Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 94057 | Els d'Arenys són batejats sota l'escala | https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-darenys-son-batejats-sota-lescala | <p><span><span><span>AMADES i GELATS, Joan (1937): <a href='https://pccd.dites.cat/obra/Amades_i_Gelats%2C_Joan_%281937%29%3A_%27Refranys_personals%27%2C_dins_Butllet%C3%AD_del_Centre_Excursionista_de_Catalunya_%28BCEC%29%2C_n%C3%BAms_504_a_511_%28maig_a_desembre_del_1937%29'><span><span>Refranys personals; dins Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya (BCEC), núms 504 a 511 (maig a desembre del 1937)</span></span></a><span><span><span><span><span> «Refranys geogràfics», p. 120. Centre Excursionista de Catalunya.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p>CAROL, Roser (1978): <a href='https://pccd.dites.cat/obra/Carol%2C_Roser_%281978-2021%29%3A_Frases_fetes_dels_Pa%C3%AFsos_Catalans_%28comentats%29'><em>Frases fetes dels Països Catalans (comentats)</em></a> «Catalunya. Maresme. Arenys de Mar». Manuscrit.</p> <p><span><span><span>GIMENO, Isabel (1989): <a href='https://pccd.dites.cat/obra/Gimeno%2C_Isabel_%281989%29%3A_El_llibre_dels_refranys_catalans'><span><span>El llibre dels refranys catalans</span></span></a><span><span><span><span><span> «Refranys geogràfics», p. 202. Editorial de Vecchi.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | XX | <p>Dita, parèmia o proverbi recollida en el blog de paremiologia catalana comparada, on se citen diversos autors que en fan referència. Sembla que prové d'haver col·locat la pica de batejar sota l'escala que pujava al cor i que es considerava un lloc poc adient amb l'aire senyorívol i presumit atribuït als arenyencs. (Amades, 1937)</p> | 08006-393 | Arenys de Mar | 08006 | Arenys de Mar | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Altres | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 61 | 4.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:07 | ||||||||||||||||
| 91179 | Pi de la Pallota | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pi-de-la-pallota | <p><span><span><span><span>Exemplar de pi pinyer (Pinus pinea) centenari situat al final del camí de la Pallota.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Es tracta d'un espècimen majestuós, amb un gran perímetre de tronc i una gran alçada.</span></span></span></span></p> | 08153-103 | La Pallota | 08153 | Òrrius | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | 2022-05-26 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 2151 | 5.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:17 | ||||||||||||||||||
| 68794 | Mas Ram | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-ram | ESTRADA, J. ( 1969 ). Vías y poblamiento romanos en el territorio del área metropolitana de Barcelona. PREVOSTI, M. (1981). Cronologia i Poblament a l'àrea rural de Baetulo. http://www.tiana.cat/coneix-tiana/historia/la-tiana-romana/ Ajuntament de Tiana (2002). Catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Tiana. Vol. 3. Tiana. | Parcialment destruït | Lloc d'habitació amb estructures. Jaciment d'època romana documentat a partir de la troballa d'estructures pertanyents, segons Cuyàs a una vil·la romana. Segons Prevosti, el 1981, s'observaven restes de parets i paviments d'època romana força conservats als terrenys de la finca, que l'autora atribuïa, en aquell moment, a les restes a dues vil·les romanes. Durant la prospecció efectuada el 2008, amb motiu de la revisió de la carta arqueològica, s'observà dins el camí d'accés al mas, al marge dret i gairebé al final del camí, la presència de restes de paviments d'opus signinum seccionats en fer el camí. Les restes queden cobertes per una capa de terra d'aproximadament 2 m. de potència, sobre de les quals es troben el mas Badagrés i unes pistes de tennis. Es possible que es tracti d'un dels paviments descrits per Prevosti. Es tractaria doncs, de les restes estructurals d'una possible villae romana, sense poder concretar quina seria la funcionalitat concreta d'aquestes. Donada l'absència de material relacionat amb les estructures no és possible acotar més acuradament la seva adscripció cronològica. Les estructures visibles es troben en un estat de conservació precari i donada la ubicació de les restes al tall del camí i sense cap mena de protecció, és probable que pateixin un deteriorament futur irreverssible. | 08282-120 | Camí de Can Guinard | Des de Romà ( -218 / 476 ). Josep Maria Padrós Cuyàs, conservador del Museu Municipal de Badalona l'any 1961, situa el nucli romà de Tiana a l'interior del triangle format per can Moncerdà, can Fàbregas i ca'ls Frares en l'estudi més seriós que s'ha efectuat sobre aquest tema. Concretament, entre ca l'Andreu i can Fàbregas s'han trobat vestigis d'una vil·la prou important per transmetre el seu nom a l'actual Tiana. Cal destacar les restes d'una vil·la romana a can Sent-romà , una de les vil·les més ben estudiades del Maresme. Anteriorment a l'època romana, les terres de Tiana estaven ocupades pels laietans. El seu territori comprenia aproximadament la costa des del Llobregat al Tordera, i per l'interior les planes del Vallès fins a Montserrat. De l'època dels ibers s'han trobat restes a Montgat, concretament al seu turó. De més antic, ja en la prehistòria, tenim a Tiana el dolmen situat a Castellruf, a la Conreria, proper al poblat iber. Dels primers contactes comercials amb els grecs neixen els primers Nou Pins, que servien com a identificador pels vaixells que s'acostaven pel litoral. Ja en temps de la colonització romana s'estabilitza l'assentament humà, ja que la situació geogràfica de Tiana potencia l'establiment de vil·les a resguard dels vents del nord, amb abundància d'aigua i suficientment allunyat del mar, per prevenir-se per a la defensa de les invasions. La resta de vil·les romanes, no tant importants, exceptuant la de Can Sentromà ens indiquen una certa densificació cap als segles III i IV d.C., i avui es comprova com hi ha un conjunt de masies algunes datades del s.XIII (les Pinyasseres, Can Montcerdà, Can Vilà, Can Guinart) amb fonaments i parets romanes de les quals s'ha perdut l'origen, a causa del despoblament que es va produir amb les invasions bàrbares, amb revoltes l'any 415 de poca consideració, i sarraïnes. | 41.4771900,2.2469700 | 437128 | 4592006 | 08282 | Tiana | Fàcil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Residencial | 2023-02-21 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | El mas Ram es troba a la cruïlla del Camí Vell dels Francesos amb la carretera de Badalona a Sant Fost de Campsentelles, B-500, al sud del turó de l'Arbret. S'hi accedeix pel camí de Can Guinard, dins el qual, a pocs metres hi ha un trencant a mà dreta pel qual s'accedeix als terrenys del mas. Es tracta d'una explotació dedicada al conreu de plantes ornamentals. | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:27 | |||||||||||
| 68712 | La Conreria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-conreria | Pérez i Gómez, Xavier, 'Breu història de la Conreria', Notes, Número 11, 1997, pàgs. 59-69. Padrós, Josep Maria (2006). La Tiana desconeguda. Tresors de la vall de Montalegre. Ajuntament de Tiana. Tiana. Ajuntament de Tiana (2002). Catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Tiana. Vol. 1. Tiana. | XII-XVIII | Edifici d'origen religios de planta soterrani de grans dimensions construida al voltant d'un claustre. Al segle XX es va annexionar un nou edifici i es va elaborar un nou pati interior. La seva façana principal és simètrica amb la porta d'entrada a l'eix central. Trobem una seqüència de finestres i sense elements decoratius. La teulada es feta amb teula àrab a dues aigües. En l'estructura de l'edifici trobem arcs, voltes i embigats de fusta. | 08282-38 | Carretera de Badalona a Mollet, km 6 | L'indret fou ocupat al segle XIII per un priorat de monges agustines que, el 1362 van traslladar-se a Barcelona, a l'actual carrer de Montalegre. A començament del segle XV s'hi instal·len els cartoixos.Posteriorment és destinat a residència dels germans i a granja de conreu del monestir, d'on prové el nom de Conreria. Des del 1998 està cedit a la Fundació Pere Tarrés. L'edifici va ser reformat el 1568 i, de nou, el 1790. D'aquesta darrera reforma en són fruit el claustre i l'església. | 41.4915000,2.2524500 | 437599 | 4593590 | 08282 | Tiana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08282/68712-foto-08282-38-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08282/68712-foto-08282-38-3.jpg | Legal | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Lúdic | 2023-02-21 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | Obra popular. Antic seminari de culte. Utilitzat com a alberg i lloc d'activitats, reunions, juvenils. Pertany a la Red Española de Albergues Juveniles. Situat al capdamunt de la muntanya en un lloc privilegiat per les seves vistes. Alberg la Conreria. També dit Seminari Menor de la Conreria. | 119 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:27 | ||||||||
| 68827 | Llegenda de l'arbre dels Nassos | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-de-larbre-dels-nassos | <p>http://peroncamino.blogspot.com/2010/06/larbre-dels-nassos.html</p> | XX | <p>A Tiana, a prop de la Conreria, actual casa de colònies que fou un seminari construït damunt de les restes d'un convent de monges del segle XIII, hi havia un arbre singular que va donar origen de la famosa llegenda 'L'Arbre dels Nassos'. Segons es diu, un cavaller es va enamorar d'una de les monges novícies del convent i, captivat per la seva bellesa, l'anava a veure sovint. En saber ella, que el que més atreia al cavaller era el seu nas, va decidir acabar amb aquella situació per tal d'evitar temptacions. Una tarda, agafant unes tisores del jardiner, es va tallar el nas per tal de perdre la seva boniquesa i desenganyar-lo. L'embolicà amb un mocador de seda i li donà al cavaller tot dient-li “Ací tens el que tu més vols. Ara deixa'm que segueixi consagrant-me a Déu nostre Senyor”. La tradició diu que en el mateix lloc on se'l va tallar hi va néixer un arbre amb flors vermelles que recordaven el nas sagnant de la monja. Sembla que l'arbre no existeix, però la llegenda està molt arrelada a l'entorn del Maresme i la Serralada de la Marina, fins al punt que els gegants de Tiana, són, precisament, el Cavaller i la Novícia.</p> | 08282-153 | Tiana | 41.4915000,2.2524500 | 437599 | 4593590 | 08282 | Tiana | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Altres | 2020-07-23 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía, OPC | 61 | 4.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:27 | |||||||||||||
| 68713 | La Cartoixa de Montalegre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-cartoixa-de-montalegre | Bofarull, Anna Maria «Testimoni de l'orde Cartoixà». Sàpiens [Barcelona], núm. 101, març 2011, p. 65. Caballeria Lamelas, Enric; Palacio Serra, Francesc «Montalegre: institut antituberculós i hospital d'invàlids de guerra». La Cartoixa de Montalegre 1415-2015. La Província Cartoixana de Catalunya. Actes del XXXIV Congrés Internacional sobre la Cartoixa. Ajuntament de Tiana i Analecta Cartusiana [Tiana i Salzburg], 2015, pàg. 249-258. Fossas i Pi, Modest. Cartuja de Montalegre : memoria descriptiva leida en la excursión hecha al monasterio por la Asociación de Arquitectos de Cataluña en 11 de mayo de 1884. Barcelona: Associació d'Arquitectes de Catalunya. Pladevall, Antoni; Los monasterios catalanes, Edicions Destino, Barcelona, 1970. Pérez Gómez, Xavier; La cartoixa de Montalegre. Drets feudals i conflictes jurisdiccionals (1415-1602), Fundació Salvador Vives Casajuana, Barcelona, 2004. http://www.chartreux.org/es/casas/montalegre/index https://www.enciclopedia.cat/EC-GEC-0065977.xml Padrós, Josep Maria (2006). La Tiana desconeguda. Tresors de la vall de Montalegre. Ajuntament de Tiana. Tiana. Ajuntament de Tiana (2002). Catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Tiana. Vol. 1. Tiana. | XV | Conjunt d'edificis religiosos dividit en tres sectors. El primer està habitat per conversos, amb porteria, fusteria i al tres dependències. El segon té dependències comunes, com l'església, bastida el 1415-63, gòtica, amb un portal afegit el 1625, el menjador, la sala capitular i les capelles entorn un petit claustre. El tercer sector és el destinat a la vida eremítica, està format per dos grans claustres amb 30 cel·les al voltant. El primer sector fou acabat el 1448, amb la cel·la prioral i 16 cel·les per als monjos, i el segon fou construït unit al primer, el 1636, amb 13 noves cel·les. L'església és un edifici religiós format per una sola nau alta i esvelta, de 35,40 m de llarg per 8,4 m d'amplada. No presenta capelles laterals, com mana la norma dels cartoixans. La nau està coberta amb tres voltes de creueria ogivals i el presbiteri amb una volta d'arestes que conflueixen en una clau, Dos fragments de mur i una reixa separen el cor dels cartoixans i el dels aliens a l'orde. A l'esquerra de l'absis hi ha la sagristia i, al fos del presbiteri s'obre el Sagrari. La porta principal del temple és d'estil gòtic, molt ben treballada, amb arquivoltes molt fines i dos pinacles adossats al mur que la flanquegen. La cartoixa consta de tres claustres, el més antic és el més petit i es comunica directament a l'església, és quadrat, de 17,5 m de costat, amb sis arquets a cadascun d'ells, suportats per columnes cilíndriques, amb basa i capitell octogonals, sense escultura. Els arcs estan agrupats de tres en tres sota un arc exterior. Les voltes són ogivals amb arestes vives. El claustre central mesura 53,7 m de costat i l'últim fa 53,7 m x 46,5 m. Ambdós presenten columnes i voltes similars a l'anterior. Estan envoltats de cel·les individuals, que encara que molt senzilles presenten una petita sala amb xemeneies, una alcova, menjador, lavabo i jardí. Es combina la pedra dels elements arquitectònics amb el maó dels murs. Entre els dos claustres hi ha una torre de defensa medieval, restaurada, procedent de la primitiva construcció. Té una torre de defensa de planta rodona que possiblement pertanyia a una antiga masia. Actualment forma part de les dependències de la Cartoixa de Montalegre. Modificada a la seva part superior amb uns acabats i una teulada d'èpoques més recents. Conserva la corsera i diverses espitlleres. | 08282-39 | Carretera de la Conreria | L'any 1247 ja hi ha notícies de l'existència en aquest indret del convent femení de Montalegre, construït per acollir una petita comunitat femenina de monges agustines. El convent s'edifica en un solar donat pels senyors feudals de la família Campsentelles. El dia 31 de juliol de 1250, el bisbe de Barcelona puja a Montalegre i beneeix la capella del convent de Montalegre. El 1286 el monestir va rebre una donació generosa gràcies a Ramon de Sentmenat, senyor de Campsentelles, i de la seua muller. Tot i així, l'any 1362, a causa de la soledat i aïllament del lloc on es trobava el convent, la comunitat decidí traslladar-se a Barcelona, a l'indret on actualment hi ha l'església de Santa Maria de Montalegre de la Casa de la Caritat de Barcelona. El 1399, s'hi instal·la un grup d'ermitans, entre ells Arnau de Torrevella. El conjunt monàstic va passar per diversos compradors fins que l'any 1409 el va adquirir l'Hospital de la Santa Creu de Barcelona. L'any 1415 la necessitat de diners de l'Hospital, el va fer vendre el monestir. Fou adquirit pel prior de Vallparadís, el qual necessitava un recinte major per a la seva comunitat. El mateix any s'iniciaren les obres de la nova cartoixa. Posteriorment, el 1434 se'ls va unir una petita comunitat de monjos procedents del monestir de Sant Pol. Les obres finalitzaren l'any 1463. Les obres foren dirigides per Joan de Nea, monjo de Portaceli, procurador i ecònom de Montalegre entre 1423 i 1459. El segle XIX fou un segle de desgràcies per a la cartoixa, entre 1808 i 1814, la comunitat va haver d'abandonar el monestir degut a la guerra del Francès. Més tard, entre els anys 1820 i 1824, la inestabilitat del país, i el Trienni liberal, van ocasionar una nova fugida. Finalment, el 1835, la desamortització de Mendizábal suposà l'exclaustració definitiva, la confiscació dels seus béns, i el saqueig i posterior incendi de la cartoixa. L'any 1867 s'iniciaren les gestions per part del gran procurador de la Grande Chartreuse per a la recompra de Montalegre. Aquestes gestions, però, es paralitzaren el 1868 pel destronament d'Isabel II. Durant el període en què els monjos no habitaren la cartoixa, el monestir va servir com a caserna militar primer i després s'utilitzà com a hospital. El 1901 s'instal·là una nova comunitat de monjos procedent de França, formada per 29 pares i 23 germans. Durant els fets de la Setmana Tràgica de 1909, s'hi va instal·lar una dotació de la Guàrdia Civil amb la funció de protegir a la comunitat dels possibles atacs. La dotació va romandre-hi fins a l'any 1915, instal·lada en el que avui dia es coneix com 'la casa de les monges'. La Guerra Civil va afectar novament a la comunitat, els 21 pares i els 16 germans es dispersaren, morint sis d'ells assassinats durant els primers dies. L'Ajuntament de Badalona hi instal·là un hospital per a tuberculosos que va estar en funcionament fins a desembre de 1938, quan el govern central a Barcelona va instal·lar un hospital d'invàlids de guerra, que funcionar durant poc menys d'un mes. Al 1939 els monjos van tornar a la cartoixa, en la qual s'instal·là el seminari menor de la diòcesi. Aquest seminari va tancar el 1998 per la seva inviabilitat econòmica. L'edifici que ocupava el seminari (la Conreria) se cedí a la Fundació Pere Tarrés i actualment funciona com a casa de colònies. | 41.4884400,2.2539900 | 437725 | 4593249 | 08282 | Tiana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08282/68713-foto-08282-39-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08282/68713-foto-08282-39-3.jpg | Legal | Gòtic | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Religiós | 2023-02-21 00:00:00 | Àlvar Saéz Puig | L'entrada és permesa als homes. Les dones, en comptades ocasions, han pogut veure alguns dels seus espais. Als vessants de la Serralada Litoral, al NW del terme, en un lloc arrecerat (inicialment dit Mons Alacris i després Mons Hilaris o Montalegre) hi ha la cartoixa de Montalegre, formada a partir del 1415 en terrenys d'un antic convent de monges augustinianes. Aquest priorat femení de donades o canongesses era al solar de l'actual Conreria, al cim de la carena, prop del coll de Montalegre, priorat fundat a l'inici del segle XIII i que el 1265 tenia ja una comunitat de 12 monges comandades per la priora Guillema; per la solitud del lloc es va traslladar el 1365 a Barcelona, on va perdurar fins el 1593 al lloc ocupat després pel seminari tridentí i per la Casa de Caritat. Els cartoixans de la comunitat de Vallparadís de Terrassa i els de Sant Pol del Maresme van decidir d'unir-se i formar una nova cartoixa en aquest indret. Van arribar inicialment els de Vallparadís (1415) i després els de Sant Pol (1434), i des de l'edifici de les monges van planejar la construcció d'un cenobi que respongués a les exigències de l'orde cartoixà. Va dirigir les obres fra Joan d'Enea, convers procedent de Portaceli, ecònom de Montalegre en 1423-59. El primer sector comprèn un pati d'honor amb l'albergueria, procura i lloc de treballs manuals; el segon, una sèrie de dependències comunes (l'església gòtica acabada el 1463, el menjador, la sala capitular) a l'entorn del claustret, i el tercer, destinat a la vida eremítica, és format per dos grans claustres d'estructura gòtica juxtaposats (el primer del 1448 amb la cel·la prioral i 17 cel·les més, i el segon del 1636 amb 13 cel·les més).L'època de major esplendor van ser els segles XVII i XVIII; els extensos dominis de la cartoixa (entre els quals hi havia els delmes i el domini de la parròquia de Tiana des del 1441) eren administrats des de l'edifici de la Conreria (antic convent augustinià). La vida monàstica va ser interrompuda per les vicissituds bèl·liques i polítiques en 1808-14 i en 1820-24, i el 1835, amb les lleis desamortitzadores i l'exclaustració, l'edifici va ser abandonat i va patir saqueig i incendi. La Grande Chartreuse va adquirir l'antic monestir i uns pocs terrenys el 1865 i va iniciar la restauració de la casa, que no es va poder dur a terme fins el 1901, arran de l'arribada d'una comunitat francesa de 29 pares i 23 germans. Després de l'etapa de la guerra civil de 1936-39 la casa va continuar amb força vitalitat. D'altra banda, la Conreria no va ser recuperada pels monjos després de la desamortització. Va ser destinada a hotel restaurant i des de l'any 1940 s'hi va instal·lar el seminari menor de la diòcesi de Barcelona (l'edifici va ser notablement ampliat), i posteriorment internat regit per sacerdots de la diòcesi. Monestir de clausura de l'ordre de Sant Benet. | 93 | 46 | 1.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:27 | ||||||||
| 68823 | Goigs de Sant Huc de Lincoln venerats a la Cartoixa de Montalegre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-sant-huc-de-lincoln-venerats-a-la-cartoixa-de-montalegre | Toffoli, Josep Maria (2000). Història de l'Alegria d'ahir fins avui. Noucents anys d'història de la parròquia de Tiana. Ajuntament de Tiana. Regidoria de Cultura. Cubas, Enric i Baldelló, Francesc, 1887-1977, 'Goigs a llaor de Sant Huc de Lincoln. Que es venera a la Cartoixa de Santa Maria de Montalegre'. Biblioteca Digital del Centre de Lectura de Reus, consulta 21 juny de 2019, https://bd.centrelectura.cat/items/show/20570. | XX | Els goigs dedicats a Sant Huc de Lincoln que es veneren a la Cartoixa de Montalegre, es van editar a La Cartoixa i la primera edició és de gener de 1962, l'autor de la lletra és Enric Cubas, les la música Mn. Francesc Baldelló, i el dibuix del sant que apareix al goig és de Jeroni Giralt. | 08282-149 | Cartoixa de Montalegre | Sant Huc de Lincoln era un anglès (1159-1200) i monjo cartoixà. Va ser bisbe de Lincoln. Es venera a la Cartoixa de Montalegre en ser un dels seus representants més coneguts al món. La primera regla dels cartoixans va ser redactada per sant Bru el segle XII, i el més important és el silenci i la pregària gairebé les 24 hores del dia. | 41.4884400,2.2539900 | 437725 | 4593249 | 1962 | 08282 | Tiana | Restringit | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2023-02-21 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía, OPC | Enric Cubas i Francesc Baldelló | 62 | 4.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:27 | ||||||||||
| 68824 | Goigs a llaor de Santa Maria de Montalegre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-a-llaor-de-santa-maria-de-montalegre | XX | Aquests goigs són a Santa Maria de Montalegre que es venera a la Cartoixa de Montalegre. La lletra i la música són anònimes, com consta al mateix goigs, per voluntat expressa dels autors. La primera edició és de 1964. | 08282-150 | Cartoixa de Montalegre | La primera regla dels cartoixans va ser redactada per sant Bru el segle XII, i el més important és el silenci i la pregària gairebé les 24 hores del dia. Per les seves aportacions espirituals i culturals, l'Orde Cartoixà es situa entre les grans institucions de l'Església. | 41.4884400,2.2539900 | 437725 | 4593249 | 08282 | Tiana | Restringit | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2023-02-21 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía, OPC | 62 | 4.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:27 | |||||||||||||
| 68825 | Goigs al fundador de l'ordre de la Cartoixa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-al-fundador-de-lordre-de-la-cartoixa | XX | Aquests goigs porten per títol 'Gozos de las virtudes y milagros del seraphico y gran patriarca S. Bruno fundador de la sagrada orden de la Cartuxa'. Es tracta d'un facsímil publicat el 1924 per l'impremta catòlica del carrer del Pi de Barcelona a partir d'un facsímil reduït que era gravat en planxa d'acer de l'any 1702, tal i com consta al mateix document. | 08282-151 | Cartoixa de Montalegre | La primera regla dels cartoixans va ser redactada per sant Bru el segle XII, i el més important és el silenci i la pregària gairebé les 24 hores del dia. Per les seves aportacions espirituals i culturals, l'Orde Cartoixà es situa entre les grans institucions de l'Església. | 41.4884400,2.2539900 | 437725 | 4593249 | 08282 | Tiana | Restringit | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2023-02-21 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía, OPC | 62 | 4.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:27 | |||||||||||||
| 68826 | Goigs a la Verge de Montserat venerats a la capella de Montalegre de la Conreria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-a-la-verge-de-montserat-venerats-a-la-capella-de-montalegre-de-la-conreria | XX | A la Cartoixa de Montalegre es venera també la Verge de Montserrat, a la que es dediquen uns goigs 'a la devotíssima imatge de la Verge de Montserrat venerada en sa pròpia capella de la Conreria de Montalegre' de Tiana. Impresos a la impremta catòlica del carrer del Pi de Barcelona, presenten orla vermella al voltant i una imatge d'una pintura de Llorenç Brunet. La lletra del goig està signada amb les sigles J.B. i no inclou partitura. | 08282-152 | Cartoixa de Montalegre | La primera regla dels cartoixans va ser redactada per sant Bru el segle XII, i el més important és el silenci i la pregària gairebé les 24 hores del dia. Per les seves aportacions espirituals i culturals, l'Orde Cartoixà es situa entre les grans institucions de l'Església. | 41.4884400,2.2539900 | 437725 | 4593249 | 08282 | Tiana | Restringit | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2023-02-21 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía, OPC | 62 | 4.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:27 | |||||||||||||
| 68792 | Jaciment de la Cartoixa de Montalegre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-la-cartoixa-de-montalegre | Memòria de la intervenció arqueològica (2000). Arxiu del Servei d'Arqueologia i Paleontologia. Núm. Reg.: 4264. Anònim (1960 ). La Cartuja de Sta. Maria de Montalegre. Compendio Histórico. BARRAQUER I ROVIRALTA, LL. (1906). Las casas de religiosos en Cataluña CANO BARRANCO, P. (1921). Monografía histórico-descriptiva de la Cartuja de Montalegre. FOSSAS, M. (1884),. Cartuja de Montalegre. MESTRE, J.; ADELL, J.A. (2001). Monestirs de Catalunya. PÉREZ, X. (1998 ). Diplomatari e la Cartoixa de Montalegre (s. X-XII). Ajuntament de Tiana (2002). Catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Tiana. Vol. 3. Tiana. Http://www.chartreux.org/es/casas/montalegre/index http://www.tiana.cat/coneix-tiana/historia/cartoixa-de-montalegre/ | XII-XVIII | Assentament militar torre i edifici religiós monestir. Es tracta d'un conjunt religiós - monàstic amb una cronologia fundacional de la segona meitat del segle XV i amb una ocupació interrompuda, amb certs lapsus, fins al segle XX. De manera concreta el monestir es bastí entre els anys 1433 i 1464, tenint com a època de màxim esplendor el període 1620-1680. Al segle XVIII l'edifici patí grans ampliacions i obres de monumentalització, alternant-se períodes de crisi i rehabilitació al llarg dels segles XIX i XX. El cenobi s'emplaça al mateix lloc on hi ha una torre defensiva de planta circular del segle XII, la qual patí reformes al segle XVI i que actualment es troba inclosa dins l'estructura del conjunt monàstic a la banda nord. Arrel de l'incendi que l'agost de 1994 va arrasar els boscos de Montalegre i que afectà part del conjunt, el Servei de Patrimoni Arqueològic Local de la Diputació de Barcelona va fer un projecte de restauració per reparar els danys causats pel foc, en el marc del qual es va fer una intervenció al conjunt. Aquesta va consistir en l'excavació de tres cales de sondatge: una d'elles al costat oest de la torre, i les altres dues dins la cel·la Y, a l'interior del recinte. Aquesta intervenció va permetre documentar algunes de les fases de reforma que s'hi feren des de la seva fundació. Actualment el monestir, malgrat trobar-se en bon estat de conservació, pateix un lent procés de degradació, donat que només 9 germans cartoixans continuant vivint al conjunt monàstic. | 08282-118 | Carretera de Badalona a Sant Fost de Campsentelles | Des de Medieval fins a Modern ( 1150 / 1789 ). Un fet molt important de la història de Tiana i de la seva parròquia va tenir lloc al segle XV: la inauguració de la Cartoixa de Santa Maria de Montalegre. El 16 de febrer de 1415 va quedar firmat el contracte de compra de l'ermita de Montalegre i el convent annex a l'ermita que havia estat de les monges canongesses de sant Agustí, que s'havien traslladat a Barcelona el 1362. Dos dies més tard, els cartoixans van comprar a la vídua Pujol, filla de la casa Sent-romà, el mas Rovira, en les terres del qual es va edificar el monestir situat a l'arrecerada vall. Quedava, doncs, una part alta on hi havia l'antic cenobi i l'ermita, on es va habilitar la casa dels germans, que es va dir posteriorment Conreria, i als seus peus el lloc on es va edificar el claustre dels pares, és a dir, la Cartoixa pròpiament dita. Del convent on havien estat les monges canongesses, tenim la primera referència de l'any 1192, data del primer document en què apareixen les anomenades germanes de Nostra Senyora de Montalegre. D'aquesta època és la llegenda de l'Arbre dels Nassos, amb el cavaller i la novícia, actualment símbols de Tiana convertits en gegants. | 41.4877800,2.2544400 | 437762 | 4593176 | 08282 | Tiana | Restringit | Bo | Inexistent | Gòtic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Religiós | 2023-02-21 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | S'accedeix a la cartoixa de Montalegre a través de la carretera de Badalona a Sant Fost de Campsentelles. S'ha de circular per aquesta carretera des de l'autopista B-20 durant 2 km., fins a trobar l'entrada del camí de la Cartoixa a mà esquerra. L'entorn es tracta d'una gran extensió erma i boscosa dins la serralada de la Conreria. Durant l'any 2000 es van fer excavacions d'urgència. | 93 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:27 | |||||||||
| 68717 | Cementiri del Cólera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cementiri-del-colera | http://www.patrimonifunerari.cat/mapa-funerari-de-catalunya/mapa-funerari-del-maresme/cementiri-del-colera-tiana-maresme/ 84b7a948effd&groupId=193969 Catàleg Patrimoni Arquitectònic Parc Serralada de Marina Codi 11 Això és Tiana. Guia de la vila de Tiana. Ajuntament de Tiana. Diada de Sant Jordi, 1995. Ajuntament de Tiana (2002). Catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Tiana. Vol. 1. Tiana. | XIX | Sotabosc crescut i paviments amb estat regular. | Un mur de petita alçada tanca un recinte, que a la banda que mira a mar hi veiem les restes d'una porta de ferro. Al centre hi ha una llossa rodona de dos metres de diàmetre i setanta quinals. L'any 1870 el barri barcelonès de la Barcelona fou afectat pel tifus ictiroide, conegut com còlera o peste groga. En aquells moments La Conreria feia el servei de Colònia Sanitaria. Els morts per aquesta causa foren dipositats en aquest lloc. La pedra del monument funerari va ser gravada el 25 de maig de 1871 i va ser aprovat per l'Ajuntament la seva col·locació al centre. De pes, esculpida amb una gran creu al centre. A la mateixa la volten uns motius funeraris a més de la datació i nom de la propietat. | 08282-43 | Part inferior del Turó del Reig, sobre el coll de Montalegre. | A pocs metres de l'antic seminari, seguint direcció la Font de l'Alba, hi trobarem un curiós i desconegut recinte funerari: el Cementiri del Còlera. L'any 1870 es declarà una epidèmia de febre groga o còlera al barri mariner de La Barceloneta de Barcelona, a causa de, possiblement, un vaixell infectat que provenia de l'illa de Cuba. Malgrat els esforços de les autoritats, l'epidèmia es començà a escampar per tota la ciutat de Barcelona. A tall d'exemple, us indicarem que la Junta de Sanidad Provincial decretà allunyà tots els vaixells del port de la Barceloneta ja que molts treballadors portuaris havien caigut malalts. El pànic s'apoderà del barri i n'emigraren onze mil veïns, que es dirigiren cap a pobles del Vallès, de la costa o a la vil·la de Gràcia. La situació es va fer tan insostenible que el dia 22 de setembre, l'Ajuntament i la Junta de Sanidad ordenaren el desallotjament forçós de tota la Barceloneta. Es decidí, aleshores, establir una colònia sanitària a les antigues dependències religioses de la Conreria per traslladar-hi les famílies sense recursos i joves provinents de la Casa Provincial de Corrección, desaparegut correccional i presó de Ciutat Vella. Aquesta colònia de la Conreria allotjarà 1.693 persones, entre les quals hi havien 94 reclusos, que es repartiren entre l'edifici de l'antic seminari i el convent. El metge responsable n'era el Dr. Pelegrí Giralt, amb l'assistència d'infermeres i sanitaris. Hi van estar des del 23 de setembre fins el 10 de desembre de 1870. El 29 de setembre es produïren les dues primeres morts pel còlera però també hi va haver 16 morts per verola i d'altres morts per malalties comunes. L'epidèmia es declarà acabada el dia 7 de desembre i, poc a poc, els veïns de la Barceloneta van poder tornar a casa. Havien mort 76 persones. El recinte funerari del qual us parlem és la fossa comuna d'aquests barcelonins ingressats al sanatori. Consta d'una parcel·la d'un 20 m x 11 m tancat per un mur de pedra d'un metre d'alçada aproximadament. Actualment no hi ha porta d'entrada però sembla que n'hi podia haver existit una de petita. Un cop dins, l'únic element que hi podem trobar és un monument cilíndric de pedra de poca alçada, uns 40 cm, sobre una base, amb un diàmetre d'entre 1,70m i 2 m i un pes d'uns 700 quilograms. El cercle està dividit en quatre quadrants en els quals s'alternen el símbol de la calavera i del rellotge de sorra alat. Al centre hi veurem l'escut de l'Ajuntament de Barcelona, envoltat per la inscripció Colonia de Montalegre. El Ayuntamiento de Barcelona a las víctimas de la fiebre amarilla 1870. El monument fou erigit el 25 de maig de 1871. El Cementiri del Còlera està situat a la part inferior del Turó del Reig, sobre el Coll de Montalegre (coordenades X=437918.43 Y=4593849.18). És de titularitat pública i està inclòs en l'Inventari Arquitectònic del Parc de la Serralada de Marina. | 41.4919700,2.2552000 | 437829 | 4593640 | 1870 | 08282 | Tiana | Obert | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08282/68717-foto-08282-43-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08282/68717-foto-08282-43-3.jpg | Legal | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Altres | 2023-02-21 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | L'accés és lliure i obert. Ús funerari. És també un monument. A la part inferior del Turó del Reig, sobre el Coll de Montalegre. Separada del'edifici de la Conreria per la carretera que du a Sant Fost de Campsentelles. També es troba com a Cementirir dels Empestats. | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:27 | ||||||||
| 68795 | Les Flors | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-flors | CUYÀS, J.M. (1976). Història de Badalona. ESTRADA, J. (1969 ). Vías y poblamiento romanos en el territorio del área metropolitana de Barcelona. PADRÓS, J.M. (1961). Como nació Tiana hace 2000 años. PREVOSTI, M. (1981). Cronologia i poblament a l'àrea rural de Baetulo. http://www.tiana.cat/coneix-tiana/historia/la-tiana-romana/ Ajuntament de Tiana (2002). Catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Tiana. Vol. 3. Tiana. | Cobert d'hivernacles | Lloc d'habitació amb estructures conservades de vil·la. Jaciment romà documentat en base a les troballes -diverses parets i material ceràmic- fetes en fer rebaixos a la zona. La primera notícia del jaciment, d'Estrada (1969), identifica aquest com una vil·la romano-imperial. Cuyàs també el cita (1977), dient que està pràcticament destruït per una urbanització -la urbanització de Mas Ram-. Donades les característiques de les troballes, es pot parlar de la hipotètica existència, en aquest indret, d'un establiment rural d'explotació agropecuària d'època romana, tipus vilae. Del material exhumat, hi ha una petita proporció de ceràmica ibèrica i campaniana A que indicarien l'origen de l'establiment al segle I aC. Hi ha força material que es pot atribuir també al segle I i II dC, fet que testimoniaria el moment de funcionament més important de l'assentament. Finalment es recollí una petita proporció de ceràmiques tardanes que demostren el declivi i la pervivència fins aquell moment, que es dataria a època baix imperial. Durant la prospecció efectuada el 2008, amb motiu de la revisió de la Carta Arqueològica de la comarca, no es detectaren estructures ni materials ceràmics en superfície. La urbanització intensa de la part superior dels terrenys -zona del Sacrifici d'Abraham- per part del urbanització Mas Ram, suposà la destrucció de gran part del jaciment. | 08282-121 | Riera de Montalegre, Urbanització Mas Ram | Des de Romà República fins a Romà Baix Imperi ( -100 / 476 ). Josep Maria Padrós Cuyàs, conservador del Museu Municipal de Badalona l'any 1961, situa el nucli romà de Tiana a l'interior del triangle format per can Moncerdà, can Fàbregas i ca'ls Frares en l'estudi més seriós que s'ha efectuat sobre aquest tema. Concretament, entre ca l'Andreu i can Fàbregas s'han trobat vestigis d'una vil·la prou important per transmetre el seu nom a l'actual Tiana. Cal destacar les restes d'una vil·la romana a can Sent-romà , una de les vil·les més ben estudiades del Maresme. Anteriorment a l'època romana, les terres de Tiana estaven ocupades pels laietans. El seu territori comprenia aproximadament la costa des del Llobregat al Tordera, i per l'interior les planes del Vallès fins a Montserrat. De l'època dels ibers s'han trobat restes a Montgat, concretament al seu turó. De més antic, ja en la prehistòria, tenim a Tiana el dolmen situat a Castellruf, a la Conreria, proper al poblat iber. Dels primers contactes comercials amb els grecs neixen els primers Nou Pins, que servien com a identificador pels vaixells que s'acostaven pel litoral. Ja en temps de la colonització romana s'estabilitza l'assentament humà, ja que la situació geogràfica de Tiana potencia l'establiment de vil·les a resguard dels vents del nord, amb abundància d'aigua i suficientment allunyat del mar, per prevenir-se per a la defensa de les invasions. La resta de vil·les romanes, no tant importants, exceptuant la de Can Sentromà ens indiquen una certa densificació cap als segles III i IV d.C., i avui es comprova com hi ha un conjunt de masies algunes datades del s.XIII (les Pinyasseres, Can Montcerdà, Can Vilà, Can Guinart) amb fonaments i parets romanes de les quals s'ha perdut l'origen, a causa del despoblament que es va produir amb les invasions bàrbares, amb revoltes l'any 415 de poca consideració, i sarraïnes. | 41.4781600,2.2559900 | 437882 | 4592107 | 08282 | Tiana | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Residencial | 2023-02-21 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | Aquest jaciment queda ubicat al marge esquerra de la riera de Montalegre, a la part baixa de la falda del turó de l'Home. S'hi arriba des des Can Sentromà prenen direcció sud -cap al mar- o des del mas Ram, en direcció nord. Es tracta d'uns terrenys aterrassats coberts amb hivernacles dedicats al conreu de plantes ornamentals. | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:27 | |||||||||||
| 68705 | Can Sentromà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-sentroma | <p>Bonet i Garí, Lluís (1983). Les masies del Maresme, Centre Excursionista de Catalunya, Barcelona, http://lalocal.tianat.cat/mor-josep-paris-personatge-important-de-tiana/ https://www.enciclopedia.cat/EC-GEC-0065977.xml Padrós, Josep Maria (2006). La Tiana desconeguda. Tresors de la vall de Montalegre. Ajuntament de Tiana. Tiana. Ajuntament de Tiana (2002). Catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Tiana. Vol. 1. Tiana. Rodrigo, Xavier (1981). Les cases pairals de Tiana. Patronat Municipal de Cultura. Tiana.</p> | XIV-XVI | <p>La masia de Can Sentromà, bastida sobre una antiga vil·la romana, és situada al peu del turó de Montalegre, a ponent del terme municipal de Tiana. Constitueix un bon exemple de pervivència d'un assentament humà des d'època romana fins l'actualitat. L'actual edifici correspon a la transformació d'un gran casal gòtic dels segles XV i XVI, ampliat posteriorment, en un casal d'aspecte modernista. La vil·la romana, localitzada casualment i excavada des del 1934, s'estén al voltant i per sota de l'actual casa. S'organitzava entorn d'un pati central, al voltant del qual es distribuïen diverses dependències, col·locades a alçades diverses, sobre terrasses, per tal d'adaptar-se al desnivell del terreny. Al Nord hi ha una renglera de 9 habitacions, amb paviments d' 'opus signinum' i terra batuda. A sobre es feren dues cambres més. Al costat Est del pati hi havia un dipòsit, i un espai buit que potser era una entrada a la vil·la. Donat el caire, en conjunt, de la part excavada, sembla que devia pertànyer a l'àrea industrial i agrícola de la vil·la. L'edifici actual, gòtic, consta de planta baixa i un pis, a més d'una petita golfa i les dependències auxiliars. És flanquejada al seu cantó esquerre per una torre, amb finestrals gòtics i matacà, coronada per merlets fets el segle passat, que continuen per tota la façana. El segle XIX, hom hi afegí elements -finestrals, una porta adovellada- procedents d'altres llocs. A la dreta de la casa hi ha la capella gòtica, edificada sobre una anterior capella romànica esmentada el 1068, de la qual s'han trobat el basament i restes de pintures murals. La casa està formada per dos cossos diferenciats: una torre de planta quadrada situada a l'esquerra del conjunt, i la façana pròpiament dita. Destaca la porta dovellada i els finestrals gòtics de diferents tipus: conopials i carpanells decorats amb motllures i escultures, geminats suportats per columnetes altes i primes, etc., així com elements típics de l'arquitectura medieval, com les barbacanes i els merlets, que donen un aire de castell-fortificació i que foren realitzats durant el període historicista del segle XIX. L'interior ha estat molt modificat també al segle XIX. Els sostres són embigats amb fusta. Hi ha una porta que condueix directament des de l'exterior a l'actual celler. Formada per una llinda i brancals de pedra, sobre la qual hi ha inscrita la data de 1350. Sembla ser que aquesta porta havia estat sobreposada a una altra anterior de mig punt i de la qual en resten les dovelles de la part superior. El celler reflexa la gran activitat en la producció de vins que s'ha anat exercint fins l'actualitat. Conserva una gran quantitat de botes antigues, així com premses i altres útils de llarga tradició i considerable antiguitat. Al costat de la casa hi ha una capella del segle XVI.</p> | 08282-31 | Carrer Riera Montalegre, 2 | <p>La vil·la trobada al subsol de Can Sentromà neix segurament a finals del segle I aC. El segle I dC es construeix la paret que tancà el pati de la vil·la pel cantó Sud. Durant la primera meitat del segle II s'hi varen adossar diverses habitacions, que contenien sitges per a l'emmagatzematge del gra, les quals posteriorment foren substituïdes per 'dolia'. Durant la segona meitat d'aquest segle es reestructurà la zona, construint una gran nau pavimentada amb pedres, possiblement destinada a l'emmagatzematge, i diverses habitacions. A mitjan segle III, aproximadament, s'abandonà aquesta àrea, restant només en ús la gran nau citada abans. Cap a finals d'aquest segle es revifa el nou sector, es reaprofita la nau magatzem i es construeixen al seu voltant noves habitacions, sembla que aquesta àrea es desocupà a la segona meitat del segle IV, però de tota manera la vil·la seguí existint durant els segle VII-VI, com ho palesen les ceràmiques que hi foren trobades, enllaçant segurament amb la masia medieval. L'edifici actual correspon, tanmateix, a un mas d'època gòtica (segles XV-XVI) ,ampliat el segle XIX i convertit en un casal neogòtic. El nom de Sentromà prové de l'antiga capella ja dedicada a Sant Romà des del segle XI. Hereus dels Sant-romà, ja citats al segle XII, són els Fortuny. Epifani de Fortuny, baró d'Esponellà i propietari del mas, ha dirigit i potenciat excavacions arqueològiques a partir de la descoberta fortuïta d'una vil·la romana el 1934. Una de les anècdotes que sempre recordava Josep París va ser quan ell era alcalde de Tiana i Epifani Fortuny era Baró d'Esponellà (propietari de Can Sentromà). A més del títol nobiliari, Fortuny també era cònsol general de Mònaco a Catalunya, fet que encara es recorda a la masia amb una inscripció a una porta. Amb motiu del seu càrrec, el baró, acompanyat de l'aleshores alcalde París i la seva dona, van rebre la visita del príncep i la princesa de Mònaco, que no eren altres que Rainiero i Grace Kelly, i els van oferir un sopar a Can Sentromà, on vivia el baró. La casa conserva un arxiu amb documentació familiar des del segle XIV que és consultable prèvia sol·licitud, així com una col·lecció del material de les excavacions arqueològiques d'inicis del segle XX, imatgeria barroca, numismàtica, i una biblioteca.</p> | 41.4820900,2.2575200 | 438013 | 4592542 | 08282 | Tiana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08282/68705-foto-08282-31-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08282/68705-foto-08282-31-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08282/68705-foto-08282-31-3.jpg | Legal | Gòtic|Barroc|Neoclàssic|Historicista|Romà | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIN | National Monument Record | Domèstic | 2020-07-21 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | La torre romànica és cilíndrica, de la qual exteriorment només se'n pot veure la meitat, suportada per una rafa o contrafort, feta amb maçoneria i actualment coberta per una petita teulada; es poden veure petites espitlleres i a la part superior hi ha dues finestres tapiades. Possiblement en origen fou una torre de defensa. Tot l'edifici queda envoltat per un jardí realitza amb elements neoclàssics i de concepció romàntica. Destaca especialment l'escalinata al davant i a la dreta de l'edifici, avui quasi del tot coberta de vegetació, la fornícula d'arc de mig punt coronada amb l'escut de la família, escultures neoclàssiques, hídries, etc. Hi ha un reixat que tanca el segon pati situat davant de la façana, que prové d'un antic edifici situat on és ara l'Hotel Ritz de Barcelona i que havia estat propietat de la família de Can Sentromà. | 93|96|99|116|83 | 45 | 1.1 | 1772 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:27 | ||||
| 68830 | Capella de Can Sentromà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-can-sentroma | <p>Padrós, Josep Maria (2006). La Tiana desconeguda. Tresors de la vall de Montalegre. Ajuntament de Tiana. Tiana. Ajuntament de Tiana (2002). Catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Tiana. Vol. 1. Tiana. Rodrigo, Xavier (1981). Les cases pairals de Tiana. Patronat Municipal de Cultura. Tiana.</p> | XI-XX | <p>Al costat de la masia can Sentromà hi ha una capella de petites dimensions, de planta rectangular i coberta per una teulada a doble vessant. Està coronada per una espadanya de factura recent. Malgrat estar molt restaurada, conserva elements primitius d'una època preromànica, com els fonaments de la base de l'absis i la llinda de pedra amb el Crismó i una mà beneint i que prové d'una antiga capella romànica anterior. L'interior està decorat amb pintures de l'any 1929, però conserva alguns fragments de pintures murals romàniques que representen al crist majestat i que es trobem al mur nord. Més tard es construí una segona capell d'estil gòtic sobre l'antiga capella romànica que estava abandonada pels volt de 1450. En aquesta capella s'incorporà un retaule pintat per Rafael Vergés, el jove.</p> | 08282-156 | Carrer Riera Montalegre, 2 | <p>La masia can Sentromà es va edificar sobre les restes d'una antiga vila romana i al costat d'una capella dedicada a Sant Romà, de la que va agafar el nom, tan per la casa com pel cognom del llinatge familiar que trobem documentat des del 1205. Existeix una escriptura de l'any 1068 que ja esmenta la capella de Sant Romà. Posteriorment, una butlla papal d'Urbà II (1088-1099), la cita al confirmar els drets del Monestir de Sant Cugat del Vallès.</p> | 41.4819400,2.2575400 | 438015 | 4592525 | 08282 | Tiana | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08282/68830-foto-08282-156-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08282/68830-foto-08282-156-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | BCIN | National Monument Record | Religiós i/o funerari | 2020-07-21 00:00:00 | 94|98|85 | 45 | 1.1 | 1781 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:27 | |||||||
| 68803 | Vil·la romana de Can Sentromà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/villa-romana-de-can-sentroma | <p>http://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=2002 Ajuntament de Tiana (2002). Catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Tiana. Vol. 3. Tiana.</p> | I-IV | Necessita senyalització, adequació i conservació preventiva | <p>La vil·la romana, localitzada casualment i excavada des del 1934 gràcies a l'afany del propietari actual, s'estén al voltant i per sota de l'actual casa. S'organitzava entorn d'un pati central, al voltant del qual es distribuïen diverses dependències, col·locades a alçades diverses, sobre terrasses, per tal d'adaptar-se al desnivell del terreny. ...</p> | 08282-129 | Carretera de la Conreria, km 4: Carrer Riera de Montalegre, 2 | <p>La vil·la trobada al subsòl de Can Sentromà neix segurament a finals del segle I aC. El segle I dC es construeix la paret que tancà el pati de la vil·la pel cantó Sud. Durant la primera meitat del segle II s'hi varen adossar diverses habitacions, que contenien sitges per a l'emmagatzement del gra, les quals posteriorment foren substituïdes per 'dolia'. Durant la segona meitat d'aquest segle es reestructurà la zona, construint una gran nau pavimentada amb pedres, possiblement destinada a l'emmagatzematge, i diverses habitacions.</p> | 41.4823300,2.2579200 | 438047 | 4592568 | 08282 | Tiana | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08282/68803-foto-08282-129-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08282/68803-foto-08282-129-3.jpg | Legal | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Científic | BCIN | National Monument Record | Assentament (jaciment) | 2020-10-07 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | Vil·la romana descoberta l'any 1934 a causa d'una esllavissada de terres. Va estar activa entre el segle I ac fins el segle IV dC. Els estudis ha posat de manifest que es dedicava a l'elaboració de vi, almenys fins al segle II dC. També es dedicava al conreu de cereals i oliveres. | 83 | 1754 | 1.4 | 1782 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:27 | |||
| 68788 | Turó de l'Arbret | https://patrimonicultural.diba.cat/element/turo-de-larbret | Memòria intervenció arqueològica (1999). Arxiu del Servei d'Arqueologia i Paleontologia. Núm. Reg.: 2887. Ajuntament de Tiana (2002). Catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Tiana. Vol. 3. Tiana. | Lloc d'enterrament i inhumació col·lectiu. Jaciment prehistòric documentat a partir de la informació cedida per X. Galzeran el 1987 als arqueòlegs que redactaven la carta arqueològica. Es tracta d'una caixa dolmènica, formada per tres pedres de grans dimensions que es troba al vessant sud-oest del cim del turó, orientat al pla de Barcelona. Als anys setanta sembla que hi excavaren els estudiants i aficionats que intervenien en aquell moment al jaciment de Can Sentromà. L'adscripció cronològica atorgada a les restes és, per tipologia de l'estructura i davant la manca de materials associats, del neolític final - bronze. Durant la visita al jaciment, el 2008, amb motiu de la revisió de la carta arqueològica, es trobà l'estructura perfectament visible i conservada, malgrat la constatació de sauló remogut a l'indret, que podria indicar una possible actuació de furtius. | 08282-114 | Turó de l'Arbret | Des de Neolític Final fins a Bronze ( -2500 / -650 ) | 41.4803800,2.2597200 | 438195 | 4592350 | 08282 | Tiana | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-02-21 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | L'any 1999 s'hi va fer una prospecció. | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:27 | ||||||||||||
| 68808 | Murals de la piscina municipal d'Àlvar Suñol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/murals-de-la-piscina-municipal-dalvar-sunol | https://www.elpuntavui.cat/societat/article/5-societat/975905-alvar-torna-els-colors-a-tiana.html http://www.tiana.cat/coneix-tiana/historia/20-tianencs-del-segle-xx/alvar-sunol-i-munoz-ramos.html | XX | restaurats el 2016 | Frescos que representen les quatre edats de la vida. Pintures murals. Protegits per uns plafons de vidre. Estan protegides de la humitat i altres elements externs. El llegat de Suñol a Tiana deixa una altra obra excepcional: les pintures, també murals, que cobreixen les parets de la sala de plens de l'Ajuntament del poble. | 08282-134 | Carrer Eduard Fonteré s/n | Àlvar Suñol i Muñoz-Ramos és nascut a Montgat el 1935. Fa mitja vida, el pintor montgatí Àlvar Suñol va acceptar l'encàrrec de donar color a la instal·lació de la piscina municipal de Tiana, que en aquell moment obria portes. A la paret hi va pintar un mural que representava les quatre edats de la vida. El 2016, 38 anys després, l'artista va tornar a enfilar-se a una bastida per participar en les tasques de restauració dels frescos que va fer l'empresa especialitzada Cromia. Amb 81 anys, Suñol va agafar els pinzells per mirar de refer allò que el temps i les inclemències a què havia estat exposada l'obra a l'aire lliure s'havien emportat. La trajectòria de Suñol l'ha portat a convertir-se en un dels artistes catalans més reconeguts a nivell internacional, sobretot als Estats Units, on ha exposat i venut bona part de la seva producció. Allà, alguns professionals de Hollywood es van interessar per la seva obra i van acabar comprant quadres, com ara el director de cinema Jean Negulesco, conegut per haver dirigit la pel·lícula Com casar-se amb un milionari (1953), protagonitzada per les actrius Marilyn Monroe i Lauren Bacall. El mural de la piscina no és, però, l'únic treball d'Àlvar Suñol a Tiana, on també va pintar el mural que presideix la sala de plens de la casa de la vila i fa uns anys va col·laborar amb la Societat Coral Joventut Tianenca amb motiu de seu centenari. També hi ha obra seva a la casa de la vila de Montgat, el municipi on va néixer. El pintor reconeix que quan va pintar el mural de la piscina de Tiana no ho va fer 'amb la pretensió que perdurés com si fos la Capella Sixtina'. Explicava que els pigments que va utilitzar havien resistit força bé el pas del temps, però que la preparació prèvia del mur va ser molt senzilla i aquest fet havia contribuït a la degradació de l'obra pictòrica, com també ho havien fet agents externs com ara el sol i l'aire, ja que es tractava d'una paret exterior. Suñol va estar treballant en el mural des de mitjan mes de maig de 2016. Els treballs van culminar amb la instal·lació de quatre plafons de metacrilat transparent a sobre del mural. Es tractava d'un material que permetia que la pintura respirés i en garantís la preservació durant un període de temps més llarg. Tot i això, l'Ajuntament preveïa anar una pas més enllà per garantir la supervivència del mural. La regidora de Cultura, Núria Blasco, assegurava que la voluntat de l'equip de govern era iniciar la tramitació perquè aquesta obra d'Àlvar Suñol es pugués convertir en bé cultural d'interès local (BCIL). | 41.4911200,2.2611900 | 438328 | 4593542 | 1978 | 08282 | Tiana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08282/68808-foto-08282-134-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08282/68808-foto-08282-134-3.jpg | Física | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Lúdic | 2023-02-21 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | La tècnica i la mentalitat artística d'Àlvar entronca amb la dels vells pintors del Renaixement italià. Quinze anys d'estada a París marquen la seva carrera i la projecten cap a França i els Estats Units. L'equilibri i la unitat són valors constants d'una obra de producció escassa, però d'una perfecció tècnica inaudita en els artistes contemporanis. Bona part del seu temps l'ha dedicat a treballar per a la cultura tianenca. Són seus els murals de la piscina municipal, els de la sala de plens o l'escultura Dona, pau i flora, situada a la plaça de la Vila. Tot plegat una contribució important per crear la vila d'art i cultura que tant somia. Es volen declarar Bé d'Interès Local. | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:27 | ||||||||
| 68793 | Turó Seriol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/turo-seriol | CUYÀS, J.M. (1976). Historia de Badalona. FONT I CUSSÓ, J. (1958 ). Butlletí de l'Agrupació Excursionista de Badalona. GUITART DURAN, J.M. (1969 ). Amistat. SOLER, G. (1890). Badalona. Monografia historico-arqueológica. http://www.tiana.cat/coneix-tiana/historia/la-tiana-romana/ Ajuntament de Tiana (2002). Catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Tiana. Vol. 3. Tiana. | Desaparició pel cross de cotxes i motos | Es tracta d'un jaciment romà documentat arrel de les troballes que efectuà Gaietà Soler, el 1890, assenyalant-hi la presència de paviments romans a la part baixa de la falda del turó. Amb posterioritat alguns estudiosos de Badalona van fer una petita excavació en aquest camp fruit de les quals s'exhumaren gran quantitat de ceràmiques romanes i es documentaren parets i un paviment d'opus testaceum. Finalment, l'estiu del 1967 s'efectuaren 6 sondejos que posaren al descobert un recinte de 6 m. de costat i dos dipòsits d'opus testaceum comunicats entre sí destinats a contenir líquids. Donades les troballes sembla evident que es tracta d'estructures pertanyents a la pars rustica d'una villae situada a uns 2 quilòmetres de Baetulo. La tipologia dels materials apareguts atorga una cronologia per l'assentament que va de finals del segle I dC. a finals del segle II dC. Durant la prospecció efectuada el 2008, amb motiu de la revisió de la carta arqueològica no s'han constatat la presència de restes estructurals ni materials a la zona. És molt probable que el jaciment hagi desaparegut totalment per l'ús del camp de cross. | 08282-119 | Turó Seriol | Des de Romà Alt Imperi ( 50 / 192 ). Josep Maria Padrós Cuyàs, conservador del Museu Municipal de Badalona l'any 1961, situa el nucli romà de Tiana a l'interior del triangle format per can Moncerdà, can Fàbregas i ca'ls Frares en l'estudi més seriós que s'ha efectuat sobre aquest tema. Concretament, entre ca l'Andreu i can Fàbregas s'han trobat vestigis d'una vil·la prou important per transmetre el seu nom a l'actual Tiana. Cal destacar les restes d'una vil·la romana a can Sent-romà , una de les vil·les més ben estudiades del Maresme. Anteriorment a l'època romana, les terres de Tiana estaven ocupades pels laietans. El seu territori comprenia aproximadament la costa des del Llobregat al Tordera, i per l'interior les planes del Vallès fins a Montserrat. De l'època dels ibers s'han trobat restes a Montgat, concretament al seu turó. De més antic, ja en la prehistòria, tenim a Tiana el dolmen situat a Castellruf, a la Conreria, proper al poblat iber. Dels primers contactes comercials amb els grecs neixen els primers Nou Pins, que servien com a identificador pels vaixells que s'acostaven pel litoral. Ja en temps de la colonització romana s'estabilitza l'assentament humà, ja que la situació geogràfica de Tiana potencia l'establiment de vil·les a resguard dels vents del nord, amb abundància d'aigua i suficientment allunyat del mar, per prevenir-se per a la defensa de les invasions. La resta de vil·les romanes, no tant importants, exceptuant la de Can Sentromà ens indiquen una certa densificació cap als segles III i IV d.C., i avui es comprova com hi ha un conjunt de masies algunes datades del s.XIII (les Pinyasseres, Can Montcerdà, Can Vilà, Can Guinart) amb fonaments i parets romanes de les quals s'ha perdut l'origen, a causa del despoblament que es va produir amb les invasions bàrbares, amb revoltes l'any 415 de poca consideració, i sarraïnes. | 41.4715800,2.2615400 | 438339 | 4591372 | 08282 | Tiana | Fàcil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Científic | 2023-02-21 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | Lloc d'habitació amb estructures conservades de vil·la. S'accedeix al turó mitjançant la B-20, on cal sortir per la sortida 23 i arribar a una cruïlla on cal trencar cap a l'esquerra travessant l'autopista. Seguidament cal entrar en unes instal·lacions a mà esquerra, que tenen al seu darrere el camí d'accés al turó. Es tracta d'una elevació ocupada per erms i zona boscosa a la part superior. Actualment la zona està ocupada per un circuit de cross on cotxes i motos practiquen habitualment. | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:27 | |||||||||||
| 68807 | El racó de les pedres i rajoles d'en Pere Salarich | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-raco-de-les-pedres-i-rajoles-den-pere-salarich | <p>http://www.tiana.cat/coneix-tiana/turisme/itineraris-saludables/el-raco-de-les-pedres-i-rajoles-den-pere-salarich.html</p> | XX | <p>En Pere Salarich Riera, l'avi Pere, va néixer a Tiana un 23 de març del 1899 i va morir a la vila, el 5 de juliol del 1986, a l'edat de 87 anys. Tianenc de soca-rel, va deixar una colla de racons adornats guarnits amb pedres i rajoles, marca de la casa, el més conegut dels quals és, sens dubte, el Racó de les pedres i rajoles d'en Pere Salarich, al carrer de la Lola Anglada, nº 10, tocant a la plaça de la Vila. Dels racons interessants de Tiana, potser aquest sigui un dels menys valorats i coneguts. És el producte de la llavor d'un sol home, l'avi Pere, desenvolupat al llarg de la seva vida. Va començar l'any 1918, quan era aprenent de mestre d'obres (mestre de cases que en deia ell) fent una cascada en un racó davant de casa seva. L'any següent va ampliar-la, i no va parar fins el dia de la seva mort. Hi ha gairebé de tot, en un desgavell agradable de rajoles de dos-cents i tres-cents, escultures de la Mare de Déu de Montserrat, de Beethoven, de Colom, de Clavé, etc. Hi ha, o hi havia, una font per sadollar la set i un banc per seure. Fins a l'any 1960, any de la seva jubilació, va anar ampliant la seva obra del 'racó'. A partir d'aleshores, però, va anar aplicant les seves pedres i rajoles a una colla de racons de Tiana: la font del Ronyó (on es reunien les persones d'edat a prendre el sol i fer petar la xerrada, a l'hivern), la font de Can Comas (amb taula i bancs de pedra i la font adornada), etc.</p> | 08282-133 | Can Riera | 41.4822100,2.2619200 | 438381 | 4592552 | 08282 | Tiana | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | L'avi Pere Salarich també feia cada any el pessebre a la plaça de la Vila, sempre diferent. I a la vella parròquia de l'Alegria, l'actual ermita, s'hi havia passat moltes hores refent escales i alguns bancs. En altres fonts, com la del Ronyó, situada en el passeig de la Vilesa, l'avi Salarich, va decorar part de la façana amb diferents plafons fets amb pedretes i rajoles de colors. | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:27 | ||||||||||||
| 68748 | Can Puigcarbó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-puigcarbo | http://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=1965 Ajuntament de Tiana (2002). Catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Tiana. Vol. 1. Tiana. Rodrigo, Xavier (1981). Les cases pairals de Tiana. Patronat Municipal de Cultura. Tiana. | XIX mitjan | Edifici civil, de tipus residencial: consta de baixos, pis -on hi ha la planta principal i l'entrada- i golfes. La casa està coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. Pel seus elements arquitectònics i ornamentals por ésser considerada d'un pur estil neoclàssic. El seu interès recau especialment a la façana principal, amb un cos central una mica més avançat que els laterals, amb dues columnes que reforcen l'ús purament escultòric de l'ordre jònic i que a la vegada suportem un entaulament sobre el que s'aixeca un frontó semicircular sense funció estructural sinó ornamental. Els cossos laterals presenten sengles finestres amb trenca aigües i antefixes decoratives. L'entrada principal situada darrera les columnes té una forma semicircular (còncava). Cal destacar també la gran escalinata de dues vingudes que condueix a una terrassa a l'alçada del primer pis, davant l'entrada principal (especialment interessant els graons circulars de la part baixa de l'escala, que donen un cert moviment al conjunt). Altres elements arquitectònics de tipus neoclàssic són: balustrades, hídries, garlandes ornamentals, petits panells amb escultures, o grups escultòrics com el que corona l'edifici. | 08282-74 | Camí Montalegre, 8 | Gran casal residencial fet construir a mitjan segle XIX per Antoni Tapit. El 1862 va se adquirit per Isidre Puigcarbó. És d'estil eclèctic amb molts elements de tradició clàssica, com les dues columnes jòniques que sostenen l'entaulament de la façana principal, coronada amb un gran arc semicircular ornat amb decoració floral de terracota. | 41.4844400,2.2648100 | 438624 | 4592798 | 08282 | Tiana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08282/68748-foto-08282-74-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08282/68748-foto-08282-74-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08282/68748-foto-08282-74-3.jpg | Legal | Romàntic|Eclecticisme|Neoclàssic | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-02-21 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | Antoni Tapit | No està permesa l'entrada a l'edifici ni fer fotografies. A principis del segle XX, el senyor AntoniTapit va començar a construIr-la: La primera propietat que es coneix és la d'Isidre Puigcarbó, com es fa palés en les inicials I.P. Dorotea Arevillega, vídua de Salinas, li comprà i ha passat en herència fins l'actual propietària, la sra. Soledat Gibert. També coneguda com a Can Salines o Can Gibert. | 101|102|99 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:27 | |||||||
| 68708 | Can Torredà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-torreda | Bonet i Garí, Lluís (1983). Les masies del Maresme, Centre Excursionista de Catalunya, Barcelona. Ajuntament de Tiana (2002). Catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Tiana. Vol. 1. Tiana. Rodrigo, Xavier (1981). Les cases pairals de Tiana. Patronat Municipal de Cultura. Tiana. | XVII | Masia agropecuària. Edifici civil, es tracta d'una masia amb planta basilical, amb un cos central més elevat cobert per una teulada de dos vessants i dos cossos laterals d'un sol vessant. L'alçat està conformat per una planta baixa, un pis i unes golfes. Destaca la porta adovellada d'arc de mig punt, original, malgrat la resta d'obertures hagin estat modificades, així com els annexos laterals -un per banda-, especialment el de la dreta. Aquesta darrera, és una petita capella en desús a la qual s'accedeix mitjançant una porta rectangular amb els brancals i la llinda de pedra; a la part superior hi ha un petit òcul a la part superior i un coronament amb els angles tallats amb forma còncava, i del qual falta la seva part central, possiblement formada per un campanar simple. | 08282-34 | Carrer Edith Llaurador, 31 | Masia agropecuària del segle XVII. L'accés es produeix a través d'un barri de ferro forjat del 1877, delimitat per dos pilars. | 41.4883700,2.2648100 | 438628 | 4593234 | 08282 | Tiana | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-02-21 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | Té una capella de dimensions reduïdes annexe a la casa. Situada a la sortida del poble i a l'inici de la carretera de la Conreria, té els seus terrenys que voregen els de Can Nolis. Les tanques que els delimiten de la carretera són de paredat. Té una era de sorra. | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:27 | |||||||||||
| 68697 | Can Nolis | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-nolis | Bonet i Garí, Lluís (1983), Les masies del Maresme, Centre Excursionista de Catalunya, Barcelona. Ajuntament de Tiana (2002). Catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Tiana. Vol. 1. Tiana. Rodrigo, Xavier (1981). Les cases pairals de Tiana. Patronat Municipal de Cultura. Tiana. | XVIII | Obra popular. Masia de planta baixa, dos pisos i una teulada de dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. Flanquejant el cos central de l'edifici hi ha uns importants annexes pel que fa al volum general de la construcció: porxos amb arcades situats a les parts laterals superiors. Cal destacar també que el pis més alt, les golfes, data de la darrera reforma. El portal d'entrada té els brancals i la llinda treballats amb carreus de pedra. A l'interior es conserva una cuina original, tota enrajolada. | 08282-23 | Carrer Edith Llaurador, 27-29 | La reforma de l'edifici, que originàriament podria datar del segle XVIII, fou realitzada l'any 1900. Abans que s'instal·lés la família Nolis era coneguda amb el nom de Can Monràs. A finals del segle XIX, Joan Nolis, de Barcelona, l'hi comprà als Monràs. Al 1906 la va deixar als seus fills, els quals la van reformar. | 41.4876700,2.2648400 | 438630 | 4593156 | 08282 | Tiana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08282/68697-foto-08282-23-2.jpg | Legal | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-02-21 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | És un habitatge. És una casa d'estructura simètrica, fins i tot en els façanes laterals (galeries). També ho trobem com a Can Monràs. | 119 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:27 | ||||||||
| 68690 | Can Guinart | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-guinart-0 | Bonet i Garí, Lluís (1983), Les masies del Maresme, Centre Excursionista de Catalunya, Barcelona. Ajuntament de Tiana (2002). Catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Tiana. Vol. 1. Tiana. Rodrigo, Xavier (1981). Les cases pairals de Tiana. Patronat Municipal de Cultura. Tiana. | XVIII | Obra popular. Masia agropecuària. Edifici civil; es tracta d'una masia l'alçat de la qual es compon per planta baixa, pi i unes golfes que ocupen el cos central, més elevat i cobert amb una teulada amb dos vessants i carener perpendicular a la façana. La seva planta és de tipus basilical. Destaca, especialment, perquè conserva la gran porta adovellada amb arc de mig punt, així com tots els llindars, les llindes i brancals de les obertures, realitzades amb pedra. De la mateixa manera resulta molt interessant el porxo que hi ha sota la teulada, amb un seguit de set arcs de mig punt. Sobresurt també el voladís de la teulada amb vàries fileres de teules i maons. | 08282-16 | Camí de Can Guinart. Carrer de la Riera de Tiana, 61 | 41.4788300,2.2651800 | 438650 | 4592175 | 08282 | Tiana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08282/68690-foto-08282-16-2.jpg | Legal | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-02-21 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | La masia ha estat restaurada i s'ha eliminat un matacà que cobria un dels arcs de la part superior, i que coincidia amb l'eix de la portada principal. També ho trobem escrit com a Can Guinard. | 119 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:27 | |||||||||
| 68718 | Convent Carmelites Descalces | https://patrimonicultural.diba.cat/element/convent-carmelites-descalces | http://lalocal.tianat.cat/la-tiana-mistica/ Ajuntament de Tiana (2002). Catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Tiana. Vol. 1. Tiana. | XIX final | Edifici religiós. Convent de clausura que domina tot el barri de Sant Bru; situat en una posició elevada. D'una banda destaca pels seus grans volums arquitectònics i per l'altra per la nuesa i simplicitat de les serves formes. El conjunt es distribueix al voltant de l'església que el domina: una sola nau rectangular coberta per sues vessants; una façana de grans dimensions només ocupada per una obertura circular, la porta i dues motllures d'arc de mig punt, al centre de les quals hi ha tres figures de terracotta. En una construcció annexe destaca una porxada lateral. Tot el conjunt està arrebossat de color blanc. | 08282-44 | Camí de Montalegre, 9-11 | És un convent de clausura que domina tot el barri de Sant Bru; situat en una posició elevada. D'una banda destaca pels seus grans volums arquitectònics i per l'altra per la nuesa i simplicitat de les serves formes. El conjunt es distribueix al voltant de l'església que el domina: una sola nau rectangular coberta per sues vessants; una façana de grans dimensions només ocupada per una obertura circular, la porta i dues motllures d'arc de mig punt, al centre de les quals hi ha tres figures de terracotta. En una construcció annexe destaca una porxada lateral. Tot el conjunt està arrebossat de color blanc. L'edifici es va construir l'any 1883. Tenim també datacions del 1907, 1928 i 1971, anys en què es feren reformes. | 41.4835200,2.2651500 | 438652 | 4592695 | 1883 | 08282 | Tiana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08282/68718-foto-08282-44-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08282/68718-foto-08282-44-3.jpg | Legal | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-02-21 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | Espai de culte, convent. Obra popular. Titularitat eclesiàstica. Només hi poden entrar alguns privilegiats. Algunes núvies encara els hi porten els ous tot esperant que el dia del casament no els hi plogui. Les monges, de clausura, els recullen pel torn, una finestra giratòria, que impedeix veure més enllà dels barrots que la protegeixen. Antigament es deia Can Russinyol. | 119 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:27 | |||||||
| 68796 | Parc de la Serralada de Marina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/parc-de-la-serralada-de-marina | https://parcs.diba.cat/documents/193969/5242937/3281-26814-2018+Parc+de+la+Serralada+de+Marina+Mem%C3%B2ria+2017+E-LLIBRE.pdf/e3679e47-ce75-46f6-9021-9baf411a0189 | El Consorci del Parc de la Serralada de Marina correspon a una zona de 3.032 hectàrees que inclou part dels termes municipals de Tiana, Badalona, Santa Coloma de Gramenet, Montcada i Reixac i Sant Fost de Campsentelles. Geogràficament, la zona correspon a l'extrem meridional de la serralada de Marina, en el sector conegut com la serra de la Conreria. Aquesta serra segueix en paral·lel el traçat de la costa mediterrània, de Sud-Oest a Nord-Est. L'altitud màxima de la serra és el turó de Galzeran 485 m, el qual té una destacada importància geogràfica, ecològica, paisatgística i territorial per la seva ubicació entre la plana del Vallès i la línia de costa. El clima és de tipus mediterrani litoral amb temperatures mitjanes al voltant dels 15 graus i precipitacions entre 500 i 600 mil·límetres. Pertany a la regió bioclimàtica boreomediterrània (amb influències medioeuropees i atlàntiques pel vessant vallesà). El relleu és, en general, arrodonit, a causa del modelat propi de l'erosió sobre els materials granítics predominants, només trencat en determinats indrets per afloraments d'altres litologies. Forma part del massís hercià que s'estén per la façana litoral catalana a l'Est del riu Llobregat, de substrat essencialment granític, la descomposició del qual origina saulons. Els torrents i les rieres acostumen a formar lleres aixaragallades a les parts més altes i de major pendent, per donar lloc a cursos més suaus i amples a les valls mitges i baixes. A més dels fenòmens d'erosió hídrica concentrada que dóna lloc a la xarxa hidrogràfica, l'elevada erosionabilitat de bona part dels sòls, formats per sauló, representa una gran fragilitat quan aquests es presenten desprotegits per l'eliminació de la coberta vegetal. Entre els aspectes que donen singularitat i valor al medi destaquen les morfologies que trenquen el suau relleu predominant, com els afloraments de dics i les àrees de modelat granític que donen lloc als característics camps de boles, i que es concentren a les parts centrals, i més altes, de la serralada. Aquesta zona central, del Puig Castellar al turó de Galzeran, recull a més bona part dels miradors que ofereixen una espectacular visió de la meitat Nord de l'Àrea Metropolitana de Barcelona i de les serres que l'envolten. Per contra, a les parts més baixes, com ja s'ha indicat, és on es troben les morfologies pròpies de les rieres i torrents mediterranis, de gran interès natural, paisatgístic i territorial. Pel que fa a la vulnerabilitat del medi físic, i a causa de l'esmentada abundància de sòls saulonencs conjugada amb zones de forts pendents superiors al 30%, l'erosionabilitat edàfica és extrema en gran part de les carenes i en algunes àrees de les obagues vallesanes. | 08282-122 | Carretera. B-500, km 6 | L'espai ocupat pel Parc de la Serralada de Marina és un bon exemple de la història del poblament de Catalunya. Els primers ocupants dels cims i turons, reflex de temps d'intranquil·litat, són els poblats del Puig Castellar, del turó de les Maleses i del turó d'en Boscà, que mostren els rudiments d'una disposició urbanística de cases al llarg de carrers, a voltes units per comunicacions transversals i amb muralles defensives. Per les restes trobades, s'hi poden veure l'existència d'agricultura, ramaderia, indústria tèxtil, ceràmica i monedes. A començaments del s. II aC, el territori va incorporar-se al mon romà, que aconseguí l'eliminació d'aquests llocs d'habitatge encastellats i emmurallats. A les seves runes no s'ha trobat cap resta de la dominació romana. Tanmateix, es fan evidents els senyals d'incendis i d'abandonament, proves d'una violenta destrucció. Cases de camp aïllades, pròpies d'una època de pau i centres de dominis agrícoles, no disposen, doncs, de cap element defensiu. Un cas molt indicatiu és l'actual Can Sant-romà (o Senromà), on les restes romanes ocupen una superfície similar a les construccions posteriors. Documentacions molt antigues d'aquestes masies fan pensar en un enllaç sense solució de continuïtat amb les vil·les romanes: Can Butinyà, Can Mora, Can Pujol i Mas Boscà. La decadència romana començada en el segon terç del s.III i les primeres invasions germàniques van colpejar dramàticament el país. Noves invasions tingueren com a conseqüència l'assentament a terres catalanes dels visigots i més tard dels àrabs (s.VIII). Aquesta darrera invasió, més violenta, va portar a un buidat de la costa i a l'ocupació de llocs a l'interior, amagats de la costa, com la vall de Pomar, on s'aixecà l'ara conegut com Castell de Gotmar. L'art romànic deixà la seva empremta en les esglésies de Sant Pere de Reixac del segle X i Sant Cebrià de Tiana del segle XI (ara església de la Verge de l'Alegria), les quals serviren per aglutinar la població. També cal destacar les construccions de les ordes religioses com la dels jeronis amb Sant Jeroni de la Murtra. Aquests, al seu torn feren construir les ermites de Sant Climent, Sant Onofre i la Miranda, lloc d'estada d'un seguit de reis i, com diu la tradició, el lloc on fou rebut Cristòfol Colom a la seva arribada del primer viatge a Amèrica. Els monjos foren els propietaris de la Torre dels Frares on es retiraven a descansar. L'altra gran nucli religiós és la Cartoixa de Montalegre, model de construcció d'una cartoixa, dels monjos que exerciren el poder feudal a Santa Perpètua, Cabrenys, Sant Fost i Martorelles. Cap a finals de l'edat mitjana, Barcelona es convertí en una pròspera ciutat amb un enriquit comerç. Els comerciants van veure en la zona de la serralada, llavors coberta de boscos i amb gran quantitat d'animals per a la cacera -senglar, ós, cérvol-, un lloc adient on fer-hi estades. Compraren masies o bé en bastiren de noves. Eren finques de grans dimensions amb terres de conreu i boscos. Les edificacions fruit d'aquesta època són cases magnífiques, com la Torre Codina (s.XIV), Can Miravitges (s.XV), Torribera (s.XV) i Can Moià (s.XIV). D'entre les cases feudals o castells, cal esmentar la Torre Pallaresa, amb títol de castell concedit per Carles I, i una de les joies de la zona, casa envoltada de jardins i amb una elegant disposició a la façana i l'interior. Un altre és el Castell de Gotmar, on el pas dels temps es reflecteix en el propi edifici, un bon exemple de palau/residència. Ja al s.XX, el territori fou de nou descobert pels barcelonins, que hi anaren a estiuejar. A la zona de la serralada que correspon a Montcada i Reixac, aprofitant la nova carretera i els primers cotxes de les famílies burgeses de Barcelona, s'aixecaren boniques cases per passar-hi els estius. Foren atrets per uns boscos frescos, bonics paratges, fonts i possibilitats de cacera. | 41.5021700,2.2649400 | 438652 | 4594766 | 08282 | Tiana | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Lúdic | 2023-02-21 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | Superfície protegida: 2.086 haSuperfície gestionada: 3.032 haÒrgan gestor: Consorci del Parc de la Serralada de Marina | 2153 | 5.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:27 | ||||||||||||
| 68685 | Ca n'Elies | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-nelies-0 | Bonet i Garí, Lluís (1983). Les masies del Maresme, Centre Excursionista de Catalunya, Barcelona. Ajuntament de Tiana (2002). Catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Tiana. Vol. 1. Tiana. Rodrigo, Xavier (1981). Les cases pairals de Tiana. Patronat Municipal de Cultura. Tiana. | XIX | Es tracta d'un edifici aïllat, tipus masia reformada, de cinc cossos de planta baixa, un pis i golfes. L'estructura és de murs de càrrega i embigat de fusta i voltes a la planta baixa. La façana principal és de composició simètrica, portal d'arc carpanell adovellat a l'eix, balconeres a la planta pis i petites finestres quadrades a les golfes. Hi ha dues arcades a les cantonades del primer pis que corresponen a les galeries laterals. La coberta és a doble vessant de teula àrab i bigues de pi de melis. A les golfes la solera i els envans són de maó. A la planta pis hi ha dues sales, a sud i nord, amb dues alcoves, i una cuina i alcova a costat respectivament. Hi ha una cuina per planta. Es conserven les antigues xemeneies i, a la planta baixa, hi ha també un forn de pa. | 08282-11 | Carrer de la Riera de Tiana, 57-59 | 41.4777500,2.2654400 | 438670 | 4592054 | 1881 | 08282 | Tiana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08282/68685-foto-08282-11-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08282/68685-foto-08282-11-3.jpg | Legal | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-02-21 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | Obra popular. | 119 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:27 | ||||||||
| 68814 | Carrer Sant Bru | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-sant-bru | Ajuntament de Tiana (2002). Catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Tiana. Vol. 2. Tiana. | XIX | Conjunt de cases del carrer Sant Bru. És un conjunt urbà protegit amb parcel·lació tradicional. Format per habitatges unifamiliars en filera a un costat i jardí-hort al costat oposat de manera que una mateixa propietat queda dividida per un espai públic. | 08282-140 | Carrer Sant Bru | 41.4844800,2.2658700 | 438713 | 4592801 | 08282 | Tiana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08282/68814-foto-08282-140-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08282/68814-foto-08282-140-3.jpg | Legal | Popular | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-02-21 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | Aquesta parcel·lació configura conjunts urbans d'indubtable interès tipològic i històric, que confereixen al sector una gran qualitat ambiental. En el cas del conjunt urbà del carrer Sant Bru el PGM ha resolt la protecció com a zona de conservació de l'estructura urbana i edificatòria (Art. 329 i seg. NNUU metropolitana), apropiada a l'objecte de conservar les seves característiques morfològiques. | 119 | 46 | 1.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:27 | |||||||||
| 68743 | Can Noguera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-noguera-0 | Ajuntament de Tiana (2002). Catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Tiana. Vol. 1. Tiana. | XIX finals | Edifici civil format per una planta baixa i un cos lateral de planta baixa i un pis. El cos principal destaca pel porxo amb arcades que dóna al jardí frontal; està cobert per un terrat transitable. El cos lateral presenta finestres geminades separades per columnetes i antefixes que coronen la part superior. L'edifici està construït en l'espai existent entre la Riera de Tiana i un carrer oblic, de manera que tot el recinte que l'envolta presenta una forma triangular. | 08282-69 | Carrer de la Riera de Tiana, 116 | És de finals del segle XIX. Projectada per l'arquitecte Isidre Reventós Amiguet. | 41.4859800,2.2659200 | 438718 | 4592968 | 08282 | Tiana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08282/68743-foto-08282-69-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08282/68743-foto-08282-69-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08282/68743-foto-08282-69-3.jpg | Legal | Eclecticisme|Neoclàssic | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-02-21 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | Isidre Reventós Amiguet | Actualment és un habitatge. També ho trobem com a Can Raventós. | 102|99 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:27 | |||||||
| 68696 | Can Masdeu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-masdeu | Bonet i Garí, Lluís (1983). Les masies del Maresme, Centre Excursionista de Catalunya, Barcelona. Ajuntament de Tiana (2002). Catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Tiana. Vol. 1. Tiana. Rodrigo, Xavier (1981). Les cases pairals de Tiana. Patronat Municipal de Cultura. Tiana. | XVIII-XIX | Masia agropecuària. Obra popular. Edifici civil format per una planta baixa, un pis i unes golfes a la part central, que formen un cos més elevat cobert per una teulada de dues vessants amb el carener perpendicular a la façana, a diferència de les parts laterals de l'edifici. Destaca per l'arc de mig punt dovellat que conserva a la façana, coincidint amb l'eix central. Nous annexes s'han anat afegint a l'estructura inicial. A l'interior conserva un celler amb algunes premses molt antigues. | 08282-22 | Camí de les Hortes, accés pel carrer d'en Gosch | El celler té premses de l'any 1755. | 41.4899600,2.2659000 | 438720 | 4593410 | 08282 | Tiana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08282/68696-foto-08282-22-2.jpg | Legal | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-02-21 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | També ho trobem com a Can Monserdà, Montserdà o Montcerdà, | 119 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:27 | ||||||||
| 68819 | Riera de Tiana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riera-de-tiana | Guardiola, M i Sabater, F. (2010). Les rieres a l Maresme: medi natural i ecosistemes. Consell Comarcal del Maresme. Mataró. | XX | Està en gran mesura pavimentada | El municipi de Tiana és als vessants marítims de la Serralada Litoral, des del turó d'en Galceran o de Mates al nord-est, fins al Coll de Montalegre al nord-oest, pel que passa la carretera de La Conreria que dóna accés al Vallès Oriental, per Sant Fost de Campsentelles. Davalla cap a la costa fins al terme municipal de Montgat. El territori és drenat per diverses rieres, com la Riera de Tiana i la Riera d'en Font, que desguassen al mar passant per Montgat. Té un microclima, una orientació i un sòl molt similars als d'Alella. | 08282-145 | Carrer de la Riera de Tiana | 41.4765200,2.2660700 | 438722 | 4591917 | 08282 | Tiana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08282/68819-foto-08282-145-2.jpg | Legal | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-02-21 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | Està soterrada en alguns trams, no en tots, tot i que quan hi ha pluges fortes l'aigua baixa amb força per damunt del paviment. La comarca del Maresme té una plana litoral més o menys estreta seguida d'una serralada litoral força important que és drenada per una xarxa de rieres, rials i torrents molt nombrosa. Aquest relleu fa que la majoria dels nuclis urbans es situessin d'antuvi a les planes litorals al·luvials per aprofitar el relleu suau i per disposar d'aigua i terres fèrtils, tenint cada poble una o vàries rieres molt a prop.L'espai ocupat per les rieres sovint no queda massa clar, i més si tenim en compte que la majoria de les rieres del Maresme són cursos temporers que porten aigua només en èpoques de pluges fortes, i que la intensitat dels seus cabals i amplada pot variar molt d'un any a l'altre. Aquest fet ha comportat que sovint s'hagin menys tingut i que s'hagi acabant envaint l'espai de ribera ocupat per les rieres i la vegetació associada. | 49 | 1.5 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:27 | ||||||||||
| 68755 | Can Gosch | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-gosch | Bonet i Garí, Lluís, Les masies del Maresme, Centre Excursionista de Catalunya, Barcelona, 1983 | XVIII-XX | Edifici civil. Antiga masia que conserva poca cosa de la seva estructura original. De planta baixa i pis. Coberta per una teulada de dues vessants. Actualment té un annexe lateral que desfigura el conjunt i les obertures original s'han modificat. Conserva, però, el portal dovellat d'arc de mig punt. El mur lateral no està arrebossat i permet veure l'ús que es fa de la maçoneria. | 08282-81 | Carrer Can Gosch | Edifici que ha anat tenint reformes durant els segles XVIII, XIX i XX. | 41.4880200,2.2659500 | 438723 | 4593194 | 08282 | Tiana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08282/68755-foto-08282-81-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08282/68755-foto-08282-81-3.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-02-21 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | 119 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:27 | |||||||||
| 68704 | Can Rovirosa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-rovirosa | Ajuntament de Tiana (2002). Catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Tiana. Vol. 1. Tiana. Rodrigo, Xavier (1981). Les cases pairals de Tiana. Patronat Municipal de Cultura. Tiana. | XVII | Antiga masia, actualment adossada i dividida en tres habitatges. La composició de la façana ha estat modificada per la partició de l'edifici i el cos annexe lateral. La disposició de les obertures no és l'original i ve determinada per la nova disposició interior. Hi ha un portal d'arc de mig punt dovellat de pedra. Al primer pis, hi ha finestres balconeres. | 08282-30 | Carrer d'en Gosch | Englobat en el conjunt d'edificacions del carrer d'en Gosch va ser l'Antic ajuntament de Tiana, fins que el 1896 es construí l'altre edifici a la Plaça de la Vila. | 41.4881100,2.2661100 | 438736 | 4593204 | 08282 | Tiana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08282/68704-foto-08282-30-2.jpg | Legal | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-02-21 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | Té una petita era al davant que serveix d'accés als diferents edificis que l'envolten. Té una bassa amb un sobreeixidor de la mina del carrer d'en Gosch. També ho trobem com a Mas Rovirosa. | 119 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:27 | ||||||||
| 68724 | Can Barrau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-barrau-0 | https://www.naciodigital.cat/bdf/amplia/29456 Ajuntament de Tiana (2002). Catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Tiana. Vol. 1. Tiana. | XIX final | Edifici civil, format per una planta baixa, pis i golfes, dividit en tres cossos coberts amb teulades de dos vessants. El cos central amb el carener perpendicular a la façana, i els altres dos a l'inversa. Destaca d'una manera molt especial per l'ús del totxo o maó, que caracteritza tota la construcció i es utilitzat als murs, a les obertures i a qualsevol element decoratiu, -només un petit sòcol a la part baixa utilitza la pedra-. Un altre dels elements sobresortints és el voladís de la teulada, de grans dimensions i cartels o suports de fusta, que donen un aire eclèctic a la construcció. Pou d'aigua, actualment d'ús. La seva estructura presenta una forma totalment cilíndrica d'un diàmetre aproximat d'un metre i mig. Destaca per l'ús que fa del maó, únic element constructiu emprat, en concordança amb l'edificació principal. Degut a la gran quantitat de plantes que cobreixen la superfície és difícil veure les motllures que la decoren i les obertures. Fa 8 m d'alçada, aproximadament. Té una escala de cargol de forma helicoïdal que es desplaça al voltant d'una ànima o eix vertical. Està realitzada amb un interessant treball de ferro colat, tant el baranatge com els graons i l'eix. Les peces verticals que formen els graons presenten motius ornamentals calats, que alhora que decoren, accentuen la sensació de lleugeresa. Té una capella com a edifici religiós d'una sola nau, coberta per una teulada de dos vessants molt inclinats. Destaca especialment per la utilització d'elements de tipus historicista neogòtic. La seva façana, en la qual recau pràcticament tot l'interès, presenta un portal d'arc ogival, rematat en la part superior per un floró i altres motllures típicament gòtiques. Tres finestres decoren la part alta de la façana i il·luminen l'interior, totes elles ogivals, amb una petita traceria, vitralls i un guardapols superior. Corona tot el conjunt una creu de pedra. La porta de fusta també està decorada amb elements de traceria gòtica. | 08282-50 | Riera de Sant Jordi, 1-7 | 41.4716700,2.2663200 | 438738 | 4591379 | 08282 | Tiana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08282/68724-foto-08282-50-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08282/68724-foto-08282-50-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08282/68724-foto-08282-50-3.jpg | Legal | Historicista|Eclecticisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-02-21 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | Era propietat de la família Barrau. Una empresa la va comprar i durant dos anys llargs va fer la restauració guardant les seves característiques originals i conservant vidres i vitralls. Per dins l'han reformat totalment i convertit en estudis i apartamens d'una, dues i tres habitacions. | 116|102 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:27 | |||||||||
| 68745 | Can Peitx | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-peitx | http://lalocal.tianat.cat/can-peitx-ja-es-historia/ Ajuntament de Tiana (2002). Catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Tiana. Vol. 1. Tiana. | XIX-XX | Enderrocat el 2016 | Edifici civil. A la façana hi ha alguns elements de tipus neoclàssic, com una sèrie de columnes que tanquen un espai semicircular de la part frontal. No obstant la manca de criteris per valorar l'edifici, ja que no ha estat possible accedir-hi per fer la descripció tipològica, cal dir que destaca un interessant mur que tanca el jardí que el circumda. La part superior del mur presenta una forma ondulada que visualment alleugereix el volum del mur. L'entrada al jardí es fa a través d'un reixat de ferro, amb reganyols decoratius i un fanal incorporat a la part superior, amb les inicials R. O. | 08282-71 | Carrer de la Riera de Tiana, 16 | A la casa, del 1880, hi va viure i estiuejar Rosendo Peitx, vicepresident de la Diputació de Barcelona, i un dels cinc fills adoptius que té Tiana. La finca amb el jardí tancat pel mur ondulat que, aquest sí, està protegit pel catàleg, tenia capella pròpia i un celler dins la casa. Entre el que els promotors han decidit conservar a iniciativa propia, hi ha la piscina. Una joia del romanticisme tianenc de l'època. Era una finca amb elements de tipus neoclàssic, que, juntament amb altres cases similars, donen identitat i caràcter a Tiana i són exemples d'una època en què Isaac Albéniz o Enric Granados feien estades al poble buscant la seva tranquil·litat i inspiració. Isaac Abéniz va viure a la finca de can Peitx abans que aixequessin la casa que ara s'ha enderrocat. | 41.4834700,2.2662000 | 438739 | 4592689 | 1880 | 08282 | Tiana | Fàcil | Dolent | Legal | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-02-21 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | Construït l'any 1880. el mur probablement és superior. 'El vell edifici de Can Peitx, a la Riera de Tiana, ja és història. En pocs dies les màquines van dur a terme l'enderroc de l'edifici principal. S'hi construiran 20 vivendes, tal com va anunciar La Local-Radio Tiana el mes d'agost de 2017, dividides en 3 blocs que es repartiran per tota la finca. Dues excavadores i altres màquines van entrar la setmana passada pel costat del gran reixat que és l'entrada principal de la mansió. Per fer-ho, ha calgut enderrocar una part del mur de Can Peitx que dóna a la Riera. És, però, la part que no es conservarà ja que el fragment de mur que té la part superior ondulada, a l'altra banda de la reixa, està protegit i, per tant, no s'enderrocarà.Hi ha altres parts de l'emblemàtica finca d'estiueig que també es protegiran. L'arquitecte responsable de la remodelació d'aquesta finca, Jordi Romeu, creu que valia la pena conservar-les. I és que Romeu afirma, contundent, que Can Peitx no té cap mena de valor arquitectònic 'en tot cas sentimental, creu. Així ho argumenta: La galeria circular adosada a la façana de la mansió s'ha desmuntat i es reconstruirà, un cop les noves vivendes estiguin fetes, explica l'arquitecte, ja que així ho estableix el pla director del projecte de rehabilitació de Can Peitx: També s'han salvat de l'enderroc les escales de pedra d'accés a la piscina, i els murs i parets externes. Aquests dos últims elements eren també d'obligatòria protecció.Romeu, al costat d'alguns elements de pedra treballada que es conservaranL'arquitecte Jordi Romeu, al costat d'alguns elements de pedra treballada que es conservaranL'enderroc ha donat poques sorpreses, explica Jordi Romeu, ja que el que s'han anat trobant aquests dies, a mida que les excavadores avançaven, coincideix amb el que ja indicaven els plànols topogràfics que es van aixecar per fer l'obra. L'estat de conservació de la vivenda no era gens bo, ha dit Romeu:Aquests arbres també són considerats patrimoni mediambiental de Tiana i, per això, es protegiran. També es conservaran les reixes que feien de barana de l'escala que va cap a la piscina. Les va fer un artesà serraller tianenc els anys 50 i Romeu ha considerat que valia la pena conservar-les: mentre durin les obres estaran guardades i, posteriorment, tornaran a instal·lar-les al costat de les escales, allà on eren.Romeu, que està especialitzat en obres de Puig i Cadafalch, és conscient que remodelar una mansió històrica com Can Peitx aboca a l'etern debat entre conservar per l'antiguitat o bé, fer-ho pel valor arquitectònic:L'edifici principal de Can Peitx es va construir durant la segona dècada del s.XX, entre l'any 10 i el 20. Posteriorment, els anys d'abans i de després de la Guerra Civil s'hi van fer successives ampliacions. Les darreres millores es van fer els anys 60.Una curiositat: les ondulacions del mur que dóna a la Riera van ser dissenyades per algun arquitecte que, sota influència gaudiniana, es va basar en un mur molt semblant que hi ha a Barcelona, al carrer Manuel Girona, a la finca de la milionària família Güell, mecenes d'Antoni Gaudí. Les vivendes que es faran a Can Peitx podrien estar enllestides el 2019.' | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:27 | |||||||||
| 68698 | Ca n'Orella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-norella | <p>Ajuntament de Tiana (2002). Catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Tiana. Vol. 1. Tiana. Rodrigo, Xavier (1981). Les cases pairals de Tiana. Patronat Municipal de Cultura. Tiana.</p> | XV | <p>Masia agropecuària dividida en sis habitatges. Situada a la part baixa de la riera transitable té una era molt ampla amb una gran bassa-safareig. Té murs de càrrega, sostres de bigues de fusta i revoltons ceràmics. El portal de mig punt dovellat, el balcó de la planta pis i les dues finestres amb arc de les golfes, marquen un eix desplaçat del vèrtex del carener.</p> | 08282-24 | Riera de Tiana, 66 | <p>Els origens, d'aquesta masia agropecuària, els trobem al segle XV. Els darrers propietaris, des de 1888, van dividir el mas als anys 20 en sis habitatges.</p> | 41.4801600,2.2662800 | 438743 | 4592321 | 08282 | Tiana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08282/68698-foto-08282-24-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08282/68698-foto-08282-24-3.jpg | Legal | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-06-16 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | 119 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:27 | |||||||||
| 68782 | Can Montcerdà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-montcerda | PREVOSTI, M. (1981). Cronologia i Poblament a l'àrea rural de Baetulo. http://www.tiana.cat/coneix-tiana/historia/la-tiana-romana/ Ajuntament de Tiana (2002). Catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Tiana. Vol. 3. Tiana. | S'ha tornar a cobrir | Es tracta d'un jaciment d'època romana descobert arrel de la troballa de ceràmiques d'època romana, no descrits, que suposen l'existència a la zona d'un assentament romà. Aquests materials es troben actualment perduts. La manca de dades de qualsevol altre mena no permet especificar el tipus de jaciment de què es tracta, ni acotar-ne l'adscripció cronològica. A principis dels anys vuitanta del segle passat es varen rebaixar els terrenys darrera de la casa, així com part de les terrasses de conreu, sense que es tingui noticia de l'aparició de nous materials. Durant les prospeccions realitzades entorn de la casa per l'equip de la Carta Arqueològica, l'any 2008, no es va documentar tampoc cap resta antiga. | 08282-108 | Carrer de Gosch | Des de Romà ( -218 / 476 ). Josep Maria Padrós Cuyàs, conservador del Museu Municipal de Badalona l'any 1961, situa el nucli romà de Tiana a l'interior del triangle format per can Moncerdà, can Fàbregas i ca'ls Frares en l'estudi més seriós que s'ha efectuat sobre aquest tema. Concretament, entre ca l'Andreu i can Fàbregas s'han trobat vestigis d'una vil·la prou important per transmetre el seu nom a l'actual Tiana. Cal destacar les restes d'una vil·la romana a can Sent-romà , una de les vil·les més ben estudiades del Maresme. Anteriorment a l'època romana, les terres de Tiana estaven ocupades pels laietans. El seu territori comprenia aproximadament la costa des del Llobregat al Tordera, i per l'interior les planes del Vallès fins a Montserrat. De l'època dels ibers s'han trobat restes a Montgat, concretament al seu turó. De més antic, ja en la prehistòria, tenim a Tiana el dolmen situat a Castellruf, a la Conreria, proper al poblat iber. Dels primers contactes comercials amb els grecs neixen els primers Nou Pins, que servien com a identificador pels vaixells que s'acostaven pel litoral. Ja en temps de la colonització romana s'estabilitza l'assentament humà, ja que la situació geogràfica de Tiana potencia l'establiment de vil·les a resguard dels vents del nord, amb abundància d'aigua i suficientment allunyat del mar, per prevenir-se per a la defensa de les invasions. La resta de vil·les romanes, no tant importants, exceptuant la de Can Sentromà ens indiquen una certa densificació cap als segles III i IV d.C., i avui es comprova com hi ha un conjunt de masies algunes datades del s.XIII (les Pinyasseres, Can Montcerdà, Can Vilà, Can Guinart) amb fonaments i parets romanes de les quals s'ha perdut l'origen, a causa del despoblament que es va produir amb les invasions bàrbares, amb revoltes l'any 415 de poca consideració, i sarraïnes. | 41.4900500,2.2663400 | 438757 | 4593419 | 08282 | Tiana | Fàcil | Regular | Legal | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Residencial | 2023-02-21 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | Per accedir al jaciment cal prendre la carretera B-500 i, un cop travessat el poble, cal trencar a mà dreta per seguir pel carrer de Gosch fins a arribar al mas de Can Montcerdà, actualment anomenat Can Masdeu. El jaciment es troba en els camps de conreu que es troben a l'est del mas. | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:27 | |||||||||||
| 68723 | Can Montcanut | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-montcanut | Ajuntament de Tiana (2002). Catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Tiana. Vol. 1. Tiana. Http://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=1966 | XX | Edifici civil amb planta baixa i dos pisos, coberta per una teulada a quatre vessants, al mig de la qual s'aixeca una lluerna per tal d'il·luminar l'interior. El conjunt és de planta quadrada. L'interès de la construcció recau a les seves tres façanes decorades amb motius pròpiament modernistes: línies ondulants, en moviment, amb corbes suaus, i flors. Aquests motius ornamentals es repeteixen a cadascuna de els is parts en que es divideixen les façanes. D'altra banda destaca el voladís de la teulada que sobresurt del perfil general i que està sostingut per suports en forma d'esquadra. La decoració està realitzada en tons de verd i rosa. Un jardí envolta l'edifici. | 08282-49 | Riera de Tiana, 117 | Edifici de planta quadrada i coberta a quatre vessants amb pronunciat voladís i torre-mirador al centre, iniciat el 1890. | 41.4828700,2.2664400 | 438759 | 4592622 | 1890 | 08282 | Tiana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08282/68723-foto-08282-49-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08282/68723-foto-08282-49-3.jpg | Legal | Modernisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-02-21 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | Les façanes descriuen una quadrícula mitjançant motllures horitzontals i verticals. La decoració floral que decora els paraments cecs és ja plenament modernista. | 105 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:27 | |||||||
| 68766 | Casa al carrer Doctor Fàbregas, 7 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-al-carrer-doctor-fabregas-7 | http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/FitxaGeneral?index=6&consulta=MSUxK2RvY3RvciBmw6BicmVnYXMlMistMSU%3D&codi=9163 | XX inici | Edifici civil amb planta baixa, pis, coberta amb un terrat pel qual es pot deambular i un subsòl que segueix el pla inclinat del carrer. Destaca per l'eclecticisme dels seus elements arquitectònics: combina les balustrades neoclàssiques de la balconada central de la façana i de la balconada lateral, suportades, ambdues, per primes columnetes de ferro colat, amb la barana del terrat situat damunt de la cornisa, realitzada amb traceria més aviat de tipus historicista-medieval. Combina també els trenca aigües a manera de línies corbes, amb esgrafiats a la seva part inferior, i definits per tres segments de línia recta. Sobresurt, a la part central del terrat, un petit cos flanquejat per hídries, amb una finestra que s'obre a la façana. La balconada típicament neoclàssica, amb balustrades i suportada per columnetes primes de ferro colat, que li donen un aire eclèctic al conjunt, és característica de molts altres edificis de Tiana. | 08282-92 | Carrer Doctor Fàbregas, 7 | 41.4863500,2.2664200 | 438760 | 4593009 | 08282 | Tiana | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-02-21 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | Amb carrer Pompeu Fabra. | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:27 | ||||||||||||
| 68738 | Ca Lamaña | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lamana | Ajuntament de Tiana (2002). Catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Tiana. Vol. 1. Tiana. | XIX | Edifici civil. Construcció de grans dimensions, formada per una planta baixa, dos pisos i un terrat. Des del seu origen ha estat sotmesa a moltes remodelacions. A la part superior destaca una torre llanterna de planta quadrada. Tot l'edifici presenta franges horitzontals sobre l'arrebossat. Sobre la façana hi ha un balcó amb les baranes de fusta. La planta noble de la casa és al primer pis. Pel gran jardí que envolta el conjunt hi ha alguns elements escultòrics de tipus neoclàssic. | 08282-64 | Carrer de la Riera de Tiana, 35 | 41.4836100,2.2665100 | 438765 | 4592704 | 08282 | Tiana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08282/68738-foto-08282-64-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08282/68738-foto-08282-64-2.jpg | Legal | Eclecticisme|Neoclàssic | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-02-21 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | Actualment és un habitatge privat. També ho trobem escrit com a Can Lamaña. | 102|99 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:27 | |||||||||
| 51704 | Pont de Tiana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-tiana | <p><span><span><span><a href='http://www.chimisanas.cat'>www.chimisanas.cat</a></span></span></span> http://www.tiana.cat</p> | XX | <p>Pont d'un sol tram que creua la riera de Sant Jordi venint de Tiana. Està format per un arc escarser de maó vist aplantillat, que es prolonga fins als brancals. Les parets són de pedra irregular unida amb argamassa. A banda i banda de l'arc del costat orientat a mar hi ha un petit contrafort de maó, que s'allarga pels costats amb un mur atalussat. Sobre el pont hi ha una plataforma de formigó afegida modernament, on s'hi han posat baranes de ferro.</p> | 08126-55 | A la riera de Sant Jordi, entre els termes de Montgat i Tiana | <p>El pont fou construït a principis del XX, probablement en motiu de l'obertura de la primera carretera que comunicava Montgat i Tiana. Fins aleshores, els tianencs i montgatins eren portats riera amunt per les tartanes conegudes com el Peralet i Lo Peral de Feliu Barbeta. A la zona propera al pont, dins el terme de Tiana, s'hi van localitzar restes d'estructures, d'una obra de canalització i d'un paviment d'opus signinum, datats d'època romana.</p> | 41.4710000,2.2666900 | 438768 | 4591304 | 08126 | Montgat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08126/51704-foto-08126-55-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08126/51704-foto-08126-55-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | 2021-02-05 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | El costat del pont encarat a mar pertany al terme de Montgat, mentre que l'altre és de Tiana. | 98 | 49 | 1.5 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:17 | ||||||||
| 68768 | Can Mascaró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-mascaro-2 | Bonet i Garí, Lluís, Les masies del Maresme, Centre Excursionista de Catalunya, Barcelona, 1983. Mascaró Ballester, Fernando, 'Deu generacions mèdiques d'una família catalana', Gimbernat: revista catalana d'història de la medicina i de la ciència, vol. 69, a Actes del XXè Congrés d'Història de la Medicina Catalana, Vic, 2018 | XIX mitjan | Edifici civil. Masia completament transformada i molt ampliada respecte les seves proporcions inicials. De planta pràcticament quadrada, està formada per tres pisos i unes golfes. El conjunt està cobert per una teulada de dues vessants sobre la que destaca una torre de planta rectangular Cal remarcar la gran quantitat de finestres realitzades amb maó vist col·locat de cantell. Els murs són arrebossats. L'edifici es troba envoltat d'un jardí que llinda amb la Riera. | 08282-94 | Carrer de la Riera de Tiana, 84 | Va ser el 1880 quan el primer representant de la nissaga Mascaró es va instal·lar a Tiana. Els Mascaró, família benestant de Barcelona, decideix instal·lar-se al poble buscant el que, a final del segle XIX, hi buscaven moltes famílies de la burgesia barcelonina: salut i descans. | 41.4826100,2.2665500 | 438768 | 4592593 | 08282 | Tiana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08282/68768-foto-08282-94-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08282/68768-foto-08282-94-3.jpg | Legal | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-02-21 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | Obra popular. | 119 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:27 | ||||||||
| 51658 | Quinta Santana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/quinta-santana | <p>CATALUNYA. GENERALITAT. DEPARTAMENT DE CULTURA. IPA: Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Montgat (Maresme). 2007.</p> | XIX | <p>Casa aïllada de planta quadrangular que consta de planta baixa i dos pisos. Té la coberta a quatre vessants, al centre de la qual s'alça un petit cos quadrangular formant una torre. Les façanes principal i laterals es composen segons una marcada simetria, que es posa de manifest en la disposició de les obertures i dels elements arquitectònics. Tant el portal com les finestres són d'arc de mig punt, excepte les del segon pis, que es van fer d'arc pla en motiu de l'ampliació d'aquest nivell. Al frontis en destaca una gran marquesina de ferro forjat entre el balcó i el portal. A la façana posterior s'hi va adossar modernament un cos de menor alçada que el principal. Els pisos es troben delimitats a l'exterior a través de motllures, essent les superiors amb arcuacions cegues. La finca on es troba situada la casa conserva elements arquitectònics tals com escales, mosaics i dues reixes per on s'accedia, una de les quals té inscrites les inicials 'JS' amb l'any 1870 intercalat. Al pilar de la segona entrada, situada a la Riera de Sant Jordi, hi ha inscrit 'Quinta Santana'.</p> | 08126-9 | Carretera de Tiana | <p>La Quinta Santana també va ser coneguda com a Can Ballester i Can Llorens. Des del 1948 pertany als claretians, que van habilitar la casa com a seminari.</p> | 41.4700500,2.2667200 | 438770 | 4591199 | 08126 | Montgat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08126/51658-foto-08126-9-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08126/51658-foto-08126-9-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08126/51658-foto-08126-9-3.jpg | Inexistent | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2020-09-25 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 102|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:17 | |||||||||
| 68747 | Can Pous | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-pous | <p>Ajuntament de Tiana (2002). Catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Tiana. Vol. 1. Tiana.</p> | XIX | <p>Edifici civil, es tracta d'una casa de planta quadrada que només té un baixos i un terrat. Destaca per la seva ornamentació neoclàssica, pràcticament reconcentrada a les voreres de les obertures: trenca aigües a dos vessants sobre un fingit sistema arquitravat i balustres a la part inferior. Repeteix la mateixa estructura, exactament en cadascuna de les seves quatre façanes: tres obertures per banda, fins i tot quan es tracta de finestres cegues. Per últim destaca la façana principal entre les altres degut a l'escala frontal, que és doble i alça l'accés per damunt del nivell del terreny. La casa es troba envoltada per un jardí.</p> | 08282-73 | Carrer Sant Francesc 27-29 | 41.4809600,2.2666000 | 438770 | 4592410 | 08282 | Tiana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08282/68747-can-pous73.png | Legal | Eclecticisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-06-16 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | Actualment és un habitatge privat. Exemple representatiu d'arquitectura residencial d'estil neoclàssic. També coneguda com a Can Güell. | 102 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:27 | |||||||||
| 68741 | Can Mascaró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-mascaro-1 | Mascaró Ballester, Fernando, 'Deu generacions mèdiques d'una família catalana', Gimbernat: revista catalana d'història de la medicina i de la ciència, vol. 69, a Actes del XXè Congrés d'Història de la Medicina Catalana, Vic, 2018 Ajuntament de Tiana (2002). Catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Tiana. Vol. 1. Tiana. | XX inicis | Edifici civil amb planta baixa, pis i golfes. Exteriorment només presenta dues de les seves quatre façanes, i ocupen tota una cantonada. Es tracta de la reforma d'una antiga casa coberta amb una teulada de dos vessants, amb el carener paral·lel a la façana, i que destaca especialment pels esgrafiats que decoren la part superior de les obertures, amb alguns motius vegetals. D'altra banda, cal fer notar el coronament de la façana que amaga la teulada al darrera, format per línies trencades i ondulades. La casa s'adapta al desnivell del carrer, i presenta l'angle de la cantonada arrodonit. El degradat estat de conservació de l'edifici ve donat a la façana pel despreniment de l'arrebossat i esgrafiat, i especialment par la gran quantitat d'instal·lacions elèctriques que coincideixen a l'angle de la mateixa. | 08282-67 | Carrer Sant Josep, 32 | Va ser el 1880 quan el primer representant de la nissaga Mascaró es va instal·lar a Tiana. Els Mascaró, família benestant de Barcelona, decideix instal·lar-se al poble buscant el que, a final del segle XIX, hi buscaven moltes famílies de la burgesia barcelonina: salut i descans. Possiblement la reforma fou realitzada vers l'any 1920. | 41.4827500,2.2666100 | 438773 | 4592609 | 08282 | Tiana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08282/68741-foto-08282-67-1.jpg | Legal | Modernisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-02-21 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | Ramon Maria Riudor Capella | 105 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:27 | ||||||||
| 68735 | Ca la Godó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-la-godo | http://lalocal.tianat.cat/la-tiana-mistica/ https://www.festacatalunya.cat/articles-mostra-6424-cat-ca_la_gody.htm Ajuntament de Tiana (2002). Catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Tiana. Vol. 1. Tiana. | XIX final | Habitatge. Edifici civil, es tracta d'una casa amb planta baixa i pis a la part frontal -al darrere són dos pisos-. Està coberta per un terrat transitable a totes dues bandes. L'edifici té un pati frontal. Destaca pels elements neoclàssics que s'empra a la seva composició, especialment les balustrades que dominen tot el conjunt damunt la cornisa, al terrat; a totes les obertures i la balconada central, així com al cos lateral en forma de porxo tancat -on s'utilitza l'arc carpanell-. Es pot apreciar, igualment, la mateixa influència als trenca aigües situats damunt les finestres, uns d'ells rectes i d'altres amb dos vessants. Cal fer notar que la balconada central, típica de Tiana, està suportada per dos primes columnetes de ferro colat que donen un cert aire eclèctic a l'edifici. | 08282-61 | Carrer Edith Llaurador, 21 | Té una capella sense culte en l'actualitat, construïda a principis del segle XX. Dedicada a la Mare de Déu de Montserrat. L'any 1984 encara tenia culte. Ca la Godó constitueix un clar exemple dels edificis residencials que proliferaren al Maresme com a llocs d'estiueig o segones residències, prop de Barcelona, de determinades famílies benestants de l'època. | 41.4868000,2.2666400 | 438779 | 4593058 | 08282 | Tiana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08282/68735-foto-08282-61-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08282/68735-foto-08282-61-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08282/68735-foto-08282-61-3.jpg | Legal | Eclecticisme|Neoclàssic | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-02-21 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | L'edifici de Ca la Godó respon al classicisme propi del noucentisme amb clar predomini de l'ús de les balustrades a balcons i finestres i al terrat de la galeria coberta que trobem al costat esquerra de la casa i als terrats esglaonats que coronen el cos principal de l'edifici. L'acabat dels murs imita els carreus emprant la tècnica de l'estuc.A un extrem del jardí hi ha la capella particular de la casa de nau central més alta que las laterals. El temple es troba rematat per un petit campanar d'espadanya d'un sol ull, amb teuladeta a doble vesant. | 102|99 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:27 | ||||||||
| 68761 | Convent Filles de la Caritat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/convent-filles-de-la-caritat | <p>http://lalocal.tianat.cat/la-tiana-mistica/</p> | XX inici | <p>Edifici civil amb planta rectangular i tres plantes, una baixa i dos pisos, cobert per un terrat transitable, al centre del qual s'aixeca una torreta de planta quadrada. Destaca, d'una manera especial per la decoració del seu coronament superior, amb merlets, així com el treball de les mènsules de la cornisa. Totes les obertures s'ornamenten lateralment amb elements florals, i s'ordenen de la següent manera: finestres dividides per una columneta a la planta baixa, tres balcons al primer pis, i finestres de més reduïdes dimensions al pis més alt. Sota el balcó principal hi ha alguns esgrafiats amb temes florals, d'estil típicament modernista.</p> | 08282-87 | Carrer de la Riera de Tiana, 17 | <p>Després de ser propietat de qui la va construir, aquesta casa fou venuda, i finalment heretada per la filla dels nous propietaris, que era membre de la comunitat religiosa a la qual avui pertany. A l'actualitat s'han afegit noves construccions destinades a residència per la tercera edat i per a guarderia d'infants.</p> | 41.4730078,2.2667885 | 438779 | 4591527 | 08282 | Tiana | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Social | 2020-04-22 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | Actualment és un asil o llar de gent gran. Originàriament fou un habitatge residencial. També coneguda com a Ca l'Aleix. | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:27 | |||||||||||
| 68680 | Can Caneny | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-caneny | Ajuntament de Tiana (2002). Catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Tiana. Vol. 1. Tiana. Rodrigo, Xavier (1981). Les cases pairals de Tiana. Patronat Municipal de Cultura. Tiana. | XX | Masia situada al costat de les Franciscanes. Té una era de tova al davant, jardí al voltant i una bassa seca al darrere. La façana principal s'ha restaurat perdent l'aspecte de masia. A la primera planta hi ha dues balconeres amb dues finestretes al damunt. En les façanes laterals es recupera l'aspecte de màsica amb la teulada i el ràfec. | 08282-6 | Carrer Edith Llaurador | 'El centre urbà del carrer de la plaça constava de vuitanta cases de mitjana construcció, entre elles la del mesón de la casa del poble. L'anomenat Raval de la Plaça constava de 26 cases, entre elles can Marí, can Caneny, la casa del senyor Antonio de Barata (avui can Torredà) i el barri Gosch.' | 41.4871500,2.2667100 | 438785 | 4593097 | 08282 | Tiana | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-02-21 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | Actualment és una residència per a disminuïts psíquics. | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:27 | |||||||||||
| 68719 | Convent Franciscanes del Sagrat Cor | https://patrimonicultural.diba.cat/element/convent-franciscanes-del-sagrat-cor | http://lalocal.tianat.cat/la-tiana-mistica/ Ajuntament de Tiana (2002). Catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Tiana. Vol. 1. Tiana. | XIX final | Edifici religiós; té una planta rectangular i l'alçat es compon de baixos, dos pisos i està cobert amb una teulada de dos vessant amb el carener paral·lel a la façana principal. Resulta interessant degut a la utilització combinada de pedra i maó, a la vista; els murs, de maçoneria, i totes les obertures, així com els angles i sanefes, o línies exteriors, que marquen la separació entre els diferents pisos, estan realitzades amb maó. Cal fer notar que les obertures originals, amb arcs de mig punt i ogivals, estan cegades parcialment, de manera que s'han obert als espais inicials, finestres rectangulars de més petites dimensions. Edifici religiós d'una sola nau, de planta rectangular i petites dimensions i coberta per una teulada a doble vessant. Presenta un absis semicircular en un dels extrems. L'entrada principal es troba situada lateralment respecte de l'eix longitudinal i està precedida per un pòrtic suportat per quatre arcs de mig punt que reposen sobre columnes i un sòcol. Damunt la teulada hi ha una petita espadanya que serveix de campanar. Tot el conjunt està arrebossat. La casa d'exercicis Immaculada o les Franciscanes del Sagrat Cor és un edifici religiós; té una planta rectangular i l'alçat es compon de baixos, dos pisos i està cobert amb una teulada de dos vessants amb el carener paral·lel a la façana principal. Resulta interessant degut a la utilització combinada de pedra i maó, a la vista; els murs, de maçoneria, i totes les obertures, així com els angles i sanefes, o línies exteriors, que marquen la separació entre els diferents pisos, estan realitzades amb maó. Cal fer notar que les obertures originals, amb arcs de mig punt i ogivals, estan cegades parcialment, de manera que s'han obert als espais inicials, finestres rectangulars de més petites dimensions. El convent té una capella d'una sola nau, de planta rectangular i petites dimensions i coberta per una teulada a doble vessant. Presenta un absis semicircular en un dels extrems. L'entrada principal es troba situada lateralment respecte de l'eix longitudinal i està precedida per un pòrtic suportat per quatre arcs de mig punt que reposen sobre columnes i un sòcol. Damunt la teulada hi ha una petita espadanya que serveix de campanar. Tot el conjunt està arrebossat. | 08282-45 | Carrer Edith Llaurador, 22-24 | 41.4871500,2.2667100 | 438785 | 4593097 | 1886-87 | 08282 | Tiana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08282/68719-foto-08282-45-2.jpg | Legal | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-02-21 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | Obra popular. L'entorn es troba ajardinat. Conjunt arquitectònic emblemàtic dins la vila de Tiana. També ho trobem com a Casa d'Exercicis Immaculada. | 119 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:27 | ||||||||
| 68757 | Àngel de la Guarda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/angel-de-la-guarda | http://coneixercatalunya.blogspot.com/2017/09/edificis-escolars-anteriors-la.html | XX | Edifici civil de grans dimensions format fonamentalment per dos cossos rectangulars col·locats paral·lelament un al davant de l'altre, ambdós coberts per teulades de vessants inclinats. L'edifici s'adapta al desnivell del terreny i consta de quatre pisos d'alçada. En el conjunt destaca la gran quantitat de finestres existents, amb les llindes, ampits i brancals de pedra i que contrasten amb els murs, de maó. L'interior conserva la major part dels murs de les habitacions amb arrambadors compostos de rajoles decorades. | 08282-83 | Carrer Edith Llaurador, 26 | Aquest edifici, inicialment anomenat 'Hogar del Angel de la Guarda', fou fet construir com a Casa de colònies l'any 1922-23. Actualment és propietat de les Franciscanes i està arrendat al Col·legi Mireia. Al juliol de 1928 es va inaugurar l'edifici del Angel de la Guarda a Tiana. Un edifici escola de planta baixa i dos pisos destinat a la Colònia Escolar del Santo Angel de la Guarda i escoles. La superfície de cada pis és de 540 metres quadrats, essent la superfície total edificada de 1.621 metres quadrats. En el solar de l'Angel de la Guarda hi havia hagut Can Llimona, i abans de la seva adquisició per part de la Caja de Pensiones para la Vejez y de Ahorros, Can Llimona era un grup de cinc o sis habitatges. L'arquitecte de l'edifici va ser Enric Ferran Josep Lluís Sagnier i Villavecchia, marquès de Sagnier (Barcelona, 21 de març de 1858- Barcelona, 1 de setembre de 1931). | 41.4871700,2.2667300 | 438787 | 4593099 | 1922-23 | 08282 | Tiana | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | 2023-02-21 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | Enric Sagnier (atribuït) | Originàriament havia estat una casa de colònies. Ara és una escola dedicada al món de l'ensenyament. També coneguda com a Hogar del Ángel de la Guarda. | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:27 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 157,90 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?
Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml