Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 37243 | Can Cintu; Can Nit i dia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-cintu-can-nit-i-dia | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. | XIX | L'any 1991 es realitzà una remodelació per a ús de restaurant, dirigida pels arquitectes Enric Batlle i Joan Roig. | La masia de Can Cintu és un edifici format per un cos central de dues crugies paral·leles a la façana principal, escala i accés central, i un cos afegit posterior a cada banda. L'edifici presenta dues façanes ben diferents, la façana donant al carrer és d'un gran valor artístic, cos central amb composició simètrica de forats i dues lògies amb arcs i balustrada als extrems. En canvi, la façana donant al jardí té tres petites finestres i dues portes. El sostre de la planta baixa està format per un forjat de biguetes de fusta, revoltó manual i reblert de morter. El sostre de la segona planta, voltes falses sota coberta de teula àrab. Cal destacar l'interès de l'escala amb un lucernari zenital hexagonal, el sòcol i paviment de la sala en la planta baixa que dóna al jardí, i les dues glorietes superiors amb successió d'arcs i barana de balustres. En quant al jardí destaca la font com a element arquitectònic, la tanca del jardí i les següents espècies vegetals: til·lers, acer, pinus pinea, xiprer i aesculus hippocastallum. | 08003-103 | Av. Sant Josep de Calassanç, 29 a 35 | 41.4966200,2.2954900 | 441196 | 4594129 | 08003 | Alella | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37243-foto-08003-103-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37243-foto-08003-103-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37243-foto-08003-103-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 119|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:27 | ||||||||||
| 37319 | Basses de Can Pufarré | https://patrimonicultural.diba.cat/element/basses-de-can-pufarre | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. MONTLLÓ, Jordi i FONT, Josep (2007). Inventari d'arquitectura rural i popular d'Alella. Inèdit. | XIX-XX | Alguns elements estan en desús. | Conjunt de dues basses de planta rectangular: 5 x 3 metres la petita i 7 x 5 metres la més gran. La primera està en desús, no així la més gran. L'obra és de paredat antic, combinant les pedres de petites dimensions amb d'altres més grans, unides amb morter. La part superior dels murs està acabada amb maons. Al voltant hi ha altres construccions relacionades amb les basses per tal de canalitzar les seves aigües: parets, canalitzacions i pericons. | 08003-179 | Ca l'Arrau - Torrent de Can Puferrer - Entre els nucli de Mas Coll i Can Comulada | Els treballadors del túnel de la INGAR aprofitaven l'aigua d'aquestes basses. | 41.5013900,2.2835200 | 440202 | 4594666 | 08003 | Alella | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37319-foto-08003-179-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37319-foto-08003-179-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2019-11-20 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | La bassa gran s'ha voltat de filat protector per evitar la caiguda d'animals o persones. | 98 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:27 | ||||||||
| 95146 | Conjunt de mines d'aigua d'Arenys de Mar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/conjunt-de-mines-daigua-darenys-de-mar | <p>SALBANYÀ ROVIRA, Bernat (2007). Mines al Maresme: un exemple d’aprofitament dels recursos hídrics en un batòlit granític. Treball inèdit. Institut Turó dels 3 Pins.</p> | XVIII-XX | No es troben en funcionament per haver estat seccionades la majoria d'elles. | <p>Les mines d'aigua són un exemple d'aprofitament dels recursos hídrics per a una comunitat. Un estudi de les mines del Maresme fet per en Bernat Salbanyà (2007) ha permès identificar una sèrie de mines a Arenys de Mar: Trilla; Can Domingo Caldes; Can Poy; La Gallina; Can Forades; Mina dels Frares; Can Cabirol; Sans, Salas o de Molins; Can Mils o Can Montalt.</p> <p>La mina de Can Cabirol neix, en forma de galeria, a la zona sedimentària de la riera d’Arenys, a l’alçada del carrer de la Font. Aquesta mina ha persistit en el temps, fins i tot, després de cobriment de la Riera. Des del seu naixement, baixa en direcció sud, travessant la riera fins a situar-se en el seu punt mig, a l’alçada del carrer del Bisbe Vilà i Mateu. Aquí se situa el primer pou de pas, reformat després de l’obra esmentada. Continua baixant, a mesura que va creuant la Riera fins a situar-se a l’altre marge. A davant del número 75, 80 metres més avall, hi ha el següent registre. Segons un plànol del 1783 en aquest punt també s’hi trobava la confluència amb el rec municipal i una altra mina desapareguda. A partir d’aquí segueix el marge de la riera en direcció a mar. Quan arriba a la cantonada de la plaça de l’Església, uns 75 metres més avall, passa de galeria a estar entubada. Aquest tram es va canviar durant la reordenació de la plaça a mitjan segle XX. Segueix per marge avall, fins a deixar la plaça. A partí d’aquí torna a ser en galeria. Davant del número 39 hi trobem un altre pou de pas. La mina segueix cap avall, de manera que va a buscar la finca de Can Cabirol, i travessa tots els carrers que conflueixen a la Riera. L’últim registre abans d’arribar a la finca dels propietaris, situada al carrer d’Avall número 4, es troba situat al marge de la Riera davant el número 5, la Casa Milans. Després gira a l’oest passant per sota aquesta casa i arribant a la finca de Can Cabirol. Finalment, un cop allà, ja que la família Cabirol no fa ús de les aigües, un pilar repartidor divideix l’aigua de dues plomes de Mataró, cap als dos arrendataris actuals.</p> <p>La mina de Can Domingo Caldes neix en forma de galeria en un marge del camí del Mormo i l’entrada de Can Rovira. Travessa l’autopista i se situa en el marge del camí de Ronda i el rial de la Planeta. En aquest punt se situa el primer pou de pas. La distància entre la superfície i la galeria en aquest punt és al votant de 20 metres. O sigui, que de la cota 70 en aquest punt, la mina se situa a 50 metres sobre el nivell del mar. La mina continua, tota bancada amb unes dimensions de 0’5 metres d’ample per 1’3 metres d’alçada, pel marge dret del rial amb direcció sud-est. El següent pou de pas és a uns 95 metres de l’anterior. Està tancat amb ciment i no amb portella com els altres. A partir d’aquí, continua baixant seguint el marge del rial i sense canviar la direcció. El pilar repartidor se situa a uns 160 m del registre bloquejat. En aquest punt deixa de ser galeria per dividir-se en tres tubs de repartiment, un del qual està taponat. Aleshores, els tubs es dirigeixen a dues finques: Can Vallbona i Can Noè. </p> <p>La mina de Can Forades neix a prop de C-32, per sobre uns sorts situats entre el rial del Bareu (o d’en Piteu) i el de Vallfiguera. Baixa bancada en direcció sud, durant uns 70 metres. En una vinya situada als marges dels dos rials, hi ha el primer pou de registre que separa la superfície de la galeria uns 8 metres. A partir d’aquí, la mina es dirigeix entubada cap al rial del Bareu per on descendeix fins a Can Forades. En arribar al rial creua el rial de Vallfiguera que hi conflueix. En direcció SE, segueix per el marge dret del rial amb un tub de plom. Segueix pel marge uns 150 metres, on es creua amb el camí de Ronda. El seu traçat continua així fins 100 metres més avall. En aquest punt té lloc un canvi de marge, just davant la finca de Can Bomba. Es deu a que les arrels dels arbres i les avingudes d’aigua del rial havien obturat i deixat al descobert la canonada. Per tal de solucionar el problema es va canviar el tub i se’l va canviar de marge per tal que quedés al costat del rial on hi ha la finca propietària. Finalment, continua pel marge esquerre i al cap d’uns 300 metres, creua el camí del Pla dels Frares i entra a la finca de Can Forades on l’aigua és abocada en un safareig a través de diversos compartiments. </p> <p>La mina vella dels Frares neix en els marges del rial del Bareu, entre les confluències del de Vallfiguera i del camí de Ronda. El naixement està format per tres ramals. Des del naixement principal fins a la confluència amb els altres dos transcorren uns 110 metres. Els altres naixements segueixen dos camins diferents entre si. El primer és paral·lel al principal amb una llargada d’uns 55 metres. L’altra en direcció cap a l’est té una llargada d’uns 40 metres i travessa el rial, de manera que neix al marge dret. Units per un pou de pas, segueixen direcció sud. Aleshores gira cap al SE, paral·lela al rial i a uns 25 metres del seu curs, i en un traçat completament recte transcorre uns 170 metres fins arribar a la caseta d’entrada. A partir d’aquí, segueix la mateixa direcció cap a l’actual Granja “El Paraíso”, on l’aigua s’aboca en una bassa. </p> <p>La mina de la Gallina neix en el marge d’unes cases i el solar de Carbons Juncà, del rial del Bareu; al peu del turó on hi ha el grup de cases de El Paraíso. Neix en forma de galeria, i comença el seu traçat en direcció SE durant 12 metres. En aquest punt hi trobem un pou de registre. Continua el traçat cap al sud. Quan arriba a uns 50 metres del pou, passa a estar entubada. Baixa amb la mateixa direcció fins a travessar el rial pels voltants del carrer de Santa Rita; fins arribar a la cantonada de la Torre d’Arenys amb el carrer dels Capellans. En aquest punt s’erigeix un pilar repartidor que avoca una part de l'aigua a la font. D’aquest pilar repartidor, en surten uns tubs més petits que reparteixen l’aigua a 12 cases del nucli antic situades al carrer del Bisbe Català, al carrer de Sant Antoni i el carrer Ample. </p> <p>La mina de Can Mils neix a l’actual Polígon Industrial. La zona de naixement, humida com es pot comprovar per la presència d’un bosc a la seva superfície, és múltiple ja que compta amb diversos punts d’inici i de sortida. El cap de la mina és una galeria bancada amb les parets reforçades per una doble capa de maons, tal i com seguirà així durant tota la galeria. Les dimensions que té és de 0’5 metres d’amplada per 1 metre d’alçada. La mina segueix 7 metres cap a al SE. Fa un gir cap al SO, on segueix prolongant-se durant 74’5 metres. Als 8’5 metres del gir trobem un pou de registre. Al cap de 27 metres més avall hi ha un altre pou i un altre a una distància de 10 metres de l’anterior. La mina transcorre 29 metres fins a trobar-se un gir cap a l’oest. En el gir es produeix un salt vertical de 3 metres que dóna força a l’aigua per baixar més ràpidament. Seguidament torna a girar cap a al sud fins a 8’5 metres. En aquest punt es produeixen 4 fets. Hi ha un pou de sortida de 10 metres de profunditats. Es produeix un gir cap a l’oest. Té lloc un salt vertical, aquest cop d’1 metre. A més, s’uneixen a aquesta galeria principal dues de secundàries que provenen de naixements diferents. Després de la unió, la galeria segueix 57 metres cap al SO fins a enganxar-se amb un altre naixement que neix 9 metres al nord d’aquest punt. A partir d’aquí, la mina només la conforma una galeria de 221 metres de longitud. En direcció cap al SE. Durant aquest tram trobem un total de 4 pous fins arribar a la boca de la mina. L’últim tram abans d’arribar a la boca de la mina és de 90 metres. A partir d’aquest punt passa a través d’una canal i després entubada fins a un repartidor que aboca tota l’aigua en una bassa. </p> <p>La mina de Can Montalt neix a l’actual plaça de la Mare Paula Montalt, que no té relació amb l’horta de Can Montalt, la finca que ocupava aquets terrenys. La podem dividir en dos trams: el de galeria i l’entubat. Neix bancada en unes dimensions de poc més d’1 metre d’alçada per 0’5 metres d’amplada. Es dirigeix en rumb SO cap al carrer Montserrat on canvia de direcció. Amb la construcció d’un nou bloc de pisos es va reformar el pou d’entrada a la mina que actualment es fa per carrer Doedes. En aquest punt hi ha el canvi de tram. A partir d’aquí, la mina segueix el seu curs per mitjà d’un tub d’asfalt de 20 cm de diàmetre. Aleshores, el traçat de la mina es troba a pocs metres de separació de la mina dels molins, de manera que segueix amb rumb cap al sud per el marge dret del carrer Doedes. Un cop travessat el carrer de l’arxiprest Rigau, continua per el carrer de Santa Clara fins a posar-se al marge esquerra. Segueix per aquest marge fins al final del carrer, on voreja l’edifici dels Jutjats. Actualment, el tub desemboca a la xarxa de clavegueram tot i que girava i arribava fins a la Riera. Un cop allà el tub, que encara es conserva, girava la cantonada dels jardins del Xifré i per sota la vorera de la Riera arribava fins a la Casa anomenada Can Ramon de les Aigües. El tub es dirigia cap a dins la casa on desembocava en un pilar repartidor. </p> <p>La mina de Can Poy resta ja molt desapareguda igual que la finca on abastia l’aigua. Neix al costat del rial del Bareu, en els terrenys de Can Bomba. Es tracta d’una mina bastant curta. Arriba a la seva desembocadura en una bassa, situada a uns 300 metres De distància, destruïda actualment que formava part de la finca de Can Poy.</p> <p>La mina Sans neix a la finca de Can Sagrera, a Arenys de Munt, tot i que el naixement inicial era als Camps d’en Finet. En aquest indret, s’apunta que l’aigua filtra a través d’una paret revestida de roca. En aquest tram la mina és bancada. Avança uns 200 metres en direcció SE fins arribar al pou dels Camps d’en Finet; on fa un canvi de rumb cap al SO, on al cap d’uns 130 metres arriba a un altre pou de registre dins la mateixa finca. A partir d’aquí, en direcció sud, segueix uns 60 metres, de manera que travessa el rial del Corsaví i voreja la finca de Can Pica per la de Can Córdoba. Després, recupera la direcció cap al SE durant uns 45 metres fins arribar a un nou registre. Aleshores, es produeix un gir cap al sud i 20 metres més avall hi ha un altre registre. Segueix en direcció sud i entra a l’horta de Can Maresma, actualment Can Capdevila, fins a obrir un nou pou de registre als 60 metres. Continua 40 metres cap al sud on, a la vinya de Can Dalmau, s’obre un altre pou de pas. Ara ja la direcció és sempre la mateixa, cap al sud, tot i que hi poden haver-hi petits girs que no alteren el traçat general en els plànols conservats. Després del pou de pas de Can Dalmau, trobaríem el situat a Ca l’Ubach, a uns 40 metres més avall. Entre el registre de Ca l’Ubach i el que està situat a l’antiga vinya de Can Prats transcorren 220 metres, aproximadament. Actualment, les antigues finques de les famílies Ubach i Prats estan urbanitzades. En certs trams, ni el tub de formigó instal·lat a la dècada del 1970 ha pogut resistir al buidatge dels solars per a la construcció d’aparcaments soterranis i els fonaments per als blocs de pisos. La mina continua baixant fins a l’antiga horta de Can Paciència, també urbanitzada. El registre d’aquesta finca se situaria a uns 50 metres de l’anterior, a Can Prats. L’últim punt on es podia fer un control de la mina era a l’hort del convent de les monges Clarisses, uns 200 metres més avall. El tall més significatiu de la mina es va produir en la construcció de la nova seu dels Jutjats d’Arenys on, a 50 metres del punt anterior, es va trencar el pas de l’aigua. Tot i així, queda un fragment de la mina i el tub d’aproximadament un metre de longitud entre el nou edifici i el següent tall: la construcció d’un aparcament soterrat als jardins del Xifré. La mina es reprèn a l’altre costat dels jardins on continua baixant. El següent pou de registre té lloc a 50 metres. A l’alçada del carrer de l’Hospital. Aquest és l’últim abans del repartidor que té lloc a l’antiga bassa del molí. A partir d’aquí la mina segueix dos cursos diferents. Abans d’arribar al repartidor situat a l’antiga bassa del Molí de Dalt, s’obre un ramal de la mina en direcció sud-oest cap al Molí de Mar. No hi ha constància de cap registre en aquest tram. Un cop passat el carrer Antoni Torrent, la mina creuaria els carrers d’Andreu Guri i d’Avall i es dirigiria entre els pisos de Sa Boada i la penya del Cementiri fins a la bassa del Molí de Mar que restava més elevada del nivell del carrer i que actualment només se’n conserven les parets. La mina surt del Molí de Mar i travessa la N-II i la via del ferrocarril per desembocar al mar. </p> <p>Finalment, la mina Trilla neix als terrenys de la mina de Can Triter a prop de la confluència entre els rials del Bareu i del Tronqueda. Neix en forma de galeria amb unes dimensions que no s’han pogut determinar, ja que en aquests terrenys actualment estan sota una fase d’urbanització i degut al pas de vehicles de gran tonatge és perillós accedir a la mina. La mina baixa uns 250 metres en direcció SE fins arribar en un pou de registre situat dins una altra horta. A partir d’aquí baixa entubada des d’aquest punt. La direcció és cap al sud de manera que va a buscar el curs del rial mentre segueix baixant. Un cop arribada al rial segueix el seu curs pel marge esquerre. Un cop ha travessat el carrer de l’arquitecte Gaudí, segueix amb la mateixa direcció uns 30 metres fins a girar cap a l’est per sota uns blocs de pisos. Aleshores passa, igualment entubada, per darrere les cases del carrer de Santa Rita, fins arribar a un pilar repartidor que s’obre pel carrer del Bareu. Des d’aquest pilar repartidor surten uns tubs de plom que arriben fins a les cases del mateix carrer del Bareu, carrer de Sant Antoni, de la Perera, carrer Ample i, fins i tot, travessaven la riera fins al carrer Andreu Guri. Aquestes connexions es van trencar amb la canalització de la riera d’Arenys.</p> | 08006-496 | Arenys de Mar | 41.5819027,2.5488237 | 462391 | 4603455 | 08006 | Arenys de Mar | Dolent | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:27 | |||||||||
| 41895 | Llegenda Santa Helena, filla de Cabrera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-santa-helena-filla-de-cabrera | <p>Amades, J. (1983): Costumari Català. El curs de l'any. Salvat Editores i Edicions 62, Barcelona, vol. IV, pàg. 868 i 869.</p> | <p>La tradició ha considerat que Santa Hel·lena era una santa d'origen català, filla de Cabrera. La llegenda, prou truculenta, explica que el pare de Santa Hel·lena va vendre la seva filla al dimoni a canvi de grans riqueses. Però la noia, tement-se el tracte, es senyava abans de trobar-se amb el seu futur amo, extrem que feia tirar enrera el diable. El pare, a indicacions del diable, li tallà el braç per tal que la noia no pugués repetir el senyal. La història es repetirà, ara mutilant la llengua de la jove. Finalment el pare l'expulsa de casa, i ella, mutilada, fuig al bosc, on la troba i se n'enamora el senyor de Burriac, que la du al Castell on finalment es casen. Però lluny d'acabar la llegenda encara continua amb més viscissituds com l'embaràs de la noia, la guerra a la que marxa el senyor de Burriac, i l'expulsió de la jove amb el nounat per part de la sogra. Tota sola i amb el fill té un accident pel qual està a punt d'ofegar-se-li el nadó, però els seus pensaments d'auxili adreçats al cel, fant que li tornin a créixer braços i llengua per tal de salvar-lo. Tornat de la guerra, el senyor del castell retroba fill i mare al bosc, els torna al castell, i expulsa a la malvada mare.</p> | 08029-158 | 41.5343900,2.4043400 | 450311 | 4598253 | 08029 | Cabrera de Mar | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Simbòlic | 2023-02-01 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | Aquesta llegenda fou recollida al Costumari Català de Joan Amades | 63 | 4.5 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:27 | |||||||||||||||
| 41896 | Dita popular | https://patrimonicultural.diba.cat/element/dita-popular | <p>Català i Roca, P. (1967): Els Castells Catalans, Rafel Dalmau, editor, Barcelona, Volum 1, pàg. 607. Coll, R. i Modolell, J.M. (1999): Llegendes, tradicions i fets de la Serralada de Marina. Apunts sobre etnografia del Maresme, Vilassar de Mar, pàg. 63.</p> | <p>'Boira a Burriac, pluja aviat'. Aquesta dita s'havia acostumat a dir al poble, fent referència al paisatge del Castell, veritable protagonista de les llegendes que fan referència a Cabrera. En aquesta ocasió és una dita de caire metereològic, que referencia que quan hi ha boira a les alçades del castell, pot ser que acabi precipitant al municipi. No obstant hi ha d'altres expressions que també recollim. En primer lloc tenim la de 'Boira a Burriac, pluja a mar' que en aquesta ocasió referenciaria que la pluja no seria al poble sinó mar endins. La tercera versió, 'Boira a Burriac, pluja a mars' torna a reforçar la idea de que la boira a l'alçada del poble adverteix d'una forta descarregada.</p> | 08029-159 | 41.5375200,2.3871700 | 448881 | 4598611 | 08029 | Cabrera de Mar | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2023-02-01 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | Recollida per Pere Català, en la seva obra sobre els Castells Catalans. | 61 | 4.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:27 | |||||||||||||||
| 41905 | Llegenda de l'enginy de la castlana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-de-lenginy-de-la-castlana | <p>Carreras Candi, F. (1908): Lo castell de Burriac o de Sant Vicents, Mataró (ed. Facsímil La Juliana, Argentona, 1980), pàg. 273-274. Coll, R. i Modolell, J.M. (1999): Llegendes, tradicions i fets de la Serralada de Marina. Apunts sobre etnografia del Maresme, Vilassar de Mar, pàgs. 26-28. Barallat, H. (1879): 'Excursions á Burriach'. Memorias de l'Associació Catalanista d'Excursions Científicas, vol. III, Barcelona, pags. 19 i ss.</p> | <p>En el marc de les sovintejades incursions àrabs en la costa del Maresme en època medieval i moderna, trobem aquesta llegenda, en la que els àrabs intenten fer-se amb el Castell de Burriac. Havent marxat a la guerra el castlà de Burriac, i deixant el castell en mans de la dona i el servei, aquesta circumstància fou aprofitada pels pirates per assetjar el castell. L'ocurrència de la castlana fou la que salvà el castell, quan embadurnà d'oli totes les muralles. Aquest fet feu relliscar les escales dels assaltants que caigueren quan intentaren prendre la fortalesa. Fugiren espaordits creient-se embruixats.</p> | 08029-170 | Castell de Burriac | <p>La primera menció a aquesta llegenda la devem a Heribert Barallat (1879) que fou el primer en recollir-la oralment.</p> | 41.5375200,2.3871700 | 448881 | 4598611 | 08029 | Cabrera de Mar | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Altres | 2023-02-01 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | 61 | 4.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:27 | ||||||||||||||
| 41906 | Llegenda del Corsec | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-del-corsec | <p>Carreras Candi, F. (1908): Lo castell de Burriac o de Sant Vicents, Mataró (ed. Facsímil La Juliana, Argentona, 1980), pàg. 281-284. Coll, R. i Modolell, J.M. (1999): Llegendes, tradicions i fets de la Serralada de Marina. Apunts sobre etnografia del Maresme, Vilassar de Mar, pàgs. 29-31.</p> | <p>La llegenda explica que al Castell hi visqué en certa ocasió el Corsec, criminal que tenia atemorida la contrada, i al que li pagaven un tribut en virtut de deixar-los tranquils. Eren tantes les riqueses acumulades de les seves activitats delictives que el castell acumulava veritables tresors, destacant per sobre de tots la cadira d'or que presidia la sala principal. Però es giraren les tornes quan el Corsec assaltà els nobles que anaven a Barcelona a la coronació del nou rei, vestits amb les seves millors vestimentes i joies. Arrel d'aquesta empresa el castell fou assetjat per soldats per recuperar els béns robats. Després de dies de setge els soldats s'adonaren de la presència d'un passadís secret que des del Montcabrer comunicava amb el Castell. Aconseguiren entrar-hi i plantar cara al Corsec, derrotant-lo finalment. Malauradament no trobaren cap mena de tresor, ni la cadira d'or. Aquest fet és el el que ha enlluernat a molt vilatans que creuen que les riqueses encara poden estar amagades o enterrades a la vora del passadís secret.</p> | 08029-171 | Castell de Burriac | 41.5375200,2.3871700 | 448881 | 4598611 | 08029 | Cabrera de Mar | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | 61 | 4.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:27 | |||||||||||||||
| 41907 | Llegenda de l'hereu del Castell de Burriac | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-de-lhereu-del-castell-de-burriac | <p>Coll, R. (2012): El Maresme fantàstic. Llegendes. Sant Vicenç de Castellet, pàgs. 17-20. Coll, R. i Modolell, J.M. (1999): Llegendes, tradicions i fets de la Serralada de Marina. Apunts sobre etnografia del Maresme, Vilassar de Mar, pàgs. 37-49.</p> | <p>Davant la dificultat de donar un hereu al senyor del Castell de Burriac, la seva dona va fer un tracte amb el cel per tal de poder engendrar a canvi de consagrar el seu fill a la vida monàstica. Aquest prec va ser escoltat concedint-se-li poder tenir un fill. Amb el pas dels anys la criatura anà creixent i decantant-se per una vida militar més que no pas religiosa. La mare morí de pena en no veure's en cor de contravenir els plans del seu amrit pel seu fill. Un dia de tempesta l'hereu es refugià a la zona de la Cova de les Encantades, però li va caure un llamp molt a prop, que l'atordí. En aquell moment se li manifestà la presència d'una dona que l'enamorà profundament. El fill, aclaparat per l'enamorament d'aquella dona, l'anà a trobar manta vegades en aquell indret, lúnic on ella es manifestava. Davant la incursió dels sarraïns a Cabrera, aquests es feren amb el Castell de Burriac. L'hereu, molt destre en les habilitats militars, no pogué ajudar el seu pare per trobar-se entre els braços de la dona, dels que no va poder escapar. Un cop alliberat, després de tota una nit, comprovà com el castell era en mans dels bàrbars i que havia mort tothom. Penedit, anà a buscar la dona, a la que intentà matar, i després es feu novament amb el control del castell. Havent cregut que havia estat sotmès a un encanteri, acabà per fer-se frare, complint així, sense saber-ho, amb el tracte que havia fet la seva mare.</p> | 08029-172 | Cova de les Encantades | <p>Coll i Modolell (1999) recullen fins a tres versions diferents d'aquesta llegenda de la Cova, amb notables diferències.</p> | 41.5235300,2.3866900 | 448830 | 4597058 | 08029 | Cabrera de Mar | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Altres | 2023-02-01 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | Malgrat el protagonista és l'hereu del Castell de Burriac, cal atribuir aquesta llegeda a la Cova de les Encantades (també coneguda coma Cova de la Mala Dona) que és l'indret on es manifesten els poders sobrenaturals. | 61 | 4.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:27 | |||||||||||||
| 41908 | Llegenda de l'assalt del Castell de Burriac | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-de-lassalt-del-castell-de-burriac | <p>Coll, R. (2012): El Maresme fantàstic. Llegendes. Sant Vicenç de Castellet, pàgs. 20-21. Coll, R. i Modolell, J.M. (1999): Llegendes, tradicions i fets de la Serralada de Marina. Apunts sobre etnografia del Maresme, Vilassar de Mar, pàgs. 37-49.</p> | <p>En el marc el setge del Castell de Burriac, un comte estranger estava al capdavant de les hostilitats. Mentre analitzava el terreny, feia llargues passejades per veure la millor manera de treure avantatge del coneixement de l'indret. D'aquesta manera s'allunyà i arribà a la Cova de les Encantades, on conegué una dona que allí vivia. Ella, coneixedora de totes les herbes remeieres i de pòcimes secretes, donà a beure a l'home un filtre d'amor. L'home va caure rendit als seus peus i no s'apartà d'ella ni un mment desatenent les seves tasques de comandament militar. Aquest encanteri va fer que els assaltants sortissin escaldats del setge, i en la retirada passren per la Cova, on trobren els amants. En repressàlia per la seva negligència els atacants mataren a ambdós amants.</p> | 08029-173 | Cova de les Encantades | 41.5235300,2.3866900 | 448830 | 4597058 | 08029 | Cabrera de Mar | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Altres | 2023-02-01 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | Malgrat l'escenari de la llegenda és el setge al Castell de Burriac, el subjecte de la història és novament la Cova de les Encantades (també coneguda coma Cova de la Mala Dona) que és l'indret on es manifesten els poders sobrenaturals. | 61 | 4.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:27 | ||||||||||||||
| 41909 | Llegenda de l'assalt del Castell de Burriac | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-de-lassalt-del-castell-de-burriac-0 | <p>Coll, R. (2012): El Maresme fantàstic. Llegendes. Sant Vicenç de Castellet, pàgs. 20-21. Coll, R. i Modolell, J.M. (1999): Llegendes, tradicions i fets de la Serralada de Marina. Apunts sobre etnografia del Maresme, Vilassar de Mar, pàgs. 34-35.</p> | <p>Davant el coneixement que la 'Cadira d'Or' que hi havia al Castell de Burriac podia ser robada en una imminent incursió morisca al Castell, el senyor del mateix castell enginyà un pla per poder fer desisitir els pirates nordafricans. Va anar al Burriac amb un grup d'homes, però feu capgirr les ferradures dels cavalls, per donar la idea que els vigilants del castell havien fugit. Deixà les portes de Castell obertes, i esperà l'atacant. Els pirates, confiats pels senyals, entraren al Castell creient-lo abandonat i allí foren presa d'una gran emboscada.</p> | 08029-174 | Castell de Burriac | <p>Llegenda recollida recentment a Cabrera de Mar, l'any 1996 (Coll i Modolell 1999:34).</p> | 41.5375200,2.3871700 | 448881 | 4598611 | 08029 | Cabrera de Mar | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Altres | 2023-02-01 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | A diferència de la llegenda homònima, aquí el subjecte de la llegenda és el mateix del lloc on succeeix: el Castell de Burriac. | 61 | 4.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:27 | |||||||||||||
| 41910 | Llegenda de la mala dona i el sacerdot | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-de-la-mala-dona-i-el-sacerdot | <p>Coll, R. (2012): El Maresme fantàstic. Llegendes. Sant Vicenç de Castellet, pàgs. 21-22. Coll, R. i Modolell, J.M. (1999): Llegendes, tradicions i fets de la Serralada de Marina. Apunts sobre etnografia del Maresme, Vilassar de Mar, pàgs. 46-49.</p> | <p>Diu la llegenda que a la Cova de les Encantades hi vivia una dona, que anava descuidada i de la que se n'apartaven tots els vilatans, persignat-se quan se la creuaven. Tenia un do: una veu prodigiosa, que s'escoltava per les valls quan cantava, que encaterinava els pagesos de la contrada. Però el cant sovint s'estroncava entre plors. Un dia el sacerdot que vivia a la capella del Castell de Burriac, l'auxilià quan ella caigué i es feu mal. Posteriorment també el sacerdot la sentí cantar un altre dia, amb una cançó d'amor no correspost. Els vilatans, anaren a cercar-la per apallissar-la, doncs creien que era una mala dona, influïda pel dimoni, però no la trobaren mai més. Sembal que el capellà l'havia ajudada a escapar i l'havia refugiat en un asil a Barcelona, on passà la resta de la seva vida, sentint-se confortada.</p> | 08029-175 | Cova de les Encantades | <p>Coll i Modolell (1999) recullen fins a tres versions diferents d'aquesta llegenda de la Cova, amb notables diferències.</p> | 41.5235300,2.3866900 | 448830 | 4597058 | 08029 | Cabrera de Mar | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Altres | 2023-02-01 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | 61 | 4.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:27 | ||||||||||||||
| 41911 | Llegenda del Cabrer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-del-cabrer | <p>Coll, R. (2012): El Maresme fantàstic. Llegendes. Sant Vicenç de Castellet, pàg. 37. Coll, R. i Modolell, J.M. (1999): Llegendes, tradicions i fets de la Serralada de Marina. Apunts sobre etnografia del Maresme, Vilassar de Mar, pàgs. 75-76. Llinés, S. (1952): 'La creu de Montcabrer', Estrella de Burriac, nú. 118-119. Cabrera de Mar, pàg. 7.</p> | <p>En temps llunyans vivia al poble de Cabrils un pastor que procedia de l'alta muntanya, al que es coneixia pel sobrenom del seu ofici: Cabrer. Tenia molta anomenada per la seva fama de curar tota mena de malalties amb les herbes remeieres del Montcabrer. Sobtadament va morir al cim del Montcabrer, i la gent de la contrada el va voler homenetjar i recordar erigint una creu en el mateix indret on finalment morí.</p> | 08029-176 | Creu de Montcabrer | <p>La primera menció que es feu de la llegenda fou a l'Estrella de Burriac (Llinés 1952).</p> | 41.5243300,2.3853100 | 448715 | 4597148 | 08029 | Cabrera de Mar | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Altres | 2023-02-01 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | Encara hi ha gent que creu que el noms de Montcabrer, Cabrera i Cabrils deriven del nom d'aquest pastor. | 61 | 4.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:27 | |||||||||||||
| 41912 | Les bruixes de Burriac | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-bruixes-de-burriac | <p>Coll, R. (2012): El Maresme fantàstic. Llegendes. Sant Vicenç de Castellet, pàgs. 65-67. Coll, R. i Modolell, J.M. (1999): Llegendes, tradicions i fets de la Serralada de Marina. Apunts sobre etnografia del Maresme, Vilassar de Mar, pàgs. 49-61.</p> | <p>Llegenda de bruixes que protagonitza un xicot curiós del poble, que sabent que les bruixes triaven el castell de Burriac per fer els seus encanteris, decidí seguir-les per esbrinar què és el que feien exactament. Amagat darrera d'uns matolls va poder veure com les bruixes aterraven del seu vol i feien bullir una pòcima en una caldera. Les bruixes s'untaren amb el suc de la caldera i fent un conjur es tornaren corbs i volaren mar enllà. El jové feu excatament el mateix, però es convertí en un ase. Durant dies no feu res més que córrer amunt i avall fent malifetes, fins que aconseguí tornar a Burriac. Allí l'ase fou sotmès per les bruixes, que l'apallissaren fins que es desprengué la pell de l'animal i sorti de nou el jove ple de cardenals. Tornà a casa amb la lliçó apresa de no enforntar-se mai més amb les bruixes.</p> | 08029-177 | Castell de Burriac | <p>El primer què en recollí la seva existència fou F. de Cabanyes l'any 1926.</p> | 41.5375200,2.3871700 | 448881 | 4598611 | 08029 | Cabrera de Mar | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Altres | 2023-02-01 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | Coll i Modolell en recullen tres versions diferents, però que en síntesis són la mateixa llegenda (Coll i Modolell 1999). | 61 | 4.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:27 | |||||||||||||
| 41913 | Llegenda d'en Perot de Cabrera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-den-perot-de-cabrera | <p>Carreras Candi, F. (1908): Lo castell de Burriac o de Sant Vicents, Mataró (ed. Facsímil La Juliana, Argentona, 1980), pàg. 269-272. Coll, R. (2012): El Maresme fantàstic. Llegendes. Sant Vicenç de Castellet, pàgs. 67-69. Coll, R. i Modolell, J.M. (1999): Llegendes, tradicions i fets de la Serralada de Marina. Apunts sobre etnografia del Maresme, Vilassar de Mar, pàgs. 71-73.</p> | <p>En Perot era un pescador de Cabrera, que tenia per costum agafar la barca amb uns companys mariners. Veient que no arribaven a l'hora habitual, i davant una mar encalmada, decidí d'anar a pescar tot sol, fins que s'arraulí i s'endormiscà. Des del cim de Buriac un grup de bruixes van veure com un barca sola semblava abandonada al mig del mar, i decidiren abordar-la. Li feren un encanteri pel qual la barca les traslladà a Amèrica en un moment, creuant el mar en pocs segons. Allí les bruixes causaren maldestats a cor què vols fins que se n'atiparen, amb en Perot amagat al fons de la barca. Un cop satisfetes tornaren a Cabrera en un moment, i marxaren a Burriac, deixant a en Perot, asturat, dins la barca. El pescador es quedà com a prova del viatge d'una nit a Amèrica, les fulles i fruits exòtics que caigueren dins la barca en el breu periple americà.</p> | 08029-178 | Castell de Burriac | 41.5375200,2.3871700 | 448881 | 4598611 | 08029 | Cabrera de Mar | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Altres | 2023-02-01 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | 61 | 4.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:27 | |||||||||||||||
| 41914 | Llegenda del pastor i les bruixes de les Encantades | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-del-pastor-i-les-bruixes-de-les-encantades | <p>Coll, R. (2012): El Maresme fantàstic. Llegendes. Sant Vicenç de Castellet, pàg. 70. Coll, R. i Modolell, J.M. (1999): Llegendes, tradicions i fets de la Serralada de Marina. Apunts sobre etnografia del Maresme, Vilassar de Mar, pàgs. 73-75.</p> | <p>Un pastor de Vilassar, al voler tancar el ramat al vespre, s'adonà que li faltava bestiar. Quan tornà a l'indret on havia estat pasturant, al Montcabrer, tot cercant les bèsties perdudes, topà amb un grup de bruixes que ballaven i cantaven a la vora de la cova de les Encantades. El pastor va intervenir en les seves cabòries esmentant el dia del Senyor, diumenge, i elles van fugir espaordides, tant per la sobtada interrupció com pel fet de parlar de nostresenyor. S'explica que aquesta és la causa que ja no quedin bruixes a la muntanya del Montcabrer.</p> | 08029-179 | Cova de les Encantades | 41.5235300,2.3866900 | 448830 | 4597058 | 08029 | Cabrera de Mar | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Altres | 2023-02-01 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | 61 | 4.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:27 | |||||||||||||||
| 41915 | Llegenda dels castigats per les Bruixes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-dels-castigats-per-les-bruixes | <p>Bassa, O., Farell, D., Pujol, J. (1994): Coneguem Burriac i Montcabrer. Itineraris de natura, història i paisatge. Cabrera de Mar, pàg. 28. Coll, R. (2012): El Maresme fantàstic. Llegendes. Sant Vicenç de Castellet, pàg. 71.</p> | <p>Hi ha la creença que els pins pinyers que es troben en el vessant marítim del Montcabrer, no són res més que caminants tafaners que s'han immiscuit en els afers de les bruixes, i que com a càstig els han convertit en arbres, quan s'han acostat a l'indret per comprovar si hi havia bruixes al Montcabrer.</p> | 08029-180 | 41.5217000,2.3907700 | 449169 | 4596852 | 08029 | Cabrera de Mar | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Altres | 2023-02-01 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | 61 | 4.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:27 | ||||||||||||||||
| 41916 | Llegenda de Sant Feliu de Cabrera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-de-sant-feliu-de-cabrera | <p>Coll, R. (2012): El Maresme fantàstic. Llegendes. Sant Vicenç de Castellet, pàg. 111. Coll, R. i Modolell, J.M. (1999): Llegendes, tradicions i fets de la Serralada de Marina. Apunts sobre etnografia del Maresme, Vilassar de Mar, pàg. 109..</p> | <p>Hi ha la creença que Sant Feliu, quan en el seu periple es dirigeix a la ciutat de girona, de la que n'acabaria esdevenint màrtir, sojornà en una casa de Cabrera. Aquest és el motiu que s'ha argüit tradicionalment per explicar l'adopció d'aquest sant com a patró de la vila i sant titular de la parròquia de sant Feliu de Cabrera.</p> | 08029-181 | 41.5279600,2.3924000 | 449310 | 4597547 | 08029 | Cabrera de Mar | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Altres | 2023-02-01 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | 61 | 4.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:27 | ||||||||||||||||
| 41917 | Creença en les mines del castell de Burriac | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creenca-en-les-mines-del-castell-de-burriac | <p>Carreras Candi, F. (1908): Lo castell de Burriac o de Sant Vicents, Mataró (ed. Facsímil La Juliana, Argentona, 1980), pàgs. 47 i 263-264. Coll, R. (2012): El Maresme fantàstic. Llegendes. Sant Vicenç de Castellet, pàg. 130. Coll, R. i Modolell, J.M. (1999): Llegendes, tradicions i fets de la Serralada de Marina. Apunts sobre etnografia del Maresme, Vilassar de Mar, pàg. 254.</p> | <p>Com de la majoria de castells o monestirs de casa nostra, hi ha la creença que hi ha galeries subterrànies o mines que intercomuniquen el Castell de Burriac amb d'altres indrets. Concretament, en el cas de Burriac, s'ha cregut que aquestes vies subterrànies el comuniquen amb el Castell de Vilassar de Dalt, amb el santuari de la Mare de Déu de la Cisa de Premià de Dalt, amb unes pedreres d'Argentona, i ja de Cabrera amb Can Fontanals, amb la Creu de Montcabrer, o amb la Cova de les Encantades.</p> | 08029-182 | Castell de Burriac | 41.5375200,2.3871700 | 448881 | 4598611 | 08029 | Cabrera de Mar | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Altres | 2023-02-01 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | 61 | 4.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:27 | |||||||||||||||
| 41918 | Creença del volcà de Montcabrer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creenca-del-volca-de-montcabrer | <p>Coll, R. (2012): El Maresme fantàstic. Llegendes. Sant Vicenç de Castellet, pàg. 134.</p> | <p>Hi ha l'antiga creença que el Montcabrer era de fet un volcà adormit. Aquesta creença anava acompanyada de la certesa que es creia tenir de l'existència de roques magnetitzades en aquest indret, o l'existència de fumeroles que evidenciaven les connexions tel·lúriques amb l'interior de la terra.</p> | 08029-183 | 41.5257800,2.3839600 | 448604 | 4597309 | 08029 | Cabrera de Mar | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Altres | 2023-02-01 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | 63 | 4.5 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:27 | ||||||||||||||||
| 41919 | On van els nens de Cabrera que no fan bondat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/on-van-els-nens-de-cabrera-que-no-fan-bondat | <p>Coll, R. i Modolell, J.M. (1999): Llegendes, tradicions i fets de la Serralada de Marina. Apunts sobre etnografia del Maresme, Vilassar de Mar, pàg. 133.</p> | <p>Recollida en el llibre de Coll i Modolell, es referencia el què s'explicava a la canalla per tal que es portessin bé. Els pares amençaven les critures que si no feien bondat els durien a la Cova de la Mala Dona (Cova de les Encantades) on hi vivien unes bruixes què feien molta por.</p> | 08029-184 | Cova de Montcabrer | 41.5235300,2.3866900 | 448830 | 4597058 | 08029 | Cabrera de Mar | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Altres | 2023-02-01 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | 61 | 4.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:27 | |||||||||||||||
| 41920 | El nom de Cabrera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-nom-de-cabrera | <p>Coll, R. (2015): El Maresme històric. Llegendes. Sant Vicenç de Castellet, pàg. 76. Farell, D. et al. (1998): Burriac. Història i Natura. Argentona, pàg. 116.</p> | <p>S'explica que el nom del poble etimològicament deriva de cabra, amb derivats com Montcabrer, Cabrils o el mateix poble de Cabrera, però el què és interessant és que hi ha gent que explica que ho fa degut a la semblança que les roques del turó de Burriac tenen amb una cabra, visió que només s'observa des de mar endins, observació fet i transmesa per mariners antics.</p> | 08029-185 | 41.5260800,2.3933000 | 449383 | 4597337 | 08029 | Cabrera de Mar | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Altres | 2023-02-01 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | 61 | 4.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:27 | ||||||||||||||||
| 41921 | Les 'figues seques' del castell de Burriac | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-figues-seques-del-castell-de-burriac | <p>Coll, R. i Modolell, J.M. (1999): Llegendes, tradicions i fets de la Serralada de Marina. Apunts sobre etnografia del Maresme, Vilassar de Mar, pàg. 137.</p> | <p>Hi havia el costum extès entre la població de Cabrera, que un cop conclosos els oficis de Divendres Sant (Via Crucis) que es celebraven a la capella de Sant Vivenç del castell de Burriac, es prenien mitja dotzena de figues seques i nyoca acompanyat d'anís.</p> | 08029-186 | <p>En les visites pastorals de 1756 i 1776 ja es documenta com el Divendres Sant es feia un aplec a la capella de Sant Vicenç del castell de Burriac, on un cop acabada la celebració es repartien pa, vi, i ganyips. Ja en el segle XX les celebracions de Divendres Sant es realitzaven a l'església de Sant feliu, i un cop concloses es pujava al castell on es consumien les figues seques i ganyips (Coll i Modolell 1999: 137).</p> | 41.5375200,2.3871700 | 448881 | 4598611 | 08029 | Cabrera de Mar | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Altres | 2023-02-01 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | 2116 | 4.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:27 | |||||||||||||||
| 42354 | Caldes o Caldetes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/caldes-o-caldetes | <p>BATLLE, A. (1985). Caldes d'Estrac o Caldetas: un vell plet. Ajuntament de Caldes d'Estrac. Caldes d'Estrac. COROMINES, J. (1965). Estudis de toponímia catalana. Barcelona. MOREU I REY, E. (1982). Els nostres noms de llocs. Palma de Mallorca.</p> | XXI | <p>La variant toponímica sobre la denominació de la població té més de dos-cents anys. El nom tradicional i històric de Caldes d'Estrac s'ha vist en alguns moments superat pel més popular de Caldetes. Ja és documentat en textos del segle XVIII que Caldes d'Estrac també se la coneixia com a Caldetes. El nom de Caldetes té dos hipotètics orígens: el barri mariner conegut com Caldes de baix o Caldetes front al de Caldes de dalt o d'Estrac (però que a la llarga serien el mateix), o també hi ha la versió que per la calentor de les seves aigües termals que, a diferència d'altres poblacions, té una gradació inferior faria que es conegués a la vila com Caldetes. Les dues hipòtesis semblen força versemblants, i per això mateix el gentilici de caldenc o caldetenc són d'ús habitual.</p> | 08032-36 | (08393 Caldes d'Estrac) | <p>Els documents més antics dels que disposem referent a la qüestió toponímica són del segle XIII, en la cessió dels terrenys a la Comunitat que regia l'hospital i en la que es diu 'pòdium de Calidis', i un segle més tard en una visita pastoral d'un delegat del Bisbe de Barcelona en que es parla de 'Calidis destarach'. Ja en el segle XVIII tres personatges distingits tracten el tema: Bernat Espinalt es refereix a la vila únicament com Caldas de Estrach, mentre que el Baró de Maldà Rafael d'Amat i el funcionari judicial Francisco de Zamora usen les dues denominacions. L'any 1920 el consistori municipal presidit per Florentí Tió pren la iniciativa de demanar la substitució del nom de Caldes d'Estrac pel de Caldetes, per adequar la denominació oficial a la forma que, sobretot gràcies als forasters, s'havia fet més popular, dins i fora de la vila; la proposta no prosperà. El 1933 el nomenclàtor del Projecte de Divisió Territorial encarregat a Pau Vila considerà que el nom de la població hauria de ser certament Caldetes, però el consistori municipal republicà, presidit per August M. Argimon, es mostrà contrari. Es recolliren signatures (més de 500, que equivalia al 100% de la població adulta de la vila) i s'enviaren al president de la Generalitat, Francesc Macià, que també se'l convidà a visitar la vila per fer-li palès el malestar pel possible canvi de nom. El dia 28 de maig d'aquell any, Macià visità Caldes d'Estrac. Malgrat la mediació presidencial, Pau Vilà es mantingué ferm en la seva proposta, i finalment el conseller de governació, Josep Tarradellas, proposà la doble denominació. Durant la dictadura del General Franco per decret s'oficialitzà el nom castellà de Caldas de Estrach. A partir de 1976 sorgeix l'associació cultural Araomi favorable a la catalanització del nom. El 1980 l'Ajuntament, recolzat per una consulta popular, inicià els tràmits perqueè el nom oficial fos Caldes d'Estrac-Caldetes, tractant d'acontentar les dues posicions, que en articles de premsa i discussions de carrer semblaven mostrar-se irreconciliables. El 1982 la Generalitat, amb el suport de l'Institut d'Estudis Catalans, comunicà que l'expressió catalana correcta havia de ser Caldes d'Estrac. El 1983 l'Ajuntament aprovà la denominació única de Caldes d'Estrac, si bé sol·licità poder fer servir també el nom de Caldetes, encara que no fos oficial, doncs considerava que era el més conegut. En aquesta situació ens trobem en l'actualitat (2006).</p> | 41.5724800,2.5275900 | 460615 | 4602419 | 08032 | Caldes d'Estrac | Bo | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Privada | Social | Inexistent | 2023-02-01 00:00:00 | Octavi Mallorquí Vicens | El millor exemple d'aquesta dualitat toponímica el trobem a l'estació de tren, on hi ha representades les dues opcions: la de Caldetas (en la seva versió castellana) en una conjunt ceràmic de principis de segle XX que ens evoca el passat turístic de la vila, i la moderna i actual del rètol de l'estació amb el nom de Caldes d'Estrac. | 98 | 61 | 4.3 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:27 | ||||||||
| 42356 | Llegenda de la dona d'aigua i les termes de Caldes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-de-la-dona-daigua-i-les-termes-de-caldes | <p>MARZAL, J. (1999). Caldes d'Estrac. Vila d'aigua calenta i aigua salada. Breu història il·lustrada. Arrels Cultura. Caldes d'Estrac. NADAL, J. (1951). Un tros de Barcelona. Caldetas 1800. Dalmau y Jover. Barcelona.</p> | XIX | <p>Llegenda que explica que la gent de Caldes responsabilitzava a una dona que vivia a la Torre dels Encantats de la sequera que vivia la població. La dona d'aigua va fer brollar aigua calenta, sent aquest l'origen de les aigües termals de Caldes d'Estrac.</p> | 08032-38 | (08393 Caldes d'Estrac) | <p>Aquesta llegenda lliga dos emblemes històrics de la vila: la Torre dels Encantats i el termalisme.</p> | 41.5721000,2.5279300 | 460643 | 4602376 | 08032 | Caldes d'Estrac | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2023-02-01 00:00:00 | Octavi Mallorquí Vicens | Llegenda recollida per Víctor Balaguer (1857). | 61 | 4.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:27 | ||||||||||||
| 42381 | Làpida romànica | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lapida-romanica | <p>AA.DD. (2005). Dos-cents anys de l'actual temple parroquial. Caldae Aquae Núm. 3. Ajuntament de Caldes d'Estrac. Caldes d'Estrac. BATLLE, A. (1985). Caldes d'Estrac o Caldetas: un vell plet. Ajuntament de Caldes d'Estrac. Caldes d'Estrac.</p> | XIII | Restaurada. | <p>Làpida romànica. A la façana de l'església trobem integrada aquesta làpida quadrangular d'uns 40 centímetres. Va ser col·locada a la façana al fer-se la reforma de l'església, més aviat com a element decoratiu i de record històric. Porta una inscripció en llatí que inclou una invocació a la Mare de Déu i una pregària. El text diu: Oh Verge, digna de veneració, prega al teu benaventurat Fill perquè els que t'oren habitin en la glòria del cel. Preguem: escolta, Senyor, les oracions del teu poble i concedeix que, qualsevol que entri en aquest temple per demanar beneficis, s'alegri d'haver-los aconseguit i Tu li siguis propici, i així t'adorem sempre i a tot arreu. Per Crist Senyor nostre, amén. (devem la traducció a mossèn Joan Manuel Prieto).</p> | 08032-63 | Església de Santa Maria del Remei. Carrer de l'Església, 27 (08393 Caldes d'Estrac) | <p>Prové de la primitiva església de Caldes d'Estrac fundada el 1219.</p> | 41.5721900,2.5262700 | 460505 | 4602387 | 08032 | Caldes d'Estrac | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08032/42381-foto-08032-63-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08032/42381-foto-08032-63-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08032/42381-foto-08032-63-3.jpg | Inexistent | Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Religiós | Inexistent | 2023-02-01 00:00:00 | Octavi Mallorquí Vicens | L'altra peça romànica de l'església és el capitell usat com a pica d'aigua beneïda. | 92|85 | 47 | 1.3 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:27 | ||||||
| 42385 | Trobada de Creadors Locals | https://patrimonicultural.diba.cat/element/trobada-de-creadors-locals | XXI | <p>La Trobada de Creadors Locals se celebra cada tardor des de l'any 2000. La Trobada es porta a terme gràcies al patrocini municipal. Consisteix en un aplec d'artistes locals (majoritàriament) que presenten les seves creacions. L'any 2005 s'ha celebrat la sisena edició; s'inaugurà el dia 15 de novembre i es va allargar fins el 29 del mateix mes de novembre. Al llarg d'aquestes dues setmanes les activitats que s'han pogut veure han estat ben variades: la presentació de l'edició completa de Josep Palau Fabre, així com la inauguració a la pròpia seu de la Fundació de l'exposició 'L'Obra de Josep Palau i Fabre, passió i llibertat'. També s'hi pot veure vàries actuacions de la Colla de Diables fent forts espetecs de trons a cada espai que acollia actes de la Trobada, com ara la plaça de la Vila, a l'acte de cloenda, on combinaren un espectacle de llum, foc i música. I podem esmentar també la presència de la Colla de Gegants de Caldes. A la Sala Cultural de l'Ajuntament, l'activitat ha estat ben variada: des d'exposicions fotogràfiques, creacions audiovisuals poètiques, vetllades líriques, fins a actuacions musicals de diferents estils: piano, acordió, música electrònica, etc. A la Sala d'Equipaments de Promoció Econòmica i Cultural (al carrer de La Riera) es dugueren a terme exposicions de pintura, escultura, ceràmica, forja, bonzais (cal recordar que a Caldes hi ha una Associació d'Amics del Bonzai, amb seu a l'antiga casa dels masovers de Can Muntanyà), puntes de coixí i altres arts ornamentals. Finalment podem citar la creació de grafits per part del Casal de Joves a l'aparcament de la carretera N-II.</p> | 08032-67 | (08393 Caldes d'Estrac) | <p>L'any 2000 l'Ajuntament de Caldes d'Estrac va posar en marxa la primera Trobada de Creadors Locals. L'any 2004, a la trobada hi van participar una cinquantena d'artistes de la localitat de Castelfranco di Sopra, a la Toscana, agermanada amb Caldes. L'any 2005, ja en la seva sisena edició, també hi va participar en qualitat de població convidada la veïna Arenys de Munt.</p> | 41.5724800,2.5275900 | 460615 | 4602419 | 2000 | 08032 | Caldes d'Estrac | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2023-02-01 00:00:00 | Octavi Mallorquí Vicens | La Trobada dels Creadors Locals també se la coneix amb el nom de Festa de les Arts. Hi ha la intenció per part del consistori municipal de repetir l'experiència de convidar una població a participar en aquesta trobada artística, com a manera d'estrènyer els lligams entre localitats veïnes. | 2116 | 4.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:27 | ||||||||||||
| 42396 | Llegenda de la Fàtima i el Busquets | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-de-la-fatima-i-el-busquets | <p>MARZAL, J. (1999). Caldes d'Estrac. Vila d'aigua calenta i aigua salada. Breu història il·lustrada. Arrels Cultura. Caldes d'Estrac. MORESO, M. AZUAGA, J. M. (1999). A pas de gegants. Història dels gegants a Caldes d'Estrac. El Clavell. Premià de Mar. NADAL, J. (1951). Un tros de Barcelona. Caldetas 1800. Dalmau y Jover. Barcelona.</p> | XIX | <p>La musulmana Fàtima sent a parlar la Leonor, esclava cristiana provinent de Caldes d'Estrac que havia estat segrestada en una de les habituals ràtzies que els pirates sarraïns feien a la costa catalana, dels efectes guaridors dels banys termals de la seva població i decideix anar-hi d'incògnit a provar-los ja que està malalta. De dia s'amagava a la Torre dels Encantats, que segons hom diu vindria d'aquí el seu nom, i de nit sortia a prendre les aigües, seguint una rua misteriosa fins a la font d'aigua guaridora. La Fàtima es curà i, a més, s'enamorà del caldenc Busquets. La unió dels dos personatges és celebrada simbòlicament plantant una olivera al capdamunt de la Torre de Can Busquets. Símbol de pau entre les religions cristiana i musulmana en aquella torre que durant tants anys havia servit per avisar als caldencs dels atacs sarraïns.</p> | 08032-78 | (08393 Caldes d'Estrac) | <p>Aquesta llegenda ja va ser documentada per Víctor Balaguer el 1857.</p> | 41.5719600,2.5261500 | 460495 | 4602362 | 08032 | Caldes d'Estrac | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2023-02-01 00:00:00 | Octavi Mallorquí Vicens | Aigües clorurades sòdiques lleugerament termals (38,8ºC), indicades contra el reumatisme muscular i nerviós, neuràlgies, problemes d'articulacions. La llegenda ha inspirat la creació de gegants amb el nom de la Fàtima i el Busquets; l'any 1997 per celebrar el 10è aniversari de la Colla de Geganters es va celebrar el 'casament' d'aquests dos personatges. | 61 | 4.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:27 | ||||||||||||
| 42397 | Llegendes de la Mare de Déu del Remei | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegendes-de-la-mare-de-deu-del-remei | <p>LLANAS, M. ROIG, B. (2004). La Mare de Déu del Remei de Caldes d'Estrac. Caldae Aquae Núm. 1. Ajuntament de Caldes d'Estrac. Caldes d'Estrac. MARZAL, J. (1999). Caldes d'Estrac. Vila d'aigua calenta i aigua salada. Breu història il·lustrada. Arrels Cultura. Caldes d'Estrac. NADAL, J. (1951). Un tros de Barcelona. Caldetas 1800. Dalmau y Jover. Barcelona. PONS I GURI, J. M. (1990). La Mare de Déu del Remei de Caldes. Arennios (Arenys de Mar), núm. 10 (juliol 1990), pàg. 15-18.</p> | XIX | <p>La llegenda de la Mare de Déu del Remei comença amb la troballa accidental d'aquesta per part d'un pagès de Can Simó (actualment Can Busquets) que estava llaurant la seva terra amb un parell de bous. Segons la tradició, la Capella de la Cova del carrer de l'Església, marca el lloc exacte on va ser trobada la imatge religiosa. Però el cert és que sembla ser que la Mare de Déu no volia quedar-se a la cova i miraculosament es traslladà a l'altar major de l'església parroquial, d'on ja no es mouria, tot i l'intent que patí uns segles més tard, quan uns pirates sarraïns que assaltaren la vila se la volgueren emportar. Però la imatge es va fer tan pesada, que els lladres van haver d'abandonar la idea. Quan ja els sarraïns hagueren marxat, una mica espantats per aquell fet miraculós, un caldenc anomenat Montserrat Pi restaurà els danys que la imatge sofrí, ja que li havien trencat un dit. En agraïment, la Mare de Déu li va donar el do, a ell i als seus descendents, de poder guarir les extremitats malmeses dels seus conciutadans.</p> | 08032-79 | (08393 Caldes d'Estrac) | <p>Llegenda recollida per Víctor Balaguer a mitjan segle XIX.</p> | 41.5721900,2.5262700 | 460505 | 4602387 | 08032 | Caldes d'Estrac | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2023-02-01 00:00:00 | Octavi Mallorquí Vicens | La devoció per la Mare de Déu del Remei, patrona de Caldes d'Estrac, té relació directa amb l'existència d'una deu d'aigua calenta, REMEI de moltes malalties. Dites relacionades amb la darrera d'aquestes llegendes: 'Pi ets, Pi seràs, tu i la teva descendència ossos trencats curaràs', i 'Això va de pares a fills, com a Can Pi de curar ossos'. | 61 | 4.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:27 | ||||||||||||
| 42398 | Correfoc de Caldes d'Estrac | https://patrimonicultural.diba.cat/element/correfoc-de-caldes-destrac | <p>BATLLE, A. (1985). Caldes d'Estrac o Caldetas: un vell plet. Ajuntament de Caldes d'Estrac. Caldes d'Estrac. MORESO, M. AZUAGA, J. M. (1999). A pas de gegants. Història dels gegants a Caldes d'Estrac. El Clavell. Premià de Mar.</p> | XX | <p>Espectacle piromusical de diables que tradicionalment se celebra com a cloenda de la Festa Major, tant la d'estiu com la d'hivern. Amb el temps ha esdevingut, juntament amb la Trobada de Gegants, un dels actes més esperats i participatius. Les colles de diables que participen al correfoc, no només és la de Caldes d'Estrac, sinó que, responent a l'intercanvi de visites entre agrupacions, vénen colles de diferents llocs de Catalunya. El correfoc segueix una rua pels carrer de la vila, i tradicionalment surt de la plaça de Sant Antoni, baixa pels carrers Major, Mercè, i Nou, per acabar a la Plaça de la Vila amb una sorollosa traca de trons que dóna per acabada la Festa Major. Durant una bona estona, l'olor a pólvora omple el nucli antic de Caldes.</p> | 08032-80 | (08393 Caldes d'Estrac) | <p>L'any 1990 es va crear el drac de foc Astharoth. L'any 1996 es va fundar la Colla de Diables de Caldes d'Estrac; en un primer moment el nom de la Colla era Astharoth, però al haver-hi coincidència amb una altra agrupació que es deia de la mateixa manera es va decidir posar el nom de la vila.</p> | 41.5724800,2.5275900 | 460615 | 4602419 | 08032 | Caldes d'Estrac | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-02-01 00:00:00 | Octavi Mallorquí Vicens | La Colla de diables de Caldes d'Estrac va ser fundada el 1996, i és formada també per un grup de tabalers, és a dir, els que fan música amb timbals. La figura més emblemàtica de la Colla és el drac Astharoth, creat el 1990. La Colla participa a les grans festes de la vila: festa major d'estiu i d'hivern, carnaval, etc., fent una rua pels principals carrers de Caldes. La Colla de diables i tabalers de Caldes tenen la seu a l'Ajuntament, allà és on també es guarda el drac Astharot. | 2116 | 4.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:27 | ||||||||||||
| 42399 | Trobada gegantera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/trobada-gegantera | <p>AA.DD. (2005). Dos-cents anys de l'actual temple parroquial. Caldae Aquae Núm. 3. Ajuntament de Caldes d'Estrac. Caldes d'Estrac. MORESO, M. AZUAGA, J. M. (1999). A pas de gegants. Història dels gegants a Caldes d'Estrac. El Clavell. Premià de Mar.</p> | XX | <p>La trobada de gegants és un dels actes tradicionals de la Festa Major d'estiu. Es tracta d'una cercavila pels carrers de la població en la qual gegants i capgrossos van ballant al ritme dels grallers i tabalers de la colla. Aquesta trobada aplega gran quantitat de parelles de gegants provinents de totes aquelles poblacions que, en el decurs de l'any, són visitades per la Colla de Geganters de Caldes; és el que es coneix amb el nom de 'retorns de visita'. La trobada de l'any 2005 va arribar a reunir fins a trenta-tres colles de gegants, convertint-se en una de les més concorregudes del país. El recorregut habitual de la cercavila és: sortir de la plaça Muntanyà (lloc ideal per bastir els gegants gràcies a l'amplitud de la seva esplanada), baixar per La Riera, trencar a mà esquerra pel Carreró, agafar el Camí Ral fins a trobar el carrer de Sant Josep, baixar fins a trobar el carrer de Santa Teresa, i llavors tornar a mà dreta a La Riera, per arribar finalment a la plaça de les Barques davant de la mar. Com podem observar, és un recorregut d'uns centenars de metres i de baixada, perquè, evidentment, les dimensions dels gegants així obliguen a fer-ho. Per Santa Llúcia se celebra una altra trobada gegantera, però no tan concorreguda.</p> | 08032-81 | Plaça Muntanyà, s/n (08393 Caldes d'Estrac) | <p>L'any 1981, amb el patrocini de l'Ajuntament de Caldes d'Estrac, s'aprova la construcció dels gegants Fàtima i Busquets. Foren els encarregats de portar-ho a terme els alumnes de l'Escola Pública Sagrada Família, sota la direcció de Jordi Torrus. La Colla Gegantera va ser inaugurada el 1987. El 1988 es crea el gegantó Nano, com a homenatge a la gent de la mar de Caldes. El 1990 es constitueix la Colla de Grallers. El 1991 s'inaugura la Sala Gegantera, a l'Ajuntament. El 1992 exposició fotogràfica del fet geganter a Can Milans. El 1998 el nombre de capgrossos de la Colla arriba als dotze actuals. En aquests vint-i-cinc anys els gegants han viscut varis canvis de vestuari per a adaptar-los a la indumentària medieval i disposen de coreografia pròpia. A més, la colla ha participat en trobades nacionals i internacionals, les habituals 'tornavisites' entre colles, és a dir l'intercanvi d'invitacions entre grups geganters.</p> | 41.5724800,2.5275900 | 460615 | 4602419 | 08032 | Caldes d'Estrac | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08032/42399-foto-08032-81-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08032/42399-foto-08032-81-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | Inexistent | 2023-08-02 00:00:00 | Octavi Mallorquí Vicens | La Colla de Gegants i Grallers i Tabalers de Caldes d'Estrac la formen cinquanta geganters, dotze grallers i sis tabalers. Vesteixen amb faixa i mocador blaus, i pantalons i camisa blancs (colors mariners). La seu de la Colla de Geganters es troba a la quarta planta de l'Ajuntament. El patrimoni geganter de Caldes està format per dos gegants (la Fàtima i el Busquets), un gegantó (el Nano) i tretze capgrossos (n'hi ha dos més fora d'ús a causa del seu mal estat). El material amb el que estan fets és de cartró amb una capa de fibra. Les seves mides són: 3,50 metres en Busquets, 3,45 metres la Fàtima, i 2,50 metres el Gegantó. Com a curiositat direm que, a causa de les seves dimensions, només els homes porten els gegants, mentre les dones es limiten a portar el gegantó o els capgrossos; personatges aquests darrers que també acostumen a ser portats per infants, com una manera de fer-los agafar interès per aquesta activitat. L'actual cap de Colla, el senyor Jaume Juan, ha ideat un sistema elèctric de ventilació interna dels capgrossos que a l'estiu és molt agraït pels soferts portadors. La reparació dels gegants i capgrossos s'acostuma a realitzar a un taller de Canet de Mar. La Colla realitza activitats al llarg de l'any. Han participat a les inauguracions d'alguns dels llocs més emblemàtics de la població com el Parc Maragall, la Biblioteca de Can Milans, el Pavelló Esportiu, la Fundació Palau, i darrerament a la celebració dels dos-cents anys de l'església parroquial. Així, també prenen part en activitats festives populars com la Dormida o campionats de futbol sala o de bàsquet. En aquestes activitats han sorprès a tots els assistents apareixent els gegants vestits amb robes adients al cas; és a dir, amb pijama a la Dormida i amb roba esportiva als partits. A més acostumen a ser presents a les gran celebracions dels seus membres, com per exemple casaments o bateigs. Són nombroses les trobades de gegants tant nacionals com internacionals en les que han participat. De les internacionals citarem les següents: la primera van ser a la ciutat holandesa de Maastricht l'any 1993, després han anat a Praga, Leipzig, Rimini, Croàcia, Estrasburg, Pesaro, Castelfranco di Sopra (localitat amb la que Caldes està agermanada) i Boon. Aquest proper juny de 2006 han estat convidats a participar en un acte festiu de cultura popular a Alemanya, coincidint amb la celebració del mundial de futbol que s'ha de celebrar a aquest país. Aquesta propera tardor la Colla de gegants viurà dos esdeveniments importants: una exposició d'homenatge a l'Ajuntament i un nou canvi d'indumentària de la Fàtima i el Busquets. | 98 | 2116 | 4.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:27 | |||||||
| 42400 | Canalització de rieres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/canalitzacio-de-rieres | <p>AA.DD. (1995). Fotografies Antigues de Caldes 1870-1962. Arrels Cultura. Caldes d'Estrac. BATLLE, A. (1985). Caldes d'Estrac o Caldetas: un vell plet. Ajuntament de Caldes d'Estrac. Caldes d'Estrac.</p> | XX | El perill de rierades exigeix un constant manteniment i estat d'alerta, sobretot durant l'estiu, època de més perill. | <p>Conjunt d'obres realitzades per a canalitzar els torrents de Caldes i evitar destrosses provocades per les rierades. La riera de Caldes presenta un traçat sinuós a la part baixa del seu recorregut degut a la dificultat de salvar el pas entre els turons de Puig Castellar (nord-oest) i el de Caldes (sud-oest). Entre ambdues discorre la riera de Caldes, també coneguda com la del Torrentbó. En el punt baix d'aquesta riera és on es situa el nucli urbà de la vila. Són nombroses les mostres que trobem al llarg del municipi d'aquesta canalització de rieres i torrents. Citarem alguns exemples: als Banys Termals, en paral·lel al turó, trobem una rasa artificial, emblanquinada, en clara pendent, d'un metre d'ample i de profunditat que baixa cap a la mar. A un dels laterals del carrer del Mestre Joan Barber, proper a l'Escola Sagrada Família, hi veiem una lleugera, però pronunciada canalització en direcció a la Carretera de Sant Vicenç. Al començament del carrer del Pont del Sergent hi ha una canalització soterrada en forma de baix pont d'un dels torrents que neixen al Turó de Caldes. Uns metres més avall, passada la N-II, fent de frontera entre el carrer caldenc de la Ciutat de La Paz i el municipi de Sant Vicenç de Montalt, trobem el desguàs d'aquest torrent que citàvem fa un moment. Es tracta d'una canalització àmplia, d'un parell de metres d'altura i de quatre d'amplada, descoberta en bona part del seu recorregut fins al tram final que passa per sota del Passeig dels Anglesos abans d'arribar al mar. Finalment citarem el carrer de La Riera, del que ja parlàvem al començament de la descripció, però que en dos punts concrets del seu recorregut val la pena fer uns comentaris: l'encreuament de La Riera amb el Camí Ral té com a resultat l'existència del que es coneix amb el nom de Pont de Caldes, un pas elevat per a vianants i vehicles, de mur baix i barana senzilla, que supera un clar desnivell. I al final del recorregut trobem la gran canalització final, en part soterrada, que fa de desguàs de la riera a la mar.</p> | 08032-82 | (08393 Caldes d'Estrac) | <p>La Riera principal que creua el nucli urbà podem considerar-la com l'eix principal de la població des del segle XVII quan segons les cròniques es começaren a bastir les primeres edificacions a la seva vora. L'any 1946 es construeixen els seus murs laterals i el 1968 es procedí a la seva pavimentació. A la segona meitat del segle XX s'ha procedit a la canalització de la resta de rieres secundàries del terme. El projecte d'urbanització de la superfície de la Riera s'inicià, en la seva primera fase de canalització, l'any 2002.</p> | 41.5688800,2.5281800 | 460662 | 4602019 | 08032 | Caldes d'Estrac | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08032/42400-foto-08032-82-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08032/42400-foto-08032-82-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | Inexistent | 2023-02-01 00:00:00 | Octavi Mallorquí Vicens | La Generalitat de Catalunya, a través de l'Agència Catalana de l'Aigua, és l'administració contractant encarregada de fer les obres, d'acord amb el Pla de Rieres del Maresme pactat amb el MOPTMA. | 98 | 49 | 1.5 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:27 | ||||||
| 42401 | Pesolada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pesolada | XX | <p>La Pesolada és el certamen gastronòmic més important de Caldes d'Estrac, que té el llegum del pèsol com a eix central. Aquest any 2006, del 10 de març a l'1 de maig, s'ha celebrat la 12a edició. Si bé en un principi estava limitat exclusivament a Caldes d'Estrac, en els darrers anys també s'han afegit al certamen restaurants de Mataró, Cabrils i Sant Andreu de Llavaneres, comptant amb el suport del Consorci de Turisme de la Costa del Maresme. Els mateixos responsables de la mostra reconeixen que el fet de tractar-se d'un producte de temporada i haver de fer el certamen al mateix temps el que fa és mantenir un major nivell publicitari i d'ajuda institucional. Per tant, els restauradors de la vila són els veritables protagonistes d'aquesta iniciativa que ha quallat molt bé perquè, a diferència d'altres mostres gastronòmiques de caràcter molt més generalista i que sorgeixen arreu, es basa en un sol producte molt preuat: 'el pèsol de la floreta'. Els restauradors locals ofereixen uns menús que inclouen els pèsols en tot un seguit de variades receptes. A Caldes, els restaurants que participen en el certamen gastronòmic del pèsol són set: el del Best Western Hotel Jet (al Passatge de la Santema, 25), el de Can Suñé (al Carrer del Callao, 4), el del Taller (al Passatge de Sant Pere, 2), el de la Fonda Manau (al Carrer de Sant Josep, 11), el de l'Hotel Colón-María Galante (a la Plaça de les Barques, s/n), el de la Marola (Passeig dels Anglesos, 6) i el de Voramar (al Passeig del Mar, 10). Com a curiositat transcric un menú, en aquest cas, el que ens proposa Can Suñé: crema de pèsols de la floreta acabats de collir amb mil fulles de formatge emmental. Amanida de contrasts del Maresme amb pernil serrà i les textures de foie d'ànec i formatge parmesà a la vinagreta de fruits vermells i pinyons. Caldereta de llamàntol amb pèsols de la floreta, sant Marc de trufa i nata cremat o gelat fet a casa, vi, coca torrada i cafè. El preu dels menús oscil·la entre els 25 i els 45 euros.</p> | 08032-83 | (08393 Caldes d'Estrac) | <p>La primera edició de la Pesolada es va fer l'any 1995 per iniciativa de la UNICOST (Unió de Comerciants i Hostalers de Caldes d'Estrac), i amb el suport de l'Ajuntament i les Administracions.</p> | 41.5724800,2.5275900 | 460615 | 4602419 | 1995 | 08032 | Caldes d'Estrac | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08032/42401-foto-08032-83-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08032/42401-foto-08032-83-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Productiu | Inexistent | 2023-02-01 00:00:00 | Octavi Mallorquí Vicens | Per als més experts, la Pesolada és una mostra gastronòmica comparable a la 'Calçotada' per a Valls o la 'Gambada' per a Palamós. Gastronomia i poesia sovint van de la mà, i ens sembla curiós ressenyar els títols que durant els dies que dura la mostra gastronòmica se li donen al pèsol: perla verda del Maresme, pèsol d'or, etc. Aquest any 2006 el Consorci de Turisme de la Costa del Maresme ha editat el llibre 'La cuina del pèsol al Maresme', que recull totes les propostes i activitats que al voltant del pèsol se celebren per la comarca. La Pesolada i la Mongetada són les dues festes gastronòmiques de Caldes d'Estrac. | 98 | 2116 | 4.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:27 | |||||||
| 42402 | Mongetada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mongetada | XX | <p>La UNICOST, que des del 1987 agrupa als comerços i hostalers de Caldes d'Estrac, organitza i promociona aquesta festa gastronòmica que té el llegum de la mongeta del ganxet com a protagonista dels seus principals menús. A la tardor de l'any 2005, als mesos de novembre i desembre, s'ha celebrat la 7a edició de la Mongetada. Una constant dels menús d'aquest certamen gastronòmic és que les mongetes vagin acompanyades de bolets. Com en el cas de la pesolada, són varis els restaurants de la vila que participen en el certamen gastronòmic de la mongeta.</p> | 08032-84 | (08393 Caldes d'Estrac) | <p>La primera edició de la Mongetada es va fer l'any 1999 per iniciativa de la UNICOST (Unió de Comerciants i Hostalers de Caldes d'Estrac), i amb el suport de l'Ajuntament i les Administracions.</p> | 41.5724800,2.5275900 | 460615 | 4602419 | 1999 | 08032 | Caldes d'Estrac | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08032/42402-foto-08032-84-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08032/42402-foto-08032-84-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Productiu | Inexistent | 2023-02-01 00:00:00 | Octavi Mallorquí Vicens | La Mongetada i la Pesolada són les dues festes gastronòmiques de Caldes d'Estrac. | 98 | 2116 | 4.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:27 | |||||||
| 42404 | Festa Major | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-3 | <p>AA.DD. (1995). Fotografies Antigues de Caldes 1870-1962. Arrels Cultura. Caldes d'Estrac. AA.DD. (2005). Dos-cents anys de l'actual temple parroquial. Caldae Aquae Núm. 3. Ajuntament de Caldes d'Estrac. Caldes d'Estrac. BATLLE, A. (1985). Caldes d'Estrac o Caldetas: un vell plet. Ajuntament de Caldes d'Estrac. Caldes d'Estrac. GRAU MOLIST, L. (2004). L'estiueig a Caldes d'Estrac. Una aproximació. Caldae Aquae Núm. 2. Ajuntament de Caldes d'Estrac. Caldes d'Estrac. MARZAL, J. (1999). Caldes d'Estrac. Vila d'aigua calenta i aigua salada. Breu història il·lustrada. Arrels Cultura. Caldes d'Estrac. MORESO, M. AZUAGA, J. M. (1999). A pas de gegants. Història dels gegants a Caldes d'Estrac. El Clavell. Premià de Mar. NADAL, J. (1951). Un tros de Barcelona. Caldetas 1800. Dalmau y Jover. Barcelona.</p> | XIX | <p>El començament de festa és el dia 8 de setembre, diada de la Mare de Déu del Remei, patrona de la vila, i per a celebrar-ho es fa una gran repicada de campanes. No hi ha el costum de fer cap pregó d''nici de festa major, però sí que des de fa uns anys es fa un brindis popular a la baixada del carrer del Carme amb el de Sant Pere; a prop de l'església de la Mare del Déu del Carme. Per la festa major no se celebra cap gran concert ni es munta cap envelat, però sí que es fan actes lúdics i gratuïts, la majoria a l'aire lliure, per a cercar la participació ciutadana. L'esplanada de Can Muntanyà es converteix en un dels centres neuràlgics de les activitats amb tallers i jocs infantils, un ball popular, una ballada de sardanes i una tradicional cantada d'havaneres com correspon a un poble mariner. També es fa una important trobada gegantera a la qual participa la Colla de Caldes i també d'altres de fora de la vila. La plantada gegantera (nom aquest de la plantada que evoca a la perfecció l'acció de bastir els gegants) a l'esplanada de Can Muntanyà, serveix per iniciar la cercavila, que segueix el recorregut habitual de La Riera, Carreró, Camí Ral, Carrers de Sant Josep i de Santa Teresa, per arribar finalment a la Plaça de les Barques. Aquell mateix dia es fa l'escumada-xeringada, activitat especialment adreçada als més joves, en la que es fa una mena de batalla d'escuma, llançada sobre els participants amb una mena de xeringa gegant. A la Sala Cultural de l'Ajuntament es fa una trobada de puntaires, que mostren les seves obres artesanals. Cal no oblidar que a Caldes funciona des de fa anys una associació de puntaires que porta el nom de Gramanets, i que tenen la seu a la mateixa Casa de la Vila. També a la Sala Cultural, aquest darrer any, es va fer una exposició fotogràfica. Al complex esportiu municipal es fan activitats de caire esportiu adreçats a petits i grans. La Festa Major s'acostuma a cloure el dia de la Diada Nacional de Catalunya amb un correfoc de la Colla de Diables de Caldes, que muntant un espectacle de llum i foc recorren el nucli antic de la vila. Normalment surten de la Plaça de Sant Antoni, per seguir després pels carrers Major, Mercè, Nou, La Riera i acabar a la Plaça de la Vila. Tots els actes són organitzats per l'Ajuntament i les entitats culturals de la vila.</p> | 08032-86 | (08393 Caldes d'Estrac) | <p>El 1977 es crea l'Associació de Veïns de Caldes d'Estrac amb l'objectiu de popularitzar les festes i activitats locals.</p> | 41.5724800,2.5275900 | 460615 | 4602419 | 08032 | Caldes d'Estrac | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2023-02-01 00:00:00 | Octavi Mallorquí Vicens | Es fa del 8 de setembre (dia de la Mare de Déu del Remei, patrona de Caldes d'Estrac) fins a l'11 de setembre (Diada Nacional de Catalunya). | 2116 | 4.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:27 | ||||||||||||
| 42406 | Carnaval de Caldes d'Estrac | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carnaval-de-caldes-destrac | <p>BATLLE, A. (1985). Caldes d'Estrac o Caldetas: un vell plet. Ajuntament de Caldes d'Estrac. Caldes d'Estrac. MORESO, M. AZUAGA, J. M. (1999). A pas de gegants. Història dels gegants a Caldes d'Estrac. El Clavell. Premià de Mar.</p> | XX | <p>El Carnaval és un dels actes més esperats a Caldes d'Estrac, sobretot per la canalla de la vila ja que bona part de les actuacions que es fan van adreçades a ells. Aquest any 2006 les activitats s'iniciaren el dilluns 20 de febrer amb la celebració del Carnaval a l'escola, amb l'arribada de sa Majestat Carnestoltes i la lectura del pregó. El dia 23, Dijous Gras, els nens i nenes de l'Escola Sagrada Família celebraren aquest dia menjant la tradicional truita. L'endemà, 24 de febrer, començaren ja els actes adreçats a petits i grans. Primer, al matí els nens i les nenes de l'escola portaren a terme tallers relacionats amb el Carnaval, per iniciar-se a partir de mitja tarda la rua infantil que aplegà les comparses escolars i que va recórrer el municipi: sortint de l'Escola, i passant pels carrers Major, Mercè i de La Riera, per arribar finalment a l'esplanada de Can Muntanyà, on es feren espectacles d'animació i ball infantil, acabant la jornada amb un berenar per a tots els nens i nenes de Caldes. Al vespre, a la Plaça de la Vila, es produí l'Arribo de Sa Majestat Carnestoltes que, amb el seu pregó carregat d'ironia, convidà tothom a participar de la festa. Com de costum, molts vilatans donaren la benvinguda al rei Carnestoltes disfressats. El dia següent, dissabte 25, a partir de les deu de la nit s'inicià la rua de les comparses amb coreografies especials per a l'ocasió. Aquesta rua va seguir un camí diferent que la del dia anterior: passant per la Baixada de l'Estació, el carrer Callao, La Riera i finalitzant al davant de la Casa de la Vila. En arribar-hi, cada comparsa inscrita realitzà el seu ball, i tot seguit es va fer la tria de la disfressa o comparsa més original. Finalitzada l'entrega de premis, començà el ball de carnaval a l'esplanada de Can Muntanyà. El dia següent, diumenge, a les sis de la tarda, a la Sala Cultural de l'Ajuntament, es va fer ball i sarau per a la quitxalla disfressada. Després d'un parell de dies de calma, el dimecres 29 de febrer, es portà a terme una nova activitat a l'Escola consistent en el judici al senyor Carnestoltes. A partir de les vuit del vespre, i amb rigorós dol, s'inicià el seguici mortuori d'en Carnestoltes fins a l'esplanada de Can Muntanyà, on després de llegir el testament del rei del Carnaval i cremar-ne la seva figura, es va fer una sardinada popular amb la que es posà punt final al carnaval per aquest any.</p> | 08032-88 | (08393 Caldes d'Estrac) | <p>Des del seus orígens, el Carnaval de Caldes està adreçat sobretot a cercar la participació de la canalla de la vila.</p> | 41.5724800,2.5275900 | 460615 | 4602419 | 08032 | Caldes d'Estrac | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2023-02-01 00:00:00 | Octavi Mallorquí Vicens | El Carnaval de l'any 2006 ha tingut com a lema festiu: Que la disbauxa sigui amb vosaltres... Les activitats del Carnaval són organitzades per l'Ajuntament, la Comissió Carnestoltes i l'Escola Sagrada Família. Cal destacar que a diferència d'altres poblacions, el Carnaval a Caldes d'Estrac encara conserva un sentit força familiar, en gran part degut a que bona part de les activitats organitzades són dirigides als infants, tal i com hem pogut observar al programa de festes. | 2116 | 4.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:27 | ||||||||||||
| 42408 | Festa de Santa Llúcia (d'hivern o petita) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-de-santa-llucia-dhivern-o-petita | <p>AA.DD. (1995). Fotografies Antigues de Caldes 1870-1962. Arrels Cultura. Caldes d'Estrac. AA.DD. (2005). Dos-cents anys de l'actual temple parroquial. Caldae Aquae Núm. 3. Ajuntament de Caldes d'Estrac. Caldes d'Estrac. BATLLE, A. (1985). Caldes d'Estrac o Caldetas: un vell plet. Ajuntament de Caldes d'Estrac. Caldes d'Estrac. GRAU MOLIST, L. (2004). L'estiueig a Caldes d'Estrac. Una aproximació. Caldae Aquae Núm. 2. Ajuntament de Caldes d'Estrac. Caldes d'Estrac. MARZAL, J. (1999). Caldes d'Estrac. Vila d'aigua calenta i aigua salada. Breu història il·lustrada. Arrels Cultura. Caldes d'Estrac. MORESO, M. AZUAGA, J. M. (1999). A pas de gegants. Història dels gegants a Caldes d'Estrac. El Clavell. Premià de Mar. NADAL, J. (1951). Un tros de Barcelona. Caldetas 1800. Dalmau y Jover. Barcelona.</p> | XX | <p>La Festa Major d'Hivern de l'any 2005 va començar el dia 8 de desembre amb un torneig de petanca organitzat pel Club de Petanca de Caldes d'Estrac. El dia 10 es feren jocs infantils a l'esplanada de Can Muntanyà, on s'hi havia instal·lat un gegant inflable cedit per l'Agència de Residus de Catalunya per tal d'animar a petits i grans a participar a la recollida selectiva de residus. Més tard es feren tallers infantils i una xocolatada. El mateix dia, al complex esportiu municipal, es va celebrar la primera Festa de l'Esport, amb activitat esportives. De mentre, al Centre d'Equipaments, a La Riera, es va inaugurar l'exposició 'Caldetes, 100 anys', amb plànols, croquis, fotografies i dibuixos del fons Jaume Comas Solà, que s'ha incorporat recentment a la Biblioteca Milans, tot i estar encara pendent de catalogació. Per la nit es va fer el petit correfoc d'hivern amb la Colla de Diables de Caldes amb el següent recorregut: plaça de Sant Antoni, carrers Major, Mercè, Nou, i finalment arribada a la Plaça de la Vila. Tot seguit se celebrà un ball popular a la Sala Cultural de l'Ajuntament. El dia 11 començà amb una plantada de gegants al migdia a l'esplanada de Can Muntanyà, per fer seguidament una cercavila amb el següent recorregut: carrers de La Riera, Carreró, Sant Josep i tornant a La Riera. Més tard se celebrà el XIII Recital Poètic sota el nom de 'Caldes, perspectiva poètica', a la Sala Cultural, amb la lectura de poemes per part d'autors locals. L'endemà, dia 12, es va realitzar una lectura de contes per a infants a la Biblioteca de Can Milans. El dia 13 de desembre, diada de Santa Llúcia, va ser el darrer dia de Festa Major d'Hivern, i va iniciar-se amb una repicada de campanes en honor de la Santa. A més, aquest any va coincidir amb l'inici de les obres de restauració de les façanes i cobertes del temple parroquial. Es va celebrar una missa en primer lloc, per fer tot seguit un aperitiu a l'esplanada, i acabar el dia amb un espectacle i berenar infantil al Casal de Joves. Tots els actes són organitzats per l'Ajuntament i les entitats culturals de la vila.</p> | 08032-90 | (08393 Caldes d'Estrac) | <p>El 1977 es creà l'Associació de Veïns de Caldes d'Estrac amb l'objectiu de popularitzar les festes i activitats locals, entre elles la Festa de Santa Llúcia.</p> | 41.5724800,2.5275900 | 460615 | 4602419 | 08032 | Caldes d'Estrac | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2023-02-01 00:00:00 | Octavi Mallorquí Vicens | L'any 2005 la Festa Major d'hivern s'ha celebrat del 8 al 13 de desembre (és a dir, acabant per la diada de Santa Llúcia que dóna nom a la Festa). En els darrers anys ha adquirit un caire més cultural i menys lúdic que no pas la Festa Major d'Estiu. | 2116 | 4.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:27 | ||||||||||||
| 42410 | Agermanament amb Castelfranco di Sopra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/agermanament-amb-castelfranco-di-sopra | <p>AA.DD. (1980). Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona.</p> | XXI | <p>Agermanament de Caldes d'Estrac amb aquesta població de la regió italiana de la Toscana. A la façana de l'Ajuntament de Caldes hi ha a un dels pals de les banderes la de l'estat italià, i als rètols a l'entrada de la població es recorda l'agermanament amb aquest municipi de la toscana. Des de que a l'any 2002 es va formalitzar per iniciativa de Castelfranco di Sopra l'agermanament d'ambdues poblacions, nombroses han estat les activitats culturals que s'han realitzat. L'any 2003 l'Ajuntament de Castelfranco di Sopra va regalar a Caldes d'Estrac una jove olivera. L'olivera va ser plantada per Andrea Perini, alcalde de Castelfranco en aquell moment i que malauradament ja ha mort. L'olivera està situada en un petit espai enjardinat davant de l'estació de tren. És una olivera jove que tothom espera que pugui esdevenir centenària. L'any 2004, una cinquantena d'artistes de Castelfranco van participar a la Trobada de Creadors Locals de Caldes. L'any 2005, la Colla de gegants i grallers de Caldes va anar a la festa major de Castelfranco. Els italians van correspondre la visita amb una altra en la que, entre d'altres coses, van organitzar un sopar a base de pizzes a la plaça Muntanyà, i van participar a un campionat de petanca (triangular en el qual també hi participà una localitat francesa agermanada amb els italians); per cert, a Castelfranco hi ha una pista de petanca que porta el nom de Caldes d'Estrac.</p> | 08032-92 | (08393 Caldes d'Estrac) | <p>L'any 2002 el govern municipal de Castelfranco di Sopra es va posar en contacte amb l'Ajuntament de Caldes d'Estrac amb la intenció d'agermanar les dues poblacions. L'any 2003, Castelfranco va regalar una olivera a Caldes d'Estrac. L'any 2004, una cinquantena d'artistes de Castelfranco van participar a la Trobada de Creadors Locals de Caldes. El mes de juny de 2005, una delegació cultural de Caldes d'Estrac va anar a les festes de Castelfranco di Sopra.</p> | 41.5724800,2.5275900 | 460615 | 4602419 | 2002 | 08032 | Caldes d'Estrac | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08032/42410-foto-08032-92-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08032/42410-foto-08032-92-3.jpg | Legal i física | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | Inexistent | 2023-02-01 00:00:00 | Octavi Mallorquí Vicens | L'actual alcaldessa de Castelfranco és Rita Papi. Activitats previstes: del 28 al 30 d'abril una delegació de Caldes es traslladarà a Castelfranco per participar a una mostra gastronòmica (com a curiositat direm que l'Escola de Restauració del Gremi d'Hostaleria del Maresme pensa cuinar una paella); per la Festa Major d'estiu vindrà una delegació de Castelfranco a participar a un campionat de petanca; per la festa de la Mare de Déu del Carme vindrà la coral de Castelfranco. | 98 | 2116 | 4.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:27 | ||||||
| 42419 | Lliure Albir per a Caldes d'Estrac | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lliure-albir-per-a-caldes-destrac | <p>MORESO, M. AZUAGA, J. M. (1999). A pas de gegants. Història dels gegants a Caldes d'Estrac. El Clavell. Premià de Mar.</p> | XX | <p>Coreografia dels gegants de Caldes. Aquesta peça que va ser composada per Jordi Lluch i Arenas, director del Cor de Joves de l'Escola de Música d'Arenys i en aquell moment membre del grup de grallers de la Colla, va suposar el primer ball de la colla amb coreografia pròpia. La coreografia es creà entre alguns membres de la colla de geganters de Caldes d'Estrac, la música va anar a càrrec dels grallers de la colla. La peça s'interpreta amb música de gralles, caixa i tabal.</p> | 08032-101 | (08393 Caldes d'Estrac) | <p>La peça musical Lliure Albir per a Caldes d'Estrac va ser creada per Jordi Lluch Arenas, i presentada en públic el 7 de setembre de 1991.</p> | 41.5724800,2.5275900 | 460615 | 4602419 | 1991 | 08032 | Caldes d'Estrac | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Sense ús | 2023-02-01 00:00:00 | Octavi Malloquí Vicens | Jordi Lluch Arenas | Segons informa el mateix cap de la colla de geganters, aquesta peça no s'ha tornat a interpretar des de la seva presentació, a la Festa Major de l'any 1991, ja que és de difícil representació. | 62 | 4.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:27 | ||||||||||
| 42420 | El Nano de Caldes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-nano-de-caldes | <p>MORESO, M. AZUAGA, J. M. (1999). A pas de gegants. Història dels gegants a Caldes d'Estrac. El Clavell. Premià de Mar.</p> | XX | <p>Coreografia dels gegants de Caldes. La lletra d'aquesta peça és obra de Jaume Baulenas, i diu: Jo sóc el 'Nano' de Caldes, de la mar el millor, quan varo la meva barca, i surto a pescar, tan agafo les sardines, i més el calamar, i moltes de les llagostes, amb profunditats, tan si és l'hivern com és l'estiu, jo pesco i repesco el peix que és tant, tan si fa més fred com si fa calor viu, jo sempre seré de la mar el millor, i quan és l'hora tan bona, d'anar al ball, i dono voltes i passos, que em volen imitar, i quan és l'hora més bona, d'anar a la mar, i canto i pesco vogant, i em diuen el salat. L'autor de la música que acompanya la lletra és Carles Reixach i Comas. S'interpreta amb el to baix d'una gralla seca. L'any de creació és el 1994. La coreografia del Nano de Caldes es representa a les festes majors d'estiu i d'hivern, i a les trobades de gegants que es fan a la vila.</p> | 08032-102 | (08393 Caldes d'Estrac) | <p>La peça musical El Nano de Caldes va ser creada per Jaume Baulenas, i presentada en públic l'11 de desembre de 1994.</p> | 41.5724800,2.5275900 | 460615 | 4602419 | 1994 | 08032 | Caldes d'Estrac | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Científic | 2023-02-01 00:00:00 | Octavi Malloquí Vicens | Jaume Baulenas | Jaume Baulenas és un personatge polifacètic de temes culturals maresmencs. | 62 | 4.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:27 | ||||||||||
| 42421 | Estrac | https://patrimonicultural.diba.cat/element/estrac | <p>AA.DD. (1995). Fotografies Antigues de Caldes 1870-1962. Arrels Cultura. Caldes d'Estrac. BATLLE, A. (1985). Caldes d'Estrac o Caldetas: un vell plet. Ajuntament de Caldes d'Estrac. Caldes d'Estrac. COROMINES, J. (1965). Estudis de toponímia catalana. Barcelona. MOREU I REY, E. (1982). Els nostres noms de llocs. Palma de Mallorca.</p> | XXI | <p>Del significat toponímic d'Estrac (o Estarac) hi ha hagut nombrosos filòlegs i historiadors que s'hi han manifestat, com Albert Batlle o Bellido. Hi ha vàries teories: que es tracti d'un mot celta que vulgui dir 'camí prop de les aigües de les fonts'; que sigui un gentilici que faci referència al 'turó de l'Asterius o Astaracus'; que sigui la suma de l'article salat 'as' i el nom 'trac o tarac'; que es tracti d'una derivació de la paraula 'tractus o tractat'; o fins i tot que sigui un mot iber, derivat de 'sestrac-a o sestraque-a' que signifiqui fruita silvestre. El cert però, és que el significat autèntic segueix sense saber-se.</p> | 08032-103 | (08393 Caldes d'Estrac) | <p>El document més antic que parla d'Estrac és del segle XIV, en una visita pastoral d'un delegat del Bisbe de Barcelona en que es parla de 'Calidis destarach'.</p> | 41.5724800,2.5275900 | 460615 | 4602419 | 08032 | Caldes d'Estrac | Bo | Inexistent | Modern|Contemporani | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Social | Inexistent | 2023-02-01 00:00:00 | Octavi Malloquí Vicens | Com a curiositat hem citat la peculiar manera com la revista Hola (de l'anomenada 'premsa del cor') va traduir al castellà el nom de Caldes d'Estrac en un article publicat a mitjan segle XX: Caldas del Estrecho. | 94|98 | 61 | 4.3 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:27 | ||||||||
| 42423 | Estiueig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/estiueig | <p>AA.DD. (1995). Fotografies Antigues de Caldes 1870-1962. Arrels Cultura. Caldes d'Estrac. BATLLE, A. (1985). Caldes d'Estrac o Caldetas: un vell plet. Ajuntament de Caldes d'Estrac. Caldes d'Estrac. GRAU MOLIST, L. (2004). L'estiueig a Caldes d'Estrac. Una aproximació. Caldae Aquae Núm. 2. Ajuntament de Caldes d'Estrac. Caldes d'Estrac. LLANAS, M. SOLDEVILA, L. (2002). Verdaguer i el Maresme. Ajuntament de Caldes d'Estrac. Caldes d'Estrac. MARZAL, J. (1999). Caldes d'Estrac. Vila d'aigua calenta i aigua salada. Breu història il·lustrada. Arrels Cultura. Caldes d'Estrac.</p> | XIX | <p>Caldes d'Estrac s'autoconsidera la vila on va néixer l'estiueig a Catalunya a finals del segle XIX. Entenem per estiueig el fet de passar el temps d'oci en alguna altra població que no sigui la de la residència habitual. Aquest estiueig pot ser a una nova casa, que serà una segona residència, passant una temporada a un hotel o a un apartament llogat per exemple, o amb una visita breu d'un o pocs dies. Caldes d'Estrac gaudeix d'aquests tres tipus de visitants des de fa dècades. Què és el que fa tan atractiva aquesta població? Doncs el fet de poder gaudir d'aigües termals, de sol i platja, d'un paisatge excel·lent, d'oferta cultural... i en altres temps també hi hauríem de sumar el joc, ja que eren molts els individus de classe alta que es desplaçaven al Casino Colón a gastar-se els seus diners a la ruleta. Un altre element clau per desenvolupar el sector turístic ha estat la facilitat d'accés a la població: des de mitjan segle XIX el ferrocarril, després la xarxa de carreteres per fer arribar tot tipus de vehicles, i fins i tot durant uns anys un aeròdrom situat al Parc de les Ànimes. L'oferta hotelera també ha estat decisiva per a respondre a la demanda existent: a principis de segle XX ja existien fins a cinc fondes, i més tard el lloguer de cases, apartaments i l'existència de grans hotels. L'estiueig ha estat un enriquiment mutu entre la població autòctona i la forastera, a tots els nivells: personal, cultural, econòmic, etc.</p> | 08032-105 | (08393 Caldes d'Estrac) | <p>Caldes d'Estrac és considerada una de les primeres viles catalanes on va néixer l'estiueig. Varis són els elements que propiciaren el naixement d'aquest moviment social: el gaudi de les aigües termals, la platja, un clima agradable i la comunicació amb Barcelona per tren des de mitjan segle XIX, que simbolitzava el progrés de tota una època. El Colón ha de ser considerat el buc insígnia de l'estiueig a Caldes, no només per haver estar la primera construcció (1881) orientada a aquesta finalitat, sinó també perquè al llarg dels anys ha marcat la direcció en que s'ha mogut l'estiueig a la vila. La primera onada d'estiuejants s'estableix als carrers de Callao i de Santa Teresa, a prop de la façana marítima, a finals del segle XIX, coexistint les cases dels pescadors amb les dels estiuejants. La segona onada es fa seu el Passeig dels Anglesos que, en un primer moment, no és més que el lloc on s'estableixen els pavellons de mar (és a dir, la part posterior del carrer de la Ciutat de La Paz), però que aviat agafa personalitat pròpia. Símbol d'això és el canvi d'orientació dels Banys Colón, que trasllada la seva façana principal de cara a la mar per a posar-se en paral·lel al nou Passeig. Ja en aquell moment la capella de la Mare de Déu del Carme, situada davant de l'estació de tren, s'ha convertit en l'església dels estiuejants, en contraposició del temple parroquial del nucli antic. Si els primers forasters eren exclusivament de Barcelona, la segona onada porta també fabricants tèxtils de comarques enriquits gràcies a la Primera Guerra Mundial. Es crea la Sociedad Playas de Cataluña, S.A. amb l'objectiu de promocionar la vinguda de forasters a la vila. És el moment del Flecha de Oro, tren directe que unia directament Barcelona amb Caldes d'Estrac; de la construcció de les grans residències; del Country-Club, parc d'esports amb tennis, criquet i tir; i de, fins i tot, l'existència d'un aeròdrom a la Pineda de les Ànimes. És, en definitiva, el moment del Colón, convertit en casino, que es nodreix de l'estil ociós de viure de la classe adinerada del moment. A part del Colón, a Caldes hi ha quatre fondes o hostals més: Can Vidal, la Fonda Borràs, l'Hostal Hispano-Alemán (actual Caldes d'Estrac) i el Restaurant Providència. La dictadura del general Primo de Rivera prohibeix el joc, però el prestigi de Caldes com a lloc d'estiueig i el prestigi social està ja consolidat. La vila s'ha convertit en un municipi receptor d'un tipus de gent àvid de mostrar en públic signes externs d'ostentació econòmica; es tracta del nou ric delerós d'exhibir-se. Alhora, els caldencs es converteixen en els seus servidors, treballant com a masovers i jardiners. Casar-se amb un foraster és inversemblant, el màxim que pot aspirar un caldenc és casar-se amb la minyona o el xofer dels estiuejants. Jaime Gil de Biedma defineix aquesta època, que durarà des de 1924 a 1950, com la 'edad de la pérgola y el tenis', i també de la consolidació dels banys de mar i prendre el sol des de que Coco Chanel posà de moda lluir la pell bruna. El període de la guerra civil (1936-1939), si bé significà un parèntesi en la presència d'estiuejants a Caldes, no significà un decaïment total. Així doncs, no deixa de ser simptomàtic que fos el municipi escollit per instal·lar les delegacions internacionals que fugien dels bombardejos que patia Barcelona. Les grans residències havien quedat buides, per la por que tenien els seus propietaris de patir atacs per part de grups incontrolats. Lluís Grau Molist fa una interessant comparació entre Caldes d'Estrac i Vichy, dues localitats termals que en temps de guerra van haver de jugar un important paper polític. Després del conflicte, els propietaris tornaren a casa seva i recuperaren la seva vida habitual. Els forts temporals de la dècada dels quaranta provocaren la construcció d'espigons, que canviaren durant anys la fesomia de la platja.</p> | 41.5724800,2.5275900 | 460615 | 4602419 | 08032 | Caldes d'Estrac | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Lúdic | 2023-02-01 00:00:00 | Octavi Malloquí Vicens | Entre els molts personatges cèlebres que han estiuejat a Caldes d'Estrac cal destacar al segon marquès de Comillas Claudi López Brú, els poetes mossèn Jacint Verdaguer i Joan Maragall, els cronistes Joaquim Maria de Nadal i Joaquim Salarich, el literat Apel·les Mestres, el president de la II República Manuel Azaña, el polític Alejandro Lerroux, els pintors Joan Vila-Puig i Domènec Carles, el fundador del PSOE Pablo Iglesias, l'alcalde de Barcelona Joan Pich i Pon, el president basc José Antonio de Aguirre, etc. (Continuació història) A la dècada dels cinquanta apareixen nous elements que modificaran l'estiueig a la vila. Per un costat, l'arribada de nous rics que urbanitzaran Torrenova amb xalets unifamiliars; volien gaudir del magnífic paisatge, però sense fer-ne ostentació, i mantenir la privacitat, per això es traslladen al Turó de Caldes. Per l'altre costat, a finals dels anys cinquanta arriba el turista nacional i també, cada cop més, l'estranger que, a diferència de l'estiuejant tradicional, és una figura dinàmica, d'espai públic, amant del sol i platja, i que no pensa bastir-se una casa a Caldes perquè potser la temporada vinent estarà a un altre lloc. El Colón, baròmetre dels canvis, és remodelat i passa a ser hotel, categoria que ja no perdrà fins els nostres dies, tot i alguns alts i baixos. A Espanya encara li resten uns quants anys de dictadura, però socialment es tendeix a la democratització social: els caldencs i els forasters ja es poden tractar d'igual a igual, compartint l'espai de lleure i d'habitatge, i fins i tot és habitual el casament entre autòctons i estiuejants. També hi ha algun però, és clar, la urbanització despietada d'alguns espais o el perill de desfiguració d'altres, com el Passeig dels Anglesos, degut a que molts propietaris no poden fer front a les despeses econòmiques d'unes residències grandioses i prefereixen vendre-les o enderrocar-les per a edificar-hi apartaments sense més preocupació que la rendibilitat de l'operació. A la dècada dels noranta del segle XX es reforma el front marítim, fent desaparèixer els espigons i recuperant la tradicional platja de Caldes, llarga i ample, que estiu rera estiu se segueix omplint d'estiuejants. En aquest principi de segle hi ha dues inauguracions: la de l'Hotel Colón com a centre de termalisme i el de la Fundació Josep Palau Fabre com a centre d'art. Aquests centres poden ajudar a mantenir Caldes d'Estrac com un important centre d'atracció turística. | 63 | 4.5 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:27 | ||||||||||||
| 42428 | Termalisme | https://patrimonicultural.diba.cat/element/termalisme | <p>AA.DD. (1980). Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona. AA.DD. (1995). Fotografies Antigues de Caldes 1870-1962. Arrels Cultura. Caldes d'Estrac. BATLLE, A. (1985). Caldes d'Estrac o Caldetas: un vell plet. Ajuntament de Caldes d'Estrac. Caldes d'Estrac. GRAU MOLIST, L. (2004). L'estiueig a Caldes d'Estrac. Una aproximació. Caldae Aquae Núm. 2. Ajuntament de Caldes d'Estrac. Caldes d'Estrac. LUQUE I DÍAZ, J. E. (1966). Estudio jurídico y dictamen sobre la propiedad del establecimiento de aguas termo-medicinales llamado Baños Nuevos de Caldetas. Barcelona. MARZAL, J. (1999). Caldes d'Estrac. Vila d'aigua calenta i aigua salada. Breu història il·lustrada. Arrels Cultura. Caldes d'Estrac.</p> | XIX | <p>El termalisme és un dels bucs insígnies de la personalitat de Caldes d'Estrac. Entenem per termalisme el gaudi de les termes, és a dir, de les aigües que per causa natural brollen d'una font a temperatura superior almenys en 5ºC a la mitjana anual del medi ambient on és localitzada la font. Com a curiositat direm que la paraula termal prové de la grega thermós, que vol dir calent. Per tant, estem parlant de que Caldes d'Estrac gaudeix d'aigües naturals calentes, a 38,5ºC en el moment de sortir de la font. No és evidentment un cas únic a Catalunya, però sí que és una de les poblacions que des de més antic està documentat l'ús d'aquestes aigües calentes.</p> | 08032-110 | (08393 Caldes d'Estrac) | <p>Hom creu que ja els romans gaudiren del termalisme, però no és fins segles més tard, en època medieval, que es comença a documentar l'ús de les aigües de Caldes d'Estrac per a fins terapèutics. La construcció d'un hospital al segle XIII va tenir la seva raó de ser en les aigües calentes de Caldes. Al segle XVIII comença un estira i arronsa entre Església i Ajuntament sobre qui tenia la propietat de l'aigua i el repartiment que se n'havia de fer. Finalment es signà un document que, entre d'altres coses, garantia que els caldencs podien gaudir gratuïtament de l'aigua. És a partir del segle XIX, amb la propietat municipal, quan es comença a popularitzar l'aigua termal fora de la vila. La urbanització de la Santema, creada pel fondista Francesc Riera, a imitació de l'anglesa Bath, per als clients dels balnearis, n'és un bon exemple. El 1818 l'arquitecte Francesc Milans és l'encarregat de bastir uns nous banys.</p> | 41.5721000,2.5279300 | 460643 | 4602376 | 08032 | Caldes d'Estrac | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Lúdic | 2023-02-01 00:00:00 | Octavi Malloquí Vicens | La descripció que va fer el Dr. Maggioni l'any 1952 de les aigües termals de Caldes és la següent (traduït al català): 'són aigües, incolores i inodores, amb el sabor de potables quan estan refredades. Al sortir de la font són calentes (38,5ºC), toves, que desprenen nombroses bombolles de gas nitrogen fins i tot quan fa hores que es troben refredades. Són olioses al tacte, dissolen bé el sabó i couen bé els llegums. El volum per minut és de 150 litres. El principi químic que es presenta en major quantitat és el clorur sòdic, trobant-se també: bicarbonat ferrós, fosfat sòdic (3cg) i varis bicarbonats (0,50cg). La suma total de components minerals puja a 70mg per litre, per la qual cosa ha de ser classificada com oligo-metàl·lica-termal-azoada. L'ús principal que s'ha fet de les aigües és en forma de banys, però també s'usen en begudes i segons sigui la malaltia tindrà una o altra indicació, o vàries a la vegada. Usades en begudes, convé començar per terços de got repetits tantes vegades com sigui necessari, produeix eructes insípids, acceleració de la digestió, retard de l'exoneració de ventre en els sans, i faciliten l'evacuació en els malalts si es prenen a partir de dos gots en endavant, sent digne d'observar que els naturals del país prenen varis gots de cop quan volen purgar-se. Faciliten els canvis secretoris i excretoris, augmenten la son, donen vigor corporal, ocasionen un millorament de totes les energies vitals orgàniques i suavitzen la pell a causa de la seva qualitat oliosa. Respecte a l'aparell respiratori, calmen els espasmes bronquials, faciliten l'expectoració i, diuen els naturals, que si durant la tardor beuen una novena de dies aigua, no pateixen de dolor de pit durant l'hivern. A l'estómac el seu efecte és antiespasmòdic, eupèptic. El suc gàstric descompon els bicarbonats originant clorur sòdic i anhídrid carbònic, que augmenten la capacitat digestiva, facilitant la gana i vigoritzant les energies nervioses. Hi ha encara un parell més d'aplicacions d'aquestes aigües termals, vulgaríssimes però molt útils: la de la neteja personal i la que una i mil vegades han de beneir les dones de la localitat, sobretot a l'hivern, quan al safareig municipal poden netejar les seves robes sense que les seves mans pateixin les famosos nafres que, per tocar l'aigua freda, en altres poblacions s'observen'. (Batlle, 1985:92). | 63 | 4.5 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:27 | ||||||||||||
| 42438 | Tradició de puntes (Els Gramenets) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tradicio-de-puntes-els-gramenets | <p>AA.DD. (1980). Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona. AA.DD. (2005). Dos-cents anys de l'actual temple parroquial. Caldae Aquae Núm. 3. Ajuntament de Caldes d'Estrac. Caldes d'Estrac.</p> | XX | <p>La punta és un tipus de teixit de gran lleugeresa i transparència utilitzat com a adorn. Pot ser de diferents materials: fil, cotó, llana, seda i fils d'or i argent. Els principals tipus de puntes són a l'agulla i al coixí. La punta al coixí, tal i com indica el seu nom, és treballada en un coixí, generalment cilíndric, damunt el qual hom subjecta un patró de paper on hi ha el dibuix que la puntaire ha de realitzar. Té origen en el treball de teixir. Era menys costosa que la punta a l'agulla i tingué una difusió molt ràpida. Varietats de la punta al coixí són la blonda, el guipur i les puntes de Manila.</p> | 08032-120 | (08393 Caldes d'Estrac) | <p>Històricament això de fer puntes de coixí (o al coixí) era una tradició ben arrelada no només a Caldes, sinó a tota la comarca del Maresme. Normalment les dones dels pescadors es dedicaven a aquesta ocupació aprofitant la puixança tèxtil que es vivia a tot el país. La tradició de fer puntes s'ha mantingut al llarg del temps. L'església va donar un gran impuls a l'artesania de les puntes i molts dels dissenys que s'utilitzen fan referència a la litúrgia.</p> | 41.5724800,2.5275900 | 460615 | 4602419 | 1990 | 08032 | Caldes d'Estrac | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tècnica artesanal | Pública | Científic | 2023-02-01 00:00:00 | Octavi Mallorquí Vicens | Els Gramanets són l'agrupació de puntes de coixí de Caldes d'Estrac que funciona des de l'any 1990, tenen la seva seu a les dependències municipals i tenen vocació d'escola recuperant i donant a conèixer aquesta tècnica tradicional. És un col·lectiu capaç d'aplegar 500 puntaires en una trobada. Fan jocs de taula, mocadors, cortines, jocs de llit, tovalloles, tapets, flors, escuts, safates, camises de dormir, guants, complements per a nadons i altres peces. Obres que llueixen tant a les exposicions de Caldes com a les trobades de puntaires d'arreu del nostre país on participen. La patrona de les puntaires és Santa Úrsula, festivitat que celebren el 21 d'octubre. | 60 | 4.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:27 | |||||||||||
| 42439 | Poesia i + (festival d'estiu) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/poesia-i-festival-destiu | <p>AA.DD. (1995). Fotografies Antigues de Caldes 1870-1962. Arrels Cultura. Caldes d'Estrac. GRAU MOLIST, L. (2004). L'estiueig a Caldes d'Estrac. Una aproximació. Caldae Aquae Núm. 2. Ajuntament de Caldes d'Estrac. Caldes d'Estrac.</p> | XXI | <p>El Festival d'estiu Poesia i + és el certamen cultural promocional més important de la vila. Consisteix en una sèrie d'actuacions culturals de bon nivell. Els dies de festival són tots els caps de setmana de juliol. Les nits del divendres es dediquen a poesia, i els dissabtes i diumenges es combinen altres propostes de cara a un públic més ampli, que van des de la música a les titelles, passant per la màgia, els contes i el cinema. Tots els espectacles es celebren a la Pèrgola de Can Muntanyà, al Pati de la Fundació Palau o a la Sala Cultural Municipal. En l'edició de 2006 cal destacar la lectura de la peça Nausica de Joan Maragall en versió de Jordi Coca, i la Nit de poetes amb Maria del Mar Bonet, Biel Mesquida i el mateix Josep Palau Fabre.</p> | 08032-121 | (08393 Caldes d'Estrac) | <p>L'any 2006 s'ha celebrat el primer festival de Poesia i + gràcies a l'acord de col·laboració de l'Ajuntament de Caldes d'Estrac amb la Fundació Palau. L'organització d'aquest important esdeveniment cultural té el seu precedent en el cicle de poesia que des de l'any 2003 s'ha celebrat a la vila, amb la voluntat de vincular la poesia amb Caldes, donant a conèixer l'obra de poetes relacionats amb la vila com Maragall, Apel·les Mestres i Jacint Verdaguer entre d'altres.</p> | 41.5724800,2.5275900 | 460615 | 4602419 | 2006 | 08032 | Caldes d'Estrac | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08032/42439-foto-08032-121-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08032/42439-foto-08032-121-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | Inexistent | 2023-02-01 00:00:00 | Octavi Mallorquí Vicens | El festival de Poesia i + té l'objectiu de convertir-se en un dels esdeveniments culturals de referència de l'estiu a Catalunya. Bona part de les activitats que es fan durant aquest festival són gratuïts, o a preus populars, ja que compten amb el patrocini de l'Ajuntament, de moltes altres institucions catalanes i patrocinadors particulars. | 98 | 2116 | 4.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:27 | ||||||
| 42440 | Processó del Carme | https://patrimonicultural.diba.cat/element/processo-del-carme | <p>AA.DD. (1995). Fotografies Antigues de Caldes 1870-1962. Arrels Cultura. Caldes d'Estrac. AA.DD. (2005). Dos-cents anys de l'actual temple parroquial. Caldae Aquae Núm. 3. Ajuntament de Caldes d'Estrac. Caldes d'Estrac. GRAU MOLIST, L. (2004). L'estiueig a Caldes d'Estrac. Una aproximació. Caldae Aquae Núm. 2. Ajuntament de Caldes d'Estrac. Caldes d'Estrac.</p> | XX | <p>La Processó dels Pescadors consisteix en un homenatge a la gent del mar en el dia de la seva patrona, la Mare de Déu del Carme. Tradicionalment davant de l'església del Carme el capellà del poble feia una benedicció, a continuació una orquestra interpretava unes peces, i després es procedia a realitzar pròpiament la processó per mitjà de les barques dels pescadors. Les barques feien el recorregut per dins el mar.</p> | 08032-122 | (08393 Caldes d'Estrac) | <p>Després de molts anys de celebrar-se la processó, l'any 1995 amb la regeneració de les platges de Caldes d'Estrac i el desmuntament dels espigons de la franja marítima, el recorregut de la processó del Carme es va haver de canviar i va perdre la seva espectacularitat. En l'actualitat (any 2006) es porten a terme unes obres per tal de que el municipi caldenc pugui tornar a tenir varador de barques, i entre d'altres coses es recuperi la brillantor d'aquesta festa.</p> | 41.5724800,2.5275900 | 460615 | 4602419 | 08032 | Caldes d'Estrac | Regular | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2023-02-01 00:00:00 | Octavi Mallorquí Vicens | Com a curiositat direm que la imatge religiosa la deixava una senyora que es deia Pilar, que vivia sobre la plaça, i la barca que duia la Mare de Déu es deia Misericòrdia. | 2116 | 4.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:27 | ||||||||||||
| 42441 | Jornades del Bolet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jornades-del-bolet | <p>AA.DD. (1995). Fotografies Antigues de Caldes 1870-1962. Arrels Cultura. Caldes d'Estrac. AA.DD. (2005). Dos-cents anys de l'actual temple parroquial. Caldae Aquae Núm. 3. Ajuntament de Caldes d'Estrac. Caldes d'Estrac. BATLLE, A. (1985). Caldes d'Estrac o Caldetas: un vell plet. Ajuntament de Caldes d'Estrac. Caldes d'Estrac. GRAU MOLIST, L. (2004). L'estiueig a Caldes d'Estrac. Una aproximació. Caldae Aquae Núm. 2. Ajuntament de Caldes d'Estrac. Caldes d'Estrac. MARZAL, J. (1999). Caldes d'Estrac. Vila d'aigua calenta i aigua salada. Breu història il·lustrada. Arrels Cultura. Caldes d'Estrac. MORESO, M. AZUAGA, J. M. (1999). A pas de gegants. Història dels gegants a Caldes d'Estrac. El Clavell. Premià de Mar. NADAL, J. (1951). Un tros de Barcelona. Caldetas 1800. Dalmau y Jover. Barcelona.</p> | XXI | <p>Les Jornades del Bolet són unes jornades gastronòmiques de caràcter popular que tenen el bolet com a protagonista. Es celebren a la tardor. En aquestes jornades es fan sortides, xerrades i conferències, receptes, i un tast obert a tothom que se celebra a l'esplanada Muntanyà.</p> | 08032-123 | (08393 Caldes d'Estrac) | <p>Les Jornades del Bolet van iniciar-se l'any 2000, i aquest any 2006 s'ha arribat a la seva setena edició</p> | 41.5724800,2.5275900 | 460615 | 4602419 | 2000 | 08032 | Caldes d'Estrac | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2023-02-01 00:00:00 | Octavi Mallorquí Vicens | Aprofitant les jornades del bolet també els restauradors del municipi també ofereixen menús basats en els bolets. Juntament amb la pesolada i la mongetada són les tres grans cites gastronòmiques de la vila. | 2116 | 4.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:27 | |||||||||||
| 48352 | Forn de terrissa de can Guinart | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-terrissa-de-can-guinart | <p>EDITORIAL ALPINA (2015). Montnegre Corredor. Parc del Montnegre i el Corredor. Granollers: Alpina.</p> | XIX-XX | Completament tapat per la vegetació | <p>Forn de terrissa de planta irregular bastit en el talús d'un camp sense treballar, al nord del camí que porta al Santuari del Corredor des del coll de can Bordoi. La construcció està bastida en pedra de diverses mides sense treballar, disposada irregularment i lligada amb morter de calç. Presenta una gran boca d'entrada d'arc rebaixat fet amb maons disposats a sardinell, emmarcada per un mur lateral a mode de contrafort. Aquest està bastit en pedra de diverses mides disposada de manera regular. A l'interior de la boca s'observa l'accés a la fogaina inferior, amb una obertura quadrada bastida en pedra.</p> | 08075-442 | Veïnat del Far - Zona del Far | <p>En l'actualitat, l'estructura està completament tapada per l'abundant vegetació existent a la zona.</p> | 41.6254300,2.4334300 | 452804 | 4608345 | 08075 | Dosrius | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48352-foto-08075-442-1.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-19 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Altres denominacions relacionades amb l'element: el Fornot. L'element està inclòs dins dels límits del Parc del Montnegre i el Corredor. | 98|119 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:32 | ||||||||
| 82033 | Can Bachs o Bacs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-bachs-o-bacs | AJUNTAMENT DE SANT ISCLE DE VALLALTA (2015). Pla especial urbanístic i Catàleg de masies i cases rurals de Sant Iscle de Vallalta, Llibre V, Document núm. 3. Catàleg de masies i cases rurals. Element M-53, pp. 567-574. AJUNTAMENT DE SANT ISCLE DE VALLALTA (2006). Pla General d'Ordenació de Sant Iscle de Vallalta. Normes urbanístiques (text refós). Relació d'edificacions, núm. 9, p. 104. AJUNTAMENT DE SANT ISCLE DE VALLALTA (2006). Sant Iscle de Vallalta, la porta del Montnegre. Sant Iscle de Vallalta: Parc del Montnegre i el Corredor, p. 17. GENERALITAT DE CATALUNYA. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura. Ref. Núm. 8963. | XVII-XVIII | Reformes del segle XXI | Masia de planta rectangular de 12 metres d'amplada per 5 de fondària, d'una crugia paral·lela a la façana principal. Es compon de planta baixa i pis, i coberta de dos aiguavessos amb el carener perpendicular. La façana principal està encarada a migdia. Els paraments són arrebossats i pintats de color blanc. A la planta baixa hi ha, sensiblement desplaçat cap a llevant, un portal d'arc de rebaixat amb brancals de pedra i llinda monolítica, flanquejat per dues finestres emmarcades en pedra, una amb ampit de pedra basta i l'altre, treballat. La porta consta de dues fulles amb posts de fusta. A la planta primera apareix, centrada, una successió de tres finestres de pedra amb ampits semiesfèrics fets de lloses molt prominents. En el pany de ponent de la façana es conserva esgrafiat un rellotge de sol quadrat amb numeració aràbiga i senyals per a les mitges hores, del primer terç del segle XIX. Altres elements característics són la xemeneia d'obra situada en l'angle S-O i els quatre permòdols o pedres encastades que sobresurten a l'altura del primer pis i que probablement servien per suportar o penjar-hi llums d'oli. El cos principal és doblat pel costat nord amb una ampliació de l'habitatge de les mateixes característiques tipològiques, però lleugerament més alta, amb una porta de dues fulles a la planta baixa i una finestra allindada al pis superior pel sector de ponent. La resta de la façana oest del conjunt és completament cega i la de llevant té únicament dues finestres alineades, una sobre l'altra, en el seu tram davanter, com a conseqüència de la juxtaposició d'un altre edifici lleugerament reculat. Es tracta d'un habitatge independent de planta baixa i pis disposat en sentit longitudinal S-N, amb coberta de dos aiguavessos amb el carener perpendicular a la façana. La masia va ser reformada l'any 2011. | 08193-14 | Al límit oriental del terme, al vessant de solell del turó de Can Castellanet, prop de Can Ginebre. | La masia apareix representada, per bé que sense identificar-ne el nom, en el mapa planimètric del municipi a escala 1:25.000 del Instituto Geográfico y Estadístico, segons còpia manuscrita feta pel Servei Geogràfic de la Mancomunitat de Catalunya de l'any 1914. El mateix any apareix també grafiada amb el nom de ‘Can Bach' en el full del Mapa Geológico y Topográfico de la Provincia de Barcelona a escala 1:40.000 corresponent a la Región Cuarta o del Río Tordera. | 41.6254300,2.5823700 | 465211 | 4608274 | 08193 | Sant Iscle de Vallalta | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08193/82033-foto-08193-14-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08193/82033-foto-08193-14-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08193/82033-foto-08193-14-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Àlex Asensio | L'accés es fa a través d'un camí particular restringit amb cadena que enllaça amb la pista de Can Palau, després de travessar la urbanització de Can Ginebre des de la carretera BV-5128.Protecció:Pla General d'Ordenació de Sant Iscle de Vallalta. Text refós. 2006. Nivell de protecció B.Pla especial urbanístic i catàleg de masies i cases rurals de Sant Iscle de Vallalta. Text refós. 2016. M-53. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:42 | ||||||||
| 82045 | Can Xica | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-xica | AJUNTAMENT DE SANT ISCLE DE VALLALTA (2003). Coneix Sant Iscle de Vallalta. Canet de Mar. Edicions Els 2 Pins, p. 54. AJUNTAMENT DE SANT ISCLE DE VALLALTA (2016). Pla Especial Urbanístic i Catàleg de masies i cases rurals de Sant Iscle de Vallalta, Llibre III, Document núm. 3. Catàleg de masies i cases rurals. Element M-23, pp. 281-289. AJUNTAMENT DE SANT ISCLE DE VALLALTA (2006). Pla General d'Ordenació de Sant Iscle de Vallalta. Normes urbanístiques (text refós). Relació d'edificacions, núm. 18, p. 104. GENERALITAT DE CATALUNYA. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura. Ref. Núm. 34347. | XVIII-XX | Totalment reformada a principis de la dècada de 1980. | Forma part d'un complex de tres cases d'origen rural situades sobre distintes plataformes i recloses dins d'un baluard. Can Xica ocupa la cota inferior. Es tracta d'una masia molt senzilla de planta rectangular de 12 metres d'amplada per 6 de fondària composta de planta baixa i pis. Té coberta a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana principal, parcialment orientada a migdia. Els paraments són arrebossats i pintats de color blanc, amb alguna pedra vista, i totes les obertures estan protegides amb porticons exteriors de fusta. Els vèrtexs de les teulades se situen a diferent nivell, la qual cosa indicaria que l'edifici és el resultat de la juxtaposició de dos volums perpendiculars. De la crugia més alta en surt una xemeneia d'obra, mentre que la crugia més baixa concentra les úniques obertures que hi ha a peu pla: un portal d'obra amb arc escarser i una finestra allindada. Adossat a ponent hi ha un cos auxiliar més menut que ha estat afegit a l'habitatge des de dins després de paredar parcialment l'antiga porta exterior i transformar-la en finestra, col·locant-hi una pedra desbastada com a ampit. La masia presenta quatre obertures al primer pis: una amb arc rebaixat i dues de llinda plana a la façana principal, i una darrera al costat de llevant. L'edifici es troba molt desvirtuat i totalment voltat de construccions annexes: al nord hi té una altra casa; a l'oest, un volum auxiliar de planta rectangular, i, al sud, un altre cobert d'obra i una pèrgola amb un emparrat. Al davant de la casa hi ha un jardí pavimentat amb toves ceràmiques, amb una font d'aigua procedent de mina i una bassa. | 08193-26 | Veïnat de la Cortada, a la confluència dels torrents de la Roureda i de Can Vives. | La masia va ser reformada i ampliada a partir de 1980. Anteriorment hi va existir una bòbila. | 41.6448400,2.5562400 | 463045 | 4610440 | 08193 | Sant Iscle de Vallalta | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08193/82045-foto-08193-26-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08193/82045-foto-08193-26-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08193/82045-foto-08193-26-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Àlex Asensio | Aquesta masia isolada es troba al quadrant nord-occidental del terme municipal, a la vessant de solell d'un repeu del turó del Montnegre, sobre les masies veïnes de Can Bruno i Can Feliçó.Protecció:Pla General d'Ordenació de Sant Iscle de Vallalta. Text refós. 2006. Nivell de protecció C.Pla especial urbanístic i catàleg de masies i cases rurals de Sant Iscle de Vallalta. Text refós. 2016. M-23. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:42 | ||||||||
| 82055 | Can Verdura | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-verdura | AJUNTAMENT DE SANT ISCLE DE VALLALTA (2004). Petits paisatges de Sant Iscle. Canet de Mar. Edicions Els 2 Pins, pp. 8 i 25. AJUNTAMENT DE SANT ISCLE DE VALLALTA (2016). Pla especial urbanístic i catàleg de masies i cases rurals de Sant Iscle de Vallalta, Llibre V, Document núm. 3. Catàleg de masies i cases rurals. Element M-55, pp. 585-592. AJUNTAMENT DE SANT ISCLE DE VALLALTA (2006). Pla General d'Ordenació de Sant Iscle de Vallalta. Normes urbanístiques (text refós). Relació d'edificacions, núm. 26, p. 105. AJUNTAMENT DE SANT ISCLE DE VALLALTA (2006). Sant Iscle de Vallalta, la porta del Montnegre. Sant Iscle de Vallalta: Parc del Montnegre i el Corredor, p. 16. | XVIII-XX | Reformes dutes a terme durant els segles XIX i XX. | Masia de planta en forma d'ela (L) invertida de tres crugies perpendiculars que donen lloc a una composició de la façana sobre tres eixos verticals. La crugia de ponent és 4 metres més curta que les dues primeres i dona origen a una reculada amb diverses obertures en les dues façanes de l'angle resultant: un portal allindat de grans dimensions a la façana posterior de la primer crugia, i una porta alçada, precedida de 5 graons, a la planta baixa i un balcó amb brèndoles de ferro a la primera planta de la façana lateral del cos principal. La masia consta de planta baixa i pis, amb coberta de dos aiguavessos amb el carener perpendicular, xemeneies d'obra als dos tremujals i tortugades frontal i posterior per a la recollida d'aigües pluvials, amb baixants de gerrer. Els paraments són arrebossats i pintats de color ocre. La façana principal mira cap al migdia. A la planta baixa hi ha un portal central amb brancals i llinda de pedra, flanquejat per un altre portal d'arc rebaixat a la secció de llevant i per una finestra amb reixa a la secció de ponent. Entremig hi ha una caseta per al gos, feta d'obra. Les portes consten de dues fulles de posts de fusta. Al primer pis hi ha un balcó al centre, una finestra amb llinda de pedra a la dreta i una altra amb ampit de rajola ceràmica a l'esquerra. Els tancaments són de fusta, protegits amb persianes de cordill de color verd. La façana oest apareix sense compondre. Té una finestra allindada a la planta baixa, tancada amb reixa, i tres d'arc de mig punt a la planta primera. La masia s'ha anat ampliant amb l'addició de diverses construccions auxiliars. La crugia central de la façana posterior té adossat un cos rectangular de 5,5 per 12 metres en direcció nord i una sola planta amb coberta d'un aiguavés amb caiguda cap a l'est. Per la seva part, la secció davantera de la masia té adossat, pel costat de llevant, un edifici de planta rectangular de 4,5 metres d'amplada per 20 de longitud disposat en direcció N-S. Aquest brancal genera una ala lateral que es projecta cap endavant i delimita l'era de la masia per orient. El volum es compon de dues plantes amb coberta a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana principal, encarada a ponent. Com a edifici auxiliar, presenta múltiples obertures: sis portes a la planta baixa, la qual cosa dona idea de la seva distribució interior, i una porta al pis superior per a facilitar l'emmagatzematge de productes agrícoles. Al davant de la casa hi ha una gran era enrajolada i un parell de moreres. A un nivell inferior, sobre una antiga feixa de conreu, es conserven un trull de pedra per moldre olives i un pou circular fet de paredat comú amb dues piques: una a l'altura del brocal i una altra a peu pla. | 08193-36 | Camí particular paral·lel al carrer de Francesc Macià, a llevant del nucli urbà. | A mitjan segle XIX, els propietaris de Can Verdura figuraven entre els principals contribuents del municipi. Tot i la proximitat al nucli, la família va obrir casa al centre de la població per a major comoditat i per significar la seva ascendència sobre la vida social. De fet, l'antropònim dona nom també a un pujol proper -el turó d'en Verdura-, situat al nord. La masia apareix representada amb el nom de 'Can Casas' en el mapa planimètric del municipi a escala 1:25.000 del Instituto Geográfico y Estadístico, segons còpia manuscrita feta pel Servei Geogràfic de la Mancomunitat de Catalunya de l'any 1914. | 41.6242900,2.5722100 | 464364 | 4608151 | 08193 | Sant Iscle de Vallalta | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08193/82055-foto-08193-36-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08193/82055-foto-08193-36-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08193/82055-foto-08193-36-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Àlex Asensio | La masia es troba al vessant de solell d'un turó parcialment urbanitzat, entre una clariana i un bosc mixt de pins i alzines.Protecció:Pla General d'Ordenació de Sant Iscle de Vallalta. Text refós. 2006. Nivell de protecció B. Pla especial urbanístic i catàleg de masies i cases rurals de Sant Iscle de Vallalta. Text refós. Maig 2015. M-55. | 119|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:42 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 154,63 consultes/dia
Sabies que...?
...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?
La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc