Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 92851 | Ajuntament, Casa Consistorial | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ajuntament-casa-consistorial | <p><span><span><span>BADOSA, J; DOÑATE, C; MESTRE, F; RABELLA, J; RAMIS, C i RIBA, J.M. (1972). Treball – Inventari sobre el patrimoni artístico-arquitectònic d’Arenys de Mar, segles XVI-XX. Inèdit.</span></span></span></p> <p><span><span><span>BADOSA, Josep i MILÀ, Salvador (1990). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Ajuntament d’Arenys de Mar; Aprovat pel Ple en data 22 de març de 1990.</span></span></span></p> <p><span><span><span>BADOSA, Josep i VIADER, Montse (nn.cc). <em>Un recorregut per Arenys de Mar</em>. Regidoria de Cultura de l’Ajuntament d’Arenys de Mar.</span></span></span></p> <p><span><span><span>PONS i GURI, Josep M. (1999). <em>Quan nasqué, s'emancipà i s'organitza una vila (Arenys de Mar, 1574-1720)</em>. Pagès editors i Ajuntament d'Arenys de Mar.</span></span></span></p> | XVII | <p>La casa consistorial és un conjunt de cossos en planta formant una 'L', amb les dues façanes principals en angle de 90º que donen a un pati obert a l'espai públic o plaça. Consten de planta baixa i dos pisos. El cos de llevant disposa a la planta baixa d'un porxo de tres arcs rebaixats, de mida desigual. En aquest mateix cos hi trobem tres balcons per pis, amb barana de ferro i emmarcament amb llindes i brancals de pedra. Entre dos d'aquests balcons, s'ha descobert recentment un rellotge de sol de tarda amb una inscripció del període de la constitució de Cadis. El parament està arrebossat i pintat de blanc i la teulada és a quatre vessants.</p> <p>Forma un conjunt amb l'edifici del costat en el qual hi ha més dependències municipals i l'Arxiu municipal Fidel Fita. En aquest cos hi trobem l'entrada principal, amb portal dovellat d'arc de mig punt, al seu damunt una finestra de llinda recta i al damunt un escut. A l'esquerra, mirant la façana, hi trobem una font. En planta baixa, hi ha dues finestres; en el primer pis tres balcons, amb barana de ferro; i a la segona planta, tres obertures geminades d'arc de mig punt. La coberta és de teules àrabs, a dues aigües i el carener paral·lel a la façana de la riera. El parament està arrebossat i pintat de blanc. Entre aquests dos edificis, en trobem un altre, que els uneix per dins, restaurat l'any 1953.</p> | 08006-12 | Riera del Bisbe Pol, núm. 8 | <p>Aquest edifici antigament era un hostal del segle XVII. L'any 1773 fou transformat en Consistori, i actualment encara té aquesta funció.</p> <p>En l'edifici on es troba l'OAC havia estat seu del Museu Municipal d'Arenys de Mar i Biblioteca Pare Fidel Fita. Del museu es conserven els plafons ceràmics dels segles XVII al XIX que es troben a l'OAC</p> | 41.5794437,2.5516686 | 462627 | 4603181 | 08006 | Arenys de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/92851-03dsc8177.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/92851-02dsc8174.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/92851-04p1530774.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/92851-05p1530770.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/92851-06p1530763.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Administratiu | BCIL | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | L’Ajuntament edità (BADOSA, Josep i VIADER, Montse; nn.cc) un itinerari on hi figura aquest element. | 94 | 45 | 1.1 | 1761 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | ||||||
| 92852 | Arxiu Històric Fidel Fita | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-historic-fidel-fita-0 | <p><span><span><span>BADOSA, J; DOÑATE, C; MESTRE, F; RABELLA, J; RAMIS, C i RIBA, J.M. (1972). Treball – Inventari sobre el patrimoni artístico-arquitectònic d’Arenys de Mar, segles XVI-XX. Inèdit.</span></span></span></p> <p><span><span><span>BADOSA, Josep i MILÀ, Salvador (1990). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Ajuntament d’Arenys de Mar; Aprovat pel Ple en data 22 de març de 1990.</span></span></span></p> <p><span><span><span>PONS i GURI, Josep M. (1999). <em>Quan nasqué, s'emancipà i s'organitza una vila (Arenys de Mar, 1574-1720)</em>. Pagès editors i Ajuntament d'Arenys de Mar.</span></span></span></p> | XVII | <p>Tot i que forma part del conjunt de la casa consistorial, l'ús principal d'aquest cos és la d'acollir l'Arxiu Històric Fidel Fita i té un accés propi i independent. L'edifici és de planta quadrangular i consta de planta baixa i dos pisos. La coberta és de teules àrabs a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana que dona a la riera. A la façana de migdia, on hi ha l'entrada a les dependències municipals, hi trobem una font.</p> <p>En planta baixa, hi ha dues finestres; en el primer pis tres balcons, amb barana de ferro; i a la segona planta, tres obertures geminades d'arc de mig punt. La coberta és de teules àrabs, a dues aigües i el carener paral·lel a la façana de la riera. El parament està arrebossat i pintat de blanc. </p> | 08006-13 | Riera del Bisbe Pol, núm. 8-10 | <p>Aquest edifici era antigament un hostal, al segle XVII. Igual que l'ajuntament, fou arreglat l'any 1773.<br /> <br /> Fins als anys 80 del segle passat hi allotjava els jutjats. </p> | 41.5794774,2.5514059 | 462605 | 4603185 | 08006 | Arenys de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/92852-02dsc8171.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/92852-03dsc8172.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Administratiu | BCIL | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | L’Arxiu Històric Fidel Fita, municipal d’Arenys de Mar, es crea, com a servei públic, per acord de l’Ajuntament d’Arenys de Mar de 5 de maig de 1934, a partir d’una proposta del regidor de Cultura i Assistència Social, Josep M. Pons i Guri. L’11 de juliol de 1935, en el context de la Festa Major d’aquell any, obre les portes.Un Patronat rector, el funcionament del qual venia regulat per uns estatuts aprovats el 5 de gener de 1935, havia de garantir la independència de l’arxiu dels vaivens de la política. Paradoxalment, a partir de 1979, amb l’adaptació dels Estatuts i del Patronat a la nova situació de representativitat social i política sorgida amb els anomenats ajuntaments democràtics, es va anar deixant el Patronat sense l’assignació econòmica que garantia el funcionament de l’arxiu, les seves reunions s’anaren espaiant i el 27 de desembre de 2007 el Ple de l’Ajuntament acordava la seva extinció.Creat originàriament amb el nom d’Arxiu Històric Municipal i Notarial d’Arenys de Mar, a l’any 1957 pren el nom d’Arxiu Històric Fidel Fita en homenatge a l’insigne pare jesuïta, fill d’Arenys de Mar, director de la Real Academia de la Historia entre 1912 i 1918. | 94 | 45 | 1.1 | 1761 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | ||||||
| 93970 | Fons documental de l'Arxiu històric Fidel Fita | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-historic-fidel-fita | <p>PONS i GURI, Josep M. (1982). <em>Arxiu Històric “Fidel Fita” d’Arenys de Mar</em>; dins: <em>Guies dels Arxius Històrics de Catalunya, 1</em>. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, pp. 7-34.</p> <p>PONS i GURI, Josep M. (1984). <em>Inventari dels pergamins de l’Arxiu Històric “Fidel Fita” d’Arenys de Mar</em>. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.</p> <p>PONS i GURI, Josep M. i PALOU i MIQUEL, Hug (1992). <em>Catàleg de l’Arxiu Històric Notarial d’Arenys de Mar</em>. Barcelona: Fundació Noguera (Arxius Notarials de Catalunya, 14).</p> | <p>L’Arxiu Històric Fidel Fita, municipal d’Arenys de Mar, es troba instal·lat a l’edifici consistorial. La seu principal té l’accés pel número 10 de la Riera del Bisbe Pol, en una part de l’immoble del segle XVII que havia estat forn de puja, caserna de la Guàrdia Civil i jutjats. En aquesta zona hi ha la sala de consultes, amb sis punts de lectura. La resta de l’equipament, format per zona de treball i dipòsits, té l’accés per Bisbe Pol 8 o Plaça de la Vila número 1, immoble del segle XVII que havia fet d’hostal abans de convertir-se en ajuntament en el darrer quart del segle XVIII. La superfície total de l’equipament és de 217m2 i el conjunt dels set dipòsits documentals existents, que es reparteixen entre les dues adreces, sumen una capacitat total de 1.100 m/l de prestatgeria.</p> <p>L’AHFF neix per la necessitat d’adoptar mesures urgents per a posar remei al deplorable estat de conservació en què es trobava el fons documental antic de l’arxiu municipal, a les golfes de l’Ajuntament d’Arenys de Mar, i el risc de destrucció o desaparició de documents d’arxiu que aquella situació comportava. L’avinentesa d’haver de cedir un local per a instal·lar l’Arxiu Històric de Protocols del Districte, d’acord amb el Decret de 7 de novembre de 1921 del “Reglamento de la organización y régimen del notariado”, i el recent Decret de 12 de novembre de 1931, que caracteritzava els protocols notarials de més de cent anys com a històrics, amb la qual cosa la seva gestió havia de recaure en facultatius d’arxius, configurarien els fons inicials amb els quals l’AHFF iniciava el seu servei. Aquests fons inicials es van completar amb els llibres de la Comptadoria d’Hipoteques que es conservaven al jutjat de 1ª Instància d’Arenys de Mar. Aquests diversos fons documentals són els que configuren l’abast geogràfic de l’AHFF, afectant municipis de les comarques del Maresme (Alt Maresme), Vallès Oriental i la Selva. Els fons que d’ençà aleshores s’han anat afegint a aquests inicials es mantenen, majoritàriament, dins dels mateixos territoris.</p> <p>És el servei administratiu tècnic responsable de la definició, implantació i manteniment d’un sistema de gestió de la documentació administrativa i de la conservació i gestió dels documents d’arxiu de l’Ajuntament d’Arenys de Mar, d’acord amb allò que la Llei 10/2001, de 13 de juliol, d’arxius i documents, li reconeix en l’article 32.</p> <p>En tant que arxiu municipal, l’AHFF té el deure de vetllar per la protecció del patrimoni documental en el terme municipal d’Arenys de Mar, tant pel que fa a documents de persones físiques com jurídiques, donat l’interès històric i cultural que pot arribar tenir per a la localitat.</p> <p>L’Arxiu Històric Fidel Fita forma part del Sistema d’Arxius de Catalunya d’acord amb l’article 21.1.c de l’esmentada Llei 10/2001. Això confereix una sèries de responsabilitats a l’administració pública de la qual depèn, contingudes al Decret 190/2009, de 9 de desembre, dels requisits dels arxius del Sistema d'Arxius de Catalunya, del procediment d'integració i del Registre d'Arxius de Catalunya.</p> <p>Concebut inicialment per a conservar i gestionar la documentació inactiva amb valor històric i cultural, l’Arxiu Històric Fidel Fita assumeix la gestió de la documentació semi-activa a partir de 2007 i a intervenir en la gestió de la documentació activa a partir de 2011.</p> | 08006-376 | Riera del Bisbe Pol, núm. 8-10 | <p>L’Arxiu Històric Fidel Fita, municipal d’Arenys de Mar, es crea, com a servei públic, per acord de l’Ajuntament d’Arenys de Mar de 5 de maig de 1934, a partir d’una proposta del regidor de Cultura i Assistència Social, Josep M. Pons i Guri. L’11 de juliol de 1935, en el context de la Festa Major d’aquell any, obre les portes.</p> <p>Un Patronat rector, el funcionament del qual venia regulat per uns Estatuts aprovats el 5 de gener de 1935, havia de garantir la independència de l’arxiu dels vaivens de la política. Paradoxalment, a partir de 1979, amb l’adaptació dels Estatuts i del Patronat a la nova situació de representativitat social i política sorgida amb els anomenats ajuntaments democràtics, es va anar deixant el Patronat sense l’assignació econòmica que garantia el funcionament de l’arxiu, les seves reunions s’anaren espaiant i el 27 de desembre de 2007 el ple de l’ajuntament acordava la seva extinció.</p> <p>Creat originàriament amb el nom d’Arxiu Històric Municipal i Notarial d’Arenys de Mar, a l’any 1957 pren el nom d’Arxiu Històric Fidel Fita en homenatge a l’insigne pare jesuïta, fill d’Arenys de Mar, director de la Real Academia de la Historia entre 1912 i 1918.</p> | 41.5794732,2.5514044 | 462604 | 4603184 | 08006 | Arenys de Mar | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93970-01dsc8173.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93970-02p1570942.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93970-03p1570943.jpg | Física | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Administratiu | Inexistent | 2023-11-13 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | L'AHFF es troba integrat orgànicament a l'Àrea de Serveis Generals. | 94|98|85 | 56 | 3.2 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | |||||||
| 93972 | Fons documental de l'Arxiu de l'Ateneu Arenyenc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-de-lateneu-arenyenc | <p>BARCELÓ, Carles; MONTMANY, Lluís i TORRUS, Joan (2006). Un viatge per la història de l'Ateneu Arenyenc. Arenys de Mar.</p> | XIX-XX | <p>El fons de l'Arxiu de l'Ateneu Arenyenc conserva documentació de tipologia variada vinculada a l'exercici de les activitats i les funcions que li són pròpies de l'entitat: organització general (marc jurídic, organització interna, govern i recursos humans); gestió econòmica (patrimoni i comptabilitat), vida associativa, hemeroteca i biblioteca auxiliars. En total uns trenta metres lineals.</p> | 08006-378 | Carrer de Josep Anselm Clavé, núm. 22 | <p>L'Ateneu Arenyenc és una societat sense afany de lucre, reconeguda d'utilitat pública des de l'any 2012. A mitjans de setembre de l'any 1884, un grup d'amics, que habitualment es reunien al cafè d'en Flos, van decidir fundar un ateneu. Començaren amb vetllades literàries, artístiques i científiques. L'any 1885, celebraren el primer certamen literari.</p> <p>El 1886, la seu social es traslladà a una casa de lloguer al carrer d’Avall, i a la planta baixa s’obri la biblioteca i es començà a impartir<strong> </strong>formació per a obrers. En poc temps, el local va fer-se petit i es comprà un casal del carrer Ample [actual carrer d'Anselm Clavé], que tenia un pati que donava al passeig Xifré.</p> <p>L'Ateneu organitza moltíssimes activitats culturals, esportives, socials, d'excursionisme amb la voluntat de reafirmar els principis ateneístics de treballar per una societat plural, moderna i oberta que vol crear, acollir i difondre la cultura.</p> | 41.5795139,2.5524263 | 462690 | 4603188 | 1884-2023 | 08006 | Arenys de Mar | Restringit | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Administratiu | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 56 | 3.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | |||||||||||
| 92694 | Casa de la Vila o Ajuntament de Palafolls | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-de-la-vila-o-ajuntament-de-palafolls | <p> - Ajuntament de Palafolls (2006). Pla General d'Ordenació Territorial i Urbana. Palafolls.</p> <p>- Ajuntament de Palafolls (2021). Ruta Patrimoni Arquitectònic. Palafolls.</p> <p>- SALICRÚ SISCART, Xavier (2016). <em>Cases amb eixida i hort</em>. <em>Aproximació als orígens urbans de Palafolls. S. XVI-XX</em>. Palafolls. Edicions del Roig.</p> <p> </p> <p> </p> | XVIII | <p>La casa del comú o l'Ajuntament de Palafolls es troba al centre, en el barri de les Ferreries. Té planta baixa i primer pis. La façana presenta pedra vista. S'ha afegit un cos lateral (pedra vista de diferent volum) i un cos interior a les dependències municipals. L'edifici principal té el sostre a dues aigües. </p> <p>A la porta principal de l'Ajuntament trobem una llinda amb la inscripció '1701' (possiblement l'any que es va construir l'edifici) i '1988' (any de remodelació de l'edifici deixant la pedra vista de l'edifici i posant-hi un balcó nou).</p> <p>Al davant hi ha una <span lang='CA'><span><span><span><span>font</span></span></span></span></span><span lang='CA'><span><span><span><span> feta amb </span></span></span></span></span><span lang='CA'><span><span><span><span>lloses de pedra de les antigues voreres, </span></span></span></span></span>i la Plaça Major.</p> <p>La casa del comú és molt important per entendre el creixement i desenvolupament del nucli urbà. L'edifici és de principis del segle XVIII, encara que les Ferreries és del segle XVII. La casa del Comú, fins al segle XIX escenificava el govern de la jurisdicció que primer els Montcada i després els Medinacelli abraçaven en la zona.</p> | 08155-29 | Plaça Major, 11 | <p>Segons Salicrú (2016) al llarg del segle XVIII, aquest edifici, apareix amb diferents nominacions com a Casa Capitular i Casa o Hostal de la Universitat del terme de Palafolls. </p> <p>El 1531 és un cos propietat de Salvador Ferrari que paga un sou de cens el dia de Nadal. El 5-3-1640 el Pau Alemany des Prats Ferrari, fill de Catarina Ferrari i net del Salvador, deixa ja el cos amb una casa i botiga al Francesc Alemany des Prats, aquest capbrevarà el 1665. El 23 de setembre de 1697 el Gaspar Alemany des Prats, cirurgià de Pineda, ven la casa a la Universitat de Sant Genís de Palafolls.</p> <p>L'any 1759 els regidors pagaven per Nadal trenta sous anuals per la concessió de la fleca i la taverna i un sou de cens anual per la casa capitular al duc de Medinaceli, Don Pedro Alcántar y Fernández de Córdoba Montcada.</p> <p>Al registre del 1921 consta com a escola i Ajuntament.</p> | 41.6671100,2.7491600 | 479118 | 4612847 | 1701 | 08155 | Palafolls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92694-ajuntament.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92694-ajuntament-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92694-ajuntament-lateral-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92694-ajuntament-lateral.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Administratiu | BCIL | 2023-09-06 00:00:00 | Àlvar Saez Puig | 119|94 | 45 | 1.1 | 1761 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:27 | ||||||
| 94242 | Taula segons Klee | https://patrimonicultural.diba.cat/element/taula-segons-klee | <p>- Ajuntament de Palafolls (2011). <em>Palafolls: Mobles, objectes i altres foteses</em>. Palafolls. Edicions del Roig. </p> | XX | <p>Taula segons Klee realitzada en fusta i marqueteria. És de gran format amb quatre peus feta en fusta i de forma quadrada. Destaca el dibuix que decora la taula fet en marqueteria.</p> <p>El disseny, inspirat en Paul Klee, és de base artística relacionada amb l'abstracció i la geometria. És un disseny avantguardista.</p> | 08155-198 | Ajuntament de Palafolls | 41.6669900,2.7491700 | 479119 | 4612834 | 08155 | Palafolls | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/94242-taula-alcalde-ajuntament-1.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Administratiu | Inexistent | 2023-07-11 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | Utilitzada en l'Alcaldia. | 98 | 52 | 2.2 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:28 | |||||||
| 94243 | Taula Tripartida | https://patrimonicultural.diba.cat/element/taula-tripartida | <p>- Ajuntament de Palafolls (2011). <em>Palafolls: Mobles, objectes i altres foteses</em>. Palafolls. Edicions del Roig. </p> | XX | <p>Taula tripartida realitzada en fusta. Mostra tres mòduls o peces en fusta que pren diverses formes mitjançant les frontisses. Presenta dos mòduls que formen un quart de cercle cadascun aproximadament (mitja rodona) i un mòdul que té una forma rectangular. Té un disseny funcional i avantguardista.</p> | 08155-199 | Ajuntament de Palafolls | 41.6669900,2.7491700 | 479119 | 4612834 | 08155 | Palafolls | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/94243-taula-sala-plens.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Administratiu | Inexistent | 2023-09-28 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | Salvador Matas | S'utilitza en la Sala de Plens de l'Ajuntament de Palafolls en les reunions que s'hi fan. | 98 | 52 | 2.2 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:28 | ||||||
| 84324 | Villa Carmen | https://patrimonicultural.diba.cat/element/villa-carmen-0 | <p>http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/FitxaGeneral?index=10&consulta=MSUxK3RlacOgJTIrLTEl&codi=9084</p> <p>https://ca.wikipedia.org/wiki/Llista_de_monuments_de_Tei%C3%A0ç</p> <p>https://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=3643</p> <p>http://www.teia.cat/el-poble/que-pots-veure</p> <p>Pla d'Ordenació Urbanística Municipal. Ajuntament de Teià. 8 d'octubre de 2015. </p> | XIX | <p>Edifici de planta quadrada i cobert amb teulada plana o terrat, del qual sobresurt una torre quadrada. Consta de planta baixa, pis i golfes que sobresurten com un cos central superior. La façana pròpiament està formada per una escalinata central que condueix a la porta d'accés, un balcó amb un gran finestral i les golfes ja esmentades.<br /> <br /> Els elements constructius són d'estil neoclàssic: balustrades, frontons al damunt de les cornises, mènsules que suporten coronaments per a les finestres, etc. Al mur lateral de l'esquerra hi ha una balconada sostinguda per vuit revoltons.<br /> <br /> L'entrada al jardí queda emmarcada per dos pilars, i es tanca per una portada de ferro forjat.</p> | 08281-25 | Passeig de la Riera, 90-94 | <p>Construït l'any 1890 pel mateix arquitecte que l'havia d'habitar.</p> | 41.4987576,2.3214317 | 443363 | 4594349 | 1890 | 08281 | Teià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84324-villa-carmen-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84324-villa-carmen-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84324-villa-carmen-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84324-villa-carmen.jpg | Legal | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Administratiu | BCIL | 2021-07-02 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | Desconegut | L'altre nom que rep és Ca la Cecília i Cal Dr. Mariano.Edifici construït l'any 1890, actualment casal per a gent gran i seu d'entitats municipals, Té planta quadrada amb terrat i una torratxa quadrada. La façana, precedida per una escalinata, respon a una estètica classicista, amb un balcó de balustres i elements ornamentals com ara frontons, mènsules, impostes, etc.Ca la Cecília és un equipament públic que acull el Casal d’Avis i els Serveis municipals d’Atenció a les Persones. Abans de ser adquirida per l’Ajuntament, la casa havia estat propietat del doctor Eduardo Mariano. Es tracta d’un edifici de planta quadrangular i d’estil eclèctic situat al Passeig de la Riera. Construït el 1890, consta de soterrani, planta baixa, pis i golfes, a més d’un generós jardí al qual s’hi accedeix per un barri de ferro forjat. El conjunt és cobert amb teulada plana o terrat, i està rematat per una torre quadrada o llanterna, al mig. | 102|98 | 45 | 1.1 | 1761 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:37 | ||||
| 86853 | Ajuntament | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ajuntament-18 | <p>Pla d'Ordenació Urbanística Municipal. Ajuntament de Teià. 8 d'octubre de 2015. </p> <p>http://www.teia.cat/</p> | XIX | <p>L'edifici actual és de finals del segle XIX i fins fa poc existien encara les escoles en la planta baixa i les dependències administratives en la planta pis.</p> <p>La notícia més antiga que tenim sobre l'edifici de l'Ajuntament és de l'any 1579, referent a la venta dels terrenys destinats a 'Casa i Corral del Terme'.</p> <p>L'any 1830 servia com a posada pública, la caseta annexa per a escola de la primera educació i un tros de terreny com a Plaça Real.</p> <p>L'edifici fou objecte d'ampliació per adaptar-ho al programa funcional de l'Ajuntament, i en concret, en el cos situat en la planta segona ampliada segons projecte de l'arquitecte Pere Joan Ravellat s'hi emplacen els Serveis Tècnics Municipals. </p> | 08281-53 | Pere Noguera, 12Entre Baixada de les Moreres i Plaça Sant Martí | 41.4997228,2.3198315 | 443231 | 4594456 | 08281 | Teià | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/86853-ajuntament-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/86853-ajuntament-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/86853-ajuntament.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/86853-ajuntament-2.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Administratiu | BCIL | 2021-07-02 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | 119|98 | 45 | 1.1 | 1761 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:37 | ||||||||
| 89164 | Arxiu Municipal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-municipal-52 | <p>https://teia.cat/item/2114-els-documents-historics-de-teia-ja-es-poden-consultar-en-linia</p> <p>http://www.teia.cat/item/1904-l-ajuntament-cedeix-a-l-arxiu-comarcal-el-fons-historic-documental-i-25-000-fotografies</p> | XVI fins actualitat | <p>Conté documentació municipal i administrativa a partir de 1960. També hi ha el fons Barrera i el fons Batllori. </p> <p>La documentació de dates anteriors està en l'Arxiu Comarcal del Maresme. Aquest conserva i protegeix 93 volums que componen els llibres d’actes del ple de l’Ajuntament entre els anys 1820 i 1960, així com les sessions de la Junta Municipal de 1897 a 1924 i de la Comissió Municipal Permanent de 1924 a 1931.</p> <p>Juntament amb aquesta documentació administrativa, també es poden trobar en línia la declaració de riquesa agrícola o amillarament de 1865, així com del Reial Privilegi de 1505 i les còpies en pergamí del mateix document, dels segles XVII i XVIII.</p> <p> </p> <p> </p> | 08281-95 | Espai can LlauradorAvinguda José Roca Suárez Llanos, 32-38 | 41.4937277,2.3233734 | 443521 | 4593789 | 08281 | Teià | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/89164-can-llaurador-1.jpg | Física | Modern | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Administratiu | 2021-07-02 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | L'Arxiu és administratiu i només per ús intern, actualment.Es troba situat a la masia Can Llaurador. L'Arxiu té una sala de consultes. El 2016, l’Ajuntament de Teià va contractar l’arxivera Alícia Xicota a temps parcial per dur a terme la descripció i tria dels documents a transferir a l'Arxiu Comarcal del Maresme, així com un primer tractament antifúngic. Xicota continua treballant i té un despatx a la planta baixa de l’Espai can Llaurador, i continua vinculada al projecte de restauració i divulgació en línia dels fons locals des de Mataró.L’arxivera ha estat, a més, la responsable d’indexar i acomodar a can Llaurador tota la documentació administrativa de l’Ajuntament que romandrà al poble.La voluntat de futur és establir un servei de consulta a hores convingudes a can Llaurador.Qualsevol ciutadà que ho desitgi pot consultar per internet i in situ la documentació teianenca dipositada a l’Arxiu Comarcal a can Palauet. | 94 | 56 | 3.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:37 | |||||||||
| 37261 | Barraca del Socarrat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-socarrat | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. MONTLLÓ, Jordi i FONT, Josep (2007). Inventari d'arquitectura rural i popular d'Alella. Inèdit. | XX | Barraca de vinya o de pagès de planta rectangular, amb la coberta a un únic vessant amb tela asfàltica. Parets de maons plans, arrebossades i pintades de blanc. La porta és de fusta i llinda recta situada a la façana de ponent. Hi ha un llum a la façana posterior que fa les funcions d'enllumenat públic connectat a la xarxa. | 08003-121 | Al peu del Camí del Mig, al costat de l'entrada a les pistes municipals d'atletisme. | 41.4847500,2.2935900 | 441027 | 4592812 | 08003 | Alella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37261-foto-08003-121-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37261-foto-08003-121-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37261-foto-08003-121-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | El 2008, l'Ajuntament va dur a terme l'adequació del pou per incorporar-lo a la xarxa d'abastament municipal d'aigua potable. | 119|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | |||||||||
| 37409 | Bosc de Can Cabús | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bosc-de-can-cabus | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. ÀLVAREZ, T., FONT, J. (2007). 'L'establiment rural del bosc de Can Cabús', dins Alella núm. 286. Alella, pàg.. 20 i 21. FONT, Josep (2004). Catàleg del patrimoni arqueològic d'Alella. Inèdit. | I-V dC | La conservació de les estructures és precària atès el seu seccionament i l'afectació en el passat de treballs agrícoles. Tot i així, part de les estructures no han estat localitzades i resten en un possible bon estat de conservació. | Petit establiment agrícola i ramader amb una ocupació en dues fases diferenciades, una alt imperial i una altra tardo romana, que des de la seva ubicació dominaria la petita vall del Torrent d'en Cabús i part del pla de Coma Clara. Es va localitzar durant el treball de camp per dur a terme la revisió del Catàleg del Patrimoni Arqueològic d'Alella, el setembre de l'any 2004, per la documentació d'abundants fragments de material constructiu i ceràmica romana en una zona de bosc, a l'entorn d'un revolt marcat per un petit torrent. En l' indret s'hi observaren fragments de 'tegulae' i de 'dolia', ben visibles en superfície. També en els diversos xaragalls que solquen el bosc s'hi observaven fàcilment la presència de restes ceràmiques, així com en l'entorn del camí que condueix a Can Cabús. En el marge nord del camí que mena a la cornisa, hi havia un nivell d'entre 20 i 40 cm de potència on hi abundaven aquestes restes juntament amb pedres de mida mitjana, potser formant part d'alguna estructura molt malmesa. En el mateix marge s'hi observava clarament una fossa, de secció cilíndrica, d' 1,75 m de llargada i un mínim de 1,10 m d'amplada i de fondària. El rebliment, arenós, contenia abundants fragments de 'dolium' i pedres de mida petita. La fossa havia estat seccionada pel camí, conservant-se parcialment en planta i malmesa contínuament pel trànsit del camí i per les aigües pluvials. També, en aquesta part de l'estructura, s'hi observaven fragments de 'dolium', d'àmfora i restes òssies. S'hi documentà un clau de ferro de 9 cm de llargada. Entre els fragments ceràmics que s'hi ha localitzat destaca l'àmfora de producció local, l'àmfora africana i la ceràmica comuna oxidada i reduïda. Donada la situació de les restes localitzades i la seva degradació continuada es decidí actuar-hi arqueològicament. La intervenció arqueològica realitzada el desembre del 2006 ha permès l'excavació i documentació de dues estructures d'època romana. La primera correspon a una fossa de planta rectangular que serviria per l'emmagatzematge o pel tractament de productes. En un dels laterals hi ha dos basaments per al sosteniment d'una superestructura, perduda, a base de pedres de pòrfir; en el lateral oposat, hi havia una banqueta amb una funcionalitat similar. Pel material arqueològic exhumat, d'entre els que destaca una beina de ganivet de bronze, s'ha pogut establir una cronologia que data l'estructura entre finals del segle IV i principis del segle V dC. La segona estructura correspon a una sitja amb rebliment de material arqueològic: material constructiu, ceràmica, restes de fauna i vidre. L'única ceràmica que aporta una cronologia concreta s'adscriu al segle I dC. | 08003-269 | Vessant est de la petita vall per on transcorre el Torrent d'en Cabús. | Jaciment localitzat en el mes de setembre de 2004, durant el treball de camp per dur a terme la revisió del Catàleg del Patrimoni Arqueològic d'Alella. En el mes de desembre de 2006 s'hi va realitzar una intervenció arqueològica preventiva per evitar la degradació d'unes restes que havien quedat al descobert dins del camí. La intervenció fou dirigida per Tània Àlvarez Herraiz (Actium Patrimoni Cultural, SL) i finançada per l'Ajuntament d'Alella. | 41.5110400,2.2998300 | 441572 | 4595726 | 08003 | Alella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37409-foto-08003-269-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37409-foto-08003-269-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37409-foto-08003-269-3.jpg | Legal | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | El jaciment és molt proper a les pedreres localitzades en aquest sector, especialment a la del Bosc de Can Cabús, a tan sols 30 m. També és proper a la Vinya d'en Tito Serra. | 83|80 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | |||||||
| 37421 | Carrer Catalunya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-catalunya | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. Carta Arqueològica d'Alella. Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya (IPAC). Generalitat de Catalunya, 1987. FONT, Josep (2004). Catàleg del patrimoni arqueològic d'Alella. Inèdit. | IIaC - VdC | No es coneix | Jordi i Xavier Bagà, Josep Ramírez i Ramon Coll van localitzar les restes el novembre de 1986 i n'informaren a l'equip que realitzava la Carta Arqueològica d'Alella (1987). Segons ells, en el marge oest del darrer solar del carrer Catalunya, al sud, s'hi va localitzar ceràmiques comunes ibèriques, àmfora ibèrica, un fragment de ceràmica grisa ibèrica de factura tardana, fragments de 'tegula' i un rebuig de cocció de ceràmica. No s'hi van observar estructures. En la visita a l' indret durant la revisió del Catàleg del Patrimoni Arqueològic d'Alella (2004) no s'hi observà cap indici de restes arqueològiques. El solar és enjardinat. | 08003-281 | Carrer Catalunya | Referències orals de Jordi i Xavier Bagà, Josep Ramírez i Ramon Coll a l'equip que realitzava la Carta Arqueològica d'Alella (1987). Les restes foren localitzades per ells el novembre de 1986. Ramon Coll en confirmà la noticia durant la revisió del Catàleg d'Alella. | 41.4789100,2.3014400 | 441677 | 4592158 | 08003 | Alella | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37421-foto-08003-281-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37421-foto-08003-281-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37421-foto-08003-281-3.jpg | Legal | Ibèric|Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | El jaciment és limítrof amb el de Can Teixidor. Pot tractar-se del mateix establiment. És proper als jaciments de Ca l'Aragó i La Serreta, d'Alella, i el Bell Resguard, del Masnou. | 81|83|80 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | |||||||
| 37509 | Font de la Mare de Déu de Núria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-mare-de-deu-de-nuria | XX | Font construïda en una cantonada entre el Torrent Vallbona i el carrer del Mig, inserida en la mateixa paret de carrer. La font està estructurada en tres parts: el frontal amb l'aixeta, la pica i un plafó de ceràmica a la part superior. L'aixeta, metàl·lica, és de polsador i de color daurat. Està col·locada sobre un plafó de rajola vermella en ziga-zaga. La pica en forma de brocal, en secció de quart de cercle, format un sòcol fet de pedra granítica amb un ampit fet amb maons posats a llibret. El plafó decoratiu de ceràmica valenciana està dedicat a la Mare de Déu de Núria, amb la imatge al centre (6 rajoles) i una garlanda de motius vegetals al voltant. | 08003-370 | Torrent Vallbona / Carrer del Mig | 41.4947100,2.2944800 | 441110 | 4593917 | 08003 | Alella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37509-foto-08003-370-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37509-foto-08003-370-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 51 | 2.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | |||||||||||
| 37514 | Barraca dels Caçadors | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-dels-cacadors | MONTLLÓ, Jordi i FONT, Josep (2007). Inventari d'arquitectura rural i popular d'Alella. Inèdit. | Barraca utilitzada pels caçadors d'Alella, en forma de caseta, de planta quadrada (4'55 x 4'30 m.), amb la coberta de rajola plana a una vessant (ascendent de nord a sud). Bigues de fusta amb alguna biga de ferro i una biga de formigó. Murs fets de maons i arrebossats, sense pintar. Façana de migdia amb obertura d'entrada (1'6 x 2 m.) en el lateral esquerre. No hi ha porta, sempre està oberta. Finestra a la façana oest. Interior arreglat per fer-hi costellades: llar de foc en una cantonada, taules i bancs, una pica amb aigua que es recull en un dipòsit preparat per rebre aigües pluvials de la coberta. | 08003-375 | Bosc de Can Poch - Nucli Alella Parc | L'any 2007, l'Ajuntament va encarregar un inventari d'arquitectura rural i popular d'Alella on es va incloure aquest element. | 41.5096400,2.2841900 | 440265 | 4595582 | 08003 | Alella | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37514-foto-08003-375-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37514-foto-08003-375-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | 2019-11-20 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | ||||||||||||
| 37515 | Riera d'Alella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riera-dalella | ANGLADA, Ramon; ARMENGOL, Cristina; ASENSIO, Àlex; CLAVELL, Susana; MAÑÀ, Albert i VIDAL, Núria (2008). 'Recordant ... Les veus d'Alella'. Ajuntament d'Alella i Biblioteca Municipal Ferrer i Guàrdia. | XX | El poble d'Alella s'ubica al peu de la serra i a la confluència de dues rieres que en davallen, la de la Coma Fosca, a l'oest, i la de la Coma Clara,a l'est. Ambdues formen la riera d'Alella, que desguassa directament a la mar, dins el terme del Masnou. En el tram més ample s'ha remodelat i canalitzat. A l'altura del Camp de futbol de Masnou, (20 metres snm), s'observen abundància de canyes i sauló (granit descompost format per mica, quars i feldspat). S'ha aterrassat per minimitzar els efectes de les baixades sobtades d'aigua. A l'alçada del camp de futbol d'Alella (140 metres snm), s'ajunta amb la Coma Clara. No està canalitzat. El naixement de la riera és al Coll de Font de Cera a 290 metres respecte el nivell del mar. El seu trajecte va paral·lel a la carretera BP-5002. | 08003-376 | Riera d'Alella | La riera d'Alella i la seva xarxa hidrogràfica era d'importància cabdal coma element vertebrador i ordenador del territori des d'una triple perspectiva: com a via de comunicació, com a via d edesguàs i com a límit de propietat. | 41.4852800,2.3018200 | 441715 | 4592865 | 08003 | Alella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37515-foto-08003-376-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37515-foto-08003-376-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 2153 | 5.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | |||||||||
| 37546 | Pla Especial d'Interès Natural la Conreria - Sant Mateu - Céllecs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pla-especial-dinteres-natural-la-conreria-sant-mateu-cellecs | <p>AA.VV (2001) Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge de La Conreria - Sant Mateu - Céllecs. Inèdit.</p> | <p>La superfície del Parc La Conreria - Sant Mateu - Céllecs dins el terme municipal d'Alella és de 210,73 Ha, però la proposta del nou POUM municipal és ampliar-ho a 229,8 Ha. Els límits del Pla Especial d'Interès Natural (PEIN) dins el terme municipal d'Alella són els següents. En el primer tram, el límit segueix un camí que fa de límit de la zona qualificada com a espai lliure del sòl urbà de Can Magarola, excloent-ne però, aquest i la parcel·la qualificada igualment situada al sud d'aquest camí. Des d'aquí continua pels límits inferiors de les zones qualificades com a 22 (forestal) en el planejament fins arribar al camí que uneix les àrees de carena a Teià i l' indret Font de Cera (s'exclouen les zones 20 i 21) d'aquesta àrea. El límit segueix el camí a l'oest pel seu marge esquerre (incloent-lo) per reprendre després els límits de la zona forestal (22), travessa la carretera i arriba a la urbanització Alella Parc. Envolta aquesta urbanització en direcció oest. A la pedrera (extrem oest de la urbanització), el límit coincideix de nou amb l' establert per a les zones 22 (forestal) i s'exclou la zona 20 (rural). Arriba a la urbanització Mas Coll, envolta els seus límits incloent, però, l'àrea qualificada com a Sistema general d'espais lliures (4) excepte la parcel·la de l'extrem inferior, on s'ubica el dipòsit d'aigua. A ca l'Arrau, el límit inclou l'àrea qualificada com a 22b i exclou la zona qualificada com a 22a situada entre el mas Coll i la urbanització la Coma Fosca. Ascendeix a l'est envoltant la urbanització. Abans d'arribar al terme de Tiana, continua al sud, incloent l'àrea de sistema local d'espais lliures públics (6). En arribar al terme de Tiana, el límit continua al sud-est pel termenal municipal. L'abandona quan aquest se separa dels límits de la urbanització de la Coma Fosca. Descendeix pel límit meridional fins a la cota 150. Continua al sud per aquesta cota. A continuació envolta l'àrea conreada situada a l'oest de la urbanització Nova Alella i, ajustant-se al límit de la zona 22 (forestal), arriba de nou al terme amb Tiana.</p> | 08003-408 | Carretera de Cabrera, 52 1r (Cabrera de Mar, el Maresme). És la seu institucional | <p>L'any 1989, alguns ajuntaments van començar a unir esforços per afrontar els problemes de territori. El 15 de maig de 1992, aquesta coordinació va donar lloc a la creació del Consorci del Parc Serralada Litoral. El Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge de la Conreria - sant Mateu - Céllecs s'ha redactat en desenvolupament del Pla d'espais d'interès natural (PEIN) - decret 328/1992-, el qual ha estat redactat en conformitat amb allò que estableix la Llei 12/1985, d'espais naturals. La Llei 1271985, de 13 de juny, d'espais naturals, crea i regula la figura del Pla d'espais d'interès natural, el qual té per objecte la delimitació i l'establiment de les determinacions necessàries per a la protecció bàsica dels espais naturals, la conservació dels quals ha d'assegurar, d'acord amb els valors científics, ecològics, paisatgístics, culturals, socials, didàctics i recreatius que posseeixen. Es potenciaran segons aquestes finalitats els usos i les activitats agrícoles, ramaderes, forestals, cinegètiques, d'aqüicultura, de pesca, i de turisme rural, principals fonts de vida de la majoria d'habitants d'aquests municipis, s'impulsarà el desenvolupament dels territoris de la zona per tal d'evitar el despoblament rural, i es promouran les activitats descontaminants del medi.</p> | 41.5133400,2.2959700 | 441252 | 4595984 | 08003 | Alella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37546-foto-08003-408-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37546-foto-08003-408-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | El parc és un espai protegit de 4.707,8 hectàrees, repartides entre el Maresme i el Vallès Oriental. És un dels conjunts granítics més rellevants de Catalunya. És característic de la zona els sòls sorrencs saulonosos, formats per la meteorització química del granit. El territori acull importants mostres de presència humana des de la prehistòria fins als nostres dies. El clima del parc és típicament mediterrani, amb una marcada influència marítima al vessant del Maresme i una tendència continental a la vessant del Vallès. El parc s'estén al voltant de tres cims (la Conreria, Sant Mateu i Céllecs) i acull una gran biodiversitat, amb més de 1.800 espècies vegetals i unes 250 espècies d'animals vertebrats. | 2153 | 5.1 | 1785 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | |||||||
| 92837 | Torre dels Encantats | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-dels-encantats | <p><span><span><span>BADOSA, Josep i VIADER, Montse (nn.cc). <em>Un recorregut per Arenys de Mar</em>. Regidoria de Cultura de l’Ajuntament d’Arenys de Mar.</span></span></span></p> <p><span><span><span>ESPRIU i MALAGELADA, Agustí (2010). <em>Aproximació històrica al mite de Sinera</em>. Publicacions de l'Abadia de Montserrat.</span></span></span></p> | XIII-XVII | <p>Torre de guaita situada damunt el turó homònim, a l'oest del terme municipal, a tocar amb Caldes d'Estrac. És una torre de planta circular amb una avantmuralla circular emmerletada. Es tracta d'una construcció del segle XIII reformada al segle XV i envoltada de la muralla del segle XVI.</p> <p>Fou construïda amb pedres del poblat ibèric, que es troba al mateix turó, pels castlans del castell de Montpalau perquè servís de límits del castell i del vescomtat de Cabrera. Les incursions de pirates turcs i barbarescos registrades durant el segle XVI obligaren a fortificar la construcció amb una muralla circular, amb bombarderes; bastida també amb les pedres del poblat ibèric, prenent des de llavors la torre l'aspecte que ha conservat fins ara.</p> <p>Entre 1954 i 1955 la muralla fou renovada. Es desconeix la raó del nom de la torre. Originàriament, tan sols era designada així a Caldetes. A Arenys se'n deia la 'Torre de Caldes'. Sobre l'origen del nom, s'apunten dues raons (Agusti Espriu, 2010, pp. 149): una d'històrica i una altra de llegendària. Segons Josep Maria Pons i Guri prendria el mot 'encantat' qualsevol indret os es trobessin objectes 'estranys', referint-se a les restes del poblat ibèric. L'origen llegendari cal buscar-lo en la llegenda que explica com els veins de Caldes veien formes fantasmagòriques que es passejaven pels merlets de la torre i els seus voltants.</p> | 08006-1 | <p>S'utilitzà com a punt fronterer del comtat i bisbat de Girona, així com de les divisions administratives posteriors, anomenades vegueries i, més tard, dels corregiments borbònics, separats de les terres barcelonines per la riera de Caldes.</p> | 41.5717869,2.5303036 | 460841 | 4602341 | 08006 | Arenys de Mar | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/92837-01p1560821.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/92837-02p1560822.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/92837-03escanear0037.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/92837-04escanear0041.jpg | Legal | Medieval|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | BCIN | 2023-11-13 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | No s'ha pogut accedir a la finca. | 85|94 | 45 | 1.1 | 1760 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | |||||||
| 92883 | Barraca de vinya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-232 | <p><span><span><span>BADOSA, J; DOÑATE, C; MESTRE, F; RABELLA, J; RAMIS, C i RIBA, J.M. (1972). Treball – Inventari sobre el patrimoni artístico-arquitectònic d’Arenys de Mar, segles XVI-XX. Inèdit.</span></span></span></p> <p><span><span><span>BADOSA, Josep i MILÀ, Salvador (1990). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Ajuntament d’Arenys de Mar; Aprovat pel Ple en data 22 de març de 1990.</span></span></span></p> <p> </p> | XIX | <p>Barraca de vinya de planta rectangular i coberta de volta. A la façana, orientada a migdia, s'obre una petita porta d'entrada i un respirall al damunt en forma de creu. A l'angle sud-est s'observa el fumeral d'una xemeneia. Està totalment arrebossada i pintada de blanc.</p> | 08006-44 | Camí vell del mal temps, parc. 25 | <p>És un dels pocs testimonis que es conserven a Arenys de Mar de l'època on la vinya era el conreu dominant de la comarca. Un conreu que amb l'arribada de la fil·loxera anà desapareixent paulatinament i, només en algunes zones, s'ha recuperat.</p> <p>Estava dins la finca de Can Noguera, situada més avall del mateix carrer, quan els camps eren plens de vinya.</p> | 41.5846882,2.5614399 | 463444 | 4603759 | 08006 | Arenys de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/92883-01dsc0144.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/92883-02dsc0146.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/92883-03p1560556.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/92883-04p1560560.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | BCIL | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Està situada al costat mateix del mur de delimitació de la finca amb el vial de la urbanització. | 119|98 | 45 | 1.1 | 1761 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | ||||||
| 92911 | Escalons i camí del Paraiso | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escalons-i-cami-del-paraiso | <p><span><span><span>BADOSA, J; DOÑATE, C; MESTRE, F; RABELLA, J; RAMIS, C i RIBA, J.M. (1972). Treball – Inventari sobre el patrimoni artístico-arquitectònic d’Arenys de Mar, segles XVI-XX. Inèdit.</span></span></span></p> <p><span><span><span>BADOSA, Josep i MILÀ, Salvador (1990). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Ajuntament d’Arenys de Mar; Aprovat pel Ple en data 22 de març de 1990.</span></span></span></p> <p><span><span><span>PONS i GURI, Josep M. (1999). <em>Quan nasqué, s'emancipà i s'organitza una vila (Arenys de Mar, 1574-1720)</em>. Pagès editors i Ajuntament d'Arenys de Mar.</span></span></span></p> | XIX | <p>Vial que connecta l'accés a la finca 'El Paraiso' amb el carrer del professor Castelló.Tot i el fort pendent de l'indret, els esglaons es disposen seguint el traçat del camí, que pren forma de zig-zag vertical amb dues parts sortints i una entrant. Els esglaons, formats amb fragments de pedra, presenten pendent suau, de poc gruix però amplada pronunciada. Al seu voltant s'hi disposa vegetació, una barana de ferro i un mur d'obra de que recorre tot el perímetre del conjunt.</p> | 08006-69 | Carrer del professor Castelló, s/n. | 41.5834644,2.5497749 | 462471 | 4603628 | 08006 | Arenys de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/92911-02dsc0141.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/92911-03dsc0142.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/92911-04dsc0135.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Altres | Inexistent | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 46 | 1.2 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | ||||||||
| 92913 | Penya del Mal Temps | https://patrimonicultural.diba.cat/element/penya-del-mal-temps | <p>BADOSA, J; DOÑATE, C; MESTRE, F; RABELLA, J; RAMIS, C i RIBA, J.M. (1972). Treball – Inventari sobre el patrimoni artístico-arquitectònic d’Arenys de Mar, segles XVI-XX. Inèdit.</p> <p>BADOSA, Josep i MILÀ, Salvador (1990). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Ajuntament d’Arenys de Mar; Aprovat pel Ple en data 22 de març de 1990.</p> | XX | El planejament de 1990 pretenia mantenir les visuals existents, però és una zona molt urbanitzada. | <p>El turó o penya del Mal Temps és una elevació ubicada a llevant de la riera, just enfront el port, de 60 metres d'alçada snm. Una via principal, anomenada carrer del Mirador del Mal Temps, circumda el turó, amb inici i final a la plaça del Mal Temps. És un carrer asfaltat amb vistes al nucli urbà i al mar que el planejament de 1990 especifica que 'cal evitar qualsevol tipus d'edificació que pogués privar les visuals existents ja prou malmeses pels dos edificis singulars construïts fa uns anys ran de penya'.</p> <p>En relació a la penya d'aquest turó i d'altres del municipi, el planejament de 1990 especifica que caldria mantenir-les sense edificacions 'procurant fer cedir aquests terrenys en els quals es pogués fer un passeig de ronda o bé dedicar-los a l'esbarjo de la població'.</p> | 08006-71 | Turó del Mal Temps | 41.5803548,2.5558850 | 462979 | 4603280 | 08006 | Arenys de Mar | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/92913-02dsc3336.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/92913-03dsc3338.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | Inexistent | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 2153 | 5.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | |||||||
| 93778 | Col·legi Cassà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/collegi-cassa | <p><span><span><span>BADOSA, J; DOÑATE, C; MESTRE, F; RABELLA, J; RAMIS, C i RIBA, J.M. (1972). Treball – Inventari sobre el patrimoni artístico-arquitectònic d’Arenys de Mar, segles XVI-XX. Inèdit.</span></span></span></p> <p><span><span><span>BADOSA, Josep i MILÀ, Salvador (1990). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Ajuntament d’Arenys de Mar; Aprovat pel Ple en data 22 de març de 1990.</span></span></span></p> <p><span><span><span>MANCIÑEIRAS, Juan Antonio; PARÉS, Manel i CASADEMONT, Ricard (2014). Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic d’Arenys de Mar. Ajuntament d’Arenys de Mar (pendent d’aprovació).</span></span></span></p> <p><span><span><span>PONS i GURI, Josep M. (1999). <em>Quan nasqué, s'emancipà i s'organitza una vila (Arenys de Mar, 1574-1720)</em>. Pagès editors i Ajuntament d'Arenys de Mar.</span></span></span></p> | XIX-XX | <p>Gran edifici construït amb finalitats educatives, de planta rectangular, situat al carrer de Sant Pere. Consta de planta baixa i pis i la façana principal ocupa un bon tram del carrer. S'organitza, quant a la composició, a partir de diversos eixos de verticalitat definits, sobretot, per les finestres que repeteixen, majoritàriament, un mateix patró ornamental. Tenen un recreixement emmarcant-les, on a la part de la llinda s'hi afegeix un tema floral central. A la part baixa de la zona dels brancals hi trobem dos aplics florals.</p> <p>El parament té un doble tractament. A la part baixa, l'arrebossat és rugós, a modus de sòcol protector. Després és tot llis, pintat de color crema. El coronament de la façana és una cornisa volada, suportada per una sèrie de mènsules decorades. El capcer està presidit per un petit frontó on es pot llegir una inscripció, tapada parcialment per una reixa protectora. Es pot llegir ESCUELAS, a sota podria posar CATOLICAS.</p> <p> </p> <p> </p> | 08006-256 | Carrer de Sant Pere, núm. 43 | <p>Edifici escolar promogut pel 'Patronat de les Escoles Catòliques del Marqués de la Quadra', que l'any 1905 rebé les rendes del llegat de Joan Baptista Cassà, que van ser dedicades al seu sosteniment.</p> <p>Els Germans Gabrielistes s'hi van encarregar fins l'any 1969 i després se'n va fer càrrec la parròquia. </p> | 41.5800400,2.5473900 | 462270 | 4603249 | 08006 | Arenys de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93778-01dsc9920.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93778-02dsc9914.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93778-03dsc9919.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93778-04dsc9915.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93778-05p1560333.jpg | Inexistent | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | Inexistent | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 102|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | |||||||
| 93818 | Torre dels Encantats | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-dels-encantats-1 | <p><span><span><span>AA.VV (2004).<em>El poblat ibèric de la Torre dels Encantats</em>; catàleg de l’exposició. Arenys de Mar: Museu d’Arenys de Mar.</span></span></span></p> <p><span><span><span>AA.VV (2013). <em>Catàleg dels materials arqueològics de la Torre dels Encantats</em>; catàleg de l’exposició. Arenys de Mar: Ajuntament d'Arenys de Mar - Museu d’Arenys de Mar.</span></span></span></p> <p><span><span><span>BRUGUERA RIERA, Ramon (2004) El poblat ibèric de la Torre dels Encantats: síntesi històrica; dins AA.VV .<em>El poblat ibèric de la Torre dels Encantats</em>; catàleg de l’exposició. Arenys de Mar: Museu d’Arenys de Mar, pp. 5-11.</span></span></span></p> <p><span><span><span>GENERALITAT DE CATALUNYA (2008). Inventari del patrimoni arqueològic d’Arenys de Mar. [consulta en línia a: <a href='https://invarque.cultura.gencat.cat/search-result'><span><span>https://invarque.cultura.gencat.cat/search-result</span></span></a> el 21 de febrer de 2023].</span></span></span></p> <p><span><span><span>MASÓ, Felip (2013). Les veus del poblat. Historiografia i estudis sobre la Torre dels Encantats; dins AA.VV. <em><span>Catàleg dels materials arqueològics de la Torre dels Encantats</span></em>; catàleg de l’exposició. Arenys de Mar: Ajuntament d'Arenys de Mar - Museu d’Arenys de Mar; pp. 16-23.</span></span></span></p> <p><span><span><span>SALARICH, Joaquim (1882). <em>Apuntes para la historia de Caldas de Estrach</em>. Barcelona</span></span></span></p> | V aC - XV dC | Tot i que algunes pedres del jaciment es van reutilitzar per construir la torre de guaita i l'any 1937/38 per camuflar els búnquers de la platja de La Musclera. | <p><span><span><span>Restes d'un poblat ibèric de grans dimensions, amb una torre medieval al mig, documentat a partir de les intervencions realitzades a finals del segle XIX per Salarich i Pel<span><span><span><span><span><span>licer. Posteriorment, entre 1930 i 1960, s'hi realitzaren diferents intervencions, dutes a terme, entre d'altres, per J.M. Pons Guri i M. Ribas. </span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>Durant aquestes intervencions es varen documentar les restes de les habitacions del poblat, i la muralla d'aquest. També es documentaren sis sitges de grans dimensions, avui destruïdes. Entre els materials que s'hi recuperaren, segons Salarich, s'hi van documentar una dracma emporitana, ceràmica hel·lenística, i 42 pesos de teler. També es documentaren urnes cineràries. Aquest poblat fortificat, fou parcialment destruït els anys 1932 i 1942 quan s'hi instal·laren algunes bateries costeres i s'extragueren pedres del poblat per a la seva construcció. Aquells treballs afectaren els sectors meridionals i sud-oriental del poblat així com la muralla nord que fou totalment arrasada. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Es desconeix si la construcció de la torre medieval va destruir part del poblat ibèric, atès que no s'hi ha fet mai cap intervenció arqueològica, encara que cal suposar que, degut a la proximitat d'aquest, es devien aprofitar pedres del mateix per bastir la torre. Tenint en compte les característiques de les troballes, podem parlar de l'existència, al cim del turó de la Torre dels Encantats, d'un poblat ibèric que cronològicament podríem situar, en funció dels materials documentats durant les diferents intervencions, entre finals dels segle IV i el segle III aC, pervivint durant l'època romana republicana. Encara que s'ha parlat de l'existència en aquesta àrea de restes d'època romana, només Pons Guri en la seva publicació de 1938 cita la troballa de diferents objectes de terrissa i vidre romans i una moneda d'època republicana. </span></span></span></p> | 08006-266 | Turó de la Torre dels Encantats | <p>El descobridor d'un poblat ibèric al Turó de la Torre dels Encantats fou el vigatà Joaquim Salarich i Verdaguer, que a l'any 1881, faria la primera intervenció i organitzaria una visita pels socis excursionistes de La Catalanista, el 5 de juliol de 1881. Ho expliquen detalladament Ramon Bruguera (2004) i Felip Masó (2013). Fins als anys trenta del segle XX no es reprendrien les intervencions arqueològiques. Aquest cop de la mà de Josep Maria Pons i Guri. La Guerra Civil espanyola ho interrompria; però als anys 40 i 50 es reprendrien les tasques de recerca. Les campanyes més importants dirigides per J. M Pons i Guri serien les de l'any 1949-50 i la de l'any 1957, codirigida amb E. Ripoll. Des de llavors no s'ha fet cap altra intervenció arqueològica. En els article citats podeu trobar una àmplia bibliografia de les troballes.</p> <p><span><span><span>Durant la prospecció efectuada el 2008, amb motiu de la revisió de la carta arqueològica del Maresme, es constatà la conservació de part de la muralla del sector oest. També es van poder veure algunes restes d'habitacions descobertes a través de les diferents excavacions realitzades, encara que siguin poc visibles pel seu abandonament i per la vegetació que hi ha crescut.</span></span></span></p> | 41.5716143,2.5305328 | 460860 | 4602321 | 08006 | Arenys de Mar | Restringit | Bo | Legal | Romà|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Altres | Inexistent | 2023-11-13 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | L'accés al jaciment es fa des del centre urbà de Caldes d'Estrac, per la riera d'aquesta població. Cal agafar el carrer dels Pins d'en Selva, fins accedir al cim del turó. Un cop s'arriba a les últimes cases edificades, cal seguir a peu fins el jaciment. La zona on s'ubica el jaciment es localitza al cim del turó de la Torre dels Encantats, una zona de bosc i matolls al vessant nord, i una zona enjardinada al vessant sud. No és accessible al públic. | 83|85 | 1754 | 1.4 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | ||||||
| 93819 | Sant Pere Avanto | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-pere-avanto | <p><span><span><span>AA.VV (1995). Autopistes i arqueologia. Memòries de les excavacions en la prolongació de l’autopista A-19. Barcelona: Generalitat de Catalunya i ACESA.</span></span></span></p> <p><span><span><span>GENERALITAT DE CATALUNYA (2008). Inventari del patrimoni arqueològic d’Arenys de Mar. [consulta en línia a: <a href='https://invarque.cultura.gencat.cat/search-result'><span><span>https://invarque.cultura.gencat.cat/search-result</span></span></a> el 21 de febrer de 2023].</span></span></span></p> | VII aC- XV dC | Es desconeix el seu estat actual de conservació ja que els sondejos fets només permeteren documentar ceràmica en superfície. | <p><span><span><span>Jaciment d'època iberoromana i medieval identificat durant la realització de la carta arqueològica del Maresme l’any 1987, a partir de la troballa de ceràmiques romanes en superfície. Entre els materials documentats s'hi trobaven fragments d’àmfora indeterminada, comuna ibèrica i romana i grisa medieval. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Atesa l'escassetat tipològica del material i l'àrea sondejada, no es pot especificar el tipus de jaciment ni acotar més acuradament l'adscripció cronològica. Encara que tenint en compte les característiques de les troballes, podem parlar de la hipotètica existència en aquest indret d'alguna estructura, tipus sitja, que podria estar relacionada amb el jaciment del Turó dels Encantats. Cronològicament, a partir de les restes ceràmiques documentades, aquest espai s'hauria ocupat en època ibèrica, perdurant en època romana i una reocupació en època medieval. </span></span></span></p> | 08006-267 | Al marge meridional de l'autopista C-32, al costat del pont que la creua, abanda i banda del camí del Remei. | <p><span><span><span>Durant les obres de realització de l'autopista del Maresme C-32, l’any 1992, es van fer 20 cales de sondatge amb resultat negatiu.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Durant la prospecció efectuada el 2008, amb motiu de la revisió de la carta arqueològica del Maresme, no es documentaren, en el lloc, cap tipus de restes arqueològiques, mobles ni immobles.</span></span></span></p> <p> </p> <p> </p> | 41.5775235,2.5278854 | 460643 | 4602978 | 08006 | Arenys de Mar | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93819-01p1570852.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93819-02p1570846.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93819-03p1570847.jpg | Inexistent | Romà|Medieval|Ibèric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Altres | Inexistent | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | L'accés al jaciment es fa des del nucli urbà de Caldes d'Estrac cap a la urbanització Andersen, pel carrer que dona al camí del Remei. Al costat del pont que creua l'autopista del Maresme C-32. La zona on s'ubica el jaciment es documenta al marge sud de l'autopista del Maresme C-32, al costat del pont que la creua, a banda i banda del camí del Remei. Zona de bosc i matolls. La part oest del jaciment a sofert rebaixos i una part està conreada. | 83|85|81 | 1754 | 1.4 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | |||||
| 93820 | Vall de Maria; Can Linati | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vall-de-maria-can-linati | <p><span><span><span>ALMAGRO, M; SERRA RÀFOLS, J de C; COLOMINAS, J. (1945). Carta Arqueológica de España: Barcelona; Madrid: Instituto Diego Velázquez CSIC.</span></span></span></p> <p><span><span><span>ALSIUS ,P. (1898). La Vall de Maria; dins RAAAB, I. Banyoles.</span></span></span></p> <p><span><span><span>BARRAL, Xavier (1978). <em>Les mosaiques romaines et médiévales de la regió Laietana (Barcelona et ses environs)</em>. Barcelona: Universitat de Barcelona.</span></span></span></p> <p><span><span><span>ESTRADA, Josep (1969). <em>Vías y poblamiento romano en el territorio del àrea metropolitana de Barcelona</em>. Barcelona: Comisión de urbanismo, 65.</span></span></span></p> <p><span><span><span>FITA, F.(1885). Estudios históricos; dins Butlletí de l’Acadèmia de la Història.</span></span></span></p> <p><span><span><span>GENERALITAT DE CATALUNYA (2008). Inventari del patrimoni arqueològic d’Arenys de Mar. [consulta en línia a: <a href='https://invarque.cultura.gencat.cat/search-result'><span><span>https://invarque.cultura.gencat.cat/search-result</span></span></a> el 21 de febrer de 2023].</span></span></span></p> <p><span><span><span>GORGES, J.G (1979). <em>Les villes hispano-romaines: Inventaire et problemàtiques archéologique</em>. París: Université de Bordeaux.</span></span></span></p> <p><span><span><span>PELLICER, J.M. (1887). <em>Estudios histórico-arqueológicos sobre Iluro</em>. Mataró.</span></span></span></p> <p><span><span><span>PLA CARGOL, C.F. J (1949). <em>Comisión provincial de monumentos de Gerona. Un siglo de actuación</em>; dins Memòria Anales del Instituto de Estudios Gerundenses, VI. Girona.</span></span></span></p> <p><span><span><span>PONS GURI, J.M. (1938). Notes per a l’arqueologia del Maresme; dins Butlletí de l'Associació Excursionista de Catalunya, pp. 48.</span></span></span></p> <p><span><span><span>SERRA RÀFOLS, j DE c (1928). <em>Forma Conventus tarraconensis</em>; dins Memòria, vol. I, fasc. 4. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans, pp. 69.</span></span></span></p> | II aC - V dC | Parcialment destruït. | <p><span><span><span>Jaciment d’època romana, segurament un hàbitat que fou excavat l’any 1931. La intervenció arqueològica permeté documentar dos paviments, un d'opus testaceum i l<span><span><span><span><span><span>'altre de reticulatum. També es va documentar un forn, al marge sud-est, i canalitzacions d'aigua. Totes aquestes estructures van ser destruïdes segons X. Barral (1978) el mateix 1931. </span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>L’any 1987 es va realitzar una intervenció arqueològica que va descobrir un dipòsit amb parets de maons revestits d'opus signinum, amb un paviment d'opus reticulatum en tota la superfície, que presenta un desnivell progressiu intencionat. També es va documentar un abocador. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Tota la zona del dipòsit es va cobrir amb sauló, conservant-lo. Malgrat aquestes mesures protectores l'àrea es va urbanitzar i en l'actualitat l'espai del jaciment és ocupat per un càmping: 'El Carlitos'. Segons el material que es conserva, i les notícies de les troballes que es van observar a principis de segle passat, es pot establir l'existència d'una vil·la romana. De manera concreta, les restes estructurals, restes de mosaics, conservades en diferents museus, semblen pertànyer a la pars urbana d'aquest establiment. Cronològicament, a partir de les restes ceràmiques documentades i la informació de què es disposa, aquest espai s'hauria ocupat en època romana sense poder-ne acotar més la seva datació. </span></span></span></p> | 08006-268 | Carrertera N-II PK 659 | <p><span><span><span>Jaciment documentat abans de 1885 per Fidel Fita, que va trobar-hi ceràmica, monedes i restes de mosaics d'opus tessellatum i d'opus sectile. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Durant la prospecció efectuada el 2008, amb motiu de la revisió de la carta arqueològica del Maresme, no s'ha documentat cap resta arqueològica ja que la zona està plenament urbanitzada pel càmping 'El Carlitos'. Es desconeix si durant la urbanització del càmping es varen destruir les restes del dipòsit documentat l'any 1987.</span></span></span></p> | 41.5852279,2.5693631 | 464105 | 4603816 | 08006 | Arenys de Mar | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93820-02p1570278.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93820-03p1570275.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93820-04dsc0866.jpg | Inexistent | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Altres | Inexistent | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | L'accés al jaciment es fa des de la carretera N-II, un cop passat el nucli urbà d'Arenys de Mar en direcció cap a Canet de Mar, abans d'arribar al PK 659. L'àrea on s'ubica el jaciment es documenta al cantó nord de la carretera, on actualment hi ha el càmping 'El Carlitos'. Zona totalment urbanitzada i rebaixada per les diverses obres del càmping. | 83 | 1754 | 1.4 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | |||||
| 93821 | Can Lloberas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-lloberas-0 | <p><span><span><span>ESTRADA, Josep (1969). <em>Vías y poblamiento romano en el territorio del àrea metropolitana de Barcelona</em>. Barcelona: Comisión de urbanismo, 65.</span></span></span></p> <p><span><span><span>GENERALITAT DE CATALUNYA (2008). Inventari del patrimoni arqueològic d’Arenys de Mar. [consulta en línia a: <a href='https://invarque.cultura.gencat.cat/search-result'><span><span>https://invarque.cultura.gencat.cat/search-result</span></span></a> el 21 de febrer de 2023].</span></span></span></p> <p><span><span><span>PONS GURI, J.M. (1938). Notes per a l’arqueologia del Maresme; dins Butlletí de l'Associació Excursionista de Catalunya, pp. 48.</span></span></span></p> | II aC. - V dC. | Es desconeix el seu estat de conservació actual. | <p><span><span><span>Jaciment d'època romana documentat al primer quart del segle XX, quan es varen trobar a la zona on s'ubica el jaciment, alguns fragments de <em>tègula </em>i ceràmica romana indeterminada<span><span><span><span><span><span>, així com fragments de plom treballat. </span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>Segons J.M. Pons Guri, que publicà la noticia el 1938, es podrien interpretar aquelles troballes com a restes de sepultures romanes, sense concretar res més respecte els materials ceràmics que ell mateix esmenta. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Atesa l'escassa diversitat tipològica del material no es pot especificar el tipus de jaciment ni acotar més acuradament l'adscripció cronològica. Tota la zona està ocupada per hivernacles, i s'hi han efectuat moviments de terres per adequar els camps als conreus.</span></span></span></p> | 08006-269 | Entre el Rial Llarg i el Rial d'en Navarra, per sota la C-32 | <p><span><span><span>L’any 1987, quan es va realitzar la carta arqueològica del Maresme, no es varen identificar materials arqueològics en superfície.</span></span></span></p> | 41.5778004,2.5320750 | 460993 | 4603007 | 08006 | Arenys de Mar | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93821-02dsc1935.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93821-03p1570824.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93821-04p1570815.jpg | Inexistent | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Altres | Inexistent | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | L'accés al jaciment es fa des de la carretera N-II, al PK 665, sortint pel lateral que porta a la zona comercial. En aquest punt cal agafar el rial Llarg, i seguir aquest camí uns 900 metres fins arribar a la finca de can Lloberes, just abans de travessar l'autopista C-32. La zona on s'ubica el jaciment es tracta d'una explotació agropecuària a la finca de can Lloberes, entre el rial Llarg i el rial d'en Navarra. | 83 | 1754 | 1.4 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | |||||
| 93822 | Carrer d'Amunt; Carrer d'Andreu Guri | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-damunt-carrer-dandreu-guri | <p><span><span><span>ALMAGRO, M; SERRA RÀFOLS, J de C; COLOMINAS, J. (1945). Carta Arqueológica de España: Barcelona; Madrid: Instituto Diego Velázquez CSIC.</span></span></span></p> <p><span><span><span>BADOSA, Josep i MILÀ, Salvador (1990). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Ajuntament d’Arenys de Mar; Aprovat pel Ple en data 22 de març de 1990.</span></span></span></p> <p><span><span><span>GENERALITAT DE CATALUNYA (2008). Inventari del patrimoni arqueològic d’Arenys de Mar. [consulta en línia a: <a href='https://invarque.cultura.gencat.cat/search-result'><span><span>https://invarque.cultura.gencat.cat/search-result</span></span></a> el 21 de febrer de 2023].</span></span></span></p> <p><span><span><span>MADOZ, P. (1854). <em>Diccionario geográfico - estadístico - histórico de España y sus posesiones de ultramar.</em></span></span></span></p> <p><span><span><span>PONS GURI, J.M. (1938). Notes per a l’arqueologia del Maresme; dins Butlletí de l'Associació Excursionista de Catalunya, pp. 48.</span></span></span></p> | II aC. - V dC. | Es desconeix l'estat actual del jaciment, ja que es troba urbanitzat en la seva totalitat. | <p><span><span><span>Jaciment d'època romana documentat arran de l'aparició de dos sepulcres: un amb obra de maçoneria, el qual contenia un sarcòfag de plom, i un altre construït amb <em>tègules</em></span></span></span><span><span><span><span><span><span>.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>Ateses les característiques de les troballes, podem parlar de la hipotètica existència, en un indret proper a aquest carrer, d'alguna zona de necròpolis associada amb algun assentament romà de característiques indeterminades. Cronològicament, a partir de les restes documentades, aquest possible espai de necròpolis s'hauria ocupat en època romana, sense poder acotar més acuradament l'adscripció cronològica. </span></span></span></p> | 08006-270 | Carrer d'Andreu Guri, abans conegut com carrer d'Amunt (i no de munt). | <p><span><span><span>No es pot concretar la data de les troballes, només es coneix que va ser a finals del segle XIX o principis del segle XX.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Durant la prospecció efectuada el 2008, amb motiu de la revisió de la carta arqueològica del Maresme, no es va documentar cap resta arqueològica ja que la zona està totalment urbanitzada. Es va observar, però, que aquest carrer s'ha urbanitzat de nou i s'ha realitzat una canalització de clavegueram nova sense que consti cap seguiment arqueològic.</span></span></span></p> | 41.5795520,2.5502028 | 462504 | 4603194 | 08006 | Arenys de Mar | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93822-02p1570930.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93822-03p1570931.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93822-04p1570932.jpg | Legal | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Altres | Inexistent | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | L'accés al jaciment es fa des del nucli urbà d'Arenys de Mar, per la riera del Bisbe Pol, a la banda est. El carrer d’Amunt, actualment carrer d'Andreu Guri, presenta un traçat sinuós perpendicular a la riera. El jaciment no es pot ubicar amb exactitud a causa de la manca d'informació precisa. L'àrea està totalment urbanitzada des de principis de segle XX. | 83 | 1754 | 1.4 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | |||||
| 93824 | Horta Fassina; Can Fassina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/horta-fassina-can-fassina | <p><span><span><span>AA.VV (1995). Autopistes i arqueologia. Memòries de les excavacions en la prolongació de l’autopista A-19. Barcelona: Generalitat de Catalunya i ACESA.</span></span></span></p> <p><span><span><span>GENERALITAT DE CATALUNYA (2008). Inventari del patrimoni arqueològic d’Arenys de Mar. [consulta en línia a: <a href='https://invarque.cultura.gencat.cat/search-result'><span><span>https://invarque.cultura.gencat.cat/search-result</span></span></a> el 21 de febrer de 2023].</span></span></span></p> <p><span><span><span>MALUQUER DE MOTES, Joan (1986). <em>Arquitectura i urbanisme ibèrics a Catalunya</em>. Barcelona: Universitat de Barcelona, Institut d’Arqueologia ni Prehistòria.</span></span></span></p> <p><span><span><span>PONS GURI, J.M. (1933). Una nova estació ibèrica al Maresme; dins Diari de Mataró, núm. 2918, pp. 3 [Reproduït a La Veu de Catalunya, núm. 11497 (19 d’abril 1933) p. 5].</span></span></span></p> <p><span><span><span>PONS GURI, J.M. (1938). Notes per a l’arqueologia del Maresme; dins Butlletí de l'Associació Excursionista de Catalunya, pp. 48.</span></span></span></p> <p><span><span><span>SANMARTÍ i GRECO, Joan (1987). La Laietana ibèrica. Estudi d’arqueologia i d’història. Barcelona: Universitat de Barcelona.</span></span></span></p> <p> </p> | III aC. - I dC. | Parcialment destruït. | <p><span><span><span>Jaciment d'època ibèrica i romana identificat l'an<span><span><span><span><span><span>y 1912. Durant unes obres, es van documentar una sèrie de sitges d'època ibèrica i romana. Aquestes foren destruïdes l’any 1920 (es va recollir ceràmica comuna ibèrica, campaniana i pondera). Segons el propietari de la finca, a la zona on sortiren les sitges (davant de la casa, cap el Sud) no hi queda res, ja que el terreny fou rebaixat fins a nivell geològic. </span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>L'any 1992, amb motiu de la construcció de l'autopista C-32, la zona nord-oest de la finca, va ser prospectada i excavada. En un sondatge varen aparèixer quatre sitges: </span></span></span></p> <p><span><span><span>1. Sitja escapçada, de planta circular i secció ovoïdal. En el seu interior es van documentar fragments d'àmfora ibèrica, àmfora itàlica, ceràmica oxidada i grisa ibèrica feta a torn. </span></span></span></p> <p><span><span><span>2. Sitja on es va trobar ceràmica ibèrica oxidada feta a torn, ceràmica feta a mà, un fragment informe de ceràmica campaniana B. </span></span></span></p> <p><span><span><span>3. Sitja de parets verticals, al seu interior es va trobar poc material arqueològic. </span></span></span></p> <p><span><span><span>4. Fons arrodonit de sitja, que presentava poc material ceràmic, ceràmica campaniana A i B, ceràmica de parets fines, àmfora itàlica, ceràmica a torn oxidada, àmfora tarraconense i ceràmica grisa ibèrica. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Aquestes sitges, un cop excavades i documentades, foren destruïdes al efectuar els rebaixos per la construcció de l'autopista C-32. Atesa la diversitat tipològica del material, tant el que es va documentar durant l'excavació de 1992, com el que es va recollir a principis del segle XX, pot permetre situar cronològicament el jaciment des de finals del segle III aC. fins a inicis del segle I dC. Segons les característiques de les troballes es pot parlar de l'existència en aquest indret d'un camp de sitges que podria estar relacionat amb un element de producció més complex que, actualment, desconeixem. </span></span></span></p> | 08006-272 | Horta fassina | <p><span><span><span>Durant la prospecció efectuada el 2008, amb motiu de la revisió de la carta arqueològica del Maresme, no es va documentar material arqueològic en superfície, ja que la zona ha patit grans obres i serveis que han transformat la seva morfologia. Tot i això, cal pensar que el jaciment encara es conserva al sud de l'autopista C-32.</span></span></span></p> | 41.5926905,2.5626469 | 463550 | 4604647 | 08006 | Arenys de Mar | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93824-01p1580067.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93824-02p1580075.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93824-03p1580077.jpg | Legal | Romà|Ibèric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Altres | Inexistent | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | L'accés al jaciment es fa des del nucli urbà de Canet de Mar. Des de l'avinguda Via Cannetum cal agafar el camí de Canet de Mar cap a Arenys de Munt. El jaciment està als voltants de la casa Can Fassina, al costat del pont que creua l'autopista del Maresme C-32. La zona on s'ubica el jaciment es documenta al marge sud de l'autopista del Maresme C-32, als camps de conreu de la finca de Can Fassina. La part sud està rebaixada fins al geològic, la banda oest també està conreada i al nord està l'autopista, el camí a Canet de Mar i altres serveis. | 83|81 | 1754 | 1.4 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | |||||
| 93825 | Can Deri | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-deri-0 | <p><span><span><span>GENERALITAT DE CATALUNYA (2008). Inventari del patrimoni arqueològic d’Arenys de Mar. [consulta en línia a: <a href='https://invarque.cultura.gencat.cat/search-result'><span><span>https://invarque.cultura.gencat.cat/search-result</span></span></a> el 21 de febrer de 2023].</span></span></span></p> | VI - I aC. | Es desconeix la situació actual del jaciment. | <p><span><span><span>Jaciment d'època ibèrica identificat a partir de les troballes efectuades durant la realització de la Carta arqueològica a l'any 1989, quan en uns camps d'arbres conreats,<span><span><span><span><span><span> just per sobre del camí que porta a la nàutica Dalmau, des de la carretera d'Arenys de Mar a Sant Celoni B-511, es localitzaren, de manera dispersa, abundants fragments rodats de ceràmica ibèrica. </span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>No s'hi va observar cap estructura. Ateses les característiques de les troballes i l'escassa diversitat tipològica del material no es pot especificar el tipus de jaciment ni acotar més acuradament l'adscripció cronològica. </span></span></span></p> | 08006-273 | Entre el Rial de Sa Clavella, al límit del terme d'Arenys de Munt, pel nord, i la nàutica Dalmau, pel sud. | <p><span><span><span>Durant la prospecció efectuada el 2008, amb motiu de la revisió de la carta arqueològica del Maresme, es va confirmar la presència en superfície de ceràmiques comunes ibèriques molt rodades prop del rial de Sa Clavella. Es va prospectar la part més alta de la zona del jaciment i no s'hi documentaren ni materials ni restes d'estructures arqueològiques.</span></span></span></p> | 41.5872541,2.5358087 | 461309 | 4604055 | 08006 | Arenys de Mar | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93825-02p1580943.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93825-03p1580940.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93825-04p1580947.jpg | Legal | Ibèric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Altres | Inexistent | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | L'accés al jaciment es fa des de la carretera d'Arenys de Mar a Sant Celoni B-511. Al PK 1,450, un cop creuada l'autopista C-32, cal girar a l'esquerra pel nus viari i agafar un camí cap a l'oest que porta a la nàutica Dalmau. La zona on s'ubica el jaciment es documenta en un camp de conreu propietat de la finca Deri, entre el rial de Sa Clavella, el límit de terme amb Arenys de Munt, pel nord, i la nàutica Dalmau pel sud. | 81 | 1754 | 1.4 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | |||||
| 93826 | Can Mils | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-mils | <p><span><span><span>GENERALITAT DE CATALUNYA (2008). Inventari del patrimoni arqueològic d’Arenys de Mar. [consulta en línia a: <a href='https://invarque.cultura.gencat.cat/search-result'><span><span>https://invarque.cultura.gencat.cat/search-result</span></span></a> el 21 de febrer de 2023].</span></span></span></p> | XVIII-XX | Parcialment destruït. | <p><span><span><span>Jaciment d'època moderna identificat l'any 2001, durant el seguiment arqueològic dels rebaixos realitzats als horts de la masia de Can Mils. Aquest seguiment permeté documentar restes òssies correspon<span><span><span><span><span><span>ents a diverses inhumacions. A partir de l'excavació arqueològica de les restes, es van documentar 14 individus distribuïts en 5 fosses. </span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>Els límits d'aquestes fosses es varen poder determinar a partir de l'excavació de les restes durant el rebaix de les terres. Això fa que no es pugui descartar l'existència de més enterraments als espais entre les diferents fosses documentades o als entorns d'aquestes. Dels 14 individus recuperats, 13 estaven en connexió anatòmica, mentre que el restant estava amb connexions parcials. També es recuperaren, durant la intervenció, restes òssies disperses que podrien correspondre a un o més individus. Per les dimensions i característiques dels ossos, sembla que es tractarien d'individus d'edat jove o adulta, sense poder determinar clarament el seu sexe. L'orientació dels cossos era est-oest, combinant-se individus amb el cap a l'est i d'altres amb el cap a l'oest. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La cronologia d'aquestes inhumacions es pot determinar a partir dels materials arqueològics recuperats a l'interior del rebliment de les fosses, així com del material recuperat a l'estrat que tallaven aquestes. Aquests materials, bàsicament ceràmica vidrada, indicarien una cronologia que aniria des del segle XVIII fins a inicis del segle XIX. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Per la característica de les inhumacions i pel fet que estiguin en un mateix nivell i tallant el mateix estrat, es pot dir que correspondrien a enterraments realitzats en el mateix moment cronològic. El fet que els enterraments no es localitzin a la zona del cementiri de la població o prop d'alguna església, i que a l'hora de col·locar els individus s'hagués tingut molt poca cura, indicaria que podria tractar-se o bé d'inhumacions corresponents a morts produïdes per un conflicte bèl·lic, per algun tipus d'accident, o bé per una epidèmia, encara que al no documentar-se l'existència de calç relacionada amb les inhumacions podria descartar aquest fet. </span></span></span></p> <p><span><span><span>L'any 2015 es va realitzar un anàlisi forense i carboni 14 de les restes trobades i es va determinar que havien mort probablement en un conflicte bèlic. Francesc Forn afirma que són membres del somatent arenyenc que van ser ajusticiats per les tropes borbòniques. </span></span></span>Aquesta anàlisi no ha pogut determinar amb exactitud la datació dels ossos, i planteja 3 períodes possibles, essent el de la Guerra del Francès (1808-1814), el que té un percentatge de probabilitat més elevat.</p> | 08006-274 | Can Mils | <p><span><span><span>Durant la prospecció efectuada el 2008, amb motiu de la revisió de la carta arqueològica del Maresme, la zona on es varen documentar les inhumacions s'ha convertit en el pàrquing del supermercat Lidl, restant una zona erma tancada, segurament com a reserva arqueològica.</span></span></span></p> | 41.5754288,2.5397247 | 461628 | 4602741 | 08006 | Arenys de Mar | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93826-01dsc0940.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93826-02p1570383.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93826-03dsc0941.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Altres | Inexistent | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | L'accés al jaciment es fa des de la carretera N-II, a l'alçada de la zona comercial d'Arenys de Mar, per la sortida que indica Polígon Val de Gata - Draper. La zona on s'ubica el jaciment es documenta als antics horts de la masia coneguda com Can Mils, situada als afores del nucli urbà d'Arenys de Mar, a l'oest del municipi, al costat de la carretera N-II, actualment ocupats pel pàrquing del supermercat Lidl. | 98|94 | 1754 | 1.4 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | |||||
| 93833 | Can Ramis | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-ramis | <p><span><span><span>AJUNTAMENT D’ARENYS DE MAR (2011). Pla d’Ordenació Urbanística Municipal. Annex 1: Inventari de masies i cases rurals.</span></span></span></p> | XIX-XX | Té la teulada ensorrada en la seva major part. | <p>Masia de planta quadrangular que consta de planta baixa i pis. La coberta, que es troba molt enfonsada, era a quatre aigües o piramidal, feta de teules àrabs. Fa temps que es troba deshabitada i només s'aprofiten els annexos com a dependències complementàries o de magatzematge a les activitats hortícoles de la finca. Es troba situada a la part alta del Rial Llarg, després de l'autopista C-32. Hi havia una mina d'aigua i una bassa que ja no mantenen el seu ús originari.</p> | 08006-281 | Rial Llarg, 50 | 41.5826310,2.5298096 | 460807 | 4603545 | 08006 | Arenys de Mar | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93833-02p1570878.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93833-03p1570877.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93833-04p1570879.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93833-05p1570882.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | Inexistent | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Catalogada com E-02 en el catàleg de masies en SNU. | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | ||||||
| 93883 | Mausoleu Xifré | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mausoleu-xifre | <p>BADOSA, J; DOÑATE, C; MESTRE, F; RABELLA, J; RAMIS, C i RIBA, J.M. (1972). Treball – Inventari sobre el patrimoni artístico-arquitectònic d’Arenys de Mar, segles XVI-XX. Inèdit.</p> <p>BADOSA, Josep i MILÀ, Salvador (1990). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Ajuntament d’Arenys de Mar; Aprovat pel Ple en data 22 de març de 1990.</p> <p>BADOSA, Josep i VIADER, Montse (nn.cc). <em>Un recorregut per Arenys de Mar</em>. Regidoria de Cultura de l’Ajuntament d’Arenys de Mar.</p> <p>PONS i GURI, Josep M. (1999). <em>Quan nasqué, s'emancipà i s'organitza una vila (Arenys de Mar, 1574-1720)</em>. Pagès editors i Ajuntament d'Arenys de Mar.</p> | XIX | <p>Panteó amb les restes del fundador de l'Hospital Xifré, Josep Xifré i Casas, obra de l'escultor francès Charles Alphonse Gumery, per encàrrec del fill, Josep Xifré Downing. Està tot fet de marbre, és de tipus arcosoli pla, integrat a la paret. La figura central és la representació del difunt Xifré, jacent, damunt un sarcòfag, emmarcat per dues figures femenines. La figura jacent porta un vestit amb un hàbit llarg que li cobreix fins els peus i que penja simètricament sobre els costats del sarcòfag. Jeu amb les mans creuades sobre el pit i recolza el cap sobre un coixí.</p> <p>A la dreta de la tomba, trobem una de les figures de dona, que emmarca el sarcòfag. Porta la inscripció en llatí 'PERSEVERANTIA' a la part frontal del pedestal, significat de l'estàtua. A l'altre costat es troba l'altra figura femenina amb un nen amb el cap recolzat a la falda. Als seus peus, es pot llegir la inscripció en llatí 'BENEFICIENTIA' a la qual representa el conjunt.</p> <p>Presideix l'obra, l'escut de família en baix relleu, amb dos àngels laterals i un epitafi que diu: 'JOSEPHO XIFREY CASAS QUI DOMUM HANC AEGRIS CURANDIS AERE SUO FUNDAVIT' que vol dir Josep Xifré i Casas, qui del seu patrimoni fundà aquesta casa per la cura de malalts.</p> <p>El sarcòfag se situa damunt una base on es pot llegir en el frontal la data de la seva mort (7 d'agost de 1856): 'OBIIT ANNO DOM MDCCCLVI SEPTIMA DIE AUG'</p> | 08006-310 | Carrer d'Auterive, s/n | <p>L´Hospital Xifré fou construït entre 1844 i 1848 per Francesc Vila i Josep Boixareu, seguint les indicacions del propi Josep Xifré, promotor de l'obra, amb la voluntat de fer un hospital seguint els corrents higienistes de l'època, amb aigua corrent, ventilació a les habitacions i envoltat per horts (per assegurar l'abastiment de fruites i hortalisses) i jardins. </p> <p>Josep Xifré i Casas, nascut a Arenys de Mar el 1777, va marxar amb 21 anys amb destinació a Cuba on va desenvolupar diversos oficis i negocis, fins que fixa la seva residència a Nova York, l'any 1823, on va crear diverses empreses i institucions bancàries de manera que va reunir una fortuna considerable. Al marge de finançar algunes construccions de tipus cultural, com un teatre per a Arenys, Xifré, ben aviat, emprengué una tasca de potenciació arquitectònica de la qual n'és resultat el que coneixem com Cases d´en Xifré (1836-1840) a la façana marítima de Barcelona, de caire neoclàssic.</p> | 41.5831855,2.5462049 | 462173 | 4603599 | 1856 | 08006 | Arenys de Mar | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93883-02dsc11830.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93883-03dsc11870.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93883-04dsc11850.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93883-05dsc11900.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93883-06p15705910.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Altres | Inexistent | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Charles Alphonse Gumery. | L’Ajuntament edità (BADOSA, Josep i VIADER, Montse; nn.cc) un itinerari on hi figura aquest element. | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | ||||
| 93923 | Rellotge de sol carrer de la Platja Cassà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-carrer-de-la-platja-cassa | XXI | <p><span><span><span><span><span>Rellotge de sol del tipus vertical declinant (declinació 23o Est), situat a una de les estructures de ventilació de la teulada d’un edifici de pisos. Es tracta d’un rellotge quadrat, realitzat d’una placa metàl·lica pintada i collat amb quatre cargols per sobre del muret visible des de l’altre costat de la via del tren. Presenta un fons negre. Sobreposat, com si es tractés d’un escut, hi ha les hores, fetes amb plantilla, en xifres àrabs, que van de les 5 del matí a les 5 de la tarda. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El fons que ara sembla d’un color rovellat, originàriament era de color blanc. Les línies horàries són lineals. A excepció de les línies que senyalen les cinc i les dotze del migdia, les altres, són mitges línies. L’astre solar és totalment geomètric. Està representat per un cercle de color vermellós (actualment descolorit), envoltat per un altre cercle molt més estret del qual neixen els raigs solars formant un joc de línies creuades (grogues i vermelles) que fa sensació que el sol volta a gran velocitat com si es tractés d’una roda. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El gnòmon és una vareta d’acer que neix del centre mateix de l’astre. </span></span></span></span></span></p> | 08006-348 | Carrer Platja de J.B. Cassà, núm. 4 | <p><span><span><span><span><span>Francesc Clarà i Fradera, l’autor del rellotge és enginyer tècnic. En jubilar-se, l’any 1991, va descobrir un antic llibre sobre gnomònica a la biblioteca del seu avi. La seva passió havia començat. Va arribar a calcular més d’una vuitantena de rellotges d’arreu de Catalunya, a més de construir maquetes tridimensionals conservades a la seva col·lecció personal.</span></span></span></span></span></p> | 41.5785100,2.5509200 | 462564 | 4603078 | 2007 | 08006 | Arenys de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93923-02.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93923-03.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93923-04.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93923-05foto1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | Inexistent | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Francesc Clarà i Fradera | Aquest rellotge consta a l’Inventari de Rellotges de sol dels Països Catalans de la Societat Catalana de Gnomònica, amb el número de referencia: 4387. | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | |||||
| 93924 | Rellotge de sol de Can Jaume | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-can-jaume | XIX | La pintura s’està esquarterant i el lema és il·legible. | <p><span><span><span><span><span>Rellotge de sol situat a mà dreta de la façana orientada a migdia de Can Jaume. És del tipus vertical declinant. Presenta un pla vertical i està realitzat damunt de l’antic arrebossat de morter de calç. S’hi representa un sol antropomorf de grans dimensions, amb una cara del tot naïf, somrient, de color groc. La boca, ulls, nas i celles estan resseguides en negre. Però sembla que el color de dessota és l’original, més rogenc. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El gnòmon és de vareta, de ferro, està collat damunt mateix del cap. Els raigs o cercle solar està molt esborrat. Marca les hores i les mitges hores lleugerament esgrafiades en el morter de calç i resseguides amb pintura negre gairebé també desapareguda. A mà esquerra s’identifiquen les xifres romanes “IX” que fan pensar que hi tenia dibuixades les hores. Al dessota de la barbeta, resseguint la circumferència del cercle solar, hi ha un lema, gairebé esborrat. “EL SOL (...) D’A (...)”</span></span></span></span></span></p> | 08006-349 | Carrer de la Victòria, núm. 13 – Carrer de Sant Jaume | 41.5772800,2.5344600 | 461191 | 4602948 | 08006 | Arenys de Mar | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93924-2-p1570898.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | Inexistent | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Aquest rellotge no consta a l’ Inventari de Rellotges de sol dels Països Catalans de la Societat Catalana de Gnomònica. | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | |||||||
| 93930 | Rellotge de sol de tarda de Can Mils | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-tarda-de-can-mils | XX | Atacat pel verdet i altres fongs produïts per la humitat i l’aigua procedent del baixant de la teulada. La vegetació l’ha cobert totalment. | <p><span><span><span><span><span>Rellotge de sol del tipus vertical declinant, situat a la façana de ponent de Can Mils. Es tracta d’un rellotge d’autor d’estructura romboïdal, esgrafiat i emmarcat per una motllura de ceràmica verda de la Bisbal, de la qual destaquen les dues pinyes decoratives col·locades als dos vèrtexs verticals. L’interior del rellotge és bicromat (color fang per al fons i blanc a l’esgrafiat). Totalment simètric amb el rellotge de matí situat a la façana de migdia.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Presideix el quadrant un astre solar antropomorf, del qual surten 24 raigs solars onejant. Els ulls tenen iris i pupil·la. Les celles són arrodonides i la dreta es perllonga donant forma al nas i narius. Boca somrient i barbeta. El gnòmon, de vareta, surt del bell mig del front. De la part inferior dels raigs solars neixen les línies solars, acabades en punta, que senyalen les hores: de les 7 del matí a les 4 de la tarda, representades en xifres àrabs. La línia de les dotze del migdia és un xic més gruixuda i finalitza amb una campana amb batall. Coincidint amb les dotze del migdia, representa el toc de l’Àngelus (una oració en honor de la Mare de Déu). </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Destaquen un seguit de sanefes i filigranes ornamentals situades en els vèrtexs horitzontals i superior vertical que emmarquen alhora el lema: AVE MARIA PURª (Puríssima). </span></span></span></span></span></p> | 08006-352 | Carrer de Joan Draper i Fossas, núm. 1 | <p><span><span><span><span><span>Santiago Alsina i Borrell (1915-1960) fou fill de Josep Alsina i Farré (1883/1960), fundador de l’empresa associat l’any 1900 amb l’estucador d’Arenys de Mar, Botey. En Santiago empresari independent treballà en moltes de l’obres d’estucats ornamentals de les façanes de nombrosos edificis mataronins.</span></span></span></span></span></p> | 41.5758100,2.5401800 | 461667 | 4602783 | 08006 | Arenys de Mar | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93930-02-2258i2259aandres-canmilsarenysdemar15052015.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93930-03-p1570390.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | Inexistent | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Santiago Alsina i Borrell | Aquest rellotge consta a l’ Inventari de Rellotges de sol dels Països Catalans de la Societat Catalana de Gnomònica, amb el número de referencia: 2259. S’han utilitzat les dues primeres fotografies procedents de la pàgina oficial de la Societat Catalana de Gnomònica, realitzades per A. Andrés el 15 de maig de 2015. | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | |||||
| 93934 | Rellotge de sol del carrer de Santa Rita, 11 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-del-carrer-de-santa-rita-11 | XXI | <p><span><span><span><span><span>Rellotge de sol del tipus vertical, orientat al sud, situat en el capcer de la balconera de la casa. Es tracta d’un rellotge esfèric, realitzat aprofitant la forma decorativa de la balconada d’un seguit de cases adossades. Està realitzat en guix, retallat en quatre quarts, pintat i encolat a la superfície. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Les línies horàries van de les 6 del matí a les 6 de la tarda, en xifres romanes. El gnòmon és de vareta simple que neix del bell mig del vent del Nord. Al centre del rellotge hi ha una rosa dels vents que senyala els punts cardinals (Nord –N-, Nord Est –NE-, Est –E-, Sud-Est –SE-, Sud -S-, Sud-Oest –SW-, Oest –W- i Nord-Oest -NW-) el nom dels vents ( Mestral, Tramuntana, Greal, Llevant, Xaloc, Migjorn, Garbí, Llebeig, Ponent) i les inicials dels punts cardinals. I a la part superior, la data de realització '2002' i el cap de dos àngels bufant els núvols.</span></span></span></span></span></p> | 08006-355 | Carrer de Santa Rita, núm. 11 | 41.5811900,2.5531100 | 462748 | 4603374 | 2022 | 08006 | Arenys de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93934-2-p1550147.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93934-3-p1550141.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93934-4-p1550142.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | Inexistent | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | M. Vila | Aquest rellotge consta a l’Inventari de Rellotges de sol dels Països Catalans de la Societat Catalana de Gnomònica, amb el número de referencia: 2387. | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | ||||||
| 93936 | Rellotge de sol de Can Forada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-can-forada | XIX | <p><span><span><span><span><span>Rellotge de sol del tipus vertical declinant, orientat al sud-est, situat dessota el ràfec, entre dues finestres de la planta pis de la façana principal de la casa. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Es tracta d’un rellotge oval, pintat de color groguenc per damunt d’un rellotge més antic. Presenta una forma oval emmarcada per una sanefa lineal de tancament de color negre. Les xifres són àrabs i senyalen des de les 6 del matí fins a les 5 de la tarda. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El gnòmon, de vareta és l’original, de ferro. A mà dreta del rellotge, hi ha un altra ovoide pintada amb l’any de reforma o de construcció de l’edifici: 1841.</span></span></span></span></span></p> | 08006-356 | Carrer d’en Florí, núm. 2 - Rial del Bareu s/n | 41.5859800,2.5510300 | 462577 | 4603907 | 1841 | 08006 | Arenys de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93936-02.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93936-03fotografia-da-andres-2015-societat-catalana-de-gnomomica.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | Inexistent | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Aquest rellotge consta a l’Inventari de Rellotges de sol dels Països Catalans de la Societat Catalana de Gnomònica, amb el número de referencia: 2387. En les fotografies realitzes per F. Padrós, l'any 2005, el fons era de color sorrenc i ja es veu repintat de color groc – ocre. A la revisió del mes de maig de l’any 2015 feta per A. Andrés, l’interior de l’ovoide era de color verd. | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | |||||||
| 93962 | Barraca de Can Xacó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-can-xaco | XIX-XX | S'hi ha afegit un cos adosat a la façana SE. | <p>Barraca de vinya del tipus de tartana, per la característica coberta en forma de vela de tartana, feta de maó pla. És de planta rectangular i servia per guardar-hi les eines de treball de la vinya, com aixopluc pels pagesos i sovint, tenien un dipòsit de recollida de l'aigua pluvial per fer-hi la barreja o 'brou bordelès' (boullie bordelaise), i que es feia barrejant aigua i calç amb sulfat de coure per sulfatar la vinya.</p> | 08006-372 | Rial de Valldegata, s/n | 41.5812334,2.5374810 | 461445 | 4603386 | 08006 | Arenys de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93962-02dsc0801.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93962-03dsc0803.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | Inexistent | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | ||||||||
| 94057 | Els d'Arenys són batejats sota l'escala | https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-darenys-son-batejats-sota-lescala | <p><span><span><span>AMADES i GELATS, Joan (1937): <a href='https://pccd.dites.cat/obra/Amades_i_Gelats%2C_Joan_%281937%29%3A_%27Refranys_personals%27%2C_dins_Butllet%C3%AD_del_Centre_Excursionista_de_Catalunya_%28BCEC%29%2C_n%C3%BAms_504_a_511_%28maig_a_desembre_del_1937%29'><span><span>Refranys personals; dins Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya (BCEC), núms 504 a 511 (maig a desembre del 1937)</span></span></a><span><span><span><span><span> «Refranys geogràfics», p. 120. Centre Excursionista de Catalunya.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p>CAROL, Roser (1978): <a href='https://pccd.dites.cat/obra/Carol%2C_Roser_%281978-2021%29%3A_Frases_fetes_dels_Pa%C3%AFsos_Catalans_%28comentats%29'><em>Frases fetes dels Països Catalans (comentats)</em></a> «Catalunya. Maresme. Arenys de Mar». Manuscrit.</p> <p><span><span><span>GIMENO, Isabel (1989): <a href='https://pccd.dites.cat/obra/Gimeno%2C_Isabel_%281989%29%3A_El_llibre_dels_refranys_catalans'><span><span>El llibre dels refranys catalans</span></span></a><span><span><span><span><span> «Refranys geogràfics», p. 202. Editorial de Vecchi.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | XX | <p>Dita, parèmia o proverbi recollida en el blog de paremiologia catalana comparada, on se citen diversos autors que en fan referència. Sembla que prové d'haver col·locat la pica de batejar sota l'escala que pujava al cor i que es considerava un lloc poc adient amb l'aire senyorívol i presumit atribuït als arenyencs. (Amades, 1937)</p> | 08006-393 | Arenys de Mar | 08006 | Arenys de Mar | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Altres | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 61 | 4.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | ||||||||||||||||
| 94121 | Els d'Arenys, dijous parlen castellà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-darenys-dijous-parlen-castella | <p>QUINTANA, Pep (2011). Tothom és igual, poc més, poc menys; dins <em>Cóm ens diem al Maresme?</em> Guia de recursos de les biblioteques municipals del maresme. Diputació de Barcelona.</p> | XIX-XX | <p>Es diu i està escrit (Quintana, 2011) que 'els foranis d'Arenys no sabien què passava els dijous que només sentien parlar castellà. S'entén que era una època molt diferent a l'actual, ja que avui en dia potser el que sembla rar és sentir parlar en català. I no només a Arenys. En fi. El cas és que a Arenys hi havia un munt de senyors i cases bones. D'aquelles que tenien criada, minyona o com se'n deia 'chachas'. I és clar, els dijous lliuraven i sembla que per l'origen d'aquestes minyones la seva llengua materna era el castellà. En definitiva que els dijous, la riera s'omplia de converses en castellà. Per aquest motiu, els de fora deien que a Arenys, els dijous parlaven en castellà'.</p> <p>Una altra versió que publica en el mateix article en Pep Quintana (2011), és que el dijous s'organitzava un mercat del suro. Baixaven aquesta matèria primera de les muntanyes del Montnegre i del Montseny i el venien al mercat. En aquest, es reunien compradors de procedències diverses de la resta de l'estat i els tractes es feien en castellà.</p> | 08006-410 | Arenys de Mar | 41.5806937,2.5501317 | 462499 | 4603320 | 08006 | Arenys de Mar | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Altres | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | L'artista conegut amb el sobre nom d'Ull distret ha fet una il·lustració sobre aquest fet que us mostrem a la fitxa. | 61 | 4.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | ||||||||||||
| 94137 | Art de navegar amb vela llatina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/art-de-navegar-amb-vela-llatina | <p>CARBONELL, Eliseu; DOÑATE, Migue; ROMERO, Pablo (2011).<em> Ser o no ser de mar. Arenys: història, patrimoni i antropologia marítim</em>a. Institut Català de Recerca en patrimoni Cultural i Museu Marítim de Barcelona.</p> | XVI-XXI | <p>La vela llatina és un dels aparells característics de les barques de la costa catalana en general i d'Arenys de Mar en particular. Les barques de pesca portaven aquest aparell però també les de navegació de cabotatge. Actualment és una tipologia residual basada en la patrimonialització d'oficis i activitats tradicionals vinculades amb el mar.</p> <p>L'espai del Moll d'Arenys impulsa un programa de divulgació i formació entorn a la a navegació clàssica i tradicional. Una activitat que té molt present l’Estudi de Pilots d’Arenys que va ser un referent de les escoles nàutiques del segle XIX. La vela llatina i, posteriorment, la cangrea han estat els sistemes utilitzats a les barques de pesca i els grans velers que sortien de la platja d’Arenys fins a inicis del segle XX. El Moll treballa per a la promoció d’aquests tipus de navegació i, també, la formació de nous navegants.</p> <p>De forma conjunta amb les associacions <em>A tot Drap</em>, <em>Bricbarca </em>i els armadors dels vaixells adherits a el Moll es vol oferir un aprenentatge de tots els aspectes relacionats amb la navegació clàssica i tradicional i incorporar nous membres per les tripulacions arenyenques. El Moll també organitza i programa xerrades i cursos sobre diversos aspectes de la navegació i el patrimoni nàutic i marítim. Una flota de vaixells clàssics al Port d’Arenys per fer-ne un espai de referència a la Mediterrània. El Moll esta impulsant la presència al Port d’Arenys d’una flota estable de vaixells clàssics -construïts abans de 1980- que aporti un atractiu i esdevingui un espai on es respiri i visqui la nàutica clàssica.</p> <p>En aquest moments disposa del Sant Pau, l'Odina i sis embarcacions més.</p> | 08006-418 | Arenys de Mar | 41.5792177,2.5554532 | 462942 | 4603155 | 08006 | Arenys de Mar | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94137-01img-20210624-wa0019.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94137-02odinadesembarcament-2019.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94137-03ada.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94137-04dsc8539.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immaterial | Tècnica artesanal | Pública | Altres | Inexistent | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | El Museu Marítim de Barcelona, l’Associació de Museus Marítims de la Mediterrània, la Xarxa de Museus Marítims de la Costa Catalana i la Federació Catalana per la Cultura i el Patrimoni Marítim i Fluvial han fet pública, en el marc del festival Palamós Terra de Mar, la presentació de la candidatura de l’art de navegar a vela llatina i vela al terzo per tal que s’inclogui a les Llistes de Patrimoni Immaterial de la UNESCO. La candidatura compta amb el suport del el Departament de Cultura de la Generalitat.La candidatura de l’art de navegar a vela llatina i vela al terzo està coordinada per una comissió internacional constituïda pel Museu Marítim de Barcelona, el Museu de la Marineria de Cesenatico d’Itàlia, el Museu-Casa de la Batana de Rovijno de Croàcia, el Museu Marítim d’Eslovènia, i el Taller d’embarcacions de Polilles i el Parc natural marí del golf de Lió de França, assumint el rol d’impulsors als respectius territoris.Mitjançant la inclusió de l’art de navegar a vela llatina i vela al terç en la Llista de Patrimoni immaterial de la UNESCO, els promotors de la candidatura pretenen assolir els objectius previstos a la Convenció de la UNESCO 2003: reconèixer i salvaguardar el vast i compartit patrimoni cultural immaterial que representa la pràctica de la navegació a bord d’embarcacions de vela llatina i vela al terç, sensibilitzar la societat a escala local, nacional i internacional, sobre els seus valors identitaris i culturals, i impulsar la cooperació per a la seva preservació, dinamització i transmissió. | 98|94 | 60 | 4.2 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | |||||||
| 94150 | Arenys de Mar i les bruixes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arenys-de-mar-i-les-bruixes | <p><span><span><span><span><span>CARRERAS I CANDI, Francesc (1908). Lo castell de Burriac o de Sant Vicenç (excursió, historia y tradicions). pàg 258-259. Mataró. Estampa de Vilà y Font. Riera. Facsímil 1986. Biblioteca històrica del Maresma, volum II.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>COLL, Ramon; MODOLELL, Josep Maria (1999). Llegendes, tradicions i fets de la Serralada de Marina. Apunts sobre etnografia del Maresme. Oikos Tau, S.L. Vilassar de Mar, pàg. 184-187.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>GOMIS MESTRE Cel (1987). La bruixa catalana. Aplec de casos de bruixeria, creences i supersticions recollits a Catalunya a l’entorn dels anys 1864 a 1915.Alta Fulla Editorial</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>PONS GURI, Josep Maria (1994). Una cacera de bruixes als anys 1629-1621, dins La Vall, núm. 150. Associació Cultural Vallgorguina, pàg. 47-55.</span></span></span></span></span></p> | XVII | <p><span><span><span>Francesc Carreras i Candi, en la seva monografia sobre el castell de Burriac deixa escrit que la persecució contra les bruixes fou molt intensa sobretot en el decenni de 1618 – 1620. Però les afectacions conegudes al Maresme són minoritàries.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Josep M. Pons i Guri (1944) explica un cas que afectà als dos Arenys: Sant Martí i Santa Maria. També ho recull Coll i Modolell (1999): '...</span></span></span></span></span><span><span><span><span><span> el dia 3 de febrer de 1619 els prohoms de les universitats de Sant Martí d’Arenys i de Santa Maria d’Arenys es trobaren en l’indret de Vallvidrera, a la riera, en el punt termenal que separa les dues viles. </span></span></span></span></span><span><span><span><span><span>L’objectiu d’aquesta reunió era decidir sobre els afers d’ordre tributari i econòmic, però a darrera hora s’hi afegí un darrer punt per la qual foren comissionats sis veïns per tal que:</span></span></span></span></span><span><span><span><span><span>“(...) <em>demanen y pugan demanar justícia contra los bruxos y bruxes, per fer-los castigar y per so pugan comparèixer en qualsevols tribunals y gastar de bens de ditets universitats lo que serà menester, donant-los per dit efecte poder bastan</em>t. </span></span></span></span></span><span><span><span><span><span>L’acord no fou unànime, ja que s’hi oposaren cinc dels vint-i-vuit reunits. El tema no tirà endavant i aquí s’acabà aquesta història' (pp. 187).</span></span></span></span></span></p> | 08006-424 | Arenys de Mar | 41.5794818,2.5517464 | 462634 | 4603185 | 08006 | Arenys de Mar | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Altres | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 61 | 4.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | |||||||||||||
| 94151 | La falsa llegenda de la Torre dels Encantats | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-falsa-llegenda-de-la-torre-dels-encantats | <p><span><span><span><span><span>AMICH, Joan. (1849). Viage á Mataró con el ferrocarril. Impremta de T. Gorchs. Barcelona. Facsímil de la Caixa d’Estalvis Laietana de Mataró, edició de 1970.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>BALAGUER, Víctor (1857). Guía Cicerone del camino de Hierro del Este en su primera sección. De Barcelona á Arenys de Mar por el ferro-carril. Imprenta Nueva de Jaime Jepus y Ramon Villegas. Facsímil de 1973 reeditat per Caixa Layetana de Mataró el mes de desembre de 1973. Editorial Rafael Dalmau. Barcelona. Imprenta Minerva, S.A. Mataró. Pàg. 88</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>CABALLÉ CLOS, Tomàs. (1916). La Torre dels Encantats. Leyenda de Caldetas. Imprenta F. Borras. Barcelona. (Amb il·lustracions de Raimundo Caballé).</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>CASAS, Joaquim. (1959). Comarques de Catalunya. 1. El Maresme. Albertí ed. Barcelona. pàg. 127.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>COLL, Ramon; MODOLELL, Josep Maria (1999). Llegendes, tradicions i fets de la Serralada de Marina. Apunts sobre etnografia del Maresme. Oikos Tau, S.L. Vilassar de Mar, pàg. 117-127.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>SALARICH VERDAGUER, Joaquim (1882). Apuntes para la historia de Caldas de Estrac (vulgo) Caldetas. Inprenta Renaixensa. Barcelona, pàg. 111-149.</span></span></span></span></span></p> <p> </p> | XIX-XX | <p>Algunes de les tradicions al voltant d'aquesta torre, publicades a la bibliografia esmentada, es refereixen a l'origen del nom de la torre 'dels Encantats'. Segons l'explicació popular a les nits es veia llum a les finestres i se sentien crits i gemecs, acompanyats de sorolls de vasos i ampolles. També es diu que per Sant Joan, si el dia és clar i el sol brillant, l'ombra de la torre es reflecteix a la plaça que hi havia davant la posada de Montserrat, a Mataró. També es diu que hi ha un túnel subterrani des de la torre a la platja, que s'utilitza en un moment de la llegenda. </p> <p><span><span><span><span><span><em>“En Caldetas de arriba hay tres torres que datan de la época de los moros. En la altura que domina á Caldetas de mar hay otra torre de la misma época, bastante bien conservada, con sus almenas y cuerpo avanzado de fortificacion. Los geógrafos la llaman torre de Caldetas, los naturales de la comarca torre de los encantados, y los militares, que ahora tienen establecido en ella telégrafo, la patona.</em></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><em><span><span>Los habitantes del pueblo dicen que cada año, en el dia de San Juan, si el cielo es claro y el sol brillante, la sombra de la torre de los encantados se refleja en la plazuela que hay delante de la posada de Montserrat en Mataró.</span></span></em></span></span></span></p> <p><span><span><span><em><span><span>Tambien dice otra tradicion, que en boca del pueblo corre, que havia un camino subterráneo que conducia de esta torre á la playa, però no se hallan hoy vestigios de este camino.</span></span></em></span></span></span></p> <p><span><span><span><em><span><span>En cuanto á su nombre de torre de los encantados, la tradición no lo esplica mas que contando la fábula de que en tiempos antigues muchas noches se veia luz en las ventanes de la torre y se oian gritos, risas y gemidos, acompañado todo ya de choques de vasos y botelles, ya de ruidos de armas, algazara que se achacaba á los demonios ó encantados que se habian apoderada de la torre haciendo de ella su habitacion” </span></span></em><span><span>(Víctor Balaguer, 1857, pp. 88)</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>A partir d'aquestes dades, Salrich (1882) crea una llegenda novel·lada, com molt bé indica al principi, que també es recull en Coll i Modolell (1999) i que transcrivim íntegrament:</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>'Era el dia 8 de setembre de l’any 1231. La jove Leonor i altres persones es trobaven celebrant l’aplec de la Verge del Remei. Quan només quedaven ella i la seva amiga Empar, es començà a fer fosc. Malgrat la insistència d’Empar, Leonor volgué donar un darrer petó al Nen Jesús.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Un negre i espès núvol anava sorgint del mar, fent encara més aparent la sensació de foscor. Aprofitant l’avinentesa, una nau s’acostava lentament i silenciosa vers la platja, per anar a refugiar-se en una de les cales naturals formada per les muntanyes de Caldes. Ja desembarcats els pirates –doncs només els pirates navegaven per aquestes costes sense llums de posició-, es disseminaren pels vessants no defensats per les torres que encara hi ha, a la recerca d’esclaus i botí.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Ja prop de casa del seu pare, que era el veguer del poble, Leonor es trobà de cop i volta amb dos dels pirates, que l’agafaren sense que ella pogués oposar cap mena de resistència. La seva amiga Empar, que anava tot just al seu darrera, sí que pogué recular i escapolir-se. Leonor fou conduïda cap a l’embarcació dels pirates, malgrat els plors i les súpliques, a on aviat començaren a arribar altres captives.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En aixecar-se el nou dia ja eren a alta mar. Les torres i edificis que Leonor podia veure en la llunyana costa no eren, és clar, les de Caldes d’Estrat. La seva desesperació augmentà quan s’adonà que el vaixell posava proa en direcció contrària a les costes catalanes. I per acabar-ho d’arrodonir, sentí els corsaris que ja es fregaven les mans amb el premi que rebrien de llur senyor per portar una peça tan valuosa per al seu harem. Ja només podia esperar la protecció de la Verge del Remei de Caldes, i a ella s’encomanà.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En arribar a les costes de Berbèria, el capità pirata digué, adreçant-se a la pobre Leonor:</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>-Hem de tancar aquest ocellet a la seva gàbia.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Poc després, tots els presoners i presoneres eren presentats al príncep dels cerites, personatge molt opulent i, segons sembla, parent de l’emperador del Marroc.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La resta dels captius foren tancats en espaioses habitacions i des d’allà conduïts al mercat d’esclaus. Leonor fou la darrera. I quan el príncep va veure la formosor del seu rostre, més bell encara a causa del pudorós carmí de la vergonya exclamà:</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>-Beneït sigui Allah! Bona presa per al meu harem. Mereix ésser una sultana!</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Foren precisament aquelles paraules les que feren conèixer a la desventurada noia quin havia de ser el seu destí. Plorosa, es llençà als peus del príncep suplicant-li que respectés el seu honor i els vots de virginitat que havia fet a la Verge dels cristians. Tots els presents en feren burla, tant dels seus plors com dels seus vots, aconsellant-la que es preparés per fer feliç a l’omnipotent príncep, parent de l’emperador i descendent de Fàtima Zahra, filla natural i predilecta del profeta Mahoma.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Atreta pels plors de Leonor es presentà aleshores a la sala una joveneta d’uns catorze anys, fetillera i molt formosa. La seva presència sembla que contrarià al príncep, el qual fent un senyal als allà presents. Manà que es retiressin. Llavors, adreçant-se a la noieta, que era la seva filla, li digué:</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>-Fàtima, per què t’has exposat així a la vista de tothom? Ja saps que no vull que et vegin ni els meus criats ni els meus guerrers.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>-Pare meu, no sé que m’ha passat. Una força desconeguda m’ha obligat a presentar-me desobeint les vostres ordes. Si aquesta jove tingués un geni protector, creuria que la defensa, doncs no sé el que em passa, i això és per a mi un enigma. Mentre, permeteu que la prengui al meu servei, i jo la predisposaré de manera que no sigui esquerpa als vostres desitjos: li faré entendre que teniu sobre ella dret de vida i de mort.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>A Leonor la princesa Fàtima li semblà una visió màgica, gairebé celestial. El que no sabia és que sota aquella bondadosa aparença s’amagava una ànima cruel, i que aquelles riques robes que semblaven cobrir una perfecta regularitat de formes, només embolcallaven un cos malalt i ple de tumors, alguns dels quals eren nafrats i supuraven un pus fètid que només podien dissimular les més fines essències i perfums. I com si la lepra que patia modelés el seu caràcter, el seu cor era cruel i sanguinari. Tant que per distreure’s condemnava les seves esclaves a assots i altres turments per la més mínima falta. I com a mostra del seu refinament, els càstigs eren aplicats en la seva presència per les mateixes captives. Aquella que, per pietat envers la companya, no emprava tota la seva energia i força corporal, era a la vegada castigada per una altra.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Per acabar d’arrodonir una tan tràgica situació, Leonor despertà l’enveja de dues de les favorites de la princesa, anomenades Sorrab i Ernestina. La primera era una esclava georgiana, molt bella; la segona havia estat capturada en els marges del riu Genil, i ambdues eren molt aficionades a la dansa i a la cançó, la qual cosa distreia molt la seva senyora.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Un dia Muñoz, una esclava valenciana, fou condemnada a cent assots. Leonor era una de les encarregades d’aplicar-li el càstig. Com que la captiva catalana es va negar a fer-ho, fou a la vegada assotada també. Malgrat això, continuà servint la seva senyora amb afecte i amabilitat: preferia això que anar a parar a l’harem del príncep.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Mentre succeïen els fets relatats, el príncep hereu de Fez es trobava cercant esposa. Coneixedor de la bellesa de Fàtima, volgué veure-la. En arribar al palau fou rebut amb tots els honors. I per tal d’obsequiar-lo, la princesa Fàtima ballà per a ell nombroses i diverses danses, que complagueren molt el príncep.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Però això aguditzà la malaltia de la princesa, que prengué un caràcter tan seriós que els metges temien perdre-la. De les seves nafres sortia un pus tan fètid i corrosiu que tothom se n’allunyava, incloses les dues favorites, Sorrab i Ernestina, que fingiren trobar-se malaltes i així poder tocar el dos. Tothom, és clar, llevat de Leonor i l’esclava valenciana, que s’oferiren a tenir cura de la malalta. Amb tanta abnegació i afecte l’atengueren, que aviat la seva millora era palesa. I naturalment, les favorites, guarides de les seves fingides malalties, tornaren al servei de la seva senyora, essent despatxades Leonor i la valenciana.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Una nit en què no podia dormir, Fàtima sentí una dolça cançó, que cantaven les esclaves cristianes:</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>“Mare del Remey sagrada / valgans vostra protecció. / Saquejá aquest lloch antich / per nostres pecats lo moro, / perdent son poder inich /fins á la Iglesia el decoro: / sols Vos ab gran confusió / séu del rigor preservada”</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En sentir allò, Fàtima es començà a encoleritzar. Però tingué prou paciència per continuar escoltant:</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>“Vullau a Fathma donar / de vostre cor los tresors, / de la lepra mitigar / los sofriments i dolors: / baix la vostra protecció / preneula, Verge sagrada”.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La princesa va fer cridar les esclaves. En preguntar perquè esbombaven la seva malaltia, Leonor respongué que era per tal d’implorar a la Verge del Remei que la guarís, ja que els millors metges no podien fer-ho. En demanar qui era aquesta verge, Leonor li explicà:</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>-Senyora, és la Mare de Déu dels cristians, i el seu poder no té límits, perquè cura totes les dolències del cos i de l’ànima; les del cos mitjançant unes aigües meravelloses que brollen d’una roca.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Llavors, a requeriment de la princesa musulmana, Leonor li contà la llegenda àuria de la Verge del Remei de Caldes, com fou trobada i altres successos meravellosos protagonitzats per la sagrada imatge. El cas és que, des d’aleshores, les esclaves cristianes pujaren a l’habitació de Fàtima molt més sovint. I un dia, la princesa parlà al seu pare de les miraculoses aigües guaridores de Caldes d’Estrac.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Els més eminents metges foren cridats per tal de donar la seva opinió en un assumpte tan important. I es resolgué traslladar la princesa Fàtima a Caldes. Pocs dies després, i durant una fosca nit, un vaixell desembarcava uns quants musulmans que, coneixedors del país, entraren en una cova oberta en la roca per les onades i penetraven en un llarg passadís, pel qual anaren pujant fins trobar una porta de ferro. La feren cedir mitjançant fortes perpalines. Els dos vigilants que guardaven una forta torre, que dormien, foren ràpidament abatuts. I així, baixaren a terra els ocupants dels vaixell, que no eren altres que Fàtima, la seva mare, les dues favorites i les dues esclaves cristianes que ja coneixem. La custòdia de les dones era al càrrec d’Abdel-Nis i vint soldats escollits.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Per tal que la princesa pogués banyar-se a la piscina, els musulmans idearen un enginyós sistema: a mitja nit, sortien unes quantes persones vestides amb barnussos i vels blancs. Leonor encapçalava la comitiva. La seguien sis soldats. Fàtima, la seva mare, les dues favorites i sis soldats més, que tancaven la columna. Tots ells portaven fanals blancs a la mà. Aquesta processó de fantasmes blancs i misteriosos, que sortia cada mitjanit en punt i després d’una hora retornaven a la torre, tenien sorprès i astorat al poble de Caldes, en el qual no es parlava d’altra cosa. I per a més estranyesa, un dels antics guàrdies de la torre –còmplice dels nouvinguts- assegurava que ell no havia vist res de res...Algú del poble va començar a fer córrer la història segons la qual es tractava de les ànimes en pena dels moros que havien ocupat antigament el país, als quals Mahoma havia encantat i enviat aquí per practicar les ablucions que la seva religió imposa. Des d’aleshores foren per als caldetencs els encantats, que vivien, és clar, en la Torre dels Encantats.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Amb els continuats banys, la salut de Fàtima millorava dia a dia. I amb ella el seu caràcter, que s’anava tornant més calmaat. La lepra anava vencent, i no deixava petjada en la fina pell de la princesa. Per contra, anímicament es trobava depressiva, lànguida, la qual cosa preocupava molt Leonor. I és que els murs de la torre eren massa estrets per Fàtima, que es sentia presonera. Així, un dia resolgueren anar a donar gràcies a la Verge del Remei al seu propi santuari.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Per poder dur-ho a terme, els “fantasmes”, amb la complicitat de l’antic guàrdia, es feren passar per uns nobles castellans que havien arribat durant la nit, amics del Sr. De Montpalau, el propietari de la Torre dels Encantats. Segons digueren, venien acompanyats d’un sacerdot que exorcitzaria els encantats que allà hi havia.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Tots ells, que es vestiren amb roba pròpia de la noblesa castellana de l’època, anaren seguidament al monestir del Remei, regit aleshores per cavallers templers. Els visitants, naturalment, foren rebuts amb tota cordialitat. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Però un d’aquells cavallers, que havia prestat els seus serveis en el castell d’Aragó propers als pobles habitats encara per musulmans, s’adonà que no eren castellans, sinó mahometans disfressats. Tement, com a bon militar, una emboscada, cregué que seria millor vigilar els moviments dels nouvinguts. Un dia parlà llargament amb Leonor de l’avantatja que suposaria per a la comarca la conversió d’aquella gent. I es disposà a portar a la pràctica un meditat pla.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>D’aquesta manera, començà a parlar a Fàtima del rellevant paper que la dona cristiana tenia en la família i la societat, que no es trobava sotmesa a la voluntat del seu senyor, que exercia d’esposa i de mare, que podia criar lliurement els seus fills, i altres coses per l’estil. La mateixa princesa pogué adonar-se’n, en algunes visites que feia al monestir del Remei per donar gràcies a la Verge, que allà hi anaven dones de tota sort i condició, soles i amb la major llibertat.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Un dia, una nena entregà a la princesa Fàtima un ram que combinava artísticament tota una sèrie de flors. En ell pogué llegir, mitjançant el llenguatge de les flors, un missatge: “Amb respecte i temor em dirigeixo a vós, per dir-vos que he perdut el repòs i visc molt trist, el meu cor somnia i intueix que us estima, només vós ocupeu el meu pensament; tinc temor i espero, tot i que la meva esperança és feble: compadiu-me”. Ella no sabia qui podia ser el seu misteriós pretendent. Però havia de respondre i ho va fer mitjançant un botó de rosa blanca embolicat en un paper en el qual hi havia dibuixada una coroneta silvestre formada de diverses flors i fulles, l’emblema del qual deia: “El meu cor mai no ha estimat, els meus sentiments són bons, si el vostre naixement és noble i els vostres pensaments purs, podeu esperar”. Quan veié la nena li va donar el missatge, i ràpidament aquella desaparegué corrent.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>A la tarda següent, Fàtima i Leonor es dirigiren al monestir. Pel camí veieren un jove atractiu i cavaller seguit d’un gos de cacera. Era l’hereu Simó Busquets, el senyor del castell i el propietari més ric d’aquelles terres. Fàtima es posà vermella, perquè veié en la seva botonera una branqueta de duran: ell era, doncs, el misteriós pretendent.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Una curta conversa entre els dos joves decidí el seu destí. Immediatament, Fàtima demanà al cavaller templer que l’instruís en els principis del cristianisme i en els deures de la dona cristiana. La mera de la princesa es convertí també, com les dues favorites i fins el cap de l’expedició, Abdel-Nis. També una part dels guardians es feren cristians; altres tornaren a Alger. El dia 8 de setembre els conversos es batejaren. Fàtima adopta el nom de Magdalena. Tots es quedaren a viure a Caldes d’Estrac, on foren sempre admirats com a model de virtut i bellesa...'</span></span></span></span></span></p> <p> </p> | 08006-425 | Turó dels Encantats | 41.5716163,2.5303746 | 460847 | 4602322 | 08006 | Arenys de Mar | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94151-img0843.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Altres | Inexistent | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | A Coll i Modolell (1999) s'analitzen les característiques estructurals de la narració i es contextualitza en època de Salrich per concloure que no és una llegenda de tradició popular sinó una creació literària que es sustenta amb unes tradicions orals. | 98 | 61 | 4.3 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | |||||||
| 94181 | Alzina surera del Calisay | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-surera-del-calisay | <p><span><span><span><span><span><span><span><span>MASCLANS, FRANCESC (1999) - “Guia per a conèixer els arbres”, actualitzada per Oriol de Bolós - Flor del Vent Edicions</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | <p><span><span><span><span><span><span><span>L’Alzina que ornamenta la façana de llevant del Centre Cultural Calisay, és un exemplar singular d’alzina (<em>Quercus Ilex</em>) amb una capçada alta i més o menys arrodonida.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>És un arbre perennifoli, robust. L’escorça, grisenca, gruixuda i rugosa de la qual se n’extreu el suro encara conserva el pelegrí, que és la primera capa emprada normalment com a component del pessebre. Per sobre de la creu, es ramifica en tres branques verticals que alhora es van bifurcant formant la brancada actual que donen forma a la capçada, no massa desenvolupada.</span></span></span><span><span><span><span> Les fulles són perennes; les més tendres tenen una forma dentada, mentre que les més velles, lobulada. Mesuren entre quatre i set centímetres de llargada. Absorbeixen l'aigua i la humitat i en funció de la posició que ocupen en l'arbre poden presentar variacions en la duresa i el color. El fruit característic és la gla, que mesura entre dos i tres centímetres.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 08006-426 | Riera del Pare Fidel Fita, núm. 67 | 41.5826558,2.5478491 | 462310 | 4603540 | 08006 | Arenys de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94181-02p1580189.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94181-04p1580191.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94181-05p1580201.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Altres | Inexistent | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 2151 | 5.2 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | |||||||||||
| 94182 | Cedres de l’edifici Xifré | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cedres-de-ledifici-xifre | <p><span><span><span><span><span><span><span><span>MASCLANS, FRANCESC (1999) - “Guia per a conèixer els arbres”, actualitzada per Oriol de Bolós - Flor del Vent Edicions</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | <p><span><span><span><span><span><span><span>A la part posterior de l’edifici Xifré hi ha tres espècimens de <em>Cedrus libani </em>o cedre del Líban. Es tracta d’una conífera de la família de les pinàcies, de fulla persistent que en el seu hàbitat natural (muntanyes de la regió mediterrània del Líban, oest de Síria i centre sud de Turquia i també a les muntanyes de l’Atles) pot créixer fins als quaranta metres d’alt. La capçada és cònica en els arbres relativament joves, mentre que amb els anys, es torna més irregular. Les fulles són aciculars o en forma d’agulla, que mesuren entre 30 i 35 mm i apareixen en grups de 20 o 30 en forma de pinzell. Floreix a la primavera. Les flors masculines són de color bru rogenc; s’identifiquen perquè apareixen dretes sobre la branca. Mentre que les flors femenines, són molt més petites.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>L’escorça està clivellada i té un color bru grisós. El fruit és la pinya, que surt cada dos anys ja que necessita un any per a madurar. El color varia de verd grisós a l’inici per arribar al gris fosc al cap de dos anys.</span></span></span></span></span></span></span></p> | 08006-427 | Carrer d'Auterive, s/n | 41.5831253,2.5458616 | 462145 | 4603593 | 08006 | Arenys de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94182-02dsc1182.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94182-03dsc1191.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Altres | Inexistent | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 2151 | 5.2 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | |||||||||||
| 94183 | Olivera de la placeta del Tossol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/olivera-de-la-placeta-del-tossol | <p><span><span><span><span><span><span><span><span>MASCLANS, FRANCESC (1999) - “Guia per a conèixer els arbres”, actualitzada per Oriol de Bolós - Flor del Vent Edicions</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | <p><span><span><span><span><span><span><span>L’olivera (Olea europaea L.) de la placeta del Tossol és un arbre plantat com a ornamental que sobrepassa els 100 anys. Mesura uns nou metres d’alçada per més d’un metre i mig de circumferència o volt de canó. El tronc, tot i que ha crescut força rectilini, presenta rugositats amb algunes protuberàncies i antigues ferides. La capçada és arrodonida i força atapeïda conformada per una munió de branques. Les fulles són de color verd gris platejat al revers i de color verd fosc a l’anvers. Tenen vores enteres i són simples, coriàcies i lanceolades. El seu fruit és l’oliva.</span></span></span></span></span></span></span></p> | 08006-428 | Placeta del Tossol | <p><span><span><span><span><span><span><span>Present a tota la cultura mediterrània, l’olivera és un dels arbres més citats en la literatura antiga, com ho fa Homer amb l’Odissea. També és molt present a la Bíblia, i l’Alcorà. El mateix poeta Horaci, fent referència a la seva dieta diu: “per a mi, olives, escarola i malva”.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>Pels antics grecs, aquest arbre fou un obsequi de la deessa Atenea al poble d’Àtica. A més, l’oli d’oliva estava considerat com a sagrat i era emprat per ungir els atletes i els reis. Les branques eren símbol de l’abundància, pau i com el llorer, s’utilitzava per coronar els vencedors. Pels egipcis, les branques estaven considerades com a símbol de benedicció i purificació. I pels cristians, simbolitza la pau, el martiri, la saviesa i la fecunditat.</span></span></span></span></span></span></span></p> | 41.5803721,2.5482240 | 462340 | 4603285 | 08006 | Arenys de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94183-02dsc9847.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94183-03p1560255.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94183-04p1560253.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Altres | Inexistent | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 2151 | 5.2 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | ||||||||||
| 94184 | Olivera de la plaça de l'església de Santa Maria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/olivera-de-la-placa-de-lesglesia-de-santa-maria | <p><span><span><span><span><span><span><span><span>MASCLANS, FRANCESC (1999) - <em>Guia per a conèixer els arbres, actualitzada per Oriol de Bolós</em> - Flor del Vent Edicions</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | <p><span><span><span><span><span><span><span>L’olivera (Olea europaea L.) de la plaça de l’església està situada en una cantonada enjardinada adossada a la façana orientada a llevant de l’edifici parroquial. Al seu costat hi ha, d’una banda un plafó explicatiu de l’església de Santa Maria, i de l’altra una bola granítica del país. El parterre està protegit per un muret i una barana de ferro.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>Està plantada com a espècimen ornamental. Mesura uns quatre metres d’alçada per més d’un metre i vint de circumferència o volt de canó. El tronc, tot i que ha crescut força rectilini, presenta nombroses rugositats amb algunes protuberàncies i antigues ferides. La capçada és un xic irregular. Les fulles són de color verd gris platejat al revers i de color verd fosc a l’anvers. Tenen vores enteres i són simples, coriàcies i lanceolades. El seu fruit és l’oliva.</span></span></span></span></span></span></span></p> | 08006-429 | Plaça de l'església, s/n | <p><span><span><span><span><span><span><span>Present a tota la cultura mediterrània, l’olivera és un dels arbres més citats en la literatura antiga, com ho fa Homer amb l’Odissea. També és molt present a la Bíblia, i l’Alcorà. El mateix poeta Horaci, fent referència a la seva dieta diu: “per a mi, olives, escarola i malva”.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>Pels antics grecs, aquest arbre fou un obsequi de la deessa Atenea al poble d’Àtica. A més, l’oli d’oliva estava considerat com a sagrat i era emprat per ungir els atletes i els reis. Les branques eren símbol de l’abundància, pau i com el llorer, s’utilitzava per coronar els vencedors. Pels egipcis, les branques estaven considerades com a símbol de benedicció i purificació. I pels cristians, simbolitza la pau, el martiri, la saviesa i la fecunditat.</span></span></span></span></span></span></span></p> | 41.5805166,2.5496951 | 462463 | 4603301 | 08006 | Arenys de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94184-2p1560056.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Altres | Inexistent | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 2151 | 5.2 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | ||||||||||
| 94225 | Xiprer de l’antiga Fàbrica Calisay | https://patrimonicultural.diba.cat/element/xiprer-de-lantiga-fabrica-calisay | <p>BALAGUER i CIRERA, Víctor (1893). Al pie de la encina. Historias, tradiciones y recuerdos. El progreso social.Madrid.</p> <p>BOADA, Martí (1992). Recull de llegendes de la regió del Montseny. Carles Vallès editor. Figueres.</p> <p>GOMIS, Cels (1912). Folklore català. Arxius d'Estudis del centre Excursionista de Terrassa, núm. 13, pàgs. 191 a 195.</p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>MASCLANS, FRANCESC (1999) - <em>Guia per a conèixer els arbres</em>, actualitzada per Oriol de Bolós - Flor del Vent Edicions.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p>PARÉS, Eduard (2006). Arbres Monumentals de Catalunya. 18 anys des de la primera protecció. Ponència de la 2ª trobada d'Arbres Monumentals i Singulars. Alcalà d'Henares, 19-21 de 2005.</p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>PASCUAL, Ramon (1994). <em>Guia dels arbres dels Països Catalans</em>. 3a edició. Barcelona. Pòrtic Natura.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p>ROMA i CASANOVAS, Francesc (2000). La simbologia del xiprer a Catalunya. Sant Martí de Centelles, a <a href='http://www.francescroma.net/'>http://www.francescroma.net</a></p> | <p><span><span><span><span><span><span><span>El Xiprer (<em>Cupressus sempervirens</em>) de l’antiga Fàbrica Calisay està situat a mà dreta, entrant per la portalada principal des de la riera. La seva alçada és considerable, depassa els 15 metres, tot i que si té espai per créixer pot arribar als trenta-cinc metres d’alçada. De la família de les <em>Cupressàcies</em>, és originària de l’orient del Mediterrani i és una de les espècies arbòries de fulla perenne més longeves del planeta. </span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>La capçada és compacta i allargada. El tronc és dret, i l’escorça estriada de color bru grisenca. Les fulles de color verd fosc són diminutes, persistents i reduïdes a petites esquames que oscil·len entre 0,5 a 1 mm de llarg. El fruit s’assembla a una pinya esfèrica i alhora irregular d’entre 25 a 40 mm de diàmetre. Està fornada per de 8 a 14 esquames poligonals, que se separen a la maturitat. Primer són de color verd, tancades que a mida que envelleixen es lignifiquen i s’obren. La floració és monoica, amb flors masculines i femenines en el mateix arbre. L’emissió de pol·len es produeix entre els mesos de febrer i març, tot i que actualment pot començar un xic abans.</span></span></span></span></span></span></span></p> | 08006-432 | Riera del Pare Fita, núm. 67 | <p><span><span><span><span><span>El Xiprer és originari de l’illa de Xipre. El seu nom científic <em>Cupressus sempervirens</em> fa referència en primer lloc, a l’indret on procedeix originàriament l’espècie i en segon lloc, fa referència a la seva longevitat, ja que pot arribar a ser mil·lenari. Per aquest motiu es troba plantat en els cementiris com a símbol funerari del descans etern i el camí cap el cel. En tot cas, en la mitologia grega, Ciparís, matà per error un cérvol i la seva tristor el portà a demanar al déu Apol·lo que li permetés plorar-ho per l’eternitat. Així que Apol·lo el convertí en un xiprer, convertint-se així en una figura de dol cap als éssers estimats.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El filòsof grec Teofrast, escriu que el xiprer estava consagrat a Hades, déu de la mort, perquè aquest arbre no tornava a rebrotar un cop tallat. Horaci deia que els antics enterraven els morts amb una branca de xiprer i que envoltaven el seu cos amb les fulles. Mentre que Plini el Vell deia que una branca de xiprer penjada a la porta d’una casa era un signe fúnebre.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Pels romans, l’arbre era un símbol d’hospitalitat. Quan un viatger veia un arbre plantat a l’entrada d’una casa, sabia que hi podria beure aigua. Si en veia dos, indicaven que a més, podria menjar-hi. I si en veia tres, podria tenir un llit per a dormir. </span></span></span></span></span></p> <p>La bibliografia sobre la relació dels xiprers amb les masies és força extensa, en podeu trobar un resum a Roma (2000). Segons Víctor Balaguer (1893) l'origen de xiprers en masies prové de la necessitat dels ordres religiosos d'establir aliances amb les famílies més importants de l'època per fer-les o nomenar-les 'germanes dels convents'. El xiprer ben visible a l'entrada era el senyal d'aquesta aliança, com a compromís d'obrir les seves portes a canonges frares i pelegrins. Cels Gomis (1912) ratifica aquesta idea per la zona de la Garrotxa quan documenta que el xiprer indicaria als frares mendicants que allí se'ls donaria acolliment de franc. Martí Boada (1992) observa per la zona del Vallès, Bages i Garrotxa que l'existència d'un xiprer davant al casa era indicatiu que els viatgers tenen dret a un petit àpat; si n'hi havia dos, tenien dret a un àpat complet i si n'hi havia tres, podien fer-hi nit.</p> | 41.5828540,2.5478072 | 462307 | 4603561 | 08006 | Arenys de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94225-02p1580197.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94225-03p1580198.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94225-04p1580199.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Altres | Inexistent | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 2151 | 5.2 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | ||||||||||
| 94226 | Zona de nidificació de l’oreneta cuablanca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/zona-de-nidificacio-de-loreneta-cuablanca-0 | <p><span><span><span><span><span><span><span>ANDINO, Héctor et alii (2005). Atles dels ocells nidificants del Maresme. Andino, H; Badosa, E; Clarabuch, O i Llebaria, C. editors. Barcelona.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>ARDLEY, Neil (1979). Las aves. Editorial Fontalba. Barcelona.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>BOSCH MARTÍNEZ, Laura (2005). Primer cens dels nius d'oreneta cuablanca (Delichon urbica), Cabrils (El Maresme). Inèdit.</span></span></span></span></span></span></span></p> | <p><span><span><span><span><span><span><span>En els diferents ràfecs d’edificis i balconades d’Arenys de Mar, i en especial a l’edifici del Mont Calvari, es localitzen zones de nidificació i estada de l’oreneta de l’espècie <em>Delichon urbica</em> coneguda popularment amb el nom d’oreneta cuablanca. La majoria de nius estan en bon estat de conservació. Algunes cases on també s’hi poden observar són les del carrer d’Avall, número 24, 25; o al carrer de Jaume Borrell, número 6.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>Es diferencia de les altres orenetes europees pel seu carpó blanc. Les parts inferiors són blanques i el cap, l'esquena, les ales i la cua són d'un color negre blavós. Les potes i els peus són curts i emplomats de color blanc. Les orenetes més joves, poden tenir un color grisós pels costats del pit que es va tornant blanc a mida que esdevenen adultes. El niu que construeix, té una forma hemisfèrica, amb una obertura circular normalment situada a la part superior. Aquesta obertura tan petita permet defensar el niu d'intrusos i evitar que l'ocupin altres ocells com els pardals. Tant el mascle com la femella s'esmercen en la seva construcció amb continus viatges a les rieres i camps on troben el fang necessari per bastir el niu. Quan plou es pot observar a altres orenetes ajudant a la construcció de nius. De fet, aprofiten el fang que els proporciona la pluja i al mateix temps eviten a altres parelles d'orenetes una pèrdua de temps i esforços inútils. Les boletes de fang es barregen amb la saliva que ho transforma en una mena de ciment. Mentre que d'altres transporten els materials, la futura mare va donant forma al niu i el poleix fregant les seves plomes per eliminar qualsevol rugositat que pogués ferir els petits un cop sortits del niu. La terra barrejada amb palla, pels i altres elements cohesionants enforteix les parets del niu; a l'interior s'hi col·loquen plomes.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>L'oreneta cuablanca s'alimenta d'insectes voladors: mosques, mosquits i pugons que, a diferència de l'oreneta vulgar, són caçats durant el vol a molta més alçada. El seu règim alimentari i els beneficis que comporten han desembocat en la protecció legal de l'espècie, tant a nivell nacional, com estatal i internacional.</span></span></span></span></span></span></span></p> | 08006-433 | Arenys de Mar | <p><span><span><span><span><span><span><span>Durant l'època de cria, les podem trobar repartides per tota Europa, el nord-oest d'Àfrica, l'Àsia Central, la meitat nord d'Àsia amb l'excepció del nord siberià. A la tardor emprenen el viatge cap a l'Àfrica subsahariana i la Península de Malàisia, les dues grans regions d'hivernada.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>A Catalunya hi nidifica en el 95% del territori, i comença a arribar a la segona quinzena de març iniciant el seu retorn a finals d'agost, tot i que amb el canvi climàtic, n’hi ha que en zones més temperades, degut a que són massa joves per emprendre el vol, es queden. </span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>L'any 1998 i 2000, els ornitòlegs Pere Alzina i Enric Badosa varen dur a terme dos censos d’orenetes. Els resultats estan publicats a: </span><a href='http://arenys.org/sostenible/orenetes/orenetes2000.htm'><span><span>http://arenys.org/sostenible/orenetes/orenetes2000.htm</span></span></a><span> </span></span></span></span></p> | 41.5794176,2.5578511 | 463142 | 4603176 | 08006 | Arenys de Mar | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94226-02p1540771.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94226-03p1540775.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94226-04carrer-davall2401.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94226-05carrer-davall2402.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94226-06carrer-de-jaume-borrell0601.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | Inexistent | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | És una espècie que no té cap problema per conviure amb l'ésser humà i, si no se li fan caure els nius, tant les primeres com la seva descendència tornen cada any al mateix lloc i construeixen els seus nius un al costat de l’altre.La seva presència és un bioindicador del bon estat ambiental del municipi. | 2153 | 5.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | |||||||||
| 94227 | Zona de nidificació d'oreneta de l'espècie Hirundo rústica | https://patrimonicultural.diba.cat/element/zona-de-nidificacio-doreneta-de-lespecie-hirundo-rustica | <p><span><span><span><span><span><span><span>ANDINO, Héctor et alii (2005). <em>Atles dels ocells nidificants del Maresme. </em>Andino, H; Badosa, E; Clarabuch, O i Llebaria, C. editors. Barcelona.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>ARDLEY, Neil (1979). <em>Las aves.</em> Editorial Fontalba. Barcelona.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>BOSCH MARTÍNEZ, Laura (2005). <em>Primer cens dels nius d'oreneta vulgar (Hirundo rustica),</em> Cabrils (El Maresme). Inèdit.</span></span></span></span></span></span></span></p> | <p><span><span><span><span><span><span><span><span>Zona de nidificació de l'oreneta vulgar (<em>Hirundo rustica</em>), que conviuen amb l'espècie humana, instal·lades als porxos, corts i altres annexos de les cases i masos des de fa generacions. Els nius tenen forma de copa de 22 cm de diàmetre, i uns 11 a 15 cm de profunditat fets amb fang, palla i pèls de bestiar. Un cop acabat col·loquen a l'interior plomes ben fines perquè el niu sigui més confortable. L'oreneta és de color blau-negrós per sobre, amb reflexos metàl·lics que contrasten amb el sota blanquinós i coll rogent. Pertany a l'ordre dels <em>Passeriformes </em>i a la família dels <em>Hirundínids</em>. La silueta és molt elegant, amb una cua en forma de forca molt accentuada. Cap a l'extremitat de la cua, poden observar-se unes taques blanques. El front i el coll són d'un to rogenc. Es diferencia de les altres orenetes per la manca de color blanc al carpó. Mesura de 16 a 22 cm de longitud, i amb les ales obertes fa de 32 a 34 cm, amb un pes aproximat de 17 grams. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>La presència de zones de caça és primordial perquè una parella pugui instal·lar-se. Aquestes zones acostumen a ser prats, camps, basses d'aigua, ja que hi poden trobar els insectes amb els quals s'alimenten. Si els pobles tenen espais oberts i favorables poden instal·lar els nius en garatges o porxos, i si és en zones de pagesia, en corts, cavallerisses, porxos per a les eines agrícoles, etc., com és el cas que ens ocupa. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>La primera posta d'ous s'inicia a finals d'abril, tot i una segona posta cap al juny (una tercera posta ja és més difícil). La posta és d'entre 3 i 6 ous i els incubarà durant 14 a 15 dies. Durant aquest període la femella ha d'absentar-se per poder-se alimentar. L'oreneta vulgar s'alimenta d'insectes voladors: mosques, mosquits i pugons que són caçats al vol.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>Pel que fa als pollets, el pes culminant arriba al 13è dia on poden arribar a fer 22 grams, és a dir, 5 grams més que els pares. Aquest pes serà perdut ràpidament. Els pares cacen al vol insectes; els aglutinen dins del seu bec abans de donar-lo als pollets (poden portar en un viatge una vintena d'insectes). En un dia, per alimentar els petits poden arribar a fer 400 vols. Les condicions meteorològiques influeixen en la freqüència i qualitat de l'alimentació dels pollets i en conseqüència de la seva subsistència. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>L'oreneta vulgar és una acròbata. La velocitat de vol és de 60 km/h, però quan caça pot arribar als 100 km/h. Pel que fa als pollets, quan les cries tinguin entre 19 i 21 dies, els pares deixaran d'alimentar-les per així obligar-los a sortir del niu i aprendre la primera lliçó de vol. Els pares s'apropen al niu amb insectes al bec, però no els hi donen. Quan tinguin gana, les orenetes joves s'acostaran molt a la boca del niu; els pares aprofiten per fer un crit d'alarma i instintivament les joves orenetes es llancen del niu i mouen les ales. A partir del 35è dia les orenetes es poden emancipar.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 08006-434 | Arenys de Mar | 41.5871839,2.5463042 | 462184 | 4604042 | 08006 | Arenys de Mar | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94227-stella-maris02.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | Inexistent | 2023-11-08 00:00:00 | El seu règim alimentari i els beneficis que comporten a la societat, han desembocat en la protecció legal de l'espècie, tant a nivell nacional, com estatal i internacional.A l'hora d'intervenir per a solucionar conflictes de salubritat originats per aquestes espècies, cal saber que hi ha algunes mesures preventives, com la instal·lació de planxes de fusta o metàl·liques i que un cop l'oreneta torna a l'Àfrica es poden col·locar i/o netejar. En cas de que algun propietari vulgui retirar algun niu conflictiu tindrà l'obligació de sol·licitar un permís al Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya, i es pot fer a través de la regidoria competent del seu municipi. | 2153 | 5.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 158,44 consultes/dia
Sabies que...?
...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?
La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc