Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 90493 | Abric de Sant Bartomeu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/abric-de-sant-bartomeu | <p><span><span><span><span>GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2008) <em>Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya (Òrrius).</em></span></span></span></span></p> | VII aC- V dC | Ha estat objecte d’espoli per part d’afeccionats a l’arqueologia. | <p><span><span><span><span>L’abric de Sant Bartomeu es troba en un pendent amb força desnivell,</span><span> a les proximitats </span><span>de l'empresa Granits Barbany.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Es tracta d’un gran abric rocós i d'altres més petits, situats en una àrea d’uns 20 m al seu voltant.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>L'abric més gran està format per una gran roca d'uns 7 m d'alçada, que fa de coberta, recolzada sobre tres roques. Presenta una cambra interior de 2,5 m de llarg per 1,5 m d'ample i 1 m d’alçada. Als espais entre les roques hi ha petits murs de pedra seca.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Els altres abrics també conserven murets de pedra seca a les obertures de les roques.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>El jaciment va ser descobert arran de les troballes de</span> <span>fragments de ceràmica ibèrica i romana al seu interior, per part d’afeccionats a l’arqueologia. Malauradament, aquestes intervencions clandestines van malmetre la seva estratigrafia i estructures.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Es desconeix la cronologia precisa de la ceràmica recollida.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>L'indret no ha estat objecte d'investigacions, fet que impedeix determinar la seva funcionalitat, i només una intervenció arqueològica a la zona en permetria obtenir més dades.</span></span></span></span></p> | 08153-45 | Sant Bartomeu de Cabanyes | 41.5596500,2.3467600 | 445529 | 4601093 | 08153 | Òrrius | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08153/90493-45jpg.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08153/90493-45jpg0.jpg | Legal | Ibèric|Romà|Edats dels Metalls | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-05-26 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 81|83|79 | 1754 | 1.4 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:27 | |||||||
| 42149 | Abric del Bon Repòs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/abric-del-bon-repos | En el seu interior i als voltants hi ha abocaments de residus i alguna pintada. | L'Abric del Bon Repòs és una cavitat formada per l'espai creat entre un apilament de blocs granítics. Aquest té forma triangular i en el seu interior hi cap una persona. | 08030-222 | Al final del carrer del Bon Repòs | 41.5236700,2.3835100 | 448565 | 4597075 | 08030 | Cabrils | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42149-foto-08030-222-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42149-foto-08030-222-3.jpg | Inexistent | Cenozoic | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Moisès Guardiola i Bufí | 123 | 2153 | 5.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | |||||||||||
| 37451 | Accés carrer del Rosselló | https://patrimonicultural.diba.cat/element/acces-carrer-del-rossello | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. | Camí de terra que es dirigeix de nord a sud des del camí de la Font del sarau fins el carrer Rosselló de la urbanització Mas Coll. El camí transcorre per un paisatge predominantment de bosc mixt compost per alzinar, pi blanc i sotabosc d'estepes, fanals, romaní. | 08003-311 | Carrer Rosselló | 41.5036800,2.2772000 | 439676 | 4594925 | 08003 | Alella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37451-foto-08003-311-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37451-foto-08003-311-3.jpg | Legal | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Les UTM del punt inicial són: x = 439715; y= 4595153; z=224Les UTM del punt final són: x = 439817; y= 4595052; z=257 | 49 | 1.5 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | ||||||||||||
| 41887 | Agell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/agell | Desconegut | Jaciment subaquàtic conegut malauradament degut a les actuacions clandestines d'espoli que han tingut lloc en el fons marí. No hi ha documentació precisa del material recollit per poder fer una aproximació cronològica, així com ubicació exacta de l'indret. | 08029-149 | Subaquàtica, fondejador sense ubicació precisa coneguda | Conegut gràcies a les informacions aportades per Lluis Torroja, F. Villaubí. | 41.5074300,2.4053200 | 450372 | 4595260 | 08029 | Cabrera de Mar | Difícil | Dolent | Legal | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | Els materials estan en mans particulars i del Museu d'arqueologia de Catalunya-Barcelona. | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | ||||||||||||
| 42410 | Agermanament amb Castelfranco di Sopra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/agermanament-amb-castelfranco-di-sopra | <p>AA.DD. (1980). Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona.</p> | XXI | <p>Agermanament de Caldes d'Estrac amb aquesta població de la regió italiana de la Toscana. A la façana de l'Ajuntament de Caldes hi ha a un dels pals de les banderes la de l'estat italià, i als rètols a l'entrada de la població es recorda l'agermanament amb aquest municipi de la toscana. Des de que a l'any 2002 es va formalitzar per iniciativa de Castelfranco di Sopra l'agermanament d'ambdues poblacions, nombroses han estat les activitats culturals que s'han realitzat. L'any 2003 l'Ajuntament de Castelfranco di Sopra va regalar a Caldes d'Estrac una jove olivera. L'olivera va ser plantada per Andrea Perini, alcalde de Castelfranco en aquell moment i que malauradament ja ha mort. L'olivera està situada en un petit espai enjardinat davant de l'estació de tren. És una olivera jove que tothom espera que pugui esdevenir centenària. L'any 2004, una cinquantena d'artistes de Castelfranco van participar a la Trobada de Creadors Locals de Caldes. L'any 2005, la Colla de gegants i grallers de Caldes va anar a la festa major de Castelfranco. Els italians van correspondre la visita amb una altra en la que, entre d'altres coses, van organitzar un sopar a base de pizzes a la plaça Muntanyà, i van participar a un campionat de petanca (triangular en el qual també hi participà una localitat francesa agermanada amb els italians); per cert, a Castelfranco hi ha una pista de petanca que porta el nom de Caldes d'Estrac.</p> | 08032-92 | (08393 Caldes d'Estrac) | <p>L'any 2002 el govern municipal de Castelfranco di Sopra es va posar en contacte amb l'Ajuntament de Caldes d'Estrac amb la intenció d'agermanar les dues poblacions. L'any 2003, Castelfranco va regalar una olivera a Caldes d'Estrac. L'any 2004, una cinquantena d'artistes de Castelfranco van participar a la Trobada de Creadors Locals de Caldes. El mes de juny de 2005, una delegació cultural de Caldes d'Estrac va anar a les festes de Castelfranco di Sopra.</p> | 41.5724800,2.5275900 | 460615 | 4602419 | 2002 | 08032 | Caldes d'Estrac | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08032/42410-foto-08032-92-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08032/42410-foto-08032-92-3.jpg | Legal i física | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | Inexistent | 2023-02-01 00:00:00 | Octavi Mallorquí Vicens | L'actual alcaldessa de Castelfranco és Rita Papi. Activitats previstes: del 28 al 30 d'abril una delegació de Caldes es traslladarà a Castelfranco per participar a una mostra gastronòmica (com a curiositat direm que l'Escola de Restauració del Gremi d'Hostaleria del Maresme pensa cuinar una paella); per la Festa Major d'estiu vindrà una delegació de Castelfranco a participar a un campionat de petanca; per la festa de la Mare de Déu del Carme vindrà la coral de Castelfranco. | 98 | 2116 | 4.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | ||||||
| 38261 | Aixopluc de la Font del Mig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aixopluc-de-la-font-del-mig | <p>VINYALS, Josep i PADRÓS, Pep; i col. (1982) Les fonts d'Argentona. Editen: Ajuntament d'Argentona i Conselleria d'Urbanisme. Barcelona</p> | XIX | L'obra actual és fruit d'una reconstrucció i, periòdicament, es van realitzant tasques de manteniment. | <p>Construcció aïllada, amb forma d'aixopluc. L'estructura és a base de pilastres de maó vist i encavallada de fusta, amb teulada a dues vessants. Destaca el treball de l'obra vista i la decoració, a base de peces de ceràmica esmaltada de colors. Al fons, Hi ha la font, amb un frontal aplacat de pedra i dues portelles metàl·liques. A sota la teulada s'hi distribueixen taules i bancs d'obra.</p> | 08009-268 | Nucli urbà. Av. Burriac | <p>La Font del Mig ha sigut un símbol per Argentona, tot i que fa anys que no funciona. Va ser construïda el 1869 i va explotar amb grans èxits les aigües curatives de l'anomenada font Ballot, però posteriorment i per ser regentada pel poeta argentoní Pau Gual, va ser coneguda com Font d'en Pau. També va explotar les aigües de la Font del Ferro, que les hi portava en canonada de ferro.</p> | 41.5472900,2.3934300 | 449411.05 | 4599691.54 | 08009 | Argentona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38261-foto-08009-268-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Sense ús | Inexistent | 2022-12-14 00:00:00 | Anna Soteras i March / ACTIUM | Actualment el recinte està tancat per una reixa i barri metàl·lic, degut a les freqúents accions incíviques. | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | |||||
| 41794 | Ajuntament | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ajuntament-0 | ESCURA I DALMAU, X. (2007): Cabrera de Mar. Imatge i Memòria. Ajuntament de Cabrera de Mar, pàgs. 200-202. ROVIRA, J.M. i VINYALS, J. (2005): Catàleg dels elements botànics d'Interès Local de Cabrera de Mar. | XX | Edifici d'estil historicista, tot i que bastant eclèctic, inspirat en l'ordre i estructura d'una masia. Presenta tres cossos, amb el cos central lleugerament més elevat que els altres, tot i tenir els tres cossos planta baixa i dos pisos. A la planta baixa s'hi accedeix per un porxo amb tres obertures a la façana, d'igual foma que la finestra principal del primer pis, que dóna a un balcó de barana metàl·lica. A la planta superior, tal i com si es tractés d'unes golfes, trobem les característiques finestres més petites, destacnt les tres centrals, que són arrodonides. A sobre, al frontó, i trobem un rellotge circular, sota un coronament d'inspiració barroc. El teulat és a dues aigües. En aquest cos hi ha les dependències de l'Ajuntament: alcaldia, despatxos, sala de juntes, etc. També trobem de dos cossos laterals, d'una sola planta, on hi ha els locals de les antigues Escoles Municipals. Al cos lateral de ponent hi ha un mural amb elements al·legòrics que simbolitzen el coneixement, la ciència i el progrés. El mural s'ha atribuït a Agustí Vendrell, i reprodueix un mapa de Catalunya amb un noi que viatja amb maleta. De l'exterior cal destcar l'aliniació de cinc plataners de talla mitjana que confereixen personalitat a la plaça de la façana principal de l'Ajuntament, al que cal sumar un cinquè exemplar a l'antic pati de l'Escola Nacional. | 08029-52 | Plaça de l'Ajuntament | Hi ha constància que ja l'any 1889, quaranta anys abans de la construcció de l'actual ajuntament, ja se n'havia palesat la necessitat de la construcció d'una nova Casa Consistorial, degut a les mancances de l'anterior, tal i com recull un ple municipal d'aquell any. No fou fins l'any 1903 que es dugué a terme el projecte arquitectònic a mans de l'arquitecte Bonaventura Bassegoda i Amigó, tot i que no s'executà fins els anys 1928-1930. El pagament del nou edifici va concloure l'any 1956. | 41.5260800,2.3933000 | 449383 | 4597337 | 1928 | 08029 | Cabrera de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41794-foto-08029-52-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41794-foto-08029-52-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41794-foto-08029-52-3.jpg | Legal | Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | Bonaventura Bassegoda | 116|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | |||||||
| 41974 | Ajuntament | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ajuntament-1 | XIX | A l'interior està tot refet de nou i adequat a oficines. | Edifici a tres vents, de planta rectangular; coberta de teules a dues vessants amb el carener paral·lel a la façana. Consta de planta baixa i dos pisos. Estructura de la façana simètrica amb un eix central format per la porta d'entrada, una finestra a banda i banda. En el primer pis presideix una gran balconada amb tres finestres, la del mig de llinda recta i les laterals amb un frontó. En el centre, per damunt de la finestra hi ha l'escut de Cabrils esculpit. Les finestres del pis superior són petites i rectangulars. | 08030-47 | C. Domènec Carles, 1 | Antiga seu de l'entitat La Constància. | 41.5262700,2.3676400 | 447243 | 4597374 | 08030 | Cabrils | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/41974-foto-08030-47-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/41974-foto-08030-47-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/41974-foto-08030-47-3.jpg | Legal | Neoclàssic|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 99|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | |||||||||
| 77171 | Ajuntament | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ajuntament-16 | AJUNTAMENT DE VILASSAR (1999). Pla Especial del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Vilassar de Dalt. BENITO Pere (2006). Vilassar de Dalt, un poble de futur. Ajuntament de Vilassar de Dalt. DOMÍNGUEZ, Josep i OLIVA, Benet (1994). Vilassar de Dalt. Història gràfica. Oikos-Tau. Vilassar de Mar. | XIX | Edifici civil de planta rectangular que consta de planta baixa i dos pisos i fou concebut des del principi per ser la seu de l'ajuntament de Vilassar. Incorpora elements estilístics de diferents èpoques i els barreja. El projecte original tenia una composició simètrica de tres cossos, amb l'entrada en el cos central. L'any 1974 s'hi afegeix un cos a l'esquerra que distorsiona aquesta simetria inicial i també s'hi afegeixen les finestres rectangulars del segon pis, molt juntes amb els guardapols de les finestres del primer pis, que són d'arc de mig punt. El coronament de la façana és pla amb motllures emmerletades. El cos principal és el que forma l'entrada i la balconada de balustre al primer pis, que sobresurt de la línia de façana, amb un coronament esglaonat acabat en triangle i dos pinacles laterals al mig dels quals hi ha un rellotge per damunt les motllures emmerletades. Per sota s'hi pot llegir la inscripció 'CASA DE LA VILA'. | 08214-83 | Plaça de la Vila, 1 | Les obres finalitzen l'any 1884 a partir d'un projecte de Josep Oriol Mestres i Esplugues de l'any 1882. L'impulsor fou l'alcalde Mateu Serra i Tauran que també era un important industrial. El projecte original preveia la ubicació a la planta baixa i primer pis de safareigs públics, jutjat, escoles i ajuntament. A la segona planta es destinava a habitacions pel secretari municipal i els mestres. La reforma més important la va patir l'any 1974. | 41.5170300,2.3585200 | 446474 | 4596353 | 1862 | 08214 | Vilassar de Dalt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77171-foto-08214-83-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77171-foto-08214-83-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77171-foto-08214-83-3.jpg | Legal | Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Josep Oriol Mestres i Esplugues | 116|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:32 | |||||||
| 86853 | Ajuntament | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ajuntament-18 | <p>Pla d'Ordenació Urbanística Municipal. Ajuntament de Teià. 8 d'octubre de 2015. </p> <p>http://www.teia.cat/</p> | XIX | <p>L'edifici actual és de finals del segle XIX i fins fa poc existien encara les escoles en la planta baixa i les dependències administratives en la planta pis.</p> <p>La notícia més antiga que tenim sobre l'edifici de l'Ajuntament és de l'any 1579, referent a la venta dels terrenys destinats a 'Casa i Corral del Terme'.</p> <p>L'any 1830 servia com a posada pública, la caseta annexa per a escola de la primera educació i un tros de terreny com a Plaça Real.</p> <p>L'edifici fou objecte d'ampliació per adaptar-ho al programa funcional de l'Ajuntament, i en concret, en el cos situat en la planta segona ampliada segons projecte de l'arquitecte Pere Joan Ravellat s'hi emplacen els Serveis Tècnics Municipals. </p> | 08281-53 | Pere Noguera, 12Entre Baixada de les Moreres i Plaça Sant Martí | 41.4997228,2.3198315 | 443231 | 4594456 | 08281 | Teià | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/86853-ajuntament-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/86853-ajuntament-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/86853-ajuntament.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/86853-ajuntament-2.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Administratiu | BCIL | 2021-07-02 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | 119|98 | 45 | 1.1 | 1761 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:37 | ||||||||
| 42327 | Ajuntament | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ajuntament-2 | AA.DD. (1995). Fotografies Antigues de Caldes 1870-1962. Arrels Cultura. Caldes d'Estrac. BATLLE, A. (1985). Caldes d'Estrac o Caldetas: un vell plet. Ajuntament de Caldes d'Estrac. Caldes d'Estrac. GRAU MOLIST, L. (2004). L'estiueig a Caldes d'Estrac. Una aproximació. Caldae Aquae Núm. 2. Ajuntament de Caldes d'Estrac. Caldes d'Estrac. MORESO, M. AZUAGA, J. M. (1999). A pas de gegants. Història dels gegants a Caldes d'Estrac. El Clavell. Premià de Mar. | XIX | Estructura, coberta, façana i conjunt en molt bon estat. | Edifici aïllat de planta baixa i dues plantes. És de composició neoclàssica de primeries del segle XIX, ampliat amb l'afegit d'un cos d'escales a la seva façana nord, i remodelat en el seu interior. La planta baixa de l'edifici està arrebossada, mentre que la primera i segona planta són pintades amb calç blanca. Per diferenciar les dues parts, al voltant de l'edifici hi veiem una motllura. Cal citar també l'existència de varis fanals de mig cos de principis de segle. La façana principal és la que està orientada a la plaça de la Vila: a la planta baixa hi ha dues finestres allargades amb arc apuntat i entre elles una porta també del mateix estil; a la primera planta hi ha dues finestres més senzilles i un balcó consistorial amb baranes lobulades d'estil neoclàssic; al segon pis hi ha les golfes amb unes finestres rectangulars no gaire grans. Podríem citar també les falses sis columnes acanalades amb falsos capitells que decoren externament aquestes dues plantes. Al capdamunt de l'edifici hi ha un terrat amb una barana de columnes lobulades del mateix estil que les del balcó consistorial. A la façana posterior es repeteix l'estructura de la davantera, amb les finestres d'arc apuntat i les falses columnates, així com la barana del terrat. A la façana oest trobem el mateix estil citat ja, però amb una peculiaritat: una gran lluerna acabada amb un arc de mig punt. Al capdamunt, en lloc de l'habitual barana del terrat, hi ha una coberta a dues aigües. L'edifici afegit de cos d'escales és clarament diferenciat de la resta per la seva forma moderna de cub rectangular allargassat, pintat de color marronós, que en la seva planta baixa serveix d'accés a l'interior de les oficines municipals, i amb grans finestres per gaudir de la llum natural en els pisos superiors. També és aquí davant on hi acostumen a aparcar els cotxes de la policia municipal. A la façana d'aquesta part moderna destaquen cinc pals de bandera; d'esquerra a dreta: l'europea, la catalana, l'espanyola, la caldenca, i la italiana per l'agermanament que la vila té amb el municipi de la toscana de Castelfranco di Sopra. A l'interior: una de les coses que més criden l'atenció a l'entrar a l'edifici municipal són les figures dels gegants de Caldes d'Estrac que trobem a la planta baixa. Si pugem per l'escala o per l'ascensor trobarem les diferents dependències. Tot l'espai d'oficines gaudeix de llum natural i està adaptat per persones amb mobilitat reduïda, també la presència de varis sofàs fa més còmode les possibles esperes que es produeixin. L'edifici de l'Ajuntament és multifuncional, i acull les activitats d'algunes de les principals entitats de Caldes: a la planta baixa hi ha el Casal del Jovent, el Consultori mèdic i el Punt d'informació juvenil. A la primera planta la Sala Cultural. A la segona planta la seu de la policia local. A la tercera planta les Oficines municipals, la Sala de sessions, l'Alcaldia, les Regidories, la Gerència, la Secretaria, el Registre, els serveis administratius i el Jutjat de pau. A la quarta planta els despatxos del grups polítics, dels banys termals i dels Serveis Socials, així com l'Arxiu, l'emissora municipal de ràdio, i els locals dels geganters i de l'escola de puntes. És per tot això que acabem de dir que l'edifici municipal sempre dóna la sensació d'estar en constant moviment perquè, tant si és matí o tarda, podem veure sempre gent entrant i sortint de les seves dependències. | 08032-9 | Plaça de la Vila, s/n (08393 Caldes d'Estrac) | Fins al segle XIX, la casa de la Vila es trobava a la plaça de Sant Antoni. Els antics banys termals de Caldes estaven situats a l'actual planta de l'edifici consistorial. L'edifici consistorial va ser bastit el segle XIX i reformat el segle XX. Abans de la guerra civil espanyola, als baixos de l'edifici hi havia la Casa Montserrat, regentada per Nusbaum, on es feien navalles. El dia 28 de maig de l'any 1933 el consistori rebé la visita del president de la Generalitat de Catalunya, Francesc Macià, que vingué a fer de mediador en la polèmica sobre el nom oficial que havia de tenir la vila, Caldes d'Estrac o Caldetes. Com a curiositat, per tal d'entendre la vinculació de l'Ajuntament a la població, comentarem que durant anys l'equip de bàsquet de Caldes utilitzava com a vestuaris els locals del consistori municipal. Recentment, quan es feren les obres d'ampliació de l'edifici, es trobaren al subsòl algunes restes arqueològiques: uns plats d'època medieval, els fonaments d'un antic safareig. | 41.5724800,2.5275900 | 460615 | 4602419 | 08032 | Caldes d'Estrac | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08032/42327-foto-08032-9-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08032/42327-foto-08032-9-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08032/42327-foto-08032-9-3.jpg | Legal | Neoclàssic|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Octavi Mallorquí Vicens | Borràs (mestre d'obres) | Sòl urbà. Sistema d'equipaments i dotacions públiques. Inventariada amb el núm. 27 per l'article 55 de la Normativa del Pla General. Com a curiositat citarem que a un dels pals de les banderes de la façana hi ha la bandera d'Itàlia, resultat de l'agermanament de Caldes d'Estrac amb el municipi italià de Castelfranco di Sopra. | 99|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | ||||||
| 51884 | Ajuntament | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ajuntament-5 | ANDRÉS, Rosa María (1984). El Masnou, dins l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. BASSEGODA i MUSTÉ, Pere (1928). Masnou, notas para la contribución al estudio de la historia de Masnou. Ediciones Iberia. GIRALT, C. I PERA, J. (1985). El Masnou ahir i avui. Caixa d'Estalvis de Catalunya i Ajuntament del Masnou. SAGARRA i TRIAS, Ferran (2007). Proposta del Pla Especial del Patrimoni històric, arquitectònic i paisatgístic del Masnou. Carracedo-sotorra-arquitectes, scp. Inèdit. Arxiu històric del Masnou C-Edificis emblemàtics I | XIX | Edifici amb tres façanes de planta rectangular que consta de planta baixa i dos pisos i coberta plana practicable a mode de terrat. La façana principal, orientada a migdia, es disposa simètricament i es divideix horitzontalment en dos trams, separats per la balconada amb balustrada d'obra: la planta baixa, de pedra, on hi ha la porta d'accés amb arc de mig punt, flanquejada per dos baixos relleus; i el primer i segon pis, recorreguts per les quatre columnes amb capitell corinti, que sostenen l'entaulament que corona l'edifici. Aquest s'ornamenta amb l'escut esculpit del municipi, sobre un rellotge de sol. A la balconada, entre les columnes, hi ha dues escultures femenines. | 08118-127 | Passeig Prat de la Riba, 1 | Des de la constitució del Masnou com a municipi independent, l'any 1825, es va fer evident la necessitat de construir una casa de la vila. En un principi, les reunions consistorials se celebraven a la casa rectoral o a les pròpies cases de l'alcalde o el secretari. En actes del Ple del 1834 es té constància dels problemes derivats de la manca d'un edifici propi, ja que els veïns del secretari escoltaven les reunions i interferien en els Plens. Aquell any, l'alcalde Joan Rubis va encarregar a l'arquitecte Miquel Garriga el projecte de construcció de l'actual edifici en uns terrenys que la família de gaspar Malet havia adquirit el 1755. El nou edifici acolliria les escoles públiques, l'habitació del mestre, una quadra als baixos i habitacions a l'entresòl per la tropa. A l'Ajuntament també s'hi va instal·lar la venda de bitllets de tren i, més endavant, la oficina de telègraf. Les obres es van adjudicar a Francisco Batlle de Barcelona, amb un pressupost de 91.150 rals de velló, 7.706 rals menys que el pressupost inicial concedit a Miquel Garriga i Roca. Per costejar les obres, es va crear una Comissió de prestamistes i una junta de veïns. Va ser el gremi de mareantes, però, qui va aportar més capital, mitjançant avançaments que l'Ajuntament va anar tornant. Després de la Guerra Civil es va haver de restaurar pels danys provocats pel conflicte armat. L'any 1950 es va aprovar el projecte de reforma del saló de sessions del Ple que s'inauguraria un any després amb una galeria de pintura de masnovins il·lustres. | 41.4792200,2.3191400 | 443155 | 4592181 | 1845 | 08118 | El Masnou | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51884-foto-08118-127-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51884-foto-08118-127-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51884-foto-08118-127-3.jpg | Legal | Neoclàssic|Isabelí|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Miquel Garriga i Roca | Sembla ser que reprodueix l'esquema de la façana de l'Ajuntament de Barcelona, però més simplificada. La balconada fou una transformació recent, ja que l'edifici projectat per Miquel garriga i Roca tenia un balcó entre les columnes, però va caure a l'agost del 2010 i l'edifici ha recuperat la seva fesonomia original. | 99|100|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:27 | ||||||
| 92851 | Ajuntament, Casa Consistorial | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ajuntament-casa-consistorial | <p><span><span><span>BADOSA, J; DOÑATE, C; MESTRE, F; RABELLA, J; RAMIS, C i RIBA, J.M. (1972). Treball – Inventari sobre el patrimoni artístico-arquitectònic d’Arenys de Mar, segles XVI-XX. Inèdit.</span></span></span></p> <p><span><span><span>BADOSA, Josep i MILÀ, Salvador (1990). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Ajuntament d’Arenys de Mar; Aprovat pel Ple en data 22 de març de 1990.</span></span></span></p> <p><span><span><span>BADOSA, Josep i VIADER, Montse (nn.cc). <em>Un recorregut per Arenys de Mar</em>. Regidoria de Cultura de l’Ajuntament d’Arenys de Mar.</span></span></span></p> <p><span><span><span>PONS i GURI, Josep M. (1999). <em>Quan nasqué, s'emancipà i s'organitza una vila (Arenys de Mar, 1574-1720)</em>. Pagès editors i Ajuntament d'Arenys de Mar.</span></span></span></p> | XVII | <p>La casa consistorial és un conjunt de cossos en planta formant una 'L', amb les dues façanes principals en angle de 90º que donen a un pati obert a l'espai públic o plaça. Consten de planta baixa i dos pisos. El cos de llevant disposa a la planta baixa d'un porxo de tres arcs rebaixats, de mida desigual. En aquest mateix cos hi trobem tres balcons per pis, amb barana de ferro i emmarcament amb llindes i brancals de pedra. Entre dos d'aquests balcons, s'ha descobert recentment un rellotge de sol de tarda amb una inscripció del període de la constitució de Cadis. El parament està arrebossat i pintat de blanc i la teulada és a quatre vessants.</p> <p>Forma un conjunt amb l'edifici del costat en el qual hi ha més dependències municipals i l'Arxiu municipal Fidel Fita. En aquest cos hi trobem l'entrada principal, amb portal dovellat d'arc de mig punt, al seu damunt una finestra de llinda recta i al damunt un escut. A l'esquerra, mirant la façana, hi trobem una font. En planta baixa, hi ha dues finestres; en el primer pis tres balcons, amb barana de ferro; i a la segona planta, tres obertures geminades d'arc de mig punt. La coberta és de teules àrabs, a dues aigües i el carener paral·lel a la façana de la riera. El parament està arrebossat i pintat de blanc. Entre aquests dos edificis, en trobem un altre, que els uneix per dins, restaurat l'any 1953.</p> | 08006-12 | Riera del Bisbe Pol, núm. 8 | <p>Aquest edifici antigament era un hostal del segle XVII. L'any 1773 fou transformat en Consistori, i actualment encara té aquesta funció.</p> <p>En l'edifici on es troba l'OAC havia estat seu del Museu Municipal d'Arenys de Mar i Biblioteca Pare Fidel Fita. Del museu es conserven els plafons ceràmics dels segles XVII al XIX que es troben a l'OAC</p> | 41.5794437,2.5516686 | 462627 | 4603181 | 08006 | Arenys de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/92851-03dsc8177.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/92851-02dsc8174.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/92851-04p1530774.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/92851-05p1530770.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/92851-06p1530763.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Administratiu | BCIL | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | L’Ajuntament edità (BADOSA, Josep i VIADER, Montse; nn.cc) un itinerari on hi figura aquest element. | 94 | 45 | 1.1 | 1761 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | ||||||
| 47920 | Ajuntament de Dosrius | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ajuntament-de-dosrius | <p>ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.E.06/011. El Full. Revista d'informació municipal. Dosrius: Ajuntament de Dosrius, núm. 20, p. 7; núm. 27, p. 14.</p> | XX | <p>Edifici aïllat de planta més o menys rectangular, format per dos cossos adossats i amb una combinació de coberta plana i teulada d'un i dos vessants, amb els careners paral·lels a la façana principal. Consta de planta baixa i dos pisos, tot i que la part posterior compta amb una planta més donat el desnivell del terreny. Majoritàriament, les obertures de l'edifici es corresponen amb finestres geminades d'arc de mig punt, amb els ampits motllurats i decorades amb esgrafiats inferiors amb motius florals. Cal exceptuar dos portals i una finestra rectangulars situats a la façana de ponent. La façana principal presenta un porxo format per tres grans arcs de mig punt, que es troba integrat dins la línia de façana, la qual té un perfil còncau i convex. L'arc central, des del qual es fa l'accés a l'interior, compta amb el nom del consistori esgrafiat a la part superior. Damunt seu destaca un doble finestral transformat, amb sortida a un balcó simple amb barana de ferro. La façana està coronada per una cornisa motllurada damunt la que s'assenten quatre frontons semicirculars, decorats amb esgrafiats florals i l'antic escut de l'ajuntament. L'extrem de llevant del parament, que es correspon amb una ampliació duta a terme als anys 90 del segle XX, manté la mateixa línia compositiva, tot i que presenta un perfil arrodonit i està disposat a mode de torre. Compta amb finestres més petites a la planta baixa i un coronament de perfil curvilini a mode de plafó. Tant la façana de llevant com la de ponent presenten coronaments de perfil esglaonat i compten amb decoració esgrafiada sota els buits (sobretot la façana ponent). La façana posterior, més senzilla, manté la línia compositiva pel que fa a les obertures, tot i que sense decoració. En general, la construcció presenta els paraments arrebossats i pintats.</p> | 08075-10 | Carrer de Sant Antoni, 1 - Dosrius | <p>Antigament, en el solar que actualment ocupa l'ajuntament, hi havia l'era i els pallers de la masia de can Net, situada al seu costat. L'edifici fou concebut per ser la nova seu de l'ajuntament. El primer projecte fou aprovat per la Comissió Provincial d'Urbanisme el 12 de febrer de 1968, redactat per l'arquitecte Josep M. Aragó. L'edifici original era força més petit que l'actual i presentava un característic enrajolat de color blau a la façana principal. Les obres finalitzaren l'any 1974. Posteriorment, entre els anys 1986 i 1988, es dugué a terme una reforma integral tant de la façana com dels espais interiors, redactada per l'arquitecte municipal Jordi Estrany i Castany. És en aquest moment quan l'edifici adquireix el llenguatge noucentista que encara manté, amb els esgrafiats. Durant les obres, la seu del consistori fou traslladada a la Rectoria vella. Finalment, entre els anys 1993 i 1997, l'edifici fou objecte d'una altra reforma (supressió de barreres arquitectòniques) i de l'ampliació de les seves dependències. El projecte fou redactat per l'arquitecte municipal Miquel Àngel Garcia i Valcarce, tot i que amb una petita modificació feta pel nou arquitecte municipal, Jaume Canals i Casabó.</p> | 41.5946700,2.4060900 | 450503 | 4604945 | 1974 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47920-foto-08075-10-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47920-foto-08075-10-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47920-foto-08075-10-3.jpg | Inexistent | Noucentisme|Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Altres denominacions relacionades amb l'edifici: Ajuntament Nou. Estilísticament, a l'edifici se li atribueix un cert estil noucentista. | 106|119|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:22 | |||||||
| 66402 | Ajuntament de Santa Susanna | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ajuntament-de-santa-susanna | MASSONS, J.M. (2000). Història de la vila de Santa Susanna. Ajuntament de Santa Susanna: Santa Susanna. | XX | Edifici restaurat l'any 1980. | Edifici de planta rectangular compost per tres cossos, de planta baixa i primer pis. El cos central té l'accés principal mitjançant una portalada flanquejada per unes columnetes i pilars que sostenen una balconada rectangular. La teulada és a doble vessant amb el carener perpendicular a la façana. Sota la teulada hi ha una finestra de ventilació de les golfes, en forma d'estrella. Els cossos laterals, totalment simètrics són més baixos que el cos central i la teulada, gairebé plana, és tres vessants. A la part posterior de l'edifici, el cos central acaba amb una exedra formada per un conjunt de columnes que sostenen un balcó semicircular i disposa de grans finestrals amb vista al mar. | 08261-62 | Pl. Catalunya, s/n | L'edifici de l'Ajuntament de Santa Susanna és una construcció de la dècada de 1930, atès que és un municipi creat al segle XIX i encara no disposava d'una casa de la vila definitiva. Va ser concebut com a ajuntament a la primera planta i escola a la planta baixa, amb dues línies per a nens i nenes a cada banda de l'edifici. | 41.6352700,2.7075700 | 475644 | 4609323 | 08261 | Santa Susanna | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66402-foto-08261-62-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66402-foto-08261-62-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66402-foto-08261-62-3.jpg | Inexistent | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Bosch de Doria | Lluís Corretgé | 106|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:37 | |||||||
| 68710 | Ajuntament de Tiana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ajuntament-de-tiana | Ajuntament de Tiana (2002). Catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Tiana. Vol. 1. Tiana. | XIX final | Edifici civil format per dos cossos laterals de planta baixa i pis, i un cos central més elevat sobre el que recau la major part de l'ornamentació. Aquest cos tendeix a marcar la verticalitat de l'edifici, contrastant amb els cossos laterals, Cal destacar el pòrtic inferior suportat per dos pilars, la balconada que ocupa tot el segon pis del cos central, les motllures geomètriques que decoren les finestres, les balustrades de les finestres dels cossos laterals, la cornisa suportada per mènsules que s'allarguen i recorren gran part de la façana, arribant a esdevenir veritables elements decoratius, i les antefixes que decoren la mateixa cornis. Les cobertes del terrat són transitables. | 08282-36 | Plaça de la Vila, 1 | Edifici del 1896 projectat per l'arquitecte Isidre Reventós i Amiguet. | 41.4817400,2.2690100 | 438972 | 4592495 | 1896 | 08282 | Tiana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08282/68710-foto-08282-36-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08282/68710-foto-08282-36-3.jpg | Legal | Eclecticisme | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2023-02-21 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | Isidre Reventós i Amiguet | Compost per dos edificis: l'antic i l'annex de l'antiga escola. L'interior molt reformat té un pati central de l'antiga escola. A l'edifici antic, l'escala principal està en el cos central com a accés a la sala de plens. Ha estat reformat per la unió d'ambdòs edificis. | 102 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:37 | ||||||
| 47918 | Ajuntament Vell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ajuntament-vell | <p>ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.E.03/008. JUBANY I PINÓS, M. Àngels; ALSINA I BOIX, Neus (1988). 'La Segona República i la Guerra Civil a Dosrius (1931-1939)'. El Comú, núm. 3, p. 9. RAMIS NIETO, Josep. 'Apunts per a una història de la guerra civil a Dosrius (1936-1939)'. A Dosrius. Una visita al passat. 1-6 d'abril de 2017. Bloc. Accés el 27 de setembre de 2017. RIERA, J.M.; JUBANY, M.A.; ALSINA, N. (2009). Itineraris pel municipi de Dosrius: un tomb pel nucli antic de Dosrius, un passeig per Canyamars, una volta pel Far, l'aigua, el nostre signe d'identitat. Dosrius: Ajuntament de Dosrius, p. 5.</p> | XVII | <p>Edifici cantoner de planta rectangular, amb la coberta de teula àrab de dues vessants i el carener perpendicular a la façana principal. Està distribuït en planta baixa i pis. La façana principal, orientada a la plaça, presenta un portal d'accés rectangular amb els brancals bastits amb carreus de pedra granítica i la llinda plana gravada amb l'any de construcció: '16IHS91'. Damunt seu destaca una finestra d'obertura rectangular, amb els brancals fets de carreus de pedra, la llinda plana i l'ampit motllurat. Al costat de ponent del parament destaca una allargassada obertura rectangular completament reformada (que abarca els dos nivells), tapiada amb una planxa de ferro corten amb petites obertures quadrades. La resta d'obertures de l'edifici es corresponen amb senzilles finestres rectangulars. La construcció presenta els paraments arrebossats i pintats, amb la cantonada bastida amb carreus de pedra.</p> | 08075-8 | Plaça de l'església de Sant Iscle i Santa Victòria, s/n - Dosrius | <p>L'edifici fou la seu de l'Ajuntament de Dosrius fins l'any 1974. Tot i que originàriament es bastí a finals del segle XVII, és força probable que entre els segles XIX i XX, fos reformat mitjançant l'obertura d'un balcó simple al pis superior i una finestra rectangular de grans dimensions a la planta baixa, emmarcada amb carreus de pedra. Posteriorment, la reforma realitzada entre els anys 1989-1992 pels arquitectes Jordi Estrany Castany i Llorenç Campdepadrós, va reconvertir aquestes dues obertures en l'actual buit allargassat cobert amb ferro corten. La primera referència on apareix la construcció és en una pintura de la família Fàbregas Rigola, comprada a Madrid entre els anys 1867-70, tot i que anteriorment ja apareixia en uns plànols cadastrals de l'any 1853. Durant el període de la Guerra Civil, l'edifici fou la seu del Comitè Antifeixista de Dosrius i, durant un temps, s'hi traslladà l'arxiu parroquial i alguns retaules de l'església,per evitar la seva desaparició. En l'actualitat, l'edifici està destinat a dependències de l'Arxiu Històric Municipal (primera planta) i de les entitats municipals (planta baixa). Durant un temps, també s'havia destinat a oficina de correus i s'hi havien fet cursos formatius.</p> | 41.5945900,2.4068400 | 450565 | 4604935 | 1691 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47918-foto-08075-8-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47918-foto-08075-8-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47918-foto-08075-8-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Altres | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:22 | ||||||||
| 38194 | Ajuntament Vell (El Capítol) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ajuntament-vell-el-capitol | <p>BONET I GARÍ, LL. I col. (1983) Les masies del Maresme. Estudi de les masies, elements defensius, ermites i molins, Ed. Montblanc-Martín. C.E.C. Barcelona.</p> | XV | <p>Antic edifici catalogable com a tipus V, de Bonet i Garí, de planta baixa, pis i golfes. Conserva el portal adovellat i elements decoratius d'estil gòtic en les pedres treballades de les finestres i obertures. També podem observar el treball de ferro forjat en les reixes de les plantes inferiors. A l'interior, es pot observar el saló de Pedra, una sala coberta amb volta de canó de pedra vista, recentment restaurada.</p> | 08009-201 | Nucli urbà. C. Gran, 61 | <p>Edifici d'origen civil. Fou el 'Delme' i va pertànyer al Capítol de Canonges de la Seu de Barcelona. Utilitzat com a masia, va passar a ser Ajuntament.</p> | 41.5557300,2.4004100 | 449999.06 | 4600624.53 | 08009 | Argentona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38194-foto-08009-201-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38194-foto-08009-201-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | Inexistent | 2022-12-14 00:00:00 | Anna Soteras i March / ACTIUM | Es tracta d'un edifici amb successives modificacions. Cisa i cisa, diputat del districte, el dóna a l'Ajuntament. La façana actual és de 1940. La reforma recent en planta baixa ha malmès part de l'estructura de voltes existent. En desafectar l'edifici com a seu principal de l'Ajuntament, s'ha enderrocar una entreplanta que impedia apreciar la volta de canó en tota la seva envergadura. | 98|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | ||||||
| 48245 | Al Castell en runes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/al-castell-en-runes | <p>ALBERT CORP, Esteve (1946). Petita vall. Dosrius: [s.n.], p. 26-31. ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.BCIN.01/266. CATALÀ I ROCA, Pere (1990). Els Castells catalans. Barcelona: Rafael Dalmau editor, vol. I p. 638, 642.</p> | XX | <p>'Històric Castell que ets/una mísera runa;/esfondrades la parets,/només una/conserva els/quatre merlets/per a balcó de la lluna/i escarpidó dels freds/el temps passat que tu exaltes/esdevé boirós/com les parets altes/caigudes pel clos. Antic fortí, que t'avances/a un repetxó de la serra d'Alfar,/reraguardant de muntanyes immenses,/atalaies la mar/de les gran prometenses/no pregunteu per princeses/ni nobles galans/ni pregunteu per conteses/de braus capitans. Les sales malmeses,/les pedres esteses/res diuen d'abans./Només fan paleses/de com són caduques les majors empreses/dels pobres humans. Oireu per la contrada/narracions fantasmals:/de si una mina enfonsada,/de subterranis que van als fondals/d'un donzella encantada,/d'una cavalcada/de monstres i veus humanals/(per Sant Joan, nit entrada),/d'una arca d'or soterrada/Amics, tot és fals:/pura fantasia arborada/de senys poc cabals. Ací la història és ben morta,/si no, roman soterrada en arxius./Ningú sabia on hi havia la porta,/la fossa, el pont, els reductes massius./qui més, s'aconhorta/mirant-s'ho amb ulls compassius;/i l'agosarat se n'emporta,/si resta, una aresta de caires prou vius./Si una silueta armada i absorta/de lluny hi veiéssiu, no ho cregueu escorta;/serà un caçador dels furtius. Murs esventrats que envaeix la vilorda/els arbrissos salvatgins,/la faram es desborda/niant-hi per dins…..'</p> | 08075-335 | <p>Aquest poema fou escrit per l'activista cultural i polític dosriuenc Esteve Albert i Corp entre els anys 1944-1946. Forma part del seu llibre 'Petita Vall', un recull de poemes dedicats a diversos aspectes de Dosrius.</p> | 41.5946700,2.4060900 | 450503 | 4604945 | 1944-46 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Esteve Albert i Corp | 119 | 61 | 4.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:22 | |||||||||
| 90497 | Al nord-oest d’Òrrius | https://patrimonicultural.diba.cat/element/al-nord-oest-dorrius | <p><span><span><span><span>GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2008) <em>Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya (Òrrius).</em></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>MONTLLÓ BALART, J. (2008) <em>Inventari del patrimoni arqueològic del Parc Serralada Litoral. </em>Mataró: Consorci Parc Serralada Litoral, Museu de Granollers. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>PREVOSTI, M. (1981) </span><em><span>Cronologia i poblament a l'àrea rural d'Iluro</span></em><span>. Mataró: Caixa d'Estalvis Laietana, p. 213.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>RIBAS, M. (1952) <em>El poblament d'Ilduro</em>. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. </span></span></span></span></p> | III aC-V dC | El seu estat de conservació és desconegut tot i que podria estar destruït. | <p><span><span><span><span>Es tracta d’un jaciment arqueològic del qual es coneixen únicament dades molt imprecises. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Segons Marià Ribas (</span></span></span></span>RIBAS,1952) <span><span><span><span>es van trobar restes romanes indeterminades</span> <span>al nord-oest del poble d'Òrrius, molt a la vora seu.</span> </span></span></span></p> <p><span><span><span><span>L'indret no ha estat objecte d'investigacions i es desconeix l'existència d'estructures associades a les troballes. Només una prospecció arqueològica a la zona en permetria obtenir més dades.</span></span></span></span></p> | 08153-46 | Nord-oest d’Òrrius | 41.5596900,2.3483300 | 445660 | 4601096 | 08153 | Òrrius | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08153/90497-46jpg0.jpg | Legal | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-05-26 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Marta Prevosti situa el jaciment a l'esquerra del torrent de can Campins, als voltants de la masia homònima (PREVOSTI, 1981: 213). | 83 | 1754 | 1.4 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:27 | ||||||
| 41933 | Al sud de la població, prop de la riera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/al-sud-de-la-poblacio-prop-de-la-riera | BURJACHS, Francesc i DEFAUS, Josep M. (1987). Inventari del patrimoni arqueològic de Catalunya. Cabrils (El Maresme). Barcelona. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Inèdit. ESTRADA, Josep (1969). Vías y poblamiento romanos en el Área Metropolitana de Barcelona. Barcelona. Comisión Provincial de Urbanismo (Publicación 27). PREVOSTI, Marta (1981).Cronologia i poblament a l'àrea rural d'Iluro. Mataró. Caixa d'Estalvis Laietana; pp. 153 . RIBAS, Marià (1952). El poblament d'Iluro. Barcelona. Institut d'Estudis Catalans. Memòries de la Secció Històrico - Arqueològica, XII; pàg. 96. RUESTES i BITRIÀ, Carme (2002). El poblament antic a la Laietània litoral (del Besòs a la Riera de Caldes): l'aplicació d'un GIS (Sistema d'Informació Geogràfica) a l'estudi de la seva evolució i les seves relacions espacials. Tesi doctoral dirigida pel Dr. Josep Guitart i Duran. Universitat Autònoma de Barcelona. Facultat de Filosofia i Lletres. Inèdita. | IIaC-VdC | Urbanitzat | La bibliografia parla de restes romanes, però en l'actualitat la urbanització de la zona no deixa veure res. | 08030-6 | Urbanització La Resclosa | 41.5216600,2.3721800 | 447618 | 4596859 | 08030 | Cabrils | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/41933-foto-08030-6-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/41933-foto-08030-6-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/41933-foto-08030-6-3.jpg | Inexistent | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Les dades de Marià Ribas són molt esquemàtiques i quan documentà aquest jaciment encara no hi havia l'autopista. No sabem el criteri per posar les coordenades de la fitxa de la Carta Arqueològica, que són les que hem posat; i les fotos corresponen a les coordenades. | 83|80 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | ||||||||
| 93879 | Alambí de la destil·leria Calisay | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alambi-de-la-destilleria-calisay | <p>CELDRAN, Joan; ESPRIU, Agustí i LACUESTA, Raquel (2013 ).<em> Gran licor Calisay. Memòria del bon gust (1895-1995)</em>. Barcelona. Angle editorial.</p> <p>LACUESTA, Raquel (2013). La fàbrica Calisay. Els edificis de les Destil·leries Mollfulleda; a CELDRAN, Joan; ESPRIU, Agustí i LACUESTA, Raquel.<em> Gran licor Calisay. Memòria del bon gust (1895-1995)</em>. Barcelona. Angle editorial, pp. 208-241.</p> | XX | <p>Alambí de coure, amb el seu suport de ferro, procedent de la destil·leria Calisay ubicat en la rotonda pròxima a la destil·leria a modus ornamental.</p> <p>Els alambins de laboratori solen ser de vidre, però els utilitzats per a destil·lar begudes alcohòliques, com aquest cas, es fabriquen normalment de coure, perquè aquest material no proporciona sabor a l'alcohol, resisteix els àcids i condueix bé la calor.</p> | 08006-306 | Rotonda de la Riera del Pare Fita | <p>La història del Calisay no comença a Arenys, sinó a Malgrat de Mar, quan, l'any 1895, Pau Rimbau i Vidal, Lluís Canony i Rigalt i Manuel Martí i Cardona, constitueixen una societat col·lectiva per dedicar-se a l'elaboració i venda de licors. Aconsegueixen aquell mateix any, per part del Ministeri d'Indústria, el reconeixement de la patent d'invenció del nou destil·lat, fet a base d'herbes aromàtiques i remeieres. Però l'estiu de 1896, un dels socis queda fora i els dos que queden, Pau Rimbau i Manuel Martí, creen una nova societat 'Rimbau y Martí'.</p> <p>Aquesta segona societat encara duraria menys, perquè el 24 d'abril de 1897 es produeix la compravenda segons la qual per un import de 3.100 pessetes passa a mans de Magí Mollfulleda, comerciant d'Arbúcies establert a Arenys de Mar. Es traspassa el certificat de propietat de les marques Calisay, Ferroquina i la de l'anís La Criolla, juntament amb els motlles per a la fabricació de les ampolles i moltes pedres litogràfiques per a la impressió de les etiquetes, tots els llibres de registre i comptabilitat i dues caixes amb els anuncis usats fins el moment.</p> <p>Aviat, però, Manuel Martí se'n penedeix i idea un nou licor que vendrà com 'Exquisito licor Martí a base de Quina Calisaya' i simula, l'any 1901, un contracte de compravenda amb el seu fill Eusebi Martí i Casas. Aquest fet, comportarà un litigi als tribunals amb Magí Mollfulleda, comprador de la patent, que durarà fins el 23 de març de 1905, quan la Dirección General de Agricultura, Industria y Comercio desestima un recurs presentat per Eusebi Martí (CELDRAN, Joan; ESPRIU, Agustí i LACUESTA, Raquel; 2013 ).</p> <p>L'èxit i la internacionalització del Calisay es produeix, precisament, amb Magí Mollfulleda, que, com hem dit, és natural d'una antiga família d'Arbúcies. Però l'any 1873 s'instal·la a Puerto Rico i es dedica al comerç del cafè, cacau, tabac, canya de sucre, cotó i cuirs treballats. L'any 1879, amb 26 anys d'edat, torna a Arbúcies. El 1885 es casa i s'instal·la a Arenys de Mar. L'any 1911 es trasllada a la casa dels números 87 i 89 de la riera. L'any 1910 comença la fabricació al que era l'antic molí de dalt, que havia comprat dos anys abans. Però l'any 1913 mor, amb 59 anys, d'accident a Barcelona. Abans, però, la visita del rei Alfons XIII a la vila, el 21 de novembre de 1908, converteix l'empresa en proveïdora de la casa Reial espanyola.</p> <p>La seva esposa, Maria de Congost, i els seus dos fills, Joan i Santiago, administren la destil·leria des del 24 de gener de 1914. Dos anys més tard, compren una seu a Barcelona que els permet ampliar el catàleg amb nous productes, dels que en destaca l'Skaueb Kummel. Però durarà ben poc, perquè a l'any següent es concentra la fabricació a la seu del molí de dalt. On en quatre anys, quintuplicaran la producció. L'any 1933 es constitueix la Sociedad Anónima Destilerias Mollfulleda, amb un capital social de dos milions de pessetes.</p> <p>Entre els anys 1924 i 1930, Joan Mollfulleda és l'alcalde d'Arenys. Durant aquest període s'incentiven els projectes del port i del mercat. Però la Guerra Civil espanyola representa un moment de crisi, a nivell social, però sobretot econòmic per l'encariment dels productes i la impossibilitat d'usar substitutius sense alterar-ne els resultats. Aquesta crisi s'allargarà uns anys després de finalitzar el conflicte, per motius externs obvis.</p> <p>Santiago mor l'any 1940 i l'any 1947 mor Joan, als 58 anys d'edat. Aquest fet precipita la successió a Joaquim Mollfulleda Borrell, casat amb Maria Teresa Julià. S'obre una etapa exitosa a nivell estatal, però també internacional. Joaquim, a més, és conegut per les seves dues grans aficions: la fotografia i la minerologia. D'aquesta darrera, el municipi en conserva el seu llegat en forma de col·lecció.</p> <p>Als anys 50 del segle XX s'ha remuntat el negoci i ha superat les dificultats sorgides amb motiu de la Guerra Civil i la postguerra. Però a partir de 1966 s'inicia una greu crisi que motivarà la venda l'any 1981, al grup RUMASA, propietat de José Maria Ruiz Mateos. L'any 1983, el govern socialista l'expropia per interès general i com no aconsegueix un únic comprador en subhasta per tot el grup, es ven les empreses individualment. Bodegas Pedro Rovira, SA compra Calisay per cent milions de pessetes. L'any 1992, fa suspensió de pagaments i es trasllada a Móra la Nova. El 30 de gener de 1995 es tanca la factoria d'Arenys.</p> <p>L'Ajuntament fa una permuta de la fàbrica amb Caixa d'Estalvis i Pensions de Barcelona pel solar del Forn de vidre i compra els alambins en subhasta pública.</p> <p>L'any 1998 s'aproven els nous usos de l'equipament i la remodelació va a càrrec de Massimo Cova i Jordi Gras.</p> | 41.5833992,2.5476278 | 462292 | 4603622 | 08006 | Arenys de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93879-02p1560327.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93879-03p1560328.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Ornamental | Inexistent | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | L'alambí és l'aparell utilitzat per a destil·lar líquids mitjançant un procés d'evaporació per escalfament i posterior condensació per refredament. Trobem les primeres descripcions de l'alambí al segle IX en el 'Llibre dels secrets' d'Ar-Razí. Era utilitzat per a produir perfums, medicines i alcohol procedent de fruites fermentades.És una eina de destil·lació simple que està constituïda per una caldera o retorta, on s'escalfa la barreja. Els vapors emesos ascendeixen per la part superior i es refreden en un serpentí situat en un recipient refrigerat per aigua. El líquid resultant s'arreplega en el dipòsit final.Quan es destil·len líquids procedents de la fermentació alcohòlica de fruites, com l'alcohol bull a una temperatura (80°C), inferior a la de l'aigua, els vapors que primer es formen són els d'aquell, encara que barrejats amb una menuda proporció d'aigua, i s'aconsegueix destil·lar una substància amb major grau alcohòlic que l'original. | 98 | 52 | 2.2 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | ||||||
| 48328 | Àlber de ca l'Arenes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alber-de-ca-larenes | <p>Exemplar d'àlber (Populus alba) de grans dimensions, situat al costat del torrent de ca l'Arenes, al nord-oest de la masia i al costat d'un camí senyalitzat. Es tracta d'un arbre caducifoli, de capçada ampla i irregular, amb l'escorça llisa i blanca, amb bandes transversals fosques. En floració, les seves fulles són arrodonides o profundament lobulades.</p> | 08075-418 | Torrent de ca l'Arenes - Veïnat del Far - Zona del Far | 41.6223200,2.4602400 | 455035 | 4607985 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48328-foto-08075-418-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48328-foto-08075-418-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | 2021-05-26 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | L'element està inclòs dins dels límits del Parc del Montnegre i el Corredor i forma part dels itineraris Dosrius 7, Dosrius 7A i SL-C 80 del parc. | 2151 | 5.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:22 | |||||||||||||
| 38003 | Àlber de can Marfà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alber-de-can-marfa | - NATURA (2000): Proposta de nous arbres i arbredes d'interès monumental d'Argentona. | Àlber (Populus alba) situat al camí que va a can Marfà. Possiblement l'existència d'aquest arbre indiqui la vegetació que hi devia haver originàriament en aquesta zona voltant la riera d'Argentona, tot i que pot ser plantat. Dimensions: Perímetre: 2,31 m, DBH: 0,74 m. | 08009-94 | Veïnat de la Pujada | 41.5557100,2.4093600 | 450746 | 4600618 | 08009 | Argentona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38003-foto-08009-94-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | 2022-12-14 00:00:00 | Moisès Guardiola i Bufí / ACTIUM | 2151 | 5.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | |||||||||||||
| 48327 | Àlber de Canyamars | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alber-de-canyamars | <p>ALSINA I BOIX, Neus; JUBANY I PINÓS, M. Àngels (1995). Una ullada al passat: història gràfica de Dosrius, Canyamars i el Far (1900-1975). [Dosrius]: Ajuntament de Dosrius, p. 93. ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.S.66/227. RIERA, J.M.; JUBANY, M.A.; ALSINA, N. (2009). Itineraris pel municipi de Dosrius: un tomb pel nucli antic de Dosrius, un passeig per Canyamars, una volta pel Far, l'aigua, el nostre signe d'identitat. Dosrius: Ajuntament de Dosrius, p. 9.</p> | XX | <p>Exemplar d'àlber (Populus alba) de grans dimensions, situat dins del parc de Molinot, prop del camí que puja al veïnat de Pedró, a l'extrem de llevant del nucli urbà. Està envoltat per una gran plantació de plataners. Presenta una alçada aproximada d'entre 15 i 16 metres, amb un perímetre de tronc de 5,40 metres al nivell de la soca. Es tracta d'un arbre caducifoli, de capçada ampla i irregular. L'escorça és llisa i blanca, amb bandes transversals fosques (està afectat per l'acció d'una heura) i les fulles arrodonides o profundament lobulades.</p> | 08075-417 | Camí del Pou de Glaç - Zona de Canyamars | <p>Els àlbers són abundants en boscos de ribera i la seva fusta és utilitzada en ebenisteria i fusteria per a peces lleugeres. Es desconeix si es tracta d'un exemplar aïllat per naixement natural o bé hi havia hagut altres exemplars antigament. Se li calcula una antiguitat d'entre 60 i 70 anys.</p> | 41.6013100,2.4497200 | 454144 | 4605658 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48327-foto-08075-417-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48327-foto-08075-417-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | 2021-05-26 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98 | 2151 | 5.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:22 | |||||||||
| 77288 | Albereda del Torrent del molí de Cuquet - Can Valleu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/albereda-del-torrent-del-moli-de-cuquet-can-valleu | AJUNTAMENT DE VILASSAR (1999). Pla Especial del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Vilassar de Dalt. BOLÓS, O.; CARRERAS, J. (2004). Mapa de vegetació potencial de Catalunya. Ed. Institut d'Estudis Catalans, grup de Geobotànica i Cartografia de la Vegetació. Universitat de Barcelona. CEC (1991). CORINE Biotipes manual of the European community. A method to identify and describe consistently sites of major importance for nature conservation. Comission of the European Communities. Ed. Office for official publications of the European Communities. Luxembourg. FOLC, R. (1986). La vegetació dels Països Catalans. Ketres editora. Barcelona. GUARDIOLA, Moisès (2013). Cartografia digital dels hàbitats CORINE i dels Hàbitats d'Interès Comunitari (HIC) del Parc de la Serralada Litoral, escala 1:10.000. Ed. Grup de Geobotànica i Cartografia de la Vegetació de la Universitat de Barcelona. LÓPEZ GONZÁLEZ, Ginés A. (2001). Los árbones y arbustos de laPenínsula Ibérica e Islas Baleares. 2 volums. Ed. Mundi Prensa. Madrid. | L'albereda ha desaparegut en aquest indret. Es desconeix si per obtindre'n fusta o perquè va ser atacat pel corc del pollancre. | Albereda desapareguda de la qual en resten dos o tres espècimens, joves, a tocar del camí, enfront gairebé de Can Valleu. Aquests exemplars creixen torts, en un regueró del torrent, prop d'un barri. Es tracta d'exemplars molt joves de Populus alba, una espècie de pollancre, de la família de les salicàcies. Sembla més que hagin nascut dels rebrots d'arrels que van quedar colgades que no pas perquè hagin estat plantats. És un arbre de creixement ràpid i ben aviat agafa alçada i corpulència. El seu tronc esdevé gruixut i la capçada ampla i irregular. L'escorça és llisa i amb una coloració que va del blanc al gris. Té una forma esquerdada i taques fosques de forma romboide. Als arbres vells, l'escorça s'enfosqueix i poden aparèixer esquerdes o fissures. Les branques joves són verdes i com peludes. Les fulles són palmades - lobulades, amb una base en forma de cor i el pecíol llarg. Per sota són gairebé blanquinoses i per sobre verdes; amb el sol provoca un efecte mirall. Comparteix la vora del torrent amb algun espècimen de vern i d'avellanosa a més del Populus nigra, | 08214-200 | Torrent d'en Cuquet | El nom científic, Populus alba, està compost pel nom del gènere Populus, (del llatí populus) que significa pollancre, i del terme en llatí 'alba', pel revers de les fulles de color blanc. Aquest arbre va ser molt important en la cultura celta. Aquests pensaven que les gemes i les fulles els portarien prosperitat econòmica. En l'antic alfabet druídic ogham, l'àlber (eadha en irlandès antic), corresponia a la lletra E. | 41.5268000,2.3323800 | 444301 | 4597455 | 08214 | Vilassar de Dalt | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77288-foto-08214-200-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77288-foto-08214-200-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | La fitxa núm. 189 del Pla especial del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Vilassar de Dalt de l'any 1997, senyala una zona davant de Can Valleu amb un 80 % d'àlbers, 10% de verns i 10 % d'avellaners. De tota aquesta vegetació, en resta algun vern i avellaner però dels àlbers no en resta gairebé cap espècimen, tret d'aquests rebrots.És un arbre apreciat per a l'obtenció de fusta, ja que seca ràpidament i és resistent a l'abrasió i elàstica. L'escorça és emprada per a l'obtenció de carbó vegetal en el tractament de problemes digestius, ja que actua com un poderós absorbent de toxines al conducte digestiu. Té moltes propietats farmacològiques, en ús extern i intern. La seva escorça o extreta d'una branqueta jove pot servir com a dentífric per raspatllar-se les dents, guarir ferides i contusions de la pell. També s'ha emprat tradicionalment en les adoberies per tenyir la pell. | 2153 | 5.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:32 | ||||||||||
| 47923 | Alberg de joventut mas Silvestre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alberg-de-joventut-mas-silvestre | <p>Albergs amb història. 30 albergs de la Xarxa Nacional d'Albergs Socials de Catalunya. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Secretaria de Joventud, 2008, p. 104-109. ALFARAS, Xavier (2012). 'Montnegre viu'. L'Aulet, núm. 12, p. 50. ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.E.09/014. ALSINA, Neus et al. (2008). 'Fitxes de l'inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius'. Duos Rios, núm. 2, p. 124-127. RAMIS NIETO, Josep. 'Cases a Dosrius (1632-1897)'. A Dosrius. Una visita al passat. 1 de novembre de 2017. Bloc. Accés el 27 de setembre de 2017. Https://www.xanascat.cat/showhostel.tjc?id=237&index=3 [Consulta: 27-09-2017].</p> | XX | <p>Edifici aïllat de grans dimensions, format per dos grans blocs units per una successió de tres porxades i disposats formant una planta en forma d'L. Aquests blocs estan constituïts per diversos cossos adossats, amb les cobertes de teula àrab d'una i dues vessants i estan distribuïts en una i dues plantes. El bloc situat a la banda de tramuntana presenta grans finestrals i alberga la cuina, el menjador, les oficines i la casa del responsable. Compta amb dos grans porxos orientats a un pati pavimentat situat a la banda de migdia, que és per on es fa l'accés. L'altre bloc està destinat als dormitoris i presenta diversos patis coberts sota les construccions, amb obertures rectangulars. Pel que fa a les tres porxades d'unió, compten amb encavallades de fusta damunt de pilars i parets bastides amb ceràmica. La construcció està bastida amb parets d'obra vista a l'interior i formigó a l'exterior, amb bona part dels murs arrebossats i pintats de color maduixa.</p> | 08075-13 | Veïnat de Rimbles, 14 - Zona de Canyamars | <p>La construcció de l'edifici es va iniciar l'any 1962. El topònim prové de l'antic mas Silvestre, del que hi ha constància documental en un plànol cadastral dels termes de Dosrius i Canyamars elaborat l'any 1853. Posteriorment, segons una relació de les cases que existien a Dosrius consultada a finals del segle XIX pel rector Gaietà Viaplana, l'any 1897 hi consta un edifici de nom 'Silvestre'. De fet, a la masia encara hi havia masovers l'any 1948 (i van continuar fins dos anys després de la construcció). Els propietaris van vendre la finca a la Caixa d'Estalvis de Sabadell l'any 1960, amb la intenció de fer-hi una casa de colònies. L'edifici era propietat de la caixa, però les colònies eren responsabilitat de l'entitat Colònies de Vacances de Sabadell. Tot i que les obres van finalitzar l'any 1964, els primers grups s'hi van instal·lar l'any 1963. Posteriorment, l'any 1969 es va ampliar el terreny de la finca i es va construïr un pou per al subministrament de l'aigua a l'anomenat Pla de la Vinya Vella. L'any 1989, la Caixa d'Estalvis de Sabadell va subhastar la casa, quedant-se-la la Generalitat de Catalunya. L'edifici va continuar com a casa de colònies fins l'any 1992, en què la Generalitat la va destinar a alberg de joventut.</p> | 41.5973400,2.4545500 | 454543 | 4605215 | 1962-64 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47923-foto-08075-13-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47923-foto-08075-13-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47923-foto-08075-13-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Residencial | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | MBM Arquitectes | Altres denominacions relacionades amb l'edifici: casa de colònies Mas Silvestre. | 119|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:22 | ||||||
| 51890 | Alberg Josep M. Batista i Roca; Can Fontanills | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alberg-josep-m-batista-i-roca-can-fontanills | ANDRÉS, Rosa María (1984). El Masnou, dins l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. BARRAL i ALTET, Xavier (2000). Baix Llobregat, Barcelonès, Maresme, Vallès Occidental, Vallès Oriental. Ed. ECSA. BASSEGODA i MUSTÉ, Pere (1928). Masnou, notas para la contribución al estudio de la historia de Masnou. Ediciones Iberia. SAGARRA i TRIAS, Ferran (2007). Proposta del Pla Especial del Patrimoni històric, arquitectònic i paisatgístic del Masnou. Carracedo-sotorra-arquitectes, scp. Inèdit. | XX | Edifici aïllat als quatre vents de planta quadrada que consta de semisoterrani, dos pisos i golfes amb la coberta de teules vidrades negres a quatre vessants, de la que sobresurten quatre petites obertures a mode de mansardes, que il·luminen les golfes. La façana principal, orientada a migdia, és presidida per un porxo porticat sobre columnes toscanes, al que s'hi accedeix per una escalinata amb balustrades. Aquest porxo actua de terrassa de la planta pis. Totes les obertures es defineixen amb arcs rebaixats. A l'interior s'han mantingut els elements més interessants dels espais comuns com la llar de foc i les fusteries. A la part del darrera hi ha l'edifici de l'antiga capella format per dos cossos: un de rectangular que és la capella pròpiament dita, i l'altre, la torre de l'antic campanar actualment convertida en dipòsit d'aigua. | 08118-133 | Av. Cusí i Fortunet, 48-52 | Francisco Fontanills Maristany, que era un comerciant amb Amèrica, fou el promotor de l'encàrrec l'any 1922. Durant la Guerra Civil es va incautar, com moltes altres propietats. A principis dels anys 40 (1943-44) la va comprar la Sección Femenina per 3 milions de pessetes. Hi tenien una llar d'infants i una escola de Corte i confección. Amb els traspassos dels anys 80 del segle passat de l'Estat a la Generalitat va passar a Joventut i Ensenyament. El 1984 va ser destinat a alberg juvenil amb el nom d'Alberg de Joventut Josep M. Batista i Roca. | 41.4851400,2.3216300 | 443368 | 4592837 | 1922 | 08118 | El Masnou | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51890-foto-08118-133-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51890-foto-08118-133-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51890-foto-08118-133-3.jpg | Inexistent | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Social | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Pere Jordi Bassegoda | 106|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:27 | |||||||
| 94238 | Alineació de fanals Alvar Aalto | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alineacio-de-fanals-alvar-aalto | <p>- Ajuntament de Palafolls (2011). <em>Palafolls: Mobles, objectes i altres foteses</em>. Palafolls. Edicions del Roig. </p> | XX | <p>Alineació de fanals d'Alvar Aalto (imitant les realitzades en 1930 per aquest arquitecte i dissenyador). N'hi ha diverses fetes en metall pintat i vidre. </p> <p>Tenen un peu metàl·lic de gran longitud. La part de dalt està coronada per una visera rectangular i angulada que reflecteix la llum del fanal. </p> <p>Es pot dir, també, fanal de peu. Presenta un disseny avantguardista.</p> | 08155-194 | Plaça de les Valls d'Ax | 41.6691100,2.7521800 | 479370 | 4613069 | 08155 | Palafolls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/94238-fanals-placa-vallees-daix-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/94238-fanals-placa-vallees-daix-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/94238-fanals-placa-vallees-daix.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | Inexistent | 2023-07-11 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | Alvar Aalto, disseny (imitació o còpia) | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:28 | |||||||
| 37384 | Aloc del Torrent de Rials | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aloc-del-torrent-de-rials | AJUNTAMENT D'ALELLA (2009). Avanç del Pla d'Ordenació Urbanística. Informe de sostenibilitat ambiental; pàg. 27, 40-41. Novembre 2009. AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. BOLÒS O. DE (1956). De vegetatione notulae, II. Collect. Bot., V (I): 195-268. CORBERA,J; MARCH,E. (2003). Rieres, rius i riberes. Els alocs de les rieres del Maresme. Un projecte pel seu estudi i conservació (pàg.. 103-108). Monografia Atzavara, núm. 11. CORBERA,J; FAIDELLA,L;GUARDIOLA,M; JOVER,M; LLOBET,M;CORBERA,J; SABATER,F. (2007). L'aloc (Vitex agnus-castus) al Maresme: distribució, abundància i amenaces a la seva conservació. Monografia l'Atzavara, núm. 15 (pàg.. 175-182). COMERMA,M; CORBERA,J; FAIDELLA,L; GUARDIOLA,M;JOVER,M (2005). Interpretació de les dades del Projecte Alocs obtingudes durant els anys 2003 i 2004. Anuari Alocs, 2005. (pàg.. 1-11). DOCE (1992). Directiva 92/43/CEE, relativa a la conservación de los hábitats naturales y de la fauna y flora silvestres. DOCE núm. L 206, de 22 de Juliol de 1992. GUARDIOLA, M. (2003) et al.. Síntesi del projecte Boscos de Ribera. Revista l'Atzavara núm. 11. Secció de Ciències Naturals del Museu de Mataró. GUARDIOLA, M; CORBERA,J; FAIDELLA, L; MARCH, E, SABATER, F; PARERA, J.M. (2004). Butlletí del grup d'estudi i conservació dels alocars del Maresme. Març 2004. Núm.1. Secció de Ciències Naturals del Museu de Mataró i el Centre d'Acció Territorial i Ambiental del Maresme. GUARDIOLA, M; CORBERA,J; FAIDELLA, L; MARCH, E, SABATER, F; PARERA, J.M. (2004). Butlletí del grup d'estudi i conservació dels alocars del Maresme. Juliol 2004. Núm.3. Secció de Ciències Naturals del Museu de Mataró i el Centre d'Acció Territorial i Ambiental del Maresme. MONTSERRAT, P. (1968). Flora de la Cordillera Litoral Catalana (porción comprendida entre los ríos Besós y Tordera). Ed. Caixa Estalvis Laietana. TARRUELLA,X. (2000). El projecte “Flora Amenaçada”: un pas per a la preservació de la biodiversitat del Parc Serralada Litoral. Museu Arxiu Municipal de Vilassar de Dalt. Revista Ipsa Arca, núm. 3 | Individu d'aloc d'una alçada d'entre 4 i 5 metres, soca de 0,60 metres i diàmetre de capçada d'uns 4 metres. Les seves dimensions són molt rellevants atès que els alocs normalment tenen port arbustiu mentre que aquest és un individu arborescent. Es tracta d'un arbust caducifoli amb una alçada que varia d'un a tres metres tot i que pot arribar a fer sis metres, molt representatiu dels marges de rieres i torrents i rambles del litoral silícic de la comarca del Maresme, localitzat al marge dret del Fondo de Rials, uns 150 metres per sota del pont de l'autopista C-32. Es pot reconèixer fàcilment gràcies a les seves fulles oposades, llargament peciolades i palmades. Floreix a l'estiu (juliol - agost) i les flors són d'un blau lilós que s'agrupen formant unes espigues llargues i estretes molt vistoses. El fruit de l'aloc és petit, de color negre vermellós i arrodonit. Aquest individu ha estat inclòs com a arbre singular pel fet de tractar-se d'un individu arborescent quan normalment aquesta espècie té un port arbustiu. Descrit al Catàleg d'arbres singulars, unitats de vegetació i paisatge d'Alella, elaborat per l'Observatori de la Sostenibilitat, amb el codi 37. En diversos punts propers a aquest aloc se'n troben més. Cal tenir en compte que el torrent en aquest tram fa de partió entre els termes municipals del Masnou i d'Alella. | 08003-244 | Torrent de Rials | L'aloc és l'únic representant llenyós autòcton de la família de les verbenàcies present a Catalunya. Els alocars han estat molt freqüents a la comarca del Maresme gràcies a que els pagesos els utilitzaven per a consolidar les motes de terra i fer estris de vímet. En els últims vint anys s'ha observat un declivi degut als canvis en els usos del sòl. Les rieres s'han anat asfaltant o tapant, les terrasses fluvials han estat destruïdes i aprofitades per construir-hi zones industrials, carreteres i urbanitzacions. Durant l'any 2002 es va dur a terme el Projecte Alocs (Projecte d'Estudi i Conservació dels Alocars del Maresme), amb l'objectiu de cartografiar-ne les poblacions, avaluar-ne l'estat de conservació i establir una diagnosi ambiental de la comarca del Maresme per tal de valorar si era viable la regeneració d'aquesta espècie en llocs on havia desaparegut per l'acció de l'home. Durant els anys 2003 i 2004 més de cent voluntaris van prospectar una trentena de torrents,rials i rieres. En el cas del municipi d'Alella, es va fer una prospecció de la Riera d'Alella, amb un total de 2.050 m., i un total de 82 trams, el resultat de la qual no va donar cap indici d'alocar. Per altra banda, un altre grup va prospectar 22 trams amb un total de 550 metres al Fondo de Rials. Es van detectar 8 trams amb un percentatge de 36,36% d'alocs naturals, és a dir, que creixien de manera espontània. A la biblioteca Nacional d'Àustria es conserva el Còdex Vindobonensis, conegut també com a Còdex Aniciae Julianae o encara Còdex Constantinopolitanus, datat d'abans de l'any 512 i que seria una còpia traduïda del manuscrit d'un metge grec del segle I, Pedacios Dioscòrides. En aquest manuscrit apareix per primera vegada una il·lustració de l'aloc, amb unes anotacions al dessota en grec on es descriu amb el nom de agnos (del grec, cast). L'obra d'aquest metge grec va tenir molta importància durant el Renaixement , gràcies al desenvolupament de la impremta. En el capítol 114 del llibre primer de la primera edició de 'Pedacio Dioscórides Anazarbeo, acerca de la materia medicinal y de los venenos mortíferos... ' impresa a Amvers el 1555, Andrés Laguna, metge, filòsof i humanista de Segovia, parla de l'aloc al qual anomena 'agno', tot i que comenta que en castellà es diu 'sauzgatillo'. Entre altres propietats, escriurà: '...Tiene el agno virtud caliente i estíptica. Su simiente, bebida, es útil a los mordidos de fieras empozoñadas, a los enfermos del bazo y a los hidrópicos. Bebida della una drama con vino, atrae la leche a las tetas, provoca el menstruo, deseca la esperma, tienta el celebro y da gana de dormir ... Bebida con poleo, su simiente, y aplicada o puesta en perfume, provoca la purgación menstrua. Administrada en forma de emplastro, sana el dolor de cabeza. Mezclada con aceite y vinagre, se derrama cómodamente sobre la cabeza de los letárgicos y frenéticos... Encoroporadas con manteca y hojas de vid, ablandan los companyones endurecios. La simiente, aplicada con agua, mitiga las resquebrajaduras del sieso; y si se añaden las hojas, sanan las desencasaduras de huesos y las heridas frescas... Llámase también lygos, que es lo mesmo que un mimbre, a causa que sus ramos se doblegan muy fácilmente'. | 41.4879600,2.3052800 | 442006 | 4593160 | 08003 | Alella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37384-foto-08003-244-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37384-foto-08003-244-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | L'alocar (codi 92D0) és un hàbitat natural d'interès comunitari inclòs a l'annex I de la Directiva Hàbitats Europea (97/62/UE). | 2153 | 5.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | |||||||||||
| 42152 | Alocar de la riera de Cabrils | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alocar-de-la-riera-de-cabrils | <p>BASSA, O. (1996). Catàleg d'arbres i arbredes monumentals. Regidoria de Medi Ambient de l'Ajuntament de Cabrils. Projecte Alocs (2005). Al·legacions a l'ampliació de la xarxa natura 2000. www.projectealocs.org. TARRUELLA, X i GUERRERO, M. (2000). El projecte 'Flora amenaçada': Un pas per a la preservació de la biodiversitat del Parc Serralada Litoral. Museu Arxiu Municipal de Vilassar de Dalt. Ipsa Arca, 3: 21-27. TARRUELLA, X i GUERRERO, M (2001). Flora amenaçada de la Serralada Litoral. Bioma, 4: 14-17.</p> | Alocar molt fragmentat i en forta recessió durant els últims anys. Caldria emprendre mesures per restaurar-lo. | <p>Alocar fragmentari situat al llarg dels marges de la riera de Cabrils. Fa uns anys aquest alocar era molt més continu i dens, però arran de diverses obres fetes a la riera, l'han anat malmetent i actualment resten pocs peus d'aloc i són força esparsos. L'alocar (Vinco-Viticetum agnicasti) és una comunitat vegetal que creix a les ribes de les rieres i rambles més eixutes del litoral silícic Català on troba un clima suau i suficient humitat freàtica. Malgrat tot, la urbanització i transformació del territori fan que cada cop sigui menys abundant. L'aloc, de nom científic Vitex agnus-castus, és l'únic representant llenyós autòcton de la família de les verbenàcies present als Països Catalans. És un arbust d'alçada compresa entre 1 i 3 m, que esporàdicament pot arribar fins els 6 m. Es caracteritza per tenir les fulles oposades (surten de la tija oposades dos a dos), amb un pecíol força llarg i són palmades (com una ma oberta). Les flors són d'un color blau lilós molt intens i es reuneixen en llargues espigues terminals molt vistoses a l'estiu. El fruit és una drupa globulosa de color negre vermellós, que recorda a un gra de pebre.</p> | 08030-225 | Riera de Cabrils | 41.5175800,2.3763500 | 447962 | 4596404 | 08030 | Cabrils | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42152-foto-08030-225-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42152-foto-08030-225-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Altres | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2021-05-26 00:00:00 | Moisès Guardiola i Bufí | L'alocar és un hàbitat d'interès comunitari citat a la Directiva Hàbitats Europea (97/62/CEE). L'alocar de Cabrils està inclòs, entre d'altres, a les 'Al·legacions a l'ampliació de la xarxa natura 2000' presentades pel Projecte d'Estudi i Conservació dels Alocars del Maresme al Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya. | 2151 | 5.2 | 1785 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | |||||||
| 37976 | Alocar de la riera de Caldetes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alocar-de-la-riera-de-caldetes | Alocar degradat per la presència de la canya, abocaments, estassades, etc. | <p>Alocar molt fragmentat situat als marges de la riera de Caldetes o de Torrentbò; el marge esquerre és arenyenc mentre que el dret pertany a Sant Vicenç de Montalt. Malgrat no fer cap franja contínua, apareixen trams amb força alocs i de dimensions notables. L'aloc antigament havia estat usat per la pagesia per consolidar les motes de terra, així com per fer estris de vímet i foragitar els polls del bestiar.</p> | 08007-291 | Riera de Caldetes | 41.5859400,2.5213200 | 460101 | 4603916 | 08007 | Arenys de Munt | Obert | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37976-foto-08007-291-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37976-foto-08007-291-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Moisès Guardiola i Bufí | L'alocar és un hàbitat d'interès comunitari citat a la Directiva Hàbitats Europea (92/43/CEE). | 2153 | 5.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | ||||||||||||
| 38129 | Alocar de la riera de Clarà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alocar-de-la-riera-de-clara | <p>- BOLÒS O. DE (1956). De vegetatione notulae, II. Collect. bot., V (I): 195-268. - CAMPENY, R. (Coord.) (1999). Auditoria ambiental municipal d'Argentona. MINUARTIA, Estudis Ambientals. - DOCE (1992). Directiva 92/43/CEE, relativa a la conservación de los hábitats naturales y de la fauna y flora silvestres. DOCE núm. L 206, de 22 de Juliol de 1992. - GUARDIOLA, M. (2003) et al.. Síntsi del projecte Boscos de Ribera. Revista l'Atzavara nº11. Secció de Ciències Naturals del Museu de Mataró. - MONTSERRAT, P. (1968). Flora de la Cordillera Litoral Catalana (porción comprendida entre los ríos Besós y Tordera). Ed. Caixa Estalvis Laietana. - SABATER, F.; AMADOR, L.; GUARDIOLA, M. (2003). Estructura i qualitat dels boscos de la conca de la riera d'Argentona, Revista l'Atzavara nº11. Secció de Ciències Naturals del Museu de Mataró.</p> | Caldria empendre mesures per garantir-ne la conservació. | <p>Alocar (Vinco-Viticetum agnicasti), comunitat arbustiva de ribera formada principalment per l'aloc (Vitex agnus-castus), també hi podem trobar l'om (Uimus minor), magraner (Punica granatum) i alzina (Quercus ilex ilex) a l'estrat arbori-arbustiu, barrejats amb espècies al·lòctones com ara la robínia (Robinia pseudoacacia) o la canya (Arundo donax). A l'estrat herbaci trobem vinca (Vinca major), mill gruà (Lithospermum purpuro-coeruleum), sabonera (Saponaria officinalis), etc., amb presència també d'espècies al·lòctones com l'Artemisia verlotiorum ssp verlotiorum o el miraguà de jardí (Araujia sericifera).</p> | 08009-136 | Riera de Clarà | 41.5674600,2.3938800 | 449464.07 | 4601930.54 | 08009 | Argentona | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38129-foto-08009-136-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38129-foto-08009-136-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | Inexistent | 2022-12-14 00:00:00 | Moisès Guardiola i Bufí / ACTIUM | L'alocar (codi 92D0) és un hàbitat natural d'interès comunitari inclòs a l'annex I de la Directiva Hàbitats Europea (97/62/CE). En aquest cas està sotmesa a fortes pressions pel trànsit de vehicles, expansió d'espècies al·lòctones i futures obres del nou cementiri i protecció dels marges de la llera de la riera amb escullera de blocs de granit. | 2153 | 5.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | |||||||||
| 38130 | Alocar de la riera de Riudameia o de Pins | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alocar-de-la-riera-de-riudameia-o-de-pins | <p>- BOLÒS O. DE (1956). De vegetatione notulae, II. Collect. bot., V (I): 195-268. - CAMPENY, R. (Coord.) (1999). Auditoria ambiental municipal d'Argentona. MINUARTIA, Estudis Ambientals. - DOCE (1992). Directiva 92/43/CEE, relativa a la conservación de los hábitats naturales y de la fauna y flora silvestres. DOCE núm. L 206, de 22 de Juliol de 1992. - GUARDIOLA, M. (2003) et al.. Síntsi del projecte Boscos de Ribera. Revista l'Atzavara nº11. Secció de Ciències Naturals del Museu de Mataró. - MONTSERRAT, P. (1968). Flora de la Cordillera Litoral Catalana (porción comprendida entre los ríos Besós y Tordera). Ed. Caixa Estalvis Laietana. - SABATER, F.; AMADOR, L.; GUARDIOLA, M. (2003). Estructura i qualitat dels boscos de la conca de la riera d'Argentona, Revista l'Atzavara nº11. Secció de Ciències Naturals del Museu de Mataró.</p> | Comunitat en retrocés degut a l'ofegament per l'alzinar, la canya i la bardissa, també és important l'agressió que suposa l'ús de la llera com a camí i pas de cotxes així com obres que s'han dut a terme prop de la riera. Caldria empendre mesures per garantir-ne la conservació. | <p>Alocar (Vinco-Viticetum agnicasti), comunitat arbustiva de ribera formada principalment per l'aloc (Vitex agnus-castus), actualment només trobem retalls fragmentaris del que abans devia haver estat un alocar ben constituït. Així trobem l'alocar barrejat amb alzinar, canyar i espècies al·lòctones com ara els pollancres cultivars, la robínia o l'ailant.</p> | 08009-137 | Veïnat de Pins.Tram baix de la riera de Riudameia | 41.5769100,2.3788600 | 448219.07 | 4602988.55 | 08009 | Argentona | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38130-foto-08009-137-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | Inexistent | 2022-12-14 00:00:00 | Moisès Guardiola i Bufí / ACTIUM | L'alocar (codi 92D0) és un hàbitat natural d'interès comunitari inclòs a l'annex I de la Directiva Hàbitats Europea (97/62/CE). | 2153 | 5.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | |||||||||
| 37550 | Alocar del Fondo de Rials | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alocar-del-fondo-de-rials | AJUNTAMENT D'ALELLA (2009). Avanç del Pla d'Ordenació Urbanística. Informe de sostenibilitat ambiental, pàgs. 27,40-41. Novembre 2009 AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. BOLÒS O. DE (1956). De vegetatione notulae, II. Collect. bot., V (I): 195-268. CORBERA,J; MARCH,E. (2003). Rieres, rius i riberes. Els alocs de les rieres del Maresme. Un projecte pel seu estudi i conservació (pàgs. 103-108). Monografia Atzavara, núm. 11. CORBERA,J; FAIDELLA,L;GUARDIOLA,M; JOVER,M; LLOBET,M;CORBERA,J; SABATER,F. (2007). L'aloc (Vitex agnus-castus) al Maresme: distribució, abundància i amenaces a la seva conservació. Monografia l'Atzavara, núm. 15 (pàg.. 175-182). COMERMA,M; CORBERA,J; FAIDELLA,L; GUARDIOLA,M;JOVER,M (2005). Interpretació de les dades del Projecte Alocs obtingudes durant els anys 2003 i 2004. Anuari Alocs, 2005. (pàg.. 1-11). DOCE (1992). Directiva 92/43/CEE, relativa a la conservación de los hábitats naturales y de la fauna y flora silvestres. DOCE núm. L 206, de 22 de Juliol de 1992. GUARDIOLA, M. et al. (2003). Síntesi del projecte Boscos de Ribera. Revista l'Atzavara núm. 11. Secció de Ciències Naturals del Museu de Mataró. GUARDIOLA, M; CORBERA,J; FAIDELLA, L; MARCH, E, SABATER, F; PARERA, J.M. (2004). Butlletí del grup d'estudi i conservació dels alocars del Maresme. Març 2004. Núm.1. Secció de Ciències Naturals del Museu de Mataró i el Centre d'Acció Territorial i Ambiental del Maresme. GUARDIOLA, M; CORBERA,J; FAIDELLA, L; MARCH, E, SABATER, F; PARERA, J.M. (2004). Butlletí del grup d'estudi i conservació dels alocars del Maresme. Juliol 2004. Núm.3. Secció de Ciències Naturals del Museu de Mataró i el Centre d'Acció Territorial i Ambiental del Maresme. MONTSERRAT, P. (1968). Flora de la Cordillera Litoral Catalana (porción comprendida entre los ríos Besós y Tordera). Ed. Caixa Estalvis Laietana. TARRUELLA,X. (2000). El projecte “Flora Amenaçada”: un pas per a la preservació de la biodiversitat del Parc Serralada Litoral. Museu Arxiu Municipal de Vilassar de Dalt. Revista Ipsa Arca, núm. 3 | Diversos trams d'alocs naturals, és a dir, que creixien de manera espontània, bàsicament en el marge de llevant de la riera o Fondo de Rials, en la zona menys antropitzada, a partir de Can Petxiu. Es tracta d'un arbust caducifoli amb una alçada que varia d'un a tres metres tot i que pot arribar a fer sis metres, molt representatiu dels marges de rieres i torrents i rambles del litoral silícic de la comarca del Maresme, localitzat al marge dret del Fondo de Rials, uns 150 metres per sota del pont de l'autopista C-32. Es pot reconèixer fàcilment gràcies a les seves fulles oposades, llargament peciolades i palmades. Floreix a l'estiu (juliol - agost) i les flors són d'un blau lilós que s'agrupen formant unes espigues llargues i estretes molt vistoses. El fruit de l'aloc és petit, de color negre vermellós i arrodonit. Aquest individu ha estat inclòs com a arbre singular pel fet de tractar-se d'un individu arborescent quan normalment aquesta espècie té un port arbustiu. Descrit al Catàleg d'arbres singulars, unitats de vegetació i paisatge d'Alella, elaborat per l'Observatori de la Sostenibilitat, amb el codi 37. En diversos punts propers a aquest aloc se'n troben més. Cal tenir en compte que el torrent en aquest tram fa de partió entre els termes municipals del Masnou i d'Alella. | 08003-412 | Fondo de Rials | L'aloc és l'únic representant llenyós autòcton de la família de les verbenàcies present a Catalunya. Els alocars han estat molt freqüents a la comarca del Maresme gràcies a que els pagesos els utilitzaven per a consolidar les motes de terra i fer estris de vímet. En els últims vint anys s'ha observat un declivi degut als canvis en els usos del sòl. Les rieres s'han anat asfaltant o tapant, les terrasses fluvials han estat destruïdes i aprofitades per construir-hi zones industrials, carreteres i urbanitzacions. Durant l'any 2002 es va dur a terme el Projecte Alocs (Projecte d'Estudi i Conservació dels Alocars del Maresme), amb l'objectiu de cartografiar-ne les poblacions, avaluar-ne l'estat de conservació i establir una diagnosi ambiental de la comarca del Maresme per tal de valorar si era viable la regeneració d'aquesta espècie en llocs on havia desaparegut per l'acció de l'home. Durant els anys 2003 i 2004 més de cent voluntaris van prospectar una trentena de torrents,rials i rieres. En el cas del municipi d'Alella, es va fer una prospecció de la Riera d'Alella, amb un total de 2.050 m., i un total de 82 trams, el resultat de la qual no va donar cap indici d'alocar. Per altra banda, un altre grup va prospectar 22 trams amb un total de 550 metres al Fondo de Rials. Es van detectar 8 trams amb un percentatge de 36,36% d'alocs naturals, és a dir, que creixien de manera espontània. A la biblioteca Nacional d'Àustria es conserva el Còdex Vindobonensis, conegut també com a Còdex Aniciae Julianae o encara Còdex Constantinopolitanus, datat d'abans de l'any 512 i que seria una còpia traduïda del manuscrit d'un metge grec del segle I, Pedacios Dioscòrides. En aquest manuscrit apareix per primera vegada una il·lustració de l'aloc, amb unes anotacions al dessota en grec on es descriu amb el nom de agnos (del grec, cast). L'obra d'aquest metge grec va tenir molta importància durant el Renaixement , gràcies al desenvolupament de la impremta. En el capítol 114 del llibre primer de la primera edició de 'Pedacio Dioscórides Anazarbeo, acerca de la materia medicinal y de los venenos mortíferos... ' impresa a Amvers el 1555, Andrés Laguna, metge, filòsof i humanista de Segovia, parla de l'aloc al qual anomena 'agno', tot i que comenta que en castellà es diu 'sauzgatillo'. Entre altres propietats, escriurà: '...Tiene el agno virtud caliente i estíptica. Su simiente, bebida, es útil a los mordidos de fieras empozoñadas, a los enfermos del bazo y a los hidrópicos. Bebida della una drama con vino, atrae la leche a las tetas, provoca el menstruo, deseca la esperma, tienta el celebro y da gana de dormir ... Bebida con poleo, su simiente, y aplicada o puesta en perfume, provoca la purgación menstrua. Administrada en forma de emplastro, sana el dolor de cabeza. Mezclada con aceite y vinagre, se derrama cómodamente sobre la cabeza de los letárgicos y frenéticos... Encoroporadas con manteca y hojas de vid, ablandan los companyones endurecios. La simiente, aplicada con agua, mitiga las resquebrajaduras del sieso; y si se añaden las hojas, sanan las desencasaduras de huesos y las heridas frescas... Llámase también lygos, que es lo mesmo que un mimbre, a causa que sus ramos se doblegan muy fácilmente'. | 41.4948800,2.3064400 | 442109 | 4593928 | 08003 | Alella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37550-foto-08003-412-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37550-foto-08003-412-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | L'alocar (codi 92D0) és un hàbitat natural d'interès comunitari inclòs a l'annex I de la Directiva Hàbitats Europea (97/62/UE). | 2153 | 5.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | |||||||||||
| 37915 | Alocar del rial de Betlem | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alocar-del-rial-de-betlem | XX | Afectat per nombroses estassades i pel creixement de la canya. | Alocar molt fragmentat situat a la part baixa del rial de Betlem. Alguns peus d'aloc tenen unes dimensions notables, tot i que a l'estar successivament tallats, aquest fet només és observable si ens fixem amb la soca d'aquests arbustos, que en alguns casos és molt grossa. La part aèria, però, en general està formada per branques de no massa alçada ni gruix que provenen de rebrot. L'alocar (Vinco-Viticetum agnicasti) és una comunitat vegetal que creix a les ribes de les rieres, rambles i rials eixutes del litoral silícic català on troba un clima suau i suficient humitat freàtica. Malgrat tot, la urbanització i transformació del territori fan que cada cop sigui menys abundant. L'aloc, de nom científic Vitex agnus-castus, és l'únic representant llenyós autòcton de la família de les verbenàcies present als Països Catalans. És un arbust d'alçada compresa entre 1 i 3 m, que esporàdicament pot arribar fins els 6 m. Es caracteritza per tenir les fulles oposades (surten de la tija oposades dos a dos), amb un pecíol força llarg i són palmades (com una mà oberta). Les flors són d'un color blau lilós molt intens i es reuneixen en llargues espigues terminals molt vistoses a l'estiu. El fruit és una drupa globulosa de color negre vermellós, que recorda a un gra de pebre. | 08007-230 | Torrent d'en Puig | 41.6014400,2.5394500 | 461621 | 4605629 | 08007 | Arenys de Munt | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37915-foto-08007-230-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37915-foto-08007-230-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Laura Bosch i Jordi Montlló | L'alocar és un hàbitat d'interès comunitari citat a la Directiva Hàbitats Europea (92/43/CEE). | 98 | 2153 | 5.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | |||||||||
| 37917 | Alocar del rial de ca l'Amar de la Torre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alocar-del-rial-de-ca-lamar-de-la-torre | XX | Afectat per nombroses estassades i pel creixement de l'alzinar i la canya. | Alocar molt fragmentat situat a la part baixa del rial de ca l'Amar. Al tram baix d'aquest rial, el marge dret té un mur de ciment (separa la finca de can Boter), i el marge esquerre està format per un alzinar on apareixen peus d'aloc i en alguns trams força canyes. Alguns peus d'aloc tenen unes dimensions molt notables, tot i que a l'estar successivament tallats, aquest fet només és observable si ens fixem amb la soca d'aquests arbustos, que en alguns casos és molt grossa. La part aèria però, en general està formada per branques de no massa alçada ni gruix que provenen de rebrot. L'alocar (Vinco-Viticetum agnicasti) és una comunitat vegetal que creix a les ribes de les rieres, rambles i rials eixutes del litoral silícic Català on troba un clima suau i suficient humitat freàtica. Malgrat tot, la urbanització i transformació del territori fan que cada cop sigui menys abundant. L'aloc, de nom científic Vitex agnus-castus, és l'únic representant llenyós autòcton de la família de les verbenàcies present als Països Catalans. És un arbust d'alçada compresa entre 1 i 3 m, que esporàdicament pot arribar fins els 6 m. Es caracteritza per tenir les fulles oposades (surten de la tija oposades dos a dos), amb un pecíol força llarg i són palmades (com una ma oberta). Les flors són d'un color blau lilós molt intens i es reuneixen en llargues espigues terminals molt vistoses a l'estiu. El fruit és una drupa globulosa de color negre vermellós, que recorda a un gra de pebre. | 08007-232 | Rial de ca l'Amar | 41.6004700,2.5433700 | 461947 | 4605519 | 08007 | Arenys de Munt | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37917-foto-08007-232-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37917-foto-08007-232-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2020-10-07 00:00:00 | Moisès Guardiola i Bufí i Jordi Montlló Bolart | L'alocar és un hàbitat d'interès comunitari citat a la Directiva Hàbitats Europea (92/43/CEE). | 98 | 2153 | 5.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | |||||||||
| 37978 | Alocar del rial d'en Piteu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alocar-del-rial-den-piteu | Alocar degradat per la presència de la canya, abocaments, estassades, etc. | Alocar molt fragmentat que apareix esparsament entre el canyar dels marges del rial d'en Piteu. Les successives estassades, la crema de marges i els abocaments estan fent desaparèixer aquest arbust propi de les rieres del maresme i, per contra, afavoreixen l'expansió de la canya, espècie al·lòctona originària d'Àsia. | 08007-293 | Rial d'en Piteu | 41.5948400,2.5471700 | 462261 | 4604892 | 08007 | Arenys de Munt | Obert | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37978-foto-08007-293-2.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Moisès Guardiola i Bufí | L'alocar és un hàbitat d'interès comunitari citat a la Directiva Hàbitats Europea (92/43/CEE). | 2153 | 5.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | ||||||||||||
| 77294 | Alocar del Torrent Daniel | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alocar-del-torrent-daniel | AJUNTAMENT DE VILASSAR (1999). Pla Especial del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Vilassar de Dalt. CORBERA, J.; FAIDELLA, L.; GUARDIOLA, M.; JOVER, M.; LLOBET, M.; MARCH, E.; SABATER, F. (2007). L'Aloc (Vitex agnus-castus) al Maresme: Distribució, abundància i amenaces a la seva conservació. Dins revista L'Atzavara, núm. 15. Pàgs. 175 a 182. Ed. Secció de Ciències Naturals del Museu de Mataró. MONTSERRAT, PERE (1957). Flora de la cordillera litoral catalana (porción comprendida entre los ríos Besòs y Tordera). Ed. Collectanea Botanica, núm. 5. Pàgs. 297 a 351. MARCH, Evarist; CORBERA, Jordi (2003). Els alocs de les rieres del Maresme. Un projecte per al seu estudi i conservació. Dins la revista Atzavara, núm. 11, pàgs. 103 a 108. www.projectealocs.org | es va mig colgar durant les obres del col·lector. | Alocar fragmentat situat en els marges, del Torrent Daniel, a proximitat del col·lector d'aigües. Fa uns anys aquest alocar era molt més continu i dens, però arran de diverses intervencions, la més importants de les quals va ser la construcció del col·lector, l'han anat malmetent i actualment resten pocs peus d'aloc força esparsos. L'alocar (Vinco-Viticetum agnicasti) és una comunitat vegetal que creix a les ribes de les rieres i torrents més eixutes del litoral silícic català, on troba un clima suau i suficient humitat freàtica. Malgrat tot, les modificacions de les lleres, les transformacions del territori, fan que cada cop sigui menys abundant. L'aloc, de nom científic Vitex agnus-castus, és l'únic representant llenyós autòcton de la família de les verbenàcies present als Països Catalans. És un arbust d'alçada compresa entre 1 i 3 metres, que esporàdicament pot arribar fins els 6 metres. Es caracteritza per tenir les fulles oposades (surten de la tija oposades dos a dos), amb un pecíol força llarg i són palmades (com una mà oberta). Les flors són d'un color blau lilós molt intens i es reuneixen en llargues espigues terminals molt vistoses a l'estiu. El fruit és una drupa globulosa de color negre vermellós, que recorda a un gra de pebre. | 08214-206 | Torrent d'en Daniel | 41.5225000,2.3566500 | 446323 | 4596962 | 08214 | Vilassar de Dalt | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77294-foto-08214-206-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77294-foto-08214-206-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | L'alocar és un hàbitat d'Interès Comunitari citat a la Directiva Hàbitats Europea (97/62/CEE). | 2153 | 5.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:32 | |||||||||||
| 42169 | Alocar del torrent de can Mastruc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alocar-del-torrent-de-can-mastruc | <p>Projecte Alocs (2005): Al·legacions a l'ampliació de la xarxa natura 2000. www.projectealocs.org</p> | Alocar molt fragmentat i en forta recessió durant els últims anys. En molts trams els alocs estan fortament colonitzat per una enfiladissa al·lòctona molt invasiva (del gènere Ipomoea) i n'afecten greument la seva supervivència. Caldria emprendre mesures per a restaurar-lo i eradicar l'enfiladissa. | <p>Alocar fragmentari situat a la part baixa del torrent de can Mastruc, a l'alçada del polígon industrial la Baileta can Xinxa. Alguns dels peus d'aloc tenen unes dimensions notables. Aquest alocar té un cartell informatiu de l'Ajuntament de Cabrils. L'alocar (Vinco-Viticetum agnicasti) és una comunitat vegetal que creix a les ribes de les rieres i rambles més eixutes del litoral silícic Català on troba un clima suau i suficient humitat freàtica. Malgrat tot, la urbanització i transformació del territori fan que cada cop sigui menys abundant. L'aloc, de nom científic Vitex agnus-castus, és l'únic representant llenyós autòcton de la família de les verbenàcies present als Països Catalans. És un arbust d'alçada compresa entre 1 i 3 m, que esporàdicament pot arribar fins els 6 m. Es caracteritza per tenir les fulles oposades (surten de la tija oposades dos a dos), amb un pecíol força llarg i són palmades (com una ma oberta). Les flors són d'un color blau lilós molt intens i es reuneixen en llargues espigues terminals molt vistoses a l'estiu. El fruit és una drupa globulosa de color negre vermellós, que recorda a un gra de pebre.</p> | 08030-242 | Torrent de can Mastruc | 41.5335900,2.3606800 | 446668 | 4598191 | 08030 | Cabrils | Obert | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42169-foto-08030-242-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42169-foto-08030-242-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-10-07 00:00:00 | Moisès Guardiola i Bufí | L'alocar és un hàbitat d'interès comunitari citat a la Directiva Hàbitats Europea (97/62/CEE). L'alocar del torrent de can Mastruc està inclòs, entre d'altres, a les 'Al·legacions a l'ampliació de la xarxa natura 2000' presentades pel Projecte d'Estudi i Conservació dels Alocars del Maresme al Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya. | 2153 | 5.1 | 1785 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | |||||||
| 38131 | Alocar del torrent de Madà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alocar-del-torrent-de-mada | <p>- CAMPENY, R. (Coord.) (1999). Auditoria ambiental municipal d'Argentona. MINUARTIA, Estudis Ambientals. - DOCE (1992). Directiva 92/43/CEE, relativa a la conservación de los hábitats naturales y de la fauna y flora silvestres. DOCE núm. L 206, de 22 de Juliol de 1992.</p> | Afectat per la proliferació del canyar i l'alzinar i per l'estassada dels marges. Caldria empendre mesures per garantir la seva conservació. | <p>Alocar força fragmentat que ressegueix els dos marges de la part mitja del torrent de Madà, al tram comprès entre la carretera B-502 i can Garí. Trobem peus d'aloc barrejats amb canya, alzines, roures i bardissa.</p> | 08009-138 | Torrent de Madà | 41.5383800,2.4122000 | 450969.04 | 4598691.52 | 08009 | Argentona | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38131-foto-08009-138-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | Inexistent | 2022-12-14 00:00:00 | Moisès Guardiola i Bufí / ACTIUM | L'alocar (codi 92D0) és un hàbitat natural d'interès comunitari inclòs a l'annex I de la Directiva Hàbitats Europea (97/62/CE). | 2153 | 5.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | |||||||||
| 38132 | Alocar del torrent de Vera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alocar-del-torrent-de-vera | <p>- CAMPENY, R. (Coord.) (1999). Auditoria ambiental municipal d'Argentona. MINUARTIA, Estudis Ambientals. - DOCE (1992). Directiva 92/43/CEE, relativa a la conservación de los hábitats naturales y de la fauna y flora silvestres. DOCE núm. L 206, de 22 de Juliol de 1992.</p> | Caldria empendre mesures per garantir la seva conservació. | <p>Alocar (Vinco-Viticetum agnicasti) fortament degradat i fragmentat, quedant només peus d'aloc en alguns trams del torrent. Molt afectat per les obres de consolidació dels marges del tram baix, així com l'abocament de residus, per l'ús de la llera com a camí de vehicles i la creació de murs i reixes a les finques adjacents.</p> | 08009-139 | Torrent de Vera | 41.5501700,2.4169900 | 451378.06 | 4599998.52 | 08009 | Argentona | Fàcil | Dolent | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2022-12-14 00:00:00 | Moisès Guardiola i Bufí / ACTIUM | L'alocar (codi 92D0) és un hàbitat natural d'interès comunitari inclòs a l'annex I de la Directiva Hàbitats Europea (97/62/CE). | 2153 | 5.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | ||||||||||||
| 38133 | Alocar dels torrents de can Martí, can Cabanyes i de la Raimina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alocar-dels-torrents-de-can-marti-can-cabanyes-i-de-la-raimina | <p>- DOCE (1992). Directiva 92/43/CEE, relativa a la conservación de los hábitats naturales y de la fauna y flora silvestres. DOCE núm. L 206, de 22 de Juliol de 1992.</p> | Afectat per la proliferació del canyar i l'alzinar i per l'ús de la llera com a camí de pas de vehicles. Caldria empendre mesures per garantir-ne la conservació. | <p>Alocar fragmentari que ressegueix els dos marges de la part baixa dels tres torrents (de can Martí, can Cabanyes i de la Raimina), barrejat amb canyar, bardissa, pins i alzinar. Es pot trobar exemplars de gran port i en alguns punts formen masses força denses.</p> | 08009-140 | Veïnat de la Pujada. Torrents de can Martí, can Cabanyes i de la Raimina | 41.5592500,2.4075200 | 450595.06 | 4601011.53 | 08009 | Argentona | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38133-foto-08009-140-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | Inexistent | 2022-12-14 00:00:00 | Moisès Guardiola i Bufí / ACTIUM | L'alocar (codi 92D0) és un hàbitat natural d'interès comunitari inclòs a l'annex I de la Directiva Hàbitats Europea (97/62/CE). | 2153 | 5.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | |||||||||
| 38279 | Altar de la Mare de Déu de Montserrat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/altar-de-la-mare-de-deu-de-montserrat | XX | <p>Altar que ocupa la totalitat del fons de la capella, realitzat en tècnica de mosaic, amb peces ceràmiques vidriades a trencadís. Al·legoria de la Mare de Déu de Montserrat.</p> | 08009-286 | Altar esquerre de l'Església Parroquial | 41.5525400,2.4011100 | 450055.06 | 4600270.53 | 1980 | 08009 | Argentona | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Religiós | 2022-12-14 00:00:00 | Anna Soteras i March / ACTIUM | Família Tur | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | ||||||||||||
| 48162 | Altar sepulcral de Pere Bosc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/altar-sepulcral-de-pere-bosc | <p>ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.R.04/004, I.RR.71/151. PLANS BERENGUER, Anna (2017). 'Notícies del llinatge Belloch a can Bosc'. Duos Rios, núm. 3, p. 73-84.</p> | XVI/XX | <p>Altar de pedra adossat a la façana de ponent de la capella lateral de migdia del temple. És de planta rectangular i està format per un frontal tripartit en rectangles i una taula motllurada al damunt. Cada rectangle està gravat amb diverses inscripcions. Al lateral esquerre: 'OBIT DEL SENYOR EN PERE BOSCH'. Al central: un escut gravat amb les inicials 'JHS'. Al lateral dret: 'WY A 8 DE DESEMBRE 1578'. Per altra banda, a la cara de migdia de l'altar hi ha una creu de braços patents i iguals en relleu, mentre que a la cara de tramuntana hi ha gravada la inscripció 'XPS' (Crist en grec). Damunt de l'altar hi ha una creu llatina de ferro forjat, decorada amb una corona central i un roser amb rosetes que s'enfila des del peu fins a dalt. Aquest altar està protegit per un voladís de teula àrab de dues vessants, sostingut amb una barbacana de fusta i rematat amb un ràfec de teula àrab. En el mur de la capella, damunt d'una capa de revestiment arrebossat, destaca un esgrafiat pentagonal de grans dimensions, amb tonalitats blanques i marronoses. Presenta un marc decorat amb motius geomètrics que emmarca una representació central de Déu en Majestat amb el colom, i dos àngels portant una rosa i una llàntia respectivament. Al fons també hi ha estels.</p> | 08075-252 | Veïnat del Far, s/n - Zona del Far | <p>Es tracta de la sepultura de Pere Bosch, membre d'una de les nissagues més destacables del terme, la família Bosch del Far (can Bosc era la masia més gran i destacable del territori). De fet, hi ha constància documental que l'any 1543, el mas Bosch del Far era propietat d'aquest personatge. Tot i que no es pot assegurar, és probable que l'altar de pedra fos traslladat des de l'interior del temple a la seva ubicació actual.</p> | 41.6237700,2.4355200 | 452977 | 4608159 | 1578 | 08075 | Dosrius | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48162-foto-08075-252-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48162-foto-08075-252-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48162-foto-08075-252-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Religiós | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | L'element està inclòs dins dels límits del Parc del Montnegre i el Corredor. | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:22 | |||||||
| 42158 | Alzina d'Argentona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-dargentona | BASSA, O. (1996). Catàleg d'arbres i arbredes monumentals. Regidoria de Medi Ambient de l'Ajuntament de Cabrils. | Tot i gaudir de bon estat de salut, la base i alguna de les branques estan foradades per insectes. | Alzina (Quercus ilex subsp. ilex) situada a l'extrem sud-est de la finca de can Barba. El tronc es ramifica ràpidament, a menys de dos metres del sòl, i surten dues branques principals que alhora es ramifiquen successivament. Una de les branques, que creix en un angle molt obert, creix per sobre del carrer de Catalunya. Dimensions: perímetre: 2,82 m, DBH: 0,90 m. | 08030-231 | Av. de la zona esportiva, 13-17 (finca de can Barba) | 41.5296300,2.3598700 | 446597 | 4597752 | 08030 | Cabrils | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42158-foto-08030-231-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42158-foto-08030-231-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Moisès Guardiola i Bufí | Arbre inclòs al Decret 47/1988 sobre la declaració d'arbres d'interès Comarcal i Local de la Generalitat de Catalunya. | 2151 | 5.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | |||||||||||
| 48331 | Alzina de ca l'Arenes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-de-ca-larenes | Afectada per una heura que cobreix el tronc. | <p>Exemplar d'alzina (Quercus ilex subsp, ilex) situat a la banda de llevant de la masia de ca l'Arenes, entre la casa i el camí que porta al sot del Fangar i al dolmen de ca l'Arenes I. Presenta un robust tronc central de poc més d'un metre d'alçada, que es ramifica en dos troncs que comparteixen la mateixa capçada. La copa, amb un brancatge espès, té una forma allargassada determinada pels exemplars que té al voltant. Està afectada per l'acció d'una heura des de la base.</p> | 08075-421 | Veïnat del Far, 13 - Zona del Far | 41.6206400,2.4622500 | 455201 | 4607797 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48331-foto-08075-421-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48331-foto-08075-421-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | 2021-05-26 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | L'element està inclòs dins dels límits del Parc del Montnegre i el Corredor i es situa al costat del traçat dels itineraris Dosrius 7 i Dosrius 7A del parc. | 2151 | 5.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:22 | ||||||||||||
| 42160 | Alzina de Can Barba | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-de-can-barba | BASSA, O. (1996). Catàleg d'arbres i arbredes monumentals. Regidoria de Medi Ambient de l'Ajuntament de Cabrils. | Alzina (Quercus ilex subsp. ilex) situada a l'extrem sud-est de la finca de can Barba, prop de l'era de la masia. El tronc es ramifica a uns dos metres de terra i en surten dues branques principals que alhora es ramifiquen successivament formant una gran capçada molt densa. Dimensions: perímetre: 3,08 m, DBH: 0,98 m. | 08030-233 | Av. de la zona esportiva, 13-17 (finca de can Barba) | 41.5298400,2.3593600 | 446555 | 4597775 | 08030 | Cabrils | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42160-foto-08030-233-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42160-foto-08030-233-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Moisès Guardiola i Bufí | Arbre inclòs al Decret 47/1988 sobre la declaració d'arbres d'interès Comarcal i Local de la Generalitat de Catalunya. | 2151 | 5.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | ||||||||||||
| 77415 | Alzina de Can Bot | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-de-can-bot | L'alzina de Can Bot pertany a l'espècie Quercus ilex ssp ballota i es troba plantada davant de la casa que li dona nom, en els jardins de Sant Jordi aïllada de vegetació arbustiva i lianes. La capçada d'aquest espècimen és espessa i la seva escorça fosca i clivellada. Mesura uns 8 metres d'alçada total per 9 metres de capçada mitjana per 1,92 m de volt de canó (tenint present el recargolament) i d' 1, 05 cm sense per 1,60 m de volt de soca. A un metre d'alçada presenta una protuberància fruit del recargolament antròpic del tronc que ha anat creixent amb el pas dels anys fins a obtenir la forma actual. Del creuer s'ha originat un seguit de branques que conformen la capçada actual. Es pot observar la poda cicatritzada d'una branca potent que naixia en direcció al carrer. Pel costat de la vorera, al carrer d'Àngel Guimerà, està protegida per una barana de forja. | 08214-327 | Jardins de Sant Jordi | Segons informació oral, aquesta alzina va ser plantada fa entre seixanta i setanta anys. Creixia molt alta i espigada. El Sr. Joanet Sibina, veí de Can Bot, veient que l'alzina acabaria per vinclar-se, la va recargolar com si es tractés d'un cargol per poder-la lligar, de manera que agafés més força. Durant molts i molts anys la gent de fora va creure que aquella forma foradada havia estat feta expressament ja que al davant hi havia el museu del Cau del Cargol. Han passat els anys i l'alzina ha anat creixent fins a desaparèixer l'obertura resultat del recargolament. | 41.5175500,2.3580800 | 446438 | 4596412 | 08214 | Vilassar de Dalt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77415-foto-08214-327-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77415-foto-08214-327-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 2151 | 5.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:32 | |||||||||||||
| 38004 | Alzina de can Castells | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-de-can-castells | <p>- CAMPENY, R. (Coord.) (1999). Auditoria ambiental municipal d'Argentona. MINUARTIA, Estudis Ambientals. - NATURA (2000): Proposta de nous arbres i arbredes d'interès monumental d'Argentona.</p> | <p>Alzina (Quercus ilex ssp ilex) localitzada al torrent de can Martí, prop del trencant que va a can Castells. Dimensions: Perímetre: 2,66 m, DBH: 0,85 m.</p> | 08009-95 | Veïnat de la Pujada | 41.5643600,2.4069800 | 450554.07 | 4601579.53 | 08009 | Argentona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38004-foto-08009-95-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | Inexistent | 2022-12-14 00:00:00 | Moisès Guardiola i Bufí / ACTIUM | 2151 | 5.2 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 157,00 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?
Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml