si es manté la mateixa dinàmica molt aviat formaran part de la tradició premianenca.</p> 41.4898600,2.3579500 446404 4593337 08172 Premià de Mar Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58341-foto-08172-147-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58341-foto-08172-147-3.jpg Física Contemporani Patrimoni moble Col·lecció Pública Social Inexistent 2022-10-28 00:00:00 Jordi Montlló Bolart Informació facilitada per Eloi Botey i Tonet Alcúdia. 98 53 2.3 2484 21 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:32
58389 Col·lecció de la Fundació CRIT https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-de-la-fundacio-crit XX <p>Col·lecció d'objectes relacionats amb la indústria tèxtil, motlles d'estampació, mostraris, dibuixos originals, clixés, etc. Compta amb un patrimoni de dissenys d'estampats, motlles d'estampació, mostraris de fils i teixits, arxius gràfics temàtics, maquinària de teixidoria i proves tèxtils, biblioteca i hemeroteca sobre tèxtil, art i disseny, equipament d'aules-taller i laboratori infogràfic.</p> 08172-195 Carrer Sant Pau, 13 <p>La Fundació CRIT, Centre de Recursos per a la Indústria Tèxtil, és una entitat sense afany de lucre dedicada a la prestació de serveis d'informació i formació a persones i entitats vinculades al món de l'art i la indústria. Es va crear l'any 1992 com a resultat dels contactes entre el Museu d'Estampació de Premià de Mar i tècnics i empresaris del sector tèxtil i es composa de tres patrons a títol individual, juntament amb dues entitats: l'Associació d'Estudis Científics i Culturals, AECC i l'Associació Catalana de Gravadors de Motlles per a l'Estampació Tèxtil, ACGME. Actualment, la seva principal activitat és la formació de nous professionals i el reciclatge en el camp del dibuix i el gravat per a l'estampació, l'elaboració i gestió d'un arxiu gràfic de dissenys d'estampats i les accions artístiques i culturals. Des del 1992 ofereix cursos d'especialització en dibuix i gravat.</p> 41.4905400,2.3586400 446462 4593412 08172 Premià de Mar Restringit Bo Física Patrimoni moble Col·lecció Privada accessible Científic 2022-10-31 00:00:00 Jordi Montlló Bolart També hi ha una petita col·lecció paleontològica. 53 2.3 21 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:32
77345 Col·lecció municipal d'art https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-municipal-dart-1 XX està dispersa i sense les mesures òptimes de preservació. L'Ajuntament disposa d'una col·lecció formada per diferents tipus d'obres d'art, sobretot pintures en diferents tècniques (olis, aquarel·les, dibuixos, gravats, etc). També conté fotos de gran format del municipi. Una part d'aquesta col·lecció es troba repartida per les dependències de l'Ajuntament, com despatxos, oficines, passadissos. Una altra part està preservada a les dependències del Museu, a Can Banús. 08214-257 Plaça de la Vila, 1 Col·lecció formada a partir de concursos de pintura, donacions, dacions o compra. 41.5170500,2.3585300 446475 4596356 08214 Vilassar de Dalt Restringit Regular Física Patrimoni moble Col·lecció Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 Jordi Montlló Bolart Està pendent d'inventariar. 53 2.3 21 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:32
77346 Col·lecció parroquial https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-parroquial <p>PONS, Marc (2011). Guia del Museu parroquial. L'església gòtica de Vilassar. Parròquia de Sant Genís de Vilassar.</p> XVI <p>El museu mostra un seguit de peces arquitectòniques pertanyents a l'antiga església gòtica (1511-19) que es van salvar de la destrucció de 1936-40, gràcies a la intervenció del senyor Fèlix Piferrer, de Can Puig. El conjunt va quedar emmagatzemat al celler de casa seva. La posada en valor d'aquets elements permet reconstruir el guió de re- construcció de l'antiga església gòtica a partir de les claus de volta, les mènsules historiades brancals, bases i capitells de columnes.</p> 08214-258 Plaça de la Vila, 9 <p>El Museu s'obre al públic per la Festa Major dels Sants Màrtirs del 2011 aprofitant la commemoració dels 500 anys de la construcció de l'església gòtica (1511-1519). La inauguració compta amb la presència de l'Emm. I Rvdm. Sr. Lluís Martínez Sistach, cardenal arquebisbe de Barcelona. Els objectius d'aquest museu són la conservació del patrimoni religiós, la difusió de peces poc conegudes i fomentar el coneixement de la història local.</p> 41.5176300,2.3585200 446475 4596420 08214 Vilassar de Dalt Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77346-foto-08214-258-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77346-foto-08214-258-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77346-foto-08214-258-3.jpg Física Modern|Gòtic Patrimoni moble Col·lecció Privada accessible Científic 2020-10-07 00:00:00 Jordi Montlló Bolart El museu es pot visitar cada primer diumenge de mes i en ocasions especials com la Festa Major dels Sants Màrtirs, les Jornades Europees de Patrimoni o durant la celebració del festival Vilazari. 94|93 53 2.3 21 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:32
77349 Gegants de Vilassar https://patrimonicultural.diba.cat/element/gegants-de-vilassar XX Actualment Vilassar té un ric patrimoni festiu molt ben representat per una sèrie de gegants molt interessants. La particularitat més destacable i el fet distintiu són la parella del Lluís i la Maria, ja que l'any 2012 es va celebrar el seu centenari. Són obra de l'acreditada casa barcelonina constructora de gegants i altres elements festius 'El Ingenio'. Com s'explica en l'apartat històric, els va comprar un particular que va acabar cedint-los al poble. Són molt pesants, ja que l'estructura és de fusta. Només intervenen en les festes locals. Es diuen Lluís i Maria perquè era el nom dels seus primers propietaris. L'any 1988 el centre d'esplai va crear un gegantó, en Pep, que fou apadrinat pel Lluís i la Maria. Un any més tard es va decidir crear uns gegants nous, menys pesants i que facilités la incorporació de nova gent a la colla. Calia buscar els personatges i els noms, i es va fer per participació ciutadana. Es va decidir que el gegant fos rajoler d'ofici i el seu nom fos en Pere Màrtir. Ella havia de ser ordidora i dir-se Genisa. Els dos oficis estan molt vinculats a la població i els noms corresponen als patrons del poble. Es van construir a l'escola badalonina Pau Gargallo, sota la direcció de Joan Artigas, mestre i membre de la colla gegantera. L'any 2002, el casal de la Gent ran es va fer el ses propis gegantons; en Casimir i la Montserrat, inspirats en els masovers de Can Rafart. L'any 2008, l'escola Francesc Macià crea un gegantó, amb el personatge que dóna nom a l'escola, en Francesc macià. També es fan unes rèpliques del Pere Màrtir i la Genisa al Taller Sarandaca de Granollers. L'any 2009 es creen en Cinto, la Maravillas i en Pupaqui que són els gegants que animen la cercavila de la Geganit. Només surten en aquesta ocasió. 08214-261 Camí de Mataró En Lluís i la Maria els va comprar el senyor Lluís Vallet, advocat, resident a Vilassar de Dalt, a Can Vallet, al carrer Àngel Guimerà, num.23, per obsequiar a la seva esposa, la senyora Maria Armengol, amb motiu de la seva onomàstica. Durant molt de temps restaren oblidats i sense cap mena d'atenció Inicialment els gegants de la família Vallet-Armengol feren acte de presència a les festes familiars celebrades en una casa de Sarrià, i ben aviat es dipositen en el celler de Can Vallet, a Vilassar de Dalt, per raons de volum i espai. Aleshores començen a ésser vistos pel nostre poble, en comptades ocasions, de les quals no n'ha quedat cap constància gràfica. A l'estiu de 1923 fan la seva presentació en públic, per commemorar el tercer centenari del trasllat de les relíquies dels Sants Màrtirs, co-patrons de la parròquia, des de Càller (Sardenya) a Vilassar. Per aquest motiu s'enramaren com mai tots els carrers per on havia de passar la processó, i durant vuit dies es celebren els actes festius i pietosos. Els gegants de Can Vallet desfilaren a la processó solemne i ballaren a Plaça. Des d'aquelles festes sabem que els gegants acudiren normalment a les processons del Corpus i l'Apostolat, ben bé fins el començament dels anys seixanta. Els senyors Vallet-Armengol els cediren a la Parròquia, però per raons no gaire clares, foren privats de desfilar en aquests actes i restaren en desús en una casa que aixoplugà la sagristia mentre s'anaven fent les obres de construcció de l'església parroquial. Fins l'abril de 1969 que tornaren a participar de la vida local, aquesta vegada animant el cercavila d'anunci de la Festa Major, mercès a la tenacitatd'en Francisco Gordi que els encaminà cap a una nova etapa vinculada a les festes locals. Comptà amb la col·laboració d'unes quantes persones, entre les que recordem en Joan Piferrer, en Josep Campins i en Joaquim Ortega,assolint la restauració de les malmeses figures, la construcció de nous cavallets i la reposició de les robes. Per poc temps retornaren al seu antic estatge, al celler de Can Vallet, éssent dipositats després a l'antiga Rectoria, també al segon pis de la Casa de la Vila, al magatzem municipal i finalment a la Casa de Cultura de Can Rafart. L'any 1983 es fundà la Colla de Geganters de Vilassar de Dalt que els custòdia des de llavors i avui en dia i des de l'any 2000, els gegants no surten de Vilassar, exceptuant alguns actes en especial. 41.5143000,2.3620600 446767 4596048 1912 08214 Vilassar de Dalt Obert Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77349-foto-08214-261-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77349-foto-08214-261-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni moble Col·lecció Pública Lúdic 2023-08-02 00:00:00 Jordi Montlló Bolart El Ingenio A més, de tots aquests gegants, a Vilassar hi ha altres figures que són propietat d'infants i famílies del poble, fets amb materials de reciclatge i caixes de cartró. 98 53 2.3 21 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:32
77410 Col·lecció arqueològica del Museu Arxiu Municipal https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-arqueologica-del-museu-arxiu-municipal ALBERT i CORP, Esteve (1986) L'home dels ocells i dels peixos. Del Maresme a les Valls d'Andorra. Editorial Andorra, Andorra la Vella. MONTLLÓ BOLART, Jordi (1998). Història i actualitat dels museus i col·leccions del Maresme. Treball de recerca del programa de doctorat del Departament d'Antropologia de la Universitat de Barcelona: Recerca en antropologia cultural. Tutor: Doctor Joan Bestard. Inèdit. UBACH, Pau (1994) Memòries etno-arqueològiques. 6.000 anys d'història en el Maresme. Vilassar de Dalt, 1934-1993. Col·lecció El Montalt, 17. L'Aixernador, Argentona. El Museu Arxiu Municipal de Vilassar de Dalt és un museu de comunitat i, per tant, interdisciplinar. El seu origen no es basa en la donació d'una col·lecció concreta d'un particular sinó del treball per recuperar el passat més llunyà d'un grup de persones encapçalades per Jaume Ventura i el seu interès per l'arqueologia. Així doncs, la col·lecció arqueològica és una de les tres més importants del fons del museu. Està formada per les troballes realitzades tant en jaciments excavats antigament, com d'excavacions recents. Destaquen els jaciments prehistòrics descoberts per Jaume Ventura, Pau Ubach i el grup d'arqueologia (Cova d'en Pau, Cova de la Granota, Cova d'en Joan, etc). També hi ha material procedents d'excavacions de jaciments romans (La Fornaca, Can Miqueló, Cal Garbat, Can Torradeta, Pistes d'Atletisme, Can Olla, etc) així com de jaciment dels voltants (Céllecs). 08214-322 Carrer Marquès de Barberà, 9 (Can Banús) Segons consta en el registre de museus de la Generalitat la data de formació del museu és de 1961 'com a formalització legal de la col·lecció arqueològica reunida pel Grup d'Arqueologia Local'. Certament, els inicis del Museu cal buscar-los en aquest Grup d'Arqueologia, al capdavant del qual hi havia Jaume Ventura, que actuava de sotscomissari local d'excavacions arqueològiques, sota la tutela del Baró d' Esponellà. Els inicis d'aquest grup cal buscar-los a partir de la segona meitat dels anys 40, com explica Esteve Albert (1986: 8) que realitzaren la primera campanya arqueològica a l'acabament de la Segona Guerra Mundial, sota la direcció del Dr. Serra Ràfols i de Marià Ribas. Tot i que Pau Ubach ens parla de l'any 1943 com l'inici d'en Jaume Ventura en l'arqueologia i ens explica que amb anterioritat ja havia fet alguna cosa aïllada (entrevista a Pau Ubach, 22 de març de 1994). Més endavant, Albert (1986:28) ens explica com 'Sota el mestratge de Serra-Ràfols i de Marià Ribas i Bertran, vàrem estendre per tota la comarca els treballs dins l'àrea d'acció de la Secció d'Història i Arqueologia del Museu de Mataró, amb el propòsit de crear un Centre d'Estudis Comarcals. Això ens donà ocasió de connectar amb un grup de vilassarencs, entre els quals no hi mancà en Jaume Ventura'. De totes maneres les activitats d'aquest grup les podeu consultar més abastament en el llibre de Pau Ubach (1994). De les intervencions a partir dels anys 40 es va formar la col·lecció arqueològica. La idea, segons Ubach (1986:229) era fer un museu del megalític i explica els tràfecs de trasllats d'un lloc a l'altre fins anar a parar a la finca de Can Banús l'any 1974. També explica que van haver de netejar molts locals que no van arribar a estrenar. El primer local va ser a la casa d'en Jaume Ventura, després Can Deim i els Rajolers (Sala de la Societat del Carme). A partir de 1980 va començar l'interès per la indústria i es va recuperar materials de les fàbriques tèxtils de Vilassar. Amb aquests elements es va muntar una exposició 'La Fàbrica i el carrer' als locals d'una antiga fàbrica, Can Valls, on havien de quedar instal·lats com exposició permanent, però un incendi va malmetre alguns materials. 41.5194800,2.3563600 446296 4596627 08214 Vilassar de Dalt Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77410-foto-08214-322-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77410-foto-08214-322-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77410-foto-08214-322-3.jpg Legal i física Neolític|Edats dels Metalls|Antic|Ibèric|Romà|Medieval|Prehistòric Patrimoni moble Col·lecció Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 Jordi Montlló Bolart La única sala d'exposició permanent del museu està dedicada a l'arqueologia. 78|79|80|81|83|85|76 53 2.3 21 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:32
77411 Col·lecció tèxtil del Museu Arxiu Municipal https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-textil-del-museu-arxiu-municipal ALBERT i CORP, Esteve (1986) L'home dels ocells i dels peixos. Del Maresme a les Valls d'Andorra. Editorial Andorra, Andorra la Vella. MONTLLÓ BOLART, Jordi (1998). Història i actualitat dels museus i col·leccions del Maresme. Treball de recerca del programa de doctorat del Departament d'Antropologia de la Universitat de Barcelona: Recerca en antropologia cultural. Tutor: Doctor Joan Bestard. Inèdit. UBACH, Pau (1994) Memòries etno-arqueològiques. 6.000 anys d'història en el Maresme. Vilassar de Dalt, 1934-1993. Col·lecció El Montalt, 17. L'Aixernador, Argentona. XIX-XX El Museu Arxiu Municipal de Vilassar de Dalt és un museu de comunitat i, per tant, interdisciplinar. El seu origen no es basa en la donació d'una col·lecció concreta d'un particular sinó del treball per recuperar el passat més llunyà d'un grup de persones encapçalades per Jaume Ventura i el seu interès per l'arqueologia. A partir de 1980 va començar l'interès per la indústria i es van recuperar materials de les fàbriques tèxtils de Vilassar. Amb aquests elements es va muntar una exposició 'La Fàbrica i el carrer' als locals d'una antiga fàbrica, Can Valls, on havien de quedar instal·lats com exposició permanent, però un incendi va malmetre alguns materials. Actualment els materials s'han traslladat a Can Manyer , a la nau vella. 08214-323 Nau vella de Can Manyer Segons consta en el registre de museus de la Generalitat la data de formació del museu és de 1961 'com a formalització legal de la col·lecció arqueològica reunida pel Grup d'Arqueologia Local'. Certament, els inicis del Museu cal buscar-los en aquest Grup d'Arqueologia, al capdavant del qual hi havia Jaume Ventura, que actuava de sotscomissari local d'excavacions arqueològiques, sota la tutela del Baró d' Esponellà. Els inicis d'aquest grup cal buscar-los a partir de la segona meitat dels anys 40, com explica Esteve Albert (1986: 8) que realitzaren la primera campanya arqueològica a l'acabament de la Segona Guerra Mundial, sota la direcció del Dr. Serra Ràfols i de Marià Ribas. Tot i que Pau Ubach ens parla de l'any 1943 com l'inici d'en Jaume Ventura en l'arqueologia i ens explica que amb anterioritat ja havia fet alguna cosa aïllada (entrevista a Pau Ubach, 22 de març de 1994). Més endavant, Albert (1986:28) ens explica com 'Sota el mestratge de Serra-Ràfols i de Marià Ribas i Bertran, vàrem estendre per tota la comarca els treballs dins l'àrea d'acció de la Secció d'Història i Arqueologia del Museu de Mataró, amb el propòsit de crear un Centre d'Estudis Comarcals. Això ens donà ocasió de connectar amb un grup de vilassarencs, entre els quals no hi mancà en Jaume Ventura'. De totes maneres les activitats d'aquest grup les podeu consultar més abastament en el llibre de Pau Ubach (1994). De les intervencions a partir dels anys 40 es va formar la col·lecció arqueològica. La idea, segons Ubach (1986:229) era fer un museu del megalític i explica els tràfecs de trasllats d'un lloc a l'altre fins anar a parar a la finca de Can Banús l'any 1974. També explica que van haver de netejar molts locals que no van arribar a estrenar. El primer local va ser a la casa d'en Jaume Ventura, després Can Deim i els Rajolers (Sala de la Societat del Carme). A partir de 1980 va començar l'interès per la indústria i es va recuperar materials de les fàbriques tèxtils de Vilassar. Amb aquests elements es va muntar una exposició 'La Fàbrica i el carrer' als locals d'una antiga fàbrica, Can Valls, on havien de quedar instal·lats com exposició permanent, però un incendi va malmetre alguns materials. 41.5194800,2.3563600 446296 4596627 08214 Vilassar de Dalt Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77411-foto-08214-323-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77411-foto-08214-323-3.jpg Física Contemporani Patrimoni moble Col·lecció Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 Jordi Montlló Bolart 98 53 2.3 21 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:32
77412 Col·lecció històrica del Museu Arxiu Municipal https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-historica-del-museu-arxiu-municipal ALBERT i CORP, Esteve (1986) L'home dels ocells i dels peixos. Del Maresme a les Valls d'Andorra. Editorial Andorra, Andorra la Vella. MONTLLÓ BOLART, Jordi (1998). Història i actualitat dels museus i col·leccions del Maresme. Treball de recerca del programa de doctorat del Departament d'Antropologia de la Universitat de Barcelona: Recerca en antropologia cultural. Tutor: Doctor Joan Bestard. Inèdit. UBACH, Pau (1994) Memòries etno-arqueològiques. 6.000 anys d'història en el Maresme. Vilassar de Dalt, 1934-1993. Col·lecció El Montalt, 17. L'Aixernador, Argentona. XV-XX El Museu Arxiu Municipal de Vilassar de Dalt és un museu de comunitat i, per tant, interdisciplinar. El seu origen no es basa en la donació d'una col·lecció concreta d'un particular sinó del treball per recuperar el passat més llunyà d'un grup de persones encapçalades per Jaume Ventura i el seu interès per l'arqueologia. Un tercer grup del fons del museu el formen les peces relacionades amb la pròpia evolució històrica de la població, ja sigui a través de donacions de particulars o fruit de polítiques d'adquisició. 08214-324 Carrer Marquès de Barberà, 9 (Can Banús) Segons consta en el registre de museus de la Generalitat la data de formació del museu és de 1961 'com a formalització legal de la col·lecció arqueològica reunida pel Grup d'Arqueologia Local'. Certament, els inicis del Museu cal buscar-los en aquest Grup d'Arqueologia, al capdavant del qual hi havia Jaume Ventura, que actuava de sotscomissari local d'excavacions arqueològiques, sota la tutela del Baró d' Esponellà. Els inicis d'aquest grup cal buscar-los a partir de la segona meitat dels anys 40, com explica Esteve Albert (1986: 8) que realitzaren la primera campanya arqueològica a l'acabament de la Segona Guerra Mundial, sota la direcció del Dr. Serra Ràfols i de Marià Ribas. Tot i que Pau Ubach ens parla de l'any 1943 com l'inici d'en Jaume Ventura en l'arqueologia i ens explica que amb anterioritat ja havia fet alguna cosa aïllada (entrevista a Pau Ubach, 22 de març de 1994). Més endavant, Albert (1986:28) ens explica com 'Sota el mestratge de Serra-Ràfols i de Marià Ribas i Bertran, vàrem estendre per tota la comarca els treballs dins l'àrea d'acció de la Secció d'Història i Arqueologia del Museu de Mataró, amb el propòsit de crear un Centre d'Estudis Comarcals. Això ens donà ocasió de connectar amb un grup de vilassarencs, entre els quals no hi mancà en Jaume Ventura'. De totes maneres les activitats d'aquest grup les podeu consultar més abastament en el llibre de Pau Ubach (1994). De les intervencions a partir dels anys 40 es va formar la col·lecció arqueològica. La idea, segons Ubach (1986:229) era fer un museu del megalític i explica els tràfecs de trasllats d'un lloc a l'altre fins anar a parar a la finca de Can Banús l'any 1974. També explica que van haver de netejar molts locals que no van arribar a estrenar. El primer local va ser a la casa d'en Jaume Ventura, després Can Deim i els Rajolers (Sala de la Societat del Carme). A partir de 1980 va començar l'interès per la indústria i es va recuperar materials de les fàbriques tèxtils de Vilassar. Amb aquests elements es va muntar una exposició 'La Fàbrica i el carrer' als locals d'una antiga fàbrica, Can Valls, on havien de quedar instal·lats com exposició permanent, però un incendi va malmetre alguns materials. 41.5194800,2.3563600 446296 4596627 08214 Vilassar de Dalt Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77412-foto-08214-324-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77412-foto-08214-324-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77412-foto-08214-324-3.jpg Física Modern|Contemporani|Medieval Patrimoni moble Col·lecció Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 Jordi Montlló Bolart 94|98|85 53 2.3 21 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:32
77429 Col·lecció arqueològica de Vilassar de Dalt del Museu de l'Estampació de Premià https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-arqueologica-de-vilassar-de-dalt-del-museu-de-lestampacio-de-premia II aC- VdC En el fons del Museu de l'Estampació de Premià de Mar s'hi troba un fons de material arqueològic relacionat amb jaciments de Vilassar de Dalt: Camp de futbol; Urbanització Les Oliveres i Can Boquet. 08214-341 Carrer Joan XXIII, 2-8 (08330 - Premià de Mar) Aquest material ha entrat al Museu de l'estampació de Premià fruit de campanyes de salvament, com en el cas del denominat Camp de Futbol (anys 1975 i 1978); donacions (Les Oliveres: 1991) o per una troballa casual (Can Boquet: 1996). 41.5170300,2.3586000 446481 4596353 08214 Vilassar de Dalt Restringit Bo Legal i física Patrimoni moble Col·lecció Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 Jordi Montlló Bolart Informació facilitada per Ramon Coll Monteagudo (Museu de l'Estampació de Premià). 53 2.3 21 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:32
77438 Fons originari de Vilassar del fons del Museu d'Arqueologia de Catalunya https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-originari-de-vilassar-del-fons-del-museu-darqueologia-de-catalunya ALMAGRO, M.; SERRA RÀFOLS. J. de C.; COLOMINAS, J. (1945). 'Barcelona'. A: Carta Arqueológica de España. Madrid: C.S.I.C.- Instituto Diego Velázquez, p.178. ÀLVAREZ, J. 'El poblament prehistòric de la Vall de Sant Mateu'. Premià Informa. 6, p.21-23. Hemeroteca, A.E.C.C., Premià de Mar.. BALIL, A. ; RIPOLL, E. (1952). 'Actividad arqueológica en Cataluña durante los años 1950-51'. A: Archivo Español de Arqueología. Madrid, XXV. BOSCH GIMPERA, P.(1915). 'Necròpolis a Sant Genís de Vilassar'. A: A.I.E.C.. Barcelona, 1913-14. V. BOSCH GIMPERA, P.(1919). Prehistòria catalana: Edat de la Pedra i dels Metalls, colonització grega, etnografia. Barcelona: Editorial Catalana. (Enciclopèdia catalana; XVI). DDAA. (1982). L'Arqueologia a Catalunya, avui. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, pàg.42 - 43. DURAN i SANPERE, Agustí (1923). 'Un nou sepulcre a Sant Genís de Vilassar'; dins anuari 1915-1920. Institut d'Estudis Catalans, pàgs. 466 i 467. Barcelona. GUARDIOLA, Lluís (1955) Sant Joan de Vilassar. Vilassar de Mar, pàg. 20. LLEONART, R.(1977). 'Vestigis de la civilització dels 'Sepulcres de Fossa' al Maresme'. Quaderns de Prehistòria i Arqueologia del Maresme, 2; pàgs. 26 a 31. LLONGUERAS, M. (1981). 'Cultura dels Sepulcres de Fossa del Neolític Mig-Recent a Catalunya'. A: El Neolític a Catalunya. Taula rodona de Montserrat. Publicacions de l'abadia de Montserrat, pàgs.166 i167. MONTLLÓ, Jordi (2008) Inventari del patrimoni arqueològic del Parc de la serralada litoral, Fitxa núm. 188. MUÑOZ, A.M. (1965). La cultura neolítica de los Sepulcros de Fosa. Barcelona: Univesitat de Barcelona, . pàgs. 26 a 29. RIBAS, Marià (1934). Orígens i fets històrics de Mataró. Mataró: Impremta Minerva, pàg. 17. RIBAS, Marià (1952). El poblament d'Ilduro. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, (Memòries de la Secció Històrico-Arqueològica; 12), pàgs.12 i 21. RIPOLL, E.; LLONGUERAS, M. (1963). 'La cultura neolítica de los Sepulcros de Fosa en Cataluña'. Ampurias. 25, pàgs. 3, 21a 24. SERRA RÀFOLS, J.C.. (1942). 'El poblamiento de la Maresma o Costa de Levante en época anterromana'. Ampurias. 4, pàg. 79. SERRA RÀFOLS, J.de C. 1928). 'Baetulo-Blanda,'. A: Forma Conventus Tarraconensis. Barcelona: Institud d'Estudis Catalans, I. (Memòries de la Secció Històrico-Arqueològica; 12), pàg. 13. El Museu d'Arqueologia de Catalunya és el dipositari de les peces obtingudes de la necròpolis del Ravalet. En la seva exposició permanent, en l'àmbit de prehistòria es pot veure la recreació d'una d'aquestes tombes neolítiques, conegudes com Sepulcres de Fossa, que s'han datat entre el V i IV mil·lenni aC. En concret el llistat del material dipositat és el següent: 16337 collaret de variscita set denes de tonelet. Llargada total 27 cm. Mida de la dena central 49mmx29mm 16338 Collaret 15 dena discoïdal de variscita llargada total 5 cm diàmetre de la dena més gran 12mm 16340 collaret format per 22 denes de variscita. Llargada total 10 cm. Mida de la dena més gran 12mm 16341 Gerra llargada total 41 c,, amplada amb les nanses 29'5, amplada de la boca 15 cm 16338 collaret format per 8 denes de variscita en forma de barrilet 5'5cm, mida de la dena més gran 21mmx12mm 08214-350 Passeig de Santa Madrona, 39-41 (Parc de Montjuïc; 08038- Barcelona) L'octubre de 1914 arriba la notícia de la descoberta d'unes tombes prehistòriques en una bòbila del paratge del Ravalet a Vilassar de Dalt, segons consta en la reunió de la secció Històrico-Arqueològica de l'Institut d'Estudis Catalans. La Junta de Museu encarrega l'excavació a Joaquim Folch i Torres. Aquest lliura la memòria descriptiva, el 16 de gener de 1915. L'any 1917 es fa una segona excavació dirigida per Agustí Duran i Sanpere, promoguda per l'Institut d'Estudis Catalans. Joaquim Folch i Torres comenta en la seva memòria que entre 1902 i 1914 es van malmetre entre 9 i 11 sepultures més, segons els restes materials que veu i la informació del propietari de la bòbila, amb motiu de l'extracció de terres. 41.5194600,2.3564900 446307 4596625 08214 Vilassar de Dalt Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77438-foto-08214-350-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77438-foto-08214-350-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77438-foto-08214-350-3.jpg Legal i física Neolític|Prehistòric Patrimoni moble Col·lecció Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 Jordi Montlló Bolart 78|76 53 2.3 21 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:32
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural

Mitjana 2024: 170,86 consultes/dia

Sabies que...?

...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?

Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.

Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml